SIMBOLOGIA DE LA MULASSA

Albert Ferrer i Antoni Anguera, enel "L1ibre deIsgegantsi demésentremesospopularsdeVilanovailaGeltrú",editatel1964per JoanRiusVilaEditor,assegurenque "El més típic i representatiu deIsentremesosvilanovins és la Mulassa''.'

JoanAmades també sembla ser d'aquest parer ien el seu "L1ibre deIs gegants, nans, i altresentremesos" la cita en primer 1I0cen el capítoldedicat aaquestentremés: "Vilanova i laGeltrú".Diu "té unaMulassa quegaudeix degran popula-ritat. Hom ignora quan fou construida. Sesapquecap el 1885n'hi havia dues. La que hi haactual-ment [Amades va acabarla redacció del seu11ibreel 1934] ésforca perfecta i molt proporcionada: alcoll hi duuunagrossaesquellade soesquerdat(...)No sabemqueespetegui. Ballaun somoltsimple.És portada per dos homes que van amagats sotaunagualdrapavermella". Aquest folklorista vasera Vilanova diverses vegades per recollir, entrealtreselementsdel costumari vilanoví, lesdansesde Carnaval (les avui dites de Vilanova). LaMulassa queell deuria veure seria forca igual a laquepodem contemplar avui.

Enel primer llibre ressenyat,Ferrer iAngueraensaclareixen alguns deIs aspectesque Amades nosap precisar. Referent a la més reculada datadocumentada de la seva possible existencia, elsautorsvilanovins ensassegurenquea laparroquiadeSantAntoni existeix -o existia- undocumentones Ilegia queels "sagristans" (organitzadors de lafesta) de I'any 1692 van pagar per "gastos demulassa "16 sous. O sigui que, segons Ferrer iAnguera, la Mulassa de la parroquia de SantAntoni tindria unaexistencia documentadadesdefinals del s. XVI.

Una mulassa més antiga, qüestió de colon;

Joan Amades cita, en el seu lIibre sobre elsentremesos, un document que diu trobar-se enl' Arxiu Municipald'Olotpelqualesdónaaconei-xer que el 1444 (segle XV) la "Mulassa, losrabadanse pastors e les dancesdeis exurits e loball desburins" vanparticiparen la festivitatde laMare de Déu del Tura ..Aquesta quasi primitivaMulassa de la festa d'Olot anava acompanyadad'un enigrnátic ball d"'aixurits ab caret de bousvestits de vert per ya e dellá'', i vestia de vermell.Referent al color del vestit -qüestió forca impor-

La Mulassa Gran deVilanova i la Geltrú, FestaMajar 1990,Foto arxiu Agrupació deBalls Populars.

tantjaqueels colors sóntambésímbols dalló queaquestesbésties de la festa volien representar-,Amadesensdiuque laqueell va veurea Vilanovaa la décadadeIs vint o trenta portava una "gual-drapavermella",o sigui que coincidiria en coloramb la d'Olot. Sobre aquestaqüestió, els nostresautorsvilanovins endiuen que sabenqueel1816

1lesmulassaqy~ coneixem avui, sobretot les dereferencia mésantiga: la de Solsona,o lesmulesguites de la Patum i de Sant Feliu de Pallarols,tenen també aquesta~mma de colors queva delnegreal vermell passantper tons veras (o blaus)..

La Mulassa i el BouJ

Enel número 2 de la revista «Prime-ra Plana» vaig escriure un articlesobrelaqüestiódela simbologia deIsdits entremesospopulars, essencial-ment sobre lesbésties de la festa.Enell s'incidia sobre la qüestió delscolors en relació aaquestasimbolo-gia, i sobrelaMulassaescrivia, rela-cionant-la ambel bou - per raonsquemés endavant s'explicitaran -, queaquestsdosanimals avegadess'hanconfós,ja quesónfets principalmentamb una «esquena»,«gepa» o «ea-vallet» cobert ambundrap, onper lapart del davant i del darrerahi sobre-surten, respectivament, el cap i lacua, i són portats per dos homes (enmolts pocs casosper un de sol) quefan les quatre potes de I'animal.

A part d'aixó la Mulassa i la Mulaguita - com sol anomenar-se tambéaquestabestia festiva - té enalgunespoblacions (Berga, Sant Feliu de

Pallarols) unatestaferotge quemésaviat recordaun drac que no pas una mula. 1 els nostresinformantsdel "L1ibre deIsgegantsdeVilanova",ens indiquen que fins a I'any 1822 en que va serduta aterme anteriorment referida ordre de "des-armar-la", la Mulassa de Vilanova era "ferotge iofensiva" i anavaa la processódeCorpus espete-gant i llencant foc per la boca, fer-se'n una denova aquell any. O sigui que o bé la mulassa, ensegonsquina vila, hauria adoptat les funcions dedrac (cosa no impossible ja que es poden trobarreferéncies de la mulassa, anomenant-Ia Taras-ca),o bé,com ésmésfácil d'admetre adoptava lesfuncions del Bou, concretament del boudefoc:un artilugi, del qual encara en coneixem un aManresa anomenat bou teler que consistia (iconsisteix) en unaestructura elemental en formade cavallet o teler, que es carregava amb coets i o

esfeia per córrer pel carrer. Amades, també enelseu «Llibre deIs gegants» diu que el bou , a laparroquia del Pi de Barcelona se I'havia confós

La Mulassa de la Placa del Pi de Barcelona. Foto JosepPascua\.

s'adquirí una "manta debri" per laMulassa, i queel 1856duia al damunt una roba de baietablava,i queel 1869vestia una gualdrapa negracovertaambunaxarxa vermella (que deuria donar-li elto granatósamb que avui la coneixem. Tambéaquests autors ens fan conéixer que la mulassaactualva ser feta sobre el model de la de 1902, iaquestasobre el model anterior. En aquestcaselmodel anterior seriael de 1722,any enqueva fer-seuna Mulassa nova de resultes d'una ordre delCapitáGeneralde laReialAudiénciade Barcelona,prohibint que la Mulassa de Barcelona (i s'enténper extensió que també les altres) assistissin a laprocessóde Corpus amb coets.

Així mateix i continuantamb laqüestió del color,segonsAmades(enel mateix lIibrecitat i, insistim,redactat durant la década deIs trenta) la Mulassade Reus: "És de tall ( ...) bastant semblant a la deVilanova, coberta amb una robavermella".

ambunase(animal morfológicament molt propera la mula). Els colors del bou, igual que els de lamulassa, també adopten una gamma que va delvermell al negre.

1per que del vermell al negre de lamulassa i el bou? Negre i vermell itota la gamma que va d'un a l'altresón els colors de la terra i de tot allóque té a veure amb la vida terrenal,humana; són els colors de la magia(una religió sensedéus). Són els co-lors de la nit i del caos abansde fer-se'la lIum celestial. De la terra commare que esvenera dins la foscor delescoves.Diu JuanEduardo Cirlot en"Diccionario desímbolos" queel ver-mell ésel color del foc, principi i eternrenovador de la vida material, i elnegre simbolitza la part inferior del'home: el magma passional. De lesduesbésties tractades, el bou - o toro-, entrealtres principis ve simbolitzarla terra, la capacitat fecundadora, i també (comanimal doméstic) el sacrifici i l' abnegació. Elcavall (la mula ésun cavall anormal, perocavall),segonsel mateix autor té un simbolisme moltcomplex, pere dinsd'ell tambéhi cabenlesformu-lacions de lesenergiescósmiques del caosprimi-geni, deIs desitjos -exaltats, i dels instil}~nques'acorden molt bé amb els mateixos del bQ\J.

colors heráldicsd' aquestesbéstiesfabuloses,queavui encara passegenpels nostres carrers entreels crits de la canalla i la ignorancia de totsnosaltres, una sumatan gran i evident demissat-ges simbólics que mai fins avui han gosat o vistnecessitat de retocar els artesans i artistes quehanintervinguten laconfecció d'aquestesbaluer-nesfestives. Missatges simbólics sobre els qualsmai sabrem fins a quin punt n'eren coincidents(alguns d'ells o tots) o simplement ho feien perpura intuició o rutina de taller. En tot cas,cal dirque,sigui quin sigui el motiu quehagi impulsatelsconstructors d'aquestes baluernes a pintar-les ovestir-les amb aquestscolors, han aconseguit ferarribar fins nosaltres- afinals del segonmileni delacivilització romano-cristiana- unmissatgeama-gat que calia saber lIegir-lo per coneixe'l.

El lector pot prendre's aquest treball de váriesmaneres: de forma intrascendent; agafant-se'lcom una disquisició purament literaria, més omenys aconseguidaen funció de la valoració queen faci. O bé de forma abusivament trascendent(pretenenttrobar-hi unadoctrina querealment no

•. ',f1~

Aquesta s~riauna aprox1macióal simbolisme deles duesbéstiesde festa tractades: la mulassa i elbou. És mésque curiós veure.representatsen els

La Momerotade Mataró. Foto JosepPascual

hi és). Ambdues lectures seran equivocades: niaquesttreball conté unmissatge filo-esotéric tra-dicional, ni és una simple especulació literaria.Senzillament ésunareflexió sobreunaproduccióhumana:la festa i unselementsescenográficsdeIsquals encaraavui esval, i la sevarelació amb lesmil possiblesrealitatsdecadascúdenosaltresi lesnostres necessitats.

Bienve Moya