Sineu 10-11

Síííí,,Neeeu!!Síííí,,Neeeu!!Revista nº 12 Juny 2011

TreballEscoles

Mallorquines25è Aniversari

Editorial

Sííí,,Neeeu!!Revista del CP Sa Quintana

COORDINADORS DE LA REVISTA:Caty Bel Navarro Palmer.Pilar AmengualJoan Gual BergasMaria BeltránMiquel MascaróCOL·LABOREN: Mestres, nins i nines de léscola.

DIPÒSIT LEGAL:PM 1694-2007

IMPRIMEIX: Centre d'Edició i Distribució.Servei d'Innovació Educativa.

2010/11 nº 12 Síííí,,Neeeu!!

http://www.mallorcaweb.net/cpsaquintana 2.

PortadaA la fotografia superior podeu

veure la primera pedra i les autoritats que miren tot el procés.

A la fotografia d'abaix observau la placa que commemora la col·locació de la primera pedra el passat 24 de març.

A vegades, les persones tenim el costum de demanar per demanar o de queixar-nos per qualsevol cosa. Aquest no era el cas de la nostra comunitat escolar.

Pares, mares, nins, nines i professors demanàvem, des de fa bastants d'anys, una solució a la problemàtica d'espai i d'infraestructures que patia el nostre centre escolar.

Actualment tenim ubicades quatre aules prefabricades dins el pati. Aquest s'empra, durant l'horari escolar, per fer Educació Física el que suposa, com és natural, que constantment hi hagi soroll al costat d'aquestes aules dificultant l'atenció i concentració dels alumnes.

Tenim també quatre aules que abans eren d'una sola unitat i actualment estan separades per una paret. Ara hi ha doncs dues unitats amb una sola entrada. S'han ocupat els espais que estaven dedicats a Educació Artística, Coneixement del Medi i Informàtica. S'han hagut d'habilitar racons de l'escala i del passadissos com a aules de suport. Pensam sincerament que la manca d'espais i la saturació dels que tenim, juntament amb unes instal·lacions obsoletes, justifiquen molt clarament les queixes anomenades al principi.

Durant aquests anys la implicació del professorat a l'hora d'adaptar-se a la manca d'espais i al canvi continu que cada curs provocava la reubicació de cada nivell depenent de les característiques del grup, ha estat exemplar. Pensau que tot aquest cal i portal a principi de curs només portava mals de caps i dedicar-hi un temps que és necessita per programar bé les activitats del llarg de l'any acadèmic.

La bona notícia ha estat que dia 24 de març ens convidaren a l'acte de col·locació de la primera pedra de la nova escola. D'aquesta manera, en un futur no molt llunyà, quedaran resoltes les nostres mancances actuals. S'incorporaran nous espais que ,sense cap dubte, ajudaran a millorar la tasca del professorat i el rendiment dels nostres alumnes. Segurament el curs 2012-2013 s'iniciaràja a la nova escola.

En nom del claustre de professors volem agrair l'esforç fet per tots els sinevers implicats i especialment a l'Ajuntament i a la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear que han fet possible que la comunitat escolar de Sineu pugui gaudir, molt aviat, d'unes instal·lacions adaptades a

les necessitats actuals. ENHORABONA!



ProfessoratProfessoratM E S T R E SM E S T R E S

E Q U I P D I R E C T I UDIRECTOR Arnau Mateu GelabertCAP D'ESTUDIS Bàrbara Pol MesquidaSECRETÀRIA Joana Maria Munar Vallespir

E D U C A C I Ó I N F A N T I L3 Anys A Miquela Barceló Alzamora

Isabel Riutort (Substituta)3 Anys B Maria Magdalena Obrador Matas4 Anys A Maria Magdalena Jordà Gelabert4 Anys B Catalina Isabel Navarro Palmer5 Anys A Juana Puiggrós Ramis5 Anys B Catalina Cirer VarquierMestra + 1 Antònia Maria Font Salas

E D U C A C I Ó P R I M À R I A1r A Maria Antònia Beltran Amengual1r B Apol·lònia Maria Riutort Ribot Antònia Borràs Martorell (Substituta)2n A Juana Maria Sureda Escat2n B Margalida Mestre Amengual3r A Antònia Torres Canet3r B Miquel Mascaró Pastor4t A Catalina Puiggrós Fontirroig4t B Pilar Amengual Borràs5è A Àngela Marlene Silmon Ibor5è B Maria José Campaner Díaz6è A Joan Gual Bergas6è B Isabel Mayol Manera

E S P E C I A L I S T E SMÚSICA ................................................Estela Tortella Soler EDUCACIÓ FÍSICA............................ Antonina Aina Santamaria EDUCACIÓ FÍSICA ............................Tomeu Mulet Florit ANGLÈS.................................................. Pilar Amengual BorràsANGLÈS.................................................. Joana Maria Pérez FerrerANGLÈS.................................................. Àngela Marlene Silmon IborPEDAGOGIA TERAPÈUTICA (PT) ... Miquela Tugores PonsAUDICIÓ I LLENGUATGE (AL) ...... Maria JordàATENCIÓ A LA DIVERSITAT......... M Purificación Martín EscuderoRELIGIÓ ............................................... Tomeu Ballester PuigA. T. Beatriu Ribot Nicolau

PROJECTESECO I HORT: ...................................... Arnau MateuFILOSOFIA/ EF. LECTORA: .......... Mª José CampanerXARXIPÈLAG: .................................... Joan Gual

Infantil 3 anys A Infantil 3 anys A

TUTORA: Miquela Barceló (subst. Bel Riutort).ATE: Beatriu Ribot.NINS/NINES: Désquerra a dreta: Andreu, Lucia, Pere, Judit, Dany, Maya, Miquela -mestra-,Marc, Lluïsa, Margalida, Anibal, Maria Esperança, Xesc, Neus, Nariman, Vicens, Maria, Valentina, Joan Arnau, Núria, Marta.



TUTORA: Maria Magdalena ObradorNINS/NINES:Lucia, Rania, Paula, Joan, Marta, Naroa, Joan Toni, Mohamed, Laura, Martin, Pere, Maria, Aya, Javi, Marc, Mar, Claudia, Paola, Bernat, Lluc, Aina.

Infantil 3 anys BInfantil 3 anys B

http://www.mallorcaweb.net/cpsaquintana


5.

DESCOBRIM LA PSICOMOTRICITAT

Començar l'escola, als tres anys, significa endinsar-se dins un món diferent pels infants. Conèixer nous companys i mestres, acostumar-se a espais diferents, establir rutines i hàbits,... però sobretot gaudir de moltes experiències. És també l'edat de descobrir la psicomotricitat, probablement una de les experiències més enriquidores pels infants, ja què afavoreix l'espontaneïtat, les relacions afectives, el joc, el contacte amb materials diferents, la creativitat, el desenvolupament de les habilitats motrius,...

A part d'això, al llarg de les diferents sessions, pretenem assolir uns hàbits, rutines i normes que no només ens facilitaran la tasca, també serviran pel dia a dia de l'alumne i per ajudar-lo a establir unes pautes de conducta positives per a la sociabilitat que estan construint. La psicomotricitat comença quan els nins entren a la sala i duim a terme el ritual d'entrada. En aquest moment els nins es lleven les sabates i es col·loquen en rotllana, un encarregat reparteix els calcetins i després repassam les normes, per exemple; no podem pegar, no ens enfilam a les finestres, demanam les coses,... a continuació explicam com està distribuïda la sala i quin material hi ha, si trobam coses noves o no, etc. Després ens preparam damunt una retxa que tenim marcada i feim un breu escalfament(moure mans i braços, córrer,...). Després a la senyal del mestre els nins es preparen per la tomada de coixins, un dels moments que més els agrada. La segona part de la sessió o d'expressivitat motriu correspon al temps de la sessió on els nins realitzen tot tipus de jocs: persecucions, rodaments, trepes, arrossegaments, salts, curses, bots,... És a dir, tot tipus de jocs que signifiquen les primeres experiències motrius del nin i que serveixen de base pel posterior desenvolupament de les habilitats motrius. També hem d'esmentar el protagonisme que pren el joc simbòlic durant aquesta fase; construccions, disfresses, dramatitzacions,...

La tercera part de la sessió és el ritual de sortida. Quan el mestre diu estàtues !!!, tots els nins s'aturen de jugar. En aquest moment es duu a terme la transició cap al moment de la representació. En aquesta fase els nins expressen amb un dibuix o una construcció amb fustes o coixins tot el que han fet durant el temps d'expressivitat motriu. Una altra opció és realitzar activitats de relaxació, petits massatges o també que els nins ens expliquin a que han jugat. Finalment, abans de tornar a la classe, es realitza la recollida. Sempre comencen amb el material petit (teles, pilotes, cercles, cordes,...) i després continuen amb els coixins i matalassos. Quan han acabat es lleven els calcetins de psicomotricitat, es posen les sabates i es preparen amb fila per abandonar la sala.



TUTORA: Maria Magdalena Jordà NINS/NINES:Tatiana Buchanan, David Calderón, Ricky De la Lastra, Safaa El Jourhari,Núria Estrany, Pau Ferriol, Julià Ferriol, Marina Gayà, Maria Gelabert, Esther Martorell, Sión Massip, Jamila Oufrirh, Neus Pascual, Aina Pericas, Marta Roldan, Llorenç Torrens, Aurora Villagran.

TUTORA: Caty Bel NavarroNINS/NINES:Maria Abellán, Marina Aveledo, Inmaculada Ballester, Adrià Bonnin, Nadika Buultejens, Marta Caldentey, Joan Crespí, Radoan Fardassi, Lluc Florit, Aina Frau, Ona Jaume, Nadal Larrea, Paula Martínez, Rafel Monedero, Naima Oufrirh, Caterina Ripoll, Kamal Zammouri.


Infantil 4 anys B Infantil 4 anys B


2009/10 nº 12 Síííí,,Neeeu!!2010/11 nº 12 Síííí,,Neeeu!!

Dins el programa d'anglès a la nostra escola, destaca la total integració d'aquesta llengua a partir del primer curs d'educació infantil.En els grups de 4 anys, hem treballat la llegua anglesa des del punt de vista de la naturalitat, començant amb les rutines que fem cada dia. Així, sabem que, en lloc de dir “Bon dia” hem de dir “Good morning!”; que els qui falten els col·locam “in the house” i no “ in the school”; aprenem els dies de la setmana i els temps en anglès i també, cantam els mesos al so de “la Macarena” que és molt divertit! I moltes coses més.A les mestres d'infantil també els hi agrada molt aquest sistema ja que elles han après quasi tant com els nins i les nines!.

8.


TUTORA: Joana Puiggrós RamisNIN/ES: Hicham Afrigh, Rafel Alomar, Mateu Alorda, Venus Maria Balcazar, Joan Bergas, Cristhian Chamba, Tupak Alexzander Cortez, Leandra Da Luz , Oscar Domínguez, Ouassim El Jouhri, Yazmín Esteva, Rafel Toni Ferriol, Mar Garcia, Antònia Gelabert, Jaume Genovart, Silvia Jofre , Metselale Kässer , Hafida Kasshi, Maria Lladó, Marta Picó, Marc Puigrós Noelia Judith Ramos, Claudia Rodríguez, Elionor Sabater, Neus Serra



Infantil 5 anys BInfantil 5 anys B

TUTORA: Catalina Mª CirerNIN/ES: Mercè Aguilà, Maria Amengual, Elias Boulaaouali, Neus Comas, Ekaitz Egurola, Asmahan El Mansouri, Isabel Estela, Joan Ig Ferrer, Salvador Gayà, Martina Gelabert, Archie Hebdon, Júlia Karnika, Mireia López, Lorena Marin, Sofia Menéndez, Tomeu Mestre, Samia Meziani, Aurora Moreno, Pau Oliver, Hanane Oufrirh, Kimberly Pacheco, Mª Magdalena Perelló, Sergi T Pons, Miquel Ramis, Carla Sanna, Pedro Socias



10. http://www.mallorcaweb.net/cpsaquintana


ENTREVISTA A NA MARGALIDA TORTELLA

responsable del projecte PSLE

NOM: Margalida Tortella MateuDATA I LLOC NAIXAMENT: 26/04/1984 a Inca (Mallorca)ESTUDIS: Pedagogia i mestra d'Educació Especial.LLOC DE FEINA: Becaria i mestra de suportFEINES REALITZADES: Monitora de menjador, monitora de mestra d'estiu, mestra a un centre espacial i monitora d'activitats extra escolarsAFICIONS: Llegir, passejar i viatges.

-DE QUÈ TRATA AQUEST PROJECTE?Fomentar l'assoliment de les competències bàsiques de la lectura i l'escriptura al 2n cicle per prevenir el fracàs escolar.

-PER QUÈ HEU POSAT AQUEST NOM?Perquè són les sigles del nom.

-QUÈ PRETENEU?Les competències bàsiques de la lectura l'escriptura en català, castellà, matemàtiques i medi.

-A QUINS CURSOS ES REALITZA? PER QUÈ?A 2n cicle, perquè es consoliden l'aprenentatge de la lecto-escriptura.

lingüístiques i comunicatives quant a l’adquisició i consolidació dels processos implicats en la lectura i escriptura dels alumnes de segon cicle de primària que així ho requereixin, per poder seguir la seva escolarització amb garanties d’èxit.

L’assoliment de les competències bàsiques en lectura i escriptura és bàsic per a l’aprenentatge i l’assoliment de l’èxit escolar. És per això que la Direcció General d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives planteja un projecte, el Pla de Suport a la Lectura i l’Escriptura a segon cicle de primària, adreçat al suport de les competències



-PER QUÈ NOMÉS ES FA 2 DIES A LA SETMANA?Depèn de la necessitat dels alumnes.

-SERÀ FAVORABLE?Si, perquè qualsevol suport sempre és favorable.

-DES DE QUAN ES FA?El curs 2007/2008 només hi havia 34 escoles i 17 mestres de suport // Al curs 2010/2011 hi ha 96 escoles i 55 mestres de suport.

-QUI HO ORGANITZA?El Ministeri d'Educació i Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

-QUI ET VA FER L'ENTREVISTA?Me va fer l'entrevista DOIP.

-QUAN FA QUÈ FAS AQUEST PROJECTE?Des de el 15/10/10 fins al 31/05/11.

-COM T'ORGANITZES?M'organitz amb els mestres dels cursos i faig activitats sobre la lectura: poesies, endevinalles, llibres de lectura, ...// Escriptura: conte encadenat, poema, endevinalla, còmics, ... //Matemàtiques: resolució de problemes.

-QUIN NIVELL TENIM A L'ESCOLA?Més o menys bé en català, i en castellà tenim dificultat en expressió oral.

-T' AGRADA VENIR?Si, perquè hi ha molt bon ambient i hi ha molta participació.

-A QUINES ESCOLES VAS?Vaig a C.E.I.P Miquel Durán i Saurina i també venc aquí a C.E.I.P Sa Quintana.

12.

Primària 1r. APrimària 1r. A

TUTORA: Maria BeltranNINS-ES:D'esquerra a dreta Marta Callejas, Santiago Facius, Ayoub Meziani, Daniel Troya, Rafel Sans, Daniel Garcia, Marc Martorell, Angela Gili, Antònia Llull, Cristina Montenegro, Francesc J. Coll, Jaume Hernández, Maria de Lluc Ramis, Albert Canoves, Àlex Gómez, Aina Mulet, Zakaria El Jourhi,, Emilia Leggett, Tifani Chamba, Toni Ramis, Alba Peralta.



QUÈ FEIM A LA SESSIÓ DE FILOSOFIA?QUÈ FEIM A LA SESSIÓ DE FILOSOFIA?Amb l'ajuda de Pèbili, un follet molt entremaliat i el seu conte intentam aprendre a pensar millor per a nosaltres mateixos.Per començar la sessió col·locam les cadires en rotllana per poder veure'ns les cares, ja que hem de parlar junts; qualque vegada també hi col·locam algunes taules que compartim, ja que totes no hi caben en rotllana. Uns moments de música o l'encesa d'una espelma és el senyal que ens fa pensar que ens disposam a començar i ens hem de concentrar i recordar les normes de la sessió.Generalment, llegim un fragment del conte Pèbili. Algunes vegades, observam, experimentam o jugam i després iniciam una conversa (diàleg filosòfic). Durant la conversa feim moltes preguntes que ens ajuda a pensar. No ho sembla però dir el que estam pensant ens costa molt.



Cada un de nosaltres és un membre d'una comunitat de recerca. Tots podem parlar, i tots hem de ser escoltats amb respecte. No sempre estam d'acord amb les idees dels altres, però no hi ha guanyadors ni perdedors, ni triomfadors ni vençuts, dit d’una altra manera, cal que guanyi tothom aprenent a donar raons de les nostres opinions i creences, valorant els altres i practicant una habilitat ben difícil: expressar les idees que pensam.Així han sortit discussions com:-Quins sentits feim servir ens diverses activitats?- Quin creim que tenim més desenvolupat?-Ser silenciós i dir coses al mateix temps, pot ser?-Què fa que tu siguis tu?-Hi ha olors bones i dolentes? Què és bo i què és dolent?-Quines diferències hi ha entre mirar i espiar? Creus què és correcte espiar? Alguns dies, per acabar, feim una avaluació: Com ens hem sentit? Què hem après? Com hem conversat? Hem respectat les normes? Parlam o bé triam una fotografia o un dibuix per fer la valoració. Ens agrada bastant fer filosofia.

Jugant amb la portada de “Pèbili”: D'un tot en feim parts i les parts fan un tot.

14.

Primària 1r. BPrimària 1r. B

TUTORA: Maria Riutort(sust. Antònia Borràs)NINS I NINES: Margalida Artigues, Kristian Atanasov, Marc Bergas, Antonio Bergas, Toni Costa, Javier Far, Joan Ferriol, Joan Marc Fuentes, Paula Fuster, Neus Gelabert, Pablo Gomez Marta Hernaiz Lluc Jaume Juan Sebastián Lugo Antònia Mestre, Margalida Montenegro, Catalina Maria Munar, Biel Oliver, Rafel Prieto ,Tonina Ramis, Marc Daniel Salinas, Erika Gutiérrez



FESTA DE SANT ANTONIFESTA DE SANT ANTONI

Divendres dia 14 de gener celebràrem a l'escola la festa de Sant Antoni.A les 9,00h els nins que havien duit llenya la dugueren al pati i varen fer el fogueró.Quan va estar preparat amb el ninot damunt, sortirem tots els alumnes de l'escola per encendren-loL'AMIPA va torrar sobrassada i botifarrons i ens va convidar a berenar.Cantàrem gloses i va venir el dimoni. ENS HO PASSAREM MOLT BÉ.!



Nosaltres cantàrem aquestes gloses:

Sant Antoni i el dimoni Sant Antoni és venguthan fet un gran fogueró abriga't amb un llençolper torrar-hi sobrassada mos ha duit unes sabates i també algun botifarró. Per jugar en és futbol.

La colla dels dimonis ens van fer un poc de por però bé que els cridàrem:

Dimonis banyuts a l'infern no vos han volgut

heu passat per un forat i les banyes vos hi han quedat.

I ens rèiem d'ells .

Sant Antoni va fer fugir tots els dimonis cap a l'infern o cap a un altre fogueró

16.

Primària 2n. APrimària 2n. A

TUTORA: Joana Maria Sureda EscatNINS-ES: D'esquerra a dreta, Rhyan Mason, Claudia Jofre, Bernardo Garcia, Pep Bauzà, Isabel Dopico, Vicenç Carbonell, Laura Oliver, Safia El Jouhari, Jorge Gimenez, Joan Yankov, Maria Agnès Crespí, Toni Blanch, Ismael Garcia, Jaume Ripoll, Francesc Jaume, Maria Fernández de Heredia,Núria Ribas i Nada Atenea Balcazar.





Endevinalles d'instruments de corda:

Sóc de fusta i els meus nervis Té vi,a tothom fan bellugar diu: hola!quan se'm posen a la falda i tothom calla i pensai em comencen a gratar. quan ella tremola.

Amb un líquid bo per beure i un altre per amanir es fa un instrument simpàtic, que dóna goig de sentir.

Solucions:

Passatemps d'instruments musicals:

Primària 2n. BPrimària 2n. B

TUTORA: Margalida Mestre AmengualNINS-ES:Marc Aparicio, Pedro Bauzà, Armando Bestard, Jaume Blanch, Mª Francisca Blando, Kevin Duran, Joan Gabriel Ferriol, Joan Gelabert, Gisela Gili, Kevin Gutierrez, Sofia Mas, Magdalena Matas, ILham Meziani, Antonia Munar, Andreu Puigrós, Guillem Rosselló, Llucia Ruiz,Marc Sastre .

CAMP D’APRENENTATGE D’ORIENTEls de Primer Cicle, enguany hem anat a un camp d'aprenentatge.Els dies 10 i 11 de març els grups de 2n passarem dos dies al Camp d’aprenentatge d’Orient. Els grups de 1er hi anaren uns altres dies.Aquests dies foren inoblidables i plens d’emocions.

Aquesta es la temàtica: que tractarem: carboneig, paisatge, bosc, banyarriquer, cicle d'aigua, conte de l'alzina gran, possessió, divisió social, tafona i oliverar.En aquesta sortida per la Vall d'Orient hi hem pogut fer dos itineraris. El primer anomenat Es Freu a on hem après a diferenciar els diferents tipus de paisatge, així com està format el bosc de Cals Reis, quin és l'impacte del banyarriquer damunt l'alzinar i, hem escoltat el conte de l'Alzina Gran. També hem pogut veure tota la Vall d'Orient des del Pas de S'Estaló i més avall hem vist el Salt des Freu escoltant a la vegada com funciona el cicle de l’aigua.El segon dia hem visitat la possessió de Comassema, una emblemàtica possessió de la Serrade Tramuntana. Durant l'itinerari hem vist un dels oliverars més ben conservats de Mallorca. Ja a les cases hem vist com era la tafona i les cases dels amos. També hem pogut entendre com era la divisió social a les grans possessions.





Asseguts davant les barraques dels carboners i contemplant la sitja de carbó.

Caminant en fila per un camí amb fang i aigua.

L'alzina màgica

L'Alzina Màgica del bosc de Ca'ls Reis.

Tots asseguts contemplant el Salt de's Freu.Asseguts a les escales del llogaret d'Orient.

20.

Primària 3r. APrimària 3r. A

TUTORA: Antònia Torres CanetNINS-ES: Antònia Llabrés, Raquel Mateu, Joan Artigues, Catalina Munar, Maria Magdalena Estrany, Lourdes Ramón, Marc Socías, Mateu Hernández, Donovan sánchez, Joan Font, Joan Monedero, Oscar Toro, Pep Rosselló, Tonina Alomar, Yessenia Guaman, Kalthoum Kasshi, Fàtima Oufrirh



L’HABITACIÓ DE LA MARTA Això es l’habitació de na Marta.Aquest és el llit de l habitació de la Marta. Aquestes són les mantes de l’habitació de la Marta.Aquests són els pelutxos que estan damunt de les mantes del llit de la Marta.Aquestes són les robes dels pelutxos que estan damunt de les mantes del llit de l'habitació de la Marta. I aquest és l'armari de la roba dels pelutxos que estan damunt de les mantes de el llit de l´ habitació de la Marta.

Kalthoum i Antònia LL.

LA MEVA PADRINAAixò és la meva padrina.Això és la meva padrina que seu a la butaca.Això és la meva padrina que seu a la butaca i ens fa un sermó.Això és la meva padrina que seu a la butaca i ens fa un sermó per anar-se’n a dutxari el padrí s’està dormint.

Donovan i Marc



LA FESTA DE LAS BRUIXES.Aquesta és una Princesa.Aquesta és la clau dúna Princesa.Aquesta és la bruixa que va robar la clau dúna Princesa.Aquesta bruixa també va robar el mirall màgic de la clau d'una Princesa.Aquesta és la Princesa que va organitzar la festa de les bruixes.

Lourdes i Fàtima

EL MAPA DE EUROPAAixò és el poble de Sineu de Mallorca.Això és el Poble de Sineu de Mallorca , que és a les Illes Balears .Això és el poble de Sineu de Malloca que és les Illes Balears que estan dins d' Espanya.Això és el poble de Sineu de Mallorca que és a les Illes Balears que està dins Espanya que està dins Europa.

Pep i Yessenia

LA NOSTRA POESIAAquest és el riu que fa alegre els ocells Aquesta és la pedra que està dedins el riu que fa alegre els ocells Aquesta és la casa que ha fet caure la pedra que està dedins el riu que fa alegre els ocellsAquest és l ´home que ha fet la casa que ha fet caure la pedra que està dedins el riu que fa alegre els ocells.

Catalina , Maria Magdalena i Joan Artigues

EL LLAPIS I LA GOMAAixò és un llapis , una goma i un llibre.Això és un llapis , una goma i un llibre què es varen trobar a una maquineta.Això és un llapis, una goma i un llibre què es varen trobar a una maquineta i després es varen trobar a una pintureta.Això era un llapis, una goma i un llibre què es varen trobar a una maquineta i després es varen trobar a una pintureta, i un bolígraf.Això era un llapis ,una goma i un llibre què és varen trobar a una maquineta i després es varen trobar a una pintureta, i un bolígraf, i pel camí es varen trobar un estoig.Això era un llapis, una goma i un llibre què es varen trobar a una maquineta i després es varen trobar a una pintureta i un bolígraf, i per el camí es varen trobar a un estoig i tots varen ser grans amics.

Raquel i Joan.

22.

Imatges del CursImatges del Curs





Primària 3r. BPrimària 3r. B

TUTOR: Miquel Mascaró PastorNINS-ES: Elisha Leggett, Maria Gabriela Chamba, Francesca Oliver, Hana Kaser, Margalida Buades, Miquel Jordà, Omaima El Jouhari, Joan Campins, Melcior Perelló, Joan Perelló, Jaume Bernat Dalmau, Joan Miquel Riutort, Paula Ferrer, Pep Joan Gomila, Iván Simeonov, Víctor Giménez, Alejandro Gutiérrez.



SA RUAHem fet una redacció de la festa de Sa Rua que varem fer a Sa Quintana.....Aquí en teniu

unes mostres.....Dijous 3 de Març varem fer la rua. Els alumnes de CP sa Quintana es varen disfressar.

Els de educació infantil es varen disfressar de abella de papallona i de marieta els de 1cicle de bolets i de follets els de 2cicle de llenyataires i de arbres els de 3cicle de arbres.Varem berenar de coco de albercoc i de sobrassada varem beure coca-cola fanta i suc de pinya.Varem pesar pels carrers c/Sa Quintana c/Dels bous c/Can font c/sa plaça c/Major c/Des fossar c/Del palau c/Pujol.Després varem tirar confeti i varem xiular el xiulet.Finalment varem obrir les portes per fer fotos els infants. VA SER UN ÈXIT TOTAL!!!!!

FRANCESCA OLIVER

LA RUAEl passat dijous 3 de Març varem fer la Rua. Els alumnes de léscola CEIP Sa Quintana ens varem disfressar . Tota léscola varen anar del tema del bosc:els alumnes d'Educació Infantil es varen disfressar d'abelles ,de marietes,i de papallones .Els de Primer cicle de bolets i de follets . Els de Segon cicle de llenyataires i d'arbres i els de Tercer cicle d'arbres .



Varem berenar de coca de albercoc i de sobrassada .Els nins de 6è per beure ens varen dur, suc cola i taronjada.Després els pares varen venir per fer-nos fotos .Abans de sortir de l'escola ens van donar confeti i un xiulet .Seguidament varem sortir de l'escola i varem fer un tros de poble a peu .Finalment ens varem anar a l'escola i els pares ens van venir a cercar Va ser un èxit!!

Paula Ferrer Riera

SA RUAEl dijous 3 de Març varem fer la Rua. Els alumnes CEIP Sa Quintana ens varem disfressar. Tota l'escola es va anar del tema del bosc. Els alumnes d'Educació Infantil es varen disfressar d'abelles,de marietes i de papallones. Els de 1r cicle de bolets i follets,els de 2n.cicle de llenyataires i d'arbres. I els de 3r.cicle d'arbres.Ens varem disfressar dins l'aula. Després varem anar al pati perquè les mares ens poguèssin fer fotografies.A continuació ens varem donar una bossa de confeti quan les varem obrir: havia un xiulet dedins! I varem començar a xiular. Finalment varem donar la volta per casi tot Sineu i varem tornar a l'escola. Va ser un èxit!.

Sión Perelló

SA RUA

Dijous,3 de març vàrem fer la rua. Els alumnes de l'escola C.E.I.P Sa Quintana es varen disfressar.

Tota l'escola ens vam disfressar del tema del bosc: els alumnes d'educació Infantils vàrem disfressar d'abelles, de marietes i de papallones. Els de primer cicle de bolets i de follets.

Els de segon cicle de llenyataires i d'arbres i els de tercer cicle d'arbresDesprés els de 6è ens vàrem dur la cola,la taronjada i el suc. Vàrem berenar de coca

d'albercoc i de sobrassada.Contínuament vàrem fer una volteta pel poble i ens vàrem donar confeti.Quan vàrem arribar ens vam preparar per sortir. Va ser un èxit!!!

Margalida Buades

SA RUA Dijous dia 3 de Març varem fer sa Rua.Els alumnes de CEIP SA Quintana ens varen disfressar.Tota léscola es varen disfressar del tema del bosc.Els alumnes de educació Infantil es varen disfressar d'abelles, marietes i de papallones. Els de primer cicle de bolets i de follets. Els de segon cicle de llenyataires i d'arbres. I els de tercer cicle d'arbres.Abans de partir vàrem menjar coca d'albercoc i de sobrassada, vàrem beure suc, cola i taronja. Després vàrem sortir i ens vàrem donar una bossa de confeti amb un xiulet, vàrem tirar el confeti ,vàrem anar pel mig poble i vàrem tornar a l' escola.

Elisha Leggett



ACTIVITATS ECOEnguany a més de les activitats que tenim programades dins el Pla Eco i que ja formen part

de les nostres programacions ordinàries, hem participat en el programa educatiu.

“Quants planetes consumim?”

Analitzam els impactes que produïm sobre la Natura amb les nostres actuacions diàries relacionades amb el consum i també el comportament humà i ens ajuda a conèixer les opcions que tenim al nostre abast per reduir aquest impacte. Aquest programa ens ho ha ofert Amics de la Terra a través de la Conselleria de Medi Ambient.

L'objectiu d'aquest programa és que l'alumne realitzi una sèrie d'activitats de recollida d'informació per després analitzar les possibles conseqüències i la relació entre consum i ecologia. Es tracta de que l'alumne sigui conscient de que tot el que feim produeix un impacte sobre la Natura que pot ser més o menys important i que el que importa és que tenguem coneixements de les conseqüències de les nostres accions i siguem capaços de reduir-les.

1- Enquesta CALCULA LA TEVA PETJADA ECOLÒGICAObjectiu: Reflexionar sobre el nostre consum i calcular quants de planetes serien necessaris per poder atendre a les accions consumistes si tots els habitants del món actuàssim igual . L'enquesta constava de 12 preguntes relacionades amb els nostres maneres de viure en general. Cada pregunta tenia 3 respostes amb una puntuació de menys a més segons si era més o menys respectuosa amb el medi ambient. Els criteris per valorar l'impacte de les nostres actuacions segons l'enquesta eren aquests:

0-5punts: Excel·lent! El planeta t'ho agraeix5-10punts: Tens una petjada petita, però podries millorar

10-20punts: Alerta! Necessites més d'un planeta!20-30punts: Si tothom fos com tu, necessitaríem més de 2 planetes

30-40punts: Ets un perill! Pensa-ho bé i intenta reduir la teva petjada!

Resultat de l'enquestaGrup: 2n i 3r cicle de primària Nombre d'alumnes: 135

Punts obtinguts Nombre d'alumnes0-5 --5-10 1010-20 7720-30 4430-40 4

Comentaris dels professors: Hem de seguir intentant conscienciar a alumnes i professors de la necessitat de reduir el nostre impacte amb petites accions diàries.

Comentaris dels alumnes:-Necessit millorar, he de menjar més productes locals.-He de millorar , he d'emprar més el transport públic.-He de millorar, no he de comprar tanta de roba innecessària.- He de millorar la culpa és dels electrodomèstics cada vegada els volem més moderns.-Sempre m'he interessat pel medi, jo record a la meva àvia que no cremi el plàstic.- Puc millorar un poc, jo creia que ho feia bé, però..........-Jo trobo que no li donam la importància que es mereix ja que només tenim un món i no ens donam compte que el destruíem.- jo trobo que no ens ho prenem en serio i que no feim res per millorar-lo, hauríem d'intentar-ho tots.- Si actuam així el món s'acabarà.- Que la majoria necessitem més de dos planetes està molt malament.-Hem de seguir fent aquestes petites accions diàries que pareix que no però són molt importants:reciclar bé, apagar el llum, dir als pares que no emprin el cotxe innecessàriament......



2- ESTUDI SOBRE ELS TELÈFONS MÒBILS.

Objectiu: Sensibilitzar als alumnes perquè prenguin consciència dels factors ocults del cicle de vida d'un producte. És a dir, que coneguin com es pot reciclar aquest producte, l'impacte ambiental que provoca la producció d'aquest producte i una vegada produït el cost energètic que té.L'enquesta consta de 16 preguntes amb les quals es pretén saber si tenen mòbil o no, si l'han canviat, que fan una vegada que ja no l'usen i finalment els demana si coneixen el que en deim la cara oculta dels mòbils: si sap que té components tòxics, si sap que es fa amb els residus electrònics......En aquesta enquesta hi han participat 85 alumnes. A la primera part de l'enquesta es demanava si tenien mòbil o no . El resultat ha estat el següent.

Curs Nombre d'alumnes Tenen mòbil No tenen mòbil

3rA3rB4tA4tB5èB

total

151718171885

12101251251

376126

34

Com es pot observar el 60% dels alumnes amb edats compreses entre 8 anys i 10 anys utilitza normalment telèfon mòbil.Comentaris dels professors: Hem repassat els efectes sobre el medi ambient de la fabricació dels telèfons mòbils.- hem comentat la necessitat de tenir telèfon mòbil amb 8-10 anys.- Comentam que hi ha coses més importants que els mòbils.

3- ELS 70 APARELLS ELÈCTRICS DE CASA (enquesta).

Objectiu: Que els alumnes se n'adonin de la dependència que tenim de l'energia i de molts de productes elèctrics innecessaris.A l'enquesta s'enumeren 70 aparells que hi sol haver actualment a les llars i que consumeixen energia. Cada alumne havia de marcar els que hi havia a casa seva.En aquesta enquesta hi han participat 109 alumnes.

Comentaris dels professors: -La tònica predominant sembla ser el consumisme.-Destaca la quantitat de video-cónsoles. A una família de 2 infants n'hi ha 7.-Abans de comprar un aparell nou pensar si realment és necessari o/i imprescindible. -Hem calculat els aparells imprescindibles que hauria de tenir una casa i amb 9 basten.Comentaris dels alumnes:-Alguns alumnes pensen que com més aparells tenen millor.-Ens compren molts d'aparells i després no utilitzam.-molts d'aparells són capritxos d'un moment.-La majoria dels alumnes pensen que en podrien tenir manco.-L'alumne que té més aparells considera que quan els necessita,està molt bé. Però és conscient que contamina més.Sense cap dubte aquestes activitats ens ajuden a pensar i reflexionar sobre la necessitat o no de tenir tants d'aparells, que tanta comoditat implica gastar molta d'energia amb el conseqüent impacte ambiental i que el consumisme ja pareix una característica pròpia del món actual. Però malgrat tot, aquest tipus d'activitats ens aporten més coneixements de causa i hem de pensar que algun dia amb l'esforç d'educadors, pares i institucions en general puguem minimitzar aquest consumisme.



ACTIVITATS DUITES A TERME DURANT AQUEST CURS 2010/11Aquestes són les activitats fetes, o les que tenim previst fer fina a final de curs, a nivell de Centre durant aquest curs escolar:ACTIVITAT DATA COL·LABORACIÓLES VERGES 21 octubre 2010 AMIPACURSES SOLIDÀRIES (recaptació Perú) 7 desembre 2010 AJUNTAM.PRODUCTES NADAL/CONCERT 22 desembre 2010 AMIPA/ESGLÉSIA

23 desembre 2010CAMPANYA CÀRITES ROBA I MENJAR finals desembre Diferents entitats i famíliesSANT ANTONI 14 gener 2011 AMIPA SA RUA 3 març 2011 AMIPAPASQUA: PRODUCTES 19,20 abril 2011 AMIPADIA DEL LLIBRE/ SANT MARC 18,19,20 abril 2011 AJUNTAM.ESCOLES MALLORQUINES abril-maig 2011 AMIPA FESTA FI DE CURS 2011 21 juny 2011 AMIPA / AJUNTAM.

Activitats fetes, o pendents de fer, per cicles amb l'alumnat:Educació Infantil:

Teatre amb anglès (al centre)Finca Son Joan Jaume, LloretMuseu Sa Bassa Blanca, Alcúdia Cinema en catalàTeatre “Ja no tinc por”

Primer cicle:Teatre, PalmaCamp d'aprenentatge, Orient (2n curs)Camp d'aprenentatge, Orient (1r curs)

Segon cicle:Visita a la biblioteca, SineuVisita Betlems i cinemaVisita Bosc Defla (pla Eco)Fàbrica Galletes GelabertMuseu art contemporani(Porreres)Visita a l'Ajuntament, SineuVisita al mercat, SineuEscola de Vela, Calanova

Tercer cicle:Visita a la biblioteca, SineuEvita el focConsell de Mallorca, PalmaEls aliments de les illes BalearsVisita al mercat, SineuVista a un ecosistemaViatge d'aventura, 6èSortida pendent de concretar, 5èConcert o teatre en anglèsComuna de LloretPiscina Municipal de SineuXerrada “Riscos d'Internet”



L’AMIPA SA QUINTANA DE SINEU:Vol donar les gràcies a totes les mares i pares associades/ats que fan possible la

dinamització de l’escola de Sineu, sens dubte facilitau que l’organització d’esdeveniments, tant culturals, gastronòmics i educatius, així com l’equipament dels materials necessaris per dur a terme les activitats programades, pugui ser una realitat.

Aquest any, a part de la col·laboració tant econòmica com personal en les festes populars i la subvenció d’una excursió, l'AMIPA ha enfocat les seves ajudes cap a una vessant més artística organitzant l’activitat extraescolar de teatre en anglès (vos comunicam que aquest darrer trimestre pels alumnes mes grans s’enfocarà l’activitat cap a un reforç més actiu de l’idioma), i subvencionant tres sessions de teatre per tots els alumnes.

També vos comunicam alguns punts en els que hem treballat fins al moment aprofitam per demanar-vos tota la col·laboració que estigui a les vostres mans tant en idees com en assistència als actes i reunions programades:

Col·laborar en l’adquisició i condicionament de l’abeurador de la porta d’entrada.

Organitzar xerrades per part de la Guàrdia Civil tan per a pares com als alumnes de 6è, en l’ús

responsable d’Internet.

Organitzar varies xerrades pels pares.

Organitzar al mes de maig la segona Diada Ecoambiental.

Organitzar una estada als refugis de muntanya del Consell.

Comunicar a l’ajuntament dels desperfectes o elements de l’escola que s’han de reparar que per

part del Consell Escolar es comuniquen a l’Amipa.

Gràcies a tots i cap a s’escola nova s’ha dit!

Primària 4t. APrimària 4t. A

TUTORA: Catalina Puiggròs FontirroigNINS-ES: Zaira Ribas, Manel Bauza, Anelkis Gómez, Jose Arturo García,Martina Fernández de H., Jess A. Mason, Juan Pablo Marín, Marc Ramis, Carlota Palmer, Maria del Mar Callejas, Mia Carol La Greca, Biel Albertí, Héctor Arufe, Jordi Gelabert, Pep Miquel Servera, Pep Lluís Perelló, Matías Gámez, Maria Victòria Riutort.



A LA RECERCA DE N' IGUÀ

Fa molts de temps quan els peixos volaven i els pardalets nedaven hi avia una bruixina que es

deia Pillina i era tan grassa que no podia volar. Vivia al bosc dins un arbre molt gros, amb

moltes arrels, on hi tenia les habitacions.

Tenia una vareta màgica amb la que va convertir al seu fill en una iguana, perquè li posava

ingredients que no tocaven a les pocions màgiques.

Després de l'encanteri el seu fill pensava igual que una iguana i es va escapar al bosc .La

bruixina va voler anar a cercar el seu fill,va agafar la granera i va començar a volar, però al cap

de sis metres,la granera es va trencar i la bruixina va caure de cul. Llavors la bruixina va

pensar: ”anant amb granera no ha funcionat!”.



Va començar a caminar i va trobar un alzinar, un pinar, ullastres, aglans,mates, bolets i,fins i tot,

insectes però no l'iguana. de tant de caminar es va quedar dormida damunt un munt de fulles.De

sobte,la bruixina Pillina va sentir un renou i es va despertar,en aquell moment va veure una

iguana ,la va agafar i la va dur a la seva casa. Va agafar el llibre de pocions màgiques i en trobar la

pagina correcta ,va agafar la seva vareta màgica i li va fe la encanteri, però no va funcionar.

Llavors va pensar que no era el seu fill, però en realitat era el seu fill. Va tornar a fer

un encanteri a la iguana perquè parlès en el seu idioma.

-Ets el meu fill Igua ?- va dir la Pillina

-Sí, soc n'Igua, mare!- va respondre- per que me vares convertir en iguana?

-Per què tu em ficaves ingredients, que no corresponien, dins les pocions.

-No era jo. A veure si era el gat?

-No era el gat. El vaig adoptar després que t'escapassis al bosc.

-I si eres tu mare?

-No,no era jo.A veure si es la padrina , na Susana la rateta , un ocell,...

Però el fill pensa: “A veure si la mare amb la panxota que té,quan passa,tira els ingredients

a la cassola de les pocions”.

Finalment,la padrina va anar a visitar a la bruixinana Pillina i ,sense voler, com que el jersei li anava

un poc gros, va tocar aquest amb una poció i varen caure totes com un dominó.

Al final varen descobrir qui tirava els ingredients equivocats : la padrina .

La iguana es va beure la poció i va tornar a ser un nin.

La bruixina va demanat perdó al seu fill Iguà i la padrina va demanar perdó a la seva filla per

tirar-li els ingredients a les pocions..... CONTE CONTAT, CONTE ACABAT I QUI NO S'ALCI

TÉ EL CUL FORADAT.....

Primària 4t. BPrimària 4t. B

TUTORA: Pilar Amengual BorràsNINS-ES: Alicia Alfageme, Salma Berjal, Elaine Campos, Jaume Corró, Francesc Xavier Costa, Josep Estela, Julià Gayà, Rafel Antoni Gelabert, Aina Gili, Antonio Gómez, Judith Montes, Antoni Mulet, Caterina Munar, Rafel Quetglas, Magdalena Ramis, Deissa Rodríguez i Josep Mateu Tarongí.



PARAULES ENCADENADES AMB LES TRES ERRES1. És la primera de les 3R. 2. És la segona de les 3R. 3. És la tercera de les 3R.

12

3



SOPA DE LLETRES DE L'HORT DE SA QUINTANA

Cerca aquestes vint paraules: gallines, pollets, ànecs, conills, coloms, tórtores, guàtleres, nesprer, roser, taronger, magraner, faveres, figuera, llimoner, endívies, pesolers, lavanda, caquier, herba Lluïsa i romaní.



CURSA SOLIDÀRIA

Com cada any l'escola realitza una activitat solidària per col·laborar amb una ONG. Enguany vàrem organitzar una cursa solidària per col·laborar amb”IMAGINA. Una educació per a tots”. Aquesta cursa solidària es va realitzar el dimarts 7 de desembre de 2010 a la Plaça del Fossar i vàrem participar tots els nins i nines de l'escola Sa Quintana de Sineu.

Cada nin/a havia de cercar-se patrocinadors i havia de fer el màxim de voltes possibles al seu recorregut. Tots ens vàrem esforçar molt i ens ho passàrem d'allò més bé.

L'any passat, ja vàrem col·laborar amb aquesta ONG amb la fira de llibres i els doblers que es vàrem replegar els van fer arribar a la institució educativa Toni Real Vicens de Trujillo a Perú. Na Toninaina que forma part de aquesta ONG ens a contat que amb aquesta ajuda l'any passat varen poder comprar llibres de test, cosa que fins aquest curs no havia estat possible i pogueren ampliar els fons de llibres de la petita biblioteca que tenen.

Amb els doblers que hem aconseguit amb aquesta activitat enguany, els ajudarem a comprar material per a les classes d'educació física.

Ens agrada realitzar aquestes activitats solidaries per poder ajudar a la gent que no té tantes oportunitats com nosaltres.

EN NOM “D'IMAGINA Una educació per a tots” I DELS NINS I NINES DE LA “INSTITUCIÓ EDUCATIVA TONI REAL VICENS”, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE SINEU QUE PER SEGON ANY CONSECUTIU ENS HA AJUDAT A MILLORAR LES CONDICIONS EDUCATIVES D'UN BON GRAPAT D'AL·LOTS DE PERÚ. MOLTÍSSIMES GRÀCIESToninaina.



QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ FÍSICA?

Després de gairebé un curs els nins i nines de la nostra escola ja saben contestar aquesta

pregunta. Segons ells, l'educació física és alguna cosa més que jugar a futbol o que jugar per

jugar.

Són molts els jocs i les activitats que anam realitzant des d'aquesta àrea i el que volem és

que tots aquests jocs i activitats tenguin sentit i significat per a ells. Amb aquest recursos

treballam la coordinació, l'equilibri, les habilitats bàsiques, les qualitats físiques, ... que ens

permetran conèixer les possibilitats del nostre cos per tenir-ne un millor control.

A classe d'educació física també aprenem a superar-nos, a acceptar les normes del joc, a

cooperar, a formar part d'un equip, a valorar les nostres capacitats i les dels companys.

A més seguim treballant i potenciant els jocs populars ja que en aquest món de noves

tecnologies tenim el perill d'oblidar-los. Aquests jocs als que ja jugaven els nostres padrins i

padrines ens permeten jugar sempre, ja que no necessiten ni instal·lacions ni materials sofisticats,

senzillament imaginació i un bon grup d'amics.

Seguint amb la dinàmica ECO de l'escola els alumnes han après a confeccionar diferents

materials utilitzant sempre materials de reciclatge.

Els alumnes de 5è A

Aquestes imatges en són una mostra.

36.

Primària 5è. A Primària 5è. A

TUTORA: Angie SilmonNINS-ES: Alba Mateu, Judith Esteva, Toni Jordà, Rafel Ramis, Tolo Martorell, Mateu Munar, Maria Oliver, Mª Magdalena Martorell, Alicia Casado, Tomeu Mestre, Hakima Oufrirh, Jordi Escandell, Lucas Oliver, Toni Munar, Alex Atanasov, Maria Alomar, Júlia Ramis, Catalina Maria Ramis.



AL CEIP SA QUINTANA SÓM SOLIDARIS!Al nostre centre, pensam que la solidaritat és molt important i que sempre hem de tenir esment les persones que no tenen la sort que tenim nosaltres de viure amb alegria i bona salut, amb menjar damunt la taula cada dia i amb amics i amigues que ens ajuden a gaudir de la vida. Per això, sempre que podem, la nostra escola col·labora en campanyes solidàries per ajudar aquells que ho necessiten. Aquí us hem fet una mica de resum de les campanyes que s'han duit a terme fins ara aquest curs.

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE LLAUNESAra mateix participam en la recollida de llaunes anomenada NO LES LLANCIS, organitzada per la fundació PIME que consisteix en recollir el màxim de llaunes buides. Per cada 25 llaunes, s'entrega 1 euro a les persones que necessiten la nostra ajuda. L'any passat, al nostre centre, vàrem aconseguir dur 6.200 llaunes. Enguany, ho volem superar. Entre tots els col·legis de les Illes Balears vàrem aconseguir més de mig milió de llaunes i per això aconseguírem més de 20.000 euros.Enguany es la 17ª campanya NO LES LLANCIS, per això, pensam que aquesta vegada hauríem de superar el nombre de l'any passat. ANIMAU-VOS!!!!



CAMPANYA DE RECICLATGE DE MÒBILS AL CEIP SA QUINTANADurant els mesos DE GENER i FEBRER de 2011 els nins i nines de 6é varen organitzar una CAMPANYA DE RECOLLIDA DE MÒBILS,BATERIES I CARREGADORS.Aportant els vostres mòbils en desús a la campanya vareu poder ajudar a:*REUTILITZAR terminals i reduir la insostenible demanda dels seus components*RECICLAR elements útils i disposar adequadament de materials tòxics,evitant la contaminació del medi*RECAPTAR FONS PER ALS PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT, EDUCACIÓ I CONSERVACIÓ AL CONGO, com el Centre de Ximpanzés de l'Institut Jane Goodall a Tchimpounga. Allà es té cura de més de 140 ximpanzés rescatats, i es duen a terme programes de desenvolupament sostenible amb la comunitat local.GRÀCIES PER HAVER-HI COL·LABORAT.

ÚLTIMA HORA!!!Gràcies a l'èxit d'aquesta campanya, l'escola ha decidit muntar un punt de recollida permanent. Podeu dur els vostres mòbils inutilitzats quan vulgueu!

NADIA NEREA Nadia Nerea és una nina de Sencelles, de l'escola de CP Can Bril, que té una malaltia que es diu Tricotiodistrofia, una malaltia que només ni hi ha 20 en tot el mon.El seu pare Fernando Blanco i la seva mare Margarita Garau, han fet una campanya per recaptar doblers per salvar la nina d'aquesta malaltia que li perjudica ja que només té 2 anys d'esperança de vida. Si entre totes les escoles del Pla de Mallorca podem ajudar a salvar-la donant els doblers que podem, estarem ben satisfets i orgullosos. Els doblers són perquè na Nadia pugui anar a E.E.U.U per poder-li fer un estudi, a veure si el seu problema es pot solucionar. Ara els seus pares i els familiars fan tot el possible perquè aquests anys siguin els millors. Les escoles de tot el Pla han col·laborat, alumnes, pares, mestres i d'altres familiars, per recaptar la major quantitat de doblers possibles per poder salvar-la. L'escola de Sineu va participar en tot el que podien i en total varem col·lectar 2.757,21 euros. Des d'aquí tots desitjam, de tot cor, que na Nadia es recuperi!

CAMPANYES DE RECOLLIDA DE MENJAR I DE ROBA I SABATESA la nostre escola per Nadal varem fer una campanya per a recollir menjar. Voleu saber com ho varem fer? Ara us ho diré: varem recollir menjar que pogués durar molt de temps. La campanya la va organitzar CARITAS i els aliments els dugueren als nins de Perú. Vàrem dur aliments que duressin més temps perquè els havíem d'enviar allà. Així que tots els nins i nines que volien participar duent aliments en varen dur.També hem participat en la recollida de roba i sabates organitzat per GLOBALMÓN, associació de solidaritat amb l'Àfrica negra. La roba ha anat destinada concretament a famílies de la Vall de Logone (Camerun). Han participat 144 famílies del centre i es calcula que s'han recollit uns 500 Kg de roba.

Primària 5è. B Primària 5è. B

TUTORA: María José Campaner DíazNINS-ES:Toni Matas, Toni Garí, Joan Miquel Caldentey, Pau J. Jaume, Antònia Amer, Caterina Llull, Joana Mª Estrany, Álvaro del Río, Mateu Pujadas, Dolores Palma, Aina Mª Comas, Chaymae El Jouhari, Sanaa Fegrache, Sebastià Salas, Jaume Gelabert, Julià Munar, Joana Mª Mas i Lena V. Küpper.



L'HORT ESCOLARCom bé sabeu al CEIP Sa Quintana tenim la sort de poder treballar i gaudir d'un hort ecològic. No totes les escoles tenen hort, al contrari molt poques en tenen; ens sap molt de greu per ells perquè no poden gaudir d'una educació completa. Perquè, encara que tal vegada no ho penseu; tenir una educació completa per a nosaltres és:

-Obtenir un benestar social.-Aprendre les llengües del país i qualcuna estrangera molt important com l'anglès.-Aprendre Matemàtiques, Medi, Llengua, etc...-I també saber conviure amb el medi ambient.

Què és un hort?Un hort (del llatí: hortus = jardí) és un terreny conreat de regadiu de dimensions relativament reduïdes dedicat especialment al conreu d'hortalisses. Quan l'hort passa unes certes dimensions, no especificades, s'anomena horta.És molt important emprar aquest espai per adquirir coneixements i generalitzar-los. Creim que ha de ser un lloc on mestres i alumnes ens trobem a gust, som els protagonistes i descobrim la importància de les nostres actuacions per millorar la vida del nostre planeta, i per tant la nostra.



L'hort escolar a més de ser un recurs educatiu, és ecològic: treballam sense productes químics ni fertilitzants sintètics és una manera de viure en armonia amb l'entorn respectant el patrimoni natural. Una paredeta en crestall és un sistema per treballar amb la mínima superfície de terra sense productes químics, amb el mínim consum d'aigua, sense productes pesticides, amb el mínim treball de sembra sense necessitat de llavors genèticament modificades, amb el mínim manteniment i la màxima producció ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia. La terra de l'hort sempre està ocupada per alguna planta a través de la rotació de conreus. El reg es fa per cinta exudant. Què podem trobar al nostre hort?A l'hort de la nostra escola trobam molts de tipus de vegetals .Podem observar i estudiar diferents aspectes de les plantes: des de la seva classificació, la seva morfologia (arrels, tiges, fulles, flor i fruit), l'alimentació, el creixement, la pol·linització, els seus fruits, la reproducció (llavor, trasplantament...), la respiració, tipus (hortalisses, aromàtiques...) i temporada de sembra, funcions d'algunes plantes, usos de les plantes, receptes de cuina, etc...Com relacionam el seu us amb les altres àrees?- MATEMÀTIQUES: calcular i medir perímetres (metre), àrees i superfícies (m2), fer croquis a escala, passar les unitats de superfícies i els seus múltiples i submúltiples (litre), calcular volums i capacitats ( m3) de l'aigua, diferents tipus de problemes realacionats amb l'hort....- PLÀSTICA: dibuix de les plantes i animals (la seva evolució, fruits, fulles...), plànol del recinte de l'hort...- LLENGUA: vocabulari, gènere i nombre, adjectius, verbs, treball monogràfic d'un animal o planta, descripcions, fitxa d'eficàcia lectora, ...- TIC: cercar informació a internet, fulls de recerca d'informació...

També aprofitam els productes de temporada que obtenim de l'hort per elaborar menjars que després tastam i compartim mestres i alumnes tots plegats. És una forma respectuosa i adequada d'apropar-nos a la natura, d'aprendre a valorar el que tenim al nostre entorn i gaudir-ne.Alguns dels nostres cultius són: Alls, bledes, espinacs, cols, ravanets, prebes, pastanagues, tomàtigues, mongetes, faves,...

Dibuix: Pau J. Jaume Pastor 5è B

TUTOR: JOAN GUAL BERGASNINS-ES: Joan Alomar Barceló – Gabriel Alomar Ramis – Miquel Bauzà Torrens – Josep Blando Genovart – Sergi Clar González - Ayla Campins Casteleyn – Aida Cano Blázquez – Antònia Coll Torelló – Francesca Fernàndez Heredia Socias – Gabriel Font Frau – Margalida Genovart Montes – Simona Ivanova Ivanova – Sergi Jurado Berga – Àgueda Marcé Bauzà – Andreu Munar Llabrés – Margarita Perelló Sastre – Miquel Puigrós Quetglas – Àngel Ramon Esteva – Francesca Vanrell Matas – Arnau Villoslada Pijuan

Primària 6è. A Primària 6è. A



EL PROJECTE XARXIPÈLAGEns trobem submergits en la societat de la informació i la comunicació, i no es pot entendre aquesta sense ordinadors i Internet.... El món de la informàtica està tan arrelat en la nostra societat que ja es fa necessària en tots els àmbits: personal, professional, ... El món educatiu no és una excepció, i, per tant, la necessitat d’integrar-la al currículum és un fet ja evident. Fins ara, les noves tecnologies es trobaven immerses d’una forma transversal: sense haver-hi una àrea curricular específica per a tractar aquest tema, el vídeo, la televisió o l’ordinador sempre han estat presents com a recurs. Però les exigències de la societat actual fan cada cop més necessari convertir aquest tractament transversal en una competència bàsica, tal com matemàtiques, llengua, … Avui en dia, en la vida diària, es tracta molt més amb les noves tecnologies que amb qualsevol de totes les matèries que han estat imposades al llarg de la nostra educació. Per aquest motiu cal que els alumnes tinguen uns coneixements mínims per a moure’s amb destresa amb els ordinadors, Internet, …



El projecte xarxipèlag pretén posar a la bast tots el mitjans possibles perquè els/les alumnes en acabar l'educació primària assoleixin el màxim d'habilitats i competències amb les noves tecnologies.

A les aules d'Ed. Infantil hi ha un ordinador amb connexió a internet que s'utilitza com a recurs educatiu on els alumnes van passant realitzant activitats. A primària els/les alumnes del 1r i 2n cicle, a més de disposar dins l'aula d'un ordinador, també van una hora setmanal a l'aula d'informàtica per realitzar activitats educatives i d'informàtica. I ja al tercer cicle, durant aquest curs la Conselleria d'Educació ha dotat a totes les aules d'una pissarra digital, projector, connexió a internet wiffi i un portàtil per a cada alumn@.

El que més m'agrada de la tecnologia que tenim a l'escola, és que si per exemple quan tenim algun dubte sobre qualque cosa podem consultar-ho a Internet.També si feim alguna expressió oral i volem fer una diapositiva la podem projectar amb la pissarra tàctil. Igualment m'agrada molt fer activitats com per exemple fer exercicis de matemàtiques i així ens divertim el mateix temps que aprenem.Els portàtils també m'agraden molt per fer treballs d'investigació, i a vegades també poder fer algun joc si tenim temps lliure, com per exemple el temps de pati els dies que plou podem utilitzar-los. Biel Alomar

A l'escola, amb els ordinadors portàtils, cercam informació sobre treballs, fitxes d'arreu del món,del cos humà,...També, els mestres ens envien feina per fer a casa amb l'ordinador com per exemple: treballs, presentacions de diapositives,...També tenim una pissarra digital. Amb la pissarra feim moltes coses divertides, com: activitats de matemàtiques, català, medi i altres. També corregim els exercicis que tenim de deures, cercam fotografies i informació sobre coses que no sabem,... Marga Genovart

A castellà que havíem de fer unes presentacions, ens va anar molt bé; a català en estudiar els adverbis, ens va posar uns fulls al programa NoteBook per fer activitats.Amb la pissarra vàrem posar un documental sobre el Mur de Berlín. Francesca Fernández

A jo m'agrada tenir ordinadors portàtils i la pissarra digital a la classe perquè el mestre ens ensenya a fer moltes coses noves i amb els ordinadors portàtils podem fer activitats i moltes coses més que són molt més divertides i entretingudes. Miquel Bauza.

Aquest any, ens han duit una pissarra digital i els portàtils, per això s'han canviat una mica les coses: Ara feim més treballs d'investigació, hem aprés a fer fulls de càlcul, escrits “OpenOffice”, PowerPoints... També hem aprés més dels temes com els ossos i els músculs perquè hem cercat informació i hem fet activitats per posar-ho en pràctica.

Primària 6è. B Primària 6è. B

TUTORA: Isabel Mayol i ManeraNINS-ES: Alomar Munar, Biel; Buades Jaume, Catalina; Campins Horrach, Antoni; Estrany Mateu, Pere Antoni; Fluxà Ramis, Bàrbara; Jaume Danús,Guillem; Jimenez Reyes, Francisco Miguel; Marin Ruesgas, Lucia, Mas Mariño, Pep; Mestre Tugores, Mª Antònia, Molina Brunet, Catalina V.; Munar Barceló, Bel; Perelló Abraham, Joan; Ramis Perelló, Pau; Salas Ferrer, Sebastià, Socias Cuartero, Maria de Lluch; Yankov Veilikov, Tsonyo.



LES NOSTRES TRADICIONS: LES VERGESLa nit del 20 al 21 d'octubre se celebra a molts pobles i ciutats de l'illa de Mallorca les Verges amb bunyols, música i vi. La Revetla de les Verges és una de les tradicions de galanteig més antigues de l'illa de Mallorca i se celebra a moltes poblacions de la mateixa forma però amb petites variacions. Es tracta d'una celebració espontània que realitzen determinats grups de joves que van de casa en casa acompanyats per la banda de música a cantar cançons populars a les seves enamorades, a qui també regalen clavells. A aquestes dortides les anomenen serenates. A canvi de la visita, les joves els ofereixen bunyols, vi dolç i llepolies. La festa havia estat molt més popular que no pas ara i en l'actualitat tant als pobles com a ciutat, la festa es conserva al voltant de la tradició de fer bunyols. En algunes escoles i viles es fan bunyolades populars (Sineu, Artà, Valldemossa, etc). En alguns pobles la festa s'ha perdut però en molts d'altres perviu amb força gràcies a la participació de la banda de música, que acompanya als joves i nins en el seu trajecte de casa en casa. Les Revetles de les Verges més importants són les d'Alcúdia, de Búger i de Porreres, tot i que també és un costum molt estès a Palma.



Aquesta antiga tradició coincideix amb la vigília de Santa Úrsula i les 11.000 verges. Santa Úrsula era filla d'un príncep britànic la qual va ser promesa amb matrimoni. Es va dirigir a Colònia amb el seu seguici de donzelles i pel camí van ser assassinades.A l'escola, el dia de les Verges feim bunyols. Els nins i nines de 6è s'encarreguen de fer-los. Aquest any ens ha tocat a nosaltres perquè ja som els grans i hem anat a l'escola a les 8:30h a fer-los. Hem anat al menjador a fer els bunyols, però només hem fet la meitat de pasta perquè les mares ja poguessen fregir i l'altre meitat l'hem feta més tard, enmig del pati a davant tots els altres nins perquè poguessen veure com se fa. Després hem anat a jugar al pati i quan ha acabat hem anat passant tots els grups de l'escola pel menjador per veure com fregien les mares i cada grup ha cantat una cançó. Quan ens ha tocat a nosaltres hem cantat la següent cançó “CLAVELITOS”:

Mocita dame el clavel, dame el clavel de tu boca,que pa eso no hay que tenermucha vergüenza ni poca.

Yo te daré el cascabel,te lo prometo Mocita,si tu me das esa mielque llevas en la boquita.

Després de cantar, cada grup se n'ha anat a classe i llavors ens han vengut a cridar altre vegada per anar a repartir els bunyols, el suc i l'aigua. Quan tothom ja en tenia hem començat a menjar els bunyols tan bons que havíem fet nosaltres.Tot seguit vos direm la recepta per si voleu fer bunyols a casa i si seguiu aquestes passes sortiran rics. INGREDIENTS: ESTRIS:- 30 Kg de patates. - Peladors. - Olla.- 9,300 kg de farina de força. - Plats. - Ribell.- 130 ous. - Passapuré - Calderons.- 325 g de saïm. - Ganivets. - Colador.- 24 sobres de llevat en pols. - Giradores. - Butà.- 5 barrals d'oli per farina de força, 130 ous, 325 g de saïm i 24 sobres de llevat en pols a dins la ribella amb els 30 kg de patates.6è. Ho mesclam tot ben regir. - Fogons.- 4 kg de sucre per servir. PROCÉS D'ELABORACIÓ:1r. Pelam les patates.2n. Les feim a quatre trossos.3r. Bollim totes les patates durant trenta minuts a punt de passar-les pel passapuré4t. Una vegada passades totes les patates pel passapuré, les guardam a dins una ribella molt grossa.5è. Posam 9,300 kg de mesclat.7è. La pasta ha estat un èxit.

A Sineu la festa de les Verges no té una tradició molt especial, hi ha gent que el dimecres abans ve a fer bunyols al mercat de Sineu i els ven.També hi ha moltes famílies que aquests dies tenen per costum fer bunyols a ca seva.La meva opinió sobre les Verges a l'escola és molt bona. M'ha encantat fer els bunyols perque ha estat molt divertit i a més hem rigut molt. Els bunyols també m'han agradat molt, encara que per jo tenien un poc massa de pasta, eren un poc espessos.

Clavelitos, clavelitos,clavelitos de mi corazón, hoy te traigo clavelitoscolorados igual que un fresón,si algún dia clavelitosno lograra poderte traer,no te creas que ya no te quieroes que no te los pude traer.


Documents

Sineu 10-11