TEMA 2 :EL SISTEMA DE FONTS DEL DRET INTERNACIONAL PRIVATTota la doctrina esta dacord en que lestudi de les fonts es realitza a partir del seu origen, de la seva procedncia.Aix distingim 4 classes de fonts de dret internacional privat:DIP autnom o estatal: soriginen dins del propi estat.

DIP convencionals: creades per acords entre estats.

DIP institucional: producte dactes dorganitzacions internacionals.

DIP transnacional o espontnies: apareixen en el trafic per ordre dels particulars.

A) Dret internacional privat autnom o estatalEs aquell que ha estat elaborat i promulgat exclusivament pel legislador espanyol. Es la base del sistema espanyol de dret internacional privat.Per, s el ms important? Des del punt de vista quantitatiu NO s la fonts ms important ja que hi ha ms normes convencional i institucionals. Per si que ho s des del punt de vista qualitatiu ja que el dret internacional privat de font autnoma s el dret ms rellevant.

Caracterstiques del dret autnom:- No est codificat, a diferncia daltres sistemes europeus (com el dret itali, sus, belga...) que estn codificats, el dret autnom espanyol no s un dret codificat.- s un dret asistemtic, s a dir, no es sistemtic - s un dret dispers. Sha de dir que a lestat espanyol sest treballant per codificar tota la matria a pesar de que es troba paralitzat ja que sembla que vindria donada pel dret comunitari.

Normes que nodreixen el dret autnom o estatal al sistema espanyol

Constituci Espanyola de 1978: dins del dret autnom o estatal s lelement bsic, ja que s la primera font dins del dret autnom. Es la norma suprema de lordenament juridic espanyol i per tant, tamb, del dret internacional privat.

Aix es tradueix en que la CE:Delimita la relaci entre les altres fonts del sistema espanyol: arts. 93-96 CE.

Subministra els principis bsics del sistema espanyol: art. 9.3 CE.

Estableix el repartiment de competncies a lhora delaborar les normes de dret internacional privat: art. 149.1.8 CE. LEstat t la competncia exclusiva per legislar en matria de DIP

Proporciona els valors que han de crear, aplicar i interpretar les normes de dret internacional privat.

Ex. En un divorci un ciutad marroqu al jutge espanyol, demana el repudi de la dona, ja que el dret marroqu contempla el repudi unilateral duna de les parts,La llei aplicable ha de ser la dels subjectes (Llei marroqu), per en principi el juge espanyol no aplicaria la llei marroqu perqu va en contra de la CE, concretament de lart. 14 CE ppe digualtat, que s daplicaci directa.. Ex. Una sentncia de Nigeria que condemna a una empresa espanyola. En el cas que es sol.licits lexecuci de la sentncia a Espanya que s on la empresa t elpatrimoni, si sacredita que en el judici realitzat Nigria no es van respectar els drets de lempresa espanyol, no es va aproduir un dret de defensa suficient, aix vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, per tant, no es podria executar a Espanya aquella sentencia nigeriana dacord a lart. 24 CE.

Altres fonts del dret autnom sn aquelles que enumera lart. 1 CC i aix tenim:

La Llei: la major part de les disposicions autnomes espanyoles sn de rang legal, ara b, excepcionalment hi ha tamb normes de dret reglamentari. Ex. Reglament del Registre Civil o Mercantil.

El Costum: tal i com diu lart. 1.3 CC, el costum noms regir en defecte de llei aplicable sempre que no sigui contrria a la moral i lordre pblic i que resulti provat. Tot i aix, el costum al dret internacional privat tindr molt poca importncia, s a dir, ser prcticament irrellevant, ja que la llei soluciona la major part dels problemes que es plantegen i per tant podrem dir que t carcter simblic.

A ms, les normes de dret internacional privat autnom, sn normalment nomes formals i remeten a una altra norma. En canvi, el costum t un carcter material, s a dir, sempre te contingut.

Els Principis generals del dret: es troben regulat a lart. 1.4 CC, per tant tenen una doble funci:

1.- Actuen com a font en defecte de llei i costum.2.- Sn informadors de tot el sistema juridic, per no tots els principis sn iguals:

a) Principis informadors de tot lordenament jurdic (p.e. bona fe,).

b) Principis estructurals del sistema de DIP, sn aquells que permeten justificar una regulaci. P.e. ppe. de la nacionalitat.

c) Principis de dret material, NO sn del sistema del DIP per ens poden ajudar a resoldre la controvrsia.

i en tant que informadors tenen alhora una doble missi:

Omplir llacunes del sistema espanyol de dret internacional privat.

Ex: parelles de fet: no existeix norma estatal de com regular en dret internacional privat i el millor seria acudir al principi de nacionalitat.

Serveixen de criteri a lhora dinterpretar i aplicar les normes de dret internacional privat.

Ex: reenviament: la jurisprudncia ha adms o rebutjat el reenviament a Espanya en funci del principi duniversalitat de la successi.

La Jurisprudncia: fa referncia lart.1.6 CC i diu que aquesta completar lordenament jurdic juntament amb la doctrina. No obstant, la jurisprudncia NO s font del dret, ara b, tot i no ser font del dret desenvolupa una tasca molt important dautointegraci de tot lordenament jurdic, s a dir:

Omple llacunes o buits normatius (sempre que no hi hagi llei, costum o principi general).

Ex: en la derogatio fori o derogaci de frum, la resposata que te el sistema espanyol es jurisprudencial.Es per aquest motiu que la jurisrpudncia crea dret.

Interpreta les normes de dret internacional privat:

Ex: reenviament art. 12.2 CC, per la interpretaci lha fet la jurisprudncia.Es tracta duna interpretaci quasi-vinculant fins al punt que si un tribunal saparta de la doctrina del TS, aquest s un motiu per presentar recurs de cassaci (art. 477.3 LEC).

B) Dret Internacional Privat convencionalSn normes de dret internacional privat que sn producte de lacord entre dos o ms Estats. Espanya ha signat molts tractats, sobretot a partir de la CE del 78, i aix provoca moltes contradiccions fins i tot entre diversos convenis.

Els convenis es poden classificar:

Atenent al nombre de parts intervinents:Convenis bilaterals: aquells que vinculen noms a 2s estats. Ex. Conveni Hispano- Francs.

Convenis multilaterals: sn aquells que estan conclosos per ms de dos estats i sacostumen a elaborar en el s dorganitzacions internacionals. Ex. La Conferncia de la Haya. Comissi Internacional de lEstat Civil (CIC)., Consell dEuropa, ONU: Conveni sobre els Drets dles Infants.

Atenent a lmbit daplicaci:Convenis interpartes: noms sn aplicables a les relacions entre els estats que sn part del conveni, o entre nacionals de lEstat que sn parts. Aix passa fonamentalment a lmbit processal.

Convenis erga omnes: sapliquen a tots els supsits de trfic extern, NO sapliquen sempre, lapliquen les autoritats dels Estats parts sense condici de reciprocitat, encara que la llei declarada aplicable sigui la dun Estat no contractant, no part. P.e. Conveni de Roma s comunitari, si es contracta amb una companyia del Pakistan, el jutge espanyol pot aplicar el conveni de Roma, encara que el Pakistan sigui un estat no part (examen).

Integraci del convenis als sistemes estatals: Es troba regulat lart.1.5 CC i a lart.96.1 CE, en concret aquest ltim diu que: Los Tratados internacionales vlidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en Espaa, formarn parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones solo podrn ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios Tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho Internacional.

Perqu un conveni pugui ser integrat en lordenament juridic espanyol, cal que sigui publicat al BOE i llavors entra a formar part del sistema espanyolUn cop integrats, falta la seva entrada en vigor (que en dret espanyol es recull a lart. 2.1 Cc) tot i que, aquesta vacatio legis, NO es aplicable en els Tractats Internacionals, ja que sha danar a all que diu cada Conveni en particular per a la seva prpia entrada en vigor..

Problemes de delimitaci dels Tractats (important):

Delimitar laplicaci entre el dret autnom i el dret convencional:

Primer sha de fixar enlloc que ocupen els tractas en elsistema de fonts de dret espanyol. Els convenis internacionals tenen rang de llei, per, sn lleis equiparables a les que emanenen del legislador estatal? Es pot establir una posici jerrquica entre llei i conveni internacional?

Hi ha dos postures:La postura dominant creu que els Tractats Internacionals tenen un rang inferior a la Constituci, per alhora superior a la llei estatal. La base normativa que permet fer aquesta afirmaci s lart. 96.1 in fine CE sus disposiciones solo podrn ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios Tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho Internacional. En aquest precepte es fixa la primacia del dret convencional sobre el dret autnom, i la llei posterior NO pot modifica ni derogar mai un conveni anterior. Resistncia del Tractat davant la llei. Parlem en termes de jerarquia.

Hi ha autors, per que ho plantejen des de el punt de vista de leficacia-aplicabilitat. Aix, els TI i les lleis tenen la mateixa posici jerrquica, per hi ha una aplicaci preferent del TI.

Les diferencies entre un cas i laltre es poden veure en aquest exemple:Conveni de Nova York 1951 sobre larbitratge: Espanya el ratifica, per anys ms tard es crea una llei espanyola darbitratge que diu coses contraries al que diu el Conveni:Segons lopini de la jerarquia: la llei posterior es nulla de ple dret ja que hi ha una llei preferent que no es pot veure modificada.

Segons l'opini de leficacia-aplicabilitat: la llei no s nulla tot i ser posterior, el que passa s que no saplica ja que saplica amb preferncia el tractat.

Per, qu passa si Espanya denuncia el tractat perque no el vol aplicar ms?Segons la primera postura no saplica la llei ja que era nulla.

Segons la segona postura, tindrem una llei aplicable.

Quan hi ha collisi entre dret convencional i dret autnom saplica el dret convencional.Nosaltres seguim la postura de la jerarquia (prctiques)

Un altre argument s el criteri de lespecialitat, que siginifica que el Tractat Internacional s dret especial enfront la llei estatal que s dret general. I en igualtat de condicions, saplica el dret ms especific.

Delimitaci entre convenis

Delimitar laplicaci entre el dret convencional quan hi ha ms dun conveni aplicable a la mateixa controvrsia:

El conflicte es produeix per tres raons:Concurrncia de convenis bilaterals i multilaterals sobre la mateixa matria.

Successi de convenis en una mateixa organitzaci internacional sobre la mateixa materia.

Ex: en matria daliments, el Conveni de la Haya de 1958, substituit pel Conveni de la Haya de 1973 i ms actualment pel del 2007. La lgica diria aplicar lultim, pero pot ser que el pais amb el que sha daplicar no tingui subscrit el del mateix any que tu.Existncia de convenis dorganitzacions internacionals diferents sobre la mateixa matria.

Ex: Conveni Roma (Comunitari) sobre contractes i Conveni de Viena (ONU) sobre la compravenda.

Com es solucionen aquests conflictes?La millor sn les clusules de compatibilitat: s a dir, quan el mateix conveni estableix quan saplica un conveni i quan saplica laltre, et diu all que t preferencia en aquella materia. Nhi ha poques.

Ex: Conveni Lugano cedeix la competencia al Conveni de Bruselles entre paisos comunitaris.Un altre mtode de soluci es aplicant el principi que diu que el conveni posterior preval sobre lanterior sempre que sigui possible: establert a lart.30 del Conveni de Viena de 1969 relatiu al dret dels Tractats.

Una altre s el criteri de lespecialitat: s a dir, si tenim dos convenis aplicarem el Tractat especial ius especialis per sobre del general ius generalis.

Finalment, el principi deficcia ptima: Saplica en matria de reconeixement de sentncies. Hem daplicar aquell Tractat que ens permeti assolir la finalitat que el legislador vol obtenir. Aplica aquest principi deficcia ptima permetra a la part feble del procs, la satisfacci de les seves pretensions.

Ex: en matria daliments pel reconeixement de decisions, si disposem de diversos instruments i sol un dells pot aconseguir que el menor obtingui els aliments hem dutilitzar aquest, preval en aquest supsit la finalitat material.

Interpretaci del Convenis:

Els convenis poques vegades diuen com shan dinterpretar, si el conveni no diu com sha dinterpretar el que farem ser:1.- Buscar criteris hermenetics (interpretatius) en el convenis generals.2.- En darrer terme, criteris interns (art 3.1 Cc)

Tot i que la millor soluci s una interpretaci uniforme de tots els estats que formen part del conveni, que hi hagi un Organisme Judicial supraestatal que interpreti amb carcter vinculant els convenis.

C) Dret Internacional Privat institucional (a Espanya- Dret Comunitari)s aquell dret internacional privat creat en virtut dactes dorganismes internacionals en el marc dun procs dintegraci econmica. En el nostre cas es molt clar, ja que el dret internacional privat s igual al dret internacional privat Comunitari.

Aixi diferenciem 3 classes:

1- Dret comunitari originari: s aquell que est integrat pels tractats constitutius de les comunitats europees, amb les seves modificacions i adaptacions que shan fet posteriorment.

Als tractats es troben normes que regulen negativament les qestions, s a dir, principis i normes que estableixen lmits a la creaci i interpretaci del dret internacional privat derivat. P.e. Ex: principi de no discriminaci per ra de la nacionalitat recollit al Tractat de la UE al seu art. 12 (actualment art. 18 Tractat de Lisboa-) Cas Grunkin Paul.

2- Dret comunitari derivat: sn disposicions materials dictades per les institucions comunitries per tal dassolir els objectius propis de lacci comunitria.Aquest dret derivat era molt poc important fa 10 anys, per el proces de comunitaritzaci del dret internacional privat comunitari (derivat del Tractat dAmsterdam) permet que la comunitat comenci a dictar normes de dret internacional privat comunitari derivat.

Els instruments fonamentals sn les directives i els reglaments:

REGLAMENTSRegulat a lart. 249.2 del Tractat de Roma Constitutiu de les comunitats (actualment Article 288.2 Tractat de Lisboa-) t les segents caracterstiques:T un abast general: regula totes les situacions juridiques que cauen dins del seu mbit daplicaci.

Es obligatori: totes les disposicions del Reglament sn imperatives i vinculants.

Aplicabilitat directa: produeix efectes immediats i la seva execuci no requereix la intervenci dels estats part.

Reglament: s una eina dunificaci del dret internacional privat (es ms important ja que comporta igualtat).

Llistat de Reglaments que sapliquen de forma habitual:

Regl. 44/2001 de 22 de desembre de competncia i reconeixement de sentncies, tamb anomenat Brusselles I.

Regl. 1206/2001 de 28 de maig sobre Obtenci de Proves.

Regl. 2201/2003 de 27 de novembre Reglament Brusselles II bis

Regl. 1393/2007 de 13 de novembre, de Notificacions II.

Regl. 864/2007 de 11 de juliol, sobre obligacions extracontractuals, tamb anomenat Roma II.

Regl. 593/2008 de 17 de juny sobre obligacions contractuals, tamb anomenat Roma I.

Regl. 4/2009 de 18 de desembre Reglament Bruselles III sobre aliments.

DIRECTIVESRegulades a lart. 249.3 del Tractat de Roma Constitutiu de les comunitats, actualmente a larticle 288.3. del Tractat de Funcionament de la UE (Lisboa) te les seguents caracteristiques:Destinada als estats membres: els efectes imperatius sn pels estats membres.

Obliguen en quan al resultat.

Sn les autoritats nacionals qui decideixen la forma i mitjans en que shan de complir les directives.

Directiva: s una eina dharmonitzaci del dret internacional privat.

Llistat de Directives:Directiva 88/357, sobre contractes dassegurancesDirectiva 93/13, sobre clusules abusives en contractes de consum.Directiva 99/44, sobre venda i garantia de bns de consum.Dirctiva 03/8, sobre justcia gratuta en litigis transfronteres.Directiva 08/112, sobre dret daprofitament per torns. (time sharing).

3- Dret internacional privat comunitari complementari: s aquell conjunt de fonts convencionals lobjecte de les quals se situa en el camp o en la prolongaci dels objectius fixats pels Tractats Europeus. Aquest dret queda conformat pels convenis comunitaris.

Caracterstiques:El dret complementari s dret comunitari en sentit ampli.

Per no s dret institucional, sin que s dret internacional privat convencional especfic.

Bsicament hi ha dos textos importants:Conveni de Brusselles de 1968 sobre el reconeixement de sentncies i competncia judicial que va quedar substitut pel Reglament Brusselles I.

Conveni de Roma de 1980 que esta substitut pel Reglament Roma I.

En el seu moment van ser eines molt eficaces per avui ja sn vies abandonades perqu ara el protagonisme el tenen els Reglaments.

Problemes de delimitaci del dret institucional o Comunitari:

Entre el dret comunitari i dret convencional i el dret estatal o autnom: quin es el valor del dret institucional?

Tothom esta dacord en que el dret comunitari te primacia sobre els altres drets, implica que te aplicaci preferent. Ja ho va dir el Tribunal de Justcia en la sentencia Costa contra Enel de 15 Juliol de 1964.

El problema, per, es el segent: no hi ha dubtes en que el dret comunitari te primacia sobre les normatives infraconstitucional. Per, que passa amb les Constitucions dels estats membres? El tribunal de justcia diu que fins hi tot te primacia sobre la Constituci (sentencia de 13 Juliol de 1972 contra Itlia).

Els estats membre en canvi, son reacis i aix hi ha sentencies que ho avalen com son la del Tribunal Constitucional dAlemanya: Sentncia Solange I de 29 de maig de 1974 i la del Tribunal Constitucional dItlia: Sentncia de Frange de 22 de maig de 1989.

Que passaria si el dret comunitari infrings valors constitucionals dels pasos membres? Les 2 sentencies diuen que si passes (perqu no ha passat) prevaldria la Constituci.

A Espanya tenim la declaraci del TC de 13 de desembre de 2004 sobre si Espanya podia ratificar la Constituci Europea. El TC diu que cal distingir entre:Supremacia: que es igual a jerarquia i per tant la t la CE.

Primacia: que es igual a aplicaci preferent i per tant la te el dret comunitari.

Aixi primacia la t sempre el dret comunitari pero diu el TC que NO te abast general, nomes t aquesta primacia en competncies atribudes a la UE. Aixi t primacia el dret comunitari perque el legislador ho ha volgut aplicant lart. 93.1 CE.

Conclusi: el dret institucional (comunitari) laplicarem sempre front al dret convencional i el dret autnom.

Entre el propi dret institucional: si hi ha una pugna entre el dret derivat i el dret complementari? Saplica el dret derivat ja que el complementari es convencional.

D) Dret internacional privat de font transnacional o LEX MERCATORIASn un conjunt dusos i principis propis del comer internacional voluntriament observats pels operadors jurdics i consagrats per la jurisprudncia arbitral.

Caracteristiques:Origens o fonts: provenen dels usos del comer, practica comercial.Com es solucionen els litigis: a traves de larbitratge (no als tribunals de justicia).

Contingut:Es molt dispers. I els ms importants sn:- Principis generals del dret relatius a les relacions comercials internacionals: principi de bona fe, pacta sunt servanda, principi dactor incunvit provatio, etc.- Determinats usos i practiques uniformes que sacaten en el comer internacional: manera de fer contractual que habitualment sutilitza.Ex: incoterms: CIF, FOB...Criteris establerts pels tribunals arbitrals internacionals: pels que es resolen els litigis.

Naturalesa:Dos Criteris diferents:Es costum ja que sn usos normatius (professor Gonzlez Campos).

No s costum (professor Kegel) ja que:Hi ha diferents criteris arbitrals: hi ha corts que no resolen de la mateixa manera.

Hi ha poca publicitat dels laudes arbitrals: moltes vegades son privats i si la resoluci nomes la coneixen les parts, com pots consolidar el costum?

Hi ha altres arguments que consoliden largument de que la Lex Mercatoria NO s costum (criteri del professor):Es un dret incomplet: ja que en un contracte no ho pots pactar tot, sempre hi ha algun imprevist. Si no tens soluci, has danar a buscar el dret estatal que si es complet.

Te un dbil rgim sancionador: el tribunal arbitral no t res a fer davant aquell que incompleix el contracte. La part que t la ra i t un veredicte arbitral, que pot fer? Anar als tribunals estatals per que aquests executin el laude.

Dependncia del dret estatal: tant de les normes com de lexecuci.

Virtualitat:O valor del dret espontani es pot enfocar des de 3 esferes:Esfera no contenciosa: t tot el valor ja que s el que estableix les pautes de comportament de les parts contractuals. Es un compliment voluntari i espontani dall pactat, es a dir, de la lex mercatoria.

Esfera contenciosaarbitral: t un gran relleu (all fins on arriba) ja que els arbitres aplicaran lex mercatoria. El tribunal fa observar aquelles regles que les parts han acordat.

Esfera contenciosajudicial: si les parts han pactat aquest dret, el tribunal ha daplicar aquest dret, pero, sempre sobre normes de dret dispositiu. Aix, no ha dobservar aquelles que hagin pactat les parts que contradiguin normes imperatives o de ius cogens.