Llatí – 1r de BAT L’INDOEUROPEUCurs 2007 – 08IES Jaume I - Salou

Del 1831 al 1836 Charles Darwin va formar part d’una expedició que havia de fer la

volta al món. El material recollit i les reflexions posteriors el van dur a publicar l’any

1859 L’origen de les espècies. En aquest text, Darwin defensava que tots els éssers

vius eren el resultat d’una evolució, que ell concebia com un procés de selecció

natural. Les seves idees van provocar les ires dels sectors més conservadors de la

societat, ja que s’oposaven al que explicava la Bíblia, és a dir, que Déu havia format

l’home –Adam- i la dona –Eva- com a culminació de la seva obra, la Creació.

En aquest segle la ciència va prendre una nova orientació gràcies a Charles Darwin:

els coneixements només eren vàlids si procedien de l’experiència, l’observació i la

comparació. Així, l’explicació del món ja no depenia exclusivament de Déu o del

raonament abstracte. En aquesta nova etapa de la ciència, anomenada positivisme,

l’evolució va exercir un paper fonamental i es va aplicar no tan sols a l’àmbit de les

ciències naturals, sinó a tots els àmbits del saber, fins i tot a l’estudi de les llengües.

Els lingüistes europeus sabien que hi havia llengües que s’assemblaven i intentaven

agrupar-les segons les seves semblances, però com que les volien fer derivar totes de

l’hebreu que era la llengua en què estava escrit l’Antic Testament, llibre inspirat

directament per Déu, fracassaven en el seu intent

Al segle XIX, les investigacions lingüístiques va prendre un caire “científic” i laic. Les

llengües van ser estudiades a partir de la recopilació i comparació de dades. És

l’anomenada lingüística comparada.

Estudiant les llengües antigues d’Europa i de l’Índia, els lingüistes van veure que entre

aquestes llengües hi havia semblances que no podien ser una simple casualitat o

préstecs:

Llatí Sànscrit Anglès antic Irlandès antic Eslau antic Català actual

Mater Matar Moder Mathir Mati Mare

Frater Bhratar Broder Brathir Bratu Germà

A partir d’aquest fet, van formular la hipòtesi que si llengües tan allunyades

geogràficament s’assemblaven tant és que totes derivaven d’un avantpassat comú, ja

perdut. Aquest avantpassat va ser anomenat indoeuropeu perquè les seves llengües

derivades s’estenien des d’Europa fins a l’Índia.

1

Llatí – 1r de BAT L’INDOEUROPEUCurs 2007 – 08IES Jaume I - Salou

El poble indoeuropeu vivia a les estepes russes del nord de la mar Negra, del Caucas,

de la mar Càspia i de la mar d’Aral entre el sisè i el tercer mil·lennis abans de Crist.

Després aquest poble es va dispersar cap a Europa i Àsia. Com a conseqüència, els

indoeuropeus van transportar els seus costums i la seva llengua als nous territoris cap

on havien emigrat.

La llengua indoeuropea va anar transformant-se amb el pas del temps i amb el

contacte amb les llengües dels pobles autòctons amb els quals es va posar en

contacte. Així van anar sorgint les llengües derivades que pel seu origen comú són

anomenades llengües indoeuropees.

1. Preguntes de comprensió (o copies la pregunta o la repeteixes en la teva resposta)

a. Quina obra va escriure Charles Darwin? En quin segle la va escriure?b. Què defensava a la seva obra?c. Per què les seves idees van provocar les ires de la seva societat?d. A partir de Darwin la ciència en quins tres pilars es fonamentava?e. Com es va anomenar la ciència en aquesta època?f. De quina manera van influir les idees positivistes en els estudis lingüístics?g. Per què abans del s XIX els estudis lingüístics fracassaven si també es

basaven en la comparació de diverses llengües que s’assemblaven?h. Per què a partir del s XIX aquests estudis lingüístics ja van obtenir resultats?i. Com s’anomena la lingüística en aquesta nova etapa?j. A partir de la comparació de les llengües antigues d’Europa i de l’Índia a quina

hipòtesi van arribar els lingüistes?k. On s’estava a l’origen el poble indoeuropeu? En quina època?l. Després aquest poble indoeuropeu es va dispersar cap a Europa i Àsia. Quina

conseqüència va tenir aquest fet?m. Què li va passar a la llengua indoeuropea amb el pas del temps i amb el

contacte amb els pobles autòctons?

2. Troba onze llengües indoeuropees. Poden aparèixer de dalt a baix, de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta i en diagonal. Estan en castellà. Dues d’aquestes llengües potser et seran més desconegudes que la resta: una és la que parlava el poble hitita i l’altra la que es parlava a l’Índia a l’antiguitat.

AH Z U I N G L E S 1

X N B M F N P O A G 2

LI

T U A N O N R U3

V T I M O N S A F S 4K A E Y X C E I E G 5N L T O R U L N A R 6A O M I G F A A V I 7I R T U T B G R A E 8C O H E L I T C I G 9

2

Llatí – 1r de BAT L’INDOEUROPEUCurs 2007 – 08IES Jaume I - SalouF P U A L X H U M O 10

11

3. Completa aquest mapa d’Europa indicant els grups lingüístics indoeuropeus. a. Quin moment de la història de l’indoeuropeu hi ha representat al mapa? b. Què significa el cercle d’on surten les fletxes?

4. Completa la llegenda d’aquest mapa d’Europa indicant a quin grup lingüístic indoeuropeu es refereix cadascuna de les trames. Indica també, mitjançant un cercle de color vermell, el lloc on estaria el primer assentament del poble indoeuropeu.

Grec

Ll. romàniques

Ll. germàniques

Ll. eslaves

3

Llatí – 1r de BAT L’INDOEUROPEUCurs 2007 – 08IES Jaume I - Salou

4