Treball de Recerca La neuroplasticitat · 2014-12-10 · Treball de Recerca La neuroplasticitat 7 2. En el procés de rehabilitació d’un pacient amb lesió neurològica existeix

Treball de Recerca La neuroplasticitat

Treball de Recerca

La neuroplasticitat

Daniel Arévalo Lucena

i

Simón Molero Santucho

Dirigit per Susanna Val Souto


ÍNDEX

INTRODUCCIÓ .................................................................................................................. 1

1. PLANTEJAMENT DE LA HIPÒTESI ..................................................................... 3

2. LA NEUROPLASTICITAT: DEFINICIÓ ................................................................ 4

2.1. PREÀMBUL ............................................................................................................. 4

2.2. QUE ÉS LA PLASTICITAT? .................................................................................. 5

2.2.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PLASTICITAT ............................................ 6

2.2.2. LA NECESSITAT DE LA REPETICIÓ .......................................................... 9

2.2.3. LA IMPORTÀNCIA DE LES EMOCIONS .................................................. 11

3. ESTUDI ....................................................................................................................... 12

3.1. MOSTRA .................................................................................................................. 12

3.2. RESULTATS ............................................................................................................ 14

4. CONCLUSIONS ........................................................................................................ 24

5. ANNEX ........................................................................................................................ 25

6. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 40

AGRAÏMENTS .................................................................................................................. 41


1

INTRODUCCIÓ

La ciència està en constant evolució. Durant segles es creia que el nostre cervell era estàtic,

sense capacitat de canvi. És a dir, el nostre cervell només es desenvolupava durant la

infantesa i a l’arribar a l’edat adulta aquest es minvava. També es pensava que naixíem amb

un nombre determinat de neurones les quals s’anaven atrofiant durant el pas del temps i que

la nostre intel·ligència ja estava condicionada per els nostres gens heretats.

Actualment, gràcies als experiments i els avanços realitzats per la neurociència, sabem que

existeix una capacitat del cervell que ens permet, amb les tècniques adequades, una

rehabilitació funcional després d’una lesió cerebral, un aprenentatge adaptatiu en qualsevol

àmbit de la vida, un augment considerable de la memòria, una major atenció i velocitat de

processament de la informació, etcètera. En definitiva, aquesta capacitat ens permet obtenir

una millora en les nostres capacitats cognitives. També pot ocórrer el contrari i que les

nostres capacitats cognitives es vegin minvades. Aquesta capacitat s’anomena

neuroplasticitat.

Aquesta capacitat del sistema nerviós és la que li permet al cervell poder adaptar-se durant

tot el transcurs de la seva vida als estímuls. Gràcies a ella el nostre cervell és sorprenentment

plàstic i com a conseqüència és capaç d’adaptar-se i alhora canviar la seva estructura al llarg

de la seva vida segons els estímuls rebuts.

Per exemple, durant l’aprenentatge un estímul activa les neurones i aquestes són capaces de

crear una xarxa amb diferents neurones. En aquest procés, reforcen o debiliten les diferents

sinapsis que connecten aquestes neurones. En el cas que es reforcessin, la connexió entre

neurones s’intensifica quan aquestes són activades simultàniament provocant una millora

substancial de les sinapsis. Així doncs arribem a la conclusió de que som capaços de crear

noves xarxes neuronals provocades pels nous aprenentatges gràcies a la plasticitat del

cervell. En definitiva, la nostra intel·ligència no és estàtica i sense cap capacitat de canvi.


2

Us preguntareu com hem arribat a escollir l’àmbit de la neurociència com a eix principal del

nostre TDR. Doncs bé, podríem dir que com a estudiants del batxillerat científic la nostra

ment és intrèpida amb caràcter de superació i sempre té fam per a la curiositat, però també

podem dir que va influir a l’estiu quan vàrem decidir-nos a veure una sèrie d’àmbit científic.

Així doncs comença una cursa a contracorrent entre les diferents cadenes televisives i les

seves diferents programacions típiques de l’estiu com per exemple documentals de l’univers

o d’animals, fins que de cop i volta va aparèixer la sèrie “Redesign my brain” (Cervell

extraordinari) del canal Odisea.

A grans trets, el presentador Todd Sampson desafia els les teories científiques actuals sobre

el cervell. I per això intentarà convertir el seu propi cervell en un “supercervell”. Així doncs

contacta amb els millors científics del món i alhora utilitzant els millors recursos es sotmet

a un entrenament de 3 mesos on fa un seguit de proves per millorar les seves capacitats.

Va ser a partir d’aquí que ens va sorgir la idea d’agrupar un grup de gent que fes algunes

d’aquestes activitats.


3

1. PLANTEJAMENT DE LA HIPÒTESI

Per els motius esmentats en la introducció, la nostra hipòtesi d’aquest treball de recerca està

enfocat a saber si realment el nostre cervell és plàstic o no. Per poder comprovar-ho amb els

nostres propis ulls farem una part pràctica on exercitarem les diferents funcions de les

nostres capacitats cognitives i observarem si aquestes s’incrementen, es queden igual o si

pel contrari aquestes es veuen minvades:

“Com més exercitem les diferents funcions de les nostres capacitats cognitives aquestes més

s’incrementaran.”

La part pràctica consistirà en utilitzar una aplicació per al mòbil la qual mitjançant uns

jocs/exercicis serà capaç de mesurar les capacitats cognitives (ens basarem en concentració,

deducció, memòria, percepció visual i agilitat mental) dels nostres voluntaris. Durant aquest

entrenament diari durant dues setmanes, nosaltres creiem que hi haurà una millora en els

resultats, amb un increment de l’IM (índex mental). Això voldrà dir que les capacitats

cognitives sí poden millorar-se amb un entrenament.

(És possible que el temps d’entrenament sigui massa curt per tenir un canvi notable ja que

les activitats que utilitzem requereixen un període de temps molt reduït (5 minuts) la qual

cosa té un efecte més baix que si s’entrenés 15 minuts diaris o una hora i només ho faran

durant 15 dies. Hem de tenir en compte que en l’àmbit de la rehabilitació aquests exercicis

es fan com a mínim durant 30/45 minuts diaris i durant mesos.).


4

2. LA NEUROPLASTICITAT: DEFINICIÓ

2.1. PREÀMBUL

Per endinsar-nos en el tema de la neuroplasticitat, primer hem de conèixer com està

estructurat el cervell ja que la neuroplasticitat és una capacitat del cervell.

Fins fa uns anys, després d’una successió d’idees més filosòfiques que científiques,

comptàvem amb una descripció del cervell en dos nivells:

Un nivell macroestructural format per: dos hemisferis cerebrals amb els seus lòbuls

frontal, parietal, temporal i occipital, tronc cerebral, diencèfal, còrtex, matèria grisa

i blanca, etc.

Un nivell microestructural: neurones, axons, dendrites, neurotransmissors (com

per exemple serotonina, dopamina i acetilcolina) etc.

Més endavant, aquesta descripció es va anar completant amb la localització de diferents

funcions, i vam conèixer el mapa cerebral descrit per Brodmann que consta de 52 àrees amb

funcions específiques com per exemple la del llenguatge (Wernicke – àrea 22, Brocca – àrea

44 i 45).

Imatge d’un cervell on es pot observar les seves diferents parts. http://goo.gl/1meBvT

Imatge d’un cervell on es pot observar la materia grisa i blanca. http://goo.gl/z8P93y


5

En l’actualitat, ja estem parlant de 1170 àrees (segons afirma Van den Heuvel al seu article

a la revista “The Journal of Neuroscience”) la qual cosa ha portat als científics a pensar el

cervell com una xarxa de connexions. Dins d’aquesta xarxa s’han trobat punts on hi ha més

activitat i més connexions amb la resta del cervell.

En un segon, el cervell produeix milions d’impulsos

elèctrics al llarg d’una gran varietat de circuits

distribuïts per diverses regions del cervell. I són

aquestes connexions, les que permeten la propietat de

plasticitat: com més gran és el nombre de connexions,

és a dir com més “carreteres” es creïn, millor seran les

nostres habilitats i major reserva cognitiva tindrem, la

qual cosa ens afavorirà quan el nostre cervell comenci

a envellir.

2.2. QUE ÉS LA PLASTICITAT?

Segons el llibre “The Principles of Psychology” de Sir Williams James:

“Plasticitat significa estar en possessió d’una estructura prou dèbil per modificar-se per una

influència però suficientment forta per no fer-ho en el seu conjunt.”

Seguint aquesta definició, definim aquesta influència com a: estímuls, experiència,

hormones, drogues, lesions o desenvolupament.

En el nostre cas, hem escollit utilitzar la influència de l’experiència, concretament com a un

treball o exercici, ja que no comptem amb la formació, medis o temps com per portar a

termini cap de les altres variables.

Imatge de les connexions neurològiques d’un cervell. http://goo.gl/T18jhE


6

2.2.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PLASTICITAT

La plasticitat té una sèrie de característiques que cal esmentar:

Intrínseca: El cervell permet aquests canvis. El cervell canvia a cada segon, tant si

ho volem com si no.

Biunívoca: Aquests canvis que permet, provocarà una funció, la qual al

desenvolupar-se provocarà un nou canvi en el cervell. Per exemple:

Un nadó aprèn a agafar coses amb la mà, per aprendre ha hagut de produir-se un canvi

en el cervell, és a dir noves connexions. Aquesta activitat comportarà que el nadó faci nous

moviments els quals li donaran accés a noves experiències provocant canvis estructurals al

seu cervell i així successivament.

Individualitzada: Depèn de cada individu i de les seves circumstàncies.

Continua: El cervell mai deixa de canviar, ja sigui per resposta a continus canvis que

sorgeixen a l’exterior (estímuls, aprenentatges) o a l’interior (desenvolupament

,lesions).

La plasticitat es pot manifestar de dues maneres:

Per una part, es pot portar a terme expandint les àrees corticals especifiques.

Posarem dos exemples:

1. En un desenvolupament normal, una persona que aprèn dos idiomes (bilingüe) té un

cervell diferent, tant en l’àmbit estructural com funcional, que el d’una persona

monolingüe. En aquestes persones s’observa que s’activen diferents àrees neuronals

i que augmenta la densitat de la matèria blanca i de la substància aïllant que recobreix

les connexions nervioses (mielina).


7

2. En el procés de rehabilitació d’un pacient amb lesió neurològica existeix una

reordenació cerebral amb la finalitat de assumir les funcions perdudes, és a dir són

les neurones de les zones contigües a l’àrea lesionada s’encarreguen d’aquestes

funcions perdudes. Per exemple en pacients amb lesions en l’àrea de Broca que

presenten una afàsia motriu (dificultat per articular paraules). Aquests es recuperen

al terme d’un període de rehabilitació activa i es manifesta una reorganització en

zones contigües a l’àrea de Broca lesionada.

Així doncs es pot observar com intervenen els factors de regeneració-colateralització i

desenmascarament en el reordenament de la funció perduda en àrees veïnes.

L’altre mecanisme que té la plasticitat és la del reclutament d’àrees remotes o plasticitat

cross-modal. Per entendre-ho explicarem amb un cas d’alèxia (no poder llegir):

En 1999 va haver-hi un cas d’una dona de 63 anys, cega

de naixement, que estudiava Braille des dels 6 anys i el

feia servir durant unes 4-6 hores diàries, ja que era

secretària. Un dia, va comentar en el treball que tenia

una sensació de mareig i problemes de coordinació. En

el transcurs del matí es va desmaiar.

Ja en l’hospital, el metge va senyalar un examen físic

i neurològic normal. L’endemà va poder interactuar

normalment amb el seu entorn. Però, una

ressonància magnètica del seu cervell va revelar

extenses lesions occipitals causades per un accident

“cerebrovascular isquèmic bilateral occipital”.

Quan la dona va intentar llegir Braille va ser totalment incapaç de fer-ho, però si que era

capaç de reconèixer les seves claus.

Imatge on es pot observar el cas d’Alèxia. Extret d’un PowerPoint prestat.

Imatge on es pot observar les àrees activades al llegir Braille. http://goo.gl/uJzSB9


8

Aquest cas va incentivar als científics a investigar la causa i van fer unes proves en persones

cegues, i van veure que a l’hora de llegir Braille no utilitzaven la zona que els vidents

utilitzen amb el sentit del tacte, sinó que utilitzaven l’occipital que coincideix amb la que els

vidents utilitzen per a la visió.

Per això, amb l’accident i la consegüent lesió de la part occipital, la dona era incapaç de

llegir.

Recolzant-se en aquest descobriment, Pascual Leone va fer un experiment en el qual va

utilitzar vidents i els va privar de la visió durant 5 dies tapant-li els ulls de manera que no

rebien cap estímul lumínica1:

Els pacients feien una tasca relacionada amb la discriminació tàctil en els rovells dels dits.

En els primers 3 dies les persones utilitzaven la zona relacionada amb el tacte, però al dia 5,

utilitzaven la zona occipital que anteriorment feien servir per a la visió. L’endemà se’ls treia

la cinta i en recuperar la vista i fer la mateixa tasca, la zona estimulada tornava a ser la zona

lateral relacionada amb el tacte, ja que les neurones tornaven a estar ocupada per la seva

funció original.

Amb aquest experiment Pascual leone va comprovar que hi ha zones que són capaces de fer

més d’una funció. Com la zona occipital que en les persones vidents està dedicada a la part

visual i en les persones cegues a llegir Braille. Això es denomina emmascarament.

Imatge de la evolució del cervell de l’experiment de Pascual Leone. http://goo.gl/FBSq93


9

2.2.2. LA NECESSITAT DE LA REPETICIÓ

“... Les habilitats del pianista resulten inaccessibles a l'ésser humà no entrenat. L'adquisició

d'aquestes habilitats requereixen anys de pràctica física i mental.

Per entendre plenament aquest fenomen complex, cal admetre, a més de la potenciació de

vies preestablertes, l'establiment de noves connexions, a partir de la ramificació i creixement

progressiu d’arboritzacions dendrítiques i nous terminals ...

Aquest desenvolupament és conseqüència de l'exercici, i s'atura i es reverteix en cervells

que no són cultivats.”.

Nosaltres podem relacionar el nostre experiment (la nostra part pràctica) amb aquesta fita

del llibre “Textura del sistema nervioso del hombre y de los vertebrados” de Santiago Ramón

y Cajal.

Per tant, podem dir que l’estructura és modificada per l’experiència o bé que canvis

quantitatius suficients i repetits acaben ocasionant l’aparició d’un canvi qualitatiu.

En un aprenentatge hi ha un consum d’energia. Hi ha una quantitat de neurones implicades.

A mesura que es va aprenent i la conducta es va automatitzant, el consum d’energia és

menor.

L’estimulació repetida d’una neurona, fa que en les dendrites es creïn unes espines, les quals

serviran per crear noves connexions amb altres neurones.


10

L’eficiència és directament proporcional a la repetició (les xarxes de neurones implicades

augmenten la seva comunicació) deixant temps i recursos per l’adquisició de nous

coneixements.

Aquest raonament ho podem veure amb l’estudi sobre els pianistes que va fer Pascual Leone

l’any 1995:

A l’estudi B podem observar la quantitat de neurones actives d’una persona que aprèn un

exercici de piano. Es pot observar una diferència entre el divendres de la setmana ú (hi ha

una gran quantitat de neurones actives) i l’últim divendres de la setmana cinc (hi ha una

menor quantitat de neurones actives). Això és degut al fet que aquesta persona ja ha après

una petita quantitat a diferència del primer divendres, per la qual cosa la zona necessària per

portar a terme l’activitat és menor.

Per exemple quan un nadó està aprenent a caminar no utilitza la mateixa quantitat de

neurones que una persona adulta la qual ho fa de manera automàtica, gràcies a la repetició i

l’experiència.

A l’estudi C, a diferència del B, es fa durant el transcurs d’una setmana. La persona com

està immersa en un procés d’aprenentatge va mostrant canvis en el mapa cortical dels flexors

del dits involucrats en l’exercici del piano.

Aprendiendo de los pianistas

Figura 1. Cambios en los mapas corticales de los flexores de los dedos asociados al aprendizaje de un ejercicio de piano.

PLAST ICIDAD Y APREN DIZAJE

A. Pascual-Leone et al. J Neurophysiol.1995

Imatge de la evolució del cervell de l’experiment de Pascual Leone. http://goo.gl/H0rtIY


11

2.2.3. LA IMPORTÀNCIA DE LES EMOCIONS

Les emocions i els sentiments intensifiquen l’activitat de les xarxes neuronals i reforcen les

connexions sinàptiques. Si les emocions en el procés d’aprendre són positives, la informació

arribarà amb major rapidesa. Si el cervell detecta estres, pot rebutjar la informació. Per això

en la majoria dels programes dedicats a millorar les capacitats del cervell, utilitzen formes i

objectes per fer l’entrenament d’una manera més lúdica i entretinguda.

Tot això es pot resumir en una frase de Posner en el seu article a la revista “Trends in

Cognitive Science”:

“En gran mesura, l’emoció i la motivació dirigeix el sistema d’atenció, el qual decideix

quines informacions s’arxiven en els circuits neuronals i, per tant, s’aprenen.”.

Per aquesta raó ens hem decidit per utilitzar a la nostra part pràctica una aplicació per al

telèfon mòbil (objecte d’oci) que es basa en uns exercicis determinats.


12

3. ESTUDI

3.1. MOSTRA

La mostra són les persones que faran els exercicis obtenint uns resultats, els quals

utilitzarem per corroborar la nostra hipòtesi.

Ens hem decantat per l’opció del mòbil perquè d’aquesta manera facilitàvem la tasca als

nostres voluntaris. Els exercicis es podien realitzar a qualsevol hora del dia i quasi a

qualsevol lloc ( tren, casa, parc...). Aquestes característiques augmentaven indirectament la

motivació a l’hora de complir amb els requisits imposats (realització diària dels exercicis).

Al mes d’agost vam anar al centre cívic de Can Rull i a la porta, utilitzant un mètode

totalment aleatori vam entrevistar a persones per veure si es comprometien a ajudar-nos en

el nostre treball. Aquest mètode consistia a entrevistar a 1 de cada 3 persones que passaven.

Aquesta tria va comportar bastant de temps, ja que hi havia moltes persones que no podien

(o no volien) participar.

Quan vam tenir la mostra completa, vam utilitzar una aplicació (“Fit Brains”) que ens servia

per refutar o corroborar la nostre hipòtesi. Això va comportar una nova tria de voluntaris, ja

que hi havia alguns que no podien utilitzar aquesta aplicació (ja sigui per problemes de mòbil

o de la persona , ja que tothom no té facilitat amb les tecnologies).

Finalment, quan ja teníem la llista tancada vam fer ús d’algunes persones properes a

nosaltres, com professors i/o amics, per ampliar una mica més la mostra.

A més, la nostra mostra ens permet fer un estudi tenint en compte diferents franges d’edat .

Hem de tenir en compte que per la presentació de la tasca a realitzar això ha provocat que

persones que per exemple no fan ús de la tecnologia mòbil no poguessin acceptar i estar

incloses en la mostra.


13

Finalment vam aconseguir la següent e mostra, organitzada segons el criteri de la “United

Nations Statistics Division”.

(A continuació estan les inicials dels participants i entre parèntesis la seva edat).

Menors de 21: M.P. (12), K.M. (14), M.I. (17), M.S. (17), A.N. (18), R.G. (19).

Entre 22 i 34: S.A. (22), R.R (23), M.B. (24), M.M. (25), A.P. (27), M.P. (33).

Entre 35 i 44: C.S (35), M.C. (37), S.T. (39), D.S. (41), C.S. (43), M.L. (44).

Entre 45 i 54: T.A. (46), M.L. (46), E.P. (47), J.A. (49), J.S. (49), L.P. (51).

Majors de 55: P.M. (56), J.P. (57), A.C. (61), M.L. (63), R.J. (65), P.P (67).

Així doncs vam obtenir en total una mostra de 30 persones. Amb els nostres mitjans i

recursos ens és impossible treballar amb n que pogués ser més representativa de la població.

Amb això volem dir que si bé els resultats són vàlids aquests no poden ser extrapolats a la

població de Sabadell.

Quan vam començar a aplicar l’estudi van sorgir una sèrie de problemes.

Hi havia gent que simplement no saben com instal·lar-la, uns altres que li era impossible

descarregar l’aplicació, uns altres s’oblidaven de fer les captures (fotos), uns altres

simplement s’han oblidat de jugar a l’aplicació per diversos motius. Per tant ens hem vists

obligat a començar de zero.

Així doncs ens vam veure obligats a estar més atents amb els nostres ajudants:

Hem quedat personalment el primer dia per ensenyar-li a utilitzar correctament

l’aplicació i tot el procediment que havien de fer.

Hem recordat diàriament que juguessin.

Hem recordat diàriament que fessin les captures.

Hem posat a la seva disposició un apartat al nostre bloc per qualsevol dubte.


14

Pel que fa al mètode per escollir la mostra (tenint en compte que en ser una mostra tan petita

no es podran complir tots els requisits demanats) ens hem decantat per l’aleatori sistemàtic.

L’avantatge d’aquest mètode és que no requereix un llistat (que en aquest cas és el cens

poblacional) d’on extreure les unitats de la mostra sinó que el marc mostral pot adoptar altres

formes (com per exemple la presència física en un lloc públic [com és el nostre cas]).

3.2. RESULTATS

A partir de les captures de pantalla que els voluntaris han fet al llarg de 15 dies hem obtingut

diferents diagrames on es manifesten les diferents corbes d’aprenentatge.

Hem fet aquests diagrames a partir de la sessió 6 perquè a partir d’aquest moment es

consolida la corba d’aprenentatge.

Hem obtingut els següents diagrames per a cada capacitat cognitiva específica

Temps de reacció (temps que triga una persona a contestar)

Precisió (percentatge d’encerts)

Puntuació (puntuació obtinguda en la prova concreta)

Com a punt més general tenim l’índex mental el qual es basa en les mitjanes de totes les

capacitat cognitives que té l’aplicació (agilitat mental, deducció, percepció visual, memòria

i concentració).

Encara que l’aplicació ens dóna dos exercicis per a cada capacitat cognitiva, nosaltres fem

la mitja en cada cas, ja que en treballar la mateixa capacitat els valors es poden agrupar.


15

Com ja hem assenyalat, si bé el resultat que hem obtingut s’ajusta a l’evidència científica

actual, la mostra de la qual partim no ens permet generalitzar els resultat de la població a la

qual pertany (a causa de la diferència entre estimació i paràmetre). Això es deu a què la

nostra mostra és molt petita i poc representativa (només 30 persones). Com hem dit abans,

els increments en la mida de la mostra repercuteix en una major precisió en l’estimació dels

paràmetres poblacionals perquè al augmentar el nombre de persones es redueix l’error

mostral.

El que sí podem fer són unes gràfiques globals de les capacitat cognitives al conjunt de la

mostra i per franges d’edat, ja que aquestes franges d’edat les hem establert nosaltres per

poder organitzar-nos millor.

Això ho fem perquè obviem l’error mostral mencionat anteriorment, ja que el que nosaltres

volem és corroborar o refutar la nostra hipòtesi i no generalitzar els nostres resultats a la

població en general.

A continuació mostrarem els gràfics globals pertanyents a la nostra mostra. Cal esmentar

que en totes les activitats hi ha 3 nivells amb una progressió de la dificultat i per tant s’espera

un empitjorament dels resultats en punts concrets.


16

Començarem per la capacitat d’agilitat mental. Aquesta capacitat li permet al cervell

adaptar-se a les necessitats de canvi del medi.

En aquest gràfic es reflecteix el temps de reacció, és a dir, el temps que triga una persona en

respondre a la tasca. Es pot veure com hi ha dos pics que responen a un augment del nivell

de dificultat en l’aplicació. Al final de l’entrenament es comença a veure una millora en els

resultats.

Aquest gràfic representa la puntuació obtinguda en les activitats d’agilitat mental. Aquí es

pot veure com hi ha una progressió continuada, això es deu a l’augment de connexions

neuronals, amb un conseqüent major rendiment.

3,3

3,4

3,5

3,6

3,7

3,8

3,9

4

4,1

(Menys és millor)

Temps de reacció

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

(Més és millor)

Puntuació


17

En el gràfic es pot apreciar com a mesura que s’entrena hi ha una millora en la precisió amb

què es desenvolupa l’activitat. Això es relaciona amb una millor concentració a l’hora de fer

l’activitat. Només s’aprecia un dels pics per l’augment de la dificultat.

Seguim amb la capacitat cognitiva de la memòria. En el nostre cas utilitzem la memòria

operativa i gràcies a ella manipulem una petita quantitat d’informació emmagatzemada

necessària per realitzar una tasca.

Es pot veure com hi ha un descens important en el temps de reacció en les persones que

realitzen l’activitat. En aquesta capacitat no s’aprecia l’augment de nivell en l’activitat.

84%

86%

88%

90%

92%

94%

96%

98%

(Més és millor)

Precisió

3,6

3,8

4

4,2

4,4

4,6

4,8

5

(Menys és millor)

Temps de reacció


18

Aquí es veu una progressió continuada de la puntuació en la capacitat memorial.

Aquí tampoc s’aprecien els pics per l’augment de dificultat.

En aquest gràfic relacionat amb la precisió, s’aprecia el primer pic causat per l’augment de

dificultat en l’activitat, però després es veu una progressió continuada en els resultats.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

(Més és millor)

Puntuació

78,00%

80,00%

82,00%

84,00%

86,00%

88,00%

90,00%

92,00%

94,00%

96,00%

98,00%

(Més és millor)

Precisió


19

La capacitat de la deducció ens permet organitzar i estructurar les idees per arribar a una

conclusió. A continuació, en veurem els gràfics:

En el gràfic anterior, es reflecteix la puntuació obtinguda en les activitats de deducció,

concretament es veu una progressió continuada.

Aquest gràfic reflexa el temps de reacció en les activitats pertanyents a la capacitat de la

deducció. Aquí sí que es pot relacionar el canvi de nivell amb l’augment del temps de

reacció.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

(Més és millor)

Puntuació

1,85

1,9

1,95

2

2,05

2,1

2,15

2,2

2,25

(Més és millor)

Temps de reacció


20

Aquest gràfic mostra la precisió amb què les persones realitzen l’activitat. Es poden apreciar

els dos minvaments concrets de la precisió els quals es relacionen amb l’augment de la

dificultat en l’activitat

A continuació veurem els gràfics resultants sobre la concentració. Gràcies a aquesta

capacitat, ignorem informació irrellevant mentre realitzem una tasca.

Aquí podem veure com hi ha un únic minvament de la precisió seguit d’una progressió a

millor.

88%

90%

92%

94%

96%

98%

100%

(Més és millor)

Precisió

84,00%

86,00%

88,00%

90,00%

92,00%

94,00%

96,00%

98,00%

100,00%

(Més és millor)

Precisió


21

Aquí podem veure el temps mitjà que triga una persona (pertanyent a la nostra mostra) en

respondre. S’aprecien dos pics els quals es poden relacionar amb l’augment de nivell

esmentat abans.

Per últim podem veure l’augment de la puntuació, amb una petita i concreta disminució en

els resultats que correspon al canvi de nivell.

4,8

4,9

5

5,1

5,2

5,3

5,4

(Menys és millor)

Temps de reacció

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

(Més és millor)

Puntuació


22

Tot seguit tractarem l’última capacitat cognitiva. La percepció visual es una funció que

permet al cervell captar, elaborar i interpretar la informació que li arriba des de l’entorn.

Aquí podem veure com hi ha un augment progressiu en la precisió, amb 2 pics descendents

els quals reflecteixen els canvis de nivell.

Aquí s’aprecia una pujada progressiva per la dificultat de l’activitat, seguit d’una baixada

important. Aquest descens es pot relacionar amb la una major xarxa de connexions

neuronals.

90,00%

91,00%

92,00%

93,00%

94,00%

95,00%

96,00%

97,00%

98,00%

99,00%

100,00%

(Més és millor)

Precisió

2,75

2,8

2,85

2,9

2,95

3

3,05

3,1

3,15

3,2

(Menys és millor)

Temps de reacció


23

Finalment, veiem la puntuació. Aquí no s’aprecien els canvis de nivell ja que hi ha una

progressió continuada.

Cal dir que aquests són només gràfics globals, és a dir, gràfics extrets de la mitjana dels

resultats de tota la mostra. Com hem dit, el número de participants d’aquest estudi no ens

permet extrapolar els resultats a la població en general, però sí ens permet inferir el fet que

volem demostrar la plasticitat cerebral.

Aquest estudi permet comparar el rendiment de cada franja d’edat, com les diferències

individuals. Comparacions que no hem estudiat donat les limitacions d’extensió que estan

establertes per al nostre treball.2

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

(Més és millor)

Puntuació


24

4. CONCLUSIONS

A partir del nostres estudi hem pogut obtenir les següents conclusions:

Es pot apreciar que en línies generals existeix una millora en els resultats. Per tant, amb un

estímul continuat i d’una manera prolongada s’aconsegueix un millor rendiment i amb això

podem inferir en que s’han creat noves connexions.

Aquestes noves connexions neuronals estan determinades, com hem amb anterioritat, per:

La plasticitat i les seves característiques.

Els mecanismes de plasticitat.

L’estimulació repetida de les neurones i conseqüentment la seva automatització.

(Augment de la comunicació entre les diferents xarxes neuronals)

La importància de les emocions. L’ús d’un telèfon mòbil es percebut com una

activitat agradable (d’oci).

En definitiva, es corrobora la nostra hipòtesi.


25

5. ANNEX

1.

2. Tot i això podeu observar a continuació les persones més representatives per a cada

franja d’edat:

-21: Puntuació.

0

1000

2000

3000

4000

5000

(Més és millor)

Agilitat Mental

0

1000

2000

3000

4000

(Més és millor)

Deducció

0

1000

2000

3000

4000

(Més és millor)

Percepció Visual

0

500

1000

1500

2000

2500

(Més és millor)

Memòria


26

-21: Velocitat de reacció

0

1000

2000

3000

4000

(Més és millor)

Concentració

0

1

2

3

4

5

(Menys és millor)

Agilitat Mental

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

(Menys és millor)

Deducció

0

1

2

3

4

5

(Menys és millor)

Percepció Visual

3,5

3,6

3,7

3,8

3,9

4

4,1

(Menys és millor)

Memòria

0

2

4

6

8

(Menys és millor)

Concentració


27

-21: Precisió.

70%

75%

80%

85%

90%

95%

100%

(Més és millor)

Agilitat Mental

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

(Més és millor)

Deducció

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

(Més és millor)

Percepció Visual

75,00%

80,00%

85,00%

90,00%

95,00%

100,00%

(Més és millor)

Memòria

80,00%

85,00%

90,00%

95,00%

100,00%

(Més és millor)

Concentració


28

22-34: Puntuació.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

(Més és millor)

Agilitat Mental

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

(Més és millor)

Deducció

0

1000

2000

3000

4000

5000

(Més és millor)

Percepció Visual

0

1000

2000

3000

4000

5000

(Més és millor)

Percepció Visual

0

1000

2000

3000

4000

5000

(Més és millor)

Concentració


29

22-34: Velocitat de reacció.

3

3,2

3,4

3,6

3,8

4

4,2

(Menys és millor)

Agilitat Mental

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

(Menys és millor)

Deducció

0

1

2

3

4

(Menys és millor)

Percepció Visual

2,6

2,8

3

3,2

3,4

3,6

(Menys és millor)

Memòria

0

2

4

6

8

(Menys és millor)

Concentració


30

22-34: Precisió.

75%

80%

85%

90%

95%

100%

105%

(Més és millor)

Agilitat Mental

75%

80%

85%

90%

95%

100%

105%

(Més és millor)

Deducció

85,00%

90,00%

95,00%

100,00%

105,00%

(Més és millor)

Percepció Visual

75%

80%

85%

90%

95%

100%

105%

(Més és millor)

Memòria

90%

92%

94%

96%

98%

100%

102%

(Més és millor)

Concentració


31

35-44: Puntuació.

0

1000

2000

3000

4000

(Més és millor)

Agilitat Mental

0

1000

2000

3000

4000

(Més és millor)

Deducció

0

1000

2000

3000

4000

(Més és millor)

Percepció Visual

0

500

1000

1500

2000

2500

(més és millor)

Memòria

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

(Més és millor)

Concentració


32


0

1

2

3

4

5

6

(Menys és millor)

Agilitat Mental

1,7

1,8

1,9

2

2,1

2,2

(Menys és millor)

Deducció

0

1

2

3

4

(Menys és millor)

Percepció Visual

0

2

4

6

8

(Menys és millor)

Memòria

4

4,5

5

5,5

6

(Menys és millor)

Concentració


33

35-44: Precisió.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

(Més és millor)

Agilitat Mental

75%

80%

85%

90%

95%

100%

105%

(Més és millor)

Deducció

85%

90%

95%

100%

105%

(Més és millor)

Percepció Visual

90%

92%

94%

96%

98%

100%

102%

(Més és millor)

Memòria

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

(Més és millor)

Concentració


34

45-54: Puntuació.

0

1000

2000

3000

4000

(Més és millor)

Agilitat Mental

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

(Més és millor)

Deducció

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

(Més és millor)

Percepció Visual

0

500

1000

1500

2000

2500

(Més és millor)

Memòria

0

500

1000

1500

2000

2500

(Més és millor)

Concentració


35


0

1

2

3

4

5

(Menys és millor)

Agilitat Mental

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

(Menys és millor)

Deducció

0

1

2

3

4

5

(Menys és millor)

Percepció Visual

0

1

2

3

4

5

6

7

(Menys és millor)

Memòria

4,6

4,8

5

5,2

5,4

5,6

5,8

6

(Menys és millor)

Concentració


36

45-54: Precisió.

75%

80%

85%

90%

95%

100%

105%

(Més és millor)

Agilitat Mental

92%

94%

96%

98%

100%

102%

(Més és millor)

Deducció

90%

92%

94%

96%

98%

100%

102%

(Més és millor)

Percepció Visual

80,00%

85,00%

90,00%

95,00%

100,00%

105,00%

(Més és millor)

Memòria

80,00%

85,00%

90,00%

95,00%

100,00%

(Més és millor)

Concentració


37

+55: Puntuació.

0

500

1000

1500

2000

2500

(Més és millor)

Agilitat Mental

0

500

1000

1500

2000

2500

(Més és millor)

Deducció

0

500

1000

1500

2000

2500

(Més ées millor)

Percepció Visual

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

(Més és millor)

Memòria

0

500

1000

1500

2000

2500

(Més és millor)

Concentració


38

+55: Velocitat de reacció.

0

1

2

3

4

5

6

(Menys és millor)

Agilitat Mental

0

1

2

3

4

(Menys és millor)

Deducció

0

1

2

3

4

(Menys és millor)

Percepció Visual

0

2

4

6

8

10

(Menys és millor)

Memòria

0

1

2

3

4

5

6

7

(Menys és millor)

Concentració


39

+55: Precisió.

Seguint el següent enllaç al nostre bloc podreu accedir a totes les gràfiques que hem

fet:

http://laneuroplasticitat.wordpress.com/grafics

86%

88%

90%

92%

94%

96%

98%

100%

102%

(Més és millor)

Agilitat Mental

85%

90%

95%

100%

105%

(Més és millor)

Deducció

90,00%

92,00%

94,00%

96,00%

98,00%

100,00%

(Més és millor)

Percepció Visual

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

(Més és millor)

Memòria

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

(Més és millor)

Concentració

http://laneuroplasticitat.wordpress.com/grafics


40

6. BIBLIOGRAFIA

James, William. (1890). The Principles of Psychology (1a ed.). Nova York: H. Holt and

Company.

Logatt, Carlos. (2010). Neuroplasticidad y redes Hebbianas. Descubriendo el cerebro y la

mente. 61, 22-31.

Ortiz, Tomás. (2009). Neurociencia y educación (2a ed.). Madrid: Alianza, cop.

Pérez, Isabel (Productor) i Scott, Paul (dir.). (2013). Redesign my brain [sèrie de televisió].

Londres, ABC.

Posner, M.I. & Rothbart, M.K. (2005) Influencing brain networks: implications for

education. Trends in Cognitive Science, (9), 99-103.

Punset, Eduard. (2006). El alma está en el cerebro: radiografía de la máquina de pensar (2ª

ed.). Madrid: Aguilar/Santillana cop.

Ramón y Cajal, Santiago. (1899). Textura del sistema nervioso del hombre y de los

vertebrados (1a ed). Madrid: Imprenta y Librería de Nicolás Moya.

United Nations Statistics Division. Provisional Guidelines on Standard International Age

Classification. Recuperat 9 novembre 2014, des de

http://unstats.un.org/unsd/publication/SeriesM/SeriesM_74e.pdf

Van den Heuvel. Rich-Club Organization of the Human Connectome. The Journal of

Neuroscience. Recuperat 30 novembre 2014, des de

http://www.jneurosci.org/content/31/44/15775.full.pdf

http://unstats.un.org/unsd/publication/SeriesM/SeriesM_74e.pdf

http://www.jneurosci.org/content/31/44/15775.full.pdf


41

AGRAÏMENTS

Després de tot el treball, hem d’agrair a un bon grapat de persones la seva col·laboració al

treball. Primer de tot, ens agradaria donar les gràcies a la nostra tutora del treball, la Susanna

Val, qui molt amablement ens ha anat corregint i ajudant durant tot el transcurs del nostre

treball. A més, però, teníem un altre “tutor” extern al centre que ens ha ajudat en tot el que

ha pogut, per tant, aprofitem per donar les gràcies a la Laura García.

D’altra banda, ens agradaria agrair la col·laboració de totes les persones que han participat

de forma anònima durant el període de 15 dies els quals cada dia ens enviaven les seves

captures diàries. Sense la seva participació i compromís aquest TDR segurament no hagués

sigut possible fer-ho.

Per últim, però no menys important, també volem donar les gràcies a familiars que ens han

ajudat durant la realització de la memòria, ja sigui transportant-nos a la Universitat

Autònoma de Barcelona, com és el cas de Juan Molero, o bé facilitant-nos material per a la

memòria i/o corregint-nos-la, com és el cas de la Laura García.

Documents

Treball de Recerca La neuroplasticitat · 2014-12-10 · Treball de Recerca La neuroplasticitat 7 2. En el procés de rehabilitació d’un pacient amb lesió neurològica existeix