Unitat didàctica 4

Lectura

Comprensió lectora

En la introducció, l’autora fa referència a dos pobles concrets de l’Antiguitat. L’un era mo- noteista (creia en un sol Déu, que considerava que era l’únic veritable); i l’altre era politeista (s’en- duia la palma en el fet d’imaginar déus i relacionar-los amb les coses que existien). a) A quins pobles es refereix l’autora? L’autora fa referència al poble jueu (monoteísta) i al poble grec (politeísta). Encara que no parli explícita- ment del poble jueu, se sobrentén que hi fa referència perquè escriu el mot Déu en majúscula. La resta de pobles monoteístes anomenen la divinitat suprema amb altres noms. b) Quin dels dos pobles contava la història de Filemon i Baucis? Per què? Els grecs, que tenien molta imaginació i de qualsevol cosa que els cridés l’atenció ja pensaven que l’havien feta els déus.

Una llegenda és una narració que parteix d’una realitat concreta (un personatge, una cosa o un lloc excepcionals) per tal d’explicar-ne un origen imaginari d’acord amb les creences populars de la gent. En la narració de «Filemon i Baucis», quina és la realitat concreta de la qual s’explica un origen imaginari? S’explica així l’existència d’un roure i un tell units, que s’aixecaven prop d’un llac en la contrada anome- nada Frígia.

Un mite és una història fabulosa sobre déus que transmet idees sobre l’origen del món i de les coses. a) Quins déus apareixen en aquesta història? Hi apareixen Zeus i el seu fill Hermes. b) Quines transformacions s’hi esdevenen a causa del poder sobrenatural d’aquests déus? Primer fan desaparèixer la ciutat de Frígia i en el seu lloc s’hi estén un gran llac d’aigües brillants a la llum de la lluna. Després converteixen la cabana de Filemon i Baucis en un temple.

Com les rondalles, els mites sovint també serveixen d’exemple per transmetre ensenyaments morals a fi d’inculcar uns valors que es consideren positius per a la societat i així evitar conduc- tes reprovables. a) Digues quins són els quatre valors morals que apareixen en el text: l’hospitalitat, l’amor ma- ternal, la fidelitat conjugal, l’amistat, la pietat, l’heroisme, la generositat. Justifica la resposta. L’hospitalitat, la fidelitat conjugal, l’amistat, la generositat. Són les quatre coses que demostren tenir amb la seva actitud Filemon i Baucis. Ofereixen el poc que tenen a Zeus i Hermes amb hospitalitat, pietat i ge- nerositat. I la seva petició de morir junts denota la seva fidelitat conjugal. b) Quin és el valor moral més important que es vol inculcar a través d’aquesta història? El d’ajudar el pròxim amb el que es pugui. c) Quin és el paper dels déus respecte a la conducta reprovable que porten alguns humans? I res- pecte als que duen una conducta exemplar? Els déus castiguen aquells qui no els han donat acollida; i premien els que els han ofert tot el que tenien, per humil que això fos.

4.4

4.3

4.2

4.1

105

A partir de les activitats anteriors, completa el text següent per justificar aquesta afirmació: la narració «Filemon i Baucis» és una llegenda mitològica. Aquesta narració és una … perquè explica l’… imaginari d’un … i un … units prop d’un … en una … anomenada Frígia; i és … perquè explica una història … sobre déus i també serveix d’… per trans- metre determinats … morals, com l’…, la fidelitat, la … o la … . Aquesta narració és una llegenda perquè explica l’origen imaginari d’un roure i un tell units prop d’un llac en una contrada anomenada Frígia; i és mitològica perquè explica una història fantàstica sobre déus i també serveix d’ensenyament per transmetre determinats valors morals, com l’hospitalitat, la fidelitat, la pietat o la generositat.

4.5

Paraules i expressions

Relaciona els números de les il·lustracions amb aquestes paraules i expressions: llar, caliu, bu- far les cendres, una braçada de llenya, revifar el foc, perol, bujola de fusta, rentar els peus dels hostes, parar taula, plats de terrissa, estovalles, platereta. 1. Llar 2. Perol 3. Una braçada de llenya 4. Parar taula 5. Plat de terrissa 6. Platereta 7. Estovalles 8. Rentar els peus dels hostes 9. Bujola de fusta

Repassa el significat de les paraules del vocabulari de la lectura i fes-les servir per substituir les paraules sinònimes subratllades en les frases següents: a) En una regió anomenada Frígia hi havia un llac. Contrada, indret. b) Van trucar de casa en casa demanant acolliment. Hospitalitat. c) Disculpeu, bona gent; hem fet un llarg camí i estem cansats. Dispenseu, perdoneu. d) Mel rossa treta de l’habitacle d’unes abelles. Rusc. e) He vist prou bé la vostra compassió pels forasters. Pietat, consideració. f) Una colla de columnes envoltaven la cabana. Circumdaven, rodejaven.

La cultura popular, per retenir i transmetre ensenyaments concrets, ha creat els refranys. Per expressar, per exemple, que la gent hospitalària serà recompensada (com els vellets de la lectura), podem dir: «Bondat i caritat no cauen en sac foradat». Completa els refranys següents amb les pa- raules terra, pot, muda, mà, eina, dies, peu, bugada, llit. a) Boca … mai no és batuda. Boca muda mai no és batuda. b) La pedra, quan surt de la …, no sap on va. La pedra, quan surt de la mà, no sap on va.

4.8

4.7

4.6

106

c) … on vas, faràs el que veuràs. Terra on vas, faràs el que veuràs. d) Al … petit hi ha la bona confitura. Al pot petit hi ha la bona confitura. e) Cadascú sap de quin … es dol. Cadascú sap de quin peu es dol. f) A cada … es perd un llençol. A cada bugada es perd un llençol. g) Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el … . Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. h) Al malfeiner, cap … no li va bé. Al malfeiner, cap eina no li va bé. i) Hi ha més … que llonganisses. Hi ha més dies que llonganisses.

Relaciona els refranys de l’activitat anterior amb els ensenyaments o les idees que transmeten: a) Cal adaptar-se als costums del lloc on cal viure. Terra on vas, faràs el que veuràs. b) Consell als impacients: no cal tenir pressa. Hi ha més dies que llonganisses. c) Amb el temps o l’ús, les coses es deterioren. A cada bugada es perd un llençol. d) Cadascú sap quines són les seves febleses o els seus defectes. Cadascú sap de quin peu es dol. e) Es diu per lloar la intel·ligència, la boniquesa, etc. d’una persona baixeta. Al pot petit hi ha la bona confitura. f) Qui no està disposat a treballar sempre busca excuses. Al malfeiner, cap eina no li va bé. g) S’ha d’anar amb compte a no parlar massa. Boca muda mai no és batuda. h) No es pot esperar l’ajuda dels altres per obtenir el que es vol. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. i) Les conseqüències d’una mala acció poden ser imprevisibles. La pedra, quan surt de la mà, no sap on va.

4.9

Expressió personal

Expressió escrita

EL FAIG I L’AVET ABRAÇATS

Si vas al Montseny, cap a la zona de Santa Fe, i vas camí amunt cap al Turó de l’Home, allà on acaba la fageda i comença l’avetosa, hi trobaràs una imatge excepcional: un faig i un avet que van néixer tan a prop l’un de l’altre que, realment, viuen abraçats. Pels pobles propers a aquell in- dret corre la llegenda que dos joves enamorats van fugir de casa i, quan ja eren lluny, els va sor- prendre una tempesta. Aleshores, espantats pels trons i els llamps que queien pertot arreu, es van abraçar ben fort. La fortuna no els va acompanyar, i… A partir d’aquest breu resum de l’argument, escriu una versió personal de la llegenda i inventa-te’n el desenllaç. Activitat oberta.

4.10

107

Expressió oral

EXPLICAR

4.11

UNA LLEGENDA MITOLÒGICA

La nostra cultura ha heretat molts mites i llegendes de les civilitzacions antigues, principal- ment de l’hebraica i la grega. Entre tots cerqueu petites llegendes mitològiques i expliqueu-les a classe. Cada un de vosaltres haurà de seguir els passos següents: a) Cercar una llegenda mitològica (podeu recórrer a Internet) i, si és massa llarga, reduir-la per tal que l’explicació duri entre cinc i deu minuts. b) Memoritzar el text i assajar l’explicació amb l’objectiu d’aconseguir una bona entonació i una vocalització correcta. c) Explicar la llegenda als companys i companyes. Activitat oberta.

Literatura

Digues quin dels dos textos següents és un diàleg i quin és un monòleg: Tant de bo que no hagués plorat tant! Suposo que ara m’ofegaré en les meves pròpies llàgrimes! ¿Serviria d’alguna cosa, ara, parlar amb aquest ratolí? Tot és tan diferent aquí, que no m’estran- yaria gaire que el ratolí pogués parlar. De totes maneres si ho provo, no hi perdré res. LEWIS CARROLL: Alícia en terra de meravelles. Izar.

–T’he portat un cavaller bo i veritable –va dir la Dama al rei Artús–. Fes-lo cavaller de la Taula Rodona. –Si no és més que un xicot! –va dir el rei–. Està preparat per a les proves? –Encara no –va contestar la fada–, però el seu desig més gran és fer-ho. BLANCHE WINDER: El rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Juan Granica. Diàleg: El rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona; monòleg: Alícia al país de les meravelles.

Transforma el diàleg de l’activitat anterior: passa’l de l’estil directe a l’estil indirecte. Activitat relativament oberta. Possible solució: «La Dama va dir al rei Artús que li havia portat un cavaller bo i veritable, però el rei li va contestar que només era un xicot, i li va demanar si estava preparat per a les proves. La fada va admetre que encara no, però que era el seu més gran desig».

L’intercanvi de paraules entre els personatges de la narració «Filemon i Baucis», com es pro- dueix: en estil directe o indirecte? Com ho dedueixes, que es tracta d’aquest estil? És en estil directe, es pot deduir per l’ús dels guions en el diàleg.

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules adequades. En una obra narrativa, a més de la veu del …, també hi trobem la veu dels … . Quan el narrador ens permet conèixer allò que diuen dos o més …, diem que es tracta d’un … . Quan un sol perso- natge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, diem que es tracta d’un … . L’estil … reprodueix les paraules dels … tal com les diuen, és a dir, … . En canvi, l’estil … repro- dueix les paraules dels personatges a través de la veu del … . En una obra narrativa, a més de la veu del narrador, també hi trobem la veu dels personatges. Quan el narrador ens permet conèixer allò que diuen dos o més personatges, diem que es tracta d’un dià- leg. Quan un sol personatge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, diem que es trac- ta d’un monòleg. L’estil directe reprodueix les paraules dels personatges tal com les diuen, és a dir, literalment. En canvi, l’estil indirecte reprodueix les paraules dels personatges a través de la veu del narrador.

4.15

4.14

4.13

4.12

108

Escriu un petit monòleg en què el déu Hermes expliqui què els ha passat, a ell i al seu pare, i reflexioni sobre el comportament de les persones. Activitat oberta.

Escriu un petit diàleg entre Filemon i Baucis en què comentin el que els ha passat, un cop els déus han fet el prodigi i s’allunyen de l’indret on viuen. Activitat oberta.

Lèxic

Completa cadascuna de les frases següents amb un sinònim de la paraula tros. Consulta, si cal, l’entrada de diccionari que hem reproduït en l’explicació de més amunt. a) A continuació llegirem un … d’una novel·la de terror. A continuació llegirem un fragment d’una novel·la de terror. b) Els ocells es menjaven les … de pa. Els ocells es menjaven les engrunes de pa. c) S’ha fet dues … de pa amb tomàquet. S’ha fet dues llesques de pa amb tomàquet. d) Quan tallis aquesta peça de roba, no llencis els … . Quan tallis aquesta peça de roba, no llencis els retalls. e) Per arribar al llac de Sant Maurici, encara us queda una bona … . Per arribar al llac de Sant Maurici, encara us queda una bona tirada.

Amb l’ajut d’un diccionari de sinònims, substitueix les paraules destacades en cursiva per unes altres d’equivalents. Activitat relativament oberta. Possible solució: a) Ja he enllestit la feina. Ja he acabat la feina. b) Atanseu-vos més. Acosteu-vos més. c) És un noi molt trempat. És un noi molt simpàtic. d) No goso presentar-m’hi. No m’atreveixo a presentar-m’hi. e) El globus s’ha elevat. El globus s’ha enlairat. f) La vaca s’ha desfermat. La vaca s’ha deslligat. g) La fàbrica s’ha ensorrat. La fàbrica ha caigut a terra. h) Avui estic molt atrafegat. Avui estic molt enfeinat.

Amb l’ajut d’un diccionari, busca un antònim de les paraules destacades en cursiva. Activitat relativament oberta. Possible solució: a) Ho té tot endreçat. Ho té tot desendreçat. b) Té moltes qualitats. Té molts defectes.

4.20

4.19

4.18

4.17

4.16

109

c) És constant. És inconstant. d) S’ha allunyat. S’ha apropat. e) Ha reeixit en el seu intent. Ha fracassat en el seu intent. f) Ho han fet a posta. Ho han fet sense voler. g) En Giralt s’ha aprimat molt. En Giralt s’ha engreixat molt. h) És una decisió assenyada. És una decisió forassenyada.

Amb l’ajut d’un diccionari, tria els sinònims de trencar que s’adiguin més al context. a) (Estripar / Rompre) … la roba o el paper. Estripar la roba o el paper. b) (Fracturar / Rebentar) … un pneumàtic. Rebentar un pneumàtic. c) (Esbotzar / Esmicolar) … una porta. Esbotzar una porta. d) (Petar / Esberlar) … una síndria. Esberlar una síndria. e) (Esmussar / Destrossar) … la punxa del ganivet. Esmussar la punxa del ganivet. f) (Fraccionar / Estavellar) … contra la paret. Estavellar contra la paret. g) (Petar / Esclafar) … un globus. Petar un globus.

Escriu un sinònim més col·loquial per a cada una de les paraules següents. Per exemple: frigorífic / nevera anomenar-se / dir-se; cambra / habitació; clausurar /tancar; parany / trampa; expirar / morir; falsedat mentida; obsequiar / regalar; signatura / firma; transpirar / suar.

Relaciona cada un dels sinònims dialectals amb la paraula estàndard que li correspon. Per exemple: al·lot / noi Sinònim dialectal: despús-ahir, prompte, eixir, cotó en pèl, calcetí, torcaboques, lletuga, moix, fumeral, corder, creïlla Paraula estàndard: aviat, sortir, abans-d’ahir, mitjó, tovalló, enciam, cotó fluix, patata, xai, xemeneia, gat despús-ahir: abans-d’ahir; prompte: aviat; eixir: sortir; cotó en pèl: cotó fluix; calcetí: mitjó; torcaboques: tovalló; lletuga: enciam; moix: gat; fumeral: xemeneia; corder: xai; creïlla: patata.

Indica quin és el sinònim que expressa un grau d’intensitat més alt. Per exemple: aire / vent / ràfega / ràfega a) fam / gana / desig: fam b) fresc / fred / gelat: gelat c) calent / tebi / temperat: calent d) llarg / interminable / extens: interminable

4.24

4.23

4.22

4.21

110

e) soroll / explosió / espetec: explosió f) rentar / desinfectar / netejar: desinfectar

Escriu un sinònim i un antònim per a cada una de les paraules següents. Per exemple: victòria / sin. triomf / ant. derrota. cert, treballador, posar, obscur, robust, nerviós, inici, simpàtic Activitat relativament oberta. Possible solució: Cert: veritable/fals; treballador: actiu/gandul; posar: col·locar/treure; obscur: fosc/clar; robust: fort/dèbil; nerviós: inquiet/tranquil; inici: començament/final; simpàtic: afable/antipàtic.

Utilitza els prefixos anti-, des-, in-/im-/il-/ir- i a- per escriure els antònims de les paraules següents. Per exemple: aparèixer / desaparèixer / feliç / infeliç adherent, normal, penjar, cicló, carregar, mòbil, regular, harmònic, legal, legítim Adherent: antiadherent; normal: anormal; penjar: despenjar; cicló: anticicló; carregar: descarregar; mòbil: immòbil; regular: irregular; harmònic: inharmònic; legal: il·legal; legítim: il·legítim.

Llegeix l’entrada del diccionari de sinònims que hi ha a continuació i escull el verb més ade- quat per substituir el verb fer en aquestes frases. fer 1 Produir, construir, fabricar, elaborar, preparar, confeccionar. 2 Pondre. 3 Engendrar, parir. 4 Treballar, obrar, actuar. 5 Plantar, conrear. 6 Tractar-se, relacionar-se. 7 Cometre, realitzar. a) El pagès ja ha fet les patates. El pagès ja ha plantat les patates. b) La gallina ha fet un ou. La gallina ha post l’ou. c) La Mireia fa de comptable. La Mireia treballa de comptable. d) El defensa ha fet una falta. El defensa ha comès una falta. e) Els fills fan el sopar. Els fills preparen el sopar. f) La gossa ha fet cinc cadells. La gossa ha engendrat cinc cadells. g) La Rosa i la Raquel no es fan gaire. La Rosa i la Raquel no es relacionen gaire. h) La modista ha fet un vestit. La modista ha confeccionat un vestit.

Llengua i societat

Per parelles, i a partir de les similituds amb les llengües catalana i castellana, mireu si sou capaços d’entendre els missatges d’aquests petits textos d’altres llengües romàniques. a) FRANCÈS. De Liège à Lisbonne, de Calais à Palerme, tout au long (al llarg) de la route, le ciel, la terre et la mer sont plus (més) divers que les mots qui les désignent. Des de Liège fins a Lisbonne, des de Calais fins a Palerme, tot al llarg de la ruta, el cel, la terra i el mar són més diversos que els mots que els designen. b) PORTUGUÈS DEL BRASIL. As jibóias (les serps boes) engolem, sem (sense) mastigar, a prêsa in- teira. Em seguida, ñao (no) podem mover-se e dormem os seis meses da digestão.

4.28

4.27

4.26

4.25

111

Les serps boes engoleixen, sense mastegar, la presa sencera. Tot seguit, no es podem moure i dormen els sis mesos de la digestió. c) ITALIÀ. Obelix è l’inseparabile amico di Asterix. Trasportatore ufficiale dei menhir, grande ama- tore di cinghiali (porcs senglars), è sempre pronto a concedersi una vacanza per seguire Asterix in una nuova avventura. Obèlix és l’inseparable amic d’Astèrix. Transportador oficial de menhirs, gran amant dels porcs senglars, sempre està a punt per prendre’s unes vacances per seguir Astèrix en una nova aventura. Frases extretes d’ESTEVE CLUA, PILAR ESTELRICH, HORST G. KLEIN, TILBERT D. STEGMANN: EuroComRom - Els set se- dassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament. Editiones EuroCom.

Digues amb quin dialecte de la llengua catalana relaciones cadascun dels refranys següents. a) Allà on no hi ha moix, ses rates van a lloure. Balear. b) Quan va bé, no cal madrina. Nord-occidental. c) A l’any que ve farem prompte. Valencià. d) Nígul geperut, va net i du brut. Balear. e) La maçana podrida fa mal a la seva amiga. Nord-occidental. f) Qui desitja pastissos sap menjar coca de dacsa. Valencià. g) Ca sadoll no caça. Balear. h) Més val un moixó a la mà que una àguila volar. Nord-occidental. i) Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja. Valencià.

4.29

Gramàtica

Activitats orals

Llegeix en veu alta les afirmacions següents triant l’opció adequada en cada cas. a) Una preposició és una paraula … (variable / invariable) que serveix per … (enllaçar / qualificar) una paraula amb el seu … (determinant / complement). El sintagma introduït per una preposició s’anomena sintagma … (preposicional / complementari). Una preposició és una paraula invariable que serveix per enllaçar una paraula amb el seu complement. El sintagma introduït per una preposició s’anomena sintagma preposicional. b) Les preposicions febles són …, …, …, …, … i la preposició composta … . S’anomenen febles per- què són monosíl·labs … (tònics / àtons). Les preposicions febles són a, en, amb, de, per i la preposició composta per a. S’anomenen febles perquè són monosíl·labs àtons.

Identifica les preposicions febles que apareixen en les frases següents. a) En una contrada anomenada Frígia hi havia un llac d’aigües claríssimes. En, d’.

4.31

4.30

112

b) A l’indret on ara es veia el llac, s’aixecava una ciutat magnífica, amb cases de marbre, que és la pedra del país. A, amb, de, de. c) –Dispenseu, bona gent; hem fet un llarg camí i estem cansats. Podríeu donar-nos acolliment per una nit? Per. d) Filemon i Baucis van preparar un menjar exquisit per a Zeus i el seu fill Hermes. Per a.

Digues quin és l’element dominant i quins són els elements subordinats per la preposició en les expressions següents. Després determina si els elements subordinats fan de complement del nom [CN], complement de l’adjectiu [CAdj] o complement del verb [CV]. Per exemple: Platsde terrissa vermella. elementelements subordinats dominant(complement del nom plats) a) Llac d’aigües claríssimes. d’aigües claríssimes.Llacs elementelements subordinats dominant(complement del nom llacs) b) Acolliment per una nit. per una nit.Acolliment elementelements subordinats dominant(complement del nom acolliment) c) Terrissa amb dibuixos blancs. amb dibuixos blancs.Terrissa elementelements subordinats dominant(complement del nom terrissa) d) Van marxar de la ciutat. de la ciutat.Van marxar elementelements subordinats dominant(complement del verb van marxar) e) Asseguts a la porta. a la porta.Asseguts elementelements subordinats dominant(complement del verb asseguts) f) Penjava del sostre. Penjavadel sostre. elementelements subordinats dominant(complement del verb penjava) g) Plens d’olives. d’olives.Plens elementelements subordinats dominant(complement de l’adjectiu plens) h) Compassius amb els forasters. amb els forasters.Compassius elementelements subordinats dominant(complement de l’adjectiu compassius)

4.32

113

Llegeix en veu alta aquestes frases dient la preposició adequada. Repassa abans els exem- ples d’ús de les preposicions febles. a) … (Al / Pel) matí em prenc un entrepà i un cafè. Al matí em prenc un entrepà i un cafè. b) Vaig néixer … (a / en) Galícia i ara visc … (a / en) Sabadell. Vaig néixer a Galícia i ara visc a Sabadell. c) Que hi tens res … (a / que) veure, tu? Que hi tens res a veure, tu? d) Posi’m tres plàtans ben madurs i tres … (� / de) verds. Posi’m tres plàtans ben madurs i tres de verds. e) Ja no ens en queda gens, … (� / de) mel. Ja no ens en queda gens, de mel. f) Aquest sabó fa olor … (a / de) llimona. Aquest sabó fa olor de llimona. g) Té una camisa … (a / de) ratlles i un vestit … (a / de) quadres. Té una camisa de ratlles i un vestit de quadres.

Activitats escrites

Copia aquestes frases i omple els buits amb la preposició adequada. a) Aquí només hi viuen … (a / en) l’hivern. Aquí només hi viuen a l’hivern. b) Crec que ja no hi ha res … (a / de) fer. Crec que ja no hi ha res a fer. c) A l’habitació sempre parlen … (en / amb) veu baixa. A l’habitació sempre parlen en veu baixa. d) És llicenciat … (en / amb) filologia. És llicenciat en filologia. e) Aquesta paraula s’escriu … (en / amb) dièresi. Aquesta paraula s’escriu amb dièresi. f) Arribaré … (en / amb) l’avió de les dotze. Arribaré amb l’avió de les dotze. g) De jersei, no en tinc cap … (� / de) negre. De jersei no en tinc cap de negre. h) Retransmeten el partit … (per / per a) televisió. Retransmeten el partit per televisió. i) T’ho farem dur … (per / per a) un missatger. T’ho farem dur per un missatger. j) Aquest ram de flors és … (per / per a) tu. Aquest ram de flors és per a tu. k) A la feina ha de parlar … (en / amb) francès. A la feina ha de parlar en francès. l) S’ha especialitzat … (en / amb) medicina esportiva. S’ha especialitzat en medicina esportiva. m) Tenen una bicicleta nova i una altra … (de / �) vella. Tenen una bicicleta nova i una altra de vella.

4.34

4.33

114

Relaciona cada un dels enunciats següents amb l’explicació corresponent. Enunciats a) Un projecte dissenyat pels minusvàlids. b) Un projecte dissenyat per als minusvàlids. c) Una pel·lícula produïda per TV3. d) Una pel·lícula produïda per a TV3. Explicacions 1) S’ha pensat en l’accessibilitat dels minusvàlids. 2) Els minusvàlids han dissenyat el projecte. 3) TV3 ha produït la pel·lícula. 4) TV3 n’havia encarregat la producció. a) 2; b) 1; c) 3; d) 4.

Copia les frases següents i completa-les amb les preposicions per o per a i l’article, segons correspongui. Fes la contracció (pel, pels; per al, per als) quan calgui. a) Es manifesten … llibertat d’expressió. Es manifesten per la llibertat d’expressió. b) Necessito un cartutx de tinta … ploma estilogràfica. Necessito un cartutx de tinta per a la ploma estilogràfica. c) Ha sabut … diaris la convocatòria de vaga. Ha sabut pels diaris la convocatòria de vaga. d) Els bisons eren fonamentals … els indis de les praderies de l’Amèrica del Nord. Els bisons eren fonamentals per als indis de les praderies de l’Amèrica del Nord. e) El corresponsal de guerra viatja … països amb conflictes armats. El corresponsal de guerra viatja per països amb conflictes armats. f) Els alumnes fan d’actors. És una obra de teatre representada … alumnes. Els alumnes fan d’actors. És una obra de teatre representada per alumnes. g) Els alumnes són espectadors. Fan una obra de teatre … alumnes. Els alumnes són espectadors. Fan una obra de teatre per als alumnes. h) Els ratolins han mort … verí que hem posat al formatge. Els ratolins han mort pel verí que hem posat al formatge. i) Hem posat verí … ratolins al formatge. Hem posat verí per als ratolins al formatge.

Recorda que quan un adjectiu es refereix a un nom sobreentès (o substituït pel pronom en) ha d’anar introduït per la preposició de. Torna a escriure les frases següents sense repetir el nom de la segona vegada. Per exemple: Vols galetes? Tinc unes galetes molt bones / Vols galetes? En tinc de molt bones. a) Hi ha gent de tota mena. Hi ha gent bona i hi ha gent dolenta. Hi ha gent de tota mena. N’hi ha de bona i de dolenta. b) Va comprar un cobrellit llis i un altre cobrellit estampat. Va comprar un cobrellit llis i un altre d’estampat. c) Tinc un bolígraf blau i un altre bolígraf vermell. Tinc un bolígraf blau i un altre de vermell. d) Han retirat deu ordinadors antiquats i han comprat cinc ordinadors moderns. Han retirat deu ordinadors antiquats i n’han comprat cinc de moderns. e) Ha anat al mercat a buscar peix fresc per sopar i al final ha comprat peix congelat. Ha anat al mercat a buscar peix fresc per sopar i al final n’ha comprat de congelat.

4.37

4.36

4.35

115

Completa les frases següents amb aquestes locucions prepositives: d’acord amb, a causa de, en comptes de, per mitjà de, a excepció de, al llarg de, a còpia de, en vista de, a dalt de. a) Han hagut de tallar la carretera … un accident de trànsit. Han hagut de tallar la carretera a causa d’un accident de trànsit. b) El jutge ha declarat sentència … la llei encara vigent. El jutge ha declarat sentència d’acord amb la llei encara vigent. c) M’enviaran el paquet … una empresa de missatgeria. M’enviaran el paquet per mitjà d’una empresa de missatgeria. d) Li va pagar el deute amb espècies … fer-ho amb diners. Li va pagar el deute amb espècies en comptes de fer-ho amb diners. e) Hi ha molts bancs per seure … l’avinguda. Hi ha molts bancs per seure al llarg de l’avinguda. f) Han après les taules de multiplicar … repetir-les. Han après les taules de multiplicar a còpia de repetir-les. g) Tots els cadells han nascut vius, … un. Tots els cadells han nascut vius, a excepció d’un. h) L’entrenador ha presentat la dimissió … el fracàs de l’equip. L’entrenador ha presentat la dimissió en vista del fracàs de l’equip. i) … la muntanya hi ha un refugi de fusta. A dalt de la muntanya hi ha un refugi de fusta.

Ortografia

Copia les frases següents i omple els buits amb la lletra h, només quan calgui. Si tens dub- tes, consulta el diccionari. a) L’…orari d’…ivern és més llarg que el d’estiu. L’horari d’hivern és més llarg que el d’estiu. b) Va ser un …incendi …orrible. Va ser un incendi horrible. c) Aquesta …abitació és molt …umida. Aquesta habitació és molt humida. d) Prop del poble hi ha una …ermita i un …ostal. Prop del poble hi ha ermita i un hostal. e) Era un …ome …onrat i …onest. Era …orfe de pare i mare. Era un home honrat i honest. f) Ha rebut una …erència …inesperada. Ha rebut una herència inesperada. g) A…ir vaig veure l’…infermer de l’…ospital. Ahir vaig veure l’infermer de l’hospital. h) Posi’m un …ou ferrat i una …orxata, si us plau. Posi’m un ou ferrat i una orxata, si us plau. i) Porta l’alco…ol que desinfectarem la ferida. Porta l’alcohol que desinfectarem la ferida. j) Si ja saps on viu, ales…ores vés-hi. Si ja saps on viu, aleshores vés-hi. k) Vés a comprar una paperina d’ametlles i una de caca…uets. Vés a comprar una paperina d’ametlles i una de cacauets.

4.39

4.38

116

l) Ben…aurat tu, que ho has pogut solucionar. Benaurat tu, que ho has pogut solucionar. m) Per la festa major tiraran co…ets. Per la festa major tiraran coets. n) Quan enganxes alguna cosa amb pega has de vigilar que no se t’ad…ereixi als dits. Quan enganxes alguna cosa amb pega has de vigilar que no se t’adhereixi als dits. o) Això no es pot pro…ibir! Això no es pot prohibir! p) Espera, que buscaré en el diccionari el significat de la paraula ex…aurir. Espera, que buscaré en el diccionari el significat d’anhel.

Copia les frases següents i completa-les triant la forma correcta: a / ha / ah. a) …! Quina sort que no … vingut! Ah! Quina sort que no ha vingut! b) Sempre ho … fet … la tarda. Sempre ho ha fet a la tarda. c) … la calaixera no hi … cap mocador. A la calaixera no hi ha cap mocador.

Escriu les paraules definides. Consulta el diccionari en el cas de no saber si s’escriuen amb l o l·l. Per exemple: Posar alguna cosa en un lloc: col·locar. a) Característic d’una estrella: este…ar. Característic d’una estrella: estel·lar. b) Escriptura artística, artificiosa: ca…igrafia. Escriptura artística, artificiosa: cal·ligrafia. c) Remei per resoldre alguna cosa: so…ució. Remei per resoldre alguna cosa: solució. d) El més gran de tots els simis antropoides: gori…a. El més gran de tots els simis antropoides: goril·la. e) Triar entre diferents opcions: e…egir. Triar entre diferents opcions: elegir. f) Quietud, assossegament: tranqui…itat. Quietud, assossegament: tranquil·litat. g) Muntar una cosa, un aparell, per fer-ne ús: insta…ar. Muntar una cosa, un aparell, per fer-ne ús: instal·lar. h) Fer una festa per algun motiu: ce…ebrar. Fer una festa per algun motiu: celebrar. i) Treballar amb algú, ajudar: co…aborar. Treballar amb algú, ajudar: col·laborar. j) Pont petit i estret sobre una riera, la via del tren, etc.: passare…a. Pont petit i estret sobre una riera, la via del tren, etc.: passarel·la.

Copia els sintagmes següents i omple els buits amb els dígrafs ll o l·l. Si tens dubtes, con- sulta el diccionari. a) No fa…a mai; és infa…ible. No falla mai; és infal·lible. b) Popularment, de la medu…a se’n diu el mo… de l’os. Popularment, de la medul·la se’n diu moll de l’os. c) Les glàndules axi…ars estan situades a les aixe…es.

4.42

4.41

4.40

117

Les glàndules axil·lars estan situades a les aixelles. d) Aquesta cadira està meta…itzada; sembla realment de meta… . Aquesta cadira està metal·litzada; sembla realment de metall.

Copia les frases següents i escriu correctament les paraules destacades en cursiva. Tingues en compte que només sis s’escriuen amb ela geminada. a) Tan sols queda un mi…er de ba…enes blaves. Tan sols queda un miler de balenes blaves. b) La so…ució seria e…aborar un ca…endari amb l’ante…ació suficient. La solució seria elaborar un calendari amb l’antelació suficient. c) Al co…egi vam llegir una nove…a exce…ent. Al col·legi vam llegir una novel·la excel·lent. d) Van tenir una gran a…egria quan van ce…ebrar el mi…ió de visitants. Van tenir una gran alegria quan van celebrar el milió de visitants. e) Em faria i…usió veure el satè…it i…uminat. Em faria il·lusió veure el satèl·lit il·luminat. f) La se…ecció de vo…eibol ha pro…ongat la seva estada a l’estranger. La selecció de voleibol ha prolongat la seva estada a l’estranger.

4.43

Temps verbals

El futur perfet

Completa les frases següents amb el futur perfet: a) A l’hivern ens menjarem els bolets que … (collir, vosaltres) aquesta tardor. A l’hivern ens menjarem els bolets que haurem collit aquesta tardor. b) Si aconseguim marcar tres gols al líder, en acabar el partit, … (guanyar) la lliga. Si aconseguim marcar tres gols al líder, en acabar el partit, haurem guanyat la lliga. c) Quan l’equip arribarà a l’aeroport, segur que s’hi … (aplegar) centenars d’aficionats a rebre’l. Quan l’equip arribarà a l’aeroport, segur que s’hi hauran aplegat centenars d’aficionats a rebre’l. d) A la tarda ja … (acabar, nosaltres) la feina i ens en podrem anar. A la tarda ja haurem acabat la feina i ens en podrem anar. e) Els qui … (guanyar) els premis literaris seran felicitats pel director. Els qui hauran guanyat els premis literaris seran felicitats pel director. f) M’ha dit que m’avisarà i que, abans del migdia, … (rebre, jo) un missatge. M’ha dit que m’avisarà i que, abans del migdia, hauré rebut un missatge.

Completa les frases següents amb el futur perfet: a) Si l’avió és puntual, a les vuit ja … (arribar, nosaltres) a l’aeroport. Si l’avió és puntual, a les vuit ja haurem arribat a l’aeroport. b) Si esperes divendres a comprar les entrades, ja s’… (exhaurir) totes. Si esperes divendres a comprar les entrades, ja s’hauran exhaurit totes. c) ¿Creus realment que, d’aquí vint anys, la temperatura mitjana … (pujar) més d’un grau? ¿Creus realment que, d’aquí vint anys, la temperatura mitjana haurà pujat més d’un grau? d) ¿És veritat que, en el segle XXII, moltes espècies animals ja … (desaparèixer)? ¿És veritat que, en el segle XXII, moltes espècies animals ja hauran desaparegut? e) Quan t’… (fer, ells) totes les proves, et diran el dia de l’operació. Quan t’hauran fet totes les proves, et diran el dia de l’operació. f) Quan … (resoldre, vosaltres) aquest problema, us en plantejaré un altre.

4.45

4.44

118

Quan haureu resolt aquest problema, us en plantejaré un altre. g) Jo no els diré res; per tant, només sabran les coses que tu els … (dit). Jo no els diré res; per tant, només sabran les coses que tu els hauràs dit. h) Els fills es repartiran els diners que ella … (estalviar) al llarg de la seva vida. Els fills es repartiran els diners que ella haurà estalviat al llarg de la seva vida.

Respon oralment què haurà fet la Mònica dissabte. – llevar-se a 2/4 de 9 del matí. S’haurà llevat a 2/4 de 9 del matí. – anar a jugar un partit amb l’equip de bàsquet. Haurà anat a jugar un partit amb l’equip de bàsquet. – sortir amb els amics a fer un volt. Haurà sortit amb els amics a fer un volt. – fer els deures de l’institut per l’endemà. Haurà fet els deures de l’institut per l’endemà. – llegir una bona estona un llibre interessantíssim. Haurà llegit una bona estona un llibre interessantíssim. – anar-se’n a dormir a 3/4 de 12 de la nit. Se n’haurà anat a dormir a 3/4 de 12 de la nit.

4.46

Activitats

Literatura

4.47 ² Identifica l’estil directe i l’estil indirecte en les frases següents. Després explica’n les di-

ferències. a) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa; quan va sortir-ne el pro- pietari, Zeus li va dir que eren uns pobres viatgers cansats de tant caminar i li va demanar hospi- talitat per poder passar-hi la nit. Però el propietari va contestar que no tenien lloc per a forasters i se’ls va treure del davant amb reganys. b) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa: –Bona gent –va dir Zeus–, som uns pobres viatgers cansats de tant caminar; no tindríeu una ha- bitació on poder passar la nit? –No, de cap manera –va contestar el propietari–; aquí no tenim lloc per a forasters. Aneu-vos-en a molestar a un altre lloc! El text a) està escrit en estil indirecte, i el text b), en estil directe. La principal diferència rau en la forma d’escriure els diàlegs entre els personatges, que en el text en estil directe es fa utilitzant els guions, ja que parlen literalment; mentre que en el text en estil indirecte les paraules que diuen els personatges són re- produïdes a través de la veu del narrador.

4.48 ² Escriu correctament aquest petit text en estil directe utilitzant els signes dels dos punts

i el guió. En sortir al carrer, vam veure dos homes que venien cap a nosaltres. El més alt ens va preguntar Que ens podríeu dir si anem bé per arribar a l’Ajuntament? Sí, els vaig contestar, continueu per aquest carrer i, a la tercera cruïlla, gireu a l’esquerra; de seguida veureu un petit palau modernis- ta, que és l’Ajuntament. Moltes gràcies!, van dir tots dos alhora. I els dos forasters van continuar tranquil·lament el seu camí. Activitat relativament oberta. Possible resposta: En sortir al carrer, vam veure dos homes que venien cap a nosaltres. El més alt ens va preguntar:

119

–Que ens podríeu dir si anem bé per arribar a l’Ajuntament? –Sí –els vaig contestar–, continueu per aquest carrer i, a la tercera cruïlla, gireu a l’esquerra; de seguida veureu un petit palau modernista, que és l’Ajuntament. –Moltes gràcies! –van dir tots dos alhora. I els dos forasters van continuar tranquil·lament el seu camí.

4.49 ²² Transforma el text de l’activitat anterior: passa’l de l’estil directe a l’estil indirecte.

Activitat relativament oberta. Possible resposta: En sortir al carrer, vam veure dos homes que venien cap a nosaltres. El més alt ens va preguntar si li podí- em dir si anava bé per arribar a l’Ajuntament. Jo els vaig contestar afirmativament; els vaig contestar que continuessin per aquell carrer i, a la tercera cruïlla, giressin a l’esquerra; de seguida veurien un petit pa- lau modernista, que era l’Ajuntament. Tots dos ens van donar les gràcies alhora. I els dos forasters van continuar tranquil·lament el seu camí.

4.50 ²² Explica quina diferència hi ha entre un diàleg i un monòleg. Defineix els dos con-

ceptes. En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més perso- natges. En el monòleg un sol personatge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que li passa o pensa.

Lèxic

4.51 ² Amb l’ajut de l’entrada del diccionari de sinònims següent, substitueix cadascuna de les

paraules destacades en cursiva pel sinònim més adequat sense repetir-ne cap.

bo, bona 1 adj. Satisfactori, excel·lent, perfecte, interessant. 2 adj. Bondadós, benèvol, generós, vir- tuós, recte. Dit de persones o caràcters. 3 adj. Gustós, exquisit, saborós, suculent. Dit del menjar.

a) El rendiment d’aquest alumne durant el primer trimestre ha estat molt bo. El rendiment d’aquest alumne durant el primer trimestre ha estat molt satisfactori. b) La seva teoria sobre el canvi climàtic és molt bona. La seva teoria sobre el canvi climàtic és molt interessant. c) Té un gran sentit del deure; és una persona molt bona. Té un gran sentit del deure; és una persona molt recta. d) Em va ajudar molt; era una persona molt bona. Em va ajudar molt; era una persona molt bondadosa. e) Ens va oferir un menjar molt bo. Ens va oferir un menjar exquisit. f) Amb una mica de romesco, el peix és més bo. Amb una mica de romesco, el peix és més gustós.

4.52 ² Amb l’ajut de l’entrada del diccionari de sinònims següent, substitueix cadascuna de les

paraules destacades en cursiva pel sinònim més adequat segons el context.

dir tr. Manifestar, expressar, comunicar, pronunciar. Segons els contextos, dir pot també substituir- se per parlar, afirmar, assegurar, sostenir, opinar, declarar, anunciar, proferir.

120

a) El dia del judici, l’acusat va dir les seves primeres declaracions. El dia del judici, l’acusat va manifestar les seves primeres declaracions. b) La princesa va dir públicament que esperava un fill. La princesa va declarar públicament que esperava un fill. c) És una paraula molt llarga i difícil de dir. És una paraula molt llarga i difícil de pronunciar. d) Ho sé del cert; et dic que no et defraudaran. Ho sé del cert; t’asseguro que no et defraudaran. e) L’accident s’ha de dir a la companyia asseguradora abans de deu dies. L’accident s’ha de comunicar a la companyia asseguradora abans de deu dies. f) Em costa molt dir els meus sentiments. Em costa molt expressar els meus sentiments. g) L’àrbitre el va expulsar perquè va dir crits i injúries contra ell. L’àrbitre el va expulsar perquè va proferir crits i injúries contra ell.

4.53 ² Relaciona cada paraula del registre formal (culte o literari) amb la que li correspon del

registre no formal (col·loquial o vulgar). Mots cultes o literaris: embriagar-se, loquaç, reeixir, intervenir, irritar-se, sostreure, insensat, sa- cerdot, laborar, cambra. Mots col·loquials: xerraire, entrompar-se, piular, sortir-se’n, pispar, empipar-se, sonat, habitació, capellà, pencar. embriagar-se, entrompar-se; loquaç, xerraire; reeixir, sortir-se’n; intervenir, piular; irritar-se, empipar-se; sostreure, pispar; insensat, sonat; sacerdot, capellà; laborar, pencar; cambra, habitació.

Relaciona cada sinònim dialectal del primer grup amb el corresponent del segon grup. Per exemple: al·lot � noi o xiquet horabaixa, espill, bes, colp, poal, trespol, rabosa, peresa, tomata, granera, primavera d’hivern mirall, tarda, galleda, petó, cop, tomàquet, mandra, guineu, sostre, tardor, escombra horabaixa: tarda; espill: mirall; bes: petó; colp: cop; poal: galleda; trespol: sostre; rabosa: guineu; peresa: mandra; tomata: tomàquet; granera: escombra; primavera d’hivern: tardor.

4.55

4.54

² Digues l’antònim de cadascuna de les paraules destacades en lletra cursiva:

a) empresonar algú alliberar algú b) excloure algú del grup acceptar algú al grup c) home culpable home innocent d) estar a peu dret estar assegut e) refusar un oferiment acceptar un oferiment

4.56

f) capítol anterior capítol següent g) al capdamunt del carrer al capdavall del carrer h) muntanya avall muntanya amunt i) abolir una llei aprovar una llei j) polític honest polític deshonest

Cerca en el diccionari un sinònim i un antònim per a cada una de les paraules següents: ama- ble, rapidesa, espavilat, orient, veloç, tranquil, encertar, orgullós, colgar, complaença, similar, cloure. Activitat relativament oberta, per l’absència de context. Possibles solucions: amable: simpàtic, antipàtic; rapidesa: velocitat, lentitud; espavilat: eixerit, aturat; orient: est, occident; ve- loç: ràpid, lent; tranquil: quiet, intranquil; encertar: endevinar, fallar; orgullós: vanitós, humil; colgar: en- terrar, desenterrar; complaença: satisfacció, insatisfacció; similar: semblant, diferent; cloure: tancar, obrir.

121

4.57 ²² Fixa’t en el grup dels mots següents:

a) culpable / innocent; mascle / femella; mort / viu b) gran / petit; fred / calent; molt / poc c) comprar / vendre; matar / morir; donar / rebre Ara digues quin grup són 1) antònims que pertanyen a una gradació; 2) antònims de sentit invers; 3) antònims complementaris. a) Antònims complementaris. b) Antònims que pertanyen a una gradació. c) Antònims de sentit invers.

Gramàtica

Copia les frases següents i omple els buits amb la preposició adequada. a) El concert acabarà … (en / per / a) la matinada. El concert acabarà a la matinada. b) Van néixer … (en / amb / a) Noruega, però viuen … (en / amb / a) Suècia. Van néixer a Noruega, però viuen a Suècia. c) Ens vam entendre … (en / amb / a) anglès. Ens vam entendre en anglès. d) Ja ha acabat la carrera: ara és diplomat … (en / amb / a) infermeria. Ja ha acabat la carrera: ara és diplomat en infermeria. e) Sabries dir-me si el mot pressió s’escriu (en / amb / a) essa doble? Sabries dir-me si el mot pressió s’escriu amb dues esses? f) M’agrada més la camisa … (de / a / en) ratlles que la … (de / a / en) quadres. M’agrada més la camisa de ratlles que la de quadres. g) No sents quina olor … (de / a / en) gessamí? No sents quina olor de gessamí?

Les frases següents no són correctes, ja que totes presenten un grup de paraules que ha d’a- nar introduït per la preposició de. Copia-les a la llibreta incorporant aquesta preposició en el lloc adequat. a) A l’estoig hi porto un bolígraf blau i un vermell. A l’estoig hi porto un bolígraf blau i un de vermell. b) Jo en tinc dues, maquinetes de fer punta. Jo en tinc dues, de maquinetes de fer punta. c) Demana dos cafès normals i dos descafeïnats. Demana dos cafès normals i dos de descafeïnats. d) Carn magra, ja no ens en queda. De carn magra, ja no ens en queda. e) Ja no ens en queda gaire, carn magra. Ja no ens en queda gaire, de carn magra.

Explica breument la diferència de significat entre les oracions següents. a) Ho farà portar per la Noemí. La Noemí serà la qui ho porti. Ho farà portar per a la Noemí. Serà un regal per a la Noemí. b) Els accessos han estat dissenyats pels cecs.

4.60

4.59

4.58

122

Els cecs han dissenyat els accessos. Els accessos han estat dissenyats per als cecs. Els accessos són aptes per a invidents. c) La festa ha estat programada per la mainada. La mainada ha fet els preparatius. La festa ha estat programada per a la mainada. La mainada és la destinatària de la festa.

4.61 ²² Identifica les preposicions de les frases següents i després classifica-les més avall se-

gons correspongui. a) Prop d’un llac hi havia un roure i un tell. Prop de. b) Malgrat el fred que ha fet, no ha estat malalt durant tot l’hivern. Malgrat, durant. c) Ens hem quedat sense llum. Fins a la tarda no en tindrem. Sense, fins a. d) Deixa la maleta a dalt de l’armari i desa la roba dins de l’armari. A dalt de, dins de. e) Les orenetes volen arran de terra a fi de caçar insectes. Arran de, a fi de. f) Som aquí des de les quatre a causa d’una avaria. Des de, a causa de. g) Me’n vaig cap a casa, que tinc tard. Cap a. – Preposicions simples (3): malgrat, durant, sense. – Preposicions compostes (3): fins a, des de, cap a. – Locucions prepositives (3): a dalt de, a fi de, a causa de. – Adverbis emprats com a preposicions (3): prop de, dins de, arran de.

La conjunció que no accepta davant les preposicions a, de, en i amb, les quals desapareixen o cauen. Tenint en compte això, tria l’opció adequada en cadascuna de les oracions següents. Per exemple: S’ha acostumat a esmorzar al despatx.

[CRV] amb la preposició

4.62

S’ha acostumat que li porti l’esmorzar al despatx.

[CRV] sense la preposició

a) S’exposen / S’exposen a … un risc excessiu. / … que les onades els arrosseguin. S’exposen a un risc excessiu. / S’exposen que les onades els arrosseguin. b) Dubto / Dubto de … la seva paraula. / … que compleixi el tracte. Dubto de la seva paraula. / Dubto que compleixi el tracte. c) Confio / Confio en … la col·laboració de tots els veïns. / … que tots els veïns hi col·laboraran. Confio en la col·laboració de tots els veïns. / Confio que tots els veïns hi col·laboraran. d) S’arrisca / S’arrisca a … perdre l’ajuda. / … que li retirin l’ajuda. S’arrisca a perdre l’ajuda. / S’arrisca que li retirin l’ajuda. e) Es queixa / Es queixa de

123

… el mal temps que fa. / … que no hagi plogut. Es queixa del mal temps que fa. / Es queixa que no hagi plogut. f) L’amenaçava / L’amenaçava amb … l’expulsió. / … que l’expulsaria. L’amenaçava amb l’expulsió. / L’amenaçava que l’expulsaria. g) fins / fins a L’esperaré … les set. / L’esperaré … que arribi. L’esperaré fins a les set./ L’esperaré fins que arribi. h) abans / abans de Han marxat … la sortida del sol. / Han marxat … que sortís el sol. Han marxat abans de la sortida del sol. / Han marxat abans que sortís el sol.

Ortografia

Copia les frases següents i omple els espais buits amb l, ll o l·l segons correspongui. a) El nove…ista va voler i…ustrar ell mateix la seva nove…a. El novel·lista va voler il·lustrar ell mateix la seva novel·la. b) La nova insta…ació e…èctrica ha permès i…uminar tota la co…ecció de papallones. La nova instal·lació elèctrica ha permès il·luminar tota la col·lecció de papallones. c) L’estre…a invitada va tenir una actuació este…ar. L’estrella invitada va tenir una actuació estel·lar. d) Les aigües crista…ines deixaven penetrar la llum com en un crista… . Les aigües cristal·lines deixaven passar la llum com en un cristall.

Completa les paraules següents amb l o l·l i utilitza-les en les frases de més avall. osci…ar, so…ució, e…egància, mi…er, e…egant, inte…igent, mi…enari, i…uminar, so…icitud. oscil·lar, solució, elegància, miler, elegant, intel·ligent, mil·lenari, il·luminar, sol·licitud. a) Presentarem una … al conseller per tal que trobi una … al problema. Presentarem una sol·licitud al conseller per tal que trobi una solució al problema. b) És molt …; sap resoldre tots els problemes. És molt intel·ligent; sap resoldre tots els problemes. c) La claror de la lluna ens va … el camí. La claror de la lluna ens va il·luminar el camí. d) És una persona …; sap vestir-se amb … . És una persona elegant; sap vestir-se amb elegància. e) Hi devia haver al voltant d’un … de persones. Hi devia haver al voltant d’un miler de persones. f) L’encariment de la vida solia … entre un cinc i un deu per cent. L’encariment de la vida solia oscil·lar entre un cinc i un deu per cent.

Copia les frases següents i omple els buits amb la forma adequada. a) … d’afanyar-nos perquè … sembla que fem tard. (hem / em) Hem d’afanyar-nos perquè em sembla que fem tard. b) … fa l’efecte que … anat massa enllà. (hem / em) Em fa l’efecte que hem anat massa enllà. c) …!, ves per on! Com … saps, si és negre … és blanc si no … hem ensenyat a ningú? (ho / oh / o) Oh!, ves per on! Com ho saps, si és negre o és blanc si no ho hem ensenyat a ningú? d) Jo ja no … tornaria més. … tu, … aniràs o no … aniràs? (hi / i) Jo ja no hi tornaria més. I tu, hi aniràs o no hi aniràs?

4.65

4.64

4.63

124

4.66 ² A cadascuna de les frases següents hi ha una paraula que està coixa perquè li manca un

hac intercalada. Identifica-la i escriu-la correctament. a) Air era diumenge.e) Ho sap totom. Ahir era diumenge.Ho sap tothom. b) Reia i plorava alora.f) És un veicle tot terreny. Reia i plorava alhora.És un vehicle tot terreny. c) Va exibir la seva força.g) Ho espera amb anel. Va exhibir la seva força.Ho espera amb anhel. d) Proibida l’entrada.h) Va quedar molt coibit. Prohibida l’entrada.Va quedar molt cohibit.

Relaciona cada paraula del primer grup amb la sinònima que li correspon del segon grup. Per exemple: hegemonia / predomini. Primer grup: hegemonia, exhaurir, cohesió, conhort, homogeni, harmonia, subhasta, exhibir, exhortar, hetero- dox, adherir, inhibir-se, inherent, anihilar, heterogeni. Segon grup: equilibri, abstenir-se, intrínsec, destruir, divers, predomini, acabar, unió, mostrar, discrepant, en- ganxar, venda, animar, consol, igual. hegemonia / predomini; exhaurir / esgotar; cohesió / unió; conhort / consol; homogeni / igual; harmonia / proporció; subhasta / venda; exhibir / ensenyar; exhortar / animar; heterodox / discrepant; adherir / en- ganxar; inhibir-se / abstenir-se; inherent / inseparable; anihilar / destruir; heterogeni / divers.

Escriu un parell de frases en què apareguin el màxim nombre de paraules del primer grup de l’activitat anterior. Activitat oberta.

Copia les frases següents i omple els buits amb les grafies l, l·l o ll, segons correspongui. a) Exigim la immediata anu…ació del contracte per haver-se contret en la i…ega…itat. Exigim la immediata anul·lació del contracte per haver-se contret en la il·legalitat. b) Per als pa…assos, era un gran a…icient de veure com despertaven la i…usió i les ria…es d’aquells nens. Per als pallassos, era un gran al·licient veure com despertaven la il·lusió i les rialles d’aquells nens. c) L’e…efant té el nas pro…ongat en forma de trompa. L’elefant té el nas prolongat en forma de trompa. d) La ba…ena té una a…eta caudal, sense esque…et, situada en el pla horitzontal. La balena té una aleta caudal, sense esquelet, situada en el pla horitzontal. e) El flage… de la pesta negra va flage…ar l’Europa medieval. El flagell de la pesta negra va flagel·lar l’Europa medieval. f) Té una cara molt pà…ida, del color de la pa…a. Té una cara molt pàl·lida, del color de la palla.

Lectura i literatura

Escriu aquest petit text en estil directe utilitzant els signes dels dos punts i el guió. El déu Zeus va dir als dos vellets que llavors els tocava a ells de demanar una gràcia, la que més desitgessin, i que els seria concedida. Filemon li va dir que volia morir quan morís la seva muller i Baucis va afegir el mateix. Zeus va dir, tot baixant els graons de marbre, que estava concedit i que quedessin en pau.

1

4.69

4.68

4.67

125

El déu Zeus va dir als dos vellets: –Ara us toca a vosaltres demanar una gràcia, la que més desitgeu; i us serà concedida. Filemon li va dir: –Vull morir quan mori la seva muller. Baucis va afegir: –Jo també vull el mateix. Zeus va dir, tot baixant els graons de marbre: –Això està concedit. Quedeu en pau.

Lèxic

Escriu un sinònim dels mots destacats en lletra cursiva de cada grup: a) Sinònims generals Aquesta nit ha glaçat.Aquesta nit ha gelat. Et duré un record.Et portaré un record. Aleshores n’hi havia.Llavors n’hi havia.

b) Sinònims geogràfics És un al·lot simpàtic. Mira’t a l’espill. Menja una maçana.

c) Sinònims de registre Hauràs de pencar molt. No t’emprenyis! Costa moltes peles.

3

2

És un noi molt simpàtic. Mira’t al mirall. Menja una poma.

Hauràs de treballar molt. No t’enfadis! Costa molts diners.

Escriu l’antònim corresponent de les paraules destacades en lletra cursiva: a) Un bon començament. Un bon final. b) Va despullar-se. Va vestir-se. c) La victòria dels anglesos. La derrota dels anglesos. d) Has de penjar les cortines. Has de despenjar les cortines. e) És un verb regular. És un verb irregular. f) Són flors naturals. Són flors artificials.

Substitueix les paraules destacades en cursiva per uns sinònims de sentit més específic. a) La gallina ha fet un ou. La gallina ha post un ou. b) El defensa ha fet una falta greu. El defensa ha comès una falta greu. c) L’acusat d’assassinat ha dit que era innocent en el judici. L’acusat d’assassinat ha declarat que era innocent en el judici.

4

126

d) Hem llegit un tros de la novel·la. Hem llegit un capítol de la novel·la. e) M’ha preparat un tros de pa amb tomàquet. M’ha preparat una llesca de pa amb tomàquet.

Gramàtica i ortografia

Copia les frases següents i omple els buits amb la preposició adequada. a) Al cinema hi vaig sempre … la tarda; no m’agrada anar-hi … la nit. Al cinema hi vaig sempre a la tarda; no m’agrada anar-hi a la nit. b) El debat va ser moderat … una periodista. El debat va ser moderat per una periodista. c) Vol comprar un regal … les seves nétes. Vol comprar un regal per a les seves nétes. d) La màquina té un motor … gasolina. La màquina té un motor de gasolina. e) Ja vindrem … l’autobús. Ja vindrem amb l’autobús. f) Té el despatx … Sabadell. Té el despatx a Sabadell. g) Tenen dos cavalls: un … castany i un … clapejat. Tenen dos cavalls: un de castany i un de clapejat. h) Ha guanyat amb claredat. No hi ha res … objectar. Ha guanyat amb claredat. No hi ha res a objectar. i) Aquesta paraula s’escriu … hac. Aquesta paraula s’escriu amb hac. j) Tinc uns mitjons … ratlles. Tinc uns mitjons de ratlles. k) Avui no en tinc gens, … gana. Avui no en tinc gens, de gana.

Copia les frases següents i omple els buits amb la lletra h, si cal. a) Volien fer un …omenatge a l’…eroi a l’…ostal …on …avia …estat …allotjat. Volien fer un homenatge a l’heroi a l’hostal on havia estat allotjat. b) Ens …em ad…erit a l’…acte …organitzat a l’…ermita. Ens hem adherit a l’acte organitzat a l’ermita. c) Ningú no ha pro…ibit ex…aurir l’alco…ol que …i …a al laboratori de bi…ologia. Ningú no ha prohibit exhaurir l’alcohol que hi ha al laboratori de biologia.

Omple els espais buits amb l, l·l o ll, segons correspongui. a) Per ce…ebrar el mi…enari del poble, la comissió de festes va co…ocar un mi…er de bandero…es. Per celebrar el mil·lenari del poble, la comissió de festes va col·locar un miler de banderoles. b) La pe…ícula més so…icitada era Gori…es en la boira. La pel·lícula més sol·licitada era Goril·les en la boira. c) La se…ecció ita…iana no va presentar la so…icitud amb l’ante…ació requerida pel co…egi oficial d’àrbitres. La selecció italiana no va presentar la sol·licitud amb l’antelació requerida pel col·legi oficial d’àrbitres.

7

6

5

127

Parlem-ne

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Activitat oberta. Lectura de les pàgines 128 i 129 del llibre de l’alumne.

Comprensió Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents:

TEXT 1 a) Quantes persones viuen a casa de la Càrol? Quants germans són? Quina edat té cadascun d’ells? Hi viuen cinc persones. Són tres germans: en Julià, la Càrol i l’Ivan, que tenen 17, 13 i 8 anys respectivament. b) De què treballa el pare? Quan és a casa, quines feines fa? El pare fa d’agent comercial. Quan és a casa ajuda la mare a anar a comprar i de tant en tant frega els plats. c) Per què la mare no té gaire temps per dedicar-se a la casa? De què s’encarrega? No té gaire temps perquè també treballa fora de casa. Però a casa s’encarrega de fer les feines més difí- cils: cuinar, posar rentadores, fer la compra de la setmana… d) Què han de fer els fills per tirar endavant la casa? Perquè no hi hagi discussions, com s’han or- ganitzat? Han de compartir les feines de la casa. Per no discutir han penjat a la porta de la nevera tres llistes amb la feina que li toca a cada un. e) Per què la Càrol diu que tot li cau sobre ella? Sa mare renya els seus germans o més aviat els disculpa? Perquè de vegades el germà gran, en Julià, fuig de la feina dient que l’endemà té un examen importantís- sim; i el germà petit, l’Ivan, com que és un nen consentit, sovint no fa el que li toca. I a més a més la mare més aviat els disculpa. f) Quina és l’opinió de la Càrol sobre aquesta situació? Ella pensa que això li passa perquè és una noia i creu que no és just.

TEXT 2 a) On passa les vacances la Càrol? Amb qui? Què estrenen? Passa les vacances amb els seus pares i els seus germans en un càmping. I estrenen una caravana. b) Per què diu la Càrol que aquest habitatge és molt còmode? Perquè hi ha tres ambients separats: el dormitori dels fills, el menjador amb la cuina i el dormitori de ma- trimoni. c) Qui dorm a les lliteres? Qui dorm al sofà llit? Qui dorm al llit gran? A les dues lliteres hi dormen els seus germans. La Càrol dorm al sofà llit. I els pares dormen al llit gran. d) Digues quatre equipaments de la cuina. Què incorporen els armaris de sota la cuina? La cuina té placa de dos fogons, campana extractora de fums, aigüera amb aixeta de palanca, nevera, mi- croones… Als armaris de sota hi ha un verdurer, la galleda d’escombraries, portacoberts… e) Què es pot posar damunt de l’aigüera? Per a què serveix? S’hi pot posar una tapa, per poder tenir més espai per cuinar. f) Quin aparell dóna aigua calenta a l’instant? Per què disposa d’aigua sense límit? L’escalfador dóna aigua calenta a l’instant i disposa d’aigua sense límit perquè hi ha un dipòsit d’aigua de 40 l que es pot combinar amb la presa d’aigua directa del càmping. g) Quin equipament extra incorpora la caravana? Què s’hi pot desar? Incorpora un garatge, on es poden desar les bicicletes.

2

1

128

Paraules per expressar-se a) Relaciona les il·lustracions següents amb els objectes subratllats del quadre anterior. Recipients: 1, plata: 2, setrillera; 3, llauna; 4, gibrell; 5, setrill; 6, ampolla; 7, got. Accessoris i estris de cuina: 1, obrellaunes; 2, graella; 3, escorredora; 4, trencanous; 5, llevataps; 6, es- pàtula; 7, culler; 8, escumadora. Aparells electrodomèstics: 1, rentadora; 2, batedora; 3, rentaplats; 4, escalfador; 5, torradora. Estris de neteja: 1, escombra; 2, recollidor; 3, fregall; 4, plomall; 5, raspall; 6, pal i galleda de fregar. b) Fes un dibuix del saló menjador de casa teva i un altre de la teva habitació. En acabat, posa nom als mobles, als accessoris, a la roba, etc. que hauràs dibuixat utilitzant el vocabulari del qua- dre anterior. Activitat oberta. c) Digues per a què serveixen les peces de roba que apareixen al quadre de més amunt. Fes servir, entre altres, aquestes paraules: eixugar-se, estar més abrigat, cobrir, netejar(-se), parar taula, ser- vir el menjar. Per exemple: la coixinera serveix per cobrir el coixí perquè no s’embruti. Llençol: serveix per abrigar-se al llit per dormir. Manta: serveix per estar més abrigat al llit. Flassada: serveix per estar més abrigat al llit o en algun altre lloc. Cobrellit: serveix per cobrir el llit. Cortina: serveix per cobrir les finestres, perquè no entri tant la llum. Cortineta: serveix per cobrir les finestres més petites. Tovallola: serveix per eixugar-se la cara o el cos després de mullar-nos o rentar-nos. Tovalló: serveix per netejar-se la boca quan mengem. (es)tovalles: serveixen per cobrir la taula on mengem, per posar-hi els plats i els coberts al damunt. Drap: serveix per netejar els objectes de pols, brutícia… Eixugamans: serveix per eixugar-nos les mans. d) Digues quines feines de casa fas habitualment. Després digues qui sol fer les altres feines. Activitat oberta.

Sons i lletres a) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació i classifica-les segons cor- respongui. Després llegeix-les a poc a poc remarcant els sons de la lletra x. xarop, exacte, oxigen, fluix, flux, examen, compleix, complex, xerrar, coixinera, exòtic, xinès, fixa’t, xic, èxit, xut, ganxo, fix, punxa, panxa, galàxia, marxar, auxili, eixugamans, extractor, calaix, taxi

Sona com xampú [�] Sona com màxim [ks]

flux, complex, fixa’t, fix, galàxia, extractor, taxi

Sona com exemple [gz]

exacte, oxigen, examen, exòtic, èxit, auxili

4

3

xarop, fluix, compleix, xerrar, coixinera, xinès, xic, xut, ganxo, punxa, panxa, marxar, eixugamans, calaix

5 Gramàtica a) Completa les frases següents amb haver, haver de o haver-hi. 1. Avui jo m’… fet el llit. Cada dia m’… fer el llit. A la nostra habitació … dos llits. Avui jo m’he fet el llit. Cada dia m’he de fer el llit. A la nostra habitació hi ha dos llits. 2. Ahir (nosaltres) … estendre la bugada al terrat: … posat dues rentadores perquè … molta roba bruta. Ahir vam haver d’estendre la bugada al terrat: havíem posat dues rentadores perquè hi havia molta roba bruta.

129

3. Ara que la mare treballa els fills … compartir les feines de casa. A partir d’ara … més obligacions. Quan … acabat una feina, n’… començar una altra. Ara que la mare treballa els fills han de compartir les feines de casa. A partir d’ara hi ha més obligacions. Quan han acabat una feina, n’han de començar una altra.

Expressió personal a) Explica, primer per escrit i després oralment, quins estris, coberts, accessoris, etc. de cuina es necessiten per fer les accions que tens a continuació. Per exemple: – Fer una truita a la francesa. – Preparar-se una torrada amb melmelada i la llet amb cacau de l’esmorzar. – Fer una amanida d’enciam i tomàquet. – Fer un puré de verdures. – Rentar els plats a l’aigüera en un gibrell, esbandir-los i deixar-los escórrer. – Escombrar el terra de la teva habitació i treure’n la pols dels mobles i dels objectes delicats. Activitat oberta. b) En grup. Cada membre del grup triarà una estança de casa seva que sigui diferent de la dels al- tres (el rebedor, el saló menjador, la cuina, el safareig, etc.) i haurà d’explicar oralment què hi ha, mostrant-ne el dibuix que haurà fet prèviament. Activitat oberta. c) Escriu un text breu explicant com comparteixes les feines de casa i què n’opines. Activitat oberta.

6

130