UNITAT_2A_SOCIOLING

7/24/2019 UNITAT_2A_SOCIOLING

1/13

Curs de Formaci Tcnica BLlenguatges especfics de secundria

II. CONCETE! FON"#ENT"L! $E

!OCIOLIN%&'!TIC"

1


2/13


CONCETE! FON"#ENT"L! $E !OCIOLIN%&'!TIC"

O()ectius de la unitat

Conixer i valorar les caracterstiques de la situaci sociolingstica actual i desenvolupar

actituds positives envers la normalitzaci.

Analitzar la situaci sociolingstica prpia.

"cti*itat +

Desprs de llegir aquest text, enceteu un deat sore les qestions que plante!a"

#$a sociolingstica es di%erencia de la lingstica estricta perqu&, en lloc d'ocupar(se de l'estructura interna

d'una llengua, estudia els diversos usos socials que se'n %a. $a llengua s situada aix dins del marc

sociocultural a qu& pertan).

Ara , una comunitat lingstica no sol viure a*llada asolutament de les altres. +na de les situacions ms

%reqents s que la llengua prpia d'una comunitat estiga en contacte am una, o ms d'una, llengua

%orastera. $es situacions aix creades solien tractar(se sota el nom del ilingisme, que podia engloar casos

de trilingisme o multilingisme. er aix actualment es tendeix a parlar de llenges en contacte -....#

I. L" CO#,NIT"T LIN%&'!TIC"

"cti*itat -

/o0n $)ons de%ineix comunitat lingstica com #la gent que utilitza una determinada llengua o

dialecte2#. Aquesta de%inici semla, per, excessivament esquem3tica. 4ntenteu apuntar alguns

altres criteris que, d'acord am el vostre parer, 0auria de complir un grup de persones per a poder

con%ormar una comunitat lingstica, tot a!udant(vos d'aquestes preguntes"

a2 enseu que qui estudia angls a l5674 pertan) a l5anglo%onia o a la comunitat angl%ona8

2 9i 0a un nomre mnim de parlants per constituir una comunitat lingstica8

c2 Cal que els parlants compartesquen en com: altres trets di%erents dels lingstics perqu&

%ormen part de la mateixa comunitat lingstica8

d2 A quantes comunitats lingstiques pertan)eu vosaltres8

II. LLEN%&E! EN CONT"CTE

"cti*itat

+s o%erim un mapa d'6uropa perqu& assen)aleu les distintes llenges que s'0i parlen.

+s adonareu que 0i 0a en pocs estats monolinges, !a que el ms 0aitual s que convisquen

diverses llenges, tot compartint el mateix territori. arlem, doncs, de llenges en contacte. Ara

contesteu les qestions segents"

a2 6n quins estats es parla ms d'una llengua82 ;uants estats monolinges 0i 0a a 6uropa8


3/13


c2 ;uines llenges es parlen en ms d'un estat8

"cti*itat /

=ot seguit, us presentem una s&rie de textos escrits en diverses llenges"

"0

=rptic in%ormatiu de les >acions +nides %ragment2?ounded in t0e a%termat0 o% t0e

@econd orld ar, t0e +nited

>ations came into eing Bit0 t0e

signing o% its C0arter in @an

?rancisco in 1E -F.

Die Gereinten >ationen Burden

1E, noc0 unter dem 6indrucH des

IBeiten eltHriegs, mit der

+nterzeic0nung der C0arta in @an

?rancisco gegrndet -....

$as >aciones +nidas, creadas al

trmino de la segunda guerra

mundial, nacieron en 1E, al

%irmarse su Carta, en @an

?rancisco -....

B0

0en it is Jod's Bill ;uand 3 Dieu plaKt0en it is Jod's Bill %or t0e s0ip to %ounder,

in a sa%e 0arour 0e reaHs anc0or and riggind,

and 4 see man) die %rom little ill"

no man is sure 0oB an)t0ing Bill end.

Ausi3s Larc

;uand 3 Dieu plaKt que le ateau prisse,

les ancres et les apparaux se rompent en port sMr,

et d'un petit mal !e vois mourir ien des 0ommes"

personne n'est certain de savoir comment les %aits

arriveront 3 terme.

Ausi3s Larc

N


4/13


C0

CAO=A d'una 4II6O4A %ragment2;+A==O7 @=AI47>6" pomodoro, %ormaggio,

prosciutto, salame, carcio%i e origano

;+A==O7 ?7OLAJJ4" pomodoro, quattro %ormaggi

e origanoCA7DA>>7" pomodoro, mozarella vaccina,

lentic00ie secc0e, carote, sedano, %enoll, olio

d'oliva

;+A=O6 6@=AC47>@" tomaca, %ormatge, pernil cuit,

salami, carxo%es i orenga

;+A=O6 ?7OLA=J6@" tomaca, quatre %ormatges i orenga

CA d'A>P" tomaca, %ormatge mozarella de vaca, llentillesseques, pastanaga, oli, %onoll, oli d'oliva

a2 Com 0eu comprovat, els textos estan escrits en angls, itali3, %rancs, aleman), valenci3 i

castell3. enseu que en els exemples aportats podem parlar de con%licte de llenges o de

llenges en contacte8 Argumenteu la vostra resposta.

2 Com de%inireu el con%licte de llenges8

"cti*itat 1

+na vegada llegits aquests textos, comenteu(los en classe i contesteu les preguntes annexes"

a. 6m dic eire Qec. Gaig n3ixer a 7ccit3nia. Actualment, el meu pas %orma part de

?ranRa. La!orit3riament, es parla %rancs, encara que quan m'adrece als meus pares o als

meus amics, 0o %aig en occit3. el contrari, tant l'ensen)ament com els mit!ans de

comunicaci escrits i orals sn, soretot, en %rancs. Lolta gent, per tant, considera l'occit3

com una llengua de segona categoria i poc apta per a l':s acad&mic o institucional.

6ncara que us semle estran), %a molts an)s, la meua llengua era molt prestigiosa i es %eia

servir per escriure poesia, llires de ci&ncia...

b. 6l meu nom s /o0n 9eart. @c d'4rlanda. $a llengua del meu pas s el ga&lic o

irlands. 6l meu avi encara parla ga&lic, encara que no va voler ensen)ar(lo al meu pare

perqu& pensava que l'angls era una llengua superior. er a ell, calia imitar les classes

altes, els poltics..., que empraven l'angls. A l'institut, estudie algunes 0ores el ga&lic, per

no el parle.

;uan el meu pas s'independitz3 de la Jran Qretan)a, la constituci va declarar o%icials el

ga&lic i l'angls, per, com que les classes altes continuaven parlant angls, i les aixes les

volien imitar, ma!orit3riament ensen)aven angls als seus %ills. Actualment, el govern vola!udar a recuperar la llengua.

c. 9ola, em dic Laria Jutirrez. Gisc a les ?ilipines i parle castell3. ?a molts an)s, els

conqueridors espan)ols ens portaren la seua llengua. er, des que el nostre pas va

comenRar a %ormar part dels 6+A, 0i 0a en poca gent que parle castell3" solament

l'utilitzem a casa, perqu& la resta de coses les %em en angls -ensen)ament, mit!ans de

comunicaci.... Al meu pas, 0i 0a, per, una altra llengua" el tag3log.

d. @c 9ans von Qelle. @c de Q&lgica. Al meu pas 0i 0a dues llenges o%icials. D'una

anda el %rancs, a Galnia, al sud de Q&lgicaS i d'altra, el %lamenc a ?landes, s a dir, a la


5/13


part nord del pas. A la capital, QrusselTles, amdues llenges sn o%icials. $a meua primera

llengua s el %lamenc, encara que tam parle %rancs. A ?landes, quan em relacione am

els amics, estudie, llig la premsa, vaig al cinema... utilitze el %lamenc. =anmateix, quan vaig

a Galnia, empre el %rancs" tot0om l'utilitza.

Aans les coses eren en di%erents, !a que estava molt mal vist parlar %lamenc, perqu&

l':nica llengua o%icial era el %rancs. A%ortunadament, les coses 0an canviat i ara 0i 0a ms

igualtat entre les dues llenges.

a2 9eu reconegut alguna de les situacions descrites aans com a prpia8

2 Creieu que pot 0aver(0i una situaci de contacte de llenges que no siga con%lictiva8

c2 er qu& creieu que %a uns quants an)s o, %ins i tot actualment, molts pares i mares s'adrecen

en castell3 als seus %ills, mentre ells es parlen en valenci38

III. CONFLICTE LIN%&'!TIC

"cti*itat 2

$legiu la de%inici que ens dna /ordi @ol sore el terme"

#6ntenem per con%licte lingstic una situaci en la qual dues varietats lingstiques competeixen

entre elles i provoquen la invasi o el desplaRament d'una de les dues llenges o variants dels

3mits d':s de l'altra.#

a2 Coneixeu cap cas8

2 enseu que aqu es dna una situaci com la descrita en la de%inici8c2 ;uan es dna una situaci de con%licte lingstic, una de les dues llenges est3 en in%erioritat

de condicions respecte de l'altra" aix es dna als nostres centres8

I3. LLEN%&E! #"4O5IT65IE!7 #INO5IT65IE! I #INO5IT8"$E!

"cti*itat 9

Oesponeu veritale o %als a les a%irmacions segents"

1. =ota llengua minorit3ria s una llengua minoritzada.2. +na llengua minoritzada s aquella que pateix un procs de retracci dels usos p:lics i tam

privats, en la prpia comunitat lingstica.N. +na llengua ma!orit3ria s aquella que assoleix un :s quantitatiu molt rellevant.. =ota llengua minoritzada s una llengua minorit3ria.E. Cap llengua ma!orit3ria no pot arriar a ser una llengua minoritzada.6. $a situaci minoritzada d'una llengua s natural i producte del nomre de parlants d'aquesta

llengua.7. $es llenges ma!orit3ries 0an arriat a ser(0o perqu& sn llenges ms aptes per a la

comunicaci.U. $es llenges minoritzades poden ser ma!orit3ries i minorit3ries.

A partir de les respostes que 0eu donat, intenteu de de%inir i di%erenciar els termes llengua

majoritria, minoritriai minoritzada.

E


6/13


6n l'apartat

$legiu aquest text i comenteu en veu alta qu& us suggereix.

#/a 0avem esmentat aans que existeix una situaci de con%licte lingstic quan una llengua entra am

compet&ncia am una altra en un mateix territori. $es causes que originen aquest %enomen sn de caire poltic,

socioeconmic o de prestigi social. 6l con%licte apareix quan una nova llengua comenRa a ocupar els 3mits i les

%uncions que li corresponen a la llengua prpia, original de la societat.

V


7/13


;uan ocorre una situaci com la descrita, la llengua nouvinguda adquireix per al parlants una consideraci de

ma!or prestigi davant de la seua llengua. Aix, una llengua (A( llengua dominant2 s'empra en les situacions

%ormals i, soretot, en els 3mits escritsS mentre que la llengua (Q( llengua minoritzada2 es relega a les

%uncions in%ormals i poc rellevants socialment. 6ls lingistes anomenen diglssiaaquesta di%erent distriuci

d'usos i %uncions.

Aquest %enomen pot dur la llengua o a la seua extinci, a travs de la sustituci per la llengua nouvingudaS

o , a la recuperaci de la llengua minoritzada, mit!anRant un procs de normalitzaci lingstica.#

a2 enseu que es produeix un :s diglssic de la llengua quan canviem el nostre idioma 0aitual en

anar al !ut!at o en anar a la notaria8

2 Creieu que als centres d'ensen)ament sol donar(se aquest %enomen8 Com8 Oaoneu les vostres

respostes.

3II. L" !,B!TIT,CI> LIN%&'!TIC"

"cti*itat ?

Oesponeu veritale o %als a les a%irmacions segents"

1. 9i 0a idiomes que tenen una tend&ncia natural a ser sustitu*ts per un altre a causa de la seua

in%erioritat intrnseca.


8/13


An) An)Llengua " Llengua " Llengua B

a casa

al carrer

am amics als diaris(tv

a l'escola

al govern

al cinema

classes altes

a casa

classes aixes

al carrer

am amics

a l'escola al govern

al cinema

als diaris(tv

classes altes

An)Llengua B

a casa

al carrer am amics

als diaris(tv

a l'escola

al govern al cinema

classes altes

classes aixes

"cti*itat -+

er parelles, llegiu el text segent"

#+na situaci de sustituci lingstica comporta una actitud de reuig de la prpia identitat colTlectiva" s el

%enomen d'autoodi o deslleialtat lingstica. $'autoodi s el sentiment d'in%erioritat que experimentendeterminats individus per posseir els trets que els identi%iquen com a memres del grup. $'actitud ms simple

s, naturalment, la de negar la pertinenRa a aquest grup.

Aquesta conducta no sol ser passiva, sin que sovint el %et d'aandonar lingsticament el grup d'origen

comporta, al0ora, el sentiment d'0ostilitat contra aquells que 0i continuen integrats.#

a2 ;uines raons pot tenir una persona o grup per adoptar en un moment determinat

comportaments lingstics que podrem anomenar com a propis d'un sentiment d'autoodi8

2 Coneixeu cap cas de gent que 0a!a renegat del seu idioma, perqu& considera que no s igual

de v3lid que la llengua dominant8

c2 6n quines situacions comunicatives se sol produir8 6n les %ormals o en les in%ormals8

3III. L" NO5#"LIT8"CI> LIN%&'!TIC"

"cti*itat --

/ordi @ol de%ineix la normalitzaci com #un procs 0istoricosociocultural en qu& un idioma s

sotms a la normalitzaci i aconsegueix d'accedir a totes les %uncions socials %ins ales0ores

reservades a la llengua dominant. +n idioma, per tant, est3 plenament normalitzat quan ocupa tots

els 3mits %ormals i in%ormals.#

U


9/13


Galoreu, a travs d'un deat, quin grau d':s t el valenci3 en cadascun dels 3mits segents"

a2 Ymit acad&mic" ensen)ament oligatori material did3ctic, apunts, ex3mens, documentaci

[email protected]

2 Ymit administraci p:lica" %ormularis...c2 Ymit associatiu" assemlees, utlletins, convocatries...

d2 Ymit cient%ic" ensen)ament universitari recensions, tesis, comunicacions, doc&ncia...2

e2 Ymit dels mit!ans de comunicaci" r3dio, =G, premsa...

%2 Ymit poltic" mtings, programes electorals...

g2 Ymit quotidi3" notes, converses, cartes...

02 Ymits pro%essionals" retolaci, %acturaci, etiquetatge, campan)es comercials...

I@. 5E4,$ICI! LIN%&'!TIC!

"cti*itat -

6nceteu un deat a classe al voltant de les preguntes segents"

a2odem parlar de l'exist&ncia de llenges aptes i no aptes per a la comunicaci personal8

2;u& direu davant d'aquesta a%irmaci" quan ms parlants t una llengua, ms prestigi

internacional posseeix8

c2 9i 0a llenges que ens sonen ms %ines i d'altres ms aspres" penseu que aquesta a%irmaci s

certa8

d2 ;u& penseu quan un pare valencianoparlant s'adreRa al seu %ill en castell3 perqu& considera

que el valenci3 no s ptim per a ell i pensa que si estudia en castell3 tindr3 ms possiilitats

laorals8

e2 +s imagineu redactant el testament en valenci3 en anar a la notaria o adreRar(vos al !utge en

un !udici8 Creieu que la societat valenciana empra en igualtat de condicions les dues llenges

o%icials o penseu que conscientment empra una llengua o una altra, segons la situaci

comunicativa8

"cti*itat -/

?eu l'esquema de la unitat.

@. CONCETE! !OCIOLIN%&'!TIC! B6!IC!

@.-. CO#,NIT"T LIN%&'!TIC"

Am el concepte de C7L+>4=A= $4>JZ[@=4CAens re%erim a una determinada classe de grup que,

eventualment, es comunica am una llengua" una gent que comparteix una llengua, al marge que

aquesta mateixa gent puga %ormar part d'altres grups socials o territorials grup religis, nacional,

estatal, etc.2. 4 al marge que, eventualment, %orme part d'altres comunitats lingstiques.


10/13


Acceptat que una comunitat lingstica s, per de%inici, una classe de grup, la seua an3lisi implica,

en primer lloc, una an3lisi demogrficaS l'an3lisi quantitativa de la gent que %orma la comunitat, les

tend&ncies de creixement, de reproducci o p&rdua de parlants... @ense polaci no 0i 0a

comunitat. Caldr3, en conseq&ncia, prendre en compte la polaci asoluta, la seua distriuci

espacial, l'estructura d'edats, de sexe, d'ocupacions, de nivells d'instrucci, la proced&ncia

migracions internes i externes2S en de%initiva, totes les variales personals i socials2 que

con%iguren un grup social.

Am tot, l'an3lisi demogr3%ica no s su%icient per a un diagnstic social de la comunitat lingstica.

De %et, la seua estructuraci interna depn, a ms, d'altres valors de car3cter qualitatiu, com ara

els aspectes psicosocials, classistes, religiosos, nacionals, etc.

D'altra anda, cal matisar que el concepte de comunitat lingstica no est3 su!ecte a cap criteri

quantitatiu. $'exist&ncia d'una comunitat lingstica implica, senzillament, l'exist&ncia de dos

parlants, encara que en re%erir(nos a comunitat lingstica, alTludim una estructura grupal 3mpliaque supera el grup primari de relaci directa" %amlia, colla d'amics, etc.

@.. EL CONFLICTE LIN%&'!TIC

D'entrada cal di%erenciar dos conceptes com sn"

6l contacte de llenges

6l con%licte lingstic

6l C7>=AC=6 D6 $$6>JZ6@s simplement la coexist&ncia de diverses llenges, per sense que es

produesca cap tensi en els seus usos. 6ns re%erim, doncs, a situacions on la distriuci de llenges

no crea cap tensi social. er exemple, l':s de distintes llenges en un %ullet in%ormatiu.

6l C7>?$4C=6 $4>JZ[@=4C, tanmateix, implica l'aparici de tensions socials i de comunicaci. @'0i

produeix, per tant, la invasi o el desplaRament d'una de les llenges o variants dels 3mits d':s de

l'altra. 6l con%licte lingstic apareixer3 des del mateix moment en qu& una llengua %orana comence

a ocupar els 3mits d':s i les %uncions que li correspondrien ocupar a la llengua prpia d'una

comunitat.

6l con%licte lingstic produeix el ilingisme social i est3 asolutament lligat a la sustituci

lingstica. @uperar(lo implica prendre la drecera de la normalitzaci lingstica.

A ms del con%licte lingstic sore les situacions comunicatives, n'existeix un altre sore

l'estructura de la llengua. 6s produeix quan es qestionen alguns aspectes normalment externs2

de la %orma de l'idioma. er exemple, con%lictes ortogr3%ics, gramaticals...

Al as Galenci3 es dna un con%licte sore els 3mits d':s que apareix enllaRat am un altre sore

l'estructura lingstica.

@./. INTE5FE5ANCI" *s INTE5O!ICI>

1X


11/13


Anomenem 4>=6O7@4C4\ $4>JZ[@=4CA al %et pel qual quasi totes les relacions entre la comunitat

lingstica de l'idioma minoritzat i la resta de la 0umanitat passen per l'idioma dominant. Aquest

aspecte a%ecta a l'estructura social de la llengua. Aix, quan 0om 0a!a de traduir un text escrit en

angls o %rancs 0o %ar3 al castell3, tot %ent un :s convencional, ma!oritari.

$a interposici s un aspecte del procs de sustituci lingstica, i si aquest avanRa, %a que cada

cop ms l'idioma dominant esdevinga necessari, inevitale, imprescindile i indispensale, mentre

que l'idioma propi s cada vegada ms innecessari, super%lu i prescindile.

$a 4>=6O?6O]>C4A $4>JZ[@=4CA, a%ecta a l'estructura lingstica de l'idioma" nivell %on&tic, nivell

mor%osint3ctic, nivell sem3ntic... prstecs, contaminacions lingstiques, analogies...2.

@.1. $I%L

1. Funci" especialitzaci %uncional de A i Q. @egons l'ocasi ser3 escaient l':s exclusiu de A o

Q am molt poca imricaci.


12/13


l'0er&ncia liter3ria i, com a conseq&ncia de la divisi %uncional excloent, que 0i 0a!a estailitat

relativa en les situacions diglssiques.

D'altres autors proposaran una extensi o modi%icaci de la concepci original %ergusoniana. Aix,

/79> J+L6OI aplicar3 aquesta noci no solament a aquelles societats que adoptaven nivells

cl3ssics i vernaculars, sin a tota especialitzaci %uncional di%erenciada !a %ra entre nivells,

registres, dialectes o llenges, tot tractant de descorir en comunitats multilinges2 els models

socials que governaven l':s d'un nivell ms que d'un altre.

er, l'autor que ms 0a contriu*t internacionalment a la di%usi del concepte de diglssia 0a estat

/7@9+A?4@9LA>. Aquest autor parteix de la consideraci que el ilingisme s una caracteritzaci de

la conducta lingstica a nivell individual, mentre la diglssia seria un %enomen de car3cter social.

?is0man identi%ica la diglssia am all que nosaltres 0em anomenat ilingisme social.

Aquest autor estudia les relacions entre els dos %enmens i n'estaleix quatre tipus. 9eu(los aqu"

$I%L

Jrups d'immigrants rurals estalerts en zones industrialitzadesS industrialitzaci i uranitzaci

r3pida que oliga a un canvi de llengua sense passar per l'estadi de la diglssia, sense arriar a

una noci de privilegi vinculat a una llengua" no 0i 0a di%erenciaci %uncional clara entre les dues

llenges. Aquest tipus de situaci tendeix a ser transitori.

/. $iglDssia i (ilingisme

@ol tractar(se de dues comunitats lingstiques unides en l'3mit poltic, religis i econmic, per

que mantenen %ronteres de grup relativament impermeales, com ara"

Aristocr3cies europees aans de la 4Juerra Lundial p.e. la O:ssia tsarista, on l'elit %ranc%ona

i el pole russoparlant 0avien de comunicar(se a travs d'int&rprets en no ser cap d'ells ilinges2.

Iones recentment uranitzades d'Y%rica la minoria dirigent parla una llengua di%erent de la de

la comunitat2.

1. Ni (ilingisme ni diglDssia

17OLA$4=IAC4\consisteix soretot a elaorar i posar en vigor sistemes de normes d':s lingstic.Aquest %et pressuposa necess3riament que la normalitzaci s sempre conscient. 4mplica, en

e%ecte, no sols una actitud %avorale envers l'idioma, sin tam una esperanRa i una con%ianRa en

l'e%ic3cia de l'acci social desvetllada i concertada.

$a $A>4?4CAC4\ $4>JZ[@=4CA s un dels instruments de la normalitzaci. ressuposa l'es%orR per

conduir el desenvolupament d'una llengua en la direcci desit!ada, mit!anRant una predicci

%undada en el coneixement passat2 i un propsit delierat d'in%luir sore l'evoluci %utura.

=am podem entendre que la $A>4?4CAC4\$4>JZ[@=4CAes %onamenta sore una activitat metdica

dirigida a regular i normalitzar o crear noves llenges. Concretarem ms si considerem la

plani%icaci lingstica com una activitat organitzada i sancionada per l'autoritat p:lica a travs

d'una estructura de programes i pro!ectes coordinats a nivell macroeconmic.

$a 7$[=4CA$4>JZ[@=4CAcomporta l'acci d'un govern tendent a promoure i regular l':s d'una llengua

en l'administraci i en l'ensen)ament que estenga al0ora el suport i la participaci p:lics en

relaci am l'actitud o%icial.

BIBLIO%5"FI" B6!IC"

?6OO6O, L.(CA>\@, = 1V2 #iscursos, Qarcelona, 6d. Castellnou.

L7$$Y, =.(A$A>CA, C. 1UW2 $urs de socioling%&stica', Alzira, Qromera.

L7$$Y, =.(G4A>A, A. 1U2 $urs de socioling%&stica(, Alzira, Qromera.

@A>I, O.(O+4I, ?. 1X2 )uaderns d"acti*itats+ a llengua al s+ ,,-'.+ a situaci socioling%&stica

actual/ conce0tes bsics, Gal&ncia, =3ndem.

@A>I, O.(O+4I, ?. 1X2 )uaderns d"acti*itats+ a *ariaci ling%&stica/ conce0tes generals+

1ocioling%&stica/ conce0tes bsics, Gal&ncia, =3ndem.

SOL, J. (1989) Sociolingstica per a joves, Barcelona, La llar del llibre.

1N

Documents

UNITAT_2A_SOCIOLING