www.diaridegirona.catDdGDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

DIARID

EGIRO

NA

Desprésde«Les receptesde laputa iaia» i «LaputahistòriadeCatalunyade la iaia», JofreMartell publica«LaputaconquestadeCatalunyade laiaia»,peraprendreaserunbon

català«d’unaputavegada»

Vostè és un malparlat, cagum-laputa!

És ben cert. Les monges ja m’hodeien quan era petit.R

P

«El “puto” full deruta el va fer la iaia,però no es pot dir,és un secret d’Estat»

Jofre MartellJofre, de qui és martell?Sócmartelldetotallòquese’mposiperda-

vant.Abans que res li volia preguntar què fa la

puta iaia de les putes receptes.Perunabandaestàcontentaperl’èxitdeles

putesreceptes,peròperaltraenfadada, jaqueno hi ha manera que el nét aprengui a fer res.Quan no és cuina és història, i quan no és his-tòria és geografia.

El“puto”fullderutadequèparlalivamos-trar el capità Mas abans de deixar el vaixell?

El puto full de ruta el va fer la iaia, però noespotdir,ésunsecretd’Estat.Vaenviarunpa-rell d’esborranys a aquelles negociacions dela CUP i Junts pel Sí, juntament amb una notad’amenaça que deia «O us poseu d’acord o ustrenquemlacaraatotsplegats».Peraixòelca-pità Mas va sortir acollonit, després de les re-unionsamblaiaiaesvacagarivadir«ques’hiposi un altre».

Comença a ser conscient que allò dels 18mesoseranomésunputoeslògancomelde«Hacienda somos todos»?

He,he,pelquehevist,d’aquía18mesoses-tarema18mesosd’estara18mesosd’aquests18 mesos. És l’únic que tinc claríssim. Què hifarem.

La puta «desobediència» era que el Go-vern desobeís el Parlament i continués sub-vencionant escoles de l’Opus?

El problema és que al final un no sap quèés obeir i què és desobeir. Es veu que per serdesobedientésinevitablehaversigutobedientabans.

La seva forma de parlar s’encomana:aquest dia la diputada de la CUP Anna Ga-briel es declarava traïdora i... puta.

Sí, les putes al poder! Suposo que desprésde tants anys manant els seus fills, ha arribatel moment que toqui a les mares. Realmentsemblaques’encomana,aixòdeposaraquestadjectiu a tot. És maco, enriqueix el vocabu-lari.

Com veuen vostè i la seva iaia la gent dela puta Girona?

Abans deixi’m advertir que el que diré noés per raspallar-los. La iaia i jo som de Vic, delmillor de Catalunya, però és cert que Gironaés dels pocs llocs que se salven. De fet el llibreacaba a Girona i reivindicant-ne la capitalitatd’una Catalunya independent. No ho dic perJoc de trons i coses d’aquestes que no impor-ten una merda a ningú. Però respecte per Gi-rona, per favor!

Entre nosaltres: la iaia va follar mai al“puto” metro?

Al seu moment va fer un consultori senti-mentalivadeixarentreveuremoltescosesqueno ens pensàvem d’ella. Al metro no ho sé,però em penso que en altres llocs impensa-bles... quedaríem sorpresos.

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

R

P

R

P

R

P

ESCRIPTOR

«D’aquí a 18mesos estarema 18 mesosd’estar a 18mesosd’aquests 18mesos»

Jofre Martellconsidera que,després de tantsanys manant elsseus fills, és horaque les putesarribin al poder

�

CONTRACORRENT

ENTREVISTA DE

Albert SolerGIRONA

RECICLEU-ME

l món necessita una Eu-ropa forta, pròspera, de-mocràtica i unida. És lacrida del president dels

Estats Units, Barack Obama, que ahirva tancar la seva visita a Alemanyaamb un discurs apassionadamenteuropeista. En un moment de dubtessobre el projecte comú europeu i pled’incerteses, Obama va recordar que«el somni d’uns quants» es va con-vertir primer en «l’esperança demolts» i en l’actualitat és «una neces-sitat per a tots nosaltres». Resultamolt xocant i alliçonador que en l’ac-tual context hagi de ser el presidentdels EUA qui digui que la UE és undels èxits polítcs i econòmics més im-portants de la història moderna.Molts europeus creuen que encarasom lluny de l’ideal, obviant que laprimera i gran dificultat és posar-sed’acord sobre l’Europa que volem. Lagestió de la crisi dels refugiats, senseanar més lluny, ha irritat tant els quepensen que s’ha fet poc com els quecreuen que s’ha fet massa. Precisa-ment Obama, amb la perspectivaque dóna la distància, ha fet un reco-neixement a la cancellera alemanya,Angela Merkel, que segons ell ha presdecisions difícils mostrant una pre-ocupació humanitària i pràctica. Lesmoltes limitacions i imperfeccionsdel model polític i institucional euro-peu ens haurien d’esperonar a exigir-ne una millora constant, però massasovint s’utilitzen per fer-ne una es-mena a la totalitat. Els qui debilitenl’arbre que ens aixopluga estan facili-tant que a sota hi creixin les malesherbes. Els nous populismes extre-mistes apunten les seves crítiquessistemàticament contra Brussel·leson troben el fre més efectiu a les se-ves pretensions i, per tant, on tots elsaltres tenim dipositades moltes ga-ranties. Això sembla que ho saben atot arreu menys aquí.

EL’AMIC AMERICÀ

L’APUNT FINAL

PERIODISTA

Rafael de Ribot