Francisco de Goya: El tres de maig de 1808.

Fitxa tècnica

Títol: El tres de maig de 1808.

Autor: Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746 –Bordeus, 1814).

Cronologia : 1814.

Tècnica: oli sobre tela.

Dimensions: 2,68 x 3,47 m.

Estil: neoclàssic - romàntic.

Tema: al·legòric i històric.

Localització: Museo del Prado (Madrid).

Obres del mateix autor:

Crist crucificat (1780).

El somni de la raó produeix monstre (1797-98).

La família de Carles IV (1800-1801)

Maja nua i vestida (1799-1803)

Pintures negres: Akelarre (1820-1823)

Biografia de l’autor

Pintor i gravador, Francisco de Goya és undels creadors més grans de tots els temps.Va aprendre l’ofici a Saragossa i l’any 1770va viatjar a Itàlia, on va estudiar elsmestres italians i va adquirir l’estèticaneoclàssica i el gust per les figuresal·legòriques i mitològiques. De tornada aEspanya va pintar els frescos de la basílicadel Pilar de Saragossa i tot seguit es vatraslladar a Madrid, sota la tutela delpintor de la cort Francisco Bayeu.

Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fábrica de Tapicesel 1775 on va realitzar quatre sèries de cartons seguint elsparàmetres classicistes del moment.

Cúpula de Regina Martyrum. Basílica del Pilar (1780)El parasol (1776-77)

Es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenirel retratista de més anomenada a la cort, fins que el rei CarlesIV el va nomenar pintor de cambra l’any 1789. L’any 1792, Goyava pronunciar un discurs a l’Acadèmia a favor de l’originalitatdel pintor i de la necessitat d’alliberar-se de les rígides reglesneoclàssiques i academicistes.

L’ambigua posició de Goya durant la Guerra del Francès (1808-1814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis.L’any 1824, decebut per la situació política a Espanya,governada aleshores per Ferrar VII, es va refugiar a Bordeus,on va morir exiliat.

La família del Duc d’Osuna (1788)La lletera de Bordeus (1825-27)

Descripció formal

La contraposició s’articula en dos grups: a l’esquerra, una filerade persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta,l’escamot de soldats arrenglats en diagonal. La llum, queil·lumina els personatges de l’esquerra i deixa en la penombraels soldats de la part dreta reforça la diferenciació de dosgrups.

La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se alssoldats esdevé el focus central de l’obra, al voltant del qual, esdistribueixen les altres figures. Una ratlla de l’horitzó alta faque l’espectador es converteixi en un protagonista més i,alhora potencia el realisme del tema representat.

Goya descriu l’expressivitat dels personatges a partird’escorços violents i amb una sàvia descripció de les actituds:por, horror, resignació, heroisme, etc. Per contra els soldatsfrancesos semblen autòmats, figures no humanes querepresenten màquines de matar. La gamma cromàtica és forçareduïda –ocre, negre, blanc, groc i vermell- i les pinzelladesllargues i obertes potencien el dramatisme.

Temàtica

El 24 de febrer de 1814, sis anys després del fet representat,Goya escriu al regent, el cardenal Lluis de Borbó, per o ferir-sea “perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i heroiquesaccions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tiràd’Europa”, referint-se a Napoleó. El tres de maig va fer parellaamb El dos de maig conegut també com La càrrega delsmamelucs. A aquests dos quadres, alguns autors es volenafegir dos més avui desconeguts: Aixecament dels patriotesdavant el Palau reial i La defensa del parc d’artilleria.

L’acció se situa a la muntanya del Principe Pío de Madrid desd’on és visible, presumiblement, la caserna del Conde-Duque,l’arquitectura del qual es dibuixa el fons de la composició. Lainclusió en l’escena d’una dona i d’un frare és un tret deversemblança en la construcció de l’escena, perquè les doness’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de larepressió i, perquè aquella nit va ser afusellat, l'eclesiàsticFrancisco Gallego y Dàvila.

La figura de l’home amb els braços en creu es relaciona amb lacrucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc, símbolsheràldics del papa, simbolitzen l'Església, mentre que la llumés una metàfora de l’assistència divina als represàlies.

No se sap quina va ser la funció dels quadres pintats per Goya.Algunes hipòtesis suggereixen que havien de servir com adecoració d’un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn deFerran VII al tron d’Espanya, o bé per commemorar el Dos deMaig.

Retrat de Ferran VII amb mantell real (1814)

Models i influències

Goya s’acosta a l’esperit de denúncia de la guerra i de l’invasorfrancès que ja havia tractat en la sèrie de gravats Els desastresde la guerra (1810-18129). Per a la seva representació, el pintoraragonès recull l’herència de la cruesa dels martiris de santspròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic delclarobscur de la pintura espanyola i italiana del segle XVII.Alhora, converteix la imatge heroica característica delNeoclassicisme (El jurament dels Horacis de David) en iconaromàntica dels qui lluiten per la llibertat.

Des del punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre vainfluir sobre L’afusellament de Maximilià de Manet i La matançade Corea de Picasso, artista que també denuncia els horrors dela guerra en moltes altres obres, la més famosa de les quals ésGuernica.

Desastre núm. 9 (c. 1810)

E. Manet: L’afusellament de Maximilià (1863)P. Picasso: La matança de Corea (1951).