Fa molt de temps, en una galàxia moltllunyana, hi havia un poble on les personesvivien atemorides per un monstre voraç queles espantava. Es deia STOM ASSAPME is’alimentava, tal com el seu nom i cognomindiquen, de mots.Mirem de llegir tots els mots que li handonat per tal de minvar la gana delmonstre.”

Cada any, en dates assenyalades, dues sàvies i dos savis, que la gent del poble havien seleccionat, es reunien en assemblea extraordinària per a decidir quines paraules li donarien a la cuca. Al principi van decidir donar-li de menjar paraules llargues ja que d'aquesta manera aconseguien atipar-lo més ràpidament i trigaven més temps en tornar-lo a veure. Les primeres paraules en caure van ser: garroner, esterno-cleido-mastoïdal, hidrogen, acoquinar i portanoves. Cinc paraules, vint-i-tres síl·labes i cinquanta-set lletres d'un sol mos. NYaaaam! Després d'un banquet com aquest van trigar dies a tornar-lo a veure.

Però, per desgràcia, va reaparèixer quan menys s'ho esperaven i els va demanar més paraules.Els anys van passar i el nombre de paraules va anar disminuint progressivament

Al final, quan ja només disposaven de paraules de com a màxim tres síl·labes, en necessitaven 6 i fins a 8 paraules per calmar la seva gana.Moltes paraules van caure en l'oblit i mai ningú no va tornar a pronunciar-les. Amb el temps i, gairebé sense adonar-se’n, el llenguatge es va anar empobrint i molts llibres van començar a ser incomprensibles ja que contenien paraules que ja ningú sabia què volien dir.

Com cada any, s'acostava la "hora maleïda", en què el monstre reclamaria el seu botí als homes i dones de la ciutat. Així doncs, els dos savis i les dues sàvies van anar a complir la seva missió:

-Sàvia1: Jo, proposo la paraula "rosa".-SAVI 1: No! Sóc "l'home que té cura del jardí" i m'agraden molt les roses.-Sàvia 2: I per què no "ulls"?-Savi 2: No! Perquè si traiem aquesta paraula mai més podré dir-li a la meva estimada: Quins ulls més bonics que tens!

Tant temps van estar discutint que no es van adonar que el monstre estava a punt d'arribar. En veure’l es van espantar i van dir les primeres paraules que els van passar pel cap: presó, lligar, cadenes, lliure, amor, somriure. Sense saber encara ara el perquè, les paraules, per art de màgia, van prendre vida pròpia, es van ajuntar amb altres paraules i es van rebel·lar contra el monstre.

D’aquesta manera van formar el text més bell, tant, que feia anys no se’n sentia cap com aquell a la galàxia.

El monstre, en veure tanta quantitat de menjar, va començar a engolir voraçment tots els mots que tenia al davant.

- Glups! Nyam! Nyam! Glups!I mastegar, empassar i es va menjar tot el text, punts, comes i interrogants inclosos. Setanta-vuit paraules, cent vint vocals i 139 consonants. Tantes eren les paraules que es va menjar que va patir, el que alguns metges denominen, una "paraulitis intestinal aguda".En arribar al seu cau el monstre va començar a sentir-se malament i al cap d'una estona va vomitar totes les paraules que durant tant de temps havia espoliat a la gent del lloc.De sobte tot el cel es va cobrir de paraules i una pluja fina, però persistent, va començar a caure sobre la superfície del planeta.

Tothom va col · laborar i vanaconseguir recuperar-les totes. Unnen va trobar la paraula"eufemisme" entre uns arbustos, unadona gran el verb "escodrinyar" enun banc del parc i un bomber elsubstantiu "filibuster" a la part altad'una alzina.

Els savis i les sàvies es van reunir i vancomençar a ordenar totes les paraules. Iaixí va ser com, gràcies a la cura que vanposar en recollir-les i classificar-les, avuidia tothom pot saber què signifiquenparaules com: garroner, esterno-cleido-mastoïdal, acoquinar i portanoves.

Vet aquí un mot i dos i tresQue aquest conte ja diu: au, ves!

I vet aquí que ens elsempassem i ens elscruspim i …

al monstresubstituïm!

Consulteu guia didàctica a www.didacticolite.com