Embed Size (px)
DESCRIPTION
Presentació del llibre "L'home que va confondre la seva dona amb un barret".
Citation preview
Cristian Pérez de Castro
Guillem Sirolla Juanpere
David Vendrell Cabanillas
ÍNDEX
1- BIOGRAFIA DE OLIVER SACKS
2- INTODUCCIÓ
3- RESUM
3.1 – “PÈRDUES”
3.2 – “EXCESSOS”
3.3 – “ARRAVATAMENTS”
3.4 – “EL MÓN DELS SIMPLES”
4- PREGUNTES
BIOGRAFIA DE OLIVER SACKS Oliver Sacks és catedràtic de
neurologia clínica en la facultat de medicina del Albert Einstein College de Nova York.
Un dels seus llibres més importants és “Despertares” on explica les seves experiències amb l'ús de la L-dopa, en pacients afectats per la epidèmia de encefalitis.
En altres llibres descriu casos com el síndrome de Tourette y els efectes de el Parkinson.
Autor d’altres llibres com: “Un Antropòleg a Mart”.
INTRODUCCIÓ• Ens planteja un conjunt de 24 relats dividits en quatre
parts. • Oliver Sacks explica en aquest llibre diferents casos
clínics que s’ha trobat al llarg de la seva vida professional.
• Parla de malalties o trastorns, tot i que els pacients posseeixen dons artístics o científics.
• Descriu els casos amb poc detall clínic, de forma molt amena, amb pocs tecnicismes. Per tant, és un llibre fàcil de comprendre.
• Els pacients aconsegueixen a viure amb la malaltia o amb el trastorn.
PÈRDUES
S’anomena “Pèrdues” perquè hi ha un deteriorament o incapacitat de la funció neurològic en els pacients.
En aquesta primera part del llibre ens parla sobre que hi ha un sisè sentit que és la propiocepció.
Parlarem sobre tres capítols de “Pèrdues”: Capítol 1- “L’home que va confondre la seva dona
amb un barret” Capítol 2- “El mariner perdut” Capítol 8- “Vista a la dreta!”
CAPÍTOL 1- “L’HOME QUE VA CONFONDRE LA SEVA DONA AMB UN BARRET”
Músic, actualment professor, que comença a tindre problemes entre distingir un objecte amb una persona...
Al final de la visita amb el Dr. Sacks va anar a posar-se el seu barret, en comptes d'això, va agafar la seva dona i intentava posar-se-la com si ella fos el barret.
No era capaç de identificar el sexe dels personatges d’una pel·lícula.
Reconeixia objectes sol per les seves característiques.
CAPÍTOL 2- “EL MARINER PERDUT”
Jimmie vivia en el passat, en el 1945, tot i que tenia 49 anys es pensava que tenia 19.
El Dr.Sacks estava convençut que Jimmie patia la síndrome de Korsakov.
CAPÍTOL 8- “VISTA A LA DRETA!”
Tracta de una Senyora que no sentia el costat esquerre del seu cos ni del seu rostre, ella només menjava la meitat del plat de menjar o només es maquillava la meitat dreta de la seva cara (patia hemidesatenció).
EXCESSOS
S’anomena “Excessos” perquè hi ha un excés funcional en els pacients.
En aquesta segona part del llibre ens parla, en alguns capítols, sobre el síndrome de Tourette i de Korsakoff.
Parlarem sobre tres capítols de “Excessos”: Capítol 10 - “Ray, el tiqueur enginyós” Capítol 12- “Una qüestió d’identitat” Capítol 13- “Sí, pare-germana”
CAPÍTOL 10 - “RAY, EL TIQUEUR ENGINYÓS”
Ray, patia la síndrome de Tourette des que tenia quatre anys .
El Dr.Sacks li va receptar un quart de mil·ligram d'Haldol tres vegades al dia. Ray va tornar a la setmana amb l'ull morat i el nas trencat, l'Haldol l'havia desequilibrat per complet, alterant la seva velocitat, el seu ritme, i els seus reflexos.
Després van provar un altre medicament i Ray ja no tenia tics i no va tindre efectes secundaris durant nou anys.
CAPÍTOL 12- “UNA QÜESTIÓ D’IDENTITAT”
William Thomson té un petit trastorn en la memòria i dificultats per recordar i identificar la gent.
Solia estar desorientat perquè passats uns segons ja no s'acordava on estava ni amb qui era.
CAPÍTOL 12- “SÍ, PARE-GERMANA”
La Senyora B. havia experimentat un canvi de personalitat, es va tornar divertida, impulsiva.
Tenia un tumor cerebral. La senyora B. no estava present com a
persona.
ARRAVATAMENTS
S’anomena “Arravataments” perquè hi ha un fenonem que provoca la malaltia o el trastorn.
En aquesta tercera part del llibre ens parla, per exemple, sobre casos en els quals els pacients "sentien" sense poder evitar-ho una música, com si estiguessin escoltant una ràdio, però era al seu cap, etc.
Parlarem sobre tres capítols de “Arravataments”: Capítol 15- “Reminiscència” Capítol 16- “Nostàlgia incontinent” Capítol 19- “Assassinat”
CAPÍTOL 15- “REMINISCÈNCIA”
Una Senyora que va somiar amb música de la seva infantesa i quan es va despertar continuava escoltant-la.
La música era «neurològica». Quan la musica havia desaparegut les trobava
a faltar perquè ara no era capaç de recordar-les i allò era com haver tornat a la seva infantesa.
CAPÍTOL 16- “NOSTÀLGIA INCONTINENT”
Rose té Parkinson des dels 18 anys i als 63 anys per tal d’evitar la malaltia la mediquen amb L-dopa.
Va canviar la seva personalitat i van decidir reduir-li la dosi de la L-dopa.
CAPÍTOL 19- “ASSASSINAT”
Donald va matar la seva núvia estant sota la influència del PCP. No tenia cap record del fet.
Després de cinc anys va sortir del psiquiàtric. Va caure amb la bici i desprès del coma va recordar tots els detalls del assassinat.
Donald va intentar suïcidar-se tres vegades.
EL MÓN DEL SIMPLES
S’anomena “En Món dels Simples” perquè és presenten casos on els pacients pateixen: deficiència mental, autisme i de savis-idiotes.
Explica casos estil com que un autista compta d'un cop d'ull els 138 llumins que cauen al terra, etc.
Parlarem sobre tres capítols de “El Món dels Simples”:
Capítol 21 – “Rebecca” Capítol 23 – “Els Bessons” Capítol 24 – “L’artista autista”
CAPÍTOL 21 – “REBECCA”
Rebecca es una noia de 19 anys que té conceptes intel·lectuals similars als d'un nen de vuit anys.
Rebeca va dir que a ella el que li agradava era el teatre així que el Dr.Sacks la va posar en un grup de teatre especial per integra-la.
Si una persona veiés ara a Rebeca a l'escenari no arribaria mai a imaginar que es tracta d'una deficient mental.
CAPÍTOL 23 – “ELS BESSONS”
Es tracta de dos bessons que són subnormals, gairebé no es valen per si mateixos.
Tanmateix, aquests bessons eren capaços de predir quin dia queia la Pasqua en més o menys 3000 anys.
Se'ls va ensenyar a vestir-se, rentar-se i menjar, els van reeducar...
CAPÍTOL 24 – “L’ARTISTA AUTISTA”
Tracta d'un nen que fins als 8 anys havia estat normal, però a aquesta edat va començar a tenir violents atacs epilèptics i es va tornar autista. No utilitzava les paraules, però tenia un do espectacular: el dibuix, i es comunicava a través d'ell.
PREGUNTES?
