34 DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011 araaratu

Un museu de mamuts en plenaCiutat Vella és, com a mínim, pe-culiar. Peces provinents de l’Edatde Gel mostren als visitants comvivia un dels animals prehistòricsque desperten més curiositat.

MARTA BAUSELLS

BARCELONA. A prop del Museu Pi-casso, en un edifici gòtic fàcil deconfondre amb el dedicat al pintor–excepte per les cues–, fa uns mesosque hi habiten restes de mamuts.Els passejants del carrer Montcadal’observen encuriosits, sorpresos detopar amb un espai dedicat aaquests animals prehistòrics en plecentre de Barcelona. Alguns passende llarg, i molts hi entren a donar uncop d’ull. El Museu del Mamut vaobrir les portes al gener i ja l’han vi-sitat unes 60.000 persones.

Ben al contrari dels grans mu-seus d’història natural amb sales ge-gantines, es tracta d’un local petit,de sostres baixos amb arcades delsegle XIV –les úniques de la ciutat

PALEONTOLOGIA I DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

Els mamuts campen per Barcelonaa nivell de carrer–, fet que d’entra-da es fa estrany com a seu per acol·locar-hi restes d’enormes ma-mífers extingits. La mostra, però,s’adapta a la perfecció a l’entorn, i ésimpressionant: vestigis de l’Edat delGel provinents de la col·lecció mésimportant d’Europa, entre els qualshi ha esquelets sencers de mamuts irinoceronts llanuts, dents, pèls ouna fidel reproducció d’un mamutllanut que rep els visitants tot justaccedir al vestíbul, mentre encarano han tingut temps de digerir lamúsica trepidant que hi sona.

L’home que apareix en una pan-talla en plena expedició és FiódorXidlovski, el cervell principald’aquest projecte juntament amb elseu col·lega Serguei Slesarev. Aquestprestigiós paleontòleg rus ha dedi-cat els últims 30 anys a buscar restesde mamuts i altres animals prehistò-rics, i la seva fundació és la propietà-ria de la col·lecció que aquí s’exposa.De fet, el Museu del Mamut de Bar-celona és una filial del Museu del’Edat del Gel de Moscou, el que té

més valor científic dels dedicats al’època daurada dels mamuts, elpleistocè (entre 2,4 milions i10.000 anys enrere). Xidlovski és eldirector d’aquest museu que vaobrir les portes el 2004 i comptaamb 2.500 peces.

Mamuts a ViladecansPerò, què hi fa una filial a Barcelona,especialment quan no n’hi havia capaltre a l’Estat ni a Europa? La res-posta és que Catalunya era terra demamuts, com tot el continent. I,més concretament, perquè el 2008es van descobrir a Viladecans ossosd’aquest mamífer.

El jaciment de Can Guardiola vaaparèixer a 20 metres de profundi-tat quan s’estava excavant la zonaper a les obres d’una bassa de lami-nació, i s’esperava trobar-hi restesde ceràmica ibèrica. En lloc d’això,van aparèixer un total de 550 pecesòssies, la majoria de mamut i en unbon estat molt poc freqüent. Entreelles hi havia un crani amb molarsi una trentena de defenses o ullals

Un museu a la ciutat mostra exemplars únics a Europa de l’avantpassat prehistòric dels elefants

EFECTE EMBADALIDOREl públic infantil abunda al

museu, sobretot en dieslaborables. Les visites

d’escoles de tot el territori sónhabituals. PERE TORDERA

DescobertaEl 2008 esvan descobrirossos d’aquestanimal,érem terra demamuts

Els animals méspopulars dela Prehistòria

● Manfred (Manny per als amics)El mamut afable i fidel de lapel·lícula Ice Age sol posar pauentre una tropa d’animalsprehistòrics una pèl eixelebrats.

● Estàtua a la CiutadellaEl monument aixecat el 1906 alParc de la Ciutadella havia de serpart d’una col·lecció d’animalsprehistòrics, però el creador delprojecte va morir prematurament.

● Mamut de ViladecansL’Ajuntament ha construït un ma-mut com a mascota del municipi,per tenir un símbol nou que tambého sigui per als nouvinguts. El tre-uen per la festa major i en ocasionsespecials, i volen que sigui un ins-trument de cohesió social.

35ara DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011 aratu

–alguns, de tres metres de longi-tud–. Podria ser, a més, que fossinrestes dels últims mamuts del Me-diterrani, i el Grup de Recerca delQuaternari de la Universitat de Bar-celona, n’extraurà dades que podenajudar a entendre la desapariciód’aquestes espècies al sud d’Europa.

Tot això va cridar l’atenció deXidlovski i Slesarev, que feien expo-sicions temporals pels Estats Units,el Japó, Canadà i Europa –una de lesquals al Museu del Juràssic d’Astú-ries– i ja tenien la idea d’instal·larun satèl·lit del seu museu en algu-na ciutat.

Passió per l’ivoriÉs inaudit que a Catalunya s’hi tro-bin ossos en bon estat, perquè lamajoria de restes ben conservadessón a Sibèria. Les temperatures fre-des fan que una part del territori es-tigui permanentment congelada, iper tant els ossos s’hi conservin nofossilitzats, amb una qualitat òpti-ma. D’entre les gairebé 500 tonesque n’ha trobat Xidlovski, la majo-ria eren a les ribes dels mars àrticsi els rius siberians.

Les últimes dècades, el canvi cli-màtic ha accelerat el desglaç de la ca-pa de permagel (nom que rep el ter-reny superficial congelat perma-nentment) i això ha fet que, a mesu-ra que augmenta la temperatura i

l’aigua va guanyant terreny a costadel gel, les restes hagin anat quedantal descobert. Les troballes han aug-mentat i Sibèria s’ha convertit en unaveritable mina d’ossos i ullals.

Això, a més, ha canviat el panora-ma de la venda d’ivori: les figures ijoies fetes d’aquest mineral, abansmolt mal vistes per les matancesd’elefants que hi anaven íntima-ment relacionades, ara tornen avendre’s obertament –malgrat quehi segueix havent tràfic i falsifica-cions–. El mateix Museu del Mamutde Barcelona es dedica a vendre pe-ces de col·leccionisme, joies i ivorien brut. Aquest negoci paral·lel enauge és, de fet, la principal font d’in-gressos per al científic, i li permetmantenir el seu museu i finançar lesseves expedicions.

De què fa olor una banya?“Tots els esquelets tenen quatre po-tes de cinc dits”, diu orgullós el guiai director comercial, FrancescMunárriz. Tenen tres esqueletscomplets de mamuts (un d’ells de60.000 anys, que val entre 2 i 3 mi-lions d’euros) i un d’un rinocerontllanut, i insisteix que en cap cas bar-regen ossos de mamuts diferents. Elmuseu aposta perquè totes les pecesexposades siguin naturals. Hi hauna excepció: el mamut de l’entra-da està reproduït amb pèl de iac,perquè el cabell de mamut es con-serva amb textura de rasta.

Una altra peça particular és la cò-pia exacta d’una cèlebre cria de ma-mut que es va descobrir el 2007 a Si-bèria en un estat perfecte de conser-vació. Batejada oficialment com aIuri (i extraoficialment com Bebèdel Gel per revistes com el NationalGeographic), la cria es considera latroballa més important d’aquest ti-pus feta al món, ja que el seu estudipot contribuir a conèixer més de-talls de l’última glaciació. L’originaldescansa a Sant Petersburg en unacambra frigorífica a menys de zerograus i amb nitrogen, i la còpia, fe-ta amb làsers i una resina especial,és al carrer Montcada.

El gran tret diferencial del museués que tot es pot tocar. Els guies in-sisteixen que els visitants agafin elsossos i dents, i toquin els ullals i lallana. “De què creus que fa olor?”Munárriz es refereix a la banya dequeratina del rinoceront llanut, unpeça estrella que conserva l’olor“d’animal” gràcies a les fibres que laformen. Efectivament, la banya defa 15.000 anys fa una olor intensa ique recorda aromes del zoològic.

La implicació dels treballadors,un grup petit i molt involucrat en elprojecte, és curiosa. Són ells els quede seguida agafen un os, el posen ales mans del visitant, li fan pregun-tes o li expliquen com d’única és lapeça. Cap d’ells dubta a explicar-ne,orgullós, les meravelles, com elsprojectes que tenen engegats amb laDiputació de Barcelona, l’ONCE iuniversitats.

En el futur volen traslladar-se a unaltre local, segurament amb menysencant però amb instal·lacions moltmés grans. Mentrestant, a Sibèria sesegueix excavant a bon ritme i, se-gons asseguren, a Moscou ja esperentot d’ossos per venir quan hi hagi es-pai. De moment, n’hi ha per omplir4.000 metres quadrats.e

“Els mamutsels va matar l’home”

Paleontòleg Va conèixer a l’exèrcit rus el que ara ésun gran col·lector d’ossos, Fiódor Xidlovski.Pilotaven avions d’expedicions a Sibèria i van desco-brir junts la seva la passió per la paleontologia.

M.B.

Per què Barcelona?Els paleontòlegs aquí són molt qua-lificats i la gent té molt d’interès perla paleontologia. A més, no hi haviacap museu de mamuts...

El descobriment de Viladecanstambé hi devia influir, no?Sí, va ser el primer que ens va cridarl’atenció. Era tan extraordinari quefins i tot Fiódor Xidlovski, el meu so-ci, feia broma dient: “Segur que nohas posat tu els ossos allà?” Ens ha-vien convidat al museu juràssic deMuja, a Astúries, i quan vam sentiraixò de Viladecans se’ns va acudirinstal·lar aquí el museu.

Catalunya era terra de mamuts?Sí, a tot l’Estat se n’han trobat mol-tes restes, és famós per als paleontò-legs. N’hi havia per tot Europa, real-ment, però escollien on viure iaquesta zona era molt bona. Vanviure-hi fa uns 500.000 anys. Tincuna anècdota bona: vaig ser a un po-ble del nord de Catalunya on teni-en ossos de mamuts i deien que erende Guifré el Pilós!

Per què van desaparèixer?El mamut acompanyava els homes.Els humans van començar a caçar-ne –era més fàcil: era un animalgran, alimentava durant temps i eraherbívor i pacífic–, i jo crec que l’ho-me va ser la causa de la seva extinció.

És la teoria oficial?No. La més acceptada diu que es vanextingir pel canvi climàtic que vaacabar amb l’Edat de Gel (i que in-clou la desaparició de les herbes queestaven acostumats a menjar, subs-tituïdes per boscos). Una altra diuque una malaltia els va fer morir atots de cop i una tercera diu que laculpable va ser la caça. Jo crec enl’última. De fet, podien seguir exis-tint en les condicions climàtiquesposteriors a l’Edat de Gel.

Aquí els feu sobreviure.Sí, ho veiem com una tornada delsmamuts a aquesta terra. En aquestsentit, el museu vol donar un mis-satge de recordatori que la culpa ésdels humans, sobretot en un mo-ment de canvi climàtic. S’ha de cui-dar el clima i la natura, perquè, si no,no només desapareixeran els ani-mals sinó també les persones.

D’on et ve la passió pels mamuts?Quan, fa 30 anys, en Fiódor i jo vamtrobar-ne restes per primera vega-

da, a Sibèria, vam començar amb lapaleontologia com un hobby i ens vaanar atrapant cada vegada més.

Com va ser la primera descoberta?Tots dos érem pilots militars. Éremdels pocs que acompanyaven pale-ontòlegs en avió a les expedicions.Fèiem molts viatges, perquè és moltdifícil pilotar en les condicions quehi ha allà dalt. A poc a poc, en ajudar-los, vam anar descobrint que nosal-tres també ho volíem fer. Vam aca-bar a la universitat junts, buscantmaterial plegats i, quan en teníemmolt, vam obrir el museu a Moscou.

Com és la feina diària d’un paleon-tòleg en expedició?Trobar un os de mamut és una sort,no hi ha cap instrument que et puguiensenyar on són. Anem amb heli-còpters i vaixells –es fa a l’estiu,quan el gel es desfà i hi ha rius–, i te-nim submarinistes. A més, el perma-frost s’ha de trencar amb una màqui-na especial que utilitza aigua calen-ta. Els habitants dels pobles dels vol-tants a vegades també troben restesi ens les donen o ens les venen.

Quina quantitat d’ossos recolliu iquants sou a l’equip?Iakútia (Sibèria) en pot donar unes20 tones a l’any; nosaltres en col·lec-cionem entre 10 i 15. A les expedici-ons hi anem entre 6 i 8 persones, i alsmuseus hi treballem 20 persones aMoscou i 5 aquí.

I aquesta febre per l’ivori?En trobem força, i sobretot ens elcompren xinesos i japonesos. L’ivo-ri de mamut també ajuda l’elefant,i és l’únic que es pot vendre tran-quil·lament, perquè no va connectatamb la mort de cap animal.e

Serguei SlesarevDIRECTOR I FUNDADOR DEL MUSEU DEL MAMUT

Slesarev ve sovint al seu museudes de Rússia. MANOLO GARCÍA

InèditesLes restesprovenen dela col·lecciód’un rus queés la més grand’aquest tema

NI UNA PEÇA FALSAEls ossos de l’esquelet sónd’un sol mamut. PERE TORDERA

ES MIRA I ES TOCALa majoria de peces es

poden remenar. PERE TORDERA

VOLUNTAT DIVULGATIVAL’objectiu és explicar els

mamuts a la gent. PERE TORDERA