60
LA MOTIVACIÓ MFP 2014 Dra. Carmen Mas [email protected]

Motivació (Dra. Carme Mas)

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Motivació (Dra. Carme Mas)

LA MOTIVACIÓ

MFP 2014

Dra. Carmen [email protected]

Page 2: Motivació (Dra. Carme Mas)

1. Introducció conceptual a la psicologia de la motivació.

1.1. El perquè de la conducta.

1.2. Les categories de la motivació: els sistemes motivacionals

1.3. Establiment de metes.

1.4. Motivació intrínseca i motivació extrínseca.

1.5. Les expectatives.

1.6. Les atribucions causals.

1.7. La indefensió apresa.

2. Implicacions a l’aula (document apart).

Guió

Page 3: Motivació (Dra. Carme Mas)

LA MOTIVACIÓ: EL “PERQUÈ” DE LA CONDUCTA

-Etimològicament, prové de “moure” (ben igual que emoció).

Aristòtil ja deia que era el que “movia” l’ànima.

-Concepte molt extès en el registre col·loquial però difícil de

definir des d’un punt de vista científic. Divergència de definicions.

-De manera orientativa, es podria definir com “el conjunt de

factors innats (biològics) i apresos (cognitius, afectius i

socials) que inicien, dirigeixen, mantenen i/o aturen la

conducta.“

-Relació indissoluble amb els processos emocionals: l’emoció ens

motiva, la motivació ens afecta.

Page 4: Motivació (Dra. Carme Mas)

ELS COMPONENTS DE LA CONDUCTA MOTIVADA

1. ACTIVACIÓ: Es refereix al component energitzador, que fa que sorgeixi l’estat motivat. És un component inespecífic.

2. DIRECCIONALITAT: Més específica. • Es refereix a cap a on es dirigeix la conducta

motivada, és a dir, al seu objectiu. • Té a veure amb les nostres preferències, que

depenen de l’aprenentatge (hàbits), anticipacions cognitives i expectatives, el nombre d’alternatives, etc.

Page 5: Motivació (Dra. Carme Mas)

Quines necessitats tenim les persones????

Page 6: Motivació (Dra. Carme Mas)

TIPUS DE MOTIVACIONS O NECESSITATS

-MOTIUS PRIMARIS O BIOGÈNICS- Innats (almenys en part), ajuden a satisfer les

necessitats biològiques de l’individu i de l’espècie. Lligats directament amb l’homeostasi i l’adaptació, i, per

tant, amb la salut (complement de reaccions fisiològiques).

Exs: Fam, fams específiques, set, regulació de la temperatura, son, sexe, agressivitat, por, motivació epistèmica (exploració i curiositat), de protecció i seguretat...

Page 7: Motivació (Dra. Carme Mas)

-MOTIUS SECUNDARIS O PSICOSOCIOGÈNICS- Adquirits, apresos. Depenen de l’educació, de l’experiència, de factors

socioculturals, etc.:

• Motivació de guany (rendiment, competència, efectància, etc.)

• De poder.• D’afiliació (pertinença grupal, amistat, amor, etc.)• D’autoestima i valoració.• D’evitació (de l’ansietat, de la incongruència, del fracàs,

del rebuig, etc.)• Altruïsme i motius prosocials• D’ autorealització: pel coneixement, per la comprensió, per

l’estètica

Page 8: Motivació (Dra. Carme Mas)

A. PER L’ESTÈTICA

A. PER LA COMPRENSIÓ

A. PEL CONEIXEMENT

AUTOESTIMA

PERTENÈNCIA (SOCIALS)

PROTECCIÓ I SEGURETAT

FISIOLÒGIQUES

La piràmide de Maslow

AUTOREALITZACIÓ

Autorealització, benestar i salut es troben estretament vinculats (vincle recíproc)

Page 9: Motivació (Dra. Carme Mas)

EXEMPLES DE FORMES DE SATISFER LES DIFERENTS NECESSITATS:

-Fisiològiques: Sou just, condicions de feina, habitatge, etc., salubres,

horaris adequats, climatització adequada, prou hores de son i descans,

etc.

-Protecció i seguretat: mesures de protecció contra els danys físics i

psíquics, assegurances, evitar la incertesa, els riscos innecessaris, la

indefensió, la precarietat, corporativisme, etc.

-Socials: col·laboració, participació, activitats lúdiques grupals, feines en

grup, esbarjo compartit, etc.

-Autoestima i valoració: retroalimentació progressos,

(auto)reconeixement del mèrits, plantejar-se reptes i acceptar

responsabilitats, promoure la capacitat de decisió i la tria entre eleccions

possibles, suggestió verbal, etc.

-Autorealització: formació, anàlisi en profunditat d’un tema d’interès,

noves iniciatives, solució de problemes, innovació, activitats creatives...

Page 10: Motivació (Dra. Carme Mas)

MODEL DE MASLOW

Parteix de dues premisses:

1. Només influeixen en la conducta les necessitats no satisfetes.

2. Les necessitats estan sotmeses a una jerarquia (piràmide de Maslow):

2.1. Necessitats inferiors:a- fisiològiques.b- de protecció i seguretat.c- socials (pertinença grupal, amistat,

amor,...)2.2. Necessitats superiors:

a- d’autoestima i valoraciób- d’autorealització:

- pel coneixement- per la comprensió- per l’estètica

* Només apareixen les necessitats superiors quan les inferiors estan satisfetes

Page 11: Motivació (Dra. Carme Mas)

-Sovint, es dóna un conflicte entre els motius primaris i els secundaris. A l’espècie humana resulta habitual que els segons inhibeixin, controlin o modulin els primers.

Page 12: Motivació (Dra. Carme Mas)
Page 13: Motivació (Dra. Carme Mas)

Tº Sed Hambre Sueño Sexo Agre. Logro AltruismoMots / / / / / / / / / Mots

biogénicas Poder Psico soc

A l’espècie humana es tracta d’un continuum més que d’una dicotomia.Varia segons la persona i la cultura.

Page 14: Motivació (Dra. Carme Mas)

Encèfal “reptilià”: funcions bàsiques de supervivència

Cervell “emocional”

Cervell “racional”

Page 15: Motivació (Dra. Carme Mas)

PREGUNTES MOTIVACIÓ

• “Què vull fer?”: necessitats humanes i conducta orientada a una meta.

• “Per qué vull fer-ho?”: motivació intrínseca i extrínseca.

• “Som capaç de fer-ho?”: les expectatives.

• “¿Per què no me surt bé?”: les atribucions.

Page 16: Motivació (Dra. Carme Mas)

ESTABLIMENT I CONSEQUCIÓ DE METES

Page 17: Motivació (Dra. Carme Mas)

ESTABLIMENT I CONSEQUCIÓ DE METES

1. DEFINICIÓ DE LA META O OBJECTIU.

2. INCENTIUS I EXPECTATIVES PRÈVIES.

3. ESTABLIMENT DE SUBMETES I PASSES.

4. SEGUIMENT DEL PROCÉS I NIVELL DE COMPROMÍS.

5. IDENTIFICACIÓ D’OBSTACLES I RECERCA D’ALTERNATIVES.

6. RESULTATS I ATRIBUCIONS.

Page 18: Motivació (Dra. Carme Mas)

Característiques d’una bona meta

• Específica: definida amb precisió (per poder saber fàcilment si s’ha complert o no).

• Propera en el temps: en cas de que es tracti d’una meta llunyana s’han d’establir submetes proximals que ens informin del procés de consecució.

• Repte òptim: ha de ser difícil, però la persona l’ha de veure com assequible.

• Compromís amb la meta: incentius???

Page 19: Motivació (Dra. Carme Mas)

INCENTIUS??

• Variables de l’entorn/ambient.

• Sensacions agradables.

• Emocions positives.

• Relacions personals.

• Recompenses materials.

• Recompenses per conveni social.

• ???

Page 20: Motivació (Dra. Carme Mas)

DECI I RYAN: La teoria de l’autodeterminació

Richard Ryan

Page 21: Motivació (Dra. Carme Mas)

MOTIVACIÓ INTRÍNSECA I MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA

Motivació extrínseca: Parlam de motivació

extrínseca per dur a terme una tasca o activitat

quan la motivació de fer-la es suscitada per un

incentiu independent de la tasca en sí. La

satisfacció no depèn de la tasca, sinó de l’obtenció

de l’incentiu extern.

Motivació intrínseca: Parlam de motivació

intrínseca quan l’activitat per sí mateixa és

interessant i motivant. L’incentiu seria, doncs, la

pròpia realització de la tasca, és inherent a

l’activitat i no necessita reforçament extern.

Page 22: Motivació (Dra. Carme Mas)

Avantatges de la MI

És preferible estar motivats intrínsecament per fer una activitat determinada perquè la motivació intrínseca:

1. Augmenta el sentiment personal de competència i d’autodeterminació.

2. Millora l’autoestima.

3. Fomenta l’autoregulació del comportament i l’estil atribucional intern.

4.Estimula una orientació cap a l’autonomia.

5. Augmenta la satisfacció i la salut emocional.

Page 23: Motivació (Dra. Carme Mas)

MI en el context acadèmic

•En el context acadèmic se considera la motivació intrínseca com una tendència a buscar la novetat i els reptes, a ampliar i exercitar les pròpies capacitats, a explorar y aprendre.

– 1) Els alumnes intrínsecament motivats tenen més èxit en l’àmbit educatiu,– 2) i els estudiantes se beneficien dels professors que potencien l’autonomia i la motivació intrínseca.

•S’han evidenciat com a condicionants de la motivació intrínseca:

– la disponibilitat de suport emocional– i la possibilitat d’establir relacions personals positives.

Page 24: Motivació (Dra. Carme Mas)

MI en el desenvolupamentMas, C. & Medinas, M (2007). Motivaciones para el estudio en universitarios.Anales de Psicología 23 (1), pp. 17-24

Page 25: Motivació (Dra. Carme Mas)
Page 26: Motivació (Dra. Carme Mas)

Sentiment de competència

Sentiment d’autodeterminació

MOTIVACIÓINTRÍNSECA

Si l’execucióés bona.

Autoestima i satisfacció.Percepció de control.

Benestar i salut emocional

Estil atribucional intern

La motivació intrínseca

Page 27: Motivació (Dra. Carme Mas)

LA MI I LA ME SE SUMEN??• La ME és aconsellable quan:

– La MI és nul·la o molt baixa.– És necessari augmentar el sentiment de

competència informant positivament per augmentar-lo.

• Si els esdeveniments externs tenen un component CONTROLADOR de la conducta, minven la MI i perjudiquen el sentiment d’autodeterminació (canvi de locus).

Page 28: Motivació (Dra. Carme Mas)
Page 29: Motivació (Dra. Carme Mas)

Algunes estratègies per afavorir l’aparició de motivació intrínseca:1.Fomentar la participació. 2.Donar la possibilitat de triar.3.Atorgar responsabilitats. 4.Dificultat simulada.5.Transmetre bones expectatives.6.Plantejar reptes.7. Dificultat progressiva8. Utilització de models

9. Suggestió verbal10. Actitud positiva i autoregulació: importància de les emocions

positives i del sentit de l’humor.

Si la motivació és nul·la, es pot començar utilitzant motius extrínsecs, però amb un component INFORMATIU, no controlador.

S’han d’evitar els conflictes interpersonals, els quals solen minvar la nostra motivació intrínseca. Les situacions de cooperació augmenten el nivell de compromís.

Page 30: Motivació (Dra. Carme Mas)

BANDURA: LES EXPECTATIVES

Page 31: Motivació (Dra. Carme Mas)

Les expectatives

• Les expectatives son anticipacions cognitives de futurs esdeveniments que determinen l’estat emocional i motivacional de la persona envers la conducta futura.

• Bandura (1977) va proposar la classificació de les expectatives en dues grans categories:

Page 32: Motivació (Dra. Carme Mas)

Tipus d’expectatives

• Expectatives d’autoeficàcia: La creença respecte a la pròpia capacitat per dur a terme amb èxit un determinat comportament (o seqüència de comportaments), en un moment donat.

• Expectatives de resultat: L’anticipació de fins a quin punt la realització d’aquesta determinada conducta anirà acompanyada dels resultats esperats/esperables.

Page 33: Motivació (Dra. Carme Mas)
Page 34: Motivació (Dra. Carme Mas)

Diferents combinacions d’expectatives d’eficàcia i expectatives de resultats, produiran efectes psicològics, comportamentals i afectius diferents

Page 35: Motivació (Dra. Carme Mas)

EXERCICI

• Na Maria està convençuda de que si deixa de fumar millorarà la seva capacitat pulmonar, però no es veu capaç de fer-ho. Segons aquest exemple, com són les expectatives d’autoeficàcia de na Maria (altes/baixes)? I les de resultat? En funció d’aquesta combinació d’expectatives, quin serà l’estat emocional de na Maria?

Page 36: Motivació (Dra. Carme Mas)

EXPECTATIVES DE AUTOEFICÀCIA: “puc fer-ho!!”

• Autoeficàcia acadèmica = judicis dels alumnes sobre la seva capacitat per completar amb èxit les seves tasques escolars.

• Antecedents o fonts:– Experiència prèvia (directa).– Experiència indirecta o vicària.– Persuasió verbal i feedback.– Estats fisiològics i afectius.

Page 37: Motivació (Dra. Carme Mas)

EXPECTATIVES DE RESULTAT

• Fonts o factors determinants:–Feedback de resultat (“això va bé”).

–Dificultat de la tasca.

–Informació derivada de la comparació social.

–Factors de personalitat (motivació d’assoliment o necessitat de guany).

Page 38: Motivació (Dra. Carme Mas)

EXERCICI 1

• Pongamos por ejemplo que un niño está a punto de hacer los deberes sobre las tablas de multiplicar que ha explicado ese día en clase la profesora. Si el niño piensa: “no soy capaz de hacerlos”, diremos que tiene unas bajas expectativas de: ______________________

Page 39: Motivació (Dra. Carme Mas)

EXERCICI 2

• Pongamos por ejemplo que un niño está a punto de hacer los deberes sobre las tablas de multiplicar que ha explicado ese día en clase la profesora. Si el niño piensa: “si hago estos deberes bien, la profesora me pondrá una buena nota mañana”, diremos que tiene unas altas expectativas de: __________________

Page 40: Motivació (Dra. Carme Mas)

Importància de les expectatives en l’aprenentage

SI ESPERO QUE ME SORTIRÀ MALAMENT, ME SORTIRÀ MALAMENT: les expectatives influeixen en l’esforç, l’ús d’estratègies i en la relaxació i concentració

necessàries per afrontar una tasca

IMPORTÀNCIA DE PENSAR EN POSITIU i de transmetre expectatives positives a

l’alumnat (l’efecte Rosenthal o Pigmalió)

Page 41: Motivació (Dra. Carme Mas)

WEINER i les atribucions causals

Congrés AME, Donosti 2007

Page 42: Motivació (Dra. Carme Mas)

Atribucions causals

• La persona comuna, en la seva vida quotidiana, actua com un “psicòleg ingenu” que busca de manera espontània causes o explicacions de les accions alienes i pròpies.

• “Procés intern d’una persona per tal d’intentar explicar per què ha tingut lloc un esdeveniment o un comportament, d’un mateix o dels altres”

Page 43: Motivació (Dra. Carme Mas)
Page 44: Motivació (Dra. Carme Mas)

Autoatribucions: 4 moments

1) valoració dels èxits i resultats (passats) a partir de l’autoobservació de la pròpia actuació;

2) atribució causal (interpretació) d’aquests;

3) expectatives i emocions derivades de les atribucions, i

4) motivació i rendiment futur.

Page 45: Motivació (Dra. Carme Mas)

DIMENSIONS DE LES ATRIBUCIONS

• Interna/externa (persona/entorn).

• Estable/inestable en el temps.

• Controlable/incontrolable.

Page 46: Motivació (Dra. Carme Mas)

Dimensions de les atribucions

• Internalitat/externalitat, segons el locus de control del comportament se situï en la mateixa persona o en terceres persones o en esdeveniments ambientals o situacionals.

• Estabilitat/inestabilitat, segons la causa del comportament s’atribueixi a factors estables en el temps o a fets puntuals.

• Controlabilitat/incontrolabilitat, on la causa del comportament es pot atribuir a causes que estan sota el control del subjecte i aquelles que, tot i ser internes no estan sota el seu control.

Page 47: Motivació (Dra. Carme Mas)

CAUSES

Capacitat Esforç Sort Dificultat tasca

DI

MENSIONS

Locus intern intern extern extern

Estabilitat estable inestable inestable estable

Controlabilitat incontrolable controlable incontrolable incontrolable

Page 48: Motivació (Dra. Carme Mas)

Atribucions i expectatives

• la estabilitat efecte sobre les expectatives:– les atribucions de fracàs a factors estables

(independentment de les altres dimensions) seran les que provocaran una major reducció de les expectatives,

– les atribucions inestables del fracàs seran les que amb menor probabilitat reduiran las expectatives.

• les altres dues dimensions afecten principalment a les emocions experimentades per la persona.

Page 49: Motivació (Dra. Carme Mas)

Emocions derivades de les atribucions

Page 50: Motivació (Dra. Carme Mas)

EXPECTATIVES

ATRIBUCIONS

METES

Page 51: Motivació (Dra. Carme Mas)

Exercici• Na Carme ha decidit fer dieta, el seu

objectiu es perdre 1 Kg per setmana durant 5 setmanes; avui, finalitzada la primera setmana quan s’ha pesat a vist que només havia perdut 200 grs, segons ella per que no s’ha esforçat prou. Determina quin tipus d’atribució ha fet na Carme i explica i raona com afectarà aquest fracàs a les seves expectatives d’autoeficàcia, a les seves metes futures i al seu estat emocional.

Page 52: Motivació (Dra. Carme Mas)

Solució

• Na Carme fa una atribució interna, inestable i controlable del seu fracàs.

• La dimensió d’estabilitat és la que té una major influència sobre les expectatives d’autoeficàcia; en aquest cas com l’atribució feta per na Carme és inestable, les seves expectatives futures no es veuran gaire afectades i la pròxima vegada podrà afrontar la meta amb unes certes expectatives d’èxit.

• Per la seva part, les altres dues dimensions afecten principalment a les emocions experimentades per la persona, en aquest cas la Carme fa una atribució interna i controlable del seu fracàs pel que experimentarà culpa i remordiments per no haver-se esforçat suficient.

Page 53: Motivació (Dra. Carme Mas)

Indefensió apresa

• La indefensió apresa és un fenomen amb conseqüències conductuals i emocionals sobre la persona, degut principalment a la manca de control sobre les situacions de la vida diària i les atribucions que fem de les mateixes.

• https://www.youtube.com/watch?v=OtB6RTJVqPM

Page 54: Motivació (Dra. Carme Mas)

Indefensió apresa i atribucions

• Abramson, Seligman i Teasdale, amb la intenció d’explicar el fenomen de la indefensió apresa a partir de les atribucions causals, parteixen de la teoria de Weiner però en fan algunes modificacions. Adopten les dimensions de locus de control i d’estabilitat, i afegeixen una altra dimensió:

• Globalitat: una causa serà considerada global si afecta a diferents situacions o àmbits de la vida, mentre que si la atribució només es fa en situacions concretes, serà considerada una causa específica.

Page 55: Motivació (Dra. Carme Mas)

Indefensió apresa

• situació molt aversiva, +

• una atribució interna, incontrolable i global de la seva causa

Efecte de desmotivació (després de reiterats intents fallits s'evita malgastar energia en el següent ) i/o interferència en els mecanismes d’aprenentatge (mal aprenentatge)

Page 56: Motivació (Dra. Carme Mas)

• LES ATRIBUCIONS QUE FEIM INFLUEIXEN EN LES NOSTRES EXPECTATIVES FUTURES I, PER TANT, EN LA NOSTRA CONDUCTA FUTURA.

• LA MANERA COMO INTERPRETAM I PENSAM SOBRE LES COSES QUE ENS PASSEN DETERMINA CÓM ENS SENTIM DAVANT ELLES.

• NO ES LA SITUACIÓ EL QUE ENS FA SENTIR MALAMENT, SINÓ CÓM LA INTERPRETAM (“Todo depende del color del cristal con que se mira”)

Page 57: Motivació (Dra. Carme Mas)

ABC de la conducta humana

AANTECEDENTS

BBEHAVOIR (COMPORTAMENT)

CCONSEQÜÈNCIES

PENSAMENT EMOCIONS CONDUCTES

Situació o

fet concret

Cominterpreto la situació?

Què sent?

Què faig?

Com actuo?

Quines conseqüències té el meu comportament?

Com afecta a la meva conducta futura?

M’equivoco explicant una

cosa a classe

“Carmeta, ets un

trasto, no ets bona

profe”

Vergo-nya

Me descon-

centro, me trabo i faig la classe

aviat

Page 58: Motivació (Dra. Carme Mas)

• “LA PRÓXIMA VEZ SALDRÁ MEJOR, ES CUESTIÓN DE PRÁCTICA”.

• “NADIE NACE ENSEÑADO”.

• “LA PACIENCIA ES LA MADRE DE LA CIENCIA”.

• “LO IMPORTANTE ES INTENTARLO”.

• “SI ME ESFUERZO PUEDO HACERLO”.

• “¡PORQUE YO LO VALGO!”.

Page 59: Motivació (Dra. Carme Mas)

1, 2, 3, SUS!!!

Page 60: Motivació (Dra. Carme Mas)

GRÀCIES PER LA GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓVOSTRA ATENCIÓ

http://gabinetcarmenmas.blogspot.com/