Presentació defensa tfm

“ÚS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL D’UNA INSTAL·LACIÓ DE TRANSFORMACIÓ DE SUBPRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL COM A SUPORT DE LA IDENTIFICACIÓ

DE RISCOS LABORALS”

Directors del Treball de Fi de Màster: Sergio Gallardo Bermell Sofia Carlos Alberola

Departament d’Enginyeria Química i NuclearUniversitat Politècnica de València

Alumne-autor del Treball de Fi de Màster: León Mompó i Navarro

Màster Universitari en Prevenció de Riscos LaboralsUniversitat Politècnica de València

València24 de setembre de 2012

Treball Fi de Màster

ÍNDEX:

1. Objectius del treball

2. Antecedents.

3. Avaluació d’Impacte Ambiental.

4. Estudi d’Impacte Ambiental.

5. Descripció de l’activitat projectada.

6. Inventari ambiental.

7. Identificació i Valoració d’Impactes.

8. Jerarquització d’Impactes.

9. Conclusions. 2

1.- OBJECTIUS DEL TREBALL:

Identificar les activitats de la instal·lació i els factors ambientals de l’entorn.

Relacionar les activitats i els factors ambientals. Identificació dels impactes ambientals.

Quantificar els impactes ambientals.

Relacionar la Prevenció de Riscos Laborals amb l’Avaluació d’Impacte Ambiental.

3

2.- ANTECEDENTS:La legislació obliga a aquests tipus d’instal·lacions:

Avaluació d’Impacte Ambiental.

Llei 2/1989, de 3 de marc, d’Impacte Ambiental (Generalitat Valenciana).

Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental (Generalitat Valenciana).

Llei 6/2010, de 24 de març, de modificació del text refòs de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener.

Avaluació de Riscos Laborals.

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals .

Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Servicis de Prevenció. 4

3.- AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL:

Presentació de la

Iniciativa a l’Administraci

ó

Consultes prèvies

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

(gabinet d’experts)

Procés de Participació

Pública

Declaració d’Impacte Ambiental

Acceptació.

Rebuig.

Acceptació amb modificacions.

Procés administratiu. Estimació d’Impactes Ambientals.

5

4.- ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL:

Descripció de l'actuació i les seves accions derivades.

Examen d'alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada.

Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques o ambientals clau.

IDENTIFICACIÓ i VALORACIÓ D'IMPACTES.

Establiment de mesures protectores i correctores.

Programa de vigilància ambiental.

Document de síntesi, clar i concís.

Part tècnica de l’Avaluació d’Impacte Ambiental:

6

5.- DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT PROJECTADA:

La Pobla del Duc (València): parcel·les 61 i 62 del polígon 7 del terme municipal.

Activitat dedicada a la transformació de subproductes d’origen animal no destinats al consum humà, en grasses i farines per a la seua valorització com a combustible.

Materials de categoria 1:

• Cossos sencers, o qualsevol de les seves parts, incloses les pells, d’animals morts, salvatges, malalts o utilitzats per a experiments...

Materials de categoria 2:

• Fem, guano no mineralitzat i el contingut del tub digestiu...

7

5.1.- PROCÉS PRODUCTIU EN LA FASE 1:

8

5.1.- PROCÉS PRODUCTIU EN LA FASE 2:

9

5.2.- MAQUINÀRIA UTILITZADA:

FASE 1 FASE 2Tremuges de recepció Tremuges de recepcióTransportadors sense fi Transportadors sense fiTriturador de material Triturador de materialOxidador tèrmic regeneratiu (eliminació olors)

Bombes de rotor

CiclonsCuit continuExtractorsPremsesGeladorOxidador tèrmic regeneratiu (eliminació olors)Caldera pirotubular (producció de gasos)EDAR

10

5.3.- PRODUCTES UTILITZATS:

Materials de manteniment: olis i lubricants.

Productes de neteja i desinfectants.

Material per al tractament de calderes.

Material per al tractament de les aigües.

Materials additius per a greixos.

La matèria prima: SUBPRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL.

11

5.4.- FOCUS CONTAMINANTS:ATMOSFERA:

Oxidador tèrmic regeneratiu i caldera.

• CO, CO2, NOx, SO2, H2S, COV, i partícules.

Maquinària en general, camions i procés productiu.

• Soroll

AIGUA:

Aigües sanitàries.

Aigües pluvials.

Aigües industrials

• Contaminants sòlids en suspensió, olis, greixos i nitrogen orgànic

12

5.4.- FOCUS CONTAMINANTS: SÒL:

Oficines.

• Residus no perillosos: cartró i paper.

• Residus perillosos: piles (mercuri) i cartutxos de tinta.

Operacions de manteniment.

• Residus no perillosos: envasos i ferralla.

• Residus perillosos: olis i envasos contaminats.

Instal·lació EDAR:

• Residus no perillosos: llots i fangs.

Garbejat de la farina i filtrat del greix.

• Residus no perillosos: rebutjos. 13

5.5.- EFECTES MEDIAMBIENTALS:

Consum elevat d’energia (COCCIÓ).

Emissions d’olors i atmosfèriques (DESCÀRREGA, EMMAGATZEMATGE, COCCIÓ).

Aigües residuals amb elevada càrrega orgànica , sòlids en suspensió, olis i greixos (ESCALFAMENT DE LA MATÈRIA i NETEJA DE CAMIONS i INSTAL·LACIONS).

14

6.- INVENTARI AMBIENTAL: El Medi Físic:

Conca hidrogràfica del Riu Albaida.• Riu Missena.• Barranc de Xara.

Terrasses fluvials i llomes de relleu suau.

Sòls amb elevada capacitat d’ús agrícola.

Clima mediterrani.

El Medi Perceptual:

Subunitat de conreus.

Subunitat del Riu Missena.

Subunitat del Barranc de Xara.

Subunitat de la Serra del Benicadell.

15

6.- INVENTARI AMBIENTAL: El Medi Biòtic:

Conreus agrícoles:• Albercoquers.• Bresquilleres.• Vinya.

Males brosses als camps:• Ravenell blanc.• Rosella comuna.

Vegetació ruderal-viària:• Margarida.• Ordi bort.

Fauna :• Conill.• Musaranya. • Serps.• Merla.• Cadernera.

El Medi Socioeconòmic:

2539 habitants.

Sector servici (2007): 45% població.

Sector construcció (2007): 21 % “ .

Sector agrícola (2007): 20 % “ .

Sector Indústria (2007): 15 % “ .

Activitats agrícoles:• Fruita d’estiu.• Raïm.• Olives. • Taronges. 16

7.- IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES: El Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental mana fer:

Valoració qualitativa. Si és possible, valoració quantitativa.

No existeix cap metodologia estandarditzada ni cap paràmetre o indicador que puga prendre’s com a referència. (SUBJECTIVITAT).

En aquest treball utilitzarem el Mètode de la Matriu de Leopold amb les matisacions introduïdes per Domingo Gómez Orea, per a realitzar una valoració quantitativa.

La identificació de l’impacte la realitzem mitjançant la Matriu d’Impactes o de LEOPOLD, en la fase d’explotació perquè és en la fase on hi hauran treballadors relacionats amb les tasques de la instal·lació.

17

7.1.- IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES:

Fase i acció del projecte Qua

litat

de

l'aire

Soro

ll

Recu

rsos

híd

rics

Qua

litat

de

l'aig

ua

Relle

u

Sòls

Form

acio

ns

vege

tals

Espè

cies

silve

stre

s

Hàbi

tat f

auní

stic

Espè

cies

silve

stre

s

Valo

r

Uni

tats

i vist

es

Pobl

ació

Prod

uctiv

itat

agrà

ria

Econ

omia

loca

l

Infr

aest

ruct

ures

i s

ervi

cis

Jacim

ents

Vies

pec

uàrie

s

FASE D'EXPLOTACIÓ

X

X X X

X X X X X X

X X

X X

Impacte negatiu

Impacte positiu

Factor AmbientalATMOSFERA AIGUA RELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA ESPAIS

NATURALSPAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRIC

Presència de la infraestructura

Trànsit de vehicles

Funcionament de les instal·lacionsGeneració de vessaments

Generació de residus

Necessitats de mà d'obra

Conservació i manteniment de les instal·lacions

18

7.2.- VALORACIÓ D’IMPACTES: Després de la identificació de l’impacte, es realitza la VALORACIÓ QUANTITATIVA del mateix.

Recomanació del Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Determinar un índex d’incidència per a cada impacte, estandarditzat entre els valors 0 i 1.

Determinar la magnitud per a cada impacte, estandarditzada entre els valors 0 i 1.

Calcular el valor de cada impacte a partir de magnitud i incidència, abans determinades.

Valor de l’Impacte= Incidència * Magnitud

19

7.2.- DETERMINACIÓ DE LA INCIDÈNCIA:Atributs que proposa el Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

La INCIDÈNCIA serà la suma de cada atribut, després de reduir-la a valors entre 0 i 1:

I= Im+A+S+M+P+Rv+Rc+C+Per

ATRIBUT VALOR+-

X

3113123321131231233131

PeriodicitatPeriòdicIrregular

RecuperabilitatFàcilMitja

Difícil

ContinuïtatContinu

Discontinu

PersistènciaTemporal

Permanent

ReversibilitatCurt terminiMig termini

Llarg termini o no reversible

SinergiaLleuMitjaForta

MomentCurt terminiMig terminiLlarg termini

ImmediatesaDirecte

Indirecte

AcumulacióSimple

Acumulatiu

CARÀCTER DE L'ATRIBUT

Signe de l'efecte

BenèficPerjudicial

Difícil de qualicar sense estudis

20

7.2.- DETERMINACIÓ DE LA INCIDÈNCIA:

Atributs Codi Valor+- -X3 3113 3123 33 3211 13123 312 233 313 31

Incidència 24Incidència estandarditzada 0,83

Incidència del funcionament de la instal·lació sobre la qualitat de l'aireCaràcter dels atributs

Signe de l'efecteBenèficPerjudicialDifícil de qualicar sense estudis

SinergiaLleuMitjaForta

MomentCurt terminiMig terminiLlarg termini

ImmediatesaDirecteIndirecte

AcumulacióSimpleAcumulatiu

RecuperabilitatFàcilMitjaDifícil

ContinuïtatContinuDiscontinu

PersistènciaTemporalPermanent

ReversibilitatCurt terminiMig terminiLlarg termini o no reversible

PeriodicitatPeriòdicIrregular

Exemple:

Determinació de la incidència de l’impacte.

En aquest cas, és la incidència del funcionament de la instal·lació sobre el factor atmosfera (qualitat de l’aire).

21

7.2.- DETERMINACIÓ DE LA MAGNITUD:Representa la quantitat i la qualitat del factor ambiental alterat.

Equip multidisciplinari (Enginyers, químics, biòlegs...).

Unitats heterogènies: INDICADORS AMBIENTALS (amb i sense la instal·lació).

Ci és el valor dels paràmetres de qualitat segons bibliografia consultada. Pi és el pes dels paràmetres que es reflexen en la mateixa taula. k és la constant que pren els següents valors:

• 0.75, per a aire amb lleuger i/o olor agradable.• 0.50, per a aire amb olor desagradable.• 0.25, per a aire amb olor forta i molt desagradable.• 0.00, per a aire amb olor insuportable.• 1, quan es considera que l’olor és un factor

independent de la qualitat de l’aire.

22

7.2.- DETERMINACIÓ DE LA MAGNITUD: Reducció de les anteriors unitats a unitats homogènies o adimensionals entre 0 i 1: FUNCIONS DE TRANSFORMACIÓ.Per exemple, sense instal·lació, la Qualitat de l’aire serà bona, i el seu indicador, pròxim a 0. Per contra, amb la instal·lació en marxa l’indicador de qualitat de l’aire serà d’aproximadament 84,5:

M= 0,94 – 0 = 0,94

23

Fase i acció del projecteQ

ualit

at d

e l'a

ire

Soro

ll

Recu

rsos

híd

rics

Qua

litat

de

l'aig

ua

Relle

u

Sòls

Form

acio

ns v

eget

als

Espè

cies s

ilves

tres

Hàbi

tat f

auní

stic

Espè

cies s

ilves

tres

Valo

r

Uni

tats

i vist

es

Pobl

ació

Prod

uctiv

itat a

gràr

ia

Econ

omia

loca

l

Infr

aest

ruct

ures

i ser

vicis

Jacim

ents

Vies

pec

uàrie

s

FASE D'EXPLOTACIÓ

0,73 0,31

0,78 0,58 0,44 0,31

0,54 0,46

0,56 0,40

IMPACTE Importància Impacte negatiuCompatible 0-0,3 0,78

Moderat 0,31-0,6 Impacte positiu 0,94Sever 0,61-0,8Crític 0,81-1 Impacte no valorat



Factor Ambiental ATMOSFERA AIGUA ESPAIS NATURAL

PAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRICRELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA

Funcionament de les instal·lacions

Generació de vessaments




0,73

7.3.- VALOR DELS IMPACTES:

Valor de l’Impacte = Incidència * Magnitud

24

8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:Segons el Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental: compatible, moderat, sever o crític.

Compatible: la recuperació del qual és immediata després de la parada de l’activitat i no necessita pràctiques correctores o protectoresModerat: que no necessita pràctiques protectores o correctores intensives per a la seua recuperació i en el que la consecució de les condicions ambientals inicials requereix cert temps.Sever: per a recuperar les condicions del medi necessita de l’adequació de mesures protectores o correctores, i en el qual, encara que s’adapten eixes mesures, la recuperació necessita un període de temps dilatat.Crític: amb ell, es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possible recuperació, inclús amb l’adopció de mesures protectores o correctores. 25

8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:

Fase i acció del projecteQ

ualit

at d

e l'a

ire

Soro

ll

Recu

rsos

híd

rics

Qua

litat

de

l'aig

ua

Relle

u

Sòls

Form

acio

ns v

eget

als

Espè

cies s

ilves

tres

Hàbi

tat f

auní

stic

Espè

cies s

ilves

tres

Valo

r

Uni

tats

i vist

es

Pobl

ació

Prod

uctiv

itat a

gràr

ia

Econ

omia

loca

l

Infr

aest

ruct

ures

i ser

vicis

Jacim

ents

Vies

pec

uàrie

s

FASE D'EXPLOTACIÓ

0,73 0,31

0,78 0,58 0,44 0,31

0,54 0,46

0,56 0,40

IMPACTE Importància Impacte no valoratCompatible 0-0,3 0,78

Moderat 0,31-0,6 Impacte positiu 0,94Sever 0,61-0,8Crític 0,81-1



Factor Ambiental ATMOSFERA AIGUA ESPAIS NATURAL

PAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRICRELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA

Funcionament de les instal·lacions

Generació de vessaments




0,73

26


IMPACTE VALOR DE L'IMPACTE JERARQUIA O IMPORTÀNCIAFuncionament de la instal·lació sobre la qualitat de l’aire. 0,78 SEVERTrànsit de vehicles sobre la qualitat de l’aire. 0,73 SEVERFuncionament de la instal·lació sobre el soroll. 0,58 MODERATGeneració de residus sobre la qualitat de l’aigua. 0,56 MODERATGeneració de vessament sobre la qualitat de l’aigua. 0,54 MODERATGeneració de vessament sobre el sòl. 0,46 MODERATFuncionament de la instal·lació sobre la qualitat de l’aigua. 0,44 MODERATGeneració de residus sobre el sòl. 0,40 MODERATTrànsit de vehicles sobre el soroll. 0,31 MODERATFuncionament de la instal·lació sobre el sòl. 0,31 MODERAT

Els impactes més alts es produeixen sobre la qualitat de l’aire.

Aquests podrien podria provocar inhalacions dels gasos procedents de les combustions, en el treballador.

Açò implica un risc greu sobre la salut del treballador, perquè alguns d’ells són cancerígens. 27


Qualitat de l’aire Extractors, filtres... Màscares

SorollAïllaments, elements

constructiusProtecció auditiva

Qualitat de l’aigua EDAR Guants, botes...

L’Estudi d’Impacte Ambiental dóna informació de partida:

28

9.- CONCLUSIONS: La instal·lació està obligada a realitzar l’Avaluació d’Impacte Ambiental i l’Avaluació Inicial de Riscos, segons la legislació vigent.

L’Estudi d’Impacte Ambiental és capaç d’identificar impactes sobre el medi ambient, és a dir, a l’exterior de l’empresa.

Si existeix una contaminació, és molt probable què dins de l’empresa eixa contaminació siga major i per tant, els treballadors estaran exposats a uns nivells de contaminació considerables, que generaran uns riscs elevats per a la salut.

L’Estudi d’Impacte Ambiental pot considerar-se un bon complement per a la realització de l’Avaluació Inicial de Riscos Laborals.

29

9.- CONCLUSIONS:Si coneguem quins riscos existeixen en la instal·lació que puguen ser conseqüència d’un impacte ambiental, a l’hora de redactar el projecte de construcció, es poden dissenyar les mesures preventives adients per a prevenir els riscos o minimitzar els danys en cas de funcionament normal o en cas d’emergència

Aprofitar aquesta tècnica de l’Estudi d’Impacte Ambiental serà un estalvi de temps i de diners.

La realització de l’Estudi d’Impacte Ambiental serà beneficiosa per a la conservació del Medi Ambient i per a la salut dels treballadors, minimitzant la probabilitat de danys a la salut dels treballadors.

30

Education

Presentació defensa tfm