Recursos naturals potencialmente renovables 2

4. Recursos potencialment renovables

• Són recursos que poden ser renovats de manera relativament ràpida mitjançant processos naturals que poden durar des d'unes poques hores fins a algunes dècades.

• Inclouen recursos tan importants com l'aigua potable, l'aire net, el sòl fèrtil, la bellesa del paisatge, els recursos vegetals i animals, i la diversitat biològica o biodiversitat.

• Aquests recursos es poden explotar indefinidament sempre que es faci un ús sostenible, és a dir, que el ritme d'explotació sigui sempre inferior al ritme de regeneració natural dels recursos.

• En canvi, si són explotats a un ritme més intens que el de la seva renovació, les reserves comencen a reduir ràpidament en un procés anomenat degradació ambiental, que pot arribar a impossibilitar la renovació, fins i tot a provocar la seva destrucció com a recurs útil.

4.1. Recursos hídrics: l’aigua

• Només el 3% de l’aigua del planeta no és salada.• D’aquesta només l’1% és aprofitable.• Una dolenta gestió fa aquest recurs esgotable.• Una part molt important del planeta pateix dèficit hídric.• Els usos de l’aigua poden ser per l’agricultura, la indústria i domèstics.


Espanya és una zona molt àrida perquè les precipitacions només superen els 1000 mm anuals en les zones de clima oceànic. A la resta les pluges són escasses i irregulars, amb estius secs i una evaporació intensa. L’alt grau d’aridesa és la raó de la migradesa dels recursos hídrics.



Les conques hidrogràfiques:• Conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.• El cabal fluvial i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rep la conca al llarg de l’any.• La majoria de rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de pluges o desglaç i amb estiatges severs. • A Espanya distingim tres vessants: cantàbric, atlàntic i mediterrani.• Espanya te superàvit en recursos hídrics. Disposa de 43.340 Hm3 i la demanda és de 37.029 Hm3• Els recursos hídrics són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebre. Mantenen un cert equilibri els rius Guadiana, Xúquer i Pirineu Oriental. Són deficitàries Guadalquivir i Segura.

• A Catalunya distingim la conca hidrogràfica de l’Ebre (8% de la població, però el 60% dels recursos hídrics)i les conques interiors (92% de la població i el 40% dels recursos hídrics)• Catalunya te una demanda de 3.100 Hm3 • Les conques internes pateixen un dèficit crònic. • Solucions: dessalinitzadores, recuperació d’aqüífers, millora sistemes de canalització i reutilització de l’aigua regenerada.



Els usos de l’aigua (agricultura):• L’ús agrícola representa el 80% de la demanda d’aigua (sobre tot per al regadiu)• Les zones d’horta mediterrània pateixen dèficit d’aigua i es recorre a l’explotació de cabals subterranis• L’ús d’adobs químics, pesticides, purins, etc. Presenta un greu problema de contaminació de les aigües superficials i subterrànies.

Els usos de l’aigua (industrials i urbans):• Els usos industrials representen el 12% i els domèstics el 8%• La indústria necessita aigua pels processos productius en sectors com el paper o la pell. La resta la utilitza per la refrigeració de la maquinària, neteja o eliminar residus.• Els usos domèstics són prioritaris i necessiten aigua de qualitat.• A Espanya i Catalunya l’aigua s’obté principalment d’aigües fluvials i en menor mesura d’aqüífers.• El irreflexiu desenvolupament immobiliari (urbanitzacions, camps de golf, residències turístiques...) provoquen dèficits per l’ús domèstics en zones del mediterrani• La contaminació de les aigües (abocaments urbans i industrials) ha obligat a la instal·lació de depuradores

Ús i abús de l'aigua

· L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; a Catalunya representen gairebé un 70 % del consum total.

· Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim de l'aigua.

· La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100 litres d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres d'aigua diaris.

· L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria primera. Les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les papereres i les siderúrgiques.

· L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que consumeixen les persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 200 litres cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres.

· També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un camp de golf de dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns 15000 habitants. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.



Les polítiques hídriques:Són les destinades a l’obtenció d’aigua

Transvasaments Dessalinització Aqüífers

Sanejament rius

• Desigual distribució dels recursos hídrics obliga a una política de transvasaments. •L’abastiment de grans ciutats obliga a petits transvasaments i complexos sistemes de distribució.• Necessitat de grans inversions (Espanya compte amb el Tajo-Segura)• Forta oposició de la població• Poden produir canvis en els aqüífers.• Pla Hidrològic Nacional plantejava el transvasament de l’Ebre a terres de llevant. (Avui suspès)

• Plantes dessalinitzadores per a les àrees deficitàries.• Solució cara i consumidora de molta energia.• L’aigua obtinguda és de bona qualitat• Plantes a les illes Canàries i Almeria.• Catalunya conte amb una al Prat

• Aigües subterrànies s’obtenen mitjançant perforació de pous i bombeig d’aigua.• Molta utilització a la costa mediterrània.• Ús per regar horts i terres àrides (Campo Níjar, Maestrat, Manxa)• Risc dessecació àrees lacustres i palustres• Risc també de salinització de l’aigua per la pressió de les aigües del mar.• Urbanització creixent, agricultura i ramaderia provoquen la contaminació dels aqüífers.

• Plan Nacional de Calidad de las Aguas (2007-2015) te com a objectiu el sanejament de les aigües fluvials.• Control dels abocaments industrials i urbans.• Instal·lació plantes depuradores.• Besòs com a exemple.



L’aigua com a recurs energètic:Aquest recurs renovable suposa una font energètica neta i autòctona que aprofita els salts d'aigua, naturals o artificials. La seva explotació permet un cost nul de combustible i només cal construir les infraestructures adequades (preses). La primera central hidroelèctrica moderna es va crear a la Gran Bretanya, el 1880. En l'actualitat, al voltant del 20% de l'electricitat emprada en el món procedeix de l'energia hidroelèctrica, i Canadà i Estats Units les primeres potències productores.

Per al seu funcionament es requereix la construcció de pantans, preses, canals de derivació, la instal·lació de grans turbines i equipament per generar electricitat. L'aigua, un cop emprada, es torna riu avall.

http://elperiodicodelaenergia.com/las-10-centrales-hidroelectricas-mas-grandes-del-mundo/



https://www.youtube.com/watch?v=G8tEnikzud4

https://www.youtube.com/watch?v=G8tEnikzud4

Centrals amb nom produeixen més de 300 MW, la resta més de 20 MW.

AVANTATGES• Disponibilitat: És un recurs inesgotable, mentre el cicle de l’aigua continuï. • "No contamina" (en la proporció que ho fan el petroli, carbó, etc.): Ens referim a que no emet gasos “hivernacle" ni provoca pluja àcida, és a dir, no contamina l’atmosfera, així no cal fer despesa en netejar les emissions de gasos. • Produeix treball a la temperatura ambient: No calen sistemes de refrigeració o calderes, que consumeixen energia i, en molts casos, contaminen, per la qual cosa és més rendible en aquest aspecte. • Permet realitzar activitats de lleure (rem, banyar-se,...). Les centrals no impedeixen el bany ni estar a l’aigua. • Evita inundacions per regular el cabal. Les centrals no generen inundacions. • No es consumeix. Es pren l’aigua en un punt i es retorna a l’altre a una cota inferior. • Genera experiència i tecnologia fàcilment exportables a països en vies de desenvolupament.

INCONVENIENTS • Les preses: obstacles insalvables. Salmons i altres espècies que han de remuntar els rius per fresar es troben amb muralles que no poden traspassar. • "Contaminació" de l’aigua: L’aigua estancada no té les condicions de salinitat, gasos dissolts, temperatura, nutrients i altres propietats de l’aigua que flueix pel riu. • Privació de sediments en el curs baix: Els sediments s’acumulen en l’embassament empobrint-se de nutrients la resta del riu fins la desembocadura. • Altera el normal desenvolupament de la vida biològica. Impedeix el normal desenvolupament de la vida dels animals. En el cas de les centrals d’embassament construïdes a regions tropicals, estudis realitzats han demostrat que generen, como conseqüència de l’estancament de less aigües, grans malalties. • Les centrals hidràuliques costen molts diners en construir i no són competitives comparades amb les fonts fòssils, més barates. • Depenen dels factors climàtics. Per ex. Si es pateix sequera, la central hidroelèctrica ja no funciona.

La principal font d'energia potencialment renovable és la biomassa, que aprofita l'energia del sol que les plantes capten en realitzar la fotosíntesi i que acumulen en forma de matèria orgànica. Aquesta energia s'utilitza directament, cremant la matèria orgànica (com la fusta o molts tipus de plantes agrícoles), o indirectament, fent-la fermentar i transformant-la en altres combustibles, com alcohol o gas metà, que poden ser emprats per moure vehicles, produir electricitat, etc. (agrocombustibles)

4. Recursos potencialment renovables4.2. Biomassa

4. Recursos potencialment renovables4.2. Biomassa

Beneficis?:• Contamina menys? : No és cert. Ni augmenta ni disminueix les emissions de CO2.

La planta absorbeix CO2 i després els seu ús com a combustible la llença de nou a l’atmosfera: equilibri Però el cultiu d’aquestes plantes requereix: adobs químics, insecticides i plaguicides (derivats del petroli) i

maquinària que utilitza combustibles fòssils.• És renovable?: És cert, però... Cultivem fins que s’esgota el sòl, després hem de conrear noves zones i així successivament

Són cultius intensius, no respecten ritmes de recuperació del sòl i provoca l’esgotament del terreny.• L’ús de biocombustibles competeix amb la producció d’aliments. Treu sòl cultivable als productes alimentaris per usos de monocultius de plantes per a biocombustibles.

Education

Recursos naturals potencialmente renovables 2