ref y ampl ccss 4

Pla de millora Programa d’ampliació

Ciències Socials 4

El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències Socials, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

TEXT I EDICIÓ Montserrat Herrero González María Rosa López Pérez

IL·LUSTRACIÓ Jordi Baeza Albalate

EDICIÓ EXECUTIVA Aurora Moral Santa-Olalla

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

BIB

LIO

TE

CA

DE

L P

RO

FE

SS

OR

AT

PR

ImÀ

RIA

Ensenyament individualitzat

Direcció d’art: José Crespo González.

Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.

Cap de projecte: Rosa Marín González. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo.

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte. Confecció i muntatge: Raquel Sánchez Mayo i Marisa Valbuena Rodríguez. Elaboració cartogràfica: Tania López González. Correcció: Gemma Avellan Bisbal i Àngels Campos González.

Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín. Fotografies: ARXIU SANTILLANA.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.C/ València, 4446210 Picanya, ValènciaPrinted in Spain

CP: 671616

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-lla que tinga finalitats comercials.

L’ensenyament individualitzatL’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les difi-cultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.

Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-dàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concre-tes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que es plantegen en cada cas.

Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests hi ha:

• LasèrieAprenentatge eficaç, que en els primers cursos de Primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-ment en les tècniques d’estudi.

• ElreculldematerialdenominatRecursos complementaris, que conté secci-ons variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.

• I,finalment,aquestquadern,denominatEnsenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:

– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-nes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els continguts principals i per a desenvolupar les competències.

– Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.

Presentació

3Ciències Socials 4

PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALSCOMUNITAT AUTÒNOMA

Bloc Continguts ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA CASTELLA- LA MANXA

CASTELLA I LLEÓ

COMUNITAT DE MADRID

COMUNITAT FORAL DE NAVARRA

COMUNITAT VALENCIANA EXTREMADURA LA RIOJA PRINCIPAT

D’ASTÚRIESREGIÓ

DE MÚRCIACEUTA

I MELILLA

BLOC 2: EL MÓN EN QUÈ VIVIM

La Terra i l’univers X X X X X X X X X X X X X X

La representació de la Terra X X X X X X X X X X X X X X

La geosfera, les roques i els minerals X X X X X X X X X X X X X X

El relleu d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

L’atmosfera i l’oratge X X X X X X X X X X X X X X

Els climes X X X X X X X X X X X X X X

La hidrosfera i les aigües X X X X X X X X X X X X X X

Els rius d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

Els elements del paisatge X X X X X X X X X X X X X X

Els paisatges d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

BLOC 3: VIVIM EN SOCIETAT

El territori i les institucions X X X X X X X X X X X X X

La població X X X X X X X X X X X X X X

Les activitats econòmiques X X X X X X X X X X X X X X

BLOC 4: LES EMPREMTES DEL TEMPS

El temps històric X X X X X X X X X X X X X X

Les edats de la història X

La prehistòria X X X X X X X X X X X X X

Els pobles preromans X X X X X X X X X X X X X

L’època romana X X X X X X X X X X X X X

Els aborígens canaris X

FITXES DE CONTINGUTS

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 4 Ciències Socials 4

PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALSCOMUNITAT AUTÒNOMA

Bloc Continguts ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA CASTELLA- LA MANXA

CASTELLA I LLEÓ

COMUNITAT DE MADRID

COMUNITAT FORAL DE NAVARRA

COMUNITAT VALENCIANA EXTREMADURA LA RIOJA PRINCIPAT

D’ASTÚRIESREGIÓ

DE MÚRCIACEUTA

I MELILLA

BLOC 2: EL MÓN EN QUÈ VIVIM

La Terra i l’univers X X X X X X X X X X X X X X

La representació de la Terra X X X X X X X X X X X X X X

La geosfera, les roques i els minerals X X X X X X X X X X X X X X

El relleu d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

L’atmosfera i l’oratge X X X X X X X X X X X X X X

Els climes X X X X X X X X X X X X X X

La hidrosfera i les aigües X X X X X X X X X X X X X X

Els rius d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

Els elements del paisatge X X X X X X X X X X X X X X

Els paisatges d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X

BLOC 3: VIVIM EN SOCIETAT

El territori i les institucions X X X X X X X X X X X X X

La població X X X X X X X X X X X X X X

Les activitats econòmiques X X X X X X X X X X X X X X

BLOC 4: LES EMPREMTES DEL TEMPS

El temps històric X X X X X X X X X X X X X X

Les edats de la història X

La prehistòria X X X X X X X X X X X X X

Els pobles preromans X X X X X X X X X X X X X

L’època romana X X X X X X X X X X X X X

Els aborígens canaris X

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 5Ciències Socials 4

ÍndexPLA DE MILLORA

Bloc 2Fitxa 1. El sistema solar ......................... 10Fitxa 2. El planeta Terra i la Lluna .......... 11Fitxa 3. La representació de la Terra

i l’orientació .............................. 12Fitxa 4. La geosfera .............................. 14Fitxa 5. Les roques i els minerals ........... 15Fitxa 6. El relleu d’Espanya ................... 16Fitxa 7. L’atmosfera ............................... 18Fitxa 8. El temps atmosfèric .................. 19Fitxa 9. Els climes ................................. 20Fitxa 10. Els climes d’Espanya ................ 21Fitxa 11. La hidrosfera i el cicle

de l’aigua .................................. 22Fitxa 12. Les aigües de la Terra ............... 23Fitxa 13. Els rius d’Espanya .................... 24Fitxa 14. Els elements del paisatge .......... 26Fitxa 15. Els paisatges d’Espanya ........... 28

Bloc 3Fitxa 16. El territori d’Espanya ................. 30Fitxa 17. Les institucions d’Espanya ....... 31Fitxa 18. El govern de la UE .................... 32Fitxa 19. La població .............................. 34Fitxa 20. Els canvis de població .............. 35Fitxa 21. Les activitats econòmiques ....... 36

Bloc 4Fitxa 22. El temps històric ....................... 38Fitxa 23. Les etapes de la història ........... 39Fitxa 24. Com vivien en la prehistòria ...... 40Fitxa 25. L’art de la prehistòria ................ 41Fitxa 26. Els celtes i els ibers .................. 42Fitxa 27. Els pobles colonitzadors ........... 43Fitxa 28. Roma i la conquista

d’Hispània ................................ 44Fitxa 29. La romanització ........................ 45Fitxa 30. Els aborígens canaris ................ 46

6 Ciències Socials 4

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Bloc 2

Fitxa 1. Un repte, conéixer l’univers ....... 50Fitxa 2. Representar el nostre planeta .... 52Fitxa 3. Els fòssils, roques que ens

parlen del passat ....................... 54Fitxa 4. Les nostres costes ..................... 56Fitxa 5. El temps atmosfèric ................... 58Fitxa 6. Els climes del món .................... 60Fitxa 7. Els rius ...................................... 62Fitxa 8. Els rius espanyols ..................... 64Fitxa 9. Els paisatges ............................. 66Fitxa 10. Els paisatges transformats ........ 68

Bloc 3

Fitxa 11. El nostre territori ........................ 70Fitxa 12. La població espanyola ............... 72Fitxa 13. L’economia ................................ 74

Bloc 4

Fitxa 14. El temps històric ........................ 76Fitxa 15. Les edats de la història .............. 78Fitxa 16. La prehistòria ............................ 80Fitxa 17. Els pobles preromans ................ 82Fitxa 18. L’època romana ........................ 84Fitxa 19. Els aborígens canaris ................ 86

Solucionari ........................................ 89

7Ciències Socials 4

Pla de millora2

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

El sistema solar està format pel Sol, huit planetes i altres astres. Cada planeta segueix una òrbita. Els planetes del sistema solar es classifiquen en dos grups: els pròxims al Sol i els allunyats del Sol.

1 Defineix els termes següents.

• Estrella:

• Planeta:

• Satèl·lit:

2 Escriu el nom dels planetes que formen part del sistema solar.

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 12BLOC

El sistema solar

EL MÓN EN QUÈ VIVIM



La Terra fa dos moviments: el moviment de rotació i el moviment de translació.Elnostreplanetatéunsatèl·lit,la Lluna.

1 Indica si les afirmacions següents corresponen al moviment de rotació (R) o al moviment de translació (T).

El fa la Terra sobre si mateixa.

El fa la Terra al voltant del Sol.

Tarda a fer-lo un any.

Dóna lloc als dies i les nits.

Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.

2 Explica què són les fases de la Lluna.

3 Identifica quin moviment de la Terra representa cada dibuix.

• Afigeneldibuixquecorrespongacadaestaciódel’any.

• Escriudia i nit en el lloc que corresponga.

Nom Data


El planeta Terra i la Lluna


eix de

rotació

SOL

21 de juny 21 de març

22 de setembre

21 de desembre

SOL



Els globus terraqüis i els mapes són representacions del nostre planeta. Els mapes i els plànols informen del territori que representen mitjançant diversos elements. Hi ha diferents tipus de mapes: físics, polítics i temàtics.

Perapoderorientar-seenunlloc,ésimprescindiblelocalitzarelspunts cardinals: nord, sud, est i oest.

1 Explica les diferències entre un globus terraqüi i un mapa.

2 Indica els elements del globus terraqüi.

A. Eix de rotació

B.Polnord

C.Polsud

D. Equador

E. Hemisferi nord

F. Hemisferi sud

3 Indica a quin element del mapa o plànol es refereix cada oració.

• Serveixperaorientar-nosenelmapaoenelplànol:

• Sónelstextosdelmapaodelplànol:

• Explicaelssímbolsielscolorsutilitzats:

• Indicaquantesvegadess’hihareduïtelterritori:

Nom Data


La representació de la Terra i l’orientació



4 Contesta les preguntes.

• Quinssónelspuntscardinals?

• PerquinpuntcardinalixelSol?

• Perquinespon?

5 Si estem en un bosc, com podríem localitzar el nord?

6 Escriu el nom del relleu o el riu a què fa referència cada número.

1. 5.

2. 6.

3. 7.

4. 8.

1

2

34

6

5

7

8



La geosfera és la capa sòlida de la Terra i té tres parts: escorça, mantell i nucli. L’escorça és la part exterior i més estreta de la geosfera. S’hi distingeixen l’escorça dels continents i l’escorça dels oceans.

1 Indica quines són les tres capes del planeta Terra i de què està composta cada una.

2 Assenyala les parts de la geosfera.

3 Què és el relleu? Assenyala’n algunes de les formes.

4 Explica les diferències que hi ha entre l’erosió i la sedimentació.

Nom Data


La geosfera




Les roques estan formades per minerals. Les roques poden ser sedimentàries, metamòrfiques o magmàtiques.Lespropietatsdelsmineralssón:duresa,lluïssor,forma i color.

1 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, escriu correctament les oracions falses.

Les roques estan formades per minerals.

Totes les roques són líquides.

La sienita és una roca formada per un sol mineral.

2 Completa la taula següent sobre els tipus de roques segons l’origen.

Tipus de roca Com es formen Exemples

Granit

Sedimentàries

Es formen a partir d’altres roques, però es transformen per pressió o temperatura.

3 Escriu amb cada una de les paraules següents una oració que tinga relació amb els minerals. Inclou algun exemple de mineral en cada cas.

• Dur:

• Brilla:

• Color:

• Forma:

Nom Data


Les roques i els minerals




El relleu d’Espanya ésmoltvariat.AlcentredelapenínsulaIbèricahihalaMeseta, que té dues serralades a l’interior i quatre que la voregen.

Hi ha cinc serralades exteriors a la Meseta i dues depressions. A més, al territori d’Espanya hi ha dos arxipèlags.

A les costes espanyoles alternen entrants i ixents.

1 Escriu on corresponga en el dibuix el número d’aquestes unitats del relleu d’Espanya.

1. Sistema Central 2. Muntanyes de Toledo 3. Serralada Cantàbrica

4. SierraMorena 5. SerraladaIbèrica 6. MassísGalaic

7. Pirineus 8. SerraladesBètiques 9. MuntanyesBasques

Nom Data


El relleu d’Espanya



2 Quins mars i oceans banyen Espanya? Enumera’ls i després situa’ls en el mapa anterior.

3 Escriu en els espais que han quedat buits en el mapa els noms de la depressió de l’Ebre i de la depressió del Guadalquivir.

4 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions. Després, escriu correctament les oracions falses.

La Meseta central és una gran serralada.

El Sistema Central és una gran plana.

AlcentredelapenínsulaIbèricahihalaMeseta.

Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta.

LesmuntanyesinteriorsdelaMesetasónelsPirineusilesmuntanyesdeLleó.

5 Indica si aquests sistemes muntanyosos voregen la Meseta (V) o són exteriors a la Meseta (E).

SerraladesBètiques

Serralada Cantàbrica

Sierra Morena

Massís Galaic

SerraladaIbèrica

Pirineus

6 Quina és l’altitud màxima d’Espanya? On està situada?

7 En quin mar o oceà es troben les illes Canàries? I les illes Balears?

8 Esmenta el nom de dos caps i dos golfs d’Espanya.



L’atmosfera és la capa de gasos de la Terra. Està dividida en diverses capes.

1 Explica què és l’atmosfera i per què és important per a la vida.

2 Situa correctament les capes que formen l’atmosfera.

A. Troposfera

B. Estratosfera

C. Capes exteriors

3 Completa el text.

La és la capa més pròxima a la Terra. En aquesta

es produeixen els atmosfèrics.

A l’ hi ha la capa d’ ,

un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als .

Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes

fins a arribar a l’ .

Nom Data


L’atmosfera




Perasaberl’oratge o temps atmosfèric d’un lloc cal saber com són les temperatures, les precipitacions i el vent.

1 Identifica en la fotografia els fenòmens atmosfèrics representats.

2 Què és el temps atmosfèric?

3 Completa les oracions.

El termòmetre…

… indica la direcció del vent.

L’anemòmetre…

… mesura les precipitacions.

El pluviòmetre…

… mesura la velocitat del vent.

El penell…

… mesura la temperatura de l’aire.

Nom Data


L’oratge




La Terra té climes molt diferents segons la proximitat a l’equador, l’altitud i la distància al mar.

Els climes de la Terra es poden classificar en tres grups: càlids, temperats i freds.

1 Què és el clima?

2 Quins factors fan que a la Terra hi haja distints tipus de climes?

3 Relaciona les dues columnes.

Climes càlids

Al voltant dels pols nord i sud

Climes freds

Entrelazonacàlidailesduesfredes

Climes temperats

Al voltant de l’equador

4 Indica les característiques i el tipus de vegetació dels climes de la Terra.

Característiques Tipus de vegetació

Climes càlids

Climes freds

Climes temperats

Nom Data


Els climes




La major part d’Espanya està situada a la zona temperada. A Espanya hi ha quatre tipus de climes: oceànic, mediterrani, subtropical i de muntanya.

1 Pinta el mapa segons la llegenda.

2 Completa la taula sobre els climes d’Espanya.

Temperatures Precipitacions

Clima oceànic

Clima mediterrani

Clima subtropical

Clima de muntanya

Nom Data


Els climes d’Espanya


Verd Oceànic

Groc Mediterrani

Roig Subtropical

Morat De muntanya



La hidrosfera és la capa d’aigua de la Terra. Està formada per aigua salada i aigua dolça. L’aigua està en moviment continu.


La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.

L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies…

Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius.

Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua perdiferènciesdetemperatura.

2 Completa el dibuix del cicle de l’aigua.

Nom Data


La hidrosfera i el cicle de l’aigua




Les aigües continentals s’agrupen en superficials i subterrànies.

1 Explica les diferències entre aquests termes.

• Aigüessuperficialsiaigüessubterrànies:

• Lliticabal:

2 Completa.

Les glaceres són una capa gruixuda de que es forma per l’acumulació

d’ . Els són corrents continus d’aigua.

Els aqüífers són depòsits d’aigua.

3 Observa el dibuix i completa’l amb el número corresponent.

Nom Data


Les aigües de la Terra


MA

R

1. Curs alt

2. Curs mitjà

3. Curs baix

4. Afluent

5. Desembocadura



Els rius d’Espanya són molt variatsperquèperleszonesperlesqualscorren tenen relleus i climes molt distints.

A Espanya hi ha tres vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani.

1 Completa aquest text.

Els rius són quan naixen en muntanyes allunyades del mar

on desemboquen; si hi estan pròximes, són .Quanelsrius

passenperzonesambclimasec,tenen de cabal; si travessen

zonesambclimaplujós,tenenuncabal .

2 Què és un vessant?

3 A quins mars i oceans aboquen les aigües els rius d’Espanya?


El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular i escàs.

Els rius del vessant atlàntic són curts.

Elsriusdelvessantmediterranisónllargsperquènaixenenmuntanyes molt allunyades del mar.

Nom Data


Els rius d’Espanya



5 Quin és el riu més cabalós d’Espanya? Raona la resposta.

6 Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.

Verd

Vessant cantàbric

Rosa

Vessant mediterrani

Taronja

Vessant atlàntic

7 Relaciona cada riu amb el vessant a què pertany.

Tajo

Cantàbric

Guadiana

Nerbion

Atlàntic

Segura

Ebre

Mediterrani

Eo



El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre. Els paisatges tenen elements naturals i elements fets per les persones, és a dir, poden ser naturals o transformats.

1 Què és el paisatge?

2 Explica les diferències entre un paisatge natural i un paisatge transformat.

3 Escriu els elements naturals que observes en aquesta fotografia.

Nom Data


Els elements del paisatge



4 Localitza en aquesta fotografia els elements realitzats per les persones.

habitatges

carretera

cultius

pont

5 Indica quines activitats humanes poden deteriorar el paisatge.

6 Enumera tres formes de deteriorament del paisatge.

7 Escriu dues mesures que es poden prendre per a conservar un paisatge.



A Espanya hi ha paisatges diferents perquèelrelleu,lesaigüesilavegetació són distints. A més, s’hi desenvolupen diferents activitats humanes.

A Espanya es distingeixen paisatges d’interior, mediterranis, atlàntics i canaris.

1 Descriu com és el relleu de cada paisatge i quina activitat humana l’ha transformat.

Nom Data


Els paisatges d’Espanya



2 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, copia correctament les oracions falses.

En els paisatges d’interior el clima és oceànic.

El relleu dels paisatges canaris és volcànic.

Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa.

A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes.

3 Observa aquest paisatge i respon a les preguntes.

• Quinselementsnaturalshiha?

• Indicaquinselementshantransformataquestpaisatge.

4 Contesta a les preguntes sobre els paisatges mediterranis.

• Coméselclimaenelspaisatgesmediterranis?

• Onviulapoblació?

• Aquinesactivitatsesdedicalapoblaciódelspaisatgesmediterranis?



Elnostrepaísestàorganitzatendèssetcomunitats autònomes i dues ciutats autònomes.

Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses províncies, i cada província està dividida en municipis.

1 Observa el mapa i fes les activitats.

• Pintaderoiglescomunitats autònomes formades per illes.

• Pintadeverdlescomunitats autònomes amb una sola província.

• Pintadeblaulescomunitats autònomes formades per diverses províncies.

• Encercladegroclesciutats autònomes.

2 Completa aquestes oracions.

alcalde – diputacions – capital – ajuntaments – regidors

Cada província té una provincial.

Les provincials s’encarreguen d’administrar

el territori de cada província.

Els municipis estan governats pels .

L’ajuntament està format per l’

i els .

Nom Data


El territori d’Espanya

VIUREENSOCIETAT



Espanya és un estat democràtic. En la Constitució es recullen els drets i els deures dels ciutadans i les principals institucions de l’estat.

1 Explica per què Espanya és un estat democràtic.

2 Quina és la llei més important d’Espanya? Quan es va aprovar? Què s’hi recull?

3 Completa la taula.

Funcions Membres

Cap de l’estat

Corts Generals

Govern

Tribunals de Justícia

Nom Data


Les institucions d’Espanya

VIUREENSOCIETAT



La Unió Europea (UE) ésunaorganitzaciópolíticaieconòmicaqueagrupadiversospaïsoseuropeus.


• Ciutadaniaeuropea:

• Euro:

2 Pinta els països que formen part de la UE.

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 18

El govern de la UE3BLOC

VIUREENSOCIETAT


3 Quins objectius comuns tenen els països de la Unió Europea?

4 Completa aquesta taula.

Funcions

Parlament Europeu

Consell de la Unió Europea

Comissió Europea

Tribunal de Justícia S’ocupaqueesrespectenleslleisdelaUE.

5 Relaciona les institucions de la UE amb els membres corresponents.

ParlamentEuropeu

Jutges

ConselldelaUnióEuropea

Ministres

Comissió Europea

Eurodiputats

Tribunal de Justícia

Comissaris

6 Escriu el nom de tres països que tinguen l’euro com a moneda.

7 Per què és important l’euro?



La població són les persones que viuen en un territori. La població s’estudia amb el padró i el cens.

La població es pot classificar de diferents maneres.


• Immigrant:

• Natalitat:

• Mortalitat:

• Emigrant:

2 Completa aquest esquema.

Nom Data


La població3BLOC

VIUREENSOCIETAT

Classificació de la població

Persexe

Peredat

Peractivitat



La població canvia, ja que augmenta amb la natalitat i la immigració, i disminueix amb la mortalitat i l’emigració.

Els habitants solen estar repartits de manera desigual pel territori.

1 Observa les dades de població de la Pobla i respon a les preguntes.

Bebés nascuts Defuncions de persones Immigrants Emigrants

240 37 17 3

• Quinavaserlanatalitatquevatindre?Ilamortalitat?

• Quantsimmigrantsiemigrantsvahaver-hi?

• LapoblaciódelaPobla,vaaugmentarovadisminuir?Perquèhosaps?


A Espanya la població no està repartida de manera desigual.

Leszonesmoltpobladesestrobenal’interior.

Leszonespocpobladestenenàreesruralsextenses.

Aleszonesdecostaarribaungrannombred’immigrants.

Nom Data


Els canvis de població3BLOC

VIUREENSOCIETAT



Els treballs s’agrupen en tres sectors: primari, secundari i terciari.


• Sectorprimari:

• Sectorsecundari:

• Sectorterciari:

2 Indica a quin sector correspon cada una de les imatges.

3 Defineix aquestes activitats i digues a quin sector pertanyen.

• Agricultura:

• Pesca:

Nom Data


Les activitats econòmiques3BLOC

VIUREENSOCIETAT


4 Observa el procés d’elaboració del formatge i contesta.

• Quinaéslamatèriaprimeraqueesnecessitaperaelaborarformatge?

• Quèéselqueesfaalafàbrica?

• Unavegadaelaboratelformatge,quèesfaambaquestproducte?

5 Què vol dir que el procés industrial es fa amb un treball en cadena?


El sector terciari és el que ocupa més persones.

El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se.

AEspanya,elturismeéselserveienquètreballenméspersones.

El transport és el trasllat de productes i passatgers.



La història éslaciènciaqueestudiaelpassatdelespersones.Lesfonts històriques són les empremtes del passat que han perviscut al llarg del temps; les fonts poden ser escrites i no escrites.

Les unitats de temps més usades en història són l’any i el segle. La data dereferènciaésl’anydenaixementdeJesucrist,queésl’any 1.

1 Qui són els historiadors? Quins altres científics treballen amb els historiadors per analitzar el passat?

2 Què és una font històrica? Posa’n dos exemples i digues de quin tipus de font històrica es tracta.

3 Ordena cronològicament aquests anys.

51 dC – 450 dC – 3250 aC – 21 aC – 1 aC – 1 dC

4 Explica les diferències que hi ha entre els fets successius i els fets simultanis.

Nom Data


El temps històric4BLOC

LESEMPREMTESDELTEMPS



Els historiadors han dividit la història en cinc etapes.

1 Ordena les etapes de la història de més antiga a més recent. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.

edat antiga

edat contemporània

edat mitjana

prehistòria

edat moderna

2 Quin és el període més llarg de la història? I el més curt?

3 Escriu en aquesta línia del temps el nom de les edats de la història.

• Afig-hil’esdevenimentquevainiciarcadaunad’aquestesetapes.

Nom Data


Les etapes de la història4BLOC


edat contemporània



La prehistòria és l’etapa més llarga del passat. Es divideix en: paleolític, neolític i edat dels metalls.

En cada un d’aquests períodes les persones van fer descobriments i invents.

1 Completa la taula següent.

2 Escriu si va ser un invent o un descobriment. Després afig si va començar a usar-se en el paleolític, en el neolític o en l’edat dels metalls.

• Molídemà:

• Foc:

• Arada:

3 Quan va aparéixer la ceràmica? Per què va ser tan important?

Nom Data


Com vivien en la prehistòria4BLOC


On vivien Dequès’alimentavenCom estaven organitzats

Paleolític

Neolític

Edat dels metalls



De la prehistòria es conserven distintes manifestacions artístiques, com pintures rupestres i monuments megalítics.

1 Què significa el terme pintura rupestre?

2 Indica si aquestes afirmacions corresponen a les pintures rupestres de la zona cantàbrica (C) o de la zona llevantina (L).

Representen animals com mamuts, cavalls…

Representenpersonesdansant,caçantorecol·lectant.

Són esquemàtiques i d’un sol color.

Estanfetesambgranrealismeiutilitzendiversoscolors.

3 Què és un monument megalític?

4 Observa les imatges i escriu a què correspon cada una.

menhir – dolmen - cromlec

Nom Data


L’art de la prehistòria4BLOC




Abansdel’arribadadelsromans,lapenínsulaIbèricaestavaocupadaperdospobles:els celtes i els ibers.

1 Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.

2 Observa la fotografia d’aquest poblat i marca l’opció correcta.

•Lescasessón:

rectangulars.

circulars.

•Lescasesestandisposadesdeforma:

ordenada.

desordenada.

•Estractad’unpoblat:

celta.

iber.

Nom Data


Els celtes i els ibers4BLOC


GrocÀrea d’influènciacelta

Àrea d’influènciaibera

Taronja



Els grecs, els fenicis i els cartaginesos habitaven a la vora del mar Mediterrani i van fundarcolòniesalaPenínsula.

1 Localitza aquests elements de la polis grega.

muralla – acròpolis – temple – teatre – àgora

2 Contesta les preguntes.

• PeraquèvanarribarelsfenicisalaPenínsula?

• Quinsproductesintercanviavenelsfenicis?

• Onesvaninstal·larelscartaginesosquanvanarribaralapenínsulaIbèrica?

Nom Data


Els pobles colonitzadors4BLOC




En l’any 753 aC les tribus que vivien a la península Itàlica es van unir i van arribar a formar un gran imperi que va durar fins l’any 476 dC.

Els romans van conquistar la península Ibèrica entreelsanys218aCi19aC, i la van anomenar Hispània.

1 Pinta en el mapa el territori d’origen de Roma i situa-hi la ciutat de Roma.

2 Ordena cronològicament les fases de la conquista romana de la península Ibèrica. Escriu 1, 2 i 3.

InteriordelaPenínsula

Costa mediterrània

Nord peninsular

3 Com estava organitzat el territori d’Hispània?

Nom Data


Roma i la conquista d’Hispània 4BLOC




A Hispània els romans van fundar moltes ciutats, encara que la majoria de la població vivia al camp. La població estava dividida en grups.

1 Completa aquest text sobre la societat romana.

La societat romana estava composta per i persones lliures.

Entre les persones lliures hi havia i .

2 Indica a quin tipus d’habitatge correspon cada imatge i qui vivia en cada una.

Hi vivien: Hi vivien:

3 Escriu el nom de l’edifici en què es feien les activitats següents.

• Secelebravenlluitesdegladiadorsiferes:

• S’organitzavencarreresdequadriguesdecavalls:

• Esretiacultealsdéusromans:

Nom Data


La romanització4BLOC




Els primers pobladors de Canàries van arribar fa uns 2.000 anys. Els aborígens vivien en coves o poblats i es dedicaven principalment a la ramaderia.

Tenien una cultura molt rica i molts dels seus costums han arribat fins a l’actualitat.

1 D’on provenien els primers pobladors de Canàries?

2 Respon a les preguntes.

• Onestavensituadeslescovesdelsaborígenscanaris?

• Quèesvatrobardinsdelescoves?

• Quinsmotiuspintavenalescoves?

3 Observa la imatge i marca l’opció correcta.

• Elspoblatssesituavenen:

llocs plans.

zonesescarpades.

• Lescaseserende:

pedra.

fang.

• Elsostreesfeiaamb:

pedra.

vares, lloses, palla i terra.

Nom Data


Els aborígens canaris4BLOC


Habitatge del poblat de Gáldar (Gran Canària).



Tenienramatsdecabres,ovellesdepèliporcsambullals.

Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio.

Recol·lectavenarrelsifruitssilvestresirecollienfusta.

Peratreballarlaterrautilitzavenferramentesdemetall.

5 Qui eren els guanartemes i els menceys?

6 Coneixien els aborígens canaris l’escriptura? Raona la resposta.

7 Indica què representa cada imatge.

8 Posa tres exemples de costums dels aborígens canaris que han arribat fins a l’actualitat.


Programa d’ampliació2

La Via Làctia

L’univers està format per milers de milions de galàxies. Una galàxia és una gran concentració d’estrelles, planetes, gasos, pols…

S’hi distingeixen diversos tipus de galàxies segons la grandària, la forma (espiral, el·líptica o irregular), la llum, etc. Les galàxies estan en moviment continu i se separen les unes de les altres a gran velocitat.

La galàxia en què està el sistema solar és la Via Làctia. El terme Via Làctia vol dir ‘camí de llet’.

S’anomena així perquè si es mira al cel durant la nit s’hi pot vore una banda ampla de color blanc formada per milers d’estrelles, com si fóra un camí. També es va anomenar Camí de Sant Jaume, ja que orientava els peregrins que viatjaven a Santiago de Compostel·la.

La Via Làctia és una galàxia gran en forma d’espiral amb diversos braços. Té més de 200.000 milions d’estrelles. Les estrelles més antigues estan situades al centre de la galàxia i les més joves, als braços.

La nostra galàxia tarda més de 200 milions d’anys a rotar sobre si mateixa. I, si volguérem travessar-la, tardaríem 100.000 anys.

El sistema solar es troba al Braç d’Orió.

1 Llig el text i contesta.

• Què és una galàxia?

• Per què la nostra galàxia s’anomena Via Làctia?

• Quina forma té?

• Per quantes estrelles està formada?

• On està situat el sistema solar dins de la Via Làctia?

Un repte, conéixer l’univers

Nom Data

EL MÓN EN QUÈ VIVIM2BLOC


2 El sistema solar està a la Via Làctia. Quins astres formen part del sistema solar?

3 Els planetes són cossos que giren al voltant d’una estrella. Classifica els planetes del sistema solar, segons la posició respecte al Sol.

Planetes pròxims al Sol Planetes allunyats del Sol

4 Quins moviments realitzen els planetes? Indica en què consisteix cada un.

5 Alguns planetes tenen satèl·lits. Com s’anomena el satèl·lit del nostre planeta?

6 Busca informació en Internet sobre una altra galàxia (Andròmeda, del Triangle…) i respon a les preguntes.

• On està situada respecte a la Via Làctia?

• Quina forma té: espiral, el·líptica…?

• Quins colors hi predominen?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1


Les projeccions cartogràfiques

Les projeccions cartogràfiques s’utilitzen per a representar la Terra, que és una esfera, en un pla. Això provoca certes distorsions en la grandària, la forma o les distàncies de l’espai representat.

Algunes de les projeccions més conegudes són la de Mercator i la de Peters.

Cada projecció representa més bé unes zones del planeta que altres.

Projecció cilíndrica La Terra es projecta sobre un cilindre. És la projecció més usada per a representar tot el planeta (planisferis).

Projecció cònica La Terra es projecta sobre un con. És la projecció més usada per a representar les zones entre els tròpics i els pols.

Projecció azimutal La Terra es projecta sobre un pla tangent a un dels plans. És la projecció més usada per a representar les zones polars.


• Què és una projecció cartogràfica?

• Quin tipus de projeccions hi ha?

• Quina projecció empraries per a representar les zones polars?

Representar el nostre planeta

Nom Data


505399_06_125b_b p cilindrica

505399_06_125b_e p cónica

505399_06_125b_e acimutal

505399_06_125b_b p cilindrica

505399_06_125b_d p cónica

505399_06_125b_f acimutal


2 Escriu on corresponga els elements del plànol.

3 Observa les projeccions de Mercator i de Peters en cada planisferi.

• Compara Europa i Àfrica en les dues projeccions. Quines diferències hi observes?

• En quina projecció s’exagera la grandària dels continents de l’hemisferi nord en perjudici dels continents del sud?


665187_02_p51b_mapamundiPetersBN

0 50

metres

Escala

H

H

Esglésiade Sant Pere

Museu dela Ciència

Carrer del Quadrat

Carrer de l’ Alba

Carrer de l’Amor

Carre

r del

Ven

t

Carre

r de l

a Llu

m

Hotel Bon Son

HotelDescans

A B C D E F

1

2

3

4Parcs i jardins

Museus

H Hotels

Esglésies

N

S

EO

662328_00_07_plano de una ciudad

Projecció de PetersProjecció de Mercator


Els dinosaures que van viure a Espanya

T’has parat a mirar alguna vegada una pedra amb restes fòssils? Voràs que en aquestes s’han quedat restes d’animals, ossos, esquelets i plantes. Se sap que molts d’aquests són d’éssers vius que habitaven a la Terra fa milions d’anys.

Els fòssils es troben a les roques sedimentàries i són estudiats pels paleontòlegs. Són documents molt importants per a conéixer, per exemple, les condicions ambientals d’una època remota. Si en una zona es troben roques amb restes d’animals marins, es podrà deduir que aquest lloc va estar alguna vegada cobert per les aigües dels mars.

A Espanya, en concret, en diverses localitats de la comunitat autònoma de La Rioja i de les províncies de Terol i Sòria, a Aragó i Castella i Lleó, respectivament, s’han trobat uns fòssils molt especials. S’anomenen icnites i són roques en què han quedat impreses les petjades dels dinosaures.


• Què és un fòssil?

• Qui estudien els fòssils? Què els indiquen?

• Què són les icnites?

• On s’han trobat icnites a Espanya?

Els fòssils, roques que ens parlen del passat

Nom Data



2 Els fòssils es formen en roques sedimentàries. Algunes roques metamòrfiques es creen a partir de les sedimentàries. Relaciona a partir de quines roques s’han generat aquestes roques metamòrfiques.

Pissarra

Gres

Marbre

Argila

Quarsita

Calcària

3 El carbó i el petroli són també tipus de roques sedimentàries. Busca informació i completa la fitxa.

4 Com creus que es formen les icnites? Llig, observa els dibuixos i numera’ls en ordre.

a. L’animal xafa amb força sobre el terreny.

b. La xafada de l’animal queda impresa sobre el terreny.

c. Sobre la petjada, al llarg del temps, es van depositant altres materials.

d. Amb el temps, l’erosió o l’acció de l’ésser humà fan que la petjada aparega de nou i siga visible.


Roca Nom Com es forma Per a què s’empra


Les ries

Les costes espanyoles són molt variades. Tenen un gran nombre d’entrants i ixents, amb platges, cales, penya-segats, deltes, ries…

Les ries són valls fluvials situades a la costa i que estan inundades per l’aigua del mar. Al nostre país es localitzen al llarg de la costa cantàbrica i a la costa atlàntica de Galícia.

Destaquen les Rías Altas i les Rías Baixas. Les Rías Altas van des de la ria de l’Eo fins a la de la Corunya, a la costa nord de Galícia. Les Rías Baixas s’estenen des de la ria de Corme i Laxe fins a la frontera amb Portugal, a la costa oest de Galícia.


• Què és una ria?

• En quines costes espanyoles podem trobar ries?

• Descriu la ria de Cedeira, situada a les Rías Altas.

Les nostres costes

Nom Data


Ria de Cedeira.


2 Situa en el dibuix el nom d’aquests accidents costaners.

3 Explica quina diferència hi ha entre els termes següents.

• Un cap i un golf:

• Una illa i un arxipèlag:

4 Indica en quina costa se situen cada un d’aquests accidents.

• Cap de Finisterre:

• Cap de Gata:

• Cap de la Nau:

• Golf de Cadis:

• Golf de València:

5 Busca informació en Internet i assenyala en quins altres llocs d’Europa es poden trobar ries.


A. Cap

B. Golf

C. Platja

D. Illa

E. Delta

F. Arxipèlag

G. Badia


Un temporal inesperat

Des que era menut, Xavier observava com es movien els núvols i jugava a trobar-los una semblança amb diversos objectes.

Li encantaven els dies de tronada. Es quedava a les fosques a la seua habitació, sentint com retrunyien els trons i esperant la llum dels llamps. Després, començava el tamborineig de les gotes de pluja als vidres i li arribava una agradable olor de terra banyada.

Per això, va tindre clar que volia estudiar l’oratge. I va descobrir que la professió era la de meteoròleg.

Ara treballa en l’Institut Valencià de Meteorologia, on elabora informes sobre l’oratge que farà cada dia.

L’any passat es va produir una cosa molt important en la vida de Xavier. Era el mes de setembre i feia alguns mesos que la calor era intensa i les pluges molt escasses. Xavier revisava les dades per fer l’informe diari. En analitzar-les, es va adonar que els pròxims dies s’aproximava un temporal per al qual ningú estava preparat.

Xavier va reaccionar amb rapidesa i va comunicar aquella informació als seus caps i a les autoritats. Aleshores van prendre les mesures necessàries perquè el temporal no ocasionara una catàstrofe.

Al cap de poc de temps va començar a ploure intensament. I va continuar plovent durant cinc dies! Sort que Xavier ho havia advertit a temps.


• Què és un meteoròleg?

• En què creus que es fixa un meteoròleg per predir l’oratge?

• Com era l’oratge al mes de setembre?

• Per què es va evitar una catàstrofe?

El temps atmosfèric

Nom Data



2 Què és el temps atmosfèric?

3 Què mesura un termòmetre? I un pluviòmetre?

4 Observa el mapa amb la previsió del temps i respon a les preguntes.

• En quines zones d’Espanya farà sol?

• On es preveu que plourà?

• Quin temps farà a les illes Balears?

• Com seran els vents a la costa cantàbrica?

• I a la costa mediterrània?


Mar Mediterrani

Mar Cantàbric

Oc

eà

Atl

àn

tic

PO

RT

UG

AL

FRANÇA

Illes Canàries

Illes Balears

N

S

O E

Andorrasol núvols pluja

tronada núvols i clarianes

vent moderat

vent fluix

vent fort

neu


El desert florit

A l’Amèrica del Sud es troba el desert d’Atacama, que és el més sec del món. Encara que parega mentida… poden passar 5, 20 o 400 anys sense ploure! I com et pots imaginar, la falta d’aigua fa quasi impossible la vida dels animals i les plantes.

Però, curiosament, si plou en aquest mateix lloc, es produeix un fenomen extraordinari, que s’anomena desert florit.

Las llavors de les plantes, que porten anys enterrades, germinen, floreixen i reparteixen les llavors a una velocitat increïble. Tot seguit, el desert es cobreix d’una catifa de flors.


• On es troba el desert d’Atacama?

• Quant de temps pot estar sense ploure en aquest desert?

• Què passa quan plou?

• Creus que la vida al desert d’Atacama deu ser fàcil? Per què?

Els climes del món

Nom Data



2 Què és el clima?

3 A la Terra hi ha climes molt diferents. De quins factors depenen aquestes diferències?

4 Observa el dibuix i fes les activitats.

• Situa en el dibuix les zones climàtiques de la Terra.

• Com són les temperatures en els climes pròxims a l’equador?

• Quins climes tenen les temperatures més baixes? On es localitzen?

• En quins climes es dóna una vegetació formada per praderies i boscos?


OCEÀ

AtlÀntiC

ÀFRICA

EUROPA

AMÈRICA

equador


El naixement del riu Cuervo

El riu Cuervo naix al nord-oest de la província de Conca (Castella-la Manxa). El naixement d’aquest riu està situat en una zona composta de roques molt permeables. Per aquest motiu, cada vegada que plou l’aigua es filtra a l’interior de la terra. A l’interior l’aigua circula i s’acumula, i torna a eixir a la superfície a través de molts brolladors.

El brollador més destacat és el del naixement del riu Cuervo. Quan l’aigua arriba a l’exterior, corre uns metres per una zona plana, per a caure després en forma de cascades.

A causa d’una reacció química, un dels components de l’aigua no es dissol, i en caure l’aigua sobre les roques i les plantes pròximes crea formes molt variades de gran fragilitat.

Gràcies a això es crea un paisatge singular i de gran bellesa. Per aquest motiu, en 1999 el naixement del riu Cuervo va ser declarat Monument Natural.

Si alguna vegada decideixes visitar-lo has de tindre en compte que el cabal del riu Cuervo varia amb les estacions de l’any. A l’estiu, i en els anys amb una sequera molt prolongada, el naixement d’aquest riu sol estar sec.


• On es troba el naixement del riu Cuervo?

• Què és el que passa amb l’aigua de pluja en aquesta zona?

• De quina manera ix a l’exterior l’aigua del riu Cuervo?

• Per què el naixement del riu Cuervo a vegades està sec?

Els rius

Nom Data



2 Què és la hidrosfera?

3 Ordena el cicle de l’aigua. Escriu 1, 2, 3, 4 i indica el nom de cada una de les fases.

L’aigua dels rius acaba al mar.

En augmentar el pes de les gotes d’aigua, cauen dels núvols a l’escorça terrestre

i arriben als rius.

L’aigua passa d’estat líquid a estat gasós (vapor) a causa de la calor del Sol.

El vapor es refreda en ascendir per la troposfera. En refredar-se es condensa

en gotes d’aigua que formen els núvols.

4 Escriu on trobem aigua en la naturalesa.



Es pot navegar pels rius d’Espanya?

És interessant observar que barcasses que transporten mercaderies o vaixells de diferents mides solquen grans rius com el Rin, a Alemanya, el Nil, a Egipte, o el Mississippí, als Estats Units.

Podem vore imatges semblants a Espanya? Són navegables els rius espanyols?

En general, els rius espanyols no són navegables, encara que en algun tram del curs baix d’alguns es puga navegar. A què és degut? Hi ha diverses explicacions.

Gran part dels rius espanyols corren entre muntanyes o encaixats entre valls. En aquestes zones els rius són estrets, amb moltes revoltes i les aigües corren a gran velocitat.

Per altra banda, el cabal dels rius espanyols és molt irregular, disminueix molt a l’estiu.

No obstant això, a Espanya al llarg del temps s’han construït alguns canals amb la intenció d’utilitzar-los com a vies de comunicació. Per exemple, el canal de Castella, projectat per a unir el nord de la Meseta amb el port de Santander, o el canal de Sevilla-Bonanza, que permetia la navegació des de Sevilla fins a l’oceà Atlàntic.


• Què significa que els rius espanyols tenen un cabal irregular?

• Per què els rius espanyols no són navegables?

• Amb quin motiu s’han construït alguns canals a Espanya?

Els rius espanyols

Nom Data


Canal de Castella.


2 Observa el mapa i contesta a les preguntes.

• Com són els rius del vessant cantàbric, llargs o curts, amb molt de cabal

o amb poc? Raona la resposta.

• I els del vessant atlàntic? Per què?

3 Busca informació sobre el riu Ebre i indica on naix, on desemboca, quins són els afluents principals i quines comunitats autònomes travessa.


Riu

Jar

ama

662328_03_p46_vertientes

Riu Nalón

RIU EBRERI U M

IÑO

RIU DUERO

RIU TAJO

RIU GU ADIANA

RIU GUADALQUIVIRRIU SEGURA

R IU X ÚQUER

M a r M e d i t e r r a n i

Mar Cantàbric

O C E À

A T L À N T I C

F R A N Ç A

PO

RT

UG

AL

MARROC

Ceuta

Melilla

ILLES BALEARS

ILLES CANÀRIES

Riu

Nav

ia

ANDORRARiu Si l

Riu

Eo Ner bion

Riu Seg

re

Riu Jalón

Riu Túria

Riu Pi s

uerg

a

Riu Tormes

Riu

Esla

Riu A lagó

n

Ri u Ci

güela

Riu Zújar

Riu Ge nil

662328_03_p46_leyenda mapa vertiente

mediterraniatlàntic

cantàbric

VESSANTS D’ESPANYA

riusbarrancs o rambles


La platja del Silenci

En les vacances d’estiu, la meua família i jo sempre passem uns quants dies en un poble que es diu Castañeras, al concejo de Cudillero (Astúries).

Molt prop d’allí hi ha la platja del Silenci, que forma part del paisatge protegit de la Costa Occidental.

La platja del Silenci és increïble. Per a apreciar-ne la bellesa, el millor és pujar al penya-segat. Cal pujar-hi a peu ja que no hi ha carreteres ni camins. És un lloc molt poc transformat per les persones.

Des del lloc més alt es pot contemplar la platja, que té forma d’arc, i els illots rocosos que hi ha enfront, dispersos al mar.

Des d’aquest punt, els colors de cada element del paisatge es fonen en un de sol: el blanc de l’arena de la platja, el blau del mar i el verd de les plantes.

Amb sort, fins i tot s’hi pot vore algun corb marí emplomallat prenent el sol sobre les pedres dels illots.


• On es troba la platja del Silenci?

• Observa la fotografia. Quins elements naturals del paisatge hi veus? Descriu-los.

• És un lloc poc o molt transformat per les persones? Per què?

• Per què creus que està protegit aquest lloc?

Els paisatges

Nom Data



2 Què és un paisatge?

3 Com poden ser els paisatges?

4 Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.

• Quin tipus de paisatge és?

• On es localitza, a l’interior o a la costa?

• Com és el relleu?

• Quin tipus de vegetació hi distingeixes?

• Hi veus algun riu, llac…? En cas d’afirmativa, on és?

• Hi ha algun element fet per les persones? Quin?



Una cascada en un poble!

Orbaneja del Castillo és un poble de muntanya que està situat al nord de la província de Burgos, prop del riu Ebre.

El paisatge que l’envolta, els carrers costeruts i les cases amb balcons atrauen molts turistes, sobretot durant la primavera i l’estiu, per la qual cosa té restaurants i hotels.

Va ser declarat conjunt històric artístic en 1993.

Però el que més sorprén d’aquest lloc és que… pel mig del poble cau una gran cascada!

L’aigua ve d’un rierol que naix en una cova situada a la part alta d’Orbaneja.

I cau, relliscant a tota velocitat, com si fóra una font natural immensa que alegra el so dels carrers.


• On està situat el poble d’Orbaneja del Castillo?

• D’on ve l’aigua que forma la cascada a Orbaneja?

• Quins elements naturals té aquest paisatge?

• I quins són els elements realitzats per persones?

• A quin paisatge d’Espanya correspon: interior o mediterrani?

Els paisatges transformats

Nom Data



2 Quins elements naturals tenen els paisatges d’interior?

3 Quines són les activitats humanes que destaquen més en els paisatges d’interior?

4 Observa aquestes fotografies i contesta a les preguntes.

• Quina fotografia es correspon amb un paisatge mediterrani? I amb un paisatge atlàntic?

• Quins elements naturals veus en el paisatge atlàntic?

• Quins elements realitzats per les persones es veuen en el paisatge mediterrani?

5 Quins altres paisatges hi ha a Espanya? On es localitzen?



Un món de fronteres

El món està dividit en estats que tenen sobirania pròpia, és a dir, que disposen d’un territori i d’un govern que regula la vida dels ciutadans mitjançant lleis i s’encarrega de les relacions amb els governs d’altres estats.

Els límits entre els estats s’anomenen fronteres i s’estableixen per acords.

Les fronteres poden ser naturals, si coincideixen amb una barrera muntanyosa o un riu, o bé línies de delimitació que hi ha en els mapes però no en el terreny.

En el passat, les fronteres eren un barrera important entre els països i resultava difícil traspassar-les. En l’actualitat, són més permeables: les mercaderies, els treballadors, els turistes, els diners… circulen cada vegada amb més llibertat entre els estats. Per exemple, la ciutadania europea permet als habitants dels països membres de la Unió Europea residir, estudiar o treballar en qualsevol país de la UE.

En canvi, en el món actual hi ha fronteres d’un altre tipus: aquelles que diferencien els països pobres dels països rics i que constitueixen barreres, moltes vegades infranquejables, per a les persones que pretenguen millorar la qualitat de vida.


• Què és una frontera?

• Com poden ser les fronteres?

• És fàcil passar hui dia d’un país a un altre? I fa anys?

• Quin altre tipus de fronteres hi ha actualment?

El nostre territori

Nom Data

VIURE EN SOCIETAT3BLOC

El riu Miño és la frontera natural entre Espanya i Portugal.


2 Quins territoris formen part d’Espanya?

3 Quines són les fronteres naturals i polítiques del país?

4 Observa el mapa i respon a les preguntes.

• Quantes comunitats autònomes té Espanya?

• Quines són les comunitats formades per una sola província?


P

M A R R O C

A N D A L U S I A

A R A G ÓC A S T E L L A I L L E Ó

G A L Í C I A

C A S T E L L A - L A M A N X A

C ATA L U N Y A

E X T R E M A D U R A

L A R I O J A

C O M U N I TATVA L E N C I A N A

PAÍSBASC

REGIÓDE MÚRCIA

C A N TÀ B R I APRINCIPATD’ASTÚRIES

COMUNITATDE MADRID

COMUNITATFORAL DE NAVARRA

I L L E S B A L E A R S

Palma

Mèrida

Múrcia

MadridToledo

Oviedo

Sevilla

Logronyo

València

Saragossa Barcelona

Santander

PamplonaVitòria

Santiagode Compostel·la

LLEÓ

JAÉN

BADAJOZ

CÀCERES CONCA

TEROL

TOLEDO

OSCA LLEIDA

LUGO

SEVILLA

SÒRIA

SARAGOSSA

BURGOS

ÀVILA

ALBACETECIUDAD REAL

CÒRDOVA

HUELVA

GRANADA

CADIS

ZAMORA

VALÈNCIA

SALAMANCA

ALMERIA

MÀLAGA

GUADALAJARA

SEGÒVIA

GIRONAOURENSE

VALLADOLID

PALÈNCIA

LA CORUNYA

BARCELONA

ALACANT

CASTELLÓ

ÀLABA

TARRAGONA

PONTEVEDRA

BISCAIA GUIPÚSCOA

F R A N Ç A

PO

RT

UG

AL

A N D O R R A

Ceuta

Melilla

Las Palmasde Gran Canaria

Santa Cruzde Tenerife

C A N À R I E S

LAS PALMAS

SANTA CRUZDE TENERIFE

O C E À

A T L À N T I C

M a r C a n t à b r i c

M a r M e d i t e r r an

i

O C E À A T L À N T I C

662328_05_p68_Politico_Espana

S

E

N

O

Capital d’estatP

Capital de comunitatautònoma

Ciutat autònoma

Límit d’estats

Límit de comunitats

Límit de províncies


Quan es va fer el primer cens de població?

Fins al segle XVI no hi havia bons mètodes per a saber la població que habitava un lloc, per això només es coneixia el nombre d’habitants de forma aproximada.

Va ser l’any 1594 quan es va fer el primer cens amb un mètode rigorós. Els reis necessitaven conéixer exactament quants súbdits tenien i, sobretot, quants d’ells havien de pagar els impostos amb els quals havien de costejar les despeses de l’estat. Gràcies als censos sabem que en aquell temps a Espanya vivien 9 milions de persones i que la població augmentava poc.

Els censos i els padrons no sols serveixen per a conéixer la població absoluta d’un territori.

Recullen també informació del nombre de persones de cada edat, quantes són homes i quantes són dones, el lloc de naixement de cada persona i el seu nivell d’estudis.

Amb les xifres que proporciona el cens, els governants, tant locals com estatals, poden fer molts càlculs, per exemple, si la població augmenta o disminueix, quines necessitats hi haurà en aquell territori, si hi ha molts ancians o molts xiquets, conéixer quines persones tenen l’edat per a treballar i quines persones han de pagar impostos...


• Què és un cens?

• Quan es va fer el primer cens a Espanya?

• Per a què es volia saber el nombre de persones que vivien a Espanya?

• Quina informació es recull en un cens?

La població espanyola

Nom Data



2 Els censos s’utilitzen per a fer projeccions de població, és a dir, saber com serà d’ací a uns anys la natalitat, la mortalitat, l’emigració… Observa la projecció de població per a Espanya i respon a les preguntes.

• Com va ser la natalitat en 2014? Com serà en 2028? I en 2063? Augmentarà o disminuirà?

• Passarà el mateix amb la mortalitat? Raona la resposta.

• El nombre d’immigrants en 2063, augmentarà o disminuirà respecte als anys 2014 i 2028?

• I el d’emigrants?

• En 2063, la població espanyola augmentarà o disminuirà? Per què?

3 Tenint en compte les dades de l’activitat anterior. Quin tipus d’infraestructures o serveis s’hauran de crear? Raona la resposta.


Any 2014 Any 2028 Any 2063

Natalitat 408.901 299.279 229.434

Mortalitat 395.196 411.392 559.857

Immigrants 332.522 332.522 332.522

Emigrants 417.191 288.152 245.903


La fàbrica de joguets

Les mans del meu iaio eren prodigioses. De menuda, em quedava hores mirant com convertia un tros de fusta en un tren amb diversos vagons o en un cotxe amb rodes que giraven de veritat. El taller del meu iaio era màgic per a mi. Recorde les seues ferramentes penjades en ordre, la serradura escampada per terra i l’olor de fusta.

En notar el meu entusiasme pels joguets del iaio, a mon pare se li va ocórrer la idea de muntar un petit negoci. Va començar fabricant joguets de fusta que enviava a les ciutats pròximes. Després van arribar els encàrrecs des de tots els racons del país. De joguets de fusta, va passar a la fabricació de construccions de metall. Més tard van vindre les nines de plàstic, els joguets amb piles, els cotxes teledirigits… La fàbrica va augmentar de mida i les vendes van créixer.

Però, al cap dels anys, el negoci va començar a decaure. Els gustos dels xiquets havien canviat i ja no es venien els mateixos joguets. Mon pare va creure

aleshores que havia de ser jo qui s’encarregara de l’empresa. I va decidir apostar per uns jocs nous que encara no tenien molt d’èxit i… així vam començar a vendre videojocs i consoles de joc!

Gràcies a aquella decisió, el negoci es va recuperar i hui tenim una gran empresa amb molts treballadors. Però al meu despatx, junt amb els catàlegs de videojocs, conserve alguns joguets del meu iaio.

L’economia

Nom Data



• En què s’assemblen els treballs del iaio, del fill i de la néta?

• I en què es diferencien?

• Quines activitats econòmiques ixen en el text? A quins sectors econòmics corresponen?


2 Quina és l’activitat del sector secundari que ocupa més quantitat de treballadors?

3 Què és el procés industrial?

4 Busca informació sobre el treball artesanal i respon a les preguntes.

• Quantes persones treballen en un taller artesanal, poques o moltes?

• Cada treballador està especialitzat en una part del procés productiu? Raona la resposta.

• Quines ferramentes utilitzen per a elaborar els productes?

• Hi ha moltes màquines? Per què?

• Elaboren molts productes o pocs? Justifica la resposta.

5 Què és el sector terciari?

6 Quines activitats econòmiques del sector terciari estan molt relacionades amb el sector secundari? Per què?



Champollion i la pedra Rosetta

Fa més de 200 anys, en una localitat egípcia anomenada Rosetta, uns soldats de l’exèrcit francés trobaren una pedra molt especial. Era de basalt de color negre intens i hi tenia impresos tres textos: un en grec, un altre en una llengua egípcia molt antiga i el tercer estava compost de jeroglífics.

El francés Jean-François Champollion va dedicar deu anys de la seua vida a desxifrar el misteri de la pedra. Ell va ser qui va descobrir el significat de cada un dels símbols que constituïen l’escriptura jeroglífica.

El seu descobriment va ser molt important, perquè gràcies a ell es va aconseguir la clau que obria les portes del fascinant món de l’antic Egipte.

El temps històric

Nom Data

LES EMPREMTES DEL TEMPS4BLOC


• Què és la pedra Rosetta?

• Com és?

• Qui la va trobar?

• Qui la va desxifrar?

• Què va significar aquest descobriment?


2 Busca informació sobre la pedra Rosetta. Tria les dates que són correctes.

La pedra Rosetta es va trobar en 1799.

La pedra Rosetta es va trobar en 2002.

La pedra Rosetta conté un text de l’any 1525.

La pedra Rosetta conté un text de l’any 196 aC.

3 Observa aquesta línia del temps i contesta.

• De què ens informa aquesta línia del temps?

• Quina direcció té la línia?

• Què representa cada tram de la línia del temps?

• En quin any comença?

• En quin acaba?

• On se situa l’esdeveniment més antic?

• I el més recent?

• A quina edat va començar Eva a tocar el piano?


Naix Eva.

Va a la

platja.

Se li cau una

dent.

Viatja en

tren.

Comença a

caminar.

Va a

l’escola.

Toca el

piano.

Guanya un concurs de

lectura.

Anys ➞ 2006 2007 20102008 2009 20132012 20152011 2014


Mitjans de comunicació antics

Que curiosos eren els mitjans de comunicació del passat!

Les tribus d’Àfrica transmetien missatges a distància a través del tam-tam, és a dir, amb colps de tambor.

Fa uns 2.500 anys els grecs tenien emissaris. El soldat Filípides és l’emissari grec més famós. Va córrer sense descansar 42 quilòmetres per anunciar als atenesos la victòria de la seua armada en la batalla de Marató. Després de donar el seu missatge va morir a causa de tan gran esforç.

També s’utilitzaven senyals de fum o coloms missatgers. Fa 800 anys el soldà de Bagdad va ser el primer a entrenar coloms perquè volaren d’una estació de correus a la següent amb un missatge lligat a la pota.

Les edats de la història

Nom Data



• Quins mitjans podries usar per a enviar un missatge fa milers d’anys?

• Amb quin dels mitjans anteriors creus que podries comunicar-te amb terres més llunyanes?

• En quina edat de la història es va desenvolupar la civilització grega?

• En quin segle es van començar a utilitzar els coloms missatgers?


2 Observa aquestes fotografies i ordena-les de més antiga a més recent.

3 Completa una línia del temps sobre les etapes del passat. Dibuixa en cada requadre l’habitatge o construcció corresponent.

Edat antiga

4 Descriu breument com era una de les construccions o habitatges representats en l’activitat 2.


Edat contemporània. Edat mitjana.Prehistòria.

Edat antiga. Edat moderna.


L’invent més important de la història

Fa mig milió d’anys, els nostres avantpassats coneixien el foc com un fenomen terrible de la naturalesa. Quan un llamp partia el cel o prenia foc als boscos, les persones es refugiaven atemorides al fons de les seues coves, fugint de la desgràcia igual que els animals.

Però un dia la curiositat els va portar a acostar-s’hi, a agafar una branca encesa i a portar-la a la cova; d’aquesta manera van aprendre per primera vegada a evadir-se de la foscor, del fred i de la por de la nit. El gran descobriment dels éssers humans va ser arribar a produir ells mateixos aquest foc, i ho aconseguiren fregant dues pedres de sílex i encenent amb les espurnes unes branquetes seques. Ja no era necessari vigilar constantment el foc perquè no s’apagara.

El descobriment del foc va canviar per complet el rumb de la supervivència humana. Amb el foc es protegien del fred de la nit, espantaven las grans feres dels poblats, la carn de la caça era més saborosa i saludable passada pel foc, i també es va aprendre a cauteritzar les ferides amb foc. Finalment, el foc era el lloc al voltant del qual es reunien les persones al final de la jornada, on es contaven les històries i el coneixement passava dels uns als altres, i on l’ésser humà va continuar l’aprenentatge com a ésser social.

La prehistòria

Nom Data



• Quants anys fa que l’ésser humà coneix el foc?

• Com va aconseguir l’ésser humà fer foc per si mateix?

• Quins avantatges ha suposat el descobriment del foc per a la humanitat?


2 Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.

• On estan les persones que ixen en la fotografia?

• Què fan?

• Quina professió creus que tenen?

• Per què?

• Quines restes del passat observen?

3 Busca en ta casa dos objectes semblants als que s’usaven fa milers d’anys i explica en què s’assemblen i en què es diferencien.

Exemple: Un ganivet fa milers d’anys i en l’actualitat s’assemblen en el fet que s’utilitzen per a tallar, i es diferencien en el fet que fa milers d’anys es fabricaven amb pedra i en l’actualitat es fabriquen amb acer.



Visita a un museu arqueològic

En un museu arqueològic s’exposen, conserven i classifiquen objectes i materials del passat, rescatats pels arqueòlegs o guardats al llarg dels segles. El seu objectiu és documentar el passat d’una comunitat o un país i pot contindre tant objectes de temps prehistòrics com altres del segle passat, des d’una col·lecció de peces de vestir fins a restes de gerros de fang que tenen milers d’anys d’antiguitat.

El nostre país té una història molt llarga i plena d’esdeveniments. Nombrosos pobles i cultures han passat per Espanya i hi han deixat la seua empremta, per la qual cosa hi ha molts museus arqueològics.

Els pobles preromans

Nom Data



• Què hi ha en un museu arqueològic?

• Per a què serveix estudiar els objectes de temps passats?

• Has visitat algun museu?

• Com hem de comportar-nos en un museu?

Museu Arqueològic de Lorca, Múrcia.



Fa més de 5.000 anys es va inventar l’escriptura. Al principi, s’utilitzaven jeroglífics, que són dibuixos que representen paraules o idees.

Més tard, es va inventar l’alfabet, que és un conjunt de lletres que combinades entre si formen les paraules.

La invenció de l’escriptura és tan important que marca els inicis de la història.

• Per què és important l’aparició de l’escriptura?

• Què va aparéixer de primer, els jeroglífics o l’alfabet?

• Quina diferència hi ha entre els jeroglífics i l’alfabet?

3 Observa aquesta maqueta d’un habitatge celta i escriu com t’imagines que devia ser la vida d’un xiquet d’aquella època a Espanya.



Els mosaics romans

Una de les manifestacions de l’art romà que s’ha conservat més bé fins a l’actualitat són els mosaics. Els mosaics eren quadres o murals que podien recobrir i decorar tant sostres com terres o parets. Les imatges es componien ajuntant peces xicotetes quadrades de colors, anomenades tessel·les.

Les tessel·les podien estar fetes de materials diferents, com el vidre, la ceràmica o la pedra de diversos colors. Per a fer-les, de primer calia tallar el material en làmines fines, després en tires i després en quadradets. També s’usaven excepcionalment tessel·les de metalls preciosos, com l’or i la plata.

Amb els mosaics representaven escenes de caça, de lluita de gladiadors, de carreres de carros, figures geomètriques...

L’època romana

Nom Data



• Què és un mosaic?

• Com es fan els mosaics?

• Per a què serveixen els mosaics?

• Has vist un mosaic alguna vegada? On? Què representava?


2 Observa aquestes imatges i escriu quin creus que correspon a un pont romà. Després, contesta.

• Quines diferències observes entre un pont i l’altre?

• Coneixes altres monuments romans?

3 Busca informació en Internet sobre els romans a Espanya i assenyala quins monuments són romans.

La Universitat de Salamanca El circ de Tarragona

El temple de Diana (Mèrida) El monestir d’El Escorial (Madrid)

El teatre de Sagunt (València) Les muralles de Lugo

La catedral de Burgos L’Alhambra (Granada)

L’arc de Medinacel·li (Sòria) El pont d’Alcántara (Càceres)



La història del gofio

La història del gofio va començar fa molts milers d’anys, molt abans de l’arribada dels conquistadors a les illes, encara que en aquella època només es coneixia l’ordi. Posteriorment, s’hi van anar afegint nous ingredients, com el blat, l’avena, el cigró i el mill.

Per a preparar-lo s’usaven pedres sobre les quals es col·locava el test o torrador de fang. Una vegada torrat el gra, es triturava als molins de pedra. Aquests molins consistien en dues pedres redones, planes en la part corresponent a la superfície de fregament, i convexes a la part superior, on hi havia un forat, per on s’introduïen els grans torrats del cereal. Posteriorment, la fabricació d’alguns molins de vent o d’aigua va facilitar-ne la mòlta. La majoria dels molins han desaparegut amb el pas del temps i han donat pas als molins elèctrics.

El gofio és un aliment ric en vitamines, com les B1, B2, B3 i C; proteïnes, fibra, magnesi, ferro, calci i sodi.

Els aborígens canaris

Nom Data



• Des de quan elaboraven gofio els aborígens?

• Què és el gofio?

• Com es prepara el gofio?


2 Consulta un atles, localitza-hi les illes Canàries i contesta.

• En quin oceà es troben les illes Canàries?

• Quantes illes componen l’arxipèlag canari?

• Com s’anomenen les dues províncies canàries? I les capitals?

3 Llig el text següent. Busca en el diccionari els termes que no conegues. Després completa la taula.

Els símbols de les illes Canàries

La comunitat canària i cada una de les illes que la formen tenen com a símbols un animal i un vegetal. Els de la comunitat són la palmera i l’ocell canaris.

Els de les illes són els següents: Fuerteventura, el cardó de Jandía i la hubara; Gomera, la Persea indica i la xixella canària; Gran Canària, el cardó i el gos de presa canari; Hierro, la savina i el fardatxo gegant; Lanzarote, la tabaiba dolça i l’aliguenya; La Palma, el pi canari i la graula; i Tenerife, el drago i el pinsà.


Territori Animal Vegetal

Comunitat canària Ocell canari Palmera canària

Fuerteventura

Gomera

Gran Canària

Hierro

Lanzarote

La Palma

Tenerife


Solucionari2

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 490

Bloc 2

Fitxa 1 1. • Estrella: astre que emet llum i calor contínuament.

• Planeta: cos esfèric que gira al voltant d’una estrella.

• Satèl·lit: astre que gira al voltant d’un planeta.

2. RG. D’esquerra a dreta i seguint la direcció de les agulles del rellotge: Júpiter, Venus, Mercuri, Terra, Urà, Mart, Saturn i Neptú.

Fitxa 21. El fa la Terra sobre si mateixa. Rotació.

El fa la Terra al voltant del Sol. Translació. Tarda a fer-lo un any. Translació. Dóna lloc als dies i les nits. Rotació. Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern. Translació.

2. Són les diferents formes que presenta la Lluna.

3. El dibuix de l’esquerra representa el moviment de translació i el de la dreta, el de rotació. • RG. En el dibuix de l’esquerra l’alumne afegirà

dalt, primavera; a la dreta, hivern; baix, tardor, i a l’esquerra, estiu.

• RG. En el dibuix de la dreta, l’alumne escriurà en la cartel·la que assenyala la zona amb més llum, dia, i nit, en la cartel·la que marca la zona menys il·luminada.

Fitxa 31. Un globus terraqüi és una representació

tridimensional, de manera que reprodueix la Terra sense distorsionar. És com una miniatura de la Terra. En un mapa la forma, la grandària i les distàncies es distorsionen.

2. RG. De dalt a baix l’alumne marcarà: B. Pol nord. A. Eix de rotació. E. Hemisferi nord. D. Equador. F. Hemisferi sud. C. Pol sud.

3. • La rosa dels vents.• La retolació.• La llegenda.• L’escala.

4. • Nord, sud, est i oest. • Per l’est. • Per l’oest.5. RL.6. 1. Muntanyes Rocalloses. 2. Serralada dels

Andes. 3. Desert del Sàhara. 4. Riu Nil. 5. Gran plana europea. 6. Himàlaia. 7. Monts Urals. 8. Arxipèlag del Japó.

Fitxa 41. Les capes són: l’atmosfera, que és la capa

gasosa; la hidrosfera, que és la capa líquida; i la geosfera, que és la capa sòlida.

2. RG. De dalt a baix: escorça, mantell i nucli.

3. El relleu és el conjunt de formes que tenen els continents i els oceans. Algunes formes són les muntanyes i les planes.

4. L’erosió és el desgast de les roques, mentre que la sedimentació és l’acumulació dels materials erosionats.

Fitxa 51. Les roques estan formades per minerals. Verdadera

Totes les roques són líquides. Falsa.La sienita és una roca formada per un sol mineral. Falsa. Les oracions correctes serien: Les roques poden ser dures, toves o líquides. La sienita està formada per diversos minerals.

2. Roques magmàtiques. Algunes es formen a l’interior de la Terra i altres procedeixen de la lava dels volcans. Exemples: granit i basalt.Roques sedimentàries. Es formen a partir de restes d’altres roques, de restes d’éssers vius, o a partir de substàncies dissoltes en l’aigua. Exemples: argila, carbó, petroli i calcària. Roques metamòrfiques. Es formen a partir d’altres roques, però es transformen per pressió o temperatura. Exemples: pissarra i marbre.

3. RM. • El diamant és el mineral més dur.• L’anell d’or de ma tia brilla molt. • El quars de color rosa és el que més m’agrada. • La malaquita és un mineral de forma irregular.

Fitxa 61. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

6. Massís Galaic. 3. Serralada Cantàbrica. 9. Muntanyes Basques. 7. Pirineus. 1. Sistema Central. 5. Serralada Ibèrica. 2. Muntanyes de Toledo. 4. Sierra Morena. 8. Serralades Bètiques.

2. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic. RG. Cal situar el mar Cantàbric, al nord; el mar Mediterrani, a l’est, i l’oceà Atlàntic, a l’oest.

3. RG. Els alumnes escriuran en la cartel·la que està més al nord ‘depressió de l’Ebre’ i en la que està mes al sud, ‘depressió del Guadalquivir’.

Solucions. Pla de millora


4. La Meseta central és una gran serralada. Falsa.El Sistema Central és una gran plana. Falsa.Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta. Verdadera. Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta. Verdadera. Les muntanyes interiors de la Meseta són els Pirineus i les muntanyes de Lleó. Falsa. Les oracions correctes serien: La Meseta central és una gran plana. El Sistema Central és una gran serralada. Les muntanyes interiors de la Meseta són el Sistema Central i les muntanyes de Toledo.

5. Serralades Bètiques. Exteriors a la Meseta.Serralada Cantàbrica. Envolten la Meseta.Sierra Morena. Envolten la Meseta.Massís Galaic. Exteriors a la Meseta.Serralada Ibèrica. Envolten la Meseta.Pirineus. Exteriors a la Meseta.

6. La màxima altitud és el Teide. Es troba a les illes Canàries.

7. Les illes Canàries estan a l’oceà Atlàntic i les illes Balears, al mar Mediterrani.

8. RM. Els alumnes podrien esmentar els golfs de Cadis i València, i els caps de Finisterre i de la Nau.

Fitxa 71. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra.

És important perquè filtra els rajos del Sol perjudicials per als éssers vius, reté part de la calor del Sol i impedeix que les temperatures siguen massa altes o massa baixes.

2. RG. De dalt a baix: C. Capes exteriors. B. Estratosfera. A. Troposfera.

3. La troposfera és la capa més pròxima a la Terra. En aquesta es produeixen els fenòmens atmosfèrics.A l’estratosfera hi ha la capa d’ozó, un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als éssers vius.Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes fins a arribar a l’espai.

Fitxa 81. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. Pluja (pel

paraigua), núvols (estan al cel) i vent (que impedeix caminar a la persona de la fotografia).

2. El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats.

3. El termòmetre mesura la temperatura de l’aire.L’anemòmetre mesura la velocitat del vent.El pluviòmetre mesura les precipitacions.El penell indica la direcció del vent.

Fitxa 91. El clima és el conjunt de condicions de l’atmosfera

que es donen en una regió durant molts anys.

2. Els factors són la proximitat a l’equador, l’altitud de les terres i la distància o llunyania al mar.

3. Climes càlids: al voltant de l’equador.Climes freds: al voltant dels pols nord i sud.Climes temperats: entre la zona càlida i les dues fredes.

4. Climes càlids. Alguns tenen temperatures altes i pluges freqüents, en aquesta zona creixen selves. Quan ens allunyem de l’equador les pluges només es produeixen en una estació, per la qual cosa hi ha sabanes. En d’altres a penes plou i només hi creixen palmeres i cactus.Climes freds. Fa molt de fred tot l’any i plou poc. Hi creix la tundra (molses i herbes).Climes temperats. En uns llocs plou molt, en d’altres, poc… i les temperatures no són ni molt altes ni molt baixes, tots tenen les quatre estacions. Hi creixen praderies i boscos.

Fitxa 101. RG.

2. Clima oceànic. Temperatures: suaus. Precipitacions: freqüents tot l’any.Clima mediterrani. Temperatures: a la costa, suaus tot l’any; a l’interior, baixes a l’hivern i altes a l’estiu. Precipitacions: escasses, sobretot a l’estiu.Clima subtropical. Temperatures: suaus tot l’any. Precipitacions: escasses.Clima de muntanya. Temperatures: baixes a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions: abundants.

Fitxa 111. La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.

Falsa.L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies… Verdadera.


Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius. Falsa.Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua per diferències de temperatura. Verdadera.Les oracions correctes serien: La major part de l’aigua de la hidrosfera és salada. Les marees són pujades i baixades del nivell del mar.

2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: evaporació, condensació, precipitació i retorn.

Fitxa 12

1. • Les aigües superficials es troben a la superfície de la Terra i les subterrànies són els corrents i depòsits naturals d’aigua de l’interior de l’escorça terrestre

• El llit és el terreny per on corre l’aigua d’un riu i el cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu.

2. Les glaceres són una capa gruixuda de gel que es forma per l’acumulació de neu. Els rius són corrents continus d’aigua. Els aqüífers són depòsits subterranis d’aigua.

3. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. 1. Curs alt. 2. Curs mitjà. 4. Afluent. 3. Curs baix. 5. Desembocadura.

Fitxa 13

1. Els rius són llargs quan naixen en muntanyes allunyades del mar on desemboquen; si hi estan pròximes, són curts. Quan els rius passen per zones amb clima sec, tenen poc de cabal; si travessen zones amb clima plujós, tenen un cabal abundant.

2. Un vessant és el terreny format per diverses conques, els rius del qual desemboquen en un mateix mar o oceà.

3. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic.

4. El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular i escàs. Falsa.Els rius del vessant atlàntic són curts. Falsa.Els rius del vessant mediterrani són llargs, perquè naixen en muntanyes molt allunyades del mar. Falsa.Les oracions correctes serien: El cabal dels rius del vessant cantàbric és regular i abundant. Els rius del vessant atlàntic són llargs. Els rius del vessant mediterrani són curts, perquè naixen en muntanyes pròximes al mar.

5. El riu més cabalós d’Espanya és el riu Ebre perquè en el seu curs alt travessa zones en què plou i neva molt.

6. RG.

7. Cantàbric: Nerbion, Eo.Atlàntic: Tajo, Guadiana.Mediterrani: Ebre, Túria.

Fitxa 14

1. El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre que observem des d’un lloc.

2. En els paisatges naturals no hi ha elements fets per les persones i en els transformats, sí.

3. RM. L’alumne hauria de destacar les muntanyes, la vegetació, l’animal (ant) i el riu o llac pel qual passa l’animal.

4. RG. De dalt a baix i seguint la direcció de les agulles del rellotge. Carretera, habitatges, cultius i pont.

5. RM. L’alumne podria assenyalar l’agricultura, la indústria, els transports…

6. RM. L’alumnat hauria de destacar la desforestació, la contaminació i la construcció excessiva.

7. RM. Entre les mesures per a conservar un paisatge hi ha establir lleis i normes que obliguen a utilitzar depuradores o filtres, i declarar espais protegits.

Fitxa 15

1. En el paisatge superior, el relleu és pla i està transformat per l’agricultura i la ramaderia. En el paisatge inferior el relleu és pla i costaner; està transformat per l’activitat turística.

2. En els paisatges d’interior el clima és oceànic. Falsa.El relleu dels paisatges canaris és volcànic. Verdadera.Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa. Verdadera.A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes. Verdadera.L’oració correcta seria: En els paisatges d’interior el clima és mediterrani.

3. • Els elements naturals són els penya-segats, el mar i la vegetació.


• Els elements que han transformat el paisatge van ser els habitatges, la carretera, els camins i el port.

4. • El clima és el mediterrani de costa.• La població viu en ciutats de la costa.• La població es dedica a la indústria i al turisme.

Bloc 3

Fitxa 16

1. RG. • De roig pintaran les illes Balears i les Canàries.• De verd: Principat d’Astúries, Cantàbria,

Comunitat Foral de Navarra, La Rioja, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia i les Illes Balears.

• De blau Galícia, Castella i Lleó, País Basc, Aragó, Catalunya, Extremadura, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Andalusia i Canàries.

• Encerclaran de groc Ceuta i Melilla.

2. Cada província té una capital provincial. Les diputacions provincials s’encarreguen d’administrar el territori de cada província. Els municipis estan governats pels ajuntaments.L’ajuntament està format per l’alcalde i els regidors.

Fitxa 17

1. Espanya és un estat democràtic perquè tots els ciutadans tenen els mateixos drets i deures, i perquè les persones poden elegir lliurement els governants en les eleccions.

2. La llei més important d’Espanya és la Constitució. Va ser aprovada en 1978. S’hi recullen els drets i deures dels ciutadans, i les institucions de l’estat.

3. Cap de l’estat. Representa Espanya i és el Rei.Corts Generals. Elaboren i aproven les lleis, controlen l’actuació del govern i aproven els pressupostos. Estan formades pels diputats i senadors.Govern. Dirigeix l’estat i s’ocupa de les relacions entre Espanya i altres països. El componen el president i els ministres.Tribunals de Justícia. S’ocupen que es respecten les lleis. Els seus membres són els jutges i magistrats.

Fitxa 181. • Ciutadania europea: permet als habitants

dels països de la Unió Europea viure, estudiar o treballar en qualsevol país de la UE.

• Euro: moneda que comparteixen molts països de la UE.

2. RG.

3. Els països de la Unió Europea tenen per objectiu millorar l’economia i la societat.

4. Parlament Europeu. Representa els ciutadans de la UE i aprova les lleis. Consell de la Unió Europea. Aprova les lleis.Comissió Europea. Governa la UE i decideix en què es gastarà els diners de la Unió. Tribunal de Justícia. S’ocupa que es respecten les lleis de la UE.

5. Parlament Europeu: eurodiputats.Consell de la Unió Europea: ministres.Comissió Europea: comissaris.Tribunal de Justícia: jutges.

6. RM. Els alumnes podrien assenyalar Espanya, Portugal i Itàlia, entre altres.

7. L’euro és important perquè entre els països que l’utilitzen no s’ha de canviar de moneda, cosa que facilita els intercanvis.

Fitxa 19

1. • Immigrant: persona que arriba a un lloc a viure. • Natalitat: nombre de bebés que naixen en un any.• Mortalitat: nombre de persones que moren

al llarg d’un any.• Emigrant: persona que se’n va d’un lloc per

viure en un altre.

2. Classificació de la població. Per sexe: dones i homes.Per edat: joves, adults i ancians.Per activitat: població activa i població inactiva; i dins de l’activa, ocupada i desocupada.

Fitxa 201. • La natalitat va ser de 240 bebés i la mortalitat

de 37 persones. • Va haver-hi 17 immigrants i 3 emigrants.• La població de la Pobla va augmentar ja que

hi van nàixer més bebés que persones hi van morir, i van arribar més persones que les que se n’anaren.


2. A Espanya la població no està repartida de manera desigual. Falsa.Les zones molt poblades es troben a l’interior. Falsa.Les zones poc poblades tenen àrees rurals extenses. Verdadera.A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants. Verdadera.Les oracions correctes serien: A Espanya la població està repartida de manera desigual. Les zones molt poblades es troben a la costa.

Fitxa 211. • Sector primari: agrupa les activitats

que obtinguen productes que puguen utilitzar-se directament o que s’utilitzen com a matèries primeres per a la indústria.

• Sector secundari: agrupa els treballs que transformen les matèries primeres en productes elaborats.

• Sector terciari: agrupa els treballs que no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis a les persones.

2. RG. D’esquerra a dreta: secundari, terciari, primari.

3. • Agricultura: cultiu de la terra per a obtindre productes vegetals. Sector primari.

• Pesca: captura de peixos i mol·luscos de les aigües superficials i marines. Sector primari.

4. • La matèria primera necessària per a elaborar formatge és la llet.

• A les fàbriques es transforma la llet en formatge.

• Es du als establiments comercials perquè es venga.

5. El treball en cadena significa que cada treballador s’especialitza en una part del procés industrial.

6. El sector terciari és el que ocupa més persones. Verdadera.El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se. Verdadera.A Espanya, el turisme és el servei en què treballen més persones. Falsa.El transport és el trasllat de productes i passatgers. Verdadera. L’oració correcta seria: A Espanya, el comerç és el servei en què treballen més persones.

Bloc 4

Fitxa 221. Els historiadors són les persones que investiguen

els esdeveniments ocorreguts en el passat. Treballen amb ells científics com els geògrafs i els arqueòlegs.

2. És una empremta del passat que ha perviscut al llarg del temps. RM. Un llibre (font escrita) i un quadre (font gràfica).

3. 3250 aC, 21 aC, 1 aC, 1 dC, 51 dC i 450 dC.

4. Els fets successius són els que tenen lloc un darrere d’un altre i els fets simultanis són els que es produeixen al mateix temps.

Fitxa 231. (2) edat antiga.

(5) edat contemporània.(3) edat mitjana.(1) prehistòria.(4) edat moderna.

2. El període més llarg va ser la prehistòria i el més curt, l’edat contemporània.

3. RG. Seguint la línia del temps: prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània.

• RG. Prehistòria, aparició de l’ésser humà; edat antiga, invenció de l’escriptura; edat mitjana, fi de l’Imperi romà; edat moderna, descobriment d’Amèrica; edat contemporània, Revolució Francesa.

Fitxa 241. Paleolític. Vivien a l’aire lliure, en coves o en

cabanes. S’alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruites silvestres. Estaven organitzats en tribus i es repartien les tasques.Neolític. Vivien en aldees. S’alimentaven dels productes que cultivaven i dels animals que criaven. Els homes i dones s’anaren especialitzant en un treball. Edat dels metalls. Vivien en aldees, que es van convertir en poblats i més tard en ciutats. S’alimentaven de l’agricultura i la ramaderia. Les ciutats tenien un cap i guerrers, també van aparéixer nous oficis, com l’artesania.


2. • Molí de mà: invent. Neolític.• Foc: descobriment. Paleolític.• Arada: invent. Edat dels metalls.

3. La ceràmica va aparéixer en el neolític i va ser molt important ja que en els gerros es guardava i es conservava la collita, en les olles es cuinava, i en els plats i bols es menjava i es bevia.

Fitxa 251. Pintura rupestre significa ‘pintura a les roques’.

2. Representen animals com mamuts, cavalls… Zona cantàbrica.Representen persones dansant, caçant o recol·lectant. Zona llevantina. Són esquemàtiques i d’un sol color. Zona llevantina. Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors. Zona cantàbrica.

3. Un monument megalític és un monument construït amb grans pedres anomenades megàlits.

4. RG. D’esquerra a dreta: cromlec, menhir i dolmen.

Fitxa 261. RG.

2. • Les cases són circulars. • Les cases estan disposades de forma

desordenada.• Es tracta d’un poblat celta.

Fitxa 271. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: temple,

teatre, muralla, acròpolis, àgora.

2. • Els fenicis van arribar a la Península per comerciar amb els pobles que la poblaven.

• Els fenicis intercanviaven adorns d’or i plata, ceràmica, ivori o seda.

• Els cartaginesos es van instal·lar a les antigues colònies fenícies.

Fitxa 281. RG. 2. (2) Interior de la Península.

(1) Costa mediterrània.(3) Nord peninsular.

3. Els romans van organitzar el territori d’Hispània en cinc províncies: Bètica, Tarraconense, Gal·lècia i Cartaginense. Al front de cada una hi havia un governador.

Fitxa 29

1. La societat romana estava composta per esclaus i persones lliures. Entre les persones lliures hi havia patricis i plebeus.

2. La imatge de l’esquerra és una insula. Hi vivien les persones pobres. La imatge de la dreta és una domus. Hi vivien les persones riques.

3. • Amfiteatre.• Circ.• Temple.

Fitxa 30

1. Els primers pobladors de Canàries van arribar des del nord-est d’Àfrica.

2. • Les coves estaven situades als penya-segats de la costa o als barrancs.

• Dins de les coves es van trobar molins de pedra, d’oli, agulles d’os, grinyols de ceràmica, sarrons de pell…

• Hi pintaven animals, figures humanes i formes geomètriques.

3. • Els poblats se situaven en llocs plans. • Les cases eren de pedra.• El sostre es feia amb vares, lloses, palla i terra.

4. Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl i porcs amb ullals. Verdadera.Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio. Verdadera.Recol·lectaven arrels i fruites silvestres i recollien fusta. Verdadera.Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall. Falsa.L’oració correcta seria: Per a treballar la terra no utilitzaven ferramentes de metall, ja que a Canàries no hi havia metalls.

5. Els guanartemes i els menceys era com s’anomenaven els caps de territoris extensos a Gran Canària i a Tenerife.

6. Els aborígens canaris coneixien l’escriptura, se sap perquè a Lanzarote, Gran Canària i Hierro es conserven textos gravats en pedra.

7. La imatge de l’esquerra és un gravat i la de la dreta, una ceràmica aborigen.

8. RM. Els alumnes poden esmentar la lluita canària, el pasturatge de cabres i el xiulet gomer.


Bloc 2

Fitxa 1

1. • Una galàxia és una concentració d’estrelles, planetes, gasos, pols…

• Perquè si es mira al cel a la nit es pot vore una banda ampla de color blanc, com si fóra un camí de llet.

• Forma d’espiral amb diversos braços.• Està formada per més de 200.000 milions

d’estrelles. • Al Braç d’Orió.

2. Sol, Lluna, Terra, Venus, Mart, Mercuri, Urà, Júpiter, Saturn i Neptú.

3. Planetes pròxims al Sol: Mercuri, Venus, Terra i Mart.Planetes allunyats del Sol: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

4. Moviment de rotació: el planeta gira sobre si mateix.Moviment de translació: el planeta es trasllada al voltant del Sol.

5. La Lluna.

6. RL. Els alumnes poden escriure sobre Lleó, Andròmeda, el Triangle, el Drac, etc.

Fitxa 2

1. • Una projecció cartogràfica és la representació de la Terra en un pla.

• Cilíndrica, cònica i azimutal.• La projecció azimutal.

2. RG. Dalt a l’esquerra, la rosa dels vents; a l’esquerra baix, l’escala; a la dreta dalt, la retolació i a la dreta baix, la llegenda.

3. • En la projecció de Peters, Àfrica apareix més gran que Europa. En canvi, en la projecció de Mercator, Europa i Àfrica tenen una grandària molt semblant.

• En la projecció de Mercator.

Fitxa 3

1. • Un fòssil es forma per les restes d’un organisme viu que s’ha petrificat.

• Els paleontòlegs. Indiquen com eren les condicions ambientals d’una zona.

• Les icnites són roques en les quals han quedat impreses les petjades dels dinosaures.

• A La Rioja, Terol i Sòria.

2. Pissarra: argila. Marbre: calcària. Quarsita: gres.3. Carbó. Roca sedimentària. De restes d’éssers

vius. S’empra per a obtindre energia.Petroli. Roca sedimentària. De restes d’éssers vius. S’empra per a obtindre energia.

4. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix els dibuixos corresponen a: c, b, a i d.

Fitxa 41. • Una ria és una vall fluvial inundada per l’aigua

del mar.• Al llarg de la costa cantàbrica i a la costa

atlàntica de Galícia.• RM. L’alumne pot fer referència a l’extensió de

la ria i al fet que està envoltada de penya-segats.

2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: arxipèlag, badia, delta, golf, cap, platja, illa.

3. • Un cap és un ixent de terra al mar i un golf és un entrant de mar a la terra.

• Una illa és un tros de terra envoltada d’aigua i un arxipèlag és un conjunt d’illes.

4. • Costa atlàntica • costa mediterrània • costa mediterrània • costa atlàntica • costa mediterrània.

5. RL. L’alumne pot anomenar les ries de Formosa i d’Aveiro a Portugal.

Fitxa 51. • La persona que estudia el temps.

• RM. Revisa i analitza les dades atmosfèriques.• Feia calor intensa i les pluges eren molt

escasses.• Perquè Xavier va advertir que s’aproximava

un temporal i s’hi van prendre les mesures necessàries a temps.

2. És l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats.

3. Un termòmetre mesura la temperatura de l’aire.Un pluviòmetre mesura les precipitacions que cauen cada dia al depòsit.

4. • Al sud, Ceuta, Melilla i Canàries.• A Galícia, País Basc, Castella i Lleó, sud d’Aragó

i Catalunya. • Estarà núvol.

Solucions. Programa d’ampliació


• Moderats.• Moderats al nord i fluixos al sud.

Fitxa 61. • A l’Amèrica del Sud.

• Poden passar 5, 20 o 400 anys.• Les llavors de les plantes germinen, floreixen

i estenen les llavors per formar el desert florit.• No, la vida hi deu ser molt difícil per la falta

d’aigua.

2. El clima és el conjunt de condicions de l’atmosfera que es donen en una regió durant molts anys.

3. De la proximitat a l’equador, del relleu i de la distància al mar.

4. • RG. Partint de la cartel·la superior esquerra i seguint el moviment de les agulles del rellotge: zona temperada, zona freda, zona temperada, zona càlida, zona temperada, zona freda, zona temperada i zona càlida.

• Les temperatures són altes.• Els climes freds. Es localitzen al voltant dels pols

nord i sud, i a les altes muntanyes.• En els climes temperats.

Fitxa 7

1. • Al nord-est de la província de Conca, Castella-la Manxa.

• L’aigua es filtra a l’interior de la terra, circula i s’acumula.

• Ix a través de molts brolladors.• Per les sequeres molt prolongades.

2. La hidrosfera és la capa de la Terra que està composta d’aigua.

3. 4. Retorn; 3. Precipitació; 1. Evaporació; 2. Condensació.

4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: glacera, afluent, riu, torrent o barranc, brollador, aqüífer.

Fitxa 81. • Que no porten el mateix cabal al llarg de l’any,

a l’estiu disminueix molt.• Perquè gran part dels rius corren entre

muntanyes o encaixats en valls i tenen un cabal molt irregular.

• Per a utilitzar-los com a vies de comunicació.

2. • Són curts i tenen bastant pendent perquè naixen en muntanyes pròximes al mar i amb molt de cabal perquè hi plou molt en totes les estacions.

• Són llargs perquè naixen en muntanyes allunyades de l’oceà i tenen més cabal en els mesos de primavera i tardor.

3. RM. El riu Ebre naix a Reinosa, desemboca al mar Mediterrani, els seus afluents principals són el Segre i el Jalón. Travessa Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya.

Fitxa 91. • A Cudillero, Astúries.

• RM. És una platja prop d’un gran penya-segat, amb vegetació.

• És un lloc poc transformat per les persones perquè està protegit.

• RM. Per a mantindre la bellesa que té.

2. És l’aspecte que té la superfície terrestre des d’un lloc.

3. Naturals o transformats.

4. • És un paisatge transformat. • És un paisatge d’interior.• El relleu és muntanyós. • Arbres.• No es veu l’aigua, però sembla que hi ha un riu

a la part dreta de la foto. • Les carreteres i els edificis.

Fitxa 101. • A Burgos.

• D’un rierol que naix en una cova situada a la part alta del poble.

• La muntanya, el riu i la vegetació.• Les cases i el camí. • Paisatge interior.

2. Les planes de la Meseta central i de la depressió de l’Ebre, tenen poca vegetació.

3. L’agricultura i la ramaderia.

4. • La fotografia de la dreta. Paisatge atlàntic és la fotografia de l’esquerra.

• Muntanyes, prats i arbres.• Els edificis.

5. Els paisatges d’interior i els paisatges canaris. Al centre de la península Ibèrica i a l’arxipèlag canari.


Bloc 3

Fitxa 111. • El límit entre dos estats.

• Naturals, com les muntanyes o els rius, o línies de delimitació que hi ha en els mapes, però no en el terreny.

• Sí, en l’actualitat és fàcil circular entre els estats. Fa anys les fronteres eren una barrera important entre els països.

• Les que diferencien els països pobres dels països rics.

2. La major part de la península Ibèrica, les illes Balears, les illes Canàries, Ceuta i Melilla.

3. Fronteres naturals: mar Cantàbric, Pirineus, oceà Atlàntic i mar Mediterrani. Fronteres polítiques: França, Andorra, Portugal i el Marroc.

4. • Dèsset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.

• Astúries, Cantàbria, La Rioja, Comunitat Foral de Navarra, C. de Madrid, Illes Balears i Regió de Múrcia.

Fitxa 121. • El cens és una relació de població d’un territori.

• En 1594.• Per conéixer amb exactitud quants súbdits

havien de pagar els impostos.• El nombre de persones de cada grup d’edat,

quantes són homes i dones, lloc de naixement de cada persona i el nivell d’estudis.

2. • 2014: 408.901. 2028: 299.279. 2063: 229.434. Disminuirà.

• La mortalitat anirà augmentant.• Aquesta xifra no canvia. • El nombre d’emigrants anirà disminuint.• La població disminuirà perquè la natalitat es

reduirà i augmentarà la mortalitat i hi haurà més emigrants que immigrants.

3. RM. L’alumnat ha de reflexionar sobre les necessitats d’una població cada vegada més envellida: més hospitals, geriàtrics, residències, etc.

Fitxa 131. • Els tres es dedicaven a fabricar joguets.

• La forma de fer els joguets és diferent: el iaio els feia de fusta; el fill, de metall, i la néta, digitals.

• El text tracta de la fabricació de joguets, és a dir, correspon al sector secundari.

2. La indústria.

3. El procés industrial és la transformació de les matèries primeres en productes elaborats.

4. • En un taller artesanal solen treballar poques persones.

• No, cada treballador fa el producte des del començament fins al final.

• Les ferramentes són senzilles.• No, és un treball manual.• Elaboren pocs productes perquè no és una

fabricació en cadena.

5. El sector terciari agrupa els treballs que no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis a les persones.

6. El comerç i el transport perquè posen en contacte els productes amb els consumidors.

Bloc 4

Fitxa 141. • És una pedra molt especial que conté tres textos:

un en grec, un altre en una llengua egípcia molt antiga i el tercer estava compost per jeroglífics.

• És una pedra de basalt de color negre intens.• Uns soldats de l’exèrcit francés. • Jean-François Champollion.• Va servir per a descobrir el significat de cada un

dels símbols que constituïen l’escriptura jeroglífica, i així conéixer el fascinant món de l’antic Egipte.

2. Són correctes les dates 1 i 4.

3. • De diferents esdeveniments en la vida d’una xiqueta que es diu Eva.

• D’esquerra a dreta. • Cada tram representa un any en la vida d’Eva.• En 2006• En 2015.• Al principi de la línia del temps.• Al final de la línia del temps.• Als 8 anys.


Fitxa 15

1. • El tam-tam, emissaris, senyals de fum o coloms missatgers.

• Amb els coloms missatgers o emissaris.• En l’edat antiga.• En el segle XIII.

2. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 1, 3, 2 i 4.

3. RG.

4. RL. L’alumne ha de fer referència a l’aparença externa dels edificis.

Fitxa 16

1. • Fa mig milió d’anys. • Fregant dues pedres i encenent amb

les espurnes unes branquetes seques.• Protegir-se del fred de la nit, espantar les grans

feres dels poblats, guisar la carn i cauteritzar les ferides.

2. • En un jaciment arqueològic.• Busquen restes del passat.• Arqueòlegs.• RM. Perquè treballen en un jaciment.• RM. Les restes humanes que hi estan enterrades

i el lloc.

3. RM. Els alumnes poden parlar d’una agulla de cosir, un arpó, una peça de roba...

Fitxa 17

1. • Objectes i materials del passat, des de peces de vestir fins a restes de gerres de fang.

• Per a comprendre com vivien els nostres avantpassats.

• RL. • RL. Els alumnes han de comprendre que s’ha de

respectar el lloc i el que hi ha, no córrer ni cridar, no molestar els altres visitants, etc.

2. • Perquè marca el començament de la història. • Els jeroglífics. • Els jeroglífics són figures i símbols que

representen les paraules i l’alfabet es compon de lletres que formen les paraules.

3. RL.

Fitxa 181. • És un quadre o mural fet amb tessel·les.

• Es componen imatges ajuntant peces menudes quadrades de colors, anomenades tessel·les.

• Per a recobrir i decorar sostres, terres o parets. • RL.

2. El pont de l’esquerra és renaixentista i el de la dreta, romà. • RM. Els alumnes faran referència a les

característiques estètiques, els materials de construcció, la grandària, etc.

• RL.

3. El temple de Diana (Mèrida), el teatre de Sagunt (València), l’arc de Medinacel·li (Sòria), el circ de Tarragona, les muralles de Lugo i el pont d’Alcántara (Càceres).

Fitxa 191. • Des d’abans de l’arribada dels conquistadors

a les illes. • És un aliment ric en vitamines, proteïnes, fibres,

magnesi, ferro, calci i sodi.• Es torra el gra d’ordi, blat, avena, cigró o mill

i es tritura als molins.

2. • A l’oceà Atlàntic.• Set illes.• Província de Santa Cruz de Tenerife, capital

Santa Cruz de Tenerife, i província de Las Palmas de Gran Canaria, capital Las Palmas de Gran Canaria.

3. Fuerteventura: hubara i cardó de Jandía; Gomera: xixella canària i Persea indica; Gran Canària: gos de presa canari i cardó; Hierro: fardatxo gegant i savina; Lanzarote: aliguenya i tabaiba dolça; La Palma: graula i pi canari; Tenerife: pinsà i drago.

NOTES

NOTES

NOTES

NOTES

NOTES

Education

ref y ampl ccss 4