El sentit de l’utilitatés aquell que sorgeixquan una personanecessita prendre unadecisió o adoptar uncriteri respecte algunacosa.

La moralitat ha estat des de sempre per als humans una mena d’obligació, per aquest motiu trobem diferents maneres de sancionar-la. Tot i això, per aquells qui creuen en l’utilitarisme, tota moralitat es basa en sancions externes, és a dir, involucrades amb Déu.

La facultat moral no està en la nostra naturalesa, però constitueix una conseqüència d’aquesta.

La base natural dels sentiments es basa en la condició social, és a dir, en la necessitat habitual de l’home de, en la majoria de circumstàncies, actuar com a part d’un grup abans que de manera individual.

La felicitat és l’objectiu principal de la conducta, i per tant, ha de ser un dels criteris bàsics de la moralitat.

L’utilitarisme no nega la necessitat de la virtut, sinó el contrari, diu que aquesta ha de ser desitjada. Així doncs, la virtut ha de ser un dels principals mitjans per tal d’assolir l’objectiu principal.

No es necessita cap altra prova per al principi de la utilitat que el simple fet que les coses siguin desitjables. Per tant, la promoció de la felicitat és l’única prova per la qual s’ha de jutjar la conducta humana.

Allà on no hi hagi força suficient per obrar bé, s’ha de fer veure que actuar correctament està associat amb el plaer, facilitant d’aquesta manera que pugui fer néixer la voluntat de la virtut.