Nous perfils baix llobregat /esborrany

Crisi econòmica i nous usuaris de serveis socials

Roger Buch Fundació Pere Tarrés

Necessitats noves detectades...

• ....• ...• ...• ...

Tendències a llarg termini ,

un nou context d’exclusió

social. Fenòmens

estructurals.

Crisi temporal. Fenòmens conjuntur

als

• Podem / hem de separar el debat sobre la crisi de l’Estat del Benestar i el debat sobre la crisi econòmica?

Estat Espanyol quan fa que recula l’Estat del Benestar?

Quan fa que Occident parla de la Crisi de l’Estat del Benestar?

Estat del Benestar

• Liberalisme econòmic – creixement econòmic• Democràcia ! (Àgora) • Estat-Nació (gran comunitat d’autoajuda)

• Redistribució (per pal·liar la desigualtat...)• Assegurança pels infortunis! (atur, discapacitat, malaltia,

vellesa... (del bressol a la tomba!)• Regulació mercat laboral• Prestació de mínims. Drets socials!!

Pacte social, de classes!Tothom hi guanya

Fòrmula màgica!!

Drets que entren en crisi...

Drets socials

• Privatització

• Desregularització

Drets polítics

• L’Estat ja no té poder

• Fatiga de llibertat

• Renúncia...

Crisi - Estat del Benestar

• Liberalisme– creixement – Crisi econòmica! • Democràcia ! Manen els mercats!!• Estat-Nació ... globalització! El planeta és el gran

referent! Cap a un planeta social?

Pacte social, de classes!Quines classes??? Si la classe obrera no fa por..., s’hi val tot ! L’obrer més preocupat per deixar de ser obrer

que per lluitar per la seva classe!

El debat sobre impacte i resultats...

• Després de dècades d’Estat del Benestar...

• S’ha eliminat la pobresa? • S’han reduït les desigualtats econòmiques? • S’ha mantingut el creixement econòmic?

Antic debat sobre la crisi de l’estat del Benestar, avui aguditzat per la crisi!

Crisi de legitimacióCrisi de sobredemandaCrisi de sostenibilitat del model (canvis demogràfics)

I nosaltres, quin model?Esping Andersen

• Socialdemòcrata• Conservador – Mediterrani

• Liberal

Nosaltres tenim un model molt avançat en àrees com la sanitat i en altres (habitatge) molt endarrerit!

Tot i el neoliberalisme..., fins a la crisi, augment de la despesa social constant, paral·lel a desregulació del mercat de treball

Podem tenir un model socialdemòcrata sense ser rics?

Els reptes estratègics de l’EB

Qui rep què?Estratègia del servei públic

Qui fa què?Estratègia productiva dels serveis públics i cooperació privada - pública

Qui paga què? Estratègia fiscal

Exhaustivitat versus prioritzacióUniversalitat versus Segmentació

Gratuïtat versus Copagament

Albert Serra (Perspectives dels serveis socials a les persones) Juliol 2011 Fundació Pere Tarrés

1- El debat de la universalització

• Qui rep què?• Quines necessitats han de ser ateses per l’Estat?• Quins ciutadans han de rebre les prestacions?• Segmentar o mantenir prestacions universals?• Orientar-se cap als pobres? Cobrir les classes

mitges? Crear rendes mínimes?

2- El debat del finançament. Qui paga què?

• Quan i com s’han d’establir els mecanismes de copagament?

• S’han d’estimular els fons privats? • Quin ha de ser els paper de les assegurances

privades? • S’ha d’admetre el finançament privat dels serveis

addicionals?

3. El debat de la gestió. Qui fa què?

• Qui produeix els serveis? • Separació provisió-producció Externalitzacions –

Xecs• Com desenvolupar mecanismes de regulació i

control eficaços?

Externalització cap a entitats no lucratives!

Alguns problemes metodològics

• Aquests dos debats sobre “com sortir de la crisi” i el “futur de l’estat del Benestar”els podem / els hem de plantejar des d’un punt de vista ideològic (eix liberal – socialdemòcrata) o des d’un punt de vista tècnic/científic (avaluació, eficàcia...)?

Ens hem de creure les dades dels “científics” (Navarro / Sala i Martin) Sempre ens donen dades que beneficien als arguments que ja tenen!

La crisi econòmica i els seus efectes

Les fases de la crisi

Crisi financera Crisi industrial (falta crèdit...)

Crisi administracions públiques

(baixen els ingressos)

Crisi entitats no lucratives

(Baixen les subvencions...)

Font: INE

Evolució atur

Situacions on es noti la crisi

• ...• ...• ...• ...

A qui afecta la crisi?

• A uns països més que altres...? • A determinades ocupacions– Alguns cauen a menys de la meitat (construcció, cotxes, – Altres a baixen un 10% la seva activitat

• Als que busquen feina i no en troben– Sobretot estrangers, joves, homes, no qualificats...

• Als qui no milloren la seva feina...• Als que es van hipotecar comprant una casa molt

cara...

A qui no afecta...?

• A determinades ocupacions• A determinats sectors (exportació, turisme...) • Als pensionistes• Als que tenen la vivenda pagada...

Algun motiu per l’esperança?

Poc consum

Baixa la producció

+atur-ingressos públics

Baixa la despesa pública

El cercle viciós de la crisi

El dilema...

Austeritat

Reactivació(inversió pública)

La crisi més actual: la crisi de l’administració pública

• Acumulació del Deute • Dèficit i el compliment del dèficit• Les necessitats de finançament• Pocs ingressos • Ajustos pressupostaris...Es noten? Qui els

nota? els treballadors públics o els usuaris!

On apreten els ajustos pressupostaris...?

• ...• ...• ...• ...• ...

Vivenda Alimentació Educació Sanitat Cultura / Oci

Estat

Mercat

Família

Comunitat

NecessitatsAg

ents

de

Bene

star

Ompliu un exemple a totes les caselles on sigui possible

• Marqueu la casella que actualment es la més important de cada columna

• I si una persona no pot accedir al Mercat perquè no pot treballar... – S’ha jubilat– No troba feina (atur)– Té una malatia permanent

• Que passaria? Desmercantilització

Vivenda Alimentació Educació Sanitat Cultura / Oci

Estat x x X X x

Mercat

x x x X x

Família x x x x x

Comunitat - x x x x

NecessitatsAg

ents

de

Bene

star

• Sempre ha estat així? [Història]• És així a tot arreu? [Polítiques comparades i

Models EB]• Podria no ser així? • Quin paper li toca a l’Estat? – L’Estat ha d’ajudar als altres agents a desenvolupar les

seves tasques• Que sería lo ideal? Per a quí? [Ideologia]

Sobre agents i necessitats

Vivenda Alimentació Educació Sanitat Cultura / Oci

Estat x x X X x

Mercat

x x x X x

Família x x x x x

Comunitat - x x x x

NecessitatsAg

ents

de

Bene

star

Vivenda Alimentació Educació Sanitat Cultura / Oci

Estat

Mercat

Família

Comunitat

NecessitatsAg

ents

de

Bene

star

Vivenda Alimentació Educació Sanitat Cultura/ Oci

Estat mínima mínima Retalla i aguanta

Retalla i aguanta

Retalla...

Mercat ALARMA ALARMA

Família Recurs finit

Recurs finit

Comunitat Incipient Banc Aliments

Cobertura de necessitats

• “Junto a los avances en la libertad y la autonomía de las mujeres , las contradicciones del nuevo escenario generan nuevas inestabilidades sociales, nuevos filones de exclusión, en los que la variable género resulta determinante”

• Subirats, • Brugué, Gomà (analisis de los factores de

exclusión social)

Tres vectors d’impacte predominant

• Complexitat.D’una societat de classes a una societat creuada per múltiples eixos de desigualtat (...)

• Subjectivització. La transició d’una societat estructurada i previsible(...) a una societat de riscos i incerteses, que cal afrontar des de la individualitat (Bauman..)

• L’exclusió. Pas d’una societat de relacions verticals a una societat de polarització dins/fora

Per unes polítiques d’inclusió

• Polítiques transversals• Polítiques participatives• Polítiques d’inclusió, capaces de fomentar

noves lògiques de cohesió i redistribució

Subirats, Alfama i Obradors: Ciudadanía e inclusión social frente a las inseguridades contemporaneas. La significación del empleo.

Tendències a llarg abast

Tendències a curt termini (crisi)

Exemples:

Educació Vivenda Atur FamíliaImmigracióPolítiques públiquesTercer SectorRMIMoviments socialsGent granPobresaVoluntariat

ÀMBITS

Serveis socials: Més usuaris i més diversificats

• Nou marc normatiu (Dependència)– Persones amb millor situació econòmica– Alguns més exigents i amb altes expectatives – Altres que no es deixen ajudar

• Nova ciutadania– Ciutadà més informat, més participatiu, actiu, exigent– Diversitat i interculturalitat

• Nou context marcat per la crisi.– Persones que han canvia el seu estatus adquisitiu.– Recança de dirigir-se als Serveis Socials. Quan arriben és molt tard...– Demanda de reincorporar-se al món laboral, no de prestacions i això

no pot ser...

Encarna Grifell – Vilanova i la Geltrú

Altres perfils que ens porta la crisi...

• Immigrants en procés d’acollida, fora del mercat laboral, amb dificultats per renovar permisos de treball i residència

• Famílies que no arriben a final de mes (amb adult sou molt baix o tots a l’atur, fills petits, forta càrrega habitatge).

• Infància en risc i maltractaments com a causa de tensions i desajustos familiars

Encarna Grifell – Vilanova i la Geltrú

Noves demandes...

• Relacionades amb la dignitat de les persones– Assessorament i acompanyament– Professionals de referència personals – Coordinador de l’administració– Itineraris de retorn del mercat laboral

• Econòmiques, derivades de la crisi– Increment sol·licitud RMI– Ajuts econòmics lligats a l’habitatge– Ajuts alimentació– Ajuts lligats a necessitats educatives– Ajuts conciliació vida laboral i familiar (i poder treballar...)

Encarna Grifell – Vilanova i la Geltrú

Evolució RMI

• 1990-2008 Creixement moderat de la demanda. • 2009 Impacte de la crisi econòmica. Es triplica

la tramitació d’expedients.• Evolució dels perfils dels beneficiaris: – Augment de casos no socials: pèrdua estabilitat

laboral– Més immigració– Famílies monoparentals– Augment de demandants joves.

www.granollers.cat (2010)

Moltes gràcies

rbuch@peretarres.org @rogerbuch