32
tarragona ~ reus ~ costaDaurada diari més més diari DIVENDRES 8 D’OCTUBRE DE 2010 núm. 1.644 www.diarimes.com CULTURA Les seves restes es troben en bon estat de conservació, segons confirmen les primeres anàlisis que s’han realitzat. P8 D’esquerra a dreta, Lluís Miquel Pérez, Josep Poblet, Josep Fèlix Ballesteros, José Montilla, Isidoro Álvarez, Teresa Pallarès i Xavier Sabaté. CRISTINA AGUILAR José Montilla inaugura oficialment El Corte Inglés de Tarragona COMERÇ El centre comercial obre portes avui amb la previsió de rebre milers de visitants. P2 Reus desenterra el mausoleu del general Prim 39 anys després OLÍVIA MOLET Part de les restes embalsamades del cos.

08 octubre 2010

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Diari gratuït del Camp de Tarragona

Citation preview

  • tarragona ~ reus ~ costaDaurada

    diarimsmsdiariDIVENDRES

    8 DOCTUBRE DE 2010nm. 1.644

    www.diarimes.com

    CULTURA Les seves restes es troben en bon estat de conservaci, segons confirmen les primeres anlisis que shan realitzat. P8

    Desquerra a dreta, Llus Miquel Prez, Josep Poblet, Josep Flix Ballesteros, Jos Montilla, Isidoro lvarez, Teresa Pallars i Xavier Sabat.

    CRISTINA AGUILAR

    Jos Montilla inaugura oficialment El Corte Ingls de TarragonaCOMER El centre comercial obre portes avui amb la previsi de rebre milers de visitants. P2

    Reus desenterra el mausoleu del general Prim 39 anys desprs

    OLVIA MOLET

    Part de les restes embalsamades del cos.

  • 2 - diarims 08/10/10TARRAGONA

    LAIA DAZPer fi ha arribat el dia. Pels carrers de la ciutat ja fa temps que no es parla de res ms i la conversa ms re-current dahir entre els tar-ragonins era la que acabava amb un ens veiem dem a les 10 per ser dels primers a entrar o ja ens trobarem dissabte per all dins. I s que avui obre portes El Cor-te Ingls amb la previsi de rebre milers de visites du-rant els seus primers dies.Ahir al mat va ser el torn

    de la inauguraci oficial. El president de la Generalitat, Jos Montilla, i el del Cor-te Ingls, Isidoro lvarez, van recrrer en poc menys duna hora les sis plan-tes del centre comercial, acompanyats de nombro-sos representants institu-cionals del Camp de Tarra-gona. Entre els assistents hi havia lalcalde la ciutat, Jo-sep Flix Ballesteros; el de-legat del Govern, Xavier Sa-bat, la subdelegada, Teresa Pallars; lalcalde de Reus, Llus Miquel Prez (que va arribar quan la visita estava prcticament acabada i tots els periodistes ja ens pen-svem que ens havia deixat plantats), i el president de la Diputaci, Josep Poblet, el de la Cambra de Comer, Albert Abell, larquebisbe de Tarragona, Jaume Pu-jol, i uns quants regidors de lAjuntament.Ballesteros no va dub-

    tar ni un moment a afir-mar que larribada dEl Corte Ingls s un element datractiu de la ciutat, un

    repte pel comer, per tam-b s una oportunitat, i no fa ms que confirmar la nostra capitalitat comerci-al i el lideratge territorial. Per la seva banda, tant el president de la Cambra de Comer, Carles Abell, com el delegat del govern, Xavi-er Sabat, van afirmar que suposar un estmul per la resta de comer de la ciutat,

    que haur despecialitzar-se i millorar per poder be-neficiar-se de la nombrosa clientela de fora que vindr a la ciutat. Abell tamb va valorar molt positivament la iniciativa de posar en funcionament un autobs per unir el centre comer-cial amb la Rambla Nova. No deixa de ser un element comunicador i una manera molt fcil dajudar a portar gent a El Corte Ingls, per tamb que aquesta gent es pugui redistribuir per la resta de la ciutat.El tinent dalcalde de Pro-

    moci Econmica, Sergi de los Rios, com lalcalde, tam-b es va referir a la capitali-tat comercial i va afegir que el nombre de persones que vnen a la ciutat per com-prar ja havia millorat molt en els ltims deu anys i ara amb aquest centre comer-cial encara millorar molt ms.

    Compradors sense compraTot i que ahir encara no es podia comprar i la visita noms va consistir a pas-sejar per les installacions algun poltic, per tamb

    algun periodista, es va de-dicar a xafardejar preus i a localitzar alguns objec-tes per tal de convertir-se en alguns dels compradors que aquest cap de setmana estrenaran El Corte Ingls. Un dels primers en trobar quelcom interessant va el mateix De los Rios, que es va mostrar entusiasmat da-vant duna edici especial de diversos discos del grup AC/DC, seguit de lalcalde Ballesteros i el president Montilla, quan van estar davant de les samarretes del Nstic.

    COMER

    El centre comercial obre portes avui amb la previsi de rebre milers de visites en el seu primer dia

    Desquerra a dreta, Josep Flix Ballesteros, Jos Montilla i Xavier Sabat, a El Corte Ingls.

    CRISTINA AGUILAR

    Ballesteros: El Corte Ingls referma la nostra capitalitat comercial

    Xavier Sabat: Suposa un estmul per la resta de comer, que haur despecialitzar-se

    TAC 12 entrevista a Jos Montilla aquesta nit

    La televisi pblica del Camp de Tarragona, TAC 12, entrevista aquesta nit el president de la Gene-ralitat de Catalunya, Jos Montilla amb la intenci de passar balan a la le-gislatura que tot just est a punt dacabar i de trac-tar diferents temes dac-tualitat. Lentrevista co-incideix amb la mateixa setmana de lanunci ofi-cial de la convocatria de les eleccions al Parla-ment de Catalunya, que estan previstes pel 28 de novembre. Lentrevista semetr a dos quarts de nou i a dos quarts don-ze del vespre en un es-pecial del programa 12 Qestions que dirigeix i presenta el director de la televisi del Camp de Tarragona, Xavier Abell.

    Ballesteros: Sha de demostrar que el tramvia no s viable

    Lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, va respondre ahir les al-legacions presentades per la CEPTA i la FEAT el projecte informatiu del Tramcamp. Balles-teros va dir que cal de-mostrar que el projecte no s viable econmica-ment tal i com diuen des de la patronal, per que es tractaria dun aven pel territori, a ms, el F-rum Cvic del Camp de Tarragona, en qu hi ha molts empresaris, ens re-clamen i les forces polti-ques estan absolutament dacord amb qu aquest ser un element de cohe-si territorial de primer ordre i els transportistes privats podran formar part de la societat pbli-ca que es formi. LAIA DAZ

  • diarims - 308/10/10 TARRAGONA

    EUROPA PRESSEls treballs de tanca i con-dicionament del solar per iniciar lenderrocament de lemblemtic Hostal del Sol, un edifici de vuit plantes amb vistes al mar situat al costat del Museu Arqueo-lgic Nacional i les mura-lles romanes de Tarragona, es van iniciar ahir, enca-ra que fins al 13 doctubre no comenar la demoli-ci prpiament dita, que es far manualment per no fer malb els habitatges lim-trofs.En els propers dies es ta-

    llar el pas de vianants en un tram del passeig de Sant Antoni ja sha limitat par-cialment i es prohibir laparcament en bateria al llarg duns 150 metres per deixar espai al moviment de maquinria pesant. En lltima setmana dagost es va signar el decret dAlcal-dia que ordenava lenderro-

    cament dun dels elements histrics del paisatge urb de Tarragona, que va tan-car les portes lany 1976, desprs de dcades de plets

    i negociacions amb les dues famlies propietries de la finca.Durant aquests anys,

    lHostal sha convertit pe-

    ridicament en notcia per incendis, assalts dokupes i queixes venals per la de-gradaci de lentorn. Desprs de lenderroca-

    ment, lAjuntament pre-veu ampliar la zona verda municipal annexa als jar-dins del Palau de la Diputa-ci, desprs darribar a un acord final pel que desem-borsar 1,7 milions deuros i un solar edificable de gai-reb 2.000 metres quadrats al costat de lestadi del Ns-tic. Donada la seva ubi-caci, en un dels entorns turstics ms bells de Tarra-gona, la demolici ha estat una demanda social cons-tant, recollida per totes les forces poltiques en els seus programes electorals. Una sentncia de 1998, ratifica-da quatre anys desprs pel Tribunal Suprem, va dic-tar que limpacte esttic de lhostal afecta les muralles i al Pretori rom.

    ACTUALITAT

    Lenderrocament manual daquest edifici de vuit plantes siniciar el dia 13

    Comencen els primers treballs per demolir lemblemtic Hostal del Sol

    La imatge que presentava ahir lemblemtic Hostal del Sol.

    CRISTINA AGUILAR

    Lascensor del Jard rom ubicat a la Via Augusta ja funciona

    Lascensor del Jard rom de lAmfiteatre de Tarra-gona ubicat a la Via Au-gusta ja est en funcio-nament des dahir dijous. Ls daquest equipament s restringit i tan sols el poden fer servir les per-sones amb mobilitat re-duda, dones embaras-sades i gent gran. El seu horari s de vuit del mat a onze de la nit de dilluns a diumenge. Amb la po-sada en marxa daquest servei es posa fi a les complicacions per acce-dir a aquest punt que te-nien moltes persones ja que per accedir havien de passar pel Vial Bryant. Cal recordar que el Jard rom de lAmfiteatre co-negut popularment com el parc de les Granotes es va inaugurar fa uns me-sos desprs de patir una reforma total. En con-cret, es van ubicar un se-guit de plantes aromti-ques i arbres tal i com hi havia en lpoca romana i es va reordenar tot les-pai. Aquest jard est pre-vist que estigui tancat durant la nit per preser-var-lo. REDACCI

    La recloraci arriba a les aiges de la planta de Tarragona

    La companyia Severn Trent Services-Apliclor disposa de ladjudicaci de la licitaci del con-curs de recloraci de laigua de Tarragona en el que ser la planta de tractament per electro-cloraci ms gran dEs-panya. Amb una inversi de 490.000 euros, el pro-jecte millorar la gesti del dipsit daigua pota-ble Cota 118 de Tarrago-na, que proveeix als ms de 140.000 habitants de la capital tarragonina.Amb la recloraci sevi-ta el transport de clor per carretera o ferrocar-ril des de la fbrica fins a la planta de tractament, aix com lemmagatze-matge daquest compost qumic. Aix augmenta la seguretat. REDACCI

  • 4 - diarims 08/10/10TARRAGONA

    LAutoescola Fill s una em-presa familiar fundada al 1963 per Vicente Fill Pei-ret. Des daquest juliol, lau-toescola ha estrenat nova ubicaci a la Rambla Nova, nmero 32, segon pis.

    El centre, dedicat a len-senyament de la conducci, continua amb la mateixa tra-jectria que en tots aquests quaranta-quatre anys dex-perincia impartint classes deducaci vial.

    La formaci de conduc-tors responsables, sense deixar de cant el tracte personalitzat i directe amb els alumnes de lautoesco-la, s un dels objectius i una de les caracterstiques ms importants que des del cen-tre es vol potenciar i donar a conixer.

    Tot lequip hum de lauto-escola t molt clar que el bon tracte amb el client s la mi-llor carta de presentaci per al

    centre, que acull alumnes de totes les edats, nacionalitats i de totes les zones, ja siguin de Tarragona ciutat o de les roda-lies. La bona opini dels alum-nes fa que els futurs conduc-tors trin lAutoescola Fill per formar-se i poder aconseguir el carnet de conduir.

    En termes pedaggics, lobjectiu mxim daquesta empresa s que des de les seves aules surtin conduc-tors ben formats i no noms capaos de superar un exa-men de conducci.

    Lautoescola ofereix la preparaci per lobtenci del carnet de conduir de cotxe, els de moto tipus A1 i A2; el perms de conducci de ciclomotors i el carnet BTP.

    Treures qualsevol daquests carnets no s tasca fcil, per tampoc massa complicat si sobt una bona formaci, que s precisa-ment el que des de lAutoes-

    cola Fill es realitza. Aquest centre imparteix cursos in-tensius que duren 4 dies, amb un total de 12 hores de formaci, a un preu re-alment bo i competitiu. Aix mateix, com que els pro-fessors opinen que no cal forar a lalumne a adquirir

    tots els coneixements en un perode concret, lautoes-cola posa a labast del seu alumnat la possibilitat de fer tants cursos intensius com creguin necessaris per es-tar ben preparats. El profes-sorat del centre ofereix als futurs conductors un asses-

    sorament pedaggic, per tal que puguin presentar-se als exmens, tant teric com prctic, amb el mxim de possibilitats dxit.

    Lautoescola t molt clar que avui dia el temps t un valor molt preuat per a les persones. Conscients dai-

    x, el centre sadapta als horaris dels alumnes: hi ha cursos intensius al mat, du-rant els mesos destiu; cur-sos intensius a la tarda, du-rant lhivern i, a ms, hores de classe terica als matins i les prctiques durant tota la jornada, de vuit del mat a deu del vespre.

    LAutoescola Fill utilitza les noves tecnologies per imartir els continguts dedu-caci vial. Disposa duna sala dordinadors on els alumnes poden fer testos, els quals si hi ha preguntes que fallen reben una expli-caci de perqu s errnia. Aix mateix, en les calsses teriques, on el professor explica els continguts, es fa servir vdeo projector per explicar les preguntes dels tests dexamen. Daltra ban-da, en la part prctica, lau-toescola disposa duna flota de vehicles nous, moderns i actual, tant en cotxes com en motos.

    Tot plegat, fa de lAutoes-cola Fill una aposta segu-ra per formar-se com a bon conductor.

    Autoescola Fill estrena nova ubicaci

    CONDUCCI

    Lempresa familiar es trasllada a la Rambla Nova, amb una nova seu, per amb les

    mateixes ganes de formar nous conductors

    LAutoescola Fill es troba a la Rambla Nova, nmero 32, 2n pis.

    CEDIDALs dordinardors per laprenentatge s un dels mtodes educatius utilitzats al centre formatiu

    ESTHER VALCRCEL s el portaveu del PP al Senat, crrec que la fet protagonista de moltes de les polmiques que en els darrers anys han en-frontat el Govern espanyol amb loposici. Parlem de Po Garca Escudero, que a banda de ser el president del PP de Madrid entre 1993-2004, va ser el director de la Rehabilitaci del nucli antic de la capital de lEstat espanyol. Partint de la seva experincia, com veu la polmica generada per les restriccions de trnsit al nucli antic tarragon?La peatonalitzaci s bona. Sha demostrat que beneficia el comer, per mai sha doblidar el benes-

    tar dels vens. Una de les mesures que ha donat molts bons resultats a moltes ciu-tats, tant de lEstat com de lestranger, i que a Madrid reconec que sha establert tard, s la de prioritzar pla-ces daparcament per als residents. A Madrid, per exemple, els vens del nucli antic paguen una quantitat molt baixa per estacionar i disposen duna targeta per poder aparcar de manera gratuta a lentorn del seu domicili. Els que no viuen a la zona han de pagar un preu relativament car per estacionar, ja que lobjec-tiu s que sutilitzi el trans-

    port pblic per arribar al centre de la ciutat. Un al-tre exemple s Londres, on la prohibici de circular al centre histric ha arribat a lextrem. Hi ha un peatge i qui vulgui entrar ha de pa-gar unes sis lliures. Una altra de les problemtiques del nucli antic de Tarragona s la degradaci dels edificis. Lantiguitat i el mal estat dels immobles s un dels inconvenients de tots els centres histrics, una pro-blemtica a la qual la legis-laci vigent no ajuda, ja que no aposta per la conserva-ci. Tarragona hauria de donar incentius perqu els propietaris rehabilitin els immobles en mal estat, no-ms aix es milloren els nu-clis antics. Els esquters shan apoderat de diversos immobles abandonats. Qu creu respecte a aix?Locupaci dels edificis s un delicte. Sha de procu-rar que els desnonaments per part de la justcia siguin ms rpids. Aquest tipus docupaci no beneficia en absolut la convivncia. Daltra banda, lAjunta-ment hauria de vetllar pel manteniment de lhabitat-ge, ja que sha devitar que la zona sompli doficines,

    les quals donen vida durant el dia per a partir del ves-pre maten els nuclis antics. A banda, el consistori no ha de deixar dinvertir a la zona i prioritzar els edifi-cis antics per albergar nous equipaments.Parlem ara de les eleccions municipals. Creu que el PP t opcions per tornar a entrar al govern tarragon?Crec que a Tarragona pas-

    sar el mateix que en mol-tes altres ciutats de lEs-tat. Les prximes eleccions municipals tindran una important influncia de la poltica nacional. Ha ha-gut una crisi profunda, sn molts els ciutadans que es-tan descontents. No ho he pogut seguir de manera directa per a Tarragona, en aquesta legislatura, el PSC ha fet molt poc. Mol-

    ta gent troba a faltar ante-riors coalicions de govern. Tots aquests factors poden possibilitar que lany que ve lequip de govern canvi de mans. Un dels temes ms polmics denguany s la prohibici de les corrides de toros. Shauria de fer el mateix amb els correbous?No ens cansarem de repe-tir tant a ERC com a CiU la incoherncia i la hipocre-sia que suposa prohibir les corrides de toros adduint

    que lanimal pateix i mor a la plaa i, al mateix temps, brindar els correbous per-qu sn una tradici cata-lana. En els correbous els animals tamb pateixen lesions i sn els mateixos bous els que es fan servir per totes les celebracions, fins que ja no sn tils i els envien a escorxador. Si fos un toro, preferiria mil ve-gades ms morir a la plaa desprs dhaver lluitat du-rant vint minuts que viure lagonia dels correbous du-rant tota la vida.

    Po Garca Escudero. Portaveu del Partit Popular al Senat

    Tarragona ha de donar incentius per rehabilitar els edificis del nucli anticGarca posa com a exemple les millores al centre histric de Madrid

    Po Garca Escudero, portaveu del Partit Popular al Senat.

    CRISTINA AGUILAR

    Si fos un toro preferiria morir en una plaa que participar durant tota la vida en els correbous

  • diarims - 508/10/10 TARRAGONA

    COMER

    LAIA DAZLAjuntament ha arribat a un acord amb lempre-sa Lubasa per tal des res-cindir la Uni dEmpreses Temporal (UTE) que tenien amb Espimsa per gestionar els aparcaments de la Ram-bla Llus Companys, el de lHospital Joan XXIII i el de lAvinguda de Catalunya. Entre tots tres sumen un total de 1.337 places.Quan es van posar en

    funcionament els tres apar-caments, un 60% de la UTE era dEspimsa i la resta de Lubasa, per el 2005 es va arribar a un acord amb lempresa a travs del qual lAjuntament li venia per un mili deuros un 50% de les accions, amb la qual cosa Lubasa passava a contro-lar el 90% dels tres aparca-ments i Espimsa noms un 10%. En aquest acord es va incloure una clusula ano-menada prstec solidari,

    que especificava que si en algun moment donat una de les dues parts no podia fer front al prstec i deixava de pagar, laltra assumia la responsabilitat. Davant de lactual con-

    text de crisi econmica

    i amb la possibilitat que Lubasa deixs de pagar en algun moment (cosa que no ha passat), lAjuntament va decidir fer una taxaci del valor dels tres prquings per comprar a lempresa concessionria el seu 90%.El valor dels aparca-

    ments en lactualitat s de 12 milions deuros, 10 dels quals encara els deu Lubasa a La Caixa i a Ca-

    talunya Caixa. Aix vol dir que lAjuntament pagar a lempresa 2 milions deu-ros, que sabonaran en 16 terminis quadrimestrals (4 anys) i a travs duna su-brogaci amb les entitats bancries el consistori es

    far crrec dels 10 milions de prstec. Aquesta trans-acci implica que Espimsa passar a tenir el 100% de la propietat dels tres aparca-ments, el 100% dels deutes dels prstecs, per tamb el 100% dels ingressos que ge-nerin els prquings.

    Revoluci de tarifesEspimsa, desprs daquest acord, gestiona els aparca-

    ments de Battestini, pla-a Corsini, Rambla Llus Companys, Hospital Joan XXIII i avinguda de Catalu-nya, mentre que lEmpresa Municipal dAparcaments controla el de Torroja, el de Francesc Bastos, el de Sa-avedra i el que hi ha sota lHotel Ciutat de Tarragona. En total, nou aparcaments.s per aix que el tinent dalcalde de dHisenda, Pau Prez, i el de Promo-ci Econmica, Sergi de los Rios, van explicar que es-tan estudiant revolucionar les tarifes de tots aquests prquings per establir una poltica de preus conjun-ta per tots ells. De los Rios explicava que aquesta op-ci permetria crear abo-naments que servissin per tots aquests prquings amb la qual cosa pujarien els in-gressos perqu suposaria un avantatge molt gran per als usuaris.

    ECONOMIA

    El consistori pagar a Lubasa 2 milions deuros i nassumir 10 ms de prstec

    A partir dara, Espimsa i Ajuntament gestionaran un total de nou aparcaments de la ciutat

    Sest estudiant la possibilitat destablir una poltica de preus per tots els prquings

    Espimsa gestionar tres aparcaments que fins ara eren de gesti privada

    El mercat medieval tornar a invadir la Catedral a partir davui

    REDACCI Els carrers de lentorn de la Catedral de Tarragona tornen a obrir els braos avui al Mercat Medieval, una certamen que en-guany arriba a la seva ca-torzena edici. Les prop de vuitanta parades que aquest any participen en el mercat obriran a partir de les deu daquest mat i romandran installades al nucli antic de la ciutat fins el prxim dimarts a la nit.Com cada any, el Mer-

    cat Medieval oferir tot tipus de productes arte-sanals aix com estris t-pics de ledat mitjana. Els productes ms abundats i que cada edici t ms demanda, per, sn els de lalimentaci, com ara coques i embotits i pa ar-tesanal.A banda de loferta de

    les parades, i com ja s habitual, durant aquests

    cinc dies tamb tindran lloc diverses activitats com ara actuacions musi-cals i petites representa-cions que recordaran els assistents com era la via en lera medieval. Lany passat, per exemple, es van poder veure ballari-nes de dansa rab, mala-baristes i fins i tot serps. Com a novetat, en aques-ta edici hi participar el teatre blanc.Un altre dels aspectes

    que diferencien aquesta edici de les anteriors s que enguany el Mercat Medieval coincideix amb la posada en marxa de les restriccions de trn-sit per part de la regidoria de Mobilitat. Per aquesta ra, lorganitzaci i diver-sos vens del nucli antic creuen que no hi haur problemes de trnsit, uns problemes que s shan registrat en daltres oca-sions.

    Les parades hi estaran fins dimarts

  • 6 - diarims 08/10/10TARRAGONA

    CARME MASEl barri del Serrallo de Tarragona ser lescena-ri aquest mes doctubre del primer Festival del Mar, que organitza la recent-ment creada Associaci dAmics de la Mar amb la

    collaboraci de diferents institucions com lAjunta-ment de Tarragona. Aquest tindr lloc entre el proper divendres 15 i el diumenge 17. En concret, shan pro-gramat un seguit de rega-tes, rutes en golondrina i en

    el bergant Cyrano, tallers de nusos mariners i degus-tacions gastronmiques. Un altre dels objectius

    daquest certamen s obrir el mn dels pescadors a tota la ciutadania i shan prepa-rat un seguit dactes que

    donen a conixer aquesta professi i com es portava a terme en anys passats. Per aquest motiu, el divendres tindr lloc una subhasta a lantiga a la plaa del Ser-rallo on els interessats po-dran comprar el peix aca-

    bat de pescar. Tamb hi haur una exhibici de la pesca de lartet, que era un mtode que sutilitzava fa ms de cent anys. La regi-dora de dOcupaci, Do-lors Herrera, va remarcar la importncia diniciatives com aquestes que ajudaran a promocionar el barri co-mercialment.A banda, del barri del

    Serrallo es desenvolupa-ran les regates a la platja del Miracle. Depenen de lxit daquesta edici, de cara a lany vinent es podrien am-pliar el nombre de dies.

    CIUTAT

    El barri del Serrallo somplir dactes en el marc del primer Festival del MarTindr lloc del 15 al 17 i shan programat, entre daltres, tallers i regates

    CARME MASLa xarxa dEntitats Catala-nes dAcci Social , lrea de Serveis Socials de lAjunta-ment de Tarragona amb la collaboraci daltres enti-tats de la ciutat com la Fun-daci Casal Amic, han or-ganitzat un seguit dactes

    amb lobjectiu de comme-morar el dia de leradicaci de la pobresa. Aquests es faran entre el 14 i el 16 doc-tubre. El primer dia es far una

    taula rodona al Campus Catalunya de la URV sobre

    la nova pobresa a Tarrago-na. Hi intervindran repre-sentants dONG de la ciutat i tamb de la URV Solidria. El dia segent, sha prepa-rat un debat sobre les po-ltiques dacci social al Camp de Tarragona, que es

    far al Collegi dAdvocats.Segons va remarcar la re-

    gidora de Serveis Socials de lAjuntament de Tarrago-na, Victria Pelegrn, en aquests moments shan denfrontar les noves situa-cions de pobresa per sha

    denfocar des del punt de vista de la inclusi social i la cohesi.Durant aquests dies tam-

    b es portaran a terme dal-tres actes ms populars, amb tallers i activitats in-fantils davant del Metropol. Hi actuaran el club dels tar-raconins i lactor Oriol Grau llegir un manifest. La xarxa dEntitats Cata-

    lanes dAcci Social aplega ms duna norantena das-sociacions, de les quals 10 sn de Tarragona. En total donen servei a unes tres centes mil persones.

    SOLIDARITAT

    Tarragona celebrar el dia de leradicaci de la pobresaEls actes es desenvoluparan del 14 al 16 doctubre i hi participaran diverses entitats

    LOrquestra Camerata XXI donar el tret de sortida al cicle Tarragona ClssicaEl Cicle Tarragona Cls-sica comena al Palau de Congressos de la ciutat de Tarragona amb lOrques-tra Camerata XXI. Aques-ta actuaci tindr lloc el proper dissabte, 9 doctu-bre, a partir de les set del vespre. El preu ser de 15 euros. La direcci est sota Tobias Gossmann i el Fagot anir a crrec de David Toms. Toms ha estat fagot solista de la Gustav-Mahler Jugen-dorchester sota la direc-ci de Claudio Abbado i Riccardo Chailly, en lm-bit de la msica de cam-bra ha realitzat concerts amb msics com Klaus Thunemann, Dag Jen-sen o Radovan Vlatkovic i amb el seu Ensemble de vents Blsersolisten der Deutschen Kammerp-hilarmonie, obtingu el Premi Echo-Klassik al millor disc de lany 1998. A ms, ha gravat per al segell Berlin Classics i ha ofert recitals de fagot al Jap, Alemanya i Espa-nya en collaboraci amb el pianista Kennedy Mo-retti. REDACCI

  • diarims - 708/10/10 TARRAGONA

    Els Pets i Txala pujaran avui a lescenari de la plaa de la Font

    Ja fa deu anys que Trra-co va ser declarada Pa-trimoni Mundial per la UNESCO. Amb motiu daquesta commemora-ci, lrea de Patrimoni Histric de lAjuntament ha programat un calen-dari dactivitats fins al desembre que es mouen entre lacte institucional, lacadmic, el familiar i el divulgatiu. La inau-guraci tindr lloc avui en forma de concert, a la plaa de la Font i estar oficiada pels grups del territori Txala msica tradicional amb linstru-ment basc txalaparta i Els Pets, que presenten a casa el seu nou disc Fr-gil. Els concerts sinicia-ran a les nou del vespre. Abans daquestes actu-acions musicals, per, a les set del vespre i a la sala de plens de lAjun-tament tindr lloc lacte inaugural daquesta cele-braci, el qual consistir en una conferncia ano-menada El dit duna es-ttua, que anir a crrec del catedrtic dArqueo-logia de la URV, Joaqun Ruix de Arbulo.

    REDACCIGaireb fa un mes que va acabar de recollir les firmes per demanar a lAjunta-ment que aturs les restric-cions de trnsit que es van iniciar aquest estiu al nucli antic, per sembla que la Plataforma Stop Pla de Mo-bilitat de la Part Alta encara no ha aconseguir els seus objectius, entre els quals hi ha el de rebre ms infor-maci per part de lAjunta-ment. Si no tenim coneixe-

    ment del que es projecta fer amb el nostre barri i si no s explcitament acceptat per nosaltres, els afectats hau-rem de mostrar clara opo-sici a laplicaci de les me-sures que sens imposen, amb mitjans que estem va-lorant, sentenciaven ahir a travs dun comunicat des

    de la Plataforma. I s que ,segons els mem-

    bres de la nova entitat, el regidor de Mobilitat, Carles Castillo, no els vol escoltar. La plataforma, que denun-

    cia el pessimisme de Cas-tillo, esperen una propos-ta dautntic dileg per a poder cercar un consens i una aprovaci del que hagi de fer-se a la Part Alta.

    PART ALTA

    Lentitat estudia noves actuacions per fer-se escoltar

    La Plataforma Stop Pla de Mobilitat denuncia la passivitat de Castillo

    La Plataforma es reunir per estudiar noves actuacions de protesta.

    ROSER SANS

    ACTUALITAT

    La dansa i la msica popular surten al carrer els dies 16 i 17

    CARME MASEl programa Mudat s un tast de la dansa i la m-sica popular de la ciutat de Tarragona. En con-cret, durant els dies 16 i 17 daquest mes es por-taran a terme un seguit dexhibicions al carrer. En aquest programa par-ticipen lEsbart Dansaire, lEsbart de Santa Tecla, el Casal Tarragon i lAgru-paci Sardanista Tarra-gona Dansa, per la regi-dora de Cultura, Carme Crespo va assegurar ahir que aquest programa est obert a tothom que shi vulgui afegir.Durant aquests dies es

    podr veure una exhibi-ci del ball vuitcentista, valsos, sardanes, entre daltres mostres de cultu-ra popular.Crespo va remarcar

    que la msica i la dan-sa popular est molt ar-relada a la ciutat de Tar-

    ragona, sobretot, durant les festes de Santa Tecla i Sant Mag, i vam creu-re que seria bo donar-la a conixer a tota la ciutat en unes altres dates.Una de les finalitats s

    que aquesta mostra tin-gui continutat en els pro-pers anys fins consolidar-la. La regidora de Cultura del consistori tamb va afirmar que lobjectiu principal es mostrar i fo-mentar la cultura de casa nostra.Els actes arrancaran

    el dissabte a les vuit del vespre al Teatre Metropol amb lestrena de lespec-tacle de lEsbart Dansai-re Vora lEbre. Al vespre hi haur lactuaci del grup Xarop de Canya a la Ram-bla Nova. Diumenge tin-dr lloc un seguit daplec de sardanes amb les di-ferents cobles. Tamb hi haur una exhibici de grallers.

    Participen diverses entitats de la ciutat

  • 8 - diarims 08/10/10REUS

    REDACCI / A. R.Les primeres anlisis rea-litzades a les restes del Ge-neral Prim apunten que aquestes es conserven en bon estat. Aix ho va ex-plicar ahir la restaurado-ra responsable del projec-te, Merc Bruned, durant lobertura del sarcfag del fill illustre de la ciutat al Cementiri General.Aprofitant aquest acte,

    lAjuntament de Reus va organitzar un reconeixe-ment institucional al Gene-ral Prim, un fet molt criticat pel portaveu de CiU, Carles Pellicer, que va assegurar que el PSC i ERC han fet seu un fill illustre de Reus, obviant la resta de la ciuta-dania.Els primers resultats

    aconseguits en els primers dies destudi encara no sn definitius, ja que Bruned va assenyalar que caldr espe-rar fins a finals doctubre o principis de novembre per conixer els definitius. Les restes embalsamades de Joan Prim es troben en un tat de plom segellat situat dins dun altre tat de fus-ta i, en un principi, estan en bon estat de conservaci. Amb lestudi i la presa de

    mostres de la tomba, inici-ats aquest dilluns, es tanca la primera fase dun projec-te de restauraci complex. Fins ara, els restauradors han pogut analitzar el sis-tema de muntatge del sar-cfag ornamental i iden-tificar els materials que el componen, aix com es-tudiar lescultura jacent

    de plata del general i els relleus laterals en plata i bronze. Es tracta dun sar-cfag destil neoclssic, que data dentre el 1873 i el 1875 i s obra de Placido Zuloa-ga. Els tcnics que treba-llen en el projecte han po-gut comprovar que el tat de fusta, folrat amb vellut i fils metllics, es conser-va en un estat bastant bo, mentre que el tat segellat de plom que cont les des-pulles de Prim presenta una conservaci bastant deficient, ja que shi han trobat perforacions.A partir de lestudi, pres-

    supostat en 35.000 euros

    finanats per lAjuntament de Reus i el Departament de Cultura, els restauradors han concls que el mauso-leu pateix un procs de de-gradaci propi de lexposi-ci i el pas del temps. Quan sobtinguin els resultats de les proves, aquesta primera fase haur perms, doncs, identificar aquests proces-sos i les seves causes, aix com determinar quines actuacions de restauraci calen a cada element. Una vegada sobtinguin els re-sultats, linforme es far arribar al Govern, que ser lencarregat destudiar-los i determinar el finanament

    i quan comena la restau-raci.Lobjectiu de lAjunta-

    ment de Reus s que la restauraci estigui en-llestida abans del desem-bre del 2014, data en qu se celebrar el bicentenari del naixement del general Prim. Segons la regidora Empar Pont, lobjectiu de la restauraci s posar en valor el patrimoni histric i cultural de la ciutat.

    Acte polmicCoincidint amb lobertu-ra del sarcfag, lalcalde de

    Reus, Llus M. Prez, i la presidenta de Serveis Fune-raris Reus, Empar Pont, van presidir un acte institucio-nal de reconeixement al fil illustre de la ciutat, amb la participaci, entre daltres, de descendents directes del general Prim, com Car-los Muntadas-Prim, duc de Castillejos, i Jaime Munta-das-Prim, comte de Reus.Aquest acte va ser du-

    rament criticat pel porta-veu de CiU, Carles Pellicer, que va mostrar el seu enuig per lapropiaci que PSC i ERC han fet de la figura del General Prim. Pellicer va afirmar que lalcalde no ha estat a laltura de la ciutat, obviant la resta de partits poltics de lAjuntament. El regidor convergent va assegurar que estem molt enfadats amb la gesti daquest assumpte perqu aquest projecte ni ha passat per cap comissi ni sens ha explicat.

    CULTURA

    Aix ho afirmen les primeres anlisis realitzades en el marc del projecte de restauraci del mausoleu

    LAjuntament va aprofitar lobertura del sarcfag per realitzar un reconeixement a Prim

    CiU va criticar lalcalde per no haver convidat la resta de formacions del consistori reusenc

    Ahir es va obrir el sarcfag que cont les restes embalsamades del general Prim, al Cementiri General de Reus.

    ACN

    Les restes del general Prim es troben en bon estat de conservaci

    Lalcalde de Reus va presidir un acte de reconeixement al General.

    ACN

  • diarims - 908/10/10 REUS

    MSICA

    REDACCIEl trio Atientas va ser len-carregat dobrir el curs 2010-11 de lEscola i Con-servatori de Msica de la Diputaci a Reus, que en-gany compta amb 367 alumnes. Davant dun nombrs pblic que omplia lauditori Higini Angls del Palau Bofarull de la capi-tal del Baix Camp, seu dels ensenyaments de msica, els msics Gerard Marsal,

    Georgi Olshanetsky i Luis Chacn van interpretar ar-ranjaments propis dalguns estndards de jazz i m-siques populars aix com composicions prpies. La inauguraci oficial del

    curs va anar a crrec del vi-cepresident de la Diputaci, Albert Vallv, acompanyat de la directora de lEscola i Conservatori de Msica de la Diputaci a Reus, Josepa Fernndez.

    El Conservatori de Msica obre el nou curs amb 367 alumnes

    Lacte inaugural va comptar amb lactuaci del trio Atientas.

    CEDIDA

    POLTICA MUNICIPAL

    REDACCIEl grup municipal de CiU a lAjuntament de Reus va presentar ahir diverses allegacions a la proposta dordenances de lequip de Govern que es tractaran al ple del proper 15 doctubre. El portaveu convergent, Carles Pellicer, va assenya-lar que Reus s una ciutat massa cara per als ciuta-dans; cal menys despesa, ms contenci i menys im-

    postos. Tenim lIBI i lIm-post de Vehicles ms cars de Catalunya. Precisa-ment lIBI s un dels ca-valls de batalla per CiU i en aquest sentit el regidor Flix Oliva va afirmar que lIBI est al lmit de la seva aplicaci (0,977) mentre que altres municipis cata-lans com Sant Cugat (0,56) o Tarragona (0,74) han op-tat per no aplicar el tipus de gravamen mxim.

    CiU presenta allegacions a la proposta dordenances municipals

    POLTICA MUNICIPAL

    REDACCIEn el marc del cicle LEner-gia de lEstalvi, organitzat per la societat El Crcol, el portaveu dICV a lAjunta-ment de Reus, Ernest Pars, va presentar el seu Decleg Anticrisi, document que re-cull una desena de propos-tes per tal devitar que la crisi la paguin les classes populars. Cal recordar que aquest Decleg proposa ga-rantir les poltiques de co-

    hesi social i evitar despe-ses suprflues per part de lAdministraci local.Ja en clau de valoraci del

    mandat municipal, Paris va aprofitar per demanar co-herncia a les formacions poltiques que voten la re-tallada salarial en el plenari municipal i transcorreguts pocs mesos demanen que no sapliqui als treballadors en allusi a la postura de CiU.

    Ernest Pars mostra el Decleg Anticrisi dICV a la societat El Crcol

  • 10 - diarims 08/10/10REUS

    LAIA DAZ / MNICA JUSTLa notcia que Ryanair con-tinuar operant quatre anys ms a travs de la seva base a lAeroport de Reus i la negativa de la Generali-tat a donar ms diners a la companyia perqu man-tingui les bases de Reus i Girona, ha aixecat diverses reaccions al territori en les darreres hores. Aix, el delegat del Govern

    a Tarragona, Xavier Sabat, va reiterar ahir que els pres-supostos pblics no sn in-finits, i que en poca de crisi, aix vol dir que hi ha moltes necessitats i priori-

    tats. A ms, va voler assegu-rar que no podem depen-dre duna sola companyia que utilitza prctiques gaireb monopolstiques i pressions, i va apuntar que en diverses ocasions han de calcular fins on estan dis-posats a treballar davant duna prctica que fins i tot pot semblar abusiva. Aix, el delegat va subs-

    criure les paraules del con-seller Nadal i va destacar la necessitat de buscar altres alternatives que diversifi-quin loferta de lAeroport.Per la seva banda, lalcal-

    de de Tarragona, Josep Flix

    Ballesteros, va definir com una bona notcia la reno-vaci de lacord amb laero-lnia irlandesa i va afirmar que nosaltres complim els nostres compromisos, es-perem que Ryanair com-pleixi els seus i aix ens dna una certa estabilitat que esperem que es confir-mi en els propers mesos. A ms, Ballesteros va mani-festar la seva preocupaci perqu Ryanair torni a fer driblings dialctics o tc-tics com els que ha fet en els darrers temps.Tot i la notcia de la reno-

    vaci de lacord i les reacci-

    ons dels darrers dies, lae-rolnia no va voler entrar en aquest joc, i no va con-firmar ni desmentir que el contracte shagi renovat. De fet, el responsable de mrqueting de Ryanair a Espanya, Luis Fernndez-Mellado, es justificava di-ent que sn poltiques co-mercials i no tenim per qu comentar-les.

    El calendari dhivern, tancatFernndez tamb va asse-gurar que el calendari dhi-vern de lAeroport de Reus ja est tancat. Daquesta manera, es mant la pre-

    visi que ja va anunciar la companyia a principis de setembre, en qu va confir-mar que retallaria la seva presncia a laerdrom, passant de les 28 rutes de lestiu fins a nou. Daquesta manera, els

    enllaos que es mantin-dran seran amb Brussel-les, Dsseldorf, Eindhoven, Santiago de Compostella, Sevilla, Marrqueix, Nador, Palma de Mallorca i Pars, i queden enrere tots els vols que fins ara han unit Reus amb el Regne Unit, amb Itlia i amb altres pasos europeus.

    AEROPORT

    Sabat: No podem dependre duna companyia que utilitza pressions i prctiques de monopoliEl delegat del Govern dna suport a la decisi de la Generalitat de no donar ms diners a Ryanair

    REDACCILa repressi policial a Cata-lunya, el Pas Basc i Anda-lusia durant la dictadura de Franco s la protagonista dun llibre elaborat pel pro-fessor de Periodisme de la URV, Antoni Batista, i que va ser presentat ahir al ves-pre, sota el nom de La Car-ta. Historia de un comisario franquista, a la planta bai-xa del Castell del Cambrer, a la plaa del Castell. Per tal

    delaborar el monogrfic, el professor va partir duna detallada i significativa carta redactada lany 1974 pel fams policia-tortu-rador Antonio Juan Creix, que va ser cap de la Brigada de Investigacin Social de Barcelona. Lacte dahir al vespre va estar organitzat per lInstitut Municipal de Museus de Reus, aix com tamb per lassociaci Cul-tura i Solidaritat.

    MEMRIA HISTRICA

    La repressi policial del franquisme centra un llibre dAntoni Batista

    Lacte de presentaci del llibre va tenir lloc al Castell del Cambrer.

    OLVIA MOLET

    Dos detinguts per robar gnere valorat en 1.500 euros a Reus

    Segons va informar ahir la Gurdia Urbana, di-mecres a les set de la tar-da, agents de la policia local reusenca va detenir un home i una dona de 35 i 33 anys respectivament i vens de la ciutat de Tar-ragona per haver furtat presumptament gnere per valor de 1.500 euros de tres botigues ubica-des a la zona del centre de la ciutat de Reus (en concret, es tractava de dues ptiques i una per-fumeria). La detenci es va produir a la crulla en-tre el carrer de Llovera i la plaa del Prim. Les dili-gncies judicials, un cop instrudes, es van tras-lladar, juntament amb les dues persones detin-gudes, al cos de Mossos dEsquadra. REDACCI

    Un motorista, ferit lleu desprs de patir un accident de trnsit

    Un motorista va resul-tar ferit lleu ahir desprs de patir un accident de trnsit. Els fets van pas-sar a dos quarts donze del mat quan un turisme i una motocicleta van col-lidir entre el carrer Roig i el carrer Sard. Fins al lloc dels fets shi van des-plaar una dotaci dels Bombers i serveis sanita-ris que van atendre el fe-rit, aix com agents de se-guretat. REDACCI

  • Expro/Reus fa una mirada al passat en la seva 40a ediciDem dissabte, Expro/Reus obre les seves portes per tercera i darrera vegada a lavinguda del Comer. Aquesta edici significa un abans i un desprs, ja que lany vinent es far ja al nou edifici del Tecnoparc i perqu enguany se celebra la 40a edici de la Fira Catalana del Consumidor, fent una mirada al passat, per amb un ull posat en el futur, que esdevindr al nou emplaament.

  • 12 - diarims 08/10/10EXPRO/REUS

    MNICA JUSTLes installacions de Fira de Reus, a lavinguda del Comer, seran escenari a partir de dem duna nova edici dExpro/Reus, la Fira Catalana del Consu-midor, que arriba enguany a la 40a edici, una cita que es preveu especial i que do-nar rellevncia a la trajec-tria que ha anat adquirint aquest certamen al llarg dels anys. Daquesta mane-ra, lespai firal mostrar als visitants la histria de lem-blemtica fira multisectori-al i el procs que lha portat a esdevenir una de les cites ms esperades del mapa fi-ral de la demarcaci.La convocatria den-

    guany omplir la totali-tat de lespai disponible (25.000 metres quadrats), superar la xifra de 200 ex-positors i omplir tots els pavellons i lespai exterior. Un fet que, tal com va expli-car el president del Comit Executiu de Fira de Reus, Isaac Sanrom, demostra que la gent ha mantin-gut la confiana en Expro/Reus tot i el canvi dempla-ament ara fa dos anys. En aquest sentit, doncs, San-rom es va mostrar con-venut que el trasllat al nou edifici del Tecnoparc far que els expositors seguei-xin apostant pel certamen multisectorial.

    Acte inauguralLacte dinauguraci de la 40a edici dExpro/Reus tindr lloc dem dissabte, a partir de les sis de la tarda,

    i anir a crrec del reusenc Ignasi Buqueras, econo-mista i empresari i, al ma-teix temps, president de la Comissi per a la Raciona-litzaci dels Horaris.Sanrom va manifestar

    la seva satisfacci pel fet que Buqueras sigui lencar-regat dinaugurar el certa-men denguany, ja que s un reusenc illustre, una persona que, tot i no viure a Reus, segueix mantenint la seva vinculaci amb la ca-pital del Baix Camp.Pel que fa a les activitats

    paralleles, sestructuren en quatre mbits concrets. En primer lloc, en el tnel

    del temps i la trajectria de la fira multisectorial des de la seva primera edici als anys 40; en segon lloc, les activitats adreades al p-blic infantil; en tercer ter-me, les que organitzaran les diverses empreses i en-titats als seus propis es-tands, i en darrer terme les que tindran lloc a lescena-ri que sinstallar al palau firal i que comptaran amb el protagonisme de diver-ses entitats, associacions i empreses, com per exem-ple lEscola de Dansa Artis, lEscola de Dansa del Cen-

    tre de Lectura o lEsbart Santa Llcia, entre daltres.Una altra de les princi-

    pals iniciatives organit-zades en el marc dExpro/Reus s el Sopar de lExpo-sitor, que enguany trencar amb la tendncia habitu-al i no se celebrar fins a la primavera de lany vinent, amb la inauguraci del nou edifici a la zona del Tecno-parc. Aquest sopar, tot i que va comenar essent un acte per als expositors de la fira multisectorial, ha anat am-pliant les seves perspecti-ves any rere any, de manera que ara ja ofereix un espai als expositors de la resta de certmens que es duen a terme a Fira de Reus. LExpro/Reus denguany

    estar obert al pblic des de dem dissabte fins al proper 17 doctubre, don-ze del mat fins a les nou del vespre. El preu de lentra-da dels dies festius ser de quatre euros, i dels labora-bles de dos euros.

    FIRES

    Leconomista reusenc Ignasi Buqueras ser lencarregat dinaugurar dem el certamen multisectorial

    El Sopar de lExpositor no se celebrar fins la primavera de lany vinent per estrenar la nova Fira

    La 40a edici tindr ocupats els 25.000 m2 disponibles a lespai de lavinguda del Comer

    Imatge que oferia ahir lespai firal, mentre els responsables dels estands ultimaven els preparatius per lExpro/Reus denguany.

    OLVIA MOLET

    Expro/Reus arriba a la 40a edici amb ms de 200 expositors

    El turisme i les comarques, protagonistes del dia 13M.JUSTEn el marc de la celebraci de lExpro/Reus denguany, el proper dimecres dia 13 doctubre, les installacions de Fira de Reus seran escenari de la ja conso-lidada Jornada de Turisme-Dia de les Comarques, organitzada amb la col-laboraci de lEscola Universitria de Turisme i Oci de Vila-seca i el Depar-tament dInnovaci, Universitats i Em-presa de la Generalitat. La confern-cia inaugural tindr lloc a dos quarts donze del mat a crrec de Josep Ros, director de ROS Development & Plan-ning SL, que parlar sobre la coopera-ci interterritorial com a eina clau pel desenvolupament turstic. Al llarg de

    tot el mat, saniran succeint diverses ponncies que tractaran diferents as-pectes del territori, com el Parc Cultu-ral del Baix Gai, el Pla de Foment Tu-rstic Muntanyes de la Costa Daurada, o laliana Cambrils-Reus-Salou-Vila-seca, entre daltres.El director de Fira de Reus, Jordi

    Mart, va mostrar ahir el seu especi-al inters en el Dia de les Comarques, assegurant que aposta per agluti-nar tota loferta turstica del territo-ri. En aquest sentit, Mart va avanar que en el transcurs daquesta jorna-da es presentar un plnol que mos-tra el conjunt del territori com un parc doci de generaci espontnia.

    LExpro/Reus Solidria recapta enguany fons per a la Creu Roja

    En aquesta 40a edici de la Fira Catalana del Consu-midor, lExpro/Reus Soli-dria es dedicar a recap-tar fons per a la Creu Roja. Daquesta manera, qui vul-gui collaborar amb aques-ta entitat, podr comprar els caramels que lempresa reusenca Virginias ha do-nat per aquesta causa de manera gratuta, i que es posaran a la venda a la fira, durant tots els dies, per un preu d1,5 euros. REDACCI

  • diarims - 1308/10/10 EXPRO/REUS

    MNICA JUSTExpro/Reus est daniver-sari. I s que la fira multi-sectorial arriba enguany a la seva 40a edici, coinci-dint amb la darrera cita a les installacions provisio-nals de lavinguda del Co-mer. s per aix que lor-ganitzaci ha decidit que la temtica parallela daquest 2010 sigui El Tnel del temps, fent una mirada en-rere a la seva trajectria des de la primera edici fins als nostres dies.El director dExpro/Reus,

    Llus Coll, va destacar la importncia de tenir en compte la histria daquest certamen i que, a banda

    danar cap al futur, hem de conixer des don venim per saber cap on anem. s per aix que es va mostrar con-fiat que el conjunt dactivi-tats organitzades enguany en el marc daquesta edici atreguin ms visitants que mai. De fet, un dels prin-cipals reclams seran algu-nes de les primeres imatges dExpro/Reus, en concret de la segona i de la tercera edici, corresponents als anys 1948 i 1954 (cal tenir en compte que la fira, inici-alment, no era anual).Durant aquesta edici,

    els alumnes de lEscola dArt i Disseny de Reus ofe-reixen la seva particular

    visi del Tnel del Temps al vestbul de Fira de Reus i fan un recorregut per les diferents dcades en qu sha dut a terme la fira. Aix, a banda de les imatges de la

    segona i la tercera edici, mostrar les ancdotes ms importants de tots aquests anys. Tamb shi podr veure una exposici dels cartells de les 40a edicions.

    Daltra banda, tamb es proposar als visitants que es traslladin en el temps utilitzant les noves tecno-logies. Daquesta manera, tan sols apropant-se a una pantalla, podran escollir veures caracteritzats per dcades.En tercer terme, i tam-

    b en el marc del Tnel del temps, la fira permetr veu-

    re, a travs de la realitat augmentada, objectes que realment no hi sn: monu-ments significatius de dife-rents poques.Finalment, els visitants

    dExpro/Reus podran fer-se tamb una fotografia disfressats, per gentilesa de lAssociaci Provincial de Fotgrafs Professionals (APROFOT).

    ANIVERSARI

    Els visitants podran veure imatges dalgunes de les primeres edicions

    Al vestbul hi haur una mostra dels cartells promocionals de les 40 convocatries de la fira

    A travs de les noves tecnologies soferiran activitats interactives per al pblic visitant

    El Tnel del temps repassa la histria de lemblemtica fira multisectorial

    Els alumnes de lEscola dArt i Disseny de Reus ultimaven preparatius ahir de la seva particular visi del Tnel del temps.

    OLVIA MOLET

  • 14 - diarims 08/10/10EXPRO/REUS

    ANTONI RAMOSLExpro/Reus denguany ser la darrera que se celebrar a les installacions provisionals de lavinguda del Comer, desprs de dos anys. El futur de lesdeveniment i de Fira de Reus passa pel nou edifici que sest construint al Tecnoparc i que a partir de lany vinent acollir totes les activitats del programa firal.Les incgnites sobre

    lacollida de les installacions de lavinguda del Comer van quedar en no res per la bona resposta dels expositors i del pblic en la primera edici celebrada. La bona crtica va confirmarse en ledici de lany passat, la segona Expro/Reus que va celebrarse a lespai situat darrere lestaci de tren. El fet que tota la superf

    cie dexposici estigui a la mateixa altura i les facilitats daccs i aparcament, amb diversos espais habilitats, han estat dues de les caracterstiques ms destacades pels visitants i els expositors, que han tingut una millor accessibilitat per visitar i treballar, respectivament.Des de Fira de Reus tam

    b es valora molt positiva

    ment lemplaament provisional de lavinguda del Comer, un espai que ha complert les expectatives i que ha mantingut el grau dexigncia de totes les activitats realitzades durant els tres anys de transici entre el palau firal de lavinguda

    de Sant Jordi i el del Tecnoparc.El nou emplaament de

    Fira de Reus sestrenar a finals daquest mes doctubre amb la celebraci de la Borsa Europea del Comer, tot i que lactivitat regular no comenar fins a prin

    cipis de lany 2011, quan el nou edifici estigui enllestit.Per les installacions del

    Tecnoparc no seran lnica novetat, ja que Fira de Reus tamb estrenar nova imatge corporativa, de cara a la Borsa Europea del Comer. El disseny del nou logo ha anat a crrec de Josep Maria Trias. A banda de la imatge, tamb es canviar la marca de Fira de Reus per firaReus. Centre de Fires i Convencions.

    EXPRO/REUS

    Ledici del 2011 se celebrar al nou edifici que es construeix al Tecnoparc

    LExpro/Reus sacomiada de lespai provisional de lavinguda del Comer

    Les installacions de lavinguda del Comer han donat servei a Fira de Reus durant tres anys.

    OLVIA MOLET

    Les installacions de lavinguda del Comer han rebut lloances de visitants i expositors

    A banda de ledifici del Tecnoparc, Fira de Reus estrenar una nova imatge corporativa

    ANTONI RAMOSUn any ms, i per tal de beneficiar la mobilitat, lorganitzaci dExpro/Reus posa a disposici dels visitants dos espais daparcament gratut molt propers a les installacions de Fira de Reus. Duna banda, es tornar a habilitar com a

    prquing provisional el solar de lavinguda Onze de Setembre amb el pont de la via del tren del carrer General Moragues. Aquest terreny tindr una capacitat per a 450 vehicles.Aquestes places se sumen

    a les 400 que hi ha a lespai habilitat al passeig de

    la Boca de la Mina, davant de lEscola Mowgli. Aix, aquells que sacostin a Expro/Reus en vehicle privat tindran a la seva disposici gaireb un miler de places daparcament gratut.A aquesta oferta, cal su

    mar el servei dautobusos llanadora gratuts que

    Reus Transport oferir des de la plaa de la Llibertat durant els dies que duri Expro/Reus. Els autobusos, que sorti

    ran cada 15 minuts, enllaaran la plaa de la Llibertat amb les installacions de lavinguda del Comer entre el 9 i el 17 doctubre. Lobjectiu daquesta inici

    ativa s minimitzar ls del vehicle privat entre els reusencs i les reusenques per tal devitar la massificaci dels aparcaments durant els dies de celebraci de lExpro/Reus.

    Hi haur autobusos llanadora des de la plaa de la Llibertat

    Expro/Reus ofereix dos espais daparcament gratut amb 850 places

    MOBILITAT

    INFNCIA

    Un taller del joc Lego, acte estrella de les activitats infantils

    REDACCIEls ms petits tamb tindran el seu espai a Expro/reus, ja que en el programa dactes inclou diverses activitats infantils durant tots els dies en qu estar oberta, per tal que nens i nenes estiguin entretinguts mentre els seus pares visiten les installacions. Enguany, la ms destacada del programa ser el taller de robotitzaci del joc Lego, que se suma a les celebracions del certamen en la seva quarantena edici ja que la primera joguina de la marca va sortir a la venda lany 1942, el mateix any

    en qu va celebrarse la primera edici. Un altre dels tallers per al gaudi dels nens i nenes ser lorganitzat per RG Espectculos amb globus, pintacares, inflables i mgia. Les manualitats no faltaran en el programa dactivitats per als ms petits. Aix, amb la collaboraci de Bauhaus, els nens i nenes que ho vulguin podran participar als tallers de manualitats en qu faran una cadena de paper decorativa, crearan un estoig personalitzat o dissenyaran un ventall japons, entre daltres accions.

    Tamb gaudiran dinflables i mgia

    Els ms petits tamb tenen el seu espai a lExpro/Reus.

    OLVIA MOLET

  • diarims - 1508/10/10 CAMP DE TARRAGONA

    El Govern confirma lexecuci de lA-27 i PSC i CiU en fan lectures oposades

    SILVIA JIMNEZLes obres de lautovia A-27 no noms han estat motiu de polmica sin que estan sent lobjecte dopinions to-talment contraposades, se-gons del partit poltic des don es faci la lectura de les decisions del Govern.El secretari dEstat dIn-

    fraestructures, Vctor Mor-ln, confirmava ahir que el Govern mant el com-proms ferm de finalitzar les obres de lautovia A-27, entre Tarragona i Mont-blanc. Ho feia en resposta a un pregunta dels populars presentada recentment a la Comissi de Foment del Congrs. Daquesta mane-ra es confirmava ahir, no-vament, el que ja shavia fet pblic dies enrere quan el Govern presentava els seus Pressupostos Generals: que hi ha una dotaci que ga-ranteix lexecuci daques-

    ta obra.El diputat al Congrs del

    PSC, Francesc Valls, expli-cava ahir que el tram de la variant de Valls-Montblanc daquesta carretera es tor-nar a licitar durant el 2011. La licitaci, segons Fran-cesc Valls, haur de tenir un pressupost econmic dexecuci inferior a lactu-al. En moments dausteri-tat no ens podem permetre que els costos duna car-retera es disparin un 30% respecte al cost de ladju-dicaci. Per tant, farem la carretera i ser ms bara-ta, deia.De fet, el mateix Morln

    explicava ahir que el Mi-nisteri t previst adaptar la rasant del tnel de Lilla i permetre el pas de merca-deries perilloses, fet que su-posaria un increment eco-nmic que el Govern havia decidit assumir.

    El Ministeri allegava aquests motius, entre dal-tres, com els que han obli-gat a que es presentin mo-dificacions contractuals que posen en risc la viabi-litat del contracte, fet pel qual el Govern rescindir les obres daquest tram de

    Valls-Montblanc, i adapta-ria la soluci plantejada en el projecte de finalitzaci el 2011 i tornaria a licitar les obres.El que era ahir per al PSC

    i des que va ser anunciat pel Govern amb els Pressupos-tos Generals de lEstat una bona notcia era rebut amb un tarann molt diferent

    per part de CiU. Mentre el diputat socia-

    lista al Congrs, Francesc Valls afirmava que s una carretera que es dur a ter-me, tot i el context de con-tenci de la despesa deri-vada de la crisi econmica ; lA-27 s prioritria pel Go-

    vern i ser una realitat, tot i el que diguin els apologis-tes del catastrofisme.Per la seva banda, el di-

    putat i vice-president del Congrs Jordi Jan per CiU, feia una lectura dife-rent i sentenciava que sha confirmat el pitjor. Des de CiU ja vrem denunci-ar que el tram de lautovia

    Valls-Montblanc queda-ria aturat. Avui (per ahir) el secretari dEstat Vctor Morln no ha fixat terminis i ha confirmat que lobra queda rescindida a lespera de nous estudis que no fa-ran altra cosa que dilatar el projecte. En aquesta legis-latura no tornarem a veu-re mquines treballant al tram Valls-Montblanc.Jan anava ms en-

    ll i puntualitzava que daquesta manera lobra cabdal per la connexi de Tarragona amb lArag aix com el desenvolupament industrial de la Conca de Barber i les futures con-nexions logstiques del Port de Tarragona quedaran sense execuci. Aquest en-gany ja ha costat molts di-ners fins el moment actual, per ara comportar enca-ra ms greus perjudicis per al territori.

    INFRAESTRUCTURES

    Es rescindir el contracte del darrer tram entre Valls i Montblanc i CiU diu que satura sine die

    La nova licitaci haur de tenir un pressupost econmic inferior a lactual, segons Valls

    Segons el diputat al Congrs per CiU Jordi Jan, sha confirmat el pitjor

    Cambrils congela lImpost de Bns immobles

    LImpost de Bns Immo-bles (IBI) no patir cap increment i quedar con-gelat per a lexercici 2011 a Cambrils. Aquesta era una de les decisions pre-ses ahir en el ple extraor-dinari que es va celebrar a lAjuntament per apro-var les ordenances fiscals per al proper exercici. Daltra banda, sapunta-va que es mantindran les bonificacions que exis-teixen actualment a les ordenances fiscals i les subvencions que es van acordar per enguany per tal de donar suport als ciutadans ms perjudi-cats per la crisi. Daltra banda, sacordava tamb aplicar el termini de sol-licitud d1 a 5 mesos i mig el Pla Especial de Paga-ments (del 15 de juny al 30 de novembre) fent-lo coincidir amb el calen-dari de cobrament dels padrons anuals per tal de donar ms facilitats als ciutadans que estiguin interessats a sollicitar-ho. Segons lAjuntament, la resta de taxes i preus pblics sincrementaran en un 2,2%.

  • 16 - diarims 08/10/10PUBLICITAT

  • diarims - 1708/10/10 PUBLICITAT

  • 18 - diarims 08/10/10CAMP DE TARRAGONA

    FELICITATS

    Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona. Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica: publicitat@mestar ragona.com. Les fotos shan denviar amb dos dies dantelaci respecte a la data de publica-ci. Les fotos en suport paper no es retornaran.

    Rosa, muchas felicidades en tu 102 cumpleaos, de parte de tus 4 hijas, hijos polticos, 12 nietos, 14 biznie-tos y el resto de la famlia. Te que-remos!

    VICENTE M. IZQUIERDOLes xifres docupaci als es-tabliments que pertanyen a lAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda han vist incrementat el seu nombre de visitants i de pernocta-cions des del gener fins a la primera setmana de setem-bre daquest 2010, respecte al mateix perode de lante-rior exercici. Tot i aix, els ingressos

    han estat molt menors, ja que ens hem vist obligats a realitzar unes ofertes molt agressives; per tant, ha baixat molt la factura-ci, segons declarava Joan Anton Padr, vicepresident de lAssociaci hotelera, que tamb va voler deixar clar que locupaci ha es-tat bona, una de les millors dels darrers anys.Albert Sav, segon vice-

    president de lassociaci, destacava que la davalla-da en la rendibilitat dels ne-gocis ha caigut un 20% de mitjana. I s que tot i que shan intentat reduir cos-tos, sha notat molt aquesta caiguda dingressos. De fet, el personal fix i lincrement de lIVA han impedit que shagi pogut reduir la des-pesa, tot i que prescindint de part del personal even-tual que treballa als esta-bliments durant els mesos de juliol i agost sha pogut eixugar aquesta caiguda. Hem de tornar a obtenir el que ingressvem abans, per sabem que costar molt, sentenciava Sav.

    Cau el turista britnicCal destacar que en el per-ode abans esmentat i amb 32.362 llits ofertats, locu-paci en els diferents esta-

    bliments hotelers de la Cos-ta Daurada va ascendir al 69%. En el mateix perode, lany 2009 locupaci va ar-ribar al 70%, per cal des-tacar que loferta de llits era molt menor, i va arribar als 30.179. Lincrement docu-paci es veu ms clar si es pren com a referncia el perode des del mes dabril fins a la primera setmana de setembre, amb un 73%

    enguany, amb 44.224 llits disponibles i amb un 72% lany passat, amb 42.230 llits.On sha registrat una

    gran davallada s en el nombre de nits que passa el turista a la zona, que cau a quatre, molt lluny de xifres danteriors anys, quan era molt superior, arribant a les set.Pel que fa a la procedn-

    cia dels visitants, des de lAssociaci sha notat una davallada en les visites del turista britnic, que en-guany arriba a un 17,3% del total, un 3,5% menys que lany passat, a causa de la davallada de la seva mone-da enfront leuro, segons detallava Padr. Aix les coses, el turista

    estranger per excellncia passa a ser el francs, amb

    un 17,9%, un 4,9% ms que en lanterior exercici. El tu-rista rus ha augmentat un 2,3% i el dels Pasos Baixos, un 3,4%. Continua sent el turista nacional el que ms arriba a la zona, amb un 38,5% del total, mentre que el catal s del 8,7%. La res-ta sn procedents de les-tranger.Segons els diversos es-

    tudis realitzats, la ra ms

    important per visitar la zona sn vacances (40,7%), seguit de la platja (16,1%) i el sol (8,2%). La fidelitat a la destinaci, que lany passat era la tercera ra, enguany ha passat a ser la quar-ta. Finalment, les reserves de darrera hora continuen augmentant amb el pas dels anys i la contractaci a tra-vs dinternet ha augmentat en un total de 13,8 punts.

    TURISME

    LAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda sha vist obligada a fer grans ofertes per atreure ms visites

    CRISTINA AGUILAR

    Ms ocupaci per menys ingressosUna acci coordinada

    La presidenta de lasso-ciaci, Maria Eugnia Arb, va fer una crida a totes les administra-cions, dient que ne-cessitem una acci co-ordinada entre totes les administracions, ja que aquest el nostre s un mbit complex. A ms, la presidenta de lassociaci va deixar clar que no es pot per-metre que hi hagi uns acords presos i que des-prs es canvin, refe-rint-se a certes compa-nyies que modifiquen les ofertes i, segons ella, acaben perjudi-cant el sector. La presi-denta tamb va valorar la caiguda en el nom-bre de vols de Ryanair a lAeroport de Reus, de la qual va opinar que veurem qu passa la propera temporada. Si torna a oferir els matei-xos vols o, finalment, sn menys. Dimecres es va fer lanunci de qu laerolnia conti-nuaria quatre anys ms operant al Baix Camp. Arb va valorar lim-pacte que va tenir el Sa-loufest en el turisme, el qual va ser mnim, segons ella, que creu que la incidncia ha es-tat nulla i la repercus-si meditica, sobredi-mensionada.

    Premien Jaume Orteu i Jaume Marimn per la seva trajectriaLHotel Gran Palas de la Pineda va ser lescenari, ahir, del catorz So-par de lAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, un acte que va

    comptar amb la presncia dunes 150 persones i que va servir, entre daltres, per premiar dues perso-nalitats per la seva trajectria en

    el mn hoteler. Es tracta de Jaume Orteu, reconegut en aquest mbit i de Jaume Marimn, responsable de PIMEC Turisme fins aquest any.

  • diarims - 1908/10/10 CAMP DE TARRAGONA

    FELICITATS

    Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona. Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica: publicitat@mestar ragona.com. Les fotos shan denviar amb dos dies dantelaci respecte a la data de publicaci. Les fotos en suport paper no es

    retornaran.

    El reiet de la casa ja t 5 anys!!! moltssimes felicitats David!!! De part del papa, la mama i el Biel que testimen molt.

    Avui lArnau fa 6 anys, li encan-ta que el felicitin aix que ja sa-beu! Moltes felicitats, de tota la famlia.

    FELICITATS Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarra-gona. Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electr-nica: publicitat@mestar ragona.com. Les fotos shan denviar amb dos dies dantelaci res-pecte a la data de publicaci.

    Les fotos en suport paper no es retornaran.

    Avui Manel, fa uns quans anys, els teus amics et desitjen moltes felicitats

    REDACCIDuren de tres a cinc dies, recorren diferents cellers i altres llocs dinters natu-ral, monumental i cultu-ral del Priorat i t lobjec-tiu daugmentar el grau de qualitat del turisme del ter-ritori. Parlem de les rutes a cavall pel Priorat, una inici-ativa impulsada des del ce-ller la Conreria dScala Dei i lempresa Equimar Cam-brils, amb la participaci de la quadra Glria Rocafort, que ahir es va fer realitat. I s que ahir al mat va

    tenir lloc la primera ruta a cavall per aquesta comar-ca on hi van prendre part genets del Club de Polo de Barcelona i una genet nord-americana, amb ranxos a Califrnia i Colorado, la qual exercir dagent tu-rstic de la zona als Estats Units. La primera ruta a cavall

    es va acompanyar dun acte en el qual van assis-

    tir diverses autoritats del territori, entre elles, el pre-sident de la Diputaci de Tarragona, Josep Poblet. De fet, el president de la

    instituci supracomarcal va visitar, ahir al mat, les installacions del celler La Conreria dScala Dei, on va refermar el suport de la Di-

    putaci de Tarragona al tu-risme i leconomia de la co-marca del Priorat. En el seu parlament, Po-

    blet es va referir al Priorat

    com un lloc de silenci i es-piritualitat, molt vinculat al vi, la cultura i les con-viccions de les persones. Segons va afegir, lens que presideix continuar inver-tint en la comarca per tal de potenciar-ne el turisme, leconomia i la cultura. Respecte a les rutes a ca-

    vall, el president de la Di-putaci les va qualificar com una aposta de futur i es va mostrar convenut que donaran els seus fruits i serviran per promoure la gastronomia, la cultura i el paisatge i, en definitiva, se-ran un important comple-ment als cellers i els altres recursos turstics existents a la comarca. Per la seva banda, un dels

    responsables del celler, Jor-di Vidal, va indicar que les rutes dinamitzaran la zona i aportaran turisme des de la costa a linterior. De fet, segons informaven des de la Diputaci de Tar-ragona, el turisme de qua-litat s el principal objec-tiu daquesta iniciativa que tamb cerca la divulgaci de la cultura del vi, i les-perit ecolgic que aporta Scala Dei. Les rutes a cavall sinclouran en loferta dels principals operadors turs-tics internacionals.

    TURISME

    Els cellers i monuments del Priorat ja es poden visitar sobre cavalls una iniciativa impulsada pel celler la Conreria dScala Dei i Equimar Cambrils

    Els itineraris a cavall tenen una durada de tres a cinc dies i recorren els principals indrets del Priorat.

    OLIVIA MOLET

    PERAFORT

    Segona Trobada de Cuques de Catalunya aquest diumenge

    La segona Trobada de Cu-ques de Catalunya es far aquest diumenge va Pe-rafort i comptar amb la presncia de prop de deu figures del bestiari festiu catalogables dins la famlia de cuques i cucaferes. Lac-te comenar a les dotze. La Llumeneta de Perafort deu el seu nom al fet que a les cuques de llum nhi di-uen llumenetes en aquest municipi. REDACCI Aquesta ser la segona edici de la Trobada de Cuques.

    CEDIDACALAFELL

    La Policia Local reconeix els serveis destacats dels seus agents

    La Policia local de Calafell va reconixer ahir, amb motiu de la seva festa pa-tronal, els serveis ms des-tacats dels agents en el dar-rer any. Entre ells, els que van desenvolupar una ope-raci relacionada amb el trfic de drogues, el setem-bre passat, grcies la qual es van confiscar onze qui-los de marihuana i, poste-riorment 90 ms de droga. REDACCI Un moment de lacte de reconeixement als serveis ms destacats.

    CEDIDA

    Cambrils comena les obres del dipsit municipal de vehicles

    APARCAM, lempresa municipal que gestiona els aparcaments i la mo-bilitat a Cambrils, va col-locar ahir la primera pe-dra del dipsit municipal de vehicles i del nou edi-fici administratiu. El nou equipament estar situat en un solar de lavinguda del Sol, a Sol Cambrils, a tocar de la riera de Mas-pujols. Lempresa adjudi-catria, Becsa, realitzar les obres en un any apro-ximadament, amb un pressupost d1.280.848 euros. El projecte preveu un edifici administratiu amb zona datenci al pblic, sala de telecon-trol, espai de treball per unes vint persones, aix com una sala de reunions i un espai darxiu. Entre daltres espais, en el nou espai tamb hi haur un mdul de vestidors an-nex a ledifici adminis-tratiu per homes i dones amb espais de taquilles, dutxes i lavabos i accs independent, aix com un espai taller amb accs al garatge equipat per a la carrega de bateries. RE-DACCI

  • 20 - diarims 08/10/10

    POLTICA

    CATALUNYA

    Adolescents 2.0EL MN DELS NENS

    La majoria dels pares desconeixen laccs dels fills a les xarxes socials

    Facebook, Twitter, MySpa-ce... Les xarxes socials shan convertit en una de les majors finestres de co-municaci en lnia: cada dia, grans i petits es deixen se-duir pels avantatges del ne-tworking, ja sigui a lhora de contactar amb amics, pas-sar-se deures i treballs de classe o, simplement, com-partir les fotos del cap de

    setmana. Una finestra que, si b pot resultar de molts-sima utilitat per als pares a lhora de, per exemple, con-trolar lestada dels petits en el campament destiu o po-sar en contacte els mem-bres de grup de treball vir-tual, presenta tamb alguns riscos , que cal conixer per endavant per poder fer un s saludable dInternet.

    Almenys aix s el que afir-ma lltim estudi sobre Se-guretat de Menors a la Xarxa elaborat per lempresa infor-mtica Panda Security: en-tre les dades ms represen-tatives, destaca el fet que 1 de cada 3 adolescents afirma haver contactat amb desconeguts a travs dIn-ternet, la gran majoria grci-es a alguna de les xarxes so-

    cials ms populars, i el que s ms, fins al 99% afirmen utilitzar habitualment alguna daquestes xarxes, amb una mitjana de connexions de tres vegades per setmana. Unes xifres elevadssimes, que contrasten amb el nom-bre de pares que t conei-xement que els seus fills formin part daquests llocs: noms el 47%.

    ACNLa Unitat Central de Trfic dssers Humans dels Mos-sos dEsquadra ha desar-ticulat la xarxa de prosti-tuci que controlava bona part de la prostituci de carretera a Catalunya. El cop, que va tenir lloc la set-mana passada, ha perms desmantellar una organit-zaci dorigen albans que actuava a les comarques del Valls Occidental, el Valls Oriental, el Barce-lons, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, la Sel-va i que tenia la intenci dinstallar-se a Tarragona, on tot just ara estaven ini-ciant la seva expansi. Cinc dels vint arrestats havien estat detinguts el 2006 per un assassinat relacionat amb el negoci.Un any de feina ha cos-

    tat als Mossos dEsquadra loperaci Elvis, que els ha perms desmantellar la

    xarxa ms extensa detec-tada fins ara a Catalunya dedicada a la prostituci. Hi ha hagut una vintena de detinguts, tots ells dorigen albans, i una cinquan-tena de vctimes rescata-des. Operaven principal-

    ment a lmbit metropolit per tamb a algunes co-marques del Girons i del Camp de Tarragona i domi-naven bona part de la pros-tituci de carretera que es fa al pas.A tots els detinguts sels

    imputen delictes dassoci-aci illcita, lucre i coacci a la prostituci, immigra-ci clandestina, associaci illcita, agressions sexuals,

    tinena darmes i trfic il-lcit de vehicles.

    La competnciaDurant lany dinvestiga-ci, els Mossos han pogut comprovar que la banda simposava de forma vi-

    olenta a altres grups que tenien intenci de dispu-tar-los el terreny. Si aquests altres grups accedien a pagar 150 euros per dona, sels permetia actuar a la zona. Cinc dels vint ar-restats ja van ser detinguts lany 2006 per un assassi-nat presumptament rela-cionat amb el control dun tram de la xarxa viria en qu sexercia la prostituci.

    Dinou dels vint arrestats ja han ingressat a la pres per ordre del jutge i shan cursat sis ordres internaci-onals de detenci per posar a disposici del jutge sis in-tegrants ms del grup cri-minal ubicats a Itlia, Al-bnia i Romania.

    Carreteres controladesLes carreteres controlades per aquest grup que ara ha estat desarticulat eren les segents: N-150 a Terrassa; C-1415a a Terrassa; C58 a Viladecavalls; B-224 a Sant Lloren dHortons; N-150 a Montcada i Reixac; C-1415c a la Roca del Valls; C-17 a la Llagosta; C-31 al Prat de Llobregat; BP-1503 a Rub; Polgon Industrial Can Fal-guera a Santa Perptua de Mogoda; C-35 a Granollers; BV-5159 a la Roca del Va-lls; NII a Tordera; C-63 a Lloret de Mar; B-140 a San-ta Perptua de Mogoda.

    PROSTITUCI

    Dinou dels vint arrestats ja han ingressat a la pres i sen busquen sis ms

    La banda obligava altres grups a pagar 150 euros per dona si volien actuar a la mateixa zona

    Cinc dels arrestats ja van ser detinguts el 2006 per un assassinat relacionat amb la prostituci

    La xarxa desmantellada la setmana passada volia installar-se a Tarragona

    La titular del Jutjat dInstrucci nmero 10 de Barcelona ha citat a declarar el proper 22 doctubre lexpresident del Palau de la Msica, Flix Millet, i la seva m dreta, Jordi Montull, pel cas de lhotel de luxe. Aquesta ser la tercera vegada que els dos antics alts crrecs del Palau declara-ran per presumptes irregularitats. EUROPA PRESS

    JUTJATS

    La jutge cita novament a declarar Millet i Montull

    El vicepresident de la Generalitat, Josep Llus Carod-Ro-vira, va fer pblic ahir que el president dERC, Joan Puig-cercs, li va dir que no aniria a les llistes dels republicans per a les properes eleccions perqu restava vots. Jo no em retiro si no aporto, va manifestar Carod, que va re-cordar que jo, de mort, res de res. EUROPA PRESS

    Puigcercs va reconixer a Carod que restava vots

    Alicia Snchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya, va assegurar ahir que reduir un ter de les empreses p-bliques catalanes si el seu partit s decisiu desprs de les eleccions del 28 de novembre. A ms, Camacho va defen-sar que amb els diners invertits per eixugar el deute, es podrien fer millors poltiques pbliques. EUROPA PRESS

    EMPRESA

    Camacho promet reduir un ter de lempresa pblica

    El president de la Generalitat de Catalunya, Jos Monti-lla, va alertar ahir que els pressupostos destinats a pol-tiques socials podrien retallar-se si governa el candidat de CiU, Artur Mas. Sha destar atent als cants de sirena que volen reduir lorientaci social i humana de la polti-ca. EUROPA PRESS

    POLTICA

    Montilla alerta de retallades socials si governa Mas

  • diarims - 2108/10/10 ESPANYA

    POLTICA

    Espanya ha decidit no augmentar el nivell dalerta terrorista dAl-Qaida

    EUROPA PRESSEl secretari dEstat de Se-guretat, Antonio Camacho, va reiterar ahir que el Go-vern espanyol no t previst augmentar el nivell dalerta pel risc datemptat terro-rista dAl-Qaida a Espanya, tot i ladvertncia realitza-da pels Estats Units i el Jap sobre lamenaa a Europa, perqu no veu motius per a una especial tensi o pre-ocupaci.Camacho va assenyalar

    que lamenaa existeix i est present des dels atemptats de l11 de setem-bre del passat 2001 contra

    Nova York i Washington. Hi pot haver matisos, pot haver-hi canvis, per que lamenaa s real ho sa-bem des de fa anys i crec

    que en aquest moment no hi ha dhaver motius per a una especial tensi o per a una especial preocupaci, va manifestar el secretari dEstat de Seguretat a len-

    trada de la reuni de mi-nistres dInterior de la Uni Europea.El secretari tamb va re-

    cordar que el nivell actu-

    al dalerta a Espanya s el nivell dos i va insistir que amb la informaci que te-nim sembla que no t sentit elevar aquest nivell dalerta a un grau ms.

    Per la seva banda, els ministres de lInterior dels Vint discuteixen so-bre lalerta llanada diu-menge passat per Estats Units als seus ciutadans pel risc datemptats terro-ristes dAl-Qaida a Europa, especialment en el trans-port pblic i els llocs tu-rstics. Regne Unit i Fran-a van augmentar tamb el seu nivell dalerta, mentre que Espanya i Alemanya no ho consideren necessari, de manera que es descarta una decisi comuna de la Uni Europea sobre aques-ta qesti.

    El secretari dEstat diu que no hi ha dhaver motius per una especial preocupaci

    Regne Unit i Frana han augmentat el seu nivell dalerta, mentre que Alemanya no ho ha fet

    EPEl president del Partit Po-pular, Mariano Rajoy, ha demanat al Govern espa-nyol que exigeixi explica-cions a lExecutiu dHugo Chvez i que no miri a una altra banda en relaci amb lensinistrament detarres a Veneuela ja que, segons

    va remarcar, si no dna aquests passos , es corre el risc que Espanya sigui pre-sa sense seriositat.Si hi ha uns membres

    duna organitzaci terro-rista entrenant per matar en un pas com Veneuela, estem davant dun esdeve-niment duna enorme im-

    portncia i no podem, com sol fer habitualment el Go-vern i el ministre dExteri-ors, mirar a una altra ban-da, va assenyalar Rajoy. En aquest sentit, tamb va as-segurar que jo no vull per al meu pas que sens pren-gui com el pito del sereno, va afegir.

    Rajoy va fer aquestes de-claracions desprs de man-tenir una reuni amb la junta directiva de la Con-federaci Espanyola dEco-nomia Social (CEPES), a lescola Gredos San Diego de Moratalaz (Madrid).La polmica es va inici-

    ar quan dos membres de la banda terrorista ETA van apuntar que lactual fun-cionari de ladministraci dHugo Chvez, Arturo Cu-billas, va entrenar mem-bres de la banda terrorista en territori veneol a les-tiu del passat 2008.

    El lder del PP ressalta que no es pot mirar a una altra banda

    Rajoy demana que el Govern exigeixi explicacions a lExecutiu de Chvez

    POLTICA

    POLTICA

    EPEl president de la Gene-ralitat valenciana, Fran-cisco Camps, va afirmar ahir, en el marc del ple de les Corts Valencianes, que no s cert que els diners destinats per a projectes de cooperaci amb Nica-ragua a travs de la Fun-daci Cultural i dEstudis Socials (CYES) shagin acabat gastant en la com-pra de bns immobles a la

    ciutat de Valncia, i va re-comanar a loposici que es llegeixi el desmentit de la Conselleria de Soli-daritat. Camps respon daques-

    ta manera desprs que loposici hagi alludit a les informacions en qu sassenyala que la funda-ci CYES va rebre gaire-b dos milions deuros en subvencions del Govern valenci.

    Camps nega haver comprat immobles amb diners de cooperaci

    Camacho va dir, per, que lamenaa existeix i est present des dels atemptats de l11-S

  • 22 - diarims 08/10/10

    TERRORISME

    MN

    SOCIETAT

    Els treballadors del Centre Especial de Treball AURORA en el marc del programa anual dac-tivitats socials van realitzar una visita a PortAventura.

    cedidaFELICITATS

    Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona. Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica: publicitat@mestar ragona.com. Les fotos shan denviar amb dos dies dantelaci respecte a la data de publica-ci. Les fotos en suport paper no es retornaran.

    aquest diumenge s el cumple del Siscu, si el felicites avu a lo millor et fots una Festa Guapa !! Moltes Feli-citats Siscu !! ets lo millor que ens a passat a tots !! Feli dia !!

    LITERATURA

    Vargas Llosa, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura 2010

    EPLescriptor hispano-peru Mario Vargas Llosa es va confessar ahir molt com-mogut i entusiasmat des-prs de ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatu-ra 2010. Tamb va declarar que aquest Nobel suposa un reconeixement a la lite-ratura en llengua espanyo-la i va assegurar que no es-perava figurar a la llista de candidats. Llosa ha obtin-gut el Premi Nobel de Lite-ratura 2010 per la seva car-tografia de les estructures del poder i les seves afilades imatges de la resistncia,

    revolta i derrota de lindi-vidu, segons va informar ahir a Estocolm el secretari de lAcadmia Sueca, Peter Englud.Mario Vargas Llosa va

    nixer el 28 de mar de 1936 a Arequipa (Per), fill dEr-nesto Vargas Maldonado i Dora Llosa Ureta. Desprs del divorci dels seus pares, es va criar amb la seva mare i el seu avi a la ciutat de Coc-habamba, a Bolvia. Com escriptor es va donar a co-nixer internacionalment amb la novel La ciudad y los perros (1962), un llibre dex-perincies personals.

    Lescriptor es va mostrar molt content

    TERRORISME

    Quatre ferits per bombardejos de lExrcit israeli a Gaza

    EPLaviaci israeliana va bombardejar ahir a la matinada tres objectius diferents a la Franja de Gaza i va causar ferides a mnim a quatre civils palestins, van informar fonts de Hams i testimo-nis citats per lemissora Israel Rdio. Els objectius bombarde-jats van ser dues instal-lacions de seguretat de Hams al nord i a loest de Ciutat de Gaza, i una rea residencial situada a la part occidental de la Franja, va afirmar lagn-

    cia palestina Maan. Di-verses ambulncies van acudir als llocs de la capi-tal Gaza en qu van caure els mssils israelians, se-gons Maan, que va relatar el pnic i el temor dels re-sidents de les zones afec-tades.LExrcit israeli no

    va realitzar comentaris daquestes informacions fins al moment. Un dels seus portaveus va infor-mar hores abans que un projectil de fabricaci ca-solana llanat des de la Franja de Gaza havia cai-gut a la ciutat de Negev.

    La zona afectada era residencial

    EPAlmenys set persones van morir ahir en un doble atemptat sucida a linte-rior del recinte dun tem-ple suf a la ciutat de Ka-rachi, al sud del Pakistan, segons va informar la Po-licia.Segons la cadena GEO,

    hi ha tamb almenys 60 ferits en latemptat que es va produir a lentrada del temple Abdullah Shah

    Ghazi. Segons fonts con-sultades, dos caps, que es creuen correspondrien als sucides, van ser tro-bats al lloc dels fets. Les dues explosions van tenir lloc en un termini breu de temps. Latemptat coincideix

    amb la visita a la ciutat del president pakista-ns, Asif Ali Zardari, i de fet sha produt no massa lluny de la Casa Bilawal.

    Set morts en dues explosions simultnies al Paksitn

    La imatge ahir del riu Danubi desprs de labocament.

    eP

    EPLabocament txic de fang vermell procedent duna planta dalumini a loest dHongria ha arribat ja al riu Danubi, per la qual cosa els equips demergn-cia van estar treballant per intentar-lo diluir-lo amb la finalitat de protegir el riu

    ms gran dEuropa i evitar una catstrofe mediambi-ental pitjor.Segons va indicar el por-

    taveu dels equips demer-gncia, Tibor Dobson, de moment no hi ha dades de peixos morts als rius Raba i Mosoni-Danubi afectats prviament per laboca-

    ment, per va reconixer que al primer riu afectat, el Maral, van morir tots els peixos.El personal est treba-

    llant per reduir lalcalinitat de labocament, que va par-tir duna bassa de conten-ci duna planta dalumini el dilluns i va arrasar diver-

    ses localitats, deixant qua-tre morts i ms de 150 ferits. A ms, encara hi ha tres de-sapareguts.Hem tractat de reduir

    els nivells dalcalinitat en diversos punts del riu Mar-al amb cid i guix, per tot ha estat en va, va precisar Dobson.El director del grup eco-

    logista WWF a Hongria, Gabor Figeczky, que va vi-sitar ahir la zona afectada juntament amb experts, va assenyalar que limpacte al riu Maral s pitjor del que es preveia en un principi.

    Els equips demergncia treballen per contenir-lo

    Labocament txic de fang vermellja ha arribat al riu Danubi

    CATASTRFE

  • diarims - 2308/10/10 ESPORTS

    VICENTE M. IZQUIERDOLudovic Delporte ja est a punt per tornar a jugar amb el Nstic, desprs de supe-rar la lesi que el va man-tenir allunyat dels terrenys de joc durant un ms dun mes.El francs va assegurar

    ahir que desprs de cinc setmanes ja em trobo molt b. En una setmana he mi-llorat moltssim. De fet, a causa de les baixes que arrossega lequip Rubn Navarro, Vicente i Manel Ruz [que ahir va rebre lal-ta mdica i ja s a Tarra-gona] lesquerr t mol-tes possibilitats dentrar a la convocatria i, fins i tot, de disputar alguns minuts dem a Cartagena, en el partit que comenar a les sis de la tarda. El jugador, a ms, va re-

    conixer que encara em falta una mica de fsic i rit-me dentrenaments i par-

    tits. Ha estat una llsti-ma aquesta lesi, ja que la vaig patir quan comenava

    a sentir-me b fsicament, manifestava un Delporte que, sobre la situaci actu-

    al de lequip, va detallar que hi ha alguns partits en els qual ens ha faltat una mica de sort. Hem de seguir ju-gant com ho estem fent.En la mateixa lnia es va

    expressar ahir Rodri, que ahir no va entrenar amb la resta de lequip, igual que Sergio Daz, per precauci, i que va avisar que, de Car-tagena, nhem de treure un resultat positiu i aquest s guanyar. Fora de casa hem fet

    bons partits i la confian-a arribar amb els bons resultats, manifestava el centrecampista, que tor-na a apuntar a la titularitat juntament amb Fernando Seoane. Rodri va finalitzar declarant que ens hem de centrar en materialitzar les ocasions que estem te-nint. Estem fent ms que els nostres rivals, per amb molt poc ens estan marcant gols.

    FUTBOL

    Encara em falta una mica de fsic i ritme dentrenaments i partits, diu

    Delporte assegura que ja est preparat per tornar a jugar amb lequip

    Ludovic Delporte, durant el partit de Copa, contra el Xerez.

    OLVIA MOLET

    FUTBOL

    La Pobla visita un Reus al qual ja sap guanyar en terreny contrari

    VICENTE M. IZQUIERDOCF Reus i CF Pobla de Mafumet han avanat a avui el partit correspo-nent a la setena jornada del grup cinqu de Terce-ra Divisi, ja que la pro-pera setmana hi haur jornada intersetmanal.A partir de dos quarts

    de nou del vespre, els dos conjunts mesuraran for-ces en un partit en qu ambds equips arribaran empatats a nou punts a la taula classificatria. Els locals podran comptar amb la totalitat de la seva plantilla, mentre que els poblencs noms tindran lhabitual baixa dOus-mane, que est a lespera de rebre els papers neces-saris per poder jugar al fi-lial del Gimnstic.Aquest ser el derbi

    ms igualat que es recor-da a la Tercera Divisi en-tre aquests dos equips, tenint en compte com

    han comenat la Lliga lun i laltre. Tot i aix, cal recordar que a la Pobla se li dona b jugar a Reus, ja que a la temporada que va debutar a Tercera, es va emportar una victria (1-2) que va acabar la rat-xa de divuit mesos sen-se perdre a casa dels del Baix Camp.El filial del Gimnstic

    arriba en un millor mo-ment de forma que el seu rival, ja que la setmana passada va aconseguir derrotar el CF Asc, 2-0, en el que era el primer derbi dels poblencs de la temporada. Els de Santi Castille-

    jo, per la seva banda, van empatar a Premi i tenen loportunitat darrencar el vol desprs dhaver ini-ciat la temporada de for-ma irregular i amb no-ms dues victries en els sis partits que han dispu-tat.

    El duel comena a dos quarts de nou

  • 24 - diarims 08/10/10ESPORTS

    FELICITATS

    Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona. Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica: publicitat@mestar ragona.com.

    Les fotos shan denviar amb dos dies dantelaci respecte a la data de publicaci. Les fotos en suport paper no es retornaran.

    Com passa el temps, ja han passat 18 anys. Felicitats, de tota la teva fa-milia.

    LAntonio, avui torna a fer sis anyets, moltes felicitats de la teva famlia.

    Mirar que pareja!!! Somos Al-bert y Rocio y el da 10 celebra-mos nuestro primer ao juntos. Te quiero amor.

    VICENTE M. IZQUIERDOAvui tindran lloc les eleccions a la territorial de la Federaci Catala-na de Bsquet i els tres candidats ja ho tenen tot disposat per acce-dir a la presidncia.Quins sn els punts forts del seu programa?Lexperincia, el conixer lambient del bsquet des-prs de 31 anys en aquest mn com a directiu de la Federaci i els contactes que tinc.Lha incomodat que hi hagi eleccions?No. Fins i tot, han anat b. Fins ara no nhi havia hagut perqu ning havia mani-festat cap inters.El sorprenen les altres dues candidatures?Ara no, quan es van anun-ciar, s. El que mai shan de perdre sn les formes. Crec que desprs destar vuit anys amb una persona a la

    Junta Directiva, potser les coses es podrien haver fet duna altra manera, per tothom pot fer el que cregui convenient.Se sent trat per Luis Salas?Molest. No pel fet, sin per les formes. Laltra candida-tura la de Beln Allu no s com definir-la. Sn ga-nes de fer alguna cosa di-ferent.Qu es el primer que sha de fer a partir de la propera setmana?Seguir treballant com fins ara. En els darrers vuit anys gaireb sha doblat el nom-bre dequips, tant mascu-lins com femenins. Aix no s un mrit de la FCB, sin que han generat una neces-sitat datendre tots aquests clubs. En promoci els crei-xements sn molt grans en aquest mateix perode.Per qu no es preveuen ms Bernis lvarez en els propers

    anys?Falta que aparegui aquest jugador. Abans del Berni no nhi havia hagut cap com ell. s una qesti de tre-ball, de volum de persones i, sobretot, de sort que surti una persona amb aquestes qualitats.Sest