7/29/2019 56 -agost- 2011

1/33

1

nm. 56 -agost- 2011

Editorial

Tornen els embussos

Som a ple estiu i malauradament ja estem habituats als embussos a les carreteres

daccs a la vila, que cada any, durant els mesos destiu, es produeixen. Aquesta s

7/29/2019 56 -agost- 2011

2/33

2

una lluita que a la gent daquestes contrades ens pot semblar estril. Sembla que capresponsable de ladministraci, del color poltic que sigui, ens escolti. El proper 30doctubre far dos anys que es va presentar lestudi per fer la variant de Torroella,del qual no hem sentit a parlar ms. Fa un any aproximadament, laleshores consellerde Poltica Territorial, en un acte pblic a la nostra vila, va assegurar que el projecte

de la variant anava endavant i que sestaven ultimant els projectes deixamplamentde la carretera des de Rupi a Torroella i la de Cervi de Ter a Verges.

El projecte que ha de solucionar el pas de vehicles per la vila s el de la variant. Tot ique cap de les dues opcions que es van presentar eren de la nostra totalsatisfacci, aquesta revista es decantava per la primera opci, ja que la segonadestrossava completament una zona molt estimada pels torroellencs, els horts delTamariu. Per, sense voler posar entrebancs al projecte definitiu, proposvem unarevisi menys agressiva pel territori en all que fa referncia als encreuaments iespecialment a lencreuament que afectava ms el nostre entorn ms proper, el delentrada a Torroella pel costat sud, a laltre costat del pont sobre el riu Ter. Aquestprojecte, que sest realitzant a trams des de fa uns nou o deu anys, forma part delprojecte global duns dels accessos ms importants a la Costa Brava per la part nord,la carretera C-31, que des de Figueres ha denllaar amb lautovia ja acabada dePalafrugell a Maanet de la Selva..

Els altres dos projectes sn dues obres ms senzilles. Es tracta de convertir la

carretera de Cervi de Ter a Verges i la de Rupi a Torroella en dues carreteres mssegures. Dos carrils damplada de tres metres i mig i dos vorals de seguretat dunmetre per banda. Malauradament ja hi ha hagut massa accidents que possiblementshaurien evitat amb carreteres de dimensions adequades.

Ara hi ha hagut canvis al govern de la Generalitat. Ens trobem en poca de retalladesen les inversions en obra pblica i no sabem quines seran les noves prioritats. Amblanterior administraci feia la sensaci, sense que encara no hi hagus res concret,que alguna cosa es movia i alguna daquestes obres podia ser de realitzaci rpida.Ara hi ha la sensaci que tot torna a estar aturat.

Tamb tenim nou govern municipal i la vella reivindicaci de la soluci dels accessos aTorroella i lEstartit hauria de ser una tasca reivindicativa prioritria a fer. Les llarguescues que aquests mesos destiu es produeixen sn molt perjudicials per al nostredesenvolupament econmic i carreteres duna amplada igual a la que tenien fa trentaanys representen una manca de seguretat per als conductors locals i els que ensvisiten. Cal exigir amb fermesa als responsables de Poltica Territorial els projectes

dinversions per fer aquestes millores.

7/29/2019 56 -agost- 2011

3/33

3

Carta de lalcalde a EMPORION

El juny passat, amb motiu de laconstituci del nou Ajuntament deTorroella, lAssociaci Emporion vaenviar una carta a lalcalde Jordi Cordnen la qual, desprs de fer esment alsnostres objectius, li fiem present que lanostra revista ha mantingut sempre unbon esperit dentesa amb lesCorporacions precedents, malgrathgim pogut manifestar algun punt crticdins de la nostra independncia decriteri, i li diem: Desitgem que aquesta

entesa es mantingui. Si tots treballem decor pel b del municipi, per nosaltres noquedar.

Publiquem a continuaci la resposta delalcalde.

Benvolguts,

Us agraeixo ben sincerament la cordialbenvinguda que em doneu com aalcalde i la generositat que mostreuamb les vostre paraules. De vegades potsemblar que aquests formalismes tenenpoc sentit ms enll del protocol i lacordialitat, per jo els dono molta

importncia.

Per part meva trobareu la mximacollaboraci possible per tal decontinuar fent crixer el vostre magnficprojecte. Us he de confessar que larevista Emporion s un dels meus

mitjans de referncia i coincideixoplenament quan dieu que heucontribut activament en la millora demolts aspectes de la vila.

Els mitjans de comunicacidesenvolupen un paper molt importanta favor de la cohesi social. Fomentenla participaci ciutadana, reforcen elsentiment didentitat i lesperit crticque ens ha de fer avanar com asocietat. Des de les administracionspbliques hem de contribuir activamentperqu pugueu desenvolupar la vostratasca amb independncia, autonomia illibertat, pilars bsics sobre els quals sesustenta la prctica del periodisme.

Per tot plegat, reitero el meu agramentper la felicitaci i per la tasca queporteu a terme pel b del municipi.

Atentament,

Jordi Cordn i Pulido

Alcalde

Torroella de Montgr, 5 de juliol de 2011

7/29/2019 56 -agost- 2011

4/33

4

Notcies

Escrit per Santi Sat

Eleccions generalsLes eleccions generals seran el 20 de

Novembre. Aix ho ha anunciat en rodade premsa el president Jos LusRodrguez Zapatero. El Parlament esdissoldr el dia 26 de setembre.Ha assenyalat aix mateix que ell no sercandidat.Mariano Rajoy ha indicat que s el queestaven esperant tots els espanyols iel PP.

31 Festival Internacional de Msiquesde Torroella de MontgrEn els darrers dies del mes de juliol, esvan inaugurar el 31 festival, en que

sinterpretaran 14concerts quefinalitzaran el 26dagost.Els dos primers

concerts que inauguren el programa delany 2011 varen tenir lloc a lesglsia deSant Gens, concretament els que tenienper ttol Grans obres del Barroci Officium Novum.- Grans obres del BarrocLorquestra Acadmia 1750, resident al

festival, sota la direcci de Stefano

Demicheli, Pepo Domnech, obo, iGemma Coma-Alabert, mezzosoprano,va interpretar, dins del concert Gransobres del Barroc, lObertura de lperaDafni dEmanuele Rincn Barone

dAstorga; el Canon i giga en re majordeJohann Pachelbel, els Nisi Dominus en solmenor per amezzosoprano, cordes i baixcontinu, RV 608 i el Concert per a obo,cordes i baix continu en la menor, RV463, dAntonio Vivaldi; Scherza infida delpera Ariodante, Langue offeso mairiposa de lpera Giulio Cesare i Lasciachio pianga de lpera Rinaldo de Georg

Frideric Hndel; i el Concert en fa menorper a clavicmbal, cordes i baix continu,BWV 1056, i lria de la Suite nm. 3 pera cordes i baix continu, BWV 1068, deJohann Sebastian Bach.Tal com una excursi musical perlEuropa de la primera meitat del segleXVIII, en un dels moments ms brillants

de la cultura occidental.-Officium Novum: Jan Garbarek i TheHilliard EnsembleOfficium Novums en nom amb qu shapublicat el darrer treball de recercasonora entre el conjunt vocal britnicThe Hilliard Ensemble i el saxofonistanoruec Jan Garbarek.De la integraci de msiques medievals,

del Caucas i del cant bizant ambmsiques decompositors delprincipi del segle vinti la de Jan Garbarekva nixer OfficiumNovum, fruit deldileg entre la

msica antiga i el jazz, que porta loient a

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/images/num56/22-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/21-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/22-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/21-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/22-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/21-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 56 -agost- 2011

5/33

5

regions sonores sorprenentmentimpactants.

No ms accidents mortals en el tramurb de les carreteres a Torroella de

Montgr!Jordi Cordn, alcalde de Torroella deMontgr, va remarcar la necessitatdinstallar semfors a les principalstravesseres del municipi per minimitzar

el nombred'accidents i

evitaratropellaments

que han costat lavida a vens del

municipi i reclama a la Direcci Generalde Carreteres la presa d'una decisi queeviti ms accidents mortals.Les darreres notcies informen que esposaran dos semfors a la carretera C31,un anir a la crulla amb el carrer

Mossn Viver, i laltre a la crulla delcarrer Bellavista. Al punt negre a lacrulla del carrer Garb amb la carreterade lEstartit, es preveu fer-hi unarotonda a lestaci dautobusos prevista.

Amb una vegada no nhi ha prou: vine adonar sang!A Catalunya, cada tres segons, alg

necessita sang: dem mateix, podria serqualsevol de nosaltres que ennecessits.Donar sang s un gest de responsabilitatcap al conjunt dels nostres conciutadans.Sortosament les xifres que ens facilita lanostra associaci torroellencaassenyalen un alt percentatge de

participaci, i en vol donar pblicamentles grcies.

Aquest estiu no es reobrir el passeigdel Molinet

Lalcalde, Jordi Cordn, ha manifestatque encara que considera el passeig delMolinet un mirador privilegiat i un delsprincipals atractius turstics, a causa delelevat grau de perillositat en cap cascompensa aquest risc, i que t previstauna reuni a Madrid, amb elsresponsables de la Direcci General deCostes, per tractar sobre aquest tema i

daltres pendents.

15 anys de Ducs del Foc i Grallers delMontgrQuinze anys shan celebrat de laconstituci dels Grallers del Montgr idels Ducs del Foc.Ambdues associacions compten ja decerta veterania i ms quan els grallershan collaborat en la msica i hanparticipat en la primera gravaci del CDNi un pas enrere.La celebraci, fantstica: al mat,cercavila pels carrers de Torroella fins alpasseig de lEsglsia, amb vermut imascletada; i al vespre, segonacercavila, amb participaci de luxe:egants, ducs, grallers, xatis...I per tancar la festa, concert al jard de

Can Quintana, amb els Grallers i els

http://localhost/emporion11.1/images/num56/25-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/23-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/25-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/23-noticies.jpg

7/29/2019 56 -agost- 2011

6/33

6

Ducs, i especialment amb els BataquesBraves i Acci Festiva, i uns focs dartificique destacaren amb lletres de focaquests 15 anys. Felicitats.

Tnger, laroma dels gessaminsAmb aquest ttol tingu lloc una dobleexposici de Joan Carles Roca Sans. Laprimera, al Museu de la Mediterrnia,

dintre del CiclePons; i la segona, alespai expositiupropi, al carrerPrimitiu Artigas, 19,

ambds de Torroella deMontgr.En aquestes dues exposicions lartista idocumentalista proposa com a tema dereflexi collectiva una de les constantsde la recent immigraci musulmana, elsnouvinguts es troben amb una realitateuropea que no s la imaginada. Ning

emigra sense sentir-se obligat a fer-ho.Pura esperana enfront de la necessitat.Laroma dels gessamins ens proposacom a tema de reflexi la identitat i eldesarrelament, la realitat que deixa ilesperana i la incertesa del que pottrobar.

Les Xibeques estem bones!

Un lema i un dobleobjectiu: Posat enforma i camina ambles Xibeques!

Camina i gaudeix del coneixement i en lautilitzaci dels Parcs Urbans de Salut, enaquest cas el del Safareig, que amb lacollaboraci de Dipsalut i lrea de Medi

Ambient i Salut shan muntat a Torroellai a lEstartit.Va comenar la trobada sota la direccide la monitora especialitzada que un copcada ms cuida densinistrar les

persones que acudeixen a aquest parcsde salut.Els elements installats permeten, sotauna bona direcci, la realitzaci dunsexercicis que faciliten lobtenci imanteniment dun estat fsic adient a lesdiferents edats. Aquesta demostraci dela monitora, amb la collaboraci de lesxibeques presents (que va convncer

tots) i el recorregut per un itinerariprviament establert, varen iniciar unessortides que esperem que es perllonguinamb el temps, en evident benefici:caminar amb les Xibeques!

Exposici pintures dngel MartnezA la Capella de Sant Antoni i organitzada

per lrea de Cultura, Joventut i Festes,tingu lloc la inauguraci de lexposicide les Natures mortes, pintures iesbossos de composici dngelMartnez.

Nit coral a crrec del Cor Anselm Viola iel sextet de corda del MontgrEl cor Anselm Viola, que va nixer lany

1977 (fa ms de trenta-quatre anys) i elsextet de corda delMontgr, amb MarLabrador, MariaRoca, CarmeBusquets, Anas Falc,

Aina Amat i Xavier Gimnez (que hanascut expressament per a aquestconcert), sota la direcci de Ramon

http://localhost/emporion11.1/images/num56/29-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/27-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/26-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/29-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/27-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/26-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/29-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/27-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/26-noticies.JPG

7/29/2019 56 -agost- 2011

7/33

7

Manent i Folch, ens va delectar amb lesseves interpretacions de la Invocaci aSant Jordi, 4 nocturns de W. A. Mozart,quatre canons dautor (J. M. Serrat,Raimon, Llus Llach i Glria Cruz), i cinc

canons i danses populars: Muntanyesdel Canig, La Balanguera, LaClavellinera, Dansa de Castellterol iAqueres montanhes.Actuaci fortament aplaudida pel pblicassistent que fou correspost amb lainterpretaci de la sardana de FrancescBatlle, Benvinguts a Torroella, i tres bisosms.

Tanquen el Montgr als vehiclesmotoritzats pel risc d'incendiDesprs d'haver-se detectat tres petitsincendis en poc temps, l'alcalde deTorroella, Jordi Cordn, va decretar eltancament del masss del Montgr a lacirculaci de vehicles motoritzats.

Aquest tancament es du a terme des delany 2006. El darrer gran incendi, quecoincid amb forta tramuntana, tingulloc el mes de setembre del 2004.La prohibici es fa efectiva en els cincprincipals accessos al masss, amb undoble objectiu: evitat el risc dincendi iassegurar bens i protegir les personesque viuen en zones properes al bosc.

Sassenyala aix mateix quelincompliment pot ser sancionat ambmulta.

Exposici Les Medes, MediterrniavivaLa mar Mediterrnia, el Mare Nostrum,que uneix tres continents, Europa, lsiai lfrica, t a casa nostra, a Torroella de

Montgr, una de les millors joies de totala costa catalana: les illes Medes.A Can Quintana-Museu de laMediterrnia, va tenir lloc la inauguracide lexposici Les Medes, Mediterrnia

viva, amb la presncia de ConchaMarchante, subdirectora general deBiodiversitat; Albert Rosa, gerent

dAstres; JordiCordn, alcalde deTorroella; Albert Ros,de la fundaci Astres,que ha estat clau per

potenciar una descoberta sensorial, amb

sensacions tctils i doda, a personesamb diversitat funcional; Antoni Roviras,director del museu, i lex Lorente,comissari de lexposici.En la presentaci es varen destacar elsseus valors naturals, la gran diversitatdaspectes que van des del trencamentde les ones fins al fons mar, aix com la

seva histria, la protecci i elconeixement cientfic que atresora.Seguidament es va efectuar una visita alexposici guiada i comentada per lexLorente. La mostra es resumeix amb unacita de lecleg nord-americ AldoLeopold, que exposa la necessitat deconservar el nostre entorn.

Festa de la Bolleria i SobrestanyDiumenge 10 de juliol, organitzada perlAssociaci de Vens de la Bolleria iSobrestany, varen celebrar la seva festaanyal, a la plaa de la Bolleria, festabatejada com la Festa del Pare.

Nits destiu als jardins de Can Quintana-Museu de la Mediterrnia

http://localhost/emporion11.1/images/num56/30-noticies.JPG

7/29/2019 56 -agost- 2011

8/33

8

Una nit destiu als jardins del Museu dela Mediterrnia, a la fresca, sota lespalmeres i amb les activitatsprogramades, s una proposta de difcilrebuig.

-Els caus del Montgr. En la primera deles programades es va projectar aquestdocumental de contingut i continenttorroellenc, de Jordi Bellapart. Undocumental amb el guiatge de NarcsArbus, amb la collaboraci de JordiMolina, en la part musical, de PereTuset, Francesc Arbus, Jess Gou,

Narcs Nadal i Josep Pascual, aquest en lapart de les coves marines.Documental que ressegueix una bonapart dels caus del masss torroellenc, unsde coneguts, daltres poc i alguns msque convindria explorar i redescobrir.Una manera de gaudir i conixer elnostre patrimoni natural i cultural.

Al finalitzar la projecci fou mpliamentaplaudit per pblic que omplia el pati delmuseu.

-Poesia als parcsPoesia als parcs, de la Xarxa de ParcsNaturals de la Diputaci de Barcelona.

Enguany a Torroella, acrrec de Carles

Lapuente, amb elrecitar dels poemes,

Rosa Pou, veu i msica (sintetitzador ipercussions), i la msica de Xavi Lloses,(piano, sintetitzador i percussions).Perfecta combinaci. El text de lapoesia, que es fa seva lescena, amb laveu, que la canta i la msica que

lacompanya, en una nit fresca destiu alMuseu de la Mediterrnia.

-Contes a la fresca, lectura de contesper a adults

A crrec de Joan Massotkleiner i AnaOrra.Aquest acte de lectura va representar enrealitat, un plat fort de la programacidestiu del Museu en el jard de CanQuintana.Uns selecci de contes, efectuada pelmateix Joan Massotkleiner, varen oferirals assistents el gaudiment duna

selecci que fou sens dubte agrada ipremiada amb forts aplaudiments.

Mercat de productes ecolgics MnEmpordA la plaa Pere Rigau, i organitzat perlAjuntament de Torroella, es va celebrarun mercat de productes ecolgics.

Museu de la Mediterrnia. Visitescomentades: 5 histries destiu

-Les illes Medes, Mediterrnia viva.Proposa, en una exposici sorprenent,endinsarnos de forma fascinant a les IllesMedes, veritable museu natural de laMeditarrnia.

-Una nit mgica al Museu de laMediterrnia. Una visita teatralitzadaamb msica en directa en que coneixerdiferents personatges de la nostrahistria.-Torroella de Montgr. Mil anysdhistria i de llegenda. Una passejadaamb pinzellades dhistria i de llegenda

http://localhost/emporion11.1/images/num56/32-noticies.jpg

7/29/2019 56 -agost- 2011

9/33

9

dalguns dels palaus i edificis mssorprenents de Torroella.-Redescobrir el riu Ter. Passejarem enun recorregut planer, pel mirador delTer, la platgeta i la resclosa.

-LEstartit, terra de pescadors. 60minuts de tradici dun poble marineramb llocs i histries poc conegudes quesorprenen.

LEstartit

Un mes ben ple desdeveniments icelebracions

Realment juliol s el mes de lEstartit.Terreny, paisatge, cultura i tradicionsofereixen als daqu i forasters, vingutsdarreu, el millor del millor!Pas a pas desgranarem les notcies queho confirmen i les agruparem en:esbargiment; cultura i tradicions, i altresnotcies, sense oblidar la fira datraccions

que va omplir la platja gran de lEstartit.

-Animaci infantilDavant de lOficina de Turisme, tingulloc lactuaci de Quina Xerinola,animaci per als infants-Espectacle de mgiaA la plaa de lEsglsia de Santa Anna,per a menuts i acompanyants, veritable

espectacle de mgia, amb David el Mag.-Cinema al carrerHan tingut lloc a lespai davant delOficina de Turisme, al passeig martim, ia les deu del vespre, dues projeccions depellcules: Toy Story 3, de Disney-Pixar,la darrera de la trilogia, que va ser la msvista de lany 2010, i Gru,el major faedorde vilanies mai vist, el nmero 1, que

amb un petit exrcit planeja el robatorims gran mai preparat: robar la lluna!-Parc Urb de Salut dels SalatsUna hora, de 19.30 h a 20.30 h, amb elguiatge duna monitora especialitzada,

per cuidar de la salut del nostre cos, ambexercicis i amb les eines ms adequadesper aconseguir-ho.-Balls populars per a tothomOrganitzada per lrea de Turisme,tingueren lloc a la plaa de la Llevantinauna ballada amb balls populars, de sal,country, rock... de la qual gaudiren jovesi altres no tan joves que feien realitat els

seus records.-Cantada dhavaneres i crematLa cantada dhavaneres amb el grupTerra Endins, a la plaa Llevantina, i elcremat s ja quelcom tradicional alEstartit, i que organitza lAssociaciNutica Llevantina.Msica, canons populars i havaneres

sn encara millors acompanyades per unbon cremat!-Danses tradicionalsDanses tradicionals, a laplaa de lEsglsia, amblesbart Fontcoberta.

-SardanesOrganitzada per lrea de Turisme, lacobla La Bisbal Jove va interpretar una

ballada de sardanes a la plaa delEsglsia.-Cant coralOrganitzat per lrea de Turisme, tingulloc un concert de cant coral amb ElsPasserells, a la plaa de lEsglsia.-Beatles WeekendAquest festival, dedicatmonogrficament als Beatles, veritables

http://localhost/emporion11.1/images/num56/35-noticies.jpg

7/29/2019 56 -agost- 2011

10/33

10

nmero 1, ha arribat ja a la sisena edicii sha consolidat com el de referncia aCatalunya, en un cap de setmana pledesdeveniments que ens aportarendiferents visions de la famosa banda de

Liverpool i de la seva msica sempreactual.Enumerem-les breument:-Exposici mostra de la collecci de

llibres Beatles Books,deJosep M. Francino, queen el Consell Municipalrecull aquesta

completssima collecci de lobra

impresa sobre els Beatles.-Concerts de msica dels BeatlesEn aquest apartat en sobresurt el que esva celebrar a lesglsia de Santa Anna, acrrec de lOrquestra de Cambra delEmpord, sota la direcci de Carles Coll.Sentir Norvegian Wood, Hello goodbye,And I love her, A hard days night,

Medley de Lady Madonna-Michelle- Sgt.Pepers lonely heart club band, When Imsixty-four, Eight days a week, Hey Hude,Get bak, en arranjaments per orquestraclssica de corda, va ser quelcommeravells.El concert finalitz amb la interpretacide Catalanitat, lobra orquestrada perValent Miserachs.

-Beatles en catal,concert de cant coraldels Beatles en catal, amb la coral Joan

Mir, que tingu lloc ala plaa Llevantina.Unes melodies prouconegudes amb unalletra que la feia

encara ms propera a la nostra cultura.

-Concert Beatles amb Los Escarabajos,original i divertit, amb aquest conjuntsevill amb The Majorettes. Grup que faja divuit anys que homenatgen elsBeatles.

-Concert amb el conjunt Delicatessen ila cantant Montse Cristau,que va tancara la plaa de lEsglsia, amb fortsaplaudiments del pblic que lomplia, elcap de setmana en qu es recorda i

homenatja els Beatlesa lEstartit.Posaran barana al noupasseig dels

GriellsEl passeig dels Griells i la platja han estatrestaurats recentment pel Servei deCostes de lestat.No obstant aix, lalcalde, Jordi Cordn,ha manifestat la voluntat de posar unabarana al passeig, per garantir laseguretat dels vianants.

Com va assenyalar, el passeig acaba ambel tals de rocalla, que fa de contrafortcontra les onades del mar, i amb fortdesnivell amb la sorra de la platjarecuperada, amb perill evident per als

vianants.LEstartit, vilamarinera, i la Mare deDu del Carme

LEstartit t en lesseves arrels i origen mariner i pescador, irecordant les seves tradicionscommemora i celebra any rere any ladiada de la Mare de Du del Carme, ambla seva process, on un estol de barquessegueix la portadora de la imatgecarmelitana, que obre la processmarinera. Sn diverses en el nostre

http://localhost/emporion11.1/images/num56/39-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/38-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/37-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/36-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/39-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/38-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/37-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/36-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/39-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/38-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/37-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/36-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/39-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/38-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/37-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/36-noticies.JPG

7/29/2019 56 -agost- 2011

11/33

11

Empord les poblacions que celebrenaix les arrels del seu origen mariner.

Presentaci del llibre Parc Natural delMontgr, les illes Medes i el Baix Ter

Al Consell Municipal de l'Estartit, es vapresentar el llibre Parc Natural del

Montgr, les illes Medes iel Baix Ter, ambfotografies de SalvadorColl i lex Lorente, i

textos de Maria Pilar Carabs i AntoniRoviras, i en el qual ha collaborat elMuseu de la Mediterrnia.

La presentaci va ser presidida per laSra. Slvia Comas, presidenta del ConsellMunicipal de lEstartit, en la qual varenintervenir leditor del llibre i els autorsde les fotos i el text.Es va destacar la importncia que taquest llibre, novetat sobre unadiversitat delements que conformen el

Parc Natural del Montgr, les Illes Medesi el Baix Ter.Va projectar-se tamb un audiovisualque posa en relleu les especialscaracterstiques del parc, amb el qual esva concloure lacte

Festa Major de Santa AnnaLa festa gran, la Festa Major de lEstartit,

que com cada any organitza lrea deTurisme.-Fira d'artesaniaDurant tot el dia, des del 23 al 26 dejuliol, al passeig Martim i a la plaa del'Esglsia, fira que organitza lAssociacidArtesans de la Terra.-XIV Trobada GeganteraPrimera cercavila pels carrers de

lEstartit, que organitza la CollaGegantera de l'Estartit, amb laparticipaci de:Colla gegantera de Castell dEmpriesColla gegantera de Cor

Colla gegantera de lEscalaColla gegantera de Torroella de MontgrColla gegantera de VidrColla gegantera de VilafantColla gegantera den Xiscu i la Remei delEstartitLa cercavila va finalitzar a la plaa delEsglsia amb ballada de gegants.

-Diumenge 24 de juliol

-Espectacle infantil iFesta de l'EscumaAmb David el Mag, elsinfants varen poder

gaudir, a la plaa de la Llevantina, delactuaci del mag i la festa (guerra?)descuma, de la qual cap dels assistents

va poder lliurar-se.

-Danses tradicionalsamb l'Esbart MontgrEsbart Montgr, un anyms i a la plaa de

lEsglsia, va efectuar una actuacireeixida i molt aplaudida pel nombrspblic que omplia la plaa.-26 de juliol Santa Anna-Cercavila popular pels carrers de

lEstartitSegona de lescercaviles.-Ofici solemne amb laCobla Foment alesglsia Santa Anna

-Sardanes amb la Cobla Foment delMontgr, a la plaa de lEsglsia, a lasortida de lofici

http://localhost/emporion11.1/images/num56/42-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/44-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/43-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/40-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/42-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/44-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/43-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/40-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/42-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/44-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/43-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/40-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/42-noticies.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num56/44-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/43-noticies.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num56/40-noticies.jpg

7/29/2019 56 -agost- 2011

12/33

12

Unes pluges danormal intensitat,obligaren a posposar tant les sardanesde la tarda, amb la Cobla Foment a laplaa de lEsglsia, com el ball de festaamb el Tren de la Costa a la platja i fi de

la Festa Major, que es va celebrar la nitdel dia 28 de juliol.

29 de juliolConcert de cant coralCanons i msica catalana amb elsPasserells, a la plaa de la Llevantina.30 de juliolXXXIII cantada dhavaneres i cremat

A la plaa de la Llevantina, amb el grupsPor-Bo, Cantaires del Montgr i Boira,finalitzades amb el tradicional crematorganitzat per la Penya BarcelonistaMontgr i comarca.44a Travessa Illes MedesOrganitzada pel Club Nutic lEstartit iamb sortida i arribada a platgeta del

Port, es va celebrar un any ms latravessa nedant cap a les illes Medes, enla seva 44a edici.20 aniversari de la flotadembarcacions NautilusAquestes embarcacions amb el fonstransparent que permet admirar elsatractius del fons mar han arribat al seuvint aniversari, temps durant el qual

han transportat dos milions depassatgers.Delfo Pasqual, president de SubaquticVision, es mostrava molt satisfet dhaverassolit la vita de vint anys. En lacte decommemoraci hi va assistir lalcalde deTorroella, Jordi Cordn, la directorageneral de Turisme, Mriam Muro, i la

directora del Patronat de Turisme,Dolors Batall.Projecci de pellcules del fons marA lespai situat al davant de lOficina deTurisme, es varen projectar les pellcules

del fons mar premiades en el FestivalMundial de la Imatge Submarina deMarsella.Torroella no vol que es tanqui el CAP delEstartitLalcalde Jordi Cordn va indicar quelobjectiu del govern municipal s teniratesos sanitriament els dos nuclis i laregidora de Salut de lAjuntament de

Torroella, Sandra Pibernat, va assenyalarque recentment lajuntament ja ha cedituna finca de lEstartit al Departament deSalut, amb lobjectiu de millorar el serveiactual i manifestava la seva oposici altancament del CAP de lEstartit els capsde setmana.

Bellcaire dEmpord

Bandera de CatalunyaDesprs de quatre anys senseescenificar-se, la seva junta va organitzaruna botifarrada a la qual varen assistirprop de 200 persones.La intenci era fer causa comuna imostrar suport a la recuperaci de lobra

en la Setmana Santa del 2012.

Catalunya

Carles Sentis i Anfruns: ha mort als 99anys un testimoni privilegiat del segleXX i principi del XXIEls seus fets emplenarien un llibre;Sents va ser un artfex de la transici

7/29/2019 56 -agost- 2011

13/33

13

espanyola.Recordem-lo amb alguna de les frasesque shan publicat amb motiu de la sevamort.Jordi Pujol: Ha estat una escola per a

molts de tot el que passava arreu delmn, a Europa i a Catalunya.Mariano Rajoy:Ha estat una finestra ala realitat europea i internacionalimpagable per a tots els lectors de LaVanguardia que hem pogut gaudir iaprendre de lexperincia talent icomproms amb la veritat.Joaquim Nadal: La vida de Sents ha

estat llargussima, i per aix va estarmarcada per algun dels drames de lahistria espanyola del segle XX, com arala Guerra Civil.Infraestructures. LEstat espanyolanuncia que deixar estar eldesdoblament de la N-IIFoment ha paralitzat les obres pendents

des de fa dcades. No coneixem unasituaci semblant en cap altre punt delEstat espanyol com el que afectaGirona.El ministre Blanco ha reconegut queshan posat en marxa infraestructuresque el pas no es pot permetre. ACatalunya?Un any desprs del 10-J

Fa un any de la manifestaci contra lasentncia del Tribunal Constitucional;ara els carrers de Barcelona varen aacollir una altra manifestaci en la qualels organitzadors reclamaven que laclasse poltica no ha fet res per escoltarla demanda del poble.mnium Cultural, que ha celebrat el 50aniversari de la seva creaci, no va voler

participar en aquest acte per noconvertir-ho en una cosa anual, amb laqual cosa es podria restar importncia alfet histric del 10-J del 2010.La millor collecci de pintura romnica

del mn s a BarcelonaEst al Museu Nacional dArt deCatalunya (MNAC), i ara renovada ambuna nova presentaci.Catalunya: majoria en el control delaeroport del PratEntre tots els acords de la comissibilateral sobre aeroports, edificis,beques, immigrants, ocupaci i arxiu

Centelles, volem destacar el fet que lesinstitucions catalanes tindran un pesdeterminant en la vigilncia i control dela gesti privada del aeroports.Artur Mas tira endavant el pressupostms austerAmb labstenci del PP saprova elpressupost per a lany 2011, el ms

auster aprovat fins ara.

Espanya

Rubalcaba proclamat candidat apresidentAlfredo Prez Rubalcaba, en laproclamaci, va fer bandera desocialdemocrcia.

En el seu discurs no shi varenapreciar restes de zapaterisme (adu alzapaterisme), va reclamar als bancsbeneficis contra latur i impostos per apatrimonis alts i va apostar per aproparel Parlament a territoris i ciutadans.A destacar, entre PSOE i PP, Gurtelversus Faisn.

7/29/2019 56 -agost- 2011

14/33

14

IndignatsUna gran manifestaci, integrada permilers de persones procedents de totaEspanya va concloure al kilmetre cero,a la plaa del Sol de Madrid, la protesta

contra el sistema, tant en el vessanteconmic com poltic.Defensaren canviar el sistema bancari,econmic i el de valors en una reuniamb lobjectiu de preparar estratgies iactuacions a seguir.Quatre caixes i un banc espanyolssuspenen els tests destrsCatalunya Caixa, Unnim, Caja 3, Pastor i

CAM suspenen el test, amb granindignaci del Banc dEspanya, amb elseu director molest pel mtode usat enla prova, i responent que cap dellsnecessita ms capital. Espanya ha estatlnic pas que ha sotms voluntriamenttots els seus bancs i caixes a les provesde solvncia de lAutoritat Bancria

Europea.Bankia i Caja Cvica superen la prova.Frau en el subsidi datur. EconomiasubmergidaUn de cada quatre desocupats ambsubsidi ha hagut de tornar els diners perfrau. Una tassa datur del 20% sinassolible sense connivncia, economiasubmergida i frau.

El president valenci Francesc Campspresenta la seva dimissiLa crisi poltica al Pas Valenci acabaamb la dimissi de Camps, que noobstant es declara innocent i sacrificaten b dEspanya.Ha nomenat per a substituir-lo AlbertFabra, actual alcalde de Castell de la

Plana.Rajoy lloa el gest de Camps.

Mn

Noruega, terror, consternaci, dol idesconsolUna bomba a Oslo i un tiroteig: dues-cent3s, entre morts -93- i ferits -97-,vctimes dun xenfob antimarxista.Andrers Brevik va preparar el seu pladurant nou anys; predicava la netejadEuropa.Lltim nmero del News of the World

Aquest diari, lder de la premsadominical anglesa, va treure cinc milionsdexemplars en el seu darrer nmero.Lexdirectora acusada de corrupci i elseu propietari, Rupert Murdoch, que vadesplaar-se a Londres per intentarsalvar la resta dels seus negocis, handemanat perd als pares de la nena

assassinada, a la qual varen esborrarmissatges del seu mbil, per donar-hicabuda a ms missatges i mantenir aixlesperana que era viva.David Cameron, primer ministre de laGran Bretanya, en una sessi que vadurar dues hores, va demanar perd perles conseqncies del cas, per vadefensar la seva conducta.

En lescndol hi estan implicats executiusde Murdoch al Regne Unit, membres deScotland Yard (el seu cap va dimitir),policies, empleats del palau reial,famosos, esportistes, poltics, vctimesde segrestos...LEuro, setmana decisiva i cimeraeuropeaEl president del BCE culpa els governs

7/29/2019 56 -agost- 2011

15/33

15

del perill duna suspensi de pagamentsde Grcia.Lordre del dia de la cimera era:Lestabilitat financera de la zona Euroen conjunt i el finanament del

programa dajuda a Grcia. La UniEuropea pacta un impagament controlatdel deute grec.El preu del deute espanyol es contreu i laborsa es recupera parcialment de lesfortes caigudes de les darrers setmanes.Els bancs ms grans del mn accepten elpla de rescat de Grcia.Lluita contra el dficit als Estats Units

Continua la pugna del president Obamaamb els republicans en la lluita contra eldficit, per elevar el lmit legal delendeutament. En una des les sevesltimes declaracions va afirmar que nosom ni Grcia ni Portugal. I va afirmarque un grup de senadors prepara unacord per a una retallada de 3,7 bilions

de dlars en les despeses.Neix una nova naci a fricaEl Sudan del Sud obt la sevaindependncia del nord i el mn lhidna el seu reconeixement.No obstant aix, existeix molta tensiamb el nord per interessos econmics(petroli).

Qui no sap escriure encatal? (13)

Escrit per Jaume Bassa

REGLA 10 - Com sescriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur (4)Ja em sap greu, per ens hem de tornara avorrir una mica amb els verbs.Vrem dir (regla 8, abril 2011) que lesterminacions verbals poden seguir elsmodels segents:

ar (cantar) (jo canto)ir (servir) (jo serveixo)ir (dormir) (jo dormo)er (tmer) (jo temo)re (perdre) (jo perdo)

A la REGLA 7 viem com sescriuen elstemps passat, present i futur dels verbsacabats enar.a la REGLA 8 els acabats en ir (comservir) que prenen al present la forma eix (jo serveixo).a la REGLA 9 exposvem els acabats enir (com dormir) que no prenen la formaeix (jo dormo).Avui veurem els models en -er (comtmer).

Exemples: tmer, vncer, plnyer,crrer, crixer, aparixer, conixer,nixer, estrnyer,...Noms veurem, com els mesos passats,les tres formes ms usuals del passat,present i futur.Passat (per exemple, verb tmer: ahir jotemia que ...)Jo temia Nosaltres temem

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassa

7/29/2019 56 -agost- 2011

16/33

16

Tu temies Vosaltres temeuEll temia Ells temienExemples: Vencies per no convencies -

Correm massa - Vosaltres coneixeu lacan - ...

Present (per exemple, verb tmer: ara jotemo que ...)Jo temo Nosaltres tememTu tems Vosaltres temeuEll tem Ells temenExemples:Tu et planys massa - Nosaltresestrenyem fort - Vosaltres el coneixeub - ...

Futur (per exemple, verb tmer: dem jotemer que ...)Jo temer Nosaltres temeremTu temers Vosaltres temereuEll temer Ells temeranExemples:Si mho proposo vencer la mandra -

No la coneixers - Aviat creixer - ...

Accents:Noms saccentuen els segents:Passat.- Els acabats en em, -eu (coneixem, creixeu)Futur - Els acabats en er, -ers, -er (vencer, corrers, coneixer)

RecordatoriAquesta srie de Regles sest publicantdes de lagost del 2010.Els temes tractats han estat:1-Regla 1 - Paraules acabades amb a, elplural s amb es (casa, cases)......... (Agost 2010)

2-Regla 2 - s de les consonants s, ss, c,, z (casa, passa, caa, cirera, calze).... (Setembre 2010)3-Regla 3 - Articles i apstrof(lhome,lnica, la uni, les hores)

............ (Octubre 2010)4-Regla 4 - Apstrof amb de (dhumor,dngel)................. (Novembre 2010)5-Regla 5 - Contraccions: al barri, delpare, pel carrer, can Sidro........(Desembre 2010)6-Miscellnia basada en faltes freqents............... (Gener 2011)7-Regla 6 Verbs auxiliars Haver, Anar,

Ser, o amb perfrasi: Caldre, Poder...(Febrer 2011)8-Regla 7 - Com sescriuen els temps delsverbs en passat, present i futur (1).......(Mar 2011)9-Regla 8 Com sescriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur (2)...... (Abril 2011)

10-El dictat den Samba....... (Maig 2011)11-Regla 9 - Com sescriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur(3)..... (Juny 2011)12-Llenguatge genu ..... (Juliol 2011)

ConsellsPer escriure en catal, si el parleu

normalment, noms us cal:

Llegir sovint diaris, revistes illibres en catal.

Anireu fent vostres les paraulescorrectes i les construccions escaients.

Perdre la por: Noms si es comena es pot anarmillorant.

Escriure sempre en catalcartes, notes, correu electrnic:

7/29/2019 56 -agost- 2011

17/33

17

s escrivint que es van detectant isuperant les dificultats.

Installar un corrector de catala lordinador.

Alerta!, no distingeix uns mots

daltres (com ara hem o em, hem fet, empenso)

Anar aprenent les reglesprincipals.

Apart de la nostra ajuda, podeutrobar molts llibres senzills i molt benfets.

Reixes

Escrit per Joan Surroca i Sens

El passat 28 de juny vaig viure uneshores al Centre Penitenciari de Gironaper collaborar en les activitatsorganitzades amb motiu de la SetmanaCultural de Sant Joan. Primer vaig estaramb els homes, que van escoltar iparticipar positivament en el colloquiposterior a la conferncia La situacisocial i cultural actual. Desprs vaigpassar al departament de les dones,intercanviant amb elles idees en unainteressant tertlia de la qual vaig sortirmillorat com a persona. En la meva breuestada vaig tenir oportunitat deconversar amb els mestres, criminlegs,

el sotsdirector, educadores, funcionaris,

voluntaris... totes elles van resultar serpersones atentes i mogudes per unaprofunda convicci que el seu treballrepercuteix en b de la inserci socialdunes dones i homes que gaudeixen de

dignitat humana, malgrat un passatpossiblement reprovable.

Sempre que he estat en centrespenitenciaris sem plantegen moltespreguntes i una delles s: aquestesmateixes persones, en altrescircumstncies haurien delinquit? s bensabut que les presons sn escoles dedelinqncia perqu els referents quetroben els interns sn exemples deviolncia i els lideratges van a crrec delspersonatges ms durs. No obstant aix,va avanant lexperincia de mduls depresons amb voluntat de reinserirpersones que, en bona part, estantancades per no haver rebut lafecte

necessari en cap moment de la sevavida. Per lxit aconseguit en algunespresons a lhora deducar els interns esveu truncat quan aquests surten enllibertat. Qui interv en els barris plensde droga, de delinqncia de tot tipus ide fatxenderia?

Es fan pedaos i ara ja nhi ha prou

dapedaar un sistema econmic perversque permet que els ms lladres i els mscriminals que condemnen la misria, laignorncia i la mort dinnocents estiguinen llibertat. Noms estan tancats elspobres que mai sels ha ofert unaoportunitat. Aix ha de canviar de dalt abaix i, com tota endrea a fons, sn

inevitables algunes trencadisses. El

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisens

7/29/2019 56 -agost- 2011

18/33

18

moviment dels indignats, del qual tantsha parlat, no s res ms que linici dunsistema ms just que el capitalisme. Nosabem qu ser exactament, per sermillor que el que ara tenim. Per arribar a

bon port ens falta imaginaci i ens sobraafany daferrar-nos a privilegis.

Quina economia, quina educaci, quintreball? Sc un indignat ms. Ms bendit, estic cabrejatdavant tanta passivitatdels installats que es diuen desquerres inoms copien les dretes. Cabrejat detant corporativisme (incloses les ONG,tan bones, elles). Cabrejat per no teniruniversitat sin futbol, cabrejat dunensenyament secundari igualitaridesastrs. Cabrejat de tanta queixa alspoltics per part dhipcrites que els hanvotat. Necessito ms espai per indicar,com demana un preclar economistadamericanes fulgurants, les causes del

meu cabrejament. Seguir.

Els recs del Baix Ter: el futur

Escrit per Albert Llauss i Pascual

En aquest darrer article de la sriededicada als recs del Baix Ter penso ques important explorar quins sn els

escenaris de futur que s'obren per a lagesti del que queda de recs i d'aigua.

Les conseqncies immediates de lesobres d'entubament dels recs seran

dues.

En primer lloc, els recs histrics deixarande tenir ls de transport i distribucidaigua per als conreus de regadiu.Aquest s s el que ha provocat que elmanteniment dels canals histrics fosassumit en bona mesura per lesComunitats de Regants (Comunitat deRegants de la Presa de Colomers i laComunitat de Regants del Rec del Molde Pals). Quan entri en funcionament lanova infraestructura caldr que algunresponsable assumeixi aquestmanteniment per tal de poder preservar-ne la funcionalitat ambiental i els valorsque sen deriven. s poc probable que

els propietaris dels diferents trams delsrecs vulguin assumir unes actuacions demanteniment que ben poc benefici elsreportarien. D'altra banda,l'administraci diu no voler-se fer crrecdel manteniment d'un espai privat, demanera que la seva acci passaria per lacompra o expropiaci dels canals.Aquesta darrera sembla lopci

finalment escollida i ja s'est tirantendavant el canvi de titularitat d'algunstrams. Faltar veure quins recursoss'aboquen a la gesti o si s'opta per, uncop comprats, abandonar els canals deterres. Per evitar aquest extrem, elConsorci Alba-Ter, que agrupa la majoriade municipis de les ribes del Ter, ha

elaborat un projecte per a la gesti del

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascual

7/29/2019 56 -agost- 2011

19/33

19

nou rec del Mol de Pals. Sols mancaque, des del Ministeri d'Agricultura, se'ngaranteixin els fons.

En segon lloc, lentrada en funcionament

de la canalitzaci dels recs provocaruna disminuci dels cabals circulantsderivada de la prdua de la seva funcide reg agrcola. Segons la declaracidimpacte ambiental dels projectes decanalitzaci dels recs (BOE n. 286 del29/10/07 i BOE n. 8 del 9/01/08), caldrdeixar un cabal de manteniment de 300litres/segon pel rec de Sentmenat i de200 l/s pel rec del Mol de Pals, ajustant-los en funci de la resposta real delsecosistemes o dels nivells de les aigessubterrnies. El que no s'especifica sd'on sortir aquesta aigua, si es restarde la concessi que tenen els regadius, ob si s'extraur del cabal ecolgic delTer. La propera sequera que tinguem

ser una autntica prova de foc per almanteniment d'aquests cabals mnims.

A hores dara, amb l'execuci de lesobres ben avanada, resten moltesincgnites per resoldre en relaci amb lafutura morfologia i funcionalitat delsrecs de Sentmenat i del Mol de Pals, aixcom al seu paper en la configuraci de la

plana agrcola del Baix Ter. A manca d'unestudi d'impacte ambiental on esplanifiqui la gesti de l'aigua i el territorique es dur a terme un cop l'obra entrien funcionament, la resoluci d'aquestsinterrogants depn, en bona mesura, dequin sigui l's que es donar al volumd'aigua que la impermeabilitzaci ha de

permetre estalviar (recordem: 10 hm3).

Es distingeixen tres opcions:

- Manteniment d'un cabal ecolgic quepermeti la conservaci dels valors

naturals, paisatgstics i dels serveisambientals aportats per les aigessuperficials i el reompliment delsaqfers.

- Ampliaci de les zones irrigades al BaixTer. Aquesta opci s tcnicament viableamb la nova configuraci de la xarxa delrec de Mol de Pals.

- Reserva als embassaments i derivacide les aiges a les xarxes dabastamentdaigua en alta de diversos municipis dela Costa Brava i de lrea metropolitanade Barcelona en poques de sequera.

Cadascuna d'aquestes opcions, per,

presenta incgnites i punts negres.

En anys secs, el compliment dels cabalsmnims imposats per la declaracidimpacte ambiental pot suposar lanecessitat de derivar cap als recs unvolum total duns 15 hm

3 daigua, una

quantitat major a la que sestima que

pot estalviar anualment lexecuci de lacanalitzaci. Seria paradoxal que unainversi de vora 30 milions d'euros notan sols no permets afrontar millor lessequeres, sin que obligus a un majordispendi de recurs per cobrir les funcionsambientals de les quals la pagesia s'hadesents.

7/29/2019 56 -agost- 2011

20/33

20

La segona alternativa, l'ampliaci deregadius, a ms de dirigir-nos a unamajor despesa d'aigua, renyida amb elseu estalvi, resulta poc sostenible des delpunt de vista de la gesti dels regadius a

Catalunya. Dacord amb els escenarisclimtics i de demanda daigua per adiferents usos, un estudi del ConsellAssessor per al DesenvolupamentSostenible conclou que la planificaci deregadius vigent a Catalunya ni tan solspodr cobrir les demandes agrcolesactuals a mitj termini. Amb un riu Terque incompleix sistemticament els

cabals mnims bona part dels dies del'any seria una obscenitat plantejar arauna ampliaci del regadiu al Baix Ter.

Finalment, l'opci de destinar elspresumptes 10 hm

3a millorar la

seguretat de subministrament des delsembassaments de Sau i Susqueda suposa

la deslocalitzaci cap a altres conquesduns recursos hdrics que histricamenthan anat destinats al Baix Ter. Sensdubte, aquest escenari generariatensions i conflictivitat entre diferentssectors i territoris en un context social ipoltic en el qual shan adquiritcompromisos de reduir el transvasamentdaigua del Ter. Si, malgrat tot, aquesta

s l'opci escollida (ben concebible enanys de sequera) resultaria que lapagesia del Baix Ter hauria finanat lamajor part d'unes obres destinades afacilitar el flux d'aigua des del Ter cap aconques com la del Llobregat. Com aconsol, ning podria posar en dubte maims la solidaritat dels regants del Teramb Barcelona.

Quin d'aquests escenaris i canviss'acabaran concretant, fa de mal dir.Podem imaginar quin punt de vistadefensar cadascun dels agentsinvolucrats en la gesti dels recs i l'aigua,

podrem aventurar qu es dir de fer isegurament s'intueix tamb qus'acabar fent realment. Sigui quin siguiel cas o combinaci de casos ques'acabin imposant, sembla tan difcil detrobar un escenari en el qual el nostrepatrimoni natural, cultural i histric nosurti malparat com s difcil d'imaginarun desenlla en el qual l'esfor econmic

dels regants hagi valgut realment lapena. De moment, cada cop sn ms elspagesos que em confessen sentir-sedesenganyats amb tot aquest projecte,que hi han perdut la fe, que no hi veuenra de ser. A la mateixa conclusi haarribat algun dels enginyersresponsables de l'obra. I s que, per

ajudar-nos a reflexionar amb msclaredat sobre l'impacte de les nostresaccions i evitar alguns despropsits, lacrisi ha arribat massa tard. Ara ja nomspodem esperar que es trobi algunacreativa sortida digna per al model degesti dels recs del Baix Ter, una solucique mitigui el mal que ja ha estat fet.

7/29/2019 56 -agost- 2011

21/33

21

Llibres - Novelas en treslneas.

Escrit per Maria Teresa Calabs Casas

Un dels llibres ms curiosos que he llegitltimament s Novelas en tres lneas, deFlix Fnon, editat per Impedimenta.Lany 1906, el diari francs Le Matinencarrega a Fnon la columna delssuccessos. Noms disposa de tres lniesper explicar baralles:Roger estaba bebiendo a chorro en un

bancon en Satins. Un transente agarrla botella y, como el otro protest, se larompi en la cabeza.Los peones franceses de Floracprotestan, incluso a navajazos, contra elexceso de elementos espaoles en laobra.Accidents:

Despus de caerde un trenlanzado a todavelocidad, MarieSteckel, natural deSaint Germain, detres aos, ha sidorecogida mientrasjugaba con las

piedras delbalasto.

Despus de levantarse sin heridasaparentes, Gdon Aveline, vecino deArcueil, sobre quien acababa de pasar elcarro de la lechera Pdallier, ha muerto.Assassinats:La seorita Clara Peyron, de sesenta ycinco aos, ha sido degollada en Hyres.

El asesino no ha tenido ms mvil que lacodicia.Por odio de amor, Alice Gallois, vecinade Vaujours, quem con vitriolo a sucuado, y por torpeza, a un paseante. Ya

tiene catorce aos.Fets poltics:Dos mil republicanos celebraron unbanquete en Orleans con el seor Rabiery el seor Vigier. En Burdeos, el seorBitry habl de los esquiroles.Un cartel en el que las mujeres de lospresos polticos protestan contra elrgimen de Le Bouguen ha sido expuesto

en Brest.Fets religiosos:Cuatrocientos eclesisticos recibieronen la estacin de Moulins a monseorLobbedey, su nuevo obispo. Cinco deellos fueron detenidos en pleno furorsagrado.Temes socials diversos:

Nacida el 21 de enero de 1807,Claudine Bonjour, viuda de Digomet,muere en Villeurbanne. Treinta nietosalegraban su vejez.Cmo fumar? Despus de losfabricantes de pipas de Saint-Claude,ahora se ponen en huelga los del papelde fumar de Saint-Girons.Us recomano buscar informaci sobre

Flix Fnon. Era tot un personatge,comproms polticament, amb molt depoder entre la gent de cultura, perdiscret i humil. Demostra, en aquestsescrits, un sentit de lhumor molt fi, unasensibilitat exquisida i sap demostrarlenuig contra les injustcies.Obrir aquest llibre s com encetar unacaixa de bombons. Llegeixes una

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/881-mariateresacalab%C3%BAscasashttp://localhost/emporion11.1/images/num56/Novelas%20en%20tres%20lineas.jpghttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/881-mariateresacalab%C3%BAscasas

7/29/2019 56 -agost- 2011

22/33

22

histria, la paladeges, nassimiles tota laprofunditat i esperes una estona aempassar-ne una altra, amb certagolafreria.Per postres, us ofereixo aquesta

curiositat:En Le Boulou (Pirineos Orientales) unossuboficiales espaoles han insultado aun turista francs culpable de estegrafiti: Viva Catalua!Novelas en tres lneasFlix FnonImpedimenta

Salut-La temuda menopausa

Escrit per Pilar Solanas

La paraula menopausa ve del grec mens,que significa mensualment, i pausi, quesignifica cessament. s a dir, elcessament de la menstruaci permanenti les correlacions fisiolgiques que tamb la declinaci de la secreci

destrgens. Les hormones, un cop ms,ens afecten fsicament i emocional.

Les hormones no determinen, percondicionen, i la seva variabilitat durantletapa reproductiva ens fa lleugeramentinestables.

Alguns smptomes daquesta etapa sncaracterstics per les seves molsties iincomoditats, com les suors, lessufocacions o xafogors, la sequedat de lapell, la disparunia, la falta de lubricaci

vaginal, les palpitacions, els canvisemocionals, entre daltres.

Qu fer? Com afrontar aquesta novafase de la nostra vida?

Si tenim informaci i estem preparades,disminuirem molt les molsties iacceptarem el canvi del nostre cos ambnaturalitat.

No hem de permetre comentaris delestil: Est menopusica, la pobreta;Sn coses de dones; Ni ella mateixasaguanta. No. No. No. Hem dacabaramb aquestes etiquetes quemenyspreen les dones

Hem de buscar la informaci per decidir iser autnomes del nostre cos. Elssmptomes de dolor en els ossos, lairritabilitat, el cansament, les suors, etc.,tenen soluci. La medicina ha fet moltsavenos i ens hem destimar prou comper consultar sobre aquestes molsties i

no permetre que ens diguin: Has deviure amb aix, ets una dona.

Quan desapareix la menstruaci,guanyem amb seguretat, estabilitat iharmonia interna i les dones sexualmentactives poden deixar els tractamentsanticonceptius. Amb la menopausatenim el cos una mica ms al nostre

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/882-pilarsolanashttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/882-pilarsolanas

7/29/2019 56 -agost- 2011

23/33

23

favor. Aix ho afirma la Dra. Carmen VallsLlobet en el seu llibre Dones invisibles.

Ara comena el millor moment de lanostra vida, ens diu la Dra. C. Northrup,

ginecloga i obstetra amb ms de 30anys dexperincia en malalties de ladona, en el seu llibre Los placeressecretos de la menopausia. Ella ensanima a trobar la fora vital de lamenopausa.

Lexercici fsic, la bona alimentaci,lactitud mental adequada i el cultiu delplaer augmenta la producci dxidntric, fonamental per al benestar fsic,mental i emocional.

Us imagineu que ara comenci la milloretapa de les vostres vides? Per qu no?La que podia haver estat una vivnciadesagradable i trista pot ser, grcies a

una bona actitud, la millor de totes.

Aquest s el repte.

Bona i saludable maduresa!

Lembolic del corredormediterrani

Escrit per Xavier Ferrer

Fa tres mesos va tenir lloc a la seu de laComissi i Parlament europeus, aBarcelona, una conferncia debat sobre

el corredor mediterrani, en el qual varenparticipar experts en la matria i tambeurodiputats. Es va aprofundir en lanecessitat destablir sinergies en elcorredor mediterrani que permeti lamillora de les comunicacions i de lesrelacions empresarials, des dAlgesiresfins ben b al nord dEuropa.

De la m de lassociaci internacionalFerrmed, que dirigeix Joan Amors, shaimpulsat una important activitat iaccions per aconseguir la viabilitat de laproposta. Fa un parell de mesos, ambuna presentaci nombrosa, tantquantitativament com per la qualitatdels presents, a Brusselles es va fer

saber a la seu comunitria la necessitatde concretar amb realitats el corredormediterrani. Lobjectiu s donar aconixer les mancances reals per aleconomia i el desenvolupament de lazona, pel fet de no disposar decomunicacions i infraestructuresadequades al mn on vivim, que enspermetin competir per igual amb altres

zones que, per ser properes a capitalsdestat, han tingut ms fcil elfinanament dinfraestructures. Es tractaque les institucions europees i elsgoverns dels estats prenguin conscinciade la necessitat dimpulsar, invertint eninfraestructures, en el corredormediterrani. Sembla que ara el ministrede Foment, Jos Blanco, ho t clar,

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrer

7/29/2019 56 -agost- 2011

24/33

24

desprs de pronunciar-se en altresocasions.

Sha reunit amb els responsables de lescomunitats autnomes que formen part

del corredor mediterrani i hi ha exposatque far el possible per potenciar-lo. Defet, per, des de Brusselles aposten peruna soluci intermdia que dibuixa uncorredor que va del sud fins a Madrid idesprs a Valncia i cap a la frontera,deixant de banda Almeria, Mrcia iAlacant.

Una soluci que no satisf ning o, talcom expressen alguns analistes, s que liagrada al govern central. El cert, per, sque aquesta opci no cobreix lapotenciaci de tot leix mediterrani quesuposaria dinamitzar una rea queaporta el 45% del PIB de lestat. Jacomena a ser hora que les recents

paraules del ministre Blanco, que diuenque shan de potenciar les obresdinfraestructura que aportin rendibilitati no fer, com sha fet durant anys,inversions que han resultat runoses comalgun trajecte de lAVE o algun aeroport.Doncs cal que el govern de lestat siguivalent duna vegada i aposti pel queaporta ms valor afegit que, en el cas

que ens ocupa, seria el corredormediterrani des dAlgesires fins a lafrontera passant per la costa. Segur queen sortirien beneficats els ciutadans i lesempreses de tot lestat, a ms del de lazona que passi el corredor. Veurem comacaba, per no ser fcil.

El meu adu a Greenpeace

Escrit per Tatay

-Es que Catalua, no es un pas!

Aix mho va dir una voluntria deGreenpeace, quan vaig comentar-li lameva estranyesa i el meu malestar pelfet que aquest grup ecologista no faservir mai el catal (ni cap altre llengua,fora del castell ) en les sevescomunicacions amb els socis. Va ser faun parell danys, durant una enquestatelefnica que em van fer, com a soci

daquest grup. Davant de la mevaobservaci, la voluntria, queprobablement trucava des de la seu deGreenpeace Espaa, a Madrid, es vaofendre. Amb evident malestar, va dir-me que all no depenia dells (de qui, sino?), i que era massa car fer diferentsversions de les cartes i butlletins per acada idioma de lEstat,( a la qual cosa jo li vaig respondre queCreu Roja, Amnistia Internacional, ialtres entitats b que ho fan ), peracabar la conversa amb aquest estirabot.

Em vaig fer soci de lorganitzaciecologista Greenpeace el 1988, i vaigser-ho durant ms de vint-i-dos anys. Al

principi, davant del seu mono-lingisme

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/225-tatayhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/225-tatay

7/29/2019 56 -agost- 2011

25/33

25

en castell, jo prenia pacincia. Enaquella poca, el president deGreenpeace a lestat espanyol era elmallorqu Xavier Pastor, que, davant depreguntes incmodes sobre la relaci de

la seva entitat amb la llengua i la nacicatalana, fugia destudi. Recordo unaentrevista a Catalunya Rdio, en la queel gran periodista Ramon Barnils li va dir;si esteu, com dieu, en contra de ladivisi del mn en estats, per qu heucreat, Greenpeace Espaa?. Enefecte, per qu no GreenpeaceCatalunya, o Pennsula ibrica, o

Mediterrnia? aquesta pregunta vaquedar sense resposta.

Desprs de la meva cordial conversaamb lenquestadora, vaig escriure aGreenpeace demanant-los per quancomenarien a usar el catal. No em vanrespondre, i jo vaig comenar a sentir-

me francament molest. Vaig sospesarllargament lopci dabandonar el grup,per, desprs de tants anys, em dolia.Finalment, ho vaig fer.

En la meva carta de comiat, ras icurt, els vaig dir que no podia entendreque una entitat com la seva fes unmenyspreu aix als milers de socis que

tenem el catal, basc, gallec o bablecom a llengua materna. Que pensavaque les diferents cultures del mn hancrescut unides a paisatges iecosistemes, amb els quals estanntimament lligats. lUNESCO, fa tempsque avisa que ms de cinc mil didiomespoden desaparixer a tot el mn al llarg

del present segle, i noms una dotzena

escassa de grans llenges sobreviuran.Aix, sens dubte, tindr un greu impactesobre les nostres relacions amb lanatura, entre moltes altres coses. Vaigacabar dient-los que, si a Greenpeace

creien que tot aix s irrellevant, i que elmeu idioma no mereix ser conservat,amb mi que no hi comptessin ms. Totplegat deixant ben clar que continuariasent ecologista, rebutjant elstransgnics, lenergia nuclear, fentcompostatge, estalviant aigua i energia,desplaant-me sempre que pugues ambbicicleta o amb transports pblics... i

sent soci daltres grups ecologistes que stracten amb respecte la meva cultura,com el Grup de Defensa del Ter iDepana, sense anar ms lluny.

Ja sabem que, en determinats ambients,queda molt progre defensar ambentusiasme les cultures amazniques o

la dels inuits dAlaska, mentre quereivindicar la cultura catalana, basca obretona, sembla que fa pudor de carca ide provinci. Ho hem vist fa poc en unapart del moviment dels Indignats: msdun va dinternacionalista cosmopolita ialhora sembolica en la banderaespanyola, per sent fstic per tot el quefaci olor de catalanitat.

Vaig arribar a la conclusi queGreenpeace tamb pensa aix. Amb tot,encara penso que fan una gran feina,efica i honesta. Si mai canvien dactitud,ens podrem retrobar. Aquell dia, per,els vaig dir adu.

7/29/2019 56 -agost- 2011

26/33

26

Pel que fa a la voluntria que em va ferlenquesta, ben mirat, potser tenia ra;el problema s que no som un pas, i peraix no ens respecten. Haurem de posar-hi remei. Per molts motius, i tamb per

ecologisme.

A l'aguait del nostrepatrimoni

Un rtol que pot desaparixer aviat.

Des del 1835, en aquesta botiga es

venien comestibles, dolos i ultramarins,

i shi feia la Xocolata Mundet.

On sn els euros deCatalunya? - Reflexions

Escrit per Jaume Bassa Pasqual

On sn els euros de Catalunya?

Dues lleis determinen el present i elfutur poltic i econmic deCatalunya. Dues lleis de ferro, de les queno ens podem deslliurar ara com ara. Laprimera s la norma espanyola de msalt nivell, la Constituci. Laltra s la LleiOrgnica de Finanament de lesComunitats Autnomes (LOFCA).

L Article 2 de la Constituci diu que sefundamenta en la indisoluble unidad dela Nacin espaola, patria comn eindivisible de todos los espaoles, ilArticle 8 que les Forces Armadestienen como misin... defender suintegridad territorial. Cap ms pas

europeu, i encara menys els de la UniEuropea, s tan extremadament gels dela seva unitat ni amenaa tan fortamentcap intent de separaci.

Laltra norma que encadena lespossibilitats de decisi dels catalans s,com he dit, la LOFCA, la llei quedetermina com shan de finanar les

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqual

7/29/2019 56 -agost- 2011

27/33

27

autonomies. Lany 2003, ja en fa vuit,vaig sentir del conseller Castells unesexplicacions molt detallades de com caliamodificar una llei que, desprs que elscatalans paguessin la seva solidaritat

envers les regions ms pobres, elsdeixava amb una renda per cap per sotadelles. Ho dic de memria: si abans depagar rem la Comunitat tercera enriquesa per cap, desprs de pagar remla que feia dotze. La intenci era que, toti ser solidaris, no quedssimeconmicament per sota daquells queajudvem.

Daquelles intencions en va sortir un tristEstatut i una nova versi de la LOFCA. Elmes passat vaig assistir a unaconferncia duna economista

especialitzada i vaigintentar comprendre les

extraordinriament

complexes disposicionsdaquesta renovada lleide la suposada solidaritat entreterritoris. Res de res, o gaireb res, demillora. Ara, i tamb ho dic de memria,si abans de pagar rem la Comunitattercera en riquesa per cap, desprs depagar rem la que feia onze.

Es calcula que cada any surten uns20.000 milions deuros de Catalunya enforma dimpostos, i ja no tornen, perquhan danar a resoldre els problemes deles regions suposadament desfavorides.On van a parar aquests diners? Si heuviatjat per Espanya ja ho sabeu.Autopistes i autovies poc concorregudesi sense peatge. LAVE radial, que t la

intenci de fer arribar a Madrid totes lescapitals de provncies, ara tocar Galcia,Extremadura,... el tren dalta velocitatms llarg dEuropa, el segon del mndesprs de Xina. Laeroport de Madrid

s, noms faltaria!, el millor dEuropa. Iamb els nostres diners la ministra deCultura es permet el luxe de comprarlarxiu de fotografies Centelles, passantper sobre de la conselleria de Cultura...que no pot igualar loferta.

Mentre fem mans i mnigues per evitarlensorrament de la nostra indstria

petita i mitjana, mentre els nostresautnoms no troben crdits persubsistir, mentre el govern retalla on potles despeses a Sanitat i a Ensenyament,mentre cada cop tenim ms sectors de lanostra societat frgils i empobrits, ja nodiguem com sobreviuen els immigrants,20.000 milions volen del pas i ja no els

veiem ms. En faran noves connexionsde lAVE per a passatgers inexistents,mentre la connexi ferroviria demercaderies entre Tarragona i Castell,la que podria ser la ms rendibledEspanya, que enllaa els ports deBarcelona i Valncia, encara s de vianica!Estic dient 20.000 milions cada any, si ho

voleu sumar any darrere any:

20.000 + 20.000 + 20.000 + .... + 20.000 +

Qu en farem de 20.000 milions mscada any (o de 15.000 milions, si penseuque exagero)? Alg ho ha comptat i diuque es podrien fer, per exemple:

7/29/2019 56 -agost- 2011

28/33

28

Eix transversal ferroviari Lleida Girona.......7.000 M

Recerca .................4.000 M

Transformar en escoles tots elsbarracons ...............2.000 M

200.000 beques per a estudiants ..........2.000 M

10 hospitals de 150 llits ............ 600 M

I aix, podeu fer anar volant laimaginaci. Mentre ho feu, penseu que

no podem lluitar contra la crisi perqu

estem lligats de peus i mans, els nostres

recursos es desvien, les empreses cauen,

creix latur, la nostra gent sindigna, i el

govern de lEstat es permet el luxe de

recomanar-nos cada cop ms severes

retallades.

El Govern dArtur Mas diu que reclamarun nou pacte fiscal. Que tingui ms sortque el conseller Castells fa vuit anys.

Parmies IX

Escrit per Lluc Sal i Ferrer

ARMIES IX (Del propi autor). *

Trobar el cam recte es molt fcil, per..

cony! es tan rost..

I aix explica cl perqu tan poca gent elsegueix.Lhome que al llarg de la seva vida, halluitat per a trobar la fe, i ha fracassat..pot esperar, potser, que Deu li tingui encompte la lluita, i no el resultat.

Tornant a 1a infidelitat... Si, si, esclar...per ?

Un home intelligent, en resta algun? noperd el temps escrivint ruqueries.

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica, de caireerudit o popular.

Laparmia popular es feia present en la poesiai la prosa com a

recurs estilstic grfic i viu: hi sobresurtenF.Eiximenis i sant Vicent Ferrer

La cuina de la Catrina

Escrit per Caterina Bosch

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrer

7/29/2019 56 -agost- 2011

29/33

29

Amanida

Ingredients:

Enciam Filets danxoves Bacall esqueixat Tomates Cebes tendres Pebrot Sal Oli Vinagre Olives Llangonissa Pernil

Preparaci:En una gran plata es comena percollocar una capa denciam tallat atrossets. A sobre shi posen els filets

danxoves, el bacall esqueixat, trossosde tomata, ceba tendra a rodanxes ipebrot. Tot amanit amb sal, oli i vinagre.Al damunt shi colloca una altra capadenciam, pebrots, tomates, olives,rodanxes de llangonissa i tamb unstrossets ben fins de pernil. Samaneixuna altra vegada.

Truita de psols i alls

tendres

Ingredients per a dues persones:

4 Ous

2 Alls tendres kg de psols amb tavella Oli Sal

Preparaci:Primerament fregim els psols amb oli,molt a poc a poc. Quan estan cuits, jatindrem els ous deixatats amb sal juntamb els alls tallats molt menuts, i hiafegim els psols. Desprs fem la truitarodona i planera.

Poemes d'arreu del mn

Escrit per Susanna Bautista

MARROC

ThaBraTThorayid ijan thabrat thannayi tlouyayiwakha khsakh asham tokh riyam

sfakkantayiMach ghagakh adatoukh ossan n thamzimachar naya mara sadou tya nathziriHdigham our inu zghiray takhsadayicham ammas wayithkhidas ghatiradzzayiMach ar dayi tanid chak waha ighariinayi mincham ibadran thajidayi wahdi

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautistahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautista

7/29/2019 56 -agost- 2011

30/33

30

Thajidayi troukh tchadchikh yarabbizzidjakh i thziri ithran roun akidhi

CartaAnnim

M'has escrit! una carta dient que t'hed'oblidar,per quan et vull oblidar el temps emrecorda a tu,Com fer-ho per oblidar la meva infnciacom jugvem junts sola l'ombra.Et vaig donar el meu cor pensant que tuel volies,per tu mai m'has estimat, nomesjugaves amb mi.Quantes vegades m'has dit que jo eral'nica,diguem que t'ha fet canviar.M'has deixat aqu plorant davant delmeu Deu,i ara la lluna i les estrelles ploren per mi.

Recita en tamazig: Hanae Ahrouch

Cinema i espectacles

Escrit per Jordi Bellapart

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellapart

7/29/2019 56 -agost- 2011

31/33

31

7/29/2019 56 -agost- 2011

32/33

32

7/29/2019 56 -agost- 2011

33/33

Pellicula del mes: En un mundo mejor