81-setembre-13

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    1/28

    Peridic digital - nm. 81 -setembre- 2013 - Tercera poca

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    2/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 2

    sumari

    Editorial

    Notcies

    Catal.Exercicisicon-sultes3

    Pasolini

    Sipogusser...ElparcdeSalvadorEspriu

    Lacomplexarelacien-trecrisiimediambient

    Rodoredailasevano-vellaQuanta,quantaguerra

    Piano-solo-

    UnanovaCatalunya,unanovaEspanya

    GranGerm

    ElBaixTerilasostenibi-litat(3)

    Microrelats-4

    AikidoaTorroella

    Quinacalorquefa!

    MichaelKenna

    JosepCastellsLacartaaRajoy

    Torroella,espaidart

    Alaguaitdelnostrepatrimoni

    LacuinadelaCatrina

    Gotesdhumor

    Motsencreu

    Cinemaiespectacles

    Editorial

    Setembre. La Festa dels Masos

    S'ha dit i s'ha repetit que el terme municipal de Torroella s molt variat. Muntanyaagresta, rtil plana, platja suau, costa escarpada, dunes i pinedes, el riu, la gola, lesilles... Ens enorgullim de la diversitat dels seus paisatges i dels seus assentamentshabitats, antics i moderns, la Vila vella, les noves urbanitzacions, el nucli marinerde l'Estartit, els venats de La Bolleria i Sobrestany, els masos, tots ells amb els seus

    costums i tradicions.

    Els nostres masos, per la seva especial naturalesa territorial i humana, es caracterit-zen per un conjunt de maniestacions i activitats que els conereix un carcter singu-lar com, i una de les seves expressions ms destacades s la Festa dels Masos, quese celebra cada any el dia 8 de setembre, esta de les Mares de Du trobades, o el capde setmana que li s ms proper, aquest any 2013 el dissabte 7. La esta consisteixen una missa solemne en honor de la patrona a la capella de Santa Maria del Mar,que en aquesta diada s'obre a tot el pblic, ben engalanada. Desprs, a l'esplanadacontigua, es a audici de sardanes i un berenar. La implicaci de la amlia propie-tria de la nca, la collaboraci de l'Associaci de Masos, i les acilitats de transportns a l'ermita, proporcionen una notable participaci de la gent, dels masos i de tot

    el municipi, a la esta.

    L'origen de la capella s ben antic. Una cella petit convent, de pocs monjos- docu-mentada a ms de mil anys (el 844) que pertanyia a l'abadia de Santa Maria d'Amer.Anant encara ms lluny en el temps, per les restes que s'hi ha trobat de murs i pa-viments, aquella cella es devia construir sobre les restes d'una villa romana delssegles II a I abans de Crist, que es devia anar mantenint i transormant en lloc deculte cristi. Aquell cenobi de pocs monjos, segons el document de l'any 844, estavasituat "vora la riba del mar gran". Com ha canviat el paisatge des d'aleshores!

    Al principi l'esglesiola apareix dedicada a Sant Pere, per ms endavant es a mencial culte a Santa Maria, i s anomenada "Santa Maria del Mar i Sant Pere". Desprs,el mas de Santa Maria ja gura com un dels masos orans del terme. Va patir atacsde pirates i corsaris i la capella va ser malmenada, reconstruda i objecte de moltesreormes. El saqueig de 1936 va signicar la crema del seu retaule barroc, per esva salvar la imatge de talla de la Mare de Du, guardada a Torroella per la amliaMascort.

    La nca va ser adquirida l'any 1843 per Pere Mascort, apotecari, en aplicaci de la lleide desamortitzaci de bns de l'Esglsia, promulgada per Mendizbal, ministre dela reina Isabel II. Des d'aleshores la amlia s'ha et crrec de la capella, l'ha mantingu-da i l'ha restaurada. Actualment s de nau nica, amb capalera carrada i la aanacoronada per un petit campanar de paret. No s'hi detecten parts arquitectniquesdels temps de la cella monstica, per als murs interiors s'hi veuen carreus de pedratova que podrien ser peces reaprotades procedents dels antics edicis.

    Emporion es vol aegir amb aquesta petita nota histrica a la esta de setembre queels habitants dels nostres masos, escampats a l'entorn de la nostra vila, dediquen ala seva patrona, que espera cada any la visita de la gent de Torroella i l'Estartit, al peudels Tossals i de les Maures, a vessant del migdia de la Muntanya Gran.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    3/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 3

    NotciesTORROELLAFestival de Msica.

    Iniciat el divendres 19 de juliol, va continu-ar a lagost als diversos indrets: Espai Ter,Esglsia, plaa i Cinema Montgr.

    - divendres 2 a la nit, a lAuditori, Elisa-beth Leonskaja, pianista russa, per primercop a Torroella.

    - dissabte 3a la nit, a lAuditori, en el tra-dicional concert Lluch, sota la direcci dePablo Valetti, lorquestra del FestivalAca-demia 1750 va interpretar obertures isimonies de Ferran Sor.

    - diumenge 4a la nit, a lAuditori, la can-tant alemanya Ute Lemper va presentar

    El darrer tango a Berlin (de Brecht a Berlinals bars de Buenos Aires).

    - dilluns 5a la nit, a lAuditori, laStuttgar-ter Kammerorchesterva oerir un progra-ma de serenates instrumentals de Mozart,Txaikovski i Dvork.

    - divendres 9 a la nit, a lAuditori, actulaFreiburger Barockorchesteramb el di-rector-concertino Gottried von der Goltz.

    - dissabte 10al vespre, ensessi amili-ara lAuditori, es va presentar Brass, brass,brass.

    - diumenge 11a la nit a lAuditori elQuar-tet Quixote i el Quartet Gerhard verenoerir, entre daltres peces, loctet per acordes de Mendelssohn, molt aplaudit pelpblic i la crtica.

    - dijous 15 a la nit a lAuditori es va pre-sentar el jove pianista canariIvn Martin.

    - divendres 16a la nit a lEsglsia,NuevoSaraova interpretar obra de Joan Aranis.

    - dissabte 17a la tarda, en lltimasessiamiliar, es va projectar al Cinema un cls-sic del cinema mut, El noi, primer llarg-

    metratge deChaplin. Msica en directe iimprovisaci, com a lpoca, amb ChanoDominguez al piano i Marina Albero.

    - diumenge 18a la nit va tornar a Torro-ella Jordi Savall amb obres de lEuropaMusical 1500-1700.

    - dijous 22 a la nit a lEspai Ter el pianis-taJoaqun Achcarroes va retrobar ambel seu pblic addicte, en un rcord de con-certs consecutius del mestre bilba en unmateix lloc.

    - dimarts 27 al vespre, amb temps moltnuvols per amb molt de pblic, coma nal de Festival i participaci a la Festa

    Major, es va presentar Torroella Sona,ambBCN Grass Ensemble iAlbert Gui-novart, piano, a la plaa de la Vila.

    Balan de la 33a edici del Festival: Ambuna ocupaci del 95% i la presncia de9.300 espectadors, el Festival de Torroellaha assolit aquest any un dels percentatgesde pblic ms alts de la seva histria.

    Fira de Rebaixes al passeig Catalu-nya.La va organitzar Comer Montgr, du-rant tot el dia, elsdivendres 2.

    Fira del Petit Botiguer. Es va organitzar

    eldissabte 3.Havaneres.Es va er cantada al Mas Pinellel vespre deldissabte 3, a la urbanitzaciTorre Vella eldivendres 9, i a cala Montgeldissabte 10idimecres 14.

    El banquer al Cucut.Amb Miquel Bolla la mesa, el dijous 8 es va presentar elllibre deNria Cadenes.

    Llibre de la Festa Major 2013. LAsso-ciaci del Llibre de la Festa Major va pre-sentar lexemplar del 2013 el dissabte10a la tarda al Museu de la Mediterrnia.Seguidament, organitzada per la mateixaAssociaci, es va er unaAudici de Sar-danesamb La Principal de Cass.

    Sessi literria-musical.Eldissabte 10ala nit Joan Massotkleiner i Toti Soler varenpresentar El mn perdut de Salvador Es-priu a can Quintana.

    Jean Pa a la galeria dart MichaelDunev. El dissabte 10 la galeria dartMichael Dunev Art Projects va inaugurarlexposici de pintures de lartista sus JeanPa, que a anys que viu a lEmpord. Laseva obra sha exposat a les principals ga-leries i museus de Sussa i Alemanya, perno sha vist a Espanya des de 1999.

    Eleccions al Recer. Davant de la renun-

    cia de la ns ara presidenta Teresa Kleiner,eldimecres 14es va elegir entre dues llis-tes encapalades per Quimet Matas i JoanAnton Serra. Es va imposar la primera.

    Outlet dantiguitats. Es va er el dijous

    15al passeig de Catalunya organitzat perCaritas i Cucut.

    Mercat de Productes Ecolgics.Es va erelsdissabtes 24i31, al mat, a la plaa delpeix, organitzat per Mn Empord.

    Nou servei turstic. Lagncia de viatgesde Torroella Top Sailing Charter Group, es-pecialitzada en xrter nutic, ha posat enmarxa aquest estiu un nou servei que per-met als seus clients, a travs del seu web,llogar el vaixell ideal per er les vacancesi reservar els vols disponibles. Top SailingCharter s la primera agncia de xrternutic del mn que proposa aquest servei.

    El preu de la llar inantil. Les amliesdels alumnes de les dues escoles bressolde Torroella i lEstartit han reprs mobilit-zacions per reclamar que no sincrementiel preu del servei a partir de setembre.

    Festa Major de Sant Gens

    Els actes van comenar ora abans, per elprimer dia ocial de la Festa Major, dissab-te 24, a la tarda, amb un bon ruixat, es va

    acabar la calor que havia caracteritzat totel mes dagost.

    - dissabte 10

    - al vespre va tenir lloc la presentacidel Llibre de la Festa Major 2013 iunaAudici de Sardanes.

    - divendres 16

    - al vespre va tenir lloc el Lliurament depremis del Concurs de Cartells de la Fes-ta Majora la Biblioteca Pere Blasi. Poste-riorment es va discutir loriginalitat deltreball guanyador. Lautora va admetre

    que va utilitzar una imatge dinternet dela qual no disposava dels drets ds i queno la va reelaborar sucientment perqupugui ser considerada una obra original,indita i creativa. Va renunciar al premieconmic de 300 euros, tot i que el cartell,amb la esta major en curs, ja no es va re-tirar.

    - dissabte 17

    - al vespre, es va inaugurar la62a.Exposi-ci dArt Local organitzada pel Casal delMontgr, a la capella de Sant Antoni.

    - a la nit (22:30h), organitzat per Ducs delFoc, es va er uncorreoc pels carrers dela vila.

    - tamb a la nit (23:00h) i organitzat per laPea San Marcos, hi va haverball de es-taals jardins de Santa Clara.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    4/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 4

    - a les 23:30h, lAssociaci Emdeer va pre-sentarTechno House Festival Montgralaparcament del riu Ter.

    - diumenge 18

    - els Ducs del Foc varen organitzar elcor-reoc Mussoletsa les nit a la plaa de laVila.

    - divendres 23

    - a la tarda, el Club de Tennis Taula va orga-

    nitzar el XXXII.Torneig de Tennis Taula.- a la tarda, a laparcament del riu Ter, es vainiciar laFira dAtraccions, i ns al dia 27.

    - al vespre, es varen concedir lesMedallesdel Montgra can Quintana a lex Loren-te (a ttol pstum), a Francesc Batlle i a laFundaci Asil de Pobres i Malalts. En laFun-daci Asil de Pobres i Malalts, sha et unreconeixement a les moltes persones quehi ha treballat de manera altruista. Fran-cesc Batlle conegut arquitecte, autor deduna quantitat molt elevada de projectes,estudis de les nostres pedres (castell, es-glsia, etc.) s a ms membre actiu de mol-

    tes entitats torroellenques.lex Lorente,tcnic mar del Parc Natural del Montgr,les Illes Medes i el Baix Ter, bileg, natura-lista i otgra submar, que va morir lanypassat daccident ent immersi, havia im-pulsat projectes de gran valor conservaci-onista i el primer llibre sobre la otograaal parc.

    - a les 22h, als Jardins John Lennon, es vaer el preg de la Festa Major a crrecdels Cantaires del Montgr, elsopar popu-laramenitzat per la Big Band de la EMMT,amb cremat oert per la Penya Barcelonista.

    - a mitjanit hi va haver concert amb laTroba Kung Fu i Backswards, a lespai bar-raques.

    - dissabte 24

    - tot i comenar el canvi de temps, al mat,

    el Club Petanca Torroella va poder orga-nitzar el Torneig de Petanca de FestaMajorals jardins John Lennon,el Club deTennis Taula Torroella elXXXII Torneig deTennis Taulaal pavell municipal, i lAsso-ciaci de Futbol Baix Ter el XVII Torneigde Futbol de Festa Major al passeig Vi-cen Bou i a migdia es va er laCercavila

    Inantilamb els Amics dels Tambors i a laplaa dEspanya un Vermut Explosiu delsAmics dels Gegants i Capgrossos i Ducs delFoc, a beneci dels gegants de Torroella.

    - a la tarda,un gran ruixatva interromprelAudici de Sardanesamb la cobla BisbalJove a la plaa de la Vila, i va er inviabletamb lespectacle danimaci inan-tilprevist al pati de can Quintana amb RahMon Roma i elca-concertde lOrques-tra Metropol als jardins John Lennon. Unapluja ben inoportuna.

    - diumenge 25

    - al mat, ja amb un sol ms agosarat, esva er laPlantada de Gegantsa la plaade la Vila i va comenar laCercavilaambelsGegants de Torroellai elsde lEstar-tit, els capgrossos, els grallers del Montgr,les Xatis i els Xanquers. amb la participa-ci especial dels Gegants de Perpiny.- a les dotze va comenar a lEsglsia deSant Gens lOci solemne amb Missaconcelebrada acompanyada per la coraldel Recer. Desprs es va er el Ball degegants a la plaa de la Vila i seguida-

    mentSardanesamb la cobla Foment delMontgr.

    - a la tarda, al Camp desports, va te-nir lloc el torneig triangular dela Festa Major organitzat per laUE Torroella i a la plaa de la Vilaes varen ballar Sardanes amb ElsMontgrins i Foment del Montgr.- al vespre, als jardins John Lennon, hi vahaver el tradicional ca-concert amblorquestra Montgrins, amb gran xit i unaextraordinria afuncia de pblic..

    - a la nit, tamb als jardins John Lennon, hi

    va haver el tradicionalball de nitamb lor-questra Montgrins, i a lEspai Barraques esva er elconcertamb Laxenbusto i Glaucs.

    - dilluns 26

    - a la tarda, a la plaa Pere Rigau, es vaner les tradicionals simultnies des-cacs, organitzades pel Club EscacsMontgr i a la plaa de la Vila, audicide Sardanes amb Els Rossinyolets.- al vespre, al pati de can Quintana,Pot Pe-titiMermelada Bandvan er espectacledanimaci inantil.

    - a lEspai Barraques, hi hagu mostra decombos de lEscola Municipal de Msica.

    - cap al tard, pels carrers de la Vila, elsGra-llers del Montgrvaren er la sevacerca-birres.

    - a mitjanit va comenar a lEspai Barra-

    ques elconcert amb grups locals.

    - dimarts 27

    - a migdia hi va haversardanes a la plaade la Vila amb La Principal de Banyoles.- a la tarda, organitzat per La Xar-ranca, a can Quintana, es van ertallers solidaris de lEspai Jove.- al vespre, a la plaa de la Vila, la pluja vaespatllar lesperada Torroella Sona, ambBCN Brass Ensemble, Albert Guiovart al pi-ano i lactriu Berta Vidal, com a participacidel Festival de Msica a la Festa Major.

    Lespectacle es va er, tot i laturada orosa.

    - a la nit, a lEspai Ter, el grup Tel esquinatva presentar Teatre de Festa Major: Per lament. Va ser un gran xit, tot ple, i el p-blic va riure de valent.

    - dijous 29

    - a la tarda es va presentar a la Casa Gali-bern La batalla del Ter 1694, nou llibrepatrocinat per la Fundaci Mascort, delsautors Antoni Espino i Ramon Sarobe.

    - divendres 30

    - a la nit a lEspai Ter, organitzat per lAs-sociaci Sardanista Continutat, el grup

    Montgr Dansa va presentar lespectacleTemps i llegenda.

    Fotograes de lescena catalana. Al Pa-lau Solterra es presenten imatges datadesentre 1900 i 1929, dels ons Pau Audouardi Amadeu Marin.Fins al 15 de setembre.

    LESTARTIT

    Festival de Msica. O lEstartit.

    Va comenar el 30 de juliol amb Tantscaps tants joguets, amb lorchestra Fi-reluche.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    5/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 5

    A lagost es va continuar ent, a la plaaLlevantina, a la nit:

    - dimarts 6Pep Gimeno el Botiarra i Spa-nisch Brass Luur Metalls amb lespectacleMetalls dEstil.

    - dimarts 13 el Jazz Legend Quintet vaoerir una part viva de la histria del jazz.

    - dimarts 20 Patricia Moreno, acompa-nyada de guitarra i percussi, va ser unasimbiosi de les cultures clssica, del jazz iaro-veneolana.

    Pilates, Aerbic, Msica a les terrasses iTallers inantils.

    El mes dagost passat es van erPilateselsmatins, a la plaa Llevantina, els dijous1, 8, 15, 22 i dimarts 6, 13, 20 i Aer-bic, tamb a la plaa Llevantina, al vespre,els dilluns 5, 12, 19 i dimecres 7, 14,21. Hi va haver Msica a les Terrasses,amb actuaci de Va-Por-Voss la nit deldi-

    jous 1, la Compaa La Inesperada el di-jous 8, J. N. Band Blues eldijous 15i LosComino eldissabte 31. i es varen organit-zar Tallers inantils amb La Xarranca, al

    Mini Beach Club, les tardes delsdivendres2, 9, 16, 23 i 30i delsdimecres 7, 14, 21i 28.

    Exposici Reyes.Es va inaugurar eldi-vendres 2al vespre a la Sala del Consell.

    Balls populars. Van ser a la plaa Llevanti-na a la nit deldivendres 2 (country, rocknroll, sal...).

    Concert.Va tenir lloc a lesglsia, amb lOr-questra de Cambra de lEmpord, eldi-vendres 2a la nit.

    Festa-Concert Chill out.Els Ducs, els Gra-llers i Amics dels Gegants la varen organit-zar a la platja eldissabte 3a la nit.

    II Torneig de Tennis Platja. Va tenir llocdurant tot eldiumenge 4a la platja de laPineda.

    Cinema al carrer. A la plaa Llevantina,la nit deldiumenge 4 es van projectar

    flms del Festival Mundial de la ImatgeSubmarina de Marsella, el divendres9es va presentar La invencin de Hugo.Davant lOcina de Turisme eldiumenge11 es varen projectar pellcules del onsmar del MIMA 2013. A la plaa llevantinaes va projectar Brave eldiumenge 18.

    Animaci inantil.La tarda deldissabte

    10, davant lOcina de Turisme, es va pre-sentar lespectacle de El Pot Petit.

    Sardanes.El vespre deldimarts 13hi vahaver Audici de Sardanes a la plaa delEsglsia amb la cobla La Vila de la Jon-quera.

    David el Mag.El dijous 15a la nit hi vapresentar a la plaa de lEsglsia el seu Es-pectacle de mgia.

    Fira dartesania.Es va er al passeig Ma-rtim i a la plaa de lEsglsia elsdissabte17 i diumenge 18 tot el dia, organitzats

    per lrea de Turisme.Classes de zumba, es varen er a la plaaLlevantina, la nit del divendres 16, ambKay B.

    Dos ciclistes vctimes de allades card-aques.Eldilluns 5van morir dos ciclistesa la pista que enllaa lEstartit amb Mont-g, aparentment per allada cardaca, unal mat i laltre a la tarda. El primer era unturista holands que anava sol, laltre eraespanyol i anava amb uns companys.

    CATALUNYA

    Dcit doec.El govern central imposa aCatalunya un lmit de dcit per al 2013 del1,58% i anuncia que transerir 500 mili-ons deuros menys. El govern catal voliaun 1,8%.

    Dret a decidir.Joaquim Nadal el liderar aGirona, desquenes al PSC.

    Viquipdia.La Wikipdia catalana, prime-ra del mn a ser considerada perecta.

    Sense pressupost 2013.Eldimarts 6el

    govern va prorrogar el pressupost i prepa-rar el del 2014 per a nal dany. Mas diuque acceptar l1% noms si lEstat pagaels deutes i millora el nanament.

    Mor el otgra Oriol Maspons.El decsva tenir lloc eldilluns 12. Tenia 85 anys.

    Cues de ns a 23 Km a lAP-7. La Fede-raci dHostaleria de les Comarques de Gi-rona reclama que lempresa Abertis deixidembutxacar-se diners en contra de do-nar un bon servei al client.

    La crisi nancera. Catalunya Banc plan-

    teja un expedient de regulaci amb 2.450acomiadaments.

    ESPANYA

    Cas Brcenas. El dijous 1 Rajoy com-pareix al Congrs dels Diputats i diu: noem declarar culpable, ni dimitir ni con-vocar eleccions legislatives. El substitutde Brcenas reconeix haver cobrat dinernegre. Les declaracions dlvarez Cascos,Arenas i Cospedal davant el jutge creenconusi al PP.

    Conficte sobre Gibraltar. Perplexitatsobre les intencions espanyoles i les rpli-ques britniques a controls excessius a larontera. Es va tractar noms duna cortinade um de Rajoy per desviar latenci delscasos de corrupci? Es eia tot mirant Cata-lunya com a objectiu nal?

    Accident de Santiago.El jutge veu insu-cients els sistemes de seguretat del tren(79 morts).

    MN

    Itlia.El Tribunal Suprem conrma la con-demna de Berlusconi a quatre anys de pre-s per evasi dimpostos.

    Zona euro. El segon trimestre va deixarenrere la recessi, amb limpuls dAlema-nya i Frana.

    Converses Israel Palestina. Comencenamb dicultats perqu samplien assenta-ments jueus.

    Egipte. Repressi de lexrcit contra elsGermans Musulmans. Aquests avisen que

    els morts poden ser milers. Perill de guerracivil. Lexpresident Mubarak surt de la pre-s.

    Sria. Loposici denuncia 1.300 morts enun atac qumic a prop de Damasc. Tropesdels EUA preparades per a un atac de cs-tig.

    ESPORTS

    Futbol.

    -El dia30 de juliolva morir als 89 anys elams porter internacional del Bara Anto-

    ni Ramallets.

    - Troeu Gamper. Eldivendres 2el Baraguany per 8-0 el brasiler Santos.

    - Comenament immillorable. El diu-menge 18, inici de la Lliga, el Bara golejael Llevant (7-0).

    - Mundials de nataci.Celebrats a Barce-lona del 19 de juliol al 4 dagost, verendeixar una bona collita de medalles i r-cords. En sincronitzada, Ona Carbonell vaaconseguir 7 medalles.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    6/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 6

    Catal. Exercicis i consultesPer Jaume Bassa

    EXERCICI 3

    Traduu al catal:1. Me gustara que salieses un rato a pasear.

    2. Si hicieras ms ejercicio tendras ms salud.

    3. Date prisa, coge la maleta y sbete al tren.

    4. Qudate en el tren, no bajes.

    5. Esperad al tren detrs de la lnea amarilla.

    6. Creo que hemos llegado tarde.

    7. Tienes que llegar antes.

    8. Corre, ven y pon la mesa.

    9. No corras tanto ni llegues tan tarde.

    CONSULTA

    Sha descriure: he de pensar en recollir el paquet o he de pen-sar a recollir el paquet?

    RESPOSTA

    El criteri s:

    pensar en alguna cosa - (exemple: vaig pensar en la malaltiadel teu ll)

    pensar en alguna persona - (exemple: he pensat molt en elteu ll)

    pensar a er alguna cosa - (exemple: he pensat a recollir el teu

    ll)Fixem-nos que s: recollir el teu ll, no recollir al teu ll

    (vegis Regla 18 Emporion nm. 64, abril 2012)

    EXERCICI 3 - SOLUCI:

    1. Magradaria que sortissis una estona a passejar.

    2. Si essis ms exercici tindries ms salut.

    3. Aanyat, agaa la maleta i puja al tren.

    4. Quedat al tren, no baixis.

    5. Espereu el tren darrere la lnia groga.6. Crec que hem arribat tard.

    7. Has darribar abans.

    8. Corre, vine i para taula.

    9. No corris tant ni arribis tan tard.

    Atenci a la rase 6:

    Em s un pronom: ... em penso , et penses , us penseu, ...

    Hem s un verb: ... hem menjat, hem begut, hem dormit, ...

    s una alta cil devitar, per molta gent la a.

    (I lordinador no ho detecta!...).No cal la traducci literal, podem haver escrit:

    Em penso que hem et tard.

    Quina calor que fa!Per Javier Zuloaga

    Ahir a la nit vaig tenir un somni, per no vaigaclucar l'ull. No s una contradicci, perqu ouaix, m'explico.

    Jo era un nan de gran alada. Els mirava des demolt en sota per ho eia encara amb una xic dedignitat. Tant era aix, que hi havia moments enqu em sentia tan gegant com ells.

    El nan, jo, s'esmunyia amb les seves diminutesgambades entre els boscos de cames implaca-bles de la gran jungla ciutadana. All dalt, en elscaps de tots ells, devia trobar-se l'explicaci del

    per qu la meva brixola ans tan boja.

    La veritat del tocar de peus a terra, la del sen-tit com, la de la vida real, mai sobresurt per simateixa. nicament passa aix quan des de dalts'agaa per les orelles per, degudament passadaper la cosmtica del mrqueting de les coses p-bliques, se la posa en escena com si hagus estatall des de sempre. Per no, mai no ho agaen tot,sin la part que ms conv.

    Nan, "El ciutad", estava -en el meu somni- per-dent la memria, ja no es recordava dels principisni dels valors, d'aquella lnia que separava el cor-recte de l'incorrecte i... el que era pitjor, no acon-seguia endevinar com serien les coses l'endem.

    Se sentia sol per sabia que ell no era l'nic, per-qu all dalt, en els caps d'aquells prohoms demajor altura i cultura que la seva, s'estava tornanta separar el convenient de l'inconvenient, s'esta-ven reinventant les regles, les que ell i els altres

    nans haurien de complir amb convicci encaraque no les entenguessin.

    - No ha allat el sistema? - Va preguntar en elmeu somni un lilliputenc imprudent i llengutque s'amagava sota un banc de carrer perqu noel trepitgessin les enormes botes dels prohoms.

    Anava a contestar-li, per vaig sentir apropar-sel'ombra d'una sabata, que del tal a la puntera emdoblava en alada, i comenava a aixaar-me... novaig poder veure res ms perqu tot era un som-ni que talment semblava real.

    Que dormin vosts b aquest estiu. Fins a la pro-pera trobada!

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    7/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 7

    PasoliniPer Joan Surroca I Sens

    Al Centre de Cultura Contempornia de Barcelona es pot veu-re, ns al 15 daquest mes, lexposici Pasolini Roma, unamostra que anir posteriorment a Pars, Roma i Berln.

    Val la pena recordar una gura polidrica i de gran intellign-cia: poeta, novellista, dramaturg, assagista, pintor, proessor,guionista i director de cinema... Com no podia ser daltra ma-nera, va morir brutalment assassinat una nit de la tardor de1975, el mateix mes que aqu Franco moria al llit. Els mbilsdels seus assassins no han estat esclarits. En la Oraci nebrepronunciada pel seu amic Alberto Moravia, aquest el va pre-sentar com un home proundament bo que odiava la violn-cia. Un home -va dir- coratjs que provava de provocar reacci-ons actives i benques en el cos inert de la societat italiana.

    Pasolini era un intellectual de cap a peus sense importar-li la

    disciplina que utilitzava per treure la son als adormits. Si algt algun dubte que llegeixi el recull Escritos corsarios i com-prendr que homes aix la societat no els pot pair. Jo em pre-gunto qu diria dhaver viscut els anys vuitanta, la globalitza-ci i la prdua del sentit crtic. Va ser un corc per la democrciacristiana, pel mateix partit comunista (el van expulsar per serhomosexual, qui ho havia de dir! ara que un papa, Francesc,ens diu que no s ning per jutjar-los!) i per l Esglsia catlica:Fa ja molt temps que els catlics shan oblidat de ser cristians,Ara el catolicisme competeix amb un nou enomen culturalhomologador, lhedonisme de masses. Denunciava que elsnous mitjans de comunicaci havien alienat el poble i ajudat

    a la reorganitzaci brutalment totalitria del mn, cosa que niHitler ni Mussolini havien aconseguit.

    Del 1949 al 1977 es van instruir trenta-tres procediments judi-cials contra Pasolini. s a dir, dos anys desprs de mort encarasel perseguia, com una ombra que els benpensants, els hip-

    crites de torn i els intocables no es podien treure de sobre. To-cava el botet a tothom. Lany 1968, abans que a Pars, a Roma hihagu enrontaments de joves amb la policia. Aleshores escriuunes paraules dirigides als maniestants i entre altres refexi-ons els diu: Teniu cares de lls de pap. De lls de casa bona.Teniu la mateixa mala mirada. Sou porucs, incerts, desesperats(molt b!) per encara sabeu com ser prepotents, xantatgistesi segurs: prerrogatives petitburgeses, amics. Quan ahir a Valle

    Giulia vau anar a hsties amb els policies, jo simpatitzava ambels policies! Perqu els policies sn lls dels pobres. Pasolinino anava a avor dels policies, volia obrir els ulls als joves perer-los posar a avor de la classe obrera.

    Poeta com era, cercava la bellesa: Per a mi la bellesa s sem-pre una bellesa moral: per aquesta bellesa sempre arriba anosaltres a travs duna mediaci: de la poesia, o la losoa, ola prctica: lnic cas de bellesa moral sense mediaci, imme-diata, en estat pur, lhe experimentat amb lEvangeli. Parau-les dun home descregut que va ser capa de rodar Levangelisegons Mateu, pellcula que va dedicar a Joan XXIII. Ell tenia

    les idees clares. Francesc, lactual papa, oereix gestos per nos si ser capa de desmentir les severes crtiques de Pasoli-ni: LEsglsia no pot deixar de ser reaccionria; lEsglsia nopot deixar destar de part del Poder (...) lEsglsia no pot deixardaprovar les societats jerrquiques amb una classe dominantque garanteixi lordre, i aix segueix un llarg escrit fagellador.

    Pasolini tenia temps per deensar totes les causes pendents,tamb es va recordar del catal: La dictadura eixista de Fran-co ha condemnat la llengua catalana a lostracisme ms dur,esporgant-la no tan sols de lescola i dels jutjats, sin tambde la tribuna pblica, de la rdio, de la premsa, del llibre i nsi tot de lEsglsia. Va publicar una antologia titulada Fiore di

    poeti catalani, amb poemes de Verdaguer, Riba, Carner, Ros deCorella i Maragall.

    Amb retard (sempre ens recordem dels bons quan ja han mort,quan han estat assassinats, quan els hem assassinat): grciesPier Paolo Pasolini!

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    8/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 8

    Si pogus ser... El parc

    de Salvador EspriuPer Merc PagsSi pogus ser, jo demanaria per a la meva estimada vila deTorroella que en el calors estiu els vilatans i orans pogus-sim gaudir d'acollidors racons ombrvols on poder descansari rerescar-nos en algun cmode banc tot ent una petita pa-rada.

    Si pogus ser, jo demanaria ms onts, ms aigua, tenir mscura de les plantes de parterres i jardineres, perqu no essin,

    com ara an algunes, pena de veure-les patir set i aband. Elque no es pot mantenir s millor prescindir-ne.

    Si pogus ser, jo demanaria a tots els vilatans i orasters queestimssim i vetllssim ms pel mobiliari urb, que s pro-pietat de tots, que vol dir pagat amb els nostres impostos, ique cal respectar perqu tots en som responsables.

    A Torroella tenim un parc nou que porta el nom de SalvadorEspriu. T una bonica ubicaci, entre l'avinguda de VicenBou i el carrer de Joaquim Vallesp. Podrem dir que s unparc interior, abrigat per una quadra de pisos, un lloc ideal

    per poder-hi jugar la mainada, per estar tranquils els parestot veient com els seus lls s'ho passen b sense el perill de latemuda carretera, i tamb per esbargir-s'hi una mica els vells.s un parc acollidor, sobretot per a diades de bon temps al'hivern, assolellat, ora a redors dels vents, de l'empipado-ra tramuntana, de l'humit garb i del molest vent de Begur.Per, ai las!, a l'estiu hi tenim problemes. Els arbres que s'hihan plantat sn tan petits! Noms tenen branquillons ambquatre ulles que no els serveixen ni per rerescar una mica laseva soca. Crec que n'hi ha 35, que ja s una bona quantitat,7 dels quals s'han mort i s'hauran de replantar. Aquesta peti-ta plantaci est ubicada al costat est del parc, ben distributen quatre mbits: a l'est, dos es destinen a arbrat, al mig delqual s'ha deixat pas per a un petita avinguda; a l'oest, el parcest tot moblat per a jocs inantils, i repartits una mica per totarreu hi ha uns quants bancs, nous i bonics, perqu hi puguidescansar qui ho necessiti. El vaig anar a visitar amb moltaillusi, ja que s molt a prop d'on visc i aix em permet anar-

    hi sovint. Quina decepci que vaig tenir en veure els arbresque hi havien plantat! Malgrat els anys que jo pugui viure, nocrec poder gaudir en cap moment de la seva ombra. Jo quem'esperava tenir per aquella assolellada barriada un parcamb cara i ulls!

    Avui m'he pogut entrevistar amb els responsables munici-pals de Parcs i Jardins, els quals, molt amablement, m'hanexplicat el que jo volia saber sobre el parc i altres indrets a de poder escriure aquest article. Els he dit que els arbresque hi ha plantats sn molt petits i de creixement molt lent.Que all hi calien arbres de creixement rpid com pollancres,oms, noguers, tillers, castanyers bords..., d'ombra resca comla que pot generar un arbrat esps i abunds. Les oliveresque hi ha plantades sn una bonica decoraci, per no anlombra que desitgem i que ens alta. Els he demanat tambuna ont d'aigua potable, millor amb raig controlat a de nomalgastar-la, perqu en un parc aix s imprescindible, emsembla a mi.

    Les seves respostes a les meves preguntes han estat queel parc l'havien dissenyat ells i que el projecte havia estataprovat pel Consistori; que havien aprotat els arbres d'unlloc que sobraven, que ja creixerien, i que els arbres, amb eltemps, es poden er ben bonics.

    Al nostre Ajuntament, on crec que no hi alta personal, nohi ha qui vetlli perqu la nostra vila tingui arbres sans i ron-

    dosos, tan necessaris per a la nostra salut, per millorar l'aireque respirem, per millorar el medi ambient? Durant la mevaja llarga vida, no recordo que cap Consistori se'n hagi pre-ocupat gaire. No he sentit mai ning que els deensi, queels estimi, que els protegeixi. Tant que volem competir enun munt de coses, per qu no ho em en parcs i avingudesarbrades que ens distingeixin com a vila resca a tocar delTer, al peu del Montgr i prop del mar? Buscant inormacillegeixo que els arbres sn ont d'oxigen perqu renoven laqualitat de l'aire que respirem, retenen partcules i elementscontaminants a les seves ulles, regulen la humitat i la tem-peratura i redueixen ns a un 15% el soroll del trnsit. Sn, a

    ms, ont d'ombra i un espai com d'esbarjo, relaci i activi-tats de lleure.

    Qu esperem, doncs?

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    9/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 9

    La complexa relaci entre crisi

    i medi ambientPer Albert Llauss I Pascual

    s evident que la situaci econmica del pas, i sobretot lesmesures que s'han imposat per (presumptament) er-hi ront,aecten d'una manera o altra totes les dimensions de l'admi-nistraci i de la societat.

    En relaci al medi ambient, s'identica que la crisi econmicai poltica ha portat, com a mnim, tres tipus de conseqnciesde carcter ben divers.

    En primer lloc, molts indicadors demostren com l'aturada del'activitat econmica ha anat acompanyada d'una desaccele-raci en moltes de les amenaces que, mica en mica, anavendegradant l'entorn. Grcies al collapse immobiliari, Espanya,el pas europeu que durant diversos anys havia ocupat el pri-mer lloc en la classicaci de consum de sl i de ciment, haaturat radicalment la impermeabilitzaci de terres agrcolesi espais naturals. Durant anys, molts han denunciat com elcreixement econmic ha anat estretament lligat al consumd'energia, sovint procedent de combustibles ssils limitats icontaminants. En els darrers dos anys, amb el decreixementeconmic, aquest actor ha jugat a avor de la qualitat de l'aire,perqu ha et reduir les emissions d'empreses i de vehicles ala carretera (ns en un 50% a Espanya segons un estudi eu-ropeu). Per la mateixa ra, projectes d'inraestructures, abansconsiderades imprescindibles i ara etiquetades com a rvoles,han quedat aturats, almenys durant el proper decenni.

    Malgrat aquestes millores ambientals, cal lamentar que s'ha-gin produt per les circumstncies que tots coneixem, i que nos'hagin construt sobre un s ms equilibrat i ecient dels re-cursos naturals individuals i collectius. Malgrat que ara resultacil adonar-se de la insostenibilitat d'aquell model de creixe-ment, no sembla que la intenci de gran part de la societatsigui altra que tornar-hi com ms aviat millor. Ho demostrala segona tendncia que s'identica en la relaci entre crisi imedi ambient.

    Segons aquesta segona relaci, el medi ambient, ara ms que

    mai, ha de servir els interessos del sector productiu i turstic.Els governs, pressionats per determinats grups, van ent pas-sos enrere en la legislaci per tal d'aplanar el cam a aquestsinteressos, sense veure (o voler veure) que moltes d'aquestesactivitats necessiten, precisament, d'un medi ambient i unpaisatge en bones condicions per poder rutllar. Per l'inters

    a curt termini mana. En aquesta lnia, a uns mesos la reormadel litoral era justicada en base a la necessitat que la costacontribus, a travs de mesures ms laxes per a la urbanitza-ci, a sortir de la crisi. Poc desprs el mateix govern presentavauna reorma de la llei d'avaluaci d'impacte ambiental que a-cilita encara ms l'execuci de projectes sense una adequada

    estimaci de les conseqncies ambientals i crea un banc dela natura, tot obrint la porta a mercadejar (i especular) ambun patrimoni que s com. En aquest sentit, Catalunya ja vatenir una primera onada de desregularitzaci amb l'anome-nada llei mnibus, i algun conseller de la Generalitat ja parlad'ampliar-la. El subministrament d'aigua en alta, a la majorpart del territori catal, tamb ha passat de mans pbliques(Aiges Ter-Llobregat) a privades (s cosa dels tribunals decidirsi a Acciona o Agbar). La recent reorma energtica ha rebutnombroses crtiques en estar orientada a mantenir el negocimonopolstic de les grans elctriques, tot penalitzant empre-ses de renovables i dicultant la generaci i consum doms-tics de particulars. Aquesta poltica, no cal dir-ho, va en contrade la tendncia que mostren altres pasos europeus, i allunyaencara ms un pas amb tant de sol com Espanya de podercomparar-se amb un pas centre-europeu com ara Alemanya,lder en aprotament de l'energia solar. Encara ms recent s laproposta de reorma de la llei d'espcies invasores, que relaxaels controls sobre moltes de les espcies que, malgrat suposaruna amenaa per a la biodiversitat autctona, tenen un poten-cial d'explotaci econmica. s el cas d'una varietat de truitade riu, o el del bis americ, agressiu depredador de nius i deauna autctona actualment ests mpliament pels ecosiste-

    mes de l'Empord.

    cintaLa tercera relaci, com en tot altre mbit, s la retallada,tant en recursos com en personal. Aquesta poltica, que aplica-da amb mesura pot tenir sentit i pot ajudar a optimitzar l's derecursos pblics, est deixant molts espais naturals i organitza-cions dedicades al medi ambient nicament amb una mnimaestructura administrativa, incapa de realitzar cap unci sig-nicativa de gesti. En els casos extrems, com el del Centre deRecuperaci de Fauna dels Aiguamolls de l'Empord, nomsun acord in extremis aconseguit grcies a la pressi i contribu-ci econmica popular l'ha aconseguit salvar, almenys durantuns mesos.

    En conjunt, doncs, la crisi econmica ha portat una conjecturalrebaixa en la pressi sobre el medi ambient, un intent institu-cional de contrarestar aquest respir com sigui i una soscavacide les estructures i recursos humans que vetllen per la con-servaci i millora ambiental. La crisi, gestionada correctament,podria ser una ocasi per replantejar les poltiques que hancondut no noms al enomenal desgavell econmic, sin tam-b l'ambiental. En canvi, una rase de l'ara conseller d'empresai ocupaci, Felip Puig, pronunciada durant una conerncia a

    Girona el passat mes de juliol, illustra la desdia amb la quals'adrea al medi ambient, enunciant que caldr complir amb lanormativa mediambiental europea de mnims "per no ms".

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    10/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 10

    Rodoreda i la seva novella

    Quanta, quanta guerraPer Adri ArboixQuanta, quanta guerra s daquests llibres que contenen ijustiquen una literatura.

    Hi ha llibres meravellosos que, mentre els llegeixes, tens lasensaci que no noms sn el millor llibre que mai sha escrit,sin que no hi ha alternativa. Aquesta sensaci es t llegint laprimera i la tercera part daquesta novella.

    Els tres ltims llibres de Merc Rodoreda, Viatges i ors i Quan-

    ta, quanta guerra, publicats lany 1980, i La mort i la prima-vera, publicat pstumament el 1986, tres anys desprs de laseva mort, sn la culminaci de lobra rodorediana, laventuranovellstica ms avanada del vint catal i una de les ms au-daces de la literatura universal.

    Toni Sala (Sant Feliu de Guxols, 1969)

    Merc Rodoreda escriba en un cataln esplndido unas no-velas hermosas y duras como no se encuentran muchas en lasletras actuales. Una de ellas La plaza del Diamante es, a mijuicio, la ms bella que se ha publicado en Espaa despus dela guerra civil.

    Gabriel Garca Mrquez (Aracataca, Colmbia, 1927)

    Desprs de la Bblia i de Dante, entre les infuncies que crecque ms mhan marcat i que ara vull conessar, posaria encaraHomer.

    Merc Rodoreda (Barcelona, 1908Girona, 1983, escrit al pr-leg de ledici 26 de La plaa del Diamant)

    Merc Rodoreda s considerada pels experts com lescriptorade llengua catalana contempornia ms infuent, tal com hotestiquen les reerncies daltres autors a la seva obra i lm-plia repercussi internacional, amb traduccions a un total de

    trenta llenges dierents: alemany, angls, blgar, castell, da-ns, eslovac, eslov, uscar, ns, rancs, gallec, grec, hindi,hongars, islands, itali, japons, litu, neerlands, noruec,polons, portugus, romans, rus, sard, serbocroat, suec, txec,vietnamita i xins.

    Escriu Enric Sria que els relats de Merc Rodoreda donaexiliada, allunyada dels cenacles lletrats del moment i amb uncarcter ort, sn portentosos, i Marta Pessarrodona remarcaque les passions les aixeca lescriptora, senzillament perqu sgenial. I aix no es perdona gaire.

    Toni Sala assenyala amb encert la relativa desatenci que hanrebut les tres ltimes obres rodoredianes, dierents de totesles altres i vertaderes obres dart, Viatges i ors, Quanta, quan-ta guerra i La mort i la primavera, si les comparem amb lesconegudes i clssiques Aloma, La plaa del Diamant o Miralltrencat.

    Quanta, quanta guerra s la historia dun noi de quinze anysque sen va a la guerra i, com a l Odissea, el protagonista va pelmn trobant models i contramodels, superant proves i des-cobrint-se a si mateix. Toni Sala remarca que Quanta, quantaguerra s el descobriment del mal per part del protagonistai que la novella s la histria dun Pere sense pori de lheroi queha danar superant proves.

    Quanta, quanta guerra posa Rodoreda entre els catalans quehan escrit sobre lexperincia trgica del nostre poble durantel segle vint: Carner, Gaziel, Riba, Pere Quart, Pla, Sales o Mon-cada.

    Segons Carme Arnau, autora experta en Merc Rodoreda, laprosa rodorediana assoleix a Quanta, quanta guerra lessen-cialitat de la poesia, una prosa tan modlica com la dels autorsque ms valora: Verdaguer, Ruyra i Carner.

    Toni Sala conclou que Quanta, quanta guerras una obramestra que sha de llegir moltes vegades, i aix es pot dir deben pocs llibres.

    Bibliograa

    1.Rodoreda, M., Quanta, quanta guerra, Narrativa completa,Volum I: novelles, Edicions 62, Barcelona 2008.

    2.Sala, T., Notes sobre Quanta, quanta guerra, dins Notessobre literatura, Grup Editorial 62, Biblioteca Universal Emp-ries, Barcelona 2012, p. 198-221.

    3.Arnau, C., Merc Rodoreda. Una biografa, Edicions 62, Proa,Barcelona 2007.

    4.Sria, E., Talent de narradora, dins En el curs del temps. Unitinerari a travs de vuit-cents anys de literatura catalana, Edito-rial Moll, Palma 2010.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    11/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 11

    Piano, soloPer Soa Borrego i Moreno

    El nou Auditori de Torroella ha sobreviscut a les mltiples pol-miques sobre el seu possible s i gaudi, que el condemnaven auna no existncia a la vila, i la manera de er-ho ha estat trobar lasabata de son peu en el Festival de Torroella de Montgr.

    Aquest article est dedicat al Festival, a la gent que lha et possi-ble i a dos dels seus protagonistes, que auguren un bon utur peral Festival i lAuditori: els pianistes Ivn Martn i Joaqun Achcar-ro. Tots dos representen el que hauria dsser la missi daquest

    continent i contingut: joventut i maduresa; inicis, consolidaci icontinutat; innovaci i experincia.

    Ivn Martn obria un programa musical amb una srie de sona-tes de Domenico Scarlatti i Antoni Soler, mestre i alumne a lacort espanyola de principis del segle XVIII. El primer representael principal compositor de teclat daquell segle i, el segon, al -nal del Barroc, la recerca de certa simplicitat a les composicionsi, per descomptat, la picada de porta al classicisme. Aix doncs,Martn ens presenta algunes peces pianstiques que ens revela elinicis daquest instrument i una orma dinterpretar nova, exqui-sida i cil que el rancesos van anomenar galant. Ho a distreta-ment, amb ritme harmnic, amb la repetici prpia de la sonatadaquest perode que a que sempre reprenguem el l. Destac enexecuci la Sonata en Re menor K 141 dScarlatti.

    Daltra banda, els tres preludis de Debussy, sobretot Minstrels, pre-para latmosera per rebre una interpretaci de Chopin iniguala-ble. Martn va triar per a aquesta ocasi: Ballade nm. 1 Op. 23, untipus de pea musical a la qual Chopin va anomenar per primercop daquesta orma; Andante Spianato i Gran Polonesa Brillantquerecorda larrel de lautor a la seva Polnia natal; i els tudes, exer-cicis destinats a aprendre la tcnica que esdevenen autntiquesobres dart amb personalitat prpia. Amb tot aix, lintrpret, nonoms ens ha donat a conixer una part de la msica daquestautor, sin que tamb ha sabut er-nos arribar certa espontanetatindenible, amb girs nous en harmonia i orma, tal com caracterit-

    zava la gura de Chopin.Pel que a Joaqun Achcarro, ens ha tornat a entabanar com apersona propera i msic excepcional. No obstant aix, la seva ac-tuaci no est exempta de certa dicultat com a conseqnciaduna adaptaci musical molt prpia i personal. Aquesta vegada,lelecci estava determinada per dues antasies: Fantasia en Domenor K 475 de Mozart, que va compondre quan residia a Viena ique anuncia dalguna manera larribada del Romanticisme, i unaaltra, Fantasia en Do major, Op. 17de Shumann, una de les sevesobres ms extenses. Aquestes obres prenen com a eix central delacci el record duna vivncia amorosa passada i ideal, que die-reix del moment dun present dissortat.

    La tensi dramtica augmenta amb larribada dels preludis de

    Rakhmninov, una srie de peces curtes que enllaa amb la in-terpretaci contundent dAchcarro que sobreprn, com ara,el Preludi Op, 3, nm. 2. Desprs de la interpretaci de El amor yla muerte de Granados, ens va deixar respirar amb dues peces: Elpuerto dAlbniz iAlborada del gracioso de Ravel, en les quals vamreconixer loptimisme i el gust per la msica espanyola del pia-

    nista. La seva intervenci va rebre una gran ovaci desprs dallar-gar el concert quatre peces ms en qu destacaven un tangodAlbniz i un nocturn de Grieg.

    El denitiva, els dos intrprets han demostrat que el pianosolo continua sent linstrument romntic per excellncia i el tri-om de lindividualisme musical, capa de comunicar emocionsi transormar la realitat cap a daltres llocs, eteris i innits, on lamsica s nica i eterna.

    A l'aguait del

    nostre patrimoni

    Aquesta reixa tan singular est situ-ada al carrer de les monges verme-lles, en un immoble en venda.

    Cal evitar que es perdi!

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    12/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 12

    Una nova Catalunya, unanova EspanyaPer Jordi Bellapart

    El 27 de mar de 1930, a les acaballes d'un sopar al restaurant Ba-tria, de Barcelona, en el qual hi participaven intellectuals de Ma-drid i amtrions catalans, don Manuel Azaa, que desprs seriaPresident de la Repblica Espanyola, va pronunciar un discurs quehauria d'esdevenir histric per les moltes transcendncies que

    d'aquest en derivaren i que encara avui podrien ser de rigorosaactualitat.

    Va dir que la seva concepci d'Espanya noms es podia entendreamb una Catalunya orta governada per les institucions que vol-gus donar-se mitjanant la maniestaci lliure de la seva prpiavoluntat.

    I aegia (transcrivim literalment):

    "Y he de deciros tambin que si algn da dominara en Cataluaotra voluntad y resolviera ella remar sola en su navo, sera justoel permitirlo y nuestro deber consistira en dejaros en paz, con elmenor perjuicio posible para unos y para otros, y desearos buenasuerte, hasta que cicatrizada la herida pudisemos establecer al

    menos relaciones de buenos vecinos"

    Quin alleujament de gratitud sentirem la gran majoria de cata-lans si sentssim aquestes paraules des de Madrid i molt especial-ment si ossin de l'actual president del Govern espanyol, MarianoRajoy. No s si una armaci aix infaria ns a desbordar el nom-bre de catalans independentistes o pel contrari molts optarienper una opci ms contundent en aconseguir un encaix dins d'unnou Estat Espanyol.

    En qualsevol cas l'actualitat s molt dierent. Azaa era republici demcrata convenut. Avui el partit que governa Espanya permajoria absoluta es de dreta dura, i estem lligats per una constitu-ci monrquica. El PP acull dins de les seves organitzacions des-

    cendents ideolgics dels que varen propiciar un alament contrala Repblica i conseqentment tamb contra els deensors de lesparaules d'Azaa.

    Catalunya, no m'estendr per no incidir en detalls sobre el quereiteradament s'ha explicat, ha estat sotmesa histricament iagreujadament durant aquest govern del PP, a continus atacs a lallengua, incompliments sobre el sistema de nanament, injust-cies en el tracte scal i en les inversions de l'Estat. Aix ha portata la conclusi, compartida per una immensa majoria de catalans,que Catalunya no te cabuda en la concepci d'Espanya pretesades de la ideologia ranquista i que s la que inclou la ConstituciEspanyola, amb els matisos imposats per la rmula de l'estat deles autonomies, acceptada per tots els partits que en el seu mo-ment la van aprovar.

    En uns moments de greu crisi econmica, d'atur incontrolat, d'in-discriminades retallades socials, de ort descrdit del sistema pol-tic, d'institucions com la justcia i la mateixa monarquia, la majoriasocial de Catalunya est convenuda que la situaci s propcia

    per aconseguir all que el president Mas anomena estructurad'estat i que tots entenem com un estat independent.

    Joan Mass en unes declaracions de no a gaires mesos deia queels estats que havien aconseguit la independncia, histricamentho havien et mitjanant la guerra o el pacte. Exemples de guer-res d'independncia n'hi ha molts. De pactes, el ms recent i clarseria el de l'antiga Txecoslovaca, separaci consensuada de duesrepbliques: Txquia i Eslovquia.

    En el nostre cas, una guerra en el sentit d'enrontament violent(tancs al carrer, invasi de l'exrcit) semblaria totalment inver-semblant en el si de la UE. Hi poden haver guerres ms subtils,sense vessament de sang, que tot i el mutisme del Sr Rajoy i elseu govern ja han comenat i que soterradament venen dirigidesper la undaci Faes, tot i que s evident que no van ms enllen aquesta guerra bruta, perqu organismes internacionals (UE iOTAN) no li ho permeten.

    Per pactar es necessiten complicitats i aquestes les hem d'acon-seguir amb les cartes damunt la taula. Volem, exigim, el dret a

    decidir. El dret, entenem, que t el poble de Catalunya a decidirdemocrticament el seu propi dest. Un dret, que encara que ma-joritriament el poble de Catalunya considerem inqestionable,necessitem que organismes externs competents ens el recone-guin. Crocia no hauria aconseguit tant rpidament la seva inde-pendncia si des del primer moment no hagus tingut Alemanyaal seu costat.

    Miquel Sellars alertava en un article al Punt Avui del dia 15d'agost que l'enemic principal en contra del dret a decidir el ten-em dins mateix de Catalunya. En els poderosos que han basat elseu negoci en Espanya. El que s cert s que ens cal trobar "com-panys de viatge" que ens ajudin a er el cam i crear-nos els menysenemics possibles.

    Comenava aquesta refexi amb una paraules conciliadores deManuel Azaa. Estic convenut que a l'Espanya d'avui hi ha moltsespanyols republicans, socialistes, demcrates, que podrien es-tar-hi d'acord. La nostra lluita no s contra els espanyols autntica-ment demcrates, no es contra Espanya. s contra uns espanyolsque no volen entendre la realitat d'una Espanya amb identitatsdiverses que han prets diluir histricament en una de sola: lacastellana. Una pretensi que ha portat a una mala dissimuladacomprensi que sovint ha esdevingut odi contra Catalunya.

    Passo moltes temporades a Menorca i entreveig aquesta incom-prensi en els propis menorquins. A vegades em a por que enuna tempesta com la que estem vivint, puguin pensar que, ego-istament, els abandonem en un vaixell a la deriva i ens emporteml'nic bot salvavides que queda. T sentit abandonar aquest vai-xell? T sentit seguir en un vaixell dirigit per una tripulaci que ensa pidolaires, que ens menysprea, que ens vol dins del vaixell, persotmesos a les seves convenincies? El que no t sentit s mante-nir-nos dins d'un vaixell que no ens vol tal com som.

    Per aix volem posar en prctica el nostra dret a decidir, que avalala consulta i si aquesta s la voluntat dels ciutadans de Catalu-nya, ens obri el cam cap a la independncia. Per aix hauremde ser molt curosos rebutjant possibles complicitats amb moltsespanyols, entre ells mols ciutadans de llengua catalana. Cal evi-tar crear odi cap a una Espanya ms madura que un dia pot existir,

    amb la que compartim molts segles d'histria i de cultura i ambla que, en condicions d'igualtat, podem almenys establir relacionsde bons vens.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    13/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 13

    Gran GermPer Josep Fuster

    La caiguda del mur de Berln, la desaparici del bloc co-munista com a tal, i altres esdeveniments d'aquella po-ca, van comportar la de la guerra reda, i propiciaren un

    nou ordre mundial.

    Aix va provocar una certa relaxaci juntament amb unadistensi general en la relaci entre blocs i estats, quetamb es va er extensiva a les mesures de seguretat detots els pasos, per potser de manera especial al pasms poders del mn.

    El cas s, que no es van detectar a temps els atemptatsislmics contra les Torres Bessones, els atacs contra lesambaixades dels Estats Units a Kenia i Tanznia el 1998,l'atemptat contra el destructor USS Cole al Iemen l'any

    2000, i d'altres. Aquests ets van provocar que a tot elmn i molt especialment als Estats Units, reneixs unaobsessi per la seguretat, la busca d'inormaci i conse-qentment de l'espionatge, tots ells van trobar el camp

    adobat en les noves tecnologies que oereix la electrni-ca, les telecomunicacions o la inormtica, eines per ones mou quasi tota la inormaci del mn a travs de lesseves aplicacions com poden ser entre d'altres les xar-xes socials, teleonia mbil, Internet, bra ptica, etc,.

    Uns mitjans perectes perqu tots puguin espiar a tots,a pasos, blocs, governs, partits poltics, grups terroristesi a qualsevol persona particular que usi o es comuniquiamb aquestes tecnologies que avui sn a l'abast de tot-hom, sense que hagin de desplaar cap eectiu ora delpas.

    L'espia de barret i gavardina, ha quedat relegat a les ve-lles pellcules anteriors a l'era de la electrnica. Ara perbuscar la inormaci, noms cal un exercit de enginyers,analistes, traductors, experts en criptologia i ns i tothackers que treballen per penetrar a les xarxes ms ben

    protegides i espiar en el sistemes ms sosticats que dis-posen els estats o la gent ms poderosa; espiar a la restade mortals que disposem d'un simple ordinador, aparellde teleonia o qualsevol altre giny d'aquests deu ser d'allms senzill, suposo que amb molt poc esor i poquesdespeses, ho poden er sempre que els hi vingui de gust,

    o motivats per la curiositat, l'atzar, per algun detall sospi-ts, o per si t'has saltat alguna de les normes no escritesni divulgades -per que tots sabem que existeixen-, queaci encendre la llum vermella d'alerta de qui mou totsaquests entrellats. Aix doncs, qualsevol d'aquest mitjansque tots utilitzem a diari quantitat de vegades, els hi potdonar la clau de l'entrada a les nostres vides, a les nostresllars, i el poder sabotejar la nostre intimitat com molt bens va explicar el Sr. Snowden.

    Com si tot aix os poc, estem tamb vigilats i controlatsper un veritable eixam de cmeres, que controlen quasiconstantment tots i cadascun dels nostres movimentsora de la nostra llar; poden ser cmeres de trc, cme-res installades al carrer, als centres comercials, als llocsde treball, installacions esportives, locals d'oci, i aix po-drem continuar passant desprs als satllits, als micr-ons, gravadores, i a tot un reguitzell de sosticats ginys,que moltes vegades amb l'excusa de voler deensar lanostre seguretat, - et que tamb s cert- hi ha qui ha

    trobat cam lliure per poder conixer qualsevol del mo-ments de les nostres vides, de les nostres converses msntimes, escrits, otograes, preerncies, gustos, cos-tums, etc, atemptant descaradament contra les llibertats

    individuals i al dret a la intimitat.

    Aix s, tenim una Llei de Protecci de Dades que et per-met guardar a la intimitat all que s quasi de dominipblic o que molta gent coneix. B, si res ms no, davantde tot el que s'acosta i ens pot quedar per veure, lo de laprotecci de dades ns i tot pot resultar mig cmic.

    Tot plegat, crec que s una servitud i un dels peatges quehem de pagar per poder gaudir de les noves tecnologi-es que oereix la electrnica i les seves aplicacions. Ja sesap, no hi ha rosa sense espines.

    Quan escolto, veig o llegeixo als dierents mitjans de co-municaci, els escndols que han provocat i que de bensegur continuaran provocant a nivell mundial o de pas,tots els assumptes d'espionatge, i els camps que abas-

    ten, em a la impressi que tots plegats estem gaudintd'una llibertat vigilada, sota l'ull d'un "Gran Germ" a ni-vell mundial, en el que sense haver-ho demanat, tots hiestem participant.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    14/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 14

    El Baix Ter i la sostenibilitat (3)Per Norbert Botella I Ventura

    Explicvem en un article anterior que els peus on se sustenta lacultura de la sostenibilitat sn quatre:

    autogeneraci energtica, s prots de les aiges residuals,consum local i les tres R (reduir, reutilitzar, reciclar). A ms ams argumentvem que optar per lalimentaci vegana eralopci mediambiental ms idnia, ats que suprimia de so-ca-rel la contaminaci derivada de la ramaderia intensiva, quesuposa el 18% de la contaminaci mundial. En el nostre articledavui, aproundirem sobre un dels peus bsics de la sostenibi-litat: lautogeneraci denergia.

    Recordem que la majoria dels municipis del Baix Ter han as-sumit el comproms europeu de reduir en un 20% els gasosdeecte hivernacle, augmentar un 20% lecincia energticai aconseguir que un 20% de lenergia provingui de onts re-novables. En conseqncia, aquests pobles han de er tot elpossible per donar un paper protagonista a les energies reno-vables, i daquesta manera, poder estar a lalada dels compro-misos que han contret. Recordem que queden menys de setanys per arribar al 2020, i en aquests set anys les viles daquest

    territori han de crear un nou model municipal de generaci iconsum denergia, la caracterstica principal del qual hauria deser, sens dubte, el baix consum energtic i ls de les energiesrenovables.

    Per tal de er aix els ajuntaments compten amb un ull deruta: lAgenda 21 (document estratgic que sorg a la Cimerade la Terra, de Rio de Janeiro, el 1992), i un Pla dAcci Localper a la Sostenibilitat (PALS).

    Un amic meu, que t a casa seva plaques otovoltaiques i unmol de vent - s a dir, que no paga ni un euro per lenergia queconsumeix -, em comenta sovint que el nostre pas t abun-dant petroli en el cel i que nosaltres no ho volem veure. Som

    innitament rics, per, paradoxalment, ens veiem pobres, i tanpobres com som, com deia un vers de Salvat-Papasseit. Ens ve-iem pobres i som rics, vet ac l oxmoron.

    La majoria daquests ajuntaments, amb el suport de la Diputa-ci de Girona, han pres els segents compromisos:

    Promoure la installaci de sistemes denergies renovables alsequipaments pblics.

    Seguir amb laplicaci del Pla dadequaci municipal de len-llumenat pblic.

    Realitzar auditories energtiques dels edicis i equipamentsmunicipals.

    Impulsar programes de promoci per a la installaci a nivelldomstic, comercial i industrial dinraestructures per a lapro-tament denergies renovables.

    Establir ordenances per a incentivar les actuacions en matriadestalvi energtic i daprotament denergies renovables.

    Controlar laplicaci de la normativa vigent sobre lecoecin-cia en la construcci i ledicaci.

    Realitzar una campanya sobre ls racional dels aparells dairecondicionat i caleacci.

    Incorporar criteris ambientals decincia energtica en lacompra dequips inormtics per part de lAjuntament.

    I lanlisi diagnstica eta des de lAgenda 21 subratlla :Que aquests municipis sn ecients en la generaci denergiaelica, ja que en bona part del seu territori sassoleix el valorllindar decincia en la generaci denergia elica.

    Que segons el Mapa dIrradiaci Anual de lAtles Climtic,aquests municipis presenten una bona radiaci solar, et quepermet considerar-los ecients en la generaci denergia solar.

    Que lenergia provinent de la biomassa es considera una bonaalternativa energtica,donada la proximitat dalgunes massesboscoses i del conreu intensiu de lagricultura.

    Que els municipis que sn a tocar del mar poden recrrer a

    la generaci denergia elctrica a partir de lenergia martima.Aix doncs, sembla inqestionable que el paradisac indret onvivim s un lloc magnc, tamb, per comenar a aplicar lesenergies renovables. Aleshores, davant daquesta realitat, lespreguntes han de ser clarament ormulades. I s que molt enssembla que de moment aquests pobles noms han pres elcam dels bons propsits. Per per qu ns ara no han et unaaposta real i valenta pel que a a les energies renovables? Perqu aquests municipis no lluiten per ser pobles 100% nets? Iper qu els consistoris mancomunats no an una crida a to-tes les empreses del sector de les renovables per a installar-seen els polgons industrials propers? Per qu els nostres poblesno poden aspirar a ser la silicon valleyde les renovables i a ser

    una reerncia mediambiental a Catalunya? Per qu els ajunta-ments no subvencionen prou, ni que sigui poc, la implantacidaquesta impressionant tecnologia?

    De et, sembla obvi que la nova indstria de les renovables hade ser necessriament forent i prspera, especialment si con-siderem la dada que s una raresa trobar un habitatge o unequipament dotat amb aquesta tecnologia. En els propers deuanys sacabar el petroli. Estan els nostres pobles preparats pera un pla B? Ho estem nosaltres?

    El 2006Greenpeace va presentar un inorme, en el qual soste-nia que la utilitzaci denergies renovables per produir el 100%de lenergia s tcnicament viable i econmicament assumible

    en el nostre pas; per la qual cosa, segons lorganitzaci ecolo-gista, lnica cosa que alta s que Catalunya prengui la decisipoltica dabandonar les altres onts denergia. Tots sabem queaix suposa lluitar contra els que tenen el negoci de lenergia agran escala, per tamb tots sabem que si els nostres pobles,que sn els consumidors, els clients, prenen la iniciativa, hotindrem tot de cara.

    I encara una altra dada: el 64% dels directius dels principalsgrups elctrics consideren que en lhoritz de 2020 existirantecnologies netes, assequibles i renovables de generaci local,la qual cosa obligar a les grans corporacions del sector a erun canvi de mentalitat.

    Per tant, la dicultat no recau en les noves idees, sin que re-cau en les antigues creences, en els vells hbits de sempre,que, en gran mesura, renen qualsevol possibilitat real de can-vi, ja sigui personal o collectiu.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    15/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 15

    Microrelats-4Per Santi Sat

    Prosseguim la publicaci a Emporion dels microrelatsparticipants en el concurs organitzat per la Bibliote-ca Municipal Pere Blasi i per lOcina de Catal, amb lacollaboraci de lrea de Cultura, Joventut i Festes delAjuntament de Torroella de Montgr, que tenia com aobjectiu omentar la narrativa creativa potenciant-ne laparticipaci.

    Els resultats daquest concurs han posat de relleu linte-rs que desperta la nostra llengua i cultura de la m deSalvador Espriu, que va deixar escrit: Salvem els mots de

    la nostra llengua i Ens mantindrem dels per semprems al servei daquest poble.

    Fidels al nostre amor:Seurem a tocar de laigua,i quasi sense adonar-nos,ens agaarem les mans,

    com sempre.sentirem la ora,

    daquest amor,

    que neix de tant endins,de les nostres nimes.

    I tot mirant-nos als ulls,sabrem sense dir-nos-ho,

    que ens mantindrem dels,al nostre amor, per sempre.

    Microrelat 18 dabril

    Vam discutir per una estupidesa, ho s i aix i tot, em va

    er mal. No tornar a passar. Ens mantindrem dels alamor, a la sinceritat i a la comprensi. Ens mantindremdels a nosaltres mateixos, perqu ser indel a un ma-teix s el pitjor per la convivncia amb laltre i per la pr-pia supervivncia. Ens mantindrem dels en el respecte

    vers un i vers els altres. I intentarem no altar a tot allbo construt en el passat i que, encara en la distncia, detemps i/o espai, es mant alat.

    Segon microrelat 17 dabril

    Encara que em mori per tornar a veure el teu somriure,encara que moris per intentar canviar uns ets, ens man-tindrem dels en els records del que un dia va ser ungran amor, un gran racs...

    Microrelat 17 dabril

    Ens mantindrem dels era el subttol de la histria.

    El ttol era: he vist nixer aquest amor ns i tot abans que vos-

    altres. s un amor tan bell com el nostre.Ves i estima-la tamb.Nosaltres, ens mantindrem dels en la manera destimar.

    Estels

    Pare i ll, en el seu caminar nocturn a la ribe-ra del riu, contemplen els estels. El ll, en veu-re el deixant llarg i brillant dun dells, pregunta.Per qu hi ha estels ugaos, papa?

    Perqu alguns, no gaires, van comenar a prendre consci-ncia, deraudats i avergonyits, del que observen a la terra,del seu malms treball, en veure un planeta arcit de misria.Obliden la promesa que es van er entre ells, ens mantin-drem dels, i se suciden. Va respondre el pare

    Microrelat 16 dabril 2013

    Sortint de locina sol tornar a casa de seguida, per elsdijous triga 2 hores ms a arribar-hi i es queixa davant laseva dona destar esgotat per la eina.

    Ella, les tasques casolanes etes, cada dia es posa bonica

    com una diva, surt al carrer i torna a casa poc abans quehi arribi el seu marit. T classes de rancs li sol explicar.Es van casar el dia de Sant Jordi i encara ho celebren cadaany, repetint la promesa que es van er llavors: Ens man-tindrem dels!

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    16/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 16

    Aikido a TorroellaPer Vicen Pags Jord

    Fa uns cinc anys, en una conversa que semblava intranscendent,el meu amic Xavi em va dir que havia vist un cartell que anunciavaclasses d'aikido a Torroella.

    De seguida m'hi vaig mostrar interessat, ja que l'aikido m'atraud'en que colleccionava cromos d'arts marcials quan era petit.En aquells dibuixos, els practicants d'aikido eren homes ms avi-at prims que projectaven els rivals amb elegncia, sense esoraparent. Sempre havia tingut ganes d'iniciar-m'hi, per no haviatrobat mai l'ocasi. Com que no s tan conegut com el judo o elkarate, no esperava que es practiqus en el poble on visc.

    En Xavi va er les gestions corresponents, i un mat vam anar ala nostra primera classe, que va incloure una sessi especial decapgirells. Vam acabar ben marejats, per hi vam tornar. Ens vamcomprar la roba -el dogui i vam comenar a practicar regular-ment. A Torroella l'instructor s en Boris, a Girona s MuguruzaSensei, un home ormat al Jap amb Gozo Shioda, el creador del'Escola Yoshinkan. Si en Boris s exigent, el Sensei encara ho sms. En tots dos casos, l'exigncia va acompanyada de molt bonhumor.

    A dierncia de la majoria de les arts marcials, l'aikido no s com-petitiu. En els entrenaments no es tracta de derrotar l'altre, sinde collaborar-hi perqu tots dos aprenguin a dominar les tc-

    niques. De et, l'objectiu s tan sols deensiu: reduir, bloquejar oprojectar l'adversari sense provocar-li danys. D'aquesta manera,es produeixen molts pocs accidents en el lloc de prctica dojo-, molts menys, en tot cas, que en esports de competici com elbsquet o el utbol. Com que els aikidokes s'ajuden mtuament,l'ambient s cordial. El ms veter sempai- s'adapta al principi-ant kohai-, que a tot el que pot sense sentir-se rustrat. Natural-ment, amb aquest mtode no es progressa gaire de pressa, ja ques molt ms senzill aprendre a trencar un bra o una cama queno pas aprendre a reduir l'adversari ent-li el menor mal possible.Ni en Xavi ni jo hem arribat encara a cintur marr, i dicilmentaconseguirem mai el cintur negre, que Muguruza Sensei diu quetot just s el comenament del cam. Per ens sentim satisets:

    tot i que encara som principiants, desprs de nosaltres n'han co-menat d'altres, de manera que ara ja els podem ensenyar algunstcniques, alguns moviments. Encara que el nostre nivell no siguialt, estem contents d'haver superat alguns exmens, d'haver par-ticipat en estades de cap de setmana i en exhibicions com la quevam oerir en el marc de l'ltima Fira del Cmic a la Plaa de la Vila.

    Quan em pregunten per qu practico aikido, contesto que m'aju-da a sentir-me millor, tant en sentit sic com mental. Els exercicisi els moviments que em requereixen tenir els msculs a punt, i

    els horaris (comencem poc desprs de les sis del mat) enortei-xen el carcter. En el meu cas, que passo moltes hores assegut,llegint, escrivint i preparant classes, l'aikido no noms m'ha aju-dat a guanyar fudesa corporal, sin que m'ha proporcionat bonscompanys i bones estones compartides. Tamb m'ha ajudat acentrar-me en l'essencial i a deser-me de preocupacions estrils.

    El que m'agrada de Muguruza Sensei s la combinaci d'ecciamarcial i d'espiritualitat zen. A Occident ens hem habituat a l'es-pecialitzaci: no esperem que un utbolista o un gimnasta parlindel sentit de la vida, igual com no esperem que un monjo o un -lso estiguin en orma. En canvi Muguruza Sensei pot refexionarsobre el materialisme, el consumisme i el comproms de cadasc

    en el mn, i alhora pot ensenyar-nos a er capgirells ukemis- sen-se que prenguem mal o a deensar-nos d'un atac amb ganivet.Recordo que per Nadal ens va desitjar "un any ple de dicultats",ja que sn la manera de construir-nos i de millorar. Com la restad'arts marcials, l'aikido ensenya a no deugir els problemes, sin abuscar-los, a avanar-s'hi en comptes d'esperar que vinguin.

    Els mestres zen sostenen que el deixeble no troba el mestre nsque est preparat. Quan tenia vint anys m'hauria costat molt en-tendre que l'nica manera de vncer alg no s oerir-li resistn-cia, sin aprotar la seva prpia ora per desarmar-lo. De et, unatraducci d'aikido podria ser "la manera d'harmonitzar les orces".Certament, he conegut aikidokes molt joves, que estaven prepa-

    rats per ser-ho molt abans que jo, per tamb n'he conegut altrestamb de grans- que han plegat al cap de pocs mesos, sovint permanca de pacincia, ja que l'Escola Yoshinkan insisteix en el do-mini dels anomenats "moviments de base", que noms s'assoleixa cpia de repeticions. He d'aegir que de totes les arts marcialsl'aikido s la ms practicada per dones (predominen, per exem-ple, a la junta de l'Associaci Catalana d'Aikido Yoshinkan). En elsdojos ms consolidats tamb s'accepten inants.

    A Torroella entrenem dilluns i dimecres. A l'hivern, a l'escola Gui-llem de Montgr, i a l'estiu, a la platja de l'Estartit (mentre em elsexercicis, surt el sol al costat de les Medes). Quan acabem, enscapbussem i a les vuit ja som a casa per comenar el dia. Aquest

    hivern aegirem un dia d'entrenament a la tarda per si alg voliniciar-se. Com diu el creador de l'aikido, Ueshiba Morihei, "l'art dela pau comena amb tu mateix".

    http://www.vicencpagesjorda.net

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    17/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 17

    Michael KennaPer Soa Borrego i Moreno

    Per casualitats de la vida o de la histria ens ha arribat a Torro-ella una petita, gran, mostra de otograes de Michael Kenna.

    Ho dic aix perqu s tal com m'ho va explicar el comissari del'exposici Michael Dunev. En un primer moment, el prstecde les obres va ser denegat, bsicament perqu tenia i t unaagenda realment atapeda; s uns dels otgras ms sollici-tats en l'mbit internacional. Per, segons l'ancdota, es vagirar la truita i es va er actible un projecte que ja es donavaper perdut. Aleshores, podem parlar d'una exhibici plena depossibilitats i somnis complerts. Aix doncs, per les mateixescasualitats de la vida m'he ensopegat amb un artista que m'haet recordar la veracitat de la otograa, la de retrobar-nos solsdavant d'un paisatge on encara existeix un mn de gran be-

    llesa.

    Del 13 de juliol al 7 d'agost, a la sala Michael Dunev Arts Pro-jects i amb el ttol "El peso del aire", Torroella acull l'obra deMichael Kenna de la mateixa manera que ho han et grans mu-seus de tot el mn: el Victoria and Albert Museum de Londres,Metropolitan Museum o Photography de Tokio, BibliothqueNationale de Pars, Museum o Modern Art de San Francisco...De et, s la primera mostra que es a a Catalunya. El quali-

    catiu "del pes de l'aire" em a pensar en un joc visual, de compercebem els objectes pesants a travs d'una imatge bidimen-sional. En el cas de l'aire, encara s ms dicil ja que es tractad'una massa intangible i invisible. Per er pesant l'aire, el ot-gra recorre a la llum per atorgar una gran ora a l'horitz, cosaque genera una atmosera aclaparadora.

    Miachel Kenna va nixer en el si d'una amlia irlandesa a Lan-cashire, Anglaterra, el 1953. Desprs d'estudiar en una escolacatlica ns als 11 anys, va ingressar al seminari en UphollandCollege durant set anys ms. Finalment, ho va deixar per co-menar els estudis en Barbury School o Art a Oxordshire i vacontinuar ormant-se acadmicament al London College oPrinting on va cursar otograa durant tres anys. Ja adult, esva desplaar als UEA on viu i treballa com a otgra. Ha captu-rar amb la seva cmera instants de pasos de tot el mn, comara: Jap, Xina, Brazil... Sempre cercant els llocs ms llunyans

    possibles, segurament, com a conseqncia d'una necessitatimperiosa de sentir-se sol. Una solitud plena d'espiritualitatque transmet a les seves otograes i que va trobar un espaiprivilegiat a orient.

    Pel que a la tcnica, Kenna utilitza cmera analgica, tot i queconeix el digital. Li agrada emprar el monocromatisme, lessimplicitats en les lnies i el blanc i negre, ja que segons l'autor"el mn sempre es veu en color". Aix doncs, amb l'absnciadel color, intenta que les seves imatges siguin misterioses, que"vulguin dir alguna cosa", que acin pensar. Es tracta d'una o-tograa subversiva davant una societat on impera el color, eldigital i la rapidesa. D'altra banda, Kenna pot trigar a er unaotograa 3 segons o tres hores, s un entusiasta de la oto-graa de llarga exposici, diu "que no vol anar de pressa, queno necessita una gran resoluci". En aquesta llarga observaci,intenta connectar amb la natura com si os una comunicaciinterpersonal, el temps determinar el tipus de vincle, la inten-sitat de la conversa i ns quan perdurar l'amistat.

    En denitiva, les otograes de Michael Kenna aparenten esce-naris naturals i mgics, on no sabem si emergeixen o estan apunt de desaparixer una mena d'escultures que no sn msque: pedres, gel, arbres... D'aquesta orma el paisatge assoleixun cert grau mstic, un lloc on fueix l'energia i es renova lavida. La presncia humana noms s un reerent en la nostraincursi com a espectadors; la d'un refex que testimonia la so-litud del otgra i l'sser hum.

    WebMichael Kennawww.michaelkenna.net

    Michael Dunevwww.dunev.com

    imatges

    Pins (estudi 3), Wolcheon, Gangwondo, South Korea, 2011

    Mirall de pedres, Manjae-do, Shinan, South Korea, 2012

    Arbre al llac Kussharo, (estudi 6), Kotan, Hokkaido, Japan. 2007

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    18/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 18

    Josep CastellsPer Jaume Bassa Pasqual

    Josep Castells, president de lAteneu(1930-1935), director dEmporion(1932-1936)Josep Castells i Camp, botiguer cultivat i inquiet, va realitzar aTorroella, durant ms de vint anys del primer ter del segle XX,una obra cultural i ciutadana molt meritria i gaireb oblidada.Desprs de er una breu incursi pels seus escrits i per la seva tra-jectria personal, considero que s inqestionable el seu prota-gonisme als ambients cultes, socials i poltics torroellencs del seutemps. Tamb crec que la seva dedicaci a la vila no ha estat maiprou reconeguda, que ha estat una de les vctimes de l'oblit impo-sat per la guerra civil i el ranquisme.

    Ja s'ha dit moltes vegades que l'esclat cultural de Torroella im-pulsat pel mestre Pere Blasi i pel sacerdot Francesc Viver, nomsva ser possible grcies a la participaci entusiasta d'alguns tor-roellencs que s'hi varen involucrar de ple: Josep Castells i Campi Eduard Vias Matarrodona, principalment, a ms de MarcellAudivert, Rael Massaguer, Pere Castells, Eduard Vias Riembau,Prim Casadevall i ora altres. Destacaren sobretot els dos primers,Josep Castells i Eduard Vias. Un lleuger reps al Llibre d'Actes del'Ateneu Montgr mostra la seva implicaci en la creaci i expanside l'entitat: tots dos hi consten com a socis undadors l'any 1912,tots dos escriuen a Emporion, rgan d'expressi de la instituci,Vias s elegit president de l'Ateneu el 1914, Pere Blasi n'assumeixla presidncia dos anys desprs, amb Josep Castells de vicepresi-dent... Fins que l'any 1923 arriba la dictadura de Primo de Rivera i,amb ella, el tancament de l'Ateneu i la d'Emporion.

    L'any 1926 s'aixeca la clausura de l'Ateneu i el 1927 Eduard Viasn's elegit president, per l'entitat s'havia de limitar a sobreviure i,amb la dictadura encara vigilant i la censura limitant tots els actesculturals, ni es podia pensar a er cap publicaci. A partir de 1930Josep Castells va reemplaar Vias a la presidncia de la instituci,i en va esdevenir el principal responsable, al comenament d'unadcada molt complicada.

    La militncia poltica no va aectar les relacions entre aquellespersones cultes i sensibles, Pere Blasi estava aliat a Esquerra Re-publicana i ms endavant va ser diputat al Parlament per aquestpartit, Josep Castells era regidor a l'Ajuntament de Torroella pelCentre Catalanista, adherit a la Lliga, partit de la dreta catalana. Icom he dit, els temps eren convulsos. La nit del 14 d'abril de 1931,mentre Alons XIII es dirigia a Cartagena per embarcar cap a Mar-sella, Camb agaava el tren per marxar a Pars, i a Barcelona lamultitud cridava: "Visca Maci, mori Camb!", dretes i esquerress'esbatussaven. Per la gent de l'Ateneu Montgr es manteniaamiga i unida.

    Arrib la Repblica, s'aprov l'Estatut, desaparegueren les traves icensures, torn la illusi, i a partir de gener de 1932, sota la direc-ci de Josep Castells, president de l'Ateneu, renaixia l'rgan d'ex-pressi de l'entitat. Un Emporion esponers, almenys en aparen-a, contrastava amb un Ateneu pansit que, tret de la publicacid'Emporion, anava quedant gaireb inactiu. Hi ajud que el ma-teix any 1932 Blasi hagus marxat a Barcelona i que l'any 1934, eninaugurar la Caixa de Pensions la Biblioteca pblica, minvs moltl'assistncia de lectors al local de l'Ateneu. s lamentable que unamillora cultural produs aquest eecte no desitjat, per una "Nota

    de l'Ateneu Montgr" publicada a Emporion (12 gener 1936) citavala biblioteca de la Caixa com una de les causes de la suspensid'activitats de l'entitat.

    El peridic quinzenal Emporion, en canvi, es va mantenir viu iobert a tota mena d'inquietuds, plans i illusions ns que esclatla guerra civil el juliol de 1936, i l'nima i el nervi de la publica-ci era Josep Castells, que durant aquest perode (segona poca

    d'Emporion) hi va escriure 85 articles, gaireb tots de ons, querefectien les satisaccions, els dubtes o les preocupacions de cadamoment d'aquells quatre anys i mig. Mossn Viver n'hi va escriure93 (80 amb pseudnim Lucianus, la majoria dedicats a l'ensenya-ment del catal). Molt ms endarrere quedaven Pere Castells (44),Eduard Vias (23), Pere Blasi (3), etc.

    Palet (11 articles) s un pseudnim que no sabem a qui atribuir.Algun cop parla del mestre Blasi, del company Vias... aix que se-gur que no era cap dels dos. Escrivia un catal elegant, mostravaun nivell cultural poc com, eia descripcions acurades, parlava ennom d'Emporion i de l'Ateneu... molt probablement podria trac-tar-se del mateix Josep Castells.

    Aquells anys, a ms de la presidncia de l'Ateneu i de la direccid'Emporion, Josep Castells va destacar en molts aspectes cultu-rals. No s aquest l'espai oport per er-ne ara una descripci. Emlimitar a assenyalar la seva dedicaci al teatre. Va ser responsablede la secci dramtica de l'Ateneu i ell mateix escrivia comdiesque es representaven a Torroella i ora de la vila, per exemple "Ho-tel No. 1". s ben lamentable que la guerra li esguerrs els plans: ales Notcies de l'ltim nmero d'Emporion (12 juliol 1936) es llegiaque Josep Castells i el mestre Salvador Dabau estaven a punt d'es-trenar "Costa Brava", una comdia arrevistada que havien escrit,Castells el llibre i Dabau la msica, i recollia l'opini d'un crtic quelloava la "inspiradssima msica" i el llibre "ple de grcia, inters,

    dilegs amens, situacions compromeses, ora descriptiva extra-ordinria...". Va esclatar la guerra i tot se'n va anar en orri... Mesosdesprs d'acabada aquella bogeria es va estrenar l'obra, reetatotalment, traduda al castell i canviada de ttol (la censura nopodia acceptar "Costa Brava", s'havia d'espanyolitzar tot, es va dir"Tierra-mar").

    Josep Castells va morir poc temps desprs, el 1943, ara a 70 anys.

    A Torroella Blasi t dedicada una biblioteca, Viver un monument,Dabau una placa a les antigues Escoles, tots ells amb tota justcia...per, que jo spiga, no hi ha res a la memria de Josep Castells.Potser s hora de pensar-hi.

    Josep Castells (assegut al centre) amb el grup de teatre de l'Ateneu Montgr.

    Vic, 1935, amb motiu de la representaci de la seva obra "Hotel No. 1".

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    19/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 19

    La carta a Rajoy i el problemadel catal.Per Santi Sat

    El president Mas, en la carta al president Rajoy, insisteix a demanara lEstat m estesa per er una consulta ben eta i recorda queel 2006 es va aprovar lEstatut, que la sentncia del Tribunal Cons-titucional va anullar en gran part la voluntat democrtica dels ca-talans, expressada a les urnes.

    Posa de relleu la petici dun pacte scal, a la que lEstat dons capresposta. Recorda la macromaniestaci de la Diada de lany pas-sat, que el va decidir a convocar eleccions que varen donar com aresultat un Parlament, on els partits partidaris del dret a decidirsn majoria. Lhan seguit la constituci del Pacte Nacional pel Dreta Decidir, el Consell Assessor per a la Transici Nacional i lInormeque aquest ha elaborat, i posa de rellevncia la seva importncia ilexistncia de vies que arien legal la consulta.

    Europa. Posa de maniest que la que pateix s la nostra llenguai la nostra cultura. La comissi de Cultura del Parlament Europeuha constatat que el catal est entre les llenges minoritriesamenaades de desaparici al temps que ha aprovat que es o-

    menti des dels primers nivells educatius laprenentatge daques-tes llenges amenaades, en un inorme sobre diversitat lings-tica a la UE, que recull esmenes dels diversos grups poltics. Unadelles presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ra-mon Tremosa (CiU), citava les poltiques educatives dimmersi ileecte que tenen sobre la protecci de les llenges europees nohegemniques, i a seves les propostes dels experts al temps queconsidera que els estats membres han de er una poltica lings-tica que capaciti els nens a aprendre la llengua en perill, coma llengua materna, des de la ms primerenca edat. I reconeixel multilingisme com una riquesa i una expressi de la diver-sitat europea.

    El catal a Espanya. Ben dierent s la Llei Orgnica per a la Mi-

    llora de la Qualitat Educativa, Llei Wert. El ministre dEducaci iCultura, Jos Ignacio Wert, va assegurat en el Ple del Congrsque la intenci del seu departament s espanyolitzar els nenscatalans, i que com va assegurar la consellera catalana dEduca-ci, Irene Rigau, el que vol er s just el contrari del que jo voldria.

    Les Corts dArag han aprovat la nova llei de llenges que passaa anomenar LAPAO el catal que es parla a la Franja de Ponent.Preveu la creaci de lAcadmia Aragonesa de la Llengua, que de-terminar els topnims i noms ocials de la comunitat, i reconeixel dret a rebre lensenyament de les llenges prpies en les seveszones ds histricament predominant, per dicta que laprenen-tatge ser voluntari i que es garantir mitjanant una oerta

    adequada en els centres educatius.A les Illes Balears, el ministeri dEducaci espanyol s el respon-sable de la gesti del sistema educatiu i, per tant, de la seva ac-ci despanyolitzaci lingstica de la joventut illenca. A ladmi-nistraci pblica, el catal no passa de tenir carcter simblic,ntegrament en espanyol, llevat dalgunes petites mostres de con-

    descendncia bilinge, com els ormularis de la declaraci de larenda o el de les multes de trnsit. El president Jos Ramn Bauzdestitueix tres directors de tres IES contraris al decret de llenges.

    I al Pas Valenci,ms enll de la dictadura ranquista. Era di-cil superar el LAPAO, per el PP valenci ho ha aconseguit. Ha pre-sentat a les Corts Valencianes una proposici no de llei, amb precde tramitaci urgent. Vol que la Real Acadmia Espaola retiri lesreerncies al catal en la denici del valenciano: Part, sensdubte, de la ms prounda prehistria, sescriu ja des del segle VIabans de Crist amb el llenguatge ibric i, desprs de les aportaci-ons successives a partir de les encies, gregues i llatines, ha arribatals nostres dies en la orma en la qual la coneixem. Les aportaci-ons gregues i romanes, visigodes i bizantines, musulmanes, caste-llanes, aragoneses, catalanes, europees i mediterrnies en gene-ral, aricanes, judaiques i americanes sassimilen transormant-lesen la direcci de la nostra prpia idiosincrsia. El nostre idiomavalenci, desprs del ecund Segle dOr de les lletres valencianes,el primer de la pennsula i, desprs del cultiu posterior durant unpoc ms de 600 anys, ha aconseguit una identitat i personalitatprpies que permeten considerar-lo, sens dubte, com una lleguao idioma. Comencem a escriure un dels perodes ms brillants dela histria dEspanya.

    Crec necessari incloure copia de LA LENGUA DE LOS VALENCI-ANOS, 1975, RATIFICAT 1980.

    He viscut ja tres generacions de catalans, la meva, la de la post-guerra; la dels meus lls, per deser-se de la dictadura; i la davuique espera poder decidir el utur de Catalunya. I voldria acabaraquest article et a nals de juliol i primers dagost, desitjant unesbones i elices vacances i amb un ns la propera, si Du vol percrec que seria ms dactualitat un ns la propera, si la ConstituciEspanyola ens ho permet..

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    20/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 20

    Torroella, espai d'artPer Soa Borrego i Moreno

    "Posta de sol des de les illes Medes"

    Torroella de Montgr (1925 1930)

    Jos Mara Mascort i Galibern (1890 1947)

    Pastel

    72,5 x 86 cm

    Collecci Fundaci Mascort

    Segurament no hi ha imatge ms bonica que una posta de sol sobre el Montgr des de les illes Medes. Amb la mateixa contundncia,s podria armar que no hi ha rac ms bell de l'Empord que l'artista Jos Mara Mascort no ens hagi mostrat a les seves obres. Ja elconeixem com el gran pintor del paisatge empordans, ara tenim al davant una obra en pastel que ens revela una altra gran produccidel mateix autor on el dibuix ja no s un simple esbs, sin que es maniesta amb personalitat prpia.

    En primer lloc, cal dir que darrera de la pintura caracterstica de Mascort, pel que a al tractament de la llum i a la pinzellada pastosa,hi ha la gura d'un gran dibuixant, que respon en part al propi aprenentatge acadmic que va rebre a l'escola de la Llotja, a Barcelonadurant la seva joventut.

    En segon lloc, el pastel, a cavall entre la pintura i el dibuix, concorda a la perecci amb l'obra de Mascort, ja que la rapidesa d'execucique necessita tal tcnica complau el desig de captar la ugacitat en un instant tal com eien els impressionistes.

    Sabem que el pintor va visitar Pars i reconeixem certa infuncia indirecta dels impressionistes, per no puc dir amb seguretat queaquests dos ets estiguin vinculats. En l'obra de Mascort hi ha certa actitud de mirar cap a les avantguardes, sense separar-se del tradi-cional realisme i del paisatge que l'envolta, tal com ho veia Mir. Per, aquesta obra s una prova eaent que Mascort sentia o reproduaconscientment o inconscient una pintura propera als impressionistes rancesos.

    En concret aquesta pea, Posta de sol sobre les illes Medes, ens recorda l'impressionista rancs Degas, que va renovar els temes delpastel, com ara el retrat, i li va atorgar gran ora, emprant colors ms intensos als seus dibuixos. En el cas de Mascort precisa les lniesque marquen el Montgr, Torre Moratxa i Rocamaura. Ens situa com a espectadors en un marge ben denit a les illes Medes. No obstanttot aix, es deixa portar pel moment nic i ens ensenya un mar i cel indenit, amb petits traos lineals, com diria Georges Rivire trac-tant "el tema en unci de la seva tonalitat i no de l'assumpte". Amb la llibertat que qualsevol impressionista de principis del XX cercavade plasmar a la seva obra: la impressi instantnia que s'experimenta al contemplar un lloc determinat.

  • 7/30/2019 81-setembre-13

    21/28

    Emporionnm. 81 sEtEmbrE 2013 pg. 21

    La cuina de la CatrinaPer Caterina Bosch

    Raviolis amb salsa

    Ingredients per a 6 persones:

    500 gr. raviolis

    25 gr. mantega

    3 cebes

    1 pastilla ave-crem

    200 gr. nata lquida

    75 gr. ormatge parmes ratllat