92-agost-14

8/12/2019 92-agost-14

1/36

pg. 1

EMPORION NM 92 AGOST 2014

Peridic digital - Tercera poca

nm. 92 -agost- 2014

8/12/2019 92-agost-14

2/36

pg. 2


Editorial

Anem fent cam

Al gener d'aquest any 2014, en aquest mateix espai editorial, parlvem de commemo-racions: del tricentenari del 1714 (la desfeta dels defensors de les llibertats de Catalu-nya com a naci), del bicentenari del 1814 (Catalunya deixa de formar part de l'imperifrancs de Napole) i del centenari del 1914 (constituci de la Mancomunitat, inici delredreament poltic del nostre pas), i anuncivem la nostra intenci de commemorarben aviat, el gener de l'any 2015, una data que, com a torroellencs, ens s ms propera,ms ntima: la de la creaci del peridic EMPORION, al qual des de fa anys vam decidirde donar continutat en la seva tercera poca.

Mentrestant, van passant coses, i a tots nivells: la sorprenent declaraci de frau fiscal deJordi Pujol, la reuni de Mas amb Rajoy, l'absorci de Catalunya Caixa pel BBVA, la pub-licaci d'unes balances fiscals discutibles per reveladores per part del govern espanyolo la guerra cada cop ms intensa a la frontera de Gaza. Com a exemples ms immediats,al nostre municipi, la inauguraci de la nova estaci d'autobusos de orroella de Mont-gr o, molt ms transcendent, l'aprovaci per la Generalitat de la proposta de creaci del'Entitat Municipal Descentralitzada de l'Estartit.

Pel que fa a l'EMD de l'Estartit, EMPORION ja va contribuir amb la seva opini i elsseus comentaris, tan per escrit, com en les reunions informatives, en el moment que eldebat era obert a les aportacions del torroellencs; pendents del redactat definitiu queaparegui al Diari Oficial de la Generalitat, de moment no hi hem d'afegir res ms, no-ms desitjar que es compleixin les previsions de millora esgrimides pels que en varenser defensors i que s'evitin les dificultats pronosticades pels detractors. Sobre l'estacid'autobusos, en aquest mateix nmero un jove collaborador de la nostra revista fa lesseves observacions i n'apunta avantatges i defectes, alguns dels quals no depenen noms

de les nostres autoritats municipals, com ara els problemes d'accs, que poden repercutiren la seguretat, les freqncies de les lnies, o l'entorn de la infraestructura i les possiblesmillores urbanstiques.

Ens plau molt d'assenyalar com un fet molt positiu aquesta incorporaci d'una perso-na jove com a collaborador en aquest nmero d'EMPORION. No s el primer i segurque no ser l'ltim. Ja podem anunciar que una altra persona jove, en aquest cas unacollaboradora, es far crrec de continuar, a partir del mes vinent, la secci d'exercicis dellengua catalana. Aquesta presncia juvenil a les nostres pgines s, amb tota seguretat,el millor obsequi per fer-nos mirar esperanats com s'acosta la data del primer de generde 2015, la data del centenari d'EMPORION. s el millor regal d'aniversari. Anem fentcam.

Per acabar, i ja que hem arribat amb un moderat optimisme al mes d'agost del 2014, no-

ms ens falta desitjar a tots els nostres lectors torroellencs, i als de fora que s'hi vulguinafegir, una molt feli Festa Major de Sant Gens.

Editorial

Noticies

Mohmodou Sillah, set

anys a Torroella Setanta anys

La vigncia actual il'exemple del Dr. Robert(1842-1902)

"Solastlgia" al'empordanesa

Pels noranta anys d'enJoan Surroca i Sens

La Fundaci Mascortexposa "Rajoles, plafons isocarrats"

Cinema d'estiu

Quan un amic se'n va

Sincronicitats

1700-1714. 1r) El canvide dinastia i la guerra deSuccessi

Premis de la IV edicide beques Amics de lafotografia de Torroella deMontgr

Altres formes de veure lavida

Vicen Rovira i Riera

La nova estacid'autobusos de Torroella

A l'aguait del nostre pat-rimoni

El video dels joves

La cuina de la Catrina

Gotes d'humor

Mots en creu

Cinema i espectacles

8/12/2019 92-agost-14

3/36

pg. 3


Notcies

NOTCIES JULIOL 2014TORROELLA

LEMD de lEstartit. El dimarts 22la Generalitat de Catalunya va donarllum verda a la constituci delEMD delEstartit. El vistiplau del Consell Executiuha estatlltim pasper donar autonomia alEstartit, desprs de lacord del ple de or-roella i linforme favorable de la DirecciGeneral dAdministraci Local.

Festival de Torroella. Al mes de juliol esvan programar:

divendres 18.Presentaci del Festival a

can Quintana. Acadmia 1750 a lAuditoride lEspai er.

- divendres 25. Kod a lAuditori.

- dissabte 26. La casa flotant a lAuditori.

- diumenge 27. Quartet Casals alAuditori.

Ampliaci del Palau del Mirador. El plede lAjuntament va aprovar de refer el pro-jecte. La nova tramitaci tindr cura delsjardins i de lentorn.

Concert I-Taca. El divendres 4 a la nit

Joan Daus present en concert el seu noudisc a la plaa de la Vila.

Donaci de sang. Una vegada ms, es vaorganitzar a can Quintana eldissabte 5, totel dia.

Fira del petit botiguer. amb el dissabte5, a la tarda, es va fer a Fora Portal.

Penya Barcelonista. El dissabte 5 va or-

ganitzar el sopar del social pati de canQuintana.

Msica al mas Ramades. Es van organ-itzar vesprades musicals per al diumenge6idimarts 29.

Havaneres a la plaa de la Vila. Es vanorganitzar el divendres 11 amb Cantairesdel Montgr.

Festival de flamenc. LAssociaci El Ol-ivo el va organitzar el dissabte 12 al patide can Quintana.

Nits destiu. Els dijous dies 17, 24 i 31 esva projectar cinema al jard de can Quin-

tana.

Montserrat Abell al Cucut. El dijous24 al vespre es va organitzar a la llibre-ria Cucut Ms enll del parlar concs,presentaci del nou poemari i treballs de

traducci a langls de Montserrat Abell,poetessa de noranta-sis anys, la qual, coms ben sabut, est vinculada familiarmenta orroella.

Mercat de productes ecolgics. El tradi-cional mercat, a la plaa del peix, es va ferel dissabte 26.

EMPORION en cinema. Dins de la s-rie Nits destiu al jard de can Quin-tana, per al dijous 31 es va programar el

documental de Jordi BellapartEl mestre,el capell i una muni de torroellencs so-bre les vicissituds dEMPORION, rodadaamb ocasi del centenari de la fundaci dela revista.

LESTARTITEntitat Municipal Descentralitza-da. El dimarts 22 la Generalitat va donarllum verda a la constituci delEMD delEstartit, que gestionar un pressupostpropi; una comissigestora dirigir el nu-cli de poblaci del territori acordat fins ales prximes eleccions municipals.

PER A AQUEST MES DAGOST

FESTIVAL DE TORROELLA fins el23 dagost

FESTA MAJOR DE SANT GENS 22a 27 dagost

FUNDACI MASCORT: Rajoles,plafons i socarrats de la collecciMascort

FUNDACI VILA CASAS: AgustCentelles. Retrats de guerra

JOAN CARLES ROCA SANS:Atrapar la vida (a Galeria Guillem,Peratallada)

8/12/2019 92-agost-14

4/36

pg. 4


Jazz Festival. Aquest any Joventuts Mu-sicals ha programat Festival de Jazz a

lEstartit. El dimecres 30 es va programarTe Excitements.

Msica a les terrasses. Es van organitzaractuacions els dijous 3, 10(Beatles ribut)i 17.

Stage Aikido. Es va fer durant tot el dia elcap de setmana dels dies 4, 5 i 6.

Havaneres. LAssociaci Llevantina va or-ganitzar una cantada amb erra Endinsel dissabte 5.

Danses amb lEsbart Montgr. Es van or-ganitzar el diumenge 6 a la nit.

Beatles Weekend 2014. Es van realitzaruna srie dactivitats.

- divendres 11 Al vespre es va inaugurarlexposici.

- dissabte 12 Al mat hi va haver confer-ncia; al migdia, dinar especial; a la tarda esva presentar el llibre Los Beatles en B&N,hi va haver concert familiar, berenar demaduixes i gelat; al vespre, lliurament delpremi 2014 i cercavila; i a la nit, concertsa la plaa Llevantina i shopping night.- diumenge 13 A la tarda, Jove Beatles iMontgreatles; a la nit, mgia i concert ambsalsa.

Sant Cristfol, diumenge 13. Al mat hiva haver concentraci de cotxes clssics.

Neda pel Mullat, i venda. amb eldi-umenge 13 la Fundaci Esclerosi mltipleva organitzar al mat Neda al port, i a la

tarda-vespre venda de material solidari.

Tallers infantils. El mateix diumenge13 es van organitzar amb la Xarranca.

Mare de Du del Carme. Seguint latradici, el dimecres 16 es van fer unasrie dactes: al mat, missa solemne ambacompanyament del Foment del Montgr;al migdia, sardanes; a la tarda la ProcessMarinera; al vespre, sardanes; a la nit, con-cert de msica popular catalana.

Tortuga babaua a les Medes. Medi Nat-ural hi va deixar anar el dimecres 16 unexemplar, que s duna espcie en perilldextinci, que uns pescadors havien cap-turat ferit el 2013.

Multes als centres dimmersi de lesMedes. El conseller Pelegr va dir quelany 2013 els agents rurals havien fet 77inspeccions i que les multes als centresdimmersi havien estat 24, amb un im-port global de 29.300 euros.

Submarinistes atrapats en unacova. El dissabte 19 un submarinista vamorir en una cova de la costa i es va res-catar amb vida un company seu, que vapassar ms dun dia atrapat.

Festa Major de Santa Anna. Es va cele-brar amb diversos actes i activitats.

- dissabte 26 Al mat es va celebrar unamissa solemne amb acompanyament delFoment del Montgr; al migdia i al vesprehi va haver sardanes amb la mateixa cobla;

a la nit, cantada dhavaneres i cremat, ambPort Bo i Cantaires del Montgr. ot el dia

8/12/2019 92-agost-14

5/36

pg. 5


Emporion publica de formapreferent les notcies que ensenvien els organitzadors dactes

es va fer fira dartesania.

- dissabte 27 Al mat es va fer la travessanedant a les Medes; al vespre, espectaclefamiliar; a la nit, danses tradicionals.

Cinema al carrer. El dimarts 29, al ves-pre, es va presentar Chico & Rita.

CATALUNYA

Pujol reconeix frau fiscal i demanaperd. En un escrit fet pblic eldivendres25, lexpresident de la Generalitat JordiPujol va reconixer que havia tingut din-ers a lestranger sense declarar procedentsde lherncia del seu pare.

Comunicat del Sr. Jordi Pujol i Soley

http://www.economiadigital.es/es/down-

loads2/comunicado_jordi_pujol_soley.pdf

44 alcaldes i la Federaci Catalana deMunicipis. El divendres 4 la fiscalia vademanar que se cits 44 alcaldes a de-clarar com a imputats en una xarxa decorrupci. Va cessar el secretari general delorganisme.

PSC. Miquel Iceta, sense contrincant, vaser elegit primer secretari a les primries

del partit el diumenge 13; a propostadIceta ngel Ros, alcalde de Lleida, va ac-ceptar de ser el nou president; i al margedel PSC, es va crear a Girona MovimentCatalunya amb el suport de Castells, urai Nadal.

CDC. Oriol Pujol va dir el dilluns 14 quedeixava la secretaria general, i que tambrenunciava a lacta de diputat. El diven-dres 25 Josep Rull va substituir-lo.

CiU. El dilluns 21 Josep Antoni Duran va

deixar la secretaria general de la federaci.

El BBVA es queda Catalunya Caixa.

El dilluns 21 va guanyar la subhasta.amb hi participaven el Banc Santanderi Caixabank.

Homenatge a Montserrat Abell. Elsdies 18, 19 i 20, al segon festival Poesia

des dels Balcons a Riba-roja dEbre, lamajoria dactes van girar entorn de Mont-serrat Abell, la poetessa de noranta-sisanys amb vincles de famlia a orroella.

Artur Mas a la Moncloa. La visita es vapreveure per al 30 de juliol(en parlaremel mes vinent).

ESPANYABalances fiscals interessades i revela-dores.El Ministeri dHisenda va publicar

unes balances fiscals territorialitzades que,tot i ser fetes segons criteris discutibles, re-coneix a Catalunya un dficit fiscal de msde 8.000 milions.

Afany recentralitzador. El Departamentde Governaci del govern catal va ferpblic el dijous 3 un informe del quales desprn una voluntat recentralitzadoramaterialitzada en 120 iniciatives legisla-tives del govern central.

El cas Nos. Desprs de pactar amb el fis-

cal, el comptable de Nos va confessar quehi havia finalitat de rebre fons illicits.

Els empresaris valencians i Catalun-ya.Diuen que Catalunya s el primer cli-ent i el primer provedor del Pas Valenci,i no volen confrontacions.

Pas Valenci. Brusselles investiga si du-rant 20 anys es va maquillar el dficit.

PSOE.A les primries del diumenge 13,Pedro Snchez va ser elegit secretari gen-

eral del partit.

Nacionalistes espanyols contra la con-sulta catalana. Aquest juliol dos grupsdintellectuals van fer manifestos, ambVargas Llosa o el jutge Garzn com a per-sonatges significats dun i altre grup.

MNEuropa.El dimarts 1 va ser elegit presi-dent del Parlamentel socialdemcra-ta Martin Schultz, grcies als vots de pop-

ulars, socialistes i liberals, i el dimecres16 el democratacristi Claude Junckerva

ser elegit president de la Comissi Euro-pea.

Frana. Lexpresident Sarkozy, imputat percorrupci, nega haver coms illegalitats.

Ucrana. El dijous 17un avi de passat-gers malaisi, amb 300 persones a bord, esva estavellar, prop de la frontera amb Rs-sia desprs dhaver rebut limpacte dunmssil terra-aire.

Ms accidents aeris. La mateixa setmana,tamb va caure un avi a aiwan i un altrea Mali.

Israel i Palestina.Aquest mes dejuliolesva reproduir amb gran intensitat lescaladade violncia a la frontera de Gaza, per aire

i terra, amb ms de 1.000 morts i 100.000refugiats.

Iraq. Es va consolidar lavan del islamistessunnites, amenaant Bagdad i la unitat delEstat, mentre els kurds ocupaven la sevacapital histrica, Kirkukireforaven elKurdistan iraqui.

ESPORTS

Mundial de futbol. La classificaci fi-nal va ser: 1r. Alemanya, 2n. Argen-

tina, 3r. Holanda, 4t. Brasil. Desas-tre histric per al Brasil: va perdre1-7 davant Alemanya a semifinals.Waterpolo femen. La selecci espan-yola es va proclamar campiona dEuropa.Torneig de Futbol 7. Es va ferels dissabtes 5 i 26 a lEstartit or-ganitzat per lAssociaci Xumetra.Torneig de Futbol Sala. Es va ferel dissabte 12 a orroella organitzat per laPenya Barcelonista.

8/12/2019 92-agost-14

6/36

pg. 6


Mohmodou Sillah,set anys a TorroellaPer Jaume Bassa

En Mohmodou s un jove gambi que va arribar a orroella quanencara les vaques eren grasses, estic parlant de lany 2007.

Aleshores tenia 22 anys i acabava de venir del seu pas desprs delaventura de lemigraci. No ha perdut el temps, ha treballat comha pogut, sha esforat, es guanya com pot la vida, es defensa ambtreballs inestables, i es forma, parla fora b el castell i el catal,per les vaques shan tornat flaques. Laventura daquest moments la de sobreviure i fer el possible per estabilitzar la situaci.

De quina part de Gmbia vas venir, de linterior, de la costa?

Jo era dun poblet molt petit, dunes 40 cases i a la meva famliarem quatre, els meus pares, el meu germ i jo. Lany 2005 vaigdeixar el poble i men vaig anar a Serekunda, a la costa. Va ser desdaquesta ciutat que vaig decidir emigrar.

Serekunda s una ciutat gran, molt ms gran que Girona.

S, s a la costa, com Banjul, la capital de Gmbia. Serekunda smolt ms gran que Girona i que Banjul.

El 2005, quan hi vares anar, tenies 20 anys.

S, i hi vaig anar per guanyar-me la vida. All vaig aprendre a pes-car i desprs vaig treballar en una empresa que feia i collocavamarbre. enia una feina.

Per qu vares marxar, doncs?

Sabia que si venia aqu, es podien guanyar ms diners, per la ma-teixa feina aqu es guanya molt ms. I volia anar ms enll, almn. Sabia que si em quedava potser viuria b, per pensava quesi marxava tindria ms oportunitats, no sha complert per sque es complir. Ja havia passat dos anys a Serekunda, tenia par-ents aqu, i em vaig decidir. I la veritat s que he pogut treballar,el problema s tenir papers.

Ho vares dir a la famlia que volies deixar Gmbia? Teniesnvia?

S, ho vaig dir al meu germ i a la nvia, i men vaig anar.

Com tho vares fer?

En una barca, una patera, ara tho explicar. enia recollit al-gun diner, vaig passar a Senegal, sempre sol, sense cap amic nicap conegut. Desprs a Mauritnia. All vaig pagar perqu emportessin en barca a les Canries. A la barca rem 50 persones,uns cuinaven, ens repartem menjar, ens ajudvem, la travessia

va durar vuit dies, alguns varen arribar molt cansats, mig malalts,jo no, jo estava b.

I a les Canries, qu va passar?

Vrem arribar en una platja, ens varen recollir els gurdies i ensvaren dur a la Creu Roja. Els malalts els varen ingressar en unhospital, als altres ens varen preguntar i escriure el nom, ens va-ren donar menjar i roba perqu la que diem era molla i vella, i

vrem ser retinguts quaranta dies. Desprs ens varen portar enavi a Sevilla, ens varen posar en un hotel uns quinze dies. Dall,uns 18 es varen quedar a Sevilla, altres varen anar a Mlaga, aMadrid...

I tu qu vares fer?

Ja the dit que tenia parents aqu, els vaig telefonar, vaig dir quevolia venir, i sem va donar un bitllet dautocar SevillaBarcelona,vrem sortir a les 7 del vespre i vrem arribar a les 9 del mat,desprs ja tenia el bitllet BarcelonaGirona i bitllet Gironaor-roella. Vaig anar a viure a casa del meu cos. Desprs vaig trobarunes feines que he anat fent, feines de rentaplats, dajudant de

cuiner, de manteniment, per no tinc papers.

Parles fora b el castell i el catal

De seguida vaig tenir ganes daprendre. He estudiat el castell ihe anat a classe dadults de catal. Un dia vaig anar al rober deCaritas i all em varen dir que si volia aprendre ms catal podiaanar de franc a les classes de Dudal, a lEsplai, i ho he anat fent.

I ara qu?

Si no trobo ning que em pugui donar una feina estable, encaraque no sigui molta, no em podr treure els papers. I aix mestcostant molt. He trobat qui mha volgut fer un contracte com el

que necessito, per la seguretat social ha dit que no troben deprou garantia lempresari que em vol contractar, es veu que deudiners duna hipoteca o no s qu... Magradaria que alg quellegs aix que escrius penss que li puc ser til i em parls dedonar-me una feina de deu hores la setmana, tan sols aix, per-qu sin potser em veur obligat a deixar orroella desprs de setanys, i anar a Sevilla, a Mlaga, no s a on... No vull guanyar msdiners, el que desitjo s aconseguir una situaci estable.

Si ten vas a Sevilla deixars de ser del Bara?

Jo, sigui on sigui, sempre ser del Bara.

8/12/2019 92-agost-14

7/36

pg. 7


Setanta anysPer Joan Surroca i Sens

L'Eduard Vias i Riembau, membre de diverses generacions defusters de la vila i pare dels actuals Eduard i Joan, solia dir que elnmero que gastava ms per indicar l'edat dels finats als peus delsbaguls era el 7. Amb aix est tot dit. Si es fa una petita estadsticafamiliar, normalment es confirma. res dels meus avis van morirals 72 anys i un als 57.

Entre la revetlla de Sant Joan i la de Sant Pere he complert 70 anysi, tot i que em disposo a iniciar la que pretenc que sigui la mil-lor dcada de la meva vida, sc conscient que m'haur d'aplicari ni aix no hi ha cap garantia d'aconseguir culminar una dcadaque s com una carretera de progressiva pujada, amb clots i tallsperillosament glaats.

L'esperana de vida en nixer no ha fet ms que crixer al llargdel temps. A orroella mateix, de cada 1.000 criatures que vannixer en el quinquenni de 1760 a 1764, 300 no arribaven a com-plir l'any de vida i solament 192 aconseguien els 15 anys. Ara snormal arribar als 80 anys i, fins i tot, als 90. Els centenaris deix-aran de ser notcia i a l'horitz s'albira una esperana de vida de

120 anys que no s cincia-ficci.

L'estadstica juga a favor nostre i, si res ms no, tots hem com-provat que el pas del temps s subjectiu. Segons com, ens passavolant i hi ha moments que es fan interminables. He experimen-tat que la rutina accelera la sensaci que els dies, les setmanes,els mesos i els anys passen a tot gas. En canvi, en els perodes denovetats (quan viatgem, per exemple), sembla que en una set-mana hem viscut tres mesos. Sumar anys s una cosa, viure apas-sionadament la vida n's una altra.

Una vegada ms no hi ha com rellegir els clssics per orientar-se en aquest darrer tram de la vida. Cicer i Sneca tenen obres

cabdals que reflexionen sobre la vellesa. Aquest darrer aconsel-la al seu interlocutor Paul amb els segents termes: "La majorpart de la teva vida, i certament la millor, ha estat donada a larepblica: pren-te una mica de temps per a tu mateix." ambamb aquestes paraules: "[...] de viure se n'ha d'aprendre tota lavida i, aix que tal vegada et sorprendr ms, tota la vida s'had'aprendre de morir."

A laguait del nostre patrimoniEl mes passat algun brtol va calar foc al xifrer de la placeta de l'Esglsia.

8/12/2019 92-agost-14

8/36

pg. 8


La vigncia actual

i lexemple del Dr.Robert (1842-1902)Per Adri Arboix

Los homes com en Robert al morir segueixen vivint en lo cordels que es queden.

Dr. Domnec Mart i Juli, 1902

El Dr. Bartomeu Robert i Yarzbal va nixer a la ciutat mexicanade ampico el 20 doctubre de 1842. Era fill i nt de metges, i als8 anys dedat tornaria amb la seva famlia a Sitges (Garraf, Barce-lona), on havia nascut el seu pare. Va aconseguir un gran prestigien la seva poca com a metge internista i docent universitari, itamb com a personatge comproms amb mltiples activitatscviques, socials i culturals.

El Dr. Robert fou alumne intern a lHospital de la Santa Creu deBarcelona entre 1861 i 1864. Es va llicenciar per la Universitatde Barcelona amb la qualificaci de Premi Extraordinari el 16de juny de 1864. Lany 1867 va obtenir el grau de doctor per la

Universitat Central de Madrid. I lany 1869, als 26 anys dedat,va accedir a metge numerari a lHospital de la Santa Creu, queen aquell temps era lnic hospital general de Catalunya. Lany1875 va guanyar les oposicions com a catedrtic de PatologiaMdica de la Facultat de Medicina de Barcelona. enia 33 anysdedat. El mestre del Dr. Robert va ser el Dr. Josep de Letamendi.En la seva necrolgica, el Dr. Robert hi va escriure textualment:[...] Sense hiprbole pot dir-se que Letamendi era, a Espanya, lafigura mdica del nostre segle.

En el mn hospitalari, el Dr. Robert va liderar una srie de can-vis que van modernitzar aquest mbit prenent com a model el

patr europeu ms avanat, per la qual cosa aconsegu, per prim-era vegada, i davant de ladministraci hospitalria, lautoritzaci

per organitzar els metges no de forma individual, sin com a cosfacultatiu; ladquisici dun local com a sala de professors; la sub-scripci a revistes mdiques per seguir els avenos cientfics, i

la construcci duna nova sala doperacions, amb la consegentmodernitzaci dels serveis i la instituci hospitalria sanitria.El Dr. Robert va ser un home excepcional, honest i altruista, quegaudia dun gran prestigi social i professional. Va ser el mestre dela medicina de la seva poca. Lany 1884 se li va demanar consultasobre lltima malaltia (tuberculosi pulmonar) del rei Alfons XII.

Com a professor era un docent i pedagog amb una oratriaexcellent i era rellevant no noms perqu explicava les llionsmagistralment, sin perqu fins i tot les representava imitant elsprincipals smptomes de cada malaltia.

Va ser nomenat fill predilecte de Sitges (Barcelona) i a lestiu re-sidia a Camprodon. El Dr. Robert va ser un home culte, seris,eloqent i honest, bon coneixedor de la histria i duna granpersonalitat cientfica i cvica. Va presidir lAcadmia de Cin-cies Mdiques de Catalunya, que llavors es deia Acadmia i Labo-ratori de Cincies Mdiques (1880-1884 i 1895-1897), i la ReialAcadmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (1883-1890). Vapresidir lAteneu Barcelon (1881-1882 i 1900-1901) i la SocietatEconmica Barcelonina dAmics del Pas (1898-1899), el lema delqual era Fomentar ensenyant.

En lltim ter del segle XIX, a Catalunya, es va objectivar un

despertar econmic, artstic, social, lingstic, poltic i tambcientfic i mdic: s el perode conegut com a Renaixena. El Dr.Robert seria un clar exemple de personalitat daquesta poca, i laseva posici com a catedrtic i com a metge, i el seu compromscvic i la seva integritat personal, li van atorgar una excepcionalcredibilitat.

El Dr. Robert va morir el 10 dabril de 1902 a Barcelona, alscinquanta-nou anys dedat, a conseqncia dun atac cardac,en plena poca de fecunditat intellectual i professional, esti-mat i admirat pels seus collegues i per la societat del seu temps.Cal assenyalar que lenterrament del Dr. Robert va ser, desprsdel sepeli del poeta Jacint Verdaguer, la manifestaci de dolpopular catalana ms multitudinria fins a la data. A Barce-

8/12/2019 92-agost-14

9/36

pg. 9


lona, un monument a la seva memria, obra de lescultor Jo-sep Llimona (1910), amb pedra calcria del masss de Garraf,es troba situat a la plaa etuan des de lany 1985, quan va serrestitut desprs de ser retirat durant la dictadura franquista.En relaci amb la seva faceta civicosocial, cal recordar que el Dr.Robert no era un poltic, ni un estadista, ni un home de govern,per va decidir entrar a la poltica a causa de la seva voluntat deservei a la collectivitat i a les seves inquietuds cviques. Com ahome del modernisme, i com a aposta de futur, va voler canviarla vida poltica espanyola, en el corrent que els historiadors hananomenat regeneracionisme. Aquesta breu per intensa etapapoltica comprn els quatre ltims anys de la seva vida.

Cal recordar que lany 1898 va ser el del desastre colonial espan-yol que va comportar la prdua de les seves colnies dultramar:Cuba, Puerto Rico i Filipines. Aquest any marcaria un puntdinflexi en la biografia del Dr. Robert ja que, poc desprs, el 14

de mar de 1899, aconsegu lalcaldia de Barcelona i inici unaambiciosa reforma amb lobjectiu dacabar amb el caciquisme,depurar les irregularitats del cens electoral i lluitar contra la ma-nipulaci del sistema electoral. Per aix, va destituir tots els alcal-des de barri sospitosos de frau electoral, esborrant vint-i-set milelectors desapareguts i incloent-hi quaranta mil de no inscrits.Amb aquestes resolucions va actualitzar el cens electoral per evi-tar les fins aleshores habituals trampes, tupinades o adulteracionselectorals.

En aquest mateix any, el ministre espanyol dHisenda, RaimundoFernndez Villaverde, va programar uns pressupostos econmics

amb taxes extres per palliar les despeses de les guerres colonialsi la fallida econmica per la prdua de les colnies, amb unsimpostos que sincrementaven de forma desmesurada, un delsquals gravava amb especial duresa els rendiments del treball. Laresposta dindustrials i del gremi de comerciants de Barcelona,que agrupava 146 gremis i al voltant de 7.000 catalans, va ser un-nime, amb la protesta contra laugment abusiu de la pressi fiscali amb la presentaci del manifest conjunt Manifestaci contraels impostos de guerra i projectats recrrecs sobre la contribuci,al eatre voli de Barcelona, on decidiren, com a protesta, nopagar la contribuci corresponent al trimestre en curs i donarende baixa negocis i botigues (protesta coneguda com el ancamentde caixes). El govern de Madrid, presidit per Silvela, va determi-nar la drstica mesura repressiva de lembargament dels comer-ciants, per el Dr. Robert, com a alcalde de la ciutat comtal, es vanegar a signar aquesta ordre i, a continuaci, el dia 12 doctubrede 1899, en solidaritat amb els afectats, va presentar la seva di-missi. Va ser un acte indit fins aleshores, ple de simbolisme ide dignitat. Posteriorment, es varen concertar vagues de protestai, el 23 doctubre, el govern de Madrid declarava lestat de guerrai saplicava la llei marcial a tota la provncia de Barcelona, amb54 comerciants detinguts i condemnats a pres. Com a reaccia aquests fets, va sorgir el catalanisme poltic amb el partit Lliga

Regionalista, el primer partit modern de la histria de Catalunyaque va aconseguir la supremacia en la vida poltica catalana en

les dues primeres dcades del segle XX, essent el Dr. Robert elseu primer president (1901). De fet, la trajectria poltica del Dr.Robert seria molt intensa, per duraria solament 4 anys, anantdes de lalcaldia de la ciutat comtal fins a ser triat diputat a lesCorts Espanyoles, on va presidir la minoria parlamentria cata-lana i on va sollicitar per a Catalunya un concert econmic espe-cial. Aix li va donar una projecci pblica extraordinria ies va convertir en la ms slida i apreciada figura social catalanadel seu temps.

Algunes de les seves propostes sn encara plenament vigents inexposem textualment algunes a partir de lestudi de Calbet iCorbella, referides a la seva estada a Madrid, on protestava: [...]por el hecho de que a pesar de que la poblacin catalana repre-senta el 9% de la estatal, satisface el 14% de los impuestos re-caudados. amb protestava porque para cultura se dedica enEspaa slamente una peseta por habitante y ao, frente a las 5- 9

pesetas que dedican para el mismo apartado la mayora de los es-tados europeos. Aix mateix deixava anar amb lucidesa: En estepas falta cultura y tal vez abunda el deseo de vivir de la nminaa expensas del estado.

Bibliografia

Fbregas Camps, M. G. (1992). Histria de la neurologia a Catalu-nya. De lany 1882 a lany 1949. esi doctoral, Universitat Autno-ma de Barcelona.

Mart-Vilalta, J. L., El doctor Bartomeu Robert. A: El DoctorRobert. Mart-Vilalta J. L. (ed).Fundaci Uriach 1838. Barcelona,2004, p. 7-14.

Panyella, V., Bartomeu Robert, del Modernisme al Catalanisme.Sitges a lpoca del Dr. Robert. A: El Doctor Robert. Mart-VilaltaJ. L. (ed). Fundaci Uriach 1838. Barcelona, 2004, p. 15-29.

Casan, P. C., LHospital de la Santa Creu a lpoca del DoctorRobert. A: El Doctor Robert. Mart-Vilalta J. L. (ed). FundaciUriach 1838. Barcelona 2004, p. 31-37.

Ausin, J. L. H. i Calbet, J. M. C., Les idees hospitalries del Doc-tor Robert. A: El Doctor Robert. Mart-Vilalta J. L. (ed).FundaciUriach 1838. Barcelona, 2004, p. 85-102.

Izquierdo, S. B. (2003). Bartomeu Robert i Yarzbal (1842-1902). Medicina i comproms cvic. esi doctoral, Institut Univer-sitari dHistria Vicen Vives, Universitat Pompeu Fabra.

Calbet, J. M. i Corbella, J., B. Robert Yarzbal. Balance del sigloXIX. La Medicina, Actes del IV Congrs dHistria de la Me-dicina Catalana, Poblet-arragona, 1985. Barcelona, 1985.

Cnsul, A. i Mayayo, A., Quan ens hem plantat! Els moviments

civils de resistncia pacfica que van aconseguir transformar lasocietat al segle XX, Spiens, nmero 142, maig 2014, p. 24-35.

8/12/2019 92-agost-14

10/36

pg. 10


"Solastlgia" al'empordanesaPer Albert Llauss i PascualA l'article del mes passat vaig escriure sobre l'estreta relacique mantenia una persona amb el seu entorn, en aquell cas unpaisatge de dubtosa qualitat esttica i exigents condicions de vida.

En l'mbit acadmic, sovint es parla de topoflia per descriureaquest tipus d'idilli. El terme, que d'acord amb la seva arrel gregasignificaria "amor pel lloc", va ser formulat pel professor amer-ic d'origen xins Yi-Fu uan durant la dcada dels 70. Quan latopoflia no s noms el resultat de la interacci d'una personaamb el seu entorn, sin que s compartida per una collectivitat,esdev un dels factors clau per entendre la identitat cultural delspobles. Sigui a escala catalana, gironina, empordanesa o a la de lescomunitats que ens agrupem al voltant del caracterstic perfil delMontgr, penso que la gran majoria de lectors comprendran b elsignificat del terme topoflia grcies a la seva prpia experincia.

albertEn les darreres dcades hem vist com la transformaci delsllocs i els paisatges s'ha accelerat enormement. Una societat comla catalana ha deixat enrere segles en els quals l'activitat pagesan'era el fonament per esdevenir una societat ms diversificada iarticulada al voltant dels serveis, la indstria, la logstica, el tur-isme d'estiu, els esports d'hivern, etc. Aquests canvis han deixati estan deixant una empremta inesborrable en molts paisatges, atravs de la urbanitzaci del territori, la construcci de grans in-

fraestructures i l'expansi d'un homogeni model d'agroindstriaintensiva. Deixant de banda els impactes ambientals que algunesd'aquestes actuacions suposen, sovint s'ignora el vessant sociald'aquests canvis accelerats. Desprs d'estudiar aquesta temtica,el filsof australi Glenn Albrecht va arribar a la conclusi que lifaltava una paraula per definir el que va trobar.

Analitzant els canvis provocats per la mineria i el canvi climtic al'est d'Austrlia, Albrecht havia observat com les transformacionsaccelerades dels paisatges tradicionals on molts membres de lescomunitats locals havien nascut i crescut generava en molts d'ellsuns efectes perniciosos. No s'explicaven directament per la pr-dua de qualitat ambiental o contaminaci de l'entorn, sin que

responien a una dinmica molt ms subtil. Albrecht va observarque moltes persones patien alteracions similars a les produdesper l'estrs i que es relacionaven amb un sentiment similar a lamelancolia vers el paisatge que s'havia perdut. El 2003 va bate-jar aquests smptomes com a solastlgia, un neologisme que vadefinir com la sensaci d'angoixa crnica o prdua causada peruna percepci negativa de canvis rpids en el paisatge. s unsentiment similar a la nostlgia, per se'n diferencia pel fet queaquells que la pateixen estan, de fet, a casa seva, al seu lloc detota la vida i no a gran distncia. s l'enyorana quan encara ets acasa. Des de llavors, el terme no noms ha fet fortuna en cerclesacadmics, sin que tamb ha trobat arrelament entre poetes, ar-tistes, compositors i gent corrent.

Desprs d'un perode de dos anys treballant a l'estranger, araque he tornat he dedicat fora estones de les ltimes setmanes a

recrrer a peu i en bicicleta els meus paisatges vernaculars. Du-rant aquestes sortides he redescobert la meva topoflia, per hiha hagut un factor que m'ha posat una mica solastlgic: la prduad'arbres i vores arbrades a la plana de l'Empord. Seguramentque no sigui un canvi que s'hagi accelerat durant la meva estadafora, per poder contrastar l'abans i el desprs de manera sob-

tada, sense percebre una contnua progressi que en dissimulal'impacte, resulta revelador. La recerca de la mxima productivi-tat agroindustrial est portant molts agricultors a tallar arbres ieliminar els marges que dificulten el treball amb una maquinriacada dia ms gran. Ecolgicament, la supressi de marges suposaun perjudici per a moltes espcies animals i vegetals que els usencom a hbitat, refugi i via de pas. Estticament, les vores arbradessempre han format part del paisatge empordans, sigui per prote-gir els conreus de la tramuntana, sigui per produir fruits. Els gransarbres, generalment isolats, imprimeixen carcter a la plana, perara quan moren rarament tenen substitut. Arbres menors, comels tamarius o els alocs, tamb estan essent eradicats i, fins i tot,

he trobat a faltar algunes esparregueres que havien viscut sempreen marges que ara han estat totalment desbrossats mecnicamenti amb qumica. L'espai on es percep aquesta dinmica de manerams radical s als arrossars de Pals, on les exigncies del conreumodern han propiciat la tala de molts arbres i la inundaci delterreny ha mort els que restaven ofegant-ne les arrels.

Els paisatges, sobretot si sn culturals, duen el canvi de manerainherent en el seu carcter. El que em preocupa d'aquests casos,per, s que la transformaci del patrimoni paisatgstic tradicio-nal no es converteix, desafortunadament, ni en una millora del'entorn (ans al contrari), ni tampoc sembla que reverteixi en unamillora de la situaci de la pagesia que n's responsable, cada cop

ms marginal demogrficament i qestionada per algunes de lesseves prctiques.

8/12/2019 92-agost-14

11/36

pg. 11


Pels noranta anysd'en Joan Surroca i

SensPer Jaume Bassa Pasqual

Ser membre del Consell de Redacci d'EMPORION comportaalguns avantatges, com ara poder llegir, abans que no siguin pub-licats, els textos que ens envien els nostres collaboradors

. Aquest privilegi em permet de comentar, en aquest mateixnmero, l'escrit "Setanta anys" que ens ha fet arribar en Joan Sur-roca i Sens. s un article que m'ha fet molta grcia. En Joan, percelebrar la setantena, comena per esmentar l'edat de defunci

dels seus avis i la mida dels baguls d'en Vinyes, i acaba amb la citade Sneca "tota la vida s'ha d'aprendre a morir". Com si s'acostsal final del trajecte, gaireb com si ja el tingus a tocar. Encarasort que concedeix: "Ara s normal arribar als 80 anys i, fins i tot,als 90."

Vaig conixer fa fora dcades en Joan, per no vaig tenir unaidea prou clara de la seva edat fins ara fa uns deu anys, quan emballava pel cap la idea que orroella havia de recuperar EMPO-RION. Jo llavors en tenia uns setanta-dos, pensava que nomsme'n sortiria si cercava el suport de gent jove, culta i engrescada,i em va semblar que la primera persona que m'hi podria ajudar

i amb qui em calia parlar era ell. Una tarda, amb motiu d'algunacte que se celebrava a Can Quintana, li vaig preguntar, aix, comuna escopetada, me'n recordo b:

Quants anys tens, Joan?

Seixanta.

Caram, em pensava que eres ms jove...

I amb aquell home que no era tan jove com jo hauria desitjat vanixer la tercera poca d'EMPORION. Es van formar uns primersgrups de possibles interessats, es va fer alguna reuni per debatrela possibilitat de publicar-lo sobre paper, ens vam decantar per

l'edici digital, l'nica factible, ho vam comunicar a l'Ajuntamenti a les associacions torroellenques, el nmero zero va sortir el de-sembre del 2006, i hem arribat al nmero 92... En Joan Surroca iSens ens va dir des del primer moment que ell estava disposat aformar part del Consell de Redacci quatre anys, i ho va complir,va dir que faria un article cada mes i no ha fallat mai.

Reprenc el tema de l'edat. D'aquells primers eixelebrats funda-dors del nou peridic digital EMPORION, fent un reps mentalrpid, jo diria, sense equivocar-me de gaire, que un deu tenir 86anys, un altre 84, un altre 82, un altre 80... no se n'ha mort niun, gaireb tots tenen una excellent salut mental i fsica, i alguns

encara sn al Consell de Redacci. (Que no se'ns espantin els lec-tors, a l'actual Consell hi ha una bona proporci de gent molt

ms jove!)

Personalitzant una mica ms, em permetr d'exposar el meu cas,i que els lectors em perdonin, ja s que fa lleig parlar d'un mateix.Durant la meva vida professional activa vaig treballar al sectorprivat i al pblic, potser vaig canviar d'empresa cinc o sis veg-

ades, vaig passar dies i nits preocupat per afers envers els qualsem sentia responsable... fins que vaig decidir jubilar-me als 66anys. Desprs, a partir dels 70 ara en tinc 82 he tingut malal-ties, algunes de greus, per goso dir que aquests ltims deu anyshan estat entre els millors de la meva vida.

ornem als baguls d'en Vinyes i als avis d'en Joan. ret del queva morir als 57 anys, tres van arribar fins als 72 i varen fer bonal'estadstica torroellenca del nostre estimat fuster ebenista, perestem parlant de molts anys enrere, molt abans que la medicinaincorpors avenos fonamentals per al diagnstic i el tractamentde les malalties. Noms ens cal pensar un moment en la xarxa

d'hospitals i centres d'assistncia de la seguretat social i de la san-itat privada i de l'extraordinari nivell del personal sanitari i delsmitjans de qu disposen. s impressionant pensar ni que siguien les installacions dedicades al diagnstic per la imatge, abanslimitades als Raigs X, avui dotades de AC, PE, RessonnciaMagntica, o les terpies que fan front al cncer, radioterpia,braquiterpia, crioterpia...

I no parlem de les millores de qu som coneixedors cada set-mana per no dir cada dia per al tractament de les malalties odels avenos de la cirurgia, que permeten que s'allargui la vidade molts malalts, els quals desprs reprenen una vida normal. En

Joan mateix al seu article ho reconeix i ho anuncia: "Els centena-ris deixaran de ser notcia i a l'horitz s'albira una esperana devida de 120 anys que no s cincia-ficci."

He entrat a internet i hi trobo un mapa, que acompanyo, en elqual els diferents territoris apareixen acolorits d'acord amb la

seva esperana de vida. Als pasos de color blau fosc aquest ndexsupera els 80 anys. S'hi veu clarament el nostre pas, tota l'Europaoccidental, Canad, Austrlia...

En Joan faria b de pensar que t per davant, amb fora probabili-tat, deu anys ms potser vint anys ms per escriure, llegir, anara concerts, caminar pels nostres paratges, viatjar per on li plagui.

Jo no brindo pels setanta anys d'en Joan Surroca i Sens, brindopels seus noranta anys ben aprofitats!

8/12/2019 92-agost-14

12/36

pg. 12


La Fundaci

Mascort exposa"Rajoles, plafons isocarrats"Per Santi Sat

La millor forma de conixer un poble, la seva cultura i la sevahistria s a travs de l'observaci, l'estudi i, fins i tot, la contem-

placi admirativa de les seves obres.estimonis materials de la cultura i histria d'un poble que hanarribat als nostres dies i al nostre coneixement grcies a la tasca,que mai podrem agrair prou, que alguns de nosaltres s'han posata sobre per fer que aquesta fita de coneixements sigui possible ien puguem gaudir. I em refereixo concretament a la tasca que atravs de la Fundaci Mascort est realitzant el senyor RamonMascort.

Enguany, he pogut visitar dues vegades aquesta exposici, aqu aorroella de Montgr, a la Casa Galibern, seu de la Fundaci Mas-cort, que mostra, una vegada ms, una altra part de l'important

collecci de cermica que regenta, formada per rajoles, plafons isocarrats que, durant dcades, ha pogut reunir el seu propietari.

L'exposici est integrada per les 670 peces datades del segle XIIIal XX que inclou el seu catleg i la numeraci que figura en les vi-trines de l'exposici. Per no ens confonguem amb aquesta xifra,ja que est formada tant per peces niques com per panells quepoden incloure dues, tres, quatre... o trenta- cinc o cinquantao ms peces, i que reflecteixen, des del punt de vista de la sevahistria, des de produccions medievals fins a peces del segle XX.La pea ms antiga que es pot veure a l'exposici data de finalsdel segle XIII i s una modesta rajola procedent d'un antic pavi-ment, elaborada a l'encustica, tcnica que consisteix a gravarun dibuix en una rajola d'argila vermellosa i omplir la part buidaamb una engalba de color diferent.

Voldria destacar els plafons de rajoles, tres dels quals es trobenentre els deu plafons de rajoles catalanes ms interessants queexisteixen, i el panell que representa el lloc de la ciutadella de

Roses, el 1645. Porta martima del comtat d'Empries, Roses ofe-ria un port natural molt atractiu, a recer dels vents i que pos-sibilitava una rpida penetraci a l'Empord i a les comarquesnord-occidentals de Catalunya. Ja el 1543 Carles I, en una visitaa la localitat, man la fortificaci de l'indret per protegir-lo delsatacs dels pirates barbarescos i, com no, dels francesos. amb, elconjunt de rajoles elaborats a Manises durant els segles XV i XVI,les sries de rajoles "de mostra" catalanes i valencianes, els socar-rats (placa de fang cuit o taulell gros esmaltat en blanc i decoratgeneralment en tonalitats rogenques o marronoses i negrenques,destinat a posar-se entre bigues, en sostres i volades d'edificis,tpica de terrisseria medieval de la corona catalanoaragonesa).Entre els que figuren a l'exposici, en despunta la representacid'un centaure arquer, nic en el seu gnere, i diverses plaquesd'entrebigat.

No puc deixar de ressaltar les rajoles d'oficis, les de navilis delssegles XVII i XVIII, aix com els retaules devocionals, algunsdels quals representen obres mestres de la rajoleria catalana, nila collecci d'estergits, que permetien copiar el dibuix sobre larajola, previ a la seva coloraci final.

No voldria acabar aquest escrit sense fer una recomanaci for-mal: si us agrada tot el que representa cultura i histria, visiteu

aquesta exposici, que romandr oberta fins al 12 d'octubre.

8/12/2019 92-agost-14

13/36

pg. 13


Cinema destiuPer Jordi Bellapart

El mes dagost de lany 1994, el Cinema Montgr va comenar a

fer una oferta de bon cinema, programant sessions cada dia du-rant tot el mes, oferint les estrenes del moment, per tamb lareposici duna selecci de les millors estrenes de lany.

La magnfica acollida per part del pblic local, per sobretot delsestiuejants que durant el mes agost passen un dies entre nosal-tres, ha fet que aquesta proposta hagi perdurat durant vint anys,fins aquest moment. Algunes vegades hem pogut sentir comen-taris de gent que estiueja per aquestes contrades dient: Nosaltresa Barcelona no hi anem mai al cinema. Quan sestrena una bonapellcula diem: ja la veurem aquest estiu a orroella.

Continuant amb aquest tradici i per satisfer a qualsevol afi-cionat, aquest mes dagost es torna a proposar aquesta oferta debon cinema a la pantalla del Cinema Montgr. A partir del dia1 dagost fins al 31 hi haur cinema cada dia i ara en projeccidigital.

Aquesta programaci comptar els festius i caps de setmana ambalgunes de les estrenes recents:Amanece en Edimburgo, un musi-cal que s com una carta damor a la preciosa ciutat dEdimburg,considerat uns dels millors musicals dels darrers temps. amblestrena de Dallas Buyer Clubmagnfica pellcula que va suposarlscar al seu protagonista Matthew McConaughy. Podrem veuretamb El mdico, pellcula que en el seu moment noms es vaestrenar en format digital i que al disposar ara ja daquest sistema,podrem per fi veure-la a la pantalla montgrinenca. s ladaptacicinematogrfica del best seller homnim de Noah Gordon queporta ms de 21 milions dexemplars venuts a tot el mn. Unaexcepcional pellcula daventures feta amb un llenguatge cin-ematogrfic clssic que recorda les grans produccions dels anyscinquanta i seixanta.

Ja pels voltants de la festa, podrem veure Las dos caras de en-ero, un thriller de suspens, que ens ofereix duna manera slidai elegant, com no podria ser daltra forma, una clssica pellculadintriga. El sueo de Ellis ser tamb una bona oferta per aaquests dies de Festa Major. Es tracta duna pellcula emotiva,bella i poderosa, feta per James Gray, un director que ha sabuttransformar un relat demigraci a la ciutat de Nova York, alsanys vint, en un excepcional melodrama amb aires desperana.Ens trobarem amb interpretacions excepcionals de Marion Co-tillard i Joaquin Phoenix. Finalment la pellcula sorpresa, Bajola misma estrella, tancar la programaci. Una histria damorfresca i viva que desborda amor i emoci. Un drama romntic,intelligent, clid, divertit i emotiu. Definitivament una joia con-siderada una petita obra mestra.

Loferta de cinema estiuenc no oblida els ms petits que duranttot lagost podran gaudir dun cinema apropiat per a ells. Lespellcules que podran veure sn: Bola de Drac Z, Rio 2, Pan-cho, el perro millonario, Aviones 2, equipo de rescate, Campaneta,

fades i piratesi lextraordinria obra danimaci estrenada nomsfa uns dies: Como entrenar a tu dragn 2, una de les pellculesdanimaci ms belles que shan filmat.

Entre setmana es programa una tria dobres ja passades a la pan-talla del Cinema Montgr per que val la pena repescar. Per a al-guns, perqu en el seu moment no varen poder veure-les, daltresperqu poden pensar que val la pena tornar-les a visionar.

La primera que es programa s La ladrona de libros, la histria

duna noia que transforma la vida de totes les persones delseu entorn quan lenvien a viure amb una famlia dacollida alAlemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Monumentsmen, de George Clooney, basada en fets reals, explica la histriadun grup dhistoriadors i experts en art que han dendinsar-sea Alemanya per recuperar obres dart robades pels nazis. Unahistria fascinant.

amb tornar a ser-hi la pellcula espanyola sorpresa, la diver-tida Ocho apellidos vascos, el gran xit del cinema espanyol detots els temps. Una pellcula per a alguns plena de tpics, perque deu el seu xit a qu els formula duna manera respectuosa,intelligent i molt divertida. Carmina i amn, tamb s una com-

dia espanyola intelligent, divertida i subversiva. Paco Len par-teix dun gui, el qual ens remet inevitablement a Rafael Azcona,amb una humor negre duna eficcia impressionant.

Una de les millors comdies de lany ha estat Nueva vida en Nue-va York, un exemple de la bona comdia francesa. Es va estrenarsense gran promoci publicitria i va passar fora desapercebudaen la seva estrena. Simptica, amable i vital, s una obra que calaprofitar locasi per visionar. El mateix podem dir de Nebraska,una pellcula dola i encantadora i un bon recordatori de la qual-itat de Bruce Dern com a actor i de Philomenala darrera obra delgran director angls Stephen Frears que aconsegueix una obracommovedora i estimulant.

Finalment, tancar el cicle de reposicions la pellcula Tren denoche a Lisboa,de Bille August, autor dans dobres importantscom Pelle el conquistador, La casa de los espritus i Los misera-blesentre daltres, basada en lextraordinria novella de PascalMercier. Una histria melanclica i apassionada que barrejaamor, gelosia, enveja, mort i suspens a lescenari de fons del Por-tugal de lany 1974 durant la revoluci dels Clavells.

En sessions de cine club, en versi original, es proposen duesinteressants obres: Los ojos amarillos de los cocodrilos comdiadramtica francesa de Cecile elerman i El pasado, obra de As-ghar Farhadi, director irani guanyador de lscar 2011 a la millorpellcula de parla no anglesa amb Una separacin.

Apa doncs, un magnfic men cinematogrfic destiu, que aquestmes dagost podeu assaborir al Cinema Montgr.

8/12/2019 92-agost-14

14/36

8/12/2019 92-agost-14

15/36

pg. 15


SincronicitatsPer Josep Martinoy

A tothom li ha passat algun cop que a la seva vida s'han produt

esdeveniments casuals que sn tan difcils que es produeixin ple-gats que s'observen com a mgics o miraculosos, o al revs, preo-cupants o pertorbadors.

Com si un fil invisible els uns, encara que estiguin separats permilers de quilmetres de distncia. El primer que va parlar dela sincronicitat i va intentar comenar a estudiar-la el psiclegsus Carl Gustav Jung. Per clar, com investigus la sincronicitatdes d'una metodologia noms cientfica si els esdeveniments queinvestiguen tenen relaci per no tenen una causa comuna, al-menys una causa que no est vinculada a les lleis fsiques i mec-niques que fan funcionar l'univers.

El qu ha passat amb l'abatiment del vol de Malasyan AirlinesMH17 a l'est d'Ucrana entra en aquests casos curiosos de sin-cronicitat. En un article anterior ja vaig parlar del vol MH370 queva desaparixer en estranyes circumstncies sobre l'oce ndic,encara no aclarides oficialment el 8 de mar del 2014. I ara, el 17de juliol, un altre avi del mateix model, un Boeing B-777 de lamateixa companyia, ha estat abatut a Ucrana, concretament a lazona oriental controlada pels prorussos. Si tenim en compte queconstantment volen sobre Europa uns 5.000 avions, la possibilitatque un d'ells tingui un accident s noms d'un 0,02%. La mateixaproporci que fos un vol d'aquesta companyia que tingus unproblema mentre volava de Kuala Lumpur a Pequn. MalasyanAirlines realment t molta, per molta, malastrugana.

Les causes de l'abatiment del MH17, a l'hora d'escriure aquestarticle no estan gens clares. ot sembla apuntar que l'avio va re-bre l'impacte d'un mssil Buk de fabricaci russa. ombar un avique vola a 10.000 metres d'altura i a 900 km/h no s gens fcil. Latecnologia necessria noms est a l'abast de les grans potnciesi si b s cert que Rssia ha armat els prorussos ucranesos, costade creure que posi en les seves mans una de les armes antiariesms potents i sofisticades del mn.

s cert que els prorussos ucranesos han abatut helicpters i avi-ons d'Ucrana, per aquests volaven a baixa altura. Mssils demenys cost i abast sn suficients. Per un avi comercial a tanta

altura, tot i que porta una trajectria fixa, no s objectiu fcil. En-cara que suposem que pot ser un error, qualsevol persona actual-ment pot identificar un avi que li passi per sobre el cap amb sen-zilles aplicacions d'internet o app en els mbils. Costa de creureque els militars, encara que siguin milcies, no ho comprovessin.Vaja, jo no m'ho crec.

Hi ha tres elements que s'haurien de tenir en compte. El primers l'impacte que va rebre l'avi. Si hagus vingut del terra el mssegur s que l'avi hagus caigut com un plom desprs de rebrel'impacte, per en canvi va anar baixant en espiral mentre es co-menava a desintegrar. Un impacte ms semblant al qu hauriarebut amb un mssil aire-aire llanat per un caa i que l'hauriaimpactat per darrere o lateralment.

La segona cosa a tenir en compte s a qui beneficia abatre un avicomercial, amb la meitat de gent de nacionalitat holandesa. S'hade pensar que per a Holanda, aquest atac els hi ha causat ms vc-times civils que els que van patir els EUA durant l'11-S, si tenim

en compte el nombre d'habitants del pas. Als russos, que ara te-nien la situaci estabilitzada a l'est d'Ucrana? Als prorussos, quenoms poden rebre la condemna internacional i aconseguir queRssia es continu distanciant d'ells? Al nou govern d'Ucrana,per continuar demostrant que els prorussos sn els dolents dela pellcula? Als EUA, que van impulsar la revolta que va acabaramb el govern pro-rus de Viktor Janukovitx, el febrer del 2014?

La tercera s una altra d'aquestes curioses sincronicitats. Si en elMH370 hi viatjaven una vintena de cientfics xinesos que tenienpatents sobre microxips d'implantaci subcutnia i que eren socisd'empreses nord-americanes, que ara en tenen tots els drets i entrauran un rendiment econmic excepcional, ha passat una cosa

similar amb l'MH17? Jutgin vosts mateixos. En l'avi abatut so-bre Ucrana hi viatjaven cent cientfics, dels millors del mn en lalluita contra la sida. Anaven a Sidney, fent escala a Kuala Lumpur,per assistir al XX Congrs mundial contra aquesta malaltia ques'ha celebrat a finals de juliol i on s'havien d'anunciar avenosmolt significatius contra la sndrome d'immunodeficincia hu-mana. Malaltia crnica en el mn occidental els pacients tenena ratlla l'VIH a base de medicaments que donen ingressos mil-ionaris a les farmacutiques que els comercialitzen. La majorianord-americanes que tenen com a propietaris les mateixes granscorporacions que tenen interessos en els xips humans.

Si Jung aixequs el cap quedaria astorat de tanta sincronicitat.

8/12/2019 92-agost-14

16/36

pg. 16


1700-1714. (1r) Elcanvi de dinastia i laguerra de SuccessiPer Santi Sat

Felip V de Castella - Felip IV de Catalunya, duc dAnjou. Nat aVersalles el 19 de desembre de 1683, mor a Madrid el 9 de juliolde 1746. Fill de Llus, gran delf de Frana, i de Maria Ana deBaviera, i nt de Llus XIV.

Rei de Castella (de1700 a 1724 i des de 1724 fins a la seva mortel 1746) i rei de Catalunya-Arag(1700-1705), de Siclia (1700-1713), de Npols (1700-1707) i de Sardenya (1700-1708); recone-gut rei dEspanyades del tractat dUtrecht (de 1713 a 1724, enqu abdic a favor del seu fill Llus I, el qual puj al tron i mor deverola poc desprs, i de 1724 a 1746).

El 1700, el darrer rei austrac hispnic, Carles II, de naturalesaraqutica i malaltissa, i oligofrnic, possiblement resultat del mat-rimoni consanguini dels seus pares Felip IV de Castella i Marian-na dustria, i greument malalt, fou indut per les fortes pressionsdel partit francfil de la cort castellana, i sobretot pel cardenalFernndez de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis enherncia. A la pau de Rijswijk (1697), Llus XIV havia adoptatuna actitud generosa i renunci les conquestes fetes, inclosa la deBarcelona -aquell any, el Principat havia estat novament annexata la monarquia francesa-, mentre que, a travs del seu ambaixa-dor a Madrid, Enric de Lorena, duc dHarcourt, procur de creara la cort un partit favorable a una successi francesa al tron.

03/08/1700: Carles II atorga testament i, en signar-lo, diuen que

exclama: Du sols s qui dna els regnes, perqu sols a Ell per-tanyen; jo no sc res.

08/1700: Carles II nomena Junta de govern fins que arribi el nousuccessor.

21/09/1700: Carles II cau malalt i s enllitat, vacilla encara sobrela seva decisi, tots miren dinfluir-hi.

28/09/1700: administren al rei els sagraments i demana perdde les seves culpes passades. A la seva cambra, shi installa elcardenal Fernndez de Portocarrero, que controla aix la situaci.16/11/1700: Llus XIV nomena el seu nt ms jove, Felip, ducdAnjou, rei de les Espanyes.

19/11/1700: Llus XIV presenta el seu nt Felip a Versalles davantla Cort, amb aquests mots: Cavallers, vet ac el rei dEspanya,

i tot seguit, tot adreant-se a Felip: Siau bon espanyol, perquaquest s el vostre deure; per recordau que sou nat francs, a fique serveu sempre la uni dambdues corones: talment haureufelices les dues nacions i servareu la pau dEuropa. No us de-ixeu governar; siau sempre el senyor; no tingau favorit ni primerministre. Escoltau i consultau els del vostre consell; per decidiu.

Du, que us fa rei, us dar totes les llums necessries mentre abri-gueu bones intencions. 01/12/1700: mort de Carles II als 39 anysdedat i 35 de regnat.

12/1700: lectura del testament a favor de Felip dAnjou, fill segondel delf de Frana i nt de Llus XIV, en contra dels acords dela pau dels Pirineus pels quals la infanta Maria eresa dustriarenunciava als drets a la corona espanyola. En cas de morir Felipsense fills, el tron passaria al seu germ, el duc de Berry, i, si falts,a larxiduc.

24/01/1701: Felip dAnjou entra a Espanya per Irun ia la cort de Madrid, entre mostres de gran entusiasme.

18/02/1701: Felip dAnjou s proclamat rei de Castella com a Fe-lip V.

03/1701: Felip V s proclamat rei a Mallorca per les autoritats.

Es formen dos partits arreu els regnes hispnics: el francs, en-capalat pel cardenal Portocarrero, i laustriacista, encapalat pelmarqus de Villena. De moment, Felip observa el mandat de sonavi: ingau gran confiana en el cardenal Portocarrero.

08/1701: Eivissa i Menorca envien finalment repre-sentants davant el virrei per retre fidelitat al nou rei.09/1701: corts a Saragossa i el 12/10/1701, a Barcelona, jura lesconstitucions, lleis i llibertats i Felip IV s nomenat rei catal.

02/10/1701: Felip IV es casa a Figueres amb M. Llu-sa-Gabriela de Savoia, a la parrquia de Sant Pere.

Gran Aliana de la Haia entre Anglaterra, les Provncies Unides(Holanda) i lImperi (ustria), que proposen larxiduc Carles coma pretendent a rei de les Espanyes, car temen una acumulaci depoder en unir-se Frana i limperi espanyol, que desequilibrariael repartiment de poder a Europa.

Darreries del 1701. Guerra a Europa: Frederic de Prssia ateny elttol del rei (Frederic III) a canvi dajudar larxiduc Carles. Esclatala guerra i Frana envaeix Holanda.

La instauraci de la dinastia borbnica en la persona de Felip Vde Castella i IV de Catalunya-Arag no top, a Catalunya, de mo-ment, amb cap resistncia activa. Felip V cuit a visitar el Princi-pat, on presid les Corts (1701-1702) i jur totes les constitucionsque li foren presentades i autoritz la tramesa de dues naus cat-alanes anuals per comerciar amb les colnies americanes. Em-per, a la prctica, les constants violacions de les lleis catalanesdesmentien aquesta actitud respectuosa; la situaci sagreuj ambel recel de les autoritats reials davant la tempesta que es congriavaamb la creaci de la Gran Aliana de la Haia (1701): la declaraci

de guerra daquesta a Felip V i a Llus XIV de Frana (1702) i laproclamaci de larxiduc Carles dustria a Viena (1703) com a

8/12/2019 92-agost-14

17/36

pg. 17


hereu legtim de Carles II.

Catalunya, atreta per la possibilitat de capgirar la seva incmodasituaci dins la monarquia de Felip V i sollicitada per Anglat-erra per collaborar al triomf de larxiduc Carles, sadher a la sevacausa en signar el pacte de Gnova, el 20 de juny de 1705. Aquest

tractat segell laliana de Catalunya amb Anglaterra, que es com-prometia a desembarcar tropes per secundar lalament catal afavor del rei arxiduc Carles III i, en tot cas, a fer respectar lesconstitucions i les lleis de Catalunya.

Poc temps desprs Carles, amb lajut de lestol angls, desembarca Barcelona i fou proclamat rei amb el nom de Carles III (1705).Des daleshores, Catalunya fou centre doperacions del nou rei isecund els seus intents dexpulsar la dinastia borbnica dels reg-nes dArag i de Castella.

La proclamaci de Carles com a emperador, en morir el seugerm Josep I (1711), refred linters de la Gran Aliana en

la seva victria. El rei, per tal de coronar-se emperador, aban-don Catalunya. Dos anys ms tard, i en partir-ne la seva muller,lemperadriu Elisabet, el Principat fou lliurat a locupaci perlexrcit de Felip V.

1701guerra de Successi a Europa

Menorca esdev objectiu estratgic de les forces aliades, que hande menester un port on les seves flotes puguin hivernar al Medi-terrani.

La flota espanyola de les ndies s destruda pels anglesos a Vigo.

07/1702: bloqueig de Cadis per britnics i holandesos, que de-sembarquen a Rota i al Puerto de Santa Mara. Felip V demanaajut, Navarra invoca fur i lhi nega.

Victries borbniques a Luzzara (vall del Po) i Friedlingen (sud-oest dAlemanya).

1702-1714: Anna I Estuard al tron angls.

1703: Francisco Antonio Fernndez de Velasco, virrei (borbnic)de Catalunya.

Lemperador Leopold fa proclamar larxiduc Carles com a rei de lescorones hispniques, a Vilna. s nebot de Mariana de Neuburg,reina de les Espanyes. Prssia, Savoia i Portugal sadhereixen alsaliats. El rei portugus, Pere II, signa el tractat de Methuen ambAnglaterra, fil conductor de la seva poltica exterior durant msde dos segles: estreta aliana amb els anglesos davant dEspanyai daltres perills.

Els generals aliats Marlborough (Mambr) i Eugeni deSavoia obtenen diverses victries sobre els francesos.Victria popular damunt el mariscal de Broglie, a Occitnia.

Victria borbnica a Hchstdt (sud-est dAlemanya).

Primavera de 1704: primers contactes a Viena entre el repre-sentant britnic Mitford Crowe i Antoni de Peguera i Aimerich, i

ladvocat Domnec Perera.05/1704: 1.600 mariners aliats desembarquen davant Barcelona.

El grup dels vigatans (petita noblesa antiborbnica de Vic), moltinfluent, els havia dobrir les portes, per la conspiraci s desco-berta pel lloctinent general Fernndez de Velasco (borbnic) ihan de fugir cap a Gibraltar.

Larmada aliada hi s comandada pel prncep Jordi de Hessen-

Darmstadt, darrer lloctinent general de Catalunya sota Carles II.Fracassat el desembarcament, larmada aliada bombardeja Bar-celona.

1713: tractat dUtrecht. Signat a la ciutat dUtrecht l11 dabril de1713, fou complementat pel tractat de Rastatt i altres menors. Elconjunt afect, duna banda, Frana i Espanya, i de laltra, els ali-ats antiborbnics: la Gran Bretanya, ustria, Holanda, Prssia,Savoia i Portugal.

Felip V fou reconegut rei dEspanya i de les ndies, per perdles possessions europees, que passaren sobretot a poder dustria.

Frederic Guillem I obtingu el reconeixement del seu ttol de rei

de Prssia i reb lalt Gelderland. Savoia reb una part del Mil-anesat i lilla de Siclia i, juntament amb Prssia, pass a sseruna potncia europea de primer ordre. Holanda reb vuit placesfortes a Blgica.

Per a Frana, els tractats representaren el fracs de la polticadhegemonia borbnica.

La Gran Bretanya en sort beneficiada en gran manera: imposla seva poltica dequilibri europeu, aferm la seva hegemoniamartima i comercial, conserv Menorca i Gibraltar, reb divers-es possessions franceses a Amrica i obtingu de Felip V el mo-nopoli de la introducci desclaus negres a les colnies espanyoles

dAmrica i el dret denviar-hi un vaixell de perms anual.

Bibliografia:Gran Enciclopdia Catalana

Diccionario Enciclopdico Abreviado Espasa-Calpe

Nota: el proper mes de setembre, si Du vol, seguir un segonarticle que se centrar en els successos que culminaren en els fetsde l11 de setembre de 1714 a Barcelona.

Nota: el proper mes de setembre, si Du vol, seguir un segonarticle que se centrar en els successos que culminaren en elsfets de l11 de setembre de 1714 a Barcelona.

8/12/2019 92-agost-14

18/36

pg. 18


Premis de la IV edicide beques Amics de la

fotografia de Torroellade MontgrPer Sofa Borrego i Moreno

Des del 2007 i cada dos anys, l'associaci Amics de la fotografiade orroella de Montgr atorga tres premis als millors projectesfotogrfics presentats, amb l'objectiu de promoure la realitzacide treballs per parts de fotgrafs, ja siguin professionals o aficio-nats.

Posteriorment, el material becat s'exposa al claustre de l'Hospital

i Se n'edita un llibre. El passat 18 d'octubre de 2013 es van lliu-rar els premis a Casa Pastors als fotgrafs: Matteo Rebuffa peltreball Desterrats Contemporanis, Montse Mrmol per MemriaSalvatge i Pol Viladoms pel projecte Check-inempelhof, treballsque s'exposen al juny, juliol i agost d'aquest any.

Des de temps immemorials els homes i les dones han deambulatper territoris llunyans o propers a la cerca dels propsits que el

moment histric, que els va tocar de viure, els marcaven. No ob-stant aix, el segle XX i les dcades que vivim, han generat totauna srie de reflexions sobre els moviments migratoris que haacabat per atorgar-los l'etiqueta de la contemporanetat. MatteoRebuffa, que anomena els moviments demogrfics contempora-nis com a "desterrats", segurament perqu des de la seva ptica eldesplaament est forat, utilitza el retrat fotogrfic per plasmarel lloc d'origen que cada individu emigrat arrossega al seu pens-ament. Per portar a terme aquest efecte, el fotgraf ha enfocatuna imatge de projector sobre cadascun dels cossos que generenfotografies de gran plasticitat. Aix, ara sn els joves catalans elsqui marxen i assenyalen el seu espai fsic i familiar com a signesd'identitat. La visi de Rebuffa intenta trencar amb els estereotipsdels immigrats, per no deixa de ser una lectura del nostre jo en

relaci amb els altres, s a dir, remolcar els convencionalismes dela condici de ser d'altra cultura.

El treball de Montse Mrmol no deixa indiferent ning pel seugrau de sensibilitat i complicitat amb els records de quan rempetits i que ara, com a adults, reconeixem amb la presncia dels

ms menuts a casa. La fotografia no s ms que el suport fsic permostrar el que nostre ull est revivint, i que amb el pas del tempsmalauradament hem oblidat. Aleshores, l'autora ens "recorda lescoses tal i com les vam fotografiar".

otalment diferent a la proposta anterior, Pol Viladoms retratal'antic aeroport alemany empelhof, la terminal del qual va ser

dissenyada i construda per Speer sota la eoria del valor de lesrunes, i al qual Hitler va donar el vistiplau. L'arquitectura mod-erna no satisfeia aquest arquitecte, el qual cercava amb materialsms resistents la perdurabilitat a travs del temps de l'edifici, igualque les runes romanes. Viladoms, com a arquitecte i fotgraf,sap el poder de seducci que tenen les formes pures, les lniesrectes i la distribuci ordenada de la geometria. No cal dir que elsgoverns totalitaris sabien perfectament que l'art rom i clssic eral'expressi plstica que els atorgaria el dret de perviure.

En definitiva, sn tres projectes molt diferents que ens mostrentres personalitats ben distintes.

8/12/2019 92-agost-14

19/36

pg. 19


Altres formes deveure la vidaPer Javier ZuloagaUn metge clnic s bsicament una persona que escolta histries depacients. I aquesta activitat s una font inesgotable d'experincies

vitals i de preguntes sobre la vida mateixa.

Formo part d'una famlia de 6 germans que vam tenir la sort detenir un pare que era un gran cientfic: Premi Prncep d'Astriesde Qumica, nominat en diverses ocasions a Premi Nobel per laseva descripci dels radicals lliures inerts. Persona sempre obertaa l'observaci, a una visi crtica del que est aparentment consoli-dat, que no encaixa amb els paradigmes establerts, a les ranures peron es poden entreveure nous mons...

[...] Em vaig formar en la medicina hospitalria. A l'Hospital Valld'Hebron durant 4 anys, a Londres durant uns altres 4 com a direc-tor d'un departament d'ecocardiografia, a l'Hospital de Sant Pau18 anys com a director mdic del Programa de rasplantamentCardac i com a cap del Servei de Cardiologia de Lleida i catedrticde Cardiologia de la UdL.

En aquest mbit hospitalari, el diagnstic i reparaci del cos fsics l'urgent: un bypass coronari, un recanvi de vlvules, un trasplan-tament, una transfusi, la recuperaci d'una aturada cardaca, eltractament d'una insuficincia cardaca, etc.

Aix requereix un coneixement precs de l'anatomia, fisiologia,bioqumica, biologia molecular... per entendre els mecanismes pels

quals el cos orgnic emmalalteix. Coneixements que han estat elresultat d'esmicolar el cos: rgans, teixits, cllules, fins a les sevesltimes ramificacions, els gens. Fa 14 anys vam posar en marxaun grup de recerca en Biologia Molecular a Lleida dedicada a lamort cellular programada, l'anomenada apoptosi, que consisteixen la mort silenciosa de les cllules que ja no serveixen perqu lescllules que proliferen les reemplacin. s un estat de regeneraciconstant, precisa i impressionant del cos fsic.

Els gens mouen tota aquesta maquinria del cos hum. I ho fan abase de sintetitzar protenes, que s bsicament la seva funci. A laFacultat de Medicina, quan ens formvem, el brillant professor degentica ens advertia que un cop sabssim tot el genoma, les malal-ties ja es podrien resoldre amb facilitat.

Ara ja s'ha descrit el genoma. No obstant aix, aquest coneixe-ment no ens ha perms ni entendre ni solucionar els problemes delsnostres pacients. Resolem les urgncies quan el cos fsic s'ensorra,quan l'edifici del nostre cos s'ha ensorrat, i ingressem a l'hospital.All apuntalem el pacient, per no entenem profundament per qul'edifici ha caigut, on eren les esquerdes que han provocat el desas-tre.

Aquest estat de coses se'm va fer evident quan fa 14 anys vaig de-ixar la medicina hospitalria per dedicar-me a la consulta externade cardiologia. I de forma sorprenent, vaig observar que prctica-ment la totalitat dels pacients als quals atenia per primera vegada

com a cardileg, i que venien per palpitacions, dolor torcic, art-mies, ofec, mareig, sncope... no tenien malaltia cardaca orgnica;l'electrocardiograma i l'ecocardiograma duts a terme en aquell

moment eren normals. De fet, aquests mateixos pacients sospi-taven que totes aquelles manifestacions eren degudes a l'estrs, al'angoixa.

I a ms estaven acompanyades d'altres signes i smptomes que aixho indicaven: cerviclgies, lumblgies, insomni, dolors articulars,irritabilitat, desinters per feina i famlia, problemes de conducta,crisis d'angoixa, depressi etc ... sovint resultat final de tensionsacumulades crnicament i precipitades per un ltim esdeveniment.

Jo no estava preparat per aquesta situaci. Perqu, a ms, aquestspacients eren treballadors autnoms, i el primer que m'advertienera que no volien prendre pastilles. "Qu faig jo sense la farma-cologia", vaig pensar? I malgrat que les bones paraules servienper millorar les situacions, no resolia el problema pel qual veniena demanar-me ajuda. Els llibres de medicina tampoc ajudaven:l'angoixa com a tal prcticament no existeix, com a mxim es de-scriu la crisi d'angoixa en l'apartat de malalties psiquitriques.

Aquesta va ser una part de la presentaci que el doctor Manel Ball-

ester, cardileg i professor de la matria, el qual conec molt b, vapronunciar quan va presentar, a la Casa del Llibre del passeig deGrcia, el llibre Lo que tu luz dice, d'Ana Maria Oliva (http://www.anamariaoliva.es/).

El tema se m'escapa de les mans, per ignorncia sobre el tema,per m'atrapa per la curiositat. L'energia, aix que no es crea ni esdestrueix, sorgeix aqu com un element que existeix des que el mns mn i ho fa amb incursi insolent dins de l'ortodxia de la salut.Com ho van fer, en els seus inicis, les solucions a malalties en lesquals ning, o gaireb ning, s'havia aturat.

Les contraportades d'importants diaris reben, perqu el lector sen'assabenti, el que Ana Mara Oliva -i el seu presentador Manel

Ballester, cardileg catal- diuen sobre malalties millenries. I a lesllibreries, la narrativa, la novella histrica o l'assaig sucumbeixendavant l'inters del lector davant del ms urgent. A la gent li agradallegir el que altres somien, per es fica la m a la butxaca quan latapa d'un llibre li diu que aquelles pgines li poden obrir els ulls enel seu problema, en el del seu pare, el seu cnjuge o un dels seusfills.

L'assumpte va de medicina, aix est clar, per fa pensar, pel seugran sentit com, que potser pogus ser profits per a altres qes-tions. S, que en el fons el que va dir el cardileg Ballester, canviant-li mnimament el format, es podria aplicar a problemes de la vidaquotidiana, els ms espinosos.

He pensat -i no m'estendr gaire ms perqu no hi ha major elo-qncia que la claredat del que es diu amb convenciment i coneixe-ment- que no estaria malament que cadasc, en el seu ofici i la sevaresponsabilitat, reflexions d'aquesta manera. Ja fra en economia,en la vida pblica o en aquelles coses que, per la seva exemplaritat,sn observades pels ulls dels ciutadans, molts d'ells bastant deses-perats.

S, ja ho s, que sn qestions diferents, per les actituds reflexivesi mnimament autocrtiques sn polivalents, per no dir universals.

No s gaireb res de la fsica quntica o medicina energtica, ni lescoses que no s'estudien en les facultats de medicina, ni les que sque s'estudien, per em dic si pot ser un smptoma, tant de bo, que

es remoguin o ventilin els fonaments de totes les peces que compo-nen el mosaic en el qual vivim.

8/12/2019 92-agost-14

20/36

pg. 20


Torroella, espai dartPer Sofa Borrego i Moreno

Portesorroella de Montgr (sense data)Vicen Rovira i Riera (1952)Fotografia

De orroella de Montgr es diu que t molt mala entrada i moltmala sortida, en el sentit de l'accs a la vila pel pont i de la relaciamb la comunitat. No es estrany que aquest treball de VicenRovira Portes- ens faci recordar, no noms el sentit prctic deles portes d'obrir i tancar, sin tamb, el misteri del que hi hadarrera d'aquestes i fins a quin punt tenim accs o no a l'interiord'una casa i a la relaci amb els seus habitants.

Aquesta fotografia ens mostra la llinda d'un habitatge de orro-ella on s pals el pas del temps, on l'arremolinat deixa entrev-eure les pedres centenries que un dia es va decidir de camuflar.amb s significativa la pintura que diu "despacho", un lloc se-gurament destinat a "despachar" o atendre els clients d'un negocicomercial que ara desconeixem.

Rovira va idear el projecte de les portes com un treball obert, s adir, fotografiar algunes entrades de orroella i tornar algun dia aretratar-les novament amb l'objectiu de reflexionar sobre els can-vis que han patit. Per extensi, es podria fer a tota la faana, alscarrers, a les places... i fer l'intent d'analitzar els canvis del nostreentorn des del punt de vista patrimonial per sospesar si realmentval la pena canviar tot el que s vell pel que s nou; per aix, jas un altra tema.

D'altra banda, aquest fotgraf sempre s'ha sentit captivat per lafotografia en blanc i negre, per aquesta ra molts del seu treballsestan absents de color, controlats des del disparament fins al reve-lat. Noms es tracta d'un intent per mantenir-se fidel als orgensde la fotografia, evitar les distraccions que el color pot generar enla seva relaci amb all que s fotografiat, en pensar que la imatgeen blanc i negre s ms verdadera.

Vicen va comenar a interessar-se per la fotografia seriosamental 1992, desprs de participar en un curs d'Ansel Adams. Ha con-tinuat formant-se a travs de seminaris, de les Universitats deerrassa i de Girona, centres cvics, associacions fotogrfiques...i ha aprs de fotgrafs reconeguts, com ara, Humberto Rivas,Navia, Pep Bonet, David Airob, Manel Esclusa... Fundador del'associaci Amics de la Fotografia de orroella de Montgr, dela qual s president, organitza la programaci d'exposicions delclaustre de l'Hospital i diverses activitats com el Festival de foto-grafia o les Beques que atorga l'entitat.

Bibliografiahttp://www.vicencrovira.tk/

8/12/2019 92-agost-14

21/36

pg. 21


La nova estacid'autobusos deTorroellaPer Aniol Amat i Blai

El passat 25 de juny es va posar en funcionament la nova estaci

d'autobusos de orroella de Montgr.

Es troba ubicada entre la carretera de l'Estartit i el carrer Enric

Morera, just a la zona final del prquing de la plaa del Lledoner.La nova estaci substitueix la parada que hi havia hagut fins ara a

la rodona de l'esmentada plaa. Ms enll de l'esttica, que a uns

els pot agradar ms que a d'altres, la nova estaci d'autobusos s

del tot necessria per diferents motius.

La inversi, que ha estat d'uns 620.000 , ha estat sufragada per

la Generalitat en un terreny cedit per l'Ajuntament de orroella

de Montgr. Els trmits per aconseguir-la els va iniciar l'anterior

equip de govern de l'ajuntament i els ha finalitzat l'equip actual,

aquest 2014, donant continutat al projecte inicial.

La nova infraestructura era una vella reivindicaci de la gent del

municipi, ja que el punt anterior era perills i provocava greus

problemes de trnsit, especialment quan coincidien dos o ms

autocars. Un altre dels motius s que la nova estaci ofereix mil-

lors prestacions per als usuaris i tamb per als vehicles que s'hi

han d'estacionar. S'hi troben ubicats uns lavabos pblics i una

marquesina per aixoplugar-se. amb consta de 4 andanes per tal

que els autobusos s'hi puguin estacionar, carregar i descarregar

passatgers. L'estaci est pensada perqu doni servei a les lnies

regulars que tenen parada a orroella i tamb als serveis discre-

cionals amb sortida o dest a la nostra vila.

La nova estaci tamb permet donar una millor imatge del muni-

cipi quan els passatgers arriben al poble mitjanant un autobs, ja

que es troben amb un espai cmode on poder efectuar la parada

i la recollida de l'equipatge.

No obstant aix, encara hi ha coses a millorar, la majoria de les

quals l'ajuntament no t capacitat de legislaci, per s que t

el deure de pressionar es administracions supramunicipals per

tal que posin fil a l'agulla. La primera i ms important s com

resoldre l'accs a l'estaci per als autobusos que provinguin de

l'Estartit, o la sortida d'aquests en direcci a Girona, l'Escala,

Palafrugell, etc. El problema principal de la situaci actual s

com s'han d'incorporar els autobusos a la carretera GI-641, car-

retera que est molt transitada, especialment els mesos d'estiu.

En aquest cas, ha de ser la Generalitat que ha d'aportar una so-luci ja sigui en forma de giratori suficientment gran perqu hi

puguin circular els autocars, carril central d'espera o b readap-

tant el sistema de semfors actual. Una altra de les actuacions que

s'hauria de finalitzar, tot i que la situaci actual est bastant ben

resolta, s la continutat del passeig arbrat que es troba interrom-

put pel carrer Garb i que donaria un accs ms directe i al mateix

nivell des de l'estaci al centre de la vila.

Per ltim, cal remarcar la importncia que, un cop s'ha construt

una nova infraestructura, aquesta ha de ser dotada d'usuaris

per tal que prengui un sentit ple. s per aix que, des de les in-stitucions locals i des dels mateixos habitants de la vila, s'ha de

reclamar una millora de la freqncia de les lnies ja existents,

readaptaci d'algunes de les freqncies actuals per tal de satis-

fer la necessitat de la poblaci, bonificacions per als usuaris ms

freqents i creaci de noves lnies amb una alta potencialitat de

demanda.

Per tant, tot i que s'ha fet un gran pas endavant amb la nova es-

taci, encara queda feina per fer pel que fa al transport pblic

comarcal, una alternativa ms competitiva al vehicle privat.

8/12/2019 92-agost-14

22/36

pg. 22


La cuina de laCatrinaPer Caterina Bosch

Ales de Pollastre ambceba caramelitzada

Ingredients per a 4 persones:

1 Kg. d'ales de pollastre

1 i kg de cebes

Oli

Sal

1 bitxo

mel

Preparaci:

Daureu les ales i reserveu-les. En el mateix oli afogueu la ceba tal-lada a la juliana, a mitja cocci afegiu-hi les ales i el bitxo, deixeu-ho coure en el foc molt lent, seguidament afegiu-hi la mel, tresculleretes de postres. Quan la ceba s cuita ja tenim el plat llest.Ha de quedar de color caramel i una mica picant. Una bona opciper acompanyar aquest plat s arrs basmati.

Fideus amb bacall i

carxofesIngredients per a 4 persones:

1 morro de bacall tallat a trossos

300 gr. de fideus nm.2

4 grans d'alls

8 carxofes

1 pebrot vermell

2 tomates

1 ceba grossa

Oli

Sal

Aigua

Allioli

Preparaci:

alleu a trossos les carxofes, sofregiu-les i reserveu-les.

Enfarineu el bacall, passeu-lo per la paella, un tomba i tomba ireserveu-lo.

En una cassola amb oli feu un sofregit amb la ceba, els alls i la to-mata. Quan estigui ben confitat, afegiu-hi la patata tallada a qua-drets i l'aigua. Quan comenci a bullir tireu-hi els fideus. A mitjacocci afegiu-hi les carxofes i el bacall.

Deixeu-ho coure fins que els fideus estiguin al punt.

Fora del foc poseu-hi un allioli negat.

8/12/2019 92-agost-14

23/36

pg. 23


Mots en creuPer Joaquim Lloret

Gotes dhumorPer Fuster

El peridic digital Emporion no es fa respon-

sable del contingut dels escrits publicats que, en

tot cas, exposen el pensament de lautor.

NM. 21

Horitzontals. 1. Apuntalar. 2. Aquesta passa cada dia. nec. 3.Article no determinat. Pati en prtics. Cultura peruana. 4. cura. Desordenat com un calaix de sastre. 5.Enamorat de la Ju-lieta. Clau amb cargols i femella de linrevs. 6.Un dem sensevocals. Comena a ignorar. Mareig, no s ver?. Dos romans queno arriben a cent. 7.Pics a la cara dun adolescent. Grati. 8.Capi-tal de Gergia (EUA). Quan li ve tos es gira. 9.ur de Jerusalem.Aquesta t salut per vendre. Article dels lleidatans. 10.Predeces-

sors fracassats de leuro. Bast de pastor girat.Verticals. 1.Nom de vuit reis dAnglaterra. Burro. 2.Cal evitaraquest castellanisme per simptomtic. 3.La teva. Pronom acusa-

tiu de primera. anca. 4.Prega. Es-tri per fer feina. Molt til per a plu-ralitzar. 5.Els gasos elementals msabundants a latmosfera. 6. ParedAbraham. Principi del taoisme. 7.Circumferncia. Aquest no en sapres. 8. Nota preferida de la Mass-iel. Aniria. As. 9.Viatjar. Esmer.Un rom. 10.Repassa i resumeix el

discurs. 11.Anys de vida. Art cat-edralici occidental que puja.

8/12/2019 92-agost-14

24/36

pg. 24


8/12/2019 92-agost-14

25/36

pg. 25


8/12/2019 92-agost-14

26/36

pg. 26


8/12/2019 92-agost-14

27/36

pg. 27


8/12/2019 92-agost-14

28/36

pg. 28


8/12/2019 92-agost-14

29/36

pg. 29


8/12/2019 92-agost-14

30/36

pg. 30


8/12/2019 92-agost-14

31/36

pg. 31


8/12/2019 92-agost-14

32/36

pg. 32


8/12/2019 92-agost-14

33/36

pg. 33


8/12/2019 92-agost-14

34/36

pg. 34


8/12/2019 92-agost-14

35/36

8/12/2019 92-agost-14

36/36


Medalla del Montgr

2008

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric orrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Sofia Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric orrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- Secretari

Plcid Busquets -- Edici, disseny i administraci del webGabriel Martinoy --Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

Documents

92-agost-14