Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 34

egons el redactat del Projecte de Tractat per a unaConstitució Europea, la llengua catalana no exis-teix o no mereix el tractament que mereixen lesllengües "comunes" dels Estats que constituiran la

futura Unió Europea. El català no podrà ser llengua decomunicació entre els que el parlen i l'administracióeuropea, de la mateixa manera que aquesta administracióno emetrà material en la nostra llengua a cap nivell de laseva burocràcia. Això és exactament el que desitjarien les autoritats espa-nyoles dins l'Estat si no fos perquè als Països Catalansexisteix algú que defensa la llengua contra les exigènciesdel capital i l'espanyolisme. A Europa, però, el retorn delcatalà a la clandestinitat és possible gràcies, en part, al fetque les institucions europees són completament opaquesi ningú no té la més mínima esperança d'incidir en un

procés que té l'estigma de la fatalitat. Com si es tractésd'un desastre natural, pels treballadors europeus el nouordre continental serà com les classes dominants europe-es vulguin.Un cop més, les forces reformistes, liderades ara pelPSOE i el seu ministre Moratinos, ens han volgut fercreure que és possible fer valer els interessos populars enles institucions europees, tot reclamant un mínim nivelld'oficialitat per a les llengües que, com la nostra, notenen un Estat que, realment, les defensi. Però la fortale-sa de l'Europa dels Estats és tan inexpugnable que la res-posta és inequívoca: com a molt, una traducció del

Projecte de Constitució i algun altre text fonamental dela Unió. En cap cas una veritable oficialitat. L'Estat fran-cés no ho vol, i l'Estat espanyol (que diu que té por quel'oficialitat del català generi un conflicte en relació alvalencià!) tampoc no ho vol. De fet, ni tan sols Irlanda,que presideix la Unió conjunturalment (i té por de lapromoció de la seva pròpia llengua!) no ho vol. Qui hovol, doncs? Tots aquells que tenim una mínima conside-ració vers els drets lingüístics dels que, com nosaltres,viuen "en" llengües que el mercat (que és on recau lasobirania europea) no està disposat a tolerar. Què pen-sem fer?

editorial

25 de maig de 2004Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Demanen 9 anysde presó a dos

joves de TerrassaPaïsos Catalans / 4

Entrevista a PacoSelas, delegat de

CGT de SeatEconomia / 5

L’esquerra i elsseus intel·lectuals

Internacional / 6

El català a Europa

Entrevista a Walter Wendelin, portaveu d’Askapena

S

Sumari: ······················

La crisi de TerraMítica amenaça el PPFinalment, com auguraven les previsionsmés realistes, Terra Mítica ha decretat sus-pensió de pagaments, una fallida real peròsense aturar l'activitat econòmica. La decisióes va prendre després d'una reunió amb elsprincipals accionistes on es va posar demanifest que ni la Generalitat valenciana niles dues principals caixes d'estalvi d'aquestacomunitat autònoma estaven disposats aabocar més diners en un projecte que no téperspectives, a curt i mitjà termini, de supe-rar els números rojos actuals. La situació,que pot tenir greus repercussions en el sec-tor turístic, també ha tingut repercussionspolítiques dins del Govern de la Generalitatja que ha enfrontat novament als dos sectorsdel PP: els seguidors de Zapalana i els del'actual president Francesc Camps. Els pri-mers han acusat als segons de no mostrarprou interès en que el projecte tire enda-vant, amb el sol propòsit de desprestigiar laimatge de Zaplana. Per altra banda, Campss'intenta desvincular de l'herència de l'ante-rior president que no és Terra Mítica ni laCiutat de les Arts i les Ciències, sinó unesinstitucions endeutades fins a límits inima-ginables.

Indignació pels crims de Gaza i l’Iraq

Entitats d’arreu dels Països Catalans s’han mobi-litzat les darreres setmanes en solidaritat amb elspobles palestí i iraquià davant les agressions quepateixen dels exèrcits israelià i nord-americà. I ésque els darrers dies la població de la franja deGaza ha patit un augment de la represssió habi-tual que rep per part dels soldats israelians: ambl’excusa de la seguretat, les excavadores han des-truït centenars de cases, deixant milers de perso-

nes sense llar, els tancs mantenen la població delcamp de refugiats de Rafah sota setge i els avionsisraelians han respost amb míssils a una manifes-tació per denunciar les agressions que pateix lapoblació. El balanç d’aquestes incursions són des-enes de palestins assassinats. També durant elsdarrers dies s’han mostrat més imatges de les tor-tures que els soldats nord-americans inflingeixencontra els iraquians reclosos a la presó d’Abu

Ghraib. Com a reacció als assassinats i destruccióde cases a Palestina, centenars de persones es vanconcentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona eldivendres 21 de maig, i a la plaça de la Mare deDéu de València acudiren 2000 persones el diu-menge 23. I pel dissabte 19 de juny s’està prepa-rant una gran manifestació a Barcelona contra lestortures i l’agressió imperialista que pateixenPalestina i l’Iraq.

Els ciutadans de Barcelona van expressar la seva solidaritat amb la lluita del poble palestí

La direcció de Nissan va presentar públicamentla darrera setmana un expedient de regulacióque suposa l'acomiadament de 848 treballadorsde la seva factoria de la Zona Franca(Barcelonès). Aquesta mesura de l'empresaautomobilística té lloc després del trencamentd'unes tenses i conflictives negociacions on elssindicats no han volgut acceptar retallades sala-

rials i més flexibilitat horària. Aquest és el segonintent de la direcció d'aplicar un ERO; fa pocsmesos, el primer trencament de les negociacionsva suposar la presentació d'un expedient queafectava 160 treballadors, però va ser aturat perla mobilització sindical. La direcció ha declaratque vol traslladar la producció a Tailàndia,mentre els sindicats preparen mobilitzacions en

defensa dels seus llocs de treball.A Celrà, comarca del Gironès, Panasónic hapresentat un altre ERO que significa l'acomia-dament de 216 treballadors de la planta pro-ductora d'aspiradores. La multinacional hadeclarat que la producció serà traslladada a laXina, on els costos laborals i socials són moltinferiors.

Nissan i Panasónic presenten plansd’acomiadaments per més de mil treballadors

Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona

La represa de les obres del tunel deBracons tot just després de celebrar-seles eleccions estatals ha mostrat que eltripartit, que des de fa uns mesos ocupaels despatxos de la Generalitat delPrincipat, no té cap intenció de canviarla política d’infraestructures de l’ante-rior Govern convergent. I és que lasubmissió de la política econòmica ales regles del lliure mercat provoca queles relacions econòmiques cada copestiguin més globlitzades i es necessitinmés infraestructures i més barates pertransportar cada cop més materialsd’una punta a una altra de continents.Per això, els Països Catalans estan con-demnats per la reordenació europea aser zones de turisme i de pas de merca-deries.Així s’explica el tunel de Bracons i l’eixVic-Olot. La Generalitat vol construiruna via ràpida de característiques simi-lars a les d’una autopista entre Vic iOlot. Des del Govern afirmen que lavoluntat és guanyar 35 minuts per anard’una ciutat a l’altra. Des de la plata-forma Salvem les Valls expliquen que,en realitat, per aquesta via “hi circulariapreferentment el trànsit pesat i de llargrecorregut des de l'interior deCatalunya i de l'Estat espanyol cap aFrança”. I afegeixen que “el projecteconcreta una política que afavoreix elspotents sectors del transport, la cons-trucció i immobiliari”. Un exempledels interessos que hi ha darrere d’a-questes obres: aquest mes de maig hemsabut que la constructora FCC, empre-sa que està executant les obres del tunelde Bracons, durant els tres primersmesos de 2004 ha obtingut un benefi-ci net de 86,4 milions d’euros (un 27%superior de l’aconseguit el mateix perí-ode de l’any anterior).Quart CinturóTambé des de les comarques properes aBarcelona alerten que la política d’in-fraestructures del Govern principatí(autonaomenat d’“d’esquerres i catala-nista”) continua imposant la lògica del

ciment per sobre de la defensa d’unmodel de desenvolupament ecològica-ment i socialment sostenible.Entitats de diversos municipis delVallès fa anys que es mobilitzen encontra de la construcció d’una novaautovia de qua-tre carrils, elQuart Cinturó,que uniria SantCeloni i Abreraamb un trànsitprevist de40.000 vehiclescada dia, el13% dels quals serien pesants.Les administracions que volen impul-sar el projecte asseguren que aquestaobra millorarà la comunicació comar-cal, donarà resposta a l’augment detrànsit i facilitarà la comunicació ambFrança perquè es podrà evitar la conur-bació de Barcelona.Els opositors al projecte (entitats ecolo-gistes, veïnals, sindicals, independentis-tes, etc.) expliquen que el QuartCinturó forma part d’un projecte moltmés ambiciós. Si finalment s’executa,

aquesta obra serà un tram de l’anome-nat Eix Prelitoral, una nova via de cir-culació que transcorreria des de la fron-tera administrativa entre l’Estat espa-nyol i el francès fins a Alacantparal·lelament a l’autopista A-7, i que

afavoriria l’aug-ment del trànsitpesat.Les entitats impli-cades en la lluitacontra la construc-ció del QuartCinturó han apor-tat diverses dades

que desmenteixen els arguments queesgrimeix el Govern per justificar l’o-bra. Un estudi presentat per l’ADENCel mes de novembre mostrava que laxarxa viària bàsica de la regió metropo-litana presenta superàvit, i que per con-tra cal resoldre els dèficits de la xarxasecundària i xarxa ferroviària que elQuart Cinturó no resoldrà. La mateixaentitat denunciava aquest mes de generque "segons l'enquesta de MobilitatQuotidana a la Regió Metropolitanade Barcelona, la mobilitat entre el Baix

Llobregat i el Vallès Occidental [undels arguments que es justifiquen perfer la via] és de l'ordre de l'1 al 2%. Sinomés es consideren els municipisentron de la traça del Quart Cinturó[...] els desplaçaments entre comarquestambé resulten ser insignificants:entorn del 3%". Un altre estudi pre-sentat revela que el volum de trànsitactual és significativament inferior al'estimat i que pretenia justificar laconstrucció de l'obra.Però tots aquests informes no aturenun Govern que té molt clara la sevapolítica d’infraestructures, i que peraixò ha posat al capdavant de la conse-lleria encarregada de regular-les unapersona com Miquel Nadal, amb unatrajectòria on destaca la polèmica cons-trucció de la variant de la N-II per lavall gironina de Sant Daniel a finalsdels anys vuitanta. Si no es produeixcap canvi inesperat, la CampanyaContra el Quart Cinturó lamenta quedes de l’administració del Principatcontinuaran aplicant un Pla TerritorialGeneral de Catalunya que “es concretaen la construcció d'una gran retícula decarreteres i autopistes que faran possi-ble una urbanització fàcil i ‘barata’ delterritori i, per tant, un suposat creixe-ment econòmic de Catalunya”. Calpreguntar, però, qui serà el beneficiarid’aquest suposat creixement.I més cap al sud, el Govern deFrancisco Camps té uns plans similarsper al País Valencià. L’anomenada RutaBlava (entre Castelló de la Plana iValència) vol reforçar l’eix viari medite-rrani (bé traslladant l’autovia València-Barcelona cap a l’interior, bé ampliantels carrils de l’actual traçat) per donarals interessos especulatius més quilò-metres de terra per urbanitzar.

Terra de pas per amercaderies

Les infraestructures viàries amenacen el territori

La política d’infraestructures del tripartit aboca el territori aser una retícula de carreteres que propiciin una urbanització

Les viesràpidesamenacenMallorca El pla de Mallorca és un delsterritoris dels Països Catalansmés amenaçats per la construc-ció de noves infraestructuresviàries. Malgrat que la majorpart dels diners per finançaraquestes obres provenen delMinisteri espanyol d'ObresPúbliques i que el PSIB hamostrat la seva disconformitatamb alguns dels projectes, demoment els plans continuenendavant. Així, el projecte perfer una autopista entre Inca i SaPobla no s'atura, ni tampoc elde construir un segon cinturóal voltant de Palma, tot i que enaquest cas el traçat podriamodificar-se en alguns trams.L'única infraestructura quesembla que podria desestimar-se és l'autovia que enllaçariaInca amb Manacor, i és elmateix que Matas ha expressat,està disposat a renunciar aaquest eix viari.Tots aquests projectes han des-pertat un ampli moviment derebuig en contra. En moltes deles poblacions amenaçades peltraçat de les obres han sorgitplataformes d'oposició, nonomés als eixos viaris concrets,sinó també al model de desen-volupament econòmic a quèestan lligats. La força de totesaquestes entitats es va mostraral carrer el passat mes de febrer,quan 60.000 persones vanmanifestar-se a Palma en lamobilització en defensa delterritori, que mai s'ha fet a lesilles.

l’apunt

“El tunel de Bracons ésun exemple de lapolítica de transportsque vol aplicar el nouGovern del Principat”

25 de maig de 2004 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola,Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records,Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI,Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu,S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny,Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, BibliotecaDiputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell,Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca.Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal,Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu deCastelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista iPopular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: CasalPopular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, TioCanya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreriala Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Ateneu Popular X (Ferran 14.Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14.Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Rosde Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi,2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB(Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra(Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia(Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Locals on trobar L’ACCENT

Per a més informaciówww.salvemlesvalls.orgwww.pangea.org/aeec

Andreu Ginés, Barcelona

El pres polític català i excantant deKop ha estat condemnat a 5 anys depresó per l'Audiència Nacional espa-nyola. Després de quasi dos anys depresó als Països Baixos i a Castella,Juanra Rodríguez ha acceptat la pro-posta que va realitzar el fiscal pocabans del judici, que rebaixava de noua cinc anys la pena de presó. Aquestaoferta també afecta a Peru Alvarez,ciutadà basc resident a Barcelona idetingut a la mateixa operació.Juanra Rodríguez va ser detingut el2001 a Holanda, poc després de ladesarticulació d'un comando de l'or-ganització basca ETA que havia actuata Barcelona. Juanra havia fugit aHolanda per evitar ser detingut per lesforces policials espanyoles i per por ales tortures que se solen produirdurant el període d'incomunicacióestablert per la Llei Antiterrorista.L'aplicació de l'Euroordre va perme-tre la seua detenció i la seua posteriorextradició a l'Estat espanyol, tot i queels jutges holandesos van posar com acondició per a l'entrega a les autoritatsespanyoles la no aplicació de la inco-municació, gràcies a les diversesdenuncies d'organismes internacio-nals que alertaven de la vulneració dedrets humans que comporta aquestapràctica. Per altra banda, la seua detenció vaprovocar un ampli moviment de soli-daritat nacional i internacional gràciesa la popularitat que Juanra Rodríguezhavia adquirit com a cantant del grupKop. Fruit d'aquesta solidaritat vaaparèixer de Freejuanra.org, col·lectiuque agrupà diferents organitzacions ipersones i que organitzà diverses cam-panyes de solidaritat, destacant-ne unconcert massiu a finals del 2001 a

Salt.Durant el judici, celebrat el passat 10de maig, en una "declaració de trà-mit" -segons el seu advocat, IkerUrbina-, Peru Álvarez va admetredavant la secció quarta penal del'Audiencia Nacional haver deixat uncotxe a un dels integrants del coman-do i haver-lo acompanyat en un des-plaçament, mentre que JuanraRodríguez va reconèixer haver facilitatal comando informació sobre el líderdel grup ultradretà Cedade, PedroVarela. El lletrat va recordar que la fis-calia no tenia proves d'aquestes acusa-cions, més enllà de les declaracionsobtingudes de García Jodrá durant laseva detenció incomunicada, "sotatortures". Per Urbina, l'admissió delsfets és només "un reconeixement en el

marc d'un acord amb el fiscal", que varebaixar a gairebé la meitat la penademanada. En el mateix sentit,Rescat, el col·lectiu de suport als pre-sos polítics catalans, va explicar en uncomunicat que "el fet d'haver assumitla seva col·laboració amb l'organitza-ció armada basca ha estat un atenuantper disminuir la condemna sense queaixó hagi significat cap contrapartida,delació ni claudicació política." Delscinc anys a què ha estat condemnatl'excantant de Kop, només n'haurà decomplir una part, ja que l'altra se lidescomptarà del temps que ja portaempresonat. Assetjament a la solidaritatEl col·lectiu Rescat també ha denun-ciat recentment la persecució de lesforces repressives als familiars i amics

dels presos polítics. En un comunicatemès el passat 16 de maig, aquestcol·lectiu va explicar com un disposi-tiu policial de la Brigada d'Informacióde la policia espanyola va interceptar aBarcelona un autobús que es dirigia aMadrid per fer baixar un jove queanava a visitar Juanra Rodríguez. Eljove va ser retingut durant mitja horai va ser interrogat i amenaçat peragents de paisà, mentre que l'autobúsva prosseguir el seu camí. D'aquestamanera, a banda de la vulneració delsdrets personals del jove, els agentspolicials van aconseguir que es perde-ra la vista, vulnerant també els dretsdels presos polítics.El col·lectiu antirrepressiu Rescat hadenunciat que l'assetjament per partde la policia als amics i familiars delspresos polítics va en augment, obser-vant-se ostentosos seguiments a lespersones que porten a terme la visita.A més, han denunciat que no és el pri-mer cas de pèrdua de visites per laintervenció directa de la policia. Ja vasucceir a l’iniciar-se les visites al presegarenc Zigor Larredonda.

25 de maig de 2004Països Catalans

Rescat denuncia seguiments i controls a familiars i amics per evitar i dificultar les visitesals presos polítics catalans

Cinc anys de presó per al'excantant de Kop

Per a més informació

www.rescat.org

Manifestació a Barcelona contra l’extradició del presoner polític català

Inicien unacampanya peldret dels presosa estudiarLa darrera reforma penal delPartit Popular amb el suport delPSOE va incloure l'obligatorie-tat pels presos catalans i bascosdispersats d'estudiar a la univer-sitat a distància espanyola,l'UNED. Aquesta mesura vaafectar directament el pres bar-celoní Diego Sánchez, estudiantde dret a la UB, Eduard Alonso,estudiant d’Història a laUniversitat Autònoma deBellaterra i a en ZigorLarredonda, estudiant deComunicació Audiovisual de laUAB. El darrer any aquests pre-sos van perdre el curs i en aquestnomés serà vàlida la seva matrí-cula a la UNED.En resposta a aquesta realitat, elcol·lectiu Rescat i el sindicatd'estudiants de l’esquerra inde-pendentista Alternativa Estel,conjuntament amb altrescol·lectius estudiantils, han ini-ciat una campanya en demandadel dret a estudiar dels presos i elpoder fer-ho en català i en lesmínimes condicions. En uncomunicat, els organitzadors dela campanya han denunciat que"els apunts triguen mesos enarribar, són obligatòriament encastellà, no els deixen entrar elsmaterials didàctics necessaris iels pocs exàmens que els deixenfer no s'avisen ni tan sols unspocs dies abans". Segons Rescati Alternativa Estel aquestesmesures tenen "l'objectiu denegar el dret a estudiar a les per-sones preses per motius polítics iestà inserit dins l'estratègia derestricció dels drets més fona-mentals dins les presons espa-nyoles". Fins al moment, la campanya hainclòs diferents actes; a laUniversitat Pompeu Fabra deBarcelona l’assemblea d’estu-diants, la CEPC i l’AlternativaEstel van organitzar dues xerra-des emmarcades dins unes jor-nades antirrepressives, i que vaincloure una moció al claustrede la UPF, aprovada només ambdues abstencions. En els propersmesos s’han organitzat xerradesa la Universitat de Barcelona(CEPC i Alternativa Estel), a laUniversitat Autònoma deBellaterra, la Universitat Rovirai Virgili de Tarragona i laUniversitat de Lleida.

Àlex Tisminetzky, Barcelona

El proper 24 de maig a les 12 horesal Jutjat número 2 de Terrassa esportarà a terme el judici contra dosjoves de la vila. L'acusació del fiscales remunta a uns fets ocorreguts el18 de juny de 2000 quan va serdesallotjat per la policia espanyolaun habitatge okupat, sense que elshabitants en poguessin treure lesseves pertinences; poques horesdesprés, uns joves van tornar a lacasa per recuperar-les, i mentre hofeien van aparèixer diverses dota-cions de la policia que desprésd'una breu discussió van carregarcontra els joves produint diversosferits i contusionats entre elsmateixos veïns. Segons els testimo-nis presencials, un dels policies vaarribar treure la pistola i va apuntarels joves per intentar detenir-los,sense aconseguir-ho.Cinc mesos més tard, dos membresd'Acció Autònoma van ser citats iacusats "d'agressió a l'autoritat" i"lesions", a pesar que aquests hanalegat que no es trobaven en el llocdels incidents i hi han aportat pro-ves i testimonis. Actualment el fis-

cal demana dos anys i sis mesos depresó per un dels joves i sis anys isis mesos de presó per l'altre encau-sat. A més, els dos joves estan a l'esperatambé del pròxim judici del KORKIII, Centre Social Okupat de laciutat que va ser desallotjat i pelque el fiscal demana cinc anys depresó per cada un dels 32 okupesque es trobaven en l'interior en el

moment de la intervenció policial. Pel col·lectiu autònom de Terrassa,l'únic fet que relaciona els seusmembres amb aquesta càrrega poli-cial és haver estat desallotjats iidentificats pels mateixos agents unmes abans en una casa okupada almateix carrer. Segons un comuni-cat d'Acció Autònoma, SAT iRescat, no és la primera vegada queun d'aquests joves és acusat "de

forma barroera", ja que és una per-sona destacada en les lluites socialsi anteriorment havia fet de porta-veu de l'Assemblea d'Okupes deTerrassa; un jutjat de la ciutat ja vaarxivar una acusació contra ell dic-taminant que la policia l'havia"involucrat a la lleugera i senseproves". Segons afirmen els col·lec-tius de la ciutat, l'únic objectiu deljudici és "intentar atemorir i des-mobilitzar el conjunt de militants ipersones solidàries".Per denunciar el cas, els trescol·lectius han fet una crida "a lasolidaritat i a continuar la lluita"per acabar amb "el sistema capita-lista generador de pobresa, misèriai destrucció", i han convocat unapintada de mural i dinar popularel 23 de maig al matí a la plaça dela Creu Gran; el dia del judicitambé s'ha convocat concentraciósolidària davant els Jutjats a les11.30h.

Sergi Argelès, Mallorca

Els dies 8 i 9 de maig, es va cele-brar a Pollença la VIAcampallengua a Mallorca.L'organització va ser a càrrec delsJoves de Mallorca per la Llenguaque celebraven així els seus 10 anysd'existència, amb l'objectiu depromoure l'ús de la llengua catala-na en tots els àmbits.La participació va superar de moltels 8000 participants de l´anterioredició, l'any 2002 a Binissalem, iva arribar a la xifra de 12000 per-sones.Les jornades van començar dissab-te cap a les deu del matí amb lainscripció dels participants. Va

continuar amb una cercavila i lapresentació. Desprès de dinar vancontinuar les activitats, amb dife-rents tallers (ball de bot, ecològic,jocs d'arreu del món, les raons delno a la Constitució Europea, cor-dar cadires, sexe...), una festainfantil amb Cucorba, la xerrada"Un casal per Ciutat" amb CanCapses i la mostra de música jove.També van penjar una pancartagegant (52 metres de llarg), alPuig de Maria, que era visible dequalsevol racó de Pollença. Al vespre els actes van seguir ambun correfoc i un sopar-torrada icom a plat fort de la festa, concertde rock amb Lax´n´busto,Antònia Font, Fora des sembrat,

Syphosis, Matràs i Brams (quefeien el seu darrer concert aMallorca). Diumenge va començar el dia ambun berenar amb productes de laterra i comerç just, que organitza-va Can Capses. Va continuar el diaamb diversos tallers i competicionsesportives. A l'espai UIB van ferdiverses xerrades sobre drets lin-güístics amb Mònica Sabata; lesllengües minoritzades a Europa,Johan Häggman; la normalitzaciólingüística, Joan Antoni Mesquida.I finalment la presentació de larevista Lluc.Al llarg del matí es van anar reco-llint tendes i la cloenda va ser a laplaça de ca les Monares, amb un

concert-ball d´Al-Mayurqa,l´actuació dels Castellers deMallorca i un arròs brut per dinar.L´acampallengua va esdevenir unaoportunitat de manifestar l´indig-nació pel tancament de SomRàdio i la preocupació per la sor-tida del govern balear de l´InstitutRamon Llull. Cal destacar com anovetat que aquest era el primercop que l'executiu balear no dona-va suport a l'acte, cosa que no vaimpedir l'alta participació.Amb la cultura popular com a eixvertebrador aquesta trobada enfavor del català es una oportunitatd'integrar, al·lots i al·lotes, de pro-cedència molt diversa, ultrapassanttambé fronteres identitàries.

25 de maig de 2003 Països Catalans

La base deBétera no passala inspeccióUna trentena de persones vanparticipar en la segona inspeccióciutadana a la base de l'OTAN aBétera. Per a l'ocasió es van des-plegar una unitat antiavalots iun helicòpter de la GuardiaCivil espanyola però no van sersuficients per impedir que elsinspectors civils entraren en elperímetre exterior de la base.Mentre es realitzava la inspecció,diversos centenars de persones esconcentraren a la porta de labase per mostrar el seu suport.Posteriorment, els participantsd'aquesta activitat van emetreun comunicat on afirmaven que"el que hem pogut observar i lanostra informació prèvia és quees tracta d'una instal·lació queprodueix i emmagatzema violèn-cia, inseguretat i por, i que técapacitat per projectar-les cap aqualsevol part del món".

Repressió alsMaulets aMataró i OlotEl 14 de juny seran jutjats 4joves de Mataró, 3 d'ells mem-bres de Maulets, per als quals esdemana 2 anys de presó i 6.000euros. Els fets es remunten aldesembre de 2000 quan la poli-cia municipal va impedir la rea-lització d'un mural contra laconstitució espanyola. Per altrabanda, la mateixa organitzacióha denunciat una persecuciócontra Toti Juanola que ha estatcitat novament a declarar aquestcop acusat de cremar un vagó detren i la seu de la penya madri-dista de Ripoll els anys 2000 i2001. Maulets ha desmentitaquestes acusacions i ha recordatque Toti Juanola és víctimad'una estratègia de criminalitza-ció de l'independentisme.Aquest maulet és, a més a més,número sis a la llista de les CUPa les eleccions europees.

El Casal Panxode Berga,obligat a tancarEl Casal Panxo de Berga s'havist obligat a tancar sota l’ame-naça d'haver de pagar 60.000euros si continua obert a causaque, segons els Mossosd'Esquadra, la normativa muni-cipal no permet tenir equip demúsica. El Casal, que ja vapagar una multa de 3.000 eurospel mateix motiu, sempre haestat un local de referència perl’independentistes de tot elBerguedà, així que aquest tan-cament sembla una estratègiadel tripartit del consistori delmunicipal (PSC, IC-V i ERC)per intentar acabar amb totadissidència política i més con-cretament amb l'independentis-me que hi ha a la vila.

La IV edició de l’Acampallenguareuneix milers de joves a Pollença

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compteUs prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València,o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Acció Autònoma, SAT i Rescat denuncien l’actuació barroera de la policia i lapersecució política contra els moviments socials de la ciutat

Demanen 9 anys de presó per ados joves de Terrassa

El CSOA Hamsa continua en perill de desallotjament

Àlex Tisminetzky, Barcelona

El passat 16 d'abril CGT va con-vocar conjuntament amb UGT iCCOO una jornada de vaga, queha canviat en aquest poc mésd'un mes?A Seat la CGT només tenim 2 dels13 representants al Comitèd'Empresa, així que vam plantejarla negociació del conveni ambesperit de no imposició, amb lavoluntat de sumar esforços peraconseguir millores laborals; peròalhora també teníem molt clar quela convocatòria d'UGT i CCOOno era del tot sincera. El primerque cal dir és que és la primeravegada -en els trenta anys queporto treballant a Seat- que veigque es convoca una vaga en diven-dres (que és casi afavorir un pont )i amb uns arguments que no erendel tot "reals", dient que l'empre-sa volia fer un ERO, descontardies de treball... I és que el 14 d'a-bril ja s'estaven iniciant les nego-ciacions amb l'empresa i ho volienpreparar comuna "victòria".Nosaltres vamdonar suport ala vaga dedivendres, peròvam convocartambé el dissab-te, que l'empre-sa l'havia donatlaborable per ados mil treba-lladors, com a forma de pressiómés contundent.I com valoreu el conveni signat? Una de dues, o els responsables deCCOO i UGT no s'enteren delque firmen o ens volen enganyar atots; ha estat escandalós. El primerque cal dir és, que al ser unaempresa tan important, el convenimai el negocien aquí, sinó que esretiren en algun hotel els mateixossecretaris generals de CCOO iUGT amb les direccions i ho por-ten aquí ja tot "cuinat".Però hi ha molts aspectes acomentar, potser el més impactantés que per primera vegada lesnegociacions acaben quan el con-veni encara no està signat; segonsel seu protocol s'ha donat sismesos per redactar totalment eltext definitiu, i podran acabar-losense tanta "publicitat". Ells elvolen acabar d'amagat, però nosal-tres exigirem estar-hi i controlarles seves decisions. A més, el pacte es caracteritza pelque anomenen "flexibilitat"; es fauna bossa de dies a utilitzar segonsles demandes de l'empresa i arecuperar quan l'interessi a ladirecció (sense còmput, ni tan solsanual, no hi ha data límit per tor-

nar-te’ls!); amb el nou conveni untreballador pot estar fins a 13 set-manes seguides treballant tambéels dissabtes, i això supera les 40hores màximes setmanals.Un altre punt negatiu és la capaci-tat de la direcció de moure els tre-

balladors d'unaseu a una altrasense haverd’alegar capmotiu, quanabans hohavien de justi-ficar. Aquestamesura, enmans de ladirecció, enstemem que

pugui ser utilitzada també per"castigar" els treballadors que méses destaquin en la sindicació; amés han reduït a la pràctica eltemps de descans i s'han creatgrups de treball de caràcter taylo-rista; aquests grups de treball elsintenten potenciar amb primes deproducció i promovent la compe-titivitat entre els treballadors,carregant en el grup moltes méstasques de les que fins ara realitza-va cada treballador per separat. Amés, i entre altres coses, es mantéla doble escala salarial; els noustreballadors entraran amb un 30%menys del sou durant cinc anys, ifins i tot un 30% menys en elsplusos de perillositat o les ajudesescolars!El conveni inclou a més unespolèmiques clàusules addicionals,com les heu valorat?Per la CGT aquestes clàusules sónla culminació per un pacte desas-trós; en una d'elles CCOO i UGThan pactat que cal avisar amb duessetmanes d'antelació la convocatò-ria d'una vaga, quan legalmentnomés se'n demanen cinc dies! Amés, la vaga l'hem d'avisar alTribunal Laboral de Catalunya, onnomés tenen presència CCOO,

UGT i la Patronal, però nosaltresno hi som; des d'ara els diem queens saltarem aquesta norma, i queel dret fonamental a la vaga no potser anul·lat per una clàusula addi-cional d'un conveni.La segona clàusula addicional ésigual d'increï-ble; diu que sical, per situacióde crisi, es potrenegociar denou el convenien menys de dosanys per "restau-rar la competiti-vitat" i es per-met que, "perevitar acomiadaments", es facinreduccions proporcionals de sala-ris i jornada laboral sense contra-partides.Com afectarà aquestes mesures ales empreses satèl·lits de Seat?Totes aquestes mesures afectarande forma més dura encara als tre-balladors d'aquestes empresessatèl·lits; si a nosaltres ens obli-guen a fer dissabtes, ells hauran detreballar dissabtes i nocturns perpoder proveir segons els noustorns. Però la política insolidària d'UGTi CCOO amb els seus companysd'altres empreses no és nova; fapoc, en motiu de la vaga de Valeovan signar un acord (amb l'oposi-ció de la CGT) per no treballar elsdies que les empreses proveïdorespuguin fer vaga i que amenacin de

fer aturar la producció de Seat, irecuperar-ho els dissabtes amb unplus; no només és un pacte injustpel treballador de Seat, que l'avi-sen del canvi de torn al pujar l'au-tobús, sinó que sobretot trencatotes les expectatives dels com-

panys d'altresempreses queamb les sevesp r o t e s t e nintenten afec-tar a la Seat,que té mésrepercussió idona més pos-sibilitats depressió davant

la patronal.Com penseu actuar a partir d'ara?Nosaltres no podem signar un pre-acord tan desastrós. I a més, el diade la firma solemne davant lapremsa i davant mateix delConseller, els nostres delegats novan ni poder entrar a la sala ambel pretext de que podien "liar-la".La nostra intenció és exigir que elprocés que resta sigui transparent,que puguem controlar els possi-bles canvis que encara resten iseguir denunciant les retalladessocials i laboral que estan portanta terme amb l'excusa de la "com-petitivitat".

Nissan iPanasónicvolenacomiadarmés de 1.000treballadors

A.T.- El número d'Expedients deRegulació (ERO) no deixa d'incre-mentar-se cada mes, en les darreressetmanes ha arribat a la població deCelrà (Gironès) i a la Zona Franca(Barcelonès).Als polígons industrials de la ZonaFranca, la direcció de Nissan vaanunciar el passat 15 de maig unERO per a 848 treballadors, el querepresenta una reducció del 21%de les 4000 persones que confor-men la seva plantilla principatina.La mesura presentada representa700 acomiadaments més dels EROamb els quals havia amenaçat ladirecció abans d'iniciar-se el segontorn de les negociacions. En tren-car-se el primer torn de negocia-cions del conflictiu conveni d'en-guany, l'empresa ja va presentar unERO per 160 treballadors, que vadesencadenar un seguit de mobilit-zacions sindicals i va ser finalmentretirat (veure L’Accent nº 33).La direcció de Nissan ha demanatreduccions laborals i amplies mesu-res de flexibilitat d'horaris per sus-pendre l'ERO. En cas de no arribara cap acord, Nissan ha amenaçat detraslladar la seva producció barcelo-nina a Tailàndia. A Celrà, la factoria d'aspiradoresPanasónic ha presentat un pla d'a-comiadament de 216 treballadors.La multinacional MatsushitaElectric España ha anunciat el tras-llat de la seva factoria del Gironès ala Xina

25 de maig de 2003Economia

Darrera manifestació contra els ERO

El nou conveni signat a Seat afectarà a les condicions de treball de 18.000 treballadors

“Seat s'ha passat de la ratlla”Entrevista a Paco Selas, delegat sindical de la CGT a Seat

“La nostra intenció ésexigir que el procésque resta siguitransparent, quepuguem controlar elspossibles canvis”

“Es manté la dobleescala salarial; els noustreballadors entraranamb un 30% menys delsou durant cinc anys, ifins i tot un 30% menysen els plusos deperillositat”

Per a més informaciówww.rojoynegro.info

A principis d'aquest mes els sindicats CCOO i UGT van signar amb ladirecció els "preacords" del XVII Conveni col·lectiu de Seat en presènciadel Conseller del tripartit i alts càrrecs de la multinacional. L'empresaautomobilística, amb seus a Martorell (Baix Llobregat) i la Zona Franca(Barcelonès), és la més important del Principat, amb un col·lectiu de

18.000 treballadors que es veuran afectats pel nou conveni, i centenarsd'empreses satèl·lits -algunes tan importants com Valeo o Nobel- que endepenen directament. Seat, que va ser bressol de la història del movimentobrer català dels 70, avui passa per ser un referent per les darreres políti-ques de restriccions dels drets dels treballadors.

Si avui dia George Orwell tornés iescrivís altra vegada la seva sàtiraRebel·lió en la Granja sobre el règimstalinista, utilitzant com tòpic de dis-cussió l'esquerra i els intel·lectuals, pro-bablement arribaria a un diagnòsticsorprenent: "si en la meva sàtira els ani-mals dominants eren els gossos i elsporcs, avui en dia serien els talps i lesgallines, amb el suport dels camale-ons." Hi ha una estranya moda intel·lectualque s'ha apoderat de la inteligentsia anivell mundial que consisteix a dir que,llastimosament, estem parats en el neo-liberalisme, que no ens satisfà perquè ésuna barbàrie amb la qual ningú ambètica pot estar d'acord, i, per tant,estem en contra d'un capitalisme sal-vatge diferenciant-lo, òbviament, d'uncapitalisme no salvatge. Però aquestdesig subjectiu de transformació quetot intel·lectual i persona d'esquerresque es preciï té, aquest desig subjectiude transformació no s'aparella amb elparadigma postcapitalista perquè laciència no ens diu encara quina és lasolució. Aquesta és la moda que impe-ra avui en dia en el món intel·lectual. Vaig a citar a un intel·lectual brasiler,Emir Saab, que preguntat sobre l'al-ternativa al neoliberalisme va dir: "noho tenim clar, nosaltres hem sabutresistir al neoliberalisme, però no somcapaços fins ara de saber com se surtd'aquest model. Sabem el que novolem". Això és, en cert sentit, repre-sentatiu d’un cert sector dels intel·lec-tuals. Hi ha una certa immodèstiaperquè si hi ha algú que ha estat capaçde resistir al neoliberalisme han sigutels pobles no els intel·lectuals, perquèels intel·lectuals hanmarxat alegrement a lareraguarda dels enfron-taments, i han estat elscamperols d'AmèricaLlatina, els treballa-dors, els estudiants, lesdones, que s'hanenfrontat i tot just ara la intel·lectua-litat està despertant, està pujant altren. Llavors, aquest és el primer problema,que és una actitud frívola, perquè emsembla que avui en dia tenim ja unaresposta a aquesta incògnita, sabemquines són les institucions vitals de lanova societat, quin tipus d'estat, quintipus de democràcia i, sobretot, el temamés complicat, el problema de l'econo-mia. Però la majoria dels intel·lectualsviuen bastant bé, sobretot en el primermón, i, per tant, no tenen motius pertrencar amb el sistema capitalista i pro-posar una cosa diferent, diferent deKeynes, Stiglitz o la taxa de Tobin, per-què mentre estiguis dintre del keyne-sianisme en les seves distintes variantsel sistema no t'agredirà seriosament. Elsistema començarà a combatre seriosa-ment matant la teva imatge com inte-lolectual i, en el Tercer Món, matant-tefísicament si és necessari; et començaràa combatre seriosament quan tucomences a combatre'l seriosament icombatre'l seriosament significa pro-posar un Nou Projecte Històric a lesmajories.A finals del segle XVIII sorgeix unaproposta d'aquest tipus, un projectehistòric, el dels jacobins i posterior-ment apareix el segon projecte històric,el de les majories que és el de Marx iEngels. Ambdós projectes cauen bàsi-

cament, en els anys 80, perquè ningúno pot creure, al meu entendre, que elretorn a la participació del socialismehistòricament existent aconseguirà unmoviment de masses, i sense el movi-ment de masses, per descomptat, res espot moure en una societat de classes. Quan en els anys 80 cau el socialismerealment existent, deixa al descobertgrans parts del planeta: l’Àsia Central,l’Orient Mitjà, Rússia, Sibèria, amb

enormesrecursos ia p a r e i xuna bui-dor en els i s t e m ab i p o l a rmundial.

Qui omple aquesta buidor? Aquestabuidor és omplerta per l'únic subjecteque té la logística, el poder financer i elpoder polític per a reestructurar aquestmón: les empreses transnacionals, veri-tables arquitectes del món actual.Reestructuren aquestes zones arribant afer ús de la força militar, com estemveient avui dia. Per tant, estem en un asituació d'unilateralitat. I en l'any 2001, amb els atemptats deNova York, l'anomenat projecte histò-ric de la gran burgesia, sobretot en laseva fracció més afavorida, Bush, Blair,Aznar, Berlusconi, Sharon, sent que ésmoment de donar el cop definitiu iestablir el Tercer Ordre mundial de lagran burgesia en aquest segle. El pro-blema és que pel costat oposat no esregenera el projecte històric de lesmajories. Només queden les teoriessocialdemòcrates que només funcio-nen en el pol explotador del sistema, enel primer món. James Petras va dir recentment, "l'es-querra guanyaria més si emprenguésuna anàlisi de les complexes i contra-dictòries realitats de les lluites nacio-nals i de classe, en comptes d'embar-dissar-se en grandioses profecies glo-bals de llarg termini desvinculades delsmoviments populars". La proposicióde Petras no té mèrit per dues raons,en primer lloc, nosaltres sabem que lasocietat és el que en física es diu un sis-

tema dinàmic complex, i sabem tambéque la generalització d'inferències par-ticulars, que és bàsicament el mètodeque utilitza Newton, no és capaç d'en-tendre la lògica i la seva evolució pre-visible; per això, la idea que en potstreure, com insinua Petras, com d'a-questes nines russes, aquestes matrius-kes, des de baix una petita nina i des-prés fer-ne una més gran i successiva-ment fins que finalment tens un pro-jecte mundial d'alliberament anticapi-talista, això és una idea que és a prioriinviable. Jo crec que aquí tenim unexemple de la falta de formació episte-mològica i metodològica d'aquestsintelolectuals, que per altra banda,tenen una gran audiència. La segona posició és la posició delstalps, em refereixo als intel·lectuals queho són en la seva interpretació per faltade coneixement científic. Tenim ungran problema en les universitats, enmolts casos el que es fa en les CiènciesSocials, Sociologia, Ciències Polítiquesi per descomptat en Economia no témolt a veure amb les ciències, I ja ni enparlem de les Humanitats, Filosofia,Literatura, etc. Però, probablementmolts dels líders dels moviments socialso són advocats, o han estudiatLiteratura o són economistes. És a dir,tota la classe de gent que no ha passatpel rigor del mètode científic. Llavors,tenim, d'una banda, les gallines queper interessos político-econòmics nos'enfronten al sistema i amaguenaquesta posició sota un suposat agnos-ticisme, objectivament insuperable.L'altra posició és la falta de formaciócientífica. Aquestes són, al meu judici,les dos grans arrels de les quals esnodreix la falta de participació delsintel·lectuals i dels líders sindicals,moviments socials, partidistes, etc., enla construcció d'una nova teoria al ser-vei de les majories.Hi ha una tercera posició, per des-comptat. L'altre dia vaig rebre uncorreu electrònic dient "no estic d'a-cord en el Nou Projecte Històric quevostès estan proposant, la democràciaparticipativa, perquè abans d'escriureaixò cal estudiar totes les obres de

Marx, totes les obres d'Engels, deLenin...". Si tu et poses a estudiar totesles obres de Carles Marx, que són uns60 o 80 volums, i Lenin, que en té gai-rebé tants, a la qual cosa has d'agregarper a ser plural a Rosa Luxemburg, aTrotski, etc. llavors vol dir que quanhagis acabat no has corregut cap risc,no has llençat ni una pedra a la policia.Llavors, què has fet en la teva vida? Nohas fet política.Estaves buscant lapedra de la veritaten llibres de fa 200anys. Jo sóc un granadmirador deCarles Marx, deLenin, però calpensar una cosa: nopots trobar la solu-ció a la societat glo-bal en el que es va fer fa 200 anys.Aquesta gent diu, d'una banda, "anema buscar la resposta en la societat del SXVIII quan la gent es movia en mula oen carreta" mentre van amb avió quevola a 1000 km per hora. Imaginin-sea Carles Marx que havia de copiarafanyosament en la biblioteca delMuseu Britànic a Londres quan avuipodem tenir accés al coneixement ambuna computadora des de qualsevolpunt del món. Hi ha un problema de coneixement enaquests companys, la solució no ésretornar a Marx i no fer nova teoria.No, això seria com en física dir anema deixar a Einstein i tornar a Newton.La solució és la síntesi d'ambdós,aquesta és la clau. Marx no pot existirsi no existeix Hegel, i Hegel està paratsobre les espatlles de Kant, i Kant nopot existir sense les discussions ante-riors, llavors no és que calgui elegirentre l'un i l'altre sinó que, cada para-digma científic es refereix a diferentsaspectes de la realitat. La física deNewton segueix sent vàlida per amoviments amb certa massa i certavelocitat, la física d'Einstein és vàlidaper a moviments propers a la velocitatde la llum a nivell atòmic, i per tantavui dia analitzar només amb les cate-

gories de Marx el que existeix és irreal.El propi Marx seria el primer que esmolestaria amb això, perquè Marxdiria: "no han entès que la nova teorianomés pot sortir en la posició d'avant-guarda!." Perquè, de quina avantguarda va sortirel marxisme? De l'Economia Políticaanglesa, del pensament polític raciona-lista francès, el més avançat i revolucio-nari, i del mètode més avançat enaquella època que era la dialèctica que,en el fons, és el mètode de la veritatrelacional, de la veritat de la físicaquàntica, que intuïen que era més ade-quada que la física de Newton per a lasocietat. Carles Marx diria: "quinsil·lusos són vostès! Com volen fer unateoria de transformació social del capi-talisme del S. XXI si no saben de la físi-ca quàntica, de la biologia avançada, dela matemàtica avançada?." Solamentdes de les posicions d'avantguarda del'art, de l'experiència de les masses, dela ciència podrem fer la nova teoria. Per acabar-ho d’arrodonir, els intel·lec-tuals en aquest temps són hereus d'unahistòria d'agressió. A l’Amèrica Llatinava haver una matança tremenda.Alguns se’n van anar a l'exili, uns altresvan continuar i uns altres van canviar.Després va venir la compra massiva, aVeneçuela i a Mèxic amb la rendapetrolera. En el Primer Món la castra-ció dels intel·lectuals va ser amb mesu-res menys dràstiques, però el resultat ésobvi. Les facultats de ciències socialssón deserts tant en el Primer com en elTercer Món. Si desarmes la teologia del'economia burgesa, no guanyes gens,no es guanyen beques, no es guanyen

premis, no esguanyen invita-cions de funda-cions, no esguanya res.Tenim, d'unabanda, l'esta-b l i s h m e n tintel·lectual,amb les vaquessagrades queorganitzen els

grans esdeveniments que eviten lainnovació teòrica, i tenim, d'altrabanda, a intel·lectuals com Marcos,que estan en el bosc. Jo crec que unintel·lectual que és ètic, avui dia, ha deprendre partit. En el món de la ciutat, perquè nonomés és una qüestió de consciència,el sistema et penetra com l'aigua, per-què és el mitjà en què actues. Perexemple, a mi em van convidar a uninstitut d'investigació a Hamburg, unaciutat bonica, amb quantitat de milio-naris, i el centre estava en la zona mésrica d'Hamburg. Estant tres mesosallà, em vaig començar a adonar decom el càncer m'estava envaint: laseguretat, el bon nivell de vida d'a-quest Primer Món. Mai en aquestambient podràs entendre la situaciódel camperol de Bolívia o el treballa-dor a Hondures. Després, no tot éssubjectiu, no és que tots siguin unacolla de venuts, sinó que l'ambient queun es mou ho determina en granmesura. Podem usar al vell Mao TseTung: "El guerriller ha de nedar en elpoble com el peix en l'aigua". Elmateix val per als intel·lectuals.

* És professor de la UniversitatAutònoma Nacional de Mèxic.

25 de maig de 2004 Internacional

Gallines i talps: l’esquerrai els seus intel·lectuals

Heinz Dietrich a l’Ateneu Barcelonès

“si hi ha algú que haestat capaç de resistir alneoliberalisme hansigut els pobles no elsintel·lectuals”

Per Heinz Dietrich*

“Quan hagis acabat dellegir els clàssics, peròno hagis viscut cap risc,no hagis llençat ni unapedra a la policia.Llavors, què has fet enla teva vida? No has fetpolítica.”

Fragments extrets de la Conferència celebrada a l'AteneuBarcelonès el 7 d’abril passat organitzada per Defensem Cuba

Jordi Garrigós, Barcelona

Seria un menyspreu no considerar aPublic Enemy o a NWA com a gransicones de la història de la música,grups com Negu Gorriak o RageAgainst the Machine els han recone-gut com a grans influències dins lamúsica combativa que a principisdels 90 movien el món amb cançonscom "Fuck the police" o "Don't beli-ve the hypes" (No et creguis als mit-jans). Què és el que ha passat per que,a l'actualitat Mcs afroamericans s'o-blidin de la protesta contra el siste-ma? És que la raça negra ja no està

discriminada als EUA com per dedi-car-se a cantar sobre diners, dones ocotxes?Quan a finals del 1979 Sugar HillGang editaren Rapper's delight, elmón descubrí el que era la música rap,un símbol de protesta sorgit dels ghet-tos de Nova York com Harlem o elBronx que servia per demostrar al mónles qualitats d'un estil de música que esvalia d'un ritme electrònic amb la pos-sibilitat de poder recitar rimes aldamunt. El fet de poder dir el que vol-guessis sobre una base obria un granventall de possibilitats i la raça negraben aviat descobrí que ho podia utilit-

zar com a mitjà de protesta per ensen-yar al món la seva situació. En aquestsentit, l'aparició de Public Enemy fouun cop al ben mig del vell somni nord-americà, el seu disc "It takes a millionsof nations..." de l'any 88 significà, nosols un boom a nivell de vendes, sinóuna clara reafirmació de la raça negra.Chuck D i Flavor Flav tenien una fortapostura marxista i justificaven la lluitaarmada de les Panteres Negres per talde derrotar el sistema establert queoprimia a la gent no blanca dels EUA.Public Enemy així com 2 Live Crew oNWA (Niggers With Attitude) varenpatir una sistemàtica marginalitzacióper part dels mitjans de comunicació ila crítica especialitzada, cosa que hemde sumar a un llarg període de silenciinvoluntari en el que els seus treballsforen sotmesos a censura i a judicis als

tribunals.En ple segle XXI i dues dècades des-prés de l'aparició del rap combatiu lasituació actual del hip-hop és radical-ment contrària. Si als 80 el mirall delsactivistes negres era Malcom X, als 90es posà de moda l'icona d'Scarface(pel·lícula de Brian de Palma de l'any1983), un exiliat cubà que sorgit delno res acaba dominant tot l'imperi dela droga de l'estat de Florida. Moltsrapers apareguts a mitjan dels 90 comGuru, Nas o Method Man veien enTony Montana un model a seguir,creien que es podia arribar a ser untriomfador a la vida estant al margedel sistema i per ells aquesta via era elrap. El problema principal d'aquestafilosofia és que, per a ells, el triomf eraaconseguir el màxim de capital obli-dant-se dels seus orígens als marginalsbarris de NYC o LA tot i que recor-daven a les seves lletres els temps difí-cils que varen passar allà. Tot i això,aquests Mc’s destacaven per una gran

qualitat alhora d'elaborar les sevesrimes cosa que ara no passa. La situa-ció actual de la música rap és mésaviat lamentable i finalment la pressióblanca ha vençut qualsevol tipus dereivindicació. Els mateixos cantantsde raça negra han seguit el joc a lesmultinacionals, sempre dirigides perblancs, enlluernats pels diners i elpoder que aquestes els hi ha ofert acausa de la forta demanda que hi hadins el públic adolescent americà iblanc. No és gens difícil encendre latelevisió i veure grups com D-12,Sean Paul o Ja Rule que lluny de gentmés compromesa com Dead Preaz oNon Phixion exalten el sistema capi-talista que tan mal ha fet al seu poblei que degraden encara més l'ésserhumà. El masclisme, l'exaltació delcapital i l'apologia a les drogues sónels únics valors d'aquestes joguines deles multinacionals discogràfiques quehan fet del rap una música buida i, elque és pitjor, amb nul talent.

11 de maig de 2004Cultura

L'embrió d'aquest llibre és un tre-ball que el mateix Vilaregut va pre-sentar el juliol de 2002 a laUniversitat Oberta de Catalunya, ique duia per títol Processos de des-mobilització de grups armats: el casde Terra Lliure. L'objectiu era estu-diar l'organització armada catalana iveure si el seu procés de desmobilit-zació era semblant al d'altres proces-

sos semblants, un tema vinculat a ladiplomatura que cursava sobreCultura de Pau i Resolució deConflictes de la UAB. En acabat, ipotser esperonat per la poca litera-tura existent sobre la pràctica arma-da als Països Catalans (Terra Lliure(1979-1985), J. Fernàndez;L'independentisme armat a laCatalunya recent, D. Bassa; Parla

Terra Lliure. Els documents de l'orga-nització armada catalana, C. Sastre)va decidir fer un treball que expli-qués "què era i què va significarTerra Lliure? Com, quan, i per quèva sorgir? Quina part de la societatcatalana s'hi veia representada?Quines van ser les causes que la vanportar a la dissolució? I, sobretot,per què un projecte d'aquest tipus

no va arrelar a Catalunya?".El resultat final d'aquesta feina eldefineix prou bé el propi autor: "untreball de recerca que s'ha convertiten un llibre d'intenció divulgativa,de caire més general que específic, ique navega entre la investigacióperiodística i l'assaig polític". El quetenim a les mans és ben bé això, i noés poc. Un llibre que, partint de labibliografia que s'ocupa de l'esque-rra independentista, d'alguns tre-balls que aborden el tema de la pràc-tica armada, i d'un seguit d'entre-vistes realitzades a persones vincula-des d'una manera o altra amb TerraLliure (TL) i que trobem escampa-des al llarg dels capítols, intenta ferun repàs dels principals elementsque van intervenir en la construcciói desmembrament del MovimentCatalà d'Alliberament Nacional(MCAN) en general, i de TL en par-ticular. Aquesta és una tasca moltvasta inclús per un llibre de prop dequatre-centes planes. Però el resultatfinal de la reconstrucció d'aquellperíode, una reconstrucció mésperiodística que històrica, és prou bomalgrat no haver pogut o volgut evi-tar alguna consideració moral s'obrel'ús de la violència, que no aporta resal coneixement del nostre passat. Ara bé, si el balanç general del llibreés força positiu, el darrer dels capí-

tols, en el qual es pretén la defensade la conclusió, per ell evident (ésvident?), de "la inviabilitat (que noimpossibilitat) que un fenomen deviolència política pugui arrelar-hi [aCatalunya]", és decebedor. Enaquest apartat, el pes de l'argumen-tari de Vilaregut se sosté sobre el queell mateix anomena, a la presentació,com "afirmacions que per la sevacontundència són mereixedoresd'un major aprofundiment i argu-mentació". Entre les més sorpre-nents trobem la que versa sobre laimpossibilitat de "saber si es podranassolir certs objectius per via pacíficai democràtica, però el que és evi-dent, per àmpliament demostrat, ésque per altres camins, almenys pelque fa a Catalunya, ben segur queno s'aconseguiran". És a dir, que dela no consecució d'uns "certs objec-tius" ni per la via pacífica, ni per lademocràtica, ni per altres camins,se'n dedueix que els altres caminssón els únics que no ens menaran aenlloc. Davant d'aquests intentsconfusionaris, l'esquerra indepen-dentista d'arrel marxista que, commolt bé diu en Vilaregut, està actua-litzant els seus discursos, ha de vigi-lar, però, de no perdre de vista elsseus fonaments teòrics. "Els comu-nistes menyspreen d'amagar les sevesopinions i intencions. Declaren benobertament que els seus objectiusnomés poden ser aconseguits ambl'enderrocament violent de tot ordresocial preexistent", Marx i Engelsdixerunt.

Josep Maria Solé

Sobre Terra Lliure i el MCAN

De les panteres als diamants

Manifestació independentista contra la llei antiterrorista als anys 80

En Ricard Vilaregut (Les Masies de Roda, 1972) presenta el seu primer treball publicat: Terra Lliure.La temptació armada a Catalunya.

Joan Teran, Barcelona

Com analitzeu el tema de la guer-ra, les manifestacions massivesque l'any passat van tenir llocarreu de l'Estat espanyol contra laguerra i com veieu el futur delmoviment pacifista?S'ha de dir algunes coses sobre laresposta massificada contra laguerra, una iniciativa que va sorgiral Fòrum Social Europeu deFlorència i que es va reprendredesprés al de Portoalegre. El movi-ment contra la guerra ens semblaglobalment positiu com a elementaglutinant, sobretot per les sevespotencialitats, però cal valorartambé les seves deficiències, sobre-tot el fet que molta gent que es vaapuntar al "No a la guerra" tambén'és directament responsable. Perexemple un PSOE que ens vaposar a laOTAN encontra de lav o l u n t a tdemocrà t i -c a m e n texpressada alPaís Basc o aCata lunya .Però en general tots som responsa-bles d'estar a l'OTAN, de no tenirla independència com a poble (joparlo del País Basc) per poder sor-tir-nos de l'OTAN. També somresponsables d'un model de desen-volupament que per funcionarnecessita d'aquesta guerra: si EUAi Europa no aconsegueixen domi-nar aquesta part del món el preudel petroli es dispararà. Chavez,molt moderat, va dir que el preudel petroli havia d'estar a 30$ albarril, mentre que Bin Laden par-lava sobre un preu de 270$ elbarril. Només amb aquests preuses podria parlar d'un comerç just,però també amb aquests preus estrencaria tot el model de desenvo-lupament actualment existent, unmodel basat en el consumisme alqual sembla que no volem renun-ciar.És des d'aquesta perspectiva quecal entendre el paper ambigud'Alemanya i França respecte elsEUA en el tema de l'Iraq?No només van ser Alemanya iFrança qui van tenir un paper d'o-posició a la intervenció armada. AlsEUA també hi havia sectors quedeien que o no era el moment oque no era el mètode. El mètode de

la incursió ràpida i la imposiciód'un govern titella n'hauria estatun, i l'altre era el de la guerra dellarg abast, amb un alt cost demarines, armament, etc. El proble-ma de fons que plantegen aquests

sectors, i que enca-ra està plantejat enbona mesura, ésqui i com ha decapitalitzar la reor-ganització estratè-gica de totl'Orient Mitjà.També hi havia la

posició dels que juguen sobresegur, a veure què en poden treure.A Aznar li ha acabat sortint moltcar.Tornant al paper del movimentcontra la guerra i relacionant-hoamb la qüestió de les trobades dePortalegre i l'anomenat movimentantiglobalització, com veus elpresent i futur d'aquests movi-ments?Per començar cal dir que no es potparlar en cap casd'una novaesquerra, encaraque sí, que és certque es tracta d'unnou moviment,en gran part. Pelque fa a les troba-des dels anome-nats Fòrum Socials, tant el dePortoalegre com el de Florència,caldria valorar l'absència delsmoviments indígenes, que jo valo-raria com els principals movi-ments "antiglobalització"d'Amèrica. També estan absentsen gran part els moviments d'alli-berament nacional clàssics i lesnacions sense estat. Per tant, granpart del que hem de designar coma poders antiglobalització hi són

absents. Cal dir que es tracta d'unmoviment molt vàlid, amb granpotencialitat, que està creant unamotivació i unes mobilitzacionsque a nivell quantitatiu són forçaimportants, però té encara moltsdefectes. El prin-cipal és que essegueix centranten els efectes mésque en les causes.Les qüestions comper exemple elstransgènics, lestortures, o la gue-rra, elements centrals en el discurs"antiglobalització" no són mésque efectes, mentre que les causesde fons no s'estan tractant. Si nose supera aquesta dispersió en allòque es refereix als efectes, per arri-bar a les causes i a les arrels delproblema el moviment es perdrà.Una sortida provable és que en elfutur aquest moviment s'escindei-xi entre els sectors més possibilis-tes (en termes clàssics, reformis-

tes) i elsrevoluciona-ris. No estracta ni defer més soste-nible el capi-talisme ni dedeixar ques ' a u t o d e s -

trueixi, cal estar preparats per si hiha una ruptura en el sistema, se lipugui enfrontar una alternativa.Aquestes diferències entre diferentssectors del moviment, ja s'hanmostrat en altres edicions delFòrum Social, quan coincidirenreconeguts terroristes d'estat comGarzón o Chevènement amb movi-ments revolucionaris com la matei-xa esquerra abertzale o les Madresde la Plaza de Mayo.

Què es pot dir en aquest contextdel paper d'un Lula que vol fer depont entre Davos i Portoalegre?No es pot en cap cas personalitzaren un persona concreta, i menys enel cas d'un Lula que té una pressió

a sobrein imag ina -ble, pressióque repd'una bandadels sectorsgran capita-listes (comels que

representen Davos); de l'altrabanda, el moviment social brasileramb l'MST al capdavant. Ell nodecideix en última instància.Depèn de la força que puguin tenirels moviments revolucionaris debase el fet que pugui arribar a tren-car amb Davos i els EUA. Jo notinc perquè dubtar que si Lulapogués fer-ho, ho faria. I aquí és onentra el paper de la solidaritatinternacionalista. Ni tan sols unpaís com Brasil, que és la meitat delcontinent americà, pot plantar caraa l'imperialisme ianqui. Nomésuna Amèrica unida podria fer fronta l'imperialisme i al capitalisme.És possible un triangle bolivarià(amb Colòmbia, Veneçuela,Equador o Brasil mateix) que puguiplantejar una alternativa clara al'imperialisme ianqui?Per aquí van els camins possibles.És necessària una alternativa queintegri l'esquerra clàssica i elsmoviments indígenes en un procésbolivarià absolutament ampli, desde la frontera de Mèxic amb elsEUA. Però es tracta d'integrar totsaquests moviments, i fins i tot ellssols no podrien, seria necessari unfront internacionalista mundialque els donés suport.

agenda

25 de maig de 2004 Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 34. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Heinz Dietrich, Ester de Pablo.

MAIGDijous 27Bellaterra (Vallès Occidental). Actede presentació de la CUP. 13h,Facultat Filosofia i Lletres.Organitza:Comitè de suport a la CUP.Divendres 28Castelló de la Plana (Plana Alta).Xerrada: Mines d'argila; L'exempledels Serrans i el futur dels Ports.19:30h, Casal Popular. Organitza:Plataforma Salvem el Desert.El Prat del Llobregat (BaixLlobregat) Concert per la Llengua;Red Banner, Avalots i Xaca Laveri.22:30h, Kasal Okupat Alta Tensió.Organitza: CAL.Prats de Lluçanès (Lluçanès -Osona) Concert per la Unió i laLlibertat dels Pobles amb Muguruza,Obrint Pas i altres. 23h, PavellóMunicipal. Organitza: Ateneu Lokal.Monóver (Baix Vinalopó). Xerrada'El capitalisme global', a càrrec de lapolitòloga Pepa Ferrer. 21:30h, CasalJaume I de Monòver.Dissabte 29Valencia (Horta). Concert antirre-pressiu amb Obrint Pas. 22:30h, BarTerra.Vilafranca de Conflent (Conflent).Xerrada: 1674, La conspiració deVilafranca. 23h, Sala Jauffret.Organitza: Casal Jaume I delConflent i Ajuntament.Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)Aniversari de l'Ateneu X. Concert:NN33 i Fermín MuguruzaKontrabanda. 23h, Pavelló Firal.Organtiza: Ateneu X.Mosqueroles (Vallès Oriental).Concert d'en Feliu Ventura, IIIJornada de Costums del Montseny.23.30h. Organitza: PSANBaix Camp. Aplec de la ParetDelgada. 11h, Ermita de la ParetDelgada. Organitza: PSANABRILDimarts 1Barcelona (Barcelonès). Xerradasobre la Constitució Europea ambmembres de la Campanya contra laConstitució, la CSC i la CUP.12.30h, UPF. Organitza: A. ESTELDijous 3Terrassa (Vallès Occidental). Xerrada"Els Països Catalans contra laConstitució Europea". 20h, ViaFora!. Organitza: Endavant.Dissabte 5 Barcelona (Barcelonès). Celebraciódels 10 anys d'AE amb sopar, con-cert, i acte polític. 21h, CAT deGràcia. Organitza A. ESTELSant Cugat (Vallès Occidental).Projecció de "La Batalla de Argel" isopar per l'Autogestió. 17h, LaGuitza. Organitza: Endavant.Castelló de la Plana (Plana Alta).Concert per l'autogestió de L'Arrel.19h, Casal Jaume I. Barcelona (Barcelonès). Manifestació"Papers per a tothom". 18h, plaçaUniversitat. Organitza: Assembleaper la regularització sense condicions.

Entrevista a Walter Wendelin, portaveu d'Askapena

Askapena és una organtizació basca de solidaritatinternacionalista. Fa un temps, Walter va visitar els PaïsosCatalans per participar en un acte sobre la retallada de llibertats

al País Basc. Vam aprofitar per demanar-li algunes opinions sobreel moviment pacifista, el moviment antiglobalització i sobre elfutur del capitalisme.

"Som responsables del que passa a Iraqper no renunciar al nostre model dedesenvolupament"

Envia les convocatòries aaccent@correucatala.com

Walter Wendelin

“Som responsables d’unmodel dedesenvolupament queper funcionar necessitad’aquesta guerra”

“No es tracta ni de fermés sostenible elcapitalisme ni de deixarque s’autodestrueixi, calestar perparats per si hiha una ruptura”

“El principal defecte delmovimentantiglobalització és quese segueix centrant enels efectes més que enles causes de fons”