El passat 10 de desembre va morir en Roger, jove apunyalat perun grup de caps rapats feixistes a la passada Festa Major deGràcia. El veí del barri barceloní portava més de quatre mesosingressat en estat de coma a l'UCI de l'hospital de la Valld'Hebron. L'endemà de conèixer-se la notícia unes 300 perso-nes van recórrer els carrers del barri. El recorregut, realitzat ensilenci, ha acabat a la parada de metro de Fontana on l'integrantdel moviment okupa fou atacat. Posteriorment es convocà a unanova manifestació que se celebrarà el proper dia 23 de desem-bre a les sis de la tarda la Plaça Urquinaona de Barcelona.La Coordinadora Antirepressiva de Gràcia, en un comunicat"feliciten" a les autoritats del districte i a la policia per la sevapassivitat al respecte i especialment a les autoritats judicials perhaver posat en llibertat a l'assassí confés del crim. Finalmentafirmen que "sempre és el poble qui posa els morts, mentres'empara al feixisme en la més absoluta impunitat". D'altra banda, el mateix dia de la mort d'en Roger es coneixiaque el titular del jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona,Francisco González Maíllo, tornaria al punt de partida en lesinvestigacions. Després de l'agressió feixista es va identificarcom a autor a l'inici de la investigació a Aitor D.C., que jahavia estat detingut i processat en una altra ocasió. L'acusat,va acceptar l'autoria dels fets tot i que afirmava que fou fortuïti el jutge el deixà en llibertat sota fiança. Problemes posteriorsamb la seva identificació han provocat que el procés judicialhagi de tornar-se a iniciar.

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 48

així com en la vida privada es distingeix entre allò queun home pensa i diu de si mateix i allò que realmentés i fa, en les lluites històriques s'ha de distingir encaramés entre les frases i les pretensions dels partits i la seuanaturalesa reals i els seus interessos reals, entre allò que

imaginen ser i allò que en realitat són." (K. Marx. El 18Brumari de Lluís Bonaparte)No és sobrer recordar aquesta advertència de Marx ara que elsajuntaments comencen a encendre els enllumenats delscarrers més comercials o que comencen a bombardejar-nosamb anuncis de joguines i perfums a la televisió, ara que ensendinsem, poc a poc, en una altra activitat típicament nada-lenca: realitzar balanços. Ara, per tant, que hem de distingirentre allò que són proclames i pretensions i allò que ha estatla realitat política dels nostres governants. El 2004 va començar amb uns governs autonòmics quasi aca-bats d'escollir i va presenciar un canvi, per molts inesperat,d'inquilins a la Moncloa. Ha estat, doncs, un any de canvi anivell institucional, a nivell de cares, declaracions i, fins i tot,de tarannà. Però, què ha canviat realment?Al País Valencià, malgrat la continuïtat del PP, hi ha hagutrelleu de dirigents -no sense les corresponents baralles internes-però amb poques diferències discursives i executives més enllàde l'interessat revifament del blaverisme. A les Illes, el retorndel PP al poder ha suposat un reactivament de les polítiques

més agressives vers el medi i la cultura. I al Principat ha arribatun tripartit desbordant de voluntats socials i nacionals... En aquest darrer cas, les distincions que reclama Marx són mésevidents: d'una banda, les presses per eixir a la foto amb la selec-ció guanyadora a Macau i, d'altra, el desentendre's davant lesingerències espanyoles a Fresno; d'una banda, les crítiques alGovern anterior per la política d'immigració i d'altra ratificar lamateixa llei i desallotjar violentament les esglésies ocupades perreclamar papers; d'una banda, la promesa d'una política social i,d'altra, la continuació en les polítiques de privatització (com aral'intent de cobrar per les visites als centres mèdics o la mésrecentment expressada voluntat de "liberalitzar" el sector ferro-viari). I així podríem continuar fins a completar una llarga llista. I no és només una característica del tripartit principatí. ElGovern de Zapatero, mantingut amb el suport d'ERC, hapracticat també aquesta doble moral: retira les tropes d'Iraqperò n'envia a l'Haiti; atura el transvasament de l'Ebre peròmanté el del Xúquer. I quan la integritat “d'España" està enperill, el seu tarannà dialogant topa amb el seu sentimentultranacionalista. Dos exemples només: la selecció regional

d'hoquei del Principat o l'oficialitat del català a Europa. Malgrat aquestes evidències, el cert és que molta gent encaraconfia en el caràcter diferent d'aquests partits anomenatsd'esquerra. I una mostra d'aquesta confiança és que la gentha deixat d'eixir al carrer com ho havia fet els darrers anys degovern del PP. Es repeteix així un procés que vam patir ambl'anomenada transició. I no és casualitat que, de manera sem-blant, l'any que ve haguem de votar una altra constitució.L'arribada del PSOE al poder -tant a Madrid com aBarcelona- és la millor garantia que el resultat del referèndumsiga favorable als interessos de la burgesia. Ara, per tant, és l'hora dels moviments populars i realment debase que, sense la mediatizació de l'esquerra institucional i elsseus sindicats institucionals, ens hem d'organitzar per rebut-jar aquest nou parany que és la Constitució europea. Aquestés el nostre repte de cara a l'any que ve. I hem d'esperar quequan tornem a fer balanç aquest cop ens podrem enorgullirperquè el 2005 haurà sigut l'any que els i les catalanes hau-rem dit “No” a la Constitució europea. Fem cas a Marx i noens deixem enganyar. Un altre cop no.

editorial

Del 14 al 28 de desembre de2004Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Internet sensefils al Barcelonès

Països Catalans / 2

Recuperar la mobilització

Entrevista a Pernando Barrena, membre de la Mesa Nacional i portaveu de Batasuna

“I

Sumari: ······················

Diada del 31-D aMallorcaLa plataforma unitària 31 de Desembre,que engloba diverses entitats i partits polí-tics nacionalistes (PSM, ERC, JERC,JEN, STEI, Maulets, Lobby per laIndependència, etc.) ha convocat de noupel dijous dia 30 de desembre la tradicio-nal manifestació per les llibertats nacio-nals del poble mallorquí dins el marc delsPaïsos Catalans. Enguany el lema escollitha estat el de "Per l'Europa dels pobles".Els manifestants partiran del passeig delBorn a les sis d’hora baixa i acabaran, si nohi ha impediments per part del'Ajuntament i Delegació de Governespanyol, davant l'estàtua de Jaume I.Posteriorment com cada any hi haurà unarevetlla amb un concert.

Mor en Roger, jove gracienc,víctima d’un atac feixista

Manifestació de protesta l’endemà de la mort del jove gracienc

Accions i debat ales jornades contra

la precarietatEconomia / 5

G. Bush designaun nou gabinet

Internacional / 6

València acull el Fòrum Mundial per a la Reforma AgràriaEls passats dies 5, 6, 7 i 8 d'aquest mes es va cele-brar a València el Fòrum Mundial per la ReformaAgrària. Aquest congrés, d'abast internacional, haservit per analitzar en tallers, conferències i semi-naris, tot un seguit d'experiències de reforma agrà-ria aplicades a diferents països del món. Durantaquests dies han recordat casos duts a terme al llargdel segle passat a països tan diversos com la Xina,l'antiga URSS, Cuba o Mèxic; o el desenvolupat alpropi Estat espanyol als anys trenta. També s'hanposat en comú els que actualment s’estan desenvo-

lupant a Veneçuela o Sud-àfrica, alguns dels casosmés paradigmàtics del moment. En els debats s'hapogut mesurar fins a quin punt aquests processossobre la propietat de la terra han incidit no nomésen la vida quotidiana dels camperols, sinó tambéquina és la seua trascendència per al desenvolupa-ment macroeconòmic dels mateixos països que lespotencien. Aquest fòrum, que ha estat organitzat per unaquinzena d'organitzacions, ha comptat amb elsuport de vora tres-centes entitats de diferents paï-

sos, des dels moviments camperols fins als esta-ments acadèmics dels cinc continents. Per altrabanda i aprofitant la trascendència mediàtica d'a-quest esdeveniment, membres de Per l'Horta,d'Acció Ecologista-Agrò i de l'organització ViaCamperola van bloquejar de manera simbòlicadurant unes hores la porta d'una de les bases decontenidors que l'Autoritat Portuària té en terrenysprotegits de l'horta de València. En l’acció tambéhi van participar els dirigents de Via CamperolaJosep Bové i Paul Nicholson.

Mireia Comas

Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona

Per tal de connectar-se a Internet, lamajor part de la població contracta elservei d’una companyia privada que,per un mínim d’uns 30 euros men-suals. Aquestes companyies estan enmans de multinacionals i de corpora-cions empresarials que busquen obte-nir el màxim benefici a través de l’o-ferta d’aquest servei. Però ja fa unsquants anys que arreu del món hansorgit alternatives a aquestes compan-yies a través de propostes com la xarxasense fils. Aquestes alternatives sorgei-xen dels moviments socials, que pro-posen la creació de coperatives d’usua-ris per accedir col·lectivament a laxarxa i poder enfortir la comunicaciósocial i les xarxes ciutadanes.Als Països Catalans ja fa un temps ques’han impulsat xarxes sense fils queconnecten ordinadors d’una mateixapoblació o comarca per tal que puguincompartir arxius entre ells. Algunesd’aquestes xarxes són Mataró Sense

Fils, Olot Wireless, Castelló sense fils oArenys.org. La major part d’aquestesxarxes són el que s’anomenen intra-nets, és a dir, connecten a través d’an-tenes diversos ordinadors però notenen la capacitat d’oferir la connexióa Internet.El Berguedà és pionerLa primera experiència que al nostrepaís connecta una d’aquestes intranetssense fils a la xarxa d’Internet global ésal Berguedà. L’empresa Innova és laprimera operadora de telecomunica-cions sense fils i amb una perspectivasocial. Des d’una vesant comunitària,aquesta empresa, formada per gentque prové del moviment de xarxasense fils, ofereix l’accés a Internet glo-bal a les persones que formen part dela xarxa del Berguedà sense fils.Partint de l’experiència berguedana itambé amb el suport d’Innova, acomençament del 2005 a les ciutats deBarcelona, Santa Coloma, Badalona iRubí es posa en marxa una xarxa intra-net sense fils que també oferirà als seus

usuaris l’accés a Internet. La iniciativasorgeix de l’Infoespai, un projectesituat físicament al barri de Gràcia deBarcelona que vol contribuir a la“construcció d’una xarxa autogestio-nada d’eines i mitjans per produir,col·lectivitzar i difondre la informaciótransformadora. Un node de comuni-cació i enfortiment de la xarxa difusadels moviments socials”. Com queaquest espai està constituït com unacooperativa d’usuaris, és l’àmbit legalsobre el qual es construeix la xarxasense fils de Barcelona. Cooperativa d’usuaris d’internetEnric Duran, dinamitzador de la xarxacooperativa sense fils, explica quetothom que vulgui ser usuari d’aques-ta nova proposta serà, també, membrede la cooperativa i participarà en lapresa de decisions sobre l’evolució dela cooperativa d’usuaris. Quan a finalsde gener o principis de febrer es posien marxa aquest projecte, cada usuaridisposarà d’una antena que l’enllaçaràamb una antena troncal situada al seubarri. Alhora, totes les antenes troncalsestaran connectades a través de lesones amb la torre de Collserola, on lacooperativa d’usuaris ha llogat unespai per col·locar-hi una antena queté un abast en línia recta de 20 km.D’aquesta manera, els ordinadors detots els usuaris estan connectats entreells i poden compartir arxius de text,àudio i vídeo. La connexió a l’Internetglobal és possible perquè la cooperati-va compra a una operadora de telefo-nia 2 megues garantides d’accés a laxarxa mundial (a mesura que augmen-ti el nombre d’usuaris es compraranmés megues).Des que fa 15 dies es van obrir les ins-cripcions d’usuaris a la cooperativa, jas’hi han apuntat més de 30 persones,i la previsió és que el nombre creixiexponencialment quan el projecte jasigui una realitat. Les quotes mensuals per als usuarisdepenen de l’ample de banda que vul-

gui cadascú: des dels 6 euros per 64Kfins als 82 euros per 2 megues. Per talde connectar-se a la xarxa hi ha unaquota inicial per instal·lar el punt d’ac-cés i la resta de components necessaris.El punt d’accés que s’intal·la al terratcosta 85 euros. Des de la cooperativaproposen que les persones que es volenfer usuàries animin les seves veïnes iveïns que també se’n facin per tal decompartir aquest cost. D’altra banda,la cooperativa està a punt d’establir unacord amb Sintratel, la societat anòni-ma laboral que han creat els treballa-dors que van ser acomiadats de Sintel,per tal que sigui aquesta empresa laque instal·li els aparells.La quota mensual que pagarà cadausuari servirà per pagar el lloguer del’antena a la torre de Collserola, el costde la connexió a l’Internet global i elmanteniment de la xarxa. Des del’Infoespai calculen que a partir de 100o 150 usuaris ja hi haurà beneficis. Enaquest cas, serà l’assemblea d’usuàries iusuaris qui decideixi què se’n fa d’a-quests diners. Enric Duran ja fa algu-nes propostes: enfortir la intranet i fer-la arribar més lluny o promoure la cre-ació de continguts alternatius perdifondre a la xarxa, com per exemplela televisió dels moviments socials.A més de tenir connexió a Internetsense que cap gran empresa en treguibeneficis, aquesta xarxa permet con-nectar tots els usuaris entre ells i tambétenir un servei de telèfon més barat.D’una banda, les trucades entre totesles persones usuàries seran gratuïtes.D’una altra, la cooperativa, a travésd’acords amb petites empreses de tele-fonia vinculades al moviment sensefils, oferirà que els associats puguin fertrucades més econòmiques, ja que noels cobraran l’establiment de trucada.La inseguretat de la xarxaEls promotors de la iniciativa reconei-xen que l’accés a la xarxa a través de lesones és poc segur. Però expliquen quela xarxa que impulsen a Barcelonagarantirà als usuaris la mateixa segure-tat que fins ara té qualsevol usuari par-ticular que accedeix a Internet a travésdel cable.Cop a la iniciativa de l’AjuntamentLa posada en marxa d’aquest projectesucceeix al cap de pocs mesos que laComissió del Mercat de lesTelecomunicacions espanyola (CMT)prohibís a l’Ajuntament de Barcelonaque continués oferint l’accés gratuït ala xarxa a través de les ones a les sevesinstal·lacions, perquè considerava quevulnerava la competència. Tot i que éspossible que durant les properes set-manes la CMT rectifiqui aquesta pro-hibició, cal remarcar que la xarxa quehavia construït l’Ajuntament no eracap servei als ciutadans sinó només a lapròpia institució.

L’Infoespai i Innova impulsen un cooperativa que permetrà als seus usuarisconnectar-se a Internet al marge de les grans empreses operadores de telefonia

El Barcelonès sense fils serà unarealitat a partir del mes de febrerUna xarxa pels

movimentssocials

l’apunt

El projecte de creació d’una xarxasense fils a Barcelona, SantaColoma i Badalona no només tél’objectiu de facilitar als usuarisun accés més barat a internet i queno beneficiï les grans empreses,sinó que també vol ser una einaper a la difusió de continguts delsmoviments socials. I és que laintranet del Barcelonès es consti-tueix com un espai on totes lespersones usuàries podran ser,alhora, receptores i emissores decontinguts, i també fomentarà latransmissió de projectes audiovi-suals. Això significa, per exemple,que quan el projecte de televisiódels moviments socials es posi enmarxa, aquesta xarxa sense filsserà un espai de difusió ràpid i dequalitat d’aquests contingutsaudiovisuals. Perquè a part del’amplitud de banda a Internetque cada usuari contracti, la intra-net permetrà la difusió d’una granquantitat d’informació entre elsordinadors connectats. Així, lesusuàries i usuaris podran navegarper les webs allotjades als servi-dors connectats a la intranet a unavelocitat 20 vegades superior a lanormal. També es podran baixarel correu electrònic a aquestavelocitat tan superior, i podranveure televisió en directe. I és quecalen un mínim de 600K perpoder veure televisió de bona qua-litat en directe per internet, i cadapunt d’accés a la xarxa tindrà unacapacitat de 8 megues d’ample debanda dins de la intranet.Si bé és cert que de moment seranunes desenes de persones les queformaran part d’aquesta xarxa, sis’aconsegueix convertir aquestprojecte en una xarxa que connec-ti centenars d’ordinadors, el queavui són possibilitats obertes per ala difusió d’informació en formatde text, àudio i imatge, en el futurpoden esdevenir un xarxa decomunicació social.

Del 14 al 28 de desembre de 2004 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Ateneu X,Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, AssociacióCultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, Roses de Llobregat. Casal el Racó, Papereria Elena, PapereriaStel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna,CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya,Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentistade Sants,-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves deProsperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp deMorvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívicde Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, AteneuCultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal IndependentistaEl Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló.Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola.Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català,CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roigde Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell deJoventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu deCaldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Associació Cultural la Fornal (St.Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés), Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès)/ Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés)/ Ateneu independentista i Popularde la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) /Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular LaTraca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx)/ CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12,Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano(Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de SantPetrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ Taberna l’Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de SantAntoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Locals on trobar L’ACCENT

Per a més informació

www.moviments.net

Una antena instal·lada a la torre de Collserola permetrà la connexió a Internet.

Del 14 al 28 de desembre de 2004Països Catalans

Redacció, Barcelona

El passat 3 de desembre sortien enllibertat els dos joves veïns del barride Santa Eulàlia, de l’Hospitalet deLlobregat, després d’haver passatdos mesos a la presó de joves deTrinitat acusats de participar enuns incidents al barri barceloní deSants. la matinada del 3 al 4 d’oc-tubre d’enguany, en què un grupde persones atacà una comissaria depolicia amb còctels molotov. Els joves foren detinguts tempsdesprés dels fets a la carretera deSants, i després de passar per lesmans de la policia durant el perío-de de detenció, en què denunciarenrepetits cops, vexacions i amenaces.L’altre jove que també fou detingutperò fou posat en llibertat al capd’un dia, també denuncià els mal-tractaments patits, com els copsque li rebentaren el timpà i, a con-seqüència, presenta lesions auditi-ves permanents.Davant el jutge, els detinguts nega-ren les declaracions fetes a la poli-cia sota pressions, en les qualshavien admès haver tallat la circu-lació d’un carrer amb contenidors,fet constitutiu d’un delicte de“danys i desordres”. Tot i això,foren enviats a presó pel jutgeAl llarg dels dos mesos i escaig, imalgrat el silenci pel qual van optarla majoria dels mitjans de comuni-cació, han estat moltes i constantsles mobilitzacions i actes que s’hanfet per la llibertat dels dos represa-liats. La més important, el dissabte13 de novembre, fou la manifesta-ció a Barcelona en la qual un milerde persones mostrà el seu suport alsjoves.De la mateixa manera, desenesd’entitats i col·lectius han reclamatel seu alliberament i han mostrat elseu rebuig a l’empresonament delsjoves, entre les quals la Comissió deDefensa de les Persones delCol·legi d’Advocats i l’Ajuntamentde l’Hospitalet.Escarment ‘exemplar’Tant l’advocat dels dos joves comels seus familiars i amics de Comitède suport han denunciat l’injustifi-cable ingrés a presó per un delicte

de “danys i desordres”, delicte que,en cas de provar-se difícilmentpodria suposar una condemna quesuperés la pena mínima que signifi-ca l’ingrés a presó. Malgrat això, el jutge reconegué almateix advocat que l’ingrés a presóera una “escarment”, una mesuraexemplar, per tant, no destinada aldelicte suposadament comès peljoves sinó per atemorir i donarexemple a altres. Fet que resultacompletament il·legal.Igualment, denunciaren el tracterebut a la presó, on foren amena-çats per presos comuns, a instàn-cies de les autoritats del centrepenitenciari, amb ser objecte d’a-gressions si no s’aturaven lesaccions de suport i les mobilitza-cions al carrer.

La seva detenció va revelar un altre cas d’utilització de fitxes il·legals de militants polítics perpart del grup IV de la Brigada d’Informació de la policia espanyola

L’Ermengol i l’Eudald lliures desprésde dos mesos de presó

El grup IV de la Brigada d’Informació busca delictesper atribuir a una llista de militants polítics La detenció dels dos joves de l’Hospitalet i d’unde Cornellà va fer sortir a la llum la utilitzacióper part de la Brigada d’Informació de la policiaespanyola d’un dossier amb fotografies i dades demés de trenta persones, vinculades a diferentsorganitzacions i moviments socials, des de l’es-querra independentista al moviment antigloba-lització, moltes de les quals mai han estat fitxadesni detingudes. Segons informava el periòdic LaBurxa, editada al barri de Sants, els joves, a mésde denunicar els cops, les pressions i amenacespolicials patides en els interrogatoris, explicarencom els mostraren el dossier per tal que assenya-lessin alguns “culpables”. La negativa dels joves ainculpar ni assenyalar terceres persones impedíque aquest cop es repetís el que ja ha passat altresvegades. El jutge, a més, el deixà en llibertat a lespoques hores per l’evident manca de proves.Aquesta forma d’actuar, destinada a encolomartota mena d’accions a persones conegudes per laseva militància política o social, ja ha estatdenunciada altres vegades. És el cas dels tres deGràcia, que foren inculpats en base a pressionscom aquestes sobre un jove detingut per l’atac a

un caixer, al qual feren assenyalar les fotografiesde joves no fitxats.La novetat, en aquest cas, és que hi ha provesmaterials, ja que els agents inclogueren el dossieren l’atestat policial adreçat al jutge, fet que per-meté als advocats poder veure’l i denunciar-nel’existència.Si bé els membres de l’esmentat grup policial,especialitzat en els seguiments, la provocació i lapersecució per raons polítiques, actuen confianten la impunitat i amb un relatiu buit legal res-pecte a aquests procediments, diferents advocatshan confirmat que podrien ser consideradesdelicte, en vulnerar l’article 22 de la Llei orgàni-ca de protecció de dades.El treball d’aquest grup (primer anomenat grupVI i després IV) començà sota el mandat de ladelegada del Govern espanyol al Principat, JúliaGarcia-Valdecasas (PP), en un moment d’efer-vescència de moviments contestataris, especial-ment l’independentisme i el moviment okupa, icomençà a actuar precisament contra aquests,sobre els quals ha caigut els darrers anys el pes dela repressió, amb centenars de detinguts, amb la

conseqüent despesa de recursos i forces en la llui-ta antirepressiva i la criminalització dels mitjansde comunicació de masses, que s’han acostumata recórrer exclusivament a fonts policials, perinverossímils que fossin les versions oficials. El pitjor moment d’aquest grup policial passàdurant les mobilitzacions contra les cimeres delBanc Mundial i de Caps d’Estat de la UE aBarcelona, així com les manifestacions contra laguerra, a causa de la utilització que en féu el PPno ja contra els destinataris habituals de larepressió, sinó contra un ampli moviment quecomptava fins i tot amb el suport conjuntural del’oposició per desgastar el govern. Fou aleshoresquan alguns mitjans començaren a qüestionar-neels procediments, i fins un jutge arribà a declararque els informes de la Brigada d’Informació sem-blaven redactats per la policia política franquista.Un cop el PSOE ha assolit el poder, però, a horesd’ara és prou clar que amb l’actual Delegació delGovern, en mans de Joan Rangel, no s’han atu-rat aquestes pràctiques, tant útils a l’hora de des-activar o frenar els moviments polítics i socicialscompromesos políticament.

Pancarta al Camp Nou en el partit contra el Real Madrid

Endavant

Per a més informació

www.laburxa.org

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.-

Tres activistes de la CoordinadoraTarragona Patrimoni de la Pau esvan encadenar al balcó del'Ajuntament de la ciutat el passat 1de desembre. El motiu, protestarcontra l'arribada al port deTarragona del vaixell militar JFKdesprés de participar en l'agressiócontra l'Iraq. D'altra banda fa unessetmanes un grup d'antimilitaristesbarrava el pas al tren provinent delquarter de l'OTAN de Bétera (elCamp del Túria), que transportavamaterial per a unes maniobres aSaragossa. La segona inspecció ciu-tadana a aquesta mateixa base mili-tar es va dur a terme fa uns mesos

per una quarantena de persones,acció que s'emmarca dins laCampanya de Desobediència Civilcontra l'ús militar d'aqueststerrenys.Marines a TarragonaLa capital del Tarragonès acull regu-larment al seu port vaixells militarsde l'OTAN sense cap control deltipus d'armament i amb la possibili-tat que algun sigui de propulsiónuclear. En motiu de l'arribada, el30 de novembre, del vaixell militarJFK a la ciutat, tres activistes de laCoordinadora s'han encadenatdurant tres dies al balcó del'Ajuntament per protestar contraaquestes "visites". Durant aquestsdies s'han instal·lat taules per reco-llir signatures, s'han distribuït octa-vetes entre la població i els marinesi ha sigut habitual la presència depancartes a la ciutat, entre d'altresaccions. Una moció consensuada entre ERC,ICV i PSC i presentada al Plenariproposava que l'Ajuntament s'adre-cés al Govern de l'Estat per reclamarla modificació dels convenis quecontemplen la presència dels vaixells

de guerra al port de Tarragona. Lamoció va ser rebutjada amb els votsen contra de l'equip de govern, for-mat per CiU i PP.La Coordinadora assegura que "s'haassolit l'objectiu de visualitzar lapresència del JFK i dels marinesdesembarcats a la ciutat, provinentsde la zona del golf, de bombardejarIraq, i també s'ha assolit l'objectiude provocar una clarificació de lapostura dels partits polítics".No a la base de BéteraUn grup d'antimilitaristes van atu-rar un tren militar que procedia delquarter de l'OTAN a Bétera i quetransportava material a Saragossa,on l'OTAN havia de fer unesmaniobres preparatòries per acomandar la nova Força de Respostade l'Aliança Atlàntica. Mitjançantaquesta acció, feien una crida a"l'insubmissió activa i a no col·labo-rar amb els preparatius de les gue-rres." Després de dues hores la poli-cia va detenir, amb desmesuradaviolència, quatre dels participants:dos que s'havien lligat amb tubs ales vies i els dos que portaven lapancarta. S'enfronten a una possible

condemna d'un any de presó, mal-grat no haver causat danys físics nimaterials. El judici, que s'havia decelebrar el 3 de novembre, ha que-dat posposat fins a nova ordre.Alerta Solidària fa una crida al con-junt de moviments socials a partici-par als actes organitzats per oferirsuport als quatre detinguts i demanala seva absolució.Quaranta persones van participar enla segona inspecció ciutadana a labase militar de Bétera el maig d'a-quest any. L'objectiu era la constata-ció de l'existència d'armes de des-trucció massiva, com també la recu-peració dels terrenys per a usoscivils. La Guàrdia Civil va sol·licitarel processament per danys d'un delsparti-cipants, acusat d'haver tallat elfilat que protegeix el recinte.Finalment el jutjat número 4 deLlíria ha tramitat la denúncia perdanys, i el judici de faltes va tenirlloc el passat dos de desembre. Elgrup d'inspectors a la base del'OTAN exigeixen "el desmantella-ment total de la base, així com del'exèrcit de l'Estat espanyol i del'OTAN mateixa".

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Es compleixen dues dècades del nai-xement del Moviment de Defensa dela Terra (MDT) a Reus com a orga-nització política unitària de base del'independentisme revolucionari. Lescircumstàncies han volgut que actual-ment l'MDT hagi esdevingut unaorganització de caire estratègic aban-donant la seva funció unitària de ladècada dels 80. Naixement i evolució de l'organitza-ció unitàriaEl creixement de l'independentismedesprés de la mort de Francisco Francova culminar amb la proposta acordadaa la Trobada Independentista de 1982d'impulsar els Grups de Defensa de laTerra (GDT). Aquests foren elsembrions de l'MDT, una nova orga-

nització unitària que englobaria elconjunt de forces de l'esquerra inde-pendentista. Els principis de la forma-ció es basaven en la lluita contra l'o-pressió nacional i social, la repressió,així com la defensa dels PaïsosCatalans com àmbit nacional i el"suport a totes les formes de lluita".

El final de la dècada dels 80 acabàamb el trencament de l'MDT. Lesdivergències entre els partidaris de launitat popular i els de l'estratègia delfront patriòtic van provocar que l'or-ganització perdés el seu caràcter uni-tari. Segons l'organització, la repres-sió que va viure l'independentismel'any 1992 -i que recentment hacomportat la condemna de l'Estatespanyol per no investigar les torturesque es produiren (veure L'Accent46)- va impedir adequar-se a la novarealitat dividida i va comportar quede facto de 1994 a 1997 l'organitza-ció desapareixés.La nova realitat (1998 - 2004)L'any 1998 el Moviment de Defensade la Terra (MDT) es refunda com a

organització estratègica. És el camíque trien el gruix de militants de ladissolta Assemblea per a la UnitatPopular (AUP) que decideixen noentrar al partit socialdemòcrataEsquerra Republicana de Catalunya(ERC). Segons Carles Castellanos,històric militant de l'organitzacióindependentista, ERC no va aconse-guir a mitjans de la dècada passadarecollir l'essència del moviment dels80 entre d'altres "per centrar l'activi-tat en la vida parlamentària en detri-ment de la construcció d'instrumentsdel moviment popular". Actualment, i tenint a pocs mesosvista la seva IX Assemblea nacional, eltreball de l'organització es realitza enquatre àmbits: municipal, sociopolíticals casals, en la defensa de la llengua iel territori així com la voluntat d'a-profundir en el treball sindical. VicentConca, al ser preguntat pel futur haconsiderat que segons la definicióorganitzativa de l'Esquerra Inde-pendentista, la funció de l'MDT seràuna o altra. En tot cas, considera quel'objectiu hauria de ser formar partd'una possible organització unitàriaestratègica.Acte de celebració dels 20 anysPer tal de commemorar l'efemèride,el passat 11 de desembre se celebrà unsopar al CAT de Gràcia. L'acte, en elque hi assistiren unes 150 personespretenia reunir militants i simpatit-zants de l'organització de les duesèpoques. La sobretaula fou elmoment pels parlaments de CarlesCastellanos i Toni Infante així comles actuacions musicals de MarcelCaselles entre altres.

Del 14 al 28 de desembre de 2004 Països Catalans

Inauguració dela primera"oficinad'okupació"Els desallotjaments de centressocials com l'Hortet del'Hospitalet o el Pati Blau deCornellà els darrers mesos no haaturat el moviment okupa. De fet,el proper 17 de desembre es preveula inauguració d'una oficina situa-da a l'Illa Robadors de Barceonaque assessorà a col·lectius i perso-nes que decideixen optar per utilit-zar finques buides per a objectiussocials o d'habitatge. D'altra bandas'ha de destacar que les darreressetmanes s'han creat centres socialsa Cornellà, l'Hospitalet, aGranollers, al barri del Carme deValència i a l'Eixample deBarcelona.

Per l'Europa delsPoblesCoincidint amb la festa espanyoladel Dia de la Constitució, l'orga-nització independentista Endavantha organitzat diverses xerrades depresentació del document Per laIndependència dels Pobles en unaEuropa dels Pobles, signat conjun-tament amb l'organitzacióBatasuna d'Euskal Herria i Nos-Unidade Popular de Galiza. Elmanifest reclama el dret de lesnacions oprimides a participar enla construcció de l'Europa delfutur a partir del "reconeixementdels nostres drets en condicionsd'igualtat". Segons van afirmar, eldocument és "un primer pas en lacoordinació internacional d'orga-nitzacions d'alliberament nacionali revolucionàries".

Vaga de fam a laVernedaVint-i-dos immigrants sudamè-ricans internats al Centre dedetenció de la Verneda(Barcelonès) van iniciar el dia 10de desembre una vaga de famcontra la seva expulsió i en pro-testa per la indefensió en la quees troben, ja que no els han per-mès rebre l’assessorament nid’un advocat d’ofici.Segons l’Assemblea per laRegularització sense Condicions,80 persones es troben internadesen aquest centre a l’espera de serexpulsats “nomès pel fet de notenir papers”; l’assemblea dedefensa dels drets dels treballa-dors immigrants ha denunciatque els vaguistes han estat san-cionats sense cap visita.

L'Ajuntament de Tarragona ocupatcontra els vaixells de l’OTAN

L'MDT celebra les seves dues dècades d'existència amb un acteal CAT de Gràcia

20 anys de lluitadefensant la terra

L’acte va reunir més d’un centenar de persones al CAT

La lluita antimilitarista també es fa veure a València, on un grup de persones bloquejarenun tren amb equipament del quarter de l'OTAN a Bétera

Cronologia-Estiu de 1982. V TrobadaIndependentista al Garraf. Impulsdels GDT.- Estiu de 1984. Fundació de l'MDTa Reus.- Març de 1985. Incorporació d'IPC

a l'MDT.- Febrer de 1987. Escisió de l'MDT .- Juny - juliol de 1992. Detenció dedesenes independentistes a la "Ràtziade Garzón".- Març de 1993. Fundació de l'AUP.-Juny 1998. Dissolució de l'AUP ireorganització de l'MDT

L’Accent

Àlex Tisminetzky, Barcelona

La Xarxa contra el Tancamentd'Empreses i la Precarietat ha convocatdurant les darreres setmanes concen-tracions, accions de protesta, tallers ipassis de vídeo en el marc de les jorna-des de protesta social. Durant dues set-manes, activistes dels movimentssocials, d'organitzacions d'esquerres,sindicalistes i persones de diverses pro-cedències polítiques han coincidit ambla voluntat d'estructurar un movimentcontra la precarietat, entesa com lesvulneracions dels drets més elementalsde les persones en els àmbits de l'habi-tatge, laboral, serveis públics o de sani-tat.2 de desembre, jornada d'accionsLa primera cita de les jornades de llui-ta social va ser una convocatòria d'ac-cions descentralitzades de denúnciasocial, que es van iniciar en el món uni-versitari; a mig matí, membres del'Alternativa Estel van panjar pancartesgegants a les facultats de Geografia-Història i a la de la de Filosofia delCampus Diagonal de Barcelona i pos-teriorment es van fer també accionscontra la precarietat als menjadors uni-versitaris. A la Universitat Autònomade Bellaterra es va fer una cercavila desde la plaça Cívica. Igualment hi haguéaccions de sensibilització contra la pre-carietat al pati de Jaume I (CampusCiutadella) de la Universitat PompeuFabra de Barcelona.A la tarda, una vuitantena de persones

es van concentrar a dos quarts de sis dela tarda a la plaça de Sants convocatsper l'Assemblea de Barri; la protesta,que portava el lema "Línia 0, metrogratis" va reivindicar uns transportspúblics gratuïts. La protesta es va con-sistir en mantenir obertes les portes delmetro a Plaça de Sants i Diagonal aju-dant als ciutadans a viatjar sense pagarbitllet. Posteriorment, a dos quarts deset de la tarda, un centenar de personeses van manifestar per Gràcia convocatsper l'Assemblea de Barri en protesta pelpreu de l'habitatge a la vila; la protestava recórrer el barri pintant les façanesde les multinacionals, seus bancàries iimmobiliàries, finalitzant a la plaçaRius i Taulet on es va desplegar unapancarta des del campanar en protestaper la política del districte respecte a lesokupacions gracienques.Al Poblenou, una quarentena de perso-nes van recórrer la rambla fins a la plaçadel Mercat del Clot denunciant la pre-carietat laboral i social, penjant "llufes"i pintant diverses accions a les empresesque precaritzen les condicions de vidadels seus treballadors. Al barri d'Horta,una quinzena de persones es van mani-festar pel passeig Maragall, centrant lesseves protestes a la seu de Telefonica. Albarri barceloní de la Ribera, el col·lec-tiu contra el forat de la vergonya va rea-litzar diferents accions durant la tarda.A Lleida (Segrià), la cèntrica seu del'ETT Adecco va viure un berenarpopular a la porta i una clausura sim-bòlica del local organitzat per l'assem-

blea d'Endavant; dues patrulles delsmossos d'esquadra van identificar unadesena dels participants. Posteriormentes va realitzar un mural contra la preca-rietat. A Vilanova i la Geltrú (Garraf)també una ETT va viure una acciócontra els contractes precaris; una ofici-na va ser simbòlica tapiada de l'oficina,on es va deixar un ninot penjat repre-sentant la mort del treball digne. AGranollers (Vallès Oriental) també esva tapiar simbòlicament amb paperd'embalar, però en aquest cas va ser laseu de CCOO, en denúncia pel papercol·laborador de la seva direcció amb laprecarietat i també es va deixar unninot penjat, finalitzant la protestaamb el llançament de pintura vermellaa la façana. A Sabadell (VallèsOccidental) es va realitzar, a les set de latarda, una performances contra la preca-rietat davant l'Ajuntament, a la plaçaDoctor Robert. 9 de desembre, accions a BarcelonaEl 9 de desembre la Xarxa havia con-vocat una sèrie d'accions de protestasocial a Barcelona. A les 12 del migdia,un centenar de persones es van mani-festar pel centre de la ciutat, tallant elcarrer Fontanella i la Via Laietana entrecrits contra la precarietat. A la seu deTelefonica de Portal de l'Àngel, uns tre-

balladors van desplegar una pancartades d'una de les finestres contra les pri-vatitzacions. Posteriorment, els mani-festants van ocupar durant uns minutsla Cambra de Propietat a la ViaLaietana, que va ser encartellada perdins amb demandes d'habitatge dignei contra l'especulació.A la tarda, un centenar de persones esvan manifestar pel centre de la ciutatportant un gran Sant Precari i unaDoña Precarietat, patrons de la preca-rietat, i cridant a la participació en lesjornades.Jornades a CotxeresLes jornades de debat a les Cotxeres deSants (Barcelona) es van iniciar el dia10 de desembre, on una vuitantena depersones van participar a la taula rodo-na per analitzar la precarietat, ambintervencions de la Campanya delsPaïsos Catalans contra la Constitucióeuropea, de l'Observatori del DeuteExtern i de la pròpia Xarxa.El matí del dia 11, unes 150 personesvan participar als quatre tallers queestaven previstos; el d'habitatge, deslo-calitzacions, serveis públics i els mésprecaris entre els precaris. Després deldinar popular, unes 200 persones vanparticipar al debat final i les conclu-sions dels tallers amb la intervenció desindicalistes de FTC, CO.bas, IAC iCGT i de membres de diferents movi-ments socials. Els participants i orga-nitzadors van destacar la importànciade buscar espais de debat i coordinacióentre els diferents sectors que lluitencontra la precarietat i el capitalisme.Durant tot el dia es van passar diferentsvídeos sobre lluites socials, destacant-sela lluita de les empreses ocupades del'Argentina, amb la presència d'undelegat de Zanon, fàbrica reapropiadapels treballadors després de ser tancadapel propietari.Concentració a Sant JaumeFinalment, unes 250 persones es vanconcentrar a la plaça Sant Jaume deBarcelona com a cloenda de les jorna-des. Entre els manifestants destacavenels treballadors d’autobusos i els inte-rins d’Ensenyament.

Del 14 al 28 de desembre de 2004Economia

La Cambra de la Propietat de Barcelona es va ocupada el 2 de desembre

Concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona

La lluita contra laprecarietat pren els carrersLes jornades de la Xarxa contra el Tancament d'Empreses s'inicien amb unaquinzena d'accions i agrupen més de 250 persones en els tallers i debats

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon: E-mailTipus de subscripció: *ordinàries: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) anual (36 euros)

*solidàries: aportacions superiors a les ordinàriesDomicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra.46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32. Accent@correucatala.com

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Protestescontra eltripartitLes jornades de la Xarxa s'han donaten un context de creixent conflicti-vitat laboral de diferents sectorsamb les administracions tripartites ala ciutat de Barcelona

Pessebre alternatiu a Sant Jaume El dia 1 de desembre els treballadorsde l’Institut Municipal de Parcs iJardins de Barcelona es van concen-trat en la plaça Sant Jaume organit-zant un pessebre alternatiu presiditper un "Sant Clos PrivatitzadorPatró de Sant Calé". La protesta festiva convocada per laCGT va tenir lloc durant la inaugu-ració per part de l'alcalde del pesse-bre oficial i tenia l'objectiu dedenunciar la propera privatitzaciódel servei que ha proposat el governtripartit barceloní (PSC, ICV-EUiAi ERC) i que inclou l'entrada massi-va de capital privat en la gestió del'Institut Municipal de Parcs iJardins

Milers de professors es mobilitzencontra EnsenyamentEl sistema de convocatòria per partde la Conselleria d'Educació d'unesmassives oposicions a professors harevoltat als professors del Principat.El pla inclou treure en tres anys10.000 places d'oposicions, peròsense cap puntuació pels interins isubstituts, que en alguns casos por-ten dècades treballant en precari.Les assemblees de treballadors hanvalorat com a "molt negativa"aquesta convocatòria que pot signi-ficar la pèrdua de treball a unamajoria d'aquest col·lectiu laboral. La vaga dels interins i substituts delpassat 1 de desembre va tenir unseguiment del 70% segons els sin-dicats convocants, IAC-USTEC iCGT, i la manifestació va aplegaral matí a 2.000 professors aBarcelona. A la tarda, unes 300persones van participar a l'assem-blea a Cotxeres de Sants, on es vaacordar continuar amb les reivindi-cacions, i des d'on va partir unaconcentració espontània davant laseu d'ERC per protestar per l'in-compliment de les seves promeseselectorals en el tema. A Girona la manifestació va aplegar500 persones, i van ser 400 aTarragona, 100 a Tortosa i també100 manifestants a Lleida

14 de desembre, jornada de lluita ales Administracions PúbliquesLa majoria sindical de les adminis-tracions públiques del Principathan convocat mobilitzacions enprotesta per la política "continuis-ta" del govern tripartit i en deman-da d'unes condicions dignes de tre-ball. Els sindicats CATAC·IAC,USOC, CGT, SAC, STAJ i SAPhan convocat concentracionsdavant el lloc de treball i a la dele-gació del Govern a Tarragona, a les10 del matí i concentracions a les 7de la tarda a la plaça Sant Jaume aBarcelona.

Xarxa contra els tancaments

Del 14 al 28 de desembre de 2004 Internacional

Manel Lopez i Esteve, Lleida.-

"En la meua opinió, aquest nouparadigma (la guerra global contrael terrorisme) ha deixat obsoletesles limitacions de la Convenció deGinebra sobre interrogatoris a pre-sos enemics, convertint en pinto-

resques algunes de les seues estipu-lacions", Alberto Gonzales, FiscalGeneral dels EUA.D'aquesta manera definia el fiscalgeneral el sistema penal que l'ad-ministració Bush ha implantat,arran de la seua ofensiva contra el"terrorisme" global, a l'Iraq ocu-

pat. El sistema penal de l'adminis-tració Bush a l'estranger, organitzatde Guantanamo a Abu Ghraib, haestat dissenyat com un sistema detortura planificada per a manteniruna situació d'obscuritat extrajudi-cial idònia per a realitzar sobre lapoblació iraquiana tot tipus de tor-tures. Les imatges emeses a l'abrildel 2004, en les que es mostravenpresos obligats a simular actessexuals i sotmesos a tot tipus detractes degradants, commociona-ren l'opinió pública internacional iobligaren tant al secretari de defen-sa, Donald Rumsfeld com aGeorge Bush a excusar-se pública-ment per les tortures realitzades perles forces d'ocupació. Les paraulesde Bush i Rumsfeld però no forenmés que paraules, i les imatgesd'Abu Ghraib només mostraven lapunta de l'iceberg de tot un siste-ma de detencions i tortures per

garantir a les companyies estrange-res l'estabilitat necessària per a lesseues inversions. Els abusos d'AbuGhraib reflexaren la pràctica siste-matitzada de la tortura, la creaciód'una sèrie de camps de detencióentre els quals hi figuren els d'AbuGhraib i el d'Umm Qasr, i l'estra-tègia dels oficials militarsd'intel·ligència per tal de liquidarla resistència popular. Així no ensha d'estranyar que per als iraquiansels fets d'Abu Ghraib no represen-tessin cap novetat sinó que nomésvisualitzaven una realitat conegudaa través dels testimonis dels presosposats en llibertat. Tot i aqueststestimonis, part dels iraquians i ira-quianes que han patit tortures noho denuncien públicament per lacommoció que en una societat,majoritàriament islàmica com lairaquiana, generen les vexacionssexuals i més si aquestes són entre

persones del mateix sexe. D'altrabanda el que han evidenciat les tor-tures sexuals patides pels presos ira-quians ha estat l'homòfobia insti-tucionalitzada present en la socie-tat nord-americana i especialmenten l'exèrcit. La reticència a denun-ciar públicament els interrogatorissota tortura s'ha mostrat mésaccentuada entre les dones iraquia-nes, perquè l'honorabilitat estàmolt lligada en les societats islàmi-ques a la intimitat personal i resul-ta socialment degradant fer públichaver patit pràctiques de tortura.Tot i així, l'Observatori del'Ocupació a Bagdad ha detectatun nombre creixent de casos dedones que han explicat les pràcti-ques a les que han estat sotmeses iles repercussions que han tingutsobre les seues vides. El que l'impe-ri nord-americà ha realitzat ha estatla guerra global contra els dretshumans, o el que l'antic director dela CIA James Woolsey anomenàcom la "IV Guerra Mundial", pertenir via lliure per a instaurar la lleide la barbarie arreu del planeta. Enparaules d'un pres iraquià, no ésdifícil torturar a presos per algúque bombardeja les cases dels civilsmatant a nens i a dones.

Sonia Jiménez, València.-

Els Estats Units d'Amèrica no comp-ten amb un sistema de sufragi directeper a l'elecció del president. Els ciuta-dans i ciutadanes voten una llista d'e-lectors, que són qui han de triar entreels candidats. Aquest peculiar sistemad'elecció va ser posat en entredit quana les eleccions de l'any 2000 forennecessaris 36 dies per a determinar quihavia guanyat els comicis. Però llunyde buscar una reforma del sistema peruna participació directa que poguésafavorir les minories, els dos grans par-tits s'arriscaren a llançar-se a la cam-panya amb l'amenaça i l'ombra d'a-quells fets. Ara bé, que el guanyador deles eleccions nord-americanes de 2004ha estat George W. Bush és quelcom

que, a diferència del que passà fa qua-tre anys, no es pot posar en dubte. Siper guanyar la presidència era necessa-ri el vot de 270 col·legis electorals,Bush assolí els 286 vots front als 252del seu adversari, John Kerry.D’aquesta manera, el president Bushcomença la nova legislatura amb lalegitimitat que dóna una alta participa-ció i 58 milions de vots a les seuesesquenes. I si la imatge que s’estàdonant des de la Casa Blanca és decalma, de tradicionals estampes nada-lenques amb gos inclòs, allò cert és queal darrere hi ha un intens movimentdiplomàtic per a la conformació delnou gabinet. És estratègicament moltimportant triar amb agudesa l'equipque haurà de fer front els propers qua-tre anys, així com la línia que haurà deseguir aquest equip. Tres són els eixossobre els quals, amb tota probabilitat,

rotarà pròperament la política nord-americana: la seguretat interna, la gue-rra d'Iraq i la malmesa economianacional. I pels noms dels futurs secre-taris i secretàries que ja s'han fetpúblics, tot indica que Bush ha apostatper la branca dura del partit. El primeren fer pública la seua dimissió va ser elsecretari d'Estat, Colin Powel, qui haestat qualificat com a "colom entre fal-cons" per la seua fama d'home dialo-gant i obert. En la seua arxiconegudalluita contra Donald Rumsfeld, Powelha resultat perdedor, i la millor senya ésque el seu lloc serà per a CondolezzaRice, una de les persones més properesa Rumsfeld. Aquesta dona és una de lesmàximes responsables i impulsores delconcepte de "seguretat preventiva" queexcusà la invasió d'Iraq. Però els fils deRumsfeld arriben més enllà. CarlosGutierrez, qui substituirà a DonaldEvans front a la secretaria de Comerç,és actualment president de la Kellogg's,empresa de la que el secretari deDefensa ha estat membre del seuConsell d'Administració. Gutierrez,que arribà als EUA quan era un xiquet,fugint de la Cuba de Fidel Castro, seràl'encarregat de supervisar personal-ment l'embargament a l’illa. Un altrellatí estarà entre els homes forts de laCasa Blanca. Alberto Gonzales, nét demexicans, substituirà a John Ashcroftal front de la secretaria de Justícia. SiAshcroft destacà per la polèmicaPatriot Act, una mena de llei antiterro-rista que autoritza les escoltes telefòni-ques, endureix les normes d'immigra-

ció i permet la vigilància del correuelectrònic, Gonzales sabrà continuaramb aquesta línia pel que es pot des-prendre de les seues declaracions, onqualificava els presos de Guantánamocom a combatents enemics i no preso-ners de guerra, i per tant no suscepti-bles d'aplicació dels preceptes de laConvenció de Ginebra. Junt a Powel,Evans i Ashcroft, cinc secretaris méshan presentat la seua dimissió. RodPaige, secretari d'Educació, serà substi-tuït per Margareth Spellings. La gestióde Paige va ser molt polèmica en quant

a les relacionsamb la NEA, el major sindicat de pro-fessionals de l'ensenyament i a qui elsecretari qualificà d'organització terro-rista per posar en dubte alguns precep-tes del seu projecte No child left behind,programa que busca l'atenció especia-litzada a l'alumnat més ressagat peròque sanciona les escoles de més baixosingressos que no assoleixen els mínims.Spellings, qui ja treballà com a assesso-ra d'educació per a Bush en la seuaèpoca de governador a Texas, potserhaja estat una de les persones amb mésinfluència a la Casa Blanca aquest

darrers quatre anys des del seu càrrecd'assessora política. Una altra de lesdimissions és la d'Ann Veneman.Veneman, secretària d'Agriculturadurant el primer mandat de Bush, apesar de les seues bones relacions ambels productors agropequaris no gosavade bona fama entre les associacions deconsumidors. La seua cartera serà per aMike Johanss, actual governador deNebraska. La idea de la qualitat huma-na de Johanss ens la dóna el fet que l'es-tat on ha sigut governador ostenta eldubtós mèrit de ser, junt al d'Alabama,l'únic on la pena de mort s'aplica ambla cadira elèctrica. Per una altra banda,el premi per a Bernard Kerik per haver-se encarregat durant el 2003 de lareconstrucció de la policia iraquiana insitu anava a ser la secretaria deSeguretat Interna, càrrec creat arran

dels atacs de l'11-S i on substituiria aTom Ridge. Però Kerik ha declinat l'o-ferta de Bush després dels rumors sobrel'enriquiment personal que l'ha supo-sat de guerra. Aquests sis nous càrrecshauran de ser ratificats pel Senat, de lamateixa manera que s'haurà de fer ambMark McClellan, germà del portaveude la Casa Blanca, Scott McClellan, sifinalment és designat, com sembla pro-bable, per a substituir a TommyThompson al front de la cartera deSalut. A diferència de la resta de com-panys, sembla que Thompson no dei-xarà l'equip sinó que canviarà la seuacartera per la de Transports, actual-ment en mans del demòcrata NormanMineta. És encara una incògnita quisubstituirà el també dimitit SpencerAbraham, únic àrab del gabinet i res-ponsable fins ara de la secretariad'Energia.

La part més moderada del govern 2000-2004 es reemplaça perla secció dura del partit

George Bush designael seu nou gabinet

L’ocupació d’Iraq o laplanificació de la tortura

“286 col·legiselectorals votaren perGeorge W. Bush frontals 252 de John Kerry”

“Hi ha un intensmoviment diplomàticper a la conformaciódel nou gabinet”

Condolezza Rice serà la nova secretària d'Estat

La tortura ha estat una arma de l’exèrcit nord-americà contra la població iraquiana

L’administració Bush ha organitzat un sistema de tortura a escala global

Josep Maria Solé, Barcelona

Des de l'any 2002, l'Ajuntament deSant Adrià de Besòs va començar a tre-ballar per tal d'anar assentant les basesdel que hauria de ser aquest nou museuque pretén la reflexió al voltant de laimmigració. El passat 20 de novembrese'n va inaugurar el primer dels edificisdel qual constarà, la Masia de CanSerra, futura seu del centre de docu-mentació i recerca d'història de laimmigració. La primera de les exposi-cions que hi acull, “D'immigrants aciutadans”, és un repàs de la situaciómigratòria de la Catalunya franquista.L'exposició, de dimensions força reduï-

des, consta d'una sèrie de plafons (17)que tracten, de forma esquemàtica icronològicament des de finals del segleXIX, les diferents onades migratòriesque han fet cap a Barcelona. A més,dues televisions projecten audiovisualsamb imatges que reflecteixen les condi-cions d'arribada i establiment de lesdiferents comunitats immigrades, i unsauriculars que no funcionaven hauriende transmetre'ns diferents testimonisd'immigrats en primera persona. El responsable del text dels plafons,columna vertebral de l'exposició, és elprofessor d'història de la UAB i mem-bre del Centre d'Estudis sobre les Èpo-ques Franquista i Democràtica

(CEFID) Martí Marín. La seva preten-sió és il·lustrar, a través del testimonihistòric, el que de certa té la cita quetanca l'exposició i que és obra de l'an-tropòleg Manuel Delgado: "... a la ciu-tat ningú no hauria de ser consideratintrús, bàsicament perquè no hi haningú que no ho sigui. Tothom ésimmigrant, o fill, o nét d'immigrants,tothom va venir de fora alguna vega-da." (Diversitat i integració). El primer dels períodes històrics trac-tats és el que comprèn el final del segleXIX i l'inici del XX. És aquesta una

època en què el trànsit cap a la moder-nització econòmica provoca una onadamigratòria dins del mateix Principat iels seus protagonistes són els habitantsrurals amb menys recursos. El segonperíode analitzat és el que es desenvo-lupa durant la llarga postguerra (qua-rantes i cinquantes). En aquest cas, laimmigració segueix procedint de l'àm-bit rural, però ara vénen també, isobretot, de territoris de fora delsPaïsos Catalans. Ara, però, a la ganas'hi afegeix un nou estímul migratori:la voluntat dels vençuts de la guerra de

fugir dels nuclis d'habitants reduïts onel control no els deixava respirar. Comque les autoritats franquistes no pre-nen mesures perquè aquests fluxos esrealitzin de forma més o menys orde-nada, aquest és també l'inici del barra-quisme. El tercer dels períodes de quèconsta l'exposició és el que ens explicales immigracions dels anys de l'anome-nat desarrollismo (seixantes i setantes).Aquesta és l'onada migratòria mésimportant que ha viscut el Principat deCatalunya i és la que s'anirà establint ales poblacions que envolten Barcelonacom ara Santa Coloma de Gramenet,Sant Adrià del Besòs i Cornellà. Comque el govern franquista ja ha vist quesi no pren mesures, el malviure enbarraques acabarà creant una situaciód'explosió imminent, es comencen aconstruir a tort i a dret polígons dequalitat deplorable. El quart i darrerdels períodes exposats és el que té aveure amb la conversió d'aquestsimmigrants en ciutadans que militenen l'antifranquisme en pla d'igualtatamb els catalans d'origen.

Del 14 al 28 de desembre de 2004Cultura

Revolta 21, "No oblidis mai"(Propaganda pel fet, 2004)

Elaborat entre Girona, EuskalHerria i Alemanya, els Revolta 21fan un pas endavant i és consolidencom un dels grups més importants al'escena catalana. Després d'unamaqueta i un disc on ja s'intuïa elpoder del grup de Sant Pere de

Riudebitlles, ara amb aquest Nooblidis mai ens deixen a tots bocaba-dats amb un disc sorprenent que técom a temes centrals l'antifeixisme ila memòria històrica. Des del primertall s'entreveu una bufetada de ràbiai resistència contra el sistema.Cançons com No oblidis mai,Príncep blau (un al·legat contra laviolència de gènere) o Endavant ambel somni seran alguns dels propershimnes que cantarà el jovent català. Cal destacar l'elaboració de les lle-tres, tan compromeses com enstenen acostumats els Revolta 21.Menció a part mereix el segon temadel disc, No crec amb la lletra delcantant de Kop, Juanra, i amb lacol·laboració del MARS, vocalistad’Habeas Corpus amb qui el grupdel Penedès comparteix una fortaamistat. Finalment, recomanar a tothomaquest disc que eleva els Revolta a laprimera divisió musical catalana.

Camarada Kalashnikov, "Armadel Poble" (Bullanga, 2004)

Si abans parlàvem d'un presentimmediat, ara avancem cap alfutur amb els CamaradaKalashnikov (CK), un jove grupde rock combatiu de Sant MartíSarroca. Amb clares influènciesque van des dels Inadaptats fins a

Opció K-95 passant pels primersObrint Pas, els CK ens presentenla seva primera maqueta, "Armadel Poble" avalada per la produc-ció d'en Trashoo (Inadaptats).Gravat el juny d'aquest any al'Ateneu Popular X de Vilafranca,la banda del Penedès practica unpunk-hardcore prou potent on elsritmes accelerats s'acompanyen delletres antiimperialistes i anticapi-talistes. Segons paraules seves, elsCamarada donen la veu "a lesesquerres i a tots els oprimits,siguin pels motius que siguin" iaixò ho demostren en cançonscom Independència i Socialisme oLlibertat Presos polítics. Si bé és un inici prometedor, ésnecessari que aquest grup maduriuna mica les lletres per tal d'arri-bar a la coherència ideològica quevaren tenir els mateixos Inadaptatsper tal de posar un exemple pro-per.

I això no s'acaba aquíEl panorama musical de la comar-ca no es limita a aquests dosgrups. La irrupció de Cesk Freixas(Sant Pere de Riudebitlles) éstambé una gran notícia en unàmbit força coix últimament dinsla música catalana, els cantautors.En Cesk combina perfectament laseva sensibilitat amb la militànciaindependentista i el resultat d'aixòsón temes que posen els pèls depunta al públic, que se sorprendràper la varietat d'influències musi-cals de l’autor, que abracen genttan diversa com el cantautord’Alcoi Ovidi Montllor, IsmaelSerrano, Víctor Jara o Ben Harper.S'espera el seu primer disc a la pri-mavera del 2005 (amb Bullanga) ide ben segur, ens resultarà llargal'espera per tal d’escoltar el mate-rial d'aquest exponent de la novacançó protesta que pot abanderaraquesta generació de cantautorsindependentistes amb FeliuVentura. Finalment, també cal parlar d'al-tres grups prometedors de l’AltPenedès que mantenen alt el pave-lló musical de la comarca: gentcom el grup Octopotulos (ska desde Vilafranca), els Cosins del Sac iels Filibusters (que fan música tra-dicional) o els Eter (grup de newmetal) ens demostren que el tre-ball dels Inadaptats a la comarcano ha estat en va i que ha donatfruits en forma de nous grups.

El Penedès sona!

S'inaugura el primer museucatalà de la immigració

Després de quinze anys d'exitosa carrera, Inadaptats deixen un llegat musical prouconsolidat dins del Penedès

Amb la presentació de l'exposició “D'immigrants a ciutadans”, el Museu d'Història dela Immigració de Catalunya fa la seva presentació pública malgrat que encara falta bonapart del complex museístic

Jorrdi Garrigós, Barcelona Amb la sortida del seu últim disc, "Homenatge a Ovidi" ens arribava la notícia de la propera dissolució d’Inadaptats a finalsd'any. Després dels 6 àlbums dels vilafranquins, s'ha creat un panorama musical molt esperançador a l'Alt Penedès que promet anys de relleu musical ambgrups com Revolta 21, Camarada Kalashnikov o Eter.

Quina valoració fa Batasuna de larealitat política que es viu a EuskalHerria des de la seua il·legalitza-ció? Com s'ha materialitzat aques-ta?Els dos anys transcorreguts des dela il·legalització permeten dir ambclaredat que l'esquerra abertzaleha derrotat aquesta estratègia i hasabut continuar endavant fent-hifront. Avui, l'esquerra abertzale ésuna referència política clau quemanté una sòlida base social, tal icom s'ha pogut constatar a lesúltimes cites electorals. A més amés, amb la seua estratègia políti-ca ha aconseguit una gran victòriacom ho reflecteix l'esgotamentdels actuals models d'Estat.L'esquerra abertzale és capaç deplantejar un nivell d'oferta políti-ca d'acord amb la realitat quevivim i amb les necessitats quetenim com a país.

Quina és l'explicació a un actecom el del passat 14 de novembrea Anoeta?L'explicació la tenim en els canvisfonamentals que es donen en lavida política del nostre país. Alnostre entendre hi ha tres canvis aressaltar: hi ha una crisi delsactuals estatus polítics en el con-junt d'Euskal Herria. Aquesta crisiha originat, amb diferent intensi-tat, l'esgotament dels actualsmodels d'estat, tant en el cas delmodel espanyol com en el delfrancès. Per una altra banda, hi haun debat obert sobre el futur delnostre país i una proliferació depropostes d’índole diversa, perquèel conjunt de forces polítiques sónconscients de la inevitabilitat delcanvi en l’estatus polític. El tercerfactor a ressaltar és el de la consul-ta popular, que s'ha situat en l'eixdel debat polític, tal i com es potconstatar per les diferents propos-tes presentades. És el poble basc, iúnicament el poble basc, qui ha dedeterminar el seu present i el seufutur mitjançant la consulta direc-ta als seus ciutadans i ciutadanes.Partint de tots aquest canvis, hemvist necessària l'articulació d'unaproposta que done eixida a aques-ta situació responent a la prioritaten aquest moment polític: aconse-guir la pau.

Què és exactament la propostaOrain herria, orain bakea?És la nostra proposta en resposta aeixa necessitat de canvi que ja hecomentat, plantejada en un eix

clau, resoldre el conflicte polític.L'actual situació ha creat condi-cions favorables per a l'inici d'unprocés d'aquesta índole i Batasunavol mostrar la seua plena disposi-ció a participar d'aquest procés.En conseqüència, Orain Herria,orain bakea és una proposta queplanteja les bases per a la resoluciódel conflicte mitjançant el diàleg il'acord. Planteja els compromisosque estem disposats a adquirirperquè el procés fructifique i esdonen els dos nivells de diàleg iacord que s’han de contemplar: unentre tots els agents d'EuskalHerria i l'altre entre ETA i elsestats espanyol i francés.

Quina és la valoració que feu deles primeres reaccions polítiques isocials?S'han pronunciat pràcticamenttots els partits polítics del nostrepaís, i la majoria han valorat enclau positiva el document per a,tot seguit, afegir que no és sufi-cient. Bé, el que els diem és quenosaltres també estem desitjantvalorar les diferents propostes desolució que han de posar damuntla taula els diferents agents, queens diguen si estan disposats aencarar un procés com aquest, quèels ha paregut el mètode que hemproposat, els dos nivells d'acord...En definitiva, volem seure al vol-tant d'una taula per a parlar de totaçò i veure si és possible arribar aun acord.

Quines són les expectatives realsde futur per a la proposta?Encara és un camí no iniciat,encara no ha començat. Estem enun moment previ i és encara pre-matur parlar de com pot conti-nuar. En tot cas, les condicionsexisteixen, el canvi polític esdonarà i la necessitat de resoldre elconflicte és immensament majori-tària en la societat basca. Ara tocaestar a l'altura de les circumstàn-cies. I és el que Batasuna farà.

agenda

Del 14 al 28 de desembre de 2004 Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 48. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Albert Roig, Martí Urgell i Xavi Vázquez.

Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo.

Entrevistem a Pernando Barrena, membre de la Mesa Nacional i portaveu de Batasuna

Sonia Jiménez. Gasteiz.- El passat mes de novembreBatasuna convocava el poble basc a l'estadi d'Anoeta per talde llançar la seua oferta política de cara a resoldre el conflicte

que es viu a Euskal Herria. En aquesta entrevista, el seuportaveu, Pernando Barrena ens explica en què consisteixaquesta proposta.

"La proposta de Batasuna a Anoetaplanteja les bases pel diàleg"

Envia les convocatòries aaccent@correucatala.com

Pernando Barrena en una roda de premsa

DESEMBREDimarts 14Barcelona (Barcelonès). Presentaciódel manifesta de Valencians delPrincipat per la unitat de la Llengua.18h, capella de la UB.Dimecres 15 Castelló de la Plana (Plana Alta).Projecció de la pel·lícula "Joe Hill."19h, local CNT.Dijous 16València (Horta). VI JornadesLlibertàries. Xerrada "respostes a ladeslocalització: organització, auto-gestió…". 19h, fac. Psicologia.Organitza: CGT.Castelló de la Plana (Plana Alta).Taula Rodona: "Els protagonistes dela història." 19h, Biblioteca provin-cial. Organitza: Grup per la Recercade la Memòria Històrica deCastelló.Divendres 17Masquefa (Anoia). Concert contrala repressió amb brams, inadaptats ialtres. 23h. Organitza: AteneuPopular, Col·lectiu d'Amics i AlertaSolidària.Sabadell (Vallès Occidental).Xerrada "No a la ConstitucióEuropea". 20h, Can Capablanca.Organitza: PSAN.València (Horta). Inauguració localPluràlia TV, Assemblea, sopar ifesta. 19h, Avgda. Cid 154.Dissabte 18Vilajuïga (Baix Empordà). Xerrada"No al THT". 20h, Local Social.Organitza: Salvem l'Empordà.Manlleu (???). Concert II aniversariBoira Baixa amb Opció K-95,Avalots i altres. 22:30h.Barcelona (Barcelonès). Jornades"Resistències, estratègies i alternati-ves". Tot el dia, Pati Llimona.Organitza: Revolta Global.Cullera (Ribera Baixa). Acte a favorde Xúquer. 12h, pont de pedra.Organitza: Per un Xúquer viu.Castelló de la Plana (Plana Alta).Manifestació per la unitat de la llen-gua. 18h, plaça de la Independència.Diumenge 19Barcelona (Barcelonès). Cicle decinema Ovidi Montllor: "La verdadsobre el caso savolta". 19h, LaTorna.Dijous 23 Vilafranca (Baix Penedès). Vetlladaamb la memòria històrica. 19:30h,La Fornal.Dimecres 29 Castelló de la Plana (Plana Alta).Projecció del documental "HerriakBizirik". 20h, local CNT.Dijous 30Palma (Mallorca). Manifestació dela Diada "L'Europa dels PoblesLliures". 18h, passeig del Born.Organitza la plataforma 31 de des-embre.Divendres 31Pedreguer (Maria Alta). Festivern,Festa de Cap d'Any. Concert ambBrams, Obrint Pas i altres.