Comunitat Cristiana Carmelites Descalços

Sant Miquel, 44 — Badalona — Tel. 933 891 659 — Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona — badalona@carmelcat.cat

HORARI D’EUCARISTIES Dies feiners: 8’00 (7’45: Laudes), 9’00 i 19’30

Dissabtes: 8’00, 9’00, 19’00 i 20’30 Diumenges i festes:

9’30 (Laudes i Euc.), 11’30, 12’30, 19’00 i 20’30 (castellà)

AGENDA MAIG 2011

11 Diumenge II de Pasqua

2 Festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat

3 Sant Felip i sant Jaume, apòstols

4 Festa litúrgica de sant Jordi

5 Sant Àngel de Sicília, carmelita, prevere i màrtir

8 Diumenge III de Pasqua

Col·lecta especial per la restauració del campanar

10 Sant Joan d’Àvila, prevere

11 Sant Anastasi, màrtir, co-patró de Badalona

Eucaristies a les 9 i a les 19,30. No hi ha eucaristia a les 8 del matí.

14 Sant Maties, apòstol

15 Diumenge IV de Pasqua

22 Diumenge V de Pasqua

Primeres comunions a les 11 h. No hi ha eucaristia a les 11,30 h.

23 21,30: Xerrada del cicle sobre santa Teresa

25 Santa Maria Magdalena de Pazzi, carmelita

26 Sant Felip Neri, prevere

28 Eucaristia dels malalts a les 19 h.

29 Diumenge VI de Pasqua

Primeres comunions a les 11 h. No hi ha eucaristia a les 11,30 h.

l’informatiu Comunitat Cristiana

Carmelites Descalços de Badalona Maig 2011 — Número 207

Ètica cristiana

L’ètica és aquella part de la filosofia que tracta de la mo-ral i les obligacions de l’ho-me. Dit d’altra manera, és la ciència del comportament humà. Els cristians fonamentem la nostra ètica, el nostre com-portament, la nostra manera de veure la vida, en la perso-na de Jesús i en el misteri de la resurrecció. Al treball, davant els mitjans de comunicació, a l’àmbit fa-miliar, amb els amics, a tot

arreu, hem de ser els seus testimonis. L’ètica cristiana, però, va més enllà i comporta, també, que si-guem coherents pel que fa a la justícia equitativa, actuant amb consciència i rectitud davant les obligacions fiscals; acollint els diferents, no només de paraula; participant en les eleccions i donant suport als representants escollits lliurement pel poble en la seva activitat pública; afavorint el diàleg positiu en la contro-vèrsia i fugint de la maledicència i la desqualificació gratuïta... Que l’error i la ignorància no ens distreguin d’actuar de manera responsable i conscient com a cristians en totes les situacions de la nostra vida.

Per prendre’n nota:

Reunió catequesi

Els pares dels infants que fan la primera comunió aquest any estan convocats a la reunió preparatòria del dilluns dia 2, a les 21 h.

Primeres comunions Prop de 60 infants de la nostra catequesi s’estan preparant per rebre el sagrament de l’E-l’Eucaristia. Serà els diumen-ges 22 i 29 de maig i 5 de juny, a les 11 del matí.. Com és ha-bitual, aquests dies queda sus-pesa la missa de dos quarts de dotze.

Pasqual del malalt Serà el dissabte, dia 28, a la missa de les 19 h.

Pregària del dijous Després del parèntesi de la Setmana Santa i Pasqua, el Grup de Pregària reprèn les seves trobades dels dijous a les 20 h.

Esplai Cra-Crac

S’ha obert la votació per esco-llir el logo del 30è aniversari de l’esplai, entre tots els que s’ha-n presentat a concurs. Ho tro-bareu a la web de l’esplai: https://sites.google.com/site/esplaicracrac

Del Capítol Provincial

Del 26 al 29 d’abril, s’ha reunit a Palafrugell el Capítol de la Província de Catalunya i Bale-ars. El capítol és l’òrgan de govern, que es reuneix cada tres anys, on es debaten i aproven les qüestions que afecten les diferents comuni-tats d’una província religiosa. Entre els diferents acords que s’han pres, alguns afecten a la nova estructura que pren-drà la província en un futur no llunyà i que s’ha d’acabar de treballar, el paper dels laics a les diferents comunitats i la relació amb les germanes car-melites de la federació catala-na. El capítol també ha escollit el nou govern provincial i els pri-ors dels convents: Provincial: Agustí Borrell Consellers: Àngel Briñas, Jesús

Sans, Joan Badia i Wilson Sram-pickal. Priors: Joan Badia (Barcelona)

Àngel Briñas (Badalona), Josep Castellà (Lleida), Miquel Balle (Palma de Mallorca) i Pere Mar-torell (Tarragona). Les cases de Matadepera i Pala-frugell resten sense comunitat de religiosos. S’està a l’espera d’estudiar l’ús a que se les pot destinar.

Trobades de Formació carmelitana

Àngel Briñas,

carmelita de Barcelona

El perdó i els fruits de la pregària en el “Camí de Perfecció” de santa Teresa de Jesús

Dilluns, 23 de maig, a les 21,30 h.

El passat mes de març, alguns monitors de l’esplai Cra-Crac vam participar a la TROBADA DE MO-NITORS DE CATALUNYA que, amb el lema 'Qui, si no tu!' va aplegar un miler de monitors/es del nou Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC), en el seu primer acte oficial. La trobada, que es va fer a la ciutat de Lleida, va girar a l’en-torn del paper que té el monitor com a persona socialment res-ponsable, com a “Emprenedor Social”. El lema QUI SI NO TU! significa: Qui es consideri un afortunat per poder destinar part del seu temps com a voluntari i cregui que és una peça important per a l’educ-ació en el lleure d’infants i joves,

aquest és el seu moment. Si creus que la teva tasca com a monitor/a és interessant i com-partir-la amb gent de tot el país significa una oportunitat que no et pots perdre, aquest és el teu lloc. No dubtis en formar part d’aque-st esdeveniment que reunirà a un miler de joves disposats a conviu-re un cap de setmana ple de bons moments, gresca, reflexions i formacions. Tu pots aconseguir que la cade-na no pari de créixer! Fes del teu compromís un estil de vida i de-mostra que ha arribat el teu torn. Com a monitors de l’esplai Cra-Crac estem molt contents d’haver participat d’aquesta trobada i es-perem amb il·lusió la vinent! Laia Platero i Guàrdia

que és una cosa ben difícil d’obtenir de nosaltres i molt agradable al seu Pare.

EFECTES QUE DEIXA L’ESPERIT BO(2). 8. Tingueu, doncs, molt en compte, germanes, que diu “com per-donem” com d’una cosa ja feta, segons que he dit(3). I advertiu molt que l’ànima no s’ha de fiar gaire de la seva oració(4) quan de les mercès que Déu li fa en la que he anomenat contemplació perfecta(5) no surt molt determinada a perdonar qualsevol injúria per greu que sigui -i a fer-ho, si es presenta el cas-, i no solament aquestes foteses que anomenen injúries, que no arriben a tocar l’ànima que Déu uneix a Ell mateix en una oració tan elevada, i a qui tant se li’n dóna de ser o no ser estimada. No ho dic bé: sí que se li’n dóna, perquè li fa molta més pena l’honra que la des-honra, i una ben descansada folgança més que no pas els tre-balls; perquè quan el Senyor li ha donat de debò aquí el seu reg-ne, ja no vol regnar en aquest món; i veu que el camí veritable per a regnar més altament és aquest i, a més, ja ha vist per expe-riència quant guanya i avança una ànima patint per Déu. De fet, Sa Majestat, fora d’un cas rar, aquestes mercès, no les fa sinó a persones que han passat de bona gana molts fatics per Ell, car, com he dit en una altra part d’aquest llibre(6), els treballs dels con-templatius són grans, i així al Senyor cerca persones sofertes.

Notes:

1. És a dir, no tinc res per a perdonar; sóc tan pobra que no entro en el nom-

bre d’aquells que poden perdonar algun greuge. 2. Es una anotació marginal de la mateixa Santa. 3. Cap. XXXVI, 2. 4. “No es fiï de la seva oració”, expressió que la Santa va afegir al còdex de

Toledo i que Fr. Lluís de León va inserir en el de Valladolid per completar el sentit.

5. Cap. XXV. 6. Cap. XVIII.

CAPÍTOL XXXVI

TRACTA DE LES PARAULES DEL PATERNÒSTER: DIMITTE NOBIS PECCATA NOSTRA 1. El nostre bon Mestre, veient que, si no és per culpa nostra, amb aquest menjar celestial se’ns torna tot fàcil i que podem complir molt bé el que hem dit al Pare: que es compleixi en nosal-tres la seva voluntat, li diu, ara, que ens perdoni les culpes, ja que nosaltres també les perdonem. I així prossegueix l’oració que ens ensenya i fa: “I perdoneu-nos, Senyor, els deutes, com nosaltres els perdonem als deutors”. 2. Parem atenció, germanes, que no diu “com perdonarem”, per-què comprenguem que això ha de ser cosa feta per a qui demana un do tan gran com el passat i ja ha posat la seva voluntat en la de Déu, i així diu: “com nosaltres els perdonem”. De manera que qui hagi dit de debò al Senyor fiat voluntas tua, ho ha de tenir tot fet, almenys amb la determinació. Heus aquí per què els sants s’alegraven amb les injúries i amb les persecucions: perquè quan demanaven al Senyor alguna cosa en tenien alguna altra per pre-sentar-li. I una tan pobra com jo, que té tan poquetes coses per a perdonar i tantes perquè les hi perdonin, què farà? Germanes, val la pena que esguardem que una cosa tan greu i de tanta impor-tància com que el Senyor ens perdoni les culpes que mereixen foc etern s’aconsegueixi amb una altra de tan baixa com és que perdonem. I en tinc encara tan poques per a oferir, de coses d’-aquestes tan insignificants, que m’heu de perdonar de franc, Se-

La reflexió que fa santa Teresa sobre la petició del Parenostre “perdoneu-nos, Senyor, els deutes, com nosaltres els perdonem

als deutors” , adreçada a les seves monges (i també a tots nos-

altres), forma part dels darrers capítols del seu llibre Camí

de Perfecció, els quals ens comentarà el pare Àngel Briñas el

dilluns 23 de maig, en la darrera xerrada del cicle de forma-

ció d’aquest curs.

nyor! Aquí sí que hi escau la vostra misericòrdia! Beneit sigueu Vós que sofriu una pobresa tan gran com la meva que, a causa de ser jo tal i tan mancada de cabals(1), no entro ni en això que en nom de tots diu el vostre Fill! 3. Tanmateix, Déu meu, ¿hi haurà companyes meves que no ha-gin entès això? Si n’hi ha, els demano en nom vostre que ho re-cordin i que no facin tant de cas de cosetes que anomenen greu-ges, que sembla que, com els infants, fem cases de palletes amb punts d’honra. Valga’m Déu, germanes, si entenguéssim què és honra i en què consisteix perdre-la! I ara no parlo per nosaltres, que fóra prou mal que encara no ho entenguéssim, sinó per mi, pel temps que em complaïa en les honres sense saber què eren; seguia l’opinió corrent. Oh, de quines coses em sentia agreujada, i ara me n’avergonyeixo! I no era de les qui miraven més prim en aquests punts; tanmateix errava en el punt principal, perquè no mirava l’honra profitosa, que és la que aprofita a l’ànima ni en feia cas. Que bé ho deia qui afirmava que honra i profit no poden anar junts, ara que no sé si ho deia a propòsit d’això. Però és així al peu de la lletra, perquè el profit de l’ànima i l’honra segons el món mai no poden anat junts. És per a meravellar-se que el món vagi tant a l’inrevés! Beneït sigui el Senyor que ens n’ha apartades! 4. Tanmateix, germanes, mireu que el dimoni no ens té pas obli-dades; també inventa els seus punts d’honra als monestirs i n’es-tableix les lleis, per les quals pugem i baixem en dignitats com els del món. Els lletrats deuen anar segons llurs lletres -no ho sé-, de manera que qui ha explicat teologia no es pot abaixar a explicar filosofia, per punt d’honra, que consisteix a haver de pujar i no pas de baixar. I fins se n’ofendria si li ho manaven, i prou hi hau-ria qui el defensés dient que li fan afront; i tot seguit el dimoni li fa trobar tals raons que sembla de debò que en té, de raó, àdhuc segons la llei de Déu. I entre nosaltres, qui ha estat priora, ha de ser inhabilitada per a un altre ofici més baix, i s’ha de mirar qui és més antiga, que això no ho oblidem, i a vegades fins i tot sembla que fem mèrits de mirar-ho, perquè l’Orde ho mana.

5. Ja és per a riure, això, o per a plorar, i amb més raó. No, l’O-l’Orde no mana que no tinguem humilitat; mana que hi hagi or-dre, però jo no haig d’anar tan ajustada a les coses de la pròpia estimació que vigili més aquest punt d’observança que no pas els altres, que de segur devem guardar imperfectament. No féssim consistir la nostra perfecció a guardar això; ja hi haurà qui ho mirarà per mi, si me’n descuido. El cas és que per la nostra inclinació a pujar -si bé per aquí no pujarem al cel-, no hi ha manera que baixem. Oh Senyor, Senyor! Sou Vós el nostre model i mestre? Sí, certament. Doncs, honrador nostre, en què estava la vostra honra? ¿Es que potser la perdéreu sent humili-at fins a la mort? No, Senyor, sinó que la vau guanyar per a tot-hom. 6. Per amor de Déu, germanes, que anem perdudes, perquè hem errat el camí de bon començament; i Déu no vulgui que es perdi cap ànima per culpa de guardar aquests negres punts d’honra sense saber en què consisteix aquesta. I després, si perdonem alguna d’aquestes cosetes que no són greuge, ni injúria, ni res, encara pensarem que hem fet qui sap què; i molt semblantment a com obra qui ha fet alguna cosa molt impor-tant, vindrem a exigir al Senyor que ens perdoni perquè ja hem perdonat. Feu-nos comprendre Déu meu, que no ens entenem i que ens presentem a Vós amb les mans buides, i perdoneu-nos per la vostra misericòrdia: que en veritat, Senyor, puix que tot acaba i que el càstig és sense fi, no veig res que mereixi de ser-vos presentat a fi que ens feu aquesta mercè tan gran, si no és per Qui us ho demana. 7. I com deu apreciar el Senyor que ens estimem els uns als altres! En efecte, el bon Jesús hauria pogut presentar al Pare altres coses i dir-li: perdoneu-nos, Senyor, perquè fem molta penitència, o perquè preguem força i dejunem, i ho hem deixat tot per Vós i us estimem molt; i tampoc no va dir “perquè perdrí-em la vida per Vós” ni altres coses que, com dic, hauria pogut formular, sinó solament perquè “perdonem”. Per ventura digué