Andratx, La Vila

Andratx, la Vila

p

Departament de Turisme Av de la Cúria, 1 . 07150. Andratx (Illes Balears) Tel / Fax: 971628019 info‐[email protected], Pag 1 de 1

RESUM HISTÒRIC I GEOGRÀFIC El terme municipal d’Andratx es troba a la part més occidental de la

geografia mallorquina, just als darrers estreps de la serra de Tramuntana. És un municipi costaner amb petites cales, grans penya‐segats i quatre illots, destacant d’ells sa Dragonera. Està estructurat amb valls interiors i limitat amb Estellencs al nord‐est i amb Calvià a l’est mentre la resta limita amb la mar. Té una extensió de 82,55 km2 amb una altitud mitjana de 101 metres i una població d’uns 10.699 habitants (2006).

Dintre del terme, els nuclis més importants de població són Andratx, es Port d’Andratx, s’Arracó, es Camp de Mar i Sant Elm.

Les altures més importants són la moleta de s’Esclop (928m), les Planes d’en Verd, d’en Cabrit i de s’Ordi (entre 530 i 660 m), la serra de Garrafa (420‐460m), es Tres Picons (300‐310m) i sa Talaia (309m).

L’origen etimològic del nom Andratx és incert ja que hi trobam diferents teories, la celta, l’àrab i la llatina. La darrera és la més acceptada, segons la qual el topònim Andratx prové del mot antra que vol dir “coves”.

La informació sobre els primers pobladors d’Andratx és poc coneguda a causa de la falta d’excavacions sistemàtiques, però constatada per l’ocupació de diferents coves a l’Edat del Bronze, un bon exemple és la Cova de Son Bosc, les Coves de Son Fortuny i altres.

Andratx, la Vila

p


Més tard, està la cultura Pretalaiòtica, amb les famoses navetes, les úniques restes trobades són a ses Basses. I ja, devers els anys 1300‐1000 aC ens trobam amb la cultura Talaiòtica, caracteritzada per grans construccions ciclòpies, muralles, habitatges i torres (talaiots). Podem destacar el talaiot de Biniorella, el de Son Fortuny i el des Castellàs a s’Arracó.

A partir del segle VI aC va començar la decadència de la cultura Talaiòtica i l’arribada de nous pobles a les nostres contrades, com els grecs i els púnics, principalment pel comerç i la formació de tropes amb foners. D’aquest intercanvi hi ha restes arqueològiques de vaixells, àncores i ceràmica als jaciments.

Tot aquest món va patir un canvi amb la conquesta per part dels romans el 123 aC, la fundació de colònies pels soldats i la centuriació del terreny. D’aquesta època s’han trobat vestigis com camins, viles (Son Mas), vaixells, un “miliari”, etc.; els quals indiquen que hi hagué una forta transformació del nostre terme.

Després arribaren els vàndals i els bizantins (segles IV‐IX dC). La presència d’aquestes civilitzacions es poden constatar gràcies a les restes ceràmiques de Son Mas, es Camp de Mar, entre d’altres. No serà fins a la conquesta musulmana de l’illa, el 902 de la nostra era, quan es torni a donar un canvi a la nostra fisonomia.

A Andratx, que formà part del juz d’Al‐Ahwaz, hi havia, amb molta probabilitat, un petit nucli de cases i una mesquita, als voltants del carrer de l’Estrella. Però la resta estava estructurat amb alqueries per tot el terme, com Buendar, Ator, Biniorella, Tor, Salmanoir i altres.

D’aquesta època ens queden molts de testimonis: sínies, molins d’aigua, qanats, aljubs, etc.

El 1229 les tropes dirigides per Jaume I varen conquerir l’illa i una vegada acabada l’ocupació es produí el repartiment entre els grans senyors que havien acompanyat el rei.

Andratx, la Vila

p


El bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, es convertí en el primer senyor cristià dels territoris d’Andratx, Calvià, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, el pla de Sant Jordi i la parròquia de Santa Creu de Palma. Aquesta possessió feudal arribà fins a 1811 quan varen ser abolits els senyorius i altres institucions de l’Antic Règim. Però abans, l’any 1323, es va fer un nou tractat anomenat del Pariatge, segons el qual el rei i el bisbe de Barcelona compartien la jurisdicció de tot aquest territori.

L’any 1248 apareix institucionalitzada la parròquia i la creació d’un nucli de població al Pantaleu. Més tard, Jaume II fundà a principis del segle XIV el nucli de Sant Elm.

Ja entrat el segle XV, arriben les primeres incursions corsàries i per això es projecta el 1406 la fortificació del poble, però mai fou acabada.

Tot el segle XVI i part del XVII es caracteritza per dos fets molt importants. Un és la revolta de les Germanies, moviment de caràcter social contra les classes governants, ocorregut al 1521. Marcats per grans crims com els dels membres de la família de Son Fortuny a mans dels agermanats i la defensa de la torre de Son Mas en nom del rei.

L’altre fet són les incursions corsàries a la nostra terra de turcs i àrabs, a on destaquen les dates del 24 d’agost de 1553, el 2 d’agost de 1578 i el 9 de juny de 1643.

Els segles XVI i XVII són dos segles marcats per les fams, les penúries, el decliu demogràfic i l’emigració cap a Ciutat, encara que es formalitza la creació de dos barris a Andratx, el Pantaleu i el Pou Amunt.

El segle XVIII serà una època de recuperació, del creixement de la fesomia actual que té el poble i la creació de nuclis petits propers com sa Coma, d’un desenvolupament de l’activitat pesquera i agrària però també de certes penúries i avalots populars, a més de les transformacions polítiques i municipals a causa de la publicació per Felip V del Decret de Nova Planta, inaugurant un nou sistema centralitzat d’administració estatal.

Andratx, la Vila

p


Ja en el segle XIX es dona la gran expansió del poble, amb un creixement i modernització de la vida econòmica i industrial amb la manufactura sabonera i de fusta. Fins arribar a l’existència de 16 fàbriques de sabó i varies fàbriques de fusta.

Però a finals de segle amb el decliu industrial i el gran nombre de població que existia al municipi es va donar un procés de moviment poblacional molt fort. L’emigració d’andritxols cap a Cuba, o dels arraconers cap a França, va caracteritzar les últimes dècades del segle XIX i principis del XX.

Dintre del segle XX se diferencien dues etapes. La primera, fins als anys seixanta a on el decliu comercial és molt remarcat per l’emigració, les dictadures, la guerra civil i el contraban. I una segona etapa, marcada pel canvi econòmic i productiu motivat per l’explotació turística, la construcció i el sector serveis, amb un fort augment poblacional i dels nuclis. Destaca l’augment del nucli residencial del Port, la creació d’un nucli resident ampli a Camp de Mar i Sant Elm i la unificació de Sa Coma al poble, convertint‐se en una barriada

Actualment els andritxols es dediquen al turisme, la construcció i als serveis.

Andratx, la Vila

p


GASTRONOMIA La gastronomia andritxola és rica en productes de la terra i la mar. És una

cuina típicament pagesa i marinera. A on destaquen ingredients com l’ametlla i els productes de la mar combinats amb altres del camp, donant una gran varietat gastronòmica i una antiga tradició de cuiners.

Sopes mallorquines:

Plat elaborat amb verdures, fines llesques de pa, oli, sal i aigua. A vegades juntament amb carn.

Tumbet:

Frit realitzat amb albergínies, pebres, patates, salsa de tomàtiga que es combina amb carn o peix frit.

Greixonera de Pasqua d’Andratx:

Dolç fet amb llet, ous, sucre, llimona, canyella, mantega i dolces de bescuit.

Llet amb figuera:

Llet quallada amb trossos de pa, sucre i un pàmpol de figuera amb l’escorça pelada.

Arròs amb peix frit:

Arròs amb brou de peix, normalment és gerret frit, i després es cou amb el brou i l’arròs.

Gelat d’ametlla i de figa de moro:

Gelats tradicionals andritxols elaborat amb ametlla crua, ametlla torrada o figa de moro.

Frit de matances:

Frit fet amb costelles de porc, carn magra, llom, cebes, patates, pebres vermells i verds, alls i herbes fermades.

Ensaïmada:

Pasta dolça feta amb saïm de porc, farina, ous, oli i aigua. És característic d’Andratx farcir‐les amb sobrassada i cabell d’àngel.

Andratx, la Vila

p


FOLKLORE Coral Municipal d’Andratx:

La Coral Municipal d’Andratx té els seus orígens en una proposta de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament el 1989. Però no va ser fins el 25 de gener de 1990 quan es tramità la seva creació. I la seva presentació oficial coincidí amb la II Festa de Germanor Andritxola del mateix any.

Uns anys més tard es va crear la Coral Infantil. Han fet concerts al nostre municipi, a altres pobles de les Illes i fora d’elles; del seu ampli repertori hi destaquen les sarsueles. Actualment la coral està composta per 45 persones a la Coral Municipal i 40 nins a la infantil.

Banda de Música d’Andratx:

La Banda de Música d’Andratx fou organitzada l’any 1994 entre la Regidoria de Cultura y un professor de música. La seva primera actuació fou aquell mateix any a la processó de Setmana Santa, i de llavors fins a l’actualitat no han aturat. Han tocat a tots els nuclis del municipi, a diversos pobles de l’illa i inclòs fora d’ella, com a València i a la província de Toledo. La Banda està composta a l’actualitat per 32 músics, la majoria sorgits de l’Escola de Música d’Andratx.

Grup Folklòric Aires d’Andratx:

És un grup folklòric amb molta tradició a Andratx. Han tingut actuacions tant a les nostres illes com a diferents llocs de la península i de l’estranger. També han participat a molts i diversos premis de folklore tant a l’illa com a l’exterior, i hi destaquen per varis premis obtinguts, especialment els del Concurs Internacional de Folklore de Mallorca. Aquesta agrupació està composta per: un grup de ball amb dues seccions, una adulta i una infantil; una escoleta de ball per a nins petits i una rondalla de música. Dintre de totes les seves activitats cal destacar la recuperació de peces musicals i de ball típiques i tradicionals d’Andratx i la seva contrada, a més de la realització de desfilades de roba antiga.

Andratx, la Vila

p


FESTES • Els Reis (5 de gener): Arriben a Andratx amb cavalls i reparteixen els regals.

• Beneïdes de Sant Antoni: A Andratx, el dissabte i el diumenge més pròxim a dia 17 de gener, foguerons al vespre a la plaça d’Espanya i desfilada d’animals i carrosses, amb beneïdes a la plaça del Pou.

• Carnaval: Ruetes infantils el dijous llarder i el cap de setmana Rua.

• Processons de Setmana Santa: Diumenge del Ram, beneïdes de les palmes a les escales de la parròquia i processó fins a l’interior; Divendres Sant, processó pels carrers del poble d’Andratx; Dia de Pasqua, processó de l’Encontre, culmina a la plaça del Pou.

• Pancaritat (dilluns de Pasqua): Segona festa de Pasqua, peregrinació des de tot el municipi fins a la torre de Sant Elm.

• Romeria (mes de maig): Son Orlandis

• Corpus: Processó des de l’església per carrers del poble. Finalitza a la parròquia.

• Sant Pere (29 de juny): patró d’Andratx. Festes al poble.

• Mare de Déu dels Àngels (2 d’agost): Commemoració de l’atac dels corsaris musulmans el 2 d’agost de 1578. Es rememora amb una missa i una representació teatral.

• La Dormició de la Mare de Déu (15 d’agost): Festes de sa Coma.

Andratx, la Vila

p


FIRES I MERCATS Mercat setmanal d’Andratx :

Tots els dimecres de cada mes als carrers d’Andratx. Es té constància de la realització d’aquest mercat des de mitjan segle XIX, però a un edifici propi, situat a la actual plaça d’Espanya. Després del seu esbucament de l’immoble a la dècada del anys seixanta, el mercat continuà en aquell mateix lloc fins a finals dels setanta i principis dels vuitanta, que es va traslladar fins a l’actual localització, als voltants del passeig de Son Mas.

Fira agrícola, ramadera, artesanal i industrial:

Es celebra des de 1984 el primer cap de setmana d’abril. L’organitza el propi Ajuntament d’Andratx i hi col∙laboren el Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i altres entitats locals. El lloc de la celebració són els voltants les cases de Son Mas.

Jornades gastronòmiques d’Andratx:

Aquestes jornades es realitzen dins el transcurs de la Fira Agrícola, Ramadera, Artesanal i Industrial des de 1996.

Es distribueix entre un sopar el dissabte i un dinar el diumenge. L’organització d’aquest acte és conjunta entre l’Ajuntament i la Associació de Comerciants i Empresaris del Port d’Andratx.

ARTESANIA Dins tot el terme d’Andratx existeix una rica tradició artesanal, a on podem

destacar el brodat clàssic mallorquí amb punt de cadeneta, fet per les dones d’Andratx quan els seus marits eren a Cuba i que es distribuïa per tota l’illa i Península durant les primeres dècades del segle XX. També, per la gran quantitat de garballó que hi havia a la muntanya les dones feien corda. Després amb aquesta matèria ja podien fabricar senalles, senalletes, capells, bosses i encordar cadires.

Actualment tota aquesta artesania està en vies de desaparició de la vida quotidiana de les famílies andritxoles.

Andratx, la Vila

p


VISITES Església Parroquial de Santa Maria d’Andratx

Aquesta església ja consta a la bul∙la d’Innocenci IV de 1248. Durant els segles XIV i XV estava orientada en sentit perpendicular a l’actual, amb el portal al nord i sense capelles laterals, ni sagristia ni campanar, però a mitjans del segle XV es va fer una torre de defensa separada del cos principal. Al s. XVII ja pateix reformes estructurals i just al s. XVIII es construirà un nou temple. Aquesta obra no acabarà fins el vuit‐cents amb la construcció del cor, el campanar i la capella fonda. Aquesta parròquia està sota l’advocació de Nostra Dona Santa Maria des de la bul∙la de 1248.

Son Mas

És l’antiga alqueria àrab de Buendar que, després de la conquesta, va passar a mans de la família Seriol fins 1435, any que fou adquirida per la família Pomar i més tard per Guillem Desmas, amb la qual cosa canvià el nom.

Andratx, la Vila

p


A l’actualitat ha passat per diverses propietats fins a l’adquisició per part de l’Ajuntament d’Andratx per fer la seu del consistori. La seva estructura ha variat molt a causa de les diverses reformes durant tota la seva història. Des d’una petita possessió amb una torre de defensa, construïda al segle XV i coneguda com la torre del Sagrament, fins a una gran construcció de caràcter regular amb pati central i decoracions de reminiscències gòtiques i àrabs.

La Cúria

L’edifici que antigament era la seu de la Cúria, nom com es coneixia popularment l’Ajuntament d’Andratx, és l’actual biblioteca municipal inaugurada el 2003. Però es un edifici històric que va patir un incendi provocat per la Revolució de 1868, moment en el qual es va destruir el fons documental de l’arxiu. Aquest immoble no va ser reformat fins 1886 amb la venda de la torre de Sant Elm a l’arxiduc Lluís Salvador. Just l’any 1889, l’arquitecte Joan Guasp i Vicens projectà la seva remodelació, que es va dur a terme entre 1890 i 1892, sota la direcció del mestre d’obres Juan Calafell i Juan. Així va passar fins a l’any 1925 quan es va dissenyar per Jaume Alenyar l’ampliació que va romandre fins a 1998 quan la seu de l’Ajuntament es traslladà a Son Mas.

Andratx, la Vila

p


La torre de So Na Gaiana

En el barri des Pantaleu es troba al carrer de sa Murada la torre de So Na Gaiana.

Únic testimoni del recinte fortificat d’Andratx projectat l’any 1406 i construït durant tot el segle XVI, però mai es va finalitzar. Aquest recinte contava amb cinc torres i trams de muralla. Els molins de sa Planeta

A la part més alta del barri antic del poble d’Andratx localitzem una ampla esplanada amb un conjunt de tres molins de vent fariners del segle XVIII a on estaven antigament ses forques, lloc a on es penjaven els malefactors.

EXCURSIONS Oratori de Son Orlandis

Situat al putxet del mateix topònim, entre els nuclis de població d’Andratx i el Port d’Andratx, es troba l’oratori de Son Orlandis construït el 1935 per decisió de mossèn Pere Suasi a partir d’un molí fariner. Aquest oratori amb estil neoromànic es dedicat a la Mare de Déu i posseeix una imatge realitzada en el s. XVIII i rajoles valencianes amb escenes religioses realitzades pel pintor Luis Derqui cap a l’any 1950. Per accedir‐hi hi ha un camí, de fàcil accés, que envolta la muntanya amb un seguit de cartells construïts i decorats amb representacions de la vida de Jesús anomenats “misteris”, que li donen un caràcter peculiar a aquest paratge.

Andratx, la Vila

p


Puig de Garrafa

És un petit conjunt muntanyós situat al sud‐est de la vall d’Andratx. És la muralla natural de separació entre les valls d’Andratx i la del Camp de Mar juntament amb el municipi de Calvià.

Per accedir‐hi es pot anar per dues vies: una que parteix des de la possessió de Son Xina devora de l’IES Baltasar Porcel, i que puja progressivament fins al cim del puig, a uns 462 m; o una altra accés pel camí vell d’Andratx que es troba al quilòmetre 28 de la carretera que uneix Palma amb el Port, amb un ascens més inclinat al principi. Des d’aquest puig es pot gaudir d’unes immenses vistes panoràmiques de la vall d’Andratx, del Camp de Mar i gran part del municipi de Calvià.

Puig des Cornador

Aquest putxet presideix el nord del poble d’Andratx. Segons la tradició, des d’aquest puig es feia bufar un corn per cridar a la gent del perill de les invasions.

És de fàcil accés des de la carretera que uneix Andratx amb es Capdellà, just devora de la rotonda per accedir a l’Ajuntament, ja que hi ha un camí indicat per pujar al cim de 300 m, passant a la vora d’una gran era pels cereals.

Camí antic al Port (Camí de Morella)

El camí antic al Port d’Andratx és conserva fossilitzat al traçat del poble.

Aquest camí comença al principi del carrer de Catalunya a on queda la creu de camí coneguda com la Creu dels Ullastres.

Després s’ha d’agafar, a la cruïlla de carrers, el carrer d’Aragó fins arribar al començament del camí de Morella just a les portes del camp d’esports de sa Plana. Des d’aquí ja es converteix en un camí petit amb unes condicions agradables per gaudir d’un passeig. Finalitza just a la carretera de s’Estret que comunica la carretera del Port amb s’Arracó, però es pot continuar fins al Port si tombam a la esquerra fins arribar a una rotonda i a continuació s’ha d’agafar el camí des Pla de Son Llarg fins arribar al destí.

Andratx, la Vila

p


TELÈFONS D’INTERÈS

Urgències ................................. 971 13 64 64

Policia Local .............................971 62 80 08

Guàrdia Civil ............................971 23 50 22

Centre de Salut .........................971 13 67 63

Ajuntament ...............................971 62 80 00

Protecció Civil ......................... 971 23 54 09

Creu Roja ..................................971 13 77 16

Turisme .....................................971 62 80 19

Correus ......................................971 23 53 44

Documents

Andratx, La Vila