Entrevista a Mercè Sala, presidenta del CtescLa seguretat informàtica, una inversió que es recuperaReptes de la integració social dels immigrants

L’Administracióen entredit...

ce otnòmiccNúm. 26 desembre 2006 / gener 2007

Butlletí informatiu bimestral de la CECOTEdita: CECOT Adreça: c. Sant Pau, 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercials i administratius:Grupo Quarck SL

Travessera de Gràcia, 30, 2º C-D · 08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77 - Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

Editor: CECOTDirector: Luis Miravitlles Direcció comercial: Víctor BertranRedacció: J. Ignasi Gras, Estefanía Linés, Yolanda CrochetCol·laboració: Mónica Roca, J. C. ZúñigaMaquetació: Carlos RamosCorrecció: TreelocImpressió: Litografia SADipòsit legal: B-41861-01ISSN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editorarespecta les opinions expressades per mitjà dels articlesdels seus col·laboradors, però no les comparteixnecessàriament, i només fa seus els continguts difosos permitjà de l’editorial.

Tiratge d’aquest número: 9.500 exemplars distribuïts gratuïtament entre elsassociats a CECOT, administracions públiques i patronals.

Comptes públics transparents

C A R T A D E L P R E S I D E N T

ce otnòmicc

FISCALITAT 4Exemples dels aspectes méssignificatius de la nova reformatributària

RECURSOS HUMANS 8La immigració, necessària peratendre les exigències del nostresistema productiu, reclamainserció social

OPINIÓ 11David Garrofé, secretari generalde la Cecot, exposa els motiuspels cual a Espanyal'administració és ineficient

CECOT 12Cal fer un replantejament generaldel paper de les administracions idels parlaments d'aquest país

INDICADORS 14Valoració d'algunes dadeseconòmiques del trimestrepassat

FLASH CECOT 15Notícies protagonitzades per laCecot durant les últimessetmanes

MANAGEMENT 16Seguretat en informàtica, unainversió que es recupera

CINC CÈNTIMS 18Els Reconeixements Cecot 2006

ENTREVISTA 20Mercè Sala, presidenta delConsell de Treball, Econòmic iSocial de Catalunya

Ant

oni

Aba

d i P

ous

pres

iden

t de

la C

ecot

És prou coneguda la postura de la Cecotsobre la manca d'eficàcia de les adminis-tracions públiques. Malauradament, no

podem pas abaixar la guàrdia quan està tot perfer. Dia sí i altre també estem patint el desen-volupament de lleis que es caracteritzen per lafalta de coherència en la seva pròpia estructura,i,en conseqüència,suposen una mostra clara defalta de rigor tècnic i polític de l'administraciópública i de molts dels parlamentaris del nostrepaís. A les pàgines centrals, que aprofundeixenun cop més sobre el tema, us presentem mésexemples de les pràctiques de l'administraciópública del nostre país.

Algú ens podria dir que ens agafem alsexemples, encara que poden ser abundants,però són sempre això, casos suposadament aï-llats.Així doncs, m'agradaria fer una anàlisi unamica més aprofundit sobre el perquè a Cecotpensem que a Espanya i en especial a Catalunyaestem patint un greu problema d'eficiència.Com recorda el professor Tremosa, MichaelPorter afirma que la grandesa dels Estats Unitsno es deu a Washington D.C.,sinó al fet que elsestats disposen d'una gran sobirania fiscal ipractiquen una forta competència fiscal entreells, cosa que tendeix a reduir la despesa pú-blica supèrflua i a fer més eficient el sector pú-blic: Massachusetts, per exemple, té àmplia lli-bertat i capacitat per canviar moltes coses iconstantment prova de millorar més que els al-tres estats del voltant.Avançar cap a l'autono-mia fiscal i cap un cert nivell de competèncianomés es pot fer si es donen dues condicionsbàsiques.La primera és que aquesta autonomiasigui real i profunda.Si finalment la capacitat dedecisió es limita a posar o treure dos cèntimsmés d'impostos a la benzina difícilment hi hauràcompetència.La segona condició és encara mésimportant i és que cal que hi hagi unes reglesdel joc clares i equànimes.Avui dia, a Espanya,hi ha certa competència entre autonomies,

però és poc transparent i molt poc neta.És moltfàcil fer ofertes de subvencions a fons perdut aempreses quan reps diners d'altres, macroe-conòmicament opacs i sense la necessitat de fercap esforç ni de donar cap explicació sobre elque fas amb ells.

No vull que això serveixi com excusa per al'administració catalana, que també té molt amillorar,però si volem unes regles de joc claresi equànimes que ens permetin avançar, noméshi ha una solució: que es publiquin les balancesfiscals i que es limitin els nivells de reequilibri -en quantitat i temps- i les condicions per a podergaudir-ne.

El recent informe del grup d'experts del go-vern català, recolzat pel conseller d'Economia,Antoni Castells, determina que la balança fiscalde Catalunya amb l'Estat arrossega un dèficit es-tructural d'entre un 7,6 i un 7,7% del PIB des del'any 1986, amb una punta destacada l'any 2001que arriba al 9,2% del PIB català. S'ha exposatsuficientment com el dèficit fiscal afecta negati-vament l'economia catalana i que el dèficit d'in-versions en infraestructures públiques ha con-dicionat el creixement econòmic català.

Als països moderns i avançats,el sistema fis-cal, el model de finançament de les administra-cions públiques i la gestió dels recursos tenenun paper clau en el creixement dels territoris.Quan el sistema,com passa a Catalunya,és pro-fundament injust i les administracions públiques,amb una visió de molt curt termini, prioritzenla despesa social per sobre de la productiva i nogestionen amb criteris d'eficiència,finalment s'a-fectarà negativament al creixement i per tant alsrecursos financers disponibles,tancant-se el cer-cle viciós.

Saber copsar les coses tal com són,per ma-lament que vagin, plantejar amb claredat possi-bles solucions i portar-les a la pràctica no és de-rrotisme,al contrari, és una opció raonable perun futur millor.

Amb l'aprovació definitiva del pro-jecte de llei relatiu a la reforma,fonamentalment, de l'Impost

sobre la renda de les persones físiques ique, en determinades mesures afectatambé a l'Impost sobre Societats,ens pro-posem comentar en aquestes líniesaquells aspectes que,per la seva rellevàn-cia social, puguin veure's modificats i que,per tant, afectin a un major nombre depersones en el decurs de la seva vida quo-tidiana.

Alhora, també,permet oferir una mica dellum sobre les novetats tributàries amb elbenentès de voler realitzar una certa pla-nificació fiscal sobre els propis elementspatrimonials.

Com ja és de domini públic, amb l'en-trada en vigor de la nova reforma tri-butària, es modifica el tipus impositiu

Tal vegada, l'exemple més comú i entene-dor sigui la transmissió d'un immoble.Pro-posem, doncs, el següent cas, a fi i efected'explicar les diferències que ens troba-rem si es ven un immoble abans del 31 dedesembre d'enguany o a partir de generde 2007.

L'exemple 1 demostra que si ja s'ha deci-dit transmetre un determinat immobleque teníem en el nostre patrimoni des defa més d'un any, probablement convinguifer-ho,si és possible,abans que no finalitziel present exercici 2006,donat que la tri-butació resulta més favorable enguany queno pas transmetre'l un cop iniciat l'any2007.

Així doncs, aquesta podria ser la implica-ció negativa d'aquesta reforma tributària.De tota manera, hi ha determinats supò-sits en què la nova llei ens pot resultar mésbeneficiosa.A l'exemple 2 oferim un casen què es reverteix la situació anterior iens trobem amb una fiscalitat més favo-rable per als interessos del contribuent.

Per tant, durant aquests darrers dies del'any 2006, és un moment més que pro-pici per fer càlculs i planificacions es-tratègiques en relació al nostre patrimoniper tal de poder prendre la decisió òptimatenint en consideració a les novetats le-gislatives que s'acosten i contraposant-lesa la normativa que ja coneixem dels exer-cicis precedents.

Així doncs, resulta convenient conèixerles conseqüències, en l'àmbit tributari, dedur a terme una determinada operació,te-nint en compte les diferents alternativesque un escenari com l'actual ens propor-cionarà, per tal de poder escollir la milloropció abans de fer-la efectiva i trobar-nos,posteriorment, amb la desagradable sor-presa que el cost fiscal ens rebaixa la ren-dibilitat que s'esperava obtenir.

R A S I C U R Tfinances

Aspectes més significatiusa la nova reforma tributària

aplicable als guanys i pèrdues patrimo-nials obtinguts durant un període de ge-neració superior a un any.De fet,es creael que s'anomena "base imposable del'estalvi" a la què se li aplicarà un tipusde gravamen fix del 18% (pel 15% segonsla normativa anterior) independentmentdel temps en què romangui dins del nos-tre patrimoni.

En conseqüència,aquesta novetat farà va-riar, respecte d'exercicis anteriors, la tri-butació que caldrà pagar si es venen de-terminats béns que s'englobin en allò quela llei consideri "estalvi".

En el present article es pretén posar demanifest les diferències que ens podemtrobar pel sol fet de prendre la decisió detransmetre un determinat bé abans deconcloure l'exercici 2006 o bé un cop ini-ciat l'exercici 2007.

4

5

Amb l'entrada en vigor de la nova reforma tributà-ria es modifica el tipus impositiu aplicable alsguanys i pèrdues patrimonials obtinguts durant unperíode de generació superior a un any. Aquesta

novetat farà variar, respecte d'exercicis anteriors,la tributació que caldrà pagar si es venen determi-nats béns que s'englobin en allò que la llei consideri"estalvi".

L'Ignasi és propietari d'una fincaadquirida el 30 de desembre de 1.988 per un preu de

1.000 i que vol vendre per 10.000.Tenint en compte que la reforma s'aplica per a les trans-

missions efectuades a partir del 20 de gener de 2006, laplusvàlua generada, és a dir, i a grans trets, la diferència entre

el que ara s'obté per la transmissió i el que es va pagar en el seudia, s'haurà de distribuir entre el total de dies en què aquest element

hagi estat en el patrimoni del contribuent.Així doncs,suposant que la data de transmissió sigui el 31 de desembre de 2006,la plusvàlua (10.000- 1.000 = 9.000) s'hauria de distribuir entre els 6.575 dies en què ha estat dins del patrimoni.Amés, els coeficients d'abatiment establerts a la normativa aplicable fins ara per a tots els elementsadquirits entre el 1984 i el 1994, no serà d'aplicació en la proporció dels dies que van des del 20de gener de 2006 fins a la data de transmissió.Per tant, dividint 9.000 entre 6.575 dies, ens surt una plusvàlua per dia de 1,37 euros. D'aquests6.575 dies,345 no tenen cap mena de reducció ja que són els que van del 20 de gener de 2006 finsal 31 de desembre de 2006, de manera que 1,37 x 345 = 472,65.Ara cal aplicar-li el tipus imposi-tiu del 15% perquè la transmissió té lloc abans de l'any 2007. En conseqüència, 472,65 x 15% =70,90 euros.Pel que fa a la resta de dies, això és, 6.230 tindran una reducció del 66,66%, d'acord al que esta-bleix la disposició addicional novena de l'antiga llei. Numèricament, doncs, quedaria de la següentmanera: 6.230 x 1,37 x 33,34%= 2.845,60.A aquest valor se li ha d'aplicar el tipus impositiu del

15%, de manera que: 2.845,60 x 15%= 426,75.En conseqüència, per la plusvàlua de 9.000 euros, tindrem una cà-rrega tributària de 426,75 + 70,90 = 497,65 euros.Ara bé,si,per contra,es decideix vendre el mateix immoble uns diesmés tard,per exemple, el 3 de febrer de 2007, caldria aplicar les dis-posicions establertes en la reforma tributària aprovada recentmentpel nostre legislador.

Així doncs, el resultat seria el següent:Sobre 6.609 dies (del 30 de desembre de 1998 fins al 3 de febrer de2007), n'hi haurà 379 als quals no se'ls podran aplicar els coeficientsreductors.Per tant,el càlcul serà de 9.000 dividit entre 6609 dies,que dóna unaplusvàlua per dia de 1,36 euros.Aquesta plusvàlua per dia s'ha de mul-tiplicar pel número de dies en què els coeficients reductors esmen-tats no són d'aplicació; és a dir, 1,36 x 379 = 515,44. El nou tipus im-positiu és del 18%, de manera que el resultat és de 92, 78 euros.El càlcul per la resta dels dies, és a dir, pel període que va des del 30de desembre de 1988 fins al 20 de gener de 2006 queda de la ma-teixa manera que en el supòsit anterior llevat del tipus impositiu queserà el 18%.Numèricament,el resultat és el següent:2.845,60 x 18%= 512,21 euros.Així doncs, la tributació a tenir en compte en cas de vendre el 3 defebrer de 2007 és de 512,21 + 92,78= 604,99 euros.En conseqüència, podem constatar que el resultat de vendre un im-moble amb poc més de 30 dies de diferència pot implicar una varia-ció a efectes tributaris de 107,34 euros o, dit d'una altra manera, elfet de mantenir un immoble, que es pretén transmetre, fins a finalsd'aquest any o a principis del següent provoca una diferent tributa-ció en virtut de l'entrada en vigor de la nova reforma tributària.

exemple 1

La reforma potser perjudicial

finances

L'Elena va comprarrecentment (setembre de 2006) un terreny

per 1.000 euros i un constructor s'ofereix a com-prar-li per 5.000.

Si l'Elena decideix vendre'l en aquest mateix exercici, elguany de 4.000 que n'obtingui tributarà en la seva declaració

de la renda segons l'escala progressiva de l'impost,que pot arri-bar fins al 45%,de maneraque pot arribar a supo-

sar-li un cost fiscal de1.800 euros.

En canvi, si s'espera a ven-dre a l'any 2007,el mateix

guany obtingut de 4.000euros tributarà al tipus fix del 18%,és a dir, li implicarà un

cost fiscal de 720 euros.En aquest supòsit, doncs, sí que és convenient esperar a l'en-

trada en vigor de la nova normativa ja que l'estalvi tributari ésconsiderable, perquè passa de 1.800 a 720 euros, únicament man-

tenint el terreny uns quants dies més en el patrimoni del contribuent.

exemple 2

Reforma mésfavorable alcontribuent

exemple 3

Alternatives ala desaparicióde lesSocietatspatrimonials

6

Pel que fa a les novetatsintroduïdes en l'Impost sobreSocietats, convé fer referència a lasupressió de les anomenadessocietats patrimonials, quedisposaven d'un règim fiscal propi;mitjançant aquest tercer exempleposarem de manifest algunes deles variacions que tindran llocdurant els propers mesos i quecaldria tenir en compte en funcióde quina sigui la situació delcontribuent en cada cas.

En Carles i la Mònica són propietarisper meitats de la societat "X" SL, la qual és propietària d'un

immoble adquirit l'any 1998 per 500 euros. Com que aquesta com-panyia no duu a terme cap activitat econòmica, és una entitat sotmesa al

règim de les societats patrimonials.Actualment, es plantegen la possibilitat devendre el citat immoble per 2.000 euros.

Si fan aquesta operació abans que no finalitzi l'actual exercici 2006, el cost de la tributa-ció serà de 225 (resultat d'aplicar el 15% a la plusvàlua de 1.500) i, a més, se li permetrà

repartir el benefici net d'impostos en forma de dividends, sense que ni en Carles ni laMònica hagin de pagar més impostos.

D'altra banda, però, si la venda té lloc du-rant l'exercici 2007 i tenint en compte que ja

no existirà el règim de les societats patrimonials, "X",SL haurà de tributar d'acord amb el règim general i, entenent

que no estigui inclosa en el règim de petites i mitjanes empreses,la plusvà-lua generada tributarà al 32,5 per cent, això és, 487,50. Si, a més, en

Carles i la Mònica decideixen repartir-se el benefici net d'im-postos (1.500- 487,50= 1.012,50) tornarien a tributara un 18%, és a dir, addicionalment, haurien de pagar 182,25 euros.Amb aquest exemple numèric es posa de manifest, doncs, que pel fet de prendre

la decisió d'esperar uns mesos, l'operació s'encareix significativament ja que passad'un cost de 225 a un altre de 669,75 euros.

Una altra opció que s'ha de considerar seria decidir dissoldre la so-cietat patrimonial l'any 2007. Cal tenir en compte que

s'estableix, en la nova llei, un règim transitori per aaquests supòsits, sempre i quan es donessin una sèrie

de requisits. Utilitzant aquesta opció, i suposant que vanadquirir "X", SL per 250, implicaria que, sense cost fiscal (a l'espera d'una

posterior verificació ja que una possible dissolució pot generar un guany patrimonial aefectes d'IRPF), l'immoble passés al patrimoni de les persones físiques pel mateix valor

que el que tenia la seva participació a "X" SL, és a dir, per 250.Per tant, quan en Carles i la Mònica venguin l'immoble tindran un guany patrimonial

de 1.750 (2.000 - 250) que resultaria gravat en l'Impost sobre la renda de les per-sones físiques al tipus fix del 18%, és a dir, per 315. En conseqüència, si ho compa-

rem amb l'operació anterior, es genera un estalvi fiscal de 354,75 euros.

anys érem un país d'emigrants i que,en l'ac-tualitat,mantenim fora de les nostres fron-teres més d'un milió d'espanyols.O que elsnostres nivells d'immigració són molt bai-xos en comparació amb els d'altres païsoseuropeus (França, Suïssa,Alemanya…).

La integració social dels immigrants és unaltre dels aspectes del problema que nopodem deixar de banda. ¿Està disposadala majoria de la societat a integrar efecti-

vament i real tots els immigrants? En unperíode de recessió econòmica, amb elconsegüent augment de l'atur laboral,comtractarà la societat els immigrants? Tindràpresent que fins ara han estat contribuint,com un ciutadà més, al sistema de la Se-guretat Social? O potser començarem a

sentir que ens treuen els llocs de treball,als nacionals,o que són una càrrega per alsubsidi d'atur?

També s'ha de tenir en compte la ne-cessària integració cultural dels immi-grants.Com veu la gent del carrer la pràc-tica de costums encara arrelats en altrescultures com,per exemple,el tracte sum-mament desigual de la dona en relacióamb l'home o la tradició del vel per taparla cara de les dones?

Les administracions dels països receptorsd'emigració tenen un important repte aldavant.Per una banda,han de conscienciarels seus propis ciutadans de la necessitatd'acollir i integrar efectivament aquellsque vénen a establir-se al seu te-rritori. Per una altra banda,tenen la tasca de fercomprendre als immi-grants que hand'integrar-se cul-

8

recursos humans

El fenomen de la immigració com-porta una problemàtica summa-ment complexa en la qual incideixen

multitud de factors. El primer és l'origend'aquest drama personal.Com és que unapersona decideix desarrelar-se del seu en-torn social,familiar i cultural per anar a unaltre país amb una cultura diferent i ambuna més que probable hostilitat social capa la seva pròpia persona? Les raons sónòbvies si ens situem en la perspectivaeconòmica.Poden servir com a mostra unparell de dades extretes de l'informe delPrograma de les Nacions Unides per alDesenvolupament (PNUD):el 20 per 100de la població mundial controla el 87 per100 del PIB mundial,mentre que el 20 per100 més pobre només té accés a l'1 per100 del PIB.Ens estranya,doncs,que la po-blació dels països empobrits vulgui millo-rar, ni tan sols una mica, el seu nivell devida?

El problema s'agreuja amb l'acollida delsimmigrants per part de les societats delspaïsos receptors.A Espanya,per exemple,sembla que hem oblidat que fins fa pocs

Una immigració necessàriaper atendre les exigències del nostre sistema productiu

L'estimació que realitza Nacions Unides sobre projeccions de

població diu que Espanya patirà una disminució de 9 milions

d'habitants l'any 2050,xifra que augmenta a 12 milions si con-

siderem la població activa. Aquesta previsió ja és prou preo-

cupant, però si hi afegim l'evident envelliment de la població,

la taxa que relaciona les persones de més de 65 anys respecte

a les que estan en edat de treballar, passaria del 25% actual al

50% l'any 2050. Les projeccions de l'Instituto Nacional de Es-

tadística calculen que la població espanyola començarà a dis-

minuir l'any 2010 i la taxa de dependència se situarà en un

31% a partir del 2020.

La conseqüència de tot això: és sabut que, en primer lloc, es

qüestiona la capacitat de mantenir un nivell de creixe

ment estable de l'economia espanyola degut a la manca de mà

d'obra, sobretot en alguns sectors com la construcció i l'agri-

cultura. En segon lloc, hi ha el perill que s'agreugi la possibi-

litat de garantir el sistema retributiu de les pensions.

D'acord amb això, sembla que es pot deduir que, al costat de

les mesures del tipus de foment de la natalitat, retard de l'e-

dat de jubilació, flexibilitat del mercat laboral, etcètera, és ne-

cessari reconèixer la necessitat d'establir polítiques migratò-

ries que facilitin la immigració ordenada i que atengui les

exigències del nostre sistema productiu. Tot això al marge

dels arguments de solidaritat evidents en una societat com

l'espanyola que en altres èpoques ha subsistit en part gràcies

a la emigració a altres països i continents.

Per decidir què entenemcom a integració cal definir

quins són els elementsque hi intervenen

Els reptes de la integraciódels immigrants

Els poders públics dels països receptors d'emigra-ció tenen un doble repte important: conscienciarels seus ciutadans de la necessitat d'acollir i inte-grar efectivament aquells que vénen a establir-seal seu territori alhora que han de fer comprendre

als immigrants que han d'integrar-se culturalmenten la societat que els acull. La integració culturalserà impossible sense uns mínims nivells d'inte-gració socioeconòmica.

turalment en la societat que els acull.Aixòno suposa emprendre un procés d'uni-formitat, que obligui les persones a re-nunciar a les seves arrels culturals i alsseus sentiments més profunds. Més aviatsom davant d’un enriquidor procés demestissatge de cultures,fenomen que tro-bem present en la història de qualsevol so-cietat i que ens porta a comprendre la in-terrelació cultural de la humanitat.

Per això mateix,en parlar del que entenemcom a integració, cal definir quins són elselements que hi intervenen.Les polítiquesd'integració assajades (el melting-pot nord-americà, l'assimilacionisme republicà

francès, la legislació diferencialista brità-nica) han fracassat en part pel no reconei-xement del fet que gran part dels conflic-tes de convivència s'arrelen en asimetriessocials i no tant en diferències culturals.

Evidentment, qualsevol perspectiva quees pretengui integradora de la diversitatcultural, entesa no com una font de con-flictes sinó com un fet, i un fet positiu, hade rebutjar la idea que allò a què l'ano-menat immigrant ha d'adequar-se és auna cultura (entesa com a reducció a launitat de les formes, comportaments,pensaments...que es troben dins d'un te-rritori), sinó més aviat a una societat.

La integració cultural, així entesa, seràimpossible sense uns mínims nivellsd'integració socioeconòmica, és a dir,de reducció al mínim, ni sense la desa-parició de les desigualtats. En aquestsentit resulta evident que una millorageneral de les condicions de vida de lespersones -habitatge, treball, sanitat,en-senyament- és el recurs més segur pergarantir la comunicació o l'intercanvientre els grups humans. Llavors els es-pais d'integració social coincideixenamb aquells que separen els integratsautòctons dels exclosos; és a dir, l'es-fera econòmica, el mercat de treball,l'escola, l'espai públic...

AEspanya cal el triple de temps pertal de posar en marxa un negocique a la mitjana dels països de

l'OCDE, i el temps que les nostres em-preses han de dedicar als tràmits perpagar els impostos i la SS és de 602 horesl'any,mentre que la mitjana dels països del'OCDE és de 203 hores.Podem qüestio-nar les dades en xifres absolutes però, sisempre seguim el mateix mètode, el queés inqüestionable és que en qualsevol delscasos no millorem. En els darrers tempshem baixat nou llocs en el rànquing de paï-sos que disposen de les millors condicionsper a desenvolupar activitat empresarial.

Parlem molt d'eficàcia de l'administraciói de com n’és de necessària per a la bonamarxa de les empreses i per tant de l'e-conomia del país. Fins i tot a Cecot po-dríem enorgullir-nos d'haver aconseguitinculcar entre els representants polítics elmissatge de l'eficiència i l'eficàcia. Final-ment ja comencen a entendre que l'ob-jectiu de l'administració no ha de ser maiel de substituir ni encotillar la iniciativa so-cial privada,sinó complementar-la i donar-li eines i suport;que una administració efi-

11

L’opinió de l’expert

caç és exactament el contrari d'una ad-ministració pesada, burocràtica i inter-vencionista.

Però de moment no ens podem fer gairesil·lusions.Ara per ara, és del tot impossi-ble que les nostres administracions públi-ques siguin més eficients. No crec queexisteixi un partit polític que no hagi fetla seva proposta al respecte, sobretot enperíode electoral.Encara no fa massa dieses podia llegir al programari d'un partit po-lític, amb molts anys com a partit de go-vern, la promesa que impulsarien "unanova Llei de la Funció Pública de Catalunyaque dissenyarà una funció pública capda-vantera, moderna, tecnològicamentavançada, orientada al servei, flexible, noinvasiva ni intervencionista, i (...)”.Caram!Molt bé, no? Llàstima que no ens ho cre-guem ni, pensem, sigui factible.

L'optimització de l'administració neces-sita moltes menys lleis i normes i elabo-rades amb molt més rigor i efectivitat. Elsaplicadors i destinataris de les normes,enparticular l'administració, pateixen elsefectes d'una legislació excessiva,poc pre-cisa i ineficaç. L'administració necessitacada vegada més personal, òrgans i asses-sorament, com més complicada resultal'execució d'una norma.Les tècniques d'a-valuació de les normes, prospectiva i re-trospectiva, constaten el seu cost pressu-postari, el cost per als destinataris i engeneral per als restants aplicadors; a tra-vés d'elles es pot conèixer l'efectivitat deles normes i el sobrecost de l'ordenamentjurídic.

Patim un dels corpus legislatius més ex-tens i exigents de l'OCDE i sense capmena de dubte el més divers a l'hora deser aplicat, ja que cadascun dels nostresajuntaments té una quasi total autonomiaper adequar la normativa a la seva conve-

niència. En conjunt, som un país excessi-vament regulat i burocratitzat.

Volen exemples? Des de tots els àmbits,estaments i formacions polítiques,s'elogiadescaradament l'emprenedor, però la re-alitat és que cada vegada li posen les cosesmés difícils. Sé que moltes vegades lescoses es fan amb la millor de les intencionsperò la veritat és que els resultats són de-cebedors.La darrera llei dels autònoms ésun exemple més. Si parafrasegem Shakes-peare, finalment aconseguirem que "laqüestió sigui si els emprenedors són o nosón ‘trades’" enlloc de que la qüestió siguila viabilitat del seu negoci.Creuen que exa-gero? Doncs facin una "ullada" als plansempresarials dels nostres darrers empre-nedors i s'adonaran que s'acosta el mo-ment en què els requisits legals per posaren marxa un nou negoci ja ocupen mésespai que el pla de màrqueting.

Ens sobren "bones intencions" sobre elspetits detalls i anem curts de planteja-ments estratègics. El PP va fer la seva lleide nova empresa. CiU va muntar les ofi-cines de gestió única (les OGU).No s'hanvist resultats enlloc. Fa més de cinc anysque des de la Cecot, amb diferents inter-locutors de l'administració, hem intentatdissenyar una "finestreta única" per tal deresoldre els tràmits de les empreses. I haestat impossible. Volen saber per què?Doncs perquè la complexitat interna del'administració és tan gran que ha estat in-capaç de gestionar-la.

És realment necessària tanta complexi-tat? Urgeix una redefinició del paper deles administracions públiques i una re-ducció dràstica del corpus legislatiu. L'e-ficiència i l'eficàcia de la cosa pública hande ser els nous valors i el contrari,encaraque vagi guarnit de modernitat, és pro-fundament conservador.

Impossible coordinarsi abans no simplifiquem

David GarroféSecretari general de la Cecot

ce otnòmicc 26

12

Segons la Constitució, la missió del'administració és eliminar els obs-tacles que impedeixen que els

drets d'igualtat i d'oportunitat, siguinreals i efectius. És a dir, que en gran me-sura la sort dels drets fonamentals delsciutadans depèn de l'eficàcia de l'admi-nistració. Segons la llei, l'administraciótreballa, amb objectivitat, per als inte-ressos generals.

Per als empresaris, i les patronals, l'objec-tiu és el mateix: aconseguir un marc legalclar i eficaç que faciliti la competitivitat deles nostres empreses. I per això és ne-cessari fer un replantejament general delpaper de les administracions i dels parla-ments d'aquest país. S'ha de fer arribar al'administració la cultura de servei. Unacultura que, entre altres coses, suposa,per exemple, resoldre les peticions ques'adrecen a l'administració.

Per aconseguir-ho, fan falta dues coses:primer, hi ha d'haver menys lleis, i aques-tes han de ser més clares i, sobretot, as-

sumibles. Segon, que les administracionss'orientin realment a fer complir les lleis,de la manera més eficient possible,evitantla burocràcia i a uns costos òptims.

Constantment patim polítiques que es ca-racteritzen per la falta de coherència a laseva pròpia estructura i,en conseqüència,

són una mostra absolutament impresen-table de falta de rigor tècnic i polític del'administració pública i de molts dels par-lamentaris del nostre país.

Exemples n'hi ha a cabassos, però enscenyirem en dos textos legals aprovatsrecentment. El primer d'ells fa referèn-cia a la llei sobre l'impost de societats.Al principi el PSOE va proposar un nou

tipus reduït (entre un 20 i un 25%) pera les empreses amb una facturació infe-rior als 120.000 € anuals. No obstantaixò, i després de les negociacions entrePSOE i CiU, es va acordar elevar elmàxim de facturació a 150.000 €. Peròal text aprovat, a la disposició final se-gona apareixen els dos màxims de fac-turació:en el punt 7 es parla d'un màximde facturació de 120.000€ per accediral tipus reduït,mentre que en el punt 13s'indica que hi poden accedir les demenys de 150.000 €.

El text va passar primer el tràmit del Par-lament, però l'error fou detectat poste-riorment.Tot i això, la cosa no va acabaraquí. En arribar al Senat per rectificaraquesta incoherència,es va presentar unaesmena. Però en aquell moment la Cam-bra Alta patia d'acumulació de feina, i algúva decidir agrupar les esmenes en dosgrups, per entendre'ns: les que es podienaprovar i les que no.I l'esmena correctoraes va posar per error en el paquet equi-vocat i va ser desestimada.

Repensar el paper de l'estaten busca de la bona gestió

Hi ha d'havermenys lleis i han

de ser més claresi assumibles

13

El segon exemple és similar. Fa unes set-manes, l'administració socialista, a fi deprevenir el frau fiscal, va decidir augmen-tar la retenció dels treballadors que co-titzen al règim d'autònoms de la SS del 15al 18%.El grup parlamentari de CiU va tro-bar excessiva aquesta pujada i va negociar

amb el PSOE que l'increment fos nomésd'un punt. Els parlamentaris socialistes hivan estar d'acord i van anunciar que,comque aquesta llei ja estava en tràmit, la rec-tificació s'inclouria a posteriori en la novallei de l'IRPF. Però només cal consultar elBO de les Corts d'aquells dies per cons-tatar que finalment el tràmit de preven-ció contra el frau es va retardar conside-rablement de forma que es va publicarprimer el projecte de llei de l'IRPF,on s'es-pecifica la rectificació d'una llei que encarano ha estat aprovada.

No hi ha dubte que som un país excessi-vament regulat i burocratitzat, amb un ni-vell d'infraestructures cada vegada méspobre.A Catalunya fa més de 10 anys quetenim una inversió pública per habitantpressupostada molt inferior a la de regionsd'Europa amb les quals competim,amb unpercentatge d'execució real dels més bai-xos, entre altres coses perquè, en nomd'un concepte de sostenibilitat sens dubtemal entès,tot i que políticament correcte,ens permetem el luxe de retardar contí-nuament el desenvolupament de les po-ques infraestructures que estan aprovades.

Al mateix temps, patim un "corpus legis-latiu" dels més extensos i exigents del'OCDE i, sense cap mena de dubte, elmés divers a l'hora de ser aplicat, ja que

cadascun dels nostres ajuntaments té unaquasi total autonomia per adequar la nor-mativa a la seva conveniència.

És raonable pensar que ha arribat el mo-ment de revisar els fonaments del paperde l'estat en la societat. Es podria enten-dre, fa 50 anys,en un escenari en el qual laconcentració de la riquesa era molt mésgran, que es considerés que el principalpaper de l'administració havia de ser el deredistribuir els recursos, vetllant pels in-teressos dels més "desvalguts" a través dela prestació de serveis als que no podienaccedir de cap altra manera,encara que estractés d'una gestió poc eficient.

Però és evident que la situació actual ésmolt diferent.La major part del impostosprovenen de la classe mitjana, que signifi-quen més del 85% de la població i les ad-ministracions dediquen una part molt sig-nificativa -i molts creiem que excessiva-d'aquest recursos a gestionar i controlarserveis que ens molts casos podrien ofe-rir la iniciativa privada d'una forma moltmés eficient.

A Catalunya les últimes xifres que tenimindiquen que comptem amb més de525.000 empreses amb menys de 20 tre-balladors, que representen el 97% deltotal.A aquestes empreses cal afegir-hi elscentenars de milers de treballadors autò-noms que desenvolupen una activitat em-presarial regulada sense constituir socie-tats mercantils. En conjunt, representenmés del 65% dels llocs de treball i el 60%del PIB.

APORTAR SOLUCIONSA la Cecot sempre hem estat partidarisd'aportar solucions i, en aquest sentit,tenim dues propostes clares.

La primera consisteix en la creaciód'un equip professional i competent,quedependria de la presidència del govern,que es dediqués a desenvolupar projec-tes de reenginyeria de processos admi-nistratius en l’administració pública.Aquests projectes haurien d'orientar-seen la simplificació dels processos i en lacoordinació entre les diferents adminis-tracions.

La segona mesura és reorientar la tascadel Parlament i del Senat,deixant de pro-duir lleis per passar a eliminar les innu-merables que simplement no s'apliquen oque són impossibles de complir, i unificari/o reformar la resta de les normes jurí-diques que afecten la vida de les empre-ses per facilitar la seva aplicació.

L'objectiu és el mateix: aconseguir un marc legal clari eficaç que faciliti la competitivitat de les nostresempreses i que l'administració treballi, amb objecti-

vitat, per als interessos generals. Per això és neces-sari fer un replantejament general del paper de lesadministracions i dels parlaments d'aquest país.

L’administració ha de fercomplir la llei eficientment

sense burocràciai a uns costos òptims

Valoració global

Un bon moment per a les empreses espanyolesLa Central de Balanços Trimestral del Banc d'Espanya (CBT) ésun bon termòmetre per mesurar el pols de les empreses es-panyoles. Doncs, bé, els resultats corresponents al primer se-mestre del 2006 certifiquen que la conjuntura empresarial con-tinua essent excel·lent. Com a mostra, les empreses nofinanceres incloses a la mostra de la CBT van accelerar, en elperíode esmentat, el ritme de producció, situació que va gene-rar un creixement del valor afegit brut (VAB) de l'ordre del 6,5%interanual, enfront del 4,2% del primer semestre del 2005.Du-

rant el període considerat, l'ocupació a les empreses de la CBTva créixer un1,9%, i, al seu torn, les remuneracions mitjanes esvan incrementar un 3,1%.A conseqüència d'això, les despesesde personal van augmentar un 5,1%,1,5 punts percentuals mésque en el mateix període de l'any anterior.

L'augment esmentat de l'activitat va permetre a les empre-ses encaixar amb comoditat l'augment de les despeses de per-sonal,de manera que van anotar,en conjunt,un creixement delresultat econòmic brut del 7,6%,gairebé tres punts percentualssuperior al registrat un any abans.

ce otnòmicc 26

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda.

DADA ÚLTIMA PREVIS IÓ DE FUTURPERÍODE DADAANTERIOR

Producció i preus

PIB de Catalunya 3,5 (setembre ‘06) 3,5 (3er T. ‘06) Estable

PIB d’Espanya 3,7 (setembre ‘06) 3,8 (3er T. ‘06) Lleuger creixement

PIB de l’eurozona 2,6 (setembre ‘06) 2,6 (3er T. ‘06) Estable

Inflació a Catalunya 3,9 (setembre ‘06) 3,9 (3er T. ‘06) Estable

Inflació a Espanya 3,7 (setembre ‘06) 3,4 (3er T. ‘06) Lleuger decreixement

Inflació a l’eurozona 2,3 (setembre ‘06) 1,61 (3er T. ‘06) Lleuger decreixement

Desocupació

Catalunya (EPA) 6,5 (2nT.‘06) 6,5 (3er T. ‘06) Estable

Espanya (EPA) 8,5 (2nT.‘06) 8,15 (3er T. ‘06) Lleuger decreixement

Eurozona 7,8 (2nT.‘06) 7,8 (3er T. ‘06) Estable

Estats Units 4,7 (2nT.‘06) 4,4 (3er T. ‘06) Lleuger decreixement

Índex de confiança

Índex de clima econòmic d’Espanya 84,4 (2nT.‘06) 47% (3er T. ‘06) Decreixement

Índex de clima econòmic de l’eurozona 106,7 (2nT.‘06) 110,3 (3er T. ‘06) Lleuger decreixement

Índex compost avançat dels Estats Units 72,23 (2n T.’06) 72,23 (3er T. ‘06) Estable

Mercats financers

Cotització de l’euro davant del dòlar 1,26 (setembre ’06) 1,27 (3er T. ‘06) Lleuger creixement

Tipus d’interès de l’eurozona 2,75 % (setembre ’06) 3,25 % (3er T. ‘06) Lleuger creixement

Tipus d’interès dels Estats Units 5,25 % (setembre ’06) 5,25 % (3er T. ‘06) Estable

14

Antoni Brufau,Reconeixement Cecot2006 per la sevatrajectòria professional

Antoni Brufau, president executiu deRepsol YPF i vicepresident del Grup GasNatural, va ser distingit amb el Reco-neixement Cecot 2006 per la seva tra-jectòria professional. El 1988 va entrara La Caixa y del 1999 a 2004 va ser di-rector general del Grup La Caixa. El1997 va ser nomenat president del GrupGas Natural. Des de 1996 i fins el seunomenament com a president executiude Repsol YPF,el mes d'octubre de 2004,va ser membre del Consell d'Adminis-tració de la petroliera.

L'eficiència en la gestió del nou Govern, clau per al futur

Un cop dutes a termeles eleccions al parla-ment de Catalunyadel que n'ha sortit elnou Govern de la Ge-neralitat, la patronalCecot va reiterar pú-blicament la necessi-tat d´un Govern fort."Esperem que retor-nin l´estabilitat polí-tica i institucional alpaís", va declarar An-toni Abad, presidentde la Cecot, i va afe-gir que "com a em-presaris ens convé un Govern cohesionatque mantingui criteris,que sigui previsiblei que s´avanci a les situacions". La Cecot

considera clau per al futur Govern, l´efi-ciència de la seva gestió durant els pro-pers anys,el desenvolupament i desplega-

ment del nou Estatutde Catalunya i la ges-tió del finançamentper al país.

Abans de les elec-cions, durant elsmesos de setembre ioctubre, les princi-pals formacions polí-tiques catalanes vanvisitar la seu de laCecot convidadesper aquesta patronalper tal de presentarles propostes de go-vern de cada candi-

datura.En diferents dies van assistir a la citaJosep Lluís Carod-Rovira, José Montilla,Josep Piqué, Felip Puig i Salvador Millà.

Nou Club Cecot Màrqueting i VendesCecot ha posat en marxa el cinquè Clubprofessional, aquesta vegada destinat atractar temes relacionats amb el màrque-ting i les vendes.Aquesta iniciativa sorgeixde la necessitat expressada per les matei-xes empreses associades i neix amb la vo-luntat de promoure que les empreses,es-pecialment les pimes,s'orientin al mercat,donant a conèixer el màrqueting com alínia estratègica amb l'objectiu de vendremés.Aquest Club està orientat als gerents,als responsables de màrqueting i als co-

mercials de les empreses associades,i pre-tén oferir un espai de relació i coneixe-ment de nous mètodes de gestió i debones pràctiques.El repte del Club CecotMàrqueting i Vendes és desmitificar el fetque les pimes no poden fer màrqueting tottreballant casos i exemples reals. RenéBarbier, propietari del Celler Clos Moga-dor del Priorat, i Sal·lustià Álvarez, presi-dent del Consell Regulador de la D.O Q.Priorat, van ser les personalitats convida-des a la presentació del nou Club.

José Montilla, actual president del Govern, i Antoni Abad, atenen els periodistes en finalitzar la vvisitade l'aleshores candidat a la seu de la Cecot per presentar les propostes de govern del PSC a lla juntadirectiva de la Cecot.

Un moment de la presentació del nou Club Cecot,amb René Barbier i Sal·lustià Álvarez.

Antoni Brufau i Antoni Abad durant la Nit.

ce otcflash

15

La llei motiva més que la pròpia se-guretat:"Si no hi ha més remei quefer-ho, ho faré", és l'exclamació

més habitual de l'empresari quan s'encaraa l'hora d'implantar sistemes de segure-tat informàtica. I si s'ho planteja és moltmés sovint per la por a la multa admi-nistrativa (per exemple,en el cas de la lleide protecció de dades) que per una cons-ciència clara sobre el perills reals que lamanca de seguretat informàtica com-porta per a la seva empresa. Ni el greucas d'algunes empreses instal·lades aquellfatídic 11 de setembre a les Torres Bes-sones ha fet reaccionar molts empresa-ris. "Això no ens passarà a nosaltres!",s'escuden. Però la realitat és que aque-lles empreses que es trobaven sense cò-pies de seguretat fora de l'edifici han de-saparegut sense més.

Amadeu Mestre, consultor informàtic del'empresa Sispro S.L. i expert en el temesde seguretat, explica que l'empresari o elgerent d'empresa, en general, no consi-dera la informàtica com una eina estratè-gica. Per ells és només una despesa i quede vegades es penja! No la veuen com unaeina per assolir objectius i rendiments. Ipel que fa a la seva seguretat,no saben benbé què és ni què vol dir.

Quan podem considerar que una empresaés segura? En paraules de Mestre, "quanes compleix la integritat, la confidenciali-tat i la disponibilitat de les dades". Com-plint aquest tres paràmetres bàsics es potconsiderar que l'empresa està segura in-formàticament parlant, és a dir, que esta-ria preparada per complir la norma ISO27001:2005.

Què vol dir cadascun d'aquest principis?la integritat:tenir les dades assegurades

de tal manera que no es puguin perdre ocorrompre;

la confidencialitat:tenir identificat qui potaccedir i a quina informació pot accedir;

LA SEGURETAT DEL CERVELLÉs la de més complexitat. Hem de teniren compte que parlem de la part lògicadel sistema, la intangible.Hem de subdivi-dir les amenaces en dos tipus: les internesi les externes. Les internes, començarienpel control d'accés: qui té accés a la in-formació. I això dins les pimes és un tabú.Explica Amadeu Mestre:"Quan preguntesqui ha de tenir accés a la informació,nor-malment contesten: 'si aquí tots som co-neguts,no hi ha cap problema! I es podenpensar que no ens en fiem'. El resultatacostuma a ser un caos i no té res a veureseguretat amb desconfiança".Tothom hade saber on pot accedir i on no, s'han decrear parcel·les de responsabilitat. Si unapersona sap que només ella te accés a de-terminada informació,en tindrà més curaque no pas si hi accedeix tothom.

Un dels fenòmens que més estralls ha feta la seguretat informàtica és l'anomenadaenginyeria social:mètodes per aconseguirinformació d'un sistema a través dels seususuaris. Els gurus de la seguretat han ex-perimentat que és més fàcil aconseguir lainformació d'un sistema informàtic direc-tament d'una persona que no pas a travésde la xarxa.És com si al carrer li dones lesclaus de casa teva a un desconegut: pen-ses que aquell no sap on vius, però potsestar segur que ja ho trobarà! A Espanyahi ha més de 10.000 afectats per l'anome-nat "pishing", sistema pel qual a través d'uncorreu electrònic fals, disfressat amb lacaràtula d'una entitat bancària es demanaa l'usuari que teclegi el seu nom i la sevaclau d'accés. Sempre hem de pensar: quiens demana la informació? I,evidentment,no donar claus, ni codis, ni comptes, si laidentitat de qui ho demana és dubtosa.

Per anar segurs s'ha de fer control d'ac-cessos i també control de les llicències.Perexemple,moltes empreses compren pro-grames originals, però es pot trobar queels seus col·laboradors han descarregat

R A S I C U R Tmanagement

La seguretat en informàtica, una inversió que es recupera

la disponibilitat: els que tenen accés ala informació, la tenen sempre que la ne-cessiten.

Vist això, podem parlar de tres gransgrups dins la seguretat informàtica, quepodem denominar hard, soft i legal depe-

nent d'on ve l'amenaça. Si parlem d'un si-nistre, és hard; si un pirata (cracker) ensentra al nostre ordinador, és soft; i si par-lem d'algú que ens denuncia per fer ser-vir les seves dades, és la legal.

LA SEGURETAT FÍSICALa que anomenen hard contempla totsels aspectes que fan referència a la part fí-sica,la part d'infraestructures,tot allò tan-gible: la part elèctrica, sinistres, trenca-ment o avaries als equips.Malauradament,les instal·lacions moltes vegades no sóncorrectes: munts de cables per terra, so-bretensions, endolls sobresaturats, "sais"sense bateries,pols acumulada...No hi hamassa cura al respecte i això produeixavaries que es podrien evitar i que posenen risc les dades de l'empresa.

16

Com una casaPer entendre millor la necessitat desistemes de seguretat informàticapodem fer un símil amb la seguretatd'una casa.

En una casa hem d'assegurar que:1. tots els elements estiguin sempreen condicions i en perfecte estat d'ús(integritat).2. els qui tenen les claus puguin en-trar i els que no, no (confidencialitat).3. els qui tenen claus puguin disposarde la casa sempre que la necessitin(disponibilitat).

Fins que l'empresari no veu amb claredat un perillevident no es consciencia de la necessitat de pren-dre mesures de seguretat informàtica a l'empresa.La por a la multa encara motiva més que la cons-ciència del perill. Si massa vegades la mateixa in-

formàtica ja no es veu com una inversió que es re-cupera, sinó com una despesa dolorosa, la segure-tat en aquest tema encara més, i és per això queestà molt lluny el fet d'ésser present a les empre-ses catalanes al nivell necessari.

noves versions de manera il·legal.No dis-posen d'un inventari del software quetenen els treballadors per al seu ús i no enspodem ni imaginar el perill i el risc que su-posa utilitzar, per exemple, un softwarecom eMule dins la xarxa d'una empresa.

La informació que tenim dins el sistemaha d'estar localitzada: s'ha de saber comguardar-la, on ha d'estar ubicada i coms'ha d'identificar. "Les empreses no creencap tipus de protocol intern de localitza-ció de la informació", denuncia Mestre, lamanca d'aquests protocols fa que en nom-broses ocasions la mateixa informació estrobi moltes vegades copiada i a moltsllocs diferents, amb denominacions dife-rents dins els sistemes de les empreses.

Així doncs, s'han de crear normes d'or-ganització de la informació, s'ha de donaraccés a qui l'hagi de tenir i s'han de posarportes i claus als accessos informàtics:noés desconfiança, és seguretat.

Pel seu cantó, la seguretat externa s'o-cupa d'evitar que la gent aliena a l'empresaque vol entrar al nostre sistema a travésde la xarxa no ho pugui fer.Els experts estroben amb una resposta habitual: "ja tincun antivirus" i és el que acostuma a anarinclòs amb la compra d'un equip,però s'hade renovar cada x temps,habitualment noes renova mai, i per tant, la seva vulnera-bilitat és total, per tant les dades resten adisposició de qui les trobi.

Molts pensen:qui pot voler entrar al meusistema? Vist des d'aquest angle es potpensar que es té raó. Però s'ha de veurela qüestió des d'un altre punt de vista: lesteves dades no interessen absolutamenta ningú,però qui busca,manipula,col·locavirus i destrueix informació no és unapersona, és una màquina i un software.Un software per al qual és igual que siguila General Motors o un petit empresariamb tres treballadors: trobarà una portaoberta, introduirà la porqueria i llest. Ésun software que de forma automàticarastreja, busca un forat i on el troba s'hifica. Entra, destrueix la teva informació,la infecta o la roba. Hem de ser cons-cients del perill que això representa iprotegir-nos correctament amb tallafocs,antivirus...

SEGURETAT LEGALEs tracta del compliment de la llei de pro-tecció de dades. La gent es belluga per lallei, però en aquest cas que tenim una lleien la què les sancions van des dels 600 finsals 600.000 euros!,el nombre d'empresesque estan complint la llei és mínim,i si par-lem de pimes, sota mínims.

És difícil complir-la? La llei està redactadade tal manera que és complex complir-laal cent per cent.Però això no eximeix delseu compliment.El més habitual és que estinguin notificats els fitxers a l'Agència deProtecció de Dades, però que no es tin-guin elaborades les normes de seguretat.

La llei marca dos passos fonamentals:Notificació dels arxius a la A.P.D., és a

dir, omplir uns documents en els quals esdeclara quins arxius tenim, com s'explo-ten,qui n'és el responsable,qui hi te accési presentar-los a l'Agència de Protecció deDades

Elaboració de la Normativa de Segure-tat que consisteix en descriure i docu-mentar tots els protocols que l'empresafa servir perquè aquestes dades no puguinestar en mans de qualsevol.

Així com la primera part, la notificació al'A.P.D., es fa sovint, el compliment en l'e-laboració de la normativa de seguretat ésmínim. És a dir, que es declaren els arxiusi prou, i la gent desconeix que és el ma-teix no haver fet res que tenir declaratsels fitxers i no disposar de les normes deseguretat.

cinc cèntims

La Nit de l’Empresari

L'edició número 12 de la Nit del'Empresari va resultar un gran èxit depúblic, que una vegada més vademostrar el poder de convocatòriade la Cecot. Entre les més de 1.200persones assistents, hi havia PedroSolbes, Joan Clos, Rigoberta Menchú,Antoni Castells, Pere Navarro i unabona llista de primeres espases delspartits polítics. A més, és clar, d'unaimportant representació de l'estamenteconòmic i empresarial.

A més dels reconeixements quemencionem en aquesta pàgina, la Cecottambé va fer un reconeixement especiala Gràfiques Marcet, Casanovas iAntonell i Centre Tecnològic Leitat coma empreses centenàries.

Empresa més internacionalPROCELI TURULL, SLActualment els productes d'aquesta em-presa estan disponibles a 16 països.

Comerç amb servei més dinàmic(atorgat per Winterthur i l´As. Catalanade Corredors i Correduries)DISTRIBUCIONES DEL JAMON CE-REZO, SLDedicada a l'elaboració de pernils i em-botits, és distribuïdor alimentari de deri-vats del porc, formatges i olis, produeix icomercialitza lots i cistelles de Nadal i dis-posa d'una xarxa de xarcuteries pròpia.

Empresa sostenibleCIDEYEG, SAAprofita l'aigua de procés per a tasques in-ternes de neteja de la planta i a la vegadaque estalvia un bé escàs redueix els abo-caments al clavegueram.

Gremi / AssociiacióINSTITUT INDUSTRIAL DE TERRASSALa seva missió consisteix en vetllar pels in-teressos del tèxtil a Terrassa i comarca,de-senvolupant una intensa activitat social,econòmica, tècnica, investigadora, infor-mativa, assessora, benèfica i cultural.

Mitjà de comunicació que destaca per ladifusió de temes econòmics i empresarialsmitjançant noves tecnologiesTVC - LA NIT AL DIAEl programa ofereix entrevistes de pri-mer nivell amb protagonistes de l'actua-litat internacional i aborda a fons infor-macions del dia a dia a la nostra realitat.

Institució que ha contribuït al desenvolu-pament econòmic i empresarialFUNDACIÓ CP'ACDedicada al suport d'emprenedors.El seuobjectiu és desenvolupar un mecanismeeficient de suport a l'autoocupació, és adir, a la creació del propi lloc de treball.

Persoonalitat que s'ha distingit per la sevaaportació al món econòmic i empresarialANTONI BRUFAU NIUBÓ, presidentexecutiu de Repsol YPF (vegeu pàgina 15).

Millor jove iniciaativa empresarial(atorgat pel Cercle Cecot de Joves Em-presaris)TINYTRONIC, SLLa fita més important per a aquest em-presa és aconseguir implantar la seva tec-nologia com un dels estàndards mundialsde radiolocalització sense satèl·lits.

Premi a la creació de valor social(Atorgat per Caixa de Terrassa)NETEGES HERMANOS CANTGrup d'empreses multiservei especialit-zada en el manteniment i neteja de locals,tractament de superfícies, treballs de ne-teja verticals o en alçada i serveis de jar-dineria, l'empresa desenvolupa accionsd'integració social, formada per personesque formen part de col·lectius en riscd'exclusió social, com són dones de mésde 40 anys,persones d'edat avançada i im-migrants.L'empresa també té quasi un 3%de personal amb discapacitats.

Premi a la millor actuació en prevenció deriscos laborals(Atorgat per Mútua Egara)ELASTOGRAN, SAAquesta empresa, dedicada al desenvolu-pament, a la fabricació de sistemes for-mulats i a la comercialització de matèriesprimeres en poliuterà, ha demostratcomptar amb un sistema de prevenció deriscos laborals sòlid i basat en processos,a més ha realitzat la integració de siste-mes de gestió de qualitat.

Foto de família dels guardonats i autoritats

A dalt, i d'esquerra a dreta:

Llorenç Vilanova,Andreu

López,Andrés Lloansi, Josep

M.Alegría, Joan Carles

Martínez, Martí Colomer,

Encarna Rubio,Vicente

García i Joan Turull.A sota,

Ricardo Rodríguez, Jaume

Colom-Noguera, Pere

Navarro,Antoni Castells,

Pedro Solbes,Antoni Abad,

Antoni Brufau, Francesc

Astals, Santiago Castelló i

Miquel Àngel Cortés.

Reconeixements Cecot 2006

18

publireportatge

tss - Què aporta la reforma fiscal 2007?MG - Pel que fa les empreses, la rebaixa del'Impost sobre Societats implica que aques-tes tindran més diners per a invertir i pera generar ocupació.

Pel que fa a les persones físiques, pre-tén estimular les rendes del treball i elscontribuents amb menors salaris alhoraque introdueix canvis significatius en el trac-tament fiscal de l'estalvi.

Val a dir,d'altra banda,que separarà en-cara més la diferència entre el tipus màximde l'IRPF (passa d'un 45% a un 43%) i l'Im-post sobre Societats (pasa d'un 35% a un30%),amb la qual cosa resultarà encara mésavantatjós per a les persones amb rendesaltes tenir una empresa per a facturar pelseu treball i, així, pagar menys impostos.

tss - Què poden esperar les empreses d'a-questa refforma fiscal 2007?MG - D'entrada, la rebaixa de tipus allibe-rarà recursos per a la realització d'inver-

sions de caràcter productiu. Es produïràuna reducció de cinc punts en dos anys deltipus general de gravamen,que passarà del35% actual al 32,5% el 2007, fins a situar-seal 30% definitiu el 2008.

Pel que fa a les PIMEs (empreses ambuna facturació anual menor de 8 milionsd'euros), la reducció de tipus es produïràen un sol any, passant del 30% actual perals primers 120.202,41 € de base imponi-ble al 25%.

Cal remarcar, també, que es mantenentant la deducció per reinversió dels bene-ficis extraordinaris com la deducció per in-versió en R+D+i (aquesta, fins el 2011).

tss - Vol dir res sobre la desaparició de lessocietats patrimonialss?MG - Sí. Amb aquesta reforma,Hisenda eli-mina de l'Impost sobre Societats el règimde societats patrimonials perquè consideraque aquest havia esdevingut un instrumentd'opacitat de la renda. Existeix la possibili-tat de dissoldre les societats patrimonialso de que aquestes acabin tributant als tipusgenerals o de PIME, segons el cas. Prendreuna decisió en un sentit o en un altre de-pendrà de l'anàlisi assossegada de cada casconcret.

tss - Comenti més àmpliament els canvis pelque fa a l'IRPF…MG - El nou impost serà més simple. L'es-cala de gravamen tindrà, només, quatretrams (n'hi havia cinc). El tipus màxim del45% per a les rendes superiors a 45.900 €es redueix al 43% per a rendes superiorsals 52.360 € i el tipus mínim del 15% per alsprimers 4.080 € passa a ser del 24% per alsprimers 17.360 €.

El resultat serà que, aproximadament,un 60% dels actuals contribuents tributa-ran a un tipus únic del 24% i que (per aposar un exemple) l'estalvi fiscal serà d'un4,79% per a unes rendes netes del treballde 22.410 €.

Convé recordar, també, que canvia el trac-tament del mínim vital.

tss - Què és el "mínim vital"?MG - És la part de la base imponible desti-nada a satisfer les necessitats bàsiques per-sonals i familiars del contribuent i que noés sotmesa a tributació.

tss - I en quin sentit varia el tractament delmínim vital?MG - En que aquest es desvincula del nivellde renda. D'aquesta manera, tots els con-tribuents amb idèntica situació familiar ex-perimenten una mateixa disminució de lacàrrega tributària.

Augmenten considerablement els mí-nims personals (gairebé el 50%) i familiars(per fill, entre el 20% i el 30% i per disca-pacitat, entre un 13% i un 38%).

tss - Hi ha cap més canvi significatiu res-pecte a l'IRPF?MG - Doncs, sí.Una de les principals nove-tats que introdueix la nova llei radica, sensdubte, en el tractament dels instrumentsd'estalvi.Hom aplicarà un tipus únic del 18%als rendiments provinents de dipòsits ban-caris, llibretes d'estalvi, increments patri-monials, assegurances i dividends indepen-dentment del termini en què es generin.

tss - I quina importància té que tots els ren-diments de l'estalvi tributin a un tipus fix del18%?MG - Molta.Amb la diferenciació d'una baseimponible general amb uns tipus aplicablesd'acord amb l'escala de gravamens de qua-tre trams que comentàvem abans i d'unabase imponible de l'estalvi que tributa a untipus fix del 18%, hom aconsegueix que elcontribuent tingui molt clara quina serà laseva tributació futura i que pugui, per tant,planificar les seves inversions tan sols en fun-ció de les seves preferències i de la rendibi-litat dels productes que trobarà al mercat.

La reforma fiscal 2007, noves regles del jocEntrevista a Manuel García,Consultor i Responsable de l'Àrea Economico-financera d'ASSET-IP (www.asset-ip.com)Per thesmartstudio (www.thesmartstudio.com)

El proper 1 de gener de 2007entrarà en vigor la recentment aprovadareforma fiscal. El 2 de novembre de 2006,el Ple del Congrés dels Diputats aprovavala reforma dels dos tributs directes bàsicsdel sistema fiscal espanyol: l'IRPF (Impostsobre la Renda de les Persones Físiques) iI'IS (Impost sobre Societats).

Aquesta reforma constitueix, a lapràctica, un important canvi de les reglesde joc en què el legislador avança, primer,en la clarificació dels recursos que lespersones físiques destinen a activitatproductiva a través d'una diferenciació mésclara dels rendiments obtinguts a partir del'activitat empresarial o del treball d'aquellsobtinguts a partir de l'estalvi sense tenir encompte quan es generen i, d'una altra,aposta clarament per primar les activitatsque podríem anomenar "productives" persobre d'altres de caràcter mésmarcadament "especulatiu".

19

Mercè Sala va ser a la Cecot perdonar una xerrada amb l'excusadel seu darrer llibre, "El encanto

de Hamelín,los secretos del liderazgo efec-tivo",que tracta sobre el lideratge empre-sarial en una nova era on les estructuresautoritàries i piramidals han deixat de sereficaces.

Com anem de líders a Catalunya?Líders n'hi ha a milers. Hem de veure quetot aquell que ha de dirigir un grup és unlíder. Possiblement, i parlant molt en ge-

neral, cada dia som més professionals dellideratge.Ara, aquesta afirmació es tornamés complicada si només parlem d'aquellsquatre líders en els que sempre pensem.

Molts empresaris s'adonen que no estanprou preparats per serr bons líders.He escrit l'últim llibre en part per això.Endirigir Renfe vaig adonar-me que el més im-portant és que l'empresari tingui ben clarque és líder d'un equip de persones, i noes capfiqui només en tenir coneixementsdel producte o servei que l'empresa ofe-

reix. És més fàcil trobar experts que t'aju-din amb el producte o servei que no pasen la capacitat de lideratge d'equips.Moltsempresaris són gent feta a sí mateixa, ques'han preocupat per la tècnica i les finan-ces, i això dels temes de lideratge els vecom un afegit amb el qual no hi compta-ven. I també és veritat que a la universitats'ensenya molt coneixement, però pocahabilitat de dirigir.

Al llibre parla del lideratge femení.Com es diu col·loquialment,aprofitant l'o-

20

“Darrere les persones hi ha idees"

E N T R E V I S T A A F O N S

Entrevista a Mercè Sala, presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

L’ACTUAL PRESIDENTA del Ctesci del Consell Social de la UniversitatPompeu Fabra va estudiar CiènciesEconòmiques a Barcelona i a Bilbao. Haestat regidora de l'Ajuntament deBarcelona durant dotze anys, presidentade Renfe durant cinc anys, on vaaprendre "a no parlar de coses que noconeixia bé", presidenta de la FundacióPolitècnica de Catalunya durant set anysi consellera delegada de Temoinsa.També ha publicat diversos llibres. Haestat un no parar, però a la Mercè Salano li disgusta treballar, "sempre que esfaci dins d'un ordre". Casada i amb un filli una filla, no li agrada cuinar, però té lasort que al seu marit li encanten elsfogons i el seu fill ha heretat aquestapassió i és cuiner de professió. Quan tétemps lliure i no juga a golf -"tinc unhandicap dolent, això vol dir que m'hidedico poc", confessa-juga a l'ordinador,navega per Internet o veu pel·lícules a latelevisió: cinèfila de tota la vida, vadescobrir que per fer recomanacions delideratge mirar pel·lis pot ser moltinteressant, "és menys racionalitzat peròtambé és bo".

casió i que sóc dona,em vaig dedicar a lle-gir bastantes entrevistes a dones amb uncert lideratge reconegut i a treure'n idees.És molt difícil dir que hi ha un lideratge fe-mení, ara, el que sí es pot dir és que hi haalguns trets que destaquen més en lesdones que en els homes i que són moltadequats a l'hora de liderar. Estic parlant,per exemple, de característiques com lacreativitat, la comprensió, la sensibilitat ila intuïció.

I com s'apliquen al lideratge?La creativitat ens fa més imaginatives encerta mesura. Pel que fa a la comprensió,les dones tenim la capacitat de ser mares

i això condueix a entendre la gent, acreure-hi, i per dirigir equips i empreses elprimer que has de fer es creure en la gent.Si no hi creus,val més que et tanquis en unlaboratori i no intentis tirar endavant unprojecte en el què necessitis gent. La sen-sibilitat et dóna aquella capacitat d'ende-vinar i notar coses que a vegades costenmés al sexe maculí, i això té certa im-portància a l'hora de tractar amb gent. Idesprés la intuïció,que em sembla que hotenim tot assumit.Això no impedeix quemoltes dones pensin que han de copiar lamanera de fer dels homes, i penso que s'e-quivoquen.

El percentatge de dones empresàries ésmolt baix.A Catalunya, a Espanya i a Europa és així.Perquè hi ha tan poques dones que arri-ben a llocs de responsabilitat? He reflexio-nat sobre aquest tema.Una tesi diu que hiha un sostre de vidre i que a partir de certmoment no podem anar més amunt. Enprimer lloc,jo penso que les dones hem dedir que no hi ha d'haver sostre de vidre ihem de ser capaces de trencar-lo.En segonlloc,sí que és veritat que tot això de la con-ciliació de la vida laboral i personal de laqual ara tant es parla no deixa de ser unhandicap i explica, en part, perquè moltesdones no arriben a llocs de responsabili-tat.En més d'un cas,no és que elles no vul-guin trencar el sostre de vidre,sinó que enveure els horaris que se'ls exigiria no ho ac-cepten. La dona pensa que ha d'estar a les7 de la tarda a casa,perquè hi té feina o sen-zillament perquè s'hi vol dedicar.Les com-

panyies ho han d'intentar pal·liar amb me-sures de conciliació,fins i tot per a les donesempresàries, que han de gestionar-se eltemps i cercar les ajudes corresponents.

S'arribarrà a un equilibri?Poc a poc les coses van canviant i la gentes van sensibilitzant. Jo crec que es dona-ran més ajudes i serem més capaces d'es-tar el temps necessari a la feina i amb la fa-mília.Crec que ho aconseguirem.El que notinc gens clar és que tot el sistema racio-nalitzi els horaris.

Vostè ho ha pogut compaginar bé?Home, ja m'he espavilat molt amb moltaajuda.Ho he pogut fer perquè tenia els in-gressos suficients per buscar-la. Hi ha ni-vells de sous que no t'ho permeten.

Es parla molt de que a igual feina, les donesscobren menys.Potser no és ben bé així. Pel que vaig lle-gint, sembla que les especialitats masculi-nes estan més ben pagades que les feme-nines,però que a igual feina, igual salari.Enaixò crec que es va avançant, com en l'as-pecte de les feines que abans estaven quasi"prohibides" a les dones i ara, encara quemolts empresaris s'ho miren amb lupa, jaens hi podem dedicar.

Molts empresaris afirmen que el capitalmés gran de les seves empreses són el seustreballadors.Vostè diu al llibre que el capi-tal més gran de les empreses són les idees.

Perquè, a l'època en que vivim, darrere lespersones hi ha les idees.Les persones apor-ten idees.Això està clar.Però,d'alguna ma-nera, la primera feina de molts gestors ésfer de bomber i apagar focs,i no se n'adonade la importància de les persones que té al

"És més fàcil trobarexperts que t'ajudinamb el producte oservei que no pas enla capacitat delidderatge d'equips"

Portada del llibre de la Mercè Sala que va

presentar a la Cecot.

22

voltant.Però també és evident que una em-presa ha de guanyar diners i les personesque hi treballen han de ser eficaces.

Perquè ens dediquem a apagar focs i notreballem amb perspectiva de futur?Suposo que perquè és més fàcil. Fer lescoses reaccionant és més fàcil perquèhas de pensar menys, en canvi fer lescoses planificant és molt més complicat.Les persones tenim un grau d'irrespon-sabilitat notable, voldríem fer les cosesd'una determinada manera i les femd'una altra.

A Catalunya tenim mollta empresa familiari petita. Veu que estigui avançant cap a unamajor productivitat?En general, crec que els que les dirigeixencada vegada són més professionals.Però atot arreu, no només aquí, encara mancaprofessionalització i, per aquesta manca, ales empreses familiars les crisis de suc-cessió encara són més importants del quehan de ser.Això lliga molt amb que quanun empresari fa una empresa, si és petitano li queda més remei que fer moltes cosesell mateix,però si ja és mitjana,ha de saberdelegar.I confiar en la gent.I probablement

és difícil que sorgeixin empresaris que tin-guin la virtut de la confiança.

I en el teema de la R+D?Hi ha més innovació de la que es declara.Innovar també és fer petits canvis en elsproductes o en el procés de fabricació, ino es declara a ningú, perquè molts em-presaris no veuen raons per declarar-ho.

Darrerament s'ha publicat que la majoriade les empreses d'aquí no utilitzen els sis-temes de gestió que fomentin la produc-tivitat. Hi ha llocs on la feina no està ra-cionalitzada.

Què en pensa de la responsabilitat socialde l'empresa?D'alguna manera,això ha vingut arrel de larealitat innegable de que ens estem carre-gant el planeta. No és mala cosa que lesempreses tinguin el sentit comú de preo-cupar-se del medi ambient i de tenir con-tactes amb el seu entorn.

No ha pensat mai a muntaar el seu propinegoci?No, a l'hora de la veritat no, però l'esperitemprenedor a casa el té el meu fill. És cui-ner i ha muntat una casa rural.

Què és el Ctesc?Arreu del món és coneix com Conselleconòmic i social i té l'objectiu d'asses-sorar el govern. Es una iniciativa quearrenca de la revolució francesa,i en aquellpaís la consideren la tercera cambra. AlConsell hi ha representants dels empre-saris i dels treballadors. El govern li enviatota la legislació que fa abans de posar-laen pràctica i el Consell fa les seves al·le-gacions, que anomenem dictàmens, ambl'opinió sobre la llei en qüestió contras-tada pels representants dels treballadorsi dels empresaris.

"La sensibilitat etdóna aquella capacitatd'endevinar i notarcoses que a vegadescosten més al sexxemaculí"

Mercè Sala presenta la pel·lícula “Citizen Kane”com exemple de poder i

manipulació mentre que “Erin Brockovich” ho és d’intel·ligència emocional.

E N T R E V I S T A A F O N S