Butlletí informatiu bimestral de la cecot | número 28 | Abril-Maig 2007

“En el futur hi haurà un control d’accés a la xarxa”

09CLUB DEL LECTOROfertes especials perals socis de cecot

20ENTREVISTAJonathan RendalDirector tècnic de McAfee Espanya

IAEl’impost ques’ha de suprimirpàg. 04

SomakAliceClub

10FINANCESDeduccions fiscals per activitats d’R+D+i

N o tothom és coneixedor que en els seus orígens l’IAE va ser concebut com un impost censal (una particu-laritat que podia tenir el seu interès,

sempre que les quotes fossin realment mínimes). Però, malauradament, els ajuntaments, llavors amb greus problemes de finançament, i l’estat hi van veure una solució per donar cobertura fi-nancera als compromisos incomplerts amb les hisendes locals. Van convertir l’IAE en un impost eminentment recaptatori, totalment arbitrari i injust. Posteriorment, quan tots els empresaris vàrem protestar mitjançant les organitzacions empresarials, els legisladors varen reconèixer la injustícia d’aquest impost però (amb les admi-nistracions públiques, lamentablement, sempre hi un “però”), com encara no havien solucionat els problemes de finançament local, varen deixar exemptes d’aquest impost les empreses més peti-tes i, alhora, varen compensar amb escreix aquesta pèrdua d’ingressos apujant l’IAE a les mitjanes i a les grans. Finalment, a la injustícia intrínseca de l’impost , gravar l’activitat econòmica com el seu propi nom indica, varen afegir una segona injustícia: la que representa el greuge comparatiu entre dues empreses que es dediquen al mateix i que són tractades fiscalment de forma diferent per qüestions de dimensió, encara que la petita guanyi més diners que la gran. l’IAE continua es-sent un impost profundament arbitrari, obsolet i més injust que mai. L’IAE ha de desaparèixer i som totalment contraris a la seva reconversió parcial en un impost que s’incrementa en funció de la facturació de la totalitat de l’empresa, tingui els centres de treball que tingui.

No obstant, som conscients que la retirada de l’IAE perjudicaria el finançament dels ajunta-

ments i Cecot considera que aquests han de comp-tar amb els recursos suficients per dur a terme la seva gestió. És evident que cal, des de ja fa massa temps, la reforma de la Llei d’Hisendes Locals. La supressió de l’IAE podria ser el detonant.

Mentre aconseguim l’abolició de l’IAE, i en consonància amb el nostre innat esperit pragmàtic, hem fet propostes de mesures concretes de bonifi-cació als ajuntaments. Per exemple, hem proposat la bonificació del 50% de la quota de l’impost per la creació d’ocupació, per a totes aquelles empre-ses que hagin incrementat la mitjana de la seva plantilla en un mínim del 5% respecte a l’existent a l’exercici anterior, sense limitar la contractació a un determinat tipus de relació laboral.

En aquest camí, a finals de 2005, Cecot va fer un primer comunicat als alcaldes de la província de Barcelona amb un seguit de propostes per mi-llorar la competitivitat de les empreses i la creació d’ocupació tot relacionant-ho amb l’IAE.

Les respostes, per part de la majoria dels ajuntaments, van ser positives i de manual: es van comprometre a estudiar la viabilitat de la proposta i van confirmar que ho tindrien en compte en el moment de la revisió de les ordenances municipals. Ajuntaments com el de Badalona o el de Sant Esteve de Sesrovires han desestimat la proposta. Altres com els de Terrassa, Sant Cugat del Vallès o Navàs han aplicat certes mesures en els seus muni-cipis. Sensibilitat molt baixa, en conjunt. Nosaltres seguirem persistint en la idea que la política fiscal ha d’ajudar les empreses més competitives, que són les que tenen més capacitat per crear riquesa per a la societat. I prou d’IAE.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÌND

EX

La supressió de l’IAE: objectiu patronal

cecotnòmic 27Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel.: 93 736 11 00www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi Gras, Estefania Linés,Yolanda Crochet

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi López

Disseny i maquetació:Carlos Ramos

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04

07

08

09

10

12

14

16

19

20

cecot

L’OPINIÓ

FLASHcecot

CLUB LECTOR

FINANCES

INNOVACIÓ

COMPETITIVITAT

RRHH-RSP

CINC CÈNTIMS

ENTREVISTA

L’IAE, UN IMPOSTA ABOLIR

ENRIC RIUSESCRIU SOBRE L’IAE

NOTÍCIES RELLEVANTS DE LES ÚLTIMES SETMANES

OFERTES ESPECIALSPER ALS SOCIS

LA FISCALITAT DE L’R+D+i EN EL MARC DE LA REFORMA FISCALDE LA LIS

LA PRODUCTIVITAT, PILAR DE LA COMPETITIVITAT DE LES INDUSTRIES

LES ÚLTIMES TENDÈNCIES EN COMUNICACIÓ POTENCIEN ELS SENTITS

LES PIMES TENEN DIFICULTATS PER HARMONITZAR VIDA LABORAL I PERSONAL

ADÉU AL BOOM IMMOBILIARI?

JONATHAN RENDAL, DIRECTOR TÈCNIC DE MCAFFE ESPAÑA

4

ceco

tnò

mic

28

cec

ot

�

ceco

tnò

mic

28

cec

ot

L ’IAE, impost que grava el simple exercici de l’activitat econòmica! (una reivindicació històrica de les empreses ha estat la seva eliminació), ja era un impost impopular

quan, el 2002, el govern de José María Aznar va anunciar la seva intenció de suprimir-lo, sense sos-pesar-ne les conseqüències. L’alegria va ser general entre els empresaris, però les cares llargues van anar a càrrec dels ajuntaments. S’ha de tenir en compte que l’IAE era de recaptació mu-nicipal i formava part important del seu finançament. De manera que l’administració municipal es-panyola va ser una clara víctima d’aquesta decisió.

Al final, però, la decisió del govern va ser suprimir aquest impost només a un 90% de les empreses espanyoles, aquelles que facturaven menys d’un milió d’euros a l’any. A partir d’aquell moment, els ajuntaments deixen de fer la gestió de l’impost i només reben la recaptació pertinent del ministeri corresponent. Però són els ajuntaments els que marquen les quotes a pagar per part de les empreses que superen el milió, perquè són els que marquen diversos coeficients que s’hi apliquen.

Barcelona com exemplePodem posar l’exemple de la ciutat de Barcelona. Fins al 2004, el gruix del finançament l’aportava el percentatge de l’IAE recaptat al municipi i l’Estat completava les aportacions amb altres partides. Ara

succeeix a l’inrevés i la principal partida prové del repartiment d’un fons municipal comú. Però ERC ha denunciat la “inacceptable manca de transparència del sistema de distribució”. Barcelona ha deixat de percebre 55 milions els últims tres anys i deixarà d’ingressar una xifra similar el 2007. L’Estat aporta prop de 700 milions d’euros a la ciutat, entre els percentatges d’IVA, IRPF i les aportacions que el Ministeri d’Hisenda reparteix entre els municipis.

Ara els ajuntaments es fi-nancen, en gran part, gràcies a les elevades contrapartides que han establert per a les requali-ficacions urbanístiques. Malgrat que els que més han impulsat la construcció són els primers que pagaran els efectes. En alguns municipis del País Valencià, per exemple, el terme ha quedat sa-

turat. Ja no es pot urbanitzar més i els ajuntaments han de fer front a les despeses que implica l’augment, ni que sigui estacional, de la població sense els ingres-sos que implica la nova construcció. Ara bé, també en part es financen amb l’IAE que recapten del 10% restant que supera el milió d’euros.

Què ha passat amb aquest IAE, que des del moment que només l’ha de pagar el 10% restant (els que més facturen), s’ha multiplicat? Dit en unes altres paraules, des que només es mira la part recaptadora sense preocupar-se de la part censal que en un principi era, l’IAE ha augmentat exponencialment.

Diu la Llei de l’IAE: “La finalidad de este tribu-to es, además de recaudatorio, claramente censal,

Per diversos motius, s’acusa l’IAE de ser, entre altres coses, inconstitucional. En un primer moment, basant-se en la doble tributació que es produeix en gravar amb l’IAE el mateix fet imposable que l’impost de societats. Després, des del 2003, perquè hi ha exempcions a l’hora de pagar un impost d’aquestes característiques. També s’ha dit que és injust, arbitrari, contrari a la lliure competència, abusiu... Moltes coses, i cap de bona, per a un impost la raó de ser del qual és la necessitat de finançament dels ajuntaments.

EN P

OR

TAD

A

Ara els ajuntaments es financen, en gran

part, gràcies a les requalificacions urbanístiques

L’IAE dels disbarats!

04

en cuanto a actividades económicas ejercidas en el territorio nacional y de sus titulares”. I fins alesho-res, encara que podia ser inconstitucional, no era discriminatori. Tothom el pagava i la quantitat no era excessiva.

Evidentment, fins al moment en què no se su-perés el milió d’euros, cap problema. Ara, un cop superat, en massa casos, l’IAE es converteix en un fre a la competitivitat de la teva empresa.

Donar d’altaS’ha de tenir en compte que encara que no s’hagi de pagar l’IAE, continua essent obligatori donar-se’n d’alta. Encara hi ha empresaris que no ho saben fins que presenten la declaració de l’IVA, per exemple, i aleshores Hisenda reclama l’alta de l’IAE. És l’impost que dóna d’alta d’activitats econòmiques, s’utilitza el model de papers d’hisenda 136, el model censal.

Si vols desenvolupar diverses activitats, t’has d’apuntar a diversos epígrafs. La possibilitat d’ins-pecció augmenta proporcionalment amb el nombre d’epígrafs a què estiguis apuntat.

yClasses d’epígraf: activitats empresarials: industrials, comercials, de serveis i mineresyActivitats professionalsyActivitats artístiques

De manera que apuntar-te a un epígraf o un altre té les seves importants repercussions fiscals. La quota va en funció de l’epígraf, del lloc d’ubicació (no només del poble o ciutat, sinó també del carrer del poble) i dels metres quadrats de l’empresa.<

La Llei 51/2002, de 27 de desembre de 2002, que reforma la Llei 39/1998 Reguladora de les Hisendes Locals, va modificar substanci-alment, entre d’altres tributs d’àmbit de les hisendes locals, l’IAE.

Resumint les principals novetats d’aquesta modificació, i pel que fa a l’exempció de l’impost, estan exempts de l’IAE, entre d’altres:yLes persones físiques.yEl subjectes passius de l’Impost sobre Societats, les societats civils i les entitats de l’article 33 de la Llei 230/1963 General Tributària que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.yL’empresari o el professional que iniciï l’exercici de la seva activi-tat en territori espanyol durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en què es desenvolupi la mateixa. A aquests efectes, no es considerarà que s’hagi produït l’inici de l’exercici d’una activitat quan la mateixa s’hagi desenvolupat abans sota una altra titularitat, circumstància que s’entendrà que passa, entre d’altres supòsits, en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat. Pel que fa a les variacions més importants: yQueda suprimit l’element “nombre de treballadors” com a factor determinant de part de la quota de l’impost. yEs crea un epígraf específic per als operadors de telefonia mò-bil.yEs redueix la quota de l’impost en funció de les superfícies que els empresaris destinin a serveis socioculturals o a serveis de guar-deria.

El Ministeri d’Hisenda exigeix la presentació d’una comunicació dirigida a la AEAT a la qual s’ha de fer constar que es compleixen els requisits establerts per a l’aplicació de l’exempció. Aquesta co-municació no s’exigeix si es tracta de contribuents per l’IRPF.

El càlcul de la quota a ingressar de l’impost es fa atenent a una sèrie de paràmetres i coeficients. A títol enunciatiu els resumirem en els següents:yCoeficients de ponderació: sobre les quotes municipals, provincials o nacionals fixades en les tarifes de l’impost s’aplicarà en tot cas un coeficient de ponderació determinat en funció de l’import net de la xifra de negoci del subjecte passiu.yCoeficient de situació: sobre les quotes modificades per l’aplicació del coeficient de ponderació, els ajuntaments podran establir una escala de coeficients que ponderi la situació física del local dins de cada terme municipal atenent a la categoria del carrer on es trobi. Aquest coeficient no podrà establir-se sobre les quotes provincials o nacionals.

Bonificació sobre les quotesEn tots els casos, sobre la quota de l’impost s’estableixen, entre d’altres, les següents bonificacions:yLes cooperatives, unions, federacions i confederacions de les ma-teixes i les societats agràries de transformació tindran la bonificació prevista en la Llei 20/1990 sobre Règim Fiscal de Cooperatives.yUna bonificació del 50% de la quota corresponent per a aquells que inicien l’exercici de qualsevol activitat professional durant els cinc anys següents a la conclusió del segon període impositiu de desenvolupament de la mateixa. El període d’aplicació de la boni-ficació caducarà transcorreguts cinc anys des de la finalització de l’exempció.<

L’impost des de la modificació del 2002

La llei

�

ceco

tnò

mic

28

cec

ot

�

ceco

tnò

mic

28

cec

ot

F a força temps que defenso l’eliminació de l’IAE. Sempre he considerat que és un impost que castiga l’activitat econòmica i que no té cap justificació en l’estructura

impositiva actual. Però si això ja era vàlid anys enrere, ara la situació és kafquiana. La presumpta reforma d’eliminació parcial de l’IAE no va fer més que po-tenciar el seu anacronisme impositiu. Com saben, ara sols el paguen les societats mercantils que facturen més d’un milió d’euros a l’any, en el que suposa un exercici de greuge comparatiu i de fre al creixement empresarial digne de medalla.

L’estructura impositiva d’un país s’acostuma a basar en dos pilars impositius: la imposició di-recta, que grava l’obtenció d’un guany, i la imposició indirecta, que grava el consum. Amb més o menys mesura, aquesta estructu-ra bàsica serveix per redistribuir la riquesa mitjançant l’actuació de l’Estat com a administrador públic. Tots dos tenen sentit, i segons les tendències dels eco-nomistes es potencia un tipus o l’altre. Però, com justifiquem castigar tributàriament el simple exercici de l’activitat?

Si aprofundim una mica més en l’impost i ens entretenim a valorar com es calcula, el desencís ja és total. La base de la tributació són, en el cas industrial per exemple, uns elements tributaris com el nombre de treballadors contractats i el número de kilowatts nominals de la maquinària. Evidentment, quan més en tens, més pagues. Habitualment, la renovació de maquinària comporta ampliacions de kilowatts nomi-nals perquè les noves màquines tenen requeriments superiors. Sense fer demagògia podem afirmar que com més actualització industrial, més quota d’IAE. Per altra banda, sobre la quota bàsica calculada en funció dels diferents elements tributaris, cal aplicar un coeficient de situació que és potestat de l’Ajunta-

ment, i que afecta de forma molt important l’import final del tribut. És un bon element d’anàlisi observar quina política segueixen els diferents ajuntaments en relació a aquest coeficient. Podem trobar-nos amb ajuntaments que entenen aquesta facultat impositiva com una oportunitat per fer polítiques proactives en favor de potenciar les activitats econòmiques en la seva població, o d’altres que sols hi veuen una oportunitat recaptatòria.

Sempre he defensat que la desaparició de l’IAE no podia fer-se amb càrrec a la tresoreria municipal, i sóc consci-ent que, en no haver-se fet així, els ajuntaments han estat els primers a patir les conseqüèn-cies del “bunyol” que es va fer amb la reforma de l’impost. Però això no pot justificar determinats plantejaments. Els Ajuntaments són els primers que han d’en-

tendre que han d’anar de la mà de les empreses i no contra elles, i que haurien de veure el col·lectiu com un element dinamitzador de la població més que no pas com el seu element finançador. No tots els ajuntaments ho tenen clar.

Per tant, tenim el panorama d’un impost injust per la seva naturalesa, per la seva discriminació i aplicabilitat (els que paguen actualment l’impost van patir un increment superior al 30% en el moment de la reforma) i que és un fre al creixement de les empreses. Segueixo defensant la seva existència a nivell censal, que és l’altra gran funció de l’impost. Hi ha un munt de situacions i d’altres tributacions que es recolzen en l’epígraf de l’IAE per definir la seva tipologia. Però defenso l’eliminació de la seva quota, sense que això perjudiqui la recaptació municipal.

Per tant, la proposta de pagar l’IAE i poder de-duir-lo de la quota de la imposició directa, ja sigui la Renda o Societats, segueix sent la millor fórmula per aconseguir els dos objectius.<

L’O

PIN

IÓ

Enric RiusEconomista. Censor Jurat de Comptes Assessor de la Cecot

“L’IAE actual suposa un exercici de greuge

comparatiu i de fre al creixement

empresarial”

Desencís total

El jutge Ramon Gorbs va plantejar a finals del 2005 la inconstitucionalitat de la reforma fiscal aprovada el desembre del 2002, per la qual s’eximia del pagament de l’IAE els treballadors au-tònoms i les empreses amb una xifra de negoci anual

inferior al milió d’euros. Va plantejar aquesta qüestió davant el Constitucional en considerar que l’esmentada reforma fiscal vulnera els principis d’igualtat, generalitat i capacitat econòmica reconeguts per l’article 31.1 de la Carta Magna. La interposició d’aquesta figura jurídica es va decidir arran del recurs que una empresa va presentar contra la liquidació de l’impost de l’exercici del 2003, efectuada per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, en què exigia que se li tornessin els 871 euros que va pagar en concepte d’aquest impost.

En la resolució, el jutge argumenta que l’IAE grava l’activitat econòmica que es desenvolupa, i no pas la per-sona que l’exerceix, i per això mateix, sempre a parer seu,

l’aplicació d’exempcions als autònoms i a les empreses amb un volum de negoci inferior al milió d’euros “trenca el principi d’universalitat del gravamen”.

També sostenia que les exempcions fiscals establertes en la reforma fiscal de l’any 2002 “vulneren els principis constitucionals de generalitat i igualtat tributàries” de les persones físiques i les empreses que tenen una xifra de negoci més elevada, i “atempten clarament contra el prin-cipi de capacitat econòmica per contribuir al sosteniment de la despesa pública”.

A més a més d’aquesta “injustícia tributària”, el jutge considerà que la reforma fiscal dissenyada pel Govern del PP el 2002 ha perjudicat l’economia i distorsiona el mercat, no només interior sinó també exterior. “Crea situ-acions més favorables per a uns contribuents que per als altres”, assenyala. A més, recorda que “els considerables imports deixats d’ingressar com a conseqüència de les noves exempcions fiscals s’hauran de treure finalment d’impostos que han estat satisfets per la generalitat dels contribuents”. Fins i tot en cas que s’hagués volgut dife-renciar entre les pimes i les grans en l’aplicació del tribut, el jutge considera que s’hauria d’haver utilitzat el model del pla general de comptabilitat, que també té en compte el nombre de treballadors i l’actiu de les companyies.

La resolució judicial subratlla la “transcendència” de la reforma fiscal impugnada perquè eximia del pagament de l’IAE el 90% de les empreses subjectes a l’impost, cosa que podria comportar un increment paral·lel de la tributació per a les societats obligades a abonar-lo.<

Un jutge va qüestionar que les pimes no paguin IAE, en considerar inconstitucional que hi hagi exempcions per abonar aquest tipus d’impost. El cas va sorgir arran d’una liquidació de l’impost del 2003 efectuada pel consistori d’Esplugues de Llobregat.

Una reforma inconstitucional?

GESTIÓN INTEGRAL DEL COBRO | empresa asociada a la CecotTEL. 902 026 237 · FAX 902 026 238comercial@salvamatrecobros.com www.salvamatrecobros.comAGENTE DE CRÉDITO Y CAUCIÓN

www.cecide.esTEL. 902 93 45 64

u VENDA I DOMICILIACIO DE SOCIETATS u CENTRE DE NEGOCIS. LLOGUER D’ESPAISu SERVEIS INTEGRALS PER A PIMES: recepcio de trucades, correspondencia, secretaria, FAX, etc.u ASSESSORAMENT FISCAL, LABORAL I COMPTABLE

�

ceco

tnò

mic

28

cec

ot

�

ceco

tnò

mic

28

cec

ot

FLA

SHce

cot

Oficina al 22@ de Barcelona q La Cecot ha obert una oficina al 22@ de Barcelona, en una zona destinada a ser l’avantguarda tecnològica de Catalunya. Amb aquesta oficina, la Cecot assoleix dos objectius estratègics per al seu desenvolu-pament. El primer, donar un millor servei a les empreses associades i, sobretot, a totes aquelles empreses que es troben a la ciutat de Barcelona i el cinturó metropolità, cada vegada més nombroses, a qui apropem molts dels serveis que, fins ara, únicament oferíem a través de la seu central.

El segon objectiu té a veure amb el compromís d’aquesta patronal, amb la in-novació i amb la seva aplicació als processos productius de les empreses en benefici de la seva competitivitat. Fa deu anys la Cecot va posar en marxa la Fundació Cecot Innovació (FCI) i a dia d’avui continua essent l’única pa-tronal a Espanya amb una fundació dedicada a aquesta tasca. L’FCI té el reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a Centre de Difusió Tecnològica i forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica coordinada pel CIDEM. És per tot això que s’ha cregut adient ubicar la nova oficina al districte tec-nològic 22@Barcelona, a prop d’institucions i d’empreses compromeses amb la innova-ció, de centres tecnològics i de recerca amb qui, de ben segur, trobarem sinergies que ens ajudin a desenvolupar serveis i projectes de millora per al teixit empresarial del nos-tre país. L’adreça de la Cecot a Barcelona és: Edifici Tec22@, carrer Veneçuela, 103 - 1r pis (08019 Barcelona) i des del 29 de març està totalment operativa per donar-vos servei.

22@

CLU

B D

EL L

ECT

OR Vols prendre

un bon cafè?I tallats, capuccins, xocolates...

Ara pots tenir un cafè d’alta qualitat a la teva empresa com a la millor cafeteria. Cafè natural en grà Marcilla, aigua mineral, gots de paper térmic o tasses de ceràmica i culleretes embassades.

No et conformis amb menys.Promoció exclusiva per els socis de Cecot.

T’oferim un període de degustació sense càrrec.*Si estàs interessat en aquesta promoció o vols més informació contacta’ns en el telèfon �02440040 ó cecotel@cecot.es

*Condicions de la promoció: instal·lació de la màquina Sguardo autoalimentada i dos dies de venda gratuïta. El nostre assessor realitzarà una visita a l’empresa per determinar que la màquina s’ajusta a les seves necessitats. Promoció valida fins a final d’existències.

Antoni Abad i Antoni Vila, director executiu territorial de Catalunya de “la Caixa”, havent signat l’acord q Cecot i “la Caixa” han signat un conveni de col·laboració institucional per als propers dos anys, que beneficiarà i potenciarà dues de les línies estratègiques de la patronal centrades, d’una banda, en el desenvolupament de la internacionalització entre les pimes catalanes i de l’altra, en l’oferta de serveis empresarials amb condicions avantatjoses per a les em-preses associades a l’entitat.

Pel que fa a la internacionalització, el conveni estableix que “la Caixa” esdevé soci estratègic exclusiu per al Club Cecot Inter-nacionalització i, per tant, totes les accions definides per a aquest Club durant els dos propers anys comptaran amb el suport, la im-plicació i l’acompanyament de l’entitat finan-cera. La segona línia estratègica que reforça aquest acord és el fet que “la Caixa” oferirà específicament en condicions avantatjoses els productes i serveis financers que millor s’ajustin a les necessitats específiques de les empreses associades a la Cecot.

Acord

Cecotimpulsa q Des de Cecot us envien setmanalment aquest nou letter, àgil i directe, per mantenir-vos a la última del posicionament de la vostra patronal en els diversos temes de l’activitat política i econòmica.

Nou letter

Eulàlia Martínez q La fins ara directora tècnica del departament de Formació de la Cecot, ha assumit les tas-ques de direcció de la Fundació Cecot For-mació, dirigida durant l´últim any i mig per José Manuel Barberá.

Noms Propis

ja té edició digital! q L’edició digital de la nostra revista ja és una realitat. A www.cecotnòmic.cat podeu ac-cedir a tots els continguts de la publicació impresa en format digital, podeu enviar les notícies a altres persones o enviar-nos les vostres opinions sobre els articles.

Cecotnòmic

10

ceco

tnò

mic

28

FIN

AN

CES

11

ceco

tnò

mic

28

FIN

AN

CES

Els esdeveniments recents al voltant de la fis-calitat de l’R+D+i en el marc de la reforma fiscal de la Llei d’Impost sobre Societats (LIS) indiquen que cal reforçar explícitament la vo-

luntat política en aquest instrument dels beneficis fiscals, com a eina de foment de la innovació.

Com pot Espanya atreure més innovació? La tecnologia és un poderós motor de canvi econòmic i social que pot arribar a convertir-se en una valuosa eina per accedir a nous mercats partint d’una posició local consolidada. Si bé l’empresari espanyol no té tradició en la col·laboració de projectes internacionals, està prenent consciència que és un repte estratègic.

La deslocalització està atacant amb força el teixit empresarial nacional i, especialment, els sectors inten-sius en mà d’obra. Des de fora encara se’ns veu com un mercat madur amb capital humà qualificat i costos laborals inferiors, però ni molt menys en som l’única op-ció. Per aquest fet les autoritats nacionals han d’atreure les activitats d’innovació mitjançant incentius territorials que arrosseguin la localització d’altres empreses que els donen servei. Empreses amb activitats d’alt valor afegit que funcionin com a pols d’atracció d’altres empreses subsidiàries.

El cas europeu Com afirma l’OCDE, “els impostos són l’última barrera comercial”; d’aquí la necessitat d’utilitzar incentius fis-cals. El paisatge fiscal europeu és un mosaic de règims independents que són responsabilitat de cada govern.

Els múltiples enfocaments adoptats pels estats membres per estimular l’innovació es concreten en dos models: la reducció de la base imposable (Regne Unit) o la reduc-ció de la quota mitjançant deduccions (Espanya, França, Itàlia, Portugal i Holanda). El sistema espanyol, malgrat les retallades aprovades per la nova reforma fiscal, se-gueix essent el més benèvol a l’hora de contemplar les despeses de recerca, desenvolupament i innovació (la resta dels països només consideren les despeses d’R+D), una major varietat de partides deduïbles i la no limitació de la deducció màxima absoluta.

Les empreses espanyoles generadores de tecnologia que entren en altres mercats es poden beneficiar tant d’ajudes per a la transferència i la protecció de tecnologia com d’incentius fiscals per a R+D+i (per a les seves filials tecnològiques de l’estranger, que en breu tributaran al mateix nivell que les nacionals) així com d’incentius per exportació (filials comercials).

És possible el refinançament de l’R+D+iamb incentius fiscals? Les deduccions fiscals són un potent instrument de finan-çament de l’R+D+i que requereix una gestió planificada. Fins ara només un 20% de les potencials beneficiàries han utilitzat aquest incentiu degut a una percepció d’insegu-retat, a la complexitat de la norma, a les conseqüències fiscals, a la manca d’informació i a la situació individual de cada empresa. No obstant això, l’atractiu de l’instrument està “arrossegant” cada vegada més empreses.

La difusió i l’èxit de l’instrument, segons els res-ponsables de F-Iniciativas, consultoria internacional en

l’àrea del finançament de l’R+D+i, es deu al fet que el benefici recau sobre les despeses imputades al projecte en l’exercici fiscal considerat, encara que es tractin de projectes plurianuals. L’escalat de percentatges de deducció premien els excessos sobre la mitjana dels últims tres anys (50%) enfront de l’activitat històrica d’R+D (30%). Per a aquesta tipologia de projectes existeixen deduccions addicionals pel personal investigador adscrit en exclusiva a R+D (20%), pels projectes contractats amb universitats, per l’Organisme d’Investigació i els Centres d’Innovació i Tecnologia (20%), així com per les inversions dedicades en exclusiva a R+D (10%). La reducció del risc tècnic (Innovació Tecnològica) re-baixa el percentatge de la deducció a un 10%, llevat d’aquells projectes contractats amb universitats, Or-ganismes d’Investigació i Centres d’Innovació i Tecnologia, per als quals el percentatge de deducció és d’un 15%.

Una gestió sistemàtica, tècnica però també econòmi-ca, permet la identificació i l’execució dels projectes com a unitat d’activitats que tenen un objectiu concret, un inici i una fi, així com la clara vinculació de les despeses al mateix. Això esdevé complex si tractem projectes que involucren a diferents àrees de la mateixa organització. Posteriorment, aquests conceptes han de ser “filtrats” amb un criteri fis-cal, que en els casos de Recerca són relativament senzills d’identificar però que per a les fases de Desenvolupament i Innovació Tecnològica poden suposar una tasca àrdua i

Les deduccions fiscals són un potent

instrument de finançamentde l’R+D+i

de consens entre diferents experts en la matèria. Un últim apunt: no totes les despeses són deduïbles i s’han de sotmetre als criteris de territorialitat i origen per validar-los fiscalment.

La generació de documentació del projecte i de totes les activitats associades passa per la definició de l’innovació que s’aporta, així com dels avenços científics que aquest proposa, el que exigeix prèviament un estudi de l’estat

de l’art i de les limitacions tècniques de l’estat actual. La definició del risc que assumeix l’empresa i els punts crítics del projecte són bons indicadors del nivell tecnològic, la qual cosa ajudarà a l’esmentada identificació de projectes.

Altres aspectes útils de cara al control dels projectes en són la seva planificació i l’elaboració d’un pla d’explotació dels resultats. La

planificació permet dur a terme l’execució, el seguiment i la presa de mesures adequades en funció dels resultats. El pla d’explotació de resultats permet avaluar la rendi-bilitat de la inversió, malgrat que l’èxit final no limita la possibilitat de deducció.

Així doncs, des d’F-Iniciatives conclouen que sembla raonable pensar “que les empreses invertiran més en innovació si part de la factura es pot descomptar dels impostos”. Lluny de ser una mesura ineficient, la deducció retroalimenta el cercle de l’R+D+i.<

Rebuig unànime

En vista del rebuig unànime que va generar l’eliminació dels beneficis fiscals per qüestions d’R+D+i en el teixit empresarial general, i en el català en particular, les autoritats han decidit donar-li uns anys de gràcia, període durant el qual aquests beneficis fiscals estaran sota supervisió. Així, és important reduir la incertesa en el sector privat davant d’aquest instrument per tal d’evitar una deslocalització gradual fonamentada en inversions en altres escenaris geogràfics internacionals. Cal recordar que l’avantprojecte de llei contemplava l’eliminació completa de totes les deduccions denominades tècniques.

Les empreses invertiran més en innovació si part de la factura es pot descomptar dels impostos. Lluny de ser una mesura ineficient, aquesta deducció retroalimenta el cercle de l’R+D+i. Però les deduccions fiscals requereixen una gestió planificada.

Deduccions fiscals per activitats d’R+D+i

FIN

AN

CES

10

12

ceco

tnò

mic

28

FIN

AN

CES

13

ceco

tnò

mic

28

IN

NO

VA

CIÓ

Les empreses espanyoles estan cada dia més preocupades per la imatge que projecten en la societat, com ho demostra l’augment de les agències de comunicació i relacions

públiques i la despesa esmerçada pels seus clients. No són pocs els que afirmen que el creixement de les pimes passa per professionalitzar la seva comunicació.I en això de la comunicació, val la pena innovar. “Com més impliquem els sentits, més construirem marca”, va afirmar rotund Martin Lindstrom, investigador publicitari i difusor de marques, com ell mateix es defineix, i que va participar en el certamen Rethink 07, Fòrum Internacional sobre les noves tendències en comunicació i construcció de marques, que es va fer a Barcelona a principis de març d’aquest any. Una de les consignes que es van poder sentir en aquest congrés és que la innovació és una eina de màr-queting.

“Vostès es refien massa del logotip. I la marca no s’ha de basar només en això”, va dir Lindstrom, que va fundar la seva pròpia agència de publicitat quan només tenia 12 anys. Aquest danès de 37 anys que viu a Austràlia aposta per potenciar tots els sentits (i no només la vista) per fer més fortes les marques.

“Els anuncis de la tele ja no venen”, va afirmar també en aquesta reunió. “Un adult veu dos milions

d’espots de televisió durant la seva vida. Per què no els recordem? Perquè estem sobresaturats”, va afirmar. Segons aquest expert, el 1965 el 34% dels espectadors podien recordar com a mínim un espot, el 1990 el percentatge baixava fins el 8% i a dia d’avui aquesta xifra s’ha reduït dràsticament. “En els propers deu o quinze anys el paper del logotip haurà de canviar perquè ja no som capaços de re-cordar-lo”, afegí.

“Els anuncis que vèiem de nens ens deixaven petjada en la memòria”, però avui cada dia són més irrellevants, perquè ignoren l’experiència sensorial.

I al cap i a la fi, diu Lindstrom, una marca és una experiència que ven una altra d’un produc-te o servei.

Per Lindstrom, “una marca és moderna quan pot ser recone-guda pels sentits, fins i tot en el més minúscul dels seus trossets”. Reconèixer una marca comporta comunicar el missatge de forma

tan clara que el logotip es pugui obviar. Per exemple, l’ampolla de Coca-Cola, que es va inventar l’any 1915. La forma que té és deguda a que els seus creadors volien una ampolla que es pogués identi-ficar en l’obscuritat, i que si queia a terra i algú en veiés un tros, pogués identificar-lo amb l’ampolla de Coca-Cola. Fins i tot traient-li el logo i la marca se sabria de què era. És una experiència que també ha

La innovació és una eina de màrqueting. A l’hora de construir una marca cal tenir concepcions innovadores, com les de l’expert publicitari Martin Lindstrom, per qui no ens hem de basar només en el logotip, sinó que s’han d’optimitzar tots els sentits, entre els quals l’olfacte té una vital importància. Dins d’aquesta personal aposta, seguida per grans marques mundials, també és fonamental ser coherent i sistemàtic.

Potenciar els sentits per fer més fortes les marques

INN

OV

AC

IÓ

12

assolit amb els seus anuncis, per exemple, la marca Benetton, explica Lindstrom.

Un altre exemple explicat per Lindstrom durant la seva ponència: dos homes es donen la mà. Això ho podem veure en anuncis de telefonia, de bancs, corporatius... “Això crea marca?”, va preguntar. I ell mateix va respondre: “No!” “S’estan llençant els diners?, “Sí”, va afirmar contundent.

Què s’ha de fer, doncs? Per Lindstrom, el primer que s’ha de preguntar un anunciant és si té una mar-ca tan forta que pogués treure-li el logo i la gent la seguís reconeixent. Això passa amb algunes marques poderoses, com la joieria Tiffany, de la que es poden

comprar fins les caixes buides, com també passa amb Louis Vouitton.

Lindstrom fa la seva particular proposta en as-senyalar la importància dels sentits, especialment de l’olfacte. “L’olfacte condiciona un 75% més que qualsevol altre sentit”, afirma. Hi ha productes, mar-ques, amb olors característiques que remeten a la infància, com Crayola: els seus propietaris són tant conscients d’aquest efecte, que emeten aquesta olor en alguns grans magatzems, com Toys“R”us, acon-seguint incrementar les vendes en un 15%. Per això, s’han d’optimitzar els sentits d’una forma molt més potent, segons Lindstrom, per qui també és fonamen-tal ser coherents i sistemàtics a l’hora de construir una marca.

A l’hora de valorar una marca, Lindstrom acon-sella tapar-se els ulls i que el consumidor pugui saber de què es tracta. També s’ha de conèixer quins són els sentit que tenim controlats, i de què volem ser propietaris: d’un color, d’una olor... També proposa fer un “sensograma” propi: com estem, com volem estar, què fa la competència, registrar-ho tot com a marca i ser pacients.<

Reinventar-se la publicitat

Estem en una època de canvis en qüestió de comunicació i publicitat. I per què? Doncs perquè tècnicament és possible. Un nou tipus d’Internet que està obligant a la publicitat a reinvertar-se. Fins ara hi havia asimetria de la comunicació, però en aquests moments els consumidors tenen accés a la mateixa informació que les empreses. Ja no és possible “mentir”. Tots podem tenir el nostre mitjà, el nostre blog, el nostre podcast, videocast... Tenim reproductors MP3, tecnologia RSS, vídeo per banda ampla... És possible enviar missatges precisos, rellevants i que deixin de ser una molèstia.Mentre Steven Heyer afirma que “la marca és un medi”, Paul Beelen assegura que “la innovació és una eina de màrqueting, tot afegint algunes de les claus de la nova comunicació: no mentir, mostrar respecte; no cridar, dialogar; no vendre, innovar i seduir; no interrompre, sinó enganxar.

Hi ha productes amb olors característiques:

no en va l’olfacte condiciona un ��% més

que altres sentits

14

ceco

tnò

mic

28

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

1�

ceco

tnò

mic

28

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

La productivitat és un dels pilars centrals sobre els que pivota la competitivitat de les empreses industrials en l’actualitat. I, de fet, un ��% de les empreses analitzades a l’estudi esmentat senyala que constitueix un apartat important de la seva estratègia general. Es tracta de l’única manera de respondre a la creixent complexitat dels mercats i a les exigències cada dia més grans que estableixen els clients, convertint-se en un factor bàsic de supervivència en un entorn en el qual els costos diferencials condicionen el posicionament de les empreses. Fruit de tot això, la productivitat ha anat rebent els últims anys una creixent atenció per part de la indústria.

La productivitat en la indústria a examen

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

14

El Centre d’Economia Industrial (CEI) ha fet públic el seu estudi “L’estratègia de productivitat de les petites i mitjanes empreses industrials catalanes”, justificat per la creixent pèrdua de competitivitat de la UE davant dels Estats Units, quan durant el període 1���-1��� era netament superior. Espanya i Catalunya no s’escapen d’aquesta realitat, ja que pateixen un important diferencial negatiu en el ritme de creixement de la productivitat durant la dècada dels anys noranta i en el que portem del segle XXI respecte la mitjana comunitària.

pecífics en el camp de la productivitat, que solen inserir-se en plans més globals i es corresponen, ma-joritàriament, amb empreses de més grandària, del sector del material del transport i participades per capital estranger.

Valoració i futur de les estratègies Les estratègies de productivitat de les empreses in-dustrials són valorades positivament pels entrevistats en aquest estudi, que les puntuen amb un 2,4 sobre un màxim de 3. Els principals punts forts de les estra-tègies desenvolupades són l’equipament disponible i les inversions realitzades, per una banda, i el personal, per una altra. En el primer cas, destaquen les instal-lacions i les tecnologies que tenen les empreses, i en el segon aspectes com la implicació, la motivació, la participació i l’actitud dels treballadors.

Altres punts forts que s’apunten són l’organit-zació interna (gestió de projectes, producció i estocs, procediments i processos de fabricació...), la filosofia de l’empresa (aprofitament i desenvolupament de noves idees, compromís de la direcció...), els esfor-ços en concepció, disseny i investigació i desenvo-lupament de productes (redisseny de béns, cerca d’elements uniformes...), els sistemes d’informació sobre l’activitat fabril, i la informatització instal·lada a les empreses.

Entre els punts dèbils cal destacar-ne bàsicament dos. Per una banda, determinats aspectes relatius al personal, com l’actitud, la motivació i la qualificació dels treballadors. Per una altra, l’organització i pla-nificació de l’activitat productiva. Altres debilitats, a

distància de les dues anteriors, són les petites sèries de fabricació i gamma d’oferta de productes, i els sistemes d’informació.

Les firmes analitzades no esperen canvis impor-tants a les seves estratègies de productivitat de cara al futur. Tres de cada quatre empreses no preveu mo-dificacions, mentre que alguns dels principals canvis que experimentaran les estratègies de la resta de les firmes fan referència a la introducció de millores en l’organització de processos, la realització d’inversions en instal·lacions, equips i tecnologies, i l’aplicació de sistemes d’informatització de la fabricació.

Orientacions Malgrat la importància que en els últims anys ha adquirit a nivell general la productivitat, encara es nota una escassa atenció per part de les indústries i de les seves plantilles, i per això seria neces-sari dedicar esforços a impulsar l’interès per la productivitat dins les empreses. Encara més: és re-comanable posar en marxa ac-tuacions que permetin crear una vertadera “cultura de la produc-tivitat”, semblant a la “cultura de la qualitat” que ha predominat els últims anys i que ha arrelat dins les empreses.

Vinculat a l’anterior, es podrien implementar mesures que ajudin les indústries a millorar la seva informació sobre la productivitat en tots els sentits. Es tracta, per exemple, que disposin d’una més àm-

plia i millor informació sobre la seva pròpia activitat productiva, de facilitar instruments per construir in-dicadors de medició de la productivitat o de posar en marxa accions de benchmarking sobre les millors pràctiques en productivitat.

En aquesta línia, podria estudiar-se, també, que des del sector públic es creés la figura del “consultor en productivitat”, expert que ajudaria les empreses industrials a analitzar la seva situació en matèria de productivitat, i proposaria instrumentar millores per potenciar-la.

Des d’un punt de vista més empresarial, hi ha dos aspectes que requereixen especial atenció, a part de continuar dedicant esforços per a la millora de l’equipament i de la tecnologia. El primer és la planificació i organització de l’activitat productiva,

àrea poc abordada per una part important del teixit industrial català, però que mereix una atenció més profunda tant per les possibilitats de millora de la productivitat que encara ofereix, com perquè les tendències dels mercats determinaran l’obligació de dedicar més recursos a aques-ta matèria. El segon aspecte a considerar és el personal, factor

de gran importància per a la competitivitat empresarial i, evidentment, per a la productivitat. En aquest cas, són dos els àmbits que necessiten una consideració especial: la qualificació i, sobretot, les actituds del factor humà.<

Les tendències de mercat manen

Cal tenir present una qüestió bàsica que s’ha de considerar en tota la seva extensió. Les tendències del mercat i les condicions competitives actuals i previstes determinaran en el cas dels països occidentals i, molt especialment, d’Espanya, la configuració d’una indústria i d’un teixit empresarial que comptarà amb una gamma d’oferta de béns molt àmplia, heterogènia i personalitzada, i amb una producció que es basarà en la fabricació de sèries de mida reduïda. Aquesta tipologia d’activitat industrial, que amb el temps adquirirà un protagonisme més gran entre les firmes espanyoles, es caracteritza per una sèrie de trets singulars en matèria de productivitat, que és imprescindible tenir en compte. Per una banda, presenta dificultats més grans per instrumentar millores de productivitat i, paral•lelament, té clares limitacions per assolir continus increments de productivitat. Per una altra, exigeix un nou enfocament en matèria de productivitat i de noves fórmules, completament diferents a les que caracteritzen les activitats productives amb grans volums de fabricació i altes economies d’escala. Aquest nou enfocament es basa, per exemple, en aspectes com l’organització i la planificació, el personal, o les noves tecnologies d’informació i comunicació.

Un aspecte important en productivitat és l’existència del que podem anomenar “cultura de la productivitat” dins les em-preses. Actualment, aquesta està estesa

entre les plantilles de quasi un 70% de les firmes consultades. Es tracten, generalment, d’empreses de gran dimensió, del sector del material de transport, fa-

bricants de productes estàndard i en base a processos molt automatitzats i de propietat estrangera. Aquesta cultura sol predominar entre directius i entre quadres intermedis, destacant en el cas dels empleats de les àrees productives. Els sistemes que s’uti-litzen per fomentar la “cultura de la productivitat” entre els empleats són de tres tipus: donar a conèixer els objectius que es persegueixen en aquesta matèria, realitzar el se-guiment i informar periòdicament al respecte; fer reunions, cursos, tallers o trobades amb els treballadors; i establir un sistema d’incentius per als empleats.

Malgrat tot el que hem es-mentat fins ara, poques empreses industrials disposen d’estratègies específiques en matèria de produc-tivitat i, generalment, aquestes no es difonen de manera expressa dins d’elles. Únicament un 43,5% de les firmes analitzades tenen plans es-

La complexitat dels mercats i les

exigències dels clients tenen resposta en la

competitivitat

1�

ceco

tnò

mic

28

IN

NO

VA

CIÓ

1�

ceco

tnò

mic

28

RR

HH

-RSP

“V enim d’un país d’indústria ma-nufacturera marcada pel crono i les unitats produïdes per temps, i per arribar a un millor benestar

encara ens queda molt per fer. Les coses estan can-viant però a un ritme lent. Necessitem que l’admi-nistració estableixi polítiques suficientment àmplies perquè puguin recollir les diferents realitats i dei-xar a les empreses les solucions específiques. Hem d’evitar fer una llei de l’harmonització per a tothom perquè serà inaplicable o inoperativa abans de sortir”, va afirmar David Garrofé, secretari general de Cecot, en la presen-tació del resultat d’un diagnòs-tic elaborat pel Departament de Borsa de Treball de la patronal, sobre l’aplicació de mesures d’harmonització de la vida laboral i personal en les pimes que va fer amb Pere Ejarque, coordinador de l’àrea de consultoria de la Borsa de Treball de la mateixa patronal.

El resultat global del diagnòstic demostra que les pimes tenen més dificultat per implementar me-sures d’harmonització de la vida laboral i personal que les grans empreses, ja que gran part d’elles no disposa d’un departament propi de recursos humans

i assumeixen les funcions des d’altres unitats. Els tècnics dedueixen que aquest fet dificulta un ma-jor coneixement de la implementació de pràctiques d’harmonització. En un 60% dels casos, les empreses utilitzen alguna mesura d’harmonització sense iden-tificar-la com a tal (un/a treballador/a que entra un quart d’hora més tard per portar el/la fill/a a l’escola; un/a treballador/a que demana treballar algunes

hores des de casa, etc).El diagnòstic es va dur a

terme durant l’any 2006 a un total de 156 empreses del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. Aquestes empreses pertanyien als següents sectors d’activitat: el metall; les arts gràfiques; l’as-sessoria/gestoria; el comerç/la distribució; la restauració i els

serveis personals. I en la seva totalitat han estat pi-mes (empreses d’1 a 250 treballadors). Les entrevistes dels tècnics de la Borsa de Treball de la Cecot es van realitzar a persones responsables dels recursos humans de cadascuna de les empreses, no obstant això, cal remarcar que en força casos, i amb motiu de les característiques de les pròpies empreses, les entrevistes es van dur a terme amb personal d’ad-ministració i de gerència.

Les pimes han hagut d’harmonitzar sempre, si no difícilment s’haurien mantingut. El que no saben és que moltes de les pràctiques que utilitzen s’emmarquen en el concepte d’harmonització de la vida laboral i personal, ni tampoc no els és possible establir un manual o una sistemàtica, tal i com succeeix a les grans empreses per les característiques de la seva dimensió.

Les pimes harmonitzen sense saber-ho

RR

HH

-RSP

El �0% de les pimes utilitzen alguna

mesura d’harmonització sense identificar-la

com a tal

16

Propostes de la Cecot Per a les empreses seria convenient que el legislador adeqüi l’actual marc

legislatiu en les matèries següents:

CREACIÓ D’UN MARC JURÍDIC QUE REGULI EL TELETREBALL com a relació

especial de treball, a afegir a l’article 2 de l’Estatut dels Treballadors.

CREACIÓ D’UN MARC JURÍDIC QUE REGULI LA RELACIÓ entre les empreses i

els anomenats treballadors autònoms dependents, com una relació sotmesa a les

disposicions del Codi Civil.

FOMENT DE LA TRANSFORMACIÓ DE CONTRACTES DE TEMPS COMPLET A

TEMPS PARCIAL, com a instrument d’una política d’harmonització, a través d’ajuts

econòmics que compensin la disminució d’ingressos en la família.

AMPLIACIÓ DELS SUPÒSITS DE MOBILITAT FUNCIONAL en cas d’absentisme

derivat de permís de maternitat/paternitat, lactància, reducció de jornada per

guarda legal, excedència per cura de fills i familiars i qualsevol altra derivada de

polítiques d’harmonització de la vida personal, familiar i laboral.

REGULACIÓ D’UN NOU TIPUS D’HORES EXTRAORDINÀRIES, la realització de les

quals es dediqui a compensar microabsentismes deguts a l’aplicació de polítiques

d’harmonització, amb una reducció de les cotitzacions a la Seguretat Social i que no

computin pel límit màxim establert, essent possible la seva realització per a tots els

treballadors, llevat dels menors d’edat.

REGULACIÓ DELS SUPÒSITS DE MODIFICACIÓ SUBSTANCIAL DE LES

CONDICIONS DE TREBALL, en matèria d’horaris i de jornada, deguts a l’aplicació de

polítiques d’harmonització, amb reducció dels terminis previstos per la legislació vigent.

I

II

III

IV

V

VI

u

1�

ceco

tnò

mic

28

RR

HH

-RSP

1�

ceco

tnò

mic

28

RR

HH

-RSP

u Perquè els tècnics de la Borsa de Treball poguessin realitzar el diagnòstic, van haver de definir els punts clau que esdevindrien els

indicadors a l’hora de formular les preguntes: el temps de treball; els espais de treball; les excedències i els permisos, els recursos i els serveis d’harmonització; i el suport professional.

En relació a les preguntes relacionades amb el temps de treball, al voltant d’un 40% dels enquestats veuen viable la posada en marxa d’algunes pràctiques com ara la flexibilitat en la distribució d’hores d’entra-da i sortida i en la distribució de la jornada laboral o en la durada de la jornada laboral o, fins i tot, en l’ús de la setmana laboral comprimida, gràcies a la qual els treballadors poden modificar la distribució d’hores durant la setmana i que està tenint força acceptació entre les pimes, sobretot entre aquelles de més de 70 treballadors o de sectors com assessories/gestories i serveis personals. V

Al bloc de preguntes sobre els espais de treball, un 32% dels enquestats creu que podria implementar mesures com el treball a casa, els teledespatxos a casa i l’ús d’Internet. En aquest sentit, la Cecot fa tres anys que demana al Govern la necessitat de regular aquesta nova situació laboral per afavorir-la i acompanyar-la. “La realitat ens diu que entre un 3 i un 5% dels llocs de treball podríen estar sota aquest règim. No és un gran volum, però és una gota més per anar omplint

el got de l’harmonització,” va afirmar Garrofé.La dada més rellevant del diagnòstic és la que

fa referència al bloc de preguntes sobre excedències i permisos. En aquest cas són poques les pràctiques que es realitzen més enllà del que hi ha establert per llei. Els tècnics han detectat un alt grau de desco-neixement entre les pimes pel que fa a la possibili-tat d’ampliació d’aquests tipus d’excedències i/o de permisos. En aquest sentit, les pimes visitades han demanat a la Cecot que lideri un procés d’informació i assessorament per tal de suplir la seva mancança d’un departament de recursos humans i poder començar a preveure polítiques d’harmonització.

Sobre recursos i serveis d’harmonització el diag-nòstic torna a demostrar un desconeixement d’aquest tipus de serveis per part de les pimes, però també certa dificultat a l’hora d’implementar-los, com és el cas de les llars d’infants o de les ludoteques. El vo-lum de les pimes no és el de les grans empreses, per tant, es fa difícil l’aplicació d’una mesura similar. Els tiquets restaurant són una eina que sí utilitzen algunes empreses a partir dels 90 treballadors.

Finalment, al bloc de suport professional ens trobem que quasi la totalitat de la formació que s’impulsa des de l’empresa és, bàsicament, la que està relacionada amb el propi desenvolupament de la tasca professional. Aquí s’ha obert un camp entre les empreses enquestades que fins ara no s’havien plantejat una altra formació com a eina de fidelització dels seus treballadors/es.<

La compravenda de vivendes cau més del 2�% des de l’estiu passat fins ara. La davallada afecta ja a les de nova construcció, mentre que el mercat d’oficines, encara que ha reduït les rendibilitats, segueix tenint el favor dels inversors locals.

CIN

C C

ÈNT

IMS Estem al final del boom

immobiliari?

19

E l més afectat per la baixada de vendes de vivendes ha estat el mercat de segona mà, en el què el descens de les operacions co-mença a notar-se en els preus. De moment,

oficialment només pugen menys que en els darrers vuit anys, entre d’altres coses perquè les estadístiques tenen un decalatge temporal que impedeix que la tendència es noti al moment.

Però els portals immobiliaris que treballen amb grans quantitats d’anuncis ja s’adonen que molts pro-pietaris han de rebaixar les seves inicials pretensions econòmiques per aconseguir vendre els seus pisos. Alguns analistes es pregunten, però, si només són les expectatives o realment es tracta d’un descens dels preus.

La vivenda usada és la més afectada, sí, però no l’única. Encara que, segons certes fons, les promocions residencials de nova construcció que han de corregir els preus a la baixa es poden comptar amb els dits de la mà, la veritat és que els regals que ofereixen actualment algu-nes immobiliàries tenen un valor considerable, cosa que significa una forma suau de rebaixar els preus. Segons la Generalitat, l’obra nova a Barcelona va caure un 1,1% en el segon trimestre de l’any passat. I en contra de l’opinió, o de la il·lusió, de la majoria, alguns responsables d’empreses immobiliàries reconeixen que les vendes cauen, i no s’alenteixen com afirma el discurs majoritari. Segons alguns, la

producció de vivendes s’està ressentint no tant per la menor demanda compradora, sinó perquè els temps de tramitació urbanística s’han duplicat pels casos de corrupció que s’estan destapant a Espanya, que han fet que les administracions siguin més estrictes a l’hora d’aprovar els plans urbanístics.

El ritme de les oficinesEl gran creixement econòmic que ha viscut Espanya des de l’entrada a la UE s’ha reflectit també en un gran augment del parc d’oficines, al voltant d’un 70% fins a situar-se en 5 milions de metres quadrats a Barcelona i 13,7 milions a Madrid. Barcelona, en aquest i en altres aspectes, ha sofert una gran transformació després del Jocs Olímpics, i potser la principal ha estat la consolidació de nous eixos d’oficines. Fins

aleshores costava comercialit-zar oficines fora de l’eix Passeig de Gràcia, Diagonal, Eixample i zona alta. Avui dia, en canvi, les rendes de lloguer en el 22@ de Poblenou han assolit els 21 euros mensuals, un nivell similar al del districte de negocis.

Paral·lelament, en la trans-formació d’aquest últims 20

anys a la ciutat, els inversors estrangers han tingut molt de pes. Compraven els edificis que venien bancs i entitats asseguradores en plena onada de fusions. Aquest grups forans comencen a no veure-ho clar i estan deixant el protagonisme al inversors locals, que segueixen apostant pel sector d’oficines.<

Alguns responsables d’empreses

immobiliàries reconeixen que les

vendes cauen

Assessorament a pimes

La Cecot oferirà a partir d’ara un servei d’assessorament a pimes sobre harmonització de la vida laboral, personal i familiar que permeti difondre aquestes pràctiques entre aquest sector del teixit empresarial i sensibilitzar-lo sobre els beneficis que suposa la seva aplicació. La dificultat radicarà en la tipologia d’empresa, el sector, l’estructuració, la grandària, etc. Per això no pot haver-hi una única solució.

20

ceco

tnò

mic

28

EN

TR

EVIS

TA

21

ceco

tnò

mic

28

EN

TR

EVIS

TA

“El futur ens ofereixel control d’accésa la xarxa”

ENT

REV

ISTA

Jonathan Rendaldirector tècnic de McAfee Espanya

El director tècnic de McAfee Espanya, Jo-nathan Rendal, va assistir a la Cecot per parlar de la seguretat informàtica. Amb ell vam mantenir l’entrevista següent.

En seguretat informàtica, com valora la disposició dels empresaris espanyols a prevenir abans que curar? En matèria de seguretat informàtica, hi ha dos tipus de solucions: reactives i preacti-ves. La primera és considerada la solució tradicional, és a dir, solucionar un problema en el moment en què apareix. La segona és considerada la solució que millor encaixa actualment, és a dir, prevenir els problemes abans que apareguin; no cal dir que la solu-ció adequada s’obté mitjançant l’aplicació correcta d’ambdues.

Per aquest motiu, el fet que els em-presaris espanyols estiguin disposats a ad-quirir solucions proactives per millorar la seguretat de les seves empreses és, per no dir més, una cosa molt important, sobre-

tot tenint en compte el volum d’amena-ces actuals i l’aparició de noves amenaces, la rapidesa de propagació que tenen i la “ràtio” d’actualització d’aquestes noves tecnologies.

Com es pot fer entendre als empresaris que la seguretat informàtica és una in-versió i no una despesa?En el món de la seguretat informàtica exis-teix un terme anglès molt utilitzat, el TCO (Cost Total de Propietat); cadascuna de les empreses de seguretat existents avui en dia té en compte aquest concepte a l’hora de valorar una inversió i facilitar un cost. Diguem que, actualment, un empresari pre-ocupat per la seguretat de la seva empresa ha de considerar que és necessari invertir en noves tecnologies, i podríem considerar les tecnologies reactives com una despesa necessària i les tecnologies proactives com una inversió de futur que, a llarg termini, sempre és rendible. Tinguem en compte

L’ordinadorcom aficióJohathan Rendal va deixar als 16 anys la casa familiar al poble miner de Fabero del Bierzo, a León, per compaginar els estudis i la feina a Madrid. Va estudiar informàtica a la Universidad Politécnica de Madrid i a la Southern Mississippi University, on es va especialitzar en les dues carreres tècniques d’informàtica: Gestió i Sistemes i, posteriorment, va rebre diversos títols de postgrau en informàtica orientats normalment a les empreses on ha treballat.Apassionat del dibuix, confessa que volia ser arquitecte fins que un ordinador es va creuar a la seva vida. De manera que bona part del seu temps lliure el passa amb l’ordinador, si bé no menysprea la lectura d’un bon llibre, fullejar revistes tècniques, anar al cinema o sortir a sopar, a no ser que aquella nit li vingui de gust cuinar alguna recepta nova.

l’exemple següent: Una inversió en pro-ductes proactius no té un efecte immedi-at, és a dir “visible”; en canvi, quan una eina de seguretat reactiva no sigui capaç de reaccionar davant d’una nova amena-ça, i l’eina proactiva sí, és quan realment podrem apreciar el valor d’aquest tipus d’eines, i considerarem la despesa com una bona inversió, ja que si no estigués implementada a l’empresa, és més que probable que el cost que suposaria arreglar el problema fos superior al cost d’haver adquirit una eina proactiva.

És veritat que Espanya és un dels països europeus amb un nivell més alt d’ús de programari pirata? Realment Espanya és un dels països on aquesta situació és més habitual, junt amb Portugal i Itàlia, entre d’altres. Aquesta situació comporta diferents conseqüències, però podríem resumir-les en una de sola: Si existeix més programari pirata, es ven menys programari legal. Per consegüent, les inversions de les empreses afectades al país són menors, els beneficis són menors, els imposts a pagar són menors, i un llarg etc., és a dir que tot això juga en contra de l’economia del país. Hi ha moltes empreses que, si venguessin realment el que la gent utilitza, creixerien de manera espectacular. Què vol dir això? Més llocs de treball, més inversió al país i, sens dubte, una major re-captació dels impostos al país on s’exerceix l’activitat laboral.

La solució és, entre cometes, senzilla; és a dir, la gent hauria de prendre cons-ciència de com es gasta els diners i del valor real de les coses, per exemple: Hi ha gent que es pot gastar 200 euros en uns pantalons de marca, i això els pot semblar barat, i en canvi els sembla car gastar-se 50 euros en un antivirus.

Creu que la pime està exposada a les ma-teixes amenaces que una gran empresa però amb menys recursos de TI per a combatre-les?Una empresa pime està exposada a les mateixes amenaces que una empresa gran, però és clar que normalment disposa de menys recursos que una empresa gran. Per això és fins i tot més important que una empresa gran disposi d’eines que soluci-onin els problemes abans que succeeixin, donat que en molts casos una empresa petita no pot permetre’s una aturada tem-poral d’activitat a causa d’un problema dels ordinadors, o bé el cost associat de contractar un “outsourcing” per a soluci-onar un problema és normalment massa elevat.

Les pime tenen l’assessorament adequat per poder escollir els productes de segu-retat informàtica?Pel què fa a la seguretat, actualment les pime han de comptar amb el valor afegit que els poden oferir els seus col·laboradors habituals, ja que són ells els que han d’es-tar “al dia” en noves tecnologies. Si les pime compten amb bons col·laboradors tecnològics que coneixen i estan en con-tacte amb els fabricants de seguretat, tin-dran l’assessorament adequat per escollir el que millor encaixi amb el seu perfil, en-cara que és evident que un assessorament correcte pot convertir-se en un servei de consultoria que, lògicament, ha de tenir un cost associat. El nou Windows Vista suposa una millora en la seguretat de les dades? Cal tenir en compte moltes coses a l’hora de valorar Windows Vista. En primer lloc és un Sistema Operatiu client com Win-dows XP, però el Sistema Operatiu servidor de Vista, el futur Longhorn, encara no és al mercat, al contrari que el Sistema Operatiu servidor d’XP, que és Windows 2003 Server. A més, Vista és un Sistema

Operatiu recent, i XP compta amb l’estabi-litat de producte que ofereix l’experiència, a més de comptar amb tots els pedaços dels quals ja disposa el producte.

En segon lloc, Vista pot ser un Sis-tema Operatiu de 64 bits i, això, lògica-ment, és un gran avantatge. Windows Vista incorpora noves tecnologies per a la seguretat i està preparat per al NAP (Network Access Protection) de Microsoft, que arribarà amb Longhorn i serà com-patible amb altres iniciatives del “control d’accés a la xarxa” existents, com el NAC (Network Access Control) de CISCO o l’MPE (McAfee Policy Enforcer) de McA-fee, entre d’altres, seguint els estàndards del mercat que proposa el grup TNC (Trus-ted Network Connect), com per exemple 802.1x, entre d’altres.

Els nous antivirus residents als sistemes envien informació al servidor de McAfee. Quin tipus d’informació es pot rebre i com

es tracta l’anàlisi d’aquesta informació? Es segueix algun codi deontològic per assegurar la privacitat de l’usuari?Els antivirus s’encarreguen d’enviar, a tra-vés del seu agent, informació al servidor principal de McAfee, que s’anomena ePO (ePolicy Orchestrator). Aquesta informació inclou, a nivell més bàsic (antivirus), un programari inventariat dels productes de McAfee instal·lats i un maquinari inventa-riat de la màquina, així com informació de l’estat de la màquina, presència de virus, presència d’amenaces, regles de tallafoc de la màquina local i el nivell d’actualitza-ció. La comunicació estàndard està xifrada per SSL (comunicació segura), i el servidor de McAfee es comporta com una entitat certificadora CA (Certified Authority). La informació rebuda s’emmagatzema a la base de dades SQL del servidor, a la qual es pot accedir posteriorment amb consultes d’SQL o informes de Cristal Reports.

Hi ha més portàtils i la proliferació de les xarxes sense cables és evident. Quins riscs comporten els nous hàbits?L’arribada de les noves tecnologies, la quantitat de mètodes i el nombre creixent de gent que es connecta a la xarxa, influ-eixen òbviament cada vegada més en les tecnologies de protecció i de seguretat. Cal tenir en compte que s’ha d’oferir una protecció per a cadascuna d’aquestes pos-sibilitats, i això augmenta la complexitat i el nombre de solucions: dipositius sense fils, 3G, Bluetooth, LAN, WAN, mòbils, PDA i un llarg etc.

El canvi més important és que podem trobar-nos amb quatre possibles situacions a nivell empresarial: usuaris que es connec-ten a la xarxa interna des de dins (oficina) o des de fora (casa, hotel, etc.), i no usuaris que es connecten a la xarxa des de dins (col·laboradors, clients, consultors,…) o des de fora (pirates informàtics, programes maliciosos, programes espia…).

Això significa que el futur ens depara el següent: control d’accés a la xarxa, per determinar si la persona que accedeix a la xarxa és realment qui hi hauria d’accedir i, en funció d’això, permetre aquest accés o no. Tinguem en compte que actualment els problemes més habituals de seguretat son el correu brossa, els programes espia i els PUP (programes potencialment no desitjats). Al contrari que els virus, que habitualment estan creats per pirates informàtics, aquest tipus de programari el creen professionals, i fins i tot empreses que es dediquen a això en horari laboral. És per això que és, i potser serà, més crític l’ús d’eines proactives i de control d’accés a la xarxa.

“La gent hauria de prendre consciència de com es gasta els

diners i del valor real de les coses”

u

20

22

ceco

tnò

mic

28

EN

TR

EVIS

TAu Els virus són actius durant menys temps

però s’estenen a molts més usuaris. Com podem reaccionar davant d’això? Si tenim en compte que un virus pot propa-gar-se, per exemple, per correu electrònic, i sabem que s’envien bilions de correus electrònics diaris, només que un virus es passi per correu pot infectar mundialment en minuts. En aquests casos és quan esdevé crítica una eina preactiva. Un exemple val més que mil paraules: Imaginem-nos un virus perillós, el Mydoom, que entre d’al-tres coses pot instal·lar un motor SMTP en una màquina (és a dir, un servidor de correu electrònic) i bombardejar amb uns 20.000 correus per hora a d’altres màqui-nes. Si disposo d’un antivirus (qualsevol), l’antivirus no detectarà i eliminarà el virus nou fins que la seva firma antivirus no li digui com; si l’actualització és diària, per exemple a les 8:00 AM, i el virus infecta a les 20:00 PM, el virus disposarà de 12 hores per infectar a d’altres màquines. Fent una senzilla multiplicació podem veure a què ens enfrontem.

En canvi, si disposo d’una eina pro-activa que ajudi l’antivirus, o bé l’antivirus disposa d’aquesta eina, podríem evitar de manera senzilla aquest nou virus.

Per al cas del Mydoom, si tanquéssim el port 25 de la màquina en direcció de sortida per a qualsevol procés que no fos, per exemple, Outlook (el client de correu corporatiu), hauríem contingut el virus al PC sense necessitar que l’antivirus el de-tectés, i tindríem una o dues màquines infectades en lloc de centenars o milers. Això és el que fa qualsevol desktop firewall

o qualsevol antivirus que tingui incorporat un tallafocs d’escriptori, com és el cas de l’últim antivirus de McAfee.

El programari espia és potser una de les amenaces menys conegudes per l’usuari final. En què consisteix?Tal com ja li he dit abans, cal tenir en comp-te que el programa espia normalment és obra de professionals de la informàtica o

d’empreses que es de-diquen a això en horari laboral, no simplement de pirates informàtics. El programa espia consis-teix bàsicament en instal·lar programes no desitjats en una màquina amb alguna finalitat: publicitat no de-sitjada, robar informació, etc. La primera és simplement molesta, en funció del número de correus rebuts, és clar (si el 90% dels correus rebuts són no desitjats és evident que pot tractar-se d’un problema seriós), i la segona òbviament és un perill molt greu. El robatori d’informa-ció és evident: comptes bancaris, robatori de contrasenyes, números de targetes de crèdit, etc.

La publicitat no desitjada també: Què és més car per fer publicitat, per exemple, d’un cotxe nou, pagar un minut de televisió o enviar un milió de correus electrònics? La resposta és evident. Amb només un petit percentatge d’un 1% de la gent que rebi el correu publicitari no desitjat, segur que s’obtindran més vendes que gastant molts més diners en publicitat habitual: TV, prem-sa, revistes, cartells, etc.<

“Cal tenir en comte que el programa espia es obra de professionals dela informàtica”