Els CT, els agents de transferència tecnològica més propers a les pimes Leitat ha fet 100 anys. Entrevistem al seu president, Eusebi CimaL’Índia, repte i oportunitat per a les pimes catalanes

La innovació tecnològica, claudel desenvolupament econòmic

ce otnòmiccNúm.25 octubre/novembre 2006

Butlletí informatiu bimestral de la CECOTEdita: CECOT Adreça: c. Sant Pau, 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercials i administratius:Grupo Quarck SL

Travessera de Gràcia, 30, 2º C-D · 08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77 - Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

Editor: CECOTDirector: L. Miravitlles Col·laboradors: J. I. Gras, Victor Bertran,J. C. Zúñiga, Yolanda CrochetDirecció comercial: Quarck ComunicacióCorrecció: TreelocMaquetació: Carlos RamosImpressió: Litografia SADipòsit legal: B-41861-01ISSN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editorarespecta les opinions expressades per mitjà dels articlesdels seus col·laboradors, però no les comparteixnecessàriament, i només fa seus els continguts difosos permitjà de l’editorial.

Tiratge d’aquest número: 9.500 exemplars distribuïts gratuïtament entre elsassociats a CECOT, administracions públiques i patronals.

Desenvolupament i sostenibilitat,perfectament compatibles

C A R T A D E L P R E S I D E N T

ce otnòmicc

INNOVACIÓ 4El desenvolupament econòmic vade la mà de la innovació tecnològica

FINANCES 10L'Índia es proposa com una granoportunitat per a fer negocis

OPINIÓ 15Joan Parra, director de Leitat, ensplanteja el futur en clau d'innovació

CECOT 16Els Centres Tecnològics,clau de futur

INDICADORS 18Valoració d'algunes dadeseconòmiques del trimestre passat

MANAGEMENT 20La diferenciació, necessària pera l'empresa catalana

CINC CÈNTIMS 22El pol de la biotecnologia a Catalunya

FLASH CECOT 24Notícies protagonitzades per laCecot durant les últimes setmanes

ENTREVISTA 28Eusebi Cima, president de Leitat,ens parla dels projectes de futurd'aquesta institució que hacomplert 100 anys

Ant

oni

Aba

d i P

ous

pres

iden

t de

la C

ecot

Abans de començar l'estiu vaig sentir enuna tertúlia radiofònica com un cone-gut analista polític es lamentava, ja que

preveia que la propera campanya electoral seriamolt avorrida. Afirmava que, des del seu puntde vista, se centraria molt més en l'eficiència il'eficàcia de la gestió, quan realment ho hauriade fer en les idees.Entenc perfectament la sevaperspectiva i,a més,he de confessar que tinc ungran respecte i afinitat per molts dels seus plan-tejaments. Ara bé,si he de ser sincer,tant de boens avorrim de valent durant les properes set-manes! Això sí, espero que, després dels pro-blemes que tots hem patit durant els últimsmesos per culpa del caos a l'aeroport del Prat,els incendis de l'estiu i els aiguats de principisde setembre, el meu admirat analista -vilanovíper a la vostra informació- haurà canviat unamica la seva perspectiva i trobarà el debat sobrela gestió una mica més interessant.

Detecto al nostre entorn un gran cansa-ment de la pobresa del debat polític i de la sevafutilitat.Fa temps que s'han perdut totalment lesessències d'allò que realment interessa al ciu-tadà i, avui en dia, la política se centra quasi ex-clusivament en els interessos partidistes a curttermini, amb una malaltissa obsessió per eti-quetar qualsevol iniciativa dels altres com "dedretes" o "d'esquerres" per, a continuació, des-qualificar-la sense fer la més mínima anàlisi sobrela seva bondat intrínseca.Principalment,els ciu-tadans ens hem dotat d'unes institucions públi-ques perquè ens representin i gestionin "el nos-tre espai comú de convivència" amb la màximaeficiència i eficàcia. Eficiència pel que fa a l'ad-ministració i a la gestió dels recursos disponi-bles; i eficàcia pel que fa a la consecució de re-sultats tangibles que contribueixin al progrés dela nostra societat.A Cecot volem "avorrir-nos"i col·locar aquests dos temes en el centre deldebat polític els propers mesos.

El fet que aquest número de la revista Ce-cotnòmic se centri en l'R+D+I i que la Nit del'Empresari estigui dedicada al medi ambient,em permet desenvolupar un d'aquest dostemes:el de l'eficàcia, lligant-lo a la idea del quepodríem anomenar "progrés sostenible".Tot ique s'ha de fer un balanç força positiu, és certque durant bona part del segle XX el desen-volupament tecnològic ha tingut repercussionsnegatives sobre el nostre entorn natural.Arabé, el desenvolupament del coneixement delsdarrers anys, i el que s'està veient pel futur,estàincorporant perfectament el concepte de sos-tenibilitat.Aquest fet referma la meva opinió:el camí per a ser eficaç, per a seguir progres-sant de forma sostenible,passa per aprofundiren el desenvolupament i no, com alguns de-fensen, en aturar-lo per a tornar a models so-cials del segle XIX. I ja fem tard. Fa alguns anysque Catalunya està progressant més lentamentque altres regions d'Europa. El últims estudispublicats ens diuen que el model de creixe-ment de l'economia catalana està començanta canviar en la direcció adequada. El principalagent del canvi cap a un model de més valorafegit és la innovació i per innovar cal, entred'altres coses, disposar d'unes infraestructu-res de primer nivell que facin atractiu el nos-tre país.Tinc clar que endarrerir el desenvo-lupament d'aquestes infraestructures és unaposició política reaccionària que està provo-cant dèficits de progrés en la nostra societat,fent, a més, inviable disposar de recursos sufi-cients per a mantenir i millorar el nostre en-torn natural. L'estat actual del coneixementpermet que desenvolupament i sostenibilitatsiguin conceptes totalment compatibles. I en-cara aniré més enllà,crec que des d'un punt devista econòmic els dos conceptes són simbiò-tics, és a dir, es necessiten l'un a l'altre per apoder subsistir.

NOTA:Hem detectat certs problemesen l'encolat del calendari quevam distribuir amb l'anteriornúmero de Cecotnòmic.Per això l'hem tornat a fer i usl'enviem de nou. Perdoneu lesmolèsties.

Avui dia, ningú no posa en dubte elpaper clau de la innovació tec-nològica com a motor del canvi i

de diferenciació en el mercat.Tanmateix,a l'actual entorn industrial globalitzat, latecnologia,tot i ser imprescindible,aportaun avantatge competitiu cada vegada mésexigu i efímer, per la qual cosa les empre-ses amb autèntica vocació de futur han defer plantejaments sistèmics i evitar re-duccionismes que facin fracassar les sevesmillors estratègies.

L'informe European Innovation TrendChart 2005 posa de manifest l'esforçenorme que encara han de fer les em-preses espanyoles per a augmentar la sevacapacitat innovadora com a única manerade sobreviure i competir a llarg termini.No és, ni de bon tros, l'únic indicador enaquesta direcció. Fa uns tres anys, la Aso-ciación Española de Empresas de Tecno-logías de la Información (Sedisi), va ela-borar un estudi que afirmava que Espanyaestava a 12 anys de retard tecnològic enrelació als països europeus,a 30 anysdels països europeus més avançats ia 50 anys dels Estats Units.

Fa poc temps, el maig passat, el diariLe Monde va publicar un article en elque explicava que l'espectacular di-namisme de l'economia espanyoladissimulava certes debilitats que li po-dien ser perjudicials a mitjà termini, ipronosticava "temps difícils" per a Es-panya a causa del retard tecnològic ia la baixa productivitat.El diari es feiaressò de les declaracions del conse-ller delegat d'Analistas Financieros In-ternacionales, Emilio Ontiveros, queva advertir del retard respecte a l'an-tiga Europa dels 15 a causa de “l'eufò-ria residencialista".

L'article del diari francès nomenacom a principals raons de la debilitaten la producció espanyola, la carèn-

Europa,però la productivitat segueix bai-xant respecte a aquests mateixos països.El diari acaba destacant la intenció del pre-sident Zapatero de fer de la millora de lacompetitivitat una de les prioritats de lapolítica econòmica del govern, reduint elnombre de contractes temporals i aug-mentant la despesa destinada a R+D.

A què es deu el retard tecnològic es-panyol en contrast amb el d'altres païsosdel seu entorn? El Govern Espanyol vapresentar ara fa un any el programa In-genio 2010, dissenyat per reduir en eltermini de cinc anys (es calcula que el re-tard espanyol és de 18 anys) la distànciaque ens separa d'altres països europeusen la utilització de les noves tecnologies,que el Govern entén com a pilar fona-mental per augmentar la productivitat enel sector serveis. Per explicar la necessi-tat d'aquest pla, es feia una detallada ex-plicació de la situació actual a Espanya. Ala figura 1 presentem un resum de lesmés importants.

R A S I C U R Tinnovació

Capacitat innovadoraper a la competitivitat

cia de formació i l’anèmia de les inversionsen R+D.Tot i que destaca l'augment delsllocs de treball durant els últims 10 anys,avisa del risc d'una economia basada en"sectors poc intensius en saber i tecno-logia, com la construcció residencial". Éscert que l'índex de rendibilitat del sectorresidencial ha estat molt elevat,i d'aquestamanera oblidem els sectors que dema-nen tecnologia. Mentre al nord d'Europafeien la seva tercera revolució industrial,

la del saber i el coneixement,nosaltres ensenfonsem en l'eufòria residencial. LeMonde considera per tant que això haprovocat que la renda per càpita espan-yola s'hagi acostat a la mitjana de l'antiga

Al ritme actual la mitjanaeuropea d'inversió en

TIC relatiu al PIBs'assolirà el 2028

4

Figura 1

5

L'informe European Innovation Trend Chart 2005posa de manifest l'esforç enorme que encara hande fer les empreses espanyoles per augmentar laseva capacitat innovadora com a única manera desobreviure i competir a llarg termini.

Els Centres Tecnològics, un dels millors instrumentsper a la competitivitat de les pimes, són unes de lesinstitucions amb una participació més gran en elssuccessius Programes marc d’R+D de la UE.

Dins del projecte Ingenio 2010 s'inclou elPlan Avanz@, que té l'objectiu d'involu-crar a ciutadans i empreses per tal d'as-solir la mitjana europea en els principalsindicadors de la societat de la informacióel 2010,per la qual cosa s'invertiran 5.700milions d'euros.En paraules de Zapatero,"si som l'octava potència econòmica delmón,no podem ni hem de conformar-nosen ocupar el lloc 32 a nivell mundial delspaïsos que més inverteixen en R+D+I."

Alguns dels objectius als que aspira el PlanAvanz@ són que al 2010, el 70% de lesempreses de menys de 10 treballadors tin-guin accés a Internet (davant de l'actual36%),estendre l'ús del comerç electrònic

al 55% de les empreses (des del 8% actual),accés a Internet des del 60% de les llars(que dobla el 31% actual),disposar d'un or-

dinador per cada alumne en els centreseducatius (ara comptem amb un per a cadadeu estudiants), o que un 40% dels ciuta-dansutilitzi l'administració electrònica.

Segons la Sedisi, per superar l'endarreri-ment tecnològic s'hauria de definir un plade convergència i augmentar la despesa enTecnologies de la Informació.Per aconse-guir la convergència amb Europa en untermini de quatre anys, seria necessari uncreixement mitjà de la despesa total enTIC d'un 15%. I per això s'apuntaven di-verses mesures.

EL PAPER DELS CENTRESTECNOLÒGICSEls Centres Tecnològics (CT) són un delspuntals del sistema d'innovació a diversescomunitats autònomes. Creats en moltscasos amb la iniciativa i els recursos degrups d'empreses, estan particularmentben adaptats per a la transferència de co-neixements a empreses petites i mitjanes,i tenen prestigi a l'entorn econòmic in-dustrial.Els Centres Tecnològics són unesde les institucions amb una participaciómés gran en els successius Programesmarc d’R+D de la UE.

Què és unCentreTecnològic?

El centre tecnològic (CT) és una en-titat de suport tecnològic sense ànimde lucre, creada a partir de la de-manda empresarial, per facilitar latransferència de tecnologia entreuniversitat i empresa. Aquests cen-tres ajuden a les empreses d'un de-terminat sector a incrementar la sevacompetitivitat mitjançant la incorpo-ració de tecnologies i coneixementsque els permetin crear nous serveisi/o productes requerits pel mercat.

Són centres que proporcionenserveis de recerca i desenvolupa-ment (R+D) a les empreses dels sec-tors productius més representatiusdel teixit industrial català, l'activitatdels quals es focalitza en la trans-ferència del coneixement generat enels centres públics i privats de re-cerca, i l'adaptació al llenguatge del'empresa, a les característiques delsseus productes i a la demanda delsseus clients. Aquests centres realit-zaran activitats de recerca aplicada,desenvolupament precompetitiu iserveis, i estaran especialitzats en untipus de tecnologia o sector,amb cri-teris d'excel·lència a nivell nacional iinternacional, de manera que per laseva mida, grau de coneixement, es-pecialització i recursos tecnològicspuguin prestar serveis de suport a lainnovació de forma continuada.

Les activitats i projectes en l'àm-bit de la Recerca, el Desenvolupa-ment i la Innovació Tecnològica tenencom a principal funció la generació deconeixement tecnològic i la de trans-ferir-lo cap al nostre entorn indus-trial, de manera eficient i sostenible.

Els Centres Tecnològicssón un dels puntals

dels sistemesd'innovacióper a les empreses

Figura 2

la nostra economia i aporta molts llocs detreball i riquesa, i, fet encara més impor-tant, encara hi ha molts industrials il·lu-

sionats i ben intencionats que estan dis-posats a lluitar contra tots els reptes ambquè ens trobarem en el futur.

Sembla indubtable, que la subsistènciad'una bona part del teixit industrial catalàs'ha de basar, ara i en el futur, en la inno-

vació constant.Aquesta activitat innova-dora, a més, no s'ha de centrar exclusiva-ment en els aspectes relacionats amb elproducte o el procés de fabricació, sinóque ha d'afectar totes i cadascuna de lesactivitats externes i internes de les em-preses. Disposar del millor coneixementtecnològic possible és, ja actualment, in-dispensable, però, a més, les nostres em-preses han de continuar innovant en elsmodels d'organització, en la forma de re-lacionar-se entre elles, en la presència ennous mercats, etc.

Entendre això i entendre que el que ensfa competitius avui no ens farà necessà-riament competitius d'aquí a un any éscabdal per aconseguir que les nostres em-preses tirin endavant.

A les dècades dels anys 80 i 90,molts go-verns autonòmics comencen a impulsar aEspanya la creació de centres tecnològics,amb la intenció d'accelerar el procés demodernització del teixit industrial i la in-corporació de noves tecnologies.Avui lamajoria de les comunitats autònomes dis-posa de centres tecnològics, els qualss'han revelat, en general, com a eines efi-caces per al desenvolupament industrial.Poden destacar-se dos models de creacióde centres tecnològics: el del País Valen-cià (on reben els noms d'instituts tec-nològics) i el del País Basc.

Els CT coneixen millor que ningú lesexigències dels nostres temps i els mésprestigiosos i avançats busquen l'excel-lència i el posicionament internacional ales seves àrees d'especialització.En una si-tuació de desavantatge respecte a altrespaïsos europeus com Holanda o Ale-manya,a Espanya la majoria de CT són decreació relativament recent.Això no obs-tant, el grau de maduresa a què s'ha arri-bat condueix els centres a examinar ambperspectiva de futur el seu propi modelindividual, i també a reflexionar sobre eltipus de relacions que convé instaurarentre el conjunt de CT existents.

El teixit industrial català continua essentfort i dinàmic, és una peça fonamental de

innovació

6

innovacióinnovació

Els CT coneixen millorque ningú les exigències

en matèria d’innovaciódels nostres temps

Figura 3

Figura 4

EL REGISTRE CATALÀ DE CTLa capacitat d'innovar de les empreses id'incorporar els nous avenços tecnolò-gics depèn de les seves capacitats de con-jugar els seus coneixements interns ambles fonts externes de transferència de co-neixements i de tecnologia. En particular,en un teixit productiu caracteritzat pelpredomini de les petites i mitjanes em-preses, l'existència en un entorn properd'infraestructures de suport a la innova-ció amb capacitat i disponibilitat de pro-veir serveis intensius en coneixement in-cideix de manera decisiva en la sevacompetitivitat.

En aquesta direcció,el setembre del 2004el Govern català va publicar un decret decreació d'un Registre de Centres Tec-nològics de Catalunya que "permeti unconeixement real i una ordenació del sis-tema català de transferència de tecnolo-gia,identificant les entitats que componenl'oferta científica i tecnològica a Catalunya,les seves funcions i els objectius que ca-

dascuna d'elles pretenen aconseguir", al-hora que pretén també avançar en "l'ho-mogeneïtzació d'aquests centres amb els

requisits definits al conjunt de l'Estat, laqual cosa afavorirà la capacitat de partici-par en les polítiques tecnològiques i de fo-ment de la innovació de l'Estat espanyol ide la Unió Europea."

Les reflexions que es feien des del Governcatalà per justificar la creació de CT erende diversa envergadura.Al seu parer, l'e-conomia catalana s'enfronta al repte es-tratègic d'avançar cap a un model de crei-xement basat en el coneixement i en lainnovació.En un context internacional de

creixent competència, disposar d'un en-torn atractiu amb elevada capacitat d'in-novació és un factor determinant per afa-vorir la productivitat de les empreses, lalocalització de noves activitats d'alt con-tingut tecnològic i el desenvolupamentd'estratègies empresarials basades en lainnovació de procés i de producte. Cata-lunya necessita fer un esforç substancial isostingut en el temps per convergir enR+D+I amb els països capdavanters de laUnió Europea, i participar així en l'objec-tiu que s'ha fixat la Unió Europea de con-vertir-se en l'economia basada en el co-neixement més competitiva i dinàmica delmón, una economia capaç d'un desenvo-lupament sostenible, amb més i millorsllocs de treball i una major cohesió social.Per això, és necessari augmentar la capa-citat del sistema català d'innovació i re-forçar la seva articulació amb la creacióde noves infraestructures de suport a latransferència tecnològica que creïn nousentorns innovadors, especialment per ales petites i mitjanes empreses.

innovació

El repte és anar cap aun creixement basat

en el coneixementi en la innovació

L a situació empresarial actual emrecorda a una dita que de moltpetit havia sentit i a causa de la

meva curta edat em resultava inintel·li-gible:"mestre d'escola et pugui veure!".Aquesta expressió feia al·lusió a les pe-

nalitats dels mestres en el seu tracte ambels sovint indisciplinats alumnes,i s'u-

tilitzava per maleir a qui no teniesgaire estimació o bé t'havia fet unamala passada.

No és cap secret que la vida del'empresari s'ha complicat extra-ordinàriament en els últims anys.En una època en què la majoria desectors estem patint els efectes de

la globalització, les bondats o inconvenients de la qual no vull aradiscutir, tot són exigències normatives i fiscals per a l'empresa i,conseqüentment, per a l'empresari, imposades per les adminis-tracions locals, autonòmiques, nacionals i supranacionals. I quèobtenim a canvi? Doncs a canvi tenim la possibilitat d'entrar encompetència amb empreses de països desregulats que fulminenla nostra competitivitat o de lluitar contra multinacionals que esvalen del seu poder econòmic i, perquè no dir-ho, polític per talde deixar amb poques opcions de fer negoci als més modestosi petits. És evident que avui en dia l'empresari no ho té fàcil perguanyar-se la vida o fer que els seus socis rendibilitzin les sevesinversions.

No és cap secret que la direcció d'una societat comporta unagran responsabilitat i dedicació. Sempre ha estat així. Però la si-tuació actual ens ho posa encara més difícil. Des de fa uns anys,ja sigui per la normativa legal o els usos jurídics que està adqui-rint aquesta societat, l'empresari ja no es val per sí mateix, i hade recórrer a diferents assessors i especialistes perquè no se liescapi res.Tot i així, és fàcil que cometi errors. D'altres vegades,davant la inviabilitat econòmica o administrativa del complimentde certa normativa, moltes empreses opten per no observar-lai assumeixen la possibilitat de ser sancionats per part de l'admi-nistració.Aquesta manera de fer evidencia l'existència d'algunes

obligacions absolutament desproporcionades i inútils imposadesper les autoritats.No s'han plantejat els nostres governants quetotes aquestes mesures en comptes d'ajudar al desenvolupa-ment econòmic l'estan entorpint?

Tota aquesta problemàtica s'accentua si tenim en compte que totaaquesta situació pot afectar, a més de l'empresa, al seu adminis-trador o als seus consellers. Ja a l'any 1989, amb la reforma de lallei de societats anònimes (que s'aplica per analogia a les socie-tats limitades), l'administrador ha de respondre amb el seu pa-trimoni personal dels perjudicis que pugui comportar l'exercicidel seu càrrec.A posteriori i més recentment, s'han publicat unasèrie de lleis que accentuen aquesta responsabilitat, com ara lanova llei concursal, la llei de transparència, la llei de prevenció deriscos laborals, la llei general tributària,entre d'altres.Tampoc nopodem oblidar la normativa vigent a altres països que cobra es-pecial rellevància quan l'activitat de la societat s'estén més enllàde les nostres fronteres.

Tota aquesta normativa facilita la reclamació directa a l'adminis-trador d'una societat o als seus consellers, o més ben dit, posaen perill el seu patrimoni personal. En molts casos les facilitatsque atorga el sistema judicial al possible demandant són utilitza-des per part d'aquest per exercir pressió i denunciar fets que devegades tenen poc a veure amb els perjudicis reals i que provo-quen una situació d´ indefensió per a l'administrador o el con-sell d'administració. No oblidem que el subjecte reclamant potser pràcticament qualsevol,des d'un treballador,un soci, un pro-veïdor o fins i tot la mateixa competència. Com tothom es potimaginar, tot i que la reclamació no arribi a bon port pel deman-dant, el demandat ha d'afrontar un desemborsament molt im-portant per cobrir les despeses de la defensa.Així doncs,ens tro-bem amb la paradoxa en què l'empresari en comptes de ser una"espècie protegida" pel benefici que aporta a la societat ha pas-sat a ser un "element perseguit i sospitós" i,com diu un bon clientnostre, "en permanent llibertat provisional".

Si no ho parem, lamentablement,aviat podríem sentir a dir: "em-presari et pugui veure!".

Salvador Vinyals i Faura. Corredor d’assegurances

publireportatge

Empresari et pugui veure!

el 1991, l'han convertit enel segon país més atractiuper a la inversió estrangerael 2005,només superat per laXina.

Aquesta és només una de les mol-tes dades econòmiques que fan de

l'Índia un país atractiu per a la inversió.Perexemple, les seves exportacions de ma-nufacturats estan creixent a un ritme su-perior a la mitjana; també l'Índia aspira aser fàbrica del món. L'empresari català i

espanyolno pot perdre

el tren de futur; laXina i l'Índia es perfilen

en aquest moments com lesdues potències econòmiques

de futur. En què és diferencien?A l'engròs, en que els seus mo-

dels polítics i econòmics són moltdiferents.La Xina té un model rígidi tancat,mentre que el de l'Índia ésdemocràtic i molt més obert.

Per aquí podem començar la llistadels inconvenients a l'hora d'in-vertir en aquest país: "L'Índia pagaun preu pel seu model democràticcomparat amb la Xina",segons Eli-seu Vila, president del Club CecotInternacionalització;però a més téuna manca d'infraestructures quepodria amenaçar seriosament elseu creixement (tot i que millorendia a dia, encara queda molt a fer:carreteres pèssimes, ports satu-rats,dèficit seriós en energies...),éslluny dels principals mercats asià-tics i dels Estats Units,no ha signatacords comercials importants i lacorrupció és generalitzada... Caldir que fer negocis a l'Índia no ésgens fàcil.

Però són molts els especialistesque afirmen que la part positiva ésmés decisiva que la negativa.RamaVelamuri, professor adjunt d'ini-ciativa emprenedora de l'IESE,i as-sessor d'empreses privades i d'ins-

titucions públiques, fa un paral·lelisme enel temps. Explica que l'any 1820 entre laXina i l'Índia generaven pràcticament lameitat del PIB mundial. Aquestes dueseconomies van perdent pes fins arribar a

10

finances

Encara no fa una dècada, l'Índia eraconsiderada "com un elefant inca-paç de caminar i orientar el rumb",

en comparació amb els seus veïns,els ano-menats tigres asiàtics.Avui dia, l'estabilitatpolítica i econòmica, la seva incorporacióa les noves tecnologies de la informació,una població de 1.100 milions d'habitantsi una taxa de creixement que sesitua al voltant del 7-8% en el prò-xims anys, entre altres variables,han convertit el mercat hindú enun dels grans beneficiaris dels pro-cessos d'internacionalització. Mésde 50 milions d'habitants pertan-yen a la classe alta i reclamen bénsi serveis de gran valor afegit,men-tre que la dinàmica classe mitjanaestà composta per uns 300 milionsde persones que comencen a in-corporar-se al mercat de les novesTIC.

Hi ha una altre factor importantque juga a favor de l'Índia:"per a ferfront al gegant xinès,que començaa crear certes dificultats a l'es-tratègia econòmica dels EstatsUnits a la zona,els nord-americansfa tres anys que estan recolzantdecididament l'Índia",afirma MarioGil,director d'Indolink Consulting.Això ha propiciat la multiplicacióde les inversions de les empresesnord-americanes a aquest sub-continent asiàtic.

País de contrastos i de misteris, laimatge folklòrica que encarapodem tenir, de l'Índia, té poca re-lació amb part de la realitat hindú,la realitat tecnològica de l'Índiamoderna que pas a pas s'està aixecantcom a nova potència. Les dades econò-miques que exercici rere exercici pre-senta, des que les seves autoritats vanoptar per la liberalització de l'economia

Factors bàsicsper a tenir èxitEl professor Velamuri ha recollit d’algunes expe-riències d'empreses espanyoles a l'Índia, errors habi-tuals que no cal cometre: interpretació inexacta de lainformació recollida durant les primeres etapes; elec-ció equivocada del soci; estimació errònia del volumdel mercat, preu i organització de la distribució; i, mésque res, tenir expectatives poc realistes.

D'aquí es poden extreure algunes de les condi-cions que s'han d'observar si es vol tenir èxit a l'horade fer negocis a l'Índia, que segons Velamuri són:

1. No tingui pressa: prengui's el tempsnecessari per a conèixer el mercat.

2. Les empreses mixtes tenen un alt percentatge de fracàs.

3. Quan una empresa mixta és inevitable,prengui's el temps necessari per aseleccionar el soci adequat.

4. Si és possible, desenvolupi la sevapròpia capacitat de distribució.

5. Les estratègies d'adquisició no són sempre fàcils de realitzar.

6. Pensi a llarg termini: necessitarà moltatresoreria i, per sobre de tot, paciència.

7. Contracti bons gestors locals.

L’Índia, immensapossibilitat de negoci

Les xifres econòmiques que ha presentat l'Índia enels últims anys són engrescadores i és evident que,si se sap fer, ser presents a l'Índia és un bon negoci.Ara bé, a l'hora de planejar inversions en aquest

subcontinent asiàtic val la pena ser pacient, pru-dent i tenir una visió de guanys a llarg termini. Detotes maneres, tot sembla indicar que és el mo-ment adequat per a prendre posicions a l'Índia.

tocar fons el 1973, quan juntes no supe-raven el 8% del PIB mundial.A partir d'a-quest moment,però,la tendència dels dosgegants ha estat la d'anar augmentant; laXina més ràpidament perquè va co-mençar el seu procés de liberalització el1978, uns 13 anys abans que l'Índia. Lesprevisions són que el 2050 les coses tor-nin "a la normalitat", segon Velamuri, és adir, que vivim temps atípics i que en 30-40 anys les coses tornaran a ser comabans, quan s'espera que aquests dosgrans països tornin a generar la meitatdel PIB mundial.

Altres previsions van en la mateixa direc-ció. Segons el conegut estudi de la firmaGoldman Sachs,sobre els anomenats paï-

sos BRIC (Brasil, Rússia, Índia, Xina) que,com totes les previsions, s'han d'agafaramb cert distanciament, la Xina el 2050serà la primera economia mundial, EEUUmantindria la seva posició com a un delslíders i l'Índia ocuparà el tercer lloc,moltper sobre de països com el Japó, Brasil,Rússia i els millors països europeus (grà-fic 1).Al mateix temps, es preveu que el2050 l'Índia superarà en població a la Xinacom a país més poblat perquè la taxa denatalitat és més gran.

Per a Mario Gil, i sempre parlant a granstrets,"l'Índia,en comparació amb altres al-ternatives com poden ser la Xina o els paï-sos de l'Est d'Europa,presenta importantsavantatges pels empresaris espanyols.Fins

i tot hi ha aspectes, com el mercat la-boral potencial, els costos, la com-petència local o el respecte als drets i ales patents, en els quals l'Índia és moltmillor que altres ubicacions possiblesdel negoci."

RÀPID CREIXEMENTEl 1991, l'Índia estava pràcticament enfallida tècnica i només tenia reserves dedivises per a pagar dues setmanes d'im-portacions.Ara, les reserves de divisessón de 140.000 milions de dòlars ame-ricans, fet que suposa quasi dos anysd'importacions. El creixement del PIBdurant els últims anys ha estat estableper sobre del 8% anual mentre que lainflació no ha superat el 5% en línies ge-

nerals. L'exportació ha crescut molt, tanten mercaderies (26%) com en serveis(71%), i la inversió estrangera també(8.000 milions de dòlars el 2005), i se sapque no ha arribat a on pot arribar.

Sense cap mena de dubte, "segur que apartir d'ara tindrem un acostament moltmés important als serveis i productes del'Índia", afirma el professor Velamuri, queavança una premissa que ha de tenir clarl'empresari d'aquí: "per a fer negoci a l'Ín-dia ens hem de plantejar terminis d'entre5 i 10 anys per estabilitzar una operacióen un mercat tant complex com és l'-hindú". A l'Índia, afirma, tenim oportuni-tats de vendre i oportunitats de comprar."Generalment", diu Velamuri, "les empre-ses europees busquen en aquest paísoportunitats de mercat, mentre que lesnord-americanes van per les dues coses".

OPORTUNITATS DE COMPRAR,ON SÓN? En el tèxtil, l'Índia ofereix avantatges da-vant de la Xina: és competitiva en cotó(n’és un dels productors mundials mésgrans) i en altres productes naturals, en-front de la fibra sintètica xinesa. La previ-

sió en aquest sector és que es passi d'unvolum de producció de 37 bilions de dò-lars a 85 bilions el 2010. A més, les fàbri-ques índies són més petites: si una em-presa vol quantitats petites les pot trobar

amb més facilitat a l'Índia que a la Xina,onimposen grans quantitats.

El sector farmacèutic és un dels altres sec-tors on l'Índia té avantatges molt importants,doncs hi ha el nombre més gran de plantesamb certificació FDA (Food and Drug As-sociation),61, fora d’Estats Units, i una pro-ducció de 12 bilions de dòlars el 2010.

Un tercer sector destacat és el de les Tec-nologies de la Informació i terciaritzacióde processos empresarials.Quan es parlad'outsourcing de processos, a Europa engeneral es pensa en serveis de baix valorafegit,però l'Índia s'està destacant tant enclau de valor afegit com en temes d'R+D,en sectors com el de l'anàlisi de mercatsfinancers, farmacèutic i d'altres.

Un altre camp interessant és el de la in-dústria del components per automoció.El cas és que les exportacions hindúsestan augmentant considerablement,comhem comentat més amunt.En què es basal'excel·lència a l'Índia? Sobretot en la màd'obra qualificada. Estan produint al vol-tant de 36.000 enginyers a l'any i 2.000.000de treballadors capacitats.

A l'hora de pensar en l'Índia com a mer-cat, hem de tenir en compte el creixe-ment important de la classe mitjana, unaclasse mitjana que no és igual que l'es-panyola,però que sí que està assolint certpoder adquisitiu.En els últims 15 anys,s'a-precia un impacte positiu en el nivell so-cioeconòmic de la població,les famílies derenda alta augmenten mentre disminuei-xen les famílies de renda baixa.

L'Índia continua sent un país i un mercatmolt complex, però hi ha una gran com-

finances

A partir d'ara tindremun acostament molt més

important als serveisi productes de l'Índia

petència entre els seus 19 estats inte-grants per facilitar l'entrada de la inversióestrangera.Però abans de prendre cap de-cisió s'han de conèixer bé el "mapa pro-ductiu" i els nivells de distribució. Pel quefa a la ubicació del negoci, s'ha de saberon es fabrica cada cosa, no només entreles indústries sinó dins d'una mateixa in-dústria.Si en fixem en el sector tèxtil,Gu-jarat i Maharashta tenen fàbriques de fila-tura i de teixits amb telers automàtics; ala zona de Surat, telers de polièster; lazona de Salem-Erode és el centre dels tei-xits de cotó fets amb telers semiautomà-tics; a Tirapur es fabrica punt de cotó,mentre que a Ludhiana teixits i punt enllana. Pel que fa a la distribució, una em-presa que operi a tot el territori pot tenirentre 500 y 2.500 distribuïdors que,al seutorn, serveixen als majoristes que distri-bueixen als minoristes, que poden serentre 250.000 i 750.000, dels 5 milionsque hi ha.

L'OPINIÓ DE L'EXPERT

Oportunitatper a les PIME

La PIME ha de veure l'Índia com un bonmercat per als seus productes i,en el cas que“viatgin malament”, caldrà que els fabriquiin situ.Durant els propers anys veurem comcompanyies espanyoles s'hi van establint,però potser sense arribar a la intensitat d'in-versions que actualment s'estan produint ala Xina.Tanmateix, l'Índia és un gran mercat,amb enormes oportunitats per a les em-preses petites.En els últims cinc anys s'hi hanestablert moltes empreses estrangeres is'està produint una tornada de talent, gentque treballava a Palo Alto o a Silicon Valley,emprenedors hindús que tornen

al seu país.Hi ha avantatges importants:unaclasse directiva molt equiparable a la nos-tra, que tenen l'anglès com a idioma de ne-gocis i un sistema jurídic molt semblant al'occidental que garanteix una seguretat ju-rídica més ferma que la d'altres països de lazona. Nosaltres des de fa un parell d'anys,cada vegada estem atenent més empresesinteressades en l'Índia i hem tancat algunesoperacions d'implantació en aquest país,oncomptem amb un despatx associat amb elque col·laborem en tots aquests temes.

Albert Collado | advocat de Garrigues

El primer que m'agradaria intentarestablir és què entenem per inno-vació, ja que, paradoxalment, la in-

novació ni és una cosa nova ni és la solu-ció a cap malaltia. Encara que la definicióacadèmica d'innovar sigui "modificar o al-terar alguna cosa tot introduint-hi nove-tats", i que innovació estigui definit com"la creació o modificació d'un producte ila seva introducció en el mercat", entreallò que coneixem com a innovació, se-gons l'interlocutor,ens podem trobar ambmoltes connotacions,des de la creativitati invenció, fins la sistemàtica o la gestió dela innovació.

Durant molts anys s'han succeït defini-cions de la innovació i actuacions per a laseva promoció.Tanmateix el que m'agra-daria destacar és que,en tots els casos, lainnovació és un procés, no un final, i que,per tant, no es pot assolir i ha de formarpart de la nostra cultura. És en aquestpunt on radica la complexitat de posar-la en pràctica, ja que acostuma a generarcanvis i incerteses, i aquestes desembo-caran inexorablement en tensió a la or-ganització. I siguem realistes, qui vol ten-sió a la seva organització?

Recordem que les empreses no són in-novadores, sinó que ho són les personesque les formen, i és en aquestes sobre lesquals s'ha de treballar. Sense aquest pro-jecte professional, que afecta la part per-sonal dels nostres treballadors, no espoden implementar innovacions exitoses,que poden ser tecnològiques o de proce-diment o de qualsevol àmbit de l'empresa.Encara que en moltes ocasions vinculemexclusivament la innovació a un procéstecnològic.

Quan parlem de tecnologia,i especialmentde transferència de tecnologia, que sensdubte és una part molt important del de-senvolupament competitiu de les nostresempreses,potser no donem prou valor alfet que aquesta tecnologia ha de ser in-

15

L’opinió de l’expert

terpretada, aplicada i comercialitzada pelnostre equip, per persones. Són molts elsexperts que treballen per millorar el pro-cés de transferència tecnològica, i tambésón molts els diners que s'han invertit enels diferents projectes marc europeus perafavorir aquest procés de transferència,però la problemàtica continua oberta.Po-

dria ser que la tecnologia evolucionés mésràpidament que la nostra capacitat pergestionar-la productivament?

Evidentment cada cultura empresarial va-lora les habilitats dels seus col·laboradorsde manera diferent i, quan donem un copd'ull a altres societats productives,ens tro-bem amb models de gestionar la innova-ció i de recolzar les persones molt diver-sos (model anglosaxó, model japonès,model alemany, entre d'altres).

Essent nosaltres bons gestors científics,nohem d'oblidar mai la gran diferència entreel coneixement i la innovació. Són con-ceptes que es gestionen de manera molt

diferent, i que, essent els dos molt im-portants,no afecten de la mateixa manerala competitivitat de la nostra indústria.

És clar que la nostra societat està obligadaa constituir-se com una societat del conei-xement, però haurem de ser sincers ambnosaltres mateixos i entendre que hi ha co-neixements més fàcilment productius qued'altres.Com a societat hi ha la possibilitatde triar, però des del sector industrial, l'a-posta per aportar valor als seus clients mar-carà clarament els límits i les orientacionsd'aquest coneixement.És en aquest punt ones generen els conflictes i les confusions.Els grans debats sobre el dèficit de trans-ferència en el sistema d'innovació català.

Per sort, són molts els interlocutors (ad-ministració, universitats, empreses, cen-tres tecnològics, etc.) que hi estan impli-cats i que intenten treballar per milloraraquesta situació, difícilment parametrit-zable,d'altra banda.Indicadors relacionatsamb la producció científica, de patents od'inversió pública i privada en projectesd'R+D es poden trobar de manera recu-rrent en diferents estudis.Tanmateix,quans'arriba al diagnòstic i a les propostes demillora és quan ens trobem, de nou, ambles limitacions humanes de les personesque han de fer rentable la innovació. Éspossible que la societat no estigui prepa-rada per assumir la incertesa i el risc quesuposa innovar, però si aquesta és real-ment la nostra limitació, haurem de tre-ballar tots plegats, com a societat, en unnou concepte de valoració del risc i delfracàs empresarial.

Estic convençut que la innovació no és lasolució als nostres problemes,però tambéestic segur que sense una aposta ferma iconvençuda per canviar la nostra culturaempresarial, tot assumint una posició ac-tiva envers la innovació i envers les per-sones que l'han de dur a terme, ens seràmolt difícil com a col·lectiu millorar lacompetitivitat de les nostres empreses.

És la innovació realment la solucióals nostres problemes?

Joan ParraDirector gerent de Leitat

16

terlocutors,que a causa del seu volum elshi costa establir vincles reals, facin con-nexions productives,és a dir,ajuden a quees facin efectius els projectes.

Com més importància té la universitatmés difícil es fa la vinculació amb l'em-presa. Per què no ho ha de fer la univer-sitat? La resposta la trobem a continua-ció. És veritat que per recursos launiversitat podria fer qualsevol cosa,peròtambé ho és que parteix d'un sistemad'organització complex. Per projectesd'R+D a llarg termini no és cap inconve-nient, però per accions puntuals a curttermini,no sembla la solució més efectiva.No se li pot demanar a la universitat més

del que se li ha de demanar, ja que es potcórrer el perill de perdre l'enfocamentdels esforços invertits.

Fins fa poc es premiava als investigadorsper publicar i als professors per donarclasse. No es contemplava l'actuació ac-tiva de parlar amb l'empresari. Potser s'hauria de potenciar el fet que la univer-sitat lideri les àrees de formació especia-litzada i de recerca bàsica que li són prò-pies i estratègiques per la resta delsistema d'innovació i de la societat, elspunts diferencials de les quals són elsúnics autors, i que altres actors com,perexemple, els Centres Tecnològics col·la-borin en el procés de la transferència.Hem de promoure, utilitzar i dinamitzarels CT, que són molt àgils pel que fa a lamida, a l'estructura i a l'organigrama re-lacionat amb l'empresa i, a més, presen-ten tot un tarannà molt més vinculat ambl'activitat mercantil.A part d'això, els CT,

E l sistema productiu català, extre-madament competitiu, exportadori dinàmic, en l'actualitat presennta,

si ho mirem des del punt de vista del'R+D+I, quatre grans interlocutors: l'ad-ministració, elss empresaris, el món delconeixement i la resta d'agents vius de lasocietat catalana. A continuació,, hem pro-curat desenvolupar-ho breument:

1 El govern català ha decidit que serà pro-tagonista i definirà una política industrial.Catalunya compta amb un govern que s'hablindat amb un Estatut potent: això signi-fica que és un agent viu del sistema.

2 Els industrials esperen que la societat,el seu govern i la conjuntura econòmicaglobal sigui favorable per a poder seguircreixent. Tenim un empresari català vo-luntariós, treballador i enèrgic, però quea causa de la mida, de les regles de joc dela UE i per temes d'energia, i divises,entred'altres, té la competència molt compli-cada.A més, avui en dia també té molt di-fícil el fet de poder gestionar una empresasi ho comparem amb el panorama de fa10 anys. El que busca l'empresari és re-colzament.

3 Com que estem parlant de l'àmbitd'R+D, a més dels dos punts anteriors hiha un pou de coneixement: les universi-tats.Aquestes són un agent viu molt im-portant. Si parlem d'universitats a Cata-lunya també estem parlant de xifresespectaculars. Les millors universitatsd'Espanya es troben a Catalunya, i aques-tes també s'inclouen entre les millorsd'Europa,amb un nivell d'investigadors i depublicacions de primer ordre, però ambproblemes a l'hora de fer la transferènciade coneixements a l'empresa.

4 Després tenim la resta d'agents viusdel sistema: Centres Tecnològics, agentsde promoció econòmica... Tots aquellsagents que intenten que aquests grans in-

Els centres tecnològics,l'aposta de futur

C E C O T

que estan molt poc burocratitzats,són unpartner fidel amb tots els estaments men-cionats anteriorment:les administracionspubliques, els agents empresarials i lesuniversitats (presents en els patronatsdels CT).

UN CAS PARADIGMÀTIC: LEITATLeitat no ha variat la seva missió en totsels seus 100 anys de vida: ésser un agentdel sistema sense afany de lucre amb lamissió de donar servei a les empreses enels àmbits que l'empresari cregui conve-nient, és a dir, aquells que afavoreixin laseva competitivitat.Per assolir aquest ob-jectiu, el que sí que ha canviat dins Leitatha estat la cultura interna i la sistemàticade treball. Fa molt poc que s'ha convertiten un Centre Tecnològic especialitzat, unCT que vol ser reconegut per la seva tascaen l'àmbit de les tecnologies de la pro-ducció.

Al llarg dels últims quatre anys Leitat haapostat decididament per constituir ungrup consolidat d'R+D+I amb la possibi-litat d'oferir R+D a aquells empresarisque, amb inquietuds però sense equippropi per a poder desenvolupar-les (pres-supost, estratègia...), o amb equip peròamb ganes de créixer, puguin trobar unpartner tecnològic que parli el seu llen-guatge,s'adapti a les seves necessitats i quesigui de confiança. La incorporació deci-dida en aquest nou àmbit de treball fa queara mateix Leitat treballi amb l'empresa entres àrees d'actuació:

A L'ajuda a l'empresari en el control dela producció, en els prototipatges... rela-cionats amb temes de qualitat o de certi-ficació, per a la comercialització de pro-ductes tecnològicament avançats.

B Els temes relacionats amb la culturade la innovació, fent projectes per difon-dre i motivar la implantació a les empre-ses de la cultura de la innovació,els valors

Els CT són un partner fidelamb tots els estaments

implicats en el procéseconòmic del país

17

> La confecció, que està patint una fortadeslocalització productiva, on el valor s'had'aportar a través de plantejaments agres-sius en el disseny i en les tendències, en lalogística i en la distribució,en el coneixementdel mercat i del consumidor,entre d'altres.> El tèxtil per la llar, que també està pa-tint una forta competència internacional,però que requereix d'un servei a mida.També hi ha requeriments de certifica-cions d'obligat compliment i línies de ne-goci on l'aportació de valor tecnològicpot obrir noves oportunitats de mercat.

> El tèxtil tècnic, definit com aquell tèx-til que no es troba classificat en els dosapartats anteriors i que es classifica se-gons el mercat on es comercialitza el pro-ducte: geotèxtils (per a obra civil), auto-moció,protecció individual,sanitari ... Unàmbit molt més industrialitzat i amb ungran component tecnològic, que és un

negoci creixent i on es troben opor-tunitats significatives de desenvolupa-ment empresarial.

En aquest àmbit del tèxtil tècnic i deldesenvolupament tecnològic que re-quereix, l'estratègia de Leitat és apos-tar fort per tecnologies concretes ibuscar el partenariat adequat amb al-tres institucions,tenint en compte queles aliances tecnològiques són impor-tant per a poder assolir determinatsreptes.Aliances com les que hi ha ambaltres centres tecnològics,universitatsnacionals i internacionals o amb In-texter de Terrassa.

Leitat vol aportar tecnologies d'altresàrees de coneixement per enriquir elsprojectes de valor afegit,com és el casdel tèxtil que previngui d'infeccionsbacterianes (desenvolupant una unitatpròpia de microbiologia), o del teixitcontra radiacions,on estaríem parlantde física o òptica.

Internament, i per tal de donar aquest su-port a les empreses, Leitat pretén reor-ganitzar-se i crear àmbits tecnològics o deconeixement on desenvolupar els seusprojectes, amb la idea de poder ser cadavegada més eficients en l'execució de pro-jectes. Aquests àmbits de coneixementque s'estan definint, per tal de poderdotar-los de les instal·lacions adequadesen el nou edifici que s'està dissenyant, noserien per a una aplicació exclusiva en elsector tèxtil, sinó que haurien d'aportarvalor a qualsevol tipus d'empresa que horequerís. D'altra banda, no es pretén tre-ballar en tots el àmbits de coneixement,que seria una proposta inaccessible, sinóque es volen enfocar els esforços en àm-bits d'actuació concrets on puguin esde-venir referents internacional on les em-preses puguin percebre positivamentl'aposta per a la transferència de la tec-nologia.

de la cooperació industrial o l'apostapel partenariat tecnològic

C L'àrea corresponent a l'R+D+I(Leitat internament separa la I del'R+D, la innovació per algunes coses ila recerca pe d'altres). L'R+D més in-teressant i que crea més valors és elde més risc,i si no tens la capacitat d'as-sumir-lo, de dur-lo a terme, no fas elmés interessant.I aquest entorn de sis-temes és el que defineix l'acció d'a-quest CT.

PREVEURE LES NECESSITATS Preveure les necessitats futures és laclau de l'èxit,però és una qüestió com-plexa,gens fàcil d'assolir. Innovar no ésun fetsegur i dedicar molts recursos ainnovar no vol dir que la cosa surti bé.La innovació té un cert risc.Qualsevolpot ser líder en alguna cosa si encertaamb el descobriment,i pot ser líder enqualsevol lloc del món. S'ha d'estar,doncs, informat de tot el què hi ha al'abast: congressos, revistes, empre-ses...Es genera una quantitat d'informacióexagerada.Hi ha d'haver un sistema actiude vigilància tecnològica,que cada vegadaés més complexa.

Quan l'empresari té la informació ha deprendre decisions: ha de tenir objectius iplans estratègics i, per altra banda, ha deprendre decisions cada dia, i les tasquesque ha de dur a terme cada dia són com-pletament diferents, ja que depenen decom es modifica l'entorn.Aquesta incer-tesa genera molta ansietat en les perso-nes i les organitzacions, i els equips direc-tius hauran de ser potents en la gestió dela incertesa.

TÈXTIL TÈCNICLeitat treballa fort per aportar tecnologiai valor al sector tèxtil, que es divideix entres grans àrees:

Quan des de la petita i mitjana empresa parlem d'in-novació, estem mencionant les ja conegudes ini-cials R+D+I, conceptes que potser encara ens sem-blen una mica estranys, però que són del tot

necessaris per a la competitivitat de les nostresempreses. I si ens convé parlar d'aquests termes,el més lògic és que els abordem amb l'ajuda delsCentres Tecnològics.

Tècnic d’R+D de Leitat manipulant l’aparell de trac-tament en plasma de baixa pressió, un dels mésavançats d’ Europa

Valoració global

Espanya continua sota la tònica de l'elevat creixement de l'ac-tivitat amb una alta generació de llocs de treball. Però el mésdestacable són els indicis de millora que trobem al sector in-dustrial en termes d'activitat i productivitat. Els indicis esmen-tats es deuen a la inversió en equipament i a l'exportació.Aquesta evolució podria anunciar un canvi de rumb sobtat queanés del tradicional patró expansiu dels últims deu anys, basaten el consum privat i en la construcció, cap a un altre de méscentrat en la inversió i en l'aprofitament de les oportunitats queofereix la globalització econòmica.

En el segon trimestre, el creixement econòmic a la zona de

l'euro ha representat una sorpresa important.Quan s'esperavaque el producte interior brut (PIB) cresqués lleugerament perdamunt del 2% interanual,la taxa d'avanç es va plantar en el 2,6%.Feia cinc anys que no es creixia a aquest ritme.Aquest positiuresultat ha estat degut, fonamentalment, a la intensificació delritme de creixement alemany, que ha passat de l'1,7% del pri-mer trimestre al 2,4% del segon. Les previsions de la ComissióEuropea per als propers tres trimestres dibuixen un escenarioptimista. Si es compleix la seva previsió central, el creixements'ha de mantenir clarament per damunt del 2,5% interanual du-rant els propers tres trimestres.

ce otnòmicc 25

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda.

DADA ÚLTIMA PREVIS IÓ DE FUTURPERÍODE DADAANTERIOR

Producció i preus

PIB de Catalunya 2,3 (2T.‘06) 3,5 (setembre ‘06) Creixement

PIB d’Espanya 3,3 (2T ’06) 3,7 (setembre ‘06) Lleuger creixement

PIB de l’eurozona 0,6 (2T ‘06) 2,6 (setembre ‘06) Creixement

Inflació a Catalunya 4,0 (2T ’06) 3,9 (setembre ‘06) Estable

Inflació a Espanya 4,0 (2T ’06) 3,7 (setembre ‘06) Lleuger decreixement

Inflació a l’eurozona 2,4 (2T ’06) 2,3 (setembre ‘06) Estable

Desocupació

Catalunya (EPA) 7,0 (1T ’06) 6,5 (2nT.‘06) Lleuger decreixement

Espanya (EPA) 8,5 (1T ’06) 8,5 (2nT.‘06) Estable

Eurozona 8,3 (1T ’06) 7,8 (2nT.‘06) Lleuger decreixement

Estats Units 4,7 (1T ’06) 4,7 (2nT.‘06) Estable

Índex de confiança

Índex de clima econòmic d’Espanya 76 (1T ’06) 84,4 (2nT.‘06) Creixement

Índex de clima econòmic de l’eurozona 97,6 (1T ’06) 106,7 (2nT.‘06) Creixement

Índex compost avançat dels Estats Units 75,2 (1T ’06) 72,23 (2n T.’06) Lleuger decreixement

Mercats financers

Cotització de l’euro davant del dòlar 1,25 (2T ’06) 1,26 (setembre ’06) Creixement

Tipus d’interès de l’eurozona 2,5 (2T ’06) 2,75 % (setembre ’06) Lleuger creixement

Tipus d’interès dels Estats Units 4,75 (1T ’06) 5,25 % (setembre ’06) Creixement

18

20

És evident que en els darrers anysel món econòmic i social ha patit,i pateix, una gran transformació:

l'augment de la competència, l'especialit-zació i el progrés en general fan que la di-ferenciació sigui una necessitat vital delsector empresarial.És en aquest punt onla tecnologia sorgeix no només com unaajuda i una solució, sinó també com unainversió de futur i com una condició in-dispensable per a crear uns productes iuns serveis més competitius, capaços defer front als reptes que imposa compe-tir en un mercat cada vegada més global.

Només la meitat de les empreses sobre-viuen més de quatre anys des de la sevacreació,segons l'informe La empresa es-pañola, elaborat pel servei d'estudis delConsell Superior de Cambres de Co-merç. Hi ha diversos aspectes que fanque les noves empreses, i també les ve-lles, sobrevisquin, i un d'ells és la inversióen R+D+I, que és la base de la diferen-ciació. Guanyar especificitat és un reptede futur.

Però ja sabem que si mirem els númerosno en sortim ben parats. Per posar unexemple clàssic i definitiu (en altres arti-cles d'aquest butlletí en trobaran mésque van en la mateixa direcció),l'any 2004Catalunya va dedicar l'1,44% del seu PIBa la innovació empresarial, un 66% per aactivitats internes de les empreses.A laUE-25 l'any 2003 la mitjana fou de l'1,93del PIB. El gap és del 70% (en el compo-nent empresarial, del 85%), malgratcomptar amb la renda per càpita mitjana.Si comparem aquesta xifra amb la mitjanade l'Estat espanyol (un 28% del total) noanem tant endarrere, però si la compa-rem amb la d'altres comunitats autòno-mes com, per exemple, Madrid, quecompta amb el 30% del total,comprovemque estem per sota i que Catalunya estroba en la quarta posició del rànquing.D'altra banda,manifesta una pitjor situa-

ció respecte a altres regions europees si-milars. L'esforç públic en R+D a Finlàn-dia,per exemple,és 2,8 vegades superioral català i 3,4 vegades el privat.(Font:Gui-llem López Casanova, catedràtic de laUniversitat Pompeu Fabra).

Aspectes com la globalització de mer-cats, l'aplicació de les noves tecnologieso, més recentment, la deslocalització,obliga a les empreses a plantejar-se es-tratègies de diferenciació que van més

enllà de la competència per preu.Ens tro-bem amb un mercat on cada vegada elconsumidor té més poder de decisió i,alhora, un major nombre d'opcions pertriar. En aquest escenari la diferenciaciói la innovació adquireixen un paper pre-dominant.

"Les companyies no volen ser diferents iaquesta falta de diferenciació serà la mort

de l'empresa espanyola", va declarar fapoques setmanes Carlos Marquerie,con-seller delegat de Blueline,consultora es-pecialitzada en innovació.

Valors que fins ara podien fer decantarla balança en el procés de presa de deci-sió de compra han passat a un segon pla,no perquè es cregui que són innecessa-ris, sinó perquè se'n pressuposa l'e-xistència.Pensem en productes tan com-plexos com els automòbils.Gairebé totstenen unes característiques bàsiques co-munes, que no poden faltar en cap marcani en cap model,com la seguretat, la tec-nologia i la qualitat, aspectes que ja nosón exclusivitat de ningú.El cas dels telè-fons mòbils també n'és un bon exemple.Cada cop han anat apareixent més mo-dels amb diferents prestacions i s'ha anatparant més atenció al seu disseny amb unafany de diferenciar-se de la competèn-cia i ser més atractius per als possiblesusuaris.

Com que la diferenciació i la innovacióhan esdevingut una necessitat, el dissenys'ha fet evident per a moltes organitza-cions i d'altres comencen a plantejar-secom gestionar millor l'ús que ja en fan.

management

Diferent? Sí, gràcies!

Diferenciació i innovacióhan esdevingut una

necessitat per l’empresaque vol sobreviure

Comunicar originalitat

Un detall perquè et recordin. Les empreses saben què pot significar obse-quiar als seus client,proveïdors o usuaris en general amb alguna cosa que facique la seva marca tingui una presència constant. Un cas similar és aquell ob-sequi d'empresa que es fa en moments puntuals (per Nadal, per algunes ce-lebracions,pels aniversaris...). En aquest sector també és pot ser original. I ésimportant ser-ho, ja que amb aquest obsequi comuniquem imatge d'empresa.En un món empresarial on els productes i les ofertes de serveis són cada copmés fàcils d'imitar, la gestió de la comunicació esdevé un dels factors poten-cials de diferenciació. Dins d'aquesta especialitat també hi ha un bon campper recórrer.

Actualment, els directius han de preocupar-se deque la seva empresa i els productes o serveis quefan guanyin especificitat. La globalització de mer-cats, l'aplicació de les noves tecnologies o, més re-centment, la deslocalització, obliga a les empreses

a plantejar-se estratègies de diferenciació que vanmés enllà de la competència per preu. Valors quefins ara podien fer decantar la balança en el procésde presa de decisió de compra han passat a unsegon pla.

L'EXEMPLE DE LA GASTRONOMIAMoltes de les estratègies per créixer di-versificant-se les hem viscut intensamenten la gastronomia catalana. No hi ha capmena de dubte que durant els últims anysCatalunya s'ha situat al primer nivell mun-dial d'aquest sector. I ho ha assolit gràciesa la mà de grans xefs, comptin o no ambestrelles Michelin, que tots coneixem ique, sense cap mena de dubte, han apos-tat per la innovació com a element claud'aquest espectacular èxit econòmic.L'e-xemple és paradigmàtic: un sector tradi-cional i arrelat, amb bons productes delpaís i també de fora, que ha buscat, nosense esforços,en la diferenciació basadaen recerca, en el desenvolupament i la in-novació les bases del seu futur.Tenim unmunt d'exemples de restaurants i fondes

de tota la vida reconvertides en templesgastronòmics reconeguts mundialment, ipals de paller de grups empresarials com-plexos que ofereixen tot tipus de serveisgastronòmics.

Però el dinamisme d'aquest sector catalàva més enllà, i no s'atura en els fogons re-coneguts, sinó que s'han obert, amb èxit iinternacionalització mai abans assolits,noves vies de negoci dins del subsector dela gastronomia.És el cas dels emprenedorsdel món de la xocolata i els dolços. EnricRovira, Oriol Balaguer, Jordi Butrón iRamón Morató, entre d'altres, són em-

presaris catalans que han crescut en elseu sector gràcies a la innovació i a l'es-pecialització.I se'ls reconeix mundialmentcom a màxims representants de la rebos-teria d'avantguarda pel seu treball d'in-vestigació, per la seva tècnica depuradís-sima,per les seves fantasies creadores,perles seves sensibilitats inaudites i per lesseves complexitats desbordants. Un bonexemple per a molts altres sectors de l'e-conomia catalana.Tot un procés d'obrirportes empresarials abans desconegudesque podem intentar imitar.

Fondes de tota la vidas'han reconvertit en

temples gastronòmics anivell mundial

Créixerdiversificant-se

En funció del mercat i dels recursosdisponibles, a l'hora de créixer espoden aplicar diverses tècniiques i es-tratègies. Una d'elles és, evidentment,créixer intensivament. Però també espot créixer diversificant-se. Això últimés pot fer de la següent manera:

Horitzontalment. Introduint en elsnous mercats actuals productes no re-lacionats tecnològicament amb els pro-ductes que ja existeixen.

Concèntricament. Introduint pro-ductes nous ja relacionats tècnicamentamb els existents en nous mercats.

Per Conglomerats. Introduint nousproductes no relacionats tecnològica-ment amb els productes existents ennous mercats.

Integralment. Comprant o fusio-nant-se amb una altra empresa dins dela mateixa indústria o mercat. La inte-gració pot ser cap endavant (compranto augmentant el control sobre els seuscanals de distribució),cap enrere (com-prant o augmentant el control sobreles seves fonts de subministrament) ohoritzontal (comprant o augmentant elcontrol sobre alguns dels seus com-petidors).

Alguns dels productes fets aquí ambxocolata s’han intrenacionalitzat

cinc cèntims

R+D+I

La Cecot considera d'extraordinària im-portància realitzar accions que millorin laposició competitiva de les pimes amb elrecolzament de la innovació tecnològica.Per aquest motiu es va crear l'any 1996 laFundació Privada CECOT Innovació (FCI)fruit del compromís ferm de la Cecot ambla innovació. La seva missió és oferir leseines i serveis necessaris per tal que lesempreses afrontin de forma decidida elsnous reptes que plantegen l'entorn, elmercat, els proveïdors i els clients.

La competència cada vegada imita deforma més ràpida i a menor cost; compe-tir en costos baixos basant-nos en ma d'o-bra barata ja no és viable.La única manerade distanciar-se és sortint de la rutina iaconseguir una barrera difícil de superarper part dels competidors.I el contrari derutina seria innovació. Incorporar l'hàbitde la innovació en el dia a dia d'una em-

presa és fonamental per a que aquesta es-devingui competitiva. Per altra banda, elconeixement profund de la tecnologiapuntera, i llur ús,és una de les poques viesper impulsar i mantenir aquesta compe-titivitat.

Així doncs, innovació consistiria en la ca-pacitat d'explotar amb èxit una nova idea.I això entronca amb la transferència detecnologia (TT) ja que es pensa en ellacom la translació de la investigació apli-cada a un producte que pugui ser explo-tat en el mercat.Però les solucions que esposen a l'abast de pimes han d'estar adap-tades a la seva realitat i a la seva dimensió(la majoria són micropimes). La seva ren-dibilitat ha de ser fàcilment tangible. Peraquest motiu a FCI s'ha desenvolupat unmodel de TT en el sentit tradicional, con-sistent en un conjunt d'accions i mesuresque permeten adaptar les tecnologies en

solucions útils i aplicables a l'empresa.Però també s'han desenvolupat accionsen sentit invers:l'objectiu és acostar la re-alitat i necessitats de les pime als centresproductors de tecnologia de tal forma queel que aquests produeixin sigui fàcilmentassimilable per part del conjunt de pimes.

Aquestes accions s'emmarquen dins lesactivitats que FCI realitza com a membrede dues xarxes del CIDEM:>La Xarxa de Centres de Difusió Tec-nològica (XCDT). Un CDT ajuda a tras-lladar tecnologia al teixit empresarial i queaquest l'assimili adequadament, ja que laxarxa està orientada al foment i la difusióde la innovació i la tecnologia.>La Xarxa d'Assessors Tecnològics((XAT). Un Assessor Tecnològic dóna su-port als empresaris en la materialitzaciódels projectes que comportin innovació através de l'adopció de R+D.

Incorporar l'hàbit de la innovació en el dia a dia

DDavant l'anunci d'eleccions al Governde Catalunya, la Cecot ha convidat als di-rigents de les principals formacions po-lítiques catalanes (ERC, ICV, PSC, CiU iPPC) a reunir-se amb aquesta patronalamb l'objectiu de conèixer personal-ment les propostes de govern que pre-sentarà cadascun dels partits que re-presenten a la campanya electoral. Amés, la Cecot els ha fet arribar un do-cument decàleg amb les reflexionseconòmiques que preocupen al sectorpatronal i als empresaris amb la finalitatde conèixer el posicionament dels can-didats i assabentar-se de les seves pro-postes en diverses matèries (vegeu eldecàleg al costat d'aquest text).

El dia 14 de setembre va tenir lloc laprimera cita i el primer polític en presen-tar-s'hi va ser el president d'Esquerra Re-publicana de Catalunya, Josep-LluísCarod-Rovira. El president de la Cecot,Antoni Abad,va proposar a Carod-Rovirala creació d'un òrgan de treball amb plenspoders que depengués directament delDepartament de la Presidència. SegonsAbad, aquest fet seria útil per tal d'imple-mentar i revisar processos dels diferentsdepartaments i àrees de l'administració.L'objectiu d'aquesta task-force és el derealitzar una reenginyeria de processosque permeti una millora de l'eficiència iuna simplificació administrativa de la ma-joria d'aquests processos.A la reunió, elsrepresentants d'ERC van rebre positiva-ment aquesta proposta.

Per il·lustrar la necessitat de millorarl'eficiència de les nostres administracions,Abad va comentar les últimes dades pu-blicades per l'equip de treball del DoingBusiness, grup del Banc Mundial. Segonsel DB "la mitjana de temps que es neces-

sita a Espanya per posar en marxa un ne-goci es triplica comparat amb el que estarda a la resta de països de la Unió Eu-ropea". Però encara tenim més dades pelque fa a aquest tema:el temps que les em-preses espanyoles dediquen a realitzar elstràmits i la gestió del conjunt d'impostosque suporten és de 500 hores a l'any,men-tre que la mitjana de temps que hi desti-nen els països de la Unió Europea és de203 hores. I un últim apunt: la nostra le-gislació laboral és tan poc flexible que elcost d'acomiadament que han d'assumirles empreses espanyoles és el doble quea la resta dels països de la Unió Europea.Tots aquests resultats han fet que Espanyabaixés del lloc 30 al lloc 39 en l'últim anydins del rànquing dels 175 països amb mi-llors condicions per crear empresa i de-senvolupar activitat empresarial.

Seguint amb aquestes reunions amb li-ders polítics, està confirmada la visita delpresident del Partit Popular de Catalunyael pròxim dia 19 d'octubre.

ce otcflash

Millorar l'eficiència de les administracions

El líder d'ERC i Antoni Abad atenent la premsa en finalitzar la reunió.

Decàleg Cecot

1 Proposta de gestió i quantificació del

nou finançament per Catalunya. 2 Prio-

ritats en les inversions en infraestruc-

tures. 3 Mesures per a l'eficiència de

l'administració pública. 4 Supressió dels

impostos de patrimoni i de successions.

5 Pla d'actuació en matèria de tecno-

logia i societat de la informació. 6 Su-

pressió total de l'IAE. 7 Política energè-

tica per Catalunya. 8 Integració de

l'anglès (trilingüisme). 9 Aprovació ín-

tegra de l'Estatut de la microempresa.

10 Incentius per a la Recerca i el De-

senvolupament a les empreses.

00

26

ce otcflash

La Nit Verda

El proper dimarts 10 d'octubre tindràlloc la Nit de l'Empresari,una de les citesmés importants del món empresarialdel nostre país que enguany celebra laseva 12a edició sota el lema "La NitVerda". En el marc d'aquest sopar, quecada any reuneix a la màxima represen-tació del món empresarial a Catalunya,es concediran els ReconeixementsCecot al Progrés Empresarial 2006.

Una vegada més, La Nit de l'Empre-sari serà l'escenari més palpable on esposaran de manifest el present i la rea-litat de l'economia catalana. És una citaineludible on es reuniran, com sol serhabitual, més de 1.200 empresaris i lesmàximes autoritats de l'administració ide les institucions econòmiques delnostre país.

Sota el lema, "La Nit Verda",La Nit del'Empresari d'aquest any vol emfatitzari fomentar el desenvolupament econò-mic sostenible al nostre país.Per aquestfet, per primera vegada s'incorpora lacategoria de Reconeixement a l'Empre-sari als Reconeixements. Un any més, laNit se celebrarà al Recinte Firal de Te-rrassa.

Harmonitzar vida laboral i familiarDurant el primer semestre 120 empre-ses han sol·licitat una visita de l'assessorde la Cecot per millorar o implementarpolítiques d'harmonització per als seustreballadors. L'harmonització entre lavida laboral,personal i familiar és un delsreptes de present i de futur més impor-tants per a les pimes. Per aquest motiu,a principis d'any,la Cecot va decidir posaren funcionament un nou servei d'asses-sorament sobre harmonització entrevida laboral i personal que permetés unagestió eficaç de les oportunitats que pre-senta aquest repte. Des de principisd'any, aquest servei d'assessorament dela Cecot, promogut i gestionat pel De-partament de Borsa de Treball de l'enti-tat conjuntament amb el Departamentde Treball i Indústria de la Generalitat,hadut a terme una campanya de sensibilit-zació sobre aquesta matèria a 120 em-preses associades. El proper mes de de-sembre,quan ja s'hagin realitzat al voltantde 250 visites, la patronal presentarà unestudi de diagnòstic sobre el nivell d'-harmonització existent a les empreses.Ara per ara,el balanç de la gestió del ser-vei és positiu tant pel que fa a la resposta

obtinguda de les empreses com pel quefa al seu interès en la responsabilitat so-cial, en general, i en l'harmonització, enparticular.

Conveni de col·laboracióamb CataloniaBIO CataloniaBIO (Associació Catalana d'Em-preses Biotecnològiques) es va constituirel mes de març d'aquest mateix any perdefensar els interessos patronals, de re-presentació i econòmics de les empresesdel sector de la biotecnologia. Per tal depromoure aquests objectius han deciditadherir-se a la Cecot com a entitat ambqui coincideixen pel que fa als interessosrespectius i que disposa d'un marc idoniper garantir aquesta defensa patronal i derepresentativitat que busca l'associació.CataloniaBIO agrupa a quaranta empre-ses del sector de la biotecnologia i de larecerca agroalimentària. És un sectoremergent i les empreses constituïdespoden tenir dos orígens. Poden provenirde l'spin off d'empreses que surten delmón de la recerca universitària o hospi-

talària, o d'spin outs d'empreses ja esta-blertes en sectors com el de la químicafina i que decideixen obrir una línia debiotecnologia creant una societat inde-pendent de la matriu.

El segon objectiu d'aquest acord és eld'afavorir la prestació de serveis de qua-litat a les empreses de biotecnologia que

els permetin millorar la gestió i els recur-sos i que,d'aquesta manera,afavoreixin laseva competitivitat. La Cecot farà exten-siva la gestió i l'oferta dels serveis em-presarials i d'informació així com les innovacions tecnològiques tant a Catalo-niaBIO com a cadascuna de les empresesque representa i que ho sol·liciti.

Antoni Abad i Carlos Buesa, president de CataloniaBIO, durant la signatura de l'acord

Leitat ha complert 100 anys. Durantels últims 20 anys de la seva existèn-cia Eusebi Cima n'ha estat el Presi-

dent.A Cecotnòmic hem volgut parlar ambell sobre els principals trets de l'evoluciód'aquesta institució,però sobretot del seufutur. "És evident que durant aquest 100anys les hem passades de tots colors. Finsi tot els últims 20 anys no tot han estat florsi violes. Però ara ens trobem dins d'unaetapa de desenvolupament extraordinari",ens comenta d'entrada.

Què és Leitat ara?Leitat és un Centre Tecnològic (a partird'ara, CT). Ja no som un laboratori d'anà-lisis.Leitat és un dels CT de Catalunya ambmés pes específic dins el món industrial ca-talà i som líders i capdavanters ens temesd'R+D aplicats a l'empresa. Leitat no s'hadedicat mai a fer estudis ni a fer recercanomés a nivell científic, sinó que la sevatasca ha estat sempre una feina aplicativaa nivell industrial i,avui en dia,podem veureque la majoria dels treballs realitzats són

col·laboracions amb empreses i institu-cions relacionades amb temes d'R+D.

Parlem de l'evolució de Leitat.Tant al principi com en l'actualitat, el nos-tre objectiu es basa en donar servei a lesempreses en aquells àmbits que l'empre-sari cregui convenient i que poden afavo-rir la seva competitivitat.Leitat és una ins-titució de servei dirigida i fomentada perempresaris que neix com una iniciativa perpart d'aquests mateixos per cobrir les ne-cessitats de les indústries i,és evident,quesegons les necessitats de la mateixa in-dústria es va readaptant a les circumstàn-cies.Crec que a través de la història de Lei-tat es pot fer un anàlisi del que ha estat lahistòria de la indústria tèxtil catalana. Pertant, seguint la història de Leitat i la sevaevolució, podem seguir pas a pas els ava-tars que en un principi va patir tot el mónde la indústria llanera catalana i, més en-davant, la indústria tèxtil en general. D'a-questa manera, arran dels canvis econò-mics i de les necessitat de les empreses,

hem anat modificant l'organigrama i la cul-tura interna de Leitat.Però la missió genè-rica s'ha conservat i creiem que és unamissió que té futur i,per això,pensem quealtres CT ens poden prendre com a modelpel que fa a la relació amb les empreses.

Quins han estat els punts clau de l'evvolu-ció de Leitat?Hem seguit l'evolució de la indústria cata-lana. Fa 100 anys condicionàvem la llana,que era el que es feia aleshores; llavorsvam continuar amb les anàlisis i els dictà-mens; després ens vam estendre cap a laindústria tèxtil en general,constituint-noscom un centre de referència i, en qualitat,assolint el fet de ser un dels cinc millorslaboratoris a nivell europeu.A partir d'a-quí, al llarg de la última etapa, ens hem di-rigit cap a unes feines molt més tècniques,tal i com ha fet tota la indústria tèxtil ca-talana. Durant aquest procés, primera-ment, vam intentar satisfer les necessitatsde la indústria de l'automòbil pel que fa alsteixits que utilitzaven; després vam treba-

28

"El tèxtil del futur té valor afegit i uncomponent tecnològic molt elevat"

E N T R E V I S T A A F O N S

Entrevista a Eusebi Cima, president de Leitat

CASAT, PARE DE QUATRE FILLS i avi desis néts, Eusebi Cima sempre ha estat vin-culat a l'empresa tèxtil familiar així com almón institucional. Afirma que "una cosaque no he perdut mai a la vida és el com-promís amb la societatque ens envolta, la il·lusiói les ganes de fer coses,so-bretot pels altres". A més,sovint repeteix que "sitots dediquéssim uns mo-ments al dia a fer algunacosa pels altres, la societat seria diferent".Aquesta filosofia l'ha guiat sempre, impul-sant-lo a vincular-se a projectes institu-cionals (també ha estat president de l'Ins-titut Industrial, de Cecot, d'una mútua...).Però Cima es treu tot el mèrit i afirma que"qui realment val són els equips humans, i

jo he tingut sempre uns equips humans deprimera línia, com amb els que compto aLeitat". Si té alguna estona lliure la dedicaa la família i a cuinar; li agrada molt men-jar bé i, a més, té una mania: passejar els

dissabtes al matí pel Mer-cat de la Boqueria, segonsell "el millor mercat delmón". Ha pogut viatjarmolt i, si pot escollir, pre-fereix passar-se deuhores conduint el cotxe

que estar-se'n dues dins d'un avió. Si maies perd, el podreu trobar a l'Àfrica negre,"on t'adones que realment es necessitenmolt poques coses per viure. La tradicióés l'essència d'un poble, el que fa que cadapoble visqui d'una manera determinada i,malauradament, aquí l'estem perdent".

"No he perdutel compromísamb la societat"

llar amb tèxtils tecnològicament avançatsper a diversos sectors industrials i, ac-tualment,ens hem centrat molt en temesd'R+D.

Així que la indústria tèxtil no se'n va enorris.La indústria tèxtil que se'n va en orris ésla clàssica,la massificada,aquella que no téun component de tecnologia suficient.Totés més fàcil de fer quan aquest componenttecnològic, el qual és molt difícil d'assolir,manca, ja que qualsevol persona a qualse-vol país amb qualsevol quantitat de dinerspot fer allò que tu estàs fent. I a aquest fetcal afegir-hi que a altres països hi ha unscostos de producció globals menors queels nostres, i no parlo únicament de màd'obra, sinó també de components pro-ductius, d'impostos, de taxes, d'amortit-

zacions, d'inversions..., la competència ésmolt més forta i és més difícil poder llui-tar.Per tant,el tèxtil del futur és aquell queté valor afegit i un component tecnològicmolt elevats.

El tèxtil tècnic?Efectivament. La gran incògnita és saberquins tèxtils. Per això s'ha de fer un in-versió molt gran en R+D. Hi ha moltespossibilitats pel que fa a les noves tecno-logies. Moltes d'elles encara no són apli-cables directament,però d'altres ja ho co-mencen a ser.Avui s'ha de fer el productea mida amb un component tecnològic su-ficient per abastir necessitats cada dia mésexigents del mercat del món desenvolu-pat.Avui en dia,per exemple,fer tèxtils pera les indústries farmacèutica i sanitària téuns components de fabricació, de carac-

terístiques i de qualitat que mai s'havienimaginat en un producte tèxtil. Es pot feri comercialitzar una tapisseria de sofà quequan t'hi asseguis sigui relaxant. Fa pocsanys era inimaginable la introducció de fi-bres òptiques en els teixits,o la utilitzacióde la nanotecnologia per a introduir-himicrocàpsules antibacteris, antiparàsits,antial·lèrgics... Fins i tot n'hi ha perquèfacin olor! Tot això comença a ser possi-ble tècnicament parlant. Possiblement elmercat encara no pot abastir el preu queaixò comporta,però ben segur que en unfutur no massa llunyà tot això estarà a l'a-bast dels usuaris.

Per a cobrir aquesta demanda, quines sónles necessitats actuals de l'empresa tèxtil?Avui, a les empreses, per si soles, sobre-tot en el món de les pimes, no hi ha una

capacitat tecnològica suficient per poderfer front a aquestes necessitats; a més,nohi ha capacitat burocràtica per poder ac-cedir a les ajudes d'R+D que ofereixen lesdiferents administracions. Però l'empre-sari pot anar de la mà d'un CT, en el nos-tre cas, de Leitat. Per un banda, Leitat l'a-juda al nivell burocràtic de plantejamentd'ajudes,de memòries..., i per l'altra, i mésimportant,l'equip d'R+D de Leitat l'ajuda,a realitzar un projecte científic, d'investi-gació, sobre el desenvolupament de nousteixits, donant suport a l'equip d'R+D del'empresa, en cas que aquesta en tingui.Aquests projectes han de contribuir, nimés ni menys, a la sostenibilitat d'aquestaindústria tèxtil i a l'enfortiment de tota laindústria tèxtil que queda avui dia a lesnostres comarques.

Quinprocedimenthadeseguir l'empresari?Primer, l'empresari s'adreça a nosaltres iens explica què vol fer.Ens diu quina ideaté,que coneix les necessitats del mercat,però sol no té la capacitat per dur-ho aterme ni té la quantitat de tècnics ni derecursos necessaris, i Leitat,que des delsseus inicis té com a objectiu principaldonar serveis a la indústria, l'ajuda entots els nivells que faci falta, des de lapresentació d'una petició o d'una sol·li-citud de projecte d'R+D, fins a realitzartot el desenvolupament i totes les pro-ves necessàries perquè el producte tin-gui tot el que necessita per a ser co-mercialitzat.

Hi pot accedir qualsevol empresa?Com a CT disposem d'estructura sufi-cient i de voluntat d’acompanyament i,per tant, està obert a tothom.

Leitat s'internaccionalitza.Sí, obrim una oficina comercial a la ciutatd'Stuttgart a Alemanya. Aquesta és unaprova del nostre desenvolupament cien-tífic i tecnològic, i és el gran repte de futurque tenim en aquests moments. Havíemd'expandir-nos per estar més presents enel món global en el qual vivim, i en comp-tes de decidir fer una inversió en aquellspaïsos on s'hi troben les grans masses deproducció del tèxtil d'avui en dia (per fer

controls de qualitat,per exemple,és a dir,tot allò que durant anys havíem fet peròque ara té menys importància) hem apos-tat per seguir un camí diferent, un camímés difícil però amb molt més futur comés anar a Stuttgart.És un repte i no és gensfàcil, perquè no ens dirigim cap a un mer-cat de grans consums,sinó que anem a unmercat on podem donar serveis a indús-tries tecnològicament molt avançades, aun mercat molt tecnològic i on es neces-sita una gran capacitat tècnica per poderafrontar-lo.Aquesta és la gran aposta i jodiria que és l'exemple de cap a on ha de

créixer el nostre centre i la indústria tèx-til catalana en general; no s'ha d'anar capa la competència amb grans produccionsmassificades, sinó que s'ha d'oferir espe-cialitat, tecnologia, servei, qualitat i de-senvolupament de nous productes.

Fer això no està a l'abast de tothom.Ho pots fer quan has arribat a un cert ni-vell, amb un equip humà de primera mag-nitud, amb estructures fortes i potents,amb tècnics extraordinàriament qualifi-cats...Avui,només al departament d'R+D,Leitat compta amb el treball de deu per-sones de quatre nacionalitats diferentsque treballen al nostre centre de Terrassai que donen servei allà on faci falta.El nos-tre equip humà és de primera línia pel quefa a capacitat i excel·lència, tant profes-sional com personal, sempre està a l’a-vanguarda pel que fa a noves tecnologiesi, sobretot, està íntimament vinculat almón empresarial, en coneix les seves ne-cessitats i sap què demanda i què dema-narà el mercat en un futur immediat.

Per què s’ha escollit Stuttgart?El sector de l'automoció cada vegada de-mana més prestacions a la indústria tèx-til: insonorització, resistència, ignífugs...,

tots aquells elements que la indústria con-sidera enriquidors els demana al seu pro-veïdor. I Stuttgart és el lloc ideal,és on calser en aquest sector dins d' Europa,és "ellloc", com Chicago als Estats Units.

Els pprojectes de Leitat s'acaben aquí?Amb la dinàmica que portem a Leitat l'e-difici actual on som ara se'ns ha quedatpetit per diversos motius.No només ensmanca espai físic, sinó també la necessi-tat de tenir les instal·lacions adients pera poder desenvolupar la nostra tascad'ara i de futur.Així doncs, edificarem unedifici nou de construcció sostenible pelque fa a temes mediambientals i que seràun exemple de la feina que fem.Volemque sigui un edifici tan emblemàtic comva ser-ho l'actual en el seu moment, itambé desitgem que sigui la imatge i labandera d'una Terrassa moderna i tec-nològicament avançada, un orgull per lanostra ciutat.

Quina recepció han tingut entre elsempresaris els canvis afronttats?Com deia, estem seguint els passos de laindústria d'aquí. Els nostres empresaristenen una presència molt forta a tot Eu-ropa i com que tot el que té a veure ambles comoditis i el tèxtil a baix preu provéde països subdesenvolupats i d'Àsia ambcostos més baixos, l'aposta clara i deci-dida del CT és la de donar suport a la nos-tra indústria i poder col·laborar tambédes del centre d'Europa en el desenvolu-pament de nous productes per a la in-dústria europea, amb un gran contingutde recerca i de desenvolupament.

El centres tecnològics són la clau de futur?Per a les pimes bàsicament. El món de lesgrans empreses i de la investigació bàsicaestà a les mans que ha d'estar, les univer-sitats. Però la investigació aplicada a la in-dústria, la que es dirigeix directament almercat, està en mans de les pimes. I lespimes, per les seves dimensions i per laseva capacitat financera,no per la seva ca-pacitat d'idees, que les tenen, necessitenel CT. Sense els CT seria més difícil arri-bar a assolir un grau de tecnologia com laque avui impera en el mercat.

30

"La de Leitat és lahistòria d’unaindústria vinculadaa una ciutat i unacomarca"

00