Construcció de caseta - El Periòdic d'Andorra · FaseII.Propostesdedesenvolupamentdel'estaciód'Ordino-Arcalís Projecte:PlaDirectord'OrdinoArcalís 7 Recercadel’equilibridelacapacitatdelsremuntadors,lespistes

PROJECTE

PLA DIRECTOR D'ORDINO ARCALÍS

FASE II. PROPOSTES DE DESENVOLUPAMENT DEL'ESTACIÓ D'ORDINO-ARCALÍS

LOCALITZACIÓ:ARCALÍS (PARRÒQUIA D'ORDINO)

PROMOTOR:SECNOA

Andorra la Vella, febrer de 2017

Ref Projecte: 1619B003SE

Fase II. Propostes de desenvolupament de l'estació d'Ordino-Arcalís

Projecte: Pla Director d'Ordino Arcalís 2

PROJECTE: PLA DIRECTOR D'ORDINO ARCALÍS

ArcalísCamp de Neu d’Ordino - ArcalísParròquia d'Ordino


Nom document : Pla Director Arcalis_Fase II.docNúmero de projecte : 1619B003SE

Índex Descripció Redactatper

Verificatper

Aprovatper Data

- Primera edició Ó. Pérez M. Pastor F. Goya 16-02-17

Signatures

Vist-i-plau Promotor Enginyer AgrònomFerran GOYA - Aut. H/87/03



ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIU DE L’ESTUDI............................................................................................51.1 Introducció........................................................................................................................................51.2 Objecte de l’estudi...........................................................................................................................61.3 Presentació General del Pla Director............................................................................................6

1.3.1 Criteris de planificació general................................................................................................................... 61.3.2 Objectius de desenvolupament..................................................................................................................7

2 PROPOSTES DE DESENVOLUPAMENT DE L’ESTACIÓ D’ORDINO ARCALÍS............................ 82.1 Introducció........................................................................................................................................82.2 Potenciació del sector de La Coma...............................................................................................9

2.2.1 Construcció del nou Telecabina de La Coma.........................................................................................92.2.2 Construcció d’un edifici de serveis..........................................................................................................102.2.3 Construcció del TSF4 Les Basses..........................................................................................................132.2.4 Connexió TSF Les Basses amb la pista de La Balma.......................................................................142.2.5 Construcció del teleesquí Els Orris.........................................................................................................152.2.6 Construcció d’una cinta remuntadora coberta..................................................................................... 162.2.7 Variant vermella Balma-La Coma........................................................................................................... 172.2.8 Eixamplament pista Megaverda (zona túnel).......................................................................................17

2.3 Potenciació del sector Abarsetar-Portelles i millora del peu de pistes.................................... 182.3.1 Reordenació del peu de l’estació – Estudi d’alternatives..................................................................182.3.2 Reconversió edifici Hortell a edifici d’acollida.......................................................................................302.3.3 Desmuntatge del TSF4 Abarsetar (per a la seva reconversió en desembragable)....................352.3.4 Reconversió de l’Abarsetar en telecadira desembragable (nou TSD4 Abarsetar)..................... 352.3.5 Desmuntatge del TSD4 La Basera (per a la seva reconversió en telecadira desembragableamb vehicles de 6 places)...................................................................................................................................362.3.6 Conversió del telecadira de la Basera en desembragable amb vehicles de 6 places............... 372.3.7 Remodelació de l’embarcament del Teleesquí 1 (L’Hortell).............................................................382.3.8 Construcció del Refugi Abarsetar............................................................................................................39

2.4 Ampliació i millora de la zona de debutants de Planells........................................................... 402.4.1 Reordenació de l’espai de debutants de Planells............................................................................... 402.4.2 Construcció del teleesquí de debutants Els Planells..........................................................................442.4.3 Reubicació i allargament cinta remuntadora Planells........................................................................ 462.4.4 Conversió tram carretera en Pista Megaverda.................................................................................... 46

2.5 Altres millores................................................................................................................................ 472.5.1 Instal·lació de neu artificial........................................................................................................................472.5.2 Allargament del TSF4 Creussans........................................................................................................... 492.5.3 Tk Els Feixans..............................................................................................................................................502.5.4 Millora de l’itinerari de Creussans...........................................................................................................502.5.5 Partida alçada de reperfilat terreny pistes puntuals............................................................................512.5.6 Restauració ambiental............................................................................................................................... 51

2.6 Altres oportunitats de negoci identificades................................................................................. 522.6.1 Activitats d’estiu...........................................................................................................................................52

2.7 Senyalització..................................................................................................................................523 RESUM DE LES ACTUACIONS.............................................................................................................534 ACTUACIONS PREVISTES I NIVELL DE RESPOSTA AL DIAGNÒSTIC.......................................555 ANÀLISI DE L’ESTACIÓ D’ESQUÍ A LA SITUACIÓ FINAL..............................................................59

5.1 Capacitat del domini esquiable....................................................................................................595.1.1 Metodologia..................................................................................................................................................595.1.2 Resultats: capacitat del domini................................................................................................................ 61

5.2 Adequació de la capacitat de les pistes respecte a la demanda..............................................635.2.1 Per categoria de pista................................................................................................................................ 635.2.2 Per nusos......................................................................................................................................................645.2.3 Metodologia..................................................................................................................................................655.2.4 Caudals de les pistes de l’estació d’Ordino - Arcalís..........................................................................66



5.2.5 Equilibri de pistes/remuntadors............................................................................................................. 6695.3 Equilibri capacitat del domini vs aparcaments........................................................................... 725.4 Equilibri capacitat del domini vs edificis......................................................................................74

6 PLA FINANCER........................................................................................................................................766.1 Costs d’inversió............................................................................................................................. 766.2 Compte de resultats......................................................................................................................78

6.2.1 Ingressos.......................................................................................................................................................786.2.2 Despeses...................................................................................................................................................... 796.2.3 Compte de resultats previsional.............................................................................................................. 86

6.3 Tresoreria i finançament...............................................................................................................887 CONCLUSIÓ.............................................................................................................................................89



1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIU DE L’ESTUDI

1.1 INTRODUCCIÓ

El Camp de neu d’Ordino–Arcalís se situa a la Vall del Valira del Nord a l’extrem nord-oestd’Andorra.

L’equipament del Camp de Neu Ordino-Arcalís es va fer en virtut de la Llei General per a laPromoció, Finançament i Explotació del Camps de Neu i Instal·lacions Turístic-Esportivesd’Alta Muntanya del 16 de novembre de 1.982. El M.I Govern va concedir un préstec a l’Hble.Comú d’Ordino per al finançament d’aquest equipament.

Aquesta via de finançament va deixar-se d’aplicar quan aquesta llei va quedar derogada enaprovar-se la Llei sobre les transferències als Honorables Comuns del 23 de desembre de1.991.

El gruix dels equipaments inicials va fer-se entre l’any 1.981 i el 1.983, i l’estació vacomençar la seva explotació comercial a la temporada 83-84 concentrada a les valls del’Abarsetar i Les Portelles amb els primers ginys (TSF3 Les Portelles i els teleesquís de lazona de L’Abarsetar). Posteriorment, a l’any 1.988 es va obrir al domini esquiable a la vall dela Coma del Forat amb la construcció del telecadira de La Coma i el teleesquí dels Orris.

L’accés al camp de neu es realitza per la carretera General nº3 fins al Castellar iposteriorment per la carretera CS-380 fins a Arcalís.

L’estació d’esquí se situa entre cotes 1.941 m (embarcament Tk L’Abarsetar) i 2.624 m(desembarcament del TSF Creussans). El domini altitudinal i l’orientació del dominiesquiable permeten gaudir a l’estació d’esquí de condicions d’innivació molt favorables.

L’estació compta amb gairebé 30 km entre pistes d’esquí i itineraris marcats, repartits entredues valls, Portella-Abarsetar i La Coma del Forat.

Figura 1. Mapa de pistes de l’estació d’esquí



Actualment l’estació s’integra a la marca Vallnord, conjuntament amb les estacions de Pal iArinsal, si bé, no existeix connexió esquiable entre Ordino-Arcalís i els altres dos camps deneu, que sí que es troben connectats entre ells.

Comercialment, dintre de la marca Vallnord, el Camp de neu d’Ordino-Arcalís ha estatpromocionat com l’estació més “natural”, destinada als esquiadors avançats i als amants del’esquí fora-pista.

No obstant, des de la darrera temporada 2015-2016, la comercialització conjunta ha quedat“flexibilitzada”, el que possibilitat als clients comprar el forfet únic d’Arcalís.

1.2 OBJECTE DE L’ESTUDI

Els responsables de l’estació d’esquí han encomanant la redacció del Pla Director al’empresa SEMSA amb l’objectiu de, en una primera fase, realitzar un diagnòstic de lasituació actual, avaluant les fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats que presental’estació d’esquí.En aquest sentit, el primer informe lliurat al setembre de 2016, conté el diagnòstic de lasituació actual de l’estació d’esquí d’Ordino–Arcalís. Com a resultat de l’estudi, es vandetectar una sèrie de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que presenta actualmentel domini esquiable. Aquest primer document, va ser transmès als responsables deSECNOA pel seu anàlisis.Com a resultat, es van introduir modificacions segons la percepció del personal de l’estació, ies va consensuar la puntuació de l’apartat 4 (anàlisi DAFO) referent a la importància delsaspectes analitzats, bàsic aquest anàlisi, a l’hora de prioritzar les actuacions a dur a terme.El present informe (segona fase), té per objectiu definir les Propostes de Desenvolupamentde l’estació d’esquí. En efecte, aquest document proposa una sèrie d’actuacions per corregirles debilitats i amenaces diagnosticades i potenciar les fortaleses i oportunitats que presentael domini esquiable.

L’objectiu, per tant, és proporcionar al Promotor una sèrie de directrius a curt i mig terminiamb la finalitat de facilitar la presa de decisions i que aquestes siguin ordenades (espai itemps) i reflexionades en base a un desenvolupament continu, equilibrat i sostenible, entermes tècnics, econòmics i ambientals.

L’estudi s’ha estructurat de manera a descriure els següents apartats:

Descripció de les actuacions proposades Valoració econòmica de les actuacions Classificació de les actuacions segons es considerin prioritàries o bé opcionals Anàlisi de l’estació d’esquí en la situació final Pla financer Conclusions

1.3 PRESENTACIÓ GENERAL DEL PLA DIRECTOR

1.3.1 Criteris de planificació general

Els criteris bàsics que articulen el Pla Director són els següents:



Recerca de l’equilibri de la capacitat dels remuntadors, les pistes, aparcaments i serveisde restauració.

Plantejament d’una iniciativa de desenvolupament sostenible mitjançant la posada envalor dels espais naturals, basat en les potencialitats i atractius que aquest tenen.

1.3.2 Objectius de desenvolupament

L’objectiu general és la planificació de les actuacions per aprofitar les fortaleses ioportunitats que presenta Ordino-Arcalís, minimitzar les amenaces que puguindesencadenar una evolució desfavorable de l’estació d’esquí i per últim corregir les debilitatsque presenta el Camp de neu.

El compliment general es completa amb els objectius parcials compatibles entre si i ambl’objectiu general:

Disseny dels equipaments en funció dels factors tècnics i mediambientals analitzats:

- Morfologia del terreny: pendents, exposició,...

- Disseny del domini esquiable per una capacitat d’acollida òptima i adaptada:amplitud, alçada, connectivitat,...

- Climatologia: innivació natural i equilibri entre insolació i permanència de laneu.

- Minimització dels riscs naturals.

- Fiabilitat i condicions d’explotació.

- Compatibilitat i integració amb l’entorn natural i socio-econòmic.

Aspectes comercials i financers

- Consecució dels objectius del promotor en quant als resultats econòmics.

- Planificació i optimització dels recursos financers.

Per tant, els objectius marcats al Pla Director han de ser assolibles, consistents iordenats, y s’han d’emmarcar en un horitzó temporal.

En l’informe de la Fase 1 del Pla es va realitzar un estudi exhaustiu de les característiquesdel terreny (pendents, orientacions, perillositat d’allaus, etc...) així com una descripció delscondicionants geològics i ambientals. La present segona fase del Pla Director s’enfocadoncs a la definició de les actuacions previstes. Es convida no obstant al lector a prendreconeixement dels resultats de la primera fase, per a una millor comprensió de la estratègiapresentada.



2 PROPOSTES DE DESENVOLUPAMENT DE L’ESTACIÓ D’ORDINO ARCALÍS

2.1 INTRODUCCIÓ

Al present capítol es realitza la descripció de les actuacions proposades peldesenvolupament de l’estació. Per a una lectura més ordenada, les propostes s’agrupen perconjunts d’actuacions, en funció de la cronologia d’actuació proposada, de localitzaciógeogràfica, dels objectius cercats i dels condicionants tècnics.

Així, en els capítols següents, els conjunts d’actuacions descrits són:

Potenciació i complement del sector de la Coma, apropant-lo a la porta d’entradamitjançant la construcció d’un giny d’accés directe i la creació d’una zona dedebutants

Potenciació del sector Abarsetar-Portelles i millora del peu de pistes, per afavorirl’equilibri entre els dos sectors principals de l’estació

Ampliació i millora de la zona de debutants de Planells

Altres millores

Altres oportunitats de negoci identificades

Per a cada grup d’actuacions, es divideixen les propostes en els apartats següents:remuntadors, pistes, neu artificial, restauració ambiental i edificis.



2.2 POTENCIACIÓ DEL SECTOR DE LA COMA

El relleu, orientació, alçada i conservació de la neu, assolellament, entre d’altres factors, faninnegable l’atractiu de l’àrea de La Coma del Forat. És per aquests motius que els tècnicsredactors del present l’estudi consideren la zona com una oportunitat de desenvolupamentdel potencial del sector.

Actualment, l’única forma d’accés a aquesta zona és mitjançant el TSD4 La Basera, quearriba a dalt del sector de Les Portelles i, des d’aquest punt, s’arriba a la base del sector perpistes de diferent nivell (verd, blau i vermell). Aquest aspecte és molt negatiu per 2 motius:

el primer és que s’impossibilita l’arribada al peu del sector de la Coma a esquiadorsdebutants i als vianants que els puguin acompanyar

el segon és que, en cas d’avaria del TSD4 La Basera, l’accés al sector de La Comaqueda interromput per a tots els esquiadors

Per tant, l’actuació “far” del present capítol és convertir la Coma en un sector “complert”, ésa dir que tingui accés a tothom mitjançant la construcció d’un telecabina d’accés, i que s’hipuguin doncs generar els serveis mancants (i en particular una zona de debutants).

2.2.1 Construcció del nou Telecabina de La Coma

2.2.1.1 Descripció de l’actuació

L’actuació consisteix en construir un nou telecabina que parteixi de la zona de l’Hortell i arribial peu del sector de la Coma.

Les característiques principals del giny són:

Característiques tècniques TC10 La ComaTecnologia Telecabina desembragableCota de sortida (m) 1.950,0Cota d’arribada (m) 2.224,0Desnivell (m) 274,0Longitud horitzontal (m) 1.440,0Longitud inclinada (m) 1.466,0Capacitat vehicles 8Nombre de vehicles 37Cabal (p/h) 1.600Velocitat (m/s) 6Temps de pujada 4 min 4 s

El cabal de disseny final és de 1.600 p/h, en ambdós sentits, és a dir, tant en sentit pujada(arribada a La Coma), com baixada.

En primera fase (amb capacitat de 1.400 p/h i sentit), no es requerirà disposar de viad’emmagatzematge de cabines, ja que les cabines requerides pel cabal de 1.400 p/h (32vehicles) es poden guardar dins de les estacions.



Si es puja finalment la capacitat del giny a 1.600 p/h i sentit, serà necessari construir una viad’emmagatzematge per encabir les cabines addicionals (5 vehicles) .

El perfil de la línia és presenta un pendent elevat al primer tram, al límit tècnic en que latecnologia de telecabina monocable és vàlida. Tanmateix, i compte tingut que aquest ginyserà el que permeti als vianants poder retornar cap al peu de l’estació, es dissenyarà el ginyde manera a garantir la possibilitat d’explotació amb velocitats de vent elevades (fins als25 m/s).

Aquest giny quedarà obert als mesos d’estiu. Durant aquests mesos, es preveu restringirl’accés a la carretera de La Coma, a nivell dels aparcaments de L’Hortell. Així els turistes,pujaran (majoritàriament) a La Coma amb el telecabina, aportant un ingrés addicional al’estació d’esquí. Com a contrapartida al tall de la carretera als vehicles motoritzats, es podràdestinar aquesta a la pràctica del ciclisme.

2.2.1.2 Localització

El nou Telecabina projectat parteix de la plataforma del “Front de neige” de L’Hortell i arribaa la zona baixa de La Coma del Forat.

Les coordenades aproximades de les àrees d’embarcament i desembarcament del giny, són:Coordenades Lambert III X Y ZEmbarcament 531.432 37.216 1.950Desembarcament 529.992 37.225 2.224

2.2.1.3 Cost de l’actuació

El cost estimat de l’actuació és de 6.264.000 €, en situació inicial (sense garatge i cabinesper al cabal de 1.400 p/h).

2.2.2 Construcció d’un edifici de serveis

L’objectiu de voler convertir el sector de la Coma en un sector complert passa també per lageneració dels serveis associats a l’esquí. Per això és necessària la construcció d’un edifici,en el qual s’allotjaran:

acollida/informació (60 m2) servei de restauració amb terrassa exterior (290 m2) escola d’esquí (70 m2) guarderia (80 m2) “lockers” (60 m2) serveis higiènics (60 m2) botiga (40 m2) magatzem (100 m2) administració i personal (120 m2) locals tècnics i passadissos (80 m2) TOTAL: 960 m2

El programa de superfícies necessàries s’ha elaborat en base als paràmetres de la indústriade l’esquí. És també important avançar en aquest punt que l’edifici de l’escola d’esquí dePlanells desapareixería amb la reordenació de la zona de debutants (veure 2.4. Ampliació i



millora de la zona de debutants de Planells), i que per tant, cal reubicar aquests serveis. LaComa és el punt ideal on ubicar les noves dependències de l’escola d’esquí.

L’emplaçament previst per al nou edifici és a la vora de l’arribada del telecabina, parcialmentsobre l’aparcament de la Coma.

El cost de construcció del nou edifici de serveis puja a 1.152.000 € aproximadament.

Vista de l’arribada del telecabina, i nou edifici de serveis

Vista de l’arribada del telecabina, i nou edifici de serveis.En primer terme, el nou “teleesquí dels Orris” proposat.



Fotomuntatge simulant l’arribada del telecabina i l’edifici de serveis proposats



2.2.3 Construcció del TSF4 Les Basses


Aquesta segona actuació depèn directament de la operació de reforma del telecadiraAbarsertar que es descriurà més endavant (2.3.4. Reconversió de l’Abarsetar en telecadiradesembragable (nou TSD4 Abarsetar). L’objectiu és reutilitzar el material que es desmuntade l’actual telecadira d’Abarsetar per a construir un nou giny per a debutants al sector de laComa, a un preu assequible.

Les característiques principals del nou giny són:

Característiques tècniques TSF4 Les BassesTecnologia Telecadira de pinça fixaCota de sortida (m) 2.224,0Cota d’arribada (m) 2.393,0Desnivell (m) 169,0Longitud horitzontal (m) 734,0Longitud inclinada (m) 753,0Capacitat vehicles 4Nombre de vehicles 95Cabal (p/h) 1.800Velocitat (m/s) 2Temps de pujada 6 min 17 s

El projecte executiu de la construcció del nou TSF4 Les Basses, inclourà les revisions i/ocontrols al que s’hauran de sotmetre els constituents recuperats del TSF4 Abarsetar. A més,serà necessari dur a terme, l’actualització dels armaris elèctrics i de comanda del ginyrecuperat.

La velocitat del giny quedarà limitada a 2 m/s per facilitar l’embarcament i desembarcamentde debutants. Així mateix, aquest giny haurà d’equipar-se amb un sistema de seguretat pera infants.

El giny també serà explotat a l’estiu, organitzant activitats de lleure a les pistes a les que elginy dóna accés.


La nova localització prevista pel giny és a la zona de La Coma del Forat. Aquest giny, ambuna longitud inferior a l’actual, estaria destinat a remuntar als esquiadors debutants-avançats,des de la base del sector de La Coma fins a la part intermèdia del mateix sector, per quepuguin esquiar en bucle per pistes adaptades al seu nivell.





El cost de l’actuació estimat és de 1.097.000 €.

2.2.4 Connexió TSF Les Basses amb la pista de La Balma


L’arribada prevista pel TSF Les Basses dóna accés únicament al tram intermedi de la pistaLa Coma. Aigües avall els esquiadors poden escollir entre continuar per la pista de La Coma,baixar per la pista Megaverda, o bé, baixar per la pista vermella El Mur.

Amb l’actuació proposada es permet als esquiadors l’accés directe des de l’arribada del TSFLes Basses al costat est del sector, és a dir, connectar amb la pista de La Balma.

Aquesta connexió segueix el camí de manteniment actual, per tant es considera un camíesquiable que no té necessitat de realitzar moviments de terres per a la seva conformació.


L’actuació es localitza entre la cota 2.393 m (que correspon al desembarcament del TSF LesBasses) i la cota 2.387 m, punt d’intersecció amb la pista de La Balma.


Les obres previstes de baixa magnitud costarien als voltants de 6.875 €.



2.2.5 Construcció del teleesquí Els Orris


Es tracta d’un giny destinat als debutants. L’accés a l’embarcament del giny per part delsprincipiants es realitzarà pel telecabina de La Coma o bé, pel TSD La Basera (baixant per lapista Megaverda).

Es tracta d’un remuntador intermedi per als esquiadors que ja han superat el nivell de lacinta remuntadora (2.2.5) però, encara no estan capacitats per utilitzar el TSF Les Basses(2.2.2).

El giny donarà la possibilitat d’esquiar en bucle per la pista dels Orris, per ambdós costatsdel remuntador.

Característiques tècniques Teleesquí Els OrrisTecnologia Teleesquí pinça fixaCota de sortida (m) 2.226Cota d’arribada (m) 2.250Desnivell (m) 24Longitud horitzontal (m) 165Longitud inclinada (m) 166,6Capacitat vehicles 1Nombre de vehicles 31Cabal (p/h) 650Velocitat (m/s) 2,0Temps de pujada 1 min 23 s


El teleesquí s’ubicarà a la base del sector de La Coma, a la zona d’Els Orris. Es tracta d’unaàrea de pendent suau, adaptada als esquiadors debutants.



El cost de la construcció del teleesquí s’estima en 130.000 €.



2.2.6 Construcció d’una cinta remuntadora coberta


La construcció del telecabina de La Coma, obriria l’oportunitat de crear una zona dedebutants a l’arribada d’aquest giny i així convertir la Coma en un sector “complert”. Estracta de generar un espai per als més debutants, de pendent reduïda (entre 5 i 7%) id’amplada confortable (superior a 15 metres).

Característiques tècniques Cinta Els OrrisTecnologia Cinta remuntadoraCota de sortida (m) -Cota d’arribada (m) -Desnivell (m) 4Longitud horitzontal (m) 80Longitud inclinada (m) -Capacitat vehicles -Nombre de vehicles -Cabal (p/h) 1.080Velocitat (m/s) 0,6Temps de pujada 2 min 15 s


La cinta remuntadora s’ubicaria a les zones més planelles del sector de La Coma (Els Orris),molt adients per la iniciació a la pràctica de l’esquí.

Com ja s’ha explicat amb anterioritat, les coordenades definitives de la nova cinta dependrande la concreció del complex turístic. En els plànols es proposa una posició orientativa, sobrela plataforma d’aparcament actual.


El cost de la construcció de la cinta amb coberta s’estima en 150.000 €.

Òbviament, la construcció de la cinta queda supeditada a la possibilitat d’arribada “a peu”dels debutants, és a dir, a la construcció del telecabina de La Coma.



2.2.7 Variant vermella Balma-La Coma


Aquesta actuació tracta de connectar la pista La Balma, en la zona més plana d’aquesta,amb la pista de La Coma.

La longitud de la pista és de 128,5 m amb un pendent mitjà del 41%.

Es tracta d’una connexió natural (actualment es podria considerar com un “fora pista per adebutants”) i per tant les actuacions a realitzar són poc significatives i inclourien la millora dela rasant a l’entrada a la nova pista i retirada de roques.


És una connexió entre les pistes de La Balma (a cota 2.467 m) i la pista de La Coma a cota2.420 m.


S’estima en 20.583 € l’adequació d’aquesta zona com a pista comercial.

2.2.8 Eixamplament pista Megaverda (zona túnel)


Aquesta actuació tracta d’eixamplar la plataforma de la pista Megaverda a la zona on circulaper la carretera i dóna accés a la pista blava principal del sector.


L’actuació es localitza sobre la pista Megaverda entre cotes 2.320 i 2.310 m.


S’estima en 23.275 € l’ampliació d’aquest tram de la pista.



2.3 POTENCIACIÓ DEL SECTOR ABARSETAR-PORTELLES I MILLORA DELPEU DE PISTES

La potenciació del sector Abarsetar-Portelles passa per la modernització dels seusremuntadors. De fet, les línies dels ginys actuals són optimitzades, i aprofiten bé el terreny.Les pistes són també variades i utilitzen de la millor manera l’orografia natural de lamuntanya. Com es veurà més endavant, es recomana en el present capítol la modernitzaciódels ginys Abarsetar i Basera per tal de millorar les seves prestacions amb una inversiócontinguda.No obstant, el següent capítol planteja un aspecte que ha estat essencial en el disseny delPla Director. En efecte, en la situació actual, l’espai per a les cues d’embarcament delstelecadires (als que s’ha d’afegir la presència -en un futur- del telecabina de la Coma descriten el capítol anterior) fa replantejar-se, com a prioritat, el nou condicionament de la zona del’Hortell.En el capítol següent, es presenten les alternatives estudiades.

2.3.1 Reordenació del peu de l’estació – Estudi d’alternatives

En aquest apartat es descriuen les alternatives plantejades de reordenació del peu del’estació; Han estat varies les alternatives estudiades, i en el present apartat es farà unadescripció de les solucions plantejades durant la redacció del Pla Director, discutint elsavantatges i desavantatges de cadascuna de les opcions formulades. Finalment, es realitzaun comparatiu per avaluar quina d’elles és la més avantatjosa.

2.3.1.1 Alternativa 1

2.3.1.1.1 CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI DE SERVEIS

Aquesta alternativa preveu la construcció d’un edifici a l’aparcament actual (plataformasuperior), d’una superfície d’ocupació 3.357 m2.

L’edifici proposat és composa de tres plantes i una terrassa, aquestes contenen elsequipaments següents:

Planta 1: Destinada a aparcament amb una capacitat de 104 places i superfície útilde 3.217 m2. També integra zona de banys i locals.

Planta 2: Destinada a aparcaments amb una capacitat de 80 places i el garatge perles cabines. També integra zona de banys i locals tècnics. La superfície útil és de3.217 m2 a l’igual que la planta 1.

Planta 3: Zona multiserveis (oficines administració, lloguer, comerços, taquilles,...)amb una superfície útil de 2.739 m2.

Planta terrassa: On s’ubica l’embarcament del telecabina, un edifici de taquilles i unapassarel·la sobre aquest edifici, que connecta amb l’edifici de l’Hortell a nivell delrestaurant. Aquesta planta es troba a cota 1950,5m, nivell que permet la connexiómitjançant una passarel·la, amb la plataforma d’embarcament dels ginys de LaBasera i Abarsetar.



2.3.1.1.2 CONNEXIÓ AMB EL DOMINI ESQUIABLE

L’alternativa preveu la construcció d’un pont d’accés sobre la carretera, permetent així launió entre la plataforma (eixamplada) d’embarcament dels telecadires La Basera i Abarsetari el nivell de la planta terrassa de l’edifici.

La longitud del pont d’accés projectat és de 17 m i de 20 m d’ample, sempre respectant elsgàlibs de la carretera que circula sota el pont.

Així mateix, amb una passarel·la de 18 m de longitud, es possibilita la comunicació entre laplanta superior de l’edifici ubicat a la terrassa de la nova construcció, i l’edifici de l’Hortell,evitant els perills propis d’un encreuament a nivell de la carretera.

A la següent imatge es mostra la planta del nou edifici i la connexió amb el peu de pistes deL’Hortell:

Alternativa 1 Planta de l’edifici



Modelització 3D de l’alternativa de construcció d’un nou edifici de serveis

Modelització 3D de l’alternativa de construcció d’un nou edifici de serveis



Les imatges següents mostren la distribució proposada per cadascuna de les plantes i l’alçatde l’edifici:

Alternativa 2: Plantes de l’edifici i alçat



2.3.1.1.3 COST D’INVERSIÓ

Aquesta alternativa preveu la construcció d’un edifici de varies plantes, amb un costsignificatiu, estimat en 11.943.144€ €.


2.3.1.2.1 CONSTRUCCIÓ D’UN NOU EDIFICI “REDUÏT”

L’edifici contemplat en aquesta alternativa es redueix a la superfície mínima (931 m2) per tald’emplaçar el telecabina de la Coma. S’ubica fora de l’actual aparcament al seu extrem nord.

La distribució de les plantes és:

Planta 1: Zona de garatge de cabines, banys i locals tècnics Planta 2: Accés dels clients, es troba en aquesta planta la cafeteria, la venda de de

forfaits i una zona destinada a oficines. Planta terrassa d’ embarcament del telecabina i connexió amb la passarel·la.

2.3.1.2.2 CONNEXIÓ AMB EL DOMINI ESQUIABLE

L’alternativa preveu la construcció d’una passarel·la sobre la carretera d’unió entre laplataforma (eixamplada) d’embarcament dels telecadires La Basera i Abarsetar i el nivell dela planta terrassa de l’edifici.

En aquest cas, la passarel·la és de major longitud (52 m) i d’amplada reduïda (4m).

A la següent imatge es mostra la planta del nou edifici i la connexió amb el peu de pistes deL’Hortell:



Alternativa 2: Planta de l’edifici reduït

La imatge següent mostra la distribució proposada per cadascuna de les plantes i l’alçat del’edifici:



Alternativa 2: Plantes de l’edifici i alçat


Aquesta alternativa preveu la construcció d’un edifici de dimensions reduïdes i amb limitaciódel nombre de nivells (2 plantes i terrassa). El cost estimatiu de l’actuació és de 2.158.217 €.




2.3.1.3.1 DESVIAMENT DE LA CARRETERA

Aquesta alternativa preveu la desviació de la carretera al pas pel peu de l’estació.

En efecte, es considera desplaçar la via a l’extrem nord dels actuals aparcaments durantuna longitud d’uns 430 m aproximadament. La nova calçada tindrà un pendent continu del8,5%. Es tracta d’un pendent superior al tram que es cancel·la (6,9% aproximadament), peròassumibles tenint en compte altres trams de carretera amb un pendent més pronunciat(Encodina tram de 186 m amb un 10,75% i trams la zona hotelera del Serrat del 9,6% ilongitud de 364 m).Tot i així, el nou tram de carretera, a diferència dels altres estudiats, al trobar-se a una cotasuperior, haurà de mantenir-se en condicions favorables per evitar accidents.

Desviament de la carretera

Desviament de la carretera i noves plataformes d’aparcament



2.3.1.3.2 ZONES D’APARCAMENT

L’espai lliure de l’aparcament actual (després del desplaçament de la carretera) i l’actualcarretera serviran com aparcament.

Quedaran tres plataformes d’aparcament:

La superior amb un àrea de 2.500 m2 i tindrà una capacitat per 70 vehicles i 5 busos.La cota inferior de la plataforma serà de 1.945 m i la superior de 1.948 m (el querepresenta un pendent del 3%)

La intermèdia, amb un àrea de 3.680 m2 i tindrà una capacitat per 146 vehicles. Lacota inferior de la plataforma serà de 1.938 m i la superior de 1.940 m (un pendentdel 3%)

La inferior, amb un àrea de 10.160 m2 i tindrà una capacitat per 341 vehicles i 8autobusos. La cota inferior de la plataforma serà de 1.920 m i la superior de 1.930 m(un desnivell del 3%). Aquesta plataforma inferior només requerirà una modificacióparcial, ja que s’intenta aprofitar gran part de la superfície asfaltada existent.

Els diferents aparcaments (amb capacitat total de 585 vehicles + 13 busos) esdiferenciaran mitjançant murs. Si bé estaran intercomunicats per escales per a vianants.

2.3.1.3.3 LOCALITZACIÓ DEL TELECABINA DE LA COMA

La sortida del nou giny es localitzarà al mateix nivell que els telecadires de La Basera iAbarsetar, engrandint la plataforma existent cap al nord i est. Aquesta plataforma arribaràfins al teleesquí 1 (L’Hortell), l’estació del qual es pujarà de nivell. Amb l’augment del nivellde l’embarcament i de la primera pilona del teleesquí, aquesta serà una compressió méssuau que en la posició actual.

Nou telecabina de la Coma i rampa esquiable d’accés. A l’extrem dret de la imatge s’observa l’estació del TSDAbarsetar al mateix nivell que el telecabina de La Coma



Simulació de la zona d’embarcament del TC La Coma sobre les zones d’aparcament

2.3.1.3.4 ACCÉS ALS SERVEIS I PEU DE PISTES

Els clients que deixin el seu vehicle als aparcaments, tindran servei de transport gratuït finsal peu de l’edifici d’acollida de l’Hortell, com és el cas en l’actualitat.

L’edifici de L’Hortell, plantes inferior i primera es reconvertirà en el centre d’acollida delsesquiadors. És on podran comprar els forfaits, llogar el material, esmorzar,...

El accessos a les pistes d’esquí des de la zona de l’edifici serà:

Per l’interior de l’edifici, pujant una planta cap a la cafeteria Per l’interior de l’edifici i per una escala ampla i coberta directa a pistes que

substituirà a les escales actuals, estretes i incòmodes en cas d’acumulació de neu igel

Per una rampa que es crearà amb un pendent del 10% i 10 m d’amplada quepermetrà baixar esquiant fins al nivell de l’aparcament i també, degut al pendent suau,pujar. Aquesta rampa és similar al baixador que s’utilitza actualment



Accessos a la zona esquiable a través de l’edifici de L’Hortell per les escales cobertes

Accessos a la zona esquiable. S’observa la rampa esquiable i el “front de neige” amb els dos TSD (La Basera iL’Abarsetar) i la primera pilona del TSD La Coma.


Si considerem el global de les actuacions previstes per a la reestructuració del peu del’estació, és a dir:

Enderroc murs i paviment existent (de carretera i aparcaments). Moviments de terres per conformar les plataformes d’aparcament i de la plataforma

de sortida del TC La Coma-TSD La Basera-TSF L’Abarsetar Construcció de murs entre els diferents nivells Asfaltat de l’aparcament, carretera i senyalització Desplaçament de la depuradora existent

El valor estimat de l’actuació és de: 1.380.526 €.



2.3.1.4 Estudi d’alternatives i solució escollida:

S’han analitzat les tres alternatives plantejades tenint en compte una sèrie de factors. A lataula següent, es mostren els comentaris realitzats per cadascuna de les alternatives:

Factorsd’anàlisi Alternativa 1 Alternativa 2 Alternativa 3

Accés delsvianants des del’aparcament al’edifici d’acollidade L’Hortell

Connectivitat des delnou edifici a través dela passarel·la oest,però arribant al segonnivell de l’edifici del’Hortell

Es precisa creuar lacarretera per arribar al’edifici d’acollida

Sense necessitat decreuar la carretera, desde la plataformasuperior del’aparcament

Transport gratuït delsclients fins al nivell de laplataforma superior del’aparcament

Integració del’aparcamentHortell amb elpeu de pistes

Connectivitat bonades del’edifici/aparcament,mitjançant passarel·laesquiable sobre lacarretera de 17 m delongitud i 20 md’amplada

Des dels aparcamentsintermedi i inferior esnecessita accedir apeu, creuant lacarretera

Connectivitat per lesmateixes viesprevistes al’alternativa 3, peròamb la necessitat decreuar la carretera

3 connexions sensecreuar la carretera: Des de l’edifici

d’acollida Per la nova escala

coberta Per la rampa

esquiable

Integració del noutelecabina de LaComa amb eldomini esquiable(pistes iremuntadors)

Construcció d’unapassarel·la ampla queconnecta el peu del’Hortell amb eltelecabina

Construcció d’unapassarel·la estretaque connecta el peude l’Hortell amb eltelecabina

Embarcament deltelecabina al “front deneige” a la mateixaplataforma que elstelecadires deL’Abarsetar i La Coma

Revitalitzacióedifici d’acollidaL’Hortell

Necessitat detravessar lapassarel·la oest peraccedir a l’edifici(segona planta)

Els esquiadorsmajoritàriament esdirigiran directamentals ginys sensenecessitat de passarper l’edifici d’acollida

“Front de neige” situata cota superior al’aparcament per tantels esquiadors haurande passar per l’edificide l’Hortell per accediral domini esquiable icomprar el forfait. Ésnecessari creuar lacarretera per arribar al’edifici

“Front de neige” situat acota superior al’aparcament per tantels esquiadors haurande passar per l’edifici del’Hortell per accedir aldomini esquiable icomprar el forfait. No ésnecessari creuar lacarretera per arribar al’edifici



Factorsd’anàlisi Alternativa 1 Alternativa 2 Alternativa 3

Zonesaparcament

Increment equivalenta una planta (90places)

Part de l’aparcamentés soterrat, amb elsproblemes derivatsd’explotació encondicions de gel ineu

Sense modificació del’actual aparcament(pèrdua només a lazona de sortida deltelecabina pel gàlib iprimera pilona)

Reordenació de lesplaces d’aparcamentque pot incrementarl’eficiència en ladistribució. Majorsuperfície de laplataformad’embarcament delsginys que limitaran elnombre de places (zonade la corba de l’actualcarretera).

Cost d’inversió Molt elevat, per tant,

econòmicamentdifícilment viable

Baix Intermedi

La solució que presenta més avantatges segons el tècnic redactor és la descrita comalternativa 3. En efecte, tres avantatges donen a aquesta alternativa la valoració méspositiva:

No es requereix construir cap edifici, factor que limita el cost d’inversió

Aquesta solució permet una bona acollida dels clients, canalitzant-los per l’edifici del’Hortell. A més, els esquiadors no han de travessar la carretera per arribar a l’edificid’acollida.

Aquesta solució és “flexible”: o sigui que es pot construir el telecabina en una primerafase, desviant un petit tram de carretera i fer el desviament de la carretera imodificació dels aparcaments en una segona fase. Tot i així, en fase de Projecteexecutiu, caldrà dur a terme una planta detallada, en base a una topografia de detallacurada, ja que el fet d’ubicar el nou giny remuntador sobre la plataforma respectantla carretera va en detriment del guany d’espai per a les cues sobre la mateixa. Lasolució ideal és desviar la carretera alhora que es construeix el giny, per a guanyar elmàxim d’espai possible.

2.3.2 Reconversió edifici Hortell a edifici d’acollida


Actualment l’edifici de L’Hortell, compta amb 5 plantes amb la següent distribució:

Planta -1 que es dedica pràcticament en la seva totalitat a magatzem i taller. Planta baixa on s’ubica la infermeria, el local del metge amb la sala d’espera pels

pacients, banys i oficines administratives del personal de l’estació. Planta 1 on s’ubica la zona de restauració: cuina, barra self-service i taules per

menjar, amb terrassa exterior. Planta 2: Menjador. Planta 3: on s’hi troben vestuaris i guarda esquis pel personal de l’estació a més d’un

apartament del conserge d’Arcalís. Planta 4: L’àrea útil d’aquesta planta ocupa menys superfície i es destina a sala

Horsac i vestuari de dones.



L’actuació pretén transformar les zones més “nobles” de l’edifici (actualment ocupades permagatzem, taller i administració) en el punt d’acollida dels clients.

A la planta -1 de l’edifici, amb accés directe des de l’aparcament, s’ubicarà el punt d’atencióal públic i la venda (comú de forfaits, classes d’esquí, activitats,...). Tanmateix aquestaplanta tindrà una petita botiga i zona de lockers. Per a més detall, veure plànol 6.

La planta baixa es reconvertirà a restauració. La zona del metge es traslladarà a l’edifici detaquilles (amb un millor accés des de pistes per evacuar als ferits i amb accés directe per lesambulàncies). Per últim, la part administrativa es traslladarà a la planta 2.

Per altra banda, es recomana que almenys una de les zones de restauració de l’edifici“reconvertit” sigui amb servei a taula.



Proposta de reordenament de la planta -1



Proposta de reordenament de la planta -1 (zona actualment ocupada per les taquilles i lloguer d’esquí)



Proposta de reordenament de la planta baixa (font: Pep Campeny)




L’actuació s’ubica a l’edifici de L’Hortell. Es tracta d’una reforma interna de l’edifici, sensemodificar la façana exterior ni augmentar la seva superfície construïda.


El cost aproximat de l’actuació s’estima en 1.375.290 € (la remodelació afecta a uns1.530 m2 de planta, a raó de 900 €/m2).

2.3.3 Desmuntatge del TSF4 Abarsetar (per a la seva reconversió en desembragable)


Com es va fer palès a la fase de diagnòstic, el TSF4 Abarsetar compta amb una baixaacceptació (taxa d’utilització molt baixa) per part dels esquiadors principalment perquè éslent (temps de pujada superior als 10 minuts a velocitat màxima de 2,3 m/s) i discorre en unazona molt obaga; aquests usuaris prefereixen redirigir-se a altres sectors més assolellats i/oamb remuntadors més ràpids.

Per tant, es preveu el desmuntatge d’aquest giny a causa de la baixa acceptació per partdels clients.

Com es farà menció als apartats següents, el material serà posat a la venda o reaprofitat. Lalínia del giny (pilones i balancins) serà reutilitzada en la seva nova configuració.


El TSF4 Abarsetar se situa al sector que rep el mateix nom, entre cotes 1.949 i 2.331m.


El cost derivat d’aquesta actuació s’ha estimat en 120.000 €.

Cal destacar que es pot contemplar la venda del material desmuntat. En aquest cas,s’estima, en base a operacions similars recents, que el preu de venda estaria sobre els350.000 €.

2.3.4 Reconversió de l’Abarsetar en telecadira desembragable (nou TSD4 Abarsetar)


Aquesta actuació tracta de convertir l’antic TSF4 Abarsetar en un remuntador de tecnologiadesembragable. D’aquesta manera es preveu una millor acceptació del remuntador (eltemps de trajecte passaria dels més de10 minuts actuals a 4 min 45 s aproximadament).

Aquesta actuació, conjuntament amb la construcció del nou TSD6 La Basera, permetràequilibrar el potencial del sector de L’Abarsetar respecte a l’atractiu natural de La Coma.

Per aquesta actuació es preveu recuperar material existent:

TSF4 Abarsetar: obra civil de línia i els fusts i potències de les pilones. TSD4 La Basera: balancins, cable, estacions i vehicles.



Característiques tècniques TSD4 AbarsetarTecnologia Telecadira desembragableCota de sortida (m) 1.950Cota d’arribada (m) 2.231Desnivell (m) 381Longitud horitzontal (m) 1.365Longitud inclinada (m) 1.417Capacitat vehicles 4Nombre de vehicles 63Cabal (p/h) 1.600Velocitat (m/s) 2Temps de pujada 4 min 43 s

El projecte executiu de la construcció del nou TSD4 Abarsetar, inclourà les revisions i/ocontrols al que s’hauran de sotmetre les peces recuperades de l’actual giny i del TSD4 LaBasera.Per assegurar una elevada disponibilitat del giny, serà necessari comptar amb armariselèctrics i de comanda nous.


El nou giny desembragable tindrà la mateixa línia de l’actual TSF4 Abarsetar. Per millorar lagestió de cues, es preveu eixamplar la plataforma d’embarcament (veure apartat 2.3.1.3.3).

Les coordenades aproximades de les àrees d’embarcament i desembarcament del giny, són:

Coordenades Lambert III X Y ZEmbarcament 531.403 37.159 1.950Desembarcament 531.652 35.884 2.331


El cost estimat de l’actuació és de 770.000 €.

2.3.5 Desmuntatge del TSD4 La Basera (per a la seva reconversió en telecadiradesembragable amb vehicles de 6 places)


El TSD4 La Basera és l’eix vertebrador de l’estació, ja que permet esquiar en bucle pelsubsector de Les Portelles, i per altra banda, accedir al subsector de l’Abarsetar i al sectorde La Coma. Aquest és, a més, un giny adaptat per a infants. Per últim, destacar queactualment, es tracta de l’únic remuntador que permet la connexió amb el sector de LaComa.

Com s’ha pogut constatar en el diagnòstic de la situació actual, aquest giny es troba al límitde sobreexplotació mensual, i per tant, en moments d’afluència punta, es troba



sobreexplotat (veure l’informe de la Fase I). En d’altres paraules, el cabal de disseny del giny(2.000 p/h) és insuficient.

L’actuació tracta doncs de desmuntar l’actual giny i, com s’explica a l’apartat següent (2.3.6),convertir-lo per un giny amb major capacitat de transport.

Es preveu reutilitzar el material desmuntat per a construir el TSD4 Abarsetar (balancins,cable, estacions i vehicles) i aprofitar també l’obra civil i fusts i potències per la construcciódel nou TSD6 La Basera. Si bé, es compraran nous armaris elèctrics i comanda, perassegurar una alta disponibilitat del giny en la nova ubicació.


La línia del giny no es veuria modificada en la conversió: l’embarcament se situa a cota1.950 m a l’Hortell i el desembarcament del telecadira s’ubica a Les Portelles d’Arcalís acota 2.556 m.


El cost estimat del desmuntatge de l’actual TSD4 la Basera és de 170.000 €.

2.3.6 Conversió del telecadira de la Basera en desembragable amb vehicles de 6places


Es tracta de convertir en un giny desembragable de major capacitat l’actual TSD4 La Basera.L’actuació preveu doncs millorar les prestacions del servei, adaptant-lo a la demandad’usuaris actual i estimació futura.

A banda d’augmentar la capacitat de transport, amb la incorporació al parc de remuntadorsd’un giny de nova generació, s’espera garantir la fiabilitat d’aquest giny, no comprometent ladisponibilitat.

Per aquesta actuació es preveu aprofitar material (obra civil, fusts i potències) de l’actualTSD4 La Basera.

Característiques tècniques TSD6 La BaseraTecnologia Telecadira desembragableCota de sortida (m) 1.950Cota d’arribada (m) 2.556,6Desnivell (m) 606,7Longitud horitzontal (m) 1.971Longitud inclinada (m) 2.062,3Capacitat vehicles 6Nombre de vehicles 100Cabal (p/h) 2.600Velocitat (m/s) 5Temps de pujada 6 min 52 s



El projecte executiu de la construcció del nou TSD6 La Basera, contemplarà les revisions i/ocontrols al que hauran de ser sotmeses els constituents recuperats del TSD4 La Basera.Per assegurar una elevada disponibilitat del giny, serà necessari comptar amb armariselèctrics i de comanda nous.


El nou giny desembragable tindrà la mateixa línia de l’actual TSD4 La Basera. Per millorar lagestió de cues, es preveu eixamplar la plataforma d’embarcament.

Les coordenades aproximades de les àrees d’embarcament i desembarcament del giny, són:Coordenades Lambert III X Y ZEmbarcament 531.383 37.178 1.950Desembarcament 530244 35.720 2.556,7


El cost estimat de construcció del nou giny és de 4.275.000 €.

2.3.7 Remodelació de l’embarcament del Teleesquí 1 (L’Hortell)


Actualment el teleesquí 1 de L’Hortell queda enclotat a un nivell inferior als telecadires de LaBasera i Abarsetar.

Com es descriu a l’apartat 2.3.1.3.3, es preveu l’ampliació de la citada plataformad’embarcament. A més, aquesta nova àrea acollirà l’estació d’embarcament del telecabinade La Coma. Aquesta nova plataforma estarà a la cota 1.950 m.

La nova plataforma generaria un desnivell major amb el teleesquí 1, quedant encara, mésenclotat el teleesquí.

Es preveu per tant, augmentar el nivell de l’embarcament del giny fins a cota 1945 m,quedant únicament 5 m sota el nivell de la plataforma (un 20% de pendent) dels telecadiresde La Basera i Abarsetar i del telecabina.

Un cop realitzats es moviments de terres, haurà d’aixecar-se el nivell de l’estaciód’embarcament i de la primera pilona.

Per últim assenyalar, que amb aquesta actualització es millorarà els esforços de la línia delteleesquí, alleujant l’actual forta compressió de la primera pilona.


Zona d’embarcament del teleesquí 1 L’Hortell i primera pilona del giny.


Es xifra l’actuació de modificació del teleesquí en 15.800 € (els moviments de terres escomptabilitzen a l’actuació descrit a l’apartat 2.3.2)



2.3.8 Construcció del Refugi Abarsetar


Es tracta d’una actuació encaminada a millorar l’atractiu del sector de L’Abarsetar. Espreveu la construcció d’un edifici destinat a la restauració amb una zona de terrassa,orientada cap al sud, on els clients tindran l’oportunitat de gaudir d’un àpat, mentre quecontemplen un agradable panorama i observen als altres esquiadors.

Aquest edifici tindrà una superfície útil estimada de 420 m2.


La localització del refugi serà al punt de confluència entre varies pistes d’esquí (La Font,Bosc i Estadi); es tracta d’una explanada força ampla que permet no interferir amb les pistes.La cota aproximada de l’edifici és de 2.175 m i la zona de terrassa estarà orientada cap alsud per un millor assolellament.


El cost estimatiu de la construcció de l’edifici de restauració és de 504.000 €.



2.4 AMPLIACIÓ I MILLORA DE LA ZONA DE DEBUTANTS DE PLANELLS

Un dels grans problemes del domini d’esquí actuals posat de relleu per la primera fase delpresent Pla Director se situa a nivell de la zona de debutants de Planells. En efecte, aquestate diversos defectes: la seva dimensió és petita, està dividida en 2 parts (zona del tapís izona del telecorda) separades per una pista amb un gran flux d’esquiadors, té unaccessibilitat difícil, etc... Per tant, s’ha portat una especial atenció en aportar una solucióper tal de millorar-ne la comoditat, la seguretat i la capacitat. La solució, que es detalla enels apartats següents, consisteix en tallar la carretera a nivell de Planells, generar-hi unagran rotonda per a permetre el gir dels vehicles així com la càrrega i descàrrega confortablede passatgers, construir una cinta en el tram de carretera que queda enfront de l’edifici, iremodelar totalment la fesomia del terreny a la zona ocupada actualment per la cinta. Lazona del telecorda passaria a ser el pas principal d’esquiadors de nivell mig i alt, evitantd’aquesta manera qualsevol encreuament.

2.4.1 Reordenació de l’espai de debutants de Planells


Aquesta actuació pretén reordenar la zona de Planells amb dos objectius principals:

Reordenar i aportar millores a la zona de debutants de Planells Minvar les interferències entre pistes

En efecte, tal i com es va veure en la Fase 1, l’àrea de confluència entre la zona debutants(Jardí de neu, Escola,...) i la pista Megaverda, La Pleta, Font, Bosc entre d’altresinstal·lacions (localització del punt de partida de l’escola d’esquí,...) es troba saturada.

Actualment la pista Megaverda coincideix parcialment amb la pista de debutants (Megaverda)entre cotes 2.365 m (túnel) i 2.087 m, punt on el traçat abandona la carretera per redirigir-secap al est/sud-est fins ajuntar-se amb la pista de La Portella del Mig. Aquesta actuació tractad’allargar la pista Megaverda a través de la carretera fins la cota 2027 m i crear una zona dedebutants al voltant de l’edifici dels Planells.

La reordenació de l’espai de debutants inclou:

a) Habilitació d’una zona d’iniciació

Aquesta zona destinada a la iniciació de la pràctica de l’esquí, s’ubicarà sobre lacarretera de La Coma. Es tracta d’una àrea amb suficient amplada (17 a 18 metres) iun pendent suau (6,5%), adient per iniciar-se a la pràctica de l’esquí.

Es preveu la reubicació de la cinta que actualment es troba al jardí de neu al margede la carretera (existeix un eixamplament de la via en aquesta zona), veure apartatreferent a la cinta remuntadora 2.4.1.

Es recomana que aquesta zona quedi totalment tancada a la resta d’esquiadors.



Modelització 3D. Cinta remuntadora coberta i zona d’iniciació en paral·lel a aquesta. Se situarà al punton finalitzarà la carretera durant l’hivern

b) Zona de debutants

Es preveuen moviments de terres (bàsicament per aportació de terres) per tal demodificar l’estat actual del terreny i dotar a la zona actual de Planells d’un pendentconstant del 13%, suavitzant, per tant, l’actual esgraó actual entre la carretera i lazona esquiable.

En aquesta zona, s’instal·larà un teleesquí, que permetrà esquiar en bucle per lazona de debutants i accedir a la zona d’iniciació (veure apartat 2.4.1).

Si els esquiadors es redirigeixen cap al marge oest del giny, quedarà més ampladaper als esquiadors que provenen de cotes superiors (Megaverda, Portelles del Mig,etc...).

Modelització 3D. Zona de debutants equipada amb un nou teleesquí



c) Rotonda

Tal i com s’ha comentat anteriorment, la carretera es tallarà durant la temporadad’esquí al peu de la zona d’iniciació. Es construirà una rotonda de dos carrils, uninterior per canviar de sentit i un exterior que servirà pel drop-off dels esquiadors.

Aquesta rotonda es calefactarà per evitar la formació de gel a la calçada, i així,minvar el risc d’accident.

Simulació 3D. Zona de la rotonda sota la zona de debutants de Planells

d) Pista de connexió

Es preveu la construcció d’una pista de connexió entre el peu de la zona d’iniciació ila pista Megaverda.

Així, tant els esquiadors que ja han superat el nivell de la zona d’iniciació, com alsque provenen del drop-off, podran esquiar des d’aquest punt, fins a la base del’estació per la pista Megaverda.

Aquesta pista voreja la zona de debutants per l’extrem nord, limitant amb la carreterafins a connectar amb la pista Megaverda.



Simulació 3D. Pista de connexió sota la zona de debutants d’Els Planells

e) Variant connexió vermella (zona antic telecorda Escola)

Es preveuen moviments de terres per tal de que els esquiadors avançats (provinentsmajoritàriament de la pista de La Portella del Mig, puguin redirigir-se directament capa la pista vermella de L’Hortell, evitant així, les interferències entre els esquiadorsexperts (que circulen a gran velocitat) i els debutants de la zona de Planells.

Es contempla la retirada del telecorda Escola, present a la zona, sense afectar al’estació meteorològica existent.

f) Adaptació de la terrassa del restaurant de Planells

Els moviments de terres previstos per a condicionar la zona de debutants de Planells,interfereixen amb la terrassa del restaurant de Planells, que s’adequarà als nivellstopogràfics de la nova plataforma de debutants.


Les actuacions s’ubiquen a la zona de l’estació coneguda com Els Planells.


El cost d’aquesta actuació es divideix en les següents obres:

Construcció de la rotonda i murs de contenció associats: 146.000 €. Moviments de terres per adequar el terreny per assolir un pendent del 13% a la zona

de debutants: 199.480 €. Moviments de terres per redirigir als esquiadors avançats cap a la zona de la pista

vermella (zona telecorda Escola): inclosos en punt anterior. Moviments de terres per conformació de la pista de connexió del peu de la zona

d’iniciació amb Megaverda: inclosos en punts anteriors. Adaptació de la terrassa de l’edifici de Planells: 67.660 €.



Remuntadors: Reubicació de la cinta de debutants a la zona d’iniciació i construcciód’un nou teleesquí a la zona de debutants Veure actuacions en l’apartat deremuntadors.

Ampliació de la capacitat d’emmagatzematge d’hidrocarburs (ja que amb el tall de lacarretera, caldrà preveure un emmagatzemament suficient per a passar la temporada(es preveuen 50.000 l addicionals): 130.000 €

Cost de l’actuació: 702.260 € (sense comptar actuacions en remuntadors, que esdescriuen en els apartats següents)

2.4.2 Construcció del teleesquí de debutants Els Planells


En el marc de reordenació de la zona de Planells, es planteja la construcció d’un teleesquíamb enrotlladors, molt confortables per a l’ús per part d’esquiadors debutants.

El giny, serà destinat al “segon pas” de l’aprenentatge dels esquiadors desprès de “superar”la zona d’iniciació, ubicada sobre la carretera.

Es preconitza un teleesquí de perxa monoplaça tipus enrotlladors i mordassa fixa, per lacomoditat d’ús.

Teleesquí enrotllador monoplaça(font: www.remontees-mecaniques.net)



Les característiques bàsiques del giny es resumeixen a la taula següent:

Característiques tècniques Tk Els PlanellsTecnologia Teleesquí de pinça fixaCota de sortida (m) 2.024Cota d’arribada (m) 2.036Desnivell (m) 12Longitud horitzontal (m) 100Longitud inclinada (m) 100,7Capacitat vehicles 1Nombre de vehicles 19Cabal (p/h) 650Velocitat (m/s) 2Temps de pujada 50 s


El nou teleesquí s’ubicarà a la zona de debutants de Planells.

Les coordenades aproximades de l’embarcament i la zona de desembarcament, són:



El cost estimatiu de la construcció del nou teleesquí s’estima en 120.000 €.



2.4.3 Reubicació i allargament cinta remuntadora Planells


La cinta es desplaça de la localització actual i s’hi afegeixen mòduls (amb coberta) perincrementar la longitud actual del giny (58 m) fins als 70 m.

Característiques tècniques Cinta PlanellsTecnologia Cinta remuntadoraCota de sortida (m) 2.028Cota d’arribada (m) 2.032,5Desnivell (m) 4,5Longitud horitzontal (m) 70,0Longitud inclinada (m) 70,1Capacitat vehicles -Nombre de vehicles -Cabal (p/h) 1.080Velocitat (m/s) 0,6Temps de pujada 1 min 57 s


La cinta remuntadora seguirà el marge dret (sentit pujada) de la carretera on actualmentexisteix un sobre-eixamplament de la calçada.

Les coordenades aproximades de l’embarcament i la zona de desembarcament, són:

Coordenades Lambert III X Y ZEmbarcament 531.167 36.964 2.028Desembarcament 531.168 36.894 2.232,5


El cost estimatiu que engloba la reubicació de la cinta i l’adició de mòduls per arribar a unalongitud del giny de 70 m és de 54.600€.

2.4.4 Conversió tram carretera en Pista Megaverda


Aquesta actuació pretén redirigir als esquiadors de la pista Megaverda per la carretera fins ala zona del jardí de neu.

La nova àrea esquiable serà equipada amb canons de neu artificial per garantir la presènciade neu.


La carretera de La Coma es tallarà entre cotes 2.087 i 2.027 m per allargar la pistaMegaverda i per reconfigurar la zona de debutants de Planells.




El cost d’aquesta actuació es computa en altres partides pressupostàries de les actuacions:

Reordenació de la zona de Planells (veure apartat 2.4.1). Neu artificial a la pista Megaverda (veure apartat 2.5.1.4).

Simulació 3D. Tram de carretera reconvertit a pista Megaverda

2.5 ALTRES MILLORES

2.5.1 Instal·lació de neu artificial

2.5.1.1 Introducció

En aquest apartat es descriuen les actuacions previstes per renovar i ampliar la instal·lacióde neu artificial de l’estació d’esquí.

2.5.1.2 Substitució de canonades

La xarxa de canonades antiga que s’ubica principalment al sector de l’Abarsetar es renovarà.

En una primera actuació es realitzarà el canvi de canonades des de la central de neuubicada en la pista Canaleta fins al peu de l’estació, remuntant posteriorment per la pistaHortell fins al booster (passant pel Jardí de Neu). A més el ramal que remunta cap a la pistaLa Portella del Mig també serà substituït i connectat amb la xarxa nova per buclejar lainstal·lació.

En inversions posteriors també serà substituït l’antic sistema de canonades de les pistes deLa Pleta i Les Canals i finalment, les canonades de la pista La Font.

El cost d’aquesta actuació s’estima en 563.040 €.



2.5.1.3 Arquetes

A la zona de Planells s’afegiran dues noves arquetes que permetran la instal·lació decanons en aquesta zona. El preu de les dues arquetes és de 2.600 €.

2.5.1.4 Nova línia de producció

El projecte preveu la instal·lació d’un nou tram de pista innivat la part de la Carretera de LaComa que passarà a ser esquiable (veure apartat 2.4.4) i el tram sota el jardí de neu dePlanells.

Per tant, es disposaran aproximadament 977 m de canonades i s’equiparà amb canons(seran necessaris uns 16 nous innivadors).

El cost de l’actuació s’estima en 307.815 €.

2.5.1.5 Augment eficiència de la instal·lació

Es constata la ineficiència de la instal·lació vella actual, que no permet la producciósimultània de neu en varis canons a la zona de l’Abarsetar. Per aquesta raó, es preveu lamillora en la capacitat de bombeig.

Es preveu per tant, la cancel·lació del booster actual i l’addició de dues noves bombes(355 kW cadascuna) a instal·lar a la sala de màquines de la pista Canaleta.

El cost de l’actuació s’estima en 72.000 €.



2.5.2 Allargament del TSF4 Creussans


L’arribada de l’actual giny de Creussans es va situar uns metres sota el cim de la muntanyaper evitar l’efecte “berruga”, minvant així l’impacte visual del giny. Aquesta localització deldesembarcament ocasiona problemes importants d’explotació degut a l’acumulació de neu al’estació de retorn.

Es tracta, doncs, d’allargar la línia uns 30 m per tal de que el desembarcament quedi a lacarena.

Característiques tècniques TSF4 CreussansTecnologia Telecadira de pinça fixaCota de sortida (m) 2.225Cota d’arribada (m) 2.635Desnivell (m) 410Longitud horitzontal (m) 1.075Longitud inclinada (m) 1.150Capacitat vehicles 4Nombre de vehicles 119Cabal (p/h) 2.000Velocitat (m/s) 2,3Temps de pujada 8 min 20 s


El telecadira seguirà la mateixa línia que el giny actual, únicament es preveu allargar el ginyuns 30m, situant el desembarcament a la carena.

Les coordenades aproximades de l’embarcament (sense modificació) i la zona dedesembarcament (desplaçada fins la carena), són:



El cost estimatiu de l’allargament del TSF4 Creussans és de 334.500€.

2.5.2.4 Alternativa d’actuació

Una alternativa a l’actuació descrita en aquest apartat passaria per conservar l’actual puntd’arribada però evitant l’acumulació de neu gràcies a la construcció d’una coberta a l’estacióde desembarcament.



Fotomuntatges de la coberta a l’arribada del TSF4 Creussans

2.5.3 Tk Els Feixans


Aquest giny es va construir a l’any 1986 a la zona de L’Abarsetar sota el nom de L’Hortell II.L’aparell es va desmuntar i traslladar a la localització actual a l’estiu de l’any 1995, canviantcertes peces (estació motriu, motor, cable i politja de retorn).

La resta de components de l’aparell, es va reaprofitar el material primigeni, que hauria de serobjecte de I30 l’any 2.016.

Es preveu per tant, realitzar la I30 parcial (components originals de l’any 1.986) durant l’estiude l’any 2.017 (un any endarrerit respecte a la data).


El cost estimatiu de l’actuació (I30 parcial) són 12.000 euros. La segona fase de la I30 espreveu per l’any 2.025.

2.5.4 Millora de l’itinerari de Creussans


El TSF4 Creussans dóna accés a l’àrea freeride que rep el mateix nom. A més, elsesquiadors poden baixar pel traçat on les màquines trepitjaneus obren per accedir aldesembarcament del giny per netejar-lo.

Aquesta pista, construïda durant la construcció del giny, és estreta i sinuosa, apta pelsesquiadors avançats.

Es tractaria doncs, de realitzar millores en certs trams d’aquest traçat per eixamplar-la, i així,fer-la accessible a un nombre major d’esquiadors.

Com a efecte secundari, el giny tindria una millor acceptació i per tant, taxes d’utilització méselevades.

És important identificar que la millora de l’itinerari no ha de comportar greus interferènciesentre esquiadors de diferents nivells. És a dir, els esquiadors menys avançats es



concentraran sobre la pista millorada, mentre que els esquiadors experts baixaran per leszones purament freeride.

L’actuació es concentra a les zones més estretes que s’arranjaran mitjançant moviments deterres i amb la construcció de murs de terra armada.


Actual traçat de l’itinerari principal de Creussans.


El cost d’aquesta actuació s’estima en 192.000 €.

2.5.5 Partida alçada de reperfilat terreny pistes puntuals

Es reserva al Pla Director una partida alçada per realitzar retocs puntuals de pistes,encaminats en millorar la rasant de les pistes (eixamplaments, correcció de rasants,...)

Es quantifica aquesta partida en 50.000 €.

2.5.6 Restauració ambiental

2.5.6.1 Introducció

Durant els darrers anys els responsables de l’estació d’esquí han fet importants esforços permillorar les condicions ambientals del domini.

El Pla Director únicament s’enfoca en reforçar mitjançant 3 partides pressupostàriesactuacions de restauració ambiental per tal de:

Restaurar els talussos més erosionats amb la instal·lació de xarxes tridimensionals.

Millorar l’estat de la cobertura del terreny (mitjançant campanyes d’hidrosembra delterreny).

Millorar la xarxa hidrològica (reparació de cunetes).

Totes les actuacions previstes en el Pla Director (remuntadors, pistes, neu artificial) haurand’incloure la redacció de la corresponent AIA segons s’exigeix al Reglament per a larealització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, del 25 de juliol del2.001. D’aquests estudis es despendran les mesures protectores, correctores icompensatòries necessàries per minvar, corregir o compensar els impactes propis decadascuna de les actuacions.



2.5.6.2 Partides pressupostàries

La taula següent mostra les actuacions de caire ambiental proposades la valoracióeconòmica de les mateixes:

Actuacions Longitud (m) Superfície (m2) Valoració (€)Restauració amb xarxa 3D - 7.500 90.000Hidrosembra - 80.000 96.000Reparació de cunetes 1.500 - 15.000Total 1.500 87.500 201.000

2.6 ALTRES OPORTUNITATS DE NEGOCI IDENTIFICADES

2.6.1 Activitats d’estiu

Tenint en compte l’alt interès de la zona d’Arcalís - Tristaina durant l’estiu es preveu ampliarl’atractiu de la zona de La Coma amb activitats i/o actuacions per a tota la família.

Circuits BTT, descens amb Déval’kart i similars

Circuit amb passarel·les de fusta a través de la zona humida amb informació de lazona humida d’alt interès florístic

Activitats pels infants a la zona de La Coma, castell inflable

Accés a Tristaina

Per donar accés a les activitats d’estiu, es preveu el funcionament de dos ginys durantaquests mesos:

Telecabina de La Coma, que donarà accés a la base del sector. Es remarca laintenció de tancar la carretera durant els mesos d’estiu)

TSF Les Bases, que permetrà guanyar desnivell per remuntar als clients que realitzinles activitats de BTT i Déval’Kart.

Aquest sector mantindrà un punt de restauració a La Coma durant la temporada d’estiu.

2.7 SENYALITZACIÓ

A més, la manca de senyalització de l’estació fa que es desaprofiti part de l’atractiu naturaldel domini; si bé el domini esquiable d’Ordino – Arcalís disposa de moltes àrees destinadesla freeride, aquestes estan molt infrautilitzades ja que són únicament conegudes per unapetita part dels esquiadors.

Resulta força difícil per un esquiador avançat desenvolupar-se per les zones fora pista perfalta de senyalització i desconeixement de la muntanya. L’estació està prenent mesures alrespecte amb col·locació de cartellera de diversos tipus que cal realitzar-la respectantmaterials, formes i mides acords amb el medi natural.



3 RESUM DE LES ACTUACIONS

Les diferents propostes han estat agrupades en dues categories. La primera inclou lesactuacions prioritàries i que el tècnic redactor del Pla Director considera essencials per alcorrecte desenvolupament de l’estació d’esquí i la resta d’actuacions es considerenopcionals (a realitzar en funció de la capacitat financera de SECNOA), que si bé no sónfonamentals per al sosteniment de l’estació, donarien una major competitivitat a l’estaciód’esquí.

Les considerades com opcionals, complementen les actuacions prioritàries, sense que lesprimeres obres a realitzar comportin greus incompatibilitats tècniques, espacials, o d’altraíndole, amb les actuacions opcionals previstes.

A la següent taula es resumen les actuacions previstes, amb el seu cost d’inversió idiferenciant si es consideren actuacions prioritàries o bé, opcionals.





4 ACTUACIONS PREVISTES I NIVELL DE RESPOSTA AL DIAGNÒSTIC

Es recupera en aquest capítol la taula que resumeix el diagnòstic de la situació actual ambl’anàlisi DAFO (Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) i es descriuen les actuacions inivell de resposta que aporten les solucions proposades per cadascuna dels punts analitzats.

Ref. D.A.F.O Descripció

Nivell deprioritat(1-molt

important a3-no

prioritari)

Actuacions previstes

Nivell deresposta(1-totalmentresolt a 3-parcialment

resolt)

1 Amenaça Canvi climàtic. Pot ser unaoportunitat comparativa ambaltres estacions d’esquí delsPirineus. S’hauria de potenciarl’obertura parcial del sector de LaComa del Forat.

2 Amb la construcció delTelecabina de La Coma, escrearia un nou peu d’estació a labase de La Coma del Forat a cotasuperior al 2.200m

2

2 Amenaça Competència exercida per altresestacions d’esquí que obliga auna constant renovació e inversióde l’estació d’esquí per mantenir iatreure altres esquiadors.

1 El present pla director proposauna sèrie de mesures per renovarla imatge de l’estació d’esquí. Elsmés visibles pels usuaris, són elsremuntadors i edificis.

2

3 Amenaça Ubicació de l’estació queinterfereix amb trajectòriesd’allaus (tant l’accés a l’estaciócom a les pistes d’esquí).

1 Cap pròpia al domini esquiableperò si es recomana de continuarnegociant amb Govern lasecurització de la carreterad’accés a l’estació

2

4 Amenaça Risc geològic marcat de caigudade blocs a l’àrea on s’ubical’estació d’esquí.

2 Cap 3

5 Amenaça Risc d’accidents provocats pelsusuaris de l’speed-ride (xocs ambaltres esquiadors o ambinfraestructures de l’estació comtelecadires).

3 Es desaconsella continuarpotenciant aquesta activitat

2

6 Amenaça Risc d’accidents provocats perxocs entre esquiadors en sentitbaixada i sentit pujada (esquí demuntanya). També existeix unrisc marcat d’accident delsesquiadors de muntanya querealitzen aquesta activitat a la niti poden xocar amb els cables deles màquines trepitjaneus.

2 S’està treballant en conjunt ambGovern i Ski Andorra amb unanova llei o reglament

-

7 Amenaça Desequilibri entre els sectors quepot incrementar-se amb eldesenvolupament de l’estaciód’esquí, afavorint les inversionsen el sector de La Coma i“oblidant” el sector deL’Abarsetar.

2 S’han previst mesures per tal decorregir el potencial desequilibrientre sectors, fomentant l’atractiudel sector de L’Abarsetar (TSD4Abarsetar, TSD6 La Basera,restaurant L’Abarsetar,reordenació de l’edifici deL’Hortell,...)

1





important a3-no

prioritari)



resolt)

8 Debilitat L’accés a l’estació d’esquí esrealitza per la carretera general 3i posteriorment per la carreteraCS-380. Des de la zona d’ElSerrat, la carretera travessadiverses trajectòries d’allaus. Amés, en condicionsmeteorològiques adverses (fortesnevades), l’accés rodat éscomplicat.

1 Cada dia de tancament suposenpèrdues aproximades de100.000 €. Si bé, queda fora del’abast de l’estudi, actuacions permillorar l’accés al dominiesquiable han de posar-se enmarxa (més “viseres”,...). Veurepunt 3 de la taula.

2

9 Debilitat/Fortalesa

Moltes de les placesd’aparcament no són de qualitat,ja que s’aprofita el voral de lacarretera i els seuseixamplaments per a aparcar.Per contra, aquest tipusd’aparcament permet el drive inand out.

2 Moltes places de drive in & out Millora de la senyalització de les

places per augmentar la capacitatdels aparcament

Totes les places es troben dinsl’àrea definida com SCWD (“SkierConfortable Walking Distance”)

2

10 Debilitat/Fortalesa

Arcalís queda aïllada d’altresestacions d’esquí, per tant, sensepossibilitats reals de connexió“esquiable” amb altres estacionsd’esquí. Aquest dóna a l’estacióuna exclusivitat en quant a entornnatural i d’autèntica muntanya.

2 Millorar la comunicació imàrqueting focalitzat en“autèntica muntanya”

2

11 Debilitat Organització del trofeu borrufa ialtres competicions, limita lespistes que queden disponiblesper a la resta d’esquiadors.Aquest fet es veu marcat méshabitualment pels entrenamentsdels esquí clubs.

2

12 Debilitat Es detecten àrees senserevegetar, principalment a lesplataformes i talussos de la partsuperior de les pistes del sectorde La Coma del Forat.

2 El Pla Director estableix unprograma de reforçd’hidrosembres, estesa dexarxes tridimensionals alstalussos més erosionats i millorade les rases de control de l’erosió

2

13 Debilitat Remuntador TSF Creussans,presenta problemes d’operació al’hivern, derivats especialment del’accés difícil a l’estació de retornper les màquines trepitjaneus iles congestes que es formen aldesembarcament del giny

3 Opcionalment es proposal’allargament de la línia del ginyper què el desembarcament sesituï a la carena, o bé, construiruna coberta a l’actualdesembarcament

1

14 Debilitat Remuntador TSF Creussans, nopot transportar als passatgers ala velocitat nominal de 2,5 m/s, jaque el tapís d’embarcament noestà operatiu

2 No és una deficiència greu (nopateix cues i es troba a una zonaassolellada)

No obstant, es recomana la sevareparació

1

15 Debilitat Remuntador TSF Creussans, estroba actualment subexplotat

3 Opcionalment es proposal’allargament de la línia del ginyper què el desembarcament sesituï a la carena, així com lamillora de la pista associada

2





important a3-no

prioritari)



resolt)

16 Debilitat Remuntador TSF Abarsetar, estroba actualment subexplotat

1 Substitució del TSF Abarsetar pelTSD Abarsetar amb materialrecuperat del TSD La Basera.

Aprofitament del material perconstruir el TSF Les Basses auna zona òptima per l’esquí delsdebutants avançats, on el ginytindrà millor acceptació

1

17 Debilitat Remuntador Tk Feixans, es trobaactualment subexplotat

2 Es potenciarà amb àrea free-ride(itineraris)

1

18 Debilitat El telecadira de La Basera ésl’únic remuntador que dónaaccés al sector de La Comad’Arcalís, en cas d’avariad’aquest giny s’impossibilitaaccedir a La Coma del Forat.

1 Es preveu la construcció delTelecabina de la Coma del Forat

Millorar la disponibilitat de LaBasera amb un giny de novageneració (substitució de l’actualginy per un TSD6)

1

19 Debilitat El cabal del transport del TSD LaBasera és de 2.000 p/h en sentitpujada, i de 500 p/h (25%) a labaixada. El giny, està al límitconsiderat com sobreexplotaciómensual, això indica quediàriament, es troba saturat enmoments puntuals.En alguns casos d’explotació (perexemple, quan únicament elsector de La Coma està obert), elcabal de baixada pot ser limitant.

1 Substitució de l’actual TSD4 LaBasera per un TSD6 ambcapacitat de 2.600 p/h

Construcció del Telecabina de laComa, que permet l’accés directeal peu del sector de La Coma, pertant, els esquiadors podran optarentre els dos remuntadors peraccedir a La Coma.

1

20 Debilitat El telecadira de L’Abarsetarpermet accedir a la zona alta delsector, però amb un temps detrajecte elevat.

2 Substitució de l’actual TSFL’Abarsetar per un ginydesembragable amb velocitatsuperior (5 m/s) i per tant, reduintel temps de trajecte per sota de lameitat.

1

21 Amenaça/Debilitat

La I30 del Tk Els Feixans, hauriade realitzar-se a l’any 2.016(components recuperats del’antic Hortell II), mentre que nocorrespon realitzar la I30 decomponents incorporats a l’any1.995 fins a l’any 2.025.

1 Realització parcial de la I30 delTk Feixans durant l’estiu de l’any2.017

1

22 Debilitat La Bassa de Tristaina no comptaamb els requisits mediambientals(garantia del cabal ecològic iescala de peixos)

2

23 Debilitat Baix confort climàtic a l’estació(zona orientada al nord, ambpoques hores de sol),especialment a la zona deL’Abarsetar

3 Canvi del TSF Abarsetar per untelecadira desembragable quepermetrà arribar la zona alta delsector en un temps de trajectemolt inferior

2

24 Debilitat El sistema de seguretat pelsinfants (Magnestick únicaments’ha instal·lat en un seient decada cadira dels remuntadors LaBasera i La Coma).

3 Els infants podran accedir a LaComa amb el nou telecabina, ginyadaptat i segur per a tots el rangde clients (vianants, infants,...)

1





important a3-no

prioritari)



resolt)

25 Debilitat Sistema de neu artificial ambdeficiències, degut a l’antiguitatde les línies que abasteixen elsector de L’Abarsetar.

2 Millores a la INA, que inclouencanvi de les antigues canonades,millora de la sala de màquines(noves bombes),instal·lació denoves arquetes...

Ampliació de la INA a les noveszones esquiables (tram decarretera i connexió sota Planellsamb la Megaverda)

1

26 Oportunitat La Coma del Forat, compta ambzones molt favorables com asegon “Front de Neige”. Éstambé una zona molt adient perconformar pistes per debutants

1 Arribada del Telecabina La Comaal sector i altres infraestructureslligades a debutants (cintaremuntadora) i TSF Les Basesper debutants-avançats.

1

27 Fortalesa/Oportunitat

Arcalís compta amb zonesadients per la pràctica de l’esquífora-pista, tant per les condicionsd’innivació com per l’orografia delterreny.

1 Organització d’esdevenimentsfora-pista de primer ordre i escolafree-ride

1

28 Amenaça/Fortalesa

Condicionants ambientals de lazona. Es tracta d’una amenaça al’hora de realitzar noves obresque puguin generar impactessignificatius a zonesambientalment sensibles, peròtambé com una fortalesa perl’elevat valor natural de la zona.

1 Potenciació de les activitatsd’estiu amb l’obertura deltelecabina de La Coma a l’estiu idel TSF Les Basses, on esrealitzaran activitats

1

29 Debilitat “Front de neige” de L’Hortell moltestret, amb interferències entrecues dels telecadires de LaBasera i L’Abarsetar. A més,l’accés d’aquest sector des delpàrquing és complicat iincòmode.

1 Eixamplament de la plataformad’embarcament dels ginys

Millora de l’accés (escalesmecàniques i rampa d’accés)

1

30 Debilitat Existeixen serveis de l’estaciómancants d’espai i, perl’afluència del domini, cal ampliar(servei de lloguer, restauració,botiga, guarderia, etc.)

1 Reordenació de l’edifici deL’Hortell

1

31 Debilitat/Oportunitat

Inexistència de servei derestauració a taula

3 Reordenació de l’edifici deL’Hortell

1



5 ANÀLISI DE L’ESTACIÓ D’ESQUÍ A LA SITUACIÓ FINAL

5.1 CAPACITAT DEL DOMINI ESQUIABLE

5.1.1 Metodologia

El càlcul de la capacitat del domini esquiable es realitza sumant els valors següents:

Els usuaris en els remuntadors i en les seves cues. Els esquiadors que estan potencialment sobre les pistes. Els clients presents en els edificis de restauració.

És evident que la capacitat d’un domini esquiable no és un valor fix i únic ja que depèn d’uncriteris de confort.

És per això que s’estudien dos escenaris: un anomenat “qualitat”, que correspon a unconfort correcte i l’altre anomenat “saturació”. Aquest últim es considera el límit superior ones segueix garantint un cert plaer i seguretat a l’hora d’esquiar.

Els dos criteris anteriorment descrits influeixen sobre la velocitat de baixada dels esquiadors;quanta més gent hi ha sobre una pista, menys ràpid es pot baixar i sobre la densitat de lagent a pistes; nombre d’esquiadors per hectàrea.

En aquest apartat es descriuran els diferents elements que es tenen en compte pel càlcul dela capacitat del domini esquiable.

5.1.1.1 Rendiment d’un remuntador

En la realitat, un remuntador no pot adquirir la seva capacitat màxima teòrica. Efectivament,en una situació de molta afluència, s’observen dos fenòmens:

Parades causades per problemes a l’embarcament i desembarcaments d’esquiadors Tots els vehicles no s’omplen al 100%

Per aquestes dues raons el cabal real màxim d’un remuntador se situa entre el 80 i el 90%de la seva capacitat de transport teòrica.

El present estudi es considera un rendiment (R) d’un 90% pels remuntadors d’alta capacitatcom els telecadires i un 70% pels teleesquís desembragables. En aquest cas es considerenque els teleesquís amb aquest rendiment són els enfocats als esquiadors debutants o alsexperts (p.e. del Tk Feixans).

5.1.1.2 Moment de potència d’un remuntador

El moment de potència representa el desnivell total que un remuntador es capaç de fer pujarals esquiadors en una hora, considerant que funciona al 100% de la seva capacitat.

Aquest valor s’expressa en persones·m/hora i es calcula mitjançant la fórmula següent (Qres la capacitat horària del remuntador en pers/h):

)(mdesnivellQMP r



5.1.1.3 Quantitat de públic en un remuntador (Cr)

Aquest càlcul consisteix en sumar els esquiadors transportats per un remuntador i es calculamitjançant la fórmula següent:

vehicleundcapacitatpujadaenvehiclesdenRCr 'º

5.1.1.4 Quantitat de públic en la cua d’un remuntador

Per aquest càlcul es consideren els dos anàlisis de qualitat i saturació comentatsanteriorment, variant el seu temps d’espera. Tal i com s’ha fet anteriorment, distingim elstemps d’espera entre remuntadors tipus telecadira i tipus teleesquí. Així, els temps d’esperaes limiten als següents valors (Tpc)

Tpc Qualitat SaturacióTSF/TSD/TC 5 10Teleesquís 4 6

El nombre d’usuaris en la cua d’espera d’una remuntador (Cc) es calcula mitjançant lafórmula següent:

rc

c QTp

RC 60

5.1.1.5 Quantitat de públic potencial en pistes (Cp)

Per aquest càlcul no es consideren el nombre d’esquiadors que hi caben en una pista sinó laquantitat potencial d’esquiadors presents sobre la(s) pista(es) associada(es) a unremuntador.

Concretament, aquest valor es considera igual al nombre d’esquiadors que el remuntadortransporta durant el temps que triga en baixar un d’ells per la pista.

Segons dades de ODIT France (Observation, Développement et Ingénieurie Touristiques),un esquiador baixa de mitja, 1.500 metres de desnivell per hora en el escenari qualitat i1.300 m/h en saturació. Aquests valors en pistes verdes, zones de debutants i snowparks esredueixen.

Exemple:Considerem un telecadira amb una capacitat de 2.400 p/h i que salva un desnivell de 500m.Els esquiador, que baixen a una velocitat de 1500 m/h, trigaran 20 minuts en baixar la pista associadaa aquest remuntador (500/1500 = 1/3 hora = 20 min).Suposant que aquest remuntador treballa a màxima capacitat, en 20 minuts, aquest aportarà 800esquiadors a les pistes (2400 x 1/3 = 800).Per tant, el nombre d’esquiadors presents simultàniament en las pistes associades a aquestremuntador serà de 800.

Així, si observem las operacions realitzades, el nombre d’esquiadors presents en les pisteses resumeix a:

)/()/.(

15005002400

hmverticalvelocitathmesqMP

verticalvelocitatdesnivelcapacitatC p



5.1.1.6 Quantitat d’usuaris en edificis

L’estimació d’aquest paràmetre és bastant difícil però depèn directament de la quantitatd’usuaris presents en el domini esquiable.

Por això, en aquest estudi, es considera que un 10% dels clients es troben en els edificis.

5.1.2 Resultats: capacitat del domini

En les taules següents es presenta el detall dels càlculs de la capacitat del domini amb lesconsideracions esmentades al capítol anterior.



Sector

Any

decons

truc

ció

Tipu

s

Nom

Long

itud

horitzontal(m

)

Desnivell(m

)

Cabal(pers/h)

Velocitat(m/s)

Temps

depu

jada

(min)

Mom

entd

epo

tència

(esq

.m/h)

Vel.verticalde

baixad

aqu

alita

t(m

/h)

Vel.verticalde

baixad

asaturació(m

/h)

Rend.

del

remun

tado

r

Person

esapista

qualita

t

Person

esapista

saturació

Person

espu

jant

Person

esacues

qualita

t

Person

esacues

saturació

LaCom

a

1999 TSF TSF4 Creussans 958.0 399.1 1 080 2.3 7 min 31 s 431 071 1 500 1 300 0.9 259 298 214 81 162

1998 TSD TSD6 La Coma delForat 1 453.5 329.8 2 400 5.0 4 min 58 s 791 520 1 500 1 300 0.9 475 548 192 180 360

1986/1995 Tk Tk Els Feixans 279.1 36.7 900 3.0 1 min 34 s 33 030 1 500 1 300 0.7 15 18 16 42 63

Telecorda Telecorda Pla deLa Coma 1 118.5 3.5 1 080 1.6 1 min 14 s



Recuperat TSF TSF4 les Basses 734.0 169.0 1 800 2.0 6 min 17 s 304 200 1 500 1 300 0.9 183 211 171 135 270

Nou TC Telecabina laComa 1 440.0 274.0 1 600 6.0 4 min 4 s 438 400 1 500 1 300 0.5 146 169 70 67 133

Nou Tk Tk Els Orris 165.0 23.0 650 2.0 1 min 23 s 14 950 900 780 0.9 15 17 14 49 98

Nou Cinta Cinta la Coma 80.0 4.0 1 080 0.6 2 min 13 s 4 320 300 250 0.9 13 16 32 7 13

Portelles Nou TSD TSD6 La Basera 1 971.0 606.7 2 600 5.0 6 min 52 s 1 577 316 1 500 1 300 0.9 946 1 092 270 195 390

Abarsetar

Nou TSD TSD4 L'Abarsetar 1 365.0 381.0 1 800 5.0 4 min 43 s 685 800 1 500 1 300 0.9 411 475 128 135 270

1983 Tk Tk 1 L'Hortell 781.0 324.0 750 3.2 4 min 24 s 243 000 1 500 1 300 0.7 113 131 15 35 53

1983 Tk Tk 3 L'Abarsetar 1 035.0 269.0 750 3.2 5 min 34 s 201 750 1 500 1 300 0.7 94 109 25 35 53

1983 Tk Tk 4 Vailets 351.5 66.0 720 3.2 1 min 52 s 47 520 900 780 0.7 37 43 16 34 50

1986 Tk Tk 5 Marrecs 278.2 49.7 700 2.6 1 min 50 s 34 790 900 780 0.7 27 31 15 33 49

Allargament Cinta Allarg. Cinta ElsPlanells 70.0 4.5 1 080 0.6 1 min 57 s 4 860 300 250 0.9 15 17 28 7 13

Nou Tk deb Tk Els Planells 100.0 12.0 650 2.0 0 min 50 s 7 800 900 780 0.7 6 7 40 30 46

TOTAL 10 688 20 000 4 516 127 2 756 3 181 1 245 1 064 2 022



5.1.2.1 Total i estimació del nombre màxim d’esquiadors per dia

SITUACIÓ FINALSector LA COMA Sector ABARSETAR

Qualitat Saturació Qualitat SaturacióPersones a pista 1 106 1 276 1 650 1 905Persones pujant 709 709 536 536

Persones a les cues 560 1 099 504 923Sub Total 2 375 3 084 2 690 3 364

Clients als edificis (10%) 238 308 269 336Capacitat instantània real del domini

esquiable 2613 3393 2959 3700

S'estima un 10% de relleu d’esquiadoresmatí/tarda 261 339 296 370

Capacitat del dominiQualitat Saturació

Coeficient corrector 0.75Estimació del nombre màxim de forfaits per

dia 4597 5852

Increment d'esquiadors 33% 35%

5.2 ADEQUACIÓ DE LA CAPACITAT DE LES PISTES RESPECTE A LADEMANDA

5.2.1 Per categoria de pista

Segons dades de l’ODIT France, estudis realitzats en diverses estacions d’esquí posen enrelleu que la clientela es distribueix segons els percentatges següents:

Nivell Pistes Repartició

Debutants Pistes verdes 15 %

Mitjos Pistes blaves 40 %

Confirmats Pistes vermelles 30 %

Experts Pistes negres 15 %



5.2.2 Per nusos

En una estació d’esquí és molt important que les capacitats de les pistes i del remuntadorsestiguin en equilibri perquè la imatge següent no esdevingui un constant.

Figura 2. Caricatures de les possibles situacions de saturació de remuntador o de pistes (font: ODIT,France)

En efecte, per solucionar un problema de saturació en un remuntador (com il·lustra lacaricatura de l’esquerra), no es pot simplement prendre la decisió d’augmentar la seva



capacitat sinó que abans cal comprovar que les pistes podran absorbir el flux de personessuplementaries (com representa la caricatura de la dreta).

5.2.3 Metodologia

Dins del domini esquiable s’identifiquen punts claus (nusos) on arriben els esquiadors (puntsd’entrada en el nus per part d’un remuntador, per exemple). D’aquests punts, la capacitat desortida per les pistes ha de ser suficient per no crear una saturació que pugui portar riscosde col·lisió entre els esquiadors.

5.2.3.1 Càlcul de la capacitat d’una pista (Qp)

El cabal d’una pista es calcula mitjançant la fórmula següent:

(%)pendentbaixadadeverticalvelocitatdensitatampladaQp

Aquest càlcul és vàlid per tot tipus de pistes a excepció dels camins esquiables. Els caminsesquiables son pistes de pendent limitada (entre 8 i 10%) i d’amplada reduïda (entre 6 y 8metres) on els esquiadors es deixen lliscar sense fer corbes. Per aquesta raó, el cabald’aquest tipus de pista no es pot calcula igual que per la resta.

Tenint en compte això, ODIT France ha pogut considerar un valor fixe del cabal peraquestes pistes de 1.200 esq/h en l’escenari de qualitat i 1.800 esq/h en saturació.

A l’estació d’Ordino – Arcalís únicament trobem una pista d’aquestes característiques quecorrespon amb la continuació de la carretera general 3.

5.2.3.2 Densitat de les pistes

Es defineix un valor de la densitat de les pistes, esquiadors per hectàrea, que depèn de doscriteri:

Dificultat de la pista: verda, blava, vermella o negra Escenari de qualitat o saturació

La taula següent resumeix els valor de densitat que s’han utilitzat en el present estudi:

esquiadors/Ha Qualitat Saturació

Zona debutants 60 90

Verda 45 65

Blava 35 50

Vermella 30 40

Negra 15 25

Itinerari 10 15

Snowpark 8 14



5.2.4 Caudals de les pistes de l’estació d’Ordino - Arcalís

5.2.4.1 Pistes actuals

Sector

Tipu

s

Rem

untado

rassociat

Pista

Desnivell(m

)

Amplad

amitja(m

)

Long

itud

sego

nspend

ent(m)

Pend

entm

ig(%

)

Categ

.

Dens

itat

qualita

t(esq

/Ha)

Dens

itat

saturació

(esq

/Ha)

Vel.vertical

debaixad

aqu

alita

t(m/h)

Vel.vertical

debaixad

asaturació

(m/h)

Cabalpista

qualita

t(esq

/hora)

Cabal

saturació

(esq

/hora)

La Coma

pista TSD La Coma/TSD LaBasera Megaverda (Túnel) 308 15 3 300 9.4 Verda 45 65 1 800 1 300 1 271 1 326

pista TSD La Coma Els Terragalls 88 29 391 23.1 Blava 35 50 1 500 1 300 654 810pista TSD La Coma ECOA 134 23 758 18.0 Blava 35 50 1 500 1 300 676 837pista TSD La Coma ECOA variant 19 8 312 6.1 Blava 35 50 1 500 1 300 688 852

pista TSD La Coma/TSD LaBasera La Coma 326 34 2 160 15.3 Blava 35 50 1 500 1 300 1 169 1 447

pista TSD La Coma La Coma variant sup 42 38 221 19.4 Blava 35 50 1 500 1 300 1 021 1 264pista TSD La Coma El Mur 71 43 229 32.6 Vermella 30 40 1 500 1 300 600 694pista TSD La Coma El Riu 66 24 538 12.4 Verda 45 65 1 500 1 300 1 298 1 624pista TSD La Coma El Riu (blava) 96 83 650 14.9 Blava 35 50 1 500 1 300 2 926 3 623pista TSD La Coma La Bassa 69 30 361 19.5 Blava 35 50 1 500 1 300 799 989pista TSD La Coma La Balma 302 22 1 798 17.0 Vermella 30 40 1 500 1 300 573 662pista TSD La Coma La Canaleta 233 17 997 24.0 Vermella 30 40 1 500 1 300 319 369

Itinerari TSF Creussans Creussans 393 12 2 355 16.9 Vermella 30 40 1 500 1 300 331 382Itinerari Tk Els Feisxans Els Feixans 1 133 5 523 26.3 Vermella 30 40 1 500 1 300 89 102Itinerari Tk Els Feisxans Els Feixans 2 154 5 672 23.5 Vermella 30 40 1 500 1 300 98 113Itinerari Tk Els Feisxans Els Feixans 3 89 5 332 27.8 Vermella 30 40 1 500 1 300 84 97

Portelles

pista La Basera La Portella del Mig 463 47 1 620 29.8 Vermella 30 40 1 500 1 300 704 813pista La Basera Les Tarteres 138 21 504 28.5 Vermella 30 40 1 500 1 300 338 390pista La Basera La Portella d'Arcalís 248 31 600 45.4 Negra 15 25 1 500 1 300 152 220pista La Basera La Canal Gran 197 25 442 49.7 Negra 15 25 1 500 1 300 113 164

Abarsetar

pista TSD La Coma/TSD LaBasera Megaverda (fins carretera) 160 11 2 491 6.4 Verda 45 65 1 800 1 300 1 353 1 411

pista TSD La Coma/TSD LaBasera Megaverda (fins 1950) 117 13 850 13.9 Verda 45 65 1 801 1 300 747 779

pista Tk L'Hortell L'Estadi 320 37 1 081 31.0 Vermella 30 40 1 500 1 300 531 614pista Tk L'Hortell L'Hortell 311 31 1 203 26.8 Vermella 30 40 1 500 1 300 521 602pista Tk L'Hortell L'Avetar 60 41 188 33.7 Vermella 30 40 1 500 1 300 550 636pista Tk L'Hortell El Bosc 99 25 319 32.7 Vermella 30 40 1 500 1 300 339 391pista TSF L'Abarsetar Les Congestes 93 24 343 28.2 Vermella 30 40 1 500 1 300 379 438



Sector

Tipu

s

Rem

untado

rasso

ciat

Pista

Desnivell(m

)

Amplad

amitja(m

)

Long

itud

sego

nspend

ent(m)

Pend

entm

ig(%

)

Categ

.

Dens

itat

qualita

t(esq

/Ha)

Dens

itat

saturació

(esq

/Ha)

Vel.vertical

debaixad

aqu

alita

t(m/h)

Vel.vertical

debaixad

asaturació

(m/h)

Cabalpista

qualita

t(esq

/hora)

Cabal

saturació

(esq

/hora)

pista TSF L'Abarsetar/TkL'Abarsetar La Font 297 28 1 392 21.8 Blava 35 50 1 500 1 300 661 819

pista TSF L'Abarsetar La Font Variant sup. 54 26 252 22.0 Blava 35 50 1 500 1 300 616 763

pista TSF L'Abarsetar/TkL'Abarsetar Connexió La Font-La Pleta 19 11 184 10.4 Blava 35 50 1 500 1 300 535 662

pista TSF L'Abarsetar/TkL'Abarsetar Les Canals 203 38 786 26.7 Blava 35 50 1 500 1 300 741 917

pista Tk Els Vailets/Tk ElsMarrecs La Pleta 75 55 537 14.1 Verda 45 65 1 500 1 300 2 634 3 298

pista Tk Els Vailets/Tk ElsMarrecs La Pleta variant infantil 30 13 204 14.9 Verda 45 65 1 500 1 300 571 715

pista Telecorda Escola L'Escola 7 61 55 12.7 Zonadebutants 60 90 300 250 866 1 083

pista Cinta Jardí de Neu Jardi de neu 5 75 58 8.6 Zonadebutants 60 90 300 250 1 562 1 952

Itinerari Tk L'Hortell Bosc Tk 1 320 5 975 35 Vermella 30 40 1500 1300 69 79TOTAL pistes 4 650 27 24 824 19.2 25 906 31 162

TOTAL itineraris 1 089 9 4 857 23.1 670 774TOTAL 5 739 24 29 681 42.2 26 576 31 936



5.2.4.2 Noves pistesSe

ctor

Tipu

s

Rem

untado

rassoc

iat

Pista

Desnivell

(m)

Amplad

amitja(m

)

Long

itud

sego

nspend

ent

(m)

Pend

ent

mig

(%)

Categ

.

Dens

itat

qualita

t(esq

/Ha)

Dens

itat

saturació

(esq

/Ha)

Vel.vertical

debaixad

aqu

alita

t(m

/h)

Vel.vertical

debaixad

asaturació

(m/h)

Cabalpista

qualita

t(esq

/hora)

Cabal

saturació

(esq

/hora)

La Coma pista TSD La Coma/TSD LaBasera

Variant vermella Balma-LaComa 48 35 136 37.8 Vermella 30 40 1500 1300 416 481

La Coma pista TSD La Coma/TSD LaBasera Accés TSF Basses- Balma 5 9 198 2.5 Blava 35 50 1 500 1 300 1 969 2 438

Abarsetar pista TSD La Coma/TSD LaBasera

Alternativa megaverda percarretera 51 11 861 5.9 Verda 45 65 1 500 1 300 1 219 1 526


Mergaverda desde jardi deneu fins 1950 85 17 628 13.7 Verda 45 65 1 500 1 300 832 1 041


Alternativa Megaverda perjardi de neu 17 15 116 14.3 Verda 45 65 1 500 1 300 705 882


Variant vermella zona jardide neu 12 11 141 8.6 Vermella 30 40 1 500 1 300 584 675

Abarsetar pista Tk Planells / Cinta Planells Jardí de neu 9 16 78 10.9 Zonadebutants 60 90 300 250 257 321

Abarsetar pista Tk Planells / Cinta Planells Zona de debutants 12 65 113 10.7 Zonadebutants 60 90 300 250 1 090 1 362

TOTAL pistes 4 888 26 27 095 18.4 32 977 39 887TOTAL itineraris 1 089 9 4 857 23.1 670 774

TOTAL 5 977 24 31 952 41.5 33 646 40 661



5.2.5 Equilibri de pistes/remuntadors

5.2.5.1 Identificació dels nusos

S’han identificat 5 nusos en l’estació:

1. Desembarcament TSD Basera i TSF la Coma2. Desembarcament TkVailets-Els Marrecs3. Zona del jardí de neu4. Peu de l’estació5. Peu del sector de la Coma6. Desembarcament TSF Abarsetar i Tk l’Abarsetar7. Desembarcament Tk l’Hortell

Figura 3. Nusos identificats en l’estació

4

1

5

2

3

6

7



5.2.5.2 Càlcul equilibri de nusos

Nus

Cabal d'entrada Cabal de sortida

Conclusió*Descripció

Valorqualitat(esq/h)

DescripcióValorqualitat(esq/h)

Valorsaturació(esq/h)

1DesembarcamentTSD Basera iTSF La Coma

TSD6 La Basera 2340 La Coma 1 169 1 447

Piste(s)adequada(es)

TSD6 La Coma del Forat 2160 La Coma variant sup 1 021 1 264

Els Terragalls 654 810

Megaverda (Túnel) 1 271 1 326

TOTAL NUS 1 4500 TOTAL NUS 1 3941 4847

2Desem

barcam

entT

kVa

ilets-ElsMarrecs

Tk 4 Vailets 504 La Pleta 2 634 3 298

Piste(s)confortable(s)

Tk 5 Marrecs 490

60% Tk 3 L'Abarsetar 315

10% TSD6 La Basera 234

10% Tk 1 L'Hortell 52.5

15% TSD4 L'Abarsetar 243


3Zona

JardídeNeu

70% TSD la Basera 1638 Mergaverda desde jardide neu fins 1950 832 1 041


Tk 4 Vailets 504 Variant vermella zonajardi de neu 584 675

Tk 5 Marrecs 490 Alternativa Megaverdaper jardi de neu 705 882

50% Tk Abarsetar 810 Tk 4 Vailets 504 504

50% TSF Abarsetar 810 Tk 5 Marrecs 490 490

25% Tk Els Planells 122.5 Tk 3 L'Abarsetar 525 525


4Pe

uestació(Abarsetar)

L'Estadi 531 TSD6 La Basera 2 340 2 340


L'Hortell 521 TSD4 L'Abarsetar 1 620 1 620

L'Avetar 550 Tk 1 L'Hortell 525 525

Megaverda (fins 1950) 747 Telecabina la Coma 800 800

La Canaleta 319

Bosc Tk 1 69

Telecabina la Coma 800


5Pe

usector

deLa

Com

adelForat

70% TSD6 La Coma delForat 1 512 TSF4 Creussans 1 000 1 000


40% TSD6 La Basera 1 638 TSD6 La Coma delForat 2 160 2 160

TSF4 les Basses 1 620 Megaverda (Túnel) 1 271 1 326

Telecabina la Coma 800 40% TSD6 La Basera 1 620 1 620

Telecabina la Coma 800 800


6DesembarcamentTk l'Abartserar iTSD l'Abarsetar

Tk 3 L'Abarsetar 525 La Font 661 819


TSD4 L'Abarsetar 1 620 La Font Variant sup. 616 763

Les Canals 741 917




Nus

Cabal d'entrada Cabal de sortida

Conclusió*Descripció

Valorqualitat(esq/h)

DescripcióValorqualitat(esq/h)

Valorsaturació(esq/h)

7Desembarcament

Tk l'Hortell

Tk 1 L'Hortell 525 L'Estadi 531 614


L'Hortell 521 602

Bosc Tk 1 69 79


5.2.5.3 Interpretació dels resultats

Si el cabal d’entrada al nus incrementat en un 10% és inferior al de la sortida (qualitat)vol dir que les pistes associades son confortable o inclús massa amples.

Si el cabal d’entrada al nus és superior al de sortida (saturació) incrementat en un10%, vol dir que les pistes associades estan saturades.

Si no es presenta cap de les dues situacions anteriors podem considerar que hi haun equilibri ideal dels remuntadors i pistes.

En aquest cas cal notar que s’han inclòs els itineraris com a elements de sortida i entrada decabal als nusos.

Destacar que, respecte a la situació actual, s’ha resolt el problema de saturació del nus 3.



5.3 EQUILIBRI CAPACITAT DEL DOMINI VS APARCAMENTS

Situació actual Escenari FinalCapacitat delsaparcaments

actuals

Necessitats ambel domini d'esquí

actualDiferència

Necessitats ambel domini d'esquí

actualDiferència

Visitants 5 198 3 542 4 670Visitants que pugen enfree-bus 500

Visitants en cotxe 3 558 2 833 -724 3 336 -221Visitants en busos 1 640 708 -932 834 -806Places de cotxe 1 423 1 134 -289 1 335 -88Places d’autobús 41 18 -23 21 -20Superfície (m2) 38 035 29 430 -8 605 34 635 -3 400

Cotxes BusosNecessitats aparcament en fase final 1335 21

Cotxes BusosPlaces actuals 1 423 41Pèrdua places allargant megaverda -335 -29Places aparcament l'Hortell ACTUALS (a descomptar) -552 -12

Places nou aparcamentl'Hortell

plataforma superior 341 8plataforma intermèdia 146plataforma inferior 70 6

Noves places en la nova carretera 60Augment places millorant senyalització 50Augment places mitjançant nova estructura prefabricadaPlaces finals 1 203 14

Cotxes BusosPlaces mancants 132 7

10% 33%

Com es pot veure en la taula anterior, la pèrdua de places degut a l’allargament de la pistaMegaverda prevista en l’apartat 2.4.4. “Conversió tram carretera en Pista Megaverda”, ésmolt penalitzant a nivell de pèrdua de places d’aparcament. Malgrat el re-acondicionamentdels aparcaments de l’Hortell, en l’escenari final, continuen mancant unes 132 places per acotxes particulars, i 7 places d’autobús. Malgrat això, es pensa que és necessari replantejarl’accés a l’estació, incentivant la posada en pràctica de llençaderes, que vinguin a reforçar elservei “free-bus”. D’aquesta manera, s’evita la construcció de nous aparcaments, laconstrucció dels quals s’estima molt onerosa, a causa de la manca d’espais convenients.

A més del nombre de places de l’estació d’esquí, és important avaluar si aquestes són o noconfortables pels esquiadors. Els paràmetres per realitzar aquesta avaluació són dos:

La distància des del punt d’aparcament del vehicle fins al punt de començament del’activitat de l’esquí, que en el cas de esquiadors carregats amb el material i les botescalçades es limita a 400 m (uns 10 minuts de trajecte a 2,4 km/h).

Aquesta distància es corregeix amb el pendent del trajecte a raó de restar 40 m alvalor de la distància màxima (de 400m), per cada 10 m de desnivell que hagin desuperar caminant els esquiadors.



Així la distància màxima de confort pels esquiadors caminant des de l’aparcament fins alpunt de calçat dels esquís (SCWD: Skier Confortable Walking Disntance) es calcula aplicantla següent fórmula :

SCWD= 400 m – (40m /10m de desnivell superat)

En el cas de l’aparcament de L’Hortell, la distancia entre les places més allunyades d’aquestaparcament i l’edifici de L’Hortell, respecta aquest criteri de confort, com es mostra al mapasegüent:

En violeta, es marca el límit de la zona de confort per accedir a l’edifici d’acollida de L’Hortell des de l’aparcament.Com es desprèn de la imatge, el llindar de confort es troba a la base de l’aparcament de l’Hortell.



5.4 EQUILIBRI CAPACITAT DEL DOMINI VS EDIFICIS

NECESSITATS ESCENARI FINAL

Servei

m2po

r1000esq

Total(m

2 )

RestructuracióHortell

ElsPlanells

LaCom

a

RestaurantLes

Porte

lles

Reestructuració

Taquilles

-Lloguer

-Atenciópublic

Garatge

pàrking-

Hortell

Xaletesquiclub

ECOA

Taller

Escolad'esquí

Casetafreeride

LavabosPlanells

RefugiA

barsetar

Nou

edificide

serveis

delaCom

a

Total(m

2 )

Diferència

ServeisTaquilles 12 57 18 18 -39Sales horsac 223 112 335 335Lockers - Guarda esquis 30 142 62 23 60 145 2Lloguer 85 404 259 259 -145Acollida i escola / Taquilles 35 166 96 11 70 177 11Guarderia 40 190 111 80 191 1Rebedor i informació 20 95 12 60 72 -23Esqui club 141 141Total serveis 222 1054 170 375 112 259 141 0 11 270 1339 143Restauració/comerçBar/cafeteria 300 1425 195 13 13 300 60 581

413Restaurantràpid/convencional 175 831 600 849 437 51 150 2087

Cuines 150 712 400 140 121 80 80 821 109

Banys públicsper m2constr. 321 102 80 96 4 28 40 60 410 89

Botiga 55 261 60 40 100 -161Total Retauració/comerç 680 3550 1357 1083 667 56 0 28 420 390 4000 450ExplotacióAdministració, despatxos 74 351 200 40 10 11 13 80 355 3Personal i manteniment 30 142 16 46 36 40 137 -5Centre mèdic 30 142 190 190 48

Lavabos personalper m2constr. 44 14 7 17 38 -6

Apartament conserge /alberg 92

Total explotació 134 680 214 56 56 190 18 66 0 120 720 39Taller/garatge trepitja-neus

per nºmàq. 480 236 846 1082 602



AltresMagatzem 109 518 0 86 94 9 56 27 717 100 1089 571

Locals tècnicspor m2constr. 333 47 45 57 69 50 268 -65

Entrades, passadissos,circulació, porxo 81 385 125 101 80 66 3 30 404 20

Total altres 190 1235 172 232 230 9 122 96 3 717 0 180 1761 526

Superfície total 7000 1913 1745 1065 64 571 332 162 1630 0 11 28 420 960 8901 1759



6 PLA FINANCER

6.1 COSTS D’INVERSIÓ

Els costos d’inversió s’han anat indicant en els capítols anteriors. En aquest apartat, esrealitza un resum de les actuacions, i també es distribueixen en un horitzó temporal.

A la taula següent es detallen els costs de les inversions previstes i el cronogramad’inversions (horitzó d’implementació). Cal destacar que els capítol “estudis” es mostra en lataula per a facilitar la lectura (ja que es calcula proporcionalment a les inversions), malgratno es consideri com una inversió. En efecte, el cost d’estudis es considera com unadespesa, i es traspassa directament al Compte de Resultats.



A la gràfica següent, s’observa el percentatges de les inversions segons tipus d’actuació(remuntadors, pistes, edificis, neu artificial):

Per acabar, a la gràfica següent, es mostra el repartiment de les inversions segons els anys:



6.2 COMPTE DE RESULTATS

6.2.1 Ingressos

Els ingressos es determinen a partir de la suma de venta de forfaits, restauració, escolad’esquí, botiga i lloguer, i ingressos addicionals d’estiu previstos pel nou telecabina a partirde l’any de la posada en servei. Aquests ingressos (a excepció dels generats pel telecabina)es calculen en base a les dades comunicades per SECNOA. L’”any 0” (que correspondria ala temporada 2015/16 serveix per a calibrar el model.

6.2.1.1 Ingressos per venta de forfaits

Aquests es calculen en base al mitjana de dies d’esquí, multiplicat pel preu mitjà del forfait.Cal destacar que en aquest preu mitjà s'inclou l’assegurança opcional que molts usuarisadquireixen. Al llarg dels 17 anys que contempla la previsió financera, el nombred’esquiadors creix proporcionalment a la capacitat d’acollida del domini, arribant a unincrement del 33% en dies d’esquí (es recorda que la capacitat del domini esquiable creixfins a un 35% amb els nous equipaments).

Per la seva banda, el preu mitjà del forfait presenta 2 increments substancials al llarg dels 17anys d’horitzó: un 5% l’any de construcció del telecabina i un altre 5% l’any posterior, i 5%l’any de remodelació dels telecadires Basera i Abarsetar.

6.2.1.2 Ingressos per restauració

La xifra de negoci actual en concepte de restauració ha estat proporcionada per SECNOA.La previsió d’augment considerada en el model és de creixement constant de la despesamitja per esquiador de 2%. Aquest augment és raonable compte tingut que en l’actualitat, elservei no és suficient per al volum de clientela, i és més que probable que una part de lademanda quedi desatesa per una oferta insuficient. Amb els nous punts de restauracióprevistos, així com amb la millora dels existents, l’escenari de creixement proposat ésraonable. Amb aquestes premisses, s’arriba a l’any 17 a una despesa mitja de10,32 €/esquiador.

Compte tingut que SECNOA no disposa encara d’una comptabilitat analítica que permetidesagregar els costos d’explotació de restauració, s’ha fet la hipòtesi de que el marge és del20%.

6.2.1.3 Ingressos de l’escola d’esquí

La xifra de negoci actual en concepte d’escola d’esquí ha estat proporcionada per SECNOA.De la mateixa manera que per a la restauració, s’ha fet una hipòtesi de creixement de ladespesa mitjana per esquiador del 2%. Aquest augment es considera totalment viable ambla millora i reorganització de l’acollida de l’edifici de l’Hortell.

Compte tingut que SECNOA no disposa encara d’una comptabilitat analítica que permetidesagregar els costos d’explotació de l’escola, s’ha fet la hipòtesi de que el marge és del15%.



6.2.1.4 Ingressos de botiga i lloguer d’esquís

De la mateixa manera que en els dos centres de negoci anteriors, la xifra de negoci actualen concepte de botiga i lloguer d’esquís ha estat proporcionada per SECNOA. També de lamateixa manera, es considera un augment anual de la despesa mitjana del 3%.

Compte tingut que SECNOA no disposa encara d’una comptabilitat analítica que permetidesagregar els costos d’explotació de botiga i lloguer, s’ha fet la hipòtesi de que el marge ésdel 30%.

6.2.1.5 Ingressos d’estiu generats pel nou telecabina

Com ja s’ha citat en la descripció del nou giny, es preveu que a l’estiu, es talli la carretera anivell de l’Hortell, i que els visitants pugin a la zona de la Coma amb el telecabina.

Sempre segons dades facilitades per SECNOA, el nombre de visitants actuals de la Comaés d’uns 100.000. Per a l’estimació d’ingressos addicionals d’estiu, s’ha considerat unaminva inicial en el nombre de visitants (reducció del 40% a causa de l’efecte dissuasiu delpreu del telecabina) amb una posterior recuperació, i un preu mitjà del bitllet de pujada ibaixada (inclou també un passatge al telecadira Creussans o les Basses) de 9 €.

6.2.2 Despeses

L’estimació del quadre de despeses s’ha elaborat prenent com a referència dades de laindústria de l’esquí, i més precisament aplicant dades de l’Observatori de Desenvolupamenti Enginyeria Turística francès, conegut sota l’acrònim “ODIT”. Aquest Observatori va publicarl’any 2008, una guia tècnica i econòmica sobre dominis esquiables. Destacar que l’equipredactor del present Pla Director va aportar el seu gra de sorra en la elaboració d’aquestdocument.

6.2.2.1 Despeses de funcionament dels remuntadors mecànics

Per avaluar les despeses de funcionament, partim de la base que el capítol de “remuntadorsmecànics” constitueix el 47% del total:



Per tant, es tracta de determinar les despeses de funcionament dels remuntadors mecànics,per després avaluar la resta de conceptes en base a aquesta principal font de gasto.

Per a la determinació del cost de funcionament dels ginys mecànics, s’ha partit dels costos“estàndard”, per tipus d’aparell: teleesquí, telecadira desembragable, telecadira de pinça fixa,telecabina:



Per a determinar el cost de funcionament de cada aparell d’Arcalís, es parteix del costestandar per tipus d’aparell, i es corregeix segons: la longitud del giny estudiat, el seudesnivell, la seva capacitat de transport, i els díes d’obertura. Al final, s’introdueixentanmateix l’IPC (de 2008 a 2016) i la correcció per la edat dels ginys. Obtenim així la taulade les pàgins següents:



ACTUAL Tipus Longitud Desnivell Capacitat Diesobertura

correccióper

longitud

correccióper

desnivell

correccióper cap. detransport

correccióper dies

correccióglobal

Coef IPC(2008 a2016)

Coefcorrectiuper edatginys

Cost Op &Mant (inclòsconsumenergètic)

TSF4 Creussans TSF 958 399.14 2 000 138 96% 133% 100% 125% 129% 6% 1.20 156 378TSD6 La Coma delForat TSD 1453.5 329.8 2 400 135 81% 66% 86% 123% 101% 6% 1.20 221 823

Tk Els Feixans Tk 279.1 36.7 900 135 28% 12% 100% 123% 85% 6% 1.30 70 959Telecorda Pla de LaComa 1 118.5 3.5 1 080 135 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1.00 10 796

Telecorda Pla de LaComa 2 119.6 5.5 1 080 135 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1.00 10 796


TSD4 La Basera TSD 1971 603.04 2 000 135 110% 121% 71% 123% 120% 6% 1.40 308 722TSF4 L'Abarsetar TSF 1365 381 1 800 135 137% 127% 90% 123% 138% 6% 1.40 196 111Tk 1 L'Hortell Tk 781 324 750 135 78% 108% 83% 123% 111% 6% 1.30 92 207Tk 3 L'Abarsetar Tk 1035 269 750 135 104% 90% 83% 123% 119% 6% 1.30 99 148Tk 4 Vailets Tk 351.52 66 720 135 35% 22% 80% 123% 84% 6% 1.30 70 020Tk 5 Marrecs Tk 278.2 49.7 700 135 28% 17% 78% 123% 80% 6% 1.30 66 659Telecorda Escola 55 7 1 080 135 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1.00 10 796Cinta Els Planells 57.7 3.5 1 080 135 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1.00 10 796



FUTUR Tipus Longitud Desnivell Capacitat Diesobertura

correccióper

longitud

correccióper

desnivell

correccióper cap. detransport

correccióper dies

correccióglobal

Coef IPC(2008 a2016)

Coefcorrectiuper edatginys

Cost Op &Mant (inclòsconsumenergètic)

TSF4 Creussans TSF 958 399.14 2 000 58 96% 133% 100% 53% 56% 6% 1.20 68 032TSD6 La Coma delForat TSD 1453.5 329.8 2 400 135 81% 66% 86% 123% 101% 6% 1.20 221 823

Tk Els Feixans Tk 279.1 36.7 900 135 28% 12% 100% 123% 85% 6% 1.30 70 959Telecorda Pla de LaComa 1 118.5 3.5 1 080 135 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1.00 10 796



TSF4 les Basses TSF 734 169 1 800 215 73% 56% 90% 195% 175% 6% 1.00 177 420Telecabina la Coma TC 1440 274 1 600 215 58% 37% 57% 195% 142% 6% 1.00 352 990Tk dels Orris Tk 160 23 650 135 16% 8% 72% 123% 73% 6% 1.00 46 783Cinta la Coma 50 3 1 080 135 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1.00 10 796TSD6 La Basera TSD 1971 606.66 2 600 135 110% 121% 93% 123% 129% 6% 1.40 331 192TSD4 L'Abarsetar TSD 1365 381 1 800 135 76% 76% 64% 123% 93% 6% 1.40 238 311Tk 1 L'Hortell Tk 781 324 750 135 78% 108% 83% 123% 111% 6% 1.30 92 207Tk 3 L'Abarsetar Tk 1035 269 750 135 104% 90% 83% 123% 119% 6% 1.30 99 148Tk 4 Vailets Tk 351.52 66 720 135 35% 22% 80% 123% 84% 6% 1.30 70 020Tk 5 Marrecs Tk 278.2 49.7 700 135 28% 17% 78% 123% 80% 6% 1.30 66 659Allarg. Cinta ElsPlanells 70 4.5 1 080 135 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1.00 10 796

Tk Els Planells Tk 100 12 650 135 10% 4% 72% 123% 70% 6% 1.00 45 008



6.2.2.2 Despeses d’administració, emissió forfaits, neu artificial, manteniment de pistes

Com ja s’ha explicat en la introducció del capítol, les despeses d’administració, emissió deforfaits, neu artificial, manteniment de pistes, seguretat de pistes i trepitjat de pistes s’hanestimat en base a la despesa dels remuntadors, segons el gràfic extret de l’ODIT:

6.2.2.3 Costos de funcionament de restauració, escola d’esquí i lloguer

Les despeses de restauració, escola d’esquí i lloguer s’han estimat en base als margesd’explotació que s’han indicat en l’apartat 6.2.1.

6.2.2.4 Serveis externs

Les despeses relacionades en serveis externs (retribució de la comercialització dels forfetsde Vallnord, despeses de notaris, auditors, certificacions, etc...) s’han extret del compte deresultats de l’any 2016. No es preveu cap increment significatiu al llarg de l’horitzó temporalde l’estudi.

6.2.2.5 Assegurances

Aquesta despesa contempla l’assegurança pròpia de SECNOA com a explotadora del campde neu, i també la que contracten els clients (assegurança lligada a la compra del forfait). Elseu cost s’ha extret del compte de resultats de l’any 2016, i no es preveu cap incrementsignificatiu al llarg de l’horitzó temporal de l’estudi.

6.2.2.6 Màrqueting d’esdeveniments

A l’igual que el centre de cost anterior, la despesa s’ha extret del compte de resultats de2016 i no es preveu cap increment al llarg del període de l’estudi.



6.2.2.7 Estudis

Aquest centre de cost contempla la redacció dels estudis necessaris per a la execució de lesinfraestructures projectades. Com ja s’ha explicat anteriorment, malgrat aquest cost s’hagirepresentat en l’apartat d’inversions, només s’ha fet per facilitar-e la lectura, doncs el costdels estudis és proporcional als costos d’inversió. No obstant, no s’han considerat com ainversió, sinó com a despesa, raó per la que s’inclouen en aquest capítol.

6.2.2.8 Finançament

Compte tingut la dificultat per a l’estació d’endeutar-se a causa de les exigències de la Lleide Finances Comunals, el finançament de les grans partides es preveu amb la figura de“Project Finance”. Les inversions que es preveuen finançar mitjançant aquest mecanismesón les relatives als ginys mecànics. El mecanisme és el següent: el Constructor del ginymecànic (o una entitat de finançament) finança l’obra, i el Propietari (SECNOA) retribueix aaquest en funció dels visitants que utilitzen la infraestructura. En cas de major afluència de laprevista, la inversió es rendibilitza més ràpidament, però en cas de que la utilització siguimés baixa que la considerada, és el Constructor qui ha de suportar eventuals costosfinancers, al allargar-se el termini de pagament.



6.2.3 Compte de resultats previsional

A partir de la estimació d’ingressos i despeses, es mostra a continuació el compte de resultats previsional, en un horitzó a 17 anys:

Ingressos:



Despeses:



6.3 TRESORERIA I FINANÇAMENT

A la taula següent es recull les dades de la tresoreria generada i acumulada a partir dels beneficis generats, les fonts de finançament, i dels valors d’inversió iamortització.

Cal destacar que, degut a l’actual llei de finances comunals, la capacitat d’endeutament és pràcticament nul·la. Per aquesta raó, el finançament es preveu enbase a la figura de “project finance”, el que significa que cal la implicació dels constructors dels ginys mecànics.

Compte tingut de la tipologia del mode de finançament, l’import d’aquest s’ha fixat en la part electromecànica dels nous ginys (telecabina, conversió delstelecadires Abarsetar i Basera i nou telecadira les Basses).



7 CONCLUSIÓ

La fase II del Pla Director d’Arcalís reprèn les conclusions del diagnòstic realitzat en primera instància. Com a resultat de la primera fase de l’estudi, es vandetectar una sèrie de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que presenta el domini esquiable.

A partir d’aquest diagnòstic el Pla Director aporta propostes de desenvolupament mitjançant la implementació d’una sèrie d’actuacions. Aquestes actuacionshan estat descrites i valorades econòmicament, i diferenciades en dos grups principals: prioritàries i optatives. Les primeres es consideren bàsiques pelcorrecte desenvolupament de l’estació d’esquí, mentre que les optatives, són propostes, que pel cost d’implementació o degut a altres factors, no esconsideren indispensables.

Les grans inversions proposades en el Master Plan es concentren en 3 àrees geogràfiques: la reordenació i millora del peu d’estació de l’Hortell i lamodernització dels ginys mecànics del sector Portelles/Abarsetar, el desenvolupament del sector de la Coma per tal de convertir-lo en un sector “complert”(amb accés per a tots els clients i pistes per a tots els nivells d’esquiadors) i la reestructuració de la zona de debutants de Planells.

Tot i restant conscients de que la tipologia del client d’Arcalís és un esquiador amb bon nivell i amant de l’esquí “potent”, les inversions proposades pretenencompensar aquest aspecte, permetent ampliar el ventall del client potencial a famílies.

Per acabar, el Master Plan es completa amb el capítol financer, que té per objectiu avaluar la factibilitat econòmica de les actuacions proposades. En efecte,l’estació parteix d’una situació delicada que cal redreçar, tenint en compte la contenció necessària de costos i les dificultat de finançament.

En tot cas, l’estació d’Ordino Arcalís compta amb una sèrie de trets diferencials que permetrien (si fossin potenciats adequadament) garantir un futureconòmic, social i ambiental sostenible del camp de neu, essent el motor econòmic de la Parròquia d’Ordino.

Documents

Construcció de caseta - El Periòdic d'Andorra · FaseII.Propostesdedesenvolupamentdel'estaciód'Ordino-Arcalís Projecte:PlaDirectord'OrdinoArcalís 7 Recercadel’equilibridelacapacitatdelsremuntadors,lespistes