La indústria gironina, especial-ment les empreses exportadores,són les que millor estan afrontantla crisi. Així, les companyies de lescomarques gironines van expor-tar en el primer trimestre de l’anyproductes valorats en , mi-lions d'euros, la qual cosa suposaun creixement del , respecte almateix període de . L’evolucióde les exportacions de Girona éssuperior a l’increment mitjà català(+,) i lleugerament per sota lesdel conjunt de l’Estat (,).

Segons la Secretaria d'Estat deTurisme i Comerç, amb dades dela Direcció General de Duanes, laprincipal partida d’exportació deles empreses gironines és la de«carn de porcí fresca, refrigeradao congelada».

Aquesta partida representaunes vendes a l’exterior superiorsals milions d’euros fins el mesd’abril, gairebé un del total deles exportacions de les empresesde la demarcació.

Pel que fa als mercats de destí,especialment els països de la UnióEuropea, sobretot França i Ale-manya, són els principals clientsde les companyies gironines.

Tant a Girona com a Catalunya,

les importacions creixen més queles exportacions.

Així, el dèficit comercial de Ca-talunya durant els quatre primersmesos de l'any s'ha situat en., milions d'euros, xifra queha suposat un creixement inter-

anual del , i ha situat la taxade cobertura al ,.

Productes tecnològicsLes vendes a l'exterior de pro-ductes catalans amb un contingutbaix i mitjà-alt van avançar un

, i un ,, respectivament, enel primer trimestre. Segons dades de l'Institut d'Esta-dística de Catalunya (Idescat), toti que les exportacions catalanesvan ser inferiors a la mitjana es-panyola, les vendes de productes

industrials van suposar el ,del volum total d'Espanya.

Són especialment significati-ves les exportacions catalanes denivell tecnològic alt, que van re-presentar el , del total en elconjunt de l'Estat.

GIRONA | ORIOL PUIG

Les famílies malgastenun 16% d’energiaLa pujada de les tarifes dela llum posa sobre la taula lanecessitat de l’estalvi>PÀG 2

PÀGINES D’AGRICULTURA I RAMADERIA

El Camp

Economia i Empresa DdG

Xàfec de males dadeseconòmiquesAnàlisi i articles d’opiniósobre les dades fetespúbliques aquesta setmana>PÀG 3 i 5

Les exportacionsgironines creixen un8,8% fins el mes d’abril

La desacceleració econòmica sembla que no passa factura a lesfirmes exportadores de la demarcació, que en el primer quadrimestrede l’any han venut a l’exterior per valor de 1.209 milions d’euros

�

El tràfic de contenidors al Port de Barcelona creix un 9% aquest any.

DIARI DE GIRONA

Núm. 436 | Diari de Girona | Dissabte, 28 de juny de 2008

El 80 per cent de les suredes de Catalunyasón de les comarques gironines>PÀG 9

Importacions Creixement internaual (%) Exportacions Creixement internaual (%)

GIRONA

14,8%

8,8%

Font: Secretaria d’Estat de Comerç / Direcció General de Duanes INFOGRAFIA DDG

BARCELONA

4,0%

3,5%

TARRAGONA

14,0%

24,4%

LLEIDA

7,6%

8,01%

� EN XIFRES

Comerç exterior a CatalunyaEXPORTACIONS I IMPORTACIONS (GENER-ABRIL 2008/2007)

GALA BENÈFICA SSTUDIO X FUNKYUn any més Studio X Funky organitza una gala solidària dedicada als menys afavorits. Gràcies al suport d'alumnes, pares i col·laboradors elpròxim 29 de juny celebrarem en dos passis la nostra gala. Una a les 17.00 h i una altra a les 19.30 h al teatre MUNICIPAL DE GIRONA.

Comptarem amb coreògrafs nacionals en diversos espectacles i la col·laboració de ballarins de «FAMA» i «FAMA SCHOOL».

Aquest any volem ajudar un poblat que està al nord de GÀMBIA anomenat CHAMOI. En aquest poblat la malaltia de la malària i la falta de nu-trició fan que l'índex de mortalitat infantil estigui en un 53% abans dels 8-9 anys. Un altre motiu de mortalitat és la falta de medicaments jaque les ajudes que arriben són mínimes.

L'ONG Besalú Solidaris, ja fa 3 anys que està treballant en aquest poblat en la lluita contra la malària, la nutrició adequada per a nens i an-cians, i l'aportació en medicaments i llavors per a l'autosuficiència.

L'objectiu és poder proveir tot el poblat de mosquiteres perquè l'índex de malària baixi. La construcció d'un petit dispensari on s'emmagat-zema i reparteix medicaments de primera necessitat que ja està en actiu. El repartiment de material escolar i llavors per als camps fa que totesles famílies puguin tenir una alimentació diària, cosa que ara és inexistent.

També celebrarem el gran èxit de THE GROUP, que és el grup professional de l'escola, que són ja molts els contractes per tot l'Estat. Han ac-tuat a Tàrrega, Salamanca, Vitòria... amb l'espectacle «CART».

DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona 2�ECONOMIA I EMPRESA

La Comissió de Medi Ambientva aprovar aquest dijous, perunanimitat, una proposició no dellei del Grup Parlamentari Cata-là per la qual insta el Govern aaprovar un pla, abans de finalit-zar , i d’acord amb les co-munitats autònomes, per a lasubstitució progressiva i defini-tiva, en el termini de tres anys, deles bombetes de filament incan-descent per les de baix consum.

El text, que incorpora una es-mena del Grup Socialista i una al-tra del Grup Popular, demana al’Executiu que aquest projecte desubstitució de bombetes es re-alitzi establint mesures de ca-ràcter social per a ús domèstic, ique tingui com a destinatàrise lesfamílies amb menys recursoseconòmics. Així mateix, reclamaque aquest pla tingui en comp-te tots els àmbits d’actuació pos-sibles, tant en el residencial comen edificis públics, en el sector in-dustrial i en l’empresarial, tal

com estableix l’Estratègia Espa-nyola de Canvi Climàtic i energianeta, horitzó --,aprovat en el Consell de Ministresel de novembre de , segonsuna proposta del Consell Nacionaldel Clima.

El diputat gironí Pere Macias,que va defensar la iniciativa, va ex-plicar que per aplicar correcta-ment aquesta mesura caldria lasubstitució de « milions debombetes». Per la seva banda, eldiputat del PP Àngel Pintado vaapuntar que per poder desenvo-

lupar aquest pla caldria la revisiódel preu de la bombeta de baixconsum, «que costa al voltant de euros»

El parlamentari socialista, JuanCallejón va comentar que a travésd’aquesta iniciativa Espanya«aconseguiria un desenvolupa-ment sostenible i pal·liaria elsefectes del canvi climàtic», i vaindicar que, malgrat que les llumsde baix consum són més cares, «elciutadà ho recuperaria un anydesprés en la seva factura ambaquest estalvi».

EUROPA PRESS / DdG | MADRID

Bombetes de baix consum enlloc de les incandescents

La pujada de les tarifes de lallum a partir de l’ de juliol, a mésd’aixecar les crítiques dels con-sumidors, torna a posar sobre lataula la necessitat de l’estalvi en-ergètic, tant per raons econòmi-ques com mediambientals.

Un tema que ha estat abordatfins i tot per la Comissió Europea,que ha aprovat un pla d’accióperquè els europeus arribin aconsumir un menys d’ener-gia fins a l’any . Les autoritatsde Brussel·les calculen queaquest percentatge és l’equivalental que es malgasta en l’actualitat.El malbaratament del consumenergètic en els domicilis és res-ponsable del del total.

Rebaixar el consum energètica casa és possible. Cada llar ha deplantejar-se un pla particulard’estalvi, que pot passar per apli-car una sèrie de petites accions.L’Institut per a la Diversificació iEstalvi d’Energia, dependent delMinisteri d’Indústria, ha publicatla Guia Pràctica de l’Energia. Estracta d’un manual on es detallentotes i cada una de les mesuresque podem aplicar el dia a dia.

Alguns consells útils a teniren compte és que petites millo-res en l’aïllament poden com-portar estalvis energètics i eco-nòmics de fins a un en cale-facció i en aire condicionat. Unacapa de centímetres de suro, fi-bra de vidre o poliuretà té la ma-teixa capacitat aïllant que unmur de pedra d’un metre de gru-ix.

En l’aire condicionat es po-den aconseguir estalvis d’energiasuperiors al instal·lant ten-dals a les finestres on més dónael sol, evitant l’entrada d’aire ca-lent en l’interior de l’habitatge iaïllant adequadament murs isostres. Els electrodomèstics sónresponsables de més del delconsum d’energia elèctrica a casa.El frigorífic, per si mateix, és res-ponsable del de la facturaelèctrica. Si tots els frigoríficsexistents a Espanya canviessin aclasse A es produiria un estalvid’energia que equivaldria a des-connectar de la xarxa a unes. llars. Malgrat la creençapopular, rentar els plats a màpot resultar més car que si s’uti-litza els rentavaixelles de mane-

ra eficient. Fregar a mà amb aiguacalenta pot ser un més carque si es fa amb uns rentavaixe-lles eficient a plena càrrega.

GIRONA | DdG

Les famílies malgasten un 16% d’energiaLa Comissió Europea ha aprovat un pla d’acció perquè els europeus redueixin el consum un 20% en dotze anys�

A l’hora de comprar un electrodomèstic és bo fixar-se en el seu consum i eficiència energètica.

DIARI DE GIRONA

Bombeta de baix consum.

DIARI DE GIRONA

Electrodomèstics eficientsEls equips amb etiquetatgeenergètic A, A+ i A++ són els

més eficients i poden estalviar moltsdiners.

PotènciaNo elegir aparells mésgrans ni més potents del que

es necessita. És llançar diners i mal-gastar energia.

NetejaEl manteniment adequat i laneteja dels electrodomèstics

prolonga la seva vida i contribueix al’estalvi.

TemperaturaA l’estiu, situar el termostat del’aire acondicionat a una tem-

peratura de 25º.

ConsumEl frigorífic i la televisió sónels electrodomèstics de més

consum global, encara que tenen po-tències molt inferiors a altres elec-trodomèstics.

BitèrmicsRentaplats i rentadores bitèr-miques contribueixen a l’estal-

vi energètic.

DisplaysApagar televisors i equipsamb finestres digitals

(displays) quan no s’utilitzen.

EstalviElegir ordinadors i impressoresamb sistemes d’estalvi d'ener-

gia.

MicroonesMicroones i olles ràpides apressió també contribueixen a

l’estalvi energètic.

LLumEn els punts de llum que esti-guin encessos més d’una hora

al dia s’aconsella instal·lar làmpadesde baix consum.

10

9

8

7

5

6

4

3

2

1

CONSELLS PER ESTALVIAR

de bombetesSegons Pere Macias, per aplicar cor-rectament la mesura faria falta can-viar fins a 350 milions de bombetes,que estalviarien fins a sis milions i migde tones de CO2, un 3% del consum.

MILIONS

LA XIFRA

ENTREGA SEAT IBIZALa guanyadora del sorteig del cotxe Seat Ibiza 1.2 dins la campanya de promocióde vendes del Tercer Aniversari del centre comercial Espai Gironès ha estat IngridSánchez Dalmau, de la Cellera de Ter (Girona). L’entrega es va realitzar el dijous 26de juny, a les 6 de la tarda, a les instal·lacions del concessionari Proauto a Girona.El cotxe és el nou model Ibiza de la marca Seat 1.2 12 v gasolina 70 Cv, 5 portesamb aire condicionat. Per tercer any consecutiu, el centre comercial ha fet entregad’un cotxe dins la seva campanya de celebració de l’aniversari al mes de maig.

La promoció de vendes consistia que els clients del centre comercial havien de pre-sentar un tiquet de compra i/o consumició mínim de 20 euros de qualsevol delsestabliments del centre comercial per tal de participar en el sorteig del cotxe.La promoció de vendes va ser del 16 de maig fins al 7 de juny. Durant tot aquestperíode el cotxe va estar exposat a l’entrada principal del centre comercial.

La guanyadora, Ingrid Sánchez Dalmau; Joan Pau Ventura, adjunt a gerència Proauto Seat;Pau Jordà, gerent d’Espai Gironès.

Diari de Girona | DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 ECONOMIA I EMPRESA �3

mb aquestes dades, elministre de Treball,Celestino Camacho,arribava a pronosticar

per a l’any que ve una taxa dedesocupació entorn de l’onze percent, a partir del , per cent actual,el que suposarà que la xifra d’atu-rats, l’any que ve, s’elevarà fins alsdos milions i mig. I per completaraquesta funesta dada, n’hi ha més:la caiguda de la recaptació fiscal,que fulmina el superàvit. El supe-ràvit es redueix un per cent i larecaptació de les empreses cau un per cent; els beneficis de les so-cietats resulten negatius per pri-mera vegada des de fa cinc anys,L’IVA del consum interior va de-créixer gairebé un per cent.

La venda de pisos es desplomaun per cent en el primer tri-mestre... Fins i tot Pedro Solbes, ge-neralment optimista, ha abando-nat aquests tons per sumar-se aconsideracions més negres: lacongelació del sou dels alts càrrecsnomés té efecte psicològic, l’IPCtancarà aquest any en el percent, i la paga dels euros noserveix per frenar la forta caigudade l’economia, assenyala. Diu tam-bé el vicepresident que el creixe-ment de l’economia no arribarà aldos per cent aquest mateix any, ique la riquesa nacional creixeràencara menys l’any que ve. Podrienrevisar-se aquestes previsions, aramateix establertes en el , percent, a l’hora d’elaborar els Pres-supostos Generals de l’Estat.

Juntament amb les veus gover-namentals de Corbacho i de Sol-bes, hi ha una altra veu de l’Estat,la del governador del Banc d’Es-

panya, Miguel Ángel FernándezOrdóñez, no menys greu i pre-ocupant, que invita a prendre me-sures. «Ens juguem que l’ajust si-gui llarg i costós i hem d’evitar-ho»,va dir referint-se a les mesuresexposades pel cap del govern, pro-bablement insuficients.

«Van en la bona direcció», va dir,si bé va animar els agents socialsi grups polítics a fer aportacionsque les facin més ambicioses, par-ticularment en el terreny laboral,en assenyalar que «resulta urgent

reforçar els incentius a la recercaactiva d’un lloc de treball, fomen-tar la generació d’ocupació establei facilitar la mobilitat geogràfica isectorial dels treballadors a través

de les reformes pertinents». I va demanar, sobretot, reformar

el sistema de negociació col·lecti-va perquè no estiguin tan vincu-lades les alces salarials a la infla-

ció. És aquest un dels temors del’Administració: que les alces sa-larials acabin d’arruïnar les ex-pectatives de les empreses, ja sum-mament debilitades...

Així les coses, no sorprèn que elspartits del Congrés, tots a una,forcessin que el cap del Governcomparegui en el ple de la setma-na que ve per explicar les mesuresque el seu govern pensa adoptarper afrontar la crisi econòmica. Unpaquet de reformes que al mateixcap de l’oposició, Mariano Rajoy,li semblen insuficients i fins a«una broma», encara que el PP de-clara que vol ajudar el Govern asortir de la crisi amb crítiquesconstructives i propostes més concretes i ambicioses. En el PSOEpreocupa la soledat a que estàconduint la crisi econòmica: enpocs dies s’ha vist «sol contra tots»i de manera creixent preocupat peruna eventual aproximació entre PPi CiU...

A

Definitivament, estem en plena i severa crisi econòmica. Les dades que ens vénen a sobre, segons els responsables de l'assignatura Economia i Finances,són serioses amenaces, i agreujaran les dades relatives, sobretot, al creixement econòmic i a l'atur. Ja és sabut que una cosa condueix a una altra, i quecada disminució d'un punt en el PIB, producte interior brut, equival a l'increment automàtic de dos-cents mil llocs de treball nets

Ja hem superat la controvèrsia sobre les denominacions sobre si és crisi o desacceleració

Xàfec de pèssimes dades econòmiques

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el vicepresident, Pedro Solbes, al Congrés dels Diputats.

EFE

José CaveroMADRID

De nou, el president Zapatero ha volgut implicar els participants enel diàleg social, els anomenats agents socials, en l’acte de presenta-

ció de les fórmules o «receptes contra la crisi». L’informe del president te-nia extraordinària expectació, que no es va veure defraudada pels assis-tents, encara que potser sí pels continguts de l’informe. Són diverses lesmesures que reclamen l’atenció dels observadors, d’entre aquesta vinte-na anunciades ahir: primera, que l’Estat congela els salaris dels seus altscàrrecs. I després, l’augment de les línies de l’ICO per a Pimes i Habitatgeoficial, un nou Pla Renove, la reforma que preveu l’obertura a l’entrada decapital privat en Aena, a Renfe i Ports, la modernització de la Formacióprofessional, o les mesures per augmentar la competitivitat dels serveis.Potser aquesta última pot ser la reforma més revolucionària: la transposi-ció d’una directiva de la qual diu el Govern que podria reduir els preus queels consumidors i empreses han de pagar en activitats com la distribuciócomercial, els col·legis privats, l’hostaleria o les gasolineres...

�

Reformes més o menys revolucionàriesFernández Ordóñez convida a prendre mesures: «Ensjuguem que l’ajust sigui llargi costós i hem d’evitar-ho»

La transposició de la directivade serveis podria ser lareforma més revolucionàriade les presentades

DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona 4�ECONOMIA I EMPRESA�BORSA I MERCAT

BORSA I MERCAT

a 67,02 0 67,02 67,02

44,10 0,00 808 44,10 44,10

80 12,5 80 70

10 9,5 -1,55 9,65 9,5

7,78 0 7,78 7,78

8,35 0 8,35 8,35

1,25 0,8 1,25 1,24

18 0 18 18

10,52 0 10,52 10,52

7,62 0 7,62 7,62

5,16 0,00 5,16 5,16

Cat Patrimon 14,35 -0,55 14,43 14,35

Celo 5,45 0 5,45 5,45

Cem.Molins 16,9 0 16,9 16,9

200 0 200 200

C.TARRA.DC88 100 0 100 100

12,5 8 12,5 11,5

9,23 0,00 9,23 9,23 9,23

Damm 9,99 0 9,99 9,99

Inv. 5,18 0 5,18 5,18

Daymio Inv. 1,07 0 1,07 1,07

17,45 0 17,45 17,45

27,03 -0,11 27,19 27,03

35,00 8,86 35,00 31,90

sa Energ. 9,4 -3,09 9,7 8,8

Fomento Bal. 4,5 0 4,5 4,5

8,02 0 8,02 8,02

65,00 0,00 65,00 65,00

b. Comp. 15,53 0 15,53 15,53

GR.Fiatc 7,85 0,64 7,90 7,80

92 0 92 92

Inmofiban 6,01 0,00 6,01 6,01

13,86 0,00 13,86 13,86

91,50 0 91,50 91,50

1,50 0,00 1,50 1,50

1,15 0 1,15 1,15

v. Patrim. 45,47 1,52 45,47 44,78

31,5 0 35 20

12,83 0,00 12,83 12,83

Liga Mobilia 144,94 3,32 144,94 140,13

7,37 0,00 7,37 7,37

4,48 0,22 4,48 4,47

6,14 0,16 6,14 6,13

MOTIVASA 17,99 0 17,99 17,99

Mutualsasa 12,09 -0,17 12,11 12,09

11,26 0 11,26 11,26

Schola Inv. 11,33 0 11,33 11,33

36,00 0,00 36,00 36,00

VALOR PREU DIFERÈNC. MÀX. SEM. MÍN. SEM.

L'Íbex s'enfonsa un 2,6 per cent durant la setmana EL SELECTIU VA TANCAR EN 12.089,80 PUNTS I DUU PERDUT UN 20,37 PER CENT EN EL QUE VA D'ANY

L'Íbex 35 es va enfonsar un 2,6% du-rant la setmana, tenallat per la recru-descència de les tensions financeresi la imparable escalada de la inflacióper culpa del petroli, sense senyalsd'esperança que apuntin que els pro-blemes derivats de la crisi de les hi-poteques escombraries nord-ameri-canes estiguin superats.

El selectiu madrileny duu perdut un20,37% en el que va d'any, i en la jornadad'avui va marcar el seu nivell més baix desd'agost de 2006, al perdre la cota psicolò-gica dels 12.000 punts i situar-se en 11.885enters en un moment de la negociació.

En concret, l'Ibex estrenarà el dillunsen els 12.089,80 punts, després que elBanc Central Europeu insistís en repeti-des ocasions aquesta setmana en la pos-sibilitat de pujar els tipus d'interès al juliolper a atallar la inflació, el que podria agreu-jar les reticències dels bancs a prestar-se

diners i endurir lacrisi de liquiditat.

Precisamentahir es va conèixerque l’Índex dePreus de ConsumHarmonitzat(IPCA) a Espanyava situar la seva

taxa anual en el 5,1% en el mes de juny, elque suposa quatre desenes més que en elmes anterior, i el nivell més alt registratdes que l'INE va començar a elaborar lasèrie. Fa un any l'IPC harmonitzat estavaen el 2,5%, pràcticament la meitat de lataxa actual.

En l'ànim dels inversors pesa la impa-rable escalada del petroli, ja que ahir el ba-rril de cru Brent, de referència a Europa,va marcar el seu rècord històric al situar-se per sobre dels 140 dòlars, i podria arri-bar als 170 si es compleixen els pronòs-tics del president de l'Organització de Paï-sos Exportadors de Petroli (OPEP).

El selectiu madrileny es va tenyir de ver-mell, ja que només cinc valors van acabarel còmput setmanal amb guanys. Iber-drola Renovables va protagonitzar les pu-jades (+5,68%), després d'anunciar un am-biciós pla estratègic amb una inversió de18.800 milions fins a 2012 per a convertir-se en referent mundial d'energies netes i

L’Euríbor, indicador al que es referencien la granmajoria de les hipoteques a Espanya, tancaràjuny en el 5,3% i marcarà el seu rècord històricdes que va néixer al gener de 1999.

Aquest valor mensual polvoritza l'anteriormàxim històric del 5,248% registrat a l'agost de2000 i reflecteix les expectatives de la banca euro-pea sobre les dificultats d'accedir a la liquiditat isobre el previsible encariment del preu del diner.

En el cas que l’Euríbor tanqui amb el valor migactual de 5,3%, l'usuari d'una hipoteca mitja de150.000 euros a 25 anys al que li toqui revisióanual al juny haurà de pagar 76 euros més dequota al mes, i 913 euros més a l'any.

L’Euribor va estrenar juny amb una taxa diàriadel 5,097% i dijous passat va pujar al 5,408%,després que els advertiments del Banc CentralEuropeu (BCE) sobre una possible pujada de tipusel pròxim mes de juliol per a atallar la inflació dis-paressin l'indicador fins al 5,418% el dia 6.

Els analistes coincideixen que l’Euribor es man-tindrà en nivells elevats per la persistència de ten-sions en el sector financer internacional i agreuja-rà les dificultats de les famílies per a pagar la lletra

fins que l'institut emissor flexibilitzi la seva políticamonetària.

Segons el director general de Caixa Catalunya,Adolf Todó, l'indicador al que els bancs es prestendiners entre si continuarà la seva escalada alcista ipodria arribar fins al 6% en un any.

L’Eurostoxx 50 va tancar la setmana amb unareculada de 86,31 punts, el que equival al 2,52per cent i va quedar en 3.340,27 enters.L'or negre segueix sense donar treva i la sevaescalada en aquests últims cinc dies va ser la prin-cipal causa de la caiguda de les borses del VellContinent. Aquest considerable augment del cru,unit a les dolentes expectatives procedents delsector financer, van llastrar les borses europees.Només el dimecres, davant la baixada del petroli,els inversors van aprofitar per a comprar títols, elque va permetre una forta pujada del mercat.

ÍBEX 35 TANCAMENT SETMANAL: 12.089,80

TÍTOL ANTERIOR SETMANAL MÀXIM MÍNIM EFECTIU VOLUM AL MES SETMANAL AL MES ANY

Abengoa 21,14 20,08 21,16 20,08 29.641.090 1.445.932 319708 -5,01 -11,35 -16,96

Abertis A 17,12 16,00 17,13 15,84 220.639.716 13.386.411 2177761 -6,54 -22,48 -27,40

Acciona 159,35 152,15 153,20 146,10 258.831.687 1.722.150 291399 -4,52 -10,32 -29,84

Acerinox 15,03 14,82 14,85 14,57 101.283.333 6.899.893 1671356 -1,40 -15,60 -11,94

ACS 33,74 31,77 33,62 31,77 286.420.938 8.787.411 1502070 -5,84 -11,92 -21,85

B. Popular 9,37 9,02 9,80 9,02 817.768.276 85.537.813 15623677 -3,74 -21,57 -22,91

B. Sabadell 5,53 5,46 5,61 5,43 109.682.014 19.973.163 4298590 -1,27 -21,44 -26,32

Banesto 9,90 9,79 10,06 9,66 32.813.904 3.367.356 657590 -1,11 -18,55 -26,45

Bankinter 8,03 7,60 7,96 7,55 124.549.089 16.207.355 2534657 -5,35 -24,38 -39,44

BBVA 12,98 12,35 12,97 12,35 2.147.483.647 202.065.592 35881706 -4,85 -11,47 -26,31

Bolsas y Mercados 25,36 24,60 25,07 24,60 118.218.370 4.762.761 782328 -3,00 -20,49 -47,21

Cintra 8,11 7,59 7,78 7,48 160.249.356 20.842.696 3014033 -6,41 -19,00 -26,52

Corp. Mapfre 3,21 3,09 3,19 3,09 105.882.309 33.864.680 9455844 -3,74 -2,83 2,59

Criteria 4,13 3,83 4,06 3,83 102.925.544 26.033.740 5145718 -7,26 -11,95 -25,92

Enagas 18,10 17,96 18,25 17,47 188.815.463 10.586.646 2095875 -0,77 -5,12 -10,16

Endesa 32,15 31,30 32,16 31,03 139.854.788 4.431.903 903256 -2,64 -5,78 -13,89

FCC 39,86 39,32 40,60 38,86 108.248.888 2.750.325 634208 -1,35 -5,71 -23,50

Ferrovial 39,85 39,32 40,97 38,25 211.583.422 5.376.927 1018687 -1,33 -14,50 -18,29

Gamesa 33,65 32,00 34,48 32,00 400.358.718 12.132.385 2169395 -4,90 9,69 0,06

Gas Natural 35,60 36,69 36,69 35,85 188.150.615 5.210.945 1102956 6,03 -6,36 -8,32

Grifols 19,44 19,61 20,53 19,61 160.552.994 8.011.539 1500663 1,74 14,99 21,42

Iberdrola 8,56 8,47 8,60 8,37 1.374.266.991 162.103.088 36254395 -1,05 -13,75 -18,56

Iberdrola Renovables 4,58 4,84 4,84 4,50 183.674.057 38.956.930 7209775 11,05 8,88 -14,34

Iberia 1,71 1,73 1,75 1,64 89.080.456 53.156.012 12527664 2,33 -37,32 -42,33

Inditex 30,00 28,38 29,45 28,11 406.173.443 14.119.602 3130224 -5,40 -19,35 -32,46

Indra 16,81 16,38 16,66 16,32 87.778.419 5.332.790 914179 -2,56 -10,20 -11,84

REE 42,40 42,05 42,30 40,67 177.482.015 4.299.089 970273 -0,83 7,78 -2,75

Repsol YPF 25,89 24,75 25,66 24,61 1.072.325.363 42.700.537 9271542 -4,40 11,68 1,49

Sacyr. Valle. 20,01 20,43 20,43 19,46 41.043.269 2.080.184 446414 4,15 -7,14 -23,20

SCH 11,96 11,69 12,16 11,69 2.147.483.647 301.469.124 59491130 -2,26 -7,37 -20,96

Técnicas Reunidas 53,60 53,20 54,75 50,95 69.313.375 1.317.603 249657 -0,75 9,79 17,71

Telecinco 8,12 7,93 8,25 7,76 115.277.178 14.393.070 2758437 -2,34 -38,48 -54,71

Telefonica 16,96 16,76 17,18 16,76 2.147.483.647 159.921.889 38343625 -1,18 -7,91 -24,57

Union Fenosa 39,32 38,27 39,17 37,74 236.230.649 6.169.146 1300936 -2,67 -10,10 -17,15

DIVENDRES TANCAMENT DADES ACUMULADES DE LA SETMANA VOLUM MIG DIFERÈNCIES EN %

Abengoa

Abertis A

Acciona

Acerinox

ACS

B. Popular

B. Sabadell

Banesto

Bankinter

BBVA

Bolsas y Mercados

Cintra

Corp. Mapfre

Criteria

Enagas

Endesa

FCC

Ferrovial

Gamesa

Gas Natural

Grifols

Iberdrola

Iberdrola Renovables

Iberia

Inditex

Indra

REE

Repsol YPF

Sacyr. Valle.

SCH

Técnicas Reunidas

Telecinco

Telefonica

Union Fenosa

Evolució setmanal

COMENTARI

Acates Inv.

A.Sabadell B

Ag. Valencia

AMCI Prom

Amymod 02

Artai 2000

Artlumo

Ayco

Bolsasur Inv.

Botilan Inve

Cambrils Fin

Cat Patrimon

Celo

Cem. Molins

Cevasa

C.Tarra DC8

D.E.S. Anclaj

Daf Inv.

Damm

Dapa Inv.

Daymio Inv.

Demosa

Ercia

Estabanell

Fersa Energ.

Fomento Bal.

Freston Swan

Gaesco Hldg.

Gib. Comp

GR. Fiatc

Inmofiban

Inm. Caja Hip.

Inv. Patrimon.

Inverpyme

Inv.patrim.

InverFiatc

Libertas 7

Linker Inv.

Liga Mobilia

Micron Inv.

Migiom

Millenium IN

Motivasa

Mutualsasa

Parvati Inv.

Schola Inv.

Sergrobe Inv.

Uncavasa

BORSA DE BARCELONA

Índexs sectorials COTITZACIÓ DIFERÈNCIA

1.122,23 -20,04

1.593,42 -49,58

1.016,51 -36,60

1.677,76 -106,17

964,79 -31,47

954,44 -34,76

286,95 -16,79

314,36 -18,28

2.289,50 -29,27

Elèctriques

Bancs

Químiques

Ciment, Const. i Immobiliàries

Metal.lúrgia

Alimentació i Agricultura

Tèxtils i Papereres

Comerç i Finances

Serveis i Diversos

La setmana Tancament: 933,58

L’Euríbor tancarà el juny en el 5,3 per cent

L’Eurostoxx perd sencersllastrat pel petroli

L'INDICADOR MARCARÀ EL SEU RÈCORD HISTÒRIC DES QUE VA NÉIXER FA MÉS DE 8 ANYS

L’EURO

1€: 1,574 $EURO/DÒLAR

La setmana

La setmana Tancament: 3.340,27

EUROSTOXX 50

guanyar 1.000 milions.En el segon lloc del rànquing es va si-

tuar Gas Natural (+3,06%) que ha assolitun crèdit de 300 milions d'euros que li per-metrà finançar els pròxims anys el seu plainternacional d'inversions, i en el tercer,Sacyr Vallehermoso (+2,10%).

Iberia va ocupar el tercer lloc de guanys(+1,17%), a pesar del rècord registrat avui

pel barril de cru, i Grifols (+0,87%) l'apos-ta del qual pel negoci del plasma li perfilacom un valor refugi per als inversors, enel cinquè.

Els inversors van situar a Criteria al cap-davant dels valors que més han perdut enla setmana, un 7,26 per cent. Després vancol·locar a Abertis (-6,54%), i a Cintra(-6,41%).

Els valors de labanca no vanescapar alsnúmeros vermellsarrossegats permales notíciesfinanceres de fora

1.200

1.150

1.100

1.050

1.000

950

900

El mes

23/05 30/05 06/06 13/06 20/06 27/06

1,580

1,575

1,570

1,565

1,560

1,555

1,550Dv Dl Dm Dc Dj Dv

990

980

970

960

950

940

930Dv Dl Dm Dc Dj Dv

3.460

3.440

3.420

3.400

3.380

3.360

3.340Dv Dl Dm Dc Dj Dv

L'any

1.250

1.200

1.150

1.100

1.050

1.000

950

15 de juny 2007 27 de juny 2008

12.600

12.500

12.400

12.300

12.200

12.100

12.000

La setmana

17.000

16.000

15.000

14.000

13.000

12.000

11.000

L’any

Dv Dl Dm Dc Dj Dv15 de juny 2007 27 de juny 2008

n fantasma recorre l'economiamundial, l'«estanflació». Des-prés de gairebé dècada i mitja-na de creixement ininterrom-

put amb estabilitat de preus, la denominadaEra de la Gran Moderació, el panorama hacanviat de manera radical. Durant aquestllarg període, el món va oblidar el malsonde mitjans i finals dels anys setanta quan elsbrutals increments dels preus del petroli de-cretats per l'OPEP el i el van des-encadenar un fenomen inèdit i consideratimpossible pel paradigma keynesià llavorsdominant, l'aparició simultània d'un aug-ment persistent i continuat del nivell de pre-us i la d'un estancament de l'economia.

El problema és que s'està gestant un es-cenari inflacionista que en coincidir ambuna crisi financera, causada en gran mesuraper una política monetària irresponsable,no s'està combatent amb el vigor necessari.L'espectacularitat de les pertorbacions fi-nanceres internacionals, el temor a uncol·lapse dels sistemes de pagaments i lapor d'una recessió global oculten un proble-ma més greu i perillós per a l'economia

mundial a l'horitzó del curt i del mitjà ter-mini, l'estanflació. L’amenaça és més granperquè, a diferència del que ha passat fa tresdècades, les taxes d'inflació no són tan ele-vades com llavors, el que en aparença relati-vitza la necessitat de mesures urgents.

Llavors, com ara, els bancs centrals nohan respost amb fermesa a les tensions in-flacionistes creades per una actuació moltexpansiva durant els últims tres lustres i ac-centuades en l'actualitat per l'encarimentdel petroli. Aquest episodi constitueix unxoc d'oferta negatiu que incrementa els cos-tos de producció de les empreses i tambéincideix de manera directa sobre els preusal consum. En altres paraules exerceix efec-tes depressors sobre l'activitat productiva iestimulants sobre la inflació. La majoria deles autoritats monetàries a escala global handesplegat estratègies d'acoblament i/o deconvalidació davant aquest panorama; aixòés, no han pres seriosament l'amenaça in-flacionista i van ajudar a generar «bombo-lles d'actius» només sostenibles sobre labase d'una expansió creditícia permanent.

Quan han esclatat, les males inversions il'endeutament d’economies i empreses im-pulsats per una estratègia monetària laxas'han tornat insostenibles. Com més tempses tarda a atacar el problema inflacionista,més dur serà l'ajust i més tardarà a materia-litzar-se la recuperació de l'economia. L’ex-periència mostra la inexistència d'una rela-ció d'intercanvi estable entre inflació, crei-xement i ocupació. Seria absurd i suïcidaoblidar que les economies que més van dei-xar avançar la inflació van ser les últimes atornar a creixements estables i sostinguts.

U

Diari de Girona | DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 OPINIÓ�ECONOMIA I EMPRESA �5

QUAN NO SABEM A QUINPORT ENS DIRIGIM ...

«Quan no sabem a quin port ens dirigim,tots els vents ens són desfavorables» (Sèneca)

questa frase de l’antic pensa-dor continua essent totalmentvigent avui en dia (malgrat quefa anys que existeixen els vai-

xells a vapor i motor), i té un sentit aturar-nos a pensar amb ella en aquests momentsen què els vents que bufen son més forts ivénen de tots costats.

És obvi que sempre hem de tenir clar onanar, però en moments en què l’entorn ésfavorable la «navegació» es més fàcil o méscòmoda.

Quan l’entorn es complica és quan mésnecessari es fa tenir clar el «port» a on vo-lem anar.

En l’àmbit d’empresa la complicació del’entorn hem de veure-la no només en lesdades macro i de l’exterior, que evident-ment s’han de tenir en compte, sinó tambéen els indicadors interns que són els queens donen el primer avís que tenim tem-poral a la vista, i que ens han de provocaruna reacció immediata.

Aquesta reacció és la que ens ha de por-tar a reflexionar sobre què volem i a on vo-lem anar. Reflexió que en petites empresesés feta per l’empresari individualment peròmillor si ho pot compartir amb professio-nals que el puguin assessorar correcta-ment, i que en empreses de més magnitudha de ser una reflexió de tot l’equip direc-tiu.

La decisió a què arribem ens marcaràel/els objectius a aconseguir, així com laseva mesura, terminis i responsables. Iaquests objectius només els aconseguiremsi establim els corresponents plans d’acció.

Quant als plans d’acció, crec que és fo-namental que els pensin i proposin les ma-teixes persones o equips que els hagin deexecutar. És bàsic el convenciment i la im-plicació per aconseguir l’èxit i arribar al ob-jectiu previst.

En establir els plans d’acció és quan enshem d’aprofitar dels “vents” (en cenyidatambé s’avança), així com descobrir i iden-tificar les oportunitats que segur existeixenquan a l’exterior hi ha turbulències.

Estic segur que aquestes curtes refle-xions són conegudes per tots, però no perconegudes vol dir que les utilitzem sem-pre. Per això crec bo recordar-les, ja que enmoments de «vents desfavorables» ésquan més necessari és portar-les a la pràc-tica.

A

CONSELLER DELEGAT D’ANTEX I MEMBRE DEL CONSELLASSESSOR DE FÒRUM CARLEMANY

Joan Lluís Rami

TORNEN LES VELLESMALES ÈPOQUES

Lorenzo Bernaldo de Quirós

«És fonamental que els plans d’accióels pensin i proposin les mateixespersones o equips que els hagind’acabar executant»

Un any més, el sopar a benefici de la Fundació Astrid-21 ha estatun èxit tant per l’assistència com pels regals cedits desinteressa-dament per hotels, empreses i comerços.

Els Premis a la Solidaritat i a la Integració van reconèixer l’em-presa Macfont, Hipercor Girona i el Dr. Antoni Castro.

SOPAR DE LES FLORSA BENEFICI DE LA Fundació Astrid-21

AC Hotel Casellas Roba de casa Flors Jumel Joieria Tous Penta Styles SAAdidas Castañer Forn Franquesa Josep Ma Estropà Per tuAdroher Germans Castey Cocció SL Freesia Kenzo Parfums Spain Pere Quera JoiersAgatha Ruiz de la Prada Catalunya Ràdio Freixa Sabateries La Caseta Perfumeria Can CanGremi pastissers com girona Caula Embotits Fruiteries Ma José Peris La Jabugueña Perfumeria ReggiaAlbereda Caves Castell de Perelada Fruites Gozalbo La Noucentista Perfumeria SephoraAlex Vilallonga Club Bàsquet Girona SAD Gala La Palma Perfumeríes JúliaAlexandre Joies Coca - Cola Galetes Trias La Puça Perfumeries San Remo Santa ClaraAllegry House Com Ràdio Gallina Blanca SA L'Argadà Perfumeries San Remo La SalleÀnec de l'Empordà Comalat Dona Ganiveteria Boué Llenceria Rosa Pesca Salada MatiArbresa Comercial Paperera Gluki Llibreria Carlemany Polleria Imma i JaumeArgenece Moda Confeccions Babot Godet Llibreria Empúries Pous SLArt Deco Confeccions Fabra Gremi carnissers com. gironina Llibreria Geli PuignauAvicola Maria Copy Rutlla Gremi Flequers Com. Gironines Llibreria Pla Dalmau PujadesAyuso Ramirez Joies Cortinantges Esteba Guanter Immobiliaria Ma Angels Ballesta Llinàs Quatre EstacionsBambú Mobles Dalmàs Marroquineria Guillamet Ma Dolors Oliveras Rafael GarcíaBasi S.A. D'Arau Hipercor Macfont SA Ramon Canals CanalsBenetton D'avui Hotel Avenida Palace Magatzems Puig Giralt Restaurant DrapsBon Area Derks Hotel Barcelona Catedralo Magma Centre Lúdic Termal Restaurant La Roca PetitaBonet Deu del Nou Hotel Carlemany Mango Restaurant L'AlqueriaBotigues Turón Diari de Girona Hotel Castell d'Empordà Maria Pastor Restaurant Tast BrasserieBrita Diari el Punt Hotel Ciutat de Girona Marisqueria J. Blanco Ribugent MarroquineriaBroc Art Dolors Llorenç Hotel Fornells Park Mas de Torrent Rigau Ros - Grup OlivedaCa la Nuri El Brot Hotel Hilton Diagonal Mar Mas Parés Rosa ClaràCadena Cope El Bulli - Juli Soler Hotel Husa Sant Bernat Massegur Sant Martí VellCafès Cornellà El Celler de Can Roca Hotel Illa Diagonal Media Markt Girona Silken Park Hotel San JorgeCaixa de Pensions Elena Miró Hotel Luna Merceria Geminis Stein GironaCaja Madrid Embotits Aulet Hotel Mas Salvi Mestres Terrissaires Subministres GironaCal Rei Enagos Llenceria Hotel Melià Barcelona Montse Tat paperCalçats Anna Casado Enoteca Gastaldi Hotel Melià Confort Natura Ta-tayCalçats Baró Erre de Raso Hotel Rey Joan Carles I Nestlé España S.A TeisaCaldas Cortinantges Escada IGP Poma de Girona Noell TeixidorCan Juandó Esteve Ikks Núria Ferrer TerraCan Xiquet Esteve Decoració Imperia Onda Cero TexturaCarles Falcó Confeccions Estyls Perruqueria Intersport Ferrer Panamá Jack TNT Cycles SLCarnes i Embotits Pere i Lluis Etxart-Panno Isaac d'Aiguaviva Paperines Toni CassanyCarns Esteva E'vero Isla de Java Papier El Barri Vell Tot TempsCarns Mercader FC Barcelona Joan Gaspart Pastisseria Blanch Tot TreballCarns Toni Federic Gómez Pardo Jocavi Pastisseria Brugués TraçaCasa Bordas Anxoves Felip Riera Johé electrodomèstics Pastisseria Castelló Transports MarquetCasa Boué Ferreteria Puig Joieria Coma Pastisseria Reverter Valvi supermercatsCasa Claramunt Fill de J. Callol Serrats Joieria Comas Pastissería Sans ViledaCasa Darnés Fina Ribas Joieria Fernández Pastisseria Tornés WatxCasa Pijaume flor@punt Joieria Rosa Sala Peackock Sabateries Xavier Serra Sambola

Floristeria Pètals Peixos Ortiz Ydnad

I a tots els assistents a l’11è Sopar de les Flors i a les aportacions a taula «0».

Moltes gràcies, perquè amb la vostra ajuda anem endavant.

6�ECONOMIA I EMPRESA DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona

En temps de crisi econòmica, comla que sens cap dubte estem vivinten aquests moments, més d'unempresari ens ha fet la consultasobre què és un Concurs de Cre-ditors.

Des del Dret Romà fins a lesmés modernes legislacions sem-pre s'ha considerat que, quan elpatrimoni del deutor és insufi-cient per fer front als crèdits, l'Es-tat ha de regular un procedimenta través del qual es pugui pagar alscreditors d'una manera ordenada.

En aquest sentit, la Llei Concur-sal espanyola regula un procedi-ment per a aquells supòsits en elsque el deutor es troba en estatd'insolvència, entenent per talaquella situació en la qual no espot complir regularment amb lesobligacions exigibles.

En el nostre sistema concursal,ha estat tradicional diferenciarl'estat d'insolvència des del puntde vista financer (suspensió depagaments), de l'estat d'insolvèn-cia patrimonial (fallida). En l'ac-tualitat, en existir un sol procedi-ment, tan insolvent és el deutorque no té amb què pagar i no tin-drà mai amb què fer-ho, pel queestà abocat a la liquidació, com eldeutor que, de moment, no téamb què pagar, però té actius sufi-cients en el seu patrimoni per ferfront a les seves obligacions, pelque tractarà d'arribar a un conve-ni de continuació amb els seuscreditors mitjançant una «quita oespera».

La finalitat del concurs de cre-ditors no és una altra que protegirels creditors, els deutors i, en ge-neral, el mercat. No obstant això laprotecció d'aquests interessos,contraposats, és impossible senseque totes les parts implicades ce-deixin en algun d'aquests interes-sos.

Hem de tenir present que elconcurs de creditors és un instru-ment legal posat al servei, bàsica-ment, dels deutors que per cir-cumstàncies conjunturals delmercat es veuen abocats a instaraquest procediment. Aquells em-presaris que havent realitzat unaactuació diligent en el desenvolu-pament de la seva activitat empre-sarial es vegin obligats a presentarun concurs de creditors com a

conseqüència d'aquesta situaciód'insolvència sobrevinguda perles circumstàncies del mercat nohaurien de tenir cap temor al citatprocediment.

El que hem de tenir clar és queel concurs de creditors no ha deser utilitzat com un instrument alservei d'aquells empresaris queper actuacions doloses o culposeshagin buscat aquesta situaciód'insolvència en frau dels seuscreditors, situació que el jutge potestimar declarant el concurs comculpable, fet que podria suposarque l'administrador de l 'entitat,de fet o de dret, respongui amb elsbéns del seu patrimoni personalenfront dels creditors de la socie-tat.

Un fet important que s'ha de te-nir en compte quan decidim pre-sentar un concurs és que tots elsactes realitzats en els dos anys an-teriors a la declaració del concursvan a ser revisats pel jutge, peraixò les maquinacions fraudulen-tes realitzades amb l'ànim de per-judicar als creditors o de millorara uns respecte a altres podrien serrescindits pel jutge.

A manera de resum, podríemdir que el concurs de creditors ésun instrument perfectament legí-tim i lloc al servei d'aquells deu-tors insolvents, calent un bon as-sessorament previ a la seva pre-sentació per evitar caure en possi-bles situacions de responsabilitatpersonal.

FINALITAT DEL CONCURS DE CREDITORS

L’articulista recorda que lestecnologies de la informaciói comunicació obren novesoportunitats de negoci

SOCI-DIRECTOR DE TAX LEGAL ADVOCATS� www.tax.es

Luis Alberto García Alonso

La Comissió Europea (CE) vaproposar dijous la creació d'un nouestatus d'empresa batejat com aSocietat Privada Europea, que per-metrà a les pimes beneficiar-se deles mateixes normes en tota la UnióEuropea i reduir les traves jurídiquesi financeres.

La proposta es recull dins d'unpaquet de mesures que la CE espe-ra que sigui aprovat a finals d'aquestany i lloc en marxa abans del finalde la legislatura, la primavera de.

Segons el comissari europeu deMercat Interior, Charlie McCreevy,la introducció de l'estatus de SocietatPrivada Europea (SPE) farà que lespimes ja no hagin de crear una es-tructura de filials si volen establir-se en altres estats membres.

Això els permetrà «estalviar molttemps i diners en tràmits jurídics»,de manera que ja no hauran decrear una GmbH si volen obrir unnegoci a Alemanya, una sp.zoo a Po-lònia o una SAS o SARL a França. A

més, sota aquest estatus, les com-panyies podran beneficiar-se d'al-gunes normes harmonitzades, ex-cepte en el referent a lleis laborals,impostos, comptabilitat o insol-vència, assumptes que seguirandepenent de la normativa del paíson es trobin.

McCreevy va assenyalar que elcapital jurídic mínim per crear unaSPE es fixarà en un euro per «faci-litar» la creació d'empreses, un«concepte nou» per a alguns païsosde la UE on «tradicionalment sem-pre s'ha considerat que un mínim decapital legal és una garantia per alcreditor». Per la seva banda, el co-missari europeu d'Indústria, Gün-ter Verheugen, va recalcar la im-portància de donar «més informa-ció empresarial» als ciutadans iatorgar «major reconeixement so-cial als empresaris» per impulsar lacreació de les pimes.

El president de la Federació d’em-presaris de la petita i mitjana empresa de Catalunya, EusebiCima, va afirmar que «ja era horaque es posés sobre la taula la im-portància i del pes específic de lespimes en l’economia europea, i s’a-tengués la nostra petició de dispo-sar d’una normativa que contempliles necessitats específiques d’a-quest col·lectiu».

GIRONA | DdG

Brusel·les diu que laSocietat Privada Europeapermetrà reduir les travesjurídiques i financeres

�

La CE proposa crear unnou model d’empresa perdonar suport a les pimes

Diari de Girona | DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 PUBLICITAT �7

A La Jonquera s’haconstituït la societatGyges Logistic S.L., de-dicada al comerç de resi-dus industrials en fusta,paper, plàstric i cartró.Agent comercial. Activi-tat immobiliària. Inversióde capitals en empresesi societats. Capital:3.200 euros. Administra-dora: Maguy Renee Fran-coise Marty. Adreça: Ca-rrer Bassagoda s/n.

A Figueres s’ha consti-tuït la societat CostaMés Guardar-los queGuanyar-los S.L., dedi-cada a l’activitat immobi-liària en general. Inter-venció com a comissio-nista o agent de totaclasse d’operacions. Ges-tió de serveis de preven-ció laboral. Capital:3.100 euros. Administra-dor: Joan Llobet Portell.Adreça: Carrer Muntaner,15 5 C.

A Castelló d’Empúriess’ha constituït la societatScoot Fast S.L., dedica-da a la compra, venda iinstal·lació de tot tipusmaterials informàtics.Compra i venda de tot ti-pus de productes per in-ternet. Així com la impor-tació, exportació de pro-ductes de decoració, de-coratius, tèxtil, bijuteria,recanvis d’automòbil,productes informàtics,paper, tot tipus de mo-bles. Capital: 3.010 eu-ros. Administrador: Pas-cal Pierre Rebutini. Adre-ça: Carrer Poblat Típics/n, baix 1. Edifici Garbí,2 E.

A Figueres s’ha consti-tuït la societat SMayrigForme S.L., dedicada alcomerç de de mobles i detot tipus de productesmanufacturats. Interme-diació actuant com a co-missionista. Així com tottipus de serveis immobi-liaris en general. Capital:3.006 euros. Administra-dor: Ludovic Chazeau.Adreça: Carrer Fortià, 8,baixos.

A Palau-sator s’haconstituït la societat SisColors Pinos i RediuS.L., dedicada al comerçmajorista o al detall, tantmitjançant l’establimentcomercial com mitjan-çant el correu electrònico de qualsevol altre mit-jà, de llibres i tot tipusd’articles de papereria,així com d’articles de

guarniment, tant en te-rritori estatal com tambéen territori estranger.Capital: 5.000 euros. Ad-ministradors mancomu-nats: Aurora Rediu Naca-rino i Marcos Pinos Pon-ce. Adreça: Carrer Po-nent, 8. Fontclara.

A Castell-Platja d’Aros’ha constituït la societatSosecure Spain S.L.,dedicada a la comercia-lització i instal·lació deportes, tancaments iequips de seguretat pera la llar. Prestació de ser-veis de serralleria, ober-tura de tot tipus de por-tes i actuacions d’emer-gència. Importació i ex-portació d’articles per ala llar i de decoració. Ela-boració de programes in-formàtics. Capital: 3.010euros. Administrador:Matthew James Green.Adreça: Plaça d’Europa,5. Edifici Banc Madrid

Platja.

A Puigcerdà s’haconstituït la societat Es-ports Succes S.L., dedi-cada a la realització detota classe d’activitatsrelacionades amb elsserveis turístics i la pràc-tica esportiva i els seusequipaments. Capital:3.100 euros. Administra-dor: José Puig Rebustes.Adreça: Carrer Pau Ca-sals, 3 2 2.

A Olot s’ha constituïtla societat Sportsmen07 S.L., dedicada al co-merç minorista i majoris-ta de tot tipus de begu-des, tabac i aliments

(fruites i verdures, carnsi productes carnis, peix imarisc, fleca i pastisse-ria, etc), productes tèx-tils, peces de vestir, cal-çat, etc, així com electro-domèstics o qualsevolaltra mercaderia. Capital:3.100 euros. Administra-dors solidaris: Sukhwin-der Singh Gill i GurdevSingh. Adreça: CarrerCingles de Ferran, 3 2 1.

A Girona s’ha consti-tuït la societat Mudan-zas Candel S.L., dedica-da a la prestació de ser-veis relacionats amb lainformàtica, mobiliari imaquinària d’oficina. Re-presentació comercial.Serveis en general rela-tius a l’assessoramenttècnic i informàtic. Capi-tal: 3.154 euros. Admi-nistradora: Maria Con-cepción Fontanillas Blan-co. Adreça: Carrer Nues-tra Señora de la Salut,33 3 3.

A Girona s’ha consti-tuït la societat Makke-roni S.L., dedicada al’explotació de negocisde restauració i flequesamb degustació. vendade menjar preparat, ali-mentació i begudes. Ex-plotació de supermer-cats. Capital: 3.010 eu-ros. Administradors soli-daris: Luz-Marina Correacardona i Salvatore Maz-za. Adreça: AvingudaSant Francesc, 21 6 B.

A Girona s’ha consti-tuït la societat B45 Apa-relladors Sociedad Ci-vil Profesional S.L., de-dicada a l’activitat pròpiade l’exercici de l’arquitec-tura tècnica. Capital:1.000 euros. Administra-dors solidaris: Maria-Mercè Boada Valls i Da-vid Giró Candanedo.Adreça: Carrer Balleste-ries, 45.

A Salt s’ha constituïtla societat Valida Solu-tions S.L., dedicada a lacreació, obtenció i cessióde tot tipus de marquescomercials. Comercialit-zació d’aparells eleva-dors en general. Capital:3.010 euros. Administra-dor: Ramon Nono Ferrer.Adreça: Carrer Pau Ca-sals, 31 2.

A Anglès s’ha consti-tuït la societat Punta iTaló S.L., dedicada a ladistribució i comercialit-zació de productes de

marroquineria, sabateria,objectes de regal, com-plements i tot tipus d’ar-ticles de moda. Capital:3.006 euros. Administra-dora: Marta Vilagran Pu-jol. Adreça: Carrer Verne-da, 18.

A Caldes de Malavellas’ha constituït la societatSoppy Shoes S.L. dedi-cada al disseny i comer-cialització de peces i ac-cessoris esportius, cal-çat, peces i accessoris devestir. Capital: 10.000euros. Administradorssolidaris: Perry King i Ca-rol Anne King. Adreça:Lloc Masia can Costa.

A Santa Coloma deFarners s’ha constituït lasocietat Fusteria i De-coració Bona Fusta S.L.dedicada a tot tipus detreballs en fusta, tant fa-bricació com compraven-da, per a particulars, em-preses i activitats acces-sòries. Capital: 3.015 eu-ros. Administradors man-comunats: Carles RibasNoguer; Rubén MateoLópez i Josep Coll Massa-neda. Adreça: Carrer Ber-nat Metge, 52.

A Vilobí d’Onyar s’haconstituït la societatConstruccions BadiaNateras S.L. dedicada al’activitat immobiliària itambé l’activitat deconstrucció en general.Capital: 3.500 euros. Ad-ministrador: Antonio Ba-dia Crehuet. Adreça: Ca-rrer Llevant, 21.

A Vilobí d’Onyar s’haconstituït la societatAvigest Soluciones Ae-ronáuticas S.L. dedica-da a la realització de tre-balls aeris de fotografia iagrícoles, així com qual-sevol tipus d’activitatsen les quals es requerei-xi la utilització d’aero-naus. Formació de pilots.Transport públic. Admi-nistració i assessora-ment d’associacions i so-cietats aeronàutiques.Capital: 3.010 euros. Ad-ministradors solidaris:Miguel Ortega Barra i Ja-vier Larrosa Jumilla.Adreça: Carrer Empordà,9, local 3.

A Blanes s’ha consti-tuït la societat Char-gers MP Iberia S.L. de-dicada a la promoció ur-banística i comercial detot tipus de finques rús-tiques i urbanes, com-pravenda, lloguer i qual-sevol acte de disposiciósobre immobles i media-ció comercial. Capital:10.000 e. Administrador:Richard Willem Hoff-mann. Adreça: Carrer dela Cala, 2.

La Selva

Gironès

Garrotxa

Cerdanya

Baix Empordà

Alt Empordà

DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona 8�ECONOMIA I EMPRESA

LA SETMANA ECONÒMICA

de capital social en una empresa del Gironès. AGirona s’ha constituït la societat Biomassa del Giro-nès S.L., dedicada a la realització de treballs agríco-les, forestals i de jardineria. Prestació de serveis deconservació i manteniment de boscos, xarxes viàries,obres públiques, traçats de línies elèctriques i rega-diu, i la neteja dels mateixos. Comercialització de bio-massa forestals. Capital: 18.000 euros. Administra-dors solidaris: Valentí Ferran Batet; Ignasi Carré deGenover i Joan Company Sitjà. Adreça: Plaça Marquésde Camps, 16. Entressol A.

De capital social en una empresa del Ripollès. ARipoll s’ha constituït la societat Sacrapuig S.L., dedi-cada a la realització d’activitats relacionades ambl’àmbit rural, cursos, seminaris i activitats educativesi pedagògiques. Teràpies naturals. Qualsevol activitatde naturalesa agrícola, ramadera i forestal. Capital:126.000 euros. Administradors solidaris: AlbrechtEberhard i Lluís Cassó Samsó. Adreça: Lloc Mas elPuig, s/n. Llaers.

de capital social en una empresa de la Selva. ATossa de Mar s’ha constituït la societat Puig i Álva-rez Manresa S.L., dedicada a la compra, venda, admi-nistració, arrendament, cessió, permuta, subarrenda-ment i explotació de valors mobiliaris i béns immo-bles. Comerç d’articles de paperreria. Impressió gràfi-ca. Activitat professional d’arts gràfiques. Capiral:3.297.000 euros. Administrador: Juan Álvarez Plade-llorens. Adreça: Carrer Pintor Fortuny, 4 2 17.

de capital social en una empresa del Gironès. ACelrà s’ha constituït la societat Serveis Integrals iProductes d’Enginyeria i Consultoria S.L., dedica-da a la comercialització de la prestació de serveis in-tegrals d’enginyeria i consultoria. Intermediació co-mercial per a tota classe d’empreses, professionals,institucions i organitzacions. Capiral: 5.000 euros.President: Salvador Guardiola Palomer. Adreça: Carre-tera de Girona a Palamós, 183. Oficina 4.

5.000 €

3.297.000 €

126.000 €

18.000 €

Novetats Empresarials

El comerç de Girona és el segon de l’Estatamb més atracció en el seu entorn

José Luis Rodríguez Zapatero va anunciarl'entrada de capital privat i de les comunitats

autònomes en l'explotació dels aeroports públicsmitjançant una fórmula conjunta de gestió, en quèAeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) con-servarà una «àmplia majoria». Zapatero va feraquest anunci durant la presentació de l'InformeEconòmic del President del Govern, en un acte enel que va presentar un seguit de mesures per ferfront a la desacceleració econòmica. Entre aques-tes hi ha la congelació salarial dels alts càrrecs i unaretallada d’ocupació pública del .

Les transaccions immobiliàries cauen un46,4% a Girona el primer trimestre de l’any

Les transaccions immobiliàries –majorità-riament compravendes– van disminuir un

, en el primer trimestre de l’any a Girona, finsa situar-se en .. L’estadística del Ministerid’Habitatge detalla que, del total d’habitatges ve-nuts a Girona entre gener i març, . eren im-mobles nous i . usats, cosa que representa undescens del , i del ,, respectivament. Entots els casos els descensos són molt superiors alsregistrats en el conjunt de l’Estat, on el nombre detransaccions ha caigut un ,. El valor total deles transaccions immobiliàries d’habitatges lliuresen el primer trimestre a Girona va assolir els milions d’euros.

Preveuen que la morositat hipotecària estripliqui en només un any

El president de l’Associació Hipotecària Es-panyola (AHE), Gregorio Mayayo, va adver-

tir dimecres que la morositat del crèdit hipoteca-ri se situarà a l’entorn del a finals d’any, gaire-bé el triple que el , de , a conseqüènciade la crisi que «sens dubte» està començant a pa-tir l’economia espanyola. A més les quotes hipo-tecàries es tornaran encarir per la pujada imparablede l’Euríbor, que al juny marcarà el seu rècord his-tòric així com dels tipus d’interès, que el BCE po-dria apujar en la seva propera reunió.

Baixa la constitució de noves hipoteques i lacompravenda d’habitatges a Girona

La compravenda d’habitatges a Girona con-tinua amb la seva tendència negativa. El mes

d’abril passat va caure un , per cent, desprésd’intercanviar-se un total de immobles, res-pecte al mateix mes de l’any anterior. La pitjor partse l’endú l’habitatge de segona mà, que es va des-plomar un , per cent a la demarcació, mentreque el nou cau un , per cent. Coincidint ambl’estadística de vendes, l’INE també va anunciar quel’import mitjà de les hipoteques sobre habitatgesha baixat un , l’abril fins als . euros a Gi-rona, mentre que el nombre d’habitatges hipote-cats també ha descendit un ,, fins als .

La pujada del preu del petroli situa la inflacióper sobre del 5%

L’escalada dels preus adquireix ja cotes sen-se precedents a causa de l’encariment del pe-

troli. Les pitjors previsions es van complir, i el juny,l’IPC harmonitzat es va disparar per damunt del, fins al ,, fet que suposa un nou rècord his-tòric en una sèrie que es va iniciar en , segonsl’indicador avançat elaborat per l’INE. Fa un anyl’IPC harmonitzat estava en el ,.

DIVENDRES 27

DIMARTS 24

5

4

3

2

1

DIJOUS 26

DIMECRES 25

DILLUNS 23 DESTACADES DE LA SETMANA

Les alzines sureres són una de lesformacions forestals més caracte-rístiques de Catalunya amb una su-perfície total d’aquests boscos que sesitua al voltant de les . hectàrees.D’aquest total el estàn concen-trades a les comarques gironines.Així ho revela l’últim llibre publicatpel Consorci Forestal Gestió de la Su-reda, manual didàtic.

Segons aquest llibre les comarquesgironines on creixen aquests boscosamb alzina surera són l’Alt i el BaixEmpordà, el Gironès i la Selva. D’a-questes regions, el massís de les Ga-vares i zones de la Selva. Així doncs,es troben en poblacions com SantaColoma de Farners, Arbúcies i SantFeliu de Buixalleu, Palamós, la Bisbal,Llagoresta, entre altres. Tot i això, laseva superfície total s’ha vist reduïdano només a Catalunya sinó també anivell mundial. Si ens fixem amb lesdades aquestes demostren que la su-perfície mundial de la sureda es re-dueix lentament. Mentre a la dècadadels anys hi havia .. hec-tàrees, durant la dècada dels ocu-paven la mateixa xifra però entremasses pures i mixtes.

D’entre els països pels qualss’extenen aquestes masses forestals,Espanya es situa com a segon paísamb hectàrees de sureda amb un to-tal de ., el que significa el de l’extensió mundial. Només Por-tugal amb . hectàrees es situaper davant encapçalant el llistat. Laresta de països on es poden trobar su-redes són Algèria, el Marroc, Itàlia,França i Tunísia.

El Consorci Forestal també reve-la que la producció de suro de Cata-lunya equival entre el i el del’obtinguda en l’àmbit estatal i que

s’extreu d’un total de . hectàreesd’alzines sureres, superfície de sure-des que s’exploten a les terres cata-lanes.

Cal destacar que el suro català ésconsiderat com un dels de millor qua-litat tot i que el seu creixement lent.Mentre en d’altres llocs els arbres espelen cada o anys, a Catalunyaaquesta extracció es fa cada anys.

L’existència d’aquests arbres a leszones forestals gironines i catalanes

es considera un fet positiu, ja que lesalzines sureres afavoreixen la con-servació dels boscos. Entre d’altresefectes beneficiosos, el suro és un ma-terial imflamable i, per tant evita lamort dels arbres en cas d’incendi fo-restal.

Segons dades de l’Institut Catalàdel Suro, la indústria surera catalanareuneix més del de les empresesde l’estat dedicades a aquest sector.Totes elles, fabriquen a l’entorn de

. milions de taps de suro. Del to-tal d’indústries existents a Catalunyaen podem distigir especialitza-cions diferents: les de taps per a cavai vins escumosos, taps per a vinstranquils, indústria auxiliar de taps pera vins i la fabricació de productes di-versos.

Per tenir una idea orientiva del va-lor econòmic que significa aquestaactivitat a les nostres terres, l’any el sector va facturar una xifra de

, milions d’euros. Cal remara-car que gran part d’aquests ingressosprovenen de l’exportació d’aquestsproductes al mercat europeu. El vo-lum de vendes a l’exterior represen-ten un . El país més demandantdel taps de suro és França al qual seli ven gairebé el del total expor-tat. Segons dades de l’Institut del Suroaquesta situació s’aconsegeuxi per lacompetitivitat de les empreses sure-res.

GIRONA | ANNA TARRÉS

El 80% de les suredes catalanes són gironinesA Catalunya s’exploten 42.000 hectàrees d’alzines sureres de la seva extensió total, que ronda les 70.709 hectàrees�

Diari de Girona | DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 EL CAMP DdG

SURO GIRONÍ Després de l’inici de la campanya d’extracció de suro als boscos catalans, els silvicultors i, principament els de les comarquesgironines, posen punt d’inici a un procés que suposa a la seva fi facturacions al voltant de 240,1 milions d’euros. Tot i la reducció de superfícieforestal de suredes al llarg de l’any i l’increment en les despeses el sector es manté al mercat i amb bons resultats gràcies a les exportacions.

�

Espècie concentradaLes comarques de Girona reuneixen4/5 parts de les existències d’aques-ta espècie. En total a Catalunya s’es-tima una superfície amb alzina sure-ra de 70.709 hectàrees (IEFN3).

Hectàrees amb alzina sureraAlt Empordà 11.210Baix Empordà 16.461Gironès 10.270Selva 24.175Total 62.116

. ha

� COMARQUES GIRONINES

LES DADES

El Consorci Forestal de Catalunya va presentar el dimecres 19 de juny el llibre Gestió de la sureda, manual didàcticque surt al mercat amb la idea de convertir-se en una eina de consulta senzilla i pràctica que tracta aspectes generalsde la gestió específica d’aquest tipus de boscos d’alzina surera. L’acte, en el marc de la 8a Festa de la pela del Suro dePalafrugell, va anar a càrrec de Josep Maria Tusell, coautor del llibre. El resultat d’aquest llibre ha estat possible gràciesal Consorci Forestal i la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya.

�

PRESENTACIÓ «Gestió de la sureda, manual didàctic»

ANIOL RESCLOSA

Espanya es situa com a segonpaís quant a nombred’hectàrees amb unasuperfície total de 500.000

El 44% de la producció desurera catalana es destina al’exportació a diversos païsoseuropeus

Diversos moments del procés de fabricació dels taps de suro, des de la lleva o pela de l’escorça dels arbres fins a l’obtenció final del tap.

INSTITUT CATALÀ DEL SURO INSTITUT CATALÀ DEL SURO INSTITUT CATALÀ DEL SURO ANIOL RESCLOSA

DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 | Diari de Girona 10�EL CAMP�ANÀLISI

La Setmana

l passat dissabte, dia 21, el Diari de Giro-na, en el nou disseny, dedicava la foto deportada a la «Tractorada per la crisi delgasoil», el mateix dia, un ampli reportatge

sobre el tema ocupava tota la plana 8. I és que la pas-sada setmana els agricultors, no només gironins, esvan manifestar de manera notòria a Brussel·les, Ma-drid, Girona,… entre altres ciutats europees, espanyo-les i catalanes. Personalment considero que tota ma-nifestació pública que alteri el desenvolupament nor-mal de l'activitat de la resta dels ciutadans, no ha defer-se si no hi ha motius almenys proporcionats. Enaquest cas els hi ha? Segons algunes organitzacionsprofessionals els hi ha i són greus.

Alguns experts internacionals es preguntaven Per quètantes vagues a Espanya? I és que en els últims dies sen'han produït diverses. Primer van ser els pescadors quevan amarrar els seus vaixells als ports, després va venirel torn dels transportistes, que per poc aconsegueixendesabastir totalment un país i els han seguit els agricultors.Desgraciadament aquesta és la situació que setmana reresetmana marca l'agenda de l'Estat espanyol. Protestesque agreugen la situació financera per la qual passa elpaís, que el govern qualifica de «desacceleració» i l'o-posició –i majoria de mitjans de comunicació– de «cri-si», deia un comentari de la BBC.

Els motius de la protesta són diversos:El preu abusiu del petroli està duent a la ruïnaagricultors i ramaders, un sector que està atra-

vessant per una situació de crisi total. Si al juny de2007 el litre de gasoil es pagava a 0,66 €, avui, en la co-tització més baixa en sortidor i cooperativa, es paga auna mica més d’1 €, pel que el preu s'ha incrementatmés del 50%.

Als costos del gasoil cal sumar els dels fertilit-zants, també fortament dependents del preu

del petroli, que el 2007 es van duplicar i el 2008 podriaduplicar-se de nou. Per posar dos exemples: fertilit-zants com el 15-15-15, un dels més usats, ha incre-mentat el seu preu un 90,6%, la urea un 46% i un ferti-litzant nitrogenat de gran consum, ha incrementattambé el seu preu en un 70%.

I per si no fóra poc, el Govern pretén eliminar, elpròxim 1 de juliol, les tarifes elèctriques espe-

cials per a reg, cosa que agreuja la situació en les ex-plotacions de regadiu, els costos energètics del qualpoden multiplicar-se per quatre.

Els ramaders ho tenen encara més complicat.Els preus percebuts en origen pel productor se-

gueixen en caiguda lliure, mentre que els costos delpinso per a l'alimentació animal s'han duplicat en elsúltims dotze mesos. La continuïtat de les explotacionsestà cada vegada més amenaçada i el descens de l'ac-tivitat en boví de carn i porcí es xifra ja entre el 5-10%

Addicionalment, les polítiques agràries estanfomentant la concentració del poder en mans

de les grans empreses de distribució agroalimentària,

de manera que aquestes empreses condicionen elconjunt de la cadena agroalimentària i, especialment,les baules més febles i nombroses d’aquesta: produc-tors/es i consumidors/es. El procés de formació delspreus es caracteritza per una alarmant falta de trans-parència que està provocant que el preu que paguenels consumidors sigui excessiu i estigui cada vegadamés allunyat del preu que reben els productors, queen moltes ocasions no arriba ni tan sols a cobrir elsseus costos de producció.

Entre les nostres OPA, Unió de Pagesos afirmava enun comunicat que, de fet, el preu del gasoil s’ha tripli-cat des del gener de 1999 i s’ha duplicat des de 2004, alsituar-es aquest mes en 0,97 euros/litre a l'engròs i en 1,07euros/litre a les benzineres. En ramaderia, el preu delspinsos ha augmentat un 33,6% en un any i posa en pe-rill la viabilitat de moltes explotacions. El sindicat tam-bé demana una regulació justa de les pràctiques co-mercials, que eviti les actuacions monopolístiques i d’a-bús de posició dominant en els mercats dels productesagroalimentaris.

Davant d’aquesta situació des de JARC demanem ques’articulin les mesures legals necessàries per tal que elretorn que tenim a dia d’avui de l’impost d’hidrocarbursja no calgui fer-l’ho perquè no es cobri. Existeix una nor-mativa europea que permet fer-ho. Per tant, l’únic ques’ha de fer és transposar aquesta normativa que eximeixel sector agrari de pagar aquest impost d’hidrocarbursperquè és tracta d’un sector que contribueix a fixar CO2.També reclamem a l'Administració que treballi perquèel productor pugui repercutir l’increment de costos deproducció que està aguantant i, d’aquesta manera, pu-gui alleugerir la càrrega que sempre acaba pesant sobreel mateix sector.

A la concentració de Madrid, organitzada per una solaOPA, s'han manifestat més de 20.000 agricultors i ra-maders de tota Espanya, dels quals més de 10.000 erenandalusos, per a exigir al Govern que abandoni la sevaactitud de desídia amb el camp espanyol i engegui deforma urgent mesures, com un gasoil professional i unaLlei de Comerç que reguli els marges comercials dels pro-ductes agraris. Així, es pot ajudar a pal·liar la greu crisique està asfixiant tot el sector, motivada fonamentalmentper l'alarmant increment dels costos de producció: el ga-soil, els fertilitzants, els pinsos i les tarifes elèctriques.

Tots coincideixen que des de l'aprovació de la refor-ma de la PAC de 2003, la situació dels agricultors i ra-maders de l'Estat Espanyol ha empitjorat de forma evi-dent amb un fort descens de la renda total (-18% en elsúltims quatre anys) i pèrdua d'actius (-8% en els últims4 anys, sent actualment el 4,3% de la població ocupada).

No sé si als nostres lectors els semblen suficients mo-tius, jo crec que ho són. Ara toca a les Administracionsactuar perquè els agricultors no es vegin obligats a re-petir-les i ens provoquin noves molèsties. Només apre-ciem el que val una cosa necessària quan la trobem a fal-tar. Senyors polítics i economistes valorem ara el treballdels agricultors abans que sigui massa tard.

E

D

C

B

A

E

PROFESOR DEL BELL-LLOC

Jesús Domingo

PER QUÈ PROTESTEN?L’aprovació de la nova PAC d’aquest any no ha satisfet la majoria del sector agrícola.Una mostra d’aquest fet són les contínues manifestacions que s’estan duent a terme tanta Girona com a Catalunya i a l’Estat espanyol pels desajustos entre ingressos i despeses.

del 28 de juny al 4 de juliol de 2008

Bread & Butter a Barcelona. Dates: del 2 al 4.Fins demà té lloc la XIX Fira Agrícola i Comercial Exposició agrícola i pro-

ductes del camp, a Picassent, València.Avui i demà Fira-Mercat i Exposició de Bestiar vaquí, Oví i Equí Autòc-

ton a Zamora. Fira de Sant Pere, Mercat de Bestiar a Burgos. Dies 29 i 30.Forexpo Euskadi Setmana del Bosc i de la Fusta del País Basc, a Amurrio,

Àlaba. Del 4 al 6. Royal Agricutural Show a Stoneleigh (Gran Bretanya), del 29 al 2.IFLA 2008 45 Th IFLA World Congress Transforming with water, a Apel-

doorn (Holanda). Des del 30 al 3. Royal Norfolk Show a Norfolk (Gran Bretanya), el 30 i l’1.

La realització de tractaments farmacològics, a través de l’aigua de begudaés una pràctica habitual que ha estat en augment en detriment de la medica-ció en pinso.

Durant la fase final de la gestació tenen lloc canvis fisiològics a l’organismede la femella que el preparen per a la lactació imminent. Aquests canvis afec-ten diversos òrgans i estan modulats bàsicament per hormones en estreta re-lació amb la qualitat de la ració consumida pels animals.

Els efectes negatius que les puces provoquen en el bestiar oví són espe-cialment greus en els animals joves. A més, les puces són insectes no gaire es-pecífics per la qual cosa l’efecte que poden ocasionar en el bestiar oví, s’uneixa la possibilitat de pas d’aquesta arasitosi a l’ésser humà.

Menjar flors no és un fenomen ni modern ni urbanista. Ja fa segles que do-nes i homes les mengen amb plaer.

L’aplicació de vacunes en animals immunodeprimits, malalts, amb febre, es-tressats o molt parassitats, poden conduir, i de fet ho fan sovint, a l’aparició defallides vacunals. La consigna, per tant, ha de ser la de vacunar només animalssans, amb capacitat per reaccionar davant la vacuna.

Les dades obtingudes dels sistemes alternatius comercials indiquen que laqualitat de l’ou pot ser tan bona com l’obtinguda als sistemes de bateries degàbies.

Des del punt de vista sanitari està comprovat que el transport causa estrèsals animals. La conseqüència immediata és una merma en la qualitat i la con-següent reducció de la productivitat.

El destí del compost són els conreus cerealistes, la vinya, l’horta, la jardine-ria, revegetació en obres públiques, etc.

Sovint es culpa els ous de ser els causants de les infeccions per salmonel·laen els humans. Com s’infecten aquests ous no és una cosa que s’entengui cla-rament. Se suposa que la transmissió transovàrica i especialment la penetra-ció de la closca, juguen papers importants en la contaminació de l’ou.

La funció principal de la tija dels cereals és el de ser conductores de la sababruta, elaborada contínuament per les arrels i en ocasions emmagatzemar subs-tàncies de reserva.

Nutritiu perquè l’ou és gairebé completament digestible. Conté la majoriadels nutrients que no sols són essencials per a la vida, sinó que estan en unequilibri relativament proper als requeriments humans. De fet, juntament ambla llet, els ous són considerats un dels «aliments gairebé perfectes».

Els principals avantatges que permet aconseguir el nou sistema de maneigde residus són:

-Gràcies al nou sistema de neteja, s’ha pogut substituir el jaç de pa-lla per material sintètic que reuneix avantatges de maneig i sanitaris.

-Els processos de fermentació als quals se sotmeten els residus com-porten una limitació notable de les olors originades a l’explotació.

Totes les activitats relacionades directament amb l’alimentació o implica-des en aquesta línia de consum constitueixen un objectiu prioritari per part deles autoritats i dels consumidors en matèria de regulació i clarificació de la in-formació.

L’estat de salut d’un animal és un factor important del comportamnet con-junt. Durant una malaltia, la ingesta voluntària, el guany mitjà diari i l’FE es re-dueix un 24 %. Estudis recents mostren que els porcs amb sistemes immuno-lògics actius tenen menys ingesta d’aliments. FE i acció de proteïna en com-paració amb aquells que tenen un sistema immunològic menys actiu.

CONSELLS

FIRES

PER A TOTS ELS FRUITERSMosca de la fruita: s’han capturat elsprimers adults en plantacions de pres-seguer de l’Alt i el Baix Empordà. Calinstal·lar els mosquers de capturamassiva a tots els camps de fruita depinyol i als de pomera de varietats delgrup Gala. A totes les parcel·les ésobligatori retirar del camp o destruir

tots els fruits de rebuig immediata-ment després d’acabada la collita.Aquesta feina s’ha de fer encara queno s’hagin detectat danys a la fruita.Aranya roja: recomanem revisar lesplantacions i tractar només si no hi hafitoseids i es troben més del 50% deles fulles ocupades per larves oadults.

POMERES I PERERSXarxa de motejat: Les condicions cli-màtiques de l’època fan poc probablesnoves contaminacions de motejat. Apartir d’ara deixem de donar informa-ció diària sobre l’evolució de la malal-tia i només s’avisarà si es produeix al-gun risc de contaminació. Carpocapsa: colònies a les clivelles

del coll de l'arbre i de les arrels.

POMERESPugons: s’estan formant colònies depugó gris, pugó verd i pugó llanós. Fum: la pressió de la malaltia és alta.Donat que amb temperatures per so-bre dels 25º el sofre pot ser fitotòxic,les plantacions afectades es recoma-

na, a partir d’ara, tractar-les amb fun-gicides curatius.PERERSStemphylium: Les condicions climàti-ques actuals afavoreixen molt el riscd’infecció d’aquesta malaltia. Psil·la: les poblacions són altes. Reco-manem revisar les plantacions i trac-tar on es trobin més del 10% .

AVISOS FITOSANITARIS

Des de Sant Miquel de Camp-major, i amb el suport de QuimFuster, Òscar Moradell ha portatal Pla de l’Estany una nova en-ganxina defensora del medi am-bient i de la natura sota el nominspirat «...decamp....» Aquestaenganxina es troba al mercat desdel mes d’abril a estancs i llibre-ries de Banyoles amb dos models(lletres blanques o negres) per-què pugui adaptar-se a la tonali-tat del cotxe.

Què el va inspirar a l’hora de crearaquesta flor com a un símbol d’i-dentificació i simbolisme ?

Tot va començar quan vaig co-mençar a veure cotxes amb unesflors que no s’identifiquen gens ambla natura, sinó a una marca co-mercial a la qual pertanyen.Per a mi la natura és unacosa molt important i crecque s’ha de cuidar i aprendrea gaudir d’ella i vaig pensar queuna manera de vincular i justificar lanatura era a través d’una flor.

Per què una margarida?Podria haver estat qualsevol flor,

fins hi tot un arbust. Però aquesta té

un traçat de les fulles senzilles un tretque comparteix amb la natura quetambé és senzilla per sí sola i identi-fica molt bé el que reivindiquem. Novull anar en contra de ningú, sinó te-nir alguna cosa amb la que es puguiapostar la ruralitat i la defensa de lanatura.

A l’hora de crear aquesta en-ganxina tenia en ment un ti-

pus de públic en concret perquè lacomprés?

No vaig pensar amb ningú perquècrec que tothom en general hauriade valora el que tenim, i vull dir a ni-vell universal. A més, estic conven-çut que el que està a la ciutat hauràanat qualsevol dia d’excursió, alcamp o a qualsevol lloc del món hi

haurà vist un llac, un paisatge o

qualsevol patrimoni que li hagi agra-dat i vulgui cuidar la natura.

On la pot comprar la gent ara?En un inici els punts de venda eren

només al meu poble i a base deltemps l’hem introduït també a Ba-nyoles. A la pàgina web (www.de-camp.cat) ja es poden veure els dife-rents pobles. A dia d’avui són pocs,però tenim la intensió d’extendre’nsquant a punts de venda i una de lesprimeres ciutats seria Girona.

Sabent del precedent del Burro Ca-talà, que també va néixer a Banyoles,té alguna idea concreta de com la in-troduirà al mercat i arribar a equipa-rar-vos amb l’altra?

Seria genial que la gent estiguésanimada a donar suport al que re-ivindiquem nosaltres i poder crearaltres objectes amb la flor. Crec queuna bona idea seria que a la mateixapàgina web la gent hi fes comentarisamb propostes per fer productes.

Seguint la línia reivindicadora, uti-litzaria productes ecològics com elsreciclats?

Perquè no, no estem tancats a resperò cal veure l’acceptació de lagent que tindrà.

Quina evolució estan tenint lesvendes de la flor?

S’ha notat el canvi des del prin-cipi fins que hem posat punts de

venta a Banyoles i en punts detrànsit. També van potenciar-ho aquesta primavera anun-

ciant-ho en diversos mitjanscom a la revista de Banyoles i a una

televisió de la zona. Debem estar enunes unitats. Ara bé, la pàgi-

na web ha sortit fa poc i crec demica en mica ajudarà a que lesventes augmentin.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

ANNA TARRÉS GIRONA

Diari de Girona | DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008 EL CAMP �11

Breus

El Centre de Competència Cian-tífico-Tecnològic en ProductesTransformats de la Carn (CECOC-PTC) ofereix el VII Curs Interna-cional en Tecnologia de ProductesCàrnics. Les sessions es duran aterme a les instal·lacions de l’IRTAa Monells entre el de setembrei el d’octubre amb hores teò-riques i de pràctiques.

GIRONA | A.T.A

Curs en Tecnologia deProductes Càrnics

FORMACIÓ

DIARI DE GIRONA

Fins al de setembre es podenpresentar les sol·licituds dels ajutscorresponents als programes desanitat animal que ofereix el De-partament d’Agricultura (DAR).La línia s’adreça a la prevenció demalalties de les espècies: conills,abelles, oví i cabrum, vaquí, por-cí i aviram. L’ajut no podrà ser su-perior al de l’execució.

BARCELONA | DdG

Ajuts als programes desanitat animal

SUBVENCIONS

DIARI DE GIRONA

El Departament d'Agriculturaha rebut sol·licituds de pro-ductors catalans per instal·lar xar-xes protectores de pedregades a lesseves plantacions de poma i pera.De les sis comarques participa-dores en el pla, el Baix Empordàn’ha liderat el nombre amb solicituds corresponents a ,hectàrees i . d’inversió.

BARCELONA | DdG

Ajudes per instal·larxarxes protectores

BAIX EMPORDÀ

DIARI DE GIRONA

Els preus de la terra van incre-mentar-se un , en termescorrents durant el i va arri-bar a un valor d’. euros perhectàrea. En termes constants, esva registrar un creixement mitjàdel ,, i va mantenir la ten-dència a l’alça dels darrers anys.Les terres de cultiu que presentenaugments superiors a la mitjanaespanyola són les de labor i l’oli-vera, mentre que es mantenen es-tables els cítrics.

MADRID | EUROPA PRESS/DdG

L’hectàrea de terraincrementa 11.000€

ADQUISICIONS DE TERRA

«No vull anar en contra de ningú,sinó defensar la natura i la ruralitat»

Òscar MoradellCREADOR DEL DISSENY DE «...DECAMP... »

El cultiu de blat de moro trans-gènic «està fent desaparèixer» elsembrat ecològic d'aquest cereal,segons un estudi de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB), enquè s'analitza la situació de Cata-lunya i Aragó, principals produc-tores europees d'aliments modifi-cats genèticament.

El treball, realitzat per Rosa Bi-nimelis, investigadora de l'Institutde Ciència i Tecnologia Ambien-tals (ICTA) de la UAB, conclouque la coexistència dels cultiustransgènics i biològics és «pràcti-cament impossible», segons queinforma la universitat en un co-municat.

A Catalunya i Aragó hi havia l'a-ny passat . i . hectàrees,respectivament, de blat de morotransgènic, el que suposava el i el per cent del total sembratamb aquest cereal.

En aquest context, l'estudi con-clou que el concepte de coexis-tència i les diferents propostes pera la seva implantació no només nohan resolt els conflictes previsexistents, sinó que n'han generatde nous.

Per ara, el resultat ha estat la pro-moció de l'agricultura biotecno-lògica i, per tant, dels transgènics,per sobre d'altres alternatives

BARCELONA | ACN/DdG

El blat de morotransgènic estàfent desaparèixerl’ecològic

El Departament d’Agriculturava convocar el de juny el Premia la Innovació Tecnològica Agrà-ria (PITA) d’aquest any. Fins al d’octubre es poden presentar lescandidatures a dues modalitatsdiferents: un enfocat a l’empresaagrària i l’altre a l’agroindústria. Elsguanyadors rebran un premi do-tat amb . euros, un per cadacategoria i, a més, s’establirandues nominacions per les quals esrebran . euros per cada una.

S’hi poden adherir les empresesdel sector agroalimentari, l’a-groindústria i entitats associativesque hagin introduït alguna nove-tat en el procés productiu o en elproducte final.

BARCELONA | DdG

Premi a la InnovacióTecnològica Agrària

CONVOCATÒRIA

NOTA PRESENTACIÓN.– El pasado día 30 de mayo, durante la celebración de la Asamblea Anual de ICISA en Viena, D. Joaquín de la Herrán Mendívil, Director General de CESCE ha sidonombrado Vicepresidente de dicha Asociación Internacional.La Asociación Internacional de Seguros de Crédito y Caución (ICISA en sus siglas inglesas), fue fundada en 1928 en París con el nombre de ICIA. Actualmente tiene la sede de su Secretaríaen Amsterdam, y tras sus 80 años de funcionamiento, ICISA se compone de 42 miembros que representan el 95% del negocio de Caución y seguro de Crédito en el mundo.El objeto de esta Asociación es el estudio de cuestiones relativas al seguro de crédito, tanto interior como a la exportación. Sus miembros participan en los diferentes Comités y SubcomitésTécnicos donde se estudian y analizan aspectos que afectan a la industria, tanto relativos al seguro de caución y al de crédito, como a la suscripción de riesgos y al desarrollo tecnológico.En 2007 los miembros de ICISA aseguraron ventas de sus clientes por un valor aproximado a 2 billones de $ USA en créditos comerciales.

Tem. màx. : Temperatura màxima en °C. T. mín. : Temperatura mínima en °C. PluJa. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vel. vent : Velocitat mitjana del vent en km/h.

PORCS PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Porcs selectes 1,28 1,29Porcs Lleida 1,27 1,28Garrí - 16,0

OVELLES PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

22,1-25 Kg 2,20 2,1525,1-28 Kg 2,10 2,05

VAQUES PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Vaca «R» 2,30 2,30Vaca «O» 2,06 2,06

VEDELLS PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Vedella creuada «R» 3,09 3,09Vedella creuada «O» 2,44 2,44Vedell creuat «R» 2,91 2,91Vedell creuat «O» 2,64 2,64Vedell frisó «R» 3,12 3,09

CEREALS PREU P. SETMANATON. PASSADA

Blat pinso 220 216

Blat planificable 230 223Ordi P.E. 64 210 208Blat de moro (Urgell) 218 212

FRUITA PREU P. SETMANAKG. PASSADA

Poma Golden i 70 i + 0,51 0,51Poma V. Amer. 70-90 - -Pera Blanquilla 58i+ - -Pera Conference 60i+ 0,91 0,91

AVIRAM PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Pollastres groc viu 1,10 1,10Pollastres groc canal 1,67 1,67Gallina lleugera 0,01 0,01Gallina semip. 2,2 kg. 0,46 0,46Gallina semip. 2,5 kg. 0,56 0,56Gallina pesada 0,33 0,33

CONILLS PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Conill jove 1,70 1,70

OUS PREI P. SETMANADOTZENA PASSADA

Categoria M (63 a 53gr.) 0,65 0,63

MERCAT DE BELLPUIG

MERCAT DE LLEIDA

Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient

ESTACIÓ DE CABANESDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 30,3 15,2 0,0 5,3 5,0

21-06 31,2 16,9 0,0 5,5 5,1

22-06 32,7 14,5 0,0 6,0 6,8

23-06 28,4 14,2 0,0 5,3 6,3

24-06 31,7 15,5 0,0 4,1 4,6

25-06 32,6 19,2 0,0 6,9 10,1

26-06 33,4 21,8 0,0 5,5 8,5

ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 28,6 15,8 0,2 - -

21-06 30,8 16,4 0,0 - -

22-06 30,0 14,5 0,0 - -

23-06 27,1 13,5 0,0 - -

24-06 26,9 15,5 0,0 - -

25-06 30,8 17,3 0,0 - -

26-06 29,8 16,8 0,0 - -

ESTACIÓ DE FORNELLSDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 30,9 14,0 0,0 - -

21-06 33,0 14,2 0,0 - -

22-06 32,9 12,1 0,0 - -

23-06 31,5 11,1 0,0 - -

24-06 30,1 13,8 0,0 - -

25-06 31,6 14,9 0,0 - -

26-06 31,5 13,5 0,0 - -

ESTACIÓ DE MONELLSDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 24,6 14,6 0,0 5,8 7,1

21-06 22,9 15,6 0,0 6,0 6,3

22-06 24,9 13,3 0,0 6,3 7,0

23-06 24,5 11,8 0,0 5,7 6,2

24-06 24,8 13,9 0,0 4,1 6,0

25-06 26,5 15,4 0,0 6,1 9,2

26-06 32,1 14,9 0,0 5,6 6,5

ESTACIÓ DE VENTALLÓDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 30,9 14,7 0,0 - -

21-06 32,2 15,7 0,0 - -

22-06 32,6 13,6 0,2 - -

23-06 29,8 12,3 0,0 - -

24-06 30,0 15,3 0,0 - -

25-06 32,8 16,7 0,0 - -

26-06 31,6 19,1 0,0 - -

PREUS DELS PRODUCTES AGRÍCOLES

El Camp Marcadors DdG

AGROMETEREOLOGIA

CEREALS I LLEGUMINOSES POSICIÓ EUROS/TM

Blat de moro CE s/c/d 233,00Blat de moro importació s/c/o Tarr. 231,00Blat panificable mín. 11% proteïna s/c/d 230,00Blat farratger 72 PE s/c/d 228,00Blat farratger 72 PE s/c/o Tarr. 222,00Sorgo importació s/c/o Tarr. 220,00Sègol s/c/o Tarr. -Mill importació s/c/d 520,00Ordi nacional 64 PE s/c/d 215,00Alpiste canadenc E s/c/d 720,00Pèsols ferratgers import. s/c/o Tarr. -Garrofa trossejada / Tarragona s/c/d 208,00Garrofa granulada / Tarragona s/c/d 198,00Farina de garrofa / Tarragona s/c/d 193,00Garrofa sement / Tarragona s/c/d -Soja / 44 % nacional s/a/v Bar. 375,00Soja / 44 % importació s/a/v Tarr. 375,00Gluten feed EUA s/v/m Tarr. -Gira-sol importació 28/30% Profat s/c/o Tarr. 205,00Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarr. 275,00Sement de cotó s/c/o Tarr. 280,00Coco / granel s/c/o Tarr. -Farina de peix 60% nacional s/c/d 660,00Farina de peix 63/64% Perú s/c/o Tarr. 760,00Farina de peix Chile 70% s/c/d 860,00Farina d’alfals s/c/o Lleida 180,00Mandioca (importació) s/v/m Tarr. 170,00Segó de blat / fi s/c/d 177,00Polpa seca remolatxa gr. nac. / Pallets s/c/o -Polpa seca remolatxa gr. magatzem / Pallets s/c/o –Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 450,00

Sèrum de llet Spray import. 70/12 s/c/d 675,00Greix Importació 3º/5º s/c/d -Greix Nacional 3º/5º s/c/d 730,00Mantega 1a s/c/d 815,00Mantega 2a s/c/d 800,00

FRUITS SECS I LLEGUMS QUALITAT POSICIÓ EUROS/TM

Llenties (Salamanca) Monstruo s/c/d –

Llenties (La Manxa) 7-9 mm. s/c/d 1.000,00Llenties (La Manxa) 6-7 mm. s/c/d 800,00Llenties (imp. EUA) Regular s/c/d 720,00Cigró (nacional lletós) 48/50 s/c/d –Cigró (nacional lletós) 54/56 s/c/d –Cigró (nacional lletós) 58/60 s/c/d –Cigró (import. Mèxic) 40/42 s/c/d 1.100,00Cigró (import. Mèxic) 42/44 s/c/d 1.060,00Cigró (import. Mèxic) 44/46 s/c/d 1.030,00Cigró (import. EUA) 50/52 s/c/d 990,00Mongetes nacional Planchet s/c/d 2.100,00Mongetes nacional Pinta s/c/d 1.500,00Mongetes nacional Boliche s/c/d –Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 810,00Mongetes import. EUA Northern s/c/d 900,00Mongetes imp. Michigan Navy s/c/d 1.020,00Mongetes imp. Argentina Cannelini s/c/d 1.030,00Ametlla gra (llargueta) 12-13 mm. s/c/d 4.750,00Ametlla gra (Marcona) 14-16 mm. s/c/d 5.800,00Ametlla gra (Mallorca) Trossos rpds. s/c/d –Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 5.000,00Pinyons gra (Sol Castella) Primera s/c/d 26.000,00 Pinyons gra (Sol Catalunya) Primera s/c/d –

PREU EN CANAL PREU EN VIU VARIACIÓ

Porc selecte - 1,262 -0,020Porc normal - 1,250 -0,020Porc gras - 1,238 -0,020Godalls de 20 kg - 18,00 -2,00Godalls de 16 kg partida petita - - -Canal II - 1,66 -Truges - 0,49 repeteix

� SECTOR PORCÍ

PREU TENDENCIA

Pernil cuit 2,32-2,35 =Pernil rodó 2,55-2,58 =Espatlla sense pell 1,64-1,67 =Magra 1a – –Panxeta 1,81/1,84 =Bacó sense os 2,24/2,27 =Greix canal 1,13/1,16 +0,05Papada 1,00/1,03 =

� SECTOR CARNI

Cambra de Comerç, Indústria i NavegacióLlotja de contractació de Girona Preus corresponents a la sessió d’ahir divendres 27-06-2008 (setmana núm. 26)

Preu indicatiu. FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.

U R O P VARVedell 281–320 Kg. 3,30 3,13 3,00 – –Vedell 241–280 Kg. 3,36 3,22 3,09 2,44 rep.Vedell 200–240 Kg. 3,45 3,31 3,15 2,47 rep.Vedella 261–300 Kg. 3,40 3,33 – – –Vedella 221–260 Kg. 3,67 3,55 3,03 – –Vedella 180–220 Kg. 3,91 3,79 3,24 2,43 rep.Vaca 2,16 1,68 1,20 rep.

Comentari: La venda d’aquesta setmana de Sant Joan ha estatfluixa però continua la falta de vedell.

� COTITZACIO DEL BESTIAR BOVÍ Preus en Canal / PTA KG

Blat 198,00Blat de moro - francès (destí) 235,00Blat de moro - país (origen) -Blat de moro - (Port Tarragona) 230,00Civada 180,00Gluten Feed (origen port de Tarragona) -Mandioca (port de Tarragona) -Ordi (64 mínim pes específic) 192,00Polpa remolatxa (port Tarragona) 264,00Soja 44% (origen fàbrica Barcelona) 390,00Sègol (Port Tarragona) –Sorgo (origen Port Tarragona) 222,00Pèsol proteginós (Port Tarragona) –Favons (destí) 210,00Segones - a dojo (destí) 168,00Garrofes a dojo - trossejades 215,00Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) 840,00Userda de l'Empordà - origen: 1a categoria 114,00

2a categoria 102,003a categoria 78,00

Palla d'ordi de l'Empordà (origen) bala grossa 36,00Palla de blat de l'Empordà (origen) bala grossa 30,00Greix porc 3-5º acidesa 730,00

� SECTOR CEREALS I ALTRES

Les lletres EUROPexpressen els nivellsde qualitat delproducte segons lanormativa europea.

Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal, posat al corral de l’es cor xa dor.a

Xai (fins a 10'9 kg/ canal) 8,20Xai (d’11 a 12'7 kg/ canal) 7,70Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal) 7,20Xai (més de 14,6 kg/canal) 6,90Cabrit sacrificat Escorxador local –

Comentari: Els preus de compra segueixen pujant.

� SECTOR OVI

Poma de Girona (80/85) (1a cat.) -Poma Golden (75/80) (1a cat.) -Poma Golden (65/70) (2a cat.) –

FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà.

� SECTOR FRUITER PREUS EN AUREOLA.

Comentari:Segueix la

tendència al’alça degut a

la faltad’oferta.

� SECTOR FUSTA

12 a 19 ø 20 a més ø Varis øPollancreXapa desenrotllades primeres 56,00-66,00 € mXapa desenrotllades segones 46,00-55,00 € m3

Pi Douglas 39,00-42,00 54,00-87,00 € TmPi Pinyer 36,00-42,00 € TmPi Marítim 39,00 € Tm 48,00-51,00 € TmPi Insignis 39,00-42,00 € Tm 51,00-66,00 € TmPi Bord o Halepensis 39,00-45,00 € TmPlàtan 48,00-54,00 € TmFreixe, de 23 a més ø 60,00-108,00 € TmVern Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00-50,00 € Tm

Faigprimeres, de 30 a més 84,00-120,00 € Tmsegones 54,00-72,00 TmLlenyesAlzina 54,00-60,00 € TmRoure 39,00-43,00 € TmSuro pelut 33,00-36,00 € TmFustes de triturar 23,00-30,00 € TmPerxes Barramenta-Castanyer 39,00-42,00 € TmCastanyer (perxes), de 12 a més ø -Roure fulla petita, de 20 a més ø -Pela de suro - trituració verd (rebuig) 240,00-360 € TmPela de suro en rasa verd sobre magatzemsense colasses i amb talls menors d’un pam quadrat 600,00-1.200 € TmPela de suro - verd rebutjat -

Nota. Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fà-brica o sobre tràiler. Preus de la fusta de la reunió del 19/10/07. Preus del suro de la Taula de preus del 27/04/06.

PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA

Diari de Girona DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008

� ECONOMIA I EMPRESACOORDINA Oriol Puig E/A economia.diaridegirona@epi.es� EL CAMPCOORDINA Anna Tarrés E/A camp.diaridegirona@epi.es