FUNDACIÓ NOGUERA MATRIMONI INFANTIL.pdf · La “desponsatio” i l’inici de la “desponsatio impuberum” 73 ... de la cúria romana i el sorgiment de la bu- ... ha oscil·lat

FUNDACIÓ NOGUERA

Col·lecció Estudis

Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ

FUNDACIÓ NOGUERA

Estudis, 31

El matrimoni infantil a Catalunya i Europa

BARCELONA, 2005

per

SANTIAGO DE LLOBET MASACHS

© Santiago de Llobet Masachs, 2005Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 LleidaPrimera edició: octubre de 2005ISBN: 84-9779-324-2Dipòsit legal: L-1000-2005Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L.

Índex

Pròleg ............................................................................................... 9

Introducció ...................................................................................... 13

Abreviacions .................................................................................... 35

TEORIA DEL MATRIMONI INFANTIL

1. La Grècia clàssica. Consideracions sobre el seu matrimoni .... 37 1.1. Impubertat, pubertat i matrimoni infantil a l’antiga Grècia ................................................................................ 37 1.2. Legislació i costum matrimonial a l’antiga Grècia ........... 41 2. El matrimoni infantil a Roma ................................................... 46 2.1. Impubertat/pubertat, majoria/minoria d’edat i altres conceptes sobre l’edat ............................................................... 47 2.2. La visió d’impubertat/pubertat i fases properes ............... 55 2.3. El matrimoni a Roma ......................................................... 56 2.4. El matrimoni infantil a Roma ............................................ 62 3. De l’inici del cristianisme al Decret de Gracià. El Dret Antic (segles II-XII) ................................................................................ 71 3.1. La “desponsatio” i l’inici de la “desponsatio impuberum” 73 3.2. Matrimoni, impubertat i pubertat, vistos per les autoritats eclesiàstiques ................................................................ 75

6 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS

3.3. El matrimoni a curta edat vist per les lleis civils i canòni- ques .................................................................................... 78 4. El Dret Nou: des del Decret de Gracià fins al Concili de Trento (segles XII-XVI) .................................................................. 85 4.1. Del Decret de Gracià a les Decretals de Gregori IX (anys 1140-1239). La gran regulació de les esposalles i del ma. trimoni infantil .................................................................... 88 4.2. La dispensa de matrimoni entre el fill del rei d’Angla- terra i la filla del rei de França (any 1160) ........................ 96 4.3. El matrimoni infantil després de les Decretals de Gregori IX fins al Concili de Trento; avenços, retrocessos i definicions d’Enric de Segusio, cardenal Ostiense ............................................................................. 102 4.4. El matrimoni infantil segons el pensament teològic de l’Església. Consideracions entorn de la impotència sexual de l’impúber ................................................................ 110 4.5. De la dispensa eclesiàstica: teoria i funcionament fins al Concili de Trento ................................................................. 114 4.6. Les lleis civils després de Gracià i les edats per casar-se .. 116 4.7. Pubertat i impubertat segons la fisiologia i la medicina fins al segle XVI ..................................................................... 118 5. El Dret Novíssim: des del Concili de Trento fins a la publica- ció del Codi de Dret Canònic de 1917 i l’actualitat ................... 120 5.1. El Concili de Trento, les tensions per la reforma del matrimoni i els efectes sobre el matrimoni infantil ............... 122 5.2. La reforma de la cúria romana i el sorgiment de la bu- rocràcia després de Trento. Els documents i el matrimoni infantil ................................................................................ 124 5.3. El dret canònic després del Concili de Trento fins avui i la reducció del matrimoni infantil mitjançant la complexitat burocràtica .......................................................................... 127 5.4. Els altres drets del cristianisme no catòlic i dels estats. El trencament del monopoli matrimonial ......................... 138 5.5. El dret canònic oriental: les edats per casar-se i el casament d’impúbers .......................................................................... 140 5.6. La percepció de pubertat i impubertat, i les edats de l’home del segle XVI al segle XX ................................................ 142

EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 7

LA PRÀCTICA DEL MATRIMONI INFANTILIntroducció .................................................................................. 1631. L’acostament a l’Església en demanda de dispensa matrimonial per falta d’edat ..................................................................... 164 1.1. Els primers passos per obtenir la dispensa: la sol·licitud . 167 1.2. L’obertura del procés: raons i al·legacions. ....................... 169 1.3. La intervenció de testimonis, metges i llevadores. ........... 174 1.4. L’interrogatori de l’impúber ............................................... 178 1.5. La resolució del procés: sentències .................................... 183 1.6. Criteris diferents dels bisbats per acceptar peticions de dispensa .............................................................................. 185 1.7. Ratificacions dels consentiments matrimonials després de l’accés a la pubertat ........................................................ 192 1.8. Rehabilitacions de matrimonis contrets amb defecte d’e- dat: la ignorància de l’edat i la seva solució ...................... 196 1.9. L’elevat preu de les coses: cost de les dispenses d’edat i dels processos de la cúria ........................................................... 1992. El matrimoni infantil des de l’òptica de la família ................... 202 2.1. Les situacions familiars que obliguen a casar els fills ...... 203 2.1.1. Els problemes de debilitació de les línies successò- ries familiars ............................................................ 203 2.1.2. La necessitat de col·locar els hereus per suplir la manca de pares ........................................................ 205 2.1.3. Inestabilitat política, guerres i problemes de l’entorn social que afavoreixen el casament dels fills impúbers .................................................................. 207 2.1.4. Aspectes biològics: sexualitat precoç i embarassos no desitjats. La solució “purificadora” a través del sagrament del matrimoni ........................................ 217 2.2. El negoci familiar de casar l’impúber ................................ 218 2.2.1. Tuteles i tutors .......................................................... 219 2.2.1.1. La tutela dativa, els tutors imposats i la

compra de tutories ..................................... 220 2.2.1.2. La tutela testamentària: tutors i parents. Posicions favorables i contradictòries dels tutors ........................................................... 223


2.2.1.3. La tutela legislativa, actuació dels tutors. Les tensions entre tutors, parents i el rè- gim senyorial .............................................. 226 2.2.2. Assegurances d’engrandiment patrimonial i de subsistència .............................................................. 228 2.2.2.1. La captura d’hereus i pubilles ................... 228 2.2.2.2. Altres problemes externs a l’herència: as- segurança de mitjans de treball, de domicili, aliances de negoci, etc. ................... 237 2.2.2.3. Famílies que fan servir repetidament el matrimoni infantil ..................................... 241 2.2.3. L’assegurança de la virginitat i estats emocionals que són causa de matrimoni infantil ...................... 249

3. La vida de casats dels impúbers ................................................ 252 3.1. Edats en el moment de casar-se ......................................... 252 3.2. Com van casar-se ................................................................ 258 3.3. La vida matrimonial: sexualitat i fills ................................ 258 3.4. Classe social de les famílies dels nuvis .............................. 261 3.5. Endogàmia, consanguinitat i matrimonis múltiples. ....... 2674. El fracàs de la unió matrimonial ............................................... 275

CONCLUSIONS I. Aspectes rellevants del matrimoni infantil al llarg de la història 285 II. Aspectes interns del matrimoni infantil en la confrontació Família-Església i el seu trasllat al dret .................................. 290III. Aspectes interns relacionats amb la idiosincràsia de pares i tutors ........................................................................................ 292IV. Aspectes socials que fan viable el matrimoni infantil ........... 295 V. Causes que fan desaparèixer el matrimoni infantil ............... 296VI. Consideracions finals ............................................................... 297 Apèndix: Relació de matrimonis infantils trobats a Europa ........ 301Bibliografia ...................................................................................... 325

Pròleg

El llibre d’en Santiago de Llobet és un treball remarcable d’an-tropologia històrica i jurídica, i una aportació notable a la història de Catalunya en el context europeu. Cal dir, també, que es tracta d’una investigació realitzada sense cap ajut econòmic, com correspon a tants treballs intel·lectuals honrats i responsables que es fan en l’àm-bit de les ciències humanes arreu del món. En no haver-se plantejat cap tòpic de proverbialitat política, l’autor ha anat perseverant enmig d’una recerca dificultosa i que li ha exigit una atenció minuciosa en la interpretació, és per això que els resultats són conseqüència d’allò estudiat. La metodologia ha estat molt respectuosa amb les peculiari-tats històriques i no s’ha deixat emportar per l’actualisme.

En la seva explicació del perquè del matrimoni infantil a Catalunya hi destaquen dues grans causes que no són altra cosa que l’adaptació social a uns fets que escapen al domini polític de la socie-tat humana. Són la legitimació d’unions sexuals de fet i la suplència dels pares difunts. Causes naturals, com a mínim en el domini dels fets. Per tant, no prevalen les causes de control polític o aprofita-ment econòmic. No són les estratègies matrimonials artificials dis-senyades pels pares o tutors que corresponen a una etapa històrica posterior.

Resulta, doncs, alliçonador saber que, enmig de l’època moder-na, el matrimoni infantil no va suposar una estratègia per a acumular recursos o capitals, sinó per fer front a uns imponderables tan natu-rals com la mort i la sexualitat.


Ara bé, la cultura jurídica va tractar de fer seves aquestes reali-tats de fet. Així, el dret canònic i la jurisdicció eclesiàstica van optar per atorgar dispenses per al casament entre menors quan la unió car-nal era un fet ineludible. També, quan els progenitors morien durant la minoria d’edat dels seus fills, la jurisprudència civil —aliada amb l’eclesiàstica— instaurava els matrimonis infantils per tal d’afrontar una exigència de legitimitat successòria. És a dir que, en cas de mort prematura dels pares, els tutors es veien obligats a accelerar el procés per mirar d’omplir el buit legal en el dret successori que més tard re-soldrien els capítols matrimonials, amb els heretaments preventius. Però, és clar que el matrimoni infantil era una realitat diferent, volia ser una resposta sui generis quan els drets a la successió podien ser, o ja eren, contestats per altres aspirants. Precisament, va ser la conso-lidació jurídica del règim d’esposalles (com a capítols matrimonials) la que havia de substituir la necessitat del matrimoni infantil.

D’altra banda, l’autor no defuig cap de les circumstàncies en què s’ha donat el matrimoni infantil a Europa i que demanen diverses ex-plicacions. Així, hi ha el cas del matrimoni durant la minoria d’edat de la dona per a poder controlar la virginitat d’aquesta; o el dels ca-pellans que beneïen una unió infantil per raons sentimentals, com la d’un nen anglès que els havia casat un capellà perquè el nen ho volia, després de que la seva promesa li oferí dues pomes per fer-ho. Una anècdota de 1565, quan els amors adolescents, quasi infantils, eren un tema cultural ben conegut, i que venia de lluny. A Anglaterra, és l’època de la divulgació de la Tragicall Historye of Romeus and Juliet (1562) d’Arthur Brooke i d’altres obres semblants, fins arribar a la de Shakespeare de 1591-1596.

El llibre d’en Santiago de Llobet té el mèrit de saber situar una història demogràfica, econòmica i jurídica catalana dins el marc eu-ropeu de les idees i les pràctiques sobre l’edat, la sexualitat i el ma-trimoni. A més, la seva discussió té en compte la cultura eclesiàstica, jurídica i mèdica en el sentit més ampli de la paraula, i també els valors de cada època. Mostra com el món de les idees i les doctrines arriba a la societat concreta, i hi arriba amb més joc per les circums-tàncies de la vida de cadascú.

Després del llibre d’en Santiago de Llobet queda clar que, des dels grecs i romans fins a l’edat moderna, la qüestió del matrimoni infantil ha girat entorn de dues variables fonamentals. La primera és l’edat considerada com a més propícia, útil per a determinades funci-ons (militars, laborals, sexuals, procreadores, jurídiques i religioses).


Així, s’han establert les edats per a la milícia, per al treball, per al reconeixement de la pubertat, per a la fertilitat, per a la comprensió d’un dret o d’un judici (edat del judici de raó) i per a la convicció re-ligiosa. Aquestes edats han anat variant segons els interessos i les ne-cessitats de vàries classes de poder (polític, eclesiàstic, econòmic...). Sovint, una edat s’ha legitimat per l’altra, prèviament més legitimada o naturalitzada. L’ideal jurídic ha oscil·lat entre el bé de la tutela i el bé de l’emancipació. I el catolicisme, normalment addicte a la repres-sió de la sexualitat, no ha dubtat en acomodar-se a aquest fet i així obtenir-ne el primer dret.

La segona variable, que anà a voltes aparellada i a voltes en contra de l’anterior, fou la dels interessos civils. Foren les esposa-lles, especialment quan en forma de capítols matrimonials oferien un contracte irrevocable, les que finalment pogueren més que el ma-trimoni infantil, i per això acabà desapareixent. Perquè la confiança en aquests contractes, caracteritzats, en la forma, per la seva irrevo-cabilitat, i en la substància, pels seus heretaments preventius, i gau-dint de ple dret registral, constituí una fe major que la dipositada en matrimonis infantils. Els nens es convertirien, amb el temps, en adults, i les coses es podien complicar. Els contractes d’esposalles sacrificarien l’ideal de l’emancipació i de la voluntat de disposar, pel de la tutela d’un bé jurídic: el de la propietat entesa de determinada manera. Llavors, unes prelacions patrimonials ja havien donat lloc a l’obligació contractual que persistiria malgrat la minoria dels futurs contraents. En altres paraules, el contracte d’esposalles observava les mateixes garanties patrimonials que els capítols matrimonials fets en ocasió de la celebració del matrimoni. Ambdós es confonien. Per això ja no era necessari precipitar el matrimoni, sinó garantir la irrevoca-bilitat del contracte d’esposalles com a capítols matrimonials.

L’altre cas, el del reconeixement de la unió sexual infantil, sem-bla que, sense el recolzament de l’interès jurídic civil, i amb una doc-trina eclesiàstica cada cop més contrària a la vida sexual, sucumbí a la moral de repressió sexual generalitzada, sobre la qual no cal insis-tir després de Foucault.

Tot plegat ens fa reflexionar sobre una diferència dins l’època moderna. En el seu primer temps (el que Hazard anomena “de cri-si de la consciència europea”), en la primera Il·lustració, en l’època d’apogeu doctrinal del dret natural, el fet de la pubertat i la identitat successòria (la rabassa que no mor) tenien una força que la medi-cina, el dret i la religió trobaven natural. I per això li conferien vida


social i raó moral. En canvi, coincidint amb la segona Il·lustració, en que els drets estatutaris i els adquirits per riquesa s’alien per fer seu o destruir el dret natural, s’imposa el reconeixement del fet en el dret sobre les coses, en les obligacions que s’hi adquireixen per contracte. Llavors, l’escletxa de l’antiga naturalitat (vida sexual i identitat entre pares i fills) només obté força de fet a través “del fet del dret” (és a dir, que el dret adquireix “força de dret”). En la història de la cultura ju-rídica, aquest pas coincideix amb el desplaçament del valor doctrinal del dret natural cap a la jurisprudència del dret civil, fet no exempt de reaccions, com el desenvolupament de la doctrina dels drets hu-mans i el nou dret natural entorn de la Revolució Francesa. Així, la investigació de Santiago de Llobet ens situa de ple en un dilema ètic i jurídic, fonamental en el nostre llegat modern.

Ignasi TERRADAS I SABORIT

IntroduccióAquest estudi és fruit de la tesi de doctorat que, amb el títol El

matrimoni infantil a Europa. Dinàmica i raons d’uns casaments anò-mals, vaig llegir el dia 14 de febrer de l’any 2002 a la Facultat de Geo-grafia i Història de la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’an-tropologia social i cultural. Tesi que va dirigir-me el doctor Ignasi Terrades i Saborit, i va qualificar-me amb un excel·lent cum laude un tribunal format pels doctors Joan Frigolé, Ferran Estrada, Enric Por-queres, Maria Valdés i Carles Salazar, als quals estic molt agraït.

Els orígens del treball es remunten a l’any 1984, quan em vaig convertir en propietari de l’arxiu patrimonial de la meva família, ori-ginària del poble de Vidreres, a la comarca de la Selva, pertanyent al bisbat de Girona. De resultes de la seva ordenació i del desig d’ampli-ar dades, vaig desenvolupar estudis genealògics i d’història que van dur-me a l’Arxiu Diocesà de Girona. Allí vaig entrar, per primer cop, en contacte amb els matrimonis infantils, a través de les dispenses que calia demanar per a poder-se celebrar. D’entrada, no vaig trobar cap tipus de revelació que conduís les meves investigacions sobre aquest tema: només una indiferència quasi total.

En aquell temps, les relacions de la consanguinitat i l’endogà-mia absorbien les meves anàlisis, per tal lligar-les als interessos ma-trimonials dels diversos grups pagesos del bisbat i en concret de la família Llobet. Els meus estudis respecte a una família foren com la bola que hom impulsa sobre una taula de billar; la bola blanca en toca una altra, rebota per les bandes, fa carambola amb una tercera, i totes tres dibuixen formes geomètriques en l’entorn ordenat d’un


rectangle, trobant-se en punts del recorregut. S’estableixen traços de coincidència que es lliguen en un conjunt harmònic d’avenços, retro-cessos i relacions.

És així com l’anàlisi de l’arxiu familiar fou la bola blanca dis-parada que va dur-me a la llicenciatura en història a la Universitat de Barcelona. Hi vaig descobrir l’antropologia, una ciència que em va captivar. Potser perquè explicava millor allò que m’interessava, o perquè ho feia des d’una base més plàstica; és a dir, els estudis sobre família. Alhora que entrava en la nova disciplina, progressava en la recerca sistemàtica de quatre fons diocesans, els dels bisbats de Girona, Barcelona, Vic i la Seu d’Urgell, sempre amb el rerefons de la problemàtica de la construcció matrimonial.

Un bon dia de juliol de 1993, mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà, arxiver diocesà de Girona, va treure’m dos lligalls sense classificar que havia trobat en l’ordenació del fons de dispenses de casament. I va oferir-me de classificar-los i catalogar-los. L’encàrrec va representar per a mi, a més d’una prova de confiança, una tasca engrescadora feta amb il·lusió durant uns quants mesos. Anys abans, el senyor Josep Tremoleda i Roca havia fet un inventari de dispenses generals per matrimoni d’aquest bisbat. Entre elles, havia separat i numerat 231 casos de contraents impúbers; són els registrats entre el número 4968 i el 5195 de l’inventari general. Després vaig afegir-hi les 121 dispenses aparegudes entre els dos lligalls i, així, van resultar, per al meu estudi, un total de 352 casos del bisbat de Girona.

La classificació d’aquest fons va iniciar-me, així, en la proble-màtica d’aquest tipus de casaments. Com a conseqüència, va sorgir un article, presentat davant del “Ier Congreso de Historia de la Fa-milia” de Múrcia, en l’any 1994, que duia per títol: “El matrimonio infantil en el Obispado de Gerona. Siglos XVII-XVIII.” Fou publicat pos-teriorment per R. Rowland i I. Moll Blanes (ed.) a La demografía y la historia de la familia, Seminario Familia y Élite de Poder de la Uni-versidad de Murcia, Múrcia 1997. En ell, hi analitzava la dinàmica de matrimonis múltiples que generava la permissibilitat emprada en el casament d’hereus i pubilles.

Amb posterioritat, vaig anar recollint més casos, extrets de dispenses d’altres bisbats o de la literatura històrica de la geografia europea, que donaren com a resultat un eix vertebrador constituït entorn de la dita permissibilitat del dret canònic, en la qual vaig po-der observar l’oportunitat amb què els pares dels contraents, feren servir aquestes figures jurídiques, per resoldre problemes urgents de


caràcter polític, econòmic, patrimonial, etc., que eren l’essència de l’interès patern en relació al matrimoni.

En aquest interval, vaig acabar la llicenciatura en l’especialitat d’antropologia social i vaig continuar amb els cursos de doctorat. A l’hora de plantejar-me el tema de la tesi, ja em sentia tan involucrat en el matrimoni infantil que no podia escollir cap altre camp de re-cerca que aquest que ara ofereixo des d’una perspectiva global.

* * *

El matrimoni infantil, que no s’ha de confondre amb el casa-ment entre menors d’edat, és una institució que ve regulada pel dret canònic. Regulada de tal manera que constitueix la part final del dret matrimonial de l’Església, des de la publicació de les Decretals de Gregori IX en el segle XIII, de què es va formar un cos glossat i co-mentat per multitud de juristes al llarg dels segles.

Quan una regulació legal perdura al llarg dels segles vol dir que té una vigència social. Comprenem, llavors, que el matrimoni infantil és una pràctica que perviu; que no és només una parcel·la legal que es treu de la màniga quan apareix una necessitat monàrquica, sinó una institució que la societat ha entès que calia mantenir per tal de regular problemes interns.

Tot i que la quantia total no fou mai exagerada i que es tracta d’una forma de casament marginal, ha estat utilitzat a Europa per totes les capes socials. Les úniques estadístiques que hi ha sobre la seva quantia corresponen a les que va donar Laslett per a la diòcesi de Chester d’Anglaterra, entre 1561 i 1566, la qual situa en un 1% els casos enregistrats al llarg d’aquell quinquenni i en aquell lloc (Las-lett, 1976: 89-91).

Això, tanmateix, no ha d’estranyar si es compara amb els casa-ments a la Catalunya vella, uns casaments que la majoria creu que es regulaven a través de les capitulacions matrimonials. Segons càlculs meus, fets amb mostres de Blanes, Olot i Figueres dels segles XVII i XVIII a partir del recompte de casaments parroquials, i en escriptures de capitulacions al notari, només capitulaven el casament un 5% de la població. I no pot dir-se que aquesta forma d’unió no tingui una importància cabdal a l’hora d’estudiar el matrimoni a Catalunya.

Pel nombre d’exemples trobats al llarg de vint segles, pot sem-blar que el matrimoni infantil a Europa és només un matrimoni anec-


dòtic, que no mereix sinó un treball esporàdic en un espai geogràfic puntual, o bé com un cas concret; en definitiva, un microestudi, tal-ment una espècie de punta de coixí, laboriosa i minuciosa, sobre un aspecte marginal de la formació de la parella.

En realitat no és així, tot i que el rastre és escàs, pel fet que les dispenses eclesiàstiques que generaven eren un tràmit administratiu que només afectava les parts que es casaven, i que no calia conservar amb la cura de l’altra documentació. A Girona, entre 1623 i 1773, s’han conservat 352 dispenses d’aquest tipus i 5 processos de con-flictes posteriors entre els casats. Això vol dir, sense afinar les dades estadístiques, que en uns 150 anys van fracassar 1,5% dels matrimo-nis pactats entre criatures. Igual que els que queden d’altres diòcesis de França, Anglaterra i Espanya són processos de divorci o conflictes de separació de la parella. Si les xifres fossin vàlides estadísticament, ens trobaríem amb quantitats substancials de casaments d’infants. I, probablement, aquest tipus de casament no s’assimilaria al fet con-cret d’algun matrimoni de la reialesa.

L’estudi pretén analitzar el matrimoni infantil que ha existit a Catalunya i a Europa. Per matrimoni infantil s’entenen els casaments que se celebraven abans de l’edat permesa per la llei, la qual cosa obli-gava a l’obtenció de permisos especials per poder ser formalitzats. La normativa secular europea establia el mínim de 14 anys per als nois i 12 anys per a les noies; aquest criteri, a les acaballes del segle XIX, fou modificat, establint-lo en 16 anys per als homes i 14 anys per a les do-nes. Són casaments celebrats abans de la pubertat, abans que pogués saber-se si els nuvis serien aptes per a tenir descendència i poder-se donar els ajuts mutus que la institució matrimonial requeria.

D’aquesta manera, el matrimoni infantil, matrimoni d’impú-bers, generava un conflicte entre els nuvis i l’ordre establert per l’Es-glésia, la qual, des dels segles X-XI, regulava les formes de casament. L’interès social d’aquest tipus d’unió entre famílies va fer que l’Esglé-sia mantingués aquest tipus de casament rere dispensa prèvia. Són les bodes que estudiarem en el present treball.

* * *

Com qualsevol acte social, el present requereix dos punts de coincidència per a poder-se realitzar: la permissibilitat, dictada per normes culturals, i l’interès dels protagonistes. Per aquest motiu, cal-drà analitzar tots dos punts i donar-ne una visió concreta i completa.


L’estudi tindrà, doncs, dues parts que n’estructuraran el conjunt. La primera tractarà del costum antic, posteriorment normalitzat, que regia aquest tipus d’enllaços.

Així, apareixen els conceptes ètics, morals i fisiològics que l’en-volten, els quals, a poc a poc, es transformaran en lleis; analitzarem les tensions que envoltaven aquest tipus d’unions, unes tensions que apareixen en els coneixements mèdics i fisiològics requerits, que es traslladen a la sensibilitat social i que fan sorgir inconvenients i im-pediments legals per a llur celebració, de manera que només en casos concrets, emparats per raons d’un fort component polític, familiar o econòmic, podran dur-se a terme.

Això comporta la necessitat de procedir a una àmplia anàlisi en diferents camps: la justificació jurídica dins el camp del matrimo-ni; el desenvolupament de la llei canònica; el progrés en el coneixe-ment fisiològic i mèdic concretat al camp reproductiu; els conceptes d’infància i pubertat; les malalties i inconvenients ginecològics; la visió de la família al llarg dels segles. També s’adduiran conceptes teològics i la precisió de l’anàlisi cronològica tot aprofundint en la història. Comencem lluny: arrencarem d’informacions provinents de l’antiga Grècia.

Amb exemples extrets de la història europea, s’obtindrà una visió de les causes que emmenaren certes famílies a realitzar casa-ments d’aquest tipus. A més, veurem com es preparava la unió i els requisits que calia complir; descriurem també com la parella forma-da desenvolupava la vida de casats.

* * *

D’acord amb les dues parts generals en què es divideix la inves-tigació —la teoria i la pràctica del matrimoni infantil—, la metodo-logia ha estat duta a terme en dues àrees diferents: una primera part que estudia la teoria en què es basa el casament d’impúbers i una segona part que analitza com es duia a la pràctica una boda d’aquest tipus. La part teòrica descriu les normes, els conceptes, idees i for-mació del matrimoni infantil. La part pràctica, com van fer-se servir les normes, per què es casaven criatures i impúbers, i quins resultats pretenien obtenir-se —i s’obtenien— d’aquest tipus d’unió.

Entre l’octubre de 1995 i el juliol de 1996 vaig realitzar la recer-ca de la part teòrica per a les ciències que podien tractar o haver trac-


tat aquest tema. He treballat la medicina en les branques de medicina general, fisiologia, anatomia, medicina legal, higiene, ginecologia i obstetrícia. També he tocat la filosofia, la teologia, el naturalisme, la història i les ciències jurídiques en les branques de dret romà, canò-nic i civil.

La recerca ha estat feta sobre una anàlisi cronològica d’autors de cada una de les ciències, des del seu naixement a Grècia o Roma. S’han revisat els escrits de cada tractadista que podia aportar infor-mació. He establert un estudi de les concordances o discordances entre autors d’una mateixa disciplina i entre les diferents ciències. He analitzat força, i àdhuc hi he fet èmfasi, els conceptes d’infància, im-pubertat, pubertat, adolescència i joventut en el transcurs del temps, com també de sexualitat masculina i femenina. Coneguts aquests conceptes, es fan més entenedores la casuística de les lleis i la rigide-sa o flexibilitat de la norma social.

Aquesta primera anàlisi s’ha fet sobre un aiguabarreig de les ciències esmentades, i amb la idea d’establir una base de referència entorn d’un segon punt a desenvolupar, que no és res més que la visió jurídica del matrimoni i de les edats per a celebrar-lo, tot accentuant el matrimoni infantil i l’evolució del pensament jurídic i del seu en-torn.

La cronologia del primer punt s’ha organitzat en segles i en edats històriques. El segon punt, de desenvolupament més jurídic, s’ha organitzat en un grup fins a la compilació del dret romà dels primers segles de l’era cristiana (Corpus Iuris Civilis de Justinià) i, dins d’aquella, segons el desenvolupament del dret canònic, car és en aquest on queda reflectit i reglamentat el matrimoni infantil. Per això, després de la caiguda de Roma, apareixen tres grans blocs que divideixen la part teòrica d’aquest treball: el primer abarca fins el segle XII, moment de l’aparició del Decret de Gracià, el qual es ca-racteritza per una legislació eclesiàstica no controlada des de Roma que els canonistes coneixen com a Dret Antic; això farà que trobem mandats de matrimoni infantil en diferents diòcesis europees, sovint contraposats els uns als altres. La segona etapa va del segle XIII al XVI, coneguda en la història del dret com a Dret Nou, on la normativa ja surt del papat i acaba en el Concili de Trento. Finalment, la tercera i última etapa, Dret Novíssim, va del segle XVI fins a la compilació del Corpus Iuris Canonici de 1917.

L’organització cronològica podia haver estat una altra. S’ha adoptat aquesta per comoditat, atesa la persistència secular que el


dret canònic té per a reflectir regles sobre la desponsatio impuberum i la pràctica de la dispensa d’edat. Aquest dret abasta i comenta el con-junt teòric del matrimoni infantil. Al mateix temps, la gran quantitat de canonistes, teòlegs i teòlegs-canonistes que ha tingut l’Església fa que, en el recull sistemàtic d’autors, aparegui una bona quantitat de dades per a cada segle; per aquest motiu sempre es troba material de matrimonis de criatures per a comentar.

La investigació sobre els escriptors teològics i canònics, com també l’establiment d’un índex d’autors, ha estat feta partint de cinc obres concretes: la primera, publicada per la Universitat de Navarra, duu el títol genèric de El matrimonio misterio y signo (4 volums, 1970-1982), i té el desglossament cronològic següent: del segle I a sant Agustí (s.V), per Eutiquiano Saldón; del segle IX al XIII, per Tomás Rincón; del segle XIV al XVI, per Eloy Tejero; del segle XVII al XVIII, per Juan Francisco Muñoz García. La segona obra és de J. F. Von Shulte i es titula Die Geschichte des Quelles und Literatur des canonischen Rechts. Graz, Akademische Druck U. Verlagsanstalt (2 volums, 1956). Les obres tercera i quarta, escrites per Jean Gaudemet, són les se-güents: Les sources du droit de l’Église en Occident du IIe au VIIe siècle (1985), París, Éditions du Cerf-Éditions du CNRS, i Les sources du droit canonique VIII-XXe siècle (1993), París, Éditions du Cerf-Éditions du CNRS. La cinquena i última fou publicada en anglès el 1987 i, re-centment, traduïda al castellà per James A. Brundage (2000): La ley, el sexo y la sociedad cristiana en la Europa Medieval, Fondo de Cultura Económico, México.

La primera és dedicada a la història de la formació de la teologia i del dret matrimonial a l’Església. Aquesta obra ha estat cabdal per a trobar els grans tractadistes sobre la unió de la parella. De la sego-na, he pogut obtenir dades minucioses sobre canonistes secundaris, globalment parlant; alhora, he pogut completar, amb aquesta, l’espai entre els segles VI i VIII, un temps que la publicació de la Universitat de Navarra no va arribar a treure a la llum. En les tres últimes he trobat, sobretot, les publicacions de col·leccions canòniques i també les dar-reres edicions d’uns quants autors dels quals no havia trobat dades, com ara Rufí de Bolonya o Paucapalea. Després, només m’ha calgut buscar les obres de cada autor i extreure’n les referències sobre ma-trimoni infantil, edats matrimonials i impediments per raó d’edat.

El resultat ha estat poder reunir uns cent cinquanta autors, que comencen amb Tertul·lià el segle III, al segle IV sant Agustí, sant Am-bròs, sant Basili el Gran, sant Jeroni i alguns altres al segle IV, fins al


segle XX, amb el cardenal Gasparri, Wernz, Bernárdez Cantón, Mans i Puigarnau, Esmein, entre d’altres. Aquests autors i les obres escolli-des queden reflectits en la bibliografia al final de l’obra.

Quant a la medicina i les seves branques, la recerca ha estat semblant a l’emprada amb el dret canònic. Primer, he treballat el Ca-tàleg de la Biblioteca de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, establert a cura d’Agustí Estrader i de Núria Fullà i publicat pel De-partament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en 1986. Pos-teriorment, he consultat l’obra de Pedro Laín Entralgo, publicada en 1973 per l’Editorial Salvat en 6 volums, i titulada Historia Universal de la Medicina. En totes dues he trobat els autors que completaven els de l’Antiguitat: Hipòcrates, Galè, Cels, etc., i els de l’edat mitja-na: Garneri, Honori, Lactanci, Arnau de Vilanova, Gordon, Albert el Gran, etc. Això ha permès estudiar l’evolució del pensament i de les troballes mèdiques. Els avenços establerts en aquest camp van des del trencament amb la medicina hipocraticogalènica fins a l’actualitat.

Com en el cas del dret canònic, un cop obtinguda la llista cro-nològica, només ha estat necessària la recerca de les obres per a efec-tuar les consultes pertinents i trobar referències d’altres autors. Des-prés, escollits els que es referien a sexualitat, ginecologia, obstetrícia, anatomia, medicina legal, etc., s’ha procedit al buidatge de les dades que podien interessar al meu estudi. El resultat, reflectit en la biblio-grafia, és un conjunt d’una quarantena de títols.

Les obres de filosofia han estat de fàcil trobar: només m’ha cal-gut anar a la biblioteca de filosofia de la Universitat de Barcelona i re-córrer-hi les prestatgeries ordenades cronològicament per a obtenir, no solament els autors que m’interessaven, sinó també les obres que volia consultar. El mateix mètode he fet servir per resseguir els drets romà, visigòtic, carolingi, els usos i costums, la legislació medieval i el dret civil de diferents Estats d’Europa; tot això ho he localitzat a la biblioteca de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, amb afegits de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de la mateixa ciutat comtal.

La resta d’obres sobre naturalisme, història, antropologia, etc. que podien contenir aspectes interessants per al meu estudi no han tingut una recerca lineal, entenent com a tal la captació d’autors en un marc cronològic, amb un buidatge de la informació cercada. Evident-ment, el buidatge ha estat fet, però ha acumulat referències oportunes d’ací i d’allà, fins a reunir un conjunt important de dades útils.


La informació compilada ha configurat una xifra global d’unes tres mil fotocòpies de textos de diverses èpoques, uns textos que han permès el plantejament bàsic del treball quant a la part teòrica del matrimoni infantil.

A continuació, la recerca d’informació del contingut de les foto-còpies esmentades s’ha fet per disciplines, seguint l’ordre cronològic i buscant-hi el paral·lelisme, l’analogia, les divergències, els contras-tos, etc., per tal d’arribar a establir amb rigor la dinàmica dels matri-monis infantils.

He intentat explicar un cert panteix social, d’acceptació o re-fús de la col·lectivitat, al casaments d’impúbers, les normes en què s’emparava i els avenços i retrocessos d’un tipus de casament que, imperceptiblement, ha existit sempre, que en un moment o altre ha calgut fer servir i que, amb el pas del segles, ha anat derivant en la seva aplicació per a solucionar una multitud d’aspectes familiars.

En quant a la recerca metodològica de la segona part de l’estudi, es tracta la manera com es duia a la pràctica un casament d’impú-bers; el primer grup, el més gran, de matrimonis infantils trobats fins ara pertany al bisbat de Girona. Es guarda a l’Arxiu Diocesà, al qual ja he explicat com vaig acostar-m’hi i del qual vaig fer un inventari del conjunt de dispenses per minoria d’edat despatxades durant els segles XVII i XVIII.

La sèrie documental reflecteix les dades següents: número d’or-dre de la dispensa, l’antic número que portava de l’inventari general de dispenses del bisbat, any de la sol·licitud, cognoms i noms del nuvi, població d’on era veí, cognom i nom de la núvia, població d’ori-gen i edat de cada un d’ells en demanar-se’n la dispensa.

El grup de dispenses del bisbat de Girona, tot i ser elevat, no és complet; les sèries tenen mancances, i això va quedar provat quan vaig treballar l’Inventari de processos dels segles XVI-XVIII, realitzat a cura del director de l’arxiu, mossèn Josep Maria Marquès i Planagu-mà. Vaig trobar-hi set plets sobre matrimonis infantils, dels quals no se’n convervava la petició de dispensa. Aquests processos eren: qua-tre demandes de nul·litat matrimonial, l’exploració de voluntat sobre dos nens impúbers i el segrest d’una nena pubilla per a casar-la.

Aquestes mancances són atribuïbles al pas del temps, en par-ticular a la vella disposició que tenia el fons de l’arxiu diocesà de Girona al carreró de Bellmirall del call de Girona, on ocupava un pis llòbrec i fred. Al principi del segle XX, algú va instal·lar-hi una estufa de tacs de llenya, amb la particularitat que queia prop dels


prestatges de les dispenses en general. El director esmentat de l’ar-xiu creu que algunes de les que falten ajudaren a encendre foc i caldejar una estona l’ambient gèlid del local. Així i tot, si tenim en compte que des del segle XVII fins a la primera meitat del XIX hi ha inventariades 5.300 dispenses matrimonials, la xifra resulta extra-ordinària en la quantia conservada; i no he trobat cap més fons arxivístic d’un volum tan elevat com el que fa referència als matri-monis infantils.

Continuant amb la manca de documents de dispensa, he de fer referència a d’altres casos no reflectits. Uns facilitats per l’amic Pere Trijueque de Palamós sobre aquesta població, un que va donar-me la meva cosina Mercè Argemí d’Abadal sobre uns avantpassats seus a Rupià i, finalment, el facilitat per l’amiga Marta Carreras-Candi d’una parenta seva de la família Llach de Sant Martí Vell.

Amb el conjunt inventariat de dispenses, i tenint coneixement del contingut de cada una d’aquestes quant a edats dels nuvis i cir-cumstàncies que constaven en la sol·licitud, vaig esbrinar les causes que motivaren el matrimoni. Separant les que semblaven més inte-ressants, vaig explorar la família fent-ne la reconstrucció genealògica en els arxius parroquials; també les disposicions testamentàries de pares o avis dels contraents, així com les capitulacions matrimonials del casament de criatures que es pretenia realitzar. En alguns casos he pogut consultar àdhuc l’arxiu familiar d’aquelles cases en les quals es produïren casaments d’aquest tipus entre els avantpassats; això fa-cilitava molt la feina de recerca, perquè les tensions que duien a una unió d’aquest tipus quedaven reunides en un mateix lloc i no calia iniciar un escorcoll sistemàtic en altres arxius.

Amb aquest sistema, he pogut trobar sovint les causes que mo-tivaren el matrimoni: com va realitzar-se, quina quantitat va pagar-se per les dispenses, quin tràmit administratiu i fisiològic van tenir, com s’establia la vida de casats d’aquestes criatures, quan van tenir des-cendència i com alguns d’aquests matrimonis van fracassar.

Per als matrimonis infantils de la resta de Catalunya, vaig ac-tuar de diversa manera. Vaig explorar, a estones més o menys conti-nuades, l’Arxiu del Bisbat de Barcelona; el resultat és que només s’hi conserven dues dispenses del s. XVI, i encara incompletes. Les escas-ses dades que tinc sobre la diòcesi de Barcelona provenen més aviat d’informacions passades per arxivers comarcals, particulars i amics. Tots, coneixent la meva recerca, m’han trucat per telèfon anunciant-me algun cas o me n’han enviat les dades.


A l’Arxiu Diocesà de la Seu d’Urgell hi ha un grup de dispen-ses, la majoria de consanguinitat, afinitat i honestedat pública. Hi ha també un bon nombre de processos de cristiandat: s’intentava es-brinar si els nuvis eren cristians per a poder-los casar, a causa de la guarnició militar que tenia la població. Així i tot, vaig iniciar l’any 1985 un buidatge sistemàtic dels lligalls que s’hi refereixen des del 1602 fins al 1800, amb el resultat de tres dispenses de casament entre menors d’edat i una sol·licitud per a contreure esposalles de futur. No vaig trobar cap procés de nul·litat o divorci de matrimonis infantils.

La diòcesi de Vic no conserva cap mena de documentació, pel fet que el seu arxiu fou cremat durant la guerra de 1936. Tampoc no he pogut treballar a Lleida, a Solsona ni a Tortosa perquè el que queda dels arxius de les dues primeres poblacions és en curs de clas-sificació, i de l’última no he rebut cap resposta a les consultes fetes per escrit.

Finalment, tampoc de l’Arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona no he pogut extreure cap cas del qual quedi constància, tot i la investiga-ció duta a terme entre els processos que allí es guarden.

Quant a la resta d’Espanya, les dades recollides són esparses i discontínues. Per l’abril de 1997 vaig ser a l’arxiu diocesà de Palma de Mallorca i no vaig trobar-hi res. Pel desembre de 1997 vaig escriure a 41 arxius de bisbats amb el convenciment que, aportant-hi per carta un qüestionari i àdhuc amb sobre ja franquejat, obtindria un bon nombre de respostes. Aquest fou el resultat:

—Sense resposta a la petició, arxius dels bisbats de: Albacete, Al-barrasí, Àvila, Cadis, Huelva, Jerez de la Frontera, Màlaga, Osma, Pla-sència, Santiago de Compostel·la, Terol, Toledo i Vitòria (13 en total).

—Amb resposta, però sense constància de l’existència de matri-monis infantils, als arxius dels bisbats de: Astorga, Barbastre, Burgos, Ciudad Rodrigo, Ceuta, Conca, Granada-Guadix-Baza, Lleó, Lugo, Madrid-Alcalá, Oviedo, Palència, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, Tarassona i Tuy (17 en total).

—Amb resposta i amb dubtes de si en tenen: Jaca (pel mal es-tat dels inventaris), Jaén (l’arxiu en ordenació), Mondoñedo (l’arxiu en ordenació, però hi ha gran quantitat de dispenses), Orense (hi ha 1.150 caixes de dispenses no ordenades i no saben si n’hi ha) i Valladolid (no coneixen prou bé el fons) (5 en total).

—Amb resposta afirmativa: Ciudad Real (hi ha tres casos poste-riors a 1936; l’arxiu anterior fou cremat durant la guerra), Pamplona (hi ha diversos casos inventariats de processos sobre matrimoni in-


fantil), Sigüenza (n’hi ha dins la secció de Asuntos matrimoniales, però estan barrejats) i Saragossa (algun cas esporàdic) (4 en total).

Pel que fa als quatre arxius d’on vaig rebre resposta afirmativa, he de fer constar el següent: en el cas de Ciudad Real, l’arxiver va facilitar-me les edats dels contraents, el motiu del matrimoni i l’any dels expedients (1997, 1980, 1978); no va donar-me més dades per la raó òbvia de manteniment de la intimitat dels contraents, i perquè el reglament d’arxius eclesiàstics manté tancada la consulta als fons de menys de 75 anys d’antiguitat. Així i tot, junt amb els dos casos que queden reflectits a les sentències del tribunal de la Rota espanyola, un d’Oviedo (sentència de 1971) i l’altre de Madrid (sentència de 1972 - Del Amo, 1977: 777-782; 843-848), configuren les dades més noves que tinc quant a matrimonis infantils en aquest segle.

A Pamplona, fruit de l’inventari de processos fet a cura de José Sales Tirapu i Isidoro Ursua Irigoyen (Sales/Ursua, 1987-1997), vaig trobar diversos processos relacionats amb el tema que ens ocupa (des de l’any 1596 i fins ben entrat el segle XVII). Per això, durant els mesos de maig i juny de 1998 vaig desplaçar-me a Pamplona per consultar-los, recolllir les dades importants i tractar-les com havia fet amb les del bisbat de Girona. El resultat està inclòs al treball.

Les respostes rebudes de Sigüenza i Saragossa, per la vaguetat de la resposta, vaig deixar-les estar, car va semblar-me innecessari de fer una investigació inconcreta per al que volia fer, atesa la quantitat d’exemples que tenia ja reunits. El treball s’ha desenvolupat sobre l’anàlisi directa dels documents originals. El total d’exemples trobats és el següent:

Bisbat de Girona 352 dispenses 7 processos 1 cas a Foixà 1 cas a Rupià 1 cas a Sant Martí VellBisbat de Barcelona 1 procés 1 cas a GelidaBisbat de la Seu d’Urgell 3 dispensesBisbat de Pamplona 8 processosBisbat de Ciudad Real 3 dispenses modernesTribunal de la Rota 2 processos modernsTotal: 380 exemples de matrimoni infantil


Les dades que tinc respecte el matrimoni infantil a Anglaterra configuren un altre bloc nombrós. Llur investigació ha estat fruit de l’examen bibliogràfic sobre el tema matrimonial, tant en l’aspecte històric com jurídic.

La referència més antiga correspon a un interessant casament reial l’any 1160 entre Enric II, rei d’Anglaterra i duc de Norman-dia i Aquitània, amb Margarida, filla de Lluís VII de França (Broke, 1994: 140; Hefele, 1912: IV, 948 i Sägmüller, 1904: 556-575). També vaig estudiar diversos casos a: Canterbury (a. 1269-71 i 1293), York (a. 1332-33, 1357-58, 1365-67, 1368, 1372, 1422 i 1425) i Lichfield (1468), reunits a l’obra de R. H. Helmholz, el qual, sense analitzar-los a fons, n’indica almenys les referències arxivístiques, i així s’ha pogut accedir a còpies dels documents originals (1974: 60, 69-70, 98-99 i 199-204).

També he comptat amb els següents grups de matrimonis in-fantils: del segle XVI que va catalogar Furnivall a la diòcesi de Chester i els que comenta de Chesire i Durham (Furnivall, 1897); els tres o quatre esmentats per Pollock i Maitland, situats també a l’edat mit-jana (Pollock/Maitland, 1923, II, 389-392); els casos del segle XVIII, indicats per Holsworth (Holsworth, 1972: XII, 273-275); els estudi-ats per Stone entre la noblesa anglesa (Stone, 1961); els indicats per Stubbes el 1583 (Stubbes/Furnivall, 1879); i el treball de Pinchbeck i Hewitt sobre els nens a la societat anglesa des del segle XVI fins al XIX (Pinchbeck/Hewit, 1972: I, 44-57). Aquestes han estat les fonts bàsi-ques d’aquests casaments anglesos.

El conjunt s’ha treballat sobre còpies microfilmades o fotoco-piades d’alguns originals, sobre les transcripcions documentals fetes per alguns autors com Helmholz i Furnivall i sobre les anàlisis gene-rals d’uns i altres. Els casos són simptomàtics per a l’examen d’aquest tipus de matrimoni perquè es troben en totes les capes socials angle-ses: reialesa, noblesa, terratinents, pagesos, comerciants i, fins i tot, pobres.

De França, n’he trobat diferents exemples: 16 casos entre els se-gles XIII i XVI, que han estat comentats, en l’aspecte jurídic, per Juliette M. Turlan en un article sobre usos i costums matrimonials (Turlan, 1957: 477-527). N’he pogut seguir alguns sobre les referències que dóna i altres han quedat només per augmentar el conjunt global de matrimonis infantils d’aquest estudi. Així i tot, llur examen aporta dades interessants per al conjunt de l’estudi i es complementa molt bé amb els casos d’Anglaterra de la mateixa època.


D’altra banda, en 1998 vaig escriure als 95 arxius departamen-tals francesos, demanant-los si en llurs fons hi havia casos concrets entre les dispenses dels bisbats o entre els processos eclesiàstics. El resultat ha augmentat el nombre d’exemples per a França amb casa-ments als segles XVI-XVIII a les àrees de Limousin, Vaucluse, Savoia, Rosselló i Còrsega.

Seguint el mètode de recerca de situar casos concrets de matri-moni infantil per països, també s’ha dut a terme el sistema d’adre-çar-se als arxius històrics dels bisbats d’Europa. El camí s’ha fet mitjançant les adreces del Annuario Pontificio de 1993, remetent la correspondència a tots els bisbats de Portugal, Itàlia, Alemanya i Polònia confiant que, a través d’aquest camí, podrien afegir-se més exemples al conjunt. El resultat ha estat decebedor; tanmateix, algu-na dada sí que ha aparegut i se’n parlarà a la segona part del treball en comentar tots els exemples trobats.

El grup de matrimonis infantils de l’Europa oriental pertany a l’àrea grega, entenent aquests matrimonis dintre dels casaments a l’Església ortodoxa grega i a l’Església catòlica de ritu oriental: maronites i melquites. Són un conjunt de matrimonis realitzats en-tre els segles XVII i XX que ocupen l’àrea geogràfica insular de les mars Egea i Jònica, de la península hel·lènica, del Líban i d’Egipte. L’estudi ha estat fet a partir de diversos treballs; el de G. Thanatses, sobre història dels usos i costums matrimonials a Grècia, ha estat el punt de partida (Thanatses, 1983). Aquest s’ha ampliat amb crò-niques de viatgers dels segles XVIII i XIX, diferents treballs històrics, costumaris, etc. i, dins el dret, els estudis de les variants matrimo-nials establertes en els sínodes, sentències i la jurisprudència pon-tifícia per a les esglésies orientals i l’ortodoxa grega (Khoury, 1972; Lazzarato, 1956-1963).

Els altres casos de matrimonis infantils que apareixen són fruit de troballes dins la literatura històrica, antropològica, mèdica o ju-rídica vària. Així, trobarem referències en cites d’Aristòtil i altres autors clàssics; també casaments esmentats a la Bíblia; relacions sexuals d’impúbers a la literatura patrística llatina; matrimonis de nens a Itàlia, Portugal, Àfrica del nord, etc. Tots tenen el defecte que no poden ésser agrupats ni establir un treball concret en una àrea geogràfica com els anteriorment indicats. A més, la majoria són re-ferències d’altres referències més anecdòtiques que altra cosa. No hi ha tampoc cap documentació administrativa que pugui reflectir les tensions del casament o el divorci de la parella. Tot això fa que


no puguin ésser tractats d’altra manera que esmentant-los dins el conjunt del treball. En no poder ésser agrupats per a l’estudi, seran aprofitats com a exemples generals que ajuden a entendre la part te-òrica de l’obra. La majoria fins i tot apareixen en explicacions, acla-riments o citacions, de passada, en la bibliografia analitzada de tot tipus.

* * *

Si relacionem aquest estudi amb altres investigacions sobre ma-trimoni en general i infantil en particular fora de l’espai europeu, veurem que hi ha moltes societats que han fet servir el matrimoni d’infants com una pràctica habitual. Els pares han entès que havien de col·locar els fills en la igualtat amb què havien estat col·locats ells, de tal manera que satisfés la voluntat i els interessos del conjunt fa-miliar en una línia ascendent. També havien d’aportar els mitjans als fills per a llur subsistència i continuïtat a través del matrimoni. Tot-hom sabia que l’home i la dona es necessitaven, tant per a l’obtenció dels mitjans de pervivència com per a la procreació; i també servia com a instrument d’intercanvi per al manteniment de les famílies i llur patrimoni.

En realitat, des del moment en què neix una criatura i es coneix el seu sexe es poden fer plans de futur. D’aquesta manera, condicio-nant el casament al criteri dels pares, tant se val casar els fills abans de la pubertat com després, si és que es tenen les idees clares d’on es volen col·locar els fills. Hi ha d’haver, és clar, l’acceptació de totes les parts.

El casament després de la pubertat —en termes primaris— no-més aporta la constatació fisiològica que la parella està en condicions de procrear. En les societats que estableixen una majoria d’edat i consideren que la parella ja l’ha d’haver superat, ho fan perquè cre-uen que aquesta ja tindrà uns coneixements mínims sobre el rol que ha de representar en la complexitat social que caracteritza aquest tipus de cultures.

En les cultures reconegudes per a deixar el matrimoni en mans dels pares, la voluntat d’aquests pot establir la unió en el moment que els convingui, perquè els fills, si no moren o no hi ha inconve-nients fisiològics, arribaran igualment a la pubertat i al ple desen-volupament del seu intel·lecte. Per a això és indiferent ser solter o casat, només cal que la societat accepti l’estat civil dels seus indi-


vidus. Això és el que han entès algunes cultures. Tant és així que fins i tot hi ha hagut casos extrems: el del regne annamita —actual Vietnam—, on fins a mitjan segle XIX no fou prohibit el matrimoni de criatures encara en el si matern, feien això mitjançant l’inter-canvi, entre els pares, d’un tros de vestit que segellava el contracte (Aubert, 1865:II, 119).

A l’Àsia oriental, la majoria de societats encara tenen —o tenien a finals del segle XX— el matrimoni infantil en ús. Al principi del se-gle XVI, Antonio de Morga, Alcalde del Crim de la Reial Audiència de Filipines, publicava que l’arxipèlag tenia el costum de casar els homes amb nenes petites “y aun antes de juntarse con su muger, tener mucho tiempo acceso con su suegra” (Morga, 1997: 284). A la societat Ifugao, en aquestes illes, a mitjan segle XX encara es recollien mostres de bodes d’impúbers entre les famílies dels caps i poderosos (Barton, 1938: 9). Al continent, la cultura Thai encara manté, en comunitats rurals, el casament de nens (Ayabe, 1973: 21), el qual és present també entre els Toradja (Haar, 1948: 176), així com entre els Garo, amb matrimonis de nenes per sota dels 12 anys (Costa, 1954: 1041-1062).

En certes regions de la Xina s’havia practicat el matrimoni in-fantil (Wolf/Huang, 1980); i també a l’Índia, on ha deixat un bon ras-tre d’estudis sociològics, jurídics, històrics, demogràfics, antropolò-gics, etc., a causa de la pervivència d’aquesta pràctica matrimonial (Sastry, 1949; Kapadia, 1966 i 1978; Pradesh / Audinarayana / Muker-ji, 1990; Matin, 1992; Nagi, 1993, etc.).

Quant a Amèrica, són interessants les conclusions de l’anàlisi dels censos mexicans del segle XVI, en particular els dels nahuas de l’Estat de Morelos; degudament buidats, han fet veure que el matri-moni infantil, sobretot de les dones, era la regla generalitzada —es-tablint matrimoni en edats compreses entre vuit i deu anys— abans que els missioners espanyols convertissin els indígenes (McCaa, 1996: 10-31). També hi ha referències sobre matrimonis infantils al Perú. En 1567, una visita als indígenes feta pel doctor Cuenca, Oïdor de la Reial Audiència de Lima, dóna com a resultat una carta dirigi-da a la clerecia del 2n. Concili de Lima, en la qual apareix la notícia següent:

“…Algunos sacerdotes, por contemplación con los encomenderos, entendiendo que el indio casado paga más tributos que el soltero, casan muchachos de muy poca edad, para que en la tasa se pon-gan por casados, los cuales no saben ni regirse ni pueden ganar


para pagar el tributo, y es justo que los sacerdotes excusen los tales matrimonios, hasta que los que se casaren tengan la edad conveniente.” (Marzal, 1988: 180-181).

Així doncs, hi ha una relació amb aquest estudi pel fet de trac-tar-se de matrimonis entre impúbers. Però els conceptes culturals no són els mateixos i la forma d’establir el matrimoni occidental o europeu no té processos similars als orientals, i tampoc no es tracta d’estudiar el fenomen del matrimoni infantil a escala mundial.

Caldrà centrar la relació que aquest llibre pugui tenir amb altres estudis, entre les anàlisis d’antropologia de la família fetes a Europa, tant amb treballs de l’àrea de la formació i preparació del matrimoni com amb aquells de desenvolupament dels fenòmens socials que po-den anar lligats amb el casament de dos éssers. D’aquesta manera, en situacions extremes, apareixen, en la forma de col·locar els fills, tot un seguit de problemes: econòmics, familiars, polítics, jurídics, etc., que intenten ser resolts pels pares d’una manera no habitual: empe-sos sobretot per la urgència de trobar respostes, ambicions o afanys que no poden traslladar-se al futur.

Aquest principi obre un camp de maniobra ampli. Relaciona l’anàlisi amb la història jurídica, amb el desenvolupament de la fisio-logia i les ciències mèdiques, amb la filosofia, la moral i l’ètica social, dins les variacions hagudes al llarg de vint segles. Finalment, entra de ple en l’antropologia històrica de la família perquè aquesta ver-tebrarà la majoria d’analogies, paral·lelismes, referències, afinitats, igualtats i semblances amb altres estudis sobre història i formació de la família.

* * *

L’estudi de la part teòrica del nostre treball s’ha dut a terme a la consulta dels fons de diverses biblioteques; la del dret en general, a la del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de les facultats de Dret de les Universitats de Barcelona i Autònoma de Bellaterra; la del Dret Canònic, entre els fons de la Biblioteca dels Seminaris de Girona i Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Centre Borja de Sant Cugat de Vallès i Biblioteca Balmesiana. La filosofia ha estat consultada en les biblioteques de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i dels Seminaris de Filologia Llatina, Grega Clàssica i Semítica de la mateixa Universitat.


L’antropologia i la història surten dels fons de les biblioteques de l’Institut Català d’Antropologia, de les facultats de Geografia i Història de les Universitats de Barcelona i Autònoma de Bellaterra, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de la del Col·legi de Notaris, de la Widener Library de Harvard, a Massachusetts, i de la biblioteca de la Pontificia Universidad Católica del Perú, a Lima.

La recerca documental que il·lustra amb exemples la segona part s’han extret de la recerca en els arxius següents:

— Arxius patrimonials particulars: arxiu d’en Ferran Viader de Parets d’Empordà, arxiu de la Casa Ribot de Camallera, arxiu de la família Iglesias de Santa Coloma de Farners, arxiu de la família Puig Salellas de Cruïlles, arxiu Argemí d’Abadal i Valls de Foixà, arxiu Car-reras-Candi de Barcelona i l’arxiu Llobet de Vidreres.

— Arxius catalans: Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Històric de Girona, Arxiu Històric Fidel Fita, Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà, Arxiu Històric Co-marcal de Figueres, Arxiu Històric Comarcal d’Olot, Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà, Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners, Arxiu Històric de Palafrugell, arxiu de la Diputació de Girona, Arxiu Històric Comarcal de Banyoles, Institut Municipal d’Història de Barcelona, Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Girona, Arxiu General i His-tòric de la Universitat de Barcelona, Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Diocesà de Girona, Arxiu Diocesà de Lleida, Arxiu Històric Ar-xidiocesà de Tarragona, Arxiu Diocesà d’Urgell, Arxiu Diocesà de Vic, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya i Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada.

— Arxius de la resta d’Espanya: Arxiu Diocesà de Palma de Ma-llorca, Archivo del Arzobispado de Pamplona, Archivo Diocesano de Ciudad Real, Archivo Diocesano de Jaén, Archivo Histórico Nacional.

— Arxius estrangers: Arxiu Nacional d’Andorra, Dean and Chapter Library of Canterbury, Borthwick Institute of Historical Reasearch of York, York Minster Library, Joint Record Office of Lichfield, Archives Départementales des Pyrénées-Orientales, Arc-hives Nationales de París, Archives Départementales de Vaucluse, Archives Départementales de la Haute-Vienne, Archives Départe-mentales de Savoia, Archivo de la Penitenzieria Apostolica de Roma,


Archiwum Diecezjalnego de Cracòvia, Archiwum Diecezjalnego de Sosnowiec, Archiwum Diecezjalnego de Zielona Góra-Gorzow, Arc-hiwum Kuria Metropolitalna de Lublin i Archiwum Kuria Metropo-litalna de Varsòvia.

* * *

Pel que fa a la part teòrica que s’analitza, la documentació ha estat consultada segons les diferents ciències, i concretada en espais determinats que aporten informació sobre l’estudi. Així, en dret, ha estat consultat allò que fa referència a família i matrimoni; en dret romà, la consulta ha girat entorn de les lleis significatives en alguns camps: edat dels contraents, permissibilitat del contracte de matri-moni, pàtria potestat i drets i deures del matrimoni.

Quant als drets got i carolingi, i als usos i costums dels diferents pobles i posteriors drets civils sorgits després dels segles XIII-XIV, la tasca s’ha dirigit a la mateixa àrea. Els drets civils moderns han estat concentrats en els capítols dedicats al matrimoni i el seu contracte.

El dret canònic ha tingut un procediment diferent. Primer s’ha seguit el Dret Antic (fins al segle XII), en les diverses disposicions dels bisbes europeus entorn de la definició de matrimoni i les edats del contracte; després s’han analitzat a fons, en la fase del Dret Nou (se-gles XIII-XIV), les disposicions del Decret de Gracià i els tractadistes i glossadors d’aquest. També els concilis lateranenses, les Extrava-gants i, des de la publicació de les Decretals de Gregori IX en 1230, totes les referències donades en el llibre IV d’aquestes; se centren en-torn del títol II, que correspon a la desponsatio impuberum. A partir del Concili de Trento, ja a l’època del Dret Novissím i fins avui dia, tota la documentació generada entorn del matrimoni infantil; de ma-nera especial, les disposicions emanades de les butlles, constitucions i encícliques de Benet XIV i les decisions i interpretacions canòni-ques de la Sagrada Congregació del Concili el segle XVII; els segles XIX i XX, les Acta Sanctae Sedis, les decisions de la Rota i la regulació del dret canònic apareguda en la compilació del Codex Iuris Canonici de 1917.

La medicina ha estat analitzada sobre les malalties, la fisiolo-gia i l’anatomia dels impúbers i adolescents, fent èmfasi en la diferèn-cia dels sexes i en el fil conductor que porta la medicina, des de les antigues creences hipocràtiques i galèniques fins als descobriments del segle XIX.


La teologia ha permès veure la lluita per a sacralitzar el matri-moni en contraposició a l’aspecte únicament contractual. S’ha seguit l’evolució del pensament eclesiàstic que, en aplicar-se al matrimoni infantil, ha comportat un ajut en direcció al canvi de sensibilitat res-pecte a la seva utilització. Aquesta s’ha barrejat amb la filosofia, i de totes dues s’ha extret allò que fa referència al matrimoni.

Per últim, la història i l’antropologia han concentrat un cúmul d’idees, descobriments i concrecions jurídiques. Se n’ha buscat allò que fa referència a família, matrimoni i canvi social.

Seguint els exemples de matrimoni infantil en els diversos ar-xius investigats, hi ha hagut una primera informació sorgida dels do-cuments de dispenses eclesiàstiques d’edat: la localització del casa-ment. Un cop trobats data i lloc de casament, s’han pogut analitzar les causes que el motivaren, que han sorgit de la consulta de capitu-lacions matrimonials, actes de constitucions dotals, testaments, con-còrdies i plets entre famílies, en els arxius notarials.

Dels arxius parroquials, s’han pogut extreure les reconstrucci-ons genealògiques, que han permès saber com s’estructuraven les fa-mílies dels nuvis en el moment de casar-se, quan tingueren el primer fill, quina fou llur descendència i si el matrimoni fou positiu en ter-mes econòmics, d’estatus social o com a negoci de llarga durada.

En els casos en què l’anàlisi del matrimoni infantil ha girat en-torn de processos de divorci o d’anul·lació, la documentació dels li-tigants ha reflectit les tensions internes que es generaven entorn al casament obligat i, en general, com se celebraven aquestes bodes en la intimitat de les famílies o del poble.

Han estat també estudiades les formes en què els bisbats han do-nat o negat permís per a realitzar els casaments infantils. Aquesta documentació ha versat sobre disposicions internes de la matèria a complir, taxes de les cúries, rehabilitacions matrimonials davant els fets consumats i matrimonis realitzats fora d’edat sense que ni els partícips ni el ministre que va oficiar percebessin defectes de forma en el seu moment, etcètera.

Altres documents menors consultats són: cartes, llibres de comptes, rebuts, contractes i el paperam indefinit que en casos pun-tuals s’ha pogut trobar de certes famílies del bisbat de Girona.

Haig d’afegir també que la paraula “impubertat” no existeix com a terme lingüístic català, com tampoc no consta en llatí clàssic, castellà o anglès: l’adjectiu impúber no ha fet fins ara el substantiu


impubertat. Les úniques opcions que tenia per definir el període de temps que volia acotar i que permetria el català serien paraules com: pubertat precoç, puerícia o no-pubertat. Pubertat precoç voldria dir desenvolupament sexual precoç. Puerícia defineix el període d’edat entre els 7 i els 14 anys, i finalment no-pubertat, essent la paraula més ajustada lingüísticament parlant, parteix de la negació d’un es-tat fisiològic per definir-ne un altre i això no té la precisió necessària per al concepte científic que vull indicar. Per això faig servir la pa-raula impubertat —negativa tanmateix— que correspon, segons la meva definició, al període de temps que abraça des del moment de néixer fins a l’arribada de la pubertat legal o física, i inclou alhora els conceptes d’infància, de 0 als 7 anys, i puerícia, de 7 a 14 anys. L’aparició d’impubertat correspon a la necessitat d’establir un terme que defineixi un concepte en el context d’un camp científic. No és que impubertat no s’hagi fet servir amb anterioritat. Henric de Segusio, el cardenal Ostiense, utilitza els termes impubertatem o impubertas per definir la puerícia (Segusio,1576: 242). Els comentaristes canò-nics francesos dels segles XIX i XX fan servir impuberté a discreció per definir tot l’espai de temps que va des del naixement a l’aparició de la pubertat (De Smet,1923: VII,1427-1428). Canonistes medievals i comentaristes francesos són els que més han tractat el tema que ens ocupa. Seguint la seva tònica, per necessitats del meu estudi, faig servir el terme concretat segons la definició indicada i em prenc així la llibertat de fer aparèixer temporalment un nou substantiu.

* * *

Abans de continuar, em cal esmentar aquelles persones i ins-titucions que m’han donat suport, ajut, o que, simplement, m’han escoltat. En primer terme, no puc deixar d’agrair el suport ofert en tot moment pel doctor Ignasi Terrades i Saborit, catedràtic d’antro-pologia de la Universitat de Barcelona qui, a més de fer-me l’honor de dirigir la tesi, ha estat de qui he adquirit nombrosos coneixements al llarg de set anys de llicenciatura i cursos de doctorat. Ell és res-ponsable que avui estigui en el camp de l’antropologia, encara que no, és clar, dels possibles errors d’aquest estudi. La seva amistat m’ha estat una font agradosa de recomanacions, suggeriments, converses i dinars, que el fan inoblidable.

També vull agrair, del mateix departament d’Antropologia So-cial i d’Història d’Amèrica de la Facultat de Geografia i Història, els ajuts rebuts dels professors Joan Bestard, Jesús Contreras i Joan Fri-


golé. De tots he rebut consells i orientacions que han aplanat el camí de la recerca; també de la doctora Josepa Arnall, del departament d’Història Medieval i Paleografia, de la mateixa casa.

Entre les persones que m’han ajudat en els arxius que he tre-pitjat, el meu agraïment s’adreça de manera especial a l’esmentat mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà, director de l’Arxiu Di-ocesà de Girona, així com al mossèn Joan Baburés, director de la Biblioteca Diocesana de Girona, que va donar-me tota mena de fa-cilitats per a accedir a la recerca del dret canònic sobre el tema analitzat. Igualment, em considero deutor d’aquells amics amb qui he pogut comentar les meves investigacions, que m’han escoltat amb atenció i amb els quals he contrastat idees, especialment amb el doctor José María Ortuño Aix i la doctora Gabriela Dalla Corte. Dins l’ajut de les traduccions i el treball d’edició, he de fer esment a la senyoreta Aglaia-Eugènia Montoya Melià, per les traduccions de l’anglès i l’alemany; a la senyoreta Triantafyllia Efthimiou, per les traduccions del grec; a l’amic i doctor Jordi Casanoves, per les tra-duccions del llatí i l’hebreu; a la senyora Anna Smolinska Orlowska, per les traduccions del polonès, i a en Ramon Vidal i Pinell, per la correcció idiomàtica i d’estil de tot l’estudi, així com a l’Isaac Verdés pels treballs informàtics. També vull agrair el suport constant de la Carme Verdés, que ha aguantat i alegrat el meu estudi, i el dels meus fills: Ruth, Enoch i Laura; a tots quatre dedico aquestes pàgines.

Finalment, vull agrair l’amabilitat de les persones que constitu-eixen el conjunt de la Fundació Noguera, per haver accedit a publicar aquest llibre i encoratjar-los a que continuin amb la seva tasca de donar a la llum la historiografia catalana de la forma en què ho fan.

Abreviacions

a. Any o anysADB Arxiu Diocesà de BarcelonaADCH Archives Départementales de la CharenteADG Arxiu Diocesà de GironaADHV Archives Départementales de la Haute-VienneADP Archivo Diocesano de PamplonaADPO Archives Départementales des Pyrennées OrientalesADS Archives Départementales de SavoiaADSU Arxiu Diocesà de la Seu d’UrgellAFV Arxiu Ferran Viader de Parets d’EmpordàAHCO Arxiu Històric Comarcal d’OlotAHG Arxiu Històric de GironaALL Arxiu patrimonial de la família Llobet de VidreresAN Archives Nationales de ParísAP Arxiu ParroquialAPA Arxiu Parroquial d’Avinyonet del PuigventósAPC Archivo Parroquial de CirauquiAPF Arxiu Parroquial de FoixàAPG Arxiu Parroquial de GelidaAPU Arxiu Parroquial d’UllastretAPV Arxiu Parroquial de VilertArist. AristòtilBIHY Borthwick Institute of Historical Research de YorkCHB Ciutadà Honrat de Barcelona


CHGi Ciutadà Honrat de GironaC.m. Capítols matrimonialsCod.Esp. Los Códigos Españoles concordados y anotadosd. Dies D. Dig. DigestDCHLC Dean and Chapter Library de CanterburyDisp. DispensaDisp.Apost. Dispenses ApostòliquesDisp.Mat. Dispensa MatrimonialEnc.Jur.Esp. Enciclopedia Jurídica EspañolaGen. GenealogiaInst. Institutae de GaiJROL Joint Record Office de Lichfieldm. MesosMGHL Monumenta Germaniae Historica. LegesNot. NotariP.G. Patrologia Graeca de MigneP.L. Patrologia Latina de Migneproc. ProcésRHDFE Revue Historique de Droit Français et ÉtrangerRIDA Revue Internationale de Droit de l’AntiquitéS.R.Esp. Sacra Rota EspañolaS.R.R. Sacra Rota RomanaYML York Minster Library

Teoria del matrimoni infantil

1. LA GRÈCIA CLÀSSICA. CONSIDERACIONS SOBRE EL SEU MATRIMONI

1.1. Impubertat, pubertat i matrimoni infantil a l’antiga Grècia

En el present treball convé analitzar els coneixements mèdics i fisiològics que hi ha entre els grecs sobre la impubertat i la pubertat, i també els aspectes que influeixen en els factors de canvi i el pas d’un estat a l’altre. La raó és que les explicacions lògiques de la fisiologia grega marquen un inici prou coherent, que es manté amb poques variacions durant molts segles, i alhora són el punt de partida del matrimoni infantil.

Els raonaments científics que proposen, a més d’anar lligats a l’experiència, tenen una explicació lògica reeixida, car aporten solu-cions a plantejaments tant de temes generals com d’aspectes puntuals i abracen un camp científic que resulta aclaridor: assenten bases sò-lides per a establir un sistema de prohibicions matrimonials basat en la incapacitat de reproducció.

Interessa especialment de conèixer les raons que envolten l’ac-ceptació o la prohibició del matrimoni d’impúbers, particularment les connexions que hi aporten la fisiologia i la legislació. Mantindrem, doncs, un diàleg entre totes dues per veure com amb els avenços ci-entífics i socials es modifiquen lentament, a mesura que surten noves explicacions per a mantenir immutable la prohibició matrimonial. La Grècia clàssica serà el fil conductor de la primera part del treball. Hi afegirem la lògica d’altres disciplines que han pogut donar rao-


naments per a fer acceptable o no el matrimoni d’impúbers en un o altre moment social. I amb aquesta premissa ens traslladarem al moment actual.

* * *

En el camp de la medicina i de la fisiologia, Hipòcrates i Aris-tòtil proposen unes dades que tenen a veure amb el nostre tema. Són fruit de l’experiència i de la lògica científica, ja que, inevitablement, tard o d’hora tot impúber esdevé púber, i tothom sabia que el canvi es produeix entre els 10-12 anys per a les noies i entre els 12-14 per als nois. Les dades més antigues sobre les causes d’aquest fenomen provenen d’aquests dos autors.

Hipòcrates, ja al segle V aC, al tractat De Septidimanis fixa la pri-mera fita sobre el concepte de pubertat, en una visió d’edats humanes circumscrites a les característiques sagrades del nombre 7. Divideix l’edat dels homes en grups de múltiples de 7, els quals resten fixats així: infància des del moment de néixer fins als 7 anys i l’aparició de les dents; pubertat a partir dels 14 anys i les emissions seminals. Ado-lescència fins als 21 anys, amb aparició de la barba i creixement del cos. Joventut fins als 35 anys; l’edat adulta és dividida en dues parts: una fins als 49 anys i l’altra fins als 63. Assolida aquesta última edat, l’home entra en la senectut (Littré, 1839: VIII, 636 i Llobet, 1997, 15).1

En el pas cap a la pubertat, hi ha dues inquietuds en la medicina hipocràtica: la formació de l’esperma i l’aparició de la regla. L’expli-cació lògica té a veure amb la teoria dels humors de la medicina i en el pas de l’ésser humà per la vida, que no és més, en les sentències, que un procés d’assecament i refredament dels cossos des del mo-ment de néixer fins a la mort. La formació de l’esperma i la seva qua-litat és una de les grans preocupacions de la medicina hipocràtica, perquè forma part dels humors del cos humà, a més de ser el fluid reproductor. Aquesta preocupació per l’esperma es relaciona amb la capacitat reproductora de l’home, ja que es creia que una bona part

1. En la majoria de textos que fem servir, les edats són referides al sexe masculí en termes de virilitat; també indiquen expressament etapes de la vida masculina sense tenir en compte el gènere, pel fet que es tracta d’èpoques i societats en què la dona ha tingut un paper secundari. És comprensible, doncs, que poques vegades els aspectes femenins siguin tractats amb la sensibilitat amb què ho fem avui dia.


es formava al cervell i afectava la transmissió agnatícia dels valors ètics, morals i intel·lectuals. I encara que aquesta transmissió ha pa-tit variades interpretacions en el temps, forma part de la cosmovisió, en forma residual i arcaica, de la nostra cultura. Hipòcrates el tracta en el Llibre IV De moribus, on estudia les malalties de la infància de la manera següent:

1. La llei ho governa tot. L’esperma de l’home ve de tot allò humit que hi ha en el cos i és la part més activa que se’n separa. Heus aquí la prova: després del coit, l’evacuació d’una petita quantitat ens deixa afeblits. El perquè és aquest: les venes i els nervis van per tot el cos a les parts genitals. Fregades, escalfades i plenes, sorgeix com una frisança de plaer i de calor per tot el cos. En el fregament dels genitals i en el moviment que hom dóna, allò humit s’escalfa en el cos, es dilata, s’agita pel movi-ment i esdevé escumós, com tots els líquids esdevenen escumo-sos per agitació. D’aquesta manera, en l’home, se separa d’allò humit esdevingut escumós la part més activa i més grassa que va per la medul·la òssia. En efecte, els aferents arriben de tot el cos i el cervell vessa en els lloms per tot el cos i en la medul-la, que al mateix temps és plena d’aferents, de tal manera que el líquid flueix i surt. L’esperma, una vegada arribat a aquesta medul·la, passa al llarg dels ronyons, perquè és la via per a les venes, i en cas d’ulceració dels ronyons, alguna vegada s’evacua al mateix temps amb sang. Dels ronyons passa a través dels tes-ticles al membre genital, no pel camí de l’orina, sinó per una al-tra via particular contigua. Quant a les pol·lucions nocturnes, es produeixen així: allò humit del cos essent dilatat i escalfat, sigui per la fatiga, sigui per una altra causa, esdevé escumós. I quan es fa l’expulsió, es tenen visions com de coit, perquè aquest lí-quid es comporta com en l’acte de la reproducció (Littré, 1851: VII, 417-473).La dona hipocràtica, en el tractat De generatione, també té eja-

culacions en el moment del coit. No és més que la hipersecreció de les glàndules vaginals, destinada a la lubricació, que, segons creia l’escola hipocràtica, també es formava per tot el cos i denomina se-men femení. L’expulsió de la cavitat vaginal sorgia perquè la volup-tuositat femenina era menor que la masculina i arribava abans a l’ejaculació. La teoria del doble semen, masculí i femení, i que de la mescla d’ambdós sorgia la concepció, va tenir vida fins ben entrat el segle XVIII dC.


9. Després de l’acte veneri, si la dona no concep, expulsa a l’ex-terior el seu semen i el de l’home. Però si ho fa, el semen no surt, resta en l’úter. Llavors l’úter es tanca, el seu forat preparat per la humitat s’obtura i el semen que ve de la dona es barreja amb el que ve de l’home. La dona habituada a l’embaràs, en no-tar que el semen en lloc de sortir fora queda retingut, sabrà el dia que queda prenyada (Littré, 1851: VIII, 475).D’altra banda, l’explicació de la regla femenina va lligada a l’es-

calfament i humiditat de la sang i a la fertilitat, i dóna curs als perí-odes menstruals. La regla no és més que una plètora de sang que, si no hi ha fecundació, cal expulsar periòdicament. L’origen d’aquesta sang està en uns vasos sanguinis situats al costat de la matriu que en cas d’embaràs alimenten i humitegen el fetus (Conill, 1925: 48-52, 81).

Les raons de la mutació que porta a la pubertat són explicades en el tractat De natura infantis, que forma part del llibre De generati-one. Cal cercar en les venes les causes d’aquest fenomen:

2. En els nens les venes estan tenses i plenes, la qual cosa im-pedeix l’avenç de l’esperma i no deixa sentir el prurit; així, la hu-mitat del cos no s’agita per l’excreció de l’esperma. Igualment, a les noies, quan són petites, tampoc no els arriba la regla. Però quan el noi i la noia creixen, les venes que van a la verga —o penis— del noi i a la matriu de la noia esdevenen fluides per la creixença. Llavors s’obren i es crea un vaivé, i és quan la humi-tat té agitació. Perquè és en aquest moment quan apareix espai per agitar-se, i esdevé la pubertat: en el noi sorgeix l’esperma i en la noia, la menstruació (Littré, 1851:VIII, 473-475).Aristòtil, en la Història dels animals, té definicions de la pubertat

menys mèdiques i més fisiològiques, podríem dir, àdhuc en termes més descriptius i menys tècnics. Per ell, l’edat d’entrada a la pubertat són els 14 anys. El baró comença ordinàriament a emetre esperma per primera vegada als catorze anys complerts; a la mateixa època aparei-xen els pèls del pubis...(Arist., Història dels animals. VII, 581a, 10). En la dona, el fenomen també es planteja a partir de la mateixa edat. Diu: Es produeix també en les dones l’engrandiment dels pits i apareix l’anomenada menstruació. Es tracta d’un fluix de sang com la d’un ani-mal acabat de degollar...(Arist., Història dels animals. VII, 581b, 1-5). A més, aporta la teoria que la regla es produeix a la fi del mes i que, com que la lluna és de sexe femení, el fluix menstrual va estretament lligat a les fases d’aquella. És una concepció teòrica que encara té


adeptes avui dia, sense tenir en compte que, si això fos veritat, totes les dones tindrien el període en les mateixes dates.

Aristòtil, en la mateixa obra, en teoritzar sobre el desenvolupa-ment de la pubertat en l’ésser humà, explica els canvis fisiològics en la veu, la forma del cos, etc., i sobretot en un aspecte important en els matrimonis, car, com veurem a la segona part d’aquest treball, és l’expansió de la sexualitat vinculada a la pubertat el que cal controlar. Les paraules que fa servir són indicades en aquests termes:

Sobretot en aquesta edat, cal vigilar més els nens que les nenes. En efecte, llavors es manifesta una major inclinació a usar dels plaers del sexe, que per aquesta època comencen a desenvolu-par-se, de tal manera que, si hom no refrena curosament tot impuls que sobrepassi les exigències que reclama el desenvo-lupament del mateix cos abstenint-se de pràctiques amoroses, es creen uns hàbits que l’acompanyaran la resta de la vida. Car les joves que es donen als plaers sexuals sense limitació es fan cada cop més dissolutes. I també els joves, si no es guarden de relacions amb l’altre sexe o amb tots dos (Arist., Història dels animals. VII, 581b, 11-20).Una de les coses que caracteritzen els matrimonis infantils, com

veurem, és que, en la majoria de casos, no hi ha relacions carnals de la parella fins ben entrada l’adolescència. Per això, cal entendre que aquesta norma moral es manté, reconeixent així la sexualitat infantil i la necessitat de la continència.

1.2. Legislació i costum matrimonial a l’antiga Grècia

De la Grècia clàssica ens arriben els records més llunyans so-bre compromisos matrimonials entre individus que encara no han arribat a la pubertat o que fa poc que ho han fet. Però les notícies no concreten gaire: el coneixement de la seva existència surt de les fonts filosòfiques i mèdiques, que indiquen les millors edats per a establir parelles matrimonials basant-se en raons fisiològiques. D’Aristòtil, apareixen dades que tracten sobre la millor edat per a casar-se. Les raons mostren una base tan sòlida que tenen tendència a perpetuar-se segles enllà. Això configura una visió que fa parèixer reprovables, no solament els matrimonis de no púbers, sinó àdhuc els dels que fa poc que han entrat en la pubertat.

Sembla que els textos legals neguen l’existència d’unions de no púbers, per bé que hi ha autors —ja ho veurem— que creuen que


Aristòtil i Estrabó en parlen com una realitat. Tots, però, parteixen de formes matrimonials entorn de la pubertat, les quals serviran per a plantejar les primeres fites d’aquest treball. Primerament, cal enten-dre que el matrimoni, a l’antiga Grècia, és sobretot la unió de dues persones en un mateix culte domèstic, que tindran uns fills legítims com a continuadors d’aquest culte. En segon terme, és una associació d’home i dona per a compartir les penes i les bondats de la vida, la dona ocupant-hi un lloc sempre secundari (Collignon, 1926: 1639). El fill mascle ha d’oferir, després de la mort del pare, els àpats fúne-bres que han d’assegurar el repòs i el benestar dels avantpassats. El matrimoni té, doncs, una importància especial, perquè el fill ha de perpetuar necessàriament el culte domèstic, i ha de ser en tot cas legítim (Collignon, 1926: 1645). La dona té, de més a més, una repre-sentativitat escassa com a continuadora del oíkos (propietats, casa, bestiar...). Això fa imprescindible la recerca de fills mascles, dedicats no solament a l’administració i continuació del patrimoni familiar, sinó també a subministrar els soldats necessaris a la defensa de la pólis (Llobet, 1997: 21-23).

Aquesta concepció matrimonial, de culte domèstic, que fa im-prescindible el naixement de fills mascles, sembla que obsta direc-tament a la unió de no púbers. En efecte, si el matrimoni comporta la procreació, això és impossible en la impubertat d’un o de tots dos components.

Aquesta tesi abona la institució legal de l’epíkleros: segons els codis legislatius grecs, la dona quedava relegada al manteniment de la llar i a la procreació. L’activitat pròpia de l’home era l’administra-ció de l’oíkos i la transmissió d’aquesta herència. Per aquesta raó, la dona no podia heretar però sí transmetre l’herència a través dels fills. La preocupació perquè aquest poder de transmissió no impedís que, per un nou matrimoni de la dona, el patrimoni familiar s’afegís a un altre oíkos, va fer sorgir la figura de l’epíkleros o hereu femení. A Grècia, quan un home moria sense descendència, el patrimoni es di-vidia entre els parents més propers, un fet que suposava una desgrà-cia, perquè políticament era imprescindible, a la ciutat, el manteni-ment d’un nombre constant d’oíkoi per tal d’assegurar-ne la defensa. I en el pla religiós es perdia una unitat de culte als avantpassats per demanar-ne la protecció; una tradició que colpejava, en primer lloc, la prosperitat de la propietat i, en segon lloc, la de la mateixa ciutat. Quan el ciutadà moria deixant només una filla, aquesta rebia els béns del pare; era una epíklera, però havia de casar-se amb el parent més proper de la línia paterna per tal que administrés el patrimoni, car


ella no ho podia fer. El parent proper i marit, que solia ser el germà més gran del pare, en cap moment heretava el patrimoni; quan naixia un fill mascle, aquest esdevenia hereu de l’avi. D’aquesta manera es transmetia una altra vegada la propietat, el culte i es refeia la línia hereva agnàtica trencada (Tébar/Tébar, 1998: 45-46).

La institució de l’epíklera va funcionar a la Grècia clàssica, amb petites variants i denominacions, fins poc abans de l’expansió hel-lenística; la practicaren Atenes, Esparta, Calcis de Tràcia, Mitilene, Fòcide, Dodona... L’establiment de la monarquia i l’individualisme trencaren les línies de parentiu i, a poc a poc, esdevingué innecesari. Cap al segle IV aC ja era una institució en crisi (Tébar/Tébar, 1998: 57-59), però mentre va durar, mentre tingué una aplicació purista, la legislació que guiava la institució fou molt concreta quant al casa-ment de la filla epíklera i impúber.

En la primera llei de Gortina s’estatueix expressament que la patroká o epíklera es casarà amb el germà del seu pare de més edat; si hi ha germanes, la segona es casarà amb el germà que vingui des-prés del de més edat, i així successivament; si no hi ha germans vius del pare, amb els fills d’aquests, començant pel del germà més gran. En el cas que el marit que li correspongui sigui impúber, l’epíklera o patroká tindrà la casa i la meitat dels fruits del patrimoni fins que el promès sigui púber amb 14 anys complerts i pugui casar-se. En el cas que ella sigui impúber, els germans del pare menaran l’explotació dels béns, la meitat dels quals anirà destinada al manteniment d’ella. Aquesta viurà amb la seva mare; i si la noia fos òrfena de pare i mare, viurà amb els germans d’aquesta última. Finalment, l’epíklera impú-ber es casarà quan compleixi com a mínim 12 anys (Dareste/Haus-soullier/Reinach, 1965: I, 375-381 i 391).

De tot això sembla despendre’s que, si en els moments en què la família estava en la màxima crisi coneguda —l’absència de pare i de fill hereu— les lleis establien que el matrimoni no s’havia de realitzar fins a la pubertat, els casaments d’impúbers foren escassos, per no dir inexistents, almenys entre les elits de les ciutats. Cap al segle IV aC, durant l’expansió hel·lenística apareix un retard en les edats ma-trimonials, almenys en certes ciutats i segons el que dicta la doctrina aristotèlica.

L’anàlisi dels textos d’Aristòtil no dóna cap raó sobre els casa-ments dels impúbers. Tracta de l’excessiva joventut dels contraents o de les discordances i divergències mútues que podien sorgir entre la parella, quan hi havia incapacitat d’engendrar per una de les parts.


La raó de no contemplar-se la unió d’impúbers podria estar en el fet que no es trobés sentit a una relació que encara no podia engendrar, pel fet que el casament estava establert precisament per procrear, de la mateixa manera que no es planta una terra erma o no llaurada, o no s’aparellen els animals fins que no han desenvolupat la seva sexualitat. Per aquest motiu, no podia establir-se una unió conjugal fins que no hi hagués les característiques bàsiques i naturals que li donaven sentit. Igualment, hi ha d’haver un ordre generacional entre les edats de pares i fills:

2. Cal legislar sobre aquesta unió (de sexes), considerant alho-ra la persona i la durada de la vida, perquè les edats d’ambdós corresponguin a un mateix període favorable i que no hi hagi discordances entre les facultats de l’home, capaç d’engendrar, i de la dona, encara incapaç; o la d’aquesta encara fecunda i la de l’home infecund, perquè són causa de discòrdies i diver-gències mútues. Al mateix temps, cal parar atenció en els fills cridats a succeir-los, perquè les edats entre fills i pares no han de ser gaire allunyades (efectivament, no té cap profit, ni per als pares de massa edat, la reconeixença per testimoniatge dels seus fills, ni, per als fills, l’ajuda donada pels pares), ni massa propera (perquè això comporta greus inconvenients: els tenen menys respecte si consideren els pares com a camarades de la mateixa edat, i la proximitat d’edats és causa de friccions en els assumptes familiars) (Arist.: Política, VII, 16, 2-3).Aristòtil proposava que l’edat idònia per a casar-se estava rela-

cionada amb el temps en què homes i dones tenen capacitat procre-adora, de tal manera que, en la generalitat dels casos, si la capacitat generativa es deté als 70 anys en l’home, i als 50 anys en la dona, és a dir, amb 20 anys de diferència, ha d’haver-hi la mateixa diferèn-cia a l’hora de començar a tenir relacions sexuals. Però aquestes són subjectes al desenvolupament fisiològic del cos humà. I aquest ha de tenir tot el vigor propi perquè els fills nats tinguin la salut necessària, i l’acte reproductor i el període de gestació no tinguin conseqüències dolentes per als pares (Arist.: Política, VII, 16, 5-6). La unió de massa joves és nociva per a la procreació en tots els éssers vivents i els re-sultats són imperfectes i d’aquesta manera, s’engendren més femelles que mascles i neixen amb menys pes. La prova d’això per a la raça humana es manifesta en el fet que:

6. En totes les ciutats on el costum vol que homes i dones s’uneixin joves, les persones estan desenvolupades de manera


imperfecta i són de cos petit. I, a més, les dones joves tenen el part més complicat i moren més sovint. Aquesta és la verdade-ra raó —diuen alguns— de la resposta donada als Tresenis per l’oracle, que imputava llurs morts en gran quantitat al matrimo-ni de les seves filles massa joves, sense que això es degués a la recollida dels fruits... (Arist.: Política, VII, 16, 6-7).A l’obra Història dels animals, l’autor afegeix que la procrea-

ció de més femelles que mascles té a veure amb el fet que, fins als 21 anys, l’esperma primer de l’home és infecund, perquè és fi, clar i no coagulat; en canvi, l’esperma granulós, posterior al desenvo-lupament complet de l’home, dóna origen a més fills que filles. A més, que si es fa servir la capacitat sexual de molt jove, els homes es tornen libidinosos i envelleixen abans; de la mateixa manera que les dones que tenen molts parts també ho fan amb prompti-tud (Aristòtil: Història dels Animals —versió francesa— VII, 582a, 15-30).

Per tot això, Aristòtil considera que és bo de no donar les filles en casament fins als 18 anys, perquè no es tornin lascives; i fins als 37 anys els homes, perquè no malbaratin en les relacions sexuals la creixença del seu cos i l’abundància i granulositat del seu esperma. Igualment, també coincidiran les edats de casament amb el ple des-envolupament fisiològic, tant de l’home com de la dona, i s’establirà la concordança de 20 anys de diferència d’edat en la parella, des del començament del ple vigor sexual fins al punt final de la capacitat engendradora (Arist.: Política, 16, 8-10).

Malgrat tota aquesta construcció de teoria d’edats, no queda clar en l’obra d’Aristòtil si els Tresenis havien practicat el matrimoni d’impúbers, ni si a Creta també es tenia el costum de fer-ho. A La Política d’Aristòtil, comentada per J. Aubonnet, se cita que els casa-ments en aquesta illa podien plantejar-se a partir dels 12 anys pel que fa a ambdós contraents (Arist., 1986: VII, 285), emparant-se, de passada, en una citació de La Geografia d’Estrabó, sobre els costums de l’illa, en la qual s’indica expressament que no hi havia cohabitació fins que la dona no podia portar la llar, i era llavors quan el pare havia de pagar el dot (Estrabó: X, 4, 20).

El problema radica en el fet que, malgrat establir l’edat idònia per a poder-se casar, no s’estableix si aquests havien de ser púbers o no. Per tant, en cap moment no s’indica si hi havia en el matrimoni un control dels pares sobre la pubertat biològica del fill, que pot pre-sentar-se abans dels 12 anys, i si en aquest cas es permetia la unió;


o bé si contractava el casament independentment de l’estat natural. Perquè les lleis marcaven la nubilitat de la noia als 12 anys i la pu-bertat del noi als 14 complerts (Dareste/Haussoullier/Reinach, 1965: I, 407). A més, el text d’Estrabó es refereix a treballs domèstics, i no a capacitats procreatives, amb la qual cosa, a més de no resoldre res, tot fa pensar que el matrimoni no pot entendre’s abans d’assolir-se la fita de la pubertat.

Dels plantejaments anteriors —jurídics, filosòfics i mèdics—, es pot concloure que els grecs consideraven edats ideals per al matrimoni des de la pubertat legal fins als 16 anys en les filles i fins als 17/18 anys en els fills. Aquets eren els límits que creien més apropiats per a la procreació, per equilibrar raons fisiològiques i necessitats de soldats; i havien de ser prohibides per raons euge-nèsiques fora d’aquestes edats. I això deixant de banda recoma-nacions filosòfiques tant aristotèliques com platòniques (Delgado, 1998: 38).

Hi ha també dues visions de la pubertat: des de la medicina hipocràtica i la fisiologia aristotèlica, la pubertat és un fenomen que apareix, tant en home com en dona, als catorze anys. Des de la llei de l’epíkleros, la pubertat masculina s’esdevé als catorze anys i la femenina, als dotze. Aquesta mateixa divergència es detecta a l’època romana quan la llei estableix una discrepància similar, la qual, finalment, es traslladarà al dret canònic fixant l’edat mínima per a casar-se.

2. EL MATRIMONI INFANTIL A ROMA

En aquest apartat dedicarem una primera secció al concepte d’edat a Roma, amb una visió sobre aspectes fisiològics, jurídics, filo-sòfics etc., quant als criteris d’infància, impubertat, pubertat i adoles-cència, entre altres. D’aquesta manera, farem un primer apropament a algunes idees que ens serviran després en l’anàlisi del matrimoni en general i del matrimoni infantil en particular. Alguns d’aquests con-ceptes perviuran al pas del temps i la seva definició servirà per fixar el punt de partida de les seves qualitats.

Amb els canvis realitzats amb relació als casaments, podrem entendre i explicar, no solament els indicis de matrimoni infantil a Roma, sinó el posterior funcionament dels sistemes matrimonials a Europa i, doncs, les bases jurídiques del matrimoni infantil que es van desenvolupar en el dret posterior.


2.1. Impubertat/pubertat, majoria/minoria d’edat i altres conceptes sobre l’edat

Les dades disponibles sobre el concepte d’edat a Roma són més nombroses que les de Grècia. Tretze segles d’existència, l’aferma-ment d’una cultura en una àrea geogràfica extensa, la varietat dels coneixements desenvolupats i la transmissió escrita que arriba fins als nostres dies fan que sobre aquesta qüestió hi hagi una gran rique-sa. A més, la consolidació dels problemes d’estructuració social en una codificació jurídica, que pel seu equilibri subsisteix més enllà de la vida històrica pròpia, fan de la parcel·lació d’edats romana el punt de partida de la nostra realitat.

Les edats de l’home tenen diversos vessants, i trobarem referèn-cies dins la medicina, el naturalisme, la filosofia, la història i el camp jurídic. En aquesta última ciència veurem com la necessitat pública arrossega i dóna forma al dret privat; i com que aquest es configura, pren forma i força, i estableix un seguit de relacions que donen o neguen responsabilitats a l’home i a la dona segons l’edat: primer, en el si de la família i en el món privat, i després en el món públic. Així es fixa el concepte de majoria i minoria d’edat, no solament en l’àrea política i de servei a la pólis —com existia en la cultura hel·lènica—, sinó dins l’extens ordre jurídic de les relacions contractuals en tots els camps socials.

Durant el temps en què les institucions romanes funcionaven, mai no foren inamovibles dins el camp legislatiu. Les variacions so-bre l’edat s’establien a mesura que les necessitats socials entraven en harmonia amb el desenvolupament fisiològic. Els canvis polítics de la societat romana dins la monarquia, la república i l’imperi van establir allò que finalment queda fixat, en època imperial, en les Gaii Institutiones, del segle II dC, les Pauli Sententiae, dels segles III dC, i les codificacions de Justinià (Digesta, Codex, Institutiones) del segle VI dC. En realitat, les connotacions jurídiques sobre l’edat que conei-xem de Roma són tardanes. Així, per estudiar la formació i fixació de conceptes, cal investigar en àrees extrajurídiques i extreure’n una vi-sió evolutiva i de conjunt, la qual té tendència a traslladar-se al dret.

En un text històric d’Aulus Gel·li hi ha la informació més antiga sobre el criteri d’edats a Roma. L’autor recull un paràgraf de Tubero que diu així:

1. Tubero, en el primer llibre de les Històries, ha escrit que el rei Servi Tul·li va instituir les cinc classes censatàries de senio-res i juniores, estimant que eren infants els que tenien menys de


disset anys; a partir dels disset anys d’edat creia que eren aptes al servei de l’Estat i els inscrivia com a soldats. Els anomenava juniores (joves) fins als quaranta-sis anys; més enllà d’aquesta edat eren seniores (vells).

2. He anotat això perquè es coneguin les distincions que han estat fetes pels nostres avantpassats sobre el judici i la distinció entre infància, joventut i vellesa, d’acord amb la classificació de Servi Tul·li, rei molt savi (Aulus Gellius: X, 28).El rei Servi Tul·li, que degué regnar a Roma entre el 578 i el

535 aC, ha passat a la història com un gran reformador de la societat romana. En realitat, independentment dels canvis socials que hagués pogut establir, quant als conceptes d’edat té una visió que podríem qualificar de comuna en la geografia mediterrània i en el món de les ciutats estat. Si establim un paral·lelisme amb la cultura hel·lènica —altrament contemporània— i la colonització grega i etrusca d’Itàlia, i si partim dels escrits platònics i aristotèlics, observem que la no-ció d’edat està sotmesa a la servitud militar i que interessa a tothom —reis i assemblees— de legislar sobre la capacitat per dur i fer servir les armes, deixant de banda allò que no pertany a aquest camp.

Això ve donat perquè l’organització de la pretesa constitutio serviana gira entorn de la reorganització gentilícia del territori, la suplantació de les antigues tribus, l’aparició de la civitas i l’ordena-ment dels ciutadans en forma de centúries, en un acomodament de les tàctiques militars a la falange hoplítica, coneguda a Grècia des del segle VII i introduïda a Roma pels etruscs. Aquesta organització durà, més tard, a la legió romana (Dionís d’Halicarnàs, IV, 13-21 i Roldan, 1991: I, 59).

La primera o més coneguda divisió d’edats a Roma és, doncs, d’origen militar. Tot i això, la llarga transformació de l’entorn romà en els períodes de monarquia, república i imperi, així com l’evolució de l’expansió geogràfica, l’extensió del comerç i el domini del terri-tori més enllà de la força, va obligar les autoritats del moment a fer esforços d’adaptació i assimilació de les realitats socials. Les lleis, establidores d’ordre en una oikoméne cada vegada més extensa, van haver de tractar sobre les capacitats dels ciutadans lluny dels orde-naments castrenses. I el concepte i divisió de l’edat va prendre forma en el dret privat.

En aquest dret, apareix un primer gran ordenament que gira entorn de l’establiment d’una única edat —catorze anys per a l’home i dotze per a la dona— per a reconèixer el moment d’inici de la pu-


bertat. Fins poc abans de l’imperi, la condició de púber o d’impúber quedava sota l’apreciació del paterfamilias, qui, observant el desen-volupament fisiològic dels fills, controlava l’aparició de les primeres emissions de semen o del sorgiment de la regla. Era d’aquesta mane-ra com succeïa el pas d’una condició a l’altra per part dels fills. Aques-ta intromissió en l’entorn familiar va ser d’acomodació lenta, car, fins i tot ja ben assentat l’imperi, els Sabins encara tenien per costum l’examen individual per tal d’establir la pubertat (Evans, 1991: 207). Amb aquest tipus de legislació, va dissociar-se la pubertat física de la social. La física quedava circumscrita a l’entorn familiar, i la social atorgava un conjunt de capacitats i responsabilitats lligades als actes privats i públics contemplats per la llei. Des de llavors, el pas a la pu-bertat ja no comportava, com a l’època arcaica, la condició automà-tica de major d’edat i l’ingrés en la vida militar. La llei va establir un sistema escalonat d’accés a la vida pública. Els catorze anys només alliberaven de la tutela, permetien el matrimoni i la contractació de deutes; arribat als disset, l’home ja podia ser perseguit legalment, era enrolat en la vida militar, etc.

Amb aquest sistema, la rigidesa de la divisió tripartida d’edats segons l’ordre militar —infància, joventut i senectut— va passar a la dualitat impúbers-púbers del sistema legal, accedint progressivament a la plena capacitat jurídica i pública (Néraudau, 1984: 24-27).

La cosa no va acabar aquí: la pubertat social va fer un salt en-davant, perquè l’accés escalonat a la plena capacitat jurídica va esta-blir-se a través de la legislació republicana, un pas lent en direcció al reconeixement del ple estat d’adult. Així va néixer, com una falca entre pueritia i iuventa, el concepte d’“adolescència” (Evans, 1991: 190-191).

L’adolescentia va quedar fixada, amb el pretext de les guerres púniques, entre catorze i vint-i-set anys. D’una banda, en 191 aC, la llei declarà menors —minores— tots els que no havien complert vint-i-cinc anys. La causa fou el gran nombre d’orfes que calia protegir i que havia deixat darrere seu la segona guerra contra els Cartagine-sos, i que van veure retardat notablement el seu accés a les propie-tats, càrrecs, etc. La guerra també havia desenvolupat carreres mi-litars precoces, que van voler ser desplaçades, per als qui les havien desenvolupat, a les activitats polítiques. El Senat va voler frenar això, i va establir que per a accedir a les primeres magistratures calia ha-ver complert deu anys de serveis a la cavalleria. Com que el patriciat romà accedia a l’orde eqüestre als disset anys, la llei va establir els


vint-i-set anys per a poder accedir a càrrecs públics. El s. I aC Sila va frenar encara més l’accés a les magistratures, fins als trenta anys.

Aquestes foren les lleis que marcaren la fi del període d’adoles-cència i el pas a l’edat adulta: l’edat de pas, finalment, es va imposar als vint-i-cinc anys, a causa del predomini de la legislació civil sobre la politicomilitar.

Aquesta edat, verdader punt d’inflexió social, reunia raons ci-vils, militars i polítiques; amb ella havia nascut el concepte de “ma-joria” i “minoria d’edat”. Sobre això, les posteriors lleis europees van mantenir un consens remarcable fins a les acaballes del segle XVIII. La Revolució francesa va trencar l’ordre establert per Roma (Néraudau, 1984, 25-27).2

Les conveniències socials i una major sensibilitat en l’expe-riència del desenvolupament moral i mental dels individus van parcel·lar encara més els primers anys de la impubertat; aquest fet va quedar reflectit en el codi de Justinià, on es pot trobar la infantia situada entre el naixement i els set anys, la pubertati proximus des dels onze anys, i, més enllà de la pubertat, l’adolescència —en plena pubertat—, la joventut i la vellesa. D’aquesta manera, la visió roma-na de l’edat va tenir, al llarg de l’existència, una primera fragmen-tació militar en tres períodes, una segona visió de tipus fisiològic partida abans i després per la pubertat, i una tercera i última cons-truïda entorn d’experiències morals, fisiològiques, socials, militars, polítiques i privades, que tenien el fulcre en el concepte de majoria i minoria d’edat.

En el camp mèdic, biològic i fisiològic —altrament, tot ell en-cara agrupat—, els avenços són continuadors de la teoria hipocrà-tica dels humors. S’han perdut, però, les característiques sagrades del nombre set, que donà pas a una experiència més empírica. Així, els elements dins el cos ja no són set sinó quatre. Hipòcrates havia indicat l’existència de calor, fred, humors (la sang, la bilis negra) i les coses dolces i salades que completaven els set components (Littré, 1839: VIII, 634). En els tractats de Claudi Galè (s. II dC) es recull un desdoblament: quatre són els elements que componen tot el gènere

2. Em permeto fer un incís per a recordar a tothom que no pertanyi al camp de les ciències jurídiques, històriques, mèdiques o antropològiques que no s’ha de confondre pubertat i impubertat amb majoria i minoria d’edat. L’un és un concepte fisiològic, l’altre una abstracció convertida en figura jurídica. El primer s’esdevé sobre les edats que estudiem aquí i la segona és un concepte que ha variat dels 25 anys d’èpoques passades als 18 anys actuals en la majoria de països.


animal de l’univers —amb sang—, i quatre les qualitats que tenen aquests elements:

Animalium quae sanguine praedita sunt quatuor in universum esse elementa, sanguinem videlicet pituitam, bilem flauam et bi-lem atram.

Quatuor hosce humores ex primis quatuor corporibus constitui, quae a qualitatibus sumptis nominibus, calidum, humidum, fri-gidum et sicum apellata sunt. Animal si uno ex quatuor dictis hu-moribus careat, necessario interire (Galè, 1541: I, 207, De Tempe-ramentis libri tres. Lib. II, De Elementis).L’aparició definida dels quatre elements —sang, pituïta, bilis

groga i bilis negra—, amb les virtuts de calor, fred, humitat o seque-dat, van establir tot un cos dogmàtic que es configurava en parcel·les d’edat: de la infància als 14 anys, amb les característiques d’humida i càlida en què l’humor dominant era la sang i en segon terme la flegma; de la joventut dels 14 als 25 anys, seca i càlida, on l’humor imperant era la bilis groga i en segon terme la sang. L’edat adulta, de 25 a 42 anys, seca i freda, on senyoreja en primer lloc la bilis negra i després la bilis groga. I la vellesa, més de 42 anys, freda i humida, on dominen la flegma i la bilis negra. Tot això es trasllada a les es-tacions de l’any i configura un ritme paral·lel: primavera-infància, estiu-joventut, tardor-adultesa i hivern-senectut; la qual cosa crea la cosmovisió mèdica i fisiològica del mon romà (Néraudau, 1984: 30). En aquesta concepció, l’essència de la vida corporal té dos extrems: el principi càlid i humit de la primavera i l’extrem fred i humit de l’hi-vern. Això només és qüestionat parcialment per la medicina de Galè, que atribueix a la vellesa fred i sequedat:

Vita exordium calidum et humidum, extremum frigidum atque siccum, medium sicci et humidi exactam temperiem accipiet... (Fernel, 1679:50, esmentat a Galè).Dins la medicina romana, hi ha també l’agrupament de malal-

ties segons quatre edats. Aquesta associació té a veure amb la conti-nuïtat de patologies relacionades amb el desenvolupament corporal en les quals la relació malaltia/edat es fa evident. A través del primer element de la relació es pot esbrinar el segon. Podem trobar un altre exemple d’aquesta relació en els tractats de medicina de Cels. Per l’autor, els majors perills de la infància s’esdevenen als quaranta dies després de néixer, al setè mes i als set anys. Les malalties de la infàn-cia, però, queden frenades amb l’arribada de la pubertat. L’adoles-


cència comporta l’arribada d’epilèpsia i tuberculosi. En la joventut es manifesten la pleuresia, la pneumònia, la letargia, el còlera, la boge-ria i les morenes. Amb la vellesa arriben la dificultat respiratòria, els problemes per a poder orinar, el catarro, el mal d’ossos, l’insomni, el mal de cap, el mal d’oïda, el mal d’ulls i de nas i la relaxació intesti-nal. En una tònica semblant, els nens i els adolescents es troben mi-llor a la primavera i a començaments d’estiu. Els ancians viuen millor a l’estiu i a principis de tardor, i els homes en la plenitud de la vida tenen la salut més equilibrada a l’hivern (Cels, 1966: I, 47-48). Així, sorgeix una vegada més la relació quatre edats/quatre estacions.

Les quatre edats de la vida tenien també la seva explicació har-mònica partint de la relació entre el pols arterial i la quarta musical. La medicina, des del metge Herophilus fins a De causis pulsus de Galè (1544: III, 161), indica que les quatre edats de l’home presenten una variació remarcable en el batec, un fet que es trasllada al ritme amb què s’escolta la poesia. Aquí apareix la utilització, per algunes escoles mèdiques, de la música per al tractament de malalties tant morals com físiques; trobem la relació edat/música o poesia a la Metamorfo-si, XV, d’Ovidi,3 on el poeta es pren la llicència de dividir les edats de l’home en períodes de vint anys, per adaptar-los completament a les quatre estacions de l’any. Agrupament d’edats que també té una vi-gència important en el camp metafísic i artístic que es desenvoluparà posteriorment (Néraudau, 1984: 30).

Les comparacions entre les parcel·les de la vida i els elements co-muns, no són només patrimoni de la medicina o de la poesia romana, per bé que el paral·lelisme entre estacions de l’any i edats de l’home té una consistència tan sòlida que l’ha fet arribar als nostres dies. De la filosofia neix la comparança dels períodes de la vida dividits en cercles concèntrics que van eixamplant-se. Aquest parangó sorgeix quan les

3. “Quid? non in species succedere quattuor annum/ Aspicis, aetatis peragentem imitamina nostrae?/ Nam tener et lactens puerique simillimus aeuo/ Vere novo est; tunc herba nitens et roboris expers/ Turget et insolida est et spe delectat agrestes...” (Ovidi, 1980: II, 177-178). Comencen així els versos 199-213, que en la traducció catalana d’Ovidi (1996: 387) feta per Jordi Parramon es llegeixen d’aquesta manera: “Doncs ¿no veieu com l’any per les quatre fases transcorre/i en cadascuna, podria a les nostres edats comparar-se?/Ja que és tendre i lactant amb la primavera, i s’assembla/a l’edat infantil: llavors l’herba brillant i sens força/s’infla, i no és consistent, i complau en l’espera els pagesos./Tot aleshores floreix, i amb flors de colors s’adeliten/pròdigament els camps, i no hi ha duresa en les fulles./La primavera obre pas a l’estiu, i ja es manifesta/ l’any més robust, i és fort com un jove: una edat més robusta,/certament no existeix, i tampoc més fecunda i fogosa./Li succeeix la tardor, ja sense l’ardor jovenívol,/més madura i suau, en un punt de just equilibri entre el jove i el vell, amb les temples un xic blanquinoses./Ve finalment el senil hivern amb trèmula passa,/tot arrupit, que ha perdut els cabells o els té blancs, si n’hi queden.”


necessitats explicatives giren entorn de més de quatre períodes de la vida humana. Sèneca, en el segle I dC, és potser el primer a establir aquesta analogia, quan contempla les cinc divisions de les edats hu-manes —infància, puerícia, adolescència, joventut i vellesa— segons conceptes socials i jurídics en les Cartes a Lucili XIV i XLIX (Sèneca: 1966, 459-60 i 526-27). El filòsof hi recrea les edats com a cercles de temps de vida a partir del dia d’existència, del mes i dels períodes es-mentats. Els cercles augmenten de grandària a mesura que transcor-ren els períodes, fins a quedar abraçats tots per un gran cercle format per la totalitat, des del moment de néixer fins al moment de morir.

En realitat, Sèneca filosofa entorn del concepte de vellesa, de la brevetat de la vida i del descobriment d’aspectes i comportaments que fan d’aquesta etapa un moment enriquidor i interessant. Vol allu-nyar el concepte de senectut del de decrepitud, tot aportant per a aquest darrer període el qualificatiu d’edat cansada, per bé que no aixafada. Això s’emmarca dins un corrent romà que tracta l’extrem contrari al que normalment apareix en els escrits que tracten de les edats, que són dedicats més als períodes d’inici que als de pèrdua de les capacitats humanes.

Dins aquest corrent, tractat per filòsofs i naturalistes, trobem, a més de l’exemple indicat, Ciceró, Plini el Vell i el sofista i filòsof Llucià. Ciceró, al Cató o de la vellesa, reconeix les cinc etapes d’edat oficialitzades segons els dret romà (Ciceró 1940: 148-149), però hi descriu les virtuts que ha de tenir l’última etapa de la vida humana; és el que podríem considerar el primer gran tractat sobre el període final de la vida humana. Plini el Vell, al llibre VII de la Història Natu-ral, que tracta sobre l’home, té la particularitat de no comentar les di-verses edats de l’ésser humà; de l’anàlisi de la concepció i formació de la vida humana passa per l’avortament, el canvi de sexe i la trasmissió de característiques genètiques, i acaba en la longevitat (Plini, 1969: II, 531-551). No n’explica les causes —no les coneix— i tampoc no hi especula, però està fortament interessat en aquestes “patologies” d’edat, en les quals no troba cap explicació, si no és en l’astrologia, a la conjunció de determinats astres, que en el moment de la naixença permeten a certs individus de sobreviure més que a d’altres. Esmen-ta teories d’astròlegs eminents, com Epigeni i Beroso, que donen una longevitat màxima a l’home i a la dona de 112 i 116 anys, respecti-vament; i les de Petòsiris i Nechepsos, que estableixen la possibilitat de viure fins als 124 anys a tota la regió d’Itàlia. Comentant la incer-tesa d’aquestes teories, es fa ressò de l’escola mèdica d’Esculapi, que afirma que la longevitat no depèn de regions ni de màxims generals,


sinó dels astres, sense que hi hagi cap límit d’anys per viure. Alhora, diu que els seguidors d’Esculapi afirmaven que la llargària de la vida depèn dels dies i hores lunars, la qual cosa, per a una adaptació als anys climatèrics, feia que els nats en un moment determinat fossin cridats a morir de manera agrupada, progressiva i escalonada (Plini, 1977: VII, 95-100).

Llucià de Samòsata, en el segle II dC, comenta que la longevi-tat està directament relacionada amb la dieta, el clima i el sòl on viuen els individus. Posseeixen aquesta qualitat longeva les castes que, com els escribes sagrats egipcis, els exegetes narradors de con-tes assiris i àrabs, els bramans hindús, els mags perses, els parts, els habitants de Bactriana, els habitants de Coràsmia, els aris, els aqueus i els medes, mantenen dietes rigoroses i viuen consagrats escrupolosament a la filosofia (Llucià, 1981: I, 167-168). Recomana a les persones que vulguin arribar a una edat provecta que facin els exercicis gimàstics adients i segueixin una dieta sana (Llucià, 1981: I, 168).

A Roma, a partir del l’imperi, ha cristal·litzat la divisió d’edats de l’home en cinc fases: infància, pubertat, adolescència, joventut, ve-llesa. La periodicitat pot trobar-se en un bon nombre d’escrits: ja l’es-menta Ciceró (1940: 148-149); Sèneca, en el conjunt de les Cartes a Lucili (Sèneca, 1966); Servià (1965: III, 527-528), el conjunt de l’obra de Lucreci (Lucretius Carus) (1993: 300-407), i d’altres encara. L’únic dissident del quintet esmentat és Macrobi, que fa una divisió en perí-odes de set anys de la vida humana fins al nombre de 10; són: infàn-cia, puerícia, pubertat, adolescència, joventut, virilitat, edat consis-tent, edat mitjana, senectut, decrepitud. Això fa que els períodes de la vida tinguin un component climatèric, tot retornant al millor de la tradició hipocràtica (Zacchia, 1661: 2).

Des de llavors, apareixen arreu els cinc termes per a dividir els grups d’edats. Només en medicina i en poesia es manté —en cer-tes proposicions— el nombre de quatre parts, en agrupar pubertat i adolescència en una sola; la primera perquè no implica el concepte d’adolescència en el procés dels canvis físics dels cos humà, i la sego-na perquè pot construir lliurement a partir de la fertilitat imaginativa de l’autor, amb més llibertat que en cap altra disciplina.

De Roma rebem, doncs, dues estructuracions fonamentals en el concepte d’edat: la divisió de la vida en cinc etapes i l’existència d’un punt d’inflexió entre la immaduresa i la maduresa de l’ésser humà, és a dir, els conceptes de “majoria” i “minoria” d’edat.


2.2. La visió d’impubertat/pubertat i fases properes

Interessa al nostre estudi la percepció dels conceptes d’“impu-bertat” i “pubertat” i les divisions tardanes esmentades de pubertati proximo i plena pubertas. Hem vist que la primera divisió d’edats en la vida dels éssers humans havia estat dividida en infància (de 0 a 7 anys), impubertat (de 7 a 14 anys), adolescència (de 14 a 21 anys), etc., com també que, per una conveniència social, Roma va substituir la pubertat fisiològica per la pubertat social. I va fixar-la als 14 anys per als nois i als 12 anys per a les noies. D’aquesta manera, va quedar establert un sistema d’edats que és imprescindible per a l’estudi del matrimoni infantil.

Ara, la impubertat agrupada d’aquesta manera no satisfeia del tot les necessitats jurídiques de la societat romana, pel fet que s’ad-vertien diferències clares en el desenvolupament fisiològic entre els dos extrems d’aquest interval. Evidentment, des d’un aspecte procre-atiu, tant la infància com la impubertat conformaven el període de la vida en què l’ésser humà era infèrtil, incapaç de procrear; igualment, la pubertat definia l’aparició dels símptomes, qualitats i condicions que feien l’home i la dona aptes per a la reprodució.

En l’entrada o en l’acostament a la pubertat, no sols s’advertei-xen canvis corporals (desenvolupament del cos, canvi de la veu, etc.), sinó també canvis psicològics (principi de maduresa intel·lectual). El concepte de pubertati proximus sorgeix de l’observació biològica del desenvolupament humà; es manifesta tardanament com a noció jurídica en temps de Justinià, el segle VI dC, i el seu Codex fixa l’inici a partir dels 11 anys. Finalment, sobre aquesta apreciació fisiològica i la seva incorporació a l’estructura jurídica del món romà descan-sa el sistema de dispenses d’edat, generat a l’edat mitjana. Després ve la recuperació de la base jurídica romana pel Decret de Gracià, i d’aquesta manera es perllonga fins ben entrat el segle XVIII.

Ja s’ha dit que, a l’època arcaica de Roma, la pubertat d’un noi es definia quan el pare, després d’un examen físic, decidia que ja ha-via arribat a aquesta condició. Això el feia entrar en un nou estatus familiar i social, pel qual accedia a la condició essencial de la majoria d’edat jurídica. Posteriorment, hi havia un ritu de pas: sacrificis als déus i el fet de deixar la toga praetexta o infantil i posar-se la toga viril, que donava accés a l’estat d’adult; l’acte oficial tenia lloc al Capitoli, el dia 17 de març de cada any, entre els catorze i disset anys del noi. A partir de l’imperi, multitud de textos esmenten l’edat de disset anys quan es feia el canvi de toga i quan es diu que els nois tenen la plena


pubertas (Saglio/Pottier/Lafaye, 1926: III, 1658). La plena pubertas té resultats socials, basats en el ple desenvolupament de la capacitat sexual del noi, és un salt dins el període de creixement corporal i psi-cològic, observable entre els 14 i 17/18 anys de l’individu. És l’edat de la maduresa psicològica.

La fixació de la pubertat femenina té altres components, per-què hi ha una divergència entre els dictàmens mèdics sobre l’edat de l’aparició de la regla femenina i la raó jurídica dels 12 anys per a aquesta condició. La medicina romana segueix, en aquest cas, les ob-servacions de la grega quant al moment d’aparició de la mentruació. Tant Sorà d’Efes (Gynaecia I, 20) com Macrobi (Commentarii in som-nium Scipionis I, 6, 71) estableixen l’edat de l’aparició de la regla als 14 anys. Galè aclareix que, en certs casos, tant en nois com en noies, la pubertat apareix generalment als catorze anys, però pot haver-hi avenços o retards segons la constitució o temperament particular de cada un (De sanitate tuenda VI, 2 i Gourevitch, 1984: 84). En el segle II dC, les Institutae de Gai fixen la nubilitat femenina a partir dels 12 anys (Gaius: Inst. II, 112-113). En aquesta edat poden testar, poden contraure matrimoni, etc. La dissociació entre l’edat núbil fisiològica i la legal és, en el cas de les dones, superior a la dels homes. No hi ha cap coneixement clar de les raons que dugueren a establir aquesta norma. En certa manera, una de les causes podria ser la raó de matri-moni o el gust dels homes romans d’escollir verges a l’hora d’unir-se en casament. Ho veurem en les pàgines properes.

2.3. El matrimoni a Roma

El matrimoni es caracteritza, a Roma, per dos aspectes: en pri-mer lloc, se circumscriu a la classe social dels patricis, als quals més tard s’afegeixen altres pobladors que adquireixen la ciutadania ro-mana i, en segon lloc, respon a una sèrie de canvis produïts a llarg termini i que n’afecten l’existència. El matrimoni romà és, potser, la institució que més es transforma al llarg de la seva història: oscil·la del matrimoni de l’època pagana al matrimoni cristià; no sols són diferents quant a concepció social i moral, sinó també quant a estruc-tura jurídica. Els rastres de l’un i de l’altre es troben en la compilació de Justinià, i, si no es distingissin bé, es produiria una inexactitud (Volterra, 1955: 367).

Els historiadors defineixen diferents períodes en la història de Roma, els quals nosaltres recorrerem per a cercar els indicis de ma-trimoni infantil. Aquests períodes són: el període reial o Monarquia


(ss. VIII-VI aC), la República (ss.VI-I aC), l’Alt Imperi (ss. I-II dC) i el Baix Imperi (ss. III-V dC). Els historiadors del dret romà els redueixen a: Dret Antic (dels orígens al s. II aC), Dret Clàssic (ss. II aC-III dC) i Innovacions del Baix Imperi o Dret Imperial (ss. III-V dC).

Les investigacions extretes de l’estudi de l’antic dret romà abas-ten el període de la història de Roma fins al segle II aC. Hi apareix un sistema matrimonial semblant al grec pel que fa a l’essència. A l’origen es confonia amb el dret sagrat patrici: era una unió santa, que establia entre l’home i la dona una societat completa de vida, un consortium omnis vitae, això és, una comunió absoluta d’interessos divins i humans. És la definició cèlebre del matrimoni, divi et huma-ni juris communicatio, que segles més tard definirà Modestí. (Dig., XXIII, 2,1)

El matrimoni constituïa, com a Grècia, una comunitat de cul-te i un lloc de procreació de l’hereu (heres sacrorum), que havia de perpetuar el culte als avantpassats (Westrup, 1943: 7). Cal enten-dre que el matrimoni va començar regint-se pels costums familiars, i d’aquí s’explica la pobresa de reglamentació jurídica (Gaudemet, 1962: 85).

La formació de la parella es contractava mitjançant una conven-ció duta a terme pel pare de la dona i el futur marit. Aquesta conven-ció va convertir-se en un contracte solemne i ritualitzat, que prenia el nom de sponsio —promesa solemne. D’ell deriven els sponsalia —es-posalles—, com a prometatge, i els termes de sponsus i sponsa per als nuvis. Hi havia un intercanvi d’anells i un seguit de pactes econòmics que afectaven ambdós contraents, entre els quals destacava la pecu-nia que el pare donava a la filla i que, en cas de no dur-se a terme el lliurament de la filla, calia donar al nuvi com una mena de clàusula penal. I en el cas de trencament injustificat del contracte d’esposalles per part del nuvi, aquest havia d’indemnitzar el pare de la núvia. Les esposalles en dret romà antic eren, doncs, un afer de família regulat per aspectes religiosos, socials i jurídics (Gaudemet, 1962: 86-87).

La celebració posterior del matrimoni era de caràcter familiar i religiós, i no requeria cap acte jurídic formal. Hi havia ofrenes als déus, intercanvi de consentiments mutus davant dels membres de la família i almenys deu testimonis. Finalment, l’àpat de celebració. Amb això quedava conclòs el matrimoni (Gaudemet, 1962: 87-88).

D’acord amb els costums, hi havia certes prescripcions ma-trimonials d’ordre moral i social. Eren interdiccions d’ordre moral l’edat i el parentiu; i d’ordre social, el matrimoni contret amb plebeus


o amb estrangers. D’aquestes prohibicions, només ens interessa, ara, la d’edat, que més endavant desenvoluparem.

Amb posterioritat al segle II aC, del dret clàssic i de la Repú-blica, s’havien establert diferents tipus d’unió matrimonial: el ma-trimoni regular entre ciutadans romans —iustae nuptiae—, el matri-moni inferior o concubinat, dels que no poden o no volen contractar les iustae nuptiae, els enllaços entre ciutadans no lliures (llatins o peregrins/=forasters) i les unions entre esclaus.

Les núpcies —iustae nuptiae, iustum matrimonium— són es-tablertes segons la normativa del dret, creen una comunitat de vida entre els esposos, i la dona hi adquireix la situació de materfamilias, l’esperança d’una descendència i el rang social del marit. Aquesta unió es distingeix del stuprum, o unió passatgera, i del concubinat.

El concubinat és una unió honorable, per bé que no reconeguda pel dret. En principi, doncs, no té efectes jurídics. La distinció entre matrimoni i concubinat és dificil de separar en la pràctica. Ambdós són consensuats entre home i dona, tenen la unió i la vida comuna, però, en no estar definit jurídicament, el fill resultant és de la mare, i aquesta no esdevé uxor del marit; pot ser tractada com a esposa, però no d’acord amb els títols de l’home (Gaudemet, 1962: 102-106).

Al marge del matrimoni entre els ciutadans romans, hi ha el re-coneixement de l’enllaç legítim dels provincials. En aquesta situació hi ha el matrimoni entre persones d’una mateixa ciutat i la unió entre habitants de ciutats diferents. En el primer cas, ja sia entre llatins o peregrins, el matrimoni és vàlid d’acord amb les regles locals, però sense que Roma hi doni cap valor en el dret civil, sobretot amb la intenció d’adquirir la pàtria potestat sobre els fills segons el seu ius proprium civium Romanorum.

El matrimoni entre romans i habitants d’altres ciutadanies depenia de cada legislació local, sense cap efecte sobre el ius civile romà. Els fills continuaven en la condició de peregrins, encara que el pare o la mare fossin romans. (Volterra, 1955: 369 i Gaudemet, 1962: 106-107)

Els esclaus, en no tenir personalitat jurídica, no podien con-cloure cap tipus de matrimoni. Tot i que les unions entre ells (contu-bernium) poguessin ser duradores i estables, el fill sorgit sempre era esclau (Gaudemet, 1962: 102-110).

Els historiadors del dret observen, en el període del dret clàssic, un canvi important en la conclusió del matrimoni: la debilitació de la pàtria potestat, sobretot sobre la filla, i l’aparició del consens dels


nuvis en casar-se. El concurs de les dones en les seves esposalles i el reconeixement de la voluntat femenina —almenys de manera passi-va, com a senyal de no-oposició—, fan creure en un canvi envers un tènue individualisme i emancipació en el si de la família.

El iustum matrimonium podia anar precedit de les esposalles, les quals havien variat d’aquelles que es contractaven en el període del dret antic. S’hi s’establien els pactes mitjançant una convenció verbal i sense formulismes, que podien ser conclosos àdhuc entre absents. La promesa de matrimoni anava, sovint, acompanyada del lliurament de l’anell d’esponsàlies. La contractació d’esposalles mol-tes vegades es feia ja a la infància i, tot i el consentiment dels nuvis, els pares d’aquests hi intervenien activament, fins a l’extrem que els pares podien arribar a la contractació del prometatge de noces sense intervenció dels fills, i més si aquests eren petits. L’únic fre teòric que planava damunt la voluntat matrimonial del pare de la núvia era la interdicció legal de no poder imposar el casament a la filla si el nuvi era de costums indignes o deshonestos, indignum moribus vel turpem (Ulpià, Dig., 23.1.12.1). Així i tot, es presumia el consentiment a les esposalles, si no hi havia una oposició formal de part d’ambdós o d’un dels nuvis (Dig., 23, I, 7, 1) (Gaudemet, 1962, 110).

Entre el dret antic i el dret clàssic romà, és a dir, entre l’època de la monarquia i la de la república romana, hi ha una evolució pel que fa a les esposalles. Les penes per incompliment s’han relaxat i ja no comporten causes penals ni restitucions per danys i perjudicis. Però sí que comporten efectes jurídics indirectes; per exemple, el límit de les donacions entre nuvis augmenta més enllà del que és estipulat per les lleis antigues (Lex Cincia), i la ruptura injustificada és castigada amb la infàmia. Entrant ja al Baix Imperi —s. III dC—, amb Septimi Sever la infidelitat de l’sponsa és assimilada a l’adulteri. Finalment, les esponsàlies creen llaços d’afinitat entre famílies, de tal manera que generen prohibicions automàtiques de matrimoni per aliança entre membres de les dues cases (Gaudemet, 1962: 111).

Les prohibicions matrimonials entre contraents continuen es-sent l’edat, el parentiu, l’afinitat i les condicions jurídiques i socials dels cònjuges; és a dir, el connubium, o capacitat d’ambdós futurs cònjuges, reconeguda per la llei, de poder contractar matrimoni entre ells (Volterra, 1955: 376). Com que allò que ens interessa és l’edat, explicarem les observacions que s’hi feren. En aquest període del dret clàssic, s’imposa una edat legal mínima de matrimoni, que es deter-mina en 14 anys per als nois i 12 per a les noies. La fixació d’aquesta


edat sembla haver constituït un procés lent i complicat. El matrimoni era un afer de família i era poc reglamentat per la llei. Eren els pares qui decidien, negociaven i induïen al casament dels fills; i l’edat podia haver restat en segon terme davant els interessos familiars.

Segons els historidors jurídics, els jurisconsults romans feren, entre el segle I aC i el segle II dC, notables esforços per moralitzar el matrimoni, metamorfosant les relacions sexuals conjugals (Veyne, 1978: 35-61). En aquest període es fixa l’edat mínima de 12 anys per a casar les filles. Els sabinians i els proculeians van discutir llarga-ment sobre l’edat de casar els nois, fins que la proposta dels darrers —els 14 anys per als fills— es va imposar.

En definitiva, el consens i la fixació d’aquestes edats no van tri-omfar fins a l’arribada del Baix Imperi, perquè la preferència era de casar els fills en el moment en què els pares apreciaven la pubertat fisiològica cas per cas, i l’establiment d’una pubertat legal general to-pava amb la pràctica domèstica (Gaudemet, 1962: 116 i Dalla, 1978: 229-234).

A la fi de la república i durant l’Alt Imperi, entre els segles I aC i II dC, els costums matrimonials evolucionen novament. Amb ante-rioritat a aquesta època, la pràctica de les iustae nuptiae semblava cosa relegada a les classes patrícies i als ciutadans que tenien béns a transmetre. Les classes urbanes o rurals sense ciutadania ni béns, sembla que practicaven el concubinat. Finalment, els esclaus teni-en les unions que podien i amb la forma que podien d’acord amb l’habitual contubernium. Tot això canvia. En el segle II dC Tertul·lià explica que el matrimoni de les esclaves és un fet habitual (Tertul·lià: Ad uxorem, II, 8, 1). Si les esclaves fan servir figures d’unió iguals o paral·leles a les de les classes patrícies, sembla que hi ha una variació profunda en la moral romana.

La percepció d’aquest canvi és tractat per un bon nombre d’es-tudiosos com una conseqüència de l’expansió del cristianisme a Roma. Paul Veyne no ho veu així. Creu que el canvi moral apareix en les classes patrícies romanes des de Ciceró, i que aquesta nova percepció moral és recollida, i augmenta, en obres d’autors com Sèneca, Plutarc, Quintilià, etc., en què el to moralitzant és constant; i per últim, té una bona representació en les idees estoiques d’Epic-tet, Marc Aureli, etc., abans de ser represes per la moral cristiana (Veyne, 1978: 35-61).

En el Baix Imperi (s. III-V dC), la legislació sobre el matrimoni és dominada pel règim imperial i per la preocupació moral cristiana.


Vol garantir l’estabilitat de la unió, assegurar la comunitat i recipro-citat d’obligacions entre esposos i protegir els interessos de la vídua i dels fills. L’estabilitat de la unió és tractada a nivell d’esponsàlies, amb què es pretén garantir la promesa de matrimoni respectant la paraula donada des de les prescripcions cristianes. De Constantí endavant la ruptura injustificada de la promesa matrimonial rep una sanció legal. Apareixen la figura de l’òscul ritual i les arres com a formes morals i econòmiques de pactar el futur casament. El matrimoni esdevé la cre-ació d’una comunitat conjugal, més que el tractat entre dues famílies. I es constata la progressiva desaparició del concubinat, substituït per un matrimoni regular. El consentiment entre els nuvis fa el matrimo-ni, de tal manera que aquest és essencialment consensual (Gaudemet, 1962: 142-160). La moral cristiana és, en definitiva, tributària dels es-crits evangèlics, sobretot de sant Pau (Pau, Epístola de sant Pau als efesis, 5, 22-33). En aquests escrits es demana el respecte i l’amor mutus entre cònjuges i es crea, a la llarga, una estabilitat basada en la moral i la procreació respecte d’allò que és el funcionament intern del matrimoni.

En un llarg procés històric —tretze segles de vida romana—, el matrimoni passa a ser la unió entre parelles d’uns quants habitants privilegiats d’una petita ciutat de la península itàlica, a constituir la unió de parelles en una extensa àrea geogràfica europea: és un pro-cés que només pot fer-se des de l’assimilació i l’adaptació de les lleis i de la moral imperants. Les esposalles, en tant que contractacions prematrimonials, es readapten sobre la base dels interessos famili-ars. Primerament, el poder dels pares apareix nítid a l’hora d’establir els fills. Més tard, aquest poder es refugia darrere del consentiment mutu entre nuvis, que força i concreta la unió. El culte dels primers temps als avantpassats de la família del marit passa, en l’etapa final del matrimoni romà, al culte comú cristià. La subjecció i assimilació de la dona a la família del marit, que s’estableix en la concepció pri-migènia del matrimoni, esdevé, amb el pas del temps, una societat que cerca l’amor i el respecte recíprocs.

El fruit de la unió matrimonial —els fills— passa també d’una total subjecció al paterfamilias cap a una atenuació d’aquest poder i a unes relacions de pietat basades igualment en els escrits paulins (Llo-bet, 1997: 49). De manera semblant, les relacions econòmiques de la parella, el divorci, la viudetat, l’adopció, etc., fluctuen i s’adapten a les noves circumstàncies, fins a revestir-se d’una ètica o moral cristiana que es trasllueix en la legislació del Baix Imperi.


2.4. El matrimoni infantil a Roma

Dins el panorama anterior cal situar el que es coneix sobre matri-moni infantil entre els usos i costums romans. En principi, d’acord amb la legislació, el matrimoni a Roma parteix del requisit de la pubertat dels contraents. Identificant pubertat amb maduresa sexual i capacitat generativa d’home i dona, la definició d’Ulpià estableix en el pla fisiolò-gic aquesta condició: “Hi ha matrimoni legítim si entre els que contre-uen noces hi ha connubi, si el mascle es púber i la femella viripotent, si hi ha el consentiment d’ambdós, i si són jurídicament autònoms o, encara, que llurs pares en tinguin alguna potestat” (Ulpià: Tit. V, 2). La definició recolza, una vegada més, sobre la percepció que el matrimoni té com una de les raons la legítima procreació. Per tant, no cal establir-lo fins que no hi ha la capacitat de desenvolupar aquella.

Malgrat la definició d’Ulpià, cal tenir en compte que aquest ju-rista mor al segle III dC, al principi del Baix Imperi, en un moment en què Roma ja porta deu segles d’existència. Així, la seva definició és tardana en la percepció jurídica i en els costums; i tot fa pensar que la regulació legal del matrimoni no apareix fins a la darreria històrica de Roma (Volterra, 1955: 371 ss.).

L’existència del matrimoni infantil va ser estudiat per Marcel Durry. Va sorgir a partir d’una comunicació feta per aqueix llatinista en 1955, a l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres de París. El mateix any en va aparèixer un article a la Revue Internationale des Droits de l’Antiquité (Durry, 1955: 263-273), que va ser contestat per J. Reinach, dubtant de l’existència d’aquests matrimonis, a la Revue Historique de Droit Français et Étranger (Reinach, 1956: 268-273). Fou replicat pel mateix Durry en 1956, en un altre article on defensa i amplia la seva tesi (Durry, 1956: 227-243).4

Va afegir-se a la discussió Manuel García Garrido, en un ar-ticle aparegut l’any 1957, en què també es manifestava contrari a les tesis de Durry; l’article fou publicat a Labeo, Rassegna di Diritto Romano (García Garrido, 1957: 76-88). Finalment, dins aquesta lí-nia, va aparèixer en 1981 la tesi d’Antonio Ruggiero, publicada als Atti dell’Accademia di Scienze Morali e Politiche de Nàpols (Ruggiero,

4. Amb posterioritat a la redacció d’aquestes pàgines vaig poder constatar que tot el que planteja Durry és quasi plagiat d’un text de Ludwig Friedländer. He tret les dades de la versió anglesa de 1913: Roman life and manners under the Early Empire, London/New York, George Routledge & Sons, Limited/E. P. Dutton & Co., 4 vols. Particularment del volum IV, pàgs. 123-131.


1982: 63-71).5 La tesi que planteja Durry es basa en unes frases de la comparança final que hi ha a la Vida de Numa de Plutarc. El text diu:

Amb un altre sistema d’educació de les joves van també d’acord les disposicions concernents llur entrega al matrimoni, atès que Licurg les casava madures i fecundes, perquè el tracte sexual, en demanar-lo ja la naturalesa, fos principi de goig i amistat més que d’aversió i por —si és que eren obligades en contra de la naturalesa— i els cossos tinguessin la força de suportar els embarassos i els dolors del part. Perquè per cap altra cosa no es casaven sinó per a la procreació. En canvi, els romans les dona-ven en matrimoni als dotze anys o més joves. Perquè, sobretot així, llur cos i esperit arribaria pur i sense taca a qui les rebia. És evident, per tant, que l’un és millor des del punt de vista físic per a la procreació i l’altre des del punt de vista moral per a la convivència (Plutarc, 1985: 394-395).A partir de la frase “En canvi, els romans les donaven en matri-

moni als dotze anys o més joves”, Durry llança una teoria els pilars de la qual són, d’una banda, mèdics i fisiològics i, de l’altra, jurídics. En allò fisiològic recorre al ginecòleg Sorà d’Efes, que planteja el mo-ment de la primera menstruació als 14 anys:

“Quando incipit prima purgatio occurrere?: frequentius quidem a quarto decimo anno initium accipit (Quan comença la primera menstruació?. Freqüentment s’inicia als catorze anys)” (Sorà, 1882: I, 20).I això està en contraposició amb els manuals de dret romà, que

fixen als 12 anys l’edat legal perquè les noies contreguin matrimoni. En aquesta contradicció troba quelcom contra natura, perquè entén que del text de Plutarc es desprèn, en parlar del cos, que hi ha consu-mació sexual consegüent al matrimoni.

L’altre argument per mantenir la seva tesi el troba en el dret romà. Concretament, els textos del Digest:6

5. Ruggiero esmenta un article en romanès que no s’ha pogut trobar, contrari a les tesis de Durry, i en dóna la referència: Tomulescu (1969): Vîrsta minima ceruta, în dreptul roman, pentru casatoria fetelor, Analele Universitatii Bucaresti, Bucarest, 1969, p. 133 i s.

6. Les referències a les lleis romanes són extretes del Corps de Droit Civil Romain en Latin et Français, de la versió de 1804, d’Hulot, Barthelot, Tissot i Bérengers, i de El Digesto del Emperador Justiniano, traduït per Rodríguez de Fonseca, versió publicada en 1873.


23,1,9: Ulpià; comentaris a l’Edicte, llibre XXXV. Es demanà a Julià si es podien verificar esponsàlies abans de l’edat de dotze anys, en cas que s’haguessin celebrat les bodes. I sempre vaig aprovar la sentència de Labeó, que jutjava que, si havien pre-cedit a les esponsàlies, romanien, encara que s’hagués dut l’es-posa a casa de l’espòs com si fos casada. Però si no hi precedi-ren, pel fet d’haver estat conduïda a casa de l’espòs, no sembla que haguessin contret esponsàlies. Aquesta sentència també és aprovada per Papià.

23,2,4: Pomponi; comentaris a Sabí, llibre III. La que es casà es-sent menor de dotze anys, serà muller legítima quan compleixi els dotze anys en poder del marit.

48,5,13,18: Ulpià; comentaris a l’adulteri de la Lex Julia. Si una dona menor de dotze anys, portada a casa del seu marit, ha comès adulteri i, estant a casa d’ell, passa l’edat núbil i comença a ser dona, el marit com a tal no podrà acusar-la per raó d’aquest adul-teri, que ha comès essent casada abans de l’edat. Però podrà ser acusada com a esposa, segons el rescripte de l’emperador Sever. En els tres comentaris, Durry veu la possibilitat de contractació

matrimonial a Roma abans dels 12 anys. Però, per provar la seva tesi afegeix els textos del Digest:

24.1.65: Labeó, obres pòstumes compendiades per Javolé, llibre VI. La donació que el marit va fer a la que es va casar amb ell, i encara no era viripotent, jutjo que serà vàlida.

36,2,30: Labeó, obres pòstumes compendiades per Javolé, Llibre III. Allò que es llega a la pupil·la per quan es casi, si es casés abans de l’edat permesa, no se li deurà el llegat fins que no sigui viripo-tent; car la que es va casar abans no sembla que sigui casada.L’expressió viripotens es considera, no per a la filla púber, sinó

per a la no púber, que pot tenir el vigor físic necessari per ser pos-seïda per un home. El matrimoni legal és aprovat a partir dels dotze anys. Els juristes consideren, doncs, viripotens la dona en aquesta edat, però la medicina diu que el més probable és que la dona no es-tigui encara formada que no tingui la primera regla. I d’això resulta que la viripotència no és sinó que pot ser sotmesa a coit abans del des-envolupament núbil i, en tot cas, abans de l’edat legal per a casar-se.

D’altra banda, per a la pubertat dels nois, recull els textos del Codi de Justinià, que prohibeix l’examen per tal de determinar la pu-bertat masculina considerant-lo indecorós:


L’Emperador Justinià a Menna, prefecte del Pretori. Abolim el mitjà vergonyós que ha estat en ús per assegurar-se de la puber-tat dels barons, ordenant que de la mateixa manera que les no-ies són jutjades púbers quan compleixen dotze anys, així mateix els barons siguin considerats púbers quan compleixin catorze anys. L’examen vergonyós del cos és abolit. Donat a Constanti-noble el 8 de les calendes d’abril, sota el consolat de Deci, 529 (Cod. 5, 60, 3).Conclou, de tot això, que per al matrimoni dels fills, l’examen

físic de la pubertat era cosa reservada al paterfamilias. Els procule-ians proposaren l’adopció d’una edat fixa, els 14 anys, mentre que els sabinians eren partidaris del primer mètode, tradicional. Això fou, en tot cas, abandonat a partir de Justinià.

Les filles tenen un altre sistema. No hi ha entre elles concordan-ça entre l’edat de casament i la de formació física, tot i els 12 anys en què la dona esposada a un home passa a ser considerada uxor. Ho corroboren el text de Plutarc i, entre d’altres, el del Digest 48,5,13,18, que manifesta la capacitat d’adulteri de l’esposa menor de 12 anys; és a dir, que pot arribar a tenir relacions sexuals per sota l’edat de 12 anys.

J. Reinach, en resposta, va escriure en 1956, a la Revue Histori-que de Droit Français et Étranger, un article titulat “Puberté féminine et mariage romain” (1956: 268-273). Hi contesta les tesis de Durry. En primer lloc, tracta el text de Plutarc i la dificultat de traducció pel que fa al text grec de l’expressió emprada “donar en matrimo-ni”, que, al seu parer, caldria traduir per “establir en matrimoni”. Amb aquesta redefinició apareixen les subtilitats semàntiques entre “donar” i “establir”. I les diferències entre un i altre concepte, tras-lladades al camp jurídic, donarien criteris matrimonials diferents. El primer seria un matrimoni ple; el segon atenua el text de Plutarc i condueix vers les proposicions del dret romà en les expressions nuptas i nupserit, que fan referència a la celebració, rituals i conduc-ció de la dona a casa del futur marit on passa a viure, i arribada als 12 anys d’edat serà considerada uxor d’acord amb el text de Pompo-ni (Dig., 23,2,4).

Fixa també els dos punts de la tesi de Durry: primer, les noies en general no són púbers als 12 anys; segon: els romans exigien que les noies fossin viripotentes per poder-se maridar. Reinach manifesta que el terme viripotens és una paraula jurídica que vol dir: apta per casar-se i no que pugui suportar un coit. Vol dir, en realitat, que fí-


sicament ja té la regla, que és núbil. Perquè cal considerar que el fi general del matrimoni és la procreació. Sobre la possibilitat que hi hagi alguna dona casada en la impubertat, remet al text de Gai II,113, en què es diu que: “des de l’antiguitat (llegiu: les lleis del temps de la monarquia) els romans prohibien per pudor de verificar mitjançant un examen íntim si les noies eren púbers” (1956: 270). Per això va fixar-se la nubilitat a partir dels 12 anys, i que en aquesta edat po-gués contractar matrimoni legal. Perquè l’experiència prova que la presumpció de nubilitat que marca la llei és molt sovint encertada; i per això remet a l’Encyclopédie de Diderot, que expressa, a l’entrada Home, que en les zones meridionals i en els pobles, la majoria de dones són púbers als 12 anys. D’aquesta manera respon a la manifes-tació de Sorà d’Efes i la teoria de la pubertat femenina als 14 anys.

En conjunt, la idea que una noia es pugui casar a 12 anys sense ser núbil creu que és impossible a Roma. Segons el seu parer, una noia no pot consentir a casar-se si no li ha aparegut la facultat pro-bable de concebre; això és degut a una qüestió d’ètica i no de dret. I és que Roma tenia instituïda la figura d’un censor que jutjava els costums, amb conseqüències tant civils com penals, fent entrar de ple l’ètica dins el dret (1956: 271).

Manuel García Garrido, en resposta a la publicació de Durry, va donar a la impremta un article titulat “Minor annis XII nupta”, que va ser publicat en 1957,7 a la revista napolitana: Labeo. Rassegna di Diritto Romano. L’article és, tant en les respostes com en les conclusi-ons que extreu, de gran riquesa jurídica, i molt tècnic. Quant a l’edat en què la dona romana era capaç de maridar-se, pren els principals textos legals del Digest. Són comentaris de: Labeó (Digest, 24, 1, 65), Pomponi (Digest, 23, 2, 4), Papià (Digest, 23, 3, 68), Ulpià (Digest, 23, 1, 9 i Digest, 24, 1, 32, 27) i Modestí (Digest, 23, 1, 14), la majoria dels quals ja hem esmentat més amunt.

Tracta també del concepte i significat de nupta i nupserit, i ar-riba a viripotens que, com Durry, esmenta Labeó (Digest, 36, 2, 30), Papià (Digest, 35, 1, 101) i Ulpià (Digest, 5, 2). Relaciona les dues primeres amb la conducció de la dona a casa del marit i a la celebra-ció dels ritus matrimonials, encara que la núvia no sigui viripotens.

7. En la nota núm. 6 d’aquest article, García Garrido diu que sap que Durry prepara una segona part del seu escrit. Com que la segona part de l’article va aparèixer en 1956, es dedueix que García Garrido devia escriure això entre 1955-56 i la publicació italiana es va retardar més enllà de la resposta de Durry.


Relaciona aquest últim terme, com Reinach, amb la nubilitat, esta-blint un sinònim entre ambdós; de tal manera que, contràriament a les tesis de Durry, no hi ha una edat per al matrimoni i una altra per a la pubertat en la dona, sinó que s’estableix una edat única a tots els efectes (1957: 85).

Com a conclusió a tot l’anterior, García Garrido diu, de manera més categòrica que Reinach, que el matrimoni de la menor té dos elements: primer, el fet que la dona ha estat conduïda al domicili del futur marit i que conviu amb ell i, segon, el compliment de l’edat núbil, dotze anys, a partir de la qual se la considera legitima uxor. (García Garrido, 1957: 76-88).

Davant la discussió entre filòlegs i juristes, Durry va donar a la llum el segon article: “Sur le mariage romain. Autocritique et mise au point”, publicat a la mateixa Revue Internationale des Droits de l’An-tiquité en 1956. El contingut principal està en la citació d’exemples de matrimonis d’impúbers extrets de les fonts clàssiques. Esmenta Octàvia, muller de Neró que, nascuda entre els anys 42-43 dC, fou es-posada per Neró l’any 49 i casada el 53, quan tenia 11 anys. Agripina, mare de Neró, havia estat casada a l’edat de 12 anys (1956: 231).

Un altre cas fou el d’Octavià August que, després de la pau de Brindisi, cercà un apropament amb Marc Antoni i per això maridà una nora d’aquest de la família dels Claudis. Octavià aviat va tenir problemes amb la sogra i repudià la noia que havia maridat vixdum nubilem (tot just núbil) i la tornà intactam adhuc et virginem (intacta i verge) (1956: 232).

Aporta també l’exemple d’Aemilia Lepida, primera sponsa de l’emperador Claudi, que aquest virginem adhuc repudiavit; és a dir, que li sembla una sponsa loco nuptae (una núvia repudiada que vivia amb Claudi i que, en no tenir encara 12 anys, no n’era uxor) (1956: 233).

Aquests exemples el persuadeixen que hi havia matrimoni pre-coç, i que el costum no s’oposava a la consumació d’aquest, des del moment que la manifestació dels textos clàssics sembla indicar els casos de retorn de verges com a anomalies.

Més dades sobre això el porten a inscripcions cristianes i paga-nes de Roma, que sumen més exemples de dones casades de menys de 12 anys. Dins les inscripcions cristianes, esmenta: Vitalina, casada a 10 anys, 6 mesos i 7 dies; Paula, a 10 anys, 11 mesos i 23 dies; Elia Vincentia, a 11 anys i 2 mesos; Constantia, 11 anys, 9 mesos i 17 dies, l’any 349 dC; i, finalment, Favorina, a 11 anys, 10 mesos i 2 dies (Le-


clercq, 1931: VI, 2, columna 1967). Entre les inscripcions paganes recollides per Ludwig Friedländer, hi ha: l’Epitafi 586E d’una vídua d’11 anys, 1 mes i 26 dies; una altra vídua de 10 anys, cas extret del Corpus Inscriptionum Latinarum, V,i,630, etc.; Sabina, casada a 10 anys i 6 mesos; Júlia i Llúcia, casades a 11 anys; Veturia, casada a 8 anys, etc., i així altres casos (Friedländer, 1913, IV, 125).8

Finalment, Durry passa a defensar estadísticament la regla fe-menina a partir dels 14 anys, tal com Sorà d’Efes deia en la seva Gynaecea. Les seves fonts són actuals i es basen en estadístiques que estableixen mitjanes de 14 anys i 3 mesos per a la nubilitat a Itàlia i entre 13 i 14 anys a París (1956: 236). El plantejament de les seves tesis queda reforçat per tot el que ha anat dient, tant en la percepció i les conclusions dels textos jurídics com en el de Plutarc, deixant només oberta la porta pel fet que en certs casos no hi havia consu-mació.

Sobre el conjunt, a la fi de l’escrit aporta noves proves: un text d’Ulpià (Digest, 25, 7, 1, 4) en el qual el jurista diu que es pot pren-dre concubina sense tenir-ne en compte l’edat;9 l’execució de la fi-lla de Sejà, narrada per Tàcit (Annals VI,4,3), acusat aquest de lesa majestat per Tiberi, foren castigats amics, partidaris i també la seva filla, petita, i fou violada abans de matar-la, car una verge no podia ser executada; el reclutament entre 6 i 10 anys de les vestals, perquè en aquestes edats la condició de verges era clara, etc. Del conjunt, dedueix que les relacions sexuals per sota de la nubilitat de la dona eren freqüents i, per tant, el matrimoni amb consumació abans de la pubertat també.

Anys més tard, en 1981, Antonio Ruggiero aportava la seva anà-lisi de les proposicions de Durry; l’estudi va aparèixer en 1982, sota el títol de: “Il matrimonio della impubere in Roma antica”, als Atti Dell’Accademia di Scienze Morali e Politiche de Nàpols.

El criteri que segueix comença per confrontar el dret àtic amb el romà pel que fa al matrimoni. Perquè, en realitat, Plutarc descriu els mètodes emprats per Licurg i els romans i, per tant, cal analitzar

8. En els apèndixs de l’obra dedicats a les referències trobades sobre matrimonis infantils, hi ha una llista global dels casos de Roma.

9. “Cujuscunque aetatis concubinam haberi posse palam est.” (És manifest que es pot tenir una concubina de qualsevulla edat.) El text continua amb: “nisi minor annis duodecim sit” (fora que no tingui 12 anys), cosa que canvia el sentit de la primera frase, però, a dir de Durry i diversos historiadors, a qui remet, és una interpolació posterior (Durry, 1956: 242).


ambdós drets. En el dret matrimonial àtic, eren necessaris dos requi-sits: la promesa formal i la pràctica cohabitació dels cònjuges. Pel dret romà els sponsalia, que representen la promesa de matrimoni, no donen validesa a aquest.

En el dret arcaic, els sponsalia representaven la promesa de ma-trimoni efectuada pel pare de la núvia o dels seus tutors. Promesa que si era trencada era perseguible judicialment. Amb el pas del temps hi ha una atenuació, i les obligacions que comporten els sponsalia deixen de ser tan exigents. A Grècia, era la promesa de matrimoni el primer pas abans de la consumació. A Roma, una simple negociació interfamiliar que comportava poques obligacions, si arribava el tren-cament del que s’havia establert. Sobre aquesta base, Ruggiero creu que el que cal llegir en el text de Plutarc és que a Esparta la dona era donada en promesa matrimonial precedent a la consumació; i a Roma era establerta —no a la manera que diu Reinach i menys en-cara segons ho diu Durry—, sinó amb unes simples esposalles, que gaudien de la possibilitat de ser trencades amb més o menys penes econòmiques, segons el moment històric.

D’aquesta manera, va més enllà de les nuptas i nupserit, que comporten una conducció de la núvia, un “establir” la núvia a casa del marit, per arribar a la conclusió que allò que s’”estableix” no són més que esposalles. La base del seu raonament està en la interpre-tació dels textos del Digest, ja esmentats repetidament, i les proves d’algun passatge de Suetoni i Dió Cassi (Ruggiero, 1982: 63-71).

Les proposicions de Durry i rèpliques de Reinach, García Gar-rido i Ruggiero, han acabat donant un vot a la tesi de Durry. Potser perquè, tot i les propostes de traducció del text de Plutarc, aquest passatge del final de la vida de Numa sempre s’ha traduït de la matei-xa manera; mai no s’ha entrat en les subtileses emprades per Reinach i Ruggiero, i tots plegats, amb els arguments jurídics de García Garri-do, no han pogut fer res contra les aportacions dels casos esmentats per Durry.

Hi ha, però, en tot el conjunt del matrimoni infantil a Roma una sèrie d’aspectes que queden foscos, uns aspectes que, a parer meu, són d’ordre cronològic i no tenen cap base clara. Plutarc, quan escriu la comparació entre Licurg i Numa, trasllada el matrimoni infantil romà al segle VII aC, mentre ell és un autor de l’imperi que viu entre Vespasià i Trajà (segles I-II dC); és a dir, descriu fets vuit segles ante-riors a ell. Autors més o menys contemporanis, que també parlen de la història antiga de Roma, com Titus Livi, Aulus Gel·li, Dió Cassi o


Dionís d’Halicarnàs, no en diuen res. Al mateix temps, cal considerar Plutarc més un moralista que un historiador; les seves biografies són essencialment didàctiques i moralitzants, més que historiogràfiques (Pelling, 1980: 101-110). Es crea el dubte —a la vista dels exemples aportats per Durry— de si el matrimoni infantil a Roma té inici a l’època antiga, o si, per contra, no és més que una manifestació tar-dana, que pot situar-se a la fi de la República i principi de l’Imperi. Alhora, els legisladors que s’inclouen en el Digest també formen part de l’època del dret clàssic. Labeó viu entre els anys 50-60 aC i el 12-20 dC; Julià se situa entre el segles I-II dC; Ulpià i Modestí viuen entre els segles II i III dC, etc. El conjunt no dóna llum a res. Però, així com en un primer moment autors com Gaudemet acceptaren el matrimoni infantil en l’època arcaica, seguint la cronologia de Plutarc (Gaude-met, 1962: 90), posteriorment, la situació va traslladar-se a la fi de la República i l’Imperi (Néraudau, 1984: 258).

Sembla clar també que, en vida de Plutarc es continuava casant algunes noies per sota dels 12 anys. Hem vist més amunt l’existència d’una inscripció sepulcral cristiana de l’any 349 dC (Leclercq, 1931: VI, 2, columna 1967). Això ens confirma que àdhuc amb el cristia-nisme va continuar el costum. Hi ha, però, pocs exemples coneguts de matrimoni infantil a Roma per poder-hi teoritzar massa. Les afir-macions que es poden fer al seu entorn són escasses i les causes que els motivaren són prou desconegudes. No arribarem a saber mai si aquestes núvies casades tenien la regla o no, en el moment d’unir-se en matrimoni. Tot i les afirmacions de Sorà o de qualsevol metge sobre l’edat d’ingrés en la nubilitat, no hi ha una data clau per ser púber. La ciència sap que l’aparició de la regla és un fenomen que té a veure amb multitud de factors geogràfics, culturals, alimentaris, etc., i que cada cas és particular dins d’una normalitat. ¿Quantes noies avui dia no tenen la seva primera regla entre els 10 i 11 anys? ¿Quantes filles de ciutadans romans no estigueren en el mateix cas? ¿És que no eren els ciutadans romans una classe privilegiada i, per tant, devien gaudir de millors condicions d’alimentació, higiene, ac-cés a la cultura, etc.? ¿No s’ha comprovat que hi ha retard en l’apa-rició de la regla en la dona rural i un avançament en la urbana? La dona que treballa retarda el moment de la pubertat i la que no ho fa s’avança. ¿Fou aquest el cas de les filles dels ciutadans? El matrimo-ni infantil a Roma apareix nítidament si l’observem des d’una pers-pectiva legal, d’acord amb unes lleis que semblen d’aparició tardana, però no es veu tan clar des de la fisiologia. A més, no sabem si va haver-hi gaire resistència a l’acceptació dels pares, de la ingèrencia


que suposava en els afers familiars la fixació de la pubertat legal als dotze anys.

3. DE L’INICI DEL CRISTIANISME AL DECRET DE GRACIÀ. EL DRET ANTIC (SE-GLES II-XII)

En aquest període de temps, hi ha poques informacions sobre casos concrets de matrimoni infantil. És un període fosc, en què les fonts de qualsevol matèria són escasses. Hi ha, però, una etapa for-madora i ordenadora de la institució matrimonial que incidirà pos-teriorment sobre aquest tipus de casaments, la qual es configura a base d’avenços i retrocessos entorn de la creació d’un dret que ha de satisfer les necessitats continentals. Aquest paper serà realitzat per l’Església.

L’Església, en el seu rol d’ordenadora social, acaba assumint una sèrie d’aspectes que en un principi li eren aliens, però que, en associar-se amb el poder de l’Estat, pren dins la seva responsabilitat i els quals desenvolupa fins a crear un cos jurídic que en algunes di-visions s’estableix com a dret internacional. D’aquesta manera, fent servir una majoria de principis jurídics romans, empelta formes d’en-tendre el dret i el costum d’altres pobles com a precipitats de destil-lacions teològiques i, en menor quantia, d’altres ciències. Tot això ve donat per l’obligatorietat de donar resposta als problemes socials bàsics. I arriba un moment a l’alta Edat Mitjana que es fa necessà-ria la regulació del matrimoni pel fet que esdevé un problema social d’obligada resolució.

Mentre l’Església es veié enfrontada al poder civil romà, vivint períodes de persecució, de calma i de clandestinitat, anteposava el celibat a qualsevol altra condició civil dels seus membres. La raó es-tava en les paraules de l’evangeli de sant Mateu, que profetitzaven la segona arribada del Crist i la propera fi del món (Mateu, 24: 3-51). Si la fi del món era a la cantonada, no calia casar ni casar-se, perquè la procreació de l’espècie era ja innecessària. A més, hi havia el te-mor del trencament de parelles segons les paraules de l’evangelista: “En aquell temps dos estaran en un camp, un serà agafat i l’altre deixat, i de dues dones en el molí, una serà agafada i l’altra deixada” (Mat. 24: 40-41). És així que en els escrits postbíblics hi ha parers diferents. Hom pot trobar autors d’opinions favorables al matrimo-ni, com Climent d’Alexandria en el tercer llibre d’Stromata (Climent d’Alexandria: III Stromata, XII, 84, 2), o contràries, com en Tertul·lià, que indica que el matrimoni fou necessari al principi de la creació


per a poblar la terra, però en aquell moment —segle II dC—, essent imminent la fi del món, només es justifica per evitar la fornicació (Tertul·lià, Ad Uxorem, I, II, 2-3 i I, III, 3-6).

Com que se succeïen les generacions i la fi del món no arribava, el discurs va anar variant. El matrimoni va deixar de ser una cosa merament profana i acabà tractada —en el camp religiós— a nivell teològic des de l’anàlisi dels textos sagrats jueus i cristians. D’aquesta manera, els capítols segon i tercer del Gènesi, amb la creació d’Adam i Eva, les normes sobre divorci de sant Mateu (Mateu, 19), les bodes de Canà a l’evangeli de sant Joan (Joan, 2) i sobretot el capítol 5è de la carta als Efesis de sant Pau, foren els punts de partida de la doctrina teològica i canònica posterior.

A partir de l’any 313, després de la victòria de Constantí sobre Maxenci al pont Milvi, l’Església surt definitivament de la clandesti-nitat amb l’edicte imperial de tolerància, i dotze anys després, el 325 convoca el gran Concili de Nicea. Aquest concili, tot i tractar amb prioritat les doctrines contra Arri, va començar a marcar les primeres pautes legislativocanòniques, i, malgrat no dir-s’hi res sobre el ma-trimoni, constitueix el punt d’inflexió entre una Església perseguida i una Església acostada al poder.

Després d’això, les tensions entre celibat i matrimoni s’atenuen. El matrimoni s’acomoda damunt la legislació civil romana i la moral cristiana damunt la vida conjugal. Només queden tensions en contra del matrimoni en el si de l’Església en tant que es prioritza la virgi-nitat i la continència com a superior a l’estat matrimonial. Però es recorda que Jesucrist va fer el seu primer miracle en una boda.

La ingerència de l’Església en l’ordenació del matrimoni és len-ta. Sota l’Imperi Romà d’Occident, en efecte, les lleis tenen un ordre constitutiu de famílies i matrimonis que com que dóna bon resultat hi ha l’acord tàcit que no cal alterar. Encara en el segle IV hi ha sepa-ració entre la legislació civil i la doctrina cristiana. Sant Jeroni escri-via “unes són les lleis dels Cèsars i les doctrines de Papià i altres les de Crist i Déu” (Jeroni, 1962: Epístola, 87). La societat funciona, en allò matrimonial, sobre unes lleis paganes que el cristianisme a poc a poc anirà canviant.

En aquest estat resten les coses durant un llarg període de temps. Fins que en els segles VII i VIII comença a legislar-se contra actuacions matrimonials concretes, com el rapte, les segones núp-cies de la dona, la forma de celebrar el ritu matrimonial o els im-pediments sobre consanguinitat, com també les dades sobre edats


mínimes per a maridar-se, i aquelles altres que ens acosten ja al matrimoni infantil.

3.1. La “desponsatio” i l’inici de la “desponsatio impuberum”

Segons la legislació romana, les categories de la dona ajuntada a l’home per la via matrimonial eren dues: sponsa i uxor. Les dues categories eren resultat d’una forma matrimonial que s´iniciava amb les esponsàlies i acabaven amb la conducció de la dona a casa del marit. Sobre això, hem pogut veure diversos textos de la legislació romana i les discussions entre Durry, Reinach i García Garrido.10

Els termes sponsus, sponsa, procedeixen de la paraula spondeo, és a dir “prometre”. Deia Isidor de Sevilla que procedeixen de les seguretats que es donaven entre nuvis: pel que fa al consentiment de drets matrimonials i fiadors (Isidor, Etimologies, IX, 7, 3-4). Uxor era la dona que en l’antiguitat, en arribar el seguici que l’acompa-nyava a la casa del marit, abans d’entrar-hi s’adornava la llinda amb garlandes de llana i ella era ungida: unxor, d’ungir, segons l’autor de les Etimologies (Isidor, Etimologies, IX, 7, 12). El matrimoni tenia, doncs, dues fases, una de negociació entre famílies, que acabava en una promesa d’unió, i l’altra de compliment de la promesa.

Aquesta fórmula va mantenir-se fins que la influència del cris-tianisme va introduir el terme desponsatio. Desponsatio fou un terme diferent de l’emprat per designar les esposalles romanes (Gaudemet, 1993: 76-77). Cal cercar l’origen en la dificultat que van trobar els pri-mers pares de l’Església en sorgir les preocupacions per determinar si Maria fou verge o no en concebre el seu fill, com també en tractar d’explicar en termes romans els usos i costums de la llei matrimonial mosaica entre Maria i Josep. Els primers cristians, en la creença que Jesús fou el Messies Salvador, van reprendre l’antiga profecia d’Isaïes que anunciava que el salvador del poble d’Israel naixeria d’una verge (Isaïes 7, 14). En els Evangelis de Mateu i de Lluc, es reflecteix això de la manera següent. En Mateu: “I el naixement de Jesucrist fou així: essent Maria la seva mare desposada amb Josep, abans que s’ajuntes-sin, va trobar-se que havia concebut de l’Esperit Sant” (Mateu 1, 18); i en Lluc: “En el sisè mes, l’àngel Gabriel fou enviat per Déu a una ciutat de Galilea, anomenada Natzaret, a una verge desposada amb un baró anomenat Josep, de la casa de David. I el nom de la verge era

10. Vegeu supra, p. 62 i s.


Maria” (Lluc 1, 26-27). Però, si Maria fou verge en el moment de con-cebre, en quin lloc quedava Josep? Com s’explicava que no fes ús del matrimoni i que ell no fos el genitor? La virginitat de Maria va tenir detractors i avaladors. Perquè si, d’una banda, s’acceptava el caràcter messiànic de la figura de Jesús, de l’altra, es destruïa la normalitat matrimonial.

En les traduccions dels Evangelis i en la literatura interpretati-va dels primers autors cristians no encaixaven les fórmules romanes d’sponsa i d’uxor. L’sponsa havia establert una promesa de matrimo-ni, no essent encara casada. Al seu torn, el nuviatge judaic constituïa l’inici del matrimoni; la llei mosaica ignorava el matrimoni que es practicava a Roma (Gaudemet, 1954: II, 534). La preparació es limi-tava a pactar el règim del casament: el dot, l’herència dels futurs fills i en tot cas les indemnitzacions en cas de repudi. Els nuvis i pares ho accepten, els testimonis en donen fe, i així queda conclosa la unió en termes jurídics abans de passar a viure junts.11 Els costums ju-eus tampoc no donaven gran valor religiós a la virginitat, excepte en sectes com els essenis, que practicaven tota mena d’abstinències per evitar impureses legals (George, 1963: IV, 1235).

D’aquesta manera, quan va haver-se d’explicar el règim matri-monial de la Verge, va adaptar-se el terme desponsatio, amb les seves variacions, per indicar que aquesta era casada però encara no havia consumat el matrimoni. Es donava, així, compliment a la llei mosai-ca i s’intentava fer entenedor el concepte a la societat romana, tot dei-xant espai per a la virginitat cristiana, la qual restava com una decisió individual. Dins aquest context, apareixerà en la iconografia mariana una verge joveneta, d’edat núbil, que lligarà joventut i virginitat, però la primera i plena validació del matrimoni serà només després de la consumació d’aquest. O sia, la verge podia ser desponsata però no nupta. Traslladat això a la nova formulació matrimonial d’influx cris-tià, va fer que apareguessin les tradicions sobre les unions corporals per donar pas al reconeixement de l’estat de casat, com les benedicci-ons del llit de noces, l’acompanyament al llit dels nuvis per part dels pròxims, l’allitament dels nuvis impúbers, etc.

En realitat, el terme que ens ocupa fou emprat en la traducció dels evangelis i en explicacions teològiques epistolars, en sermons,

11. En les excavacions arqueològiques dutes a terme al desert de Judà, després de les troballes de Qumrân a Murabbaât, han aparegut alguns capítols matrimonials del primer segle de la nostra era, on poden observar-se les clàusules esmentades (Benoit, Milik, De Vaux, 1960: 104-117 i 243-254).


etc., que des d’aquest camp va passar a formar part de l’incipient dret canònic, sempre des d’una imprecisió jurídica que creà confusions. En el segle III, és emprat per Tertul·lià en manifestar, com s’ha dit abans, que la Verge era desponsata, però no nupta. En el segle IV el fa servir sant Jeroni en la traducció al llatí de la Bíblia, també el fan servir sant Ambròs i sant Agustí: desponsatio s’assimila a matrimoni. En el segle VII, sant Isidor pretén classificar-lo en termes jurídics ro-mans sobre la definició etimològica de cònjuges. En els tractats legals germànics, apareix lligat amb la noció de matrimoni per etapes que tenen aquests pobles, en què les bodes, de l’inici a la consumació, pas-sen per dues fases. Partint d’aquesta interpretació, tindrà el seu gran èxit canònic posterior. En el segle IX, els capitulars de Carlemany dis-tingeixen sponsa i desponsare, segons que el legislador segueixi la tra-dició jurídica romana o la germànica. Gracià, en el segle XII, intentarà harmonitzar criteris amb el matrimoni rat i el matrimoni consumat i amb les fórmules consensuals ratificades per la còpula carnal com a fixació definitiva de l’estat matrimonial. Tot i que el consentiment és sempre latent en el dret romà, no és fins els segles XIV-XV que es dóna força al mutu consentiment —de tradició romana—, com l’única va-lidació plena del matrimoni, sense necessitat que la còpula carnal hi doni el ple estat (Gaudemet, 1954: II, 532-550).

El terme desponsatio perviurà més enllà de la compilació i va-riacions prematrimonials de Gracià, dels concilis lateranenses i de Trento. Quedarà fixat, ben entrat el segle XVIII, en els tractats de dret canònic per l’estructuració matrimonial en la impubertat. Des del De-cretum de Gracià (circa 1140), es distingirà i es recuperarà, de forma propera a la romana, què són les esposalles i què el matrimoni. Però glossadors i tractadistes canònics dedicaran un capítol a la desponsatio impuberum. Això sorgirà després de l’any 1230, quan es reuneixen les Decretals per ordre del papa Gregori IX, les quals comentarà Ramon de Penyafort. El matrimoni infantil girarà entorn de la dispensa d’edat per donar plena validesa al casament. I des del pontificat d’Innocen-ci III, començarà a decaure la ficció de còpula carnal en el matrimoni infantil pel consentiment, d’acord amb la pretesa maduresa dels nuvis.

3.2. Matrimoni, impubertat i pubertat, vistos per les autoritats ecle-siàstiques

De Tertul·lià (s. III dC) queda —en el llibre De virginibus velan-dis— una de les notícies més antigues sobre l’edat del matrimoni. És una confirmació de la llei romana expressada en aquests termes:


En temps dels pagans s’observaven les lleis de la naturalesa. En efecte, les dones als 12 anys i els homes amb dos més, es dei-xaven entrar en aquest negoci (el matrimoni). Els anys de la pu-bertat no discerneixen esponsàlies o noces. Les mares de família convidaven a ser possible a la virginitat i els pares de família a continuar impúbers. A nosaltres que no observem la naturale-sa per dir-ho així, prenem la naturalesa de Déu com a nostra... (Tertul·lià, P.L. II, 954).El text continua i s’esforça a promocionar la virginitat com l’es-

tat ideal, però ens situa en el context moral del no-discerniment del matrimoni en la pubertat incipient.

En el camí expressat per Tertul·lià, que allarga l’edat de mari-dar-se, sant Basili el Gran (a. 329-379) escriu l’Epístola a Amfiloqui, i recomana que s’entri en l’estat matrimonial paral·lelament a l’edat en què l’Església permet l’ingrés a la vida religiosa, és a dir, a 16 o 17 anys del baró (Basili: P.G. XXXII, 719). L’Església, a través d’aquests autors, dóna un primer pas basat en la moral, per trencar el cos-tum matrimonial de casar els fills tot just entrats en la pubertat. Sant Basili, en equiparar l’ingrés a la religió i al matrimoni, reforça la idea cristiana que la comunitat familiar i la comunitat dels fidels són una mateixa cosa, establint una analogia entre matrimoni Déu-Església i home-dona. Així i tot, en el Concili d’Hipona de l’any 393, al cànon 22, va quedar fixada de nou l’edat mínima per casar-se en la pubertat de l’home i la dona segons el sistema romà. Una serà la llei i una altra la recomanació moral.

Pel mateix temps es troba una carta de sant Jeroni que parla per primer cop de matrimonis infantils des de la perspectiva eclesiàstica: és la carta A Vital prevere, datada l’any 398; el traductor de la Bíblia al llatí hi comenta que els reis Salomó i Acaz tingueren fills als onze anys. El text diu així:

...Així doncs, contesto a una segona carta que m’ha lliurat el meu fill sant Heracli, en què em demanes, entre altres coses, que t’expliqui les causes per les quals es diu que Salomó i Acaz tingueren fills als onze anys. Efectivament, si Salomó va rebre als dotze anys l’imperi sobre Israel i va regnar quaranta anys a Jerusalem i, d’altra banda, el seu fill Roboam succeí en el regne el seu pare quan tenia quaranta-un anys, és evident que Salomó tenia onze anys, o deu, ja que la mare necessita deu mesos de la concepció al part. El mateix Acaz, fill de Joatan, que fou entro-nitzat als vint anys com a rei de les dues tribus de Judà i Benja-


mí, i va regnar setze anys. Com que a la seva mort el va succeir Ezequies, que tenia vint-i-cinc anys, es dedueix que Acaz, va procrear el seu fill Ezequies als onze o deu anys... (Jeroni, 1962: 686). Per corroborar aquesta possibilitat d’engendrar fills per sota de

l’edat de la pubertat legal, esmenta en la mateixa carta un cas que ha conegut:

Jo mateix he sentit —i el Senyor m’és testimoni que no men-teixo— que una pobra dona va recollir un fill expòsit, el va ali-mentar i exercí amb ell l’ofici de dida; i amb ell dormia fins que el nen va tenir deu anys. Va succeir que la dona va beure més quantitat de vi que la que el pudor tolera i encesa en un mal desig, amb moviments obscens, va ensenyar al nen el coit. La primera embriaguesa fou seguida d’una altra a la nit següent, i d’altres i d’altres, fins a convertir-se en costum. No havien pas-sat dos mesos quan el ventre de la dona va començar a inflar-se. ¡Per què continuar! La qüestió fou que, per dispensa de Déu, la que abusava de la simplicitat del nen menyspreant Déu, fou descoberta per l’autor de la naturalesa... (Jeroni,1962: 687).Els exemples esmentats per sant Jeroni sobre Salomó, Acaz i

el nen i la dida seran una referència en molts tractats canònics en el capítol De desponsatione Impuberum.12

Després de sant Jeroni, tenim un buit de tres segles fins arribar a sant Isidor de Sevilla. Aquest autor, a les Etimologies, presenta una enciclopèdia de definicions que serveixen al nostre treball quan acla-reixen conceptes fisiològics segons un moment històric i una època. Ens n’interessa el llibre 11, capítol II, De aetate hominis. Hi divideix els graus d’edat de la vida humana en 6 nivells, i aquests configuren una repartiment de períodes de la vida que tindran vigència en di-versos camps científics fins ben entrat el segle XV. Els conceptes que ens interessen són, però, les tres primeres divisions: infantia, pueritia, adulescentia, que tenen encara un deix de tradició romana (Isidor, 1951: 276).

Situa la infantia del moment de néixer fins als set anys; l’etimo-logia indica que ve de in fari, que no sap parlar i encara no té dents.

12. Sant Jeroni no esmenta en la seva carta el cas del rei Josies, que va començar a regnar als 8 anys, va morir després de tenir la corona 31 anys i el va succeir el seu fill Eliaquim quan aquest tenia 25 anys; és a dir, devia ser engendrat quan Josies tenia 13 anys (Llibre II dels Reis, 22, 1 i Llibre II dels Reis, 23, 36) (Furnivall, 1897: XXVI).


La pueritia és l’edat de la puresa, perquè no és apta per a la generació, i dura entre els set i els catorze anys; en sorgeixen conceptes com pueritate, perquè, ultra ser purs, no tenen vellositats i conserven el color a les galtes: puer per definir el concepte de nen, puella per donar a entendre que és nena i pàrvula. Puber, que ve de pube, és a dir, a pudendis, en el moment en què comença a manifestar-se la pubertat, amb aparició de pèl a la cara i les parts sexuals i que ja té capacitat d’engendrar fills. Adulescens perquè ja és adult i pot engendrar, i es manifesta des dels 14 anys fins als vint-i-vuit (Isidor, 1951: 271-272).

Els conceptes d’edat descrits per Isidor tenen els primers segles de l’edat mitjana una gran divulgació. Raban Maur, abat de Fulda i arquebisbe de Magúncia i considerat el major erudit del segle IX, en una descripció de l’univers dedicada a Lluís rei de França, escrita l’any 844, trasllada fil per randa el text isidorià i el complementa amb referències a les Sagrades Escriptures, amb l’afegit final d’una notí-cia sobre la vida perpètua després de la mort (Raban Maur, P.L. 111, 179-185). I és que la classificació de les Etimologies compleix estric-tament les necessitats descriptives de les divisions de la vida humana d’un llarg període de temps.

No hi ha novetats en el camp de la fisiologia, perquè no hi ha textos conservats que en tractin específicament i, en definitiva, l’expe-riència empírica sobre què eren la impubertat i la pubertat ja s’havia establert a l’Antiguitat.

Unes o altres disciplines entenen clarament la diferència entre infància i pubertat, i que això traslladat al matrimoni pot crear casa-ments que no són del tot correctes segons com s’estableixin. L’ètica, la moral, els costums, etc., no donen noves dades en aquest camp. La societat està interessada en altres coses lluny del matrimoni infantil.

3.3. El matrimoni a curta edat vist per les lleis civils i canòniques

En el conjunt de lleis canòniques i civils vigents al continent europeu, hi ha en aquests segles diverses ordinacions en contra de les divergències d’edat a l’hora de casar-se. Potser la més representativa és en el Forum Iudicum i correspon al llibre III, títol I, llei IV, enun-ciada així: “Que les dones de gran edat no casin amb homes de poca edat.” L’enunciat és de l’època del rei Recesvint i pot, doncs, datar-se a la segona meitat del s. VII. Comença amb una introducció que fa res-saltar la qualitat moral del matrimoni fet segons l’ordre social, amb l’expressa menció que, dels casaments desordenats, no poden sorgir fills ordenats en la bona criança:


...Perquè hem vist que alguns eren enganyats per la cobdícia i casaven els fills amb tant desordre que no es recordaven de l’edat i el costum. Perquè els homes tenen per nom barons, per-què han de tenir poder sobre les dones. I volen anteposar les dones als homes, que és contra natura quan casen les dones de més edat amb nens petits. I així anteposen l’edat que devien posposar, i la fan esdevenir allò que no és. Perquè la gran edat de les dones, les fa cobdicioses i no volen esperar els barons que són tardans. Així doncs, cal que la criança de la generació que és mal ordenada sigui tornada al seu dret. I establim per aquesta llei que sempre es casin dones de menor edat amb homes de major edat i que no es faci de cap altra forma... (Fuero Juzgo, 1819: 46-47 i Cod.Esp. 1847: I, 17).Per a nens petits el text fa servir la paraula infantibus i per a les

noies, puellulas; és a dir, barons impúbers amb dones núbils. Això no prohibex els matrimonis infantils, només estableix un fre al desordre matrimonial en matèria d’edats i continua amb la prohibició de per-llongar més de dos anys les esposalles contractades sense donar-los compliment. L’existència d’aquesta llei peculiar indica que entorn del s. VII hi havia una degradació de l’ordre matrimonial civil en favor de la conveniència familiar o personal, en un estira-i-arronsa sempre latent.

Al principi del segle VIII, Egbert, arquebisbe de York, considera en dos llibres les edats matrimonials. Una és en el Poenitentiale o llibre de penitències a fer en les transgressions morals, i l’altre, en la recopilació de cànons legals contingut en les Excerptiones. En el Po-enitentiale, indica a quines edats poden homes i dones tenir potestat de si mateixos. Aquesta potestat és situada als quinze anys per als ba-rons i tretze o catorze per a les dones, per bé que aquesta llibertat va més orientada a entrar en religió que al matrimoni (Egbert, P.L. 89, 408). En el mateix llibre fa servir els termes desponsatio, desponsata, desponsatione, etc., quan tracta de temes matrimonials, seguint la utilització per a la definició del matrimoni, segons l’adaptació germà-nica indicada anteriorment13 (Egbert, P.L. 89, 417-418).

A la col·lecció de cànons recopilada per Egbert entre l’any 735 i el 771, quan fou arquebisbe de York, no apareix cap prohibició ex-pressa sobre l’edat del matrimoni. La legislació continguda en les Excerptiones, dels punts 91 a 95, tracta les edats, però aquestes són

13. Veg. supra, 74 i s.


per entrar en religió. Només el cànon 113 diu que s’han de complir les lleis sobre les edats per casar-se, en un clar recordatori dels antics costums romans (Egbert, P.L. 89, 392).

De la mateixa manera que el segle VII, a la Lex Wisigotorum o Forum Iudicum apareixen les disposicions anteriors; uns cinquan-ta anys després, ja a la primera meitat del segle VIII, hom troba en-tre les normes dels reis merovingis prohibicions expresses contra el matrimoni infantil. Són les primeres que es detecten entre els codis legals europeus, i corresponen a les Leges Langobardorum manades en l’Edictum XI, VIII, del rei Liutprand. La disposició prohibeix els matrimonis abans de la pubertat de les noies, que fixa a 12 anys (Nei-gebaur, 1855, cap. 108-112), una edat que ja es definia com a “legí-tima” des de l’Edictum del rei Rothari: ...legitima aetas est postquam filii duodecim annos habuerint (MGHL IV, 37).

Si al principi del segle apareix la normativa, tot fa pensar que no va ser complerta amb la diligència que esqueia, perquè a la fi del segle la prohibició de matrimonis infantils pren una dimensió canònica i civil. El plantejament procedeix del concili fet sota el papat de Lleó III a Cividale de Friül, seu del patriarca d’Aquileia, vers 796-797. La seu d’Aquileia era llavors ocupada per sant Paulí d’Aquileia, un dels consellers de Carlemany. El concili era convocat per lluitar contra els que es desviaven del dogma de la Santíssima Trinitat, és a dir, els que no creien que Déu Pare, Jesucrist i l’Esperit Sant formessin una sola naturalesa (divina): el Déu u i tri. D’aquest concili va sorgir la inclusió en l’oració del Credo de la fórmula trinitària del Filioque, que des de llavors forma part de la pregària bàsica del catolicisme (He-fele-Leclercq, 1910, III, 2, 1093-1094). A més, es dictaren 14 cànons, dels quals el IX prohibex el matrimoni infantil en termes que arriben a penalitzar les actuacions dels familiars propers dels nuvis. De tal manera que alguns són titllats d’adúlters, amb les conseqüències que de tot això es podien derivar:

IX. A més, a causa de totes aquestes coses i per precaució, de-terminem prohibir, i que ningú projecti unir en matrimoni un nen i una nena abans dels anys de la pubertat. Això és, abans de la pubertat, tant si són d’edat diferent, com si són coetanis i amb consentiment. Hem sentit força sovint que s’han realitzat tals fornicacions i (hem sabut) del nombre d’ànimes arruïnades per aquest tipus de contracte nupcial, cosa que no succeeix ni entre els pagans. Això és també el que s’esdevé quan un noi arri-ba a l’edat perfecta, mentre que la noia és encara una nena, o al


contrari, si la noia ja ha arribat a la maduresa i el noi encara és tendre. (Per aquesta raó), siguin considerats adúlters la cunyada i la sogra del jove i morin presos en les xarxes per culpa de tants pecats, el germà de la noia o el pare del noi. En conseqüència, qui pretengui usar d’aquestes coses prohibides, sia privat de tota relació eclesiàstica i no gaudeixi d’immunitat en els judicis públics (Paulí d’Aquileia, P.L. 99, 298-299).El text, copiat fil per randa, fou traslladat a la llei civil i va pas-

sar a formar part vers l’any 801 de les lleis afegides per Carlemany a les dels longobards, amb el número 140 (MGHL IV, 512-513).14 Des de la perspectiva que dóna la duplicitat legal i amb l’afegit que el concili esmentat, a més de l’aspecte teologicodogmàtic, té només catorze cànons, sembla despendre’s que calia posar fre a una pràc-tica matrimonial important, que la visió de l’època ja considerava contra els bons costums i, fins i tot, vergonyosa. D’aquí la consi-deració d’adúlter que podia conduir a la pena de mort, ser apartat de tota relació eclesiàstica, que venia a ser una excomunicació i la pèrdua de privilegis davant els tribunals d’aquells qui en gaudien com els nobles.

El segle IX, Teodor, arquebisbe de Canterbury, reprèn el camí d’Egbert i manté, en el seu Poenitentiale i segons la tradició germàni-ca, les mateixes edats i criteris per a l’ingrés en religió i el matrimoni de nois i noies (Theodorus, P.L. 99, 935).15 No hi ha res més sobre això. Autors del segle IX, com Hicmar de Reims, Raban Maur, Isidor Mercator; del segle X, com Regí de Prüm, el monjo Matheu, Rateri bisbe de Verona; o del segle XI, com Burcard de Worms, sant Pere Damià, l’abat Lanfranc, no diuen res en els seus escrits canònics so-bre matrimoni infantil. Cal cercar-ne la causa, més en la preocupació normativa de l’Església sobre la clerecia, que no en la regulació ma-trimonial. I encara aquest últim aspecte preocupa en àrees tals com: les prohibicions de consanguinitat, el casament de les vídues, els càs-tigs a raptors, el concubinat, les benediccions públiques, la clandes-tinitat, l’aportació dotal, o la discussió de si la consumació sexual té

14. En les obres de Carlemany recollides per Migne a la Patrologia Latina, vol. 94, columnes 217-218, aquesta llei va inclosa com una addició al Codex Blakenburgensis del Capitulare Ticinense.

15. Theodor, arquebisbe de Canterbury, té un problema d’ubicació cronològica. Migne el situa al segle IX i Cèillier el fa prendre possessió de la seu de Canterbury el 668, és a dir, el segle VII (Cèillier, 1862: XI, 796-799). Donada l’escassa incidència per al nostre treball del llegat escrit de Theodor, hem preferit seguir la cronologia de Migne i no fer més indagacions, ja que tampoc no hi aportarien nova llum.


més força que el consentiment per a la validació de les noces, etc. En aquest estat de la qüestió s’arriba al segle XII, que aporta molta més legislació entorn del tema que desenvolupem.

Les dades són, com sempre, l’edat mínima de casament: cator-ze anys l’home i dotze la dona, que es repeteixen constantment. Ho podem comprovar en obres com la Summa Sententiarum d’Hug de Sant Víctor (P.L. 176, 166), el Liber Sententiarum de Pere Llombard (P.L. 192, 931) i la prohibició de casar-se, en tant que impediment matrimonial, els frígids i impotents en De concordia Evangelistarum, del bisbe Zacaries de Besançon (P.L. 183, 132), entenent que els im-púbers estan sota aquest impediment de manera temporal.

En el Decretum, Iu de Chartres fa referència al fet que l’edat per a les esposalles no ve definida com per al matrimoni. Qui les vol contractar només ha de tenir discerniment i més de set anys (Iu de Chartres, P.L. 141, 588). Això ho repeteix a Panormia, Llibre VI, cap. XIII, remarcant que la normativa procedeix de les Pandectes; en definitiva, al·ludeix per omissió a l’edat legal per al casament. Iu de Chartres té en els escrits anteriors una base canònica romana, però les dades sobre matrimonis infantils són a la seva correspondència. Concretament, hi ha una carta que en tracta: és l’Epístola 243, que va enviar a Galó, bisbe de París, on comenta que el canceller Esteve li ha dit que se celebren matrimonis infantils en la seva diòcesi en contra de l’autoritat de Galó; continua dient que això va contra l’esperit de les lleis i, per tant, que es poden dissoldre: possint legitime dissolvi (Iu de Chartres, Epistolae, P.L. 142, 250-251; Hörman, 1891: 36, i Basde-vant-Gaudemet, 1983: 114-115). D’aquesta correspondència es dedu-eix que, tot i la legalitat vigent, repetida una i altra vegada al llarg dels segles pels tractadistes, hi ha un incompliment de la normativa matrimonial per part de les famílies. Potser per una forta resistència contra els costums matrimonials, que es consideren de l’àmbit privat, o bé que el coneixement de les disposicions legals no transcendeix més enllà dels escriptoris erudits sense que els clergues n’apliquin amb força les disposicions.

Dins les escoles canonicoteològiques del segle XII, hi ha dife-rents criteris sobre la celebració del matrimoni, però la qüestió de les edats és inamovible. Hug de Sant Víctor, iniciador d’una d’aquestes escoles, en la Summa Sententiarum dedica la sentència XV al tema de les edats amb el títol Qua aetate possit fieri conjugium. Després d’unes línies recordant els 14 i 12 anys fixats per la llei, aclareix que abans d’aquestes edats el matrimoni pot separar-se, encara que hagi estat fet per voluntat paterna: Quod si ante praedicta tempora copulationem


inierunt, separari possunt, quamvis voluntarie et assensu parentum juncti sint. (Hug de Sant Víctor, P.L. 176: 166) Els continuadors del seu pensament, Robert Paulul, Garneri de Sant Blai i Hildebrand de Labardin, ni tan sols s’acosten a aquest punt. Dins aquesta línia hi ha també Abelard, fundador d’una altra escola. No n’hi ha cap notícia, ni en les Sententiae ni en les Epistolae. Però s’observa en l’Epitome Theologiae Christianae que entre els impediments matrimonials no hi ha l’edat, i esmenta solament la cognació, el vot, l’ordo i la frigiditat (Abelard, P.L. 178, 1746). Finalment, Pere Llombard, a Sententiarum, Llibre IV, Distinctio XXXVI trasllada fil per randa el text d’Hug de Sant Víctor: les edat mínimes segons el sistema romà i la possibilitat de separar el matrimoni celebrat abans de la pubertat un cop arriba-da aquesta (Pere Llombard, P.L. 192, 931). Els seguidors de la seva escola teològica tampoc no se n’ocupen en les seves Sententiae. Així, ni Bandinus ni el cardenal Robert Pulo no fan referència al matrimo-ni d’impúbers, les edats per casar-se o la possibilitat de separar-se per aquesta raó.

La variació entre Iu de Chartres, d’una banda, i Hug de Sant Víctor i Pere Llombard, de l’altra, està en el fet que, mentre el primer diu que aquests matrimonis es poden dissoldre —possint legitime dis-solvi—, els segons parlen de separar —separari possunt. És evident que no és el mateix dissoldre que separar. Si cal dissoldre un matri-moni, és que la unió existeix, perquè a les acaballes del segle XI i prin-cipi del XII la idea abstracta d’una nul·litat ab initio en dret canònic encara no es contempla (Basdevant-Gaudemet, 1983: 115). S’entén separar com posar una persona lluny del contacte d’una altra, però no vol dir dissolució. Aquesta, però, pot ser posterior. Això podria deduir-se, encara que falten proves convincents, que els casos de ma-trimoni infantil podien, el segle XII, tenir un punt final en virtut de no coincidir la voluntat paterna amb la dels fills tot just púbers, sempre que no hi hagués unió carnal, sobre la base legal de la dissolució del vincle matrimonial.

S’arriba així al punt d’inflexió que suposa l’aparició del Decret de Gracià. El resum és una llarga i expressa prohibició legal del ma-trimoni infantil, mantinguda durant segles i desobeïda sistemàtica-ment, per tal com incideix contra els interessos de família. La llàsti-ma és que hi ha poques dades i cap cas concret per saber més sobre aquest tipus de casament. De totes maneres, les bodes amb infants es poden incloure en la lluita de les autoritats eclesiàstiques, entre els segles XI i XIV, per imposar una institució matrimonial que pugui controlar el món moral de la societat feudal a través dels camps teo-


lògic i jurídic. Aquest món moral, alhora que el sistema de llinatges fortament empeltats de tradició germànica, ofereix una resistència i inèrcia dels costums que cal vèncer. És el procés de transformació que va demostrar Georges Duby en 1981 en l’obra Le Chevalier, la femme et le prêtre. Le mariage dans la France féodale i en altres assa-jos (Duby, 1992: 13-65), i que han tractat autors com Brooke (1989), Goody (1983), etc.

Dins el món feudal, les famílies, i encara més els llinatges, tra-cen la complexa trama del matrimoni a través de la llibertat de cos-tums i la imprecisió del dret. Aquest es basa en el sistema de la des-ponsatio, que si al principi era un terme adoptat per a l’explicació del matrimoni de la Verge, es tranforma en una mescla de costums i drets germànics i d’antic dret romà, de tal manera que, des d’una formulació teològica, esdevé un concepte vague entre teologia i llei, i finalment s’adapta al sistema matrimonial germànic. Aquesta adap-tació està amb raó de les dues etapes que tenen les bodes germàni-ques: la Verlobung, com a contracte que lliga tant el futur espòs com el qui té l’autoritat de casar la futura dona, i la Trauung o lliurament de la noia al marit.

Això crea, a la llarga, una confusió entre Verlobung o despon-satio i les esponsàlies romanes, perquè els juristes medievals igno-ren que les dites esponsàlies romanes són simples nuviatges d’efectes limitats. Es mantindrà tot això fins a la recuperació de l’antic dret romà per l’escola de Bolonya, a través de Gracià i dels seus seguidors, els quals depuraran aquests conceptes. També hi ha un altre concep-te que s’ha enfosquit i importa al nostre treball; és la teoria del con-sentiment com a acte constitutiu del matrimoni entre home i dona (Basdevant-Gaudemet, 1983: 111). El consentiment com a plena va-lidació del matrimoni, que té l’inici en la legislació romana, sembla que va quedar restringit a certes àrees on la penetració del dret ger-mànic fou menor. En el segle IX el papa Nicolau I el recordava a les Responsa ad consulta Bulgarorum (P.L. 119: 978 i s.) i de tant en tant algun canonista les retrobava, però no se’n feia gaire cas, fins que re-apareixen tímidament a partir del segle XI de la mà de Pere Llombard i d’Hug de Sant Víctor (Duby, 198: 27-28).

Davant aquesta manca d’ordre en què el costum ajuda a regir els actes humans, només hi ha un acte que pugui donar força i ratifi-car els llinatges i les famílies dels nuvis que han creat un vincle entre ells: aquest acte és la còpula carnal com a consumació de la Trauung. La unió sexual és la percepció entenedora per tothom i dóna ferme-sa a conceptes jurídics de tot tipus. Per això molta iconografia de la


baixa Edat Mitjana conté l’escena en la qual es porten els nuvis al llit: entorn de la parella allitada, es poden observar els familiars i fins alguna autoritat eclesiàstica que dempeus contemplen els nuvis. És exactament el text de les noces, en 1194, del primogènit del comte d’Arnoud, escrit per Lambert d’Ardres, que s’expressa així:

...Al principi de la nit, quan l’espòs i l’esposa foren reunits en un mateix llit, el comte va cridar-nos, a un altre sacerdot, als meus dos fills i a mi, i ordenà que els noucasats fossin convenient-ment remullats amb aigua beneïda, el llit incensat i la parella beneïda i confiada a Déu... (Duby, 1988: 29).El dret canònic posterior qüestionarà sempre més, en els casos

de separació o dissolució matrimonial, l’existència de relacions sexu-als per poder fallar en un sentit o en un altre.

Aquesta situació plana també sobre la forma d’establir el matri-moni infantil. La desponsatio podia donar peu a dues solucions fins a l’assoliment de la pubertat: o bé mantenir la parella allunyada de la consumació fins a la nubilitat del que fos impúber, o bé arribar a la validació plena del matrimoni per l’allitament i còpula real o fictícia. Exemples tardans d’aquestes solucions es troben a Sicília en el segle XV i a Anglaterra en el segle XVI. A l’illa italiana, era costum que els matrimonis d’impúbers fossin instal·lats a prop dels pares de l’un o de l’altre espòs. I en el cas concret de nenes, aquestes eren conduïdes a casa dels sogres per “ensenyar-les i adoctrinar-les” (Bresc, 1988: I, 414/433). O bé els casos esmentats per Furnivall a la diòcesi de Che-ster, entre els quals hi ha tota mena de ficcions de consumació: un matrimoni on es fa passar plegats la nit de noces els nuvis, que tenen 10 i 8 anys; amb la salvetat que estan separats per dues germanes de la núvia. Un nen de 12 anys, casat amb una nena de 13, al qual el pare i el capellà han d’obligar a allitar-se i que és renyat l’endemà pel fet d’estar-se quiet tota la nit, etc. (Furnivall, 1897: XVII).

4. EL DRET NOU: DES DEL DECRET DE GRACIÀ FINS AL CONCILI DE TRENTO (SEGLES XII-XVI)

Si a l’etapa anterior hem pogut percebre la prohibició directa dels matrimonis infantils i la desobediència sistemàtica o de difícil aplicació d’aquesta prohibició, des del Decret de Gracià s’aprecia una altra actitud per part de la jerarquia eclesiàstica. Sembla un intent de posar fre a aquest tipus de matrimonis mitjançant obstruccions jurídiques, i potser la gran solució és la regulació de les esposalles. Hi


ha força indicis per establir la hipòtesi que, des del moment que els juristes del segle XII recuperen el dret romà, les esposalles convertides en matrimoni de futur poden satisfer els interessos de família en el casament dels fills. S’estableix una unió que no és plena i salvaguar-da la posterior voluntat dels impúbers i les conveniències de pares i tutors. El resultat va comportar un alentiment de la pràctica del casament d’infants pel costum, i van guanyar força les directrius ma-trimonials dictades per l’Església. Entre els segles XII i XIII, es posen les fites que precisen la desponsatio impuberum a través de les espo-salles. Els matrimonis que cal solucionar abans de la pubertat dels cònjuges passen a formalitzar-se per la via de la dispensa d’edat.

La clau està en el fet que, des del segle XII, el pontífex romà —la seva cúria— és qui regula les normes canòniques. Això elimina la va-guetat jurídica anterior, que sorgia dels cànons dictats pels concilis regionals o dels decrets dels bisbes, i ara la normativa passa de loca-lista a continental. L’aparició d’aquest fet no sorgeix de la nit al dia. És un procés lent que s’havia iniciat amb la reforma gregoriana a la fi del segle XI i que continua amb el predomini d’allò espiritual sobre allò temporal, amb la independència i força que els papes assoleixen davant els emperadors alemanys.

La regulació del dret canònic, sorgint d’una sola font, també és de construcció lenta. S’inicia amb el Decret de Gracià aparegut circa 1140, que glossa el seu deixeble Paucapalea. El Decret, que no arriba a ser sancionat pel pontificat, crea una tradició compiladora. I s’hi afegeixen posteriorment les obres següents: les Quinque Compilatio-nes Antiquae o Extravagants, que es formen del Breviarium de Bernat de Circa aparegut en 1190, el qual recull les Extravagants dels papes Alexandre III, Luci III, Urbà III, Climent III, Celestí IV i els mana-ments dels concilis lateranenses; la col·lecció segona d’Extravagants de Joan de Gal·les glossades i aparegudes en 1202; la col·lecció ter-cera, que recull decrets fins a Innocenci III, recopilats per Bernat de Compostel·la i Pere de Benevent; la quarta col·lecció recollida i glos-sada per Joan el Teutònic; i, finalment, la cinquena col·lecció d’Extra-vagants recollides pel papa Honori III quan era el monjo Tancred.

En 1230 apareixen les Decretals de Gregori IX, recollides per sant Ramon de Penyafort, que constitueixen la base del Corpus Iuris Canonici, on es reuneixen els textos anteriors depurats, més les nor-mes establertes entre les Extravagants i Gregori IX. El llibre va ser di-vidit en cinc decretals; en la quarta decretal acumula tota la legislació sobre matrimoni. Entre 1298 i 1328 es va reunir el sisè llibre de de-cretals o Decretals del papa Bonifaci VIII, que foren recopilades per


Guillem d’Ambrun; Berenguer, bisbe de Lió, i Ricard de Sena, i conté els textos d’aquest papa i els manaments dels dos concilis de Lió. En 1317 aparegueren les Clementines del papa Climent V, que recull les dades del Concili de Viena del Delfinat (1311-1312). En 1325 les Ex-travagants del papa Joan XXII. Finalment, en 1525 les Extravagants Comunes, que reuneixen les decretals des del papa Urbà IV fins a Sixt IV (Postius, 1926: 191-198 i 446-454, i Gómez, 1883: I, 418-454).

En aquest període, tenim dades per al nostre treball sobre el matrimoni infantil en diversos autors. Quant al segle XII: Gracià, Paucapalea, Pere Llombard, Roland Bandinelli, després papa amb el nom d’Alexandre III, Zacaries bisbe de Besançon, etc. Quant al segle XIII: Alexandre de Hales, Tomàs d’Aquino, Albert el Gran, sant Bona-ventura, Ramon de Penyafort, Innocenci III, Gregori IX, etc. El segle XIV ve marcat pel naixement dels grans comentaristes de les decretals, amb els canonistes: Joan d’Andrea, Henric de Segusio conegut com el cardenal Ostiense, Antonio de Butrio, el cardenal Francesc de Zaba-rella, Pere d’Ancarano, l’ardiaca de Bolonya, Guido de Bayso i Adrià Florentí. Quant al segle XV, recollirem informació de Nicolau Tudes-chi conegut com “el panormità” pel fet d’haver estat bisbe de Palerm, de sant Joan de Capistrano, de Juan López, de Joan Brunelli, de Joan Boschei, d’Àngel de Clavasio i de Joan Gerson. Per últim, quant al segle XVI, tenim les dades de Diego Covarruvias, Tomás Sánchez, Antoni Guberti, Pedro de Cenedo, Francisco de Vitoria, Martín de Az-pilcueta, Alexandre Carreres, Joan Capreoli, Alfons de la Veracreu, Antoni Agustí, Joan Nevizano i la compilació d’onze canonistes feta per Joan Baptista Ziletti en l’obra De Matrimonio Consiliorum.

Per estudiar aquest període de temps, potser el més ric per al tema que ens afecta, desenvoluparem set punts. En primer lloc, què succeeix entre el Decret de Gracià i les Decretals de Gregori IX; se-gonament, dins aquest espai de temps —concretament l’any 1160—, explicarem un cas real de matrimoni infantil, al qual dedicarem un apartat especial després dels comentaris jurídics. No és més que la primera gran dispensa donada pels legats del papa, en el cas del ma-trimoni entre el fill del rei d’Anglaterra i la filla del rei de França. La dispensa, pel seu contingut, estableix la normativa més antiga que es coneix aplicada a la pràctica, sobre com accedir directament al matrimoni infantil; amb ella tindrem el punt de partida d’aquest ti-pus de dispensa matrimonial. En un tercer punt, sorgirà tota l’anàlisi feta pels canonistes des de les Decretals fins al Concili de Trento. Un quart apartat ens mostrarà el casament d’impúbers, contrastat segons el pensament teològic d’autors com Tomàs d’Aquino, Albert el


Gran, Eiximenis, etc. El cinquè punt establirà un resum de la pràcti-ca dels pontífexs en dispensar normes canòniques: com sorgeix això i de quina manera s’accepta en el matrimoni. El sisè punt serà una visió sobre el dret civil sorgit després de Gracià, com també les edats de casar fins al segle XVI. Per últim, donarem un cop d’ull als coneixe-ments mèdics i fisiològics d’aquests segles per observar des d’un altre angle què són la impubertat i la pubertat.

4.1. Del Decret de Gracià a les Decretals de Gregori IX (anys 1140-1239). La gran regulació de les esposalles i del matrimoni infantil

Al principi del segle XII, resten formulades tres teories paral·leles sobre la formació del matrimoni. Totes tres tracten les esposalles i, de fet, incideixen en la creació del casament d’impúbers: la de Gra-cià o de l’escola de Bolonya, la de l’escola de París conduïda per les doctrines de Pere Llombard, i una postura intermèdia, mantinguda temporalment per Roland Bandinelli, el futur papa Alexandre III.

En el primer terç del segle XII, quan apareix l’obra de Gracià, s’assisteix a la recuperació dels sponsalia. És un principi de detri-ment del concepte de desponsatio en favor dels sponsalia. Cal cercar la raó en la recuperació del dret romà i en una certa redefinició se-màntica de conceptes que explicaven les formes d’accés al matrimoni actualitzades al moment històric.

Per Gracià, els sponsalia són novament un terme imprecís. Més que una simple promesa de matrimoni segons l’antic dret romà, esde-venen un consentiment pròpiament dit, que prendrà fermesa amb la consumació. Aplicat als matrimonis d’impúbers, això comporta que els infants donin un veritable consentiment matrimonial quan esta-bleixen llurs sponsalia, un consentiment que no caldrà reiterar quan arribin a la pubertat (Metz, 1985: 26, I). Els sponsalia tenen també dues formes: de futur i de present. Els sponsalia de futuro són aquells que estableixen el consentiment per a un matrimoni futur; es dóna el consentiment ara i es ratifica amb la consumació futura. Els spon-salia de praesenti són els que es donen en el moment del matrimoni i prenen força amb la consumació immediata a la nit de noces.

En el pensament de Gracià, els sponsalia de futuro i els sponsalia de praesenti tenen un sentit prou determinat perquè puguin establir el matrimoni entre impúbers. L’únic aspecte que estableix prohibicions en aquestes dues etapes és l’edat mínima en què poden contractar-se espo-salles, vers els set anys: Sponsalia ante septennium contrahi non possunt (Gracià: Causa XXX, Quaestio III - P.L. 187, columna 1442) car per sota


d’aquesta edat no tenen ús de raó, no poden entendre què significa l’in-tercanvi de consentiments i la fixació d’un contracte matrimonial.

Per contra, Pere Llombard, de l’escola de París, a l’obra Sententiarum Llibre IV, en el cànon 4 de la Distinctio XXXI: De aetate contrahen-tium (Lombardus, P.L. 192, columna 931), mantenia els mateixos con-ceptes que Gracià. Només divergia en la capacitat del consentiment de l’impúber, el qual podia anul·lar en arribar a la pubertat legal. Però argu-mentava que, si no hi havia voluntat en contra i es mantenia el consenti-ment, els cònjuges entraven en un ple matrimoni (Dauvillier, 1933, 44).

En aquesta línia interpretativa, Bandino, de l’escola parisenca i continuador de Llombard, va endurir la postura. A Sententiarum Llibre IV, Distinctio XVI, on estableix la causa del matrimoni, indica que només ho és el consens, però no el de futur sinó el de present: Efficiens autem causa matrimonii est consensus, non de futuro, sed de praesenti per hujusmodi verba expressus. Des de la seva doctrina, tot fa pensar que això anul·la l’establiment de qualsevol forma vàlida de matrimoni abans de la pubertat, per bé que accepta la formalització d’esposalles (Bandini, P.L. 192, 1105-1106).

La tercera teoria es troba en les Sententiae i en l’Stroma de Ro-land Bandinelli; segons ell, la manca d’edat fa desaparèixer la idone-ïtat de la persona per al matrimoni i àdhuc la capacitat —abans de la nubilitat— de pactar una desponsatio. I si hi havia esposalles amb la voluntat i concurs dels pares, aquestes no generaven cap obligació dels infants (Hörman, 1891: 64-69 i Dauvillier, 1933: 43-44).

Quan Roland Bandinelli és elegit papa amb el nom d’Alexan–dre III (a. 1159), abandona la postura iniciada en la seva obra i es decanta en direcció al pensament de Llombard. Més tard, a la fi del seu pontificat ho farà en direcció a Gracià, admetent els sponsalia després dels 7 anys amb tot el que això comporta. Aquesta fluctuació doctrinal en direcció a Gracià es percep en les set decretals d’aquest papa, recollides en la compilació feta en les Decretals de Gregori IX. Les set decretals són donades entre 1170 i 1180 i interessen especial-ment per saber com oscil·la la trajectòria del seu pensament; perquè els retocs doctrinals, sobre la validesa o no del consentiment donat pels impúbers, ultrapassaran el Concili de Trento.

La lletra decretal més antiga, datada en 1170,16 va dirigida al bisbe de Bitunia: estipula que les esposalles contractades abans de

16. Inclosa en el Llibre IV, títol II: De Desponsatione Impuberum, capítol VIII de les de Gregori IX.


la pubertat no han de separar-se; però sí que poden desfer-se quan s’arriba a la pubertat si no hi ha hagut còpula carnal. En el cas que un dels dos cònjuges no hagués arribat encara a la pubertat, caldrà esperar l’arribada d’aquesta per poder anul·lar l’acte, sempre, però, que no hagin tingut relacions sexuals entre ells. Aquest dictamen és netament paral·lel a la doctrina de Pere Llombard que hem vist més amunt.

En el capítol IV, hi ha la primera decretal (segona en ordre cro-nològic), recollida vers 1180, i és dirigida al bisbe d’Herford. La con-sulta resultava del cas concret que un home que tenia més de 14 anys va esposar una nena de bolquers; després jagué amb la mare i la va prendre per muller. El bisbe volia saber si s’havia de trencar el ma-trimoni amb la mare, perquè podia haver-hi una prevalença en favor de la filla. Alexandre III va contestar que no, perquè les esposalles contractades abans dels 7 anys no tenien cap validesa; però en el cas que la criatura hagués tingut aquesta edat, calia establir sentència de divorci, perquè les esposalles contretes tenien valor. I si aquest era el cas, l’home no havia de restar ni amb la mare ni amb la filla. Aquesta resposta ja està en la línia de Gracià, perquè accepta la validesa de les esposalles com a matrimoni de futur.

El capítol V, que recull la quarta decretal d’Alexandre III, és un cas semblant, consultat el mateix any pel bisbe d’Èvora. Pregunta sobre un tal Guillem, que va esposar una nena abans que tingués set anys; després, ultrapassats els set anys, aquesta no va consentir a les esposalles, perquè Guillem, quan morí el pare de la nena, es va casar amb la mare vídua i després va demanar a l’arquebisbe que anul·lés les esposalles i donés per legítims els fills haguts entre Guillem i la mare. De nou, respon el papa, les esposalles no han de fer-se abans dels 7 anys. I si en aquest cas es té l’edat mínima, sorgeix una raó de pública honestedat que invalida el matrimoni entre Guillem i la ví-dua. La sentència refuta la teoria de Pere Llombard i dóna força als preceptes de Gracià; a més, estableix la pública honestedat com a diriment favorable en les unions de parella, cosa que frenarà els ma-trimonis per sota dels 7 anys.

També entorn de 1180 el bisbe de Norwich va fer una consulta, recollida en el capítol VI: què s’havia de fer amb un que va esposar una nena menor de 12 anys i la portà a casa seva. I que aquesta, un cop arribada la nubilitat, va demanar llicència per casar-se amb un altre, adduint que mai no va ser la seva dona de fet. El papa va respondre que, segons els decrets (probablement del concili del Laterà III), calia fer cas de l’home si aquest jurava el que afirmava; però si ella tenia


12 anys o era propera a aquesta edat, i les esposalles s’havien fet amb el seu consentiment, no s’havien de separar; tot i que els parents de-ien que tenia l’edat necessària per atorgar-los i afegia la prohibició expressa que, en cas de poder-se separar, mai no podria casar-se amb consanguinis del marit ni aquest amb els d’ella.

La sisena consulta va ser novament el bisbe de Bitunia (vers 1180), i és reflectida al capítol VII: si es podia separar una parella esposada que no tenia l’edat de casar-se i que volia separar-se abans d’aquesta edat. Alexandre III respon que no es podia fer; que només en el cas que un dels dos fos impúber i no consentís la separació, po-dia fer-se, però sempre d’acord amb un judici ecclesiàstic.

Finalment, en el capítol IX, del Títol II, es recull la resposta al bisbe de Gènova. El papa hi estableix que els que estan propers a la pubertat i pel seu desenvolupament fisiològic poden tenir relacions carnals, no s’han de separar per aquesta causa, perquè la naturale-sa ha suplert l’edat. En tot cas, si hi ha alguna causa de separació, està en la possible violència que va fer-se’ls per desposar-los (Pithoeo, 1687: II, 204-205; Lancellotti, 1783: II, 546-549; Mans, 1942: III, 22-25, etc.).

D’acord amb aquesta última Decretal d’Alexandre III, es constru-eix un principi legal recolzat en la fisiologia que impedeix la separació de qui ja és apte per tenir relacions sexuals. Sobre aquesta base, fins al segle XX es donaran moltes dispenses d’edat per a matrimoni infantil. El text d’Alexandre III diu així: cum in eis aetatem supplevisse malitia videatur (Pithoeo, 1687: II, 205; Lancellotti, 1783: II, 549). En les al-legacions i resolucions de dispensa de menor edat dels segles XVI a XVIII, apareix la fórmula: nisi malitia suppleat aetatem. És a dir: quan la ma-lícia (del cos o naturalesa) supleix l’edat. Aquesta fórmula no serà qües-tionada —com veurem més endavant— fins el segle XVIII amb la Cons-titució Magna Nobis de Benet XIV, que va ampliar les comprovacions del desenvolupament físiològic dels peticionaris de dispensa d’edat per a matrimoni. Finalment, desapareixerà amb la publicació del Codex Iuris Canonici de Benet XV, en 1917 (Delmaille, 1935: I, 344).

Aquest concepte retorna la pubertat a una qüestió individual, que pot anteposar-se a la pubertat legal col·lectiva. És la represa del dret romà, abans que aquest establís una pubertat legal, a l’edat dels 14 i 12 anys d’homes i dones, respectivament. D’aquesta manera, per Alexandre III, la fixació de la pubertat legal no té valor absolut, per-què només calia la demostració que els infants havien arribat a la nubilitat per haver mantingut relacions conjugals; o bé que les parts


tenien el vigor físic per mantenir relacions carnals que ja els validava el matrimoni, i, anant més enllà, fins i tot una simple presumpció de pubertat. El resultat era que no se’ls podia separar (Dauvillier, 1933: 48, Metz, 1985: 29-31).

D’aquesta manera, mitjançant la fórmula de decrets en respos-ta a consultes, Alexandre III comença la jurisprudència referent al matrimoni infantil. Al llarg del període de temps que contemplem en aquest capítol, les Decretals d’altres papes seran el nostre fil conduc-tor entre esposalles i matrimoni infantil.

En aquesta línia, continuarem amb l’aclariment del papa Urbà III de l’any 1186 al bisbe de Cenomames, en què sentencia que els casaments abans de la pubertat, sense còpula carnal, no són un ma-trimoni. El bisbe havia plantejat el cas entre Hug i Guillema. Hug no tenia encara 12 anys quan prengué la noia, i tot i que va intentar tenir relacions carnals amb ella, en confessió, l’un va dir que no va poder i l’altre que en sortí verge. Quan el noi va tenir 14 anys va separar-se d’ella i Guillema, de 17 anys, va reclamar la presència del marit. El bisbe volia saber si podia absoldre Hug de la demanda femenina. El papa va respondre que podia fer-ho, sempre que el noi jurés que, un cop va ser púber, no va consentir relacions carnals amb ella i que la dona no pugui provar que les van tenir17 (Pithoeo, 1687: II, 205; Lan-cellotti, 1783: II, 549; Mans, 1942: III, 24-25, etc.).

Posteriorment, el mateix papa, en consulta de l’arquebisbe de Pisa, respon sobre un plantejament similar.18 És el cas d’una noia de 12 anys que fou esposada sota jurament amb un noi que tenia 9 o 10 anys. La noia, per voluntat dels seus parents, fou portada a casa del noi, on va viure a la força i amb amenaces durant més d’un any. Després fugí d’allí i va refugiar-se a casa dels seus pares, demanant llicència per casar-se amb altre. En aquest cas, el papa permet la lli-cència, si no vol esperar fins que el noi tingui 14 anys. El motiu està en el fet que el noi no ha complert l’edat de casar-se i no ha tingut

17. Si ens fixem en el contingut d’aquest decret, observem la fluctuació doctrinal sobre el consentiment donat pels impúbers. Urbà III, en la seva resposta, retorna al principi establert per Pere Llombard sobre la necessitat de demanar de nou consentiment un cop arribat l’impúber a la nubilitat.

18. Totes les versions consultades de les Decretals de Gregori IX, impreses després del segle XVII, situen l’any d’aquesta decretal en 1170, la número XI de Desponsatione Impuberum. El cas és que no hi ha concordança entre l’autor, el papa Urbà III, Uberto Crivelli de Milà, i aquesta data. Aquest, prengué possessió de la tiara en 1185 i va morir el 20 d’octubre de 1187 (Annuario Pontificio, 1993: 17). Això fa que l’any correspongui al període papal d’Alexandre III. Hi ha, doncs, error en la datació o en l’atribució, que en principi és irresoluble. Curiosament, l’errata ha persistit al llarg de múltiples edicions i segles.


relacions sexuals amb ella (Pithoeo, 1687: II, 206; Lancellotti, 1783: II, 550; Mans, 1942: III, 25, etc.).

En 1190, el papa Climent III va fallar un decret sobre un cas verdaderament complex, en el qual es qüestionava la validesa de les esposalles. No hi ha constància de qui va fer la consulta. El problema resulta del casament entre Guillem i Guillema, ambdós de 7 anys, i que convisqueren amb posterioritat tres anys. Després d’això, el pare va agafar l’esposa i la va casar amb un tal Martí, amb el qual va con-viure set anys, fins que aquest la va deixar perquè creia que el seu marit no era ell, sinó en Guillem amb qui va esposar-se. Però al ma-teix temps, en Guillem, en complir els 14 anys establerts per la llei com a passi a la pubertat, va demanar llicència al bisbe per casar-se. Després d’obtingut el permís, es va casar amb una cosina germana de Guillema, amb la qual convisqué un temps, però sense tenir relacions carnals, encara que ella afirmava que sí. Aquí sorgí el problema, per-què el pare de Guillema, en veure que el segon marit deixava la seva filla, va comminar Guillem que deixés la seva neboda i retornés amb Guillema. Un cop reunits, els va fer cohabitar dos anys.

La consulta està a saber qui és casat amb qui. Climent III va res-pondre que entre Guillem i Guillema no hi havia hagut matrimoni per-què no complien el requisit d’edat. I que els qui podien haver estat casats eren Guillema amb Martí i Guillem amb la cosina d’aquella (Pithoeo, 1687: II, 206; Lancellotti, 1783: II, 550; Mans, 1942: III, 25-26, etc.).

L’any 1210, Innocenci III va respondre a Climent i Pere, fills de Malebranca, sobre una qüestió d’esposalles, a la qual s’afegia un pro-blema de consanguinitat. El cas plantejat parla d’un jove que va ca-sar-se amb una noia que tenia prop de 7 anys, i aquesta va demanar una anul·lació per raó de parentiu, que existia. El papa estableix una altra vegada que les esposalles abans dels 7 anys no són casament; per tant, allò que no era casament no podia recusar-se per la via del procés de consanguinitat, per la qual cosa mana que no es continuï amb el plet i s’accepti la sentència.19

19. La qüestió dels Malabranca sobre si el matrimoni ha de dirimir-se per la via d’anul·lació d’esposalles o bé per la consanguinitat, queda inclosa en la rigidesa que presentava la prohibició del matrimoni entre parents, que en 1210 encara mantenia la prohibició en el setè grau de consanguinitat. La rigidesa es fa palesa en el bon nombre de processos de separació per consanguinitat que poden trobar-se en les cúries civils del món catòlic. Sense anar més lluny, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, entre els 18 plets més antics de problemàtica matrimonial (segles XIII-XIV), cinc ho són per establir si hi ha incest o no, per casament entre parents. En 1215, cinc anys després de la qüestió dels germans Malabranca, en vida del mateix papa Innocenci III, en el IV Concili del Laterà, es va reduir l’impediment al 4t grau de consanguinitat (Mans, 1954: I, 2a, 433).


Finalment, l’última decretal, recollida en el capítol XIV, De Des-ponsatione Impuberum d’Innocenci III, datada en 1210, tracta de la resposta donada al bisbe Abbatensi sobre el cas d’un home que va casar la seva filla propera als 12 anys amb un noble, amb arres i con-sentiment d’ambdues parts, al qual el papa respon que, no havent-hi relacions carnals, no va haver-hi matrimoni sinó esposalles.

En la lectura de totes aquestes disposicions papals, podem ob-servar avenços i retrocessos, plantejats amb criteris diferents. Per exemple, l’última decretal d’Innocenci III està en contra de la respos-ta al bisbe de Bitunia donada per Alexandre III. En un període de 30 anys, un havia afirmat que els propers a la pubertat podien ser casats, i després s’establia que no: que una menor propera als 12 anys con-tractava esposalles i no matrimoni. Quant al valor del consentiment donat pels impúbers, és qüestionat en dues etapes: abans dels 7 anys no és vàlid, i amb posterioritat als set, sí. Queda clar que els primers no tenen valor, però els segons fluctuen ara i més endavant entre les idees de Gracià i de Llombard, ja exposades. La pràctica posterior, en la majoria dels casos, s’establirà sobre les doctrines de Llombard quan es parla d’esposalles. D’acord amb tot això, es constata en el període de cent anys anterior a l’aparició de les Decretals de Gregori IX, una incertesa sobre el valor de les esposalles.

Les esposalles són qüestionables en tant que matrimoni de fu-tur o matrimoni de present. I la fixació de l’edat crea problemes sobre la capacitat dels impúbers, tant al valor del consentiment com a la capacitat reproductora futura. Perquè la normativa, tot i dir que el matrimoni és fet pel consentiment, conviu amb la idea que l’aparella-ment entre l’home i la dona es fa per a la multiplicació de l’espècie. De tal manera que el matrimoni entre impotents atempta contra la mateixa natura de l’acte, i es constitueix en un impediment que pot dur a la dissolució. Aquesta particularitat fou tractada en el títol XV de la 4a Decretal pels papes Alexandre III, Luci III, Innocenci III i Honori III (Lancelotti, 1783: II 574-578).

D’altra banda, els actes entre impúbers, com les esposalles, són relativament clars dins el desenvolupament jurídic nostre. Però els segles XII-XIII s’observa que no hi ha claredat i comprensió entre espo-salles i matrimoni, encara que les escoles canòniques distingien entre tots dos actes, amb un valor divers per a les esposalles. Si hi afegim els problemes que es plantegen en les mateixes consultes dels bisbes, s’aprecia un desconeixement del valor d’ambdòs actes entre els laics. El resultat sembla indicar que, per a una bona part de famílies, les esposalles són més properes a la desponsatio o Verlobung germànica


que a una represa de les esposalles romanes; o també a la proposta de Gracià sobre la promesa de matrimoni, que no s’actualitzava o es realitzava fins al moment de la consumació (Metz, 1985: 26).

Aquesta problemàtica, traduïda a les necessitats pràctiques, de-via explicar la necessitat de les famílies d’accedir al ple matrimoni sense la incertesa d’una possible ruptura, o bé aspectes vagues de la interpretació de la validesa dels seus actes. Arran de la unificació del dret canònic, l’única via de casar criatures que va quedar fou la de la dispensa. La dispensa d’edat per casar-se té un punt de partida en la decretal de Gregori IX, núm. II, De Desponsatione Impuberum. Aquesta decretal, falsament atribuïda al papa Nicolau I l’any 862, contempla la possibilitat de poder constituir matrimonis infantils so-bre la base de raons de caràcter urgentíssim o per tal de posar pau. El text estableix primer la prohibició del matrimoni abans de l’edat legal, al qual s’afegeix: nisi forte aliqua urgentissima necessitate inter-veniente, ut pote bono pacis (Pithoeo, 1687: II, 104), és a dir, excepte per urgentíssima necessitat o per posar pau.20 Per això, aquestes raons són a la base de tots els matrimonis infantils dels segles XII-XIII. Quan es demani dispensa dels pares, una o altra raó —o totes dues plega-des— seran el punt de partida sobre el qual es constituirà la docu-mentació i es donarà sentència.

Amb aquesta perspectiva, sembla que l’aparició del Dret Nou, amb una forta regulació del matrimoni a l’inici i fins a la celebració, va conduir el matrimoni infantil, com la resta de matrimonis, des d’una qüestió d’ordre privat a una d’ordre públic: i d’una expressió de la simple voluntat entre famílies a un afer conduït per l’Església, que passava pels dos únics supòsits que li oferien una via de sortida.

La urgentíssima necessitat i la pau tingueren dues ficcions jurí-diques damunt les quals recolzar-se: la invenció del consentiment de futur donat per l’impúber i la pubertati proximus com a justificacions. (Dauvillier, 1933: 46-48). Una és una verdadera abstracció sobre la capacitat mental dels infants, mentre l’altra, de caràcter fisiològic, permet trencar el lligam de la pubertat legal per justificar la propera

20. No hi ha cap escrit entre les cartes o decrets de Nicolau I en què es faci aparèixer la salvetat de posar pau o causa urgent com a permissivitat de matrimoni entre infants, i menys en la coneguda Responsa Nicolai ad consulta Bulgarorum (P.L., 119: 978 i s.). Metz remet a Friedberg per indicar que no se’n coneix ni l’origen ni l’època, però indica que el text inicial sense la possibilitat de dispensa està en Iu de Chartres, i apareix en les Decretals de Gregori IX, amb l’addició que permet les dispenses (Metz, 1985: 27). Possiblement, aquesta decretal s’origina de la dispensa concedida entre els fills del rei d’Anglaterra i França, que expliquem en el punt següent.


aparició d’aquest fenomen, és a dir, la presumpció o l’acceptació del fet que la pubertat real no depèn d’un calendari astronòmic, sinó del desenvolupament individual, i pot aparèixer abans dels 14 o dels 12 anys.

L’apreciació de la pubertati proximus donarà també peu a con-trovèrsies entre els canonistes posteriors. Uns estaran a favor que la demostració d’aquesta està en la consumació del matrimoni; d’altres establiran uns marges de temps abans de l’edat de 14 o 12 anys, sobre la base de pocs mesos i àdhuc només de dies. D’altres, encara, parla-ran de sagacitat de l’enginy i de disposició corporal (Dauvillier, 1933: 140-141). Tot això apareixerà al llarg del present treball.

4.2. La dispensa de matrimoni entre el fill del rei d’Anglaterra i la filla del rei de França (any 1160)

El cas de la dispensa matrimonial entre el fill del rei d’Angla-terra i la filla del rei de França, l’any 1160, projecta una llum oportu-na als afers de família i a la construcció del dret canònic entorn del matrimoni infantil. N’estudiarem una visió des de totes dues parts: una sobre les necessitats polítiques d’uns reis i l’altra sobre com el dret es plega i es basteix damunt un fet concret, forçat pels interessos polítics de l’Església. Analitzarem primer la situació en què es troba-ven Anglaterra i França en concordar aquesta boda. Seguirem amb la lluita interna que tenia en aquell moment el pontificat. Quines coses va resoldre la dispensa de casament, en uns i altres. I com va quedar fixada l’essència d’aquesta dispensa en el dret. Aquest darrer punt serà estudiat mitjançant l’anàlisi del contingut del permís pontifici.

En 1137, Lluís VII de França, de 16 anys, havia estat casat amb Elionor d’Aquitània, més jove que ell. Amb aquesta boda, França unia Aquitània en la persona dels futurs hereus, car el territori del rei era llavors reduït, a grans trets, a la meitat dreta del que ara és el territori geogràfic de l’Estat francès. Obtenir el ducat d’’Aquitània re-presentava l’adquisició de tot el sud-oest. El sud-est estava sota la in-fluència dels comtes de Tolosa i de Barcelona. El nord-est —Bretanya i Normandia— quedava sota el poder d’Anglaterra. Els temps eren difícils, els grans senyors feudals eren veritables monarques en llurs territoris. Els pactes, aliances, revoltes i lluites eren constants. Les lleialtats eren relativament febles i els interessos que s’entrecreuaven, complexos i volàtils.

En aquest situació, en 1144 els turcs van apoderar-se de la ciutat d’Edessa, a Terra Santa. Això suposava un tall en els fluxos econòmics


que procedien de Síria i Mesopotàmia i que sostenien el regne dels francs a Jerusalem. Balduí III, el seu rei, va demanar ajut a Roma, i Eugeni III va proclamar la segona croada. Lluís VII hi va respondre com molts altres senyors i se n’anà a l’orient amb la reina Elionor. Expliquen les cròniques que allí la reina va acostar-se massa al prín-cep d’Antioquia i oncle seu, Raimond de Poitiers: va esclatar l’escàn-dol, i la reina va declarar que era casada amb un monjo i no amb un home; és a dir, que mentre el rei pelegrinava, la reina adulterava. Els partidaris de la reina, reprenent uns arguments que abans de la boda havia difós sant Bernat, demanaren el divorci de la parella basant-se en el parentiu en tercer i quart grau de consanguinitat (Pacaut, 1964: 60). Lluís VII no en va voler saber res. Al retorn de Terra Santa, la parella va passar per Roma, on el papa Eugeni III els va reconciliar, proposant que no es parlés més del possible incest (Duby, 1982: 163). Per l’agost de 1151, va arribar a París el comte d’Anjou i duc de Nor-mandia, acompanyat del seu fill Enric Plantagenet, i Enric i la reina es transformaren en amants. Això va excitar la gelosia del rei i preci-pità el trencament de la parella, agreujat pel fet que fins aleshores la reina només li havia donat dues filles —Maria i Alícia—, una abans d’anar a Terra Santa i l’altra després de la reconciliació promoguda per Eugeni III. Dues filles eren també la prova que el matrimoni era incestuós, car Déu no l’havia beneït amb un hereu mascle. Llavors, per instigació del monarca, en una assemblea feta el 21 de març de 1152 al castell de Beaugency, els bisbes de Sens, Reims, Rouen i Bor-deus, amb el jurament de la parentela del monarca, proclamaren l’in-cest reial i la nul·litat del matrimoni. Elionor d’Aquitània va tornar a les seves terres i va casar-se amb Enric Plantagenet (Pacaut, 1964: 61-62 i Duby, 1982: 162-163).

De la pèrdua d’Aquitània en favor d’Enric, comte d’Anjou i duc de Normandia, i del coronament d’aquest com a rei d’Anglaterra en 1153, en sortí la guerra inevitable. L’excusa de Lluís fou recuperar els drets d’Aquitània per a les seves filles, però la realitat era que el rei d’Anglaterra posseïa tota la zona de l’est de França, des de Norman-dia fins als Pirineus, i s’havia convertit en una seriosa amenaça per al rei francès.

Lluís VII va negociar i arribà a establir diversos matrimonis: casà la filla gran, Maria, de 8 anys d’edat, amb el comte de Troyes, i Alícia, la segona, de 3 anys, amb el comte de Blois (Duby, 1982: 162). Ell, al seu torn, va negociar el casament amb Constança, filla del rei Alfons VII de Castella, sobretot per poder frenar els ànims expansio-nistes de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, que amenaçava


els seus interessos en els vescomtats del sud-est. D’aquest matrimoni va néixer una filla, de nom Margarida, en 1157. Després nasqué una altra filla i Constança va morir de part. El rei contragué terceres núp-cies quinze dies després amb Adela de Xampanya, filla del comte de Blois. I per fi nasqué el desitjat hereu, en 1180: Felip August.

Enric II d’Anglaterra i Elionor d’Aquitània tingueren sis fills: Enric, nat en 1153; vingueren després Matilde, Ricard I Cor de Lleó, Godofred duc de Bretanya, Joan Sense Terra i Elionor. En tot aquest temps, les lluites i les treves se succeïren alternativament entre tots dos monarques amb guanys i pèrdues d’un costat i de l’altre. En 1151, Enric Plantagenet va haver de cedir el Vexin a Lluís VII. Volent re-cuperar aquesta zona, en 1157 envià una ambaixada a París amb la proposta d’arranjar la qüestió mitjançant una aliança matrimonial, casant el seu fill Enric amb una de les filles de Lluís; es va signar l’acord amb Margarida, la primera filla que tingué amb Constança de Castella, amb la clàusula que aquesta aportaria en dot el Vexin en el moment del seu matrimoni. Com que llavors els nuvis tenien 4 i 1 anys, respectivament, s’ajornà la boda fins a l’edat de la pubertat i Margarida passà a viure a la cort anglesa. Enric II i Lluís VII tin-gueren una temporada de pau; junts feren la guerra contra el duc de Bretanya revoltat. Però en 1158, Enric Plantagenet va reivindicar drets feudals en nom de la seva esposa Elionor sobre el comtat de Tolosa de Llenguadoc. Lluís VII no ho podia consentir per dos mo-tius: el comte era cunyat seu per matrimoni amb una altra filla del rei de Castella, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i prín-cep d’Aragó, junt amb el seu germà el comte de Provença, atiaven la discòrdia amb els vescomtes de Carcassona, Montpeller i Narbona contra el comte de Tolosa. El moment era bo per al de Barcelona, perquè, en morir Alfons VII de Castella, les guerres que havia hagut de suportar a l’Aragó van desaparèixer. Lluís VII s’havia quedat sense un extrem de la tenalla que amenaçava el comtat català i aquest po-dia continuar la política d’expansió per damunt dels Pirineus. El nai-xement d’una aliança entre el rei d’Anglaterra i el comte de Barcelona era una intimidació massa forta per no encendre de nou la guerra. Mentre Tolosa es defensava aferrissadament, Lluís VII va envair Nor-mandia, fet que obligà Enric d’Anglaterra a tornar al seu país, a reu-nir tropes i contraatacar al Beauvais. Finalment, pel maig de 1160, va signar-se una pau provisional a Chinon entre els dos reis i els grans senyors involucrats (Pacaut, 1964: 181-187).

L’acord podia haver comportat una certa estabilitat, però els esdeveniments es precipitaren a causa dels problemes entre l’Esglé-


sia i l’emperador d’Alemanya Frederic Barba-rossa: el papa Eugeni III havia mort en 1153, i després s’elegiren una sèrie de papes que tingueren pontificats curts. En morir Adrià IV en 1159, Frederic va voler sotmetre Itàlia a la seva autoritat, intrigant per donar la tiara a un cardenal afí a les seves ambicions. L’elecció va ser complicada i els vots van caure per al cardenal Roland Bandinelli o Alexandre III, líder del grup antialemany. Octavià de Monticelli, líder del grup proa-lemany, no hi va estar conforme, i amb els vots dels seus cardenals es va proclamar papa amb el nom de Víctor IV. Frederic Barba-rossa va reconèixer i donar suport a aquest últim contra Alexandre III, perquè Alexandre III havia fet conxorxa anteriorment contra seu amb el rei de Sicília (Hefele, 1912: V2a, 949). Ambdós papes declararen l’altre com a antipapa i s’excomunicaren mútuament. El cisma estava servit (Pacaut, 1964: 67-71).

La tardor de 1160, ambdós papes convocaren una reunió per tal d’establir, mitjançant sentència de l’alt clergat europeu, quin dels dos era el veritable pontífex.21 Afeblir el papat beneficiava els prínceps, car l’Església romana era un obstacle a llurs interessos, i ara arribava el moment d’establir unes negociacions profitoses. Els reis de Castella, Irlanda, Noruega i Hongria donaven suport a Alexandre III; Lluís VII dubtava entre donar suport a l’un o a l’altre: Alexandre III tenia a fa-vor seu la legalitat, i donar suport a Víctor IV podia significar tenir pau en les fronteres amb Alemanya. Esperar no costava res, i com que era aliat del rei d’Anglaterra per la pau de Chinon, va dir que acceptaria plenament la decisió que prengués Enric II. Llavors, els legats d’Alexandre III, cardenals Enric de Pisa, Joan de Nàpols i Gui-llem de Pavia, es guanyaren Enric II Plantagenet amb la intriga d’ofe-rir la dispensa per a la còpula carnal entre Enric i Margarida.22 Amb això s’establia el matrimoni definitiu dels infants i Enric obtenia el dot promès: el Vexin. La dispensa atorgada es va ocultar fins després de les votacions (Sägmüller, 1904: 556-557; Hefele, 1912: V2a, 948 i Pacaut, 1964: 70-73).

El resultat fou que Alexandre III va obtenir el suport necessari per mantenir-se com a papa. Els seus legats van haver d’abandonar França a corre-cuita quan Lluís VII va assabentar-se dels pactes esta-blerts. Víctor IV va mantenir el cisma i el reconeixement de l’empera-

21. Pacaut dubta si aquesta reunió va tenir lloc a Tolosa de Llenguadoc, com mantenen Sagmüller (1904: 557) i Hefele (1912: V2a, 946-947).

22. La dispensa i el matrimoni se celebraren al castell de Gisors de l’orde dels Templers (Barber, 1964: 98-99).


dor alemany, però entre Anglaterra i França va reprendre’s la guerra. Lluís VII va poder mantenir una política d’acostament a Barba-rossa, la qual cosa l’ajudava a frenar la influència creixent d’Enric Planta-genet, alhora que mantenia un fort ascendent sobre Alexandre III. Finalment, el rei anglès va fers-se seu el Vexin (Pacaut, 1964: 73-75).

Aquesta dispensa té dos aspectes cabdals per al nostre treball: constatar en quins termes es va redactar, i quines conseqüències va tenir en la formació del dret canònic. En quins termes està redactada consta a l’article de Johannes Baptist Sägmüller, publicat en 1904 al Theologische Quartalschrift i referenciat a la bibliografia. El text comença amb un panegíric del desig de l’Església sobre la necessi-tat de pau entre els fidels. Continua amb la referència de les espo-salles contractades entre el fill d’Enric d’Anglaterra i la filla de Lluís de França per tal d’establir pau i concòrdia entre els dos reialmes. De la demanda feta pel rei d’Anglaterra de completar el matrimoni, els legats, en nom del papa i de l’Església romana, “per establir pau i concòrdia, per la quietud i tranquil·litat dels dos reis i de cada reialme”, concedeixen la dispensa d’edat.23 En un aspecte legal, ens informa, primerament, de la creació d’unes esposalles, que ja hem vist que fo-ren signades entre els dos reis als 4 i 1 any de cada fill. En el moment que els mandataris d’Alexandre III donaren la dispensa, Enric tenia uns 7 anys i Margarida cap a 4 anys. Tot això, segons la doctrina de Gracià, era nul: perquè els infants no tenen ús de raó fins els 7 anys per poder intercanviar-se el consentiment. En tot cas, només Enric

23. Sacrosancta Romana Ecclesia desideria et vota fidelium et postulationes maxime catholicorum principum ita novit benigna pietate suscipere et eadem consuevit tam congrua moderatione pensare, ut nihil evangelicis seu apostolicis regulis contrarium statuat, vel quod illis obviet nullius precibus vel supplicatione concedat. Sed si institutis ecclesiasticis vel traditionibus praedicti fideles videantur quandoque postulare diversa, intervenientibus tamen certis et indubitatis causarum suffragiis, velut ut foedera pacis contrahantur, velut contracta conserventur, velut ad Christi fidem gens vel populus conservetur: ita eorum petitioni ab ecclesia praebetur assensus, ut et salva sit regula fidei christianae, et tamen, intermissis quandoque ecclesiasticis traditionibus, paci et tranquillitati consulatur ecclesiae. Verum quia de contrahendis sponsalibus inter filium Henrici, serenissimi regis Anglorum, et filiam Ludovici, gloriosissimi regis Francorum, quibus ad haec peragenda plenitudo videbatur deesse aetatis, pro bono pacis et concordiae fuerat pertractatum, et, sicut veridicorum relatione percepimus, de consensu amborum regum, ut eadem sponsalia fierent, si ecclesiae possent habere consensum, fuerat stabilitum: postulavit a nobis praedictus rex Anglorum, ut in eisdem sponsalibus contrahendis ex parte domini papae et Romane ecclesiae, cuius legatione fungimur, nostrum praeberemus assensum. Nos ergo pro bono pacis et concordiae, pro quiete et tranquillitate amborum regum et utriusque regni, pro statu quoque ecclesiarum Dei, quae in eisdem regnis sub eisdem regibus precipue pollere videntur, permittimus et concedimus, secundum quod a parentibus et eisdem regibus condictum est, ipsos, puerum videlicet et puellam, ad invicem desponsari et sollemnitates, quae in contrahendis coniugiis requiruntur, si postulatum fuerit, a vobis concedimus exhiberi (Sägmüller, 1904: 559-560).


tenia la capacitat de fer-ho. També era nul segons la preceptiva doc-trinal de Pere Llombard i segons els escrits del mateix Alexandre III, abans de ser promogut papa.24 Entre 1144 i 1159, Paucapalea (1890: 121), Rufí de Bolonya (1963: 145 i s.) i Esteve de Tournay (Hörman, 1891: 75) eren del mateix parer.

En certa manera, l’acte de les esposalles era nul per manca d’edat només segons el dret canònic. El costum emparava la voluntat pater-na sobre el consentiment dels nuvis. Això demostra que l’Església, en el segle XIII, havia de plegar-se als costums i lleis dels pobles germà-nics, quan aquests contradeien la llei eclesiàstica. La prova està en el fet que els decrets papals posteriors a De Desponsatione Impuberum van adreçats especialment a bisbes de l’àmbit jurídic germànic (Hör-man, 1891: 15 i Sägmüller, 1904: 568).

D’altra banda, la dispensa fou atorgada sobre una base sòlida: “pro bono pacis et concordiae, pro quiete et tranquillitate amborum regum et utriusque regni.” És a dir: “pel bé de la pau i de la concòr-dia, per la quietud i tranquil·litat d’ambdós reis i d’ambdós reialmes.” Els legats papals van trobar la fórmula adient. L’excusa, que podia traslladar-se en el temps sense perdre vigència i un pes social im-portant; els problemes posteriors que va comportar la dispensa; els comentaris escrits de Guillem de Newburg, de Roger d’Hoveden, de Robert de Monte, de Randulf de Dicet (Sägmüller, 1904: 561-562) i Arnulf de Lisieux (P.L. 201, col. 45) defensant o no l’actuació dels le-gats d’Alexandre III, fan creure que aquesta dispensa constitueix par-ticularment la gènesi de la legislació sobre matrimoni infantil. D’una banda, referma la lluita posterior per la nul·litat de qualsevol acte d’esposalles abans dels 7 anys, segons es pot observar des de 1170 en les decretals d’Alexandre III. De l’altra, es fa palès que per Roma les esposalles no inclouen totes les necessitats socials prematrimonials, i que cal establir un sistema de dispenses en el matrimoni infantil sobre la base de posar pau i concòrdia entre famílies.

Des d’aquesta perspectiva, l’aparició de la falsa decretal atri-buïda a Nicolau I degué sorgir amb posterioritat a l’any 1160, amb l’afegitó de: “nisi aliqua urgentissima necessitate interveniente, ut pote pro bono pacis, talis conjunctio toleretur” (“... fora que hi hagi una necessitat urgentíssima, com ara pel bé de la pau, per tolerar un tal matrimoni”). La paternitat de Nicolau I seria com una forma de do-nar dimensió en el temps a l’acte de dispensar; perquè, si Roma volia

24. Vegeu supra, p. 89.


posar ordre en el matrimoni i havia establert tota una sèrie de cons-trenyiments codificats en contra d’actes, com són rapte, matrimoni clandestí, benedicció de l’acte de les noces, prohibició d’incest, etc., i promocionava les esposalles per frenar el desordre d’edats en els matrimonis de criatures, els casos especials els havia de tractar des d’una òptica legal i li calia un decret que fes de punt de partida.

4.3. El matrimoni infantil després de les Decretals de Gregori IX fins al Concili de Trento; avenços, retrocessos i definicions d’Enric de Segu-sio, cardenal Ostiense

Després de l’aparició del conjunt de decretals de Gregori IX,25

sorgeix l’anàlisi dels textos d’aquestes fet per diversos autors. Són estudis aprofundits punt per punt, en què els canonistes fan escassos avenços i sí moltes repeticions. Les primeres glosses de Gracià, dutes a terme per Paucapalea i altres, establiren un conjunt d’interpretaci-ons en les parcel·les que quedaven fosques. A mesura que s’afegeixen textos, compilacions de decretals, etc., el conjunt d’interpretacions enriqueix el dret canònic; aquest avança i retrocedeix fins a les nor-mes del Concili de Trento, el qual establirà una rigidesa interpretati-va que tindrà una pervivència de tres segles.

Pel que fa a la parcel·la De desponsatione impuberum, a la per-missibilitat o prohibició del matrimoni infantil i, en general, a les dispenses d’edat, aquesta interpretació és cabdal per establir una legislació pretridentina que ultrapassa aquest concili sense afegits, però que fa èmfasi en la voluntat dels contraents. I això fins al punt que aquesta voluntat, en mans de l’Església, estableix una legislació més progressista que la que apareix en els textos civils, on la volun-tat paterna plana sobre tota la formació del matrimoni, amb penes de desheretament a qui no segueixi els dictats dels seus majors en la qüestió d’aliances matrimonials. D’aquesta manera, les esposalles entren progressivament en decadència, car allò que havien signat les famílies durant la impubertat dels nuvis podia desfer-se en un mo-ment determinat a voluntat d’una de les parts, sempre que trobés una excusa raonable davant els tribunals eclesiàstics. Tot això, però, serà fruit de Trento. Abans cal retornar al segle XIII i seguir l’avenç infati-gable de les interpretacions i dels criteris divergents de la legislació quan es refereix als casaments de criatures.

25. La promulgació de les Decretals es féu mitjançant la butlla Rex Pacificus, de 5-9-1239, enviada a les Escoles de París i Bolonya.


Després de la recopilació manada per Gregori IX, Ramon de Penyafort va glossar els textos que havia reunit en una obra que com-pendiava els set sagraments de l’Església.26 En arribar al matrimoni d’impúbers, resumeix les causes en què aquest pot ser efectiu, i no-més en contempla la validesa en els casos en què el desenvolupament fisiològic s’avança a l’edat legal. (Ramon de Penyafort, 1516: 233-234) No fa cap referència a la possibilitat de dispensa en aquells casos en què calgui posar pau, probablement perquè aquestes raons estan més enllà de les causes habituals d’establir el matrimoni infantil. Albert el Gran, en la mateixa centúria, escriu que qui ha copulat en la im-pubertat ha establert un veritable matrimoni i no pot separar-se’n (Albert el Gran, 1509: I; IV, 37). En 1298, el papa Bonifaci VIII mana en un decret, recollit amb posterioritat en el llibre Sisè de Decretals, que en cap cas no són vàlides les esposalles contretes fora de l’edat corresponent, és a dir, abans dels 7 anys, i que no poden generar causes de pública honestedat que les pogués validar. De la mateixa manera que les esposalles per paraules de present no són tals en la impubertat, sinó que valen només com a esposalles de futur, que es-devindran matrimoni per la perseverança en la vida en comú un cop arribada l’edat (Lancelotti, 1783: II, 129-130).

Les dades anteriors es poden recollir com a interpretacions i addicions al dret canònic el segle XIII. D’aquest segle, veurem des-prés les interpretacions teològiques de l’escola franciscana de la mà d’Alexandre de Hales i sant Bonaventura, i de l’escola dominicana segons els escrits de sant Albert el Gran i sant Tomàs d’Aquino. Però qui desenvolupa una anàlisi més profunda en dret canònic és el car-denal Enric de Segusio, mort en 1271 i conegut com l’Ostiense o cardenal Ostiense, per haver tingut aquest càrrec a Òstia. Els seus estudis sobre els codis canònics antics són referència obligada per a tots els canonistes des del segle XIV fins al XVIII. Quant al tema de les esposalles i matrimoni d’impúbers, n’analitza en 18 punts tota la qüestió, de tal manera que la seva anàlisi formula no sols un comen-tari jurídic, sinó la percepció de la problemàtica social que pot existir en el seu entorn.

El primer punt d’aquesta ànalisi és saber qui es considera impú-ber. En això recull la tradició i l’experiència antiga: defineix l’impúber com l’invers del púber, que és qui ha arribat als 14 anys, si és home, i

26. Summula Raymundi Septem Sacramenta Ecclesiastica Ingeniose Splectens Commemtariis... He fet servir la primera edició impresa d’aquesta obra, publicada a París l’any 1516.


als 12, si és dona. Per aquesta diferència d’edat entre home i dona té dos arguments bàsics: el primer és que, segons Placentino,27 l’herba dolenta creix més ràpidament que la bona; el segon, que l’home més fred és més càlid que la dona més càlida. Per tant, les dones viuen menys i es consumeixen més ràpidament, i com que es consumeixen abans, abans creixen i, així, tenen més astúcia i enginy que l’home; d’aquí que obtenen abans la vènia per accedir al matrimoni.28 Perquè en el matrimoni és més fàcil patir que actuar, que són les condicions d’aquest negoci en l’un i en l’altre sexe (Enric de Segusio, 1576: 241-242).29

El segon punt fa referència a les edats des del naixement a la pubertat, que són establertes en: infància, impubertat i pubertat. La infància comença el dia del naixement i finalitza als set anys, al mo-ment de complir els vuit. L’edat pupil·lar o d’impubertat comença aquest dia: el del compliment dels vuit, i finalitza en diferents edats segons si es tracta de l’home o de la dona: el primer ho fa en complir 14 anys i la segona en complir-ne 12, i dura fins als 25 i 18 anys, res-pectivament. Per aquestes causes de desenvolupament físic i psíquic, tant l’infant com l’impúber estan sota tutela i el púber sota cura pel que fa a les lleis (Enric de Segusio, 1576: 242).

En el tercer punt, explica per què la pubertat rep aquest nom; fa servir termes semblants als d’Isidor de Sevilla ja esmentats.30 Hi afegeix que el púber també té una rectitud d’ànim que li permet d’ac-cedir al matrimoni, i això fa que s’anomeni puber l’home i la dona viripotens (Enric de Segusio, 1576: 242).

El quart punt analitza la provança de la pubertat. L’Ostiense explica que hi ha tres formes de fer-ho. La primera és per l’aspecte del cos amb l’examen del que anomena “els llocs secrets i les barbes inferiors”; que és el que havia prohibit Justinià per als homes i ja

27. Placentino fou un jurisconsult italià del segle XII, caracteritzat pel fet de ser un dels més rellevants de l’escola de glossadors del dret romà.

28. Cal traslladar la referència càlid/fred al pensament mèdic de l’època, hereu de Galè, Cels, Hipòcrates, etc. Aquest pensament considerava el pas per la vida com un procés fisiològic d’assecament i refredament del cos; un nounat era càlid i humit, un ancià sec i fred. Considerar la dona més freda que l’home quadrava amb la realitat d’una major mortaldat d’aquesta respecte de l’home (Llobet, 1997: 57 i s.).

29. Per analitzar els conceptes d’Enric de Segusio, l’Ostiense, he fet servir dues versions de la seva obra: l’edició de 1517, Summa Hostiensis, publicada a Lió per Jacobus Moylin als Decanbray i la versió de 1576, Summa Aurea ad Vetustissimos Codices..., publicada a Lió per l’impressor florentí Philippi Tigni.



anteriorment havia estat prohibit en les dones. Així i tot, en paraules de l’autor, quan cal provar la pubertat, no hi ha res millor que l’anà-lisi física: examen que feien servir els metges del segle XIII, si calia. Perquè de manera clara recorda que mitjançant els anys de l’individu no es prova l’estat d’impúber o de púber, encara que les lleis vulguin establir un punt de concreció.

Tot i l’anàlisi visual, això pot ser subjecte d’error en la dona, per-què l’ull i la mà de les llevadores i comares percep la virginitat, però pot fallar si la dona té en aquell moment la regla (sit corrupta). I què cal dir si es depilessin les barbes inferiors per semblar més joves... Per Enric de Segusio, no hi ha millor prova de la pubertat en la dona que haver donat a llum o, en ambdós sexes, tenir 25 anys (majoria d’edat); tota la resta són presumpcions. Per això les decretals parlen també d’edat de la discreció, entenent discreció com la prova fefaent d’haver arribat a la pubertat, i no d’haver simplement complert uns anys segons el calendari; això és una al·lusió a la decretal d’Alexandre III al bisbe de Gènova, en què es dóna la fórmula nisi malitia suppleat aetatem.31 Fórmula que segons l’Ostiense és més encertada a l’hora d’expressar la pubertat que el sistema de rigidesa legal dels 14 i 12 anys.

La segona forma de provar la pubertat és per l’edat de les per-sones, els 14 i 12 anys que permeten accedir al matrimoni segons les lleis. Encara que ell creu que la millor edat per a això són els 25 anys, car considera que els que es casen abans fan matrimonis precipitats. La tercera forma és la prova de maduresa sexual en les dones —enca-ra que no es tingui l’edat—, si hi ha hagut relacions carnals. El cinquè punt analitza com es verifica la prova de pubertat, i el resultat és que porta a conèixer si hi ha hagut consumació de l’acte sexual, car, si una dona menor de 12 anys l’ha tingut, no solament se la considera púber, sinó que el seu matrimoni està consumat i té tota la validesa precisa. Respecte a aquest punt, afegeix que, d’acord amb la decretal d’Alexandre III al bisbe de Norwich, si l’home deia que havia tingut relacions carnals amb la menor de 12 anys i aquesta ho negava, calia fer jurar a l’home allò que afirmava, fora que la prova de la virginitat de la dona fos clara i evident mitjançant l’examen físic. La prova de la maduresa sexual en l’home menor de 14 anys està a saber si ha tingut relacions carnals amb alguna dona, és a dir, si ha pogut tenir l’erecció necessària i ha sigut capaç de finalitzar el coit. Aquestes tres



formes de provar la pubertat tenen una diferent valoració social: la primera es considera vergonyosa, però s’admet en la provança de la virginitat, de la violació, de la frigidesa o de l’existència de malfor-macions que impedeixen la pràctica sexual; la segona s’admet com a causa de presumpció de dret i en dret; i el tercer tipus de prova és admès del tot, perquè no té cap fractura en els seus indicatius (Enric de Segusio, 1517: 350).

El sisè punt que planteja l’autor és per què es demana el jura-ment del marit en la demostració del matrimoni, tal com ho planteja la decretal esmentada en el punt anterior. Les causes que addueix giren entorn de la salvació de l’ànima, car, essent l’esposa impúber i incapaç legalment, ell té l’obligació d’aclarir les coses refermades en la veritat del que jura (Enric de Segusio, 1517: 350-351). El setè punt es trasllada als tipus d’esposalles que recauen en un impúber; s’esta-bleixen per etapes: des del naixement fins als 7 anys, no hi ha possi-bilitat d’esposalles; dels 7 als 14 o 12 anys, sempre són de futur i mai de present, i es prohibeix estrictament el matrimoni abans d’aquestes edats (Enric de Segusio, 1517: 351-353).

El vuitè punt contempla que les esposalles que són nul·les per manca de consentiment o per impediment d’edat no generen cap ti-pus de possible problema en la pública honestedat; perquè si la públi-ca honestedat es genera sobre la base del parentiu entre contraents, si no hi ha possibilitat de contracte, no es dóna la primera (Enric de Segusio, 1517: 354). El novè punt de les rúbriques de l’Ostiense trac-ta de la prohibició de contractar esposalles abans de l’edat permesa per la llei. En això manifesta que àdhuc el matrimoni és prohibit de contractar-lo abans de la pubertat, fora que hi hagi una causa justa, com el bé de la pau. Perquè quan és per establir la pau, pot ser admès, si hi ha el consentiment del bisbe. Tracta seguidament de la validesa d’esposalles contractades pels pares o pels fills; de la necessitat de consentiment de tots i de les diverses interpretacions que hi ha en això. Perquè les lleis eclesiàstiques donen prioritat al consentiment dels fills, i les lleis civils precisen el consentiment dels pares. Continua amb la possibilitat d’establir el matrimoni sobre la base de proximitat a la pubertat; i comenta les manifestacions de Guillem Naso, que diu que cal considerar la proximitat a la pubertat com l’espai de temps que va dels 8 als 15 dies abans del compliment de l’edat de 14 o 12 anys, encara que ell s’hi oposa sobre la base que la manera de provar és tenir constància de les relacions carnals (Enric de Segusio, 1517: 243).


El punt desè del treball analitza en quins termes s’ha de creure la dona sobre el matrimoni, és a dir, quan no hi ha sospites sobre ella. Després de donar voltes entorn del matrimoni, indica que només la integritat de la virginitat prova el que ella diu (Enric de Segusio, 1517: 244-245). L’onzè punt tracta dels drets dels contraents en edats dispars, això és, la unió de púber amb impúber i en allò que afecta aquesta unió, sobretot el púber; perquè en haver donat aquest el con-sentiment en plena possessió de facultats físiques i psíquiques, si vol desfer la unió està lligat a l’impúber fins que aquest arribi a l’edat legítima i consenti o no el matrimoni, fins i tot si els pares haguessin jurat aquell contracte. Això és semblant als clergues, que en arribar a l’edat núbil, sel’s demana si volen continuar amb els vots que feren (Enric de Segusio, 1517: 245).

La rúbrica dotzena es pregunta per què no es dóna permís a l’impúber per a contreure esposalles amb un altre, quan en arribar a la pubertat pot fer-ho; respon que és per una qüestió d’immaduresa, perquè al poc temps pot voler canviar i no pot fer-se broma amb les lleis i els cànons, alhora que és bo per frenar les passions juvenils, i hi ha temps fins a la nubilitat per deliberar, si li convé, la relació que li han marcat (Enric de Segusio, 1517: 244). El tretzè punt diu que, si no hi ha contradicció de l’impúber, es manté el matrimoni en arribar aquest a la pubertat. I manifesta que això pot fer-se per ratificació per paraules de present o bé per còpula carnal, sense afegir més dades (Enric de Segusió, 1517: 244). En la rúbrica número catorze, s’esta-bleix la fórmula jurídica i els passos necessaris per fer la demanda d’anul·lació de qui fou impúber. En primer terme, cal fer la reclama-ció davant del bisbe o d’algun oficial d’aquest enviat expressament; si no pot accedir-se al bisbe per llunyania, cal fer-la al prevere propi de la parròquia, i, a falta d’aquest, davant dels veïns. Però també, en lloc de reclamar-se de paraula, pot reclamar-se de fet, marxant de la casa de l’espòs o de l’esposa abans de la pubertat i no tornant-hi (Enric de Segusio, 1517: 244).

El punt número quinze contempla què passa si un púber esposat a un impúber no el vol esperar i estableix una nova unió matrimonial amb un altre púber. Llavors, tot i que el púber estava més obligat que l’impúber, preval la segona unió, encara que topa amb l’interdicte de l’Església, perquè llavors hi haurà còpula carnal (Enric de Segusio, 1517: 244). Els dos últims punts tracten de les donacions de filles, és a dir, quan un pare jura donar en matrimoni una filla sense especificar quina, de quina manera es deslliuren de la promesa i què passa si no-més en queda una; què passa si ha jurat donar una filla determinada


quan en té més i no pot obtenir-la per algun succés estrany: ¿has de donar-ne una altra? ¿té validesa aquest nou acord? Sobre tot això les resolucions són de sentit comú: quan no hi ha cap especificació de la filla que cal donar, el pare pot fer-ho amb la que cregui convenient; i si moren totes menys una, el pretendent pot quedar-se amb aquesta o renunciar-hi; en cas de renúncia, tothom queda lliure de jurament; en el segon cas, quan hi ha jurament de lliurar-ne una de determina-da, si aquesta no pot ser, no hi ha condicionament en les altres (Enric de Segusio, 1517: 244).

En els escrits de l’Ostiense, pot apreciar-se la percepció que es té en el segle XIII sobre la problemàtica dels infants acostats als ma-trimonis. El resum és que no agraden a la sensibilitat eclesiàstica baixmedieval les unions matrimonials conduïdes fora d’edat; i que àdhuc miren de reconduir aquelles tot just entrades a la pubertat. D’aquí la ingerència, contra el costum i la voluntat dels pares, que suposa la clarificació de les esposalles d’impúbers i el reconeixement de la llibertat d’escollir en el moment d’entrar a la pubertat. A això cal afegir la restricció total abans dels 8 anys i la superposició de la voluntat dels contraents sobre la dels pares en el matrimoni.

És evident que aquesta normalització va tenir els seus problemes en ser aplicada. Però després de la decretal de 1298 de Bonifaci VIII, no es torna a afegir, ni en les Clementines de 1317, ni en les Ex-travagants de Joan XXII de 1325, ni en les Comunes de 1525, cap més ordenament sobre esposalles o matrimoni de l’impúber. Això fa pensar que l’aplicació dels decrets és prou sòlida per no generar més consultes d’alt nivell; i plantejar-se la hipòtesi que devia presentar-se una forta reducció de l’ús de les criatures en els negocis matrimoni-als dels pares... almenys del que resulta, si no de les esposalles, sí del matrimoni infantil.

Els continuadors en la interpretació canònica, com Joan d’An–drea, Antoni de Butrio, el cardenal Francesc de Zabarella, Pere d’An-carano, Guido de Bayso i Hadrià Florentí en el segle XIV, i Nicolau Tudeschi conegut com el Panormità,32 Juan López o Joan Bosch en el segle XV, estableixen matisos en els decrets després d’ésser analit-zats per Ramon de Penyafort i l’Ostiense. Ens centrarem, però, en les parts que interessen a aquest treball i que se circumscriuen en dos

32. En la literatura canònica, Nicolau Tudeschi o Tedeschi, a més d’ésser esmentat en les referències com a Panormitanus, pel fet d’haver estat bisbe de Palerm, també se li aplica l’àlies de Abbas (o Abbatis en genitiu) per l’abadiat que tingué abans d’aquest càrrec.


punts: l’anàlisi dels autors sobre el concepte de “proper a la puber-tat” i la “permissivitat matrimonial per posar pau entre famílies”. En aquestes dues àrees d’estudi dels canonistes hi ha el punt de partida de la dispensa canònica que permetrà accedir als interessats al ple matrimoni de l’impúber.

Aquestes dues parcel·les sobre la Desponsatio Impuberum ens faran deixar de banda les esposalles, car les esposalles no són pròpi-ament l’objecte d’aquest estudi. Perquè, com ja hem vist, no són ple matrimoni: són només una promesa o un compromís entre famílies, que en el futur prendrà o no prendrà validesa, d’acord amb les cir-cumstàncies i el desig final dels contraents. La separació esposalles/matrimoni infantil sorgeix en el moment en què comencen a prendre cos les lleis canòniques sobre esposalles. I això és després del Decret de Gracià, de les Decretals de Gregori IX i de l’aparició de la —fins ara— més antiga dispensa matrimonial coneguda: l’esmentada entre la filla del rei de França i el fill del rei d’Anglaterra; en definitiva, quan les lleis dels pontífexs aconsegueixen fer llum en la Desponsatio del dret antic i separar, en termes de dret romà, esposalles i matrimoni, tot implantant una legislació que trenca amb les lleis germàniques, on no hi havia un punt clar d’inflexió entre el que era una desponsatio i un matrimoni.

Sobre la proximitat a la pubertat, hi ha diferents opinions. D’u-na banda, hem vist els escassos dies de marge que atorga Guillem Naso. D’altres, com Godofred de Trany, Bernat de Parma, Ricard de Mediavilla i Joan d’Andrea, són del parer que la demostració d’unió carnal estableix la garantia de pubertati proximus, si no es té l’edat. Innocenci IV i sant Bonaventura estableixen un espai de temps de 6 mesos abans de l’edat, sempre que hi hagi signes externs de pubertat. També és d’aquest parer el Panormità (Nicolau Tudeschi, 1531: 15), Antoni de Butrio (1532: 17), Pere d’Ancarano (1535: 14), el cardenal Zabarella (1512: VII) i la majoria de canonistes que analitzen aquest punt. Albert el Gran nega qualsevol temps predeterminat i es basa en dues condicions que cal observar en la persona: la sagacitas ingenii i la dispositio corporis (Dauvillier, 1933: 140-141). A les Glosses, Pupi-llus i infantiae, s’indica que els homes poden ser propers a la pubertat a partir dels 11 anys i mig i les dones a 10 anys i mig, però aquest cas és extrem (Schmalzgrueber, 1844: VIII, 233-234). Donades aquestes divergències i amb la capacitat de dispensar dels pontífexs, el resultat fou que en cada cas s’estudiava la capacitat dels contraents i la con-veniència, en conjunt, de la petició.


En termes semblants es troba el pro bono pacis. Tots els cano-nistes accepten com a vàlida i sense discussió la decretal atribuïda a Nicolau I; en la pràctica, només cal justificar aquesta pau necessària per precipitar el matrimoni infantil que és proper a la pubertat. Des del segle XIV, tots els tractadistes expliquen, amb unes o altres parau-les, que els impúbers no han de casar-se, si no és pel bé de la pau; que l’edat del matrimoni, no solament és cosa de les lleis canòniques, sinó també de les civils. I finalment, que el bé de la pau és una cau-sa inductiva del matrimoni i que els contraents no pequen per això. (Nicolau Tudeschi, 1531: 13; Joan d’Andrea, 1581: 25, etc.).

Fins al Concili de Trento (segle XVI), els criteris de proximitat a la pubertat queden resumits per Joan Brunelli, de la cúria de l’ar-quebisbe de Tolosa. Aquest canonista considera que la condició de proximitat a la nubilitat no és assumpte de les lleis, sinó de l’arbitri dels metges; i que —coincidint amb altres tractadistes— l’home als 10 anys i mig i la dona als 9 anys i mig ja no estan en la infància, sinó que comencen a presentar canvis remarcables (Tractatus, 1583: IX, 13). Des d’aquesta perspectiva, observem que tampoc no hi ha claredat de judici sobre la pubertat. Els legisladors estrictes tenen per inamovible l’edat legal; els que observen la naturalesa dels éssers humans individualitzats són més flexibles; i entremig hi ha diferents teories segons l’experiència sensible de cada autor i la tendència a emmarcar les edats en la llei o en la fisiologia.

4.4. El matrimoni infantil segons el pensament teològic de l’Església. Consideracions entorn de la impotència sexual de l’impúber

Hem pogut observar que, en segles anteriors, les autoritats eclesiàstiques consideraven el casament d’impúbers una aberració, un desordre del costum. Hem vist, àdhuc, que lleis civils, com el Codex Wisigotorum, pretenien mantenir un ordre d’edats en el mo-ment del casament. A continuació, s’han plantejat les disposicions del Concili guiat per sant Paulí, en què parla de fornicació i d’ànimes arruïnades per aquest tipus de casament. Hem vist també les amo-nestacions d’Iu de Chartres contra aquestes bodes, que topen, segons ell, contra l’esperit de les lleis. Hi ha, doncs, una multitud de referèn-cies sobre escrits de bisbes, monjos i la resta de clerecia docta, que establien l’edat mínima d’entrar en matrimoni a partir de la puber-tat legal. Hem constatat la poca influència que tenien les disposi-cions eclesiàstiques quan s’enfrontaven al costum. La voluntat dels pares de família estava per sobre la llei canònica. Com més alta era


la categoria social de la família, menys cas podia fer-se d’aquestes disposicions. Hem vist també que en els segles XI-XII es planteja un canvi: l’Església aconsegueix començar a fer valdre les seves raons. A poc a poc va llimant i donant forma, no solament a un codi le-gal, sinó que aconsegueix fer-lo complir. Per fi s’arriba al Concili de Trento: un cop d’ull a les causes ètiques i morals que abonen el matrimoni infantil en aquests segles ens en donarà una major rique-sa comprensiva.

Sant Bonaventura, teòleg escolàstic franciscà del segle XIII, ob-serva que el matrimoni s’inicia per la promesa, es ratifica pel con-tracte i es consuma per la còpula carnal, amb tres resultats sobre els individus: l’exercici de la fidelitat, els fills i el sagrament. Alhora, hi ha dotze impediments que impossibiliten d’establir-lo: l’error, la condi-ció, els vots eclesiàstics, el parentiu, el crim, la disparitat de cultes, la violència, l’ordre sagrat, el vincle, l’honestedat, l’afinitat i la impotèn-cia (Bonaventura, 1968: I, 416-417). No contempla, però, l’edat, com ho fan Ramon de Penyafort o Alexandre d’Hales (Hales, 1957: IV, 540). La causa està en el fet que l’impediment d’edat per casar-se apa-reix inclosa en el concepte d’impotència en la majoria d’escriptors. La manca d’edat va lligada a l’impotència sexual que des de la legis-lació romana era una possible causa de divorci (Dalla, 1978: 229 i s.). Com que l’impúber es presumia impotent temporal, se l’igualava en aquest període de temps al boig o furiós, perquè no gaudia de lliure arbitri. Aquesta classificació apareix per primer cop de manera clara en el tractat del matrimoni de la Summa Theologica de sant Tomàs d’Aquino (Tomàs d’Aquino, 1956: XV, 464). Dins del mateix tractat, també es planteja si la impotència per realitzar el coit no impedeix el matrimoni de l’adult, fora que sigui perpètua i ignorada. La manca d’edat ni és perpètua ni ignorada, i doncs no impossibilita el matri-moni. Però com que el matrimoni s’estipula en forma de contracte i aquest ha d’establir-se segons la llei positiva, cal subjectar-se al dret. Amb la salvetat que els que contractaren abans de l’edat haguessin ratificat la capacitat física mitjançant la còpula carnal, i en aquet cas el seu matrimoni seria indissoluble (Tomàs d’Aquino, 1956: XV, 463-464). Manifesta que les edats de la pubertat indicades per Aristòtil, afegides al discerniment, són les que poden donar de manera deguda el consentiment matrimonial que ha de durar per sempre (Tomàs d’Aquino, 1956: XV, 464).

Aquesta manifestació és paral·lela a la de sant Albert, esmenta-da més amunt, i es justifica perquè el desenvolupament de la puber-tat física, tot i aparèixer sobre els 14 i 12 anys, segons els seus estu-


dis fisiològics, queda en mans de la mateixa naturalesa (Sant Albert, 1651: VI, 283-286).

Finalment, les edats ideals del matrimoni se situen, el segle XV i en l’obra d’Eiximenis, en els mínims de 22 i 18 anys, perquè, d’acord amb la doctrina d’Aristòtil, fins aquestes edats el cos creix i es desen-volupa i la progènie que tenen de molt joves pot patir diversos mals: debilitat física i d’enteniment, excessiva ardència de les dones que co-mencen a practicar el coit massa joves, mort prematura de les joves per causa de part, i destrucció de la fortalesa i complexió dels homes joves que mantenen relacions sexuals (Eiximenis 1986: 534).

Pot afirmar-se, de tot això, que l’Església, partint de principis fisiològics aristotèlics, manté també i estableix canònicament una edat mínima del casament extreta del dret romà, amb una àmplia rigidesa, que pot ser objecte de revisió en determinats casos en què se sol·licita la dispensa. En realitat, des de la civilització romana, hi ha dues maneres d’entendre l’edat matrimonial: una parteix del des-envolupament fisiològic i l’altra de l’edat legal. És la idea subjacent en el text esmentat de Plutarc i que ha estat referida en l’apartat del matrimoni infantil a Roma. Podríem dir que un element és d’origen grec i l’altre romà: el primer es troba assentat sobre escrits com les Lleis de Plató, que permeten el matrimoni només a partir dels 25 anys de l’home i els 16 o 20 de la dona (Plató, 1968: VI, 722d i VI, 785b). La Història dels Animals d’Aristòtil estableix que les relacions sexuals prematures donen més dones que homes i, per tant, no són bones per a la societat (Aristòtil, Història dels Animals VII, 582a, 15-30) i la fixació ideal, del mateix autor, del moment per al matrimoni situat a partir dels 18 anys de la dona i els 37 de l’home (Aristòtil, Politica, VIII, 19, 6). O, per acabar, els 30 anys que havien de tenir els lacede-monis per poder-se casar, segons Xenofont (1973: pròleg, I-II i XVIII-XXV). De la Grècia antiga sorgeix un criteri matrimonial diversificat per a ambdós sexes: la dona, arribada al ple desenvolupament físic uns anys després d’entrar a la pubertat, pot reproduir-se perquè fi-siològicament està a punt. L’home, tot i estar a punt entre els 20 i els 25 anys, ha de completar una part del seu servei militar, que finalitza entre els 50 i els 60 anys. I fins els trenta no se li reconeix capacitat d’entrar als càrrecs públics, ni al matrimoni.

A Roma, si bé sembla que en l’antiga monarquia el negoci matri-monial es regia per la tradició grega, després varia al llarg del temps i es precipita a partir de dos fets: la comentada associació de la pu-bertat real amb la física i la llei de l’any 191 aC, que declara menors


—minores— els que no tenien els 25 anys. La causa d’aquesta llei, que estableix la majoria i minoria d’edat, fou el gran nombre d’orfes que calia protegir després de la segona Guerra Púnica, com també per frenar la gran quantitat de carreres militars desenvolupades precoç-ment en la guerra i que volien ser traslladades a les activitats políti-ques. El Senat, per aturar això, va establir que per tal d’accedir a les magistratures calia haver complert 10 anys de serveis en l’orde eqües-tre, la cavalleria romana. Com que el patriciat romà accedia a aquest servei als 17 anys, la majoria d’edat va quedar fixada als 27 (Llobet, 1997: 27-29). En aquesta edat, es passava de l’adolescència a l’estat d’adult. Poc temps després, per un predomini de la legislació civil so-bre la militar, van rebaixar-se a 25 anys (Neraudau, 1984, 25-27).

L’espai de temps de l’adolescència, considerat fisiològicament d’immaduresa, no va impedir, com ho demostren les lleis, que s’esta-blissin noces a partir dels primers símptomes de pubertat, o que en la impubertat es contractessin esposalles. Per què això? Tot sembla indicar que els interessos de família en les nuptiae marcaren unes pautes que van acostar l’edat del casament a la pubertat, per una necessitat d’assegurar la pervivència de les famílies i dels patrimonis en mans d’hereus en èpoques d’incidències socials com guerra, mor-taldat, escassedat alimentària; o, simplement, per assegurar aliances o interessos de les cases, les quals podien perdre’s si no se segellaven contractualment.

Aquests costums matrimonials se situen en un segment de vida caracteritzat pels canvis fisiològics: un en l’aparició dels símptomes de plena sexualitat, i l’altre en la culminació del desenvolupament anatòmic, addicionant a aquest últim la plena capacitat mental. La culminació del desenvolupament anatòmic era l’ideal per al matri-moni, l’aparició dels símptomes sexuals foren el mínim exigible. L’Església, a partir de la recuperació del dret romà, jugarà de manera generalitzada amb aquest arc de possibilitats dins l’òptica canònica i teològica. El matrimoni sota mínims, el dels impúbers, quedarà com una marginalitat, com un cas que cal tractar a part.

Des de la caiguda de Roma fins al segle XII, els costums germà-nics havien manifestat una tendència a la baixa de les edats matri-monials, segons conveniències familiars. Probablement, perquè les aliances eren urgents i la precarietat de la vida, extrema. L’Església que sorgeix de la baixa edat mitjana vol restablir un ordre social, un model de conducta per al matrimoni. Això és el que comuniquen: sant Bonaventura, amb els efectes del matrimoni, que són la fidelitat,


els fills i el sagrament; sant Tomàs d’Aquino que parla de llei natu-ral, o Eiximenis quan manifesta raons físiques o psíquiques contra els casaments a curta edat, i quan basa els seus principis en l’enci-clopedisme aristòtèlic, d’on poua molt el coneixement científic i ètic medieval.

4.5. De la dispensa eclesiàstica: teoria i funcionament fins al Concili de Trento

Hem vist que amb l’aparició de les Decretals de Gregori IX l’Es-glésia té un sistema legal centralitzat. Hem vist també que abans d’això la legalitat canònica sorgia dels mateixos bisbats, dels concilis provincials o de les consultes a autoritats eclesiàstiques de reconegu-da erudició. De tal manera que aquells casos o reconvencions contra el matrimoni infantil eren un afer incontrolat o de difícil aplicació, cosa que feia extensible a totes les altres prohibicions matrimonials, com fa palès Marc Aurell sobre els matrimonis en els comtats cata-lans i a la resta de l’Europa feudal. Cap a l’any 1000, les pràctiques matrimonials estan lluny de respectar el model de matrimoni cristià (Aurell, 1998: 203). La causa rau en el fet que els bisbes estan sota el patronat dels senyors. Els posen ells i són de la seva família, fins al punt de crear-se, amb el temps i durant segles, una clerogàmia bar-rejada amb la simonia, que té tendència a servir en primer terme els interessos d’aliances i assumptes dels seus (Aurell, 1998: 39).

La reforma gregoriana fou el primer pas per al canvi, el Con-cili de Trento, el punt final en el qual va quedar controlat el matri-moni per l’Església de manera clara i concreta. A partir del segle XI, el creixement teològic d’una elit intel·lectual, l’expansió d’escoles i universitats i la consolidació de la xarxa parroquial tot just acaba-da, són els punts de força i la corretja de transmissió cap als fidels dels models de comportament. Hi ha, però, un llarg conflicte entre les dinasties principesques i el papat, que ja no dóna per bons els arranjaments fets amb l’episcopat local, un conflicte solucionat amb les armes de l’excomunió i la condemnació (Aurell, 1998: 203). Dins aquest context cal situar les primeres dispenses de matrimoni, entre elles les que fan referència a l’edat, i en concret l’esmentada anterior-ment entre els regnes d’Anglaterra i França.

La dispensa, en un sentit canònic, es coneix com l’acte pel qual el legislador permet a algú l’incompliment d’una llei a causa de cir-cumstàncies particulars. L’acte de dispensar és antic en l’Església. Hi ha actes reconeguts des del segle V, i fins a la formació del dret centra-


litzat la majoria de les que es donaven eren exempcions a favor d’un particular sobre un fet ja consumat, habitualment de matrimoni. Aquesta dispensa del fet consumat es troba en el punt de confluència entre el costum i la necessitat d’acostar-se a l’Església per a validar totes les àrees dels matrimonis (Villien, 1911: IV, 1431 i s.). Un exem-ple d’això es troba entre les 93 dispenses de noces que es conserven a l’Arxiu Diocesà de Girona en època tardana, entre l’any 1344 i el 1500. En aquestes dispenses és dóna permís i es ratifica el casament de dues parelles ja casades, una que espera un fill i tres raptes:33 totes autoritzades per la Penitencieria Apostòlica.

Gracià va posar les bases legislatives sobre la capacitat única de dispensar del Papa, des del moment que manifesta que aquest té la plena jurisdicció legislativa de l’Església (Naz 1949: IV, 1287). Aquest punt no havia impedit abans i després, al llarg de segles, que els bis-bes dispensessin en virtut de les funcions d’administradors de cada diòcesi, de tal manera que, a la fi del segle XV, Àngelo de Clavasio diu que és admès que els bisbes dispensin per tots els crims menys greus que l’adulteri (Villien, 1911: IV, 1435). Però des d’abans Roma ja con-trolava una bona part d’aquestes actuacions, com es pot veure en el cas de Girona, en què des de 1344 ja reben les dispenses trameses pel cardenal penitencier i l’any 1439 pel Concili de Basilea.34 A poc a poc, els bisbes traspassaren la càrrega al Vaticà i en el Concili de Trento s’assentaren les bases definitives per donar una forma jurídica a la teoria de les dispenses. Així, el nombre de dispenses va quedar forta-ment reduït a casos concrets (Villien, 1911: IV, 1438 i s.).

En el cas precís de les dispenses per edat, aquestes només es concedirien en els exemples esmentats de proximitat a la pubertat, que els impúbers tinguessin una precocitat provada per metges i lle-vadores, o bé en aquells assumptes en què calgués posar pau amb ur-gència, sempre donades des de la potestat del Papa i perdent els bisbes aquesta facultat. Després de Trento s’estableix que, per subscriure la petició, calen uns altres aspectes: l’exploració física dels peticionaris impúbers i l’exploració de llur voluntat (Corrado, 1680: 84-85). Sobre aquestes dues bases que pretenen esbrinar la capacitat fisiològica i

33. Índex de Processos Medievals. Processos d’Execució de Dispenses. Arxiu Diocesà de Girona. Còpia mecanografiada.

34. El concili de Basilea va actuar contra el papa Eugeni IV fins arribar a proclamar-lo herètic. En la mateixa reunió fou anomenat papa Fèlix V i l’anteriorment esmentat abat benedictí Nicolau Tudeschi, el Panormità, considerat en el seu temps com a lucerna iuris, en fou representant davant el conclave d’Alfons el Magnànim, rei d’Aragó. Agraeixo aquesta referència al senyor Ramon Vidal.


mental de l’impúber, s’establiran les autoritzacions apostòliques que donaran peu al casament. El mecanisme burocràtic i el contingut documental sortiran exposats a la segona part d’aquest treball sobre casos concrets. A part del contingut documental de la dispensa entre el fill del rei Enric II d’Anglaterra i Lluís VII, els casos trobats fins al segle XVII que surten en aquest estudi són basats en processos d’anul-lació matrimonial o de divorci. Només queden reflectits, doncs, els problemes de les parelles que trencaren les seves relacions, sense que hàgim pogut accedir als protocols de sol·licitud i concessió.

4.6. Les lleis civils després de Gracià i les edats per casar-se

Els codis legislatius de la societat civil europea posteriors a Gra-cià es fan ressò de les lleis canòniques sobre matrimoni. La recupe-ració del dret romà es trasllada als codis nacionals fins al segle XIV, per raó de la influència eclesiàstica damunt la resta de la societat. Els juristes formats a les universitats reben ensenyances en ambdós drets i els doctors del segle XVI signen afegint al seu nom les inicials UID, utriusque iuris doctor, o sigui, “doctor en ambdós drets”, civil i canònic. Aquesta notícia, aparentment sense importància, indica que des del segle XII fins al segle XVI hi ha un canvi jurídic en el món euro-peu. El ressorgiment econòmic i social iniciat a la baixa edat mitjana recupera el dret romà com un dret més àgil, més progressista i adap-tat a les necessitats socials, i s’assoleix la definitiva existència de dos drets: un que sorgeix de la teologia i l’altre de l’autoritat civil.

Dins aquest context és convenient de donar-hi un lleuger cop d’ull per constatar que les edats de casament en el continent europeu queden fixades segons les disposicions romanes. A Polònia, el Ius Terrestre i els Estatuts de Casimir el Gran, del segle XIV, assenyalen l’annus discretionis, o aetas legitima per obtenir la plenitud de drets personals i reals (Lesinski, 1958: 36-37).

Andrea Tiraquelli, de la cúria reial de París a la fi del segle XV i principi del XVI, comentant els costums matrimonials del Poitou, s’embranca en una llarga dissertació per analitzar la Sexta Lex Con-nubialis, que tracta de les edats per casar-se, situades en aquella regió francesa sobre els 26 anys de l’home i els 18 de la dona. Això no li impedeix d’esmentar que, segons la llei canònica, poden formar-se matrimonis en arribar la pubertat dels contraents. A partir d’aquí analitza una bona part de les concrecions d’edat: des de Plató, pas-sant per Aristòtil, les manifestacions de Plutarc, Xenofont, els epigra-mes grecs de Leònides, sant Pau, sant Jeroni, sant Gregori, etc., la


majoria dels quals han aparegut en aquest treball (Tiraquelli, 1616: 115-119).

Les Partidas d’Alfons X el Savi són una clara i ràpida transmis-sió de les lleis canòniques a les civils. Les esposalles, la pubertat i el consentiment dels contraents són descrits amb amplitud a través de la Partida IV, L.6, títols I i II (López, 1844: 907 i s. i Rubio, 1991: 578). Les poques disposicions sinodals dels regnes de Castella i Lleó sobre l’impediment d’edat, que sembla que no constitueixen cap problema per a l’observança en els casaments, es redueixen a dues notícies: una en el Sínode de Segòvia de 1325 i una altra en el d’Ourense de 1543, sobre la pubertat com a edat del matrimoni; finalment, una de Burgos de 1498, sobre edat mínima per a la celebració d’esposalles perquè “andando por las montañas avemos visto escandalos sobre aver desposado niños menores de seys años...” (Aznar, 1989: 71-73).

Dintre aquesta absorció del dret civil també podem incloure les dades aportades per les lleis i costums d’Anglaterra, recollides per Bracton el segle XIII, que anoten acuradament com es prova l’edat per casar-se, d’acord amb la presumpció del desenvolupament físic per l’aparença del cos i quan aquesta aparença és dubtosa; és a dir, com pot esbrinar-se la pubertat dels individus a partir de la qual poden casar-se (Thorne, 1977: IV, 320).

Si analitzéssim altres codis legals europeus trobaríem l’accep-tació de l’edat mínima per a casar-se situada en la pubertat, així com un traspàs de la problemàtica dels impediments canònics en mans de les autoritats eclesiàstiques. I és que, a partir del segle XII, amb el De-cret de Gracià, els concilis lateranenses i les Decretals de Gregori IX, el model de matrimoni cristià passa totalment a l’Església. Les lleis civils de cada país reflecteixen els models canònics i legislen només en l’àrea dels aspectes econòmics dotals, d’arres o de la intervenció dels pares i de la salvaguarda del seu consentiment al matrimoni. En aquests segles, l’Església prendrà sota la seva tutela l’aspecte sa-cramental del matrimoni i l’Estat, els aspectes contractuals, amb la preponderància que la majoria d’afers matrimonials passaran a la jurisdicció de les cúries eclesiàstiques en detriment de les civils.

Des d’aquesta perspectiva, les lleis civils preferiran el matrimo-ni del baró entorn dels 25 anys, en la majoria d’edat romana, i el de la dona, als 20 anys. Les lleis canòniques també preferiran això en la pràctica, però mantindran l’entrada a la pubertat com un punt mí-nim de partida per formar parella. En resum, les lleis civils prioritza-ran el ple desenvolupament anatòmic, lligat a l’entrada en la plenitud


mental a l’hora de casar-se, i les lleis de l’Església ho permetran des de l’inici dels primers símptomes de l’adolescència; tant les unes com les altres estaran en l’arc que s’obre entre l’inici i el final de l’adoles-cència, ambdues estaran en els marges establerts pel dret romà i dins d’aquest espai les conveniències de cada moment familiar establiran la gran majoria de les bodes dels seus fills a benefici de les parts.

4.7. Pubertat i impubertat segons la fisiologia i la medicina fins al segle XVI

En tot el període que es perllonga fins entrat el segle XVII, els aspectes fisiològics es plantegen amb la perspectiva dels metges, fi-lòsofs i escriptors grecs i romans. Hipòcrates, Aristòtil, Galè, Cels, Plini, etc., transcriuen uns raonaments empírics que la posteritat mantingué inamovibles, car no es recercava més enllà de les causes que produïen els fenòmens. Els temps no demanaven tampoc gran cosa més, i per això no sorgien teories, hipòtesis i respostes sobre aquesta matèria.

Tothom sabia que la pubertat és un fenomen que apareix en la vida dels éssers humans i que els permet ser capaços de reproduir-se. També sabia tothom que —en contra del que deien les lleis— la pu-bertat no apareixia de cop i volta el dia del dotzè o catorzè aniversari de les noies o dels nois; que aquell dia no baixava una mena de raig fecundador a partir del qual ja es gaudia de la condició reproductora i de la capacitat mental i física per esdevenir cap de família. Els en-tesos en medicina reconeixien els fenòmens observant la naturalesa, però s’havien acomodat a la lògica plantejada pel coneixement clàs-sic. Consideraven que hi havia un període en què cada nen o nena es-devenia home o dona segons un creixement i desenvolupament físic que comportava un canvi. La relació causa/efecte era clara: hi havia canvis de veu, desenvolupament de glàndules mamàries, aparicions de pèl, arrodoniment o afuament dels cossos, etc. I en un moment determinat hi havia emissions de fluixos sanguinis o espermàtics, i era entorn d’aquest moment que s’havia comprovat la capacitat re-productora d’homes i dones.

La cadència d’aparicions menstruals s’havia relacionat amb di-ferents teories. En primer lloc, des d’Aristòtil, amb la influència de la lluna, per una raó de coincidència entre el cicle del satèl·lit i el perío-de d’aparició de la regla. No es va qüestionar mai si això era així, totes les dones haurien de tenir la regla el mateix dia. La teoria de la lluna encara avui té adeptes entre molta gent. La segona teoria parlava de


l’existència d’un ferment en la matriu de la dona, en virtut del qual en determinats moments tenia lloc un fluix de sang; l’existència d’aquest ferment lligava amb la relació menstruació/fecunditat, i donava peu a l’explicació de la concepció a través de la fermentació del semen masculí dins de la matriu; o sigui, que aquest ferment feia desenvo-lupar d’alguna manera el semen dipositat en la matriu per crear un nou ésser, que tindria les virtuts que li aportés l’esperma masculí; car aquest, en formar-se en el cervell de l’home, transmetria les seves qualitats a la nova vida. El gran defensor d’aquesta teoria, tot i haver-se anat formant des d’Hipòcrates, fou Paracels, el segle XVI, una teoria que va mantenir-se fins al segle XVIII. Finalment, les obres de Galè havien transmès que la menstruació és una plètora o excés de sang, que calia eliminar periòdicament i que coincidia amb l’edat fecunda de la dona (Llobet, 1997: 74).

Pel que fa a la formació de l’esperma masculí dipositari de la qua-litat reproductora, sostenia que l’home era transmissor i la dona res més que una mena de fàbrica o alambí on es gestava la nova vida. El fetus es formava per la sang de la mare, el semen masculí actuava d’implantador de qualitats morals sense les quals no podia haver-hi vida. Aquesta manera de pensar es comença a trencar en el segle XIII, en què Averrois i sant Albert Magne pensen que la concepció, en l’as-pecte fisiològic, resulta de la suma de la sang de la mare, quant a la qualitat material, i la de la sang del pare, quant a la forma, a través de l’esperma (Albert el Gran: 1703, 19).

Les etapes de la vida, atenent a metges com Arnau de Vilanova (segles XIII-XIV), tenen també una forma diferent de plantejar-se. Se-gons el seu Speculum Introductionum Medicinalium, només hi ha quatre períodes de la vida: adolescentia, iuventus, senectus i senium. Aquesta divisió apareix en considerar que l’adolescència és el període en què els membres del cos creixen i que finalitza cap als 25 anys de l’individu. Després apareix la joventut, que es caracteritza perquè el cos ha deixat de créixer i es desenvolupa al màxim la força, i s’em-marca entre 25 i 40 anys. Apareix seguidament la senectut, moment en què es manifesten els defectes del cos i de la força, i finalitza vers els 80 anys. Després ve la decrepitud, amb els membres arrugats, escasseja la salut i la força fins a l’arribada de la mort (Arnau de Vilanova, 1585: 27b-28d). En l’obra De Considerationibus operis Me-dicinae, divideix l’adolescència en 4 etapes: lactància i dentició entre el naixement i els 7 anys; la puerícia dels set fins a la pubertat, que situa segons el mètode legal en els 12 i 14 anys, en què es transformen els humors interns del cos fins arribar a les secrecions que donen vida


als òrgans de la passió; finalment, la pubertat, que acaba als 25 anys (Arnau de Vilanova, 1585: 867e).

En realitat, ni la fisiologia ni la medicina, ni cap disciplina, no qüestionen la capacitat reproductora entorn dels 14 i 12 anys en ambdós sexes, perquè és un fet inqüestionable que depèn de cada individu. Només l’ètica social veu cada vegada amb més mals ulls els matrimonis en la impubertat o de púbers recents. Com que és l’Esglé-sia qui crea, condueix i modela aquesta ètica, és ella qui introdueix una nova sensibilitat en les edats de casar-se i en el matrimoni en general. Aquesta ètica té un fonament més fisiològic que moral; car la teologia reconeixia que la capacitat de discerniment entre el bé i el mal apareixia cap als 7 anys; a partir d’aquesta edat es coneixia què era pecat i el fet que es podia pecar mortalment. D’aquí sorgien una sèrie de possibilitats i obligacions per al nen i la nena: l’obligació d’anar a missa i fer dejuni de carn els dies obligats, de poder ser de-signat padrí de bateig o de confirmació; dintre la clerecia, de rebre la primera tonsura i els tres ordes menors, de ser beneficiat o d’obtenir pensions d’aquests beneficis (Ferraris, 1795: I, 71-75). En certa ma-nera, es reconeixia als infants de l’edat mitjana una capacitat intel-lectual i moral superior a la que se’ls reconeix avui, i que els feia aptes per contreure matrimoni.

Els arguments contra el matrimoni infantil tenen, doncs, un punt de partida ja expressat, en la fisiologia aristotèlica, de dificul-tats en el part de les dones massa joves i en les formes imperfectes i cossos petits de llurs fills (Arist.: Politica VII, 16, 6-7). Sobre això es construïen els altres arguments i la sensibilitat social, als quals s’afegeixen: la manca d’experiència, la immaduresa intel·lectual, els possibles problemes sobre la moral i tots els que avui es consideren d’ordre psíquic.

5. EL DRET NOVÍSSIM: DES DEL CONCILI DE TRENTO FINS A LA PUBLICACIÓ DEL CODI DE DRET CANÒNIC DE 1917 I L’ACTUALITAT

Aquesta etapa és l’última de la divisió juridicofisiològica a la qual estem abocats. S’hi concreta una nova sensibilitat sobre el ca-sament de criatures i es caracteritza per la consolidació del model matrimonial eclesiàstic. El model s’imposa en la cultura occidental i es clava com una falca que pressiona damunt la voluntat de les fa-mílies, introduint un eix del matrimoni entorn de les disposicions teològiques i canòniques que trenca amb el lliure arbitri dels futurs cònjuges i llurs famílies. Un cop imposat aquest eix, el matrimoni


es concreta com un sagrament de l’Església, la qual farà valdre la seva autoritat per reconduir definitivament vers un ordre l’àrea de les esposalles i els matrimonis dels infants. Les esposalles tindran ara una validesa parcial, en tant que, quan una de les parts no vul-gui fer el pas del matrimoni, aquelles seran anul·lades pels tribunals eclesiàstics. Només planarà damunt d’ells la voluntat dels contraents. D’altra banda, el matrimoni infantil es complicarà amb l’obtenció de dispenses, tant en la comprovació de la pubertat abans de l’edat legal, com en les raons de pau entre famílies. El segle XVIII, s’imposaran unes comprovacions sobre la maduresa intel·lectual dels infants. Ob-servarem posteriorment que el dret canònic final canviarà les edats per casar-se i les retardarà als 16 i als 14 anys dels nois i de les noies, respectivament.

D’altra banda, els canvis socials, les noves idees del Renaixe-ment i la Il·lustració, l’augment de l’educació esmentats per Aries (1987), el fet d’un enriquiment general i d’una millora sanitària, que es produiran lentament, faran que desaparegui la urgència d’establir aliances entre famílies. I a la fi del segle XIX i en el segle XX, els ca-sos de matrimoni infantil perdran la manipulació paterna per raons econòmiques, i reapareixeran, en els pocs exemples que hi ha, com a cobertura de les formes socials per raó d’embaràs prematur. El ma-trimoni infantil, entrat ara a l’etapa més rica en documentació, es veurà alhora reduït a casos anecdòtics.

Per descriure aquesta etapa dividirem el capítol de manera sem-blant als anteriors: en primer lloc, analitzarem de manera general els resultats del matrimoni segons el Concili de Trento, com també les directrius adreçades als impúbers. En segon lloc, comentarem la reforma de la cúria romana, quines dependències administratives passaren a analitzar i dirimir els casaments; en particular, mirarem l’edat permesa per llei. En tercer lloc, junt amb la burocràcia vati-cana, analitzarem les opinions dels tractadistes canònics moderns sobre l’afer que ens ocupa, amb l’afegitó de les noves ordres del papat per als casos de matrimoni infantil. El quart lloc s’omplirà amb les referències canòniques i legals del cristianisme no catòlic i d’Estats que no participaren a Trento. En cinquè lloc, obrirem un apartat cro-nològic sobre el concepte d’edat entre els segles XVI i el XX per expli-car la percepció de la pubertat i de la impubertat segons diverses disciplines: la medicina i els seus avenços en l’estudi de l’anatomia, l’obstetrícia i la ginecologia, la medicina legal, la psicologia, el dret civil, etc.


5.1. El Concili de Trento, les tensions per la reforma del matrimoni i els efectes sobre el matrimoni infantil

El Concili de Trento i els seus decrets en la parcel·la matrimo-nial ens interessen, tot i que no afecten l’aspecte canònic del matri-moni infantil. D’una banda, s’aconsegueix declarar com a dogma de l’Església que el matrimoni és un sagrament abans que un contracte i, de l’altra, es discuteixen sobretot els casos del matrimoni clandestí i el divorci en cas d’adulteri (Jedin, 1975: III, 217 i s.). El matrimoni clandestí no gaudia del consentiment dels pares i era l’antítesi del matrimoni infantil, que anava sempre lligat a l’interès i el consen-timent d’aquells. Per tant, res no va decretar-se en contra d’aquests. Allò que podia haver afectat més el matrimoni dels impúbers era la lluita contra els abusos respecte de la celebració del matrimoni.

La llista d’aquests abusos fou reunida per la Diputació per la re-forma del matrimoni, que va actuar a l’etapa del concili celebrada a Bolonya entre 1547 i 1548 (Jedin, 1975: III, 240-41). El compendi d’abusos en la cristiandat catòlica a l’hora de celebrar el matrimoni era ample: des del desheretament als menors d’edat que es casaven, fins a les filles tancades en convents pel fet de no pagar el dot, passant per l’excessiva durada dels processos matrimonials, el fet de negar la benedicció als que s’havien unit abans del matrimoni, les dispen-ses als pobres, la lluita contra la difamació que queia sobre les vídues casades de nou, els balls dintre les esglésies en ocasió de la boda, etc., i tota la lluita contra els costums locals o regionals sobre el ritual matrimonial. De tot això, va sorgir la dificultat de fer desaparèixer aquells abusos i la inutilitat de fer-ho mitjançant prohibicions. De manera que va arribar-se a la conclusió que el millor mètode fóra l’aplicació d’interdiccions i admonicions canòniques publicades des de la trona directament als implicats (Jedin, 1975: III, 242-243). Les deliberacions d’aquesta etapa bolonyesa del Concili no tingueren un resultat clar, perquè només s’hi va debatre, sense arribar a definir ni a decretar. Això va quedar per a l’etapa final en què fou aprovat el De-cret Tametsi a la sessió XIV del dia 11 de novembre de 1563 (Jedin, 1981: IV, 2, 242).

La prohibició fou clara per a casos com el matrimoni clandestí; per lluitar-hi, s’establiren les proclames a fer tres dies festius abans del dia del casament, per si hi havia cap impediment conegut per al-gun dels futurs cònjuges o per altres familiars o veïns, com també la intervenció obligatòria en la cerimònia del capellà i dels testimonis. Que el matrimoni infantil entrés en l’àmbit dels abusos matrimoni-


als, és força improbable; ara bé, l’admonició com a tàctica dissuasiva, vista la seva efectivitat, va ser atribuïda a les recomanacions generals sobre les conveniències socials. La inclinació envers les parròquies de les admonicions o recomanacions pot observar-se en el nombre de publicacions de Manuals de confessors i de Pràctica dels sacerdots, i a propòsit de la literatura sorgida del catecisme de 1566.35 Amb aques-ta perspectiva d’aparició tardana, la recomanació que apareix fins en alguns tractats de dret canònic, és la recomanació als capellans que intercedeixin entre les parts perquè no s’arribi a plantejar casos de matrimonis anòmals, com fora d’edat, amb graus de parentiu, etc.

En realitat, a partir del Decret Tametsi de reforma del matrimo-ni, després de Trento, el casament queda normalitzat en el món catò-lic: té una mecànica uniforme i una normativa sense gaires fractures. Aquesta és la suma dels decrets de papes i concilis anteriors, afegits a la Doctrina de Sacramento Matrimonii i al Decretum de Reformatione Matrimonii, aprovats a la sessió sinodal XIV.36 Cal afegir això a l’efec-te global de la Contrareforma, que situa els fidels de l’Església catò-lica lluny de la comoditat i distensió en la pràctica religiosa tinguda fins aleshores. Després de Trento, tal com va passar posteriorment a la Reforma luterana, va abandonar-se una religió dissoluta, perduda en la simonia i en la distensió, i es va passar a una religió meticulosa-ment ordenada. De manera que, tant en el sector protestant com en el catòlic, sorgeix una tendència extenuadora, i això sí que afecta el matrimoni infantil, car en una religió tensa i legalista com va quedar establerta el segle XVI, va tornar-se a l’ordre fonamentat per a l’edat del casament i van reduir-se més les dispenses. Això no és més que

35. Exemples d’aquesta literatura poden trobar-se en les obres següents entre els segles XVI i XVIII (n’esmentem quatre dins una xifra aclaparadora): Martín de Azpilcueta (1555): Manual de Confesores y penitentes... Saragossa, Pedro Bernuz; Benito Remigio Noydens (1697): Promptuario moral de questiones practicas..., Barcelona, Impremta de Ioseph Casarachs; i del mateix autor (1699): Practica de Curas y Confessores y doctrina para penitentes... Barcelona, Anton Lacavalleria; Antonio Arbiol (1714): La familia regulada con doctrina de las Sagradas Escrituras... Barcelona, Joseph Teixidor Impressor. Tots dediquen pàgines a la conducta social i moral dels fidels, i pretenen explicar els cànons conciliars de manera que van uniformant una praxi comuna segons els decrets tridentins.

36. El capítol I del Decretum de Reformatione Matrimonii o Decret Tametsi tracta de la forma de celebrar el matrimoni; el capítol II tracta de la cognació espiritual; el tercer capítol precisa els qui queden afectats per la pública honestedat; el capítol IV contempla l’afinitat, els graus de parentiu i la seva dispensa; el capítol VI analitza els raptes; el VII, els bígams; el VIII, el concubinatge i les seves penes; el capítol IX parla de les interdiccions contra els qui coarten la llibertat matrimonial; finalment, el capítol X parla de les prohibicions matrimonials en èpoques determinades de l’any (Baldassinio, 1771: 265-285).


la victòria de l’ordre canònic davant la voluntat de pares i famili-ars quant al matrimoni, i la tendència posterior a la superposició de l’aspecte sacramental del matrimoni sobre la part contractual, de tal manera que l’Església controlarà la unió dels cònjuges a través del capellà.

5.2. La reforma de la cúria romana i el sorgiment de la burocràcia després de Trento. Els documents i el matrimoni infantil

El fruit de la reforma de l’Església catòlica no solament està en el camp de l’espiritualitat, de l’ordre canònic i de la guia social. Per tal de controlar les relacions amb els fidels, va establir-se una xarxa burocràtica que amb el transcurs del temps es configura com un fons documental de primer ordre per al coneixement de la societat. En l’estudi que ens ocupa es genera una documentació considerable so-bre matrimoni infantil en diferents llocs.

Ja no és només en sentències de tribunals civils on es troba el rastre dels seus èxits o fracassos, sinó que des de mitjan segle XVI cal cercar-ho en l’àmbit eclesiàstic, perquè a partir de 1563 és obligatori el manteniment dels registres parroquials a tot el món catòlic. Aquests registres, que portava cada parròquia, foren en principi quatre: el lli-bre de baptismes, el de matrimonis, el de compliment pasqual i el d’excomunicats; tots s’establiren per al control social: per saber qui era catòlic i qui no ho era en un món revoltat per les lluites religioses. Els dos últims llibres tingueren una vida curta en la pràctica: portar una llista de qui rebia la comunió i de qui no, almenys una vegada l’any per Pasqua, era una tasca inútil en la majoria de parròquies, que eren petites. No calia inscriure un fet general pel qual passava tothom, que podia tenir mancances només en llocs on hi havia una convivència entre diferents confessions religioses. Quant al nombre d’excomunicats, tampoc no era tan important per portar-ne un regis-tre. Des de 1614, el Rituale Romanum va establir que les parròquies portessin un llibre d’òbits.

Amb els llibres de baptisme, matrimoni i òbits quedarà establer-ta la primera base de recerca en la burocràcia catòlica. Per a l’estudi del matrimoni infantil, els registres que més interessen són els de matrimonis i de baptismes; aquest segon per constatar les difèrències de dates i per establir l’edat exacta dels cònjuges. El registre de matri-monis fou establert per controlar la bigàmia, el matrimoni clandestí i el matrimoni prohibit en tots els seus àmbits: parentiu natural i espiritual, manca d’edat, etc.


Els registres parroquials de baptismes i matrimonis no tenen obligatorietat generalitzada fins a la data expressada. Ja abans algu-nes parròquies duien registres per un costum propi, com la de Verdú, del bisbat de Lleida, que té registres des del segle XIV, o la catedral de Barcelona des del segle XV. Alguns bisbats generalitzaren aquesta pràctica en tota la seva àrea d’influència com el cas del bisbat de Nantes a la Bretanya francesa, que en té des de l’any 1406. A poc a poc van multiplicar-se les ordenances episcopals en aquest camp. Així apareixen ordres a Tournai en 1408, Cambrai en 1500, Lisieux en 1515 a França i a Lisboa en 1520... (Jetté, 1993: 428).

Després d’aquesta documentació que forma el primer graó de la investigació, apareix la dels bisbats. Com que l’obtenció de qualsevol tipus de dispensa comportava l’obertura d’un procés, és en aquesta secció on es troben les dispenses d’edat per casar-se. Abans de Tren-to hi ha processos per a l’obtenció de dispenses, però després del Concili n’hi ha quantitats importants per a tota mena de problemes matrimonials. Com que els bisbes tenien la facultat de dispensar en els casos dels matrimonis que es volien constituir per sota de l’edat permesa, és a les cúries diocesanes on cal buscar la documentació pertinent (Villien, 1911: 4, 1428 i s.). Així i tot, segons la categoria social dels contraents, els processos de dispensa poden trobar-se a Roma, en els tribunals de la Penitenzieria Apostolica o en el de la Signatura Apostolica, i l’emissió del permís o Breve fet per la Dataria Apostolica. El primer és una institució que funciona des del segle XIII i es reconstitueix a la llum de Trento en 1569; el segon va crear-se el segle XV i fou reorganitzat com a congregació en 1588. Així com la Pe-nitencieria va ser sempre la font de les dispenses reservades al Papa, el segon tribunal va enfocar el seus esforços en les mesures de gràcia i on, doncs, poden trobar-se algunes dispenses d’aquest tipus, per bé que no la majoria. Per últim, el funcionament de la dataria com a emissora de la dispensa és de funcionament tardà: el segle XIX.

Així com fins ara aquesta documentació tracta de la creació del matrimoni infantil, o dels passos que cal donar per constituir-lo en aquells casos en què els cònjuges no s’entenien i s’arribava al trenca-ment, els processos eclesiàstics passaven a la cúria diocesana de cada bisbat, o en les instàncies superiors, com ara les cúries metropolita-nes i el Tribunal de la Rota Romana, excepte en el cas d’Espanya, que gaudia d’un Tribunal de la Rota propi des de 1773 (Postius, 1929: 511).

Quant a les altres confessions cristianes, cal indicar que l’Es-glésia calvinista va imposar els registres de baptismes i matrimonis


a Ginebra en 1525. L’Església d’Anglaterra, separada de la catòlica en 1534, va imposar els registres parroquials per un decret del vicari del rei per als afers eclesiàstics, Tomàs Cromwell en 5-9-1538.37 L’Es-glésia d’Escòcia va manar el mateix en 1551. A França, on els decrets de Trento no tingueren vigència de llei, s’establiren els registres par-roquials en el pla estatal per ordenances reials de 1539 (baptismes) i 1579 (matrimonis i òbits) (Jetté, 1991: 428-431).

El cristianisme protestant va considerar que el matrimoni era un contracte i no va donar-li força de sagrament; per tant, les actu-acions sobre la constitució, separació o divorci, passaren a ser com-petència dels tribunals civils i no competència jurídica eclesiàstica, excepte en el cas de l’anglicanisme, que a l’inici va tractar en els tri-bunals de les diòcesis aquests casos.

Des del Concili de Trento, a part de les exposicions que hi ha en les obres canòniques, que pretenen donar raons als cànons establerts i al dogma catòlic, més que cercar noves interpretacions, hi ha una literatura que és fruit de la interpretació conciliar: els dubtes que sorgeixen de l’aplicació de les normes, la resolució d’aquestes, surt d’una de les congregacions de la cúria romana establerta per aquest fi. Aquesta anomenada congregació del concili,38 establerta per Pius IV en 1564, va ocupar-se de tot allò que calia aclarir quant a normativa del Concili. La publicació d’aquesta normativa apareix en les Reso-lutiones Sacrae Congregationis Concilii, de les quals hi ha diferents compilacions; nosaltres hem fet servir la publicada en el segle XVIII pel pontífex Benet XIV.

També va tenir una certa jurisdicció en temes de matrimoni in-fantil la Congregació de Propaganda Fide, que, establerta per Gregori XV en 1622, s’ocupa de les missions en països no catòlics. Com que ha de tractar alguns casos de matrimoni infantil i entre indígenes de

37. No s’ha de confondre a Tomàs Cromwell, gran canceller d’Anglaterra sota les ordres d’Enric VIII, decapitat en 1540, amb Oliver Cromwell (1599-1658), lord protector d’Anglaterra que va condemnar a mort al rei Carles I en 1649.

38. La Cúria Romana consta de Congregacions, Tribunals i Dependències. Les Congregacions són dotze: el Sant Ofici, la Consistorial, la dels Sagraments, del Concili, de Religiosos, de Propaganda Fide, dels Ritus Sagrats, de Cerimonial, de Negocis Eclesiàstics, de Seminaris i Universitats i de l’Església Oriental. Aquestes Congregacions tenen la categoria de ministeris dels afers interns de l’Església, al capdavant dels quals hi ha un cardenal o el mateix Papa i tot un seguit de càrrecs ocupats per membres de la jerarquia eclesiàstica. També hi ha els Tribunals, o braç jurídic, format per: la Penitencieria, la Rota i la Signatura Apostòlica. Finalment, les Dependències: Cancelleria, Dataria, Cambra Apostòlica i Secretaria d’Estat, que es poden assimilar a ministeris dels afers de l’Església amb els laics (Postius, 1929: 494).


cultures molt diferenciades de l’occidental, dóna alguna referència sobre el tema en les resolucions publicades: Memoria Rerum Sacrae Congregationis de Propaganda Fide o sota les denominacions de: Ius Missionarium, o Iuris Pontificii de Propaganda Fide.

Finalment, als segles XIX i XX, apareixen dades en la publicació seriada com a butlletí oficial del Vaticà que primerament va dur el nom d’Acta Sactae Sedis i a partir de 1865 el d’Acta Apostolicae Sedis.

5.3. El dret canònic després del Concili de Trento fins avui i la reduc-ció del matrimoni infantil mitjançant la complexitat burocràtica

Després de Trento hi ha diferents aspectes que toquen més o menys el matrimoni infantil i el seu desenvolupament, que queden fixats en els escrits de canonistes, teòlegs i juristes. Sobre les discus-sions en un marc teològic, com també sobre el dret natural, queden posteriorment establerts en tractats jurídics eclesiàstics. També en el marc del Decret sobre la reforma del matrimoni, es construeix una sensibilitat jurídica, que queda reflectida en el detallisme a què arri-ben els canonistes en establir les rígides normes posteriors. Tot això configura el que s’afegeix al discurs de les Decretals, que havia fixat les causes en què podia donar-se pas al casament d’impúbers: la pro-ximitat a la pubertat amb la condició nisi malitia suppleat aetatem, la raó de posar pau entre els pobles i la necessitat urgent, en aquells ca-sos que convingui de fer-ho. Per establir un ordre, agruparem aquest apartat cronològicament per segles, des del XVI al xx, i a cada centúria reunirem els afegitons a l’obra canònica o els seus comentaris.

—Segle XVI:

Potser l’obra canònica matrimonial que marca més els anys posteriors al Concili és la del jesuïta cordovès Tomás Sán–chez:39 De Sancto Matrimonio Disputationes. Aquesta serà repetida-ment publicada per tota l’Europa catòlica fins entrat el segle XVIII. Els plantejaments a què respon en el capítol dedicat a les esposalles manifesten les tendències que han adquirit alguns aspectes de la pre-paració matrimonial. D’una banda, hi ha la clarificació definitiva del Concili que les esposalles són una promesa pura i simple. Per tant, si una de les parts vol trencar-la sobre la base que el que fa el ma-

39. Tomás Sánchez va viure entre 1550 i 1610.


trimoni és el consentiment, aquest trencament serà definitivament acceptat i es prioritzarà la voluntat de qui vol trencar el futur vincle per sobre de cap altra raó. Així i tot, com que hi ha una utilització de les esposalles mitjançant contractes escrits o promeses verbals, hi ha aspectes que cal aclarir. Així, es demana si l’edat per contractar es-posalles pot avançar-se per la maduresa dels contractants, és a dir, si malitia suppleat aetatem, en un clar trasllat a avançar l’edat de 7 anys complerts per poder fer aquest contracte, com pot fer-se en matrimo-ni proper a l’edat de la pubertat (Sánchez, 1739 : I, 40-42). L’autor diferencia aquí la capacitat de raciocini que apareix entorn dels set anys amb la capacitat fisicogenerativa dels propers a la pubertat, les quals no tenen res a veure perquè la primera s’aplica a un tipus de contracte —les esposalles— que pot desfer-se. Per contra, la potència generativa requereix discreció i prudència i, aplicada al matrimoni, el fa indissoluble. En realitat, estableix una separació entre la capacitat mental i la física, mesclada amb el tipus de contracte per negar o ad-metre cada un d’ells. Aquest apartat diu que els matrimonis infantils són plenament integrats en la preceptiva canònica i tenen un estatus i una dinàmica establerts, i són acceptats en el conjunt matrimonial de l’Església catòlica (Sánchez, 1739: I, 43). Ho torna a plantejar així quan analitza si pot ser vàlid el matrimoni clandestí de dos impúbers, o d’un púber i un impúber, en els quals això invalida el defecte de clandestinitat tant com el d’impubertat (Sánchez, 1739: I, 51).

La problemàtica de la impossibilitat matrimonial de l’impúber va quedar definitivament fixada després de Trento en l’impediment d’impotència. La impotència que dirimia el contracte matrimonial podia ser tant de part de l’home com de la dona, o d’ambdós. Al ma-teix temps, podia ser natural o temporal, de manera que en el primer cas no facultava mai l’acte sexual, i en el segon, per defecte d’edat, po-dia fer-se en arribar a la pubertat. L’impúber, doncs, podia contractar matrimoni amb dispensa, com ho podia fer qui tingués una malaltia temporal que li produís la impotència. En curar-se podia casar-se.

Dins la teoria dels impediments, una cosa era la frigiditat i una altra l’esterilitat. La primera impedia el matrimoni, la segona, no; perquè en la primera no hi havia manera de realitzar la còpula carnal i en la segona hi havia emissió de semen, encara que aquest no fos fèrtil; o bé en la dona hi havia els òrgans de la reproducció, encara que no estiguessin en condicions per a la multiplicació de l’espècie (Alfons de la Vera Creu, 1572: 204-210).

Dintre el discurs de la teoria dels impediments, per la causa an-terior, la impubertat no era un impediment perpetu; era de dret posi-


tiu humà —iure positivo humano—, no diví, simplement natural, com ja havia indicat, entre altres, Tiraquelli (LVI. Legos Connubialis 26). Els impúbers que havien consumat carnalment llur unió constituïen, doncs, un verdader matrimoni. I si hi havia presumpció de consuma-ció, això ja era vàlid, si interrogats els interessats ho juraven. A més, des dels escrits d’Albert Magne se sabia que hi havia dones que po-dien concebre a partir dels 9 anys i que havien parit als 10. Així com s’entenia, per l’obra d’Aristòtil, que les dones nanes o pigmees a partir dels 5 anys d’edat eren capaces de suportar un embaràs i parir. Això havia establert una base lògica sobre la permissivitat de la llei, tot i que qualsevol forma d’unió carnal, ja sia per proximitat a la pubertat com per necessitat urgent i el bé de la pau, era considerada per certs autors com un costum social pèssim: est pessimus usus, quod in aeta-te incongruenti copulentur (Alfons de la Vera Creu, 1572: 215).

El dret canònic va haver de resoldre la qüestió si l’impediment d’impotència s’havia de conceptuar com una llei divina o com una llei natural. La llei divina impedia que l’home hi pogués fer canvis i, doncs, arribar a la dispensa; la llei natural permetia fer-ho. La percepció legal sorgia de les definicions legals de l’obra de Tomàs d’Aquino i del desenvolupament de l’escola posttridentina de dret natural teològic. Francisco Suárez, d’aquesta escola, comentava en l’obra sobre les lleis que “la llei natural mana o prohibeix a la volun-tat humana allò que per dret natural deu fer-se” (Suárez, 1918: Leges II, c. 5 n. 9). Amb aquesta percepció, sembla que l’impotent total ho era per exprés desig diví. L’impotent temporal, com l’impúber, ho era per raó de la naturalesa. Per tant, en virtut d’aquesta podia dispensar-se el matrimoni, perquè no irrita la llei divina (Alfons de la Vera Creu, 1572: 204-212).

També en aquesta època els comentaristes canònics fixen la do-ble capacitat que cal usar en els casos de matrimonis infantils: la discreció o maduresa de judici i la potència per a la còpula (Covarru-vias, Opera Omnia, II, 1594, 145-146), condicions mentals i físiques sense les quals el matrimoni abans dels 14 i 12 anys es fa impossible; unes condicions que perduraran fins a la supressió, en el Codi de dret canònic de 1917, de l’excepció nisi malitia suppleat aetatem (Mans, 1954: I, 276 i Delmaille, 1935: I, 344).

Encara en el segle XVI, en tractats legals col·lectius com el Ma-trimonialium Consiliorum, reunit en 1563 pel venecià Joan Baptista Ziletti, apareix l’anàlisi de diferents detalls que afecten el matrimoni infantil. Un d’ells, analitzat pel doctor Melquior de Facinis dels tri-


bunals de Pàdua, és la validesa del jurament matrimonial i les conse-qüències que implica en el cas del matrimoni amb impúbers, sobretot en els processos de nul·litat matrimonial. El problema estava a saber si un impúber, quan jura, ho fa de forma vàlida o no. En la majoria dels casos es creu que el jurament de l’impúber no té valor total en matrimoni, perquè s’atribueix al qui jura una manca de clarividència de judici a causa de la seva curta edat (Ziletti, 1563: I, 41). Aquesta decisió sobre el valor del jurament fou ratificat també pel Tribunal de la Rota, segons el Repertorium Decisionum Rotae, reunit per l’arque-bisbe de Tarragona Antoni Agustí el segle XVI (Agustí, 1771: VI, 650). L’altre tractat dels doctors Albertí Cortesi de Màntua, Àngel de Castro de Pàdua i Alexandre de Nevo, quant a la provança de l’edat d’un fill, aporta una munió de dades que poden anar des del que diguin els testimonis fins a documentació jurada dels pares,40 ultra la capacitat que adquireix el noi impúber que, pel fet de casar-se, assoleix legal-ment la majoria d’edat (Ziletti, 1563: I, 48-50).

Finalment, a la mecànica de la burocràcia administrativa post-tridentina cal afegir la Constitució del papa Pius V, de 5 de desembre de 1566, Sicut Accepimus, per la qual mana als procuradors del Tri-bunal de la Penitencieria o de la Dataria que, en qualsevol demanda de dispensa matrimonial, figurin clarament i sense errors o manipu-lacions les causes per les quals es fa la demanda dels peticionaris. I que els qui no ho compleixin siguin castigats amb les penes impo-sades contra els falsaris (Benet XIV, 1791: II, 330). Aquesta mesura té la seva importància, perquè parla de corrupteles internes a l’hora d’expressar les causes de les dispenses, des del moment que el Papa ha de prendre mesures per advertir els seus tribunals. La mesura, però, tornarà a entrar en crisi el segle XVIII, com veurem més enda-vant, i patrocinarà un nou rigor administratiu sobre les dispenses matrimonials.

—Segle XVII:

No hi ha variacions sobre el matrimoni infantil en el món jurídic: hi ha una bona quantitat de canonistes que escriuen extensos i minuci-osos tractats on les Decretals i la normativa del dret canònic són repe-

40. Vindrà un moment, a partir del segle XVII, en què les certificacions de baptisme tindran un valor provatori per conèixer el dia del naixement i, doncs, l’edat de cada persona. Encara no hi havia el segle XVI una plena implantació de llibres parroquials en el catolicisme o en altres confessions cristianes per garantir un fons de dades fiable amb què es pugui determinar l’edat de les persones.


tidament revisats; tot això basat en la repetició de citacions en què uns parlen dels altres en una mena de cercle viciós, gairebé de la categoria d’aquells diccionaris que de conejo remetien a liebre i de liebre a conejo. Ha canviat la redacció dels canonistes i, d’un plagi ferotge dels uns als altres del segle XIV al segle XVI, es passa ara a aquest sistema nou. Això es nota particularment en el capítol Desponsatione Impuberum, que repeteix constantment, sense afegir-hi cap nova interpretació, sentència o cas per ampliar aquell tema. Potser cal trobar l’explicació en el fet que l’Església està més interessada en les discussions teolò-giques i en l’expansió del nou món i de la resta de l’hemisferi que no en un dret ja determinat i immobilitzat en la branca matrimonial des del segle XIII.

El matrimoni troba un camp interpretatiu en els nous llibres de moral i de teologia, cansats de discutir sobre la proporció que hi havia de sagrament o de contracte. El matrimoni infantil, en tant que contracte en el nostre estudi, no està interessat en aquella discussió. Obres com les dels canonistes: Andrés Vallense (1700), Ludovic Engel (1760), Prospero Fagnani (1759), Enric Pirhing (1678), Manuel Gon-zález Téllez (1693), Agustí Barbosa (1688), Joannes Clericato (1713 i 1757), Anaclet Reiffenstuel (1755), Joan Cabassut (1698), Ferdinand Krimer (1702), etc., abordaven des d’una òrbita laberíntica les expli-cacions sobre el matrimoni: la perfecció entre el significat i el bé del sagrament, el valor del signe i la dissolució del matrimoni tantum ratum —establert però no consumat— per dispensa papal, la ratifica-ció i indissolubilitat extrínseca, la sacramentalitat sota la influència de Duns Escot, el probabilisme moral (Muñoz, 1982: 21-25) i altres complexitats vagaroses, mostren ara una preocupació d’apologètica teològica contra la Reforma. En un intent de donar força definitiva al gran invent de la fi del segle XV i principi del XVI, es vol transformar un contracte retrobat del dret romà en un sagrament, amb una estructu-ra sòlida de dret canònic, un ritu per dignificar-lo i una mitologia te-ològica, sota el símbol del maridatge Crist-Església, que transforma una institució humana en divina, amb eficàcia sobrenatural i conse-qüències purificadores sobre qui el practica dintre els seus cànons, i trangressions i càstigs sobre qui en faci mal ús.

El fet de dispensar en matrimoni en el segle XVII, no és un simple permís; tampoc no és cap llicència per fer la pròpia voluntat, per-què en tant que dispensa comportava l’aixecament del possible pecat mortal contra la llei divina; d’aquí que l’infant des dels 7 anys podia cometre aquest tipus de transgressió i calia que passés pel confes-sionari (Ferraris, 1795: I, 72), per bé que el noi abans dels 14 anys,


segons la llei, no cometia delictes de la carn, com ara l’adulteri o la sodomia perquè es considerava que no tenia culpa, i per això mateix no podia ser excomunicat (Barbosa, 1688: VI, 223-224). La definició exacta de dispensa es pren de Tomás Sánchez (1739: Leges 8, d. 1 n. 2), que la defineix com: “juris communis relaxatio, facta cum causae cognitione ab eo, qui potestatem habet”; és a dir, “és l’afluixament del dret comú, fet amb coneixement de causa per qui té potestat de fer-ho”. És evident que la potestat suprema de dispensar és en poder del Papa en tant que successor de l’apòstol sant Pere, i aquest en tant que cap instituït de l’Església catòlica. En segon lloc, també poden dispen-sar els arquebisbes i bisbes en les lleis sinodals de llur diòcesi, però no en manaments de concilis provincials. Les altres jerarquies ecle-siàstiques: canonges, ardiaques, capellans, etc., actuen només com a assessors o consellers (Krimer, 1702: IV 503).41 Constatem aquí la pèrdua definitiva de la capacitat de dispensar del bisbe, el qual a tot estirar passarà a donar la llicència de celebrar el matrimoni, entenent que tot el procés reuneix les garanties necessàries per poder-se cele-brar la unió fins i tot sense tenir a mà la dispensa. Això comporta una ficció legal aparent, però no ha de mirar-se només des d’aquest punt de vista, en una època en què les comunicacions podien trigar mesos a anar i venir de Roma i en la majoria de casos aquesta llicència era imprescindible que arribés amb rapidesa. En realitat, la cúria episco-pal i el mateix bisbe entenien el procés, eren capaços de conèixer la conveniència o no d’allò que se sol·licitava, perquè tenien a mà els fu-turs cònjuges amb què informar-se directament o a través del rector de la parròquia, cosa difícil d’obtenir des de Roma. Roma dispensava legalment, el bisbe donava la llicència prèvia. Les normes ho deien així, però la casuística legal no interessava els afectats, que només tenien pressa a complir els tràmits i poder celebrar el matrimoni.

De totes maneres, encara hi ha entre els tractadistes dels cà-nons qui discuteix aquestes particularitats: la capacitat del bisbe de dispensar directament sense haver d’anar a Roma en els casos de matrimoni. És suggeridora l’obra de Krimer en el capítol dedicat a De impedimentis et dispensationibus matrimonialibus (1702: IV, 490 i s.). S’hi repassa punt per punt la teoria i la pràctica dispensatòria en totes les parcel·les que corresponen al matrimoni. Cal dir que allò que aquí interessa, la dispensa del matrimoni d’impúbers, la defineix com una dispensa que pot fer-se sobre l’edat legal —aetatis legalis—,

41. Això ens remet a l’apartat anterior sobre la dispensa eclesiàstica: teoria i funcionament fins al Concili de Trento. Vegeu supra, 124 i s.


mai sobre l’edat natural —aetatis naturalis—, la qual cosa lliga per-fectament amb el precepte de la Decretal: nisi malitia suppleat aeta-tem, perquè és el mateix dit d’una altra manera. Pot dispensar-se la pubertat avançada sobre l’edat legal, però res més.

Ara bé, sobre la capacitat episcopal de dispensar remet a l’obra el protonotari apostòlic portuguès Agustí Barbosa, que va dir que sí, que en aquests casos el bisbe pot fer-ho, (Krimer, 1702: -537)42 però, alhora, Barbosa remet a Sánchez (1739: Leges VII, disp. 104, n. 2), com ho fa també Corrado (1680: 83). Així i tot, a les acaballes del segle XVII i principi del XVIII, el jesuïta Schmalzgrueber no ho veia tan clar, i qüestionava encara si el bisbe tenia o no tenia capacitat dispen-satòria (1844: VIII, 237). La qüestió no quedarà mai resolta del tot per als matrimonis infantils, potser perquè tard o d’hora els cònjuges arribaran a la pubertat legal i bisbes o papa dispensen en realitat so-bre una qüestió temporal, que no constitueix cap incidència especial quant a peticions. Per tant, no es crea cap entorpiment quant a la pura mecànica que hi hagi dispensa directa o llicència prèvia, ni per als contraents ni per a la major glòria canònica.43

Més apartada de la discussió canònica, l’obra de Pyrrho Corra-do Praxis Dispensationum Apostolicarum..., publicada a Colònia en 1680, estableix un principi de formulari i de mecànica administrativa per a la petició de dispensa. Mitjançant la transcripció de documents, mostra la forma de súplica elevada al Papa, la fórmula escrita de dispensa i el contingut de la Carta Apostòlica de concessió; al mateix temps, aporta la solució quan s’afegeix al defecte d’edat la d’impedi-ment de consanguinitat: la dispensa pot demanar-se al bisbe quan hi ha una causa urgentíssima (Corrado, 1680: 83). Els documents que esmenta són els formularis establerts per la cancelleria apostòlica d’Alexandre VII (1655-1667) i en ús en la Penitencieria Apostòlica de l’època. En el treball posterior sobre els casos pràctics d’aquest tipus de matrimoni sortiran tant aquests com les ampliacions documentals pròpies de la cúria diocesana.

42. L’obra esmentada de Barbosa és el tractat de dret canònic i la citació: Llibre I, cap. II, apartat 6è (Barbosa, 1688).

43. Tanmateix, no és aquest el cas de la dispensa, per exemple, dels matrimonis entre consanguinis. Des del segle XVII, els bisbes dispensen, per costum, sobre el tercer i quart grau, però el segon grau queda d’exclusiva gràcia papal, amb la no-admissió fins ben entrat el segle XIX, fora del cas que corresponguin a famílies de l’alta noblesa (Krimer, 1702: IV, 506).


—Segle XVIII:

Al llarg d’aquesta centúria, no hi ha variacions en el contingut del dret canònic pel que fa al matrimoni infantil. Hi ha aclariments i valoracions entorn de l’acte de dispensar l’edat. Els tractadistes tenen tendència a dir que només el Papa pot fer-ho (Maschat, 1760: 132), i Benet XIV ho ordena en l’encíclica Magna Nobis (Mansi, 1784: 137). Potser tot plegat no és més que una progressiva acumulació de poder en el si de l’Església, que desembocarà el segle XIX en l’exemple pu-nyent de la infal·libilitat papal quan parla ex cathedra. Dins l’aspecte global d’edats, es repetirà el conjunt de descripcions d’impubertat i de pubertat, al qual s’afegirà que la plena pubertat s’esdevé als 18 anys; un fet que comporta que els canonistes prenguin aquesta edat com a terme per demostrar la capacitat sexual dels casats en la impubertat i la nubilitat. Si després dels 18 anys no han pogut dur a terme rela-cions sexuals de manera satisfactòria, pot presumir-se la impotència perpètua i la incapacitat generativa. Això condueix a demanar la dis-solució d’aquell matrimoni en què un dels cònjuges en aquestes con-dicions (Maschat, 1760: 132).

L’epicentre normatiu sobre aspectes del matrimoni infantil s’acumula en l’encíclica Magna Nobis esmentada, que Benet XIV va signar el 29 de juny de 1748, dirigida a l’església polonesa sobre la mecànica de concessió i execució de dispenses apostòliques en aquell regne. La causa que el Papa s’adreci a aquella església cal cercar-la en la pèrdua de valor que va tenir allí el matrimoni i en l’augment de les causes de separació amb invenció de nous fraus. La causa era atribuïble als costums matrimonials polonesos, que sovint celebraven matrimonis sense la presència del rector, amb la substitució de qualsevol capellà que no coneixia els futurs cònju-ges i, per tant, ignorava si l’enganyaven o no; i també és atribuïble a la dispensa de proclames donada amb excessiva freqüència. Les proclames establertes a Trento eren llegides a la missa major de la parròquia del nuvi i de la núvia tres diumenges abans de la celebra-ció i feien pública la boda entre les parelles: sorgia un coneixement general de la boda per si hi havia cap impediment. En dispensar-se les proclames, el casament perdia la via pública i entrava només en l’esfera privada. Així no hi havia manera de saber si el matrimoni se celebrava amb el degut consentiment i llibertat d’ambdós nuvis, o si hi havia cap impediment que l’invalidés.

Aquesta dinàmica comportava que els qui volien separar-se tinguessin camp lliure per establir la dissolució matrimonial, ba-


sant-se en errors i vicis en donar el consentiment, o d’establir im-pediments, etc., tot plegat amb l’agreujant que aquesta manipulació del matrimoni continuava en el procés de dissolució obert al bisbat. Era costum que abans d’anar a plet s’establís entre marit i muller un pacte escrit mitjançant el qual les parts es comprometien a no fer cap apel·lació sobre la primera sentència de dissolució que establís el tribunal eclesiàstic, i s’arribava àdhuc a pactes pecuniaris con-tra els que trenquessin aquella concòrdia. Cal situar aquesta última condició en la frivolitat amb què els tribunals de l’església polonesa donaven sentències de dissolució. Com que la normativa atorgava tres instàncies als litigants, la del tribunal eclesiàstic de la diòcesi a què pertanyien, la del tribunal de la diòcesi metropolitana i, final-ment, la del Tribunal de la Rota Romana, si aconseguien la dissolu-ció en el primer tribunal, o com a màxim en el segon, sabien que no arribarien a Roma, on qualsevol frivolitat o abús no solament seria denegat sinó també sancionat. Aquesta dinàmica matrimonial dels polonesos havia estat advertida a Roma, i l’11 d’abril de 1741 fou despatxada una comunicació en forma de breu, en la qual Benet XIV pregava i exhortava les autoritats eclesiàstiques que posessin terme a aquests abusos; però, continuant els escàndols, el mateix pontífex va despatxar el 18 de maig de 1743 la duríssima encíclica Nimiam Licentiam contra l’església polonesa en la qual prohibia qualsevol tipus de pacte previ a la dissolució entre cònjuges sota pena d’ex-comunió i restablia la indissolubilitat del matrimoni. Tan dura és l’encíclica, que tracta d’ineptes i incapaços els oficials i jutges dels tribunals eclesiàstics. Per això demanava una llista a prelats i ca-nonges de les catedrals d’aquells a qui considerin aptes per exercir de jutges, en un intent obvi de sanejar els abusos comesos habitual-ment. La línia de duresa continua amb els rectors, comminant-los a practicar per separat l’exploració de voluntat dels nuvis, a no donar dispenses de proclames i a informar diligentment de qualsevol ano-malia el bisbe perquè aquest dirimeixi; als bisbes ordena de conti-nuar la norma d’atorgar a consciència dispenses de qualsevol tipus i a no abusar-ne sense causa legítima. Arriba al punt de prohibir al nunci apostòlic de Polònia d’exercir la facultat de tractar dispenses de qualsevol tipus. Així, si hi ha excés de dispenses dels bisbes, es veuran directament a Roma i podrà controlar-se si se n’abusa o no. I amenaça l’església polonesa que, si no hi ha un canvi d’actitud envers el matrimoni i continuen les dissolucions i nul·litats matri-monials, prohibirà l’aplicació de qualsevol sentència dictada per les cúries diocesanes o metropolitanes del país, fins que no hagin estat


revisades per la Sagrada Congregació del Concili44 (Benet XIV, 1791: III, 309-336).

La Nimiam Licentiam de 1743 devia tenir efecte positiu sobre l’església de Polònia, però no devia ser suficient en tota la temàtica matrimonial, perquè posteriorment, en 1748, va despatxar a aquell regne l’encíclica Magna Nobis, que és un tractat sobre dos tipus de dispensa: del matrimoni amb heretges i quan hi ha defecte d’edat d’algun dels futurs cònjuges. Comença amb la disciplina matrimo-nial catòlica contra els heretges i que no se’ls donin dispenses matri-monials, facultat que queda atribuïda directament al pontífex romà, i només en casos de gravíssima necessitat entre prínceps. Continua amb la dispensa de matrimoni d’impúbers, en la qual dóna permís als bisbes per atorgar llicència prèvia de matrimoni fins que arribi la dis-pensa de Roma. Amb aquesta facultat crida a la cautela dispensatòria i dóna el criteri de 6 mesos menys de l’edat permesa per a la muller per admetre peticions. Explicita també la necessitat que tot el procés, fins arribar a la llicència prèvia i per presentar la demanda de dispen-sa, tingui les indagacions necessàries tant de la capacitat física, sig-nada pels metges, com de la capacitat mental dels no núbils. Per això recomana que l’exploració de voluntat i les físiques siguin dutes a ter-me per persones degudament preparades (Mansi, 1784: 137 i Benet XIV, 1768: III, 187-189). Com qualsevol encíclica, és de compliment obligat; la parcel·la que pertoca al matrimoni infantil va ser aplicada a la resta del món catòlic. Això va ser un dels aspectes afegits que quasi dugueren a l’extinció de les causes del matrimoni infantil. Els principals foren, però, de sensibilitat social entorn dels infants i de les classes socials benestants, que eren les que l’aplicaven.

—Segles XIX-XX:

El període passa per canvis socials de fons i això es traslladarà, al principi del segle XX, a les disposicions eclesiàstiques. La documentació purament ordenadora dins la literatura religiosa correspon a diferents disposicions curials, concretament sobre la Inquisisió i Propaganda Fide. Les primeres tracten d’aspectes citats repetidament, resolent pe-

44. Després de Trento, la Congregació del Concili era la que reunia més poder després de la del Sant Ofici, la qual interpretava les actes conciliars i els decrets posteriors. Tenia per això un poder reglamentari i de disciplina sobre el matrimoni extraordinari. Benet XIV havia estat, abans de ser papa, secretari d’aquesta congregació i en 1748 va ampliar-ne les competències al coneixement de les sentències matrimonials donades pels bisbes, potser arran dels problemes amb l’església polonesa (Gaudemet, 1993: 339).


tits dubtes sobre esposalles i edats per casar-se. Les segones, sobre Pro-paganda Fide, corresponen a la problemàtica sorgida en la conversió de pagans per part dels missioners i d’aquells casos en què dins el paga-nisme hi havia hagut matrimoni infantil. En aquests casos es qüestiona la validesa d’aquesta unió, si hi ha conversió d’un sol dels cònjuges, si cal donar per vàlid el matrimoni anterior, etc. Les disposicions més assenyalades d’aquest aspecte són les següents: per la Congregació de la Sagrada Inquisició de 28 de juny de 1865, la de 17 d’abril de 1839, la de 20 de juny de 1883, la de 18 de març de 1903. Per la Congregació de Propaganda Fide, tenim les de: 25 de gener de 1886, la número 35 de 1883 i la Collectanea d’aquesta en les intruccions número 1212 i s. i 1379 i s. (Wernz, 1912: IV, 105).

En el segle XIX, s’adverteix en les codificacions civils dels di-versos països europeus que la legislació sobre l’edat per casar-se canvia, que passa del principi de la pubertat a la plena pubertat estatuïda entre els 18 o 21 anys per a l’home i els 16 per a la dona. Aquesta dinàmica també sera acceptada per l’Església el segle XX i apareixerà reflectida en el Codex Iuris Canonici de Benet XV de 1917, en què en el cànon 1067 establirà l’edat per casar-se en 16 anys complerts de l’home i 14 anys complerts de la dona.45 Aquesta

45. Arribats en aquest punt, és important fer una nota sobre les diferents formes de computar els anys, perquè per primer cop ens apareix el concepte d’anys complerts. El còmput romà i també el grec calcula amb números ordinals i no cardinals com nosaltres, per això a la pàgina 63 s’ha citat a Plutarc que, traduït al català, diu: “els romans les donaven en matrimoni amb 12 anys o més joves”, això vol dir que els romans casaven a les noies quan complien els 12 anys, i no quan acabaven els 12 mesos posteriors als 12 anys, que el completen segons el sistema mètric decimal. La causa rau en que desconeixien el zero. No existint per ells el zero i comptant per ordinals, el món antic celebrava les respectives efemèrides en l’aniversari del cinquantè any: a l’Antic Testament consta que el “jubileu hebreu” era celebrat al cap de 7 vegades 7 anys = 49 anys (dins el cinquantè) i també els centenaris i mil·lenaris. Així ho féu Bonifaci VIII amb el primer jubileu cristià l’any 1300 i no en 1301, i l’últim jubileu establert per Joan Pau II fou l’any 2000 i no en 2001. De la mateixa forma que la matemàtica posterior a la implantació universal del sistema mètric decimal no ha impedit que la gent celebrés el nou mil·lenni l’1 de gener de 2000 i que l’ONU fes la seva “Assemblea del Mil·leni” el passat mes de setembre del 2000.

En 1792, l’Assemblea de la República va establir el sistema mètric decimal a França, i va refermar el mètode de comptar els anys complerts el Codi de Napoleó. Per influència, en el segle XIX, això es va anar reflectint en els codis civils dels diversos països d’Europa de tal forma que actualment el còmput d’anys per casar-se s’estableix per anys complerts que no tenen res a veure amb el sistema romà. Si Plutarc hagués fet referència als anys complerts hauria d’haver dit: “els romans les donaven en matrimoni amb onze anys complerts o més joves” que equival als 12 anys del còmput antic. En aquest treball hem fet servir el còmput romà i quan es tracta de l’altre s’explicita expressament que són anys complerts. Això cal tenir-ho en compte perquè en el curs de la nostra investigació hem trobat força confusions cronològiques, sobretot en autors francesos, quan fan referència al dret en general i canònic en particular anterior al segle XIX.


nova legislació suprimirà definitivament el concepte de nisi mali-tia suppleat aetatem que tants maldecaps havia donat a les cúries eclesiàstiques.

A partir d’aquestes noves lleis i de l’aparició d’una nova sensibi-litat social envers la infància sorgida paulatinament de la Il·lustració del segle XVIII, els casos de matrimoni infantil quedaran reduïts a qüestions d’embaràs prematur no desitjat i, a més, al sorgiment d’aquesta problemàtica i la desaparició del matrimoni a l’inici de la pubertat, es parlarà del triomf de la progressiva voluntat dels futurs cònjuges a l’hora de casar-se, sobreposada als interessos de família i a la voluntat i els tripijocs dels pares.

5.4. Els altres drets del cristianisme no catòlic i dels estats. El trenca-ment del monopoli matrimonial

El monopoli que tenia l’Església catòlica des de feia segles sobre el matrimoni va ser trencat poc abans del Concili de Trento per la separació de l’Església d’Anglaterra i les Reformes luterana i calvi-nista. Com que cap d’elles no va estar d’acord amb els manaments del Concili de Trento, el matrimoni no fou considerat un sagrament, sinó un contracte laic (Goody, 1986: 228-230). A partir d’aquí, tot i fer alguna intervenció en qüestions matrimonials, la formació de les parelles fou més una cosa civil que religiosa.

L’Església anglicana fou la que va conservar una estructura més jeràrquica amb bisbats, catedrals i clerecia organitzada segons una estructura heretada del catolicisme, de la mateixa manera que va mantenir un dret canònic que sorgia dels antics preceptes de Gracià. Per això hi ha dades de matrimoni infantil en les lleis ca-nòniques. Els preceptes legals assenyalaven els 14 i 12 anys com a edats mínimes per casar-se, però des del moment que les criatures eren capaces de donar un consentiment racional podien fer-ho. La consumació esdevindria en l’edat de la pubertat. La causa està en el fet que, així com el dret canònic catòlic contemplava les esposalles com una promesa de matrimoni que no obligava, en el dret anglicà la promesa obligava. D’aquesta manera, podien donar-se matrimo-nis per verba de praesenti, per paraules de present, des dels 7 anys, en què es considerava que podia donar-se un consentiment racional (Pollock /Maitland, 1923: II, 389-391). La jurisdicció, en casos de separació, es trobava majorment en tribunals civils (Holdsworth, 1972: XII, 273 i s.).


46. D’aquesta capacitat dipensatòria del govern alemany, hi ha la notícia que entre 1910 i 1914 es donaren 28, 19, 29, 21 i 43 dispenses i en els anys 1925 i 1927, 40 i 38, atribuïbles a embarassos prematurs tapats mitjançant el casament de la parella (Kipp /Wolff, 1953: I, 70).

Luterans, calvinistes i altres confessions cristianes s’ocuparen de les qüestions dels impediments matrimonials sobre els graus de consanguinitat. Les edats de casament, el respecte per la pubertat, les esposalles i tot el cicle de prohibicions, dispenses, etc., que gi-rava entorn de l’edat mínima del matrimoni, passaren als tribunals civils de cada país.

Les edats mínimes per casar-se van ser, en general, augmentades des del segle XIX, quan les idees renovadores socials entraren en la percepció de les classes dirigents de cada país. D’aquesta manera, s’estableix al continent europeu un principi de divergència legal im-portant en aquest camp. En el segle XIX les edats per casar-se estan així: Àustria, 14 anys complerts tant per a l’home com per a la dona; Itàlia, Bèlgica i Romania, 20 anys complerts per a l’home i 15 per a la dona; Alemanya, 21 anys complerts per a l’home, excepte els casos d’emancipació que poden donar-se a partir dels 18 anys, i per a do-nes a partir dels 16 anys complerts. Les dones poden ser dispensades de l’impediment d’edat per dispensa del govern federal.46 Als Països Baixos, Suïssa, Rússia i Hongria permeten el matrimoni a partir dels 22 anys en l’home i 16 en la dona, tots complerts; amb la salvetat que la zona de la Caucàsia russa té establerts 15 i 13 anys complerts. Di-namarca tenia establerts els 20 i 16 anys complerts. Espanya, Regne Unit, Portugal i Grècia conservaven les edats canòniques, excepte a les illes Jòniques amb 16 i 14 anys complerts, etc. (Wernz, 1912: IV, 123 i s.).

Aquest conjunt d’edats també derivarà vers el canvi; concreta-ment, l’any 1973, segons una enquesta feta pel departament de co-operació jurídica del Consell d’Europa, als estats membres les edats mínimes per casar-se són les següents: Àustria i República Federal d’Alemanya, 21 anys de l’home i 16 de la dona; Bèlgica, França i Luxemburg, 18 anys de l’home i 15 de la dona; Dinamarca i Suïssa, 20 anys de l’home i 18 de la dona (la primera té aquesta norma des de 1970; abans era de 21 i 18 anys, respectivament); Itàlia i Espanya, 14 anys per a l’home i 12 per a la dona; els Països Baixos i la comunitat turca de Xipre, 18 i 16 anys, respectivament; Malta, 16 i 14; Turquia, 17 i 15 anys (abans de 1938 eren 18 i 17 anys, respectivament); Finlàndia, 18 i 17 anys des de 1930 (Conseil de l’Europe, 1973).


Els països que agrupen la mateixa edat en home i dona són: Noruega i Suècia, 18 anys per a ambdós des de 1969 (abans era de 20 i 18 anys, respectivament); Xipre, en la comunitat ortodoxa grega, 17 anys d’acord amb els cànons eclesiàstics; i el Regne Unit, 16 anys per a l’home i per a la dona (Conseil de l’Europe, 1973).

En realitat, a Europa els últims dos-cents anys han estat de can-vis per a la normalització de les edats en aparèixer la codificació le-gal, des de la utilitat constatada del Codi de Napoleó i la influència de les escoles jurídiques alemanyes. Europa va dedicar-se a legislar sobre totes les parcel·les que podia del comportament humà i social. El matrimoni, en passar de mica en mica a jurisdicció laica, també va entrar en aquesta dinàmica, que fins aleshores, a l’Antic Règim, només havia rebut atenció legal en la parcel·la que corresponia a sal-vaguardar l’acceptació i la voluntat paterna, així com en qüestions dotals o d’àmbit econòmic; és a dir, les merament contractuals.

5.5. El dret canònic oriental: les edats per casar-se i el casament d’impúbers

En l’antic dret bizantí, l’edat legal del matrimoni corresponia als 14 i 12 anys del dret romà i així es va perpetuar fins al sínode de Grècia de 1848 i els de Constantinoble de 1882, que van remetre l’edat del casament a la de les lleis civils, 18 i 14 anys, respectivament. Les esglésies unides romanesa i rutena mantenien l’edat amb el dret romà, amb la mateixa interpretació llatina que podia donar dispensa de matrimoni sota la presumpció de pubertat, abans dels 14 i 12 anys. Els catòlics de ritu oriental mantenen l’edat mínima per al matri-moni assenyalada segons el ritu llatí. Qui volia contreure matrimoni abans entrava en col·lisió amb un impediment diriment de caràcter relatiu; entre aquests catòlics, concretament els maronites, podia ser dispensat nisi malitia suppleat aetatem a judici del bisbe. Els dissi-dents russos, nestorians i armenis tenien diferents valoracions; entre els russos podia ser dispensat el matrimoni 6 mesos abans de l’edat núbil; nestorians i armenis consideraven invàlides aquestes unions (Cappello, 1947: V, 916-917).

De totes maneres, la formació d’això és més complexa, car fins el segle XVIII els maronites47 no tenen cap edat específica per casar-se, amb el consegüent casament de molts impúbers, que tenia dos

47. Els maronites estan repartits entre Síria, el Líban, Palestina, Egipte i Xipre (Santos, 1959: 61).


temps: la benedicció d’anell i cintura, i la consumació. En realitat, eren dues etapes semblants a la desponsatio medieval de les lleis germàniques. En el concili de Cannoubin de 1580 es va decretar que a partir dels 14 anys els nois podien casar-se sense la necessitat del consentiment patern. Però el concili de 1596, el de 1598 a Dai’at Moussa i el d’Harrache de 1644, van determinar que no eren plens matrimonis si els cònjuges no tenien 14 i 12 anys, respectivament. Però en cap cas no es va parlar de nul·litat matrimonial per in-compliment d’aquesta precisió, i és que qui celebrava la benedicció d’anell i cintura quasi era casat del tot. La distinció d’impediment esmentada no apareix fins el sínode libanès de 1736, que va man-tenir-se fins a la supressió en el codi de disciplina matrimonial de 1949 (Khoury, 1972: I 32).

Els melquites48 basen l’edat del matrimoni en el Codi de Justi-nià, i les manifestacions entorn d’això es troben en el sínode del Con-vent de Sant Salvador de 1770, que exigeix els 14 i 12 anys d’homes i dones si es volen casar o prometre. El sínode de Qarqafé de 1806 exi-geix el matrimoni un any després del prometatge i fixa el mínim per a aquest segon de 13 i 11 anys. El sínode d’Aîn-Traz de 1835 repeteix tot l’anterior, però fixa l’edat de casar-se en 15 i 13 anys ja complerts (Khoury, 1972: I, 33-35).

Sobre qüestions de matrimoni en la impubertat en les confes-sions maronita i melquita, hi ha dos casos sentenciats pel Tribunal de la Rota Romana que han creat jurisprudència. Un correspon a la sentència fallada en 1939 en el cas d’una libanesa maroni-ta emigrada a Egipte amb la seva mare, que, per circumstàncies econòmiques i familiars, es casà en 1914 amb el cap laboral del seu germà, el fuster Michael de religió copta ortodoxa; ella tenia l’edat de 10 anys i mesos, i es concertà el casament per pressions de la mare vídua i del germà. El resultat del procés fou: odi, seví-cies, càstigs de la mare i del germà, embriagueses del fuster, etc., fins a la separació obtinguda en el Vicariat del Consell Comunal d’Alexandria de 1922, i demanda de nul·litat interposada en 1935, que es va donar en 1939 (S. R. R., 1947: XXXI/1939, 342-352).

L’altra sentència és un procés de nul·litat, basat en l’ impediment d’edat i en el fet d’haver estat, la noia, forçada —pels seus pares— a casar-se contra la seva voluntat. La jove tenia 10 anys i el Tribunal de la

48. Els melquites estan repartits majoritàriament per Síria, Palestina i Egipte (Santos, 1959: 66).


Rota va haver de decidir si era congruent la petició de nul·litat per de-fecte d’edat, segons que es dictaminés si calia aplicar a la dona, que era melquita, la seva legislació, o la de l’home, que era maronita i que podia haver adquirit per matrimoni. Entre els melquites, el defecte d’edat és un impediment, però entre els maronites no existeix com a tal; amb el primer podia donar-se la nul·litat, amb el segon no. Finalment, la sen-tència de 1944 va establir que calia aplicar a la dona la seva legislació pròpia (Khoury, 1972: I, 36-37 i Lazzarato, 1956: I, 36-37, I, 989-990).

5.6. La percepció de pubertat i impubertat, i les edats de l’home del segle XVI al segle XX

No sembla haver-hi grans avenços en el concepte d’edat dels se-gles XIV al XVII. Establint sis divisions d’edat, Isidor de Sevilla va avalar per una llarga temporada el nombre exacte de períodes que l’experi-ència empírica demanava. A partir d’aquestes divisions, va establir-se un instrument bàsic sobre el qual s’assentaven les necessitats d’unes disciplines o altres, que va tenir poques fissures fins al segle XVIII.

L’Església catòlica, des del Decret de Gracià fins al Concili de Trento, va anar formant el que es coneix com a Dret Nou des de la pers-pectiva canònica. La unió d’aquesta normativa legislativa conforma el primer Corpus Iuris Canonici, en el qual van quedar recollides l’edat normativa sobre: la capacitat i incapacitat per exercir càrrecs dins l’Es-glésia, la celebració i recepció de sagraments i tot el que afectava el desenvolupament ètic i moral de l’home en relació a la societat.

El Concili de Trento afegeix i depura la legislació, que en alguns sentits havia quedat desfasada, i s’obre el que es coneix com a Dret Novíssim. El Corpus es veu enriquit amb el VII Llibre de les Decre-tals, o Decretals de Pere Mateu, els reculls de butlles i les col·leccions dels concilis. Això fa que, a partir de 1545, les edats eclesiàstiques quedin fixades i no tinguin canvis fins a les acaballes del segle XIX.

D’aquesta legislació i de la teologia de sant Tomàs surt una clas-sificació de tres períodes en la vida de l’home, que són: infància, pue-rícia i edat adulta.49 Tot això gira entorn de les capacitats morals i físiques de l’individu.

49. El resum pot trobar-se a la Summa Theologica de sant Tomàs, quan tracta la quaestio XLIII, en el suplement de l’obra, (Tomàs, 1959: XII, Supp. q. XLIII, a. 2) i es repeteix en l’obra de Suárez: De Religione (De Religione II, Llibre V, c. 1, n. 2): Aetatem adultam post annos pubertatis, vel aetatem etiam adultam infra annos pubertatis, quae dici solet doli capax, quatenus in ea est usus rationis ad peccandum mortaliter sufficiens... tertia aetas est infantiae, scilicet, ante rationis usum...


En la infància, fins els set anys el nen no desenvolupa l’ús de raó. I no és fins més endavant que adquireix la capacitat de pensar, la qual cosa duu a raonar i a poder pecar. Ha de preparar-se per al clergat o, si cometia trangressions d’ordre legal, moral o espiritual, caldrà contenir-se i purificar-se. Per això, com veurem més endavant, els set anys són un punt de vinclament en l’ordre eclesiàstic i fan pas als rituals d’ingrés i de sacrifici en l’Església.

El segon moment d’inflexió és en el pas de la puerícia o impu-bertat a l’estat adult. Reconeix la capacitat reproductiva de les dones als 12 anys i dels homes als 14, que permet el matrimoni.

D’altra banda, els tres períodes es fragmenten en set divisi-ons d’edat. Aquestes edats comencen el dia del naixement, homes i dones viuen des del moment que vénen al món. I no es contempla encara l’espai de gestació en el si matern, perquè encara no hi ha concreció empírica del desenvolupament del fetus. Set són les divi-sions d’edat que fixa el dret canònic: infància, de 0 a 7 anys; puerí-cia o impubertat, dels 7 als 12 anys per a les dones i fins als 14 per als homes; adolescència o pubertat, que en ambdós sexes arriba fins als 25 anys; joventut, fins als 40 anys; virilitat, dels 40 als 50 o 60 anys; la senectut és la sisena edat i arriba als 70 anys; finalment, la decrepitud, més enllà dels 70 anys fins a la mort (Ferraris,1795: I, 72).

La major part de la normativa emesa pel Concili de Trento, quant a edat, pot dividir-se en dos blocs. El primer correspon a l’edat que han de tenir els individus que ingressen en l’estament eclesiàstic, anys per entrar al sacerdoci; quin temps s’ha de tenir per obtenir càrrecs i dignitats i quan pot accedir-se al clergat dels ordes religiosos. El segon grup d’aquesta normativa correspon a l’edat que han de tenir els fidels per poder rebre el conjunt de sa-graments; amb l’afegit que, en tots els casos està indicat si són o no anys complerts.

Quant a l’edat en què poden obtenir-se càrrecs dins l’Església, heus-ne les dades:50

50. Per als càrrecs eclesiàstics també regeix tot un sistema de dispenses quan hi ha defectes d’edat o altres problemes, però no formen part d’aquest estudi.


La dignitat papal no requeria una edat determinada (Benet XI fou Papa amb 10 anys i Joan XI, amb 23); l’únic que es demanava era ser elegit pels representants de l’Església (Ferraris, 1795: 72).

L’edat per rebre els sagraments i l’actuació dels fidels poden re-sumir-se en el quadre següent:

Edat Càrrecs

7 anys Rebre la tonsura i els tres ordes menors: d’ostiari, lector i exorcista. Beneficiat si l’estatut del benefici ho permet. Obtenir pensions de beneficis. 12 anys Ser acòlit. 14 anys Obtenir un benefici simple. Ser canonge de col·legiates. Ser pensionat d’esglésies catedrals. 22 anys Ser sotsdiaca. Tenir dignitats catedralícies sense cura d’ànimes. Obtenir dignitats a les col·legiates. 24 anys Obtenir el diaconat. 25 anys Ser prevere. Tenir dignitats catedralícies amb cura d’ànimes. Obtenir beneficis curats. 30 anys Ser bisbe, cardenal, general d’un orde, provincial o abat (en anys

complerts). 40 anys Les dones ser abadesses o priores (en anys complerts).

Font: Ferraris, 1795: 71-75.

Edat Classe d’actuacions i sagraments

En néixer Rebre el baptisme.

7 anys Possibilitat de casar-se amb dispensa, tant nen com nena.

Es considera que ja es pot cometre pecat mortal i, doncs, cal la confessió.

Obligació d’oir missa.

Obligació de complir el dejuni de carn els dies assenyalats.

Es pot ser padrí de bateig o de confirmació.

10/11anys Edat per rebre la comunió.

12 anys Les dones poden casar-se sense dispensa.

Es pot entrar al noviciat.

14 anys Els homes poden casar-se sense dispensa.

16 anys Homes i dones poden ingressar al clergat regular (en anys complerts).

21 anys Obligació de complir els dejunis establerts a la litúrgia.

Edat mínima per a què els conversos entrin a formar part de l’Església.

Font: Ferraris, 1795: 71-75.


Finalment, cal dir que, en els casos que podia interessar, l’Esglé-sia tenia un ampli ventall de possibilitats per eliminar l’impediment de l’edat. Només calia demanar dispensa i, si aquesta era conside-rada vàlida, la cúria concedia el plàcet i podia accedir-se al càrrec o a la celebració del sagrament (Corrado,1680: 1-85). Les esglésies no catòliques sorgides de la reforma protestant van eliminar molts càrrecs eclesiàstics, així com sagraments. Tot i això, l’edat per acce-dir als càrrecs que van quedar i les normes de cada cas conserven un paral·lelisme amb el que havia ordenat el catolicisme. Perquè aquesta qüestió de l’edat no incidia especialment en els conceptes dogmàtics i interpretatius dels llibres bíblics i, per tant, no calia sinó adaptar-les quan era necessari.

Quant al sistema legislatiu civil, la majoria dels regnes europeus tenen ancorat el concepte d’edat sense excessives variacions entre ells. En la divisió d’edats, el concepte de majoritat i de minoritat als 25 anys està arrelat profundament tant en la psique col·lectiva com en els tractats jurídics, de manera que aquest principi fa que hi hagi un abans i un després, que sigui un punt d’inflexió social important. Car fins llavors era necessària l’autorització paterna per a tot, i l’úni-ca manera d’alliberar-se d’aquest jou generacional era la convenièn-cia d’emancipar-se de pares o tutors.

El dret romà plana en una bona part del continent i guia els passos dels legisladors, fins que el procés d’industrialització i els aires de la Revolució Francesa trenquen l’ordre antic. La societat recla-ma nous punts de referència que concreten edats tan properes a les nostres idees actuals com ara l’edat: escolar, administrativa, laboral, penal, etc.

Tot i el concepte de majoria i minoria d’edat, persistien cer-tes diferències en les legislacions europees quant a permissibilitat segons l’edat. Però aquestes variacions tenen explicació sobretot en particularismes regionals o nacionals. Tampoc no són especialment enriquidores per al nostre treball antropològic i únicament donarien vida a un tractat d’història de la legislació comparada. Podem re-córrer a l’obra monumental de Narbona per extreure’n un exemple d’edats jurídiques per a l’àrea d’influència dels drets civils —romans i canònics.

Dídac de Narbona publicava a Roma l’any 1669 el tractat per excel·lència sobre l’edat: Annales Tractatus Iuris de Aetate ad omnes humanos actus requisita. S’hi recullen les opcions i capacitats de la vida humana repartides anualment en els camps jurídic, civil i ecle-


siàstic, com també en la vida militar i social, amb algunes pinzella-des fisiològiques. Podem afegir que, a més dels anys necessaris per accedir als càrrecs eclesiàstics i als sagraments, hi ha els períodes següents: abans de néixer, els primers set dies són per a la coagula-ció de la sang uterina amb el semen, que anomena d’estat efficiens. Cap als 30 dies es formen les substàncies que formaran la carn i els ossos. El tercer període comença amb la formació inicial del cos. El quart període és de perfeccionament dels membres (Narbona, 1669: 5). Després del naixement, convé destacar de l’obra alguns punts in-teressants, com ara que als 5 anys es comencen a tenir somnis noc-turns; que als 7 anys poden contractar-se esposalles d’acord amb els dictats de Modestí (Sponsalium, 14): actuar amb els tutors en judici i actuar com a testimoni en matrimonis; a 10 anys pot acusar-se i ser acusat, condemnat i també pot ser excomunicat; als 14 anys pot testimoniar-se en tribunals civils i penals, ser castigat per delictes de la carn i pagar tributs; els 17 anys són l’edat mínima per accedir a proves de doctorat, exercir d’advocat i de procurador de negocis aliens; els 18 anys permeten ingressar a la vida militar, anar de caça i torejar, pot demanar-se comptes de l’administració patrimonial als curadors, i ser dissolt el matrimoni contret abans d’aquesta època que hagi resultat impotent; als 20 anys es pot ser conseller reial, ob-tenir l’emancipació i tenir accés a l’ofici de protonotari; als 21 anys surt la barba; els 25 anys confereixen la majoria d’edat amb totes les conseqüències; als 30 anys els homes es fan més prudents, i poden obtenir-se els nomenaments d’inquisidor, de comissari del Sant Ofici o ser jutge, i a la dona ja no li cal el consentiment patern per casar-se; els 35 anys porten la plenitud física de l’home, i els 50 la finalització de la vida militar, etc. (Narbona, 1679).

Hi ha, en l’espai de temps que abasta la baixa edat mitjana i la fi del segle XVII, un punt que preocupa tant els legisladors eclesiàstics com els civils: en quin moment es crea l’ésser humà per la unió car-nal home-dona i l’ànima s’incorpora a l’embrió. El punt té a veure amb dues preocupacions legislatives: una sorgida de Trento, en què l’Església ha de legislar i aclarir universalment els punts polèmics que pertanyen a la vida humana en tant que ésser sensible, i l’altre a la legislació d’ordre penal dels estats europeus. El problema és de-terminar què passa quan es provoca un avortament, car aquest era considerat un homicidi. Però no hi havia homicidi si resultava que la incorporació de l’ànima a l’embrió o al fetus era tardana, o bé l’ànima no s’incorporava al cos fins al moment de néixer. Al mateix temps, com que s’entén que l’ànima dóna vida a l’ésser, si pot dilucidar-se


el moment de la incorporació en l’ésser que es forma a l’úter, es pot saber en quin moment hi ha vida. I si hi ha vida, corren amb ella el temps, els períodes de la vida i l’edat.

El problema de l’ànima és un assumpte que ve de lluny. A Grècia, Aristòtil, en el Tractat de la generació dels animals (Llibre II, c. IV), contempla l’ànima dels éssers vivents com un element extern al cos que aporta el principi de vida (Vacant-Mangenot, 1909, I, 1306), però l’home té una ànima racional.

La notícia més antiga dins el pensament cristià sobre la incor-poració de l’ànima a l’ésser que es crea en l’úter és del Liber de anima, de Marc Aureli Cassiodor, el qual va viure a Roma el segle VI i fou secretari del rei ostrogot Teodoric. En el Liber de anima, apunta que aquesta penetra en la coagulació que fa el semen masculí en l’úter després dels quaranta dies51 (Cassiodorus: P.L. 70, columna 1292). Si recorrem a les edats uterines d’Albert Magne, observem que l’ànima sensitiva s’incorpora el quart mes de l’embaràs, que és quan es forma el cor. Els autors escolàstics després de sant Tomàs van més lluny i estableixen l’animació cap als 40 dies per a les criatures de sexe masculí i 80 dies per a les de sexe femení. El tomisme establia aquest criteri a partir de la interpretació dels dies de la purificació en el post-part, un criteri determinat per Moisès en el Levític (12, 1-8), precisant que la purificació de la partera durava 40 o 80 dies segons que hagués parit nen o nena, i en aquest interval no podia anar al temple. Se’n va fer l’extrapolació: naixement-purificació i animació, considerant que el mateix que passava després havia de passar abans.

Un altre corrent de pensament, ja més relacionat amb la me-dicina, establia els 30 i els 40 dies per a l’animació del fetus masculí o femení, segons el De natura foetus d’Hipòcrates (Vacant-Mange-not, 1909, I, 1309). Tanmateix, el primer criteri fou el més seguit durant el segle XVII, i encara era preceptiu en molts tractats jurídics (Pérez de Lara, 1672, 95).52 Al llarg de l’edat mitjana, s’estableix tam-bé la creença en l’existència de tres ànimes: l’ànima vegetativa, la qual s’incorpora en el moment de la concepció i s’ocupa del desenvo-lupament embrionari; així que aquest pren forma humana, apareix

51. Cassiodor, Liber de anima, cap.VII, De origine animae:....Hoc nonnulli secuti dixerunt, mox ut semen humanum coagulatum fuerit in vitalem substantiam, illico creatas animas corporibus dari discretas atque perfectas. Medendi autem artifices quadragesimo die humanum atque mortale pecus animam dicunt accipere, cum se in utero matris coeperit commovere.

52. In quibus ignoratur fuerit necne foetus animatus, cum possit esse foemina cesi anime infunditur octogesimo die, vel masculus cesi infunditur quadragesimo, ut diximus...


l’ànima sensitiva i desapareix la primera; en el moment de néixer, cessen les funcions sensitives i fa acte de presència l’ànima racional. Van concretar-se, doncs, dos corrents: els que pensaven que hi havia una animació immediata i els que creien que hi havia una animació escalonada. El papa Innocenci XI, en 1679, va formular finalment la doctrina de l’animació immediata. Des de llavors, tot i no cessar les discussions entre teòlegs, juristes, canonistes i metges, va considerar-se que des del primer instant de la concepció l’ànima s’introduïa en l’embrió (Vacant-Mangenot, 1909, I, 1306-1310).53

La decisió doctrinal va posar punt final a les controvèrsies sobre l’avortament en els primers dies de la concepció i va establir clarament en el dret civil la possibilitat de reconèixer una sèrie de particulari-tats entre els nats i els nonats: el dret va assumir el principi general que tan bon punt el nounat s’allibera de l’úter matern comença la seva vida jurídica. Per tant, abans podia tenir una determinada vida, però com que el fetus no podia practicar-la jurídicament, venia a ser com una vida passiva. També va establir-se legalment que el temps màxim de durada de la vida uterina era de 10 mesos; alguns autors hi van afegir 2 dies (Pérez de Lara, 1672: 4-5).

La vida passiva es va introduir en les legislacions postgracianes reconeixent el dret de testar en favor del fill que ha de néixer. D’aquí la necessitat d’establir uns marges de vida uterina perquè, en cas de viduïtat d’una gestant, es pogués saber si el fill a néixer podia heretar del pare difunt o no (Pérez de Lara, 1672: 25, 38).

La medicina manté conceptes més flexibles que el dret a l’hora de classificar el desenvolupament fisiològic en la relació malalties-edat, i n’hi ha una gran quantitat d’exemples entre els tractats mèdics de l’època. Un cas concret, el del metge espanyol Bernardino Gordón, qualificat com a medicus suo tempore doctissimus per Zacchia (1661: 2), descriu set edats en el tractat De prognosticis tractatus quinque particulis distributus. La primera des del naixement fins als sis me-sos: en aquesta edat es perd la humitat inicial, s’asseca el melic, es pren la primera llet i s’ulceren les genives. La segona edat va dels 6 mesos als 6 anys: es comença a caminar, és té sovint mal de queixal i dolors de ventre nocturns, algunes vegades intolerables. La tercera edat arriba fins als 14 anys: els membres es consoliden i les malalties que l’acompanyen són de la sang: càlculs, abscessos i epilèpsia. La quarta edat —pubescentiae— finalitza entre 20 i 24 anys: és l’edat de

53. Hi ha una crítica fresca i rutilant sobre les tres ànimes a la veu: ‘ànima’ del Diccionari filosòfic de Voltaire (Voltaire, 1960: I, 85).


començar a reproduir-se, també de l’artritis, la gota... i infinitat de malalties. La cinquena edat és l’adolescència o joventut: dura fins als 35 anys, i els éssers acaben el seu desenvolupament segons la complexió i el clima, i assoleixen la plenitud de forces i de vigor; però també és el temps colèric, dels embriacs, de la bogeria i els plets. La sisena edat és la senectut i dura dels 35 als 60 anys: se’n va la calor corporal, arriba el fred i el temperament flegmàtic i es produeix fluix sanguini. La setena i última edat és la decrepitud, la qual, com se sap, finalitza amb la mort: s’hi donen l’epilèpsia, la letargia, l’estupor i la malenconia (Gordonii, 1559: 729-731).

Per contra, el mateix segle XVII, Abraham de la Framboisière, metge reial de Lluís XIV, marcava cinc edats humanes, en una bar-reja de combinat septenari —a la manera d’Hipòcrates— i divisions galèniques.54 El resultat no segueix cap sistema de múltiples de set i tampoc no esmenta els cinc grans canvis del cos humà, si no era l’etern procés d’assecament i refredament plantejat per Galè. Distri-bueix les edats així: infància de 0 a 14 anys; adolescència de 14 a 25; joventut, fins als 35; mitjana edat, fins als 49 anys i la vellesa fins a la mort. Tot i la fixació d’anys concrets, té la prudència de dir que tot això no és més que una qüestió general, perquè les edats funcionen segons temperaments. Així, els sanguinis envelleixen més tard, els malenconiosos ho fan ràpidament i les dones abans que els homes (De la Framboisière,1644:117-118).

D’igual manera que en el segle XVII apareix el compendi jurí-dic de Narbona sobre l’edat, també hi apareix la primera obra que pretén unir sistemàticament els conceptes jurídics amb els mèdics. És l’obra Quaestionum Medico-Legalium de Paulí Zacchia, metge del papa Innocenci X. És en realitat el primer tractat modern de me-dicina legal, que compila el saber acumulat entorn d’aquestes dues ciències. En arribar al concepte d’edats, que l’interessa especialment, esmenta onze formes diferents de calcular les edats, segons disci-plines i opinions diverses, considerant la manera de pensar de filò-sofs, juristes i metges. De filosofia, dóna referències d’Aristòtil; dels juristes, esmenta els romans; i dels metges, Hipòcrates, Galè, Fernel, Macrobi, Gordón... La divisió d’edat més interessant indicada és la

54. Et autant que l’homme durant le cours naturel de sa vie endure cinq mutations remarquables en son temperament, ils ont distingué autant d’aages, qui sont l’enfance, l’adolescence, la ieunesse, l’aage moyen & la vieillesse, que plusieurs ont mesuré par septenaires, pource que nature de sept ans en sept ans acostume de remuër mesnage (De la Framboisière, 1646: 117).


de Nicolau de Nancel, metge francès que en 1600 publicava a París un tractat fent analogia entre el microcosmos i el macrocosmos, en el qual establia set edats de l’home pel fet que es coneixia l’existència de set planetes.55

El treball de Zacchia recull la cosmovisió del segle XVII sobre les edats o períodes de l’existència humana. Fent-ne un resum, podem dir que és partidari de la divisió segons el dret canònic —ja esmenta-da— de set divisions d’edats. S’hi destaquen més els aspectes jurídics que els d’altre tipus. A les dades que s’han citat en el present treball sobre definicions dels autors al·ludits un xic més amunt, hi afegeix les que segueixen.

La infància gaudeix d’incapacitat intel·lectual i temporal, que l’equipara al furiosos; i diu que aquesta incapacitat no té intervals de lucidesa (Zacchia, 1661: 3-5). Flexibilitza la puerícia entre els 7 i 12 o 14 anys, segons siguin noies o nois. Recull l’equivalència puer-pupil-impúber. Atribueix manca de desenvolupament intel·lectual, que pot arribar a tenir formes mínimes, en el camí de la pubertat; per tant, l’infant és incapaç de qualsevol negoci civil. No és apte per a la reproducció perquè no emet semen, i això fa que, encara que pugui tenir relacions sexuals properes a la pubertat, la inexistència d’aquesta emissió seminal fa que no pugui relacionar-se amb l’adul-teri. La proximitat a la pubertat es manifesta amb la voluptuositat i la calidesa del cos (Zacchia, 1661: 5-8). Emmarca l’arribada a la pu-bertat segons múltiples factors, com ara: regió on s’habita, costums, alimentació. I des del moment que es manifesta, s’entra en el període de l’adolescència.

L’adolescència s’acaba amb el desenvolupament físic total en-torn dels 25 anys, i rep també de diferents autors els qualificatius d’edat florida (Aristòtil i Terenci), edat grata (Homer), edat íntegra (Plató) i edat núbil (Ovidi, Juvenal i Plaute) (Zacchia, 1661: 9-12).

La joventut s’estén des dels 25 fins als 50 anys i és l’edat ideal per a la generació de l’home. D’acord amb la medicina, la plenitud de forces augmenta dels 25 als 35, es manté entre els 35 i 40, i declina en acostar-se als 50 (Zacchia, 1661: 13-15). Apareix llavors la virilitat

55. No hem pogut localitzar aquest tractat en les biblioteques del país i, doncs, no l’hem pogut consultar. Probablement perquè va ser perseguit per l’Església i els seus treballs no circularen en la nostra geografia. El títol de l’obra és Analogia microcosmi ad macrocosmum, París, 1600; i pel títol i el que diu Zacchia podria ser un predecessor remot de les teories físiques de Nils Bohr.


o mitjana edat, que no és concreta però que pot situar-se cap als 50 anys. Els juristes no contemplen aquesta etapa, i així no fan distinció entre joventut i virilitat. Però la medicina sí que ho fa, car distingeix temperaments diversos entre una etapa i l’altra. Considera la joven-tut com l’edat més consistent i la virilitat com una tardor. Per a ell, l’últim és el període perfecte quant a activitat i aptituds, perquè hi ha equilibri entre l’ànima i el cos (Zacchia, 1661: 15-16).

Després apareix la senectut, que arriba cap als 60-70 anys, i més enllà, la decrepitud, amb la minva cada vegada més pronunciada de les capacitats corporals i disminució de percepció i de vigor fins a l’arribada de la mort. Tot el procés de la vida humana és plantejat en el camp fisiològic partint de la medicina hipocràtica i galènica, amb les quatre grans etapes que transformen el cos humà, d’humit i càlid a sec i fred (Zacchia, 1661: 1-21).

Com ja s’ha dit, el pas d’aquests segles aporta poques novetats al concepte d’edat. Només hi ha grans tractats recopiladors que capten i resumeixen tot el saber acumulat en el corpus de la doctrina jurídica, mèdica i filosòfica. Hi ha, però, la qüestió de l’assentament de l’ànima en el cos humà, que dóna finalment un pas definitiu en un camp que havia estat filosòfic i que reprèn la teologia. Depurada aquesta casuís-tica, a partir de la fi del segle XIX, la psicologia reprendrà aquest tema i li donarà una altra dimensió.

* * *

En resum, la problemàtica de les edats no es manifesta en les divisions i definicions, sinó en les atribucions de capacitats. Queden fixades set etapes de la vida humana, que satisfà la gran majoria; en aquest agrupament apareixen les classificacions i atorgaments que faculten o no faculten els éssers. Per això, és en el camp jurídic on es troba la majoria de dades. Per a l’Església, l’habilitació d’edats s’uni-fica el segle XVI arran del Concili de Trento. Les lleis civils dels es-tats europeus, que creen una administració funcionarial, estableixen també l’edat d’accés als càrrecs, però ho fan de manera que satisfaci els interessos propis, cosa que impedeix que aquest avenç resulti si-multani a tot el continent.

S’aprecia un retrocés legal clar del concepte de pubertat. Això no vol dir que les lleis no la considerin, sinó que la legislació des de Gracià, en reinstaurar el concepte de majoritat i de minoritat, va fer que es produís de mica en mica un retard en l’accés als càrrecs con-


siderats de responsabilitat, un retard que va traslladar la majoria de l’accés als actes socials a partir dels 25 anys. Aquest resultat fa que la vida dels éssers retardi l’ingrés en les plenes capacitats, i que la pubertat com a fulcre important se’n ressenti. Aital actitud pot obser-var-se en les legislacions europees a partir dels segles XV-XVI, quan la legislació de la majoria de països ha assumit el dret romà com a bàsic o bé n’ha estat profundament empeltada.

La medicina ha entrat en l’etapa dels grans estudis anatòmics i fisiològics, com els de Vesali i els de Harvey, gestats els segles XVI i XVII, respectivament, els quals tindran la seva florida el segle XVIII. Per tant, la manifestació de patologies, canvis fisiològics i desenvolupa-ment intel·lectual dels éssers humans no té encara més suport que la dels cercles científics mèdics més innovadors i inquiets. La classe mè-dica en general només pot assenyalar els grans canvis físics, com la pubertat, la decrepitud, etc. Això vol dir que les variacions corporals han de mesurar-se aproximadament en el temps.

Només després dels estudis anatòmics sobre els punts d’os-sificació, duts a terme per Friederijk Ruysch (1638-1731) a Leiden (Laín Entralgo, 1963: 146), podran començar-se a establir pautes d’aproximació amb les edats. Dels avenços generalitzats, apareixerà la medicina forense, detallant i concretant cada vegada més el des-envolupament fisiològic en relació amb els anys viscuts, de manera que fins la relació del desenvolupament corporal podrà mesurar-se més enllà de l’edat, indicant els anys transcorreguts des del moment de néixer. La medicina es desprendrà dels postulats galènics i pren-drà una dimensió nova, que contemplarà l’edat humana des d’una perspectiva cada vegada més afeblida. Car per poder diagnosticar, anirà precisant conceptes com ara nombre d’anys, pes, sexe, símp-tomes, etc., davant definicions que, per la medicina, esdevenen més aviat vagaroses; per exemple: és jove, té l’edat núbil, està en la senec-tut, etc.

* * *

Els segles XVIII i XIX abunden en canvis i atribucions als concep-tes d’edat. La terminologia queda fixada en el pla lingüístic, però en-cara es fan retocs quant al nombre d’anys que agrupa cada edat, com també en les subdivisions d’aquesta. Els canvis es produeixen com a resultat dels avenços científics en els camps de la medicina, del na-turalisme, de les idees de la Il·lustració i la Revolució Francesa, de la


industrialització, etc.; els canvis influeixen finalment en els sistemes jurídics. El nou entorn social fa que preceptes mantinguts al llarg del temps entrin en ràpida decadència i que a continuació iniciïn una mobilitat, i també que s’atribueixin noves capacitats a cada edat, una mutació que sorgeix a la fi del segle XVIII i al llarg del segle XIX.

Les ciències de la naturalesa són les primeres que analitzarem en tractar a l’inici del segle XVIII la divisió d’edat. Aquestes prenen una forta empenta quan Linné estableix el seu sistema classificador de les espècies de plantes. El sistema de classificació, traslladat als animals, estableix una metodologia d’anàlisi rígida i coherent que permet una nova visió quan tracta de l’home i del seu desenvolupament. Els vi-atges científics aporten coneixements sobre l’espècie humana. Allò que primer es constata és la diversitat en el moment de l’entrada de l’home i la dona a la pubertat. Això tampoc no era nou, però les varia-cions en l’edat d’entrada a la pubertat eren pròpies de pobles exòtics. Etiòpia, l’Índia o els països àrabs gaudien d’aquestes circumstànci-es.56 Situant-nos a Europa, es constatava que els pobles més allunyats de les regions càlides tenen fortes divergències quant a la maduració física. Així ho indica Buffon quan estudia la pubertat de l’home i de la dona en les seves obres (Buffon, 1850?: IV, 529). I ho confirma el metge Raciborski quan estableix relació entre la temperatura mitjana de l’any en diferents llocs del continent i l’aparició de la regla. Així a Toló i Marsella, on la temperatura mitjana anual és de 15ºC, la dona veu aparèixer la primera menstruació als 14,081 anys; a Göttingen, amb una temperatura mitjana de 0ºC, la mitjana d’edat es produeix als 16,38 anys; a la Lapònia sueca, amb una temperatura de –4ºC, això no s’esdevé fins els 18 anys (Raciborski, 1844: 75).

La relació clima-menstruació era un aspecte més en les troba-lles naturalistes relacionades amb la medicina, concretament sobre la pubertat. Un altre, potser encara més important, era formular un supòsit científic definitiu sobre les causes de l’aparició de la regla femenina, sobre la qual ben entrat el segle XVIII hi havia encara vuit teories.

56. En podem trobar un exemple en el tractat sobre les malalties femenines de Capuron: Les femmes de la zone torride sont réglées longtemps avant celles qui habitent les zones glaciales. Les Indiennes sont capables d’être mères à neuf ans, tandis que les Laponnes ne peuvent goûter ce plaisir qu’a dix-huit ou vingt. On sait que Cadisja n’avoit que cinq ans quand elle épousa Mahomet, et trois ans de plus quand elle partagea sa couche. En Barbarie, les femmes ne passent pas la onzième année sans être nubiles au lieu qu’elles le sont beaucoup plus tard en Sibérie... (Capuron, 1812: 15).


La primera i més antiga parlava de la influència de la lluna so-bre el fluix menstrual, en una relació satèl·lit-matriu que encara té acceptació avui dia; la teoria s’atribuïa a Aristòtil i va tenir grans defensors en la medicina oficial. La segona hipòtesi creia en la pre-sència d’un ferment en la matriu en virtut del qual, en èpoques de-terminades, tenia lloc un fluix de sang; els defensors d’aquesta foren metges de la categoria de Paracels, Vanhelmont i Stahl.57 La tercera hipòtesi es remunta a Galè, i estableix la causa per raó d’una plèto-ra o excés de sang que cal eliminar periòdicament i que coincideix amb l’edat de la fecunditat. La quarta es formulava a partir d’una congestió dels vasos uterins, els quals, a causa de la mobilitat de la matriu i la debilitat dels vasos amb certa cadència, tenien pèrdues per les lleis hidràuliques. La cinquena transformava la menstruació en una funció que tenia per objecte l’eliminació de principis nocius de la sang, produïts per l’acumulació de bilis en la vesícula hepàtica femenina i que es traslladava al reg sanguini; per això calia evitar el contacte amb la sang menstrual el vapor de la qual era ja per si ma-teix tòxic.58 La sisena hipòtesi deia que la regla apareix a causa del gènere de vida artificial establert per la civilització; segons els metges seguidors, la dona dels temps primitius no estava subjecta a aquesta incomoditat per la vida tranquil·la i sòbria que mantenia. La setena teoria assenyalava la causa en una congestió activa deguda a una es-pècie de flogosi “amorosa” o erecció uterina. La vuitena hipòtesi, la més atraient i racional, deia que la menstruació tenia per causa una congestió sanguínia, destinada a subministrar a l’embrió l’aliment necessari per al seu desenvolupament; si l’embrió no era fecundat, la sang sobrava i la naturalesa l’expulsava (Roussel, s.a.: nota A).

Les hipòtesis fallaven pel fet que es coneixien casos de persones que havien mantingut la regla o tingut pèrdues sanguínies durant l’embaràs, o bé de dones que s’havien quedat en estat sense haver tingut mai cap regla.

El cas és que el conjunt d’estudis sobre el pas a la pubertat fe-menina i masculina va quedar afeblit, per tal com no apareixia una

57. A l’època del barroc, i fruit de les idees racionals de Descartes, apareixen sistematitzadors de la medicina de la mateixa manera que en el naturalisme apareix en primer lloc Linné. Els grans tractadistes de la medicina sistemàtica són: Boerhaave, Hoffman i Stahl; tracten de fisiologia, patologia, anatomia, etc. (Laín Entralgo, 1963: 224-242).

58. D’aquí el fenomen que les dones que menstruen panseixen flors si les toquen, que l’orina esterilitza certes llavors, i les al·lusions bíbliques a la impuresa temporal de la dona en aquestes condicions fisiològiques.


relació quasi exacta entre el calendari i la naturalesa humana. L’afe-bliment, però, només fou real en les proposicions marcades per les lleis i l’administració pública enfront de la medicina. Metges i filòsofs donaven un qualificatiu d’edat a cada període de la vida que presen-tava mutacions naturals i canvis de forces en el cos i la ment. A causa dels descobriments científics en el camp de l’anatomia i l’evolució fisiològica, aquestes ciències començaven a apartar-se definitivament dels avantatges que donaven les estructures rígides de l’ordre social jurídic. D’aquesta manera, a la fi del segle XVIII, la medicina legal ja havia acordat tres períodes de la vida humana: l’increment, la con-sistència i la decrepitud, segons el quadre d’edats citat al principi d’aquest treball. Aquestes divisions abraçaven en el moment de l’in-crement: infància, puerícia i adolescència; en el moment de consis-tència: joventut i edat viril; i en el de decrepitud o vellesa: senectut i decrepitud (Foderé, 1801: I, 119-121 i Ferrer y Garcés, 1847: 20).

A les acaballes d’ambdós segles, van fer aparició en el camp de la fisiologia unes teories innovadores que volien explicar els canvis cor-porals i les malalties per l’electricitat o la mecànica. La primera no té relació important amb l’edat en les obres del principal defensor: Pierre Bertholon (1742-1800). Les teories mecanicistes eren més consistents: manifestaven que l’ordre de la naturalesa mena a un desenvolupament coherent, de la mateixa manera que en la distribució de forces i de mo-viments físics. Així va establir-se una relació entre els períodes d’edat i els òrgans del cos humà, de manera que la dita relació vincula en sentit descendent els òrgans de superiors a inferiors, i les edats d’inferiors a superiors. Les forces i moviments de la naturalesa durant la infància es concentren en el cap; per això es formen els cabells, se secreten mucositats, surten les dents i les malalties es concentren majorment en crostes làcties, tumefacció de les glàndules paròtides, serositat a l’orella, al nas, etc. A la joventut, entenent aquesta com el període que va de l’adolescència a l’edat madura, les forces i moviments es despla-cen cap al pit. Per això, l’entonació de la veu es fa més greu, s’eixampla la cavitat toràcica i les malalties es concentren en aquesta zona amb tuberculosi, dolor, inflamació, etc. A l’edat madura, les forces es veuen afectades per una mena de gravitació fisiològica, i els òrgans abdo-minals assumeixen el protagonisme. El ventre creix, les parets que el contenen cedeixen sota el pes, es carreguen endavant i sorgeix la pan-xa. El sistema hepàtic crea les afeccions i malalties, i canvien sovint el caràcter personal. D’aquí procedeix l’infart, l’obstrucció i inflamació del fetge, la ingurgitació de la vena porta que encamina al fluix hemor-roïdal, l’atac de bilis, els problemes a la melsa, etc.


Finalment, a la vellesa les forces i moviments es concentren en les vies urinàries en una acció preponderant i dolorosa, per les quan-titats de matèries que s’acumulen en la bufeta i ronyons. D’aquí els dolors nefrítics, els càlculs, les obstruccions, els problemes prostàtics i d’altres incidències semblants (Dumas, 1803: 284-286).

Tant una teoria com l’altra foren abandonades amb el desen-volupament del coneixement mèdic posterior. L’harmonització del desenvolupament fisiològic davant les regles de l’ordre social quedà formalitzada en els nombrosos tractats de medicina legal que van aparèixer el segle XIX. L’entesa entre ambdues disciplines fou obliga-da, en tant que calia fixar una terminologia que donés satisfacció mú-tua als moments de necessitat, sobretot pel que fa als casos enqua-drats en les lleis penals que obligaven a l’execució de determinades penes o afectaven delictes comesos en una edat major o menor. Per això la vida de l’home fou considerada en dues primeres fases: vida intrauterina i vida extrauterina o vida pròpiament dita. La primera va subdividir-se en edat embrional i edat fetal, i aquesta segona fou subdividida en espais mensuals fins al novè mes, el moment del part. La vida extrauterina tenia les clàssiques sis o set divisions que trobà-rem en sant Isidor o en les compilacions legals tridentines (Ferrer Garcés, 1847: 20-27). D’aquesta manera, en entendre que la infància era totalment incapaç per raons fisiològiques, tant les lleis civils com les penals impedien actuar sobre aquest grup d’edat. Sortint de la in-fància, ja podia començar-se a actuar civilment. I penalment, no era fins els 17-18 anys que podia aplicar-se la pena capital.59

Els nous corrents aportats majorment pels filòsofs francesos, que desemboquen en l’agitació de la Revolució, fan que el concepte d’home canviï, que neixi de manera col·lectiva la individualitat, l’in-tent d’igualtat i la complexa fraternitat. Llavors apareix una mutació a França sobre la capacitat de l’individu i l’edat en què pot accedir als càrrecs. Les eleccions i els sistemes de votació obliguen a prendre en consideració el moment en què l’home pot discernir políticament. Es concreta una de les grans variacions legals, que a poc a poc s’estén per tot Europa: la reducció a 21 anys de l’accés a la majoria d’edat.

59. En el cas d’Espanya, l’article 64 del Codi Penal de 1822, que fou el primer legislat per les Corts de 8 de juny de 1822, deia: En ningun caso podrá imponer pena de muerte ni de trabajos perpetuos, deportacion, presidio, obras públicas, infamia ni destierro al que cuando cometio delito fuere menor de diez y siete años cumplidos. Al que en epoca de ejecución pase de setenta años no se le podrá tampoco imponer pena de trabajos perpetuos, deportación, obras publicas ni presidio. Quant a la dona prenyada, no podia aplicar-se-li la pena de mort fins passats quaranta dies del part (art. 68) (Código Penal 1822:14-15).


La reintroducció dels 25 anys per a la major edat, feta des de les profunditats de l’edat mitjana, tenia sentit en un món encara rural, en una societat en què l’accés a la propietat era difícil i venia sobretot per via d’herència. L’empenta de la classe burgesa del segle XVIII ne-cessitava una variació, una forma més àgil d’accés a les responsabi-litats cíviques, la qual es produí després del cataclisme revolucionari francès. Així aparegué un corrent que va alliberar primer l’accés als actes i càrrecs propis dels adults. Aquesta variació, no solament va afectar l’accés als actes públics, sinó que també ho va fer més lenta-ment amb l’alliberament del consentiment patern per al matrimoni i amb la reducció dels anys necessaris per poder-se casar.60

Els 21 anys no foren pròpiament una creació francesa, sinó que aquests adoptaren un criteri racional sobre una situació de fet. Els primers que establiren la majoria d’edat a partir dels 21 anys foren els països nòrdics, perquè dins llur estructura social, aquesta edat dotava de la capacitat necessària per a l’estat adult. Potser fou també una llunyana influència del dret romà i del dret canònic catòlic. El cas és que en el codi civil suec de 1734 es legislava a favor del pas de menor a major edat als 21 anys i mitjançant el matrimoni, si no era que l’home que volia casar-se abans no feia el pas d’aprendre a llegir i a saber els primers elements de religió, que li permetien obtenir l’au-torització per al casament en una emancipació reial (La Grasserie, 1895: art. 6).

La reducció a 21 anys complerts per al pas de la minoria a la majoria d’edat pot resseguir-se en la legislació del segle XIX. El regne de Sardenya introdueix aquella edat en 1844 (Portalis, 1844: art. 244 i 587). Sicília en 1860 (D’Ettore, 1860: art. 311). Itàlia en 1865 (Codi-ce Civile: 1865: art. 240). Portugal en 1867 (Paes da Silva, 1933: art. 97). L’imperi rus en 1840 (Roucher, 1841: art. 160). Poc més tard, els cantons suïssos de Vaud, Zuric i Grisons redueixen el pas als 20 anys complerts des de 1880 (Bippert i Bornand, 1885, art. 286; Lehr, 1890 i La Grasserie, 1893).

Quant al matrimoni, va haver-hi tensió al llarg de tres-cents anys entre l’Església i la legislació dels estats europeus, una tensió originada en la reforma protestant i partint del Concili de Trento, en

60. La dicotomia entre les edats cívica i matrimonial pot constatar-se des del Codi de Napoleó l’article 388, el qual diu: Le mineur est l’individu de l’un et de l’autre sexe qui n’a point encore l’âge de vingt-un ans acomplis. Per contra, l’article 148 obliga el noi a obtenir el consentiment patern per casar-se fins als 25 anys complerts i el de la noia fins als 21 (Napoleó, 1807: 64 i 27).


aquells estats que, com França, mai no el reberen ni li donaren força de llei en la seva legislació (Gaudemet, 1993: 336-339). Es tractava que els estats establissin un cert control sobre la forma i l’edat d’ac-cés al casament. La causa raïa en la legislació canònica, que mante-nia l’edat d’accés al matrimoni reduïda als 14 i 12 anys, mínims, en home i dona. I sobretot, que el consentiment patern no era condició indispensable perquè la unió fos vàlida. Aquesta particularitat inci-dia negativament en el control dels pares sobre el casament dels fills; per això els estats, a partir del segle XVII, van començar a endurir les penes de desheretament en els qui s’havien casat sense autorització, i així els pares tingueren una forma de control sobre els qui volien casar-se. D’aquesta manera, la majoria de legislacions europees con-templaren la necessitat del consentiment patern fins als 25 anys de l’home i dels 20-21 de la dona. Fou la lluita contra els matrimonis clandestins (Goody, 1986: 207-211), la qual va perdurar en la legisla-ciós fins a les acaballes del segle XIX i la primeria del XX.

L’Església no va retocar l’edat vàlida per al casament fins a l’úl-tim terç del segle XIX, després del concili I del Vaticà de 1870. L’edat fou de nou analitzada i augmentada a 16 i 14 anys, respectivament, en home i dona. La sanció legal va aparèixer en el Codi de dret canò-nic de 1917, però des de feia segles els ben casats quedaven sota l’au-torització dels pares (Mans, 1954: I, 273-279). L’edat per ben casar-se se situava entorn dels 25 anys per a l’home i dels 20-23 per a la dona, amb la particularitat que, al llarg del segle XIX, algunes legislacions europees mantenien una duplicitat prohibitiva: d’una banda, fixaven una edat mínima per contreure matrimoni i, de l’altra, l’exigència del consentiment patern fins als 25 anys de l’home i als 21 de la dona. D’altres codis encara anaven amb l’ordre romà/eclesiàstic.

Uns exemples del primer cas són: Itàlia, on hi havia segons el codi civil de 1865 la prohibició de casar-se abans dels 18 anys de l’ho-me i 15 de la dona, però sense consentiment patern no ho podien fer fins als 25 i 21 anys, respectivament (Codice Civile, 1865: art. 55 i 63). O les condicions de l’imperi rus en 1840, que establien la prohibició abans dels 18 i 16 anys complerts, i obligaven a obtenir el consen-timent patern fins després de la majoria d’edat, fixada als 21 anys; a més, prohibien els matrimonis més enllà dels 90 anys (Foucher, 1841: art. 2, 3, 5 i 15). Uns exemples del segon cas: l’imperi austríac, on fins a la majoria d’edat, a 25 anys, no hi havia validesa matrimoni-al sense consentiment patern, tot remetent-se per a la resta als dictats de l’Església i també podent-se demanar dispensa de matrimoni al


jutge competent en certs casos (Clerq, 1836: art. 49 i 52). O a França, on el Codi de Napoleó permetia el casament dels nois de 18 i 15 anys emancipats, però calia el consentiment dels pares o curadors fins als 25 anys complerts de l’home i als 21 de la dona (Napoleó, 1807: 27).

La situació del casament entorn dels 25 anys de l’home i 21 de la dona prové d’un criteri sorgit de la fisiologia, l’economia i l’ètica. Una excel·lent visió contemporània ens és donada en els fragments següents:

Para transmitir la vida es preciso tener vida de sobra; para ser jefe de familia es necesario tener profesión o carrera probada; es necesario poder inspirar respeto a la esposa y a los hijos; es indispensable que la inteligencia se encuentre bastante desarro-llada, y el corazón con suficiente experiencia del mundo, para dirigirse uno a si propio, y educar y dirigir la familia; y todo esto no puede reunirse antes de los 25 años en el hombre, ni antes de los 19 de la mujer.

...y sólo entonces (després d’uns anys de tenir la regla) es cuando la joven ha adquirido su cabal desarrollo y es fisiológicamente casadera o viripotente... Los individuos que enlazan antes de estas edades cometen casamiento precoz; los que se casan pa-sadas esas edades, hacen un casamiento tardío... Los casamien-tos precoces, tardíos o desproporcionados, son por lo general un verdadero escándalo fisiológico: las leyes no se oponen a ellos, pero la opinión pública los ridiculiza y el vulgo los silba: la higi-ene los reprueba terminantemente... (Monlau, 1858: 28-29).En el camp legislatiu, s’estableixen també ordenadament du-

rant el segle XIX, a més de l’edat per a l’efecte civil, les edats penal i judicial per als efectes polític i administratiu. D’aquesta manera, es fixen edats com a eximents o agreujants en les causes penals i, sobre-tot en els camps polític i administratiu, l’edat per ingressar a l’exèrcit (entre 18 i 21 anys), l’obligatorietat d’estudiar fins als 12 o 14 anys, la de poder treballar en l’administració pública, les primeres prohi-bicions en el camp laboral del treball infantil, la d’accés a càrrecs de responsabilitat, la de poder votar, etc. Normalment, les lleis sobre estudis i treball acaben i comencen amb l’entrada a l’adolescència, cap als 14 anys. Les militars, administratives, públiques etc., adme-ten l’accés de l’home cap als 21 anys. Les dones, encara reduïdes a l’entorn domèstic o en tasques laborals feixugues, no obtindran capa-citats, públiques i administratives, fins a l’inici del segle XX. Per tant,


no tenen edat per accedir a res que no sigui l’estat matrimonial, o en el Codi penal quan cometen delictes.61

En resum, al llarg d’aquests dos segles es donen variacions en els arguments que qualifiquen les divisions d’edat ja establertes, i tot això és fruit dels avenços científics. Certes coses es relativitzen i unes altres prenen importància, com és el fet, en medicina, de la progres-siva desaparició de l’arcaic sistema d’explicar les etapes de la vida segons un procés d’assecament i refredament del cos humà. El desen-volupament de la física i la química troba noves explicacions, i ja no es conforma amb les teories hipocràtiques i galèniques que arriba a trobar puerils, i parla de la vida com d’uns processos d’oxidació, com també utilitza fàrmacs sintetitzats o preparats de manera no natural per a la guarició de les malalties. L’ús del microscopi permet analit-zar les formes de microvida que afecten els humans, i d’això resulta, a la llarga, una preocupació per la higiene que rodeja l’existència des del moment de néixer. El conjunt influeix en les expectatives de vida, en el progressiu domini de certes malalties i en la desaparició de pa-tologies acusades sobre moments determinats del desenvolupament fisiològic. Llavors, com ja s’ha dit, les ciències de la naturalesa relati-vitzen els períodes de la vida, anul·len les acotacions formals i només retenen les referències dels aspectes fisiològics que no conserven el sentit de fixar els períodes vitals d’acord amb les revolucions astro-nòmiques anuals.

La medicina, en particular, quan parla de períodes d’edat, ho fa de manera molt lleugera. Quan parla d’un jove, d’un adult o d’un nen, ho fa en termes d’una primera aproximació semàntica a la diagnosi. L’ús de la física i la química per a mesurar les reaccions en pesos i capacitats estableix un canvi progressiu del mesurament humà con-trastat en mides, volums o pesos. Així, els volums o pesos de medica-ments tenen una proporció en el pes i grandària de l’ésser a guarir. Les edats perden importància en establir-se els dictàmens, i es pre-fereix fixar l’edat —quan cal—, més aviat en termes d’anys, des del moment de néixer, relacionats amb el pes i els símptomes.

El llenguatge legal continua amb la formalitat conceptual de sempre. Les edats tenen acotacions fixades, que donen o treuen capa-citats, atenuen o sobrecarreguen penes. Els canvis en aquest període estan en la reducció del concepte de majoria d’edat, en la pèrdua del control familiar del matrimoni cap a la fi del segle XIX, i amb un

61. Per a l’estat espanyol, poden consultar-se les edats d’aquest tipus al Diccionario de la Administración Española (Martínez-Alcubilla, 1917: VI, 210-213).


progressiu alliberament i la determinació d’edats en drets i deures públics importants: períodes d’edat mínims per a l’estudi, edat labo-ral i concreció de l’edat militar. Sobretot en aquesta última, hi ha un període europeu d’ingrés caracteritzat per un militarisme establert, constant i mantingut mitjançant el mètode de la progressiva intro-ducció del servei militar obligatori. Les paraules que designen els pe-ríodes d’edat que relacionaven la fisiologia amb el desenvolupament moral i de l’intel·lecte continuen contemplant el conjunt social i no fan referència al cas concret. Només s’aturen a fixar, dins els sis o set períodes de la vida humana, un determinat nombre d’anys per poder accedir a una fase, lloc o activitat concreta.

Cap a la fi del segle XIX, els avenços científics obren noves for-mulacions a la capacitat moral i intel·lectual de l’home i de la dona. Són disciplines innovadores, que es desenvoluparan durant el segle XX, i que establiran criteris nous per explicar períodes de vida. La socio-logia, i sobretot la psicologia, trobaran explicacions renovadores per relatar el canvi que hi ha entre el moment de néixer i el moment de morir.


La pràctica del matrimoni infantilINTRODUCCIÓ

Aquesta segona part analitzarà totes les manifestacions pràcti-ques del matrimoni infantil, explicant les raons per les quals en un moment determinat unes famílies projectaren i realitzaren un casa-ment on almenys un dels cònjuges era impúber.

Analitzarem les causes i les solucions adoptades des del major nombre d’angles possible. Ens fixarem com s’acostaven a l’Església a plantejar la seva demanda; com actuava aquesta en cada cas; i, en particular, quines diferències hi havia entre els pocs casos de dispen-ses per raó d’establir pau entre famílies i les habituals sobre el plante-jament del formulisme: nisi malitia suppleat aetatem. Finalment, estudiarem quines mesures prèvies establia i com se solucionava la problemàtica de casos incontrolats.

Procurarem també de donar resposta a les causes que origi-naren tals casaments: qüestions de defunció paterna, d’herència, de transmissió de béns, lluites en l’administració patrimonial dels impúbers, incompliment d’actuacions de marmessors i tutors, di-vergències entre els components d’una mateixa família, continuació de supervivències patrimonials en mans d’una mateixa casa, etc. Ge-neralitzant, tractarem tots els problemes que generava la lluita pel diner i supervivència familiar observada en la col·locació dels fills d’u-na família.

Observarem, en els casos en què es pugui establir, quina fou la reacció dels cònjuges noucasats, quines actituds i situacions patiren, i com va desenvolupar-se llur matrimoni quan foren púbers, quan


tingueren descendència, ensems que les contingències que resultaren d’haver de compondre-se-les en aquests tipus d’unió.

Els casos matrimonials que fracassaren també seran estudiats, sobretot perquè, recolzats en la impubertat, llurs advocats constru-ïren les demandes de nul·litat o divorci. D’aquestes demandes sor-girà un quadre social, en el qual hi ha pinzellades de gran vigor per descriure i analitzar allò que fou en el seu moment un matrimoni d’aquest tipus.

Per això establirem quatre blocs d’estudi sobre les situacions que acabem d’indicar:

1. L’acostament a l’Església en demanda de dispensa matri-monial per falta d’edat.

2. El matrimoni infantil des de l’òptica familiar. 3. La vida de casats dels impúbers.4. El fracàs de la unió matrimonial.Les fonts bàsiques d’on són extretes les manifestacions i conclu-

sions que segueixen corresponen als esmentats matrimonis infantils del bisbat de Girona entre els segles XVII i XVIII. Sobre aquest eix farem rodar els altres casos que coneixem d’àmbit europeu, des del segle XIII fins al XX. Del conjunt sortirà una visió tan ampla com sigui possible per entendre aquesta mena d’unions, com també els problemes que generaren o que patiren.

La informació dels casos serà extreta de la bibliografia i de la re-lació de fonts arxivístiques i dels manuscrits consultats. La bibliogra-fia general, a la fi de l’obra, farà una relació exhaustiva i compactada dels arxius i documents investigats.

1. L’ACOSTAMENT A L’ESGLÉSIA EN DEMANDA DE DISPENSA MATRIMONIAL PER FALTA D’EDAT

En aquest primer punt de la praxi del matrimoni infantil volem reunir totes les dades que resulten del coneixement escrit en els pro-cessos de dispensa eclesiàstica, fent una segmentació dels passos que ha calgut donar per solucionar el matrimoni i les contingències per què ha passat.

L’acostament a l’Església era de compliment obligat per a la santificació de la unió matrimonial. En temps antic, abans dels con-cilis lateranenses i de la regulació canònica del matrimoni, la unió sota benedicció eclesiàstica produïa uns efectes de major sanció que


altres tipus de matrimonis, com ara el matrimoni davant notari, que conferien al matrimoni feudal un reconeixement de permissibilitat legal. És a dir, establien un reconeixement que no hi havia impedi-ments de llei divina o humana per al començament d’aquella unió. El tipus de benedicció, establert sobretot en els nuvis i en el llit de noces, permet creure que la preocupació per la descendència era pri-oritària. Sense descendència no hi havia possibilitats d’aliança ni de transmissió de béns: el resultat era el trencament de la roda dels me-canismes socials. En el cas del matrimoni infantil, com que sembla que no era malvist, no hi havia impediments legals, i pot creure’s que la societat no li donava major importància.

Tot això sembla haver estat així fins que el matrimoni no va deixar de ser un negoci entre famílies per restar un assumpte privat, però que igualment també afectava la col·lectivitat, a partir del mo-ment en què l’Església es fa garant dels bons costums i indica quins ho són i quins no. A partir del moment en què un matrimoni infantil no tenia una acceptació social, sinó sols una sanció eclesial, sorgeix el procés evolutiu que entre l’alta edat mitjana i el Concili de Trento mena l’Església a apoderar-se de l’ètica social, i emmotlla el matrimo-ni en uns models determinats que són de nou trasmesos a la societat: aquesta els fa seus i obliga els individus a un comportament estricte. En aquest moment, el matrimoni d’impúbers establert dins la norma canònica gaudeix de tots els requisits que el fan vàlid als ulls de la societat, sigui abans de l’edat requerida o no. En certa manera, es fa creure que és acceptat a nivell diví per la vinculació sacramental; i és acceptat a nivell social perquè compleix la norma de constitució dictada per l’Església, des de la percepció teològica al dret canònic. En virtut dels raonaments anteriors és socialment acceptat, encara que presenti una anomalia social i àdhuc fisiològica advertible per qualsevol observador.

Hi ha moments en què el matrimoni infantil no és copsat en el procés de creació, sinó en el moment en què vol establir-se la nul·litat o el divorci. I un altre moment en què sí que apareixen documents amb dades matrimonials i l’edat dels cònjuges, dades que permeten establir la nubilitat o no de la parella. El punt d’inflexió d’una actitud a l’altra sembla que està en el moment en què el Papa exerceix la capacitat legislativa de l’Església per sobre de les disposicions dio-cesanes, dels concilis provincials i dels costums locals o regionals europeus. És quan, després del Decret de Gracià, les Decretals mar-quen una interpretació amb força de llei; des d’aquest moment fins a la burocratització posttridentina de la cancelleria papal hi ha uns


fets que li donaran força. Aquests fets són dos: En primer terme, el canvi sofert el segle XII per la teologia amb l’aparició de l’escolàstica de la mà d’Abelard. Si fins aquell moment la teologia era una sola recopilació d’escrits de sants, Abelard introdueix el mètode dialèctic, això és, que amb el diàleg per escrit, dóna plasticitat creativa a un coneixement que només rebia aportacions de l’espiritualitat indivi-dual. La percepció del matrimoni com a sagrament és fruit d’aquesta nova construcció teològica, com ho serà igualment la moral catòlica posterior al segle XVI. En segon terme, hi ha el pas poc estudiat de la necessitat d’introduir en certa documentació l’edat dels qui prenen part en el document. És un canvi curiós, que sembla néixer amb la normativa, des de la fi del segle XVI, de portar llibres parroquials de bateig, de matrimoni i de defunció, però que té precedents en els se-gles XIV i XV, segons hem anotat en pàgines anteriors.1

Això estableix d’alguna manera un tercer nivell en el calendari occidental, entenent per tercer nivell el fet que, des de la reforma del calendari gregorià, aquest tenia un primer nivell sagrat en regular les celebracions al llarg de tot l’any dels ritus de la litúrgia catòlica, a més d’estar cada dia sota la protecció d’un sant. Tenia un segon nivell pel fet que datava la documentació, i posava principi i fi als actes humans de tipus contractual i agrari. Apareix aleshores aquest tercer nivell que identifica l’ésser humà dins el contracte a través d’es-mentar-ne l’edat, la qual cosa perfila la identitat de la persona més enllà de la percepció de majoria o minoria d’edat legal habitual fins a l’època.

Tot això afecta el matrimoni infantil per tal com es produeix el canvi d’allò privat a allò públic.

Aquest apartat, tal com el seu nom indica, correspon a l’acosta-ment a la sol·licitud de dispensa; analitzarem les relacions entre els futurs cònjuges, llurs pares o procuradors en la cúria diocesana i el re-sultat obtingut de les gestions en deu punts, que són: els primers pas-sos per tal d’obtenir la dispensa, la sol·licitud, l’obertura del procés, raons i al·legacions; la intervenció de testimonis, metges i llevadores; l’interrogatori de l’impúber; la resolució del procés; diversos criteris dels bisbats a l’hora d’acceptar peticions; ratificació del consentiment matrimonial; rehabilitació de matrimonis contrets amb defecte d’edat; el preu de les coses, taxes i cost de les dispenses.



1.1. Els primers passos per obtenir la dispensa: la sol·licitud

La documentació més antiga que hem trobat sobre demanda de dispenses correspon al segle XVII, la qual cosa deixa fora d’abast informatiu nombrosos casos de matrimoni d’impúbers que comen-cen el segle XII i acaben el segle XVI. Són quatre-cents anys ignorant com es preparava aquest punt. Tanmateix, dels manaments de les Decretals sobre la Desponsatio impuberum, apareix que alguna docu-mentació o altra es devia generar. Quan es planteja una consulta al pontífex en una qüestió dubtosa i aquest hi respon amb un dictamen que es trasllada als escrits canònics, havia d’haver-hi alguna mena de burocràcia dels interessats en el matrimoni: famílies, bisbats, cúria papal. Així i tot, no coneixem cap exemple que doni complet tot el procés d’obtenció de dispensa fins a l’inici del segle XVII. Caldrà treba-llar amb aquesta documentació.

Situant-nos en el punt que permet aquest material, podem ob-servar que la demanda de dispensa matrimonial té un origen relacio-nat amb els mateixos interessats: en la petició feta a través d’un pro-curador jurídic davant la cúria diocesana, no apareixen persones que no tinguin vincles familiars propers. El més habitual és que el pare, la mare o un tutor de la persona menor demani la petició de dispensa, per bé que pot donar-se el cas que sigui algun futur sogre qui demani el permís o, menys corrent, l’altre futur cònjuge.

Per exemple, en 1660, en el casament entre Joan Ribes de Girona i Marianna Bagur de Torroella de Montgrí és el nuvi mateix —que té un doctorat— qui fa la petició al tribunal. Aquell mateix any, en la unió entre Josep Comas d’Avinyonet de Puigventós i Maria Macià de Pontós és l’oncle d’ella qui ho demana per orfenesa d’aquesta tant de pare com de mare. En 1690, en el casament entre Jaume Auladell de Solius i Margarida Soler de Sant Feliu de Guíxols la petició és feta per l’oncle del nuvi Emanuel Auladell, que n’és el tutor i curador, tot i que aquell ja té 14 anys i 4 mesos, mentre que la núvia té 11 anys i 6 mesos. En 1672 hi ha el cas del casament entre Martí de Carles de Torroella de Montgrí i Suficiència de Teixidor de Figueres; llur peti-ció és feta pel pare de la núvia, que ja estava casat amb la mare del nuvi, perquè així ho havien pactat en llurs capítols matrimonials, i aquesta estava malalta i en perill de mort. En 1714, en les noces entre Francesc Dalmau de Santa Eulàlia de Riuprimer, del bisbat de Vic, i Maria Horta de Sant Feliu de Buixalleu, l’àvia materna i la mare de la núvia demanen i contracten el matrimoni. La noia és pubilla i sembla que l’àvia materna també ho havia estat. En tot aquest grup de casa-


ments del bisbat de Girona, només apareix un cop que el matrimoni sigui demanat per l’oncle capellà de la núvia: és el casament, l’any 1696, entre Narcís Pagès i Margarida Llinàs, ambdós de Castellar.2

Si hi afegim que la major part de vegades la petició davant la cú-ria es presenta en nom del pare d’algun dels interessats, sembla que no hi ha cap intervenció del clergat familiar o parroquial en aquest tipus de casament en les primeres concertacions. Ara bé, com pot ser que 724 famílies del bisbat de Girona contractessin 362 matrimonis al llarg de 150 anys sense l’ajut, des de l’inici, d’algun bon canonis-ta, quan en aquest lapse de temps devien celebrar-se milers de casa-ments en tot el bisbat? Com podia establir-se la idea i la solució que convenia a les famílies si no era mitjançant el suport dels encarregats de la parròquia, dels beneficiats de la casa i de la mateixa clerecia que oferia la solució? Sembla, doncs, que des d’una percepció si es vol malèvola, quan la petició era adreçada a la cúria ja estava concedida; ja s’havien fet les consultes pertinents per aplanar la mecànica jurí-dica. Tothom coneixia les dues escletxes legals que permetien el ma-trimoni infantil: la documentació era ajustada a dret i l’obtenció de la dispensa es limitava a poder pagar les elevades taxes a advocats i procuradors i a fer que el jutge eclesiàstic considerés vàlida la unió.

Sembla que la valoració del jutge eclesiàstic no era senzilla; ca-lia, no solament observar la documentació, sinó informar-se també, mitjançant la xarxa parroquial, de la conveniència o no del casament. Ara bé, en una societat tancada i petita com la de Girona i del seu bisbat els segles XVII i XVIII, tothom sabia qui era un o altre, i si no ho sabia podia informar-se’n amb tota facilitat demanant-ho a la gent. Això feia que, si el jutge eclesiàstic no coneixia la sol·licitud amb an-telació, fàcilment situava en el context social apropiat totes les perso-nes que intervenien en la boda.3 D’aquí es desprèn que la firma de la petició venia enriquida, no solament amb una perfecció documental que d’entrada podia fer-la vàlida, sinó també amb un criteri ja for-

2. Aquest material correspon a les dispenses de l’inventari números: 4982, 4983, 5078, 5011 i 5093. El present inventari figura com a apèndix a la fi d’aquesta obra.

3. La capacitat de saber qui és qui a les comarques gironines, encara l’he viscuda personalment a la fi del segle XX. Quan et volen identificar, fan la pregunta: ¿De quina casa ets del teu poble? Sempre hi ha algú que coneix la casa, la condició social, ètica i moral de qui l’habita i algun parent teu. Això fa que, tan ràpidament hom elabori una identitat del qüestionat, sàpiga com tractar-lo i que conegui la vida i miracles de la teva família. Si això ho traslladem 250 anys enrere, podem deduir que encara era més fàcil d’establir un coneixement dels promesos, perquè hi havia molts menys habitants i menor mobilitat social.


mat des de la garantia eclesiàstica de la conveniència social d’aquell casament; era un punt de vista que no qüestionava la voluntat dels pares, sinó l’escàndol social que podia haver-hi per causa de la pú-blica honestedat, de la inducció a error dels impúbers o de qualsevol distorsió legal o social que en l’esdevenidor pogués invalidar la unió.

1.2. L’obertura del procés: raons i al·legacions

La causa d’aquesta conveniència social està en la prova de les raons que condueixen dues famílies al matrimoni infantil. La gran majoria de dispenses que tenim de Girona i d’altres indrets d’Europa giren entorn de la pubertat fisiològica apareguda abans de la puber-tat legal, que respon al concepte del nisi malitia suppleat aetatem. No per això deixa d’haver-hi conflictes que menen a la raó de pau i quietud entre famílies —pro bono pacis—, nascuda de la decretal de 1160 atribuïda a Nicolau I.4

De les 11 dispenses més antigues del bisbat de Girona, situades entre 1623 i 1659, 5 són peticions motivades pro bono pacis barre-jades amb l’argument de malitia. Les que eren únicament pro bono pacis en tota la seva extensió, com les del casament entre els fills dels reis de França i d’Anglaterra, quedaven reservades al Papa per la mateixa magnitud de la demanda, i aquest ho concedia en casos d’extrema gravetat. Les altres 6 que hi ha són només sobre malitia. I les 341 dispenses restants posteriors giren entorn del desenvolupa-ment de la pubertat; només dues inclouen, a més, causes per restablir l’harmonia entre grups familiars.

Hi ha un altre aspecte sobre el nombre de peticions acceptades: des de 1660 fins a 1748 no hi ha cap any sense una dispensa. Això sembla indicar que la pràctica d’ús del matrimoni infantil al bisbat de Girona s’intensifica des de 1660 fins a esdevenir un mètode per solucionar certes deficiències en la continuïtat familiar. Tals deficièn-cies s’explicitaran més endavant en el capítol dedicat als problemes familiars que solucionen els casaments d’infants.

Els primers anys del segle XVII indiquen, probablement, que el matrimoni infantil al bisbat de Girona apareix com un fet aïllat, com ara el resultat aplicat per alguna família poderosa que intenta so-lucionar problemes interns accelerant uns matrimonis de conveni-

4. Vegeu supra, pàg. 95.


ència, i no fan sinó aplicar les solucions donades pel coneixement d’autoritats en matèria canònica. Això es pot afirmar sense reticènci-es després d’observar el panaroma documental de l’arxiu del bisbat de Girona, en particular l’inventari titulat Processos anteriors al s. XVI de l’Arxiu Diocesà de Girona (Marquès, 1998: 61) i l’índex topogràfic establert de les dispenses des de 1501 fins a 1830 (Tremoleda, 1993: 6, 197-213). El primer, des de l’any 1344 fins el 1500, esmenta un cente-nar de dispenses matrimonials, i cap ho és per raó d’edat. A partir de l’any 1501, no apareix la primera dispensa fins el 1623.5 Així mateix, la quantia i el bon estat de conservació dels fons de l’Arxiu Diocesà de Girona permeten suposar que no hi falta sinó alguna que altra dispensa del fons original. Per tot això, podem considerar que treba-llem amb el màxim de casos sorgits en el seu dia dels interessos de les famílies gironines. Les cinc dispenses concedides pro bono pacis tenen una importància cabdal perquè, juntament amb l’esmentada de l’any 1160, només coneixem sis casos en què s’hagi pogut obtenir un permís de casament d’impúbers.

En certa manera, les dispenses pro bono pacis són veritablement les úniques de matrimonis infantils. Les altres, sota el concepte nisi malitia suppleat aetatem, atès que calia provar la capacitat generativa dels sol·licitants abans de ser-los acceptada la boda, ja no eren in-fants: eren púbers o pseudopúbers, cosa que fa que puguin agrupar-se tots en el mateix concepte; no calia provar-ho de manera total, car n’hi havia prou que metges i llevadores els consideressin aptes per a la unió carnal perquè fossin acceptats al negoci matrimonial.

Cal ara fer èmfasi especial en aquests cinc casos de Girona, co-mençant per l’estudi de llurs raons i al·legacions per accedir al ma-trimoni.

Les llicències demanades són aquestes: —1623. Pere Mataró de Franciac amb Magdalena Gruart-Vi-

nyavella de Caçà de la Selva. El nuvi té 13 anys i 7 mesos, d’ella no se’n sap l’edat. Cal cercar la causa del matrimoni en la situació en què es trobava l’herència de Can Mataró. Els Mataró foren una família as-sentada a Franciac, que absorbiren el patrimoni dels Ferrer d’aquesta població quan Pere Mataró va casar-se en 1304 amb la pubilla Alícia Ferrer. Des de llavors la política matrimonial va comportar l’engran-

5. En 1623 hi apareix la primera dispensa d’edat. El bisbat de Girona havia despatxat ja 457 dispenses de consanguinitat, segons resulta del recompte fet en l’inventari de J. Tremoleda.


diment de la casa; a la darreria del segle XV comencen a casar-se he-reus o filles amb cases de donzells i cavallers del bisbat: s’uneixen dues vegades a Ca n’Albertí, donzells de Llagostera, una a Can Ri-bot, cavaller de Foixà, un altre a Ca n’Aluart, cavallers de Caldes de Malavella, etc. A la fi del segle XVI, la casa ha de cercar un pubill en no tenir hereu masculí. Francesc Mataró, casat en 1583 amb Anna Torrent, moria en 1587 deixant una filla petita, Marianna Mataró, la qual en 1597 fou casada als 14 anys amb el seu cosí Anton Giribert als. Aluart6 amb un dot de 400 lliures. Només es coneix un fill nat del matrimoni l’any 1609, en Pere Mataró, i aquest és el que va casar-se en la impubertat amb Magdalena Gruart.

En demanar-se la dispensa es digué que era “per establir pau i concòrdia entre famílies”. Ambdós futurs cònjuges eren hereu i pu-billa, amb la particularitat que els pares de la núvia havien mort, i del nuvi també havia mort la mare, la pubilla de Can Mataró, per la qual cosa ell entrava en la terna successòria com a cap del patrimoni. Per l’edat del noi, podem deduir que devia estar, si no hi era ja, en la pubertat fisiològica. Tanmateix, és per posar pau que es demana la dispensa. La desitjada pau només podia estar en una lluita entre el pare de la criatura vidu, el pubill entrat a Can Mataró i els tutors i curadors establerts pel testament de la mare. Tot i les recerques fetes, no s’ha pogut trobar d’aquest cas cap document sinó la dispensa.

—Per ordre cronològic després de l’anterior, es troba l’any 1628 la dispensa que va establir-se entre Joan Gifre o Xifre de Camallera i Anna Maria Pujol de Fontcuberta. Havien transcorregut, doncs, cinc anys des de l’anterior, i faltaven a la noia nou mesos per complir els dotze anys reglamentaris establerts pel dret canònic. Les úniques dades que tenim són que els dos nuvis eren orfes de pare, un fet que pot indicar que les famílies havien entrat en un període de convulsi-ons per fer-se càrrec de l’herència, la qual cosa pot detectar-se en les al·legacions: “que és a tots molt convenient” i, més avall, que “mal intencionats conspiren contra d’aquest matrimoni”.

—La tercera dispensa indica lacònicament que es demana per interès propi. Correspon a la que en 1630 va demanar-se entre Joan

6. “Als.” és la contracció d’àlies, adverbi que equival a “per altre nom”. En la documentació antiga catalana s’anteposava al cognom que agafava un pubill. Així, Anton Griribert als. Aluart, era un fill de Can Giribert o Gelabert de Caldes de Malavella, casat amb la pubilla Aluart de la mateixa població. En quedar vidu va mantenir el segon cognom fins casar-se amb la pubilla Marianna Mataró. En la documentació posterior a aquest casament va esdevenir Anton Giribert als. Mataró.


Vinyals de Flaçà i Anna Barrull de Palafrugell. El nuvi tenia 13 anys i 6 mesos i era orfe de pare.7

—La quarta dispensa deixa passar 4 anys de buit a la cúria epis-copal de Girona. Es tracta del casament, en 1634, entre Antoni Vich de Bàscara i Mariàngela Pau d’Avinyonet de Puigventós. Aquesta últi-ma té 11 anys i 7 mesos i la raó està inscrita d’aquesta manera: “quie-tut dels pares i augment de la hazienda.” Com que resulta que tots els pares vivien en el moment del casament, més que un problema a solucionar de debilitat de les xarxes de fills, sembla un fet negociat entre els pares, segellat amb un casament per donar-li validesa.

—Finalment, la cinquena dispensa d'aquesta primera època entre les de Girona —1623-1659— correspon al casori establert entre Pere Sal-vi Miquelet-Guinart, natural de Parlavà, i Marianna Alió de Palau-sator. L’any és 1639 i l’al·legació burocràtica és per “raó de sang i patrimoni, per obviar escàndols i risas que podien succeir”, i demana la màxima urgència en la tramitació perquè va haver-hi escopetades en intentar raptar la noia per violentar-ne la voluntat. A més, Pere Pau Ribot, canon-ge de la seu de Girona i oncle de la noia, dóna suport a la petició.

La núvia tenia 11 anys i era òrfena de pare i mare; el nuvi en tenia 21; foren casats a Foixà el dia 1 de desembre de 1639.8 Tres dies més tard la mare del nuvi vídua es casava amb l’oncle de la núvia i establien un lligam que també tenia a veure amb la tercera dispen-sa esmentada, car uns eren cosins germans de Joan Vinyals i altres cosins segons. Al mateix temps que també hi havia lligams amb els Mataró de la primera dispensa, perquè el Vinyals ennoblit era casat amb una Ribot-Mataró. Aquesta xarxa consanguínia i endogàmica que fa servir la dispensa d’edat per casar tornarà a repetir-se fins a l’extrem d’haver-hi cases que fan servir amb persistència aquesta forma de casar fills. Tot quedarà explicat més endavant, a l’apartat de les xarxes del matrimoni infantil en el capítol dedicat a aquest tipus de casament i les solucions a problemes familiars.

7. La família Vinyals de Flaçà havia rebut privilegi de noblesa de l’emperador Carles V el segle XVI, amb la particularitat d’ésser un dels pocs que la monarquia espanyola va donar als descendents utriusque sexus, d’ammbdós sexes. Per això, el segle XIX i la primeria del XX es recordava aquest fet per Girona amb el rodolí: “Les noies de Can Vinyals ennobleixen les cases pairals.”

8. L’1 de desembre de 1639 se signaren també els capítols matrimonials d’aquesta parella davant el notari Pere Geronés de la Bisbal, amb l’aportació del nuvi d’un aixovar de 500 lliures a la pubilla, mitjançant l’aportació de 3 censals, un de 300 i dos de 100 lliures, que diferents pagesos pagaven a Nicolau Rupiana, avi matern del nuvi. No s’han pogut esbrinar més dades, atès el mal estat d’aquest protocol notarial (AHG, La Bisbal, 499).


Fora d’aquestes raons, i ja dins la clàusula nisi malitia suppleat aetatem, no hi ha en la resta de causes de dispensa gaire informació més en els plecs de petició. En 1632, hi ha el cas curiós d’una parella de Lledó d’Empordà que demana que no hi hagi publicació d’aquest matrimoni. Els pares d’ambdós viuen i potser intenten no haver de passar per les preguntes dels seus convilatans. En 1679, en les noces Suardell i Martí, ambdós de Juià, es declara que els dos nens d’11 anys i 4 mesos i 9 anys i 7 mesos, respectivament, estan en mans de tutors, i el del nuvi es creu que pot robar alguns béns. En 1690, en les noces Auladell de Solius i Soler de Sant Feliu de Guíxols, s’al·lega que la causa és necessària i oportuna (el nuvi té 14 anys i 4 mesos i la núvia, 11 anys i 6 mesos). En 1697, el rector de Vilanant indica que s’ha de celebrar el casament entre Felicià Figueres d’Avinyonet i Maria Olivé de Vilanant, “perquè no s’impedeixi maliciosament aquest casament” (el nuvi té 12 anys i 10 mesos). En 1710, en el casa-ment Cateura de Torrent i Prats de Peratallada es diu que l’han pactat “onrades persones”.

Finalment, hi ha quatre casos posteriors a 1715 en què, ultra raons familiars no especificades, hi ha perill en el retard, periculum in mora, i perill d’incontinència sexual, periculum incontinentiae. Són tres noces de 1715: les de Pere Cervera del Port de la Selva amb Anna Mestre de Castelló d’Empúries, aquesta amb 11 anys i 7 me-sos; les de Matajudaica entre Joan Rufí i Magdalena Mercader, ell de 12 anys i 3 mesos; i les de Rafael Pellicer de Llers amb Maria Fer-rer de Vilabertran, el nuvi amb 12 anys i 7 mesos; la quarta i última boda és de l’any 1730, entre Rafael Font i Maria Batlle de Cruïlles, ella d’11 anys.

L’aparició de la dispensa d’edat per perill d’incontinència o de retard capgira també la raó per la qual el matrimoni infantil és un assumpte de voluntat de pares o tutors. Si durant segles el planteja-ment del casament per sota dels 14 i 12 anys fou una qüestió d’in-teressos econòmics familiars, a partir del segle XVIII, sorgeix, a més, la petició de dispensa per una precocitat en les relacions sexuals de certes parelles. Així com a la fi del segle XVIII pot dir-se que desapareix la petició per interessos familiars, els casos que queden poden atri-buir-se a relacions sexuals prematures o a embarassos indeguts. Són, però, exemples provats que la pubertat ha arribat per sota de l’edat establerta per llei.

Quan el Codi de Dret Canònic de 1917 situa l’edat als 16 anys de l’home i 14 anys de la dona els casos es multipliquen. A Alemanya,


se sap que van concedir-se dispenses a dones mancades d’edat per cobrir embarassos prematurs, que en els períodes 1910-1927 foren les següents: 1910, 28 dispenses; 1911, 19 dispenses; 1912, 29 dis-penses; 1913, 21 dispenses; 1914, 43 dispenses; 1925, 40 dispenses; 1927, 38 dispenses (Kipp i Wolf, 1953: I, 70). En la recerca feta per trobar casos de matrimoni infantil en general van aparèixer casos més propers. Tres són de la diòcesi de Ciudad Real, dels quals l’ar-xiver va facilitar-me edats, dates i causes dels casaments, sense més informació per una raó òbvia de preservació de la intimitat de les persones i perquè el Reglamento de Archivos Eclesiásticos, al qual s’acull l’arxiu diocesà no dóna dades inferiors a 75 anys sobre la data del dia. Són aquests: expedient de dispensa de 6 d’octubre de 1997, el nuvi té 15 anys, la núvia en té 16 i està embarassada; expedient de 28 de setembre de 1978, el nuvi té 15 anys i la núvia 14, viuen plegats amb perill de concubinat; i expedient de 10 de març de 1980, el nuvi té 24 anys i ella 13, sense més dades.9 És probable que en el període que abasta de la fi del segle XVIII fins a les acaballes del segle XX hi hagi molts més casos escampats per les cúries dels bisbats d’Europa. Per llur existència, no cal més que una forta i rígida ètica quant a moral sexual en una determinada àrea, regió o país, i el costum de tapar, com ha estat freqüent en àrees catòliques, el trencament de les nor-mes sexuals mitjançant el matrimoni quan es podia.

1.3. La intervenció de testimonis, metges i llevadores

El procés burocràtic, com ja s’ha dit, s’obria mitjançant la de-manda feta a la cúria del bisbat, on un procurador adduïa un conjunt de raons que feien necessària una boda. Sorgien els actors, les edats de l’impúber i si hi havia problemes de consanguinitat també que-daven reflectits; i en pocs casos els motius pels quals es demanava la dispensa. Després, el vicari general de la diòcesi obria el procés demanant que es rebessin testimonis jurats dels més propers que po-guessin aportar proves de la conveniència o no de procedir al ritu, fent èmfasi en la capacitat mental i física dels cònjuges. Aquesta tas-ca era duta a terme per un oficial o un clerge designat ad hoc per la cúria. En principi, aquest es presentava a la població de l’infant i interrogava els prohoms que coneixien la persona menor per tal d’es-tablir les qualitats del casament. Normalment, l’interrogatori s’este-

9. Dades facilitades pel director del Archivo Diocesano del Obispado de Ciudad Real, José Jimeno, per carta de 9 de gener de 1998.


nia a tres persones; no sempre, però, apareixen en els processos els testimonis, i alguns en tenien prou amb les certificacions dels metges o llevadores.

Quan hi havia interrogatori, el testimoni assegurava que conei-xia la persona indicada, que era —el nen o la nena— fill legítim i na-tural dels seus pares, la seva edat i unes capacitats mentals i físiques que el feien apte per al casori. En tenim un exemple en l’interrogatori següent:

...y en quant al que V. Rza. me demania si dit Joan Guasch es de bon enteniment y discurs, dich que moltas vegadas he vist a dit Joan Guasch encara de onse a dotze anys molt presivol y ab molt assiento, y algunas vegadas lo he vist montar lo cavall, montava lo quondam son pare y aquell sevia anar ab tota rectitut com si fos estat un home de vint y cinc anys, y al que V.Rza. me demana si es de estatura gran y corpolent, dich que es prim de cos pero la alsada a la edat que jo li indicho li faria mes temps, y dich que molts homens y ha de vint anys que no tindrian lo posat que ell te, com jo testimoni he vist moltas vegadas. Y dich a V. Rza. acerca del quem diu si dit Joan Guasch pot ser apte pera contraurer matrimoni de present ab la Sra. Maria Prexana donzella dich a V. Rza. que jo lo considero apte per contrarer dit matrimoni segons jo veitx y considero del exterior de dit Joan Guasch y que si jo, testimoni, tingués una filla no la dexaria dormir ni estar ab ella sens considerar algun perill, per quant jo, testimoni, li considero alguna malisia de effectes humans. Lo que dich saber, jo, testimoni, per tractalo molt sovint... (dis-pensa de 1689, entre Joan Guasch i Maria Prexana, ambdós de Sallagosa, a la Cerdanya francesa —el nen d’11 anys— (ADSU, Disp. Apost., 1684-1699).

Els altres dos testimonis d’aquest expedient contesten el mateix. Parlen del cavall, de la corpulència i del perill que té l’interessat da-vant les dones. En realitat, tots els testimonis observats fins ara en ex-pedients de dispensa tracten de la mateixa cosa: la virilitat o feminitat dels nuvis i de llur capacitat futura per desenvolupar una vida marital normal, només que els testimoniatges entre nobles, pagesos o menes-trals difereixen en el repunt científic als dels facultatius. Els primers estableixen observacions sobre la vida quotidiana, els segons ho fan des de l’observació tècnica de les parts pudendes de l’impúber.

L’anàlisi que en fa la medicina sol ser duta a terme en el cas dels nois per un metge i en el cas de les noies, a més, per una llevadora.


Alguna vegada la intervenció es duplica i hi apareixen dos metges. Però aquesta segona opció no és tan comuna, com tampoc no ho és que no hi hagi certificacions mèdiques. En els exemples de Girona és freqüent que siguin sempre els mateixos doctors en medicina que certifiquin els casos de malitia suppleat aetatem. Això fa suposar que la cúria episcopal devia tenir, pels expedients en què calgués l’apre-ciació mèdica, uns d’aquests metges designats a l’efecte. Així, amb la certificació d’uns doctors de confiança podia obtenir-se una avalua-ció que no fos manipulada per interessos, que en un moment o altre podien limitar la voluntat dels contraents.

Pot ser un exemple de certificació la primera dispensa de Girona de l’any 1623 en el matrimoni establert entre Pere Mataró de Franci-ach, de 13 anys i 7 mesos, i Magdalena Gruart-Vinyavella de Caçà de la Selva. Demanen en la súplica que el vicari de la diòcesi “sia servit manar rebrar informatio, la qual se oferan donar y fer visuar per dos metges o barbers qui en semblants coses son experts...” (ADG, disp. 4968). La resposta a aquesta demanda fou la sol·licitud i contestació de dos metges en qualitat de doctors: el Magnífic Miquel Riera de Girona i el Magnífic Rafael de Puig d’Hostalric; ambdós ho certifi-quen de la manera següent:

...nosaltres en virtut de provisio per V.M. feta havem vuy dia pre-sent reconeguda y visuada la persona de Pere Mataro de Fran-ciach y las parts naturals y necesarias de aquell per tenir copula las quals vistas y regnegudas diem y judicam per la experiencia y practica que tenim de mon art esser dit Pere Mataro abte y idoneo per tenir copula carnal attes son aspecta presencia y conservacio quod sive malitia potest suplere etatem... (ADG, disp. 4968).

Vuitanta-nou anys després, la qüestió de la naturalesa de l’estat d’impubertat o de pubertat té un aspecte semblant. No apareix la possibilitat que siguin barbers els cridats a analitzar l’estat de desen-volupament sexual de l’infant, però les respostes tenen una solució semblant. Aquí tenim el cas de Pau Vives, impúber d’11 anys i 3 me-sos, natural de Sant Iscle de Vallalta, que en 1712 demana dispensa per casar-se amb Petronila Bofill, filla de Bonaventura Bofill, traginer de Sant Julià Sassorba del bisbat de Vic. Segons la relació que fan el rector de Sant Iscle, nominat per la cúria per a l’anàlisi de l’infant i el Magnífic Geroni Anglí,10 doctor en medicina, el segon diu que:

10. El tractament de Magnífic corresponia a qui tenia el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona, Girona, etc., i a qui, per llurs estudis, tenia el doctorat.


...constituit a solas ab la persona de dit impuber Pau Vives, dins un aposento vulgarment dit lo estudi de Casa de la Rectoria de St. Iscle de Vallalta, visura lo dit Pau Vives impuber, y vist y regonegut aquell segons sos genitals valensia del subgecte y demes sircunstansias reconeix en dit impuber segons la perisia de sa facultat y lo troba habil pera contractar lo matrimoni no obstant sa menor edat regoneixent la malisia suplii molt be lo defecte de sa menor edat.

I el rector de Canet de Mar afegeix:

Com tambe yo infrascrit com a substitut y en nom de dit Sr. Vicari constituit dins lo mateix aposento tinch examinat dit Pau Vives impuber, lo que trobo ab gran discresio y segons ella pot molt be contractar matrimoni sabent y coneixent el dit impu-ber molt be la forsa del consensu conjugal y demes requisits... (ADG, disp. 5530).

Quan cal certificar la capacitat sexual d’alguna noia el plante-jament és semblant. Sempre, però, és certificada per un doctor en medicina i després la obstetrix o llevadora, com en el cas del casa-ment entre Joan Xifre de Camallera i Anna Maria Pujol de Fontcu-berta, aquesta d’11 anys i 3 mesos; la petició d’anàlisi és del 13 d’oc-tubre de 1628 i recau en l’opinió del Magnífic Baltasar Soler i Maria Mansera, ambdós de Girona. La resposta certificada del dia següent diu:

...he visuada y reconeguda la persona de Anna Mª. Puiola en la supplica que ara me es estada llegida nomenada la qual segons sperientia de ma facultat he trobat y trobo que no obstant que no sia encara arribada a la edat legitima y inte-gra pera contractar matrimoni te degut subjecte proportio y corpulentia y persona de manera que es suppleix sa robustes y malitia a la edat que li falta y te bastant sufficientia y inte-lligentia per contractar matrimoni y aço es la veritat (ADG, disp. 4969).

La llevadora escriu el mateix, però amb lleugers canvis a la fi del text, de la manera següent:

... de tal manera que ella suppleix la malitia la edat per tro-barse en ella molt bastant sufficientia y intelligentia per esser de naturalesa robusta y varonil y aço es la veritat (ADG, disp. 4969).


Finalment, donant per finalitzats els exemples d’actuacions de metges i llevadores, tenim l’exemple en 1760 d’una de les últimes dis-penses del bisbat de Girona, la del matrimoni entre Joan Alemany de Parlavà i Anna M. Marimon de Marenyà, ella amb 11 anys, 1 mes i 18 dies. Les certificacions són tècnicament més elaborades i responen a una necessitat d’actuacions més depurades que les primeres. Així el Magnífic Sebastià Pagès diu a 1 de febrer de 1760:

...he vistat, examinat y pulsat a Anna Maria Marimon donze-lla de edat de onze anys, un mes y divuyt dies he comprovat ser sana y robusta, no ser defectuosa en ninguna part de son cos, ser de temperament sanguineo vilios, quals circunstancias junta ab las que me ha relatat la llevadora de tenir las parts distinctivas del sexo ben disposadas observanse en la regio del pubis alguns cabells en tant que no pateix tampoch malaltia al-guna en ditas parts que la impedesca no obstant sa menor edat contraurer matrimoni... (ADG, disp. 5614).I Anna Maria Felip, llevadora, ho certifica d’aquesta manera:

...Y havent entrat ella dita experta relacionada dins una de las cambras de dita casa y la mateixa Anna Maria Marimon attenta-ment a esta ha mirat y regonegut tan exterior com interiorment y parts naturals de son cos. Y segons son aspecta y corpulencia y parts naturals corporals y genitals que te ben formadas y sens defecte algun y altras senyals que produeix la naturalesa y acos-tuman tenir principi en la edat que aquella se troba judica y te per cert que es apte e....per tenir copula carnal no obstant de no tenir ancara tota la edat cumplerta per poder contractar son matrimoni... (ADG, disp. 5614).

1.4. L’interrogatori de l’impúber

A partir dels manaments de Benet XIV i les encícliques que va fulminar contra l’Església polonesa, la forma de fer les dispenses va variar. Allò que en certs moments podia esdevenir una cosa de trà-mit va complicar-se en el pla burocràctic. Si moltes dispenses de Girona se solucionen a la cúria en dos dies, a partir de 1740 la cosa es complica; els passos per obtenir el permís s’enrigideixen, s’alenteixen i es dificulten.

Com que una premissa que té l’Església és obtenir la voluntat lliure dels contraents, es procura en el cas dels matrimonis infantils que els impúbers donin un consentiment que no sigui viciat; que tin-


gui totes les qualitats que el faran vàlid i que després no pugui ser anul·lat davant de cap tribunal eclesiàstic. Per això establirà dues ac-tuacions a favor de l’impúber: la primera serà el segrest i dipòsit del nen o de la nena a casa d’algú que l’Església consideri com a bona per-sona i imparcial en l’afer; la segona serà interrogar a les criatures que no tinguin l’edat legal necessària per casar-se. Aquest interrogatori es repetirà tres vegades en matins o tardes diferents, de tal manera que sense la intervenció dels pares hagin de donar resposta satisfactòria a un bon nombre de preguntes, que en cada cas es plantejaran segons un ordre correlatiu o arbitrari i diferent del ja plantejat. Mirant d’es-brinar si la criatura no ha estat obligada a memoritzar un grapat de respostes i si també és capaç d’entendre allò que respon i adquireix els compromisos que la lligaran de per vida amb prou coneixement. Aquests interrogatoris són d’ordre moral, ètic, social i legal. Tant el segrest com les preguntes pretenien esbrinar la capacitat i la discre-ció per casar-se sense que hi hagués manipulació dels familiars.

Per conèixer-ne el contingut, res millor que un exemple com el cas de l’interrogatori a què fou sotmesa Anna Maria Marimon, donzella de Marenyà, la qual havia estat segrestada i dipositada a casa de Roc Badia, sastre de la ciutat de Girona, el 31 de gener de 1760. La nena, que tenia 11 anys i 1 mes, va comparèixer da-vant el vicari general de la diòcesi, en substitució del bisbe Antoni de Palmero, i va anar contestant les preguntes que li féu, de les quals el notari prenia nota (ADG, disp. 5614). La relació del primer interrogatori fou aquesta:

Et primo interrogata: que diga com se anomena y quans anys te?Dixit que se anomena Anna Maria Marimon y que te onze anys y un mes complers.

Interrogata: que diga si sos pare y mare son morts y si te tutors y curadors y qui son?Dixit que sos pare y mare son morts que se cuyda de ella un oncle anomenat Joan Xicart de Verges.

Interrogata: que diga ahont vivia y habitava ella antes que vingues a esta ciutat?Dixit que vivia y estava en la vila de Verges ab lo sobredit Joan Xicart son oncle.

Interrogata: si sab perque la han aportada a esta Ciutat y encoma-nada a Josepha Badia?


Dixit que sap la han aportada a esta ciutat y encomanada a dita Josepha Badia perque ella vol casarse y a eix fi explorarli la volun-tat y capacitat.

Interrogata: Quin estat vol pendrer si vol casarse o fersa monja?Dixit: que vol pendrer lo estat de casada si Deu ne es servit y se li dona la licencia y que no vol esser monja.

Interrogata: Ab qui vol casarse?Dixit: que vol casarse ab Joan Alemany jove pages de Parlaba.

Interrogata: Si a promes casament a dit Joan Alemany?Dixit: que ella y lo dit Joan Alemany se tenen donada paraula de casament y lo anell que porte ne es arra.

Interrogata: Si lo haver promés ella casament o volerse casar ab dit Joan Alemany ha estat de consentiment de dit Joan Xicart?Dixit: que lo haver ella promes casament ab dit Joan Alemany ha estat de consentiment de dit Joan Xicart que hi fou present y tractant.

Interrogata: si lo haver ella promes casament o be de casarse ab dit Joan Alemany ha estat de sa plena voluntat y a gust seu?Dixit: que ha estat y es molt de son gust y plena voluntat.

Interrogata: si coneix y te ella tractat ab dit Joan Alemany?Dixit: que lo te ben conegut y tractat.

Interrogata: Si lo voler ella casarse ab lo dit Joan Alemany es de voluntat y resolucio sua o per persuacions e instancies de altres?Dixit: que voler ella casarse ab dit Joan Alemany es de sa plena voluntat y resolucio y no per persuacions de altres.

Interrogata: Si sab que cosa es casarse?Dixit: Que sab que lo casarse es rebrer un sagrament de unio, ab lo qual lo marit y muller han de viurer junts.

Interrogata: Si lo estat del matrimoni dura tota la vida, fins que mor un o altre dels casats o si dura tant solament tan quant ells volen?Dixit: que sab que lo estat del matrimoni dura fins que mor un dels dos casats encara que ells no ho vullen.

Interrogata: Si la muller pot deixar de estar y cohabitar ab lo marit sens legitima causa?


Dixit: que la muller no pot deixar de estar ab lo marit sens causa legitima.

Interrogata: si la muller encara que sia pubilla ha de estar subgec-ta al marit en tot lo que sia rahonable?Dixit: que la muller per mes que sia pubilla sempre ha de estar subjecta y creurer al marit en tot lo que sia de raho.

Interrogata: si la muller ha de amar honrar y asistir al marit enca-ra que sia de geni o condicio diferent de la muller?Dixit: Que la muller ha de amar honrar y asistir al marit encara que sia de geni o condicio contrari al de la muller.

Interrogata: si los casats tant marit com muller han de cuydar de sos fills y fillas, de educarlos y criarlos en sant temor de Deu de ense-nyarlos o ferlos ensenyar Doctrina Christiana y encaminarlos y darlos estat segons y conforma sa vocació?Dixit: que sab que los casats, tant marit com muller han de cuydar de sos fills y fillas, de educarlos y criarlos en lo sant temor a Deu, de ensenyarlos o ferlos ensenyar la doctrina christiana encaminarlos y donarlos estat segons sa vocació.

Interrogata: si no obstant estas y altres moltas obligacions que aporta en si lo matrimoni continua encara en volerse casar ab dit Joan Alemany?Dixit: que no obstant totas eixas obligacions y las demes que en si aporta lo matrimoni, esta ella y persevera en volerse casar ab dit Joan Alemany.

Interrogata: Si sab que per a casarse se necessita que la dona tin-gua dotze anys cumplerts y lo homa catorze si es que lo ordinari disposia altre cosa en son cas y lloch?Dixit: que sab que per a casarse la dona ha de tenir dotze anys cumplerts y lo home catorze.

Interrogata: si vol aguardar a tenir la dita edat de dotze anys cum-plerts per casarse o be si se resol casarse desde ara, si se li dona la llicencia?Dixit: que no vol aguardar a casarse fins que tinga los dotze anys cumplerts sino desde ara si se li dona la llicencia la que espera.

Interrogata: que es lo que la mou a estar promta per casarse ab dit Joan Alemany y desde ara, si se li dona la llicencia?


Dixit: que lo que la mou a casarse ab dit Joan Alemany es perque dit Joan Alemany li agrada y per conveniencia y per estar sens pare ni mare exposada a diferents perills.

Interrogata: si en esta casa ahont se troba encomanada algun de dita casa o altres de fora la instan o persuadeixen a ques case?

Dixit: que en esta casa ni fora de ella ningu la insta ni persuadeix a casarse, ni deixarse de casar pues diu que per aixo no necessita de ningu.

Interrogata: si ja hi ha pensat be o vol mes temps per pensarhi?

Dixit: que ja hi ha pensat prou y que no necessita ni vol mes temps per a pensarhi.

Interrogata: si esta y persevera en tot lo que te dit o vol ajustarhi o mudar alguna cosa?

Dixit: que esta y persevera en tot lo que te dit y que no vol ajustarhi ni mudar cosa alguna.

I amb aquestes 24 preguntes s’acaba el primer interrogatori de la criatura. El segon i el tercer tingueren lloc en dies successius i l’or-dre de preguntes i respostes va mantenir la mateixa cadència. Aquest ordre de preguntes era vàlid tant per a les noies com per als nois. En el cas dels segons, només variaven les preguntes sobre la seva condi-ció masculina. Així, se li demana si vol casar-se o fer-se frare, si sap que no podrà deixar de cohabitar amb la seva dona, fora que no hi hagi una causa justa, si el marit ha de subjectar-se a la muller o al revés, i finalment si sap que el marit ha d’honorar, estimar i assistir la seva dona.11 De tot això es desprèn que en un moment o altre algú de la cúria diocesana va establir un qüestionari fixat i repetit en les exploracions de voluntat per quan apareixia un cas de matrimoni infantil.

El qüestionari tenia l’avantatge de situar la voluntat de l’impúber sota control eclesiàstic i de manera fefaent per la presència del notari. Plantejava, doncs, i recollia clarament una voluntat. Podia establir, per la manera de respondre, si l’infant tenia prou maduresa mental

11. Pot veure’s un bon exemple d’aquest qüestionari, fora del grup de dispenses de matrimoni, en el procés de l’Arxiu Diocesà de Girona de referència: Narcís Soler, núm. 123, que tracta en l’any 1751 de l’exploració de voluntat per a la celebració del casament entre l’impúber Marc Romeu de la Bisbal amb Teresa Bonsoms de Camprodon, ell de 13 anys i 2 mesos, i també a: Llobet, 1997b: 130.


per entendre i respondre, i fornia a la cúria, en cas d’acceptació de la dispensa, una prova per salvar la seva responsabilitat davant Roma.

No s’ha pogut establir si el qüestionari de l’interrogatori fou comú a totes les diòcesis després de les encícliques de Benet XIV o era només una particularitat del bisbat de Girona, ja que no s’han trobat processos de dispensa en altres bisbats que tinguessin la docu-mentació completa com a Girona.

1.5. La resolució del procés: sentències

Una vegada establerta tota la documentació esmentada en els punts anteriors —petició, acceptació i obertura del procés, inclusió de partides de bateig o testimonis d’edat dels interessats, nomena-ment de metges i llevadores per a l’exploració física, aportació de po-ders si calia, segrest dels involucrats, interrogatori, etc.—, si el vicari general de la diòcesi ho creia adient, sentenciava el cas.

Les sentències tenen també pautes comunes: relaten la petició dels interessats, la condició d’impúbers, els passos fets per a esbrinar si, tot i no haver arribat a l’edat requerida, són aptes per al matrimoni i, finalment, declaren dispensats d’edat els futurs cònjuges o el cònju-ge que ho demana. El text que es fa servir, amb variacions, és aquest:

...His igitur et aliis meritis processus attentis, pronunciamus, sen-tentiamus, dicimus et declaramus fore et esse dispensandos sicuti dispensamus cum dictis Joanne Romaguera et Anna Maria Sa-vall, non obstante quod ipssi non sint in etate scilicet dictus vir quatordecim et mulierem duodecim annorum constituti possint contrahere dictum matrimonium et illud consumare...(ADG, disp. 5035).12

Les úniques variants que apareixen en altres sentències són un reconeixement exprés acompanyant la declaració que la malitia sup-pleat aetatem de l’impúber i que s’autoritza el matrimoni en virtut i en la forma que estableix el Concili de Trento.

12. ...per aquest i altres mèrits del procés, “pronunciem, sentenciem, diguem i declarem que poden ser dispensats com dispensem a dit Joan Romaguera i Anna Maria Savall, no obstant no arribar a l’edat de 14 anys pels homes i 12 per les dones com està constituit i puguin cantraurer aquest matrimoni i consumar-lo”. Aquest és el text d’aquesta dispensa entre Joan Romaguera, pagès de Verges de 10 anys, 7 mesos i 10 dies i Anna Maria Savall, de La Pera, de 9 anys, 6 mesos i 3 dies. Sentència de 18 de novembre de 1670.


En les sentències hi ha també un manament del vicari en vir-tut de l’autoritat que li confereix el bisbe, sense explicitar si el bisbe dóna la dispensa en virtud del poder que té de dispensar, o bé només és una llicència prèvia. Aquesta particularitat s’observa fins després de 1748 quan l’encíclica de Benet XIV Magna Nobis mana que les dispenses d’edat es donin com a llicències prèvies fins a la definitiva sanció de Roma.13 Sembla que en la pràctica això no es va complir; ho podem observar en diversos casos, com per exemple el de l’any 1760, en què es dispensa el matrimoni entre Joan Alemany de Parlavà i Anna Maria Marimon de Marenyà, amb resolució de 3 de febrer d’aqueix any (ADG, disp. 5614). La sentència sembla ferma des de bon principi, car donada la limitada velocitat de les comunicacions anteriors al segle XX barrejats amb els lògics retards burocràtics si s’haguessin hagut d’esperar les respostes de Roma, en molts casos la dispensa ja no hauria calgut en haver-se complert l’edat.

Sí que es fa evident, en la mecànica del procés, la rapidesa amb què es donaven les llicències per casar-se. En les primeres demandes a la cúria, des de la petició fins a la sentència passen dos o tres dies. És el moment en què s’inicia la demanda, la providència d’obertura del procés, l’interrogatori a testimonis, les partides de baptisme requeri-des, la certificació del metge o llevadora i la sentència. Aquests dos o tres dies podien reduir-se a un, com s’esdevé en la dispensa per casar Pere Garriga de Palausafont amb Gertrudis Miquelet-Alió, que només té una data, 10 d’abril de 1663, per obrir el procés i per sentenciar-lo (ADG, disp. 4994). Això demostra que quan els pretendents s’acostaven als tribunals eclesiàstics ja ho duien tot resolt, i la dispensa només re-flectia el tràmit final d’unes negociacions ja pactades amb la cúria.

Després de la Magna Nobis, que és un fulcre sobre el qual les dispenses es decanten en direcció a la complexitat i la desaparició, els processos s’allarguen i passen a tenir si fa no fa la durada d’un mes. En la dispensa que acabem d’esmentar del casament entre Joan Alemany i Anna Maria Marimon el tràmit va durar quasi un mes. La petició va ser feta el dia 8 de gener de 1760 i es va donar llum verda a l’inici; els interessats havien preparat prèviament la documentació següent: poders del procurador de 2 de gener de 1760, partida de baptisme de la noia de 28 de desembre de 1759 i signatura d’espo-salles amb intercanvi d’anells de 7 de gener de 1760. El dia 10 de gener, la cúria va decretar el segrest de la noia, retenint-la a la casa

13. Vegeu supra, pàg. 136.


d’una família de provada honorabilitat, perquè no fos influenciada la seva voluntat de casar-se. Vint-i-un dies després, el 31 de gener, foren nomenats el metge i la llevadora per fer-li l’exploració física; el ma-teix dia se li féu la primera exploració de voluntat; l’endemà, la sego-na exploració de voluntat i la visita dels facultatius, i el dia següent, la tercera i última exploració sobre què pensava del matrimoni; la sentència va ser el dia 3 de febrer. El procés havia quedat resolt en menys d’un mes. Altres dispenses tenen una durada similar fins a la desaparició total, a la fi del segle XVIII.

1.6. Criteris diferents dels bisbats per acceptar peticions de dispensa

Així com el bisbat de Girona va tenir un interval de temps en què va tramitar i acceptar 360 sol·licituds per establir matrimonis infantils, el criteri d’altres bisbats de donar llicències de casament d’aquest tipus fou negatiu. No hi ha cap raó clara que defineixi per què en un lloc hi ha casaments infantils i en la majoria no. És evi-dent que un cúmul de circumstàncies legals i socials va influir perquè fossin acceptats o no. És més facil d’entendre que tant la sensibilitat social com l’eclesiàstica s’hi tornessin contràries. Però, és evident que entre bisbats de costums semblants es donen situacions contràries. Per exemple, els bisbats que rodegen el de Girona en són una bona mostra: el bisbat d’Elna conserva dins la seva documentació una sola petició de dispensa de 1661, i encara sense sentència;14 el bisbat d’Ur-gell té donades 4 dispenses entre els anys 1662 i 1728;15 del bisbat de Vic, se’n desconeix la xifra pel fet que fou destruït una bona part de l’arxiu a la guerra civil de 1936; quant al bisbat de Barcelona, no se’n conserva cap expedient, només s’ha pogut trobar un cas en un capítol matrimonial de Gelida,16 i la particularitat que en dades conegudes

14. La dispensa correspon a la petició que fa Gauderic Roger, botiguer, que es vol casar amb Esperança Roca, filla de Miquel Roca, pagès del mas de la Sagristia de Prada de Conflent. Falten 2 mesos i 18 dies a la noia per complir 12 anys. La data és del 22 de febrer de 1661 i forma part dels “Proces de l’Officialité Diocesaine de Perpignan” (ADPO, G-152-1660/69, fols. 119-121).

15. Són: en 1662, Joan Baptista Feu de Vilamitjana, de 12 anys i 6 mesos, que vol casar-se amb Elisabet Joan Gassol de Salas; en 1689, Joan Guasch de Sallagosa, d’11 anys, que vol casar-se amb Maria Prexana del mateix lloc; en 1705, Francesc Canal d’Amorós, de Figuerola, que es vol casar amb Maria Bullich de Sant Romà, d’11 anys i 9 mesos, i en 1728, Jaume Torra de Cabanabona, de 13 anys, que es vol casar amb Margarida Rovira als. Puig de Sant Miquel de Pinell (ADSU, dispenses 1602-1767).

16. És l’escriptura de 8 de desembre de 1556, que tracta el casament entre Joan Cases de Sant Llorenç d’Hortons a Gelida i Violant Torres, de la mateixa parròquia i 4 anys d’edat. Dec aquesta informació a la gentilesa del senyor Ramon Rovira Tobella de Corbera de Llobregat (APG, N8/2).


de l’àrea del delta del Llobregat, entre els segles XIV i XIX, no hi ha ni un sol matrimoni infantil (Codina, 1997: 332-498).17

Aquest criteri es trasllada a altres zones del continent, on són majoritàriament contraris al matrimoni infantil. Hi ha, però, algunes contradiccions, com en alguns bisbats de Polònia. Si va haver-hi una sèrie d’encícliques que es fulminaren contra ells, i llur contingut par-la de matrimoni infantil, vol dir que la seva existència tenia, si no la quantia, almenys l’entitat jurídica necessària per arribar a Roma. En alguns llocs, apareix molt de tant en tant algun cas de casament d’in-fants. N’hi ha referències en els tractats que hem vist de dret canònic, com a l’obra de Corrado, que esmenta casos del bisbat de Nàpols del segle XVII (Corrado, 1680); les respostes obtingudes a la península ibèrica dels bisbats de Saragossa, Sigüenza, Pamplona; les dades ob-tingudes del Llemosí, Valclusa i Còrsega a França; els casos del Reg-ne Unit, etc. Però, per completar aquest estudi m’agradaria explicar l’actitud d’un bisbat en concret, el de Pamplona.

A Pamplona trobem una cúria sistemàticament contrària a donar dispenses per edat, les va negant una darrere l’altra, però ha d’acceptar-les quan els nuvis persisteixen que es revisi el seu cas, fo-namentat en llei per un tribunal superior. Els casos en què es fona-menta la denegació continuada de dispensa són:

Sangüesa: 29 de març de 1628. El prevere Domingo de Pardo, tu-tor de la filla del seu germà difunt Juan Crisóstomo anomenada Ma-ría Magdalena, eleva una instància a la cúria del bisbat de Pamplona perquè detingui les intencions del segon marit de la vídua del germà, Martín de Zozaya, que intenta casar un fill que té del seu anterior matrimoni amb dita María Magdalena, quan aquella no té l’edat per al matrimoni, car fou batejada el 22 de juliol de 1617, de la qual cosa resulta que encara no té 11 anys. Se sentencia la falta d’edat per ca-sar-se i, doncs, la prohibició del matrimoni (ADP, Sangüesa c/700,n. 12, 1628).

17. A l’àrea del delta del Llobregat hi ha l’estudi exhaustiu sobre capitulacions matrimonials fet entre el segle XIV i el XIX per Jaume Codina, que ha fet un buidatge sistemàtic de protocols notarials per trobar tots els contractes matrimonials. En els 11 casos des de 1432 fins a 1568 en què les edats són inferiors a les permeses, es pacta que el matrimoni se celebrarà en arribar a l’edat legal, és a dir, són esposalles de futur (Codina, 1997). Així mateix, en una entrevista que tinguérem el 28 de setembre de 1998, va assegurar-me que entre els més de 4.000 matrimonis que havia analitzat d’aquest espai geogràfic no havia trobat cap cas de matrimoni infantil, ni en llibres notarials ni en fons parroquials.


Cirauqui: 22 de juny de 1632. El fiscal de la cúria diocesana de Pamplona obre procés contra Pedro de Villanueva i Graciana García, d’una banda, i Juan de Apostua i María de Villanueva, de l’altra. Tots són veïns de Cirauqui i viuen plegats en una mateixa casa, perquè en intentar casar-se el vicari de l’Església de San Román va negar-los el matrimoni. El fiscal diu que les dues parelles anaren a veure el capellà per casar-se, i que aquest no va voler oficiar la cerimònia amb la pare-lla jove, perquè el noi no tenia encara els 14 anys que mana la llei. Sí que van rebre tots dos les velacions prèvies al casament. En no poder-se casar, les dues parelles se’n tornaren a casa, de tal manera que:

...los susofdichos con poco temor de Dios y de su conciencia con grabe escandalo de la Republica viben en una casa so color que se an de casar y duermen juntos assi mocos como padres, cada uno dellos con ellas deporsi y no tratan de separarse de que ay notable escandalo y murmuracion y habiendoseles hecho cargo se aparten, no lo quieren hazer diziendo estan amonestados dos vezes... (ADP, proc. 1391, Cirauqui, 1632).

Els testimonis de l’acusació corroboren el fet i manifesten que és de domini públic que fins dormen plegats en un mateix llit i que els joves ho havien fet tres o quatre vegades “haziendo vida mari-dable”. Els testimonis de descàrrec manifesten que els pares no es volien casar si no ho feien els fills, i que aquests dormiren quatre o cinc vegades plegats “en una cama y debaxo la voluntad que tenian de casarse”, però que des de la negativa a casar-los del capellà, el nen Juan de Apostua dormia amb Diego Martelo, criat de la casa, i María de Villanueva ho feia amb Catalina Martelo, germana de l’anterior.

Per efecte d’aquesta tossuderia entre pares i capellà, va dictar-se presó preventiva el 26 d’agost de 1632 contra tots els futurs cònjuges en la mateixa casa dels acusats. La sentència dictada l’endemà diu que:

Fallamos que debemos de amonestar y amonestamos a los dic-hos acusados que de aqui a delante tengan el respeto y benera-cion que debe a los mandatos de la Santa Madre Yglesia y no contrabengan a ellos ni se atreban a estar juntos en una casa ni bibir como han bibido en pecado mortal so color de que estan denunciados en particular quando estan son abisados por el cura y sin que esten casados y belados yn facie Eclesie pues de haber echo lo contrario an causado muy grande escandalo en la dicha villa, con apercibimiento que si reyncidieren en todo o en parte de lo que son amonestados seran castigados con mucho


rigor, y por la culpa que del proceso resulta usando por esta vez de benignidad le condenamos a los dichos Pedro de Villanueva y Graciana Garcia, en cada, 4 ducados y a los dichos Juan de Apostua y Maria de Villanueva, en cada, dos ducados, aplicados en guerras contra ynfieles, Camara y fisco. De su Señoria Illma., por mitad y en las costas de esta causa cuya tasacion en nos reserbamos y asi lo prununciamos y declaramos (ADP, Proceso 1391, Cirauqui, 1632).

La sentència condemnant al pagament total de 12 ducats va ha-ver-se d’incrementar amb el pagament de costes de 291 tarjas navar-reses. I com que els pares van voler esperar a casar-se amb els fills, les bodes d’ambdues parelles trigaren encara uns vuit mesos. Pedro de Villanueva i Graciana García es casaren el 13 d’abril de 1633, i Juan de Apostua i María de Villanueva ho feren el 8 de maig de 1633, quan el noi va complir els 14 anys que manava la llei (APC, matrimonios I).

Aquests dos exemples il·lustren la negativa directa a concedir permisos matrimonials per sota de l’edat legal. En això podem ob-servar una línia de duresa legal a la cúria del bisbat de Pamplona; es constata en el procés següent que fins obliga al compliment del ma-trimoni per esposalles contretes, quan el criteri del Concili de Trento i de la majoria de bisbats, com ara Girona, era de respectar la volun-tat dels contraents, arribat el moment del casament i en contra del que s’hagués firmat. El cas és com segueix:

Idiazábal: 3 de març de 1596. María de Iza, donzella i veïna d’aquesta població, filla de Maese Domingo de Iza, picapedrer, plede-ja contra Juan de Arrese per obligar-lo a complir la promesa de ma-trimoni que, sota jurament i en presència de testimonis, va donar a la demandant. L’home diu que va fer la promesa de matrimoni a María quan aquesta només tenia sis o set anys, i que el pare d’ella tampoc no havia complert el que va prometre en el contracte fet en 1589. El contracte pactava el casament futur i que el pare de la núvia pagaria 345 ducats de deutes que pesaven sobre la hisenda del nuvi, dels ingressos que tenia de certes obres a Terol i Andorra d’Aragó. En el moment de la demanda, María de Iza diu que el seu pare és mort, però que van pagar-se i s’han continuat pagant els deutes del nuvi, i que ara, en morir el seu pare, queda alguna cosa pendent i Juan de Arrese no vol fer-se càrrec del que queda per pagar ni de complir la promesa de matrimoni. La cúria del bisbat va condemnar Arrese a casar-se en el termini de 20 dies (ADP, Proceso 323, Idia-zábal 1596).


Per sort, això va variar; l’any 1671, hi ha el cas d’una obligació de contreure esposalles de futur, que es resol amb el retorn del dot pagat, una indemnització i el pagament de les costes processals que ha de fer el pare de la núvia:

Alcega: 28 d’agost de 1671. Domingo de Gaizarán i el seu fill Tomás, veïns d’aquesta població, contra Pedro de Jáuregui Ercilla i la seva filla María Ignacia, havent contractat que quan els respec-tius fills tinguessin l’edat legal es casarien, en aquest moment Pedro de Jáuregui Ercilla vol casar la seva filla amb Jacinto de Olano de Gainza. L’any 1667, se signaren les esposalles i el nuvi, de 7 anys i 7 mesos, va lliurar a la núvia, d’11 anys, 500 ducats de dot. Va signar-se, a més de la promesa de matrimoni, que el pare mantindria el seu fill fins als 16 anys, donant-li de menjar, de vestir, amb capa i espasa, i lliurant-li un llit, una arca i eines per llaurar la terra, i la noia rebria l’heretat d’Ercilla. La sentència fa retornar el dot, fixa indemnitzaci-ons i allibera la parella de la promesa de matrimoni (ADP, Proceso 330, Alcega 1671).

La insistència del bisbat de Pamplona en el compliment d’edats per casar-se donà lloc a diferents plets. Només que una de les parts digués que un dels nuvis era impúber, la maquinària de l’autoritat eclesiàstica no deixava passar ni un instant per esbrinar les edats dels uns i dels altres. El compliment d’aquest obstacle volia fer-se obeir radicalment, encara que no hi hagués ni la més mínima part de raó, o que la causa inicial del plet fos una altra. En tenim exemples en els processos exposats a continuació:

Ciordia: 19 de setembre de 1625. Francisco de Arza, veí d’aques-ta població, denuncia que el seu fill Pedro “que es de corta edad ha sido arrebatado de su compañia violenta y ocultamente para casarlo por la fuerza con Maria Ruiz, vezina de Olazagutia”, manifestant que no té edat per casar-se. El fill declara que vol casar-se amb Maria Ruiz, filla del cirurgià d’aquella parròquia, per lliure voluntat, que té 18 anys i que el seu pare el va treure de casa enviant-lo a vendre vi-nagre barat. Les autoritats eclesiàstiques, després de la comprovació minuciosa de les declaracions de pare i fill, llançaren cèdula d’ex-comunió al pare si aquest persistia en els seus requeriments (ADP, Secretario Treviño, c/304, n. 18).

Pamplona: 1627. María Ximénez, vídua i veïna d’aquesta ciutat, s’oposa al matrimoni projectat pel seu fillastre Alberto de Ibiricu amb Graciana de Orcariz, veïna d’Aoiz, manifestant que el noi no té l’edat necessària, que són parents en 4t grau de consanguinitat i que havia


donat fe de matrimoni a María Ruiz de Larramendi d’Estella. Estu-diat el cas, els oficials del jutjat constaten que el noi té 18 anys i que la madrastra no té cap autoritat sobre ell, per tant s’aixeca qualsevol prohibició de matrimoni (ADP Secretario Treviño, c/280, n. 22).

Aoiz: 9 d’abril de 1629. Juan de Huarte y Elso, veí d’Aoiz, i Gra-ciosa de Aldave sol·liciten la verificació d’una butlla de dispensa del Papa per poder-se casar, perquè són consanguinis en 3r grau. Quan això es planteja, surt Martín Sánz y Racax dient que és tutor de Gra-ciosa i del seu germà Carlos i manifesta que aquella no pot casar-se perquè: “no conviene efectuar este matrimonio, no seria justo dar lugar a el por la desygualdad que assi en hacienda como en hedad tienen los contraentes”. L’edat de la núvia diu que és d’onze anys i la del nuvi, vint-i-quatre.

Dels testimonis i la documentació que s’acompanya sa sap que, pel setembre de 1625, moriren Martín de Aldave i la seva dona Ana María Pérez, deixant tres fills: Juan, Carlos i Graciosa, i el major no tenia 10 anys. Fou nomenat tutor Juan de Huarte, escrivà del jut-jat d’Urroz, que en morir deixà la tutoria vacant, perquè tothom va excusar-se, fins que el càrrec va recaure en Martín Sánz y Racax de la vila de Lumbier. Ara aquest vol casar Graciosa amb el seu fill per acumular herències, quan la voluntat d’ella és de casar-se amb Juan de Huarte y Elso, fill del seu primer tutor i oficial dels jutjats i del mercat d’Urroz i d’Aoiz, que per a això va obtenir una dispensa de consanguinitat i ja tenen llegides les proclames.

Sobre la diferència d’hisendes entre els nuvis, es prova que Gra-ciosa és hereva de terres donades en lloguer i d’uns ermots que no donen rendes, i per això ningú no volia la tutoria, i que la seva edat era de més de 14 anys: una prova que es realitza sobre testimonis i no sobre l’aportació de partides de baptisme, la qual cosa és més freqüent que no sembla. En realitat, el plet és una lluita per quedar-se una hereva en l’una o en l’altra família i s’observa que el tutor vol manipular el casament posant-hi tota mena d’entrebancs. Finalment, s’aixeca el segrest en casa aliena de la núvia, es fa la verificació de la butlla i la total llibertat de celebrar la cerimònia (ADP, Secretario Mazo, c/528, n. 4).18

18. Més processos, dins la línia de l’anàlisi de la fiscalia del tribunal eclesiàstic de Pamplona, són: Puente de la Reina, 1580, Secretario Allo, Proceso 70, n. 24; Allo, 1604, Secretario Allo, Proceso c/193, n. 13; Lerruz, 1650, Proceso c/660, n. 26; Sangüesa, 1626 Proceso c/659, n. 2, etc.


En el conjunt de processos de la cúria diocesana de Pamplona, només n’hi ha un en què va acceptar-se la dispensa d’edat i encara en contra de la voluntat d’aquest tribunal. Els nuvis van apel·lar a un tribunal superior, que els donà la raó, i el jutjat de la diòcesi va haver de claudicar. Les raons i passos del procés són els següents:

Los Arcos: 15 de febrer de 1700. José Lorenzo de Magallón, veí d’aquesta població, fill de Juan Antonio de Magallón y Álaba, canceller de l’Ordre de Santiago, i de Josefa de Chávarri, vol casar-se amb María de Magallón Veaumont y Navarra. En el moment de voler-se establir aquest matrimoni, la parella té una dispensa donada per Roma del seu 4t grau de consanguinitat i falten al noi 6 mesos per tenir 14 anys, que es prova mitjançant l’aportació d’una partida de baptisme que diu que va néixer a Los Arcos el 17 d’agost de 1686. També s’afegeixen certificacions de dos doctors en medicina, que expliquen la capaci-tat del nuvi per accedir al matrimoni i que la malícia de la seva na-turalesa supleix l’edat i els testimonis de diversos personatges de la població, que expliquen la conveniència del casament, i la capacitat física i mental del nuvi de saber què és el matrimoni. Amb tota aques-ta documentació, el dia 2 de març de 1700 el tribunal de la cúria de Pamplona falla en contra de donar dispensa per a aquest matrimoni, manifestant la falta d’edat per obtenir el permís. Ve després un escrit on el procurador del nuvi apel·la a la Nunciatura d’Espanya i al Tri-bunal de la Rota; el procés, però, es veu en el Tribunal Metropolità de Burgos, que falla a favor del pretendent. Amb aquesta sentència tots tornen a la cúria de Pamplona i se’ls permet el casament (ADP, Proceso c/1361, n. 20).

Aquesta postura del bisbat de Pamplona respecte dels proble-mes d’edat matrimonial, que no deixa passar cap exploració i que arriba a impedir fins allò legalment possible, té dues lectures: o fou un comportament generalitzat, és a dir, la majoria de bisbats dene-gaven aquestes dispenses i actuaven paral·lelament a Pamplona, o bé només eren malvistos en aquesta diòcesi.

En un món on les relacions familiars per establir unions entre fills tenien una importància cabdal per al futur de les nissagues, on la subsistència familiar estava en joc i les unions matrimonials en mans del pares pretenien la continuïtat social i patrimonial dins de la capa social en què es vivia, la millor oportunitat del matrimoni no sempre coincidia amb els dictats de la llei. Per això hi havia les es-posalles per començar a lligar sense arribar a fer el nus, per impedir que s’escapés una oportunitat que coincidia amb la voluntat general


però que no ho feia amb els temps. D’aquí que la història és plena de casaments de nois i noies tot just núbils, que hi ha matrimonis quasi immediats a viduïtats, o formes que actualment són fora del que és habitual. Per això, si unes esposalles ja eren considerades per les fa-mílies com un prematrimoni, i àdhuc hi havia intercanvis monetaris o econòmics entre dues cases, sembla que era normal d’orientar en direcció a les esposalles tots els casaments en què voluntat i temps no coincidien. Però quan es donaven les circumstàncies de classe social, insistència, presentació, permissibilitat legal, influències i possibilitat de pagar els costos del procés, o bé va denegar-se la petició de dispen-sa d’edat que acabem de veure, o bé no va donar-se com a sortida en el cas dels que volien casar-se a Cirauqui: tot apunta que Pamplona tenia el segle XVII una visió conservadora i inflexible a l’hora de dispensar casos que d’altres tribunals eclesiàstics acceptaven amb més toleràn-cia o tenien per habituals.19

En una anàlisi comparativa, es fa evident que, tot i haver-hi un mateix criteri legal en l’Església, dos bisbats apliquen la llei de mane-ra totalment diferenciada, des de la flexibilitat i l’acceptació fins a la inflexibilitat i la negació.

1.7. Ratificacions de consentiments matrimonials després de l’accés a la pubertat

Les ratificacions que indicarem són les pràctiques dutes a terme en alguns bisbats per donar fermesa al consentiment de qui fou casat abans de l’edat. En realitat, poden considerar-se matrimonis contrets com unes esposalles —sponsalia de futuro—, o com la persistència de la pràctica consuetudinària en la doctrina eclesiàstica sobre ma-trimoni infantil sorgida a l’edat mitjana del llunyà matrimoni ger-mànic; és també la plasmació de la teoria de Pere Llombard, que el Concili de Trento no ha pogut encara esborrar. Per això, resten en alguns llocs casos de ratificació de la voluntat matrimonial en arribar a l’edat legal de casar-se. En aquests termes s’entenen els exemples que esmentarem a continuació.

19. Entre els processos del bisbat de Pamplona, no hi ha cap més cas de problemes d’edat per casar. Els més clars són el de Cirauqui, explicat en primer terme, i el de Los Arcos, en què van haver d’acceptar una sentència d’un tribunal superior. No hi ha tampoc cap cas de separació en què hi hagi al·legacions de l’un o de l’ altre cònjuge quant a casar-se per sota de l’edat permesa i que per aquesta circumstància fou induït a error (Campo, 1998).


No és que n’hi hagi gaires exemples, només són alguns casos anecdòtics, però els tractem perquè formen part del capítol general que ens ocupa: el de l’acostament a l’Església dels demandants que volen casar-se impúbers i llur ratificació posterior. En definitiva, són les últimes passes que podia fer l’Església per deixar lligat i aclarit un matrimoni i, en certa manera, per alliberar-se de la responsabilitat que adquiria com a promotora d’unió. Si després hi havia un trenca-ment de la parella, ja era un problema de convivència o una situació irresoluble aliena als seus principis.

Hem vist a la primera part d’aquest estudi, concretament a Del Decret de Gracià a les Decretals de Gregori IX (1130-1239), La gran regulació de les esposalles i del matrimoni infantil, que Pere Llombard tenia idees semblants a Gracià en els termes de sponsalia de praes-enti i de sponsalia de futuro; només divergia en la plena capacitat de l’impúber a donar consentiment matrimonial, el qual, segons ell, podia anul·lar en arribar a la pubertat legal, o que s’entrava en el ple matrimoni si no hi havia voluntat en contra i es mantenia el consen-timent.

Des d’aquesta perspectiva, en algunes àrees en ple segle XVIII persistia encara el costum de revalidar consentiments, després que les doctrines del Concili de Trento havien explicitat que el consen-timent era l’única possibilitat d’establir el vincle conjugal i que, per tant, tot matrimoni comportava el consentiment des de l’inici, sense vicis ni problemes de cap mena. Així doncs, després del decret Ta-metsi són sistemàticament anul·lades les esposalles en què una part no vol donar el consentiment. D’aquí neixen les pràctiques, en el ma-trimoni infantil, de buscar només dispenses a partir dels conceptes de pubertati proximus, i la fixació d’uns sis mesos abans de complir l’edat legal com a moment en què apareix aquesta qualitat d’acord amb el pensament de sant Bonaventura i el parer de canonistes com el Panormità, Butrio, Ancarano o Zabarella.20

Tenim tres casos interessants d’aquestes revalidacions o ratifi-cacions de consentiment. Dos són de ratificacions plenes i directes del consentiment; el tercer és un cas de separació dels oficis divins perquè no hi ha hagut consumació matrimonial. No parla de reva-lidacions, però és un cas complementari. Els dos primers són pas-sos previs a la unió carnal; el segon, contràriament, és la demanda

20. Vegeu supra, pàg. 109 i s.


d’ajornar aquest acte per raó d’immaduresa dels cònjuges. Dos són al bisbat de Llemotges, a França, i un altre, al bisbat de Pamplona. Els dos casos francesos corresponen a la parròquia de Maisonnisses del Llemosí. El primer és de 10 de març de 1659 i el segon de 22 d’abril de 1660. La traducció del primer és la següent:

Avui, deu de mars de 1659, s’han presentat Mathieu Jarrijon i Marguerite Villatte, la seva dona, davant meu, rector sotasignat en l’església de Maisonnisses, davant l’altar major, i han decla-rat confirmar i ratificar el seu matrimoni. Fent dita ratificació de nou perquè en temps que reberen la benedicció nupcial, que fou ara fa vuit anys, la dita Marguerite no tenia més que 10 anys i 11 mesos i el dit Mathieu Jarrijon de 14 a 15 anys i en el present té l’edat de 18 o 19 anys. La qual ratificació hem ordenat per a la validesa de dit matrimoni i per al repòs de la seva consciència. Fet com s’ha indicat i en presència de diverses persones. En fe del qual jo m’he subscrit i d’aquesta ratificació he donat còpia. Firmat: Tixier (Valadeau, 1941-42: 28, XXX-XXXI).21

Observem aquí que allò que fou un casament amb una impúber esdevé un possible problema que se soluciona anys més tard dema-nant la ratificació del consentiment de les parts, probablement, en el moment en què el desenvolupament de la noia aconsellava oportú de fer-ho abans no tingués relacions carnals. L’altre cas de la matei-xa parròquia correspon al que devia ser el germà de Mathieu Jarri-jon, anomenat Laurent, que es va casar amb Jehanne Rousseau quan aquesta tenia 10 anys d’edat (Valadeau, 1941-42: 28, XXXI).

A Pamplona hi ha un plantejament semblant des de la perspec-tiva d’un matrimoni contret tot just iniciada la pubertat. És el cas, en

21. “Aujourd’hui diziesmes mars 1659, se sont presentes Mathieu Jarrijon et Marguerite Villatte sa femme, par devant moy cure soubzsigner, en leglize de Maisonnisses, devant le grand autel qui ont declare confirmer et ratifier leur dict mariage, faisant lad. ratification de nouveau parceque au temps qu’ils reçurent la benediction nuptial, qui funct il y a huit ans, lad. Marguerite n’avait que dix ans et onze mois et ledict Mathieu Jarrijon de quatorze a quinze ans et est de present age de dix-huict a dix-neuf ans, laquelle ratification nous avons ordonne pour la validite dud. mariage et pour le repos de leurs conscience. Faict comme desus et en presence de plusieurs personnes. En foy de quoi je me suis soubsigne et de cette ratification j’ai donne copie. Signe: Tixier.” Aquest cas es troba a la nota de P. Valadeau «Le Mariage avant 1789», publicat a Les mémoires de la Société des Sciences naturelles et archéologiques de la Creuse, vol. 28, pàg. XXX-XXXI, 1941-43. També esmentat per Jean Claude Peyronnet a l’article «Vie conjugale et vie familiale du XVIIe siècle à l’époque contemporaine» del Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin (Peyronnet, 1999 ?). No tinc cap referència bibliogràfica sencera d’aquest article, només una fotocòpia de les galerades que va enviar-me el maig de 1998 el director dels Archives Departamentales de la Haute-Vienne, de què resto molt agraït.


1604, del casament entre Miguel de Osava i Fermina Fernández, veïns d’Allo. La parella eleva un escrit a la cúria del bisbat i indica que fa uns tres mesos que va casar-se i només li queden per complir les ve-lacions, i que, essent de tan poca edat —Miguel de Osava només té 14 anys i ella no gaire més—, se’ls permeti de no consumar el matrimoni fins que tinguin 16 o 17 anys. Per això desitgen allargar les velacions que mana l’Església fins aquell moment; però fan la petició per no in-córrer en les penes que fixa l’Església si no es consuma el matrimoni. La seva intenció és de consumar el matrimoni d’aquí a dos anys més o menys i mentrestant de viure en honestedat. L’enllaç es va celebrar per ajuntar hisendes, perquè la núvia era fillola de la dona del pare del nuvi. El cas és que, després d’haver realitzat la cerimònia, com que no han celebrat la missa de benedicció de noces, el vicari d’Allo els té apartats dels oficis divins. El 15 de setembre de 1604, la cúria del bisbat va manar al vicari que acceptés el matrimoni a missa i no se’n parlés més (ADP Secretario Allo c/193, n. 13-1604).

El procés de Pamplona ens porta a retrobar la benedicció me-dieval del llit de noces, així com els casos de Llemotges i aquest úl-tim reflecteixen la persistència de les velles tradicions matrimonials segons les quals sense unió carnal, sense consumació, no hi ha ma-trimoni. La llei canònica estableix des d’abans del Concili de Trento que el matrimoni és constituït pel consentiment de la parella, però la societat sap que sense consumació no hi ha res de res. La missa de benedicció o velacions es manté com a confirmació de la unió carnal, com a benedicció definitiva de la unió. La confirmació i ratificació del consentiment no són sinó passos previs a la validació definiti-va del matrimoni amb la unió sexual per a la procreació.

En els casos dels matrimonis infantils celebrats al bisbat de Girona, no hi ha velacions o benedicció nupcial en un sentit estricte lligat a la unió sexual. Es considera que des del moment en què s’ha donat la dispensa d’edat, el consentiment que fa el qui té menys de 14 o 12 anys, no és el d’un impúber, perquè s’ha establert que el seu desenvolupament físic i psíquic és superior a l’edat que té, que fisio-lògicament no era impúber en el moment de casar-se. Tanmateix, quan es rastreja el resultat de la unió matrimonial, es constata —com veurem més endavant— que els primers fills de la parella sorgeixen aproximadament quan el menor d’ells té uns 18 anys. És a dir, que fins almenys 9 mesos abans no han tingut relacions carnals. Segons aquests càlculs i algunes declaracions que veurem, a Girona hi havia una franja d’edat —entre els 14 o 12 anys i els 17 o 18 anys— en què


els pares impedien la consumació: deixaven unir la parella a partir de la plena nubilitat, a la fi de l’adolescència.

Sobre això, el bisbat de Girona actua de manera més laxa; no estableix cap persecució o control de la unió carnal de la parella com s’establia en ple segle XVII als bisbats de Llemotges o de Pamplona. Girona sembla gaudir d’una major modernitat tridentina, i Pam-plona i Llemotges semblen ancorats en certs costums matrimonials o pràctiques més arcaiques arrelades a l’edat mitjana (Duby, 1988: 29).22

La missa de consagració de noces i les velacions corresponen a la benedicció del llit de noces i a la posterioritat consegüent. Amb el pas del temps això ha canviat: la benedicció de noces s’ha transformat en un símbol, en una benedicció general de futur. En el segle XVII, hi ha bisbats que ho entenen així; d’altres persisteixen en el control to-tal, no solament de la unió espiritual, sinó àdhuc de la sexual. Tot es transforma a mesura que l’esperit de Trento arriba a tots els racons de l’Europa catòlica, cosa que encara no s’havia fet a Pamplona en 1604 i que portarà al trencament dels costums locals en el matrimoni i a la progressiva desaparició, i acabarà en la igualtat dictada per Roma.

1.8. Rehabilitacions de matrimonis contrets amb defecte d’edat: la ig-norància de l’edat i la seva solució

El present apartat analitza la revalidació dels matrimonis fets abans de l’edat, i com van solucionar-se les equivocacions involuntà-ries sorgides en el moment d’unir les parelles; unes creien que tenien l’edat suficient, però constataren que no era així.

L’error que tractarem no és l’error conscient d’un engany plane-jat, que pot invalidar un matrimoni i que serà tractat més endavant, quan analitzarem el fracàs de la unió matrimonial, sinó la ignorància de l’edat real d’una persona, que tothom suposa suficient per casar-se i que després s’aclareix que no era així. Aquest defecte atempta con-tra el casament contret. Legalment el fa nul, però cal solucionar-lo perquè les parelles han fet vida de casats durant temps, ja tenen fills i no volen ni tenen necessitat de separar-se.

Establir l’edat de les persones, abans de l’eficàcia dels registres civils, de vegades era un problema. No sempre les partides de baptis-me figuraven inscrites en els registres parroquials, ni totes les parrò-

22. Vegeu supra pàg. 84 i s.


quies guardaven sempre aquests registres. Un incendi, inundacions, el saqueig d’una guerra feien desaparèixer qualsevol indici de l’edat de les persones. Llavors l’edat d’uns i altres es determina mitjançant el testimoni de tercers que, fent memòria, situen el naixement de l’interessat en dia, mes i any del calendari, i qualsevol confusió de la memòria podia induir a error, i qualsevol error inscrit en el moment de passar les dades del bateig al registre parroquial, també. Aquests errors en algun cas van traslladar-se a edats per casar.

Així, podia sorgir que els contraents no tinguessin un coneixe-ment concret de la seva edat i que el casament que feren en el seu moment estigués per sota de l’edat permesa per la llei. Si s’aclaria que hi havia hagut error en això, calia solucionar-ho pel bé de la parella, dels seus fills i de l’Església. Es feia la subsanació de l’error, el qual establia un procediment usual.

Res millor que seguir-ho en l’únic exemple clar de la dinàmica d’una cúria episcopal. El 7 de setembre de 1767, el rector de la par-ròquia de Saint Jal del bisbat de Llemotges escrivia al bisbe exposant un cas que havia observat entre la feligresia; una parella havia estat casada amb impediment d’edat. La núvia, quan va donar el consen-timent matrimonial, no tenia encara els 12 anys prescrits per la llei; li faltava un mes. El rector exposava que el matrimoni, per bé que era nul, havia estat ratificat multitud de vegades per la continuada cohabitació de les parts, i demanava al bisbe què calia fer. El bisbe va enviar els oficials perquè ho esbrinessin. El dia 30 del mateix mes re-metien un escrit del mateix rector al bisbe, on deia que, interrogades les parts, havia pogut saber que els contraents no sabien que tingues-sin aquest impediment i que tenien uns quants fills. Això complicava el cas, perquè si hi havia fills d’un matrimoni nul, havien de ser per força bastards i no tenien dret a l’herència paterna i materna. A més, podia sorgir-ne un escàndol públic per a la moral de la parròquia. Vistes les raons, la solució fou donada per un document que contem-plava tota la problemàtica i hi donava la solució d’aquesta manera:

...Sobre el que ens ha estat exposat per Bertrand Badafort i Leonarde Monteil, de la parròquia de Sant Jal d’aquesta diò-cesi, que des del seu matrimoni la dita Leonarde Monteil no tenia l’edat requerida pels sants cànons per contractar matri-moni, que li faltava més o menys un mes per tenir complerts 12 anys, cosa que no han descobert fins fa pocs dies, que havien viscut sempre en bona intel·ligència i que havien nascut diver-sos fills del seu matrimoni. Per aquestes raons ens han suplicat


de donar-los la dispensa d’aquest impediment i de permetre’ls, no obstant això, de rehabilitar el seu matrimoni observant les formalitats i cerimònies requerides per a aquests casos. I consi-derant tot això i escoltat el nostre Promotor General, dispensem dita Leonarde Monteil del dit impediment de manca d’edat, i fet això permetem la rehabilitació del seu matrimoni amb dit Bertrand Badafort, observant les formalitats i cerimònies en el seu cas demanades, i a tal efecte es personaran davant Sieur Laverge, rector de dita parròquia de Saint Jal per tal que, en presència de 4 testimonis, donin de nou el seu consentiment a la rehabilitació del seu matrimoni, que serà inscrit en el registre de dita parròquia, així com de la nul·litat del seu primer matri-moni. A Llemotges, 6 d’octubre de 1767... (ADHV G369).23

A més de la rehabilitació del matrimoni, va expedir-se una dis-pensa de proclames o de proclamació de bans perquè hi hagués dis-creció en la celebració del nou matrimoni.

El resultat de l’acte és que, d’alguna manera, els errors a l’ho-ra d’establir un matrimoni podien ser arreglats si hi havia una bona entesa entre les parts i que el concepte de restitució de les coses al seu antic estat podia fer-se i solucionar-se. No s’ha pogut trobar cap altre cas en què hi hagués el defecte d’edat no conegut per les parts i les solucions que van donar-s’hi. Probablement, en els casos en què la relació matrimonial era acceptable s’escollia uns procediments semblants.

23. Louis Charles Duplessis D’Argentré, par la miséricordie Divine & la grace du Saint Siége Apostolique Evêque de Limoges, Conseiller du Roy en tous les Conseils, sur ce qui nous a été exposé de la part de Bertrand Badafort et Leonarde Monteil de la paroisse de Saint Jal en notre Diocése, que lors de leur mariage la dite Leonarde Monteil n’avoit pas l’age requis par les Saints canons pour contracter mariage, qu’il s’en falloit un mois oú environ quelle n’eut douze ans accomplis, ce qu’ils n’ont decouvert que depuis peu de jours; qu’ils auroient toujours veçu en bonne intelligence et qu’il seroit né plusieurs enfans de leus mariage; à ces causes ils nous auroient supplié de leus accorder la dispense de cet empechement et leur permettre non obstant celuy de rehabiliter leur mariage en observant les formalités et ceremonies en pareil cas requises. Tout consideré et sur ce ouï notre Promoeteur général nous dispensons la dite Leonarde Monteil du dit empêchement du defaut d’age, ce fasaint luy permettons de rehabiliter son mariage avec le dit Bertrand Badafort en observant les formalités et ceremonies en les cas requises, à l’effet de quoy ils se retireront pardevant le Sieur Lavergne curé de la dite paroisse de St. Jal pour en presence de quatre temoins donner de nouveau leurs consentiment a la rehabilitation de leur mariage dont il sera fait mention dans les registres de la dite paroisse ainsy que de la nullité de leur premier mariage. Donné à Limoges le six octobre 1767 +L.C. Evêque de Limoges.- Par Monseigneur S.Salle.


1.9. L’elevat preu de les coses: cost de les dispenses d’edat i dels pro-cessos de la cúria

Aquest apartat tractarà, primerament, del cost monetari de les dispenses d’edat en tots els seus passos. En les ratlles següents volem demostrar que el preu de l’acostament a la dispensa d’edat era car. Per aquest motiu, no solament moltes persones quedaven automà-ticament excloses d’accedir-hi, sinó que qui ho podia fer s’ho havia de pensar abans d’embrancar-se en la despesa subsegüent. No tenim més dades per a l’anàlisi econòmic que les del bisbat de Girona, i encara perquè en algunes dispenses hi ha la relació escrita del que va cobrar la cúria o alguna nota al marge. No tenim dades del bisbat de la Seu d’Urgell, encara que sí alguna dispensa. D’altres bisbats d’on tenim localitzades dispenses, tampoc no en posseïm dades. En reali-tat, és rar que entre els documents hi hagi una factura, algun albarà o nota de preus. En els casos en què hi ha alguna informació, podrem establir una certa comparança i fer una aproximació a la despesa general d’una casa de pagès a l’hora de casar els fills. En realitat, pre-tenem només fer ressaltar que l’accés al matrimoni per aquesta via era econòmicament costosa.

Les primeres dades que tenim sobre això corresponen a dispen-ses del segle XVIII; són aquestes:

Dispensa n. 5113, any 1700, entre Ramon Bou de Sant Pere Pes-cador i Maria Galceran de Flaçà; ell té 13 anys i 8 mesos i ella, 11 anys i 10 mesos. Cost: Procés, 15 ll.; súplica, 12 s.; fulls de paper, 18 s.; testi-moniatge, 15 s.; senyor Vicari General, 30 ll.; Doctor en medicina, 2 ll. 4 s.; llevadora, 1 ll. 16 s., i llicència 2 ll. 6 s. 6 d. Total: 53 ll. 11 s. 6 d.24

Dispensa n. 5157, any 1704, entre Miquel Castelló Capdaigua, de Roses i Caterina Vila, de Bàscara. La noia té 11 anys i 2 mesos; el nuvi és mercader i els pares de la núvia, Ciutadans Honrats de Barcelona. Cost: Dispensa, 32 ll. 9 s.; procés de solta d’empara, 17 ll. 9 s. Total: 49 ll. 14 s.

Dispensa n. 5170, any 1706, entre Joan Llobera i Teresa Julià tots d’Òrfans. El nuvi té 11 anys i 3 mesos. Cost: 32 ll. 9 s. (sense més dades).

Dispensa n. 5503, any 1710, entre Joan Puig, de Cistella, i Maria Pons, de Castelló d’Empúries. El nuvi té 12 anys i 10 mesos. Només hi ha factura del metge per: 27 ll. 9 s.

24. Les abreviatures corresponen a ll.= lliures catalanes, s.= sous i d.= diners.


Dispensa n. 5515, any 1711, entre Joan Storch i Magdalena Casa-mor, tots de Torroella de Montgrí. La núvia té 9 anys i 11 mesos. Els fami-liars del nuvi són sastres i els de la núvia, calceters. Preu total: 32 ll. 15 s.

Dispensa n. 5535, any 1712, entre Joan Romeu i Margarida Ullastres, ambdós de famílies de blanquers de la Bisbal d’Empordà. Ell té 12 anys i 6 mesos, i ella, 9 anys. Preu total indicat a la portada: 52 ll. 14 s. 6 d.

Dispensa n. 5542, any 1713, entre Salvi Barrull de Palafrugell i Gertrudis Ayguaviva de Sant Feliu de Guíxols. El pare del nuvi és pagès i el de la núvia, mercader. El noi té 13 anys i 2 mesos. El cost és de: Carta de comissió, 8 s.; Sr. Vicari, 15 ll.; Cúria, 7 ll. 15 s.; Procés 2 ll. 5 s.; doctor en medicina, 3 ll. 12 s.; llicència, 2 ll. 12 s. 6 d. Total: 31 ll. 7 s. 6 d.

Dispensa n. 5576, any 1718, entre Francesc Novell, negociant, de Canet de Mar, i Margarida Montalt, filla de pagesos de Sant Iscle de Va-llalta. La núvia té 10 anys i 8 mesos. Cost: Procés, 52 ll. 18 s.; dispensa, 33 ll. 6 s. 6 d.; Dispensa de Roma, 3 ll. 14 s. Total: 89 ll. 18 s.25

Dispensa n. 5585, any 1721, entre Jeroni Blanquerna i Maria Puig, ambdós pagesos d’Amer. La núvia té 11 anys i 7 mesos. Cost: 33 ll. 10 s. 6 d.

Dispensa n. 5595, any 1727, entre Narcís de Burgés, donzell d’Estanyol, i Elisabet Coromines, filla de CHB de Sant Martí ses Corts del bisbat de Vic. Ella té 11 anys i 2 mesos. Cost: 49 ll. 15 s.

Dispensa n. 5601, any 1740, entre Pere Vila de Sant Martí de Llémena i Teresa Pla de Llorà, tots pagesos, i ella de 10 anys i 11 me-sos. Cost: 58 ll. 2 s. 6 d.

Dispensa n. 5608, any 1752, entre Salvi Salvatella i Marianna Camps, tots dos de Figueres. El pare del nuvi és hortolà i el de la nú-via, fuster. El nuvi té 12 anys i 4 mesos i la núvia, 11 anys i 5 mesos. Cost total: 83 ll. 7 s. 6 d.

Dispensa n. 5609, any 1752, entre Anton Rimbau i Magdalena Silvestre, tots dos pagesos de Pals, ell amb 13 anys i 5 mesos i ella amb 12 anys i 4 mesos. Cost: 60 ll. 19 s.

Dispensa n. 5611, any 1758, entre Pere Ferrarons, de Sant Privat d’en Bas, i Maria Casas, de Sant Pere de Torelló del bisbat de Vic. Ambdós pagesos, el noi té 13 anys i 5 mesos, i la noia, 12 anys. Cost: 67 ll. 5 s. 6 d.

25. La suma del total té un error. Si les xifres que hi ha a la dispensa són correctes, la suma del total no pot ser 89 ll. 18 s., sinó que serien 92 ll. 6 d. S’adverteix que l’escrivà va equivocar-se en tota la còpia, perquè no va fer la transformació de sous a lliures (12 s.= 1 ll.) o bé va indicar desenes de sous que només eren unitats. Si fou això últim, la suma seria de 89 ll. 6 s. 6 d.


Dispensa n. 5613, any 1760, entre Mateu Guàrdia de Rupià i Francesca Colom de Serra. Tots dos són pagesos, i la noia té 11 anys i 6 mesos. Cost: 58 ll. 12 s.

Dispensa n. 5614, any 1760, entre Joan Alemany, de Parlavà, i Anna Maria Marimon, de Marenyà. Tots dos pagesos, ella té 11 anys i 4 mesos. Cost: 61 ll. 5 s. 6 d.

Dispensa n. 5617, any 1763, entre Francesc Canals de Llorà i Teresa Cabruja de Caçà de la Selva. Tots dos són pagesos, ella té no-més 11 anys i 8 mesos. Cost: 64 ll. 17 s. 6 d.

Dispensa n. 5619, any 1767, entre Jaume Sadurní de Sant Julià, de Vallfogona, i Mariàngela Plana, de Sant Cristòfol les Fonts. Tots dos pagesos, ella amb 11 anys i 8 mesos. Cost: 59 ll. 5 s. 6 d.

De les dispenses anteriors que abasten un període de 67 anys des del principi del segle XVIII, observem que el cost mínim d’una dis-pensa d’aquest tipus era d’unes 32 lliures, que es podien complicar fins a més de 80 per raó de la necessitat d’altres permisos, documents o gestions.

El cost més important són les 30 lliures d’honoraris del vicari general de la diòcesi (exemple: disp. 5113), seguides de les quasi 3 lliures d’honoraris del metge. D’aquí les dispenses que pagaren entre 31 i 33 lliures (disp. 5170, 5515 i 5585), exceptuada la 5542, que per alguna raó desconeguda el vicari general només va cobrar 15 lliures, reduint d’aquesta manera el cost.

Les xifres recollides en la dispensa representen en la majoria de casos un conjunt pagat que s’amotlla a les circumstàncies del procés. Però les taxes que tenia la cúria i el vicariat general tenien unes quan-tificacions regulades que poden veure’s en els manual notarials del bisbat. A mitjan segle XVIII, des de la possessió del bisbat per Tomàs de Lorenzana, les despeses marcades eren aquestes: “Per cada partida de baptisme: 4 s. Per processos apostòlics sobre dispenses de matrimo-ni: si són persones de condició, 5 ll. 5 s.; si són mercaders o artistes, 2 ll. 15 s.; si són menestrals, 2 ll. 10 s.” (ADG, Supplementum Notularum II; G-182). És evident que es facturaven, a més, moltes altres despeses que no tenien la consideració notarial.

Igualment podem observar entre aquestes 25 dispenses que 11 —cap un 50%—, tenen un cost entre 50 i 65 lliures. Calia afegir aquest conjunt a les despeses originades pel matrimoni, que el segle XVIII i amb famílies de classe pagesa alta, de comerciants o de pe-tits nobles, formen el conjunt majoritari entre els qui van optar per realitzar matrimonis infantils. Al mateix temps, moltes d’aquestes


famílies pagaven dots situats entre 600 i 1.500 lliures (Congost, 1992: 73-104); Llobet, 1990: 97; Viader, 1973: 281-331), d’on resulta que el cost de la dispensa podia representar un increment del 4 al 10% de l’import dotal, al qual calia afegir: les despeses notarials per capitu-lacions matrimonials, els censals si calia pagar a terminis, els costos de donacions de vestits i mobiliari, o les despeses de consuetud de la casa a l’hora de celebrar la cerimònia: almoines, assistència de sacer-dots, tocs de campanes, incripcions parroquials, etc.

Veiem tot això esmentat en la documentació d’un dels casos en què hi ha cost de la dispensa i en altra documentació no eclesiàstica. És el cas del casament entre Joan Romeu i Margarida Ullastres, fills de blanquers de la Bisbal d’Empordà (disp. 5535). El cost de la dispensa fou de 52 ll. 14 s. 6 d.,26 tot i no poder establir cap relació amb els im-ports dotals dels capítols matrimonials per rebre heretament de tots els béns ambdós cònjuges de la seva família. En una de les clàusules, s’estipula que l’àvia materna, que fa hereva la seva néta per raó de ma-trimoni de tots els béns de la família Ullastres, passarà a viure amb la parella. Però, si hi ha desavinences i cal que visquin separats, per raó de la categoria de la família, l’àvia cobrarà com a despeses d’alimen-tació anuals 20 lliures de Barcelona, pagadores per terços avançats (AHG, La Bisbal, not. Ponach, n. 710, C.m.: 13-11-1712). Això indica que si una dona de classe acomodada percebia 20 lliures l’any per ali-ments, l’import de la dispensa corresponia al que calia gastar durant 2 anys i mig o 3 pel menjar d’una persona. Una altra comparació, feta sobre el salari, ens indica que si en 1759 un mosso que ajudava en fei-nes de bosc a la comarca de la Selva cobrava 14 ll. per any com a terme mitjà, el cost d’una dispensa d’edat representava uns 4 anys de feina i estalvi per a aquest treballador (Llobet, 1990: 101).

2. EL MATRIMONI INFANTIL DES DE L’ÒPTICA DE LA FAMÍLIA

El segon apartat de la segona part d’aquest treball pretén ana-litzar la visió i actuació de la família entorn del matrimoni infan-til. Per això s’ha dividit l’estudi en quatre seccions que comprenen diversos punts d’observació i qüestions analitzades. A la primera secció estudiarem les situacions familiars que forcen a casar els

26. Aquesta referència de 52 ll. 14s. 6d. es veu augmentada en els capítols matrimonials, on s’indica expressament que el cost ha estat de 61 ll. 4 s. 6 d., dels quals la núvia ha pagat 30 ll. 12 s. 8 d., i pels quals el nuvi i el seu pare, havent-les de pagar, li fan reconeixement com a crèdit sobre els seus béns (AHG, La Bisbal, not. Ponach, vol. 710, C.m. 13-11-1712).


fills així. Ens detindrem en quatre punts d’observació: els proble-mes de debilitació de les línies de successió familiar per mortali-tat de pares i substituts en l’herència; la necessitat de col·locar els hereus per suplir la manca de pares; inestabilitat política, guerres i problemes en l’entorn social, que afavoreixen el casament dels fills impúbers; aspectes biològics: sexualitat precoç i embarassos no desitjats.

A la segona secció analitzarem el negoci de casar l’impúber; és a dir, quins profits es pot treure del casament per sota de l’edat le-gal, que enfocarem amb tres punts generals, que seran: La tutela i els tutors, dividit en tres parts: la tutela dativa, els tutors imposats i la compra de tutories; la tutela testamentària: tutors i parents; la tutela legislativa. L’assegurança i l’augment patrimonial, dividit en tres apartats: captura d’hereus i pubilles; aixecament de deutes i pro-blemes econòmics diversos; famílies que fan servir repetidament el matrimoni infantil. L’assegurança de la virginitat i altres raons no econòmiques.

Un cop desenvolupats aquets punts, podrem entendre els meca-nismes pels quals una família decidia fer servir l’opció del casament d’impúbers i quines han estat aquestes opcions al llarg del temps.

2.1. Les situacions familiars que obliguen a casar els fills

Des d’aquest punt d’anàlisi, es vol observar a quina situació ha-via arribat una família per recórrer a un tipus de casament extrem. D’aquests matrimonis que podem classificar d’extrems, els més sig-nificatius són: el matrimoni dels vidus pocs dies després d’entrar en aquest estat; el matrimoni amb grans divergències d’edat entre els cònjuges, particularment entre vells i joves; i evidentment el casa-ment d’impúbers. Tots són casaments d’urgència familiar i obeeixen a les raons que passarem a estudiar —quant al tipus de bodes que ens ocupen— en els quatre apartats indicats.

2.1.1. Els problemes de debilitació de les línies successòries fa-miliars

Per entendre aquest apartat, la debilitació de les línies de fi-liació, el punt de partida és l’estudi de la mortalitat entre els pares dels contraents, particularment dels progenitors que gaudien de la condició d’hereus dels patrimonis. Si l’hereu d’un patrimoni, home o dona, mor poc temps després de casat sense deixar un nombre ade-


quat de fills per poder transmetre el patrimoni o sense que hi hagi qui es pugui fer càrrec de l’administració patrimonial i de la criança dels fills, llavors pot donar-se el cas de convenir a la casa d’establir un matrimoni infantil. Per tal d’obtenir resultats d’anàlisi, es plantejarà un estudi sobre la situació dels pares dels nuvis en la mateixa forma que vaig fer-ho en la meva primera aproximació a l’estudi del matri-moni infantil al bisbat de Girona (Llobet, 1997: 133), només que serà ampliat amb els 120 casos posteriors a 1994 que vaig analitzar i que no coneixia en aquell moment. En estudiar aquest punt, farem un enfocament diferent del que vaig plantejar en el seu dia.

Hi ha set situacions diferents pel que fa a l’estat de vida o mort dels pares dels nuvis en el moment de la petició del matrimoni infan-til. Aquestes situacions i les variants pròpies de cada cas són:

Tipus Condició dels pares: Nre. de Totals % vius o morts en el moment casos de la dispensa

A Viu un dels pares Viu només el pare del nuvi 10 d’un dels nuvis, Viu només la mare del nuvi 15 45 12,78 els altres Viu només el pare de la núvia 6 són morts Viu només la mare de la núvia 14

B Viuen ambdós Viuen només els pares del nuvi 30 pares d’un nuvi, Viuen només els pares de la 23 53 15,05 de l’altre són morts núvia

C Viuen els pares Viuen només els pares 3 del mateix sexe Viuen només les mares 8 11 3,12 dels nuvis

D Viu un consogre Viu el pare del nuvi i la mare de cada sexe de la núvia 72

Viu la mare del nuvi i el pare de la núvia 30 102 28,97

E Viuen tots els És difunt el pare del nuvi 18 pares menys un És difunta la mare del nuvi 10 És difunt el pare de la núvia 29 65 18,46 És difunta la mare de la núvia 8

F Viuen tots el pares 37 37 11,59

G Tots els pares són morts 6 6 1,88

Font: Elaboració pròpia a partir de les informacions de les dispenses d’edat del bisbat de Girona.


Analitzant les dades, constatem dues coses: es concentren el ma-jor nombre d’exemples en la variant D, en el moment de la boda viu un consogre de cada sexe, alhora que el mínim d’exemples es dóna quan tots el consogres són morts. Observem també que, en els casos A, C, D i E, quan falta el pare d’un dels nuvis es fan més matrimonis infantils que quan falten mares.

Tot això indica que el matrimoni infantil ve condicionat en la ma-joria dels casos per la mort del pare i per la necessitat d’assegurar un hereu a la casa. L’acumulació de casos en la variant D es dóna pel fet que és la millor solució al problema de l’hereu, car els pares vidus podran es-tablir un doble matrimoni de pares i fills que, en cas de tenir descendèn-cia, pot entrar en la terna hereditària de la casa; i també perquè un home de la família, que alhora serà marit, passarà a administrar el patrimoni del casat o dels casats impúbers. Res millor, doncs, que administri el patrimoni el qui vol col·locar el fill i vol deixar-li una bona herència.

El desenvolupament de cada tipificació sortirà en el proper punt, que estudia el negoci de casar.

2.1.2. La necessitat de col·locar els hereus per suplir la manca de pares

Potser aquesta és la raó que al llarg del temps ha fet que el ma-trimoni infantil tingués —amb més o menys fortuna— una supervi-vència en diferents indrets europeus. Si ens fixem en la definició de la causa del matrimoni que ha prevalgut en la societat europea fins ben entrat el segle XX, observarem que hi havia un consens a l’hora de dir que el matrimoni serveix per als mutus auxilis de la parella i per a la propagació de l’espècie.27 Aquesta última ha condicionat la necessitat de mantenir o augmentar el patrimoni de les famílies per poder donar mitjans de vida als fills. Combinat amb la necessitat de col·locar-los en el moment de constituir les famílies, això va establir tot un sistema de relacións i aliances entre cases. Els sistemes cultu-rals, juntament amb la geografia dels llocs, els sistemes de propietat, la climatologia, les collites, etc., van constituir diferents formes de transmissió de béns al moment de la defunció dels pares. En aquells llocs on va desenvolupar-se un sistema de traspàs de béns repartits equitativament entre els fills, o que no hi havia règim de separació de béns entre els cònjuges, no es veu necessitat d’establir bodes per

27. Aquesta raó es constata en la literatura teològica, canònica i, per derivació, en la jurídica. Només que a aquesta última s’afegeix l’educació dels fills com a fi principal de la multiplicació de l’espècie (Abella, 1871: 23).


sota de l’edat permesa per la llei. En canvi, en els llocs o entre les fa-mílies en què la llei estableix una transmissió d’herència excloent, és a dir, que privilegien un dels fills per sobre dels altres en el moment d’heretar, quan hi ha manca o fractura en la supervivència dels he-reus, cal assegurar aquests amb una concentració de riquesa que cal tenir sempre sota control actual, tot preparant el control futur. Per això, entre els qui gaudeixen de sistemes hereditaris d’aquest tipus, no solament apareixen casaments de factura complicada, ans apor-ten també solucions d’un caire anòmal: entre ells, els matrimonis repetitius d’hereus que es casen sovint a mesura que queden vidus, bodes celebrades àdhuc al cap de pocs dies d’entrar en la viduïtat, combinacions de matrimonis dobles i triples, utilització de sistemes matrimonials consanguinis, etc., i entre ells el matrimoni infantil.

Sembla que un impúber no hi fa res al davant d’un patrimoni, i que la qualitat d’impúber casat tampoc no soluciona res. Però no és així: casar una parella on un dels nuvis o ambdós són impúbers, solu-ciona l’establiment d’aliances familiars, el manteniment o l’augment pa-trimonial i segella associacions mercantils. També l’avançament de les relacions sexuals del matrimoni porta a una anticipació de la procreació i, doncs, de la renovació generacional. I en els casos en què cal eliminar les tutories o curatories d’un individu, res millor que el matrimoni que dóna la majoria d’edat legal al moment d’atorgar el consentiment.

Sobre el pas de la impubertat a la majoria d’edat, en trobem un exemple en les lleis catalanes. Segons la Constitució núm. 16 de les Corts de Perpinyà de 1351, en el regnat de Pere III, fou declarat emancipat el fill menor que s’hagués casat amb llicència del pare o d’altres persones que en tinguessin potestat, encara que continués vivint a casa dels pares i sense necessitat de consumació carnal.28 El matrimoni aportava l’emancipació i aquesta no cessava en cas de vi-duïtat del menor o per ingratitud del fill. I de resultes de l’emancipa-ció, finalitzava l’usdefruit dels béns adventicis del fill, dels quals gau-dia el pare (Brocà, 1985: 679). Per contra, a Perpinyà mateix, quan ja estava de fet sota les lleis franceses, l’any 1654, per tal d’obtenir la majoria d’edat de l’impúber calia fer una demanda al rei de França i esperar-ne l’acceptació. És el cas del suplement d’edat concedit a Marie Boneau, d’11 anys, casada amb Josep Pont, de Perpinyà, que li va donar el rei a 30 de desembre de 1654 (ADPO, 1B394).29

28. A Barcelona, en virtut del privilegi Recognoverunt proceres, el fill havia de viure separat del pare, encara que en la pràctica això no es realitzés (Brocà, 1985: 679).

29. El document de concessió reial és poc aclaridor, situa els personatges beneficiats, però no les causes, ni cap dada d’interès sobre aquest matrimoni infantil.


En realitat, en els casos trobats de matrimonis infantils a l’època medieval o a l’Antic Règim, sempre pot observar-se la condició d’he-reu d’un patrimoni o l’elevada condició social dels futurs cònjuges. Tot indica que hi ha forts interessos pel mig, cosa que s’observa des del temps del matrimoni entre el fill del rei d’Anglaterra i la filla del rei de França en 1160, fins a la dispensa gironina de 1773 entre Miquel Llaurador de Solius i Margarida Llinàs de Salt, passant pels qui uti-litzen aquesta mena de matrimonis a Anglaterra, França, Polònia o regne de Nàpols. Són 600 anys de continuïtat d’un sistema que cerca la pervivència de pactes i associacions i l’enfortiment o l’engrandiment patrimonial mitjançant solucions d’urgència que estableix la mateixa dinàmica de cada família o les circumstàncies de l’entorn social.

2.1.3. Inestabilitat política, guerres i problemes de l’entorn social que afavoreixen el casament dels fills impúbers

A l’apartat anterior hem assenyalat els problemes que hi havia a la mort d’hereus i que obligaven en certs casos al matrimoni infantil per restablir les línies de descendència. Algun cop les causes que obli-gaven al matrimoni per sota de l’edat legal no es relacionaven directa-ment amb l’òbit dels pares; evidentment, l’òbit hi era però les causes ultrapassaven la família, eren socials. Les causes socials afectaven tothom, i poden agrupar-se en dos blocs: la política dels governants i, com a conseqüència, les guerres i els períodes d’inestabilitat social.

Dins els casos referits a la política dels governants, poden in-cloure’s els casaments entre els fills dels monarques o entre grans casalicis. Les aliances que cerquen amb els seus matrimonis tenen conseqüències que van més enllà de la persistència política, l’engran-diment patrimonial o l’associació contre enemics comuns, perquè poden afectar la vida dels vassalls. En aquest grup de casaments po-dem incloure el matrimoni ja esmentat del fill del rei d’Anglaterra i la filla del rei de França en 1160, així com el de les filles del mateix rei francès Lluís VII amb els comtes de Troyes i de Blois.30

Podem afegir-hi el casament entre Alfons XI de Castella, de 15 anys, i Constança, filla de Don Juan Manuel, de 9 anys, en 1325. En aquell temps Castella patia la debilitat del poder reial i les revoltes entre els grans senyors, i la causa devia cercar-se en la política inter-na com a resultat de la mort de l’avi, Sanç IV (+1295); la regència de la reina Maria de Molina, que va haver de lluitar durant la infantesa del seu fill contra l’aixecament dels magnats castellans; el successiu



regnat del mediocre i pare Ferran IV (+1312); la segona regència de Maria de Molina; la seva mort en 1321; la continuïtat de la tutoria del futur Alfons XI, i les lluites entre els qui es van nomenar tutors reials: Don Juan Manuel i Don Juan el Tuerto.

Quan Alfons XI fou declarat major d’edat el 13 d’agost de 1325, va trobar-se amb la necessitat imperiosa de pacificar Castella. Per això va pactar el matrimoni amb la filla d’un antic tutor i l’assassinat de l’al-tre (Don Juan el Tuerto) en no avenir-se a la pau i mantenir maquina-cions amb els reis d’Aragó i Portugal. El document de cessió de la ciutat de Conca al pare de la núvia com a garantia del pacte matrimonial és donat a Valladolid el 8 de desembre de 1325, on manifesta que la unió fou beneïda davant l’Església, i que seria “el ayuntamiento de matrimo-nio deste primero de mayo que viene a tres años quella seria de edad de doce años” de Doña Constança, a més d’esperar la dispensa del Papa per a aquest casament (Ballesteros, 1948: III, 99).

El matrimoni no fou consumat, Castella s’havia pacificat amb el matrimoni pactat amb Don Juan Manuel i l’eliminació a Toro de Juan el Tuerto en 1326. Llavors el rei Alfons XI va aprofitar l’ocasió, l’any següent, en 1327, per repudiar el casament i establir negocia-cions matrimonials amb Alfons IV de Portugal i casar-se amb la filla d’aquest, Maria. Així es va trencar el matrimoni anterior en no haver-se consumat i es va demanar dispensa a Roma pel doble parentiu de segon grau de consanguinitat que hi havia entre Alfons XI i Maria.31 Es casaren, doncs, i Don Juan Manuel es va aixecar contra el rei de Castella, fent-se vassall del rei d’Aragó. Finalment, es feren les paus entre rei i magnat i aquest va poder casar la seva filla Constança, casada impúber i repudiada, amb l’hereu del rei de Portugal (Balles-teros, 1948: III, 101 i Menéndez Pidal, 1990: XIII, 302-303).

Un altre cas és el repudi de Margarida, filla de l’Emperador Maximilià I, en 1491, per Carles VIII de França, fill de Lluís XI i de Carlota de Savoia. Amb l’excusa que va esposar la nena quan aquesta tenia 4 anys, no tenia llavors l’edat mínima que exigia la llei canòni-ca (Schmalzgrueber, 1844: IV, 220). Hi ha tractadistes, com el citat Schmalzgrueber, que consideren que no foren més que unes espo-salles, mentre que d’altres —De Cherrier, Semnoz...— el consideren un casament formal. La raó d’aquest casament era sols d’influències

31. Ferran IV de Castella, pare d’Alfons XI, era germà de Beatriu, mare de Maria, i el pare d’Alfons IV de Portugal ho era també de Constança, mare del rei de Castella; per tant, ambdós pretendents eren cosins germans per duplicat (Menéndez Pidal, 1990: XIII, nota 6, p. 303).


polítiques, intrigues i lluites entre els reis Capets de la branca Valois-Angulema i la casa d’Àustria. Carles VIII havia nascut en 1470 a Am-boise, sempre fou malaltís i de constitució dèbil. Quan va morir el seu pare, ell tenia 13 anys; atesa la salut del noi, el pare havia establert la regència de la germana gran del nou rei, Anna de Beaujeu. En aquest període, l’emperador Maximilià I estava interessat en els assumptes de França i la Bretanya, i per això va pactar el casament de la seva filla Margarita de 4 anys amb Carles VIII. La regent, així que tingué el po-der assegurat, va intrigar per desfer el pacte i repudiar la nena. Quan ho va aconseguir (en 1491), va casar el seu germà amb Anna, la filla i hereva del duc Francesc II de Bretanya, amb la particularitat que Anna de Bretanya, en el moment de quedar òrfena, tenia pactat el seu ma-trimoni amb Maximilià I d’Àustria, que acabava d’enviduar. La regent tornà la filla i va treure la núvia al pare per assegurar-se el patrimoni de la Bretanya i unir-lo a la corona francesa (Semnoz, 1986: II, 1-2).

Aquests són alguns dels exemples més coneguts d’unions entre reialmes i grans cases, i són un tipus de casament que augmentà en importància a mesura que avançà l’edat mitjana, fins al punt que, vers l’any 1000 de Pau i Treva —Treva de Déu—, quan les bandositats eren habituals en el feudalisme europeu, podien haver afectat fins i tot els casaments fets en les baronies més petites.

Per establir un exemple final sobre la influència d’un casament en el desenvolupament futur d’una regió, res millor que tornar al ma-trimoni que va pactar-se mitjançant esposalles en la unió dels reg-nes d’Aragó i dels comtats catalans. Al començament d’aquest estudi, hem esmentat que no se’l podia considerar com un matrimoni in-fantil, perquè així ho precisa la documentació: “...desponsavit eam cum comite Berengario Barchinonense...” (Aurell, 1997: 349). A més, en el moment de signar-se les esposalles, Ramon Berenguer IV tenia 24 anys i Peronella era encara al bressol, amb la qual cosa era im-possible d’obtenir qualsevol tipus de dispensa per tal de refermar el casament. De totes maneres, no es va deixar res a l’atzar, i així l’11 d’agost de 1137, a Barbastre, Ramon Berenguer IV obtenia, a més de la mà de Peronella, el reialme sencer de Ramir II, la tutoria sobre la criatura i el pacte que, encara que la nena arribés a morir, el comte conservaria Aragó, sempre mantenint-lo per la via de la contractació i no pas per la de l’annexió, i consegüentment s’establí la confede-ració catalanoaragonesa. Ramon Berenguer IV no esposà Peronella fins l’agost de 1150, quan ella tenia 13 anys, però en cap moment va tenir pressa per a fer-ho atesos els pactes establerts en 1137 i que ja li havien donat tot el que es podia donar. El contracte d’esposalles,


doncs, resultava quasi millor que un matrimoni, perquè rebia Aragó encara que morís la desposada (Aurell, 1998: 348-351).

Tanmateix, uns estableixen les regles del joc de la política i uns altres les pateixen. Entre els que estan en la segona circumstància, res millor que els exemples dels casos donats al bisbat de Girona, els que es coneixen de Grècia, dels països balcànics i de les illes de la mar Egea.

Comentarem, primerament, les coincidències que es troben en l’aparició del fenomen del matrimoni infantil al bisbat de Girona els segles XVII-XVIII i la guerra, amb les invasions i conversió en camp de ba-talla d’aquestes terres. Si ens fixem en el quadre de peticions i processos per obtenir dispensa d’edat, hi veurem una llista d’anys amb les dispen-ses d’edat; entre 1620 i 1775, i requadrats en negreta i ombrejats, hi ha els 4 períodes de conflictes bèl·lics provocats entre França i Espanya que per successives invasions van afectar les comarques gironines.

1620 - 1646 1 1672 3 1698 3 1724 1 1750 -1621 - 1647 - 1673 2 1699 2 1725 1 1751 11622 - 1648 - 1674 1 1700 11 1726 - 1752 -1623 1 1649 - 1675 4 1701 19 1727 3 1753 -1624 - 1650 - 1676 5 1702 8 1728 - 1754 -1625 - 1651 - 1677 2 1703 8 1729 2 1755 -1626 - 1652 - 1678 8 1704 10 1730 2 1756 -1627 - 1653 - 1679 7 1705 7 1731 - 1757 -1628 1 1654 - 1680 2 1706 8 1732 - 1758 1629 - 1655 - 1681 1 1707 - 1733 - 1759 21630 - 1656 - 1682 1 1708 9 1734 - 1760 21631 - 1657 - 1683 4 1709 14 1735 - 1761 11632 1 1658 - 1684 2 1710 15 1736 - 1762 11633 - 1659 - 1685 2 1711 12 1737 - 1763 11634 2 1660 6 1686 7 1712 12 1738 - 1764 -1635 - 1661 4 1687 4 1713 6 1739 - 1765 11636 - 1662 8 1688 3 1714 12 1740 - 1766 -1637 1 1663 6 1689 3 1715 7 1741 - 1767 11638 1 1664 2 1690 6 1716 6 1742 - 1768 -1639 1 1665 1 1691 - 1717 5 1743 - 1769 -1640 - 1666 3 1692 1 1718 2 1744 - 1770 11641 1 1667 - 1693 2 1719 5 1745 - 1771 -1642 1 1668 2 1694 2 1720 3 1746 - 1772 11643 - 1669 2 1695 4 1721 1 1747 - 1773 11644 - 1670 1 1696 3 1722 4 1748 - 1774 -1645 - 1671 3 1697 4 1723 2 1749 - 1775 -

Quadre de les peticions i els processos per obtenir dispensa d’edat al bisbat de Girona amb referència a l’any de la petició i a la quantitat donada. Van ombrejats els anys que hi va haver

invasions franceses i guerres. Font: Elaboració pròpia.

Dispenses d’edat al bisbat de Girona:any de petició i quantitat


En el lapse de temps que va des de 1635, en què la branca es-panyola dels Àustria va entrar en guerra amb els Borbons francesos, fins a 1725, en què els Borbons ja espanyols signen la Pau de Viena amb l’emperador d’Àustria, hi van 90 anys de lluites i períodes d’in-estabilitat, pestes, plagues, climatologia adversa i males collites, que afecten el territori català en general, i el gironí en particular. Aquests anys poden analitzar-se en períodes.

El primer període que trobem és de 1635 a 1660: s’hi comprèn una part de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya amb la seva seces-sió, que va finalitzar amb el Tractat dels Pirineus de 1659. Observem aquí que a les acaballes es produeixen una sèrie de matrimonis infan-tils que van disminuint a poc a poc. En 1670 hi ha una nova invasió francesa, que comporta 9 anys d’avenços i retrocessos de tropes es-panyoles i franceses per l’Empordà, fins a 1679 en què se signa la Pau de Nimega; la conseqüència és un augment de dispenses per edat. En 1683 hi ha un nou episodi bèl·lic dels francesos, que arriben fins a Barcelona i en què es lluita per les comarques de la Catalunya Vella fins a 1697; aquest any se signà el Tractat de Rijswijck, i hi ha un nou augment de les dispenses d’edat, que més o menys és mantenen per aquest període en una mitjana de 3 per any. Ve llavors un període de calma entre 1698 i 1703, en què curiosament es disparen les dispen-ses d’edat; a continuació s’obre el període final entre 1704 i 1714 de la Guerra de Successió, un període clos amb el Tractat de Viena de 1725, i que constitueix el període de major abundància de dispenses d’edat, amb una empenta que minva lentament fins a 1723.

Podem fixar-nos també en les quantitats de dispenses cada pe-ríode entre les 352 que formen el conjunt de la informació tractada. Durant la Guerra de Successió (1704-1714) i els 6 anys posteriors, es donen 133 dispenses —quasi un 38% del total— en un període de 17 anys entre 150 anys estudiats. Observem també que en els períodes 1683-1697 i 1670-1679 augmentà igualment el nombre de casos a raó de 3,6 casos i 3 casos per any de mitjana en cada període. No te-nim, però, cap notícia en el conjunt de dispenses d’edat on s’esmenti el conflicte com a causa directa de la defunció de cap hereu i de la necessitat de restituir-lo. Només hi ha la relació de l’augment de les demandes amb la incertesa o caire caòtic del temps. Això pot indicar dues coses: que, atès el temps, les famílies s’estimen més solucionar els problemes de la restitució d’hereus al davant dels patrimonis con-solidant-los amb el casament, o que efectivament la defunció dels hereus majors d’edat sigui causada per epidèmies o per atacs físics


amb armes, creant la necessitat subsegüent de casar el que queda per poder restablir l’ordre del patrimoni.

Això es comprova observant en el següent quadre de reparti-ment de dispenses la resta de dispenses atorgades a Girona en el ma-teix període de temps (1620-1775). Entre aquestes dispenses, hi ha les de consanguinitat, afinitat i unes quantes per pública honestedat.

1620 16 1646 23 1672 12 1698 18 1724 10 1750 361621 5 1647 8 1673 4 1699 5 1725 8 1751 251622 9 1648 14 1674 16 1700 19 1726 5 1752 191623 8 1649 3 1675 12 1701 18 1727 22 1753 331624 13 1650 2 1676 15 1702 16 1728 18 1754 351625 8 1651 4 1677 14 1703 19 1729 15 1755 431626 10 1652 6 1678 11 1704 24 1730 9 1756 311627 8 1653 6 1679 15 1705 14 1731 22 1757 241628 10 1654 13 1680 11 1706 4 1732 24 1758 381629 11 1655 6 1681 20 1707 12 1733 21 1759 261630 15 1656 11 1682 19 1708 16 1734 29 1760 161631 12 1657 7 1683 12 1709 21 1735 9 1761 71632 12 1658 6 1684 15 1710 18 1736 16 1762 311633 6 1659 8 1685 15 1711 15 1737 10 1763 351634 16 1660 16 1686 19 1712 17 1738 25 1764 371635 10 1661 15 1687 7 1713 21 1739 19 1765 291636 10 1662 12 1688 18 1714 11 1740 17 1766 351637 2 1663 26 1689 19 1715 16 1741 23 1767 371638 16 1664 13 1690 11 1716 19 1742 20 1768 341639 3 1665 8 1691 12 1717 15 1743 18 1769 301640 10 1666 19 1692 21 1718 12 1744 16 1770 421641 12 1667 5 1693 20 1719 1 1745 18 1771 381642 20 1668 10 1694 14 1720 30 1746 25 1772 451643 26 1669 11 1695 7 1721 32 1747 24 1773 241644 23 1670 10 1696 18 1722 23 1748 22 1774 311645 15 1671 16 1697 19 1723 19 1749 24 1775 31

Quadre de repartiment per anys de les 2.676 dispenses de consanguinitat, afinitat i pública honestedat, donades al bisbat de Girona entre 1620 i 1775. Van ombrejats els anys en què el bisbat de Girona va patir invasions i guerres amb França en el

seu territori. Font: Elaboració pròpia a partir de l’Inventari de dispenses del bisbat de Girona, segles XVI-XIX, confeccionat per J. Tremoleda Roca.

Dispenses de consanguinitat, afinitat i pública honestedat del bisbat de Girona: anys i quantitats

En el conjunt de les 2.676 dispenses donades en aquest espai de temps, no s’observa que els períodes bèl·lics o de desordre quedin tan destacats amb un augment de peticions. Si hi ha algun símp-toma, és més aviat de reducció de peticions en alguns anys dels


temps de conflicte. Hi apareix, a més, un augment progressiu de la demanda de dispenses entre els segles XVII i XVIII, que augmenta lentament des de 1650 fins a la fi del període analitzat (1775).

Si comparem les dades d’ambdós quadres, surten els gràfics se-güents que poden ser il·lustratius del que indiquem:

Gràfics de les dispenses del bisbat de Girona entre 1620 i 1775

Font: Inventaris de totes les dispenses disponibles del bisbat de Girona.


La raó està en el fet que la dispensa d’edat per celebrar el matri-moni infantil supleix necessitats urgents en la construcció de lligams familiars, mentre que les dispenses de consanguinitat i d’afinitat po-den no participar de la urgència però sí del perfeccionament acurat fins a l’últim extrem del lligam familiar. Tot això fa pensar que, en les famílies del bisbat de Girona, es van viure entre 1640 i 1730 unes circumstàncies especials que no van afectar les dels altres bisbats de l’entorn: Barcelona, Vic, la Seu d’Urgell i Elna, i que sembla que sor-geixen de les activitats bèl·liques esmentades.

Allí on els conflictes bèl·lics i l’ordre social sí que van incidir en l’existència del matrimoni tot just arribada la pubertat i en la im-pubertat, fou a la península grega, en bona part dels balcans i en un bon nombre d’illes de la mar Egea. Cal cercar la causa, segons que diu Thanatses (1983),32 en quatre aspectes, que són: biològic, social, polític i moral. L’espai de temps que estudia se situa entre la segona dominació turca (vers 1664) i la primera meitat del segle XX.

L’aspecte biològic s’enquadra, evidentment, en la precocitat fí-siològica de la majoria de la població. Els estrangers anglesos, fran-cesos, holandesos, italians, etc., que viatjaren pels Balcans els segles XVII, XVIII, XIX i principi del XX, expliquen que els habitants i sobretot les dones en arribar als 25 anys semblen àvies, plenes d’arrugues i erosionades físicament, i és que allí homes i dones arribaven a la pu-bertat entre els 10 i els 14 anys.33

No són, però, les causes fisiològiques les que més ens interessen. Els Balcans, i Grècia en particular, tenen en el període que abasta els segles XVII i XVIII una gran inestabilitat. Quan Constantinoble va caure en mans dels turcs, va establir-se el règim legal i polític d’aquests per sobre dels cristians. La diferència de religions va facilitar la separació cultural i el manteniment de cada una d’elles, de tal manera que dins de l’Imperi turc hi havia un estat grec representat pel patriarca d’ori-ent i els bisbes (Thanatses, 1983: 86-89). Al mateix temps, segons el sistema otomà la terra era del Soldà. El Soldà dominava la terra com a representant de Déu i oferia la terra als dignataris militars i aquests

32. Tota la informació següent ha estat extreta de l’obra de George Thanatses, el títol de la qual podem traduir com Esposalles i matrimonis en edat precoç, la referència bibliogràfica de la qual es troba a la bibliografia general a la fi del nostre treball. No citarem gaires vegades aquest autor per no repetir innecessàriament, però cal saber que sense aquesta obra hauria estat impossible de conèixer dades i referències de l’orient europeu pel que fa al matrimoni infantil.

33. Entre els viatgers que cita Thanatses tenim: Frédérich Chierch per a la Capa-dòcia, W. M. Leake per a la regió de Tripolitània, i per a tota la zona en general: T. Smart Hughes, Fr. Thiersch, Pouqueville i W. Wittman (Thanatses, 1983, 43-47).


al seus, fins que d’un afavorit passava a un altre i finalment quedava en mans del camperol, que la posseïa pel que es coneixia com tesaruf o domini per ocupació hereditària. El treball de la terra no era obli-gatori com en el sistema feudal occidental, i el sistema impositiu aca-bava donant seguretat als súbdits; hi havia tres impostos: el delme, el principal i el de duanes fixat per l’estat en repartiments de càrregues per zones. Cada comunitat ho feia per famílies, que cobrien la seva part de manera solidària, gràcies a la responsabilitat col·lectiva; això comportava un alentiment del sistema econòmic, perquè si ja hi ha-via uns impostos fixos i només havia de pagar-ne més en la mesura de la productivitat, la manera de no tenir maldecaps era no produir. Així, les bodes, essent pactes entre caps de famílies, s’independitza-ren de l’influx econòmic i només en tenir descendència s’afegien al sistema impositiu (Thanatses, 1983: 58-72).

En entrar en crisi el model central d’Estat otomà el segle XVII, va produir-se un fenomen d’inestabilitat política que va afectar el conjunt de la societat grega. El gran problema fou l’aparició de l’ar-bitrarietat dels jerarques locals turcs a la península i dels pirates i saltejadors a les illes; ambdós afectaren l’edat dels casaments.

A la major part de la península grega, els turcs van instaurar un sistema de segrests i recollida de nois i noies per satisfer la seva necessitat d’esclaus i soldats que es coneixia com a pedomàzoma. No tots els llocs patiren aquest reclutament forçós; Atenes, Mani, Cons-tantinoble, Galàcia, la costa de la Mar Negra, Yianena i Rodes, no en patiren. Hi havia dos tipus de reclutament o segrest: els acem oglan i els iç oglan. En el primer cas, els nois havien de tenir de 14 a 18 anys; en el segon cas, de 6 a 10 anys; els primers segrestos eren més nom-brosos que els segons. En quedaven exclosos els fills únics, els orfes, els baixos, els alts, els imberbes i els casats; i de cada família només se’n podia agafar un. Va instaurar-se, doncs, l’arbitrarietat, i s’aga-faven també els fills orfes, únics, etc., amb la particularitat que els pares havien d’anar a rescatar i comprar els fills al mercat d’esclaus. I només van quedar els casats per alliberar-se del captiveri. Per això van accentuar-se les bodes de curta edat, un costum ja habitual en les cultures balcàniques, perquè si els turcs no segrestaven els casats, el matrimoni esdevenia la millor manera d’establir una seguretat de tenir els fills a casa. El manteniment del pedomàzoma fins ben entrat el segle XVIII va contribuir a la incertesa i precarietat social, car els nens i nenes eren destinats a l’esclavitud o als harems masculins i femenins dels turcs, i una bona part dels nois passaven a formar les tropes dels geníssers, fins que es permeté que aquests es casessin.


A les illes de la mar Egea i la línia de la costa grega, el problema era un altre: els segles XVII i XVIII es convertiren en una crònica de sang. Sovint hi desembarcaven corsaris i pirates, coneguts assassins de ports que eren majorment catalans, mallorquins, corsos i sicilians, els quals perseguien turcs otomans, i quan no en trobaven, assassinaven i extor-sionaven els cristians, s’apoderaven de les dones per a ells i de les quals algunes illes es consideraven com a verdaders estables per fornir-ne.

A la península l’arbitrarietat turca, a les illes els pirates i cor-saris, feren que la societat grega es tanqués en ella mateixa. Els fills —sobretot si eren bells— i les noies eren els qui corrien més perill, de manera que a partir dels 9 anys aquestes es tancaven a casa i no se’ls deixava sortir per a res ni rebien cap educació; si calia que sortissin, ho feien només al vespre àdhuc per realitzar feines agràries. A l’exclu-sió de la dona, es va afegir la jerarquització dels caps de família, que feien i desfeien els vincles amb altres caps de casa. Així, amb els com-promisos a curta edat, el matrimoni infantil i el casament dels tot just núbils, s’establien uns lligams de parentiu que permetien que dues famílies poguessin enfrontar-se als perills de la vida de manera més fàcil i més eficaç. A més, el fet d’avançar el naixement dels primers fills a partir dels 15 anys de les noies, feia que se’n tinguessin més, i amb més fills hi havia més possibilitats de continuïtat familiar.

Tals foren les circumstàncies que propiciaren el matrimoni local, fins i tot amb la casa veïna. Perquè era millor tenir veïns-parents que no parents d’una banda i veïns de l’altra (Thanatses, 1983: 86-104).

La societat grega era pobra, i en general va mantenir aquestes cir-cumstàncies fins al segle XIX. Eradicat el fenomen de la pirateria i aconse-guida la independència dels turcs, el matrimoni infantil i els compromisos van continuar perquè, a l’emigració a les ciutats, s’afegien els desequilibris socials. Això es va notar especialment a les illes, on aquest nou fenomen s’afegí a la marxa normal dels homes a navegar o a pescar esponges. La despoblació masculina i després la femenina deixaven segles enrere uns forts desequilibris, de manera que era ja un fet habitual de casar els fills abans de marxar, de 9 a 14 anys i sense arribar a tenir relacions sexuals i fer-los tornar en el futur, altrament ja no tornaven mai més.34 Aquesta

34. Dins les escasses quantificacions que presenta l’obra de Thanatses, esmenta dos casos de Naxos, a les illes Cíclades, on apareix el testimoni d’una noia de 9 anys casada en 1711, que no va tenir relacions sexuals amb el marit perquè aquest immediatement després de la boda va emigrar i ja no va tornar. L’altre és el procés de divorci d’una noia de 14 anys i un noi de 8 anys, fill d’Antoni Politis, perquè diu que la seva tia, casada amb un capellà (ortodox) la va obligar a fer-ho per si emigraven. Un altre exemple és d’Àgrafa de 1683, trobat en un manament del Patriarca de l’Església Ortodoxa en què anul·la una boda que s’havia fet amb un noi de 9 anys, perquè aquest després del casori va emigrar i no va arribar a fer ús del llit matrimonial (Thanatses, 1983: 28 i 79).


solució no agradava als pares, sobretot de les noies, però els problemes econòmics i demogràfics la feien inevitable. Això tenia una magnitud tal que, seguint càlculs de població d’algunes illes, se n’aprecia el fort desequilibri. A Mykonos, des de la fi del segle XVII fins a l’últim del segle XVIII, tres quartes parts de la població eren dones; a Sifnos ho eren cinc sisenes parts en 1771; a Patmos hi vivien 300 homes en 1787 i 6.000 dones, etc. (Thanatses, 1983: 82).

Les úniques illes o regions que se salvaren del fenomen del ca-sament de criatures, o on aquest tipus de boda era més atenuat, foren aquelles en què s’establiren xarxes comercials, tallers artesans o nusos de comunicacions. Allí on el comerç feia rendible el treball —sobre-tot el de les filles— en filat i teixit de cotons i sedes, el matrimoni es retardava. És obvi que costa desfer-se dels elements del grup familiar que produeixen beneficis per a l’enriquiment de la casa. El fenomen de l’emigració es donà més a Capadòcia —Cesarea, Anakú, Sinasós, Malokopi—, a Licaònia i a les illes de la mar Egea com Tinos, Naxos i a l’Epir... Els emigrants es dirigien a la Polis (=ciutat) —tal com coneixien els grecs Constantinoble—, a Atenes, als ports de la Mediterrània (pesca de l’esponja, cabotatge, corall...) i a Amèrica (Thanatses, 1983: 77-82).

2.1.4. Aspectes biològics: sexualitat precoç i embarassos no desitjats. La solució “purificadora” a través del sagrament del matrimoni

En analitzar les situacions familiars que obliguen al matrimoni infantil, tenim els casos en què la necessitat de la boda sorgeix de la precocitat extrema de la parella o d’un d’ells. Aquesta situació, pel que s’observa en les dades, sembla un motiu tardà en el conjunt dels casos trobats. Entre les dispenses de Girona, hem constatat35 els tres primers casos en 1715 i la darrera en 1730, amb les peticions per periculum in mora o periculum incontinentiae. Les posteriors perta-nyen a dades estadístiques d’Alemanya entre 1910 i 1925 i del bisbat de Ciudad Real entre 1978 i 1997. L’expedient de les primeres no informa de cap altra notícia diferent de les ja esmentades, les dades estadístiques d’Alemanya només son xifres i les de Ciudad Real són d’embarassos prematurs, segons les dades indicades amb anterioritat (pàgs: 14 i 107-108), que corresponen a les noves edats mínimes per casar-se sortides del Codi de Dret Canònic de 1917.

Essent la fertilitat sexual d’homes i dones una qüestió indivi-dual, cada un hi arriba segons el seu desenvolupament fisiològic; la

35. Vegeu supra pàg. 173 i s.


celebració del matrimoni és justificat davant la necessitat de legiti-mar el fill que ha de néixer i de donar una sortida honorable a actes que en el seu moment la societat desaprova. Els que no han arribat a l’edat legal per casar-se i són trobats practicant actes sexuals, han de ser establerts dins l’ordre matrimonial per obviar l’escàndol, que pot dur —sobretot la dona— a la marginació social. Els que són trobats amb un embaràs conegut, casats legitimen el fill que ha de néixer, car altrament no podrien entrar en la terna hereditària pel fet que les le-gislacions europees, fins entrat el segle XX, no donen igualtat de drets entre el fill nat de legítim matrimoni i l’il·legítim. En aquests casos, el matrimoni infantil s’estableix com un acte de “purificació” de cara a la societat, perquè aquesta ja té assumit en el catolicisme que el matri-moni és un sagrament amb l’eficàcia sobrenatural d’esborrar el pecat carnal, si n’hi havia, per bé que la llei deia que abans dels 14 anys el noi no cometia delictes relacionats amb la carn, com ara l’adulteri o la sodomia, en considerar que no en tenia la culpa i per això mateix no podia ser excomunicat (Barbosa, 1688, VI, 223-224).

2.2. El negoci familiar de casar l’impúber

En el moment d’establir el matrimoni, sigui o no infantil, es posa fi a una negociació desitjada per les parts. A partir de l’instant en què la parella ja és formada i legitimada als ulls de la societat, entra en funci-onament una dinàmica diferent, la dels pactes negociats amb anterio-ritat, que prendran la via imaginada o una de nova segons el nou paper dels casats i les circumstàncies que els rodegen. Això fou vàlid tant en el règim matrimonial antic conduït pels pares com en el tarannà actual.

Les anàlisis establertes a continuació corresponen a les dades que hem pogut obtenir de les negociacions prematrimonials. Aparei-xen harmonies i desharmonies entre les parts implicades a l’hora de negociar els contractes matrimonials, amb un paper preeminent de la figura dels progenitors i dels tutors, així com el resultat final: allò que es vol obtenir amb la unió que es planteja.

El matrimoni infantil és ordinàriament un negoci harmònic en-tre les parts, que té però la particularitat de fer-se habitualment sense la col·laboració directa del pare d’un dels nuvis, per mort o per inca-pacitat. D’aquesta manera s’impliquen en les negociacions els pares de l’una o de l’altra part junt amb tutors externs a la família o avis, oncles, etc. Aquest augment de negociadors devia implicar una major complexitat en els tractes per diferències de criteris. Ho intentarem esbrinar en aquest punt concret i en els apartats subsegüents.


Primerament, veurem quines estratègies implica l’existència o no de tutors a l’hora de negociar el matrimoni i quins resultats pretén la família establint el casament.

2.2.1. Tuteles i tutors

La tutela és la institució jurídica que té per objecte la defensa de la persona i dels béns dels que per edat o per altres causes, no gaudei-xen de la plena capacitat d’obra; en el cas dels orfes, és el substitut del pare qui li ha d’administrar els béns. La figura jurídica és antiquíssi-ma i la tutela finia quan l’orfe arribava a la pubertat o quan les lleis de cada regió ho determinaven. A Roma, el tutor era nomenat per testament dels pares (Ulpià XI, 14): el pare, en morir, cedia la pàtria potestat sobre el fill a qui ell volia, generalment un parent proper; així va quedar reflectit en drets posteriors de l’àrea d’influència del dret romà. El tutor tenia l’autoritat interposada entre el pupil i els actes que anava a fer per auxiliar-lo (auctoritatis interpositio). A més, hi havia el curador, que només administrava els béns (gestio). D’aquest tipus de tutela, coneguda per tutela testamentària, se’n deriva la le-gislativa, que no és més que la tutela que la llei dóna automàticament als parents quan no hi ha tutor testamentari, preferint els consangui-nis en menor grau amb intervenció del cònjuge.

Quan el dret romà va perdre influència en benefici del dret ger-mànic, es va establir a l’Europa feudal un altre sistema de protecció dels orfes: la tutela dativa. Com que el dret familiar germànic no gira-va sobre el sistema de la pàtria potestat romana, quan el pare moria deixant un orfe, el dret de nomenar tutor corresponia al rei, i, per delegació, a les seves autoritats (Enc.Jur.Esp., 1910: XIII, 350 i s.).36

Anteriorment i d’acord amb les lleis godes, la tutela de l’orfe era legislativa, arribava fins als menors de 20 anys i corresponia en primer lloc a la vídua, en el seu defecte als germans de l’orfe i, en cas de falta d’aquests, als germans dels pares o a llurs fills. Si no hi havia parents, ho decidia el jutge (Fuero Juzgo, 1819: Llibre IV, títol III, lleis 3a i 4a).

A Las Partidas, en una clara influència del dret romà recuperat, es prefereixen els tutors nomenats pels pares en testament i, faltant

36. L’Enciclopedia Juríca Española, en el vol. XIII, sobre els conceptes de “tutela” i “tutor”, estableix l’origen antiquíssim de la institució, que sembla que té un origen diferent per cada forma de tutela. A l’Enciclopedia Hispanoamericana Espasa, vol. 65, la tutela és en totes les seves formes d’origen romà: la testamentària sorgeix de la pàtria potestat transmesa en el testament, la legítima quan la llei es transformava en tutor en els casos d’abintestat i la dativa, com a forma més moderna sorgida de les lleis Atilia i Julia Titia. Com que el nostre estudi no pretén aprofundir en l’origen de la tutela, sinó com l’una o l’altra va influir en el moment d’establir el matrimoni infantil, no entrem en ulteriors anàlisis.


aquests, el parent més proper: en el seu cas, la mare mentre no es torni a casar, després l’àvia, etc. (López, 1844: Leyes 2ª, 3ª i 4ª). A Catalunya, la tutela era testamentària segons el més pur dret romà i s’estenia des del moment de néixer fins als 20 anys del noble i als 15 anys del pagès (Cancer, 1760: Variarum Resolutionum, part 1a, cap. VII i Fontanella, 1719: De Pactis Nuptialibus, part 2a, glossa única clàusula 9, núm. 23).

La tutela testamentària regia també a Escòcia, Portugal, els es-tats italians i a França en el Ninervois, Bourbonès i l’Alvèrnia (Enc.Jur. Esp., 1910: VIII, 364 i s.).

La tutela dativa tenia origen comú i expressions diferents segons quin fos el país: Alemanya, Àustria, França o Anglaterra. A Alemanya i Àustria la tutela passava, segons el dret antic, al parent més proper, en un sistema de tutela legislativa que recorda les lleis godes. Si els amics o parents veien que el tutor no actuava com devia, podien de-manar al jutge el canvi de tutor. A partir del segle XV, la tutela de les vídues i dels orfes passà a ser cosa exclusiva del rei, que era exercida per un magistrat i la Obervormundschaft, que era una espècie d’auto-ritat superior pupil·lar (Enc. Jur. Esp., 1910: VIII, 364, nota 6).

A França, a les zones que no tenien el sistema tutelar testamen-tari, funcionava la tutela legislativa. Regia el consell de família que aconsellava el jutge en l’elecció al càrrec i aquest, després, confirma-va o nomenava el tutor i el seu substitut (subrogé). A Anglaterra, la tutela era reial i en el seu nom els senyors feudals exercien la custòdia del cos i dels béns dels infants dels seus serfs, colons, etc. El càrrec de tutor o wardship va exercir-se fins als 21 anys de l’home o 16 de la dona i, en altres èpoques, fins als 14 anys (Black, 1979: 1420). Els tres tipus de tutela van configurar diferents formes d’actuar dels pa-res o parents dels pupils, d’acceptar-los o reprovar-los, i això també va influir en els casaments d’impúbers. Per analitzar això estudiarem primer els matrimonis que van afectar la tutela dativa i després les tuteles testamentària i legislativa.

2.2.1.1. La tutela dativa, els tutors imposats i la compra de tutories

Per les lleis feudals i la condició de vassallatge, els matrimonis infantils anglesos són compresos en la tutela dativa. A Anglaterra, en morir el pare la corona tenia el dret de quedar-se amb la persona i l’herència de l’orfe fins a la majoria d’edat, i aquest podia ser venut en matrimoni a benefici de la corona o del seu cessionari. Al mateix temps, si l’orfe es negava a casar-se amb la persona escollida, essent aquesta de la mateixa classe social, havia de pagar al seu tutor una


quantitat elevada per recusar l’elecció i només llavors podia esco-llir cònjuge lliurement. Així, en morir un anglès la custòdia del seu hereu impúber pertanyia al rei; llavors el monarca podia retenir els beneficis de l’herència fins a la seva majoria d’edat o bé podia vendre la tutela o la podia concedir a algun favorit per enriquir-lo. El fet de mantenir o vendre una tutela depenia del valor de l’herència i del temps fins a la majoria d’edat de l’orfe, i segons les condicions anteri-ors podia arribar a ser comprada a un preu exorbitant. La raó és que, a tenor de la llei anglesa, el tutor no era responsable dels beneficis que donava la terra davant del pupil, però sí que podia quedar-se’ls com a paga, car només estava obligat al manteniment del menor. S’hi afegia que la tutela, que podia ser venuda o transferida, esdevenia una transacció com una propietat més, amb el resultat que un tutor i el seu pupil podien ser del tot desconeguts, amb què la tutela passava de ser un acte de confiança a benefici del pupil a un bon negoci del tutor (Furnivall, 1897: XL).

Furnivall (1897: XXXIX) creu que una de les causes per les quals els pares casaven els fills petits era per estalviar-se la tutela reial; així ho indica en els casos que esmenta de la diòcesi de Chester. Com que el matrimoni implicava l’emancipació del fill, aquest quedava fora de les possibles accions contra el seu patrimoni. Alguna vegada, però, és el tutor d’un dels nuvis qui estableix el matrimoni infantil. La causa probable rau en l’interès d’aquest de no deixar passar un ric hereu o hereva que podia ser casat amb un fill o filla seva, per recollir, no so-lament el benefici indicat, sinó ingressar posteriorment el patrimoni d’aquell a la família.

De totes maneres, les apreciacions de Furnivall no són docu-mentades en els processos amb què treballa. En cap d’ells no s’indica expressament —en els testimonis recollits per les autoritats eclesiàs-tiques a l’hora d’establir el divorci— que els nens es casessin per tal d’obviar la tutela. Tanmateix, sembla que allò que diu es complemen-ta amb allò que troba: entre les lleis feudals indicades de l’alta edat mitjana, els exemples que esmenta d’adquisició de tutories entre els segles XIII i XVI (1987: XL-XLI) i els casos de matrimoni infantil del se-gle XVI. Si està encertat en el seu criteri, el resultat és que no s’observa que hi hagi hagut cap progressiu atenuament del sistema de tutories abans dels anys indicats.

Entre els 27 matrimonis infantils que va trobar, en 12 casos són els pares qui concerten la boda; en 4 casos, els familiars i amics; en 2 casos, la combinació de tutors i pares de les dues bandes; en un sol


cas són els tutors d’ambdós nuvis, i de 8 casos se’n desconeixen els negociadors37 (Furnivall, 1897: 1-49).

Uns exemples més concrets serien aquests:

Casats pels pares: 27-10-1563. Brigitte Dutton versus George Spurstowe, casats a la capella privada de Hall of Dutton, quan ella tenia 4 o 5 anys i ell 6, per acord del pare d’ella i el pare i l’avi d’ell (Furnivall, 1897: 38-41).38

Casats per familiars o amics: 8-5-1562. Peter Haworth, menor de 8 anys, i Margery Heydocke també de 8, casats a la parròquia de Blagburne. En el procés de divorci ella diu que va acceptar de casar-se per consell dels amics, però que en desconeix les raons.

Intervenció de tutors: 11-12-1561. Homfrey Winstanley, menor de 12 anys i orfe de pares, de la parròquia de Winwick, pledeja contra Alice Worsley major de 17 anys de la parròquia de Wigan. El germà de la núvia indica en els testimoniatges que aquella es casà per instigació de Sir Thomas Gerrard tutor de Homfrey.

Entre els matrimonis d’impúbers anteriors en data que conei-xem d’Anglaterra, només hi ha les dades dels negociadors de la boda en un cas, el del consentiment patern que tingueren William Aunger de 8 anys i Johana Malkake de 12, casats a la capella de Fenwyk de la diòcesi de York en 1351 (Helmholz, 1974: 200-201).

Finalment, cal dir que a Anglaterra hi havia una gran llibertat a l’hora de casar els fills petits. Un testimoni de l’època, el moralista Phillip Stubbes, en una obra dedicada a Phillip comte d’Arundell: The anatomie of the abuses in Ailgna, publicada en 1593, manifestava aquest problema en un diàleg entre Spudeus, que vol saber com és Anglaterra, i Philoponus, habitant del país; aquest li comunica que una de les causes de les moltes ruïnes del país és que:

A Ailgna hi ha una gran llibertat en el que això respecta, car nens petits de bolquers són sovint casat pels pares ambiciosos i amics abans que no sàpiguen distingir el bé del mal. Això constitueix una gran crueldat, a més de primitivisme i va contra la llei de Déu. A més d’això, pots trobar que qualsevol imberbe de X, XIV, XVI o

37. La relació de matrimonis infantils que va trobar Furnivall és a l’apèndix a la fi del treball.

38. El germà de Brigitte Dutton, de nom Roland, també fou casat amb Margaret Stanley a la mateixa capella quan ell tenia 9 anys i ella 5, i no s’hi especifica qui va negociar el casori, però la boda també va acabar en divorci el 27-10-1565 (Furnivall, 1897: 41-43). Probablement, el doble divorci correspon a la ruïna dels Dutton, sense que n’hi hagi constància documentada.


XX anys d’edat agafa una dona i s’hi casa sense temor de Déu ni respecte, ni per la religió d’ella, ni per la seva modèstia, ni per la in-tegritat de la vida, ni per qualsevol valor, i, el que és més important, sense respectar com hauran de viure plegats i mantindran les seves obligacions i el seu estatus. Aquestes coses no tenen importància, ell tindrà la seva gateta per jugar que no s’hi resistirà, car és l’única cosa que ell desitja. Després bastiran una casa de camp, on passa-ran la resta de llurs vides com a captaires... (Stubbes, 1895: 97).

Llavors, estalviant la sagnia d’una tutela sobre el patrimoni familiar, cal considerar també l’ambició dels pares com un motiu més de l’existència de matrimonis infantils, a més dels problemes interns de les famílies.

2.2.1.2. La tutela testamentària: tutors i parents. Posicions favorables i contradictòries dels tutors

En una línia semblant a l’anterior, hi ha els casos en què la família aconsegueix pactar un matrimoni infantil per desmuntar una tutoria. Després de Gracià, l’influx de la recuperació del dret romà en les legis-lacions europees es fa palès en el fet que el matrimoni concedeix au-tomàticament la majoria d’edat. Quan l’Església accepta el matrimoni de l’impúber, accepta la seva capacitat reproductiva i la seva capacitat mental de saber què és el matrimoni. Li accepta implícitament la capa-citat de conèixer què és tenir fills, tenir-ne cura i educar-los. Li conce-deix, doncs, l’habilitat, la destresa i la intel·ligència que ha de reunir un major d’edat (Narbona, 1669: 164-223). En aquesta línia, hi ha legisla-cions com ara la catalana que reconeixen l’emancipació als casats sense cap limitació legal (Cancer, 1760: II, 7; Brocà, 1985: 678-680).

La clau radica a poder arribar a l’emancipació, perquè s’hi esta-bleix la incompatibilitat entre la potestat paterna que té el tutor i el nou poder que exerceix el marit sobre la dona (Enc.Jur.Esp., 1910: XIII, 350-358). Amb aquesta solució podia donar-se per finalitzada la incò-moda tutela de l’impúber, i el tutor o els pares es treien un problema de sobre, atès que en la majoria de casos la legislació premiava escas-sament el treball tutelar i eren més els maldecaps que els beneficis.39

39. La tutela testamentària i la legislativa tenien, segons la legislació de cada regió o país, uns drets i obligacions: el tutor podia retirar com a pagament de la feina un percentatge sobre els fruits del patrimoni, que oscil·lava del 10% en la majoria de casos al 20% a Navarra. Calia establir un dipòsit garant de la gestió i jurar el càrrec davant el jutge —Catalunya n’era exempta. El tutor s’havia d’ocupar de tot el manteniment del patrimoni amb diligència, també havia d’aixecar inventaris abans de fer-se càrrec de la tutela i en acabar la calia passar comptes, etc. (Enc.Jur.Esp. 1910: XXX, 470-480). La tasca de tutor no era, doncs, cap alegria i més aviat un sacrifici, sobretot en èpoques de desequilibris econòmics.


Hi ha tota mena de motius per pactar el matrimoni de l’impú-ber, uns afavoreixen i d’altres no la gestió del tutor. Algunes de les dispenses de Girona expliquen aquest fet; són aquestes:

El tutor es casa amb la tutelada: 1674. Matrimoni entre Josep Boris i Maria Rubert d’11 anys i 6 mesos, tots de Sant Pere Pes-cador. Pacte matrimonial establert entre la mare vídua de la nú-via i el nuvi que és el tutor de la nena (ADG, Disp.Mat. 5017).

Ambdós nuvis en mans de tutors: 1679. Matrimoni entre Francesc Suardell i Maria Martí, el primer d’11 anys i 4 mesos i la segona de 9 anys i 7 mesos. Tots dos orfes de pare i mare estan en mans de tutors indicant que es creu que el tutor del nuvi pot robar béns (ADG, Disp.Mat. 5046).

El tutor i curador del nuvi pacta el casament: 1690. Casament de Jaume Auladell, de Solius, de 14 anys i 4 mesos, i Margarida Soler, de Sant Feliu de Guíxols, d’11 anys i 6 mesos. Casament tractat per l’oncle, tutor i curador del nuvi i els pares de la núvia (ADG, Disp.Mat. 5078).

Els tutors de la núvia tracten el casament: 1743. Antoni Pau Roldan i Baró, d’Olot, de 18 anys, es casa amb Teresa Carrasco de Valenciba (bisbat de Badajoz), habitant al Port de la Selva, de 9 anys i 2 mesos (ADG, Disp.Mat. 5604).

El pare de la núvia, tutor i curador d’ambdós, estableix el casa-ment: 1752. Anton Rimbau de 13 anys i 5 mesos, es casa amb Magdalena Silvestre de 12 anys i 4 mesos. Tots són de Pals (ADG, Disp.Mat. 5609).

El pare del nuvi, tutor i curador de la núvia, estableix el casa-ment: 1738. Tomàs Muntaner, d’11 anys i 8 mesos, es casa amb Maria Gimbernat, d’11 anys i 9 mesos, tots de Cistella. Amb es-posalles escrites el 30-6-1738 i 3r grau de consanguinitat (ADG, Disp.Mat. 5600).

Avi, tutors i curadors de la núvia pacten la sol·licitud de dispen-sa, en la qual no apareix cap nuvi i sembla una sol·litud enco-berta d’emancipació: 1714. Maria Salvanyà, de 9 anys i 8 mesos, de la parròquia d’Aiguaviva, demana dispensa d’edat40 (ADG, Disp.Mat. 5550).

40. Maria Margarida Caterina Teresa Salvanyà havia nascut el 26-10-1704, era filla de Pau Salvanyà Tarrades, pagès d’Aiguaviva, i de Maria Buadas, i ambdós s’havien casat a Salitjà en 1703 o 1704. L’avi de la sol·licitant era Joan Buades, pagès de Salitjà.


Aquests són alguns dels exemples en què es manifesta l’activitat tutelar testamentària i les diverses formes que pot adquirir. Molts casaments d’impúbers de Girona són condicionats per la intervenció de tutors, de manera favorable o contradictòria. Gairebé sempre l’ac-titud del tutor al casament és positiva, sobretot en la constitució dels dobles matrimonis de pares i fills i en què la tutela recau en el cònju-ge supervivent. No sempre la cosa venia rodada. Un exemple pot tro-bar-se en el procés de segrest de la pubilla Magdalena Vila-Albanyà de l’any 1610. Segons es desprèn del plet, Magdalena de Torroella, de Fluvià, era òrfena de pare i en tenia la tutela l’àvia paterna Caterina Vila-Albanyà. L’àvia pretenia casar-la, malgrat que la nena tenia 11 anys i 2 mesos, amb Francesc Quintana, pagès de Colomers, d’uns 40 anys. La mare de la pubilla, Antiga Pagès, va oposar-s’hi adduint que Magdalena no gosava contradir la seva àvia “tant per imbecilitat de anim com per respecte y temor”, i per això va demanar a la cúria que aturés el casament i establís el segrest de la noia fins entendre i sentenciar el problema.

El bisbe va manar el segrest amb penes d’incompliment de 100 ducats d’or de multa, però l’àvia va negar-se a entregar la nena mani-festant que com a tutora no tenia l’obligació de portar la néta davant un tribunal en no tenir 12 anys complerts, “ni estar en edat de casar-se ni de ser explorada”. Del procés, es desprèn la lluita entre l’àvia i tutora contra la mare, és a dir, entre sogra i nora per casar la filla a la pròpia conveniència. La mare volia casar la filla amb l’hereu de Can Pagès d’Ultramort i per això demanden davant la cúria, no solament aquesta, sinó els familiars del pretendent: Jeroni Pagès, prevere de Verges, Jerònima Pagès, pubilla d’Ultramort, casada amb Joan Rich de Jafre i Caterina Pagès, casada amb l’hereu Jeroni Rich de Jafre. Per part de l’àvia, el pretendent és en Quintana, de Colomers41 (ADG. Processos: Miquel Garau: 1596-1632, 47).

Hem pogut observar que, d’acord amb la posició legal, el tutor pot fer i desfer; unes vegades està en una posició favorable i unes altres contrària al casament; en algun cas, s’arriba a casar amb la tu-telada, així com pot haver-hi en el cas de la tutela dativa unes raons paternes per eludir-la; en el cas de la testamentària i de la legislativa els tutors intervenen activament en un o altre sentit en la constitució matrimonial i en el negoci de casar.

41. Tot i pledejar, els Pagès-Rich, Quintana i Vila-Albanyà, estaven units per vincles endogàmics i de consanguinitat (AFV, Genealogia de la Casa Rich de Jafre 1600-1900; Genealogia de la Casa Quintana de Colomers 1321-1928).


2.2.1.3. La tutela legislativa, actuació dels tutors. Les tensions entre tu-tors, parents i el règim senyorial

Els casos que analitzarem sobre tutela legislativa i matrimoni infantil són emmarcats entre el segle XIII i el XVI per raó de la docu-mentació escrita trobada a França. Coincideixen en el període en què els arxius conserven processos judicials sobre matrimonis i que hi ha una convivència de diversos drets. D’una banda, moltes regions mantenen el costum com a forma ordenadora social, en altres s’ha assimilat o s’accepta el dret escrit de Roma. Les tuteles d’aquesta classe podrien derivar, en segon terme, de les lleis germàniques as-similades i adaptades al costum de cada regió. Un clar exemple en seria la referència donada en els trets generals corresponents als sis-temes tutelars —inici de l’apartat “Tuteles i tutors”—, que recullen les lleis godes del Forum Iudicum o Lex Wisigothorum. En aquestes s’es-tableix un sistema de jerarquies familiars cridades a exercir la tutela per ordre de proximitat consanguínia, establint-s’hi una cadència de: primer la vídua, després els germans, el oncles, els cosins, etc. Així es donava prioritat al supervivent més proper sobre els altres, sense distingir-ne la capacitat, l’interès, el grau d’afecte o d’amistat amb els pupils.

Aquesta particularitat pot comportar una certa tensió entre tu-tor, parents i el règim senyorial en el matrimoni del pupil. I en no existir, en la legislació o costums medievals que van fer servir aquest tipus de concepte, el de pàtria potestat transmissible de pare a pro-tector, fa que qui hagi d’exercir de tutor hagi de pactar els casaments amb tots aquells que tenen interessos sobre els béns de l’infant. El tutor és conegut com a “guardià”. Els parents són coneguts en la documentació com a “amics”. Els “amics” són els que en la docu-mentació matrimonial configuren els parents, probablement a partir del grau de cunyats, cosins, nebots etc. i semblen els establerts en el sistema d’aliances feudals per matrimoni, en la forma que relata Ruiz-Domènech (1985: 83 i ss.) També intervenen en el casament, a més dels “amics” i del “guardià”, el senyor feudal preocupant-se per la continuïtat dels seus interessos sobre la possessió de la terra o altres drets. Per últim, hi ha els personatges que vetllen —en certes regions— perquè el pupil compleixi els drets feudals, que a França són coneguts amb el nom de baillistres (Turlan, 1957: 491-499; To, 1997: 303-318 i 329-344). Aquest conjunt de persones tenen drets so-bre el casament de l’infant, així que la boda de l’impúber esdevé un assumpte complex per al tutor legitimari i, en certa manera, incòmo-de, perquè ha de rebre el placet de tots. Els exemples trobats són pre-


cisament d’actuacions judicials fetes pel tutor o guardià sense rebre el consentiment d’amics i d’altres, que li valen un procés judicial. Els exemples esmentats són aquests:

Un guardià i baillistre casa la germana sense el consentiment dels amics: 1260. El vescompte Gaufred és processat en casar la germana infra annos, lluny del lloc on viu per tal d’expoliar-la i sense el consentiment dels amics (AN, Olim, I, 490, 6/1260 i Turlan 1957: 491).

Els amics contra el tutor en no haver demanat el seu consenti-ment a l’hora de casar l’impúber: Tours, 1259. Jabroulle i Gé-rard de Piolenc, oncles paterns, contra Guillaume de Picquigny, per haver casat el seu nét André amb Perrenelle, sense llur con-sentiment. A més, amb el consentiment comprat de la mare i l’oncle matern de la nena, de la qual no s’ha comprovat la nubi-litat perquè té només 11 anys (AN, Olim, I, 84, 21/1259 i Turlan, 1957: 493-494).

Uns tutors donen consentiment a posteriori del casament: 29-1-1522. Nicolas du Buisson, sastre, i Antoine de Brie, llibreter, ambdós burgesos de París i tutors de Perrette i Geniviève de Brie, es donen per informats i consenten el casament ja celebrat en-tre Geniviève de Brie i Noël Sucevin, amb renúncia a tota acció legal contra els actuants (E. Coyecque, 1905: Histoire générale de Paris. Recuil d’actes notariés relatifs à l’histoire de Paris et ses environs au XVIe. siècle, núms. 363 i 364, esmentat per Turlan, 1957: 491-492).

Un bon exemple de la riquesa de maniobres establertes pels tu-tors en aquests casos es poden veure en la sentència condemnatòria donada el 24 d’abril de 1372 pel Parlament de París contra el caval-ler Pierre Mespin, batlle de Saint Gengoulph, com a tutor del seu fill Jean. Mespin havia cobdiciat la fortuna de l’òrfena Ainarde Le Sourd. La idea era establir el casament amb el seu fill i després fer-la ingressar en un convent; la mort civil de la noia hauria transmès els béns al seu fill, i ell ho manegaria tot perquè ambdós cònjuges eren impúbers. Mespin havia obtingut el consentiment de l’àvia i tutora de la noia Jérémie Fromage, sobre la base de pagar pel consentiment 200 florins d’or en propietat i 1.000 florins sobre l’us-defruit dels béns d’Ainarde. Celebrat el casament, Mespin va plan-tejar l’ingrés de la núvia al convent sobre la base de la incapacitat física i generativa d’Ainarde, després de la constatació i verificació d’això feta per la dona del cavaller i un cirurgià del Papa. Sobre


aquesta base, l’esposa de Jean Mespin fou ingressada en un con-vent fins que Jérémie Fromage s’adonà de les intencions de Pierre Mespin, i llavors demanà la restitució dels béns de la seva néta, al·legant l’engany i indicant que el matrimoni fou establert sense el consentiment dels amics (AN, X1A, 22, fols. 366-370 i Turlan, 1957: 494-496).

Aquests casos esclareixen prou bé la posició de feblesa i de com-plexitat que tenia la figura del tutor legislatiu a l’hora d’establir el matrimoni de l’impúber, així com quan havia de cercar un ampli con-sens familiar en el negoci matrimonial, com també dels qui tenien algun interès feudal.

2.2.2. Assegurances d’engrandiment patrimonial i de subsistència

El negoci que suposava casar impúbers s’entén com el resultat econòmic, social i familiar que podia assolir-se amb aquest tipus de casament, amb la parcel·la corresponent a allò que es refereix en el títol: el manteniment i engrandiment del patrimoni, afegint-s’hi els béns que s’establien al seu entorn, tant els tangibles com els aparent-ment intangibles.

Més amunt s’han descrit les causes que afavorien el resultat se-gons els tipus de tuteles. Ara analitzarem els actes conduïts per pares, familiars o tutors a l’hora de salvar, mantenir o engrandir el patrimo-ni. Per això dividim l’apartat en tres punts: La captura d’hereus i pu-billes; Altres problemes externs a l’herència: assegurança de mitjans de treball, de domicili, aliances de negoci, etc.; Les famílies que fan servir repetidament el matrimoni infantil.

2.2.2.1. La captura d’hereus i pubilles

Entre els aspectes que intervenien en els pactes de famílies per tal d’establir un matrimoni infantil, cal considerar com un del més importants la captura d’hereus i pubilles. S’entén la captura, no com una caça, sinó com una captació interessant en un cert moment per fondre-la en un sol patrimoni o per sumar-la al propi. La raó està en el fet que, si no hi ha una urgència familiar, hom espera que els homes i les dones arribin a l’edat de casament per establir els matri-monis. Podem entendre, doncs, que els casaments d’impúbers obeïen sobretot a una necessitat immediata.

Partint d’aquesta raó concreta, al bisbat de Girona i fixant-nos en el quadre que estableix la vida o la mort dels pares en el moment


de demanar-se la dispensa d’edat,42 podem observar que, excepte un 12% de dispenses que es demanen vivint tots els progenitors, la resta —un 88%— acusen problemes de supervivència d’algun d’ells. Això vol dir que, a més de la debilitació de les línies de filiació, hi ha un bon nombre de casos en què l’hereu i l’administrador del patrimoni falten, un fet que influeix negativament en la cura patrimonial. En nombrosos casos hi havia necessitat familiar de substituir aquesta manca, perquè els fills eren molt petits, perquè els tutors no podien mantenir una feina extra a l’administració del seu patrimoni, perquè el patrimoni tenia interessos complexos i la vídua no es veia amb cor de portar-lo endavant, perquè els moments eren difícils políticament o climàticament, etc. Eren moltes les causes que podien reconduir la situació a través del casament d’un impúber.

Aital situació no es manifesta en un lloc específic, ans en tots els casaments d’infants d’Europa preval en un o altre moment la neces-sitat de captar o fondre els interessos de dues famílies per millorar, per mantenir-se o per resistir. El exemples provocats per situacions d’aquesta mena són variats i interminables, com veurem. Hi ha tan-mateix ocasions en què no cal cercar gaire documentació posterior a la dispensa per observar que un dels cònjuges s’ha beneficiat captu-rant el patrimoni de l’altre, sobretot quan l’home és major d’edat i la noia una nena. Per exemple:

Doctor que es casa amb nena: la boda feta en 1660, entre el doc-tor Joan Ribes, de Girona, i la pubilla Marianna Bagur-Portas, de Torroella de Montgrí, de 9 anys i 8 mesos d’edat (ADG, Disp.Mat. 4982). Un altre exemple: Matrimoni en 1701 entre Francesc Aragall, doctor en medicina, d’Olesa de Montserrat, bisbat de Barcelona, i Caterina Llogaya, de 10 anys i 6 mesos, de Palafrugell (ADG, Disp.Mat. 5121). I encara un altre cas: 1709, casament del doctor en drets Narcís Flaquer, de Calella, amb Madrona Serra, de Pineda, de 9 anys i 4 mesos (ADG, Disp.Mat. 5183).

Noble que es casa amb pubilla: Francesc Dalmau, CHB de San-ta Eulàlia de Riuprimer, del bisbat de Vic, es casa en 1714 amb la pubilla Maria Horta, d’11 anys i 3 mesos, de Sant Feliu de Buixalleu (ADG, Disp.Mat. 5543).

42. Ens referim al punt 2.1.1. Els problemes de debilitació de les línies successòries per mort dels pares.


El tutor es casa amb la pupil·la: el casament ja relacionat de 1674, entre Josep Boris, pagès i tutor de Maria Rubert, d’11 anys i 6 mesos, amb aquesta, tots de Sant Pere Pescador (ADG, Disp.Mat. 5017).

Homes majors d’edat que es casen amb nenes: El matrimoni en 1701, entre Pere Fillol, de Montagut, i 24 anys d’edat, amb Magdalena Costa, de Palera, de 9 anys i 11 mesos (ADG, Disp. Mat. 5124). Podem afegir-hi el procés de matrimoni del bisbat de Pamplona, datat a: Aoiz, 1629, entre Juan de Huarte y Elso, oficial dels Jutjats d’Urroz, i de 24 anys, amb Graciosa de Alda-ve, d’11 anys (ADP, Secretario Mazo, c/528, n. 4).

El cas següent mostra que hi ha primer una captura de pubilla per poder establir-se en un patrimoni i anys més tard el patrimoni de la pubilla queda incorporat al de l’espòs, segons es veu en la dispensa 4975 del bisbat de Girona, ja citada anteriorment: és el matrimoni de Pere Salvi Miquelet, de 21 anys, amb la pubilla d’11 anys Marianna Alió en 1639. Quan la boda va formalitzar-se, en Pere Salvi era el germà segon dels fills haguts entre la pubilla de Parlavà Anastàsia Miquelet-Rupiana i el pubill Pere Guinart, natural de Celrà i notari reial de Parlavà. El seu germà gran Nicolau fou l’hereu del patrimoni Miquelet de la mare i de la notaria reial de Parlavà heretada del pare, i va casar-se en 1641 amb Marianna Ricola, filla del notari de Pals.

Pere Salvi havia après les arts del notariat amb el seu pare, així que en casar-se amb la pubilla Alió va cercar notaria per poder practi-car l’ofici. En 1640, concretament a l’inici d’octubre i 11 mesos després de casat, va adquirir l’usdefruit de la notaria de Palau-sator i va obrir el primer manual signant com a Pere Salvi Miquelet-Alió.43 Fins aquí es veu com ell havia fos el capital dels seus coneixements en el pa-trimoni Alió com a pubill i s’havia pogut establir amb els diners del patrimoni de la dona. Però dos anys més tard, concretament a 14 de març de 1642, moria el seu germà gran fent de capità d’infanteria en la guerra del Principat i sense deixar fills vius. D’aquesta manera ell va passar a ser l’hereu del patrimoni Miquelet, assolit a la mort de la seva mare Anastàsia, en 23 de setembre de 1658. Allò que havia començat com la captació d’una pubilla, esdevenia una fusió de pa-trimonis entre dos hereus (ADG, Disp.Mat. 4975 i ADG/APF, M1; AFV Gen. Miquelet. i AHG, La Bisbal 499, 1-12-1639).

43. Pere Salvi Miquelet Alió fou notari de Palau-sator entre 1640 i 1664, segons els seus protocols conservats a l’Arxiu Històric de Girona.


Es dóna també el cas invers. Però la dona que capta un hereu no es detecta tan clarament: en primer lloc, la dona no tenia la capacitat jurídica d’actuar per ella mateixa a l’hora de contractar matrimoni, i, en segon lloc, hi ha la sensibilitat social que des d’antic veia mala-ment la major diferència d’edat de la dona sobre l’home, car llavors la dona no podia ser controlada pel marit.44

Allà on podria detectar-se el cas de la dona gran casada amb el nen petit serien entre el matrimoni infantil d’Anglaterra i Polònia. Quant a Anglaterra, Holdsworth (1972: XII, 273-274) esmenta un pro-cés de 1737 —Hill versus Turner—, en què s’estableix l’empresonament al penal de l’Armada d’un nen que no vol casar-se amb una dona gran, perquè diu que té mal caràcter. Sobre Polònia, Wolowoski (1972: 298 i s.) parla de l’extrema llibertat de la dona polonesa a l’hora de trobar parella, afegint-hi les repulses establertes en l’encíclica Magna Nobis que ja hem relatat, podria donar-se el cas de trobar entre el matrimoni infantil polonès dones grans casades amb impúbers.45

Al bisbat de Girona hi ha un grup de dispenses, de les esmen-tades en el punt 2.1.1 del quadre indicat a la segona part d’aquest treball, que tenen per títol “Els problemes de debilitació de les línies successòries familiars per mort dels pares”, i on es poden trobar la majoria d’aquestes maniobres de captació o fusió. Són agrupades en el tipus B, quan ambdós pares d’un dels nuvis són morts i els de l’altre són vius. Hi observem 30 casos de matrimonis en què viuen només els pares del nuvi i 23 en què només viuens els pares de la núvia. La suma de 53 correspon a un 15% de tots els casos. En els 23 casos en què viuen els pares de la núvia i són morts els del nuvi, pot trobar-se algun exemple de captació d’home per incorporar-lo al treball de la família de la dona. Corresponen generalment a famílies de condició social baixa que necessiten incorporar mà d’obra a la societat fami-liar, o bé poder donar continuïtat als mitjans de subsistència familiar. Heus-ne uns exemples concrets:

44. Remetem a les recomanacions d’Aristòtil (Politica VII, 16, 2-3 i 8-10) esmentades a la primera part d’aquest estudi (punt: 1.2) i a la llei del Forum Iudicum (Llibre III, títol I, llei IV), que prohibex el matrimoni de la dona més gran amb l’home més jove, indicada en la mateixa part d’aquest treball (punt 3.3).

45. En trobem un exemple a França el 19 de novembre de 1624, dia en què van casar-se Jean Robin de prop de 14 anys, de la parròquia de La Rochette del departament francès de La Charente, amb Phillipe Chaperon de 20 anys. Una setmana abans s’havien casat els pares vidus i no queda clar qui va capturar qui, perquè únicament resta la documentació del llibre parroquial de matrimonis (ADCH 1 MIEC 305-R1 /1612-1750). Agraeixo la informació, en aquest i en altres casos, facilitada l’agost de 1998 per Mr. Serge Esnard de Viry-Chatillon.


1690. Josep Pagès, d’Olot, de 13 anys, orfe de pares que eren blanquers, es casa amb Elisabet Coromina Masmitjà, de Cap-sec, els pares de la qual són corretgers (ADG, Disp.Mat. 5080 i AHCO, Not. M.Orri, nupcials 11-5-1690, n. 899).

1705. Narcís Deulofeu, treballador de Palamós, es casa amb Maria Pi i Comas, de Begur, de 10 anys i 3 mesos, el pare vivent de la núvia és traginer (ADG, Disp.Mat. 5158).

1706. Joan Blanch, treballador de Besalú, es casa amb Teresa Monner i Quer, de la Pera, de 10 anys i 10 mesos. Viuen amb-dós progenitors de la núvia i el pare és fuster (ADG, Disp.Mat. 5169).

És evident que un impúber i dos treballadors s’incorporaran al negoci dels sogres, o almenys ho intentaran, perquè un aprendrà l’ofi-ci des de petit i els altres podran sortir d’un jornal per passar a l’ofici, que sempre els donarà més seguretat.

Això no vol dir que aquestes maniobres no es donessin també en altres exemples fora d’aquests, on només la manca de pare i mare al capdavant d’un patrimoni palesa tal debilitat genealògica que provo-ca, en la majoria de casos documentats, la necessitat d’aquesta sorti-da. Major debilitat genealògica suposen els altres tipus de casament, excepte el cas F, en què viuen tots els pares (el matrimoni Miquelet-Alió és del tipus A).

Aquestes situacions provoquen força casos de matrimonis do-bles de pares/fills, o altres combinacions estranyes l’articulació dels quals s’analitzarà més endavant (punt 3.5).

Són innombrables les situacions de fusió de dos patrimonis per casament d’impúber, unes d’immediates i d’altres per causes natu-rals. A tall d’exemple en situarem només un, el casament en 1672 de Martí de Carles, de Torroella de Montgrí, de 12 anys, amb Sufici-ència de Teixidor, de Figueres, d’11 anys: Martí de Carles era fill de Francesc de Carles, capità de cavalls i pagès hisendat, i de Francesca Alió, de família de pagesos hisendats.46 Suficiència de Teixidor era fi-lla de Pere de Teixidor, militar hisendat i fill de paraires, i d’Eufrasina Gros, filla del notari de la Bisbal. En 1672, en el moment de plante-

46. Aquesta Alió era de la branca originària dels Alió de Torroella de Montgrí, car els Alió casats amb el Miquelet eren d’una segona branca radicada a Palau-sator. Els lligams entre tots ells es restabliren quan Caterina, la segona filla de Martí Carles i de Suficiència de Teixidor, fou casada en primeres núpcies amb Josep Pla, i Miquelet de Torroella de Montgrí amb capitulacions matrimonials de 3-6-1705 (AFV, Genealogia Carles).


jar-se el casament de les dues criatures, aquesta era la situació dels pares: Francesc de Carles havia mort, com també Eufrasina Gros. Els pares de la parella, vidus, s’havien entrecasat i havien establert en els capítols matrimonials que farien una doble boda entre els seus fills, i d’aquesta manera s’estalviarien dots. Potser el mateix dia que es casaren els pares o poc temps després, en Josep de Teixidor, futur hereu de la casa Teixidor, s’havia casat amb Mariàngela de Carles, i el futur hereu del patrimoni Carles, en Martí, estava per casar-se amb la filla i germana, Suficiència de Teixidor.

En 1672, segons diu la dispensa, Francesca de Carles-Alió, ara Teixidor, estava malalta i els facultatius deien que en perill de mort. També hi havia tensions amb els tutors, probablement amb els nome-nats per Francesc de Carles per a la cura i custòdia de Martí. Aques-tes raons feren demanar el permís al bisbat per formalitzar la boda, i així foren efectivament casats els seus fills.

Martí de Carles entrà en el seu moment en la possessió i admi-nistració del patrimoni heredat del pare.47 El seu cunyat, Josep de Teixidor, va tenir desavinences amb el pare pels drets successoris i, després de concòrdies i litigis, va entrar en possessió de l’herència de la mare Eufrasina Gros. Les discòrdies entre pare i fill finalitzaren amb la mort de tots dos en 1682. El pare havia nomenat hereus (tes-tament de 4-4-1682) els fills de Josep de Teixidor i Mariàngela de Car-les: l’impúber Ramon i un fill pòstum i en substitució, si aquests no arribaven a heretar, la seva filla Suficiència. Aquets fills devien morir al poc temps, car hi ha constància de processos instats contra aques-ta última en 1687, dels creditors censalistes com a successora dels béns del seu pare; és a dir, que ja era hereva del patrimoni Teixidor, com probablement també del patrimoni Gros. L’execució es va aturar amb una concòrdia de 1694, però dos anys més tard Suficiència, se-gons manifestava, venia les cinc heretats que li quedaven per valor de 8.000 lliures per poder satisfer els deutes als creditors. Les restes de l’herència passaven definitivament a fondre’s en el patrimoni Carles, que va continuar per via d’herència en mans de Martí de Carles i de Teixidor, fill hereu dels casats esmentats (Gifre, 1999: 213-219; AFV, Genealogia Carles i ADG, Disp.Mat. 5013).

47. Més dades sobre la família Carles poden consultar-se al treball de Mònica Bosch Portell: “La formació d’una classe dirigent: els hisendats de la regió de Girona”; l’exemple del patrimoni Carles (1750-1850) a Rosa Congost i Lluís To, Ed. (1999): Homes, masos, història. La Catalunya Nord-Est (Segles XI-XX). Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


Altres vegades el benefici del negoci de casar és superior al va-lor econòmic, en tant que el concepte superior, o d’acumulació de riquesa, hi afegeix el de prestigi o algun altre. En aquests termes es troben les famílies que col·loquen fills en matrimonis amb fills de la petita noblesa. Uns hi aporten diners i altres, a més del patrimoni, hi aporten privilegis. Una mostra n’és la dispensa següent:

1717. Demanda de dispensa per casar-se: Martí Salvador, natu-ral de Viladesens, orfe de pare Ciutadà Honrat de Barcelona, de 10 anys i 7 mesos, i Narcisa Torras, de Girona, de 9 anys i 6 me-sos, el pare de la qual viu i és argenter (ADG, Disp.Mat. 5567).

La documentació notarial entorn d’aquesta contractació de ma-trimoni estableix les causes de la manera següent:

Salvador Martí i Arbonés era fill del difunt i Magnífic Josep Martí, Ciutadà Honrat de Barcelona, de Viladesens, i de la pubilla Maria Teresa Arbonés, del Mas Arbonés d’Ullà. El seu pare havia mort temps enrere i havia fet testament a Bàscara, a la notaria d’Ignasi Fer-rer, fent-lo hereu. Narcisa Torras era filla única de Francesc Torras, argenter de Girona, que a la vegada era fill segon de la pagesia de la Torra del Congost de Santa Maria de Tagamanent del bisbat de Vic.

El patrimoni Martí Arbonés, de resultes de la mort del pare, havia estat administrat per la mare en un moment de dificultats ex-tremes del Principat, en coincidir amb la Guerra de Successió espa-nyola. Aquestes dificultats i una falta total de visió a l’hora d’invertir en obres, havien induït la vídua a demanar préstecs on va poder, amb el resultat d’un endeutament que, segons la documentació, arribava a manca de diners per menjar. També els Martí Arbonés devien als Torra, de força abans del casament, el 20 de juliol de 1717, la quan-titat de 63 lliures per poder pagar pensions vençudes de censals als aniversaris de l’església de Gualta. No se sap com els Martí Arbonés i els Torra arribaren a establir el casament, però així ho feren d’acord amb capitulacions matrimonials de 12 d’octubre de 1717 davant el notari Joan Silvestre, de Girona; fou un doble matrimoni de pares i fills, amb les condicions següents: En els primers capítols entre els pares, Francesc Torra, argenter, aporta a la seva futura dona 200 do-bles d’or com a aixovar, així com robes, armes i arnesos; ella li dóna 100 lliures d’escreix. En els capítols continuats dels fills impúbers, Narcisa Torra aporta en dot al seu futur marit, de l’herència de la seva difunta mare, 400 dobles d’or i 3 vestits segons la qualitat de la casa Martí. Els pactes estableixen que Francesc Torra es farà càrrec de l’administració de l’herència del patrimoni Martí de l’impúber i del


patrimoni Arbonés de la mare, de manera que els diners rebuts com a aixovar i dot (600 dobles d’or) seran restituïdes a Francesc Torra, aquest liquidarà deutes i sanejarà els dos patrimonis (AHG, Girona I, 1094).

Va pagar-se als creditors entre els dies 14 i 21 de desembre de 1717 amb una part de les 600 dobles d’or.48 Els deutes eren de tots tipus, els petits comptes domèstics per salaris a criades, veremadors i treballadors, fins a factures de robes, sabates, metges, farmacèutics, etc. Hi havia talles fetes sobre cases del patrimoni, deutes per pensions de petits censals, etc., el total dels quals ascendia a 319 ll. 12 s. i 2 d.; a més d’això, 171 lliures eren degudes en censals als aniversaris de mis-ses d’Estaca de Cadaqués, 111 ll. d’un altre censal establert per la mare als mateixos aniversaris i finalment, nou memorials jurats de mestre d’obres i fuster en reparacions fetes als masos: Massó de Pedrinyà, de la Pera; Arbonés i Corral, d’Ullà; Arbonés, de la Tallada; Mir, de Gaü-ses; Puig, de Viladesens; Hospital, de Vilamalla i Martí, del veïnat de la Mora de Viladesens, per un total de 962 ll. 9 s. (AHG, Girona I, 1094).

Aquí es fa patent que, ultra un intercanvi patrimonial de tipus econòmic per “compra” matrimonial, hi ha un alça en el reconeixe-ment social de la família de la núvia. És clar també que la filla es casa en un nivell social superior per la seva capacitat econòmica a l’hora de pagar un bon dot i per la satisfacció dels Ciutadans Honrats de rebre’l, tal com es desprèn de la documentació d’aquest matrimoni.

Altrament, és freqüent de trobar bodes entre petits nobles i pa-gesos hisendats. Sembla que són negociacions en què uns aporten posició social i altres, dots, a més de ser uns o altres hereus o pubi-lles. En realitat, això no és del tot cert, perquè analitzant els matri-monis de les cases de Ciutadans Honrats de Barcelona o Girona, de Donzells o Cavallers, púbers o impúbers, del bisbat de Girona, s’ob-serva que hi ha un intercanvi constant de bodes entre aquests petits nobles i la pagesia rica en un o altre sentit: nobles casats amb filles de pagesos o pagesos casats amb filles de nobles.49 Aquestes bodes tenen en la majoria de casos només el fet de casar-se en grups socials

48. En els capítols matrimonials esmentats es pacta que cada dobla d’or es comptarà a 5 lliures 6 sous, compte que fa un total de 3.300 lliures aportades pels Torra als Martí Arbonés.

49. Per a l’anàlisi d’aquest tema hi ha multitud de treballs on podem observar exemples d’aquest tipus d’intercanvis matrimonials: Heras de Puig (1857), De Camps/Català (1965), Viader (1973), Tarrades (1987), Congost (1992), Gifre (1996 i 1999), Bosch (1999), Llobet (1992, 1994, 1997), etc.


i econòmics del mateix nivell. Llavors hi ha els volums dotals o els aixovars que compten, de la mateixa manera que s’estableixen els casaments entre nobles o entre pagesos hisendats. La família de l’in-fant obté continuïtat a través de la col·locació del nen i per això rep o lliura un dot. Uns exemples d’aquestes celebracions són:

Noble amb filla de pagesos, amb tots els pares vivint: 1702. Francesc Metge, de Torroella de Montgrí, fill de CHB, d’11 anys i 1 mes, casat amb Francesca Batlla Illa, de Pals, filla de pagesos (ADG, Disp.Mat. 5139).

Pagès amb filla de noble: 1727. Pere Pons Narcís, de Camós, de 12 anys i 8 mesos, es casa amb Maria Calderó, de Riudellots de la Selva, filla de CHB (ADG, Disp.Mat. 5593).

Tots dos nuvis nobles: 1701. Ramon Palomeres i Rovira, orfe de pare i CHB de Sant Genís de Palafolls, es casa amb Narcisa Rosa Desclapés, de 10 anys i 9 mesos, també orfe de pare i CHB, de la mateixa població (ADG, Disp.Mat. 5122). Un altre exemple: 1702. Pasqual d’Areny, orfe de mare i nat a Tremp, del bisbat d’Urgell, es casa amb Maria de Sala i de Burgés, de Girona, de 9 anys i 11 mesos. El pare del primer era noble del Principat,50 el de la segona, donzell. Al mateix temps es casen el pare i mare vidus d’ambdós (ADG, Disp.Mat. 5134).Tots pagesos: 1712. Joan Rovira, de Porqueres, amb 10 anys i 2 mesos, es casa amb Mariàngela Moner, d’Espinavessa, de 10 anys i 6 mesos (ADG, Disp.Mat. 5531). Un altre exemple: 1714. Miquel Clos, de Pontós, de 10 anys, 10 mesos, amb Maria Casa-noves, d’Orfans, de 10 anys i 2 mesos (ADG, Disp.Mat. 5548).

Entre els casaments d’impúbers anglesos, les circumstàncies són semblants, detectables sobretot en el cas de matrimonis entre nobles:

1541. William Lord of Eure, de 10 anys i 11 mesos, casat amb Mary, de 4 anys, filla de Lord Darcy, a Eynsham, comtat d’Ox-

50. Les categories nobiliàries a Catalunya, des de la darreria del segle XV abans del títol de baró, són: Noble del Principat, Cavaller, Donzell, Generós, Ciutadà Honrat i Gaudint. Els Nobles del Principat ho eren per nomenament reial a partir dels Àustries i estaven per sobre del cavaller. El Donzell encara no havia estat nomenat Cavaller, així com el Generós. Tots aquests eren cridats a corts pel braç militar, per això se’ls refereix moltes vegades a la documentació —sobretot notarial—, com a: miles, milites o militars. Els Ciutadans Honrats procedien originàriament del patriciat urbà i tenien els mateixos privilegis que els cavallers, pero eren cridats a corts pel braç reial. Els Gaudints, o gaudints de privilegi militar, eren els qui tenien el títol acadèmic de Doctor, i gaudien de noblesa individual per raó d’estudis i sense que aquesta fos transmissible hereditàriament, com ho eren tots els altres.


ford, i divorciats el 3-11-1554. William va tornar a casar-se en 1548 (Furnivall, 1897: XXII-XXVI).

1582. Richard Brooke, casat a Chester amb Joan Chaderton, de 9 anys, filla del bisbe de Chester i després de Lincoln (Furnivall, 1897: XXII).

1556. George Spurstowe, de 6 anys, casat amb Brigitte Dutton, de 4 o 5 anys; i: 1560. Roland Dutton, de 9 anys, amb Margaret Stanley, de 5 anys, noces dels germans celebrades a la capella privada de Hall of Dutton, casa de Sir Rafe Dutton, Cavaller. En 1563 i 1565, ambdós germans demanen divorciar-se al bisbat de Chester (Furnivall, 1897: 38-43).

En tots aquests exemples hem observat un dels punts més em-prats pels pares a l’hora de casar els fills. Analitzant les diverses cir-cumstàncies que podien donar-se per la incorporació d’un patrimo-ni a un altre, a través d’hereus masculins o femenins, aprofitant les febleses pròpies de les cases que han de donar sortida a debilitats genealògiques i, per extensió, econòmiques, amb els guanys d’uns o altres. Ara bé, els casos que hem analitzat són uns entre molts i cal entendre que cada cas planteja —tot i voler generalitzar— problemes particulars, de tal manera que només amb l’anàlisi de cada matrimo-ni infantil (cosa altrament impossible) apareixerien tots els matisos i possibilitats entorn d’aquest punt.

2.2.2.2. Altres problemes externs a l’herència: assegurança de mitjans de treball, de domicili, aliances de negoci, etc.

S’arriba també al matrimoni infantil per la necessitat o conve-niència de causes externes a l’herència d’un patrimoni; és a dir, no sempre s’estableix un casament en la impubertat per una raó d’aug-ment o de conservació patrimonial. Les raons que giren entorn de les necessitats econòmiques són tan amples i riques com poden ser-ho les de qualsevol matrimoni en l’adolescència o en la majoria d’edat. Les causes que esmentem a continuació són, però, les dels casaments en què hem pogut trobar informació. Probablement, hi ha molts al-tres casaments amb motius semblants o diferents, però les llacunes documentals o que no van ser mai escrites ens circumscriuen a les causes que referirem explicitant-les una per una:

—Necessitats de força de treball: Aquests casos es donen quan convé als pares incorporar a la família homes joves per desenvolupar la feina de la terra o del taller de l’ofici familiar. Com a exemples d’ai-


xò, tenim les incorporacions esmentades en el punt anterior referents a les dispenses de 1690, 1705 i 1706, en què un corretger, un traginer i un fuster concerten casaments amb un noi i dues noies impúbers. En tots tres casos hi ha implícit un negoci d’herència futura sobre el patrimoni de les noies: els homes només han de treballar, han de posar la seva força de treball com a aportació a la comunitat familiar (ADG, Disp.Mat. 5080, 5158 i 5169).

—Necessitat d’ajudar en el treball domèstic: En 1786, Pierre Odoyer, de la parròquia d’Aigueblanche, del bisbat de Tarentaise, a la Savoia francesa, escriu al vicari general de la diòcesi dient que té una edat avançada, de manera que ha de fer-se ajudar per treballa-dors tirolesos per poder cultivar les terres, i que la seva dona està en condicions semblants i no pot portar la casa. Per això, es veu en la necessitat de casar el seu fill de 13 anys i alguns dies; que el noi: “se trouve cependant robuste et evertue et d’une taille au dessus de celle de bien d’autres qui sont plus agés que lui”51 i que li ha trobat una noia del seu gust. Tot perquè té necessitat de tenir una persona més a casa i per això demana que li sigui acceptada la demanda de dispensa de matrimoni del seu fill (ADS, G. Tarentaise, 21, 1, 1786-1787).

—Per obtenir diners i poder comprar un camp: En 1551 foren casats, a la parròquia de Burie de Lancashire, John Bridge i Elizabet Ramsbotham, de 2 i 3 anys respectivament, amb unes negociacions dutes a terme per l’avi i el pare del nen i el pare de la noia. En l’acord, el pare d’aquesta dóna uns diners al pare d’ell per poder aixecar una fi-ança sobre un camp que havia comprat. En 1561, el jove marit demana el divorci dient que no ha fet vida marital amb ella i que, a més, amb l’edat la noia s’ha tornat una arpia contra ell (Furnivall, 1897: 6-9).

—Es necessiten diners per pagar deutes: en 1554, Thomas Fletcher, de 10 o 11 anys, fou casat amb Anne Whitfield, de prop de 9 anys, a la parròquia de Childwall, a prop de Liverpool. Segons els testimonis del divorci de l’any 1563, el pare del nuvi, John Fletcher, tenia deutes que havia de cobrir, per això va negociar el casament amb els pares de la noia a canvi de l’import del deutes (Furnivall, 1897: 23-25). En aquest grup podríem incloure també les raons del matrimoni de Martí-Arbonés amb Torra, anteriorment citat (ADG, Disp.Mat. 5567).

51. “...que es troba entre tant robust i dotat d’una alçada per sobre de molts altres més grans que ell.”


—Per no ser desnonats de l’habitatge que ocupen: En 1549, John Andrew, de 10 anys, i Ellen Dampart, de 8, foren casats en una cambra de Widford Hall. A les deposicions dels testimonis davant el bisbat en el plet de divorci, es va manifestar que William Andrew i un tal James Smith tenien la tinença d’una casa (probablement dels Widford). A la part d’Smith, vivia la família Dampart, que hi veia amenaçada la seva estada, perquè tenia un contenciós amb els Andrew. En morir James Smith, havia deixat en herència els drets d’ocupació de la seva part de casa a Ellen Dampart; llavors les dues famílies havien establert el casament per no perdre l’habitatge rere plets i ser desnonats pel pro-pietari. Ambdós es divorciaren en octubre de 1562 (Furnivall, 1897: 12-16).

—Per poder donar de menjar i protegir la família: Poc temps abans de la I Guerra Mundial, Sultaneth, cristiana catòlica maronita que vivia al Líban en la pobresa, va haver d’emigrar per poder donar de menjar als seus fills petits: Elies, Nur i George, a Alexandria, on va llogar una habitació per a la família i va entrar a treballar-hi de ser-venta. En l’interval, va conèixer un tal Michael, fuster, cristià de ritu copte, i va demanar-li que agafés d’aprenent el seu fill Elies. Aquest va acceptar la demanda i va ser motiu per començar a freqüentar la casa de la vídua fins a demanar-li la mà de la seva filla Nur, que aquesta refusà. Llavors la mare i el germà van forçar la nena a crits i cops perquè acceptés el casament per poder menjar i estar protegits. A còpia de violència un dia i un altre dia, obtingueren a la fi el seu con-sentiment i la nena fou casada amb el fuster, amb 10 anys, 9 mesos i 13 dies. El marit va resultar jugador i borratxo i fins malgastador, car va vendre uns braçalets que eren l’únic bé de la noia malbaratant-los en vicis. D’aquí va sorgir una demanda de divorci d’un matrimoni contret per terror i per sota l’edat legal, del qual va fallar-se finalment la nul·litat en 1939 davant la Sacra Rota Romana (Decisiones seu Sen-tentiae,1947: XXXI, 342-352).

—Per fixar aliances en societats de negoci: Entre les dispenses del bisbat de Girona (vegeu quadre del punt 2.1.1) hi ha 37 conces-sions a criatures casades que tenen tots els pares vius. Són quasi un 12%, englobades en el tipus F, en què no pot veure’s d’entrada cap debilitament de les línies de filiació per mort dels pares. Algunes d’aquestes famílies poden tenir greus problemes successoris per pro-blemes generatius dels pares: malalties, accidents, però en d’altres no hi ha res que ho impedeixi, i llavors pot detectar-se que el matri-moni infantil s’estableix en cases en què, a més de viure tots els pa-res, hi ha oficis comuns o relacionats i desenvolupats en la mateixa


població. Aquests segellen, amb molta probabilitat, a més de les seves transaccions hereditàries de futur, aliances comercials. En demés, si descartem els que són pagesos, perquè poden donar lloc a confusions pel fet que sempre són presents en el seu món l’hereu, la pubilla i l’herència, i els qui semblen dubtosos, entre aquestes dispenses hem pogut trobar:

Aliança entre gent del mateix ofici: 1690. Antoni Company, de Figueres, es casa amb Àngela Gimbernat, de la mateixa pobla-ció, de 10 anys i 4 mesos. Els pares d’ambdós són terrissers i viuen en el moment del casament (ADG, Disp.Mat. 5075).

Aliança entre pares d’ofici relacionat: 1690. Josep Saguer, de Crespià, de 13 anys i 9 mesos, es casa amb Caterina Guinart, de 10 anys i 8 mesos, de la mateixa població. Els pares d’ambdós viuen; el del nuvi és teixidor de lli i el de la núvia paraire (ADG, Disp.Mat. 5087).

Pares i nuvi amb oficis relacionats: 1696. Josep Raper, de Figue-res, fill de botiguer, i ell passamaner, es casa amb Mònica Gui-xeres, de 10 anys i 1 mes, de la mateixa població, el pare de la qual és blanquer. Viuen tots els pares (ADG, Disp.Mat. 5091).

Un cas del qual hem obtingut bona documentació és el del ma-trimoni establert en 1712 entre els impúbers, Joan Romeu, de la Bis-bal d’Empordà, de 12 anys i 6 mesos, i Margarida Ullastres, del mateix lloc, i de 9 anys (ADG, Disp.Mat. 5535). No es tracta d’un cas en què les criatures tenen tots els pares vius, perquè així com els del fill ho són, els de la noia han mort i l’àvia s’ocupa del casament. Es tracta d’una associació, en certa manera, perquè tots tenen l’ofici de blan-quer i ajunten els béns en ser les criatures hereu i pubilla.

Situant-nos en el context de la dispensa, esbrinem que Joan Ro-meu era fill de Gaspar Romeu i Cristina, i Margarida Ullastres, de Joan Miquel i de Mariàngela. En els capítols matrimonials de 13 de novembre de 1712, pactats davant el notari de la mateixa població Ignasi Ponach entre els pares del nuvi i l’àvia de la núvia Margarida, vídua de Bernat Ullastres, també blanquer, s’estipula l’heretament dels nens respectius per part d’ambdues famílies i que, un cop ca-sats, l’àvia de la nena essent “molt vella y ab pocas forças de treballar hagen y degan tenir en la llur casa la dita llur avia tot lo temps de sa vida natural y vivint viuda del dit quondam Bernat Ullastres”. A més d’aquestes clàusules que sobresurten de la redacció habitual, s’indica que els béns de Margarida Ullastres consten en l’inventari fet davant


el notari Josep Riera, de la mateixa població, el 12 de juny del mateix any (AHG La Bisbal, 748). L’inventari diu que els Ullastres tenien una casa de 2 pisos, situada a la plaça de la Canonja de la Bisbal d’Empordà, i entre els mobles i el parament hi ha una adobaria situ-ada dins dits murs amb les seves eines, taulells i calderes en els quals es preparaven pells per fer cordovà, i finalment són propietaris d’una peça de terra de 7 vessanes a Cruïlles al lloc dit de la “Vacamorta”.

La peça de terra ja havia estat llogada per Gaspar Romeu a l’àvia de la núvia al principi d’any per un període de 4 anys, a raó de 112 lliures en total, amb la clàusula que els fruits dels fruiters serien per al propietari, com també de la part de vinya plantada tres càrregues de raïms l’any, una càrrega del qual seria de panses. L’es-criptura s’havia fet també davant el notari Josep Riera de la Bisbal, 6-1-1712 (ADG, La Bisbal, 748). La casa estava parada, l’adoberia en funcionament i, a més, dedicada a la preparació de cordovans o pells i pergamins fins i d’alta qualitat. L’ajuntar-se a través del matrimoni creava un augment patrimonial, una continuïtat en la blanqueria, la protecció en la vellesa de l’àvia i l’alliberament dels curadors de la petita, els seus oncles Bernat Ullastre, sastre de Calonge, i Bartomeu Canals, mestre de cases de la Bisbal.

No s’han trobat més dades sobre aquest punt, car la documenta-ció és avara de les raons per què s’estableix el casament, ni ha donat més de si en altres casos que, ultra de ser-hi implicada la futura he-rència dels fills, indiqui altres qüestions d’ordre econòmic. Finalment, podríem afegir a l’ànalisi de les causes econòmiques que hem explicat en aquest punt els matrimonis a curta edat i els infantils grecs, que tenen, a dir de Thanatses, (1983: 122-123) un caràcter de mitjà de su-pervivència comunitària, institucional i ideològica, per lluitar contra la inseguretat i la incertesa, tant econòmica com social.

2.2.2.3. Famílies que fan servir repetidament el matrimoni infantil

En el desenvolupament del nostre estudi, s’han detectat famílies amb tendència a repetir diferents vegades el casament amb fills impú-bers. N’hi ha a Anglaterra i al bisbat de Girona, i les raons d’aquella són lluny d’aquesta. A Anglaterra sembla que la causa pot establir-se amb la permissibilitat matrimonial en baixa edat i els problemes ja descrits en el sistema de tuteles datives, fent èmfasi en el dret que te-nia el tutor de casar el pupil a la seva conveniència (Furnivall, 1897: XXXIX). D’altra banda, l’interès de les poques famílies del bisbat de Girona que tenen l’estranya tendència a establir repetidament


matrimonis infantils, sembla justificar-se, d’entrada, en l’ambició d’engrandir el patrimoni, però després d’analitzats detingudament tampoc no fan aquesta sensació.

Entre les famílies d’Anglaterra, en podem esmentar dues en què apareix aquesta multiplicitat: en primer lloc hi ha els Lords of Berke-leys, que tenen els següents casos:

1289. Maurice, tercer d’aquest nom i Lord of Berkeley, de 8 anys, es casa amb Eve, filla d’Ewdo Lord of Zounch.

1338. Maurice, quart d’aquest nom i Lord of Berkeley, de 8 anys, es casa amb Elizabeth, de 8 anys, filla d’Hugh Lord of Spenser.

1366. Thomas, quart d’aquest nom i Lord of Berkeley, de 14 anys i 6 mesos, es casa amb Margaret, filla de Gerard Warren Lord of Lisle (Furnivall, 1897: XXXI-XXXII).

Entre la família comtal dels Clares, estudiada per Michael Alt-schul (1965), es troben dades semblants:

1232. Richard Clares, comte de Gloucester i Herford, de 10 anys, va casar-se amb Margaret filla d’Hubert de Burgh. Aquesta va morir en 1237 i aquell mateix any va casar-se, ara amb 15 anys, amb Maud, fills de John de Lacy, comte de Lincoln.

1254. El fill de l’anterior, Gilbert, en el seu primer matrimoni va casar-se amb 11 anys amb Alice, filla d’Hugh de Lusignan, com-te de La Marche i Angoulême, matrimoni que fou anul·lat en 1285, i després es casà amb Joan of Acre, filla del rei Edward I.

1284. La filla de l’anterior Joan, de 12 anys, fou casada amb Duncan, comte de Fife.

1306. La germanastra de l’anterior i filla de Gilbert i de Joan of Acre, de nom Eleonor, fou casada, amb 6 anys, amb Hugh Des-penser, de la família dels comtes de Gloucester.

1308. La germana de l’anterior, Elizabeth, fou casada, prop dels 12 anys, amb John de Burgh (Altschul, 1965: Apèndix).

Hi ha algunes famílies del bisbat de Girona que estableixen una certa continuïtat en matrimonis infantils: són els ja coneguts Mique-let, de Parlavà; afegits als Ros, del Torrent de Juià; els Vehí, de la Pera; els Arbosí, d’Ullà; els Blanquerna, d’Amer i els Domènech, de Blanes. El primer dels Miquelet que va inaugurar la cadència d’aquest tipus de casaments fou Pere Salvi Miquelet, que ho va fer amb Marianna Alió. La cadena de matrimonis fou aquesta:


En 1639 es casaven Pere Salvi Miquelet, de 21 anys, i Marianna Alió, pubilla d’11 anys (ADG, Disp.Mat. 4975).

Tenen 6 fills, dues filles dels quals tindran a veure amb matrimonis infantils: Caterina Miquelet Alió serà la pubilla i es casarà dues vega-des, les primeres núpcies amb Josep Ros del Torrent, CHB de Juià, i les segones núpcies amb Francesc de Ciurana, donzell de Riudellots de la Selva, que alhora era vidu de Maria Masarnau, pubilla de Ca-mós. Aquest segon fou un doble matrimoni de pares i fills. La germa-na més petita serà casada en matrimoni infantil d’acord amb aques-tes dades:

1663. Gertrudis Miquelet Alió, d’11 anys, casament amb l’hereu Pere Garriga, de Palausafont (ADG, Disp.Mat. 4994).Reprenent l’indicat segon matrimoni entre els vidus Caterina

i Francesc de Ciurana, foren també casats el futur hereu Miquelet, impúber, amb la pubilla Masarnau, de Camós:

1693. Josep Ros Miquelet, futur hereu, CHB d’11 anys, es casa amb Marianna Masarnau, de Ciurana, pubilla de Camós (ADG, Disp.Mat. 5082).52

Aquests tres casaments, observats en conjunt en el si de la famí-lia Miquelet, ens diuen el següent: en la primera generació ja hem vist que el fill d’un notari es casa amb una pubilla, com a col·locació d’un fill segon en un patrimoni en el nivell social adequat. Els Miquelet no tenien problemes successoris perquè, en establir-se el matrimoni l’any 1639, la casa tenia vius o casats els fills següents per ordre suc-cessori:

Nicolau Miquelet, l’hereu, casat amb Marianna Ricola.Pere Salvi Miquelet, que es casa amb Marianna Alió.Grau Miquelet, capellà i beneficiat a Rupià.Caterina Miquelet, casada amb Joan de Ribot i de Suardell, ca-

valler de Foixà.Josep Miquelet, casat amb Anna Maria de Vinyals, pubilla de

Flaçà.Sebastià Miquelet, casat amb Magdalena Pla, pubilla de Tor-

roella de Montgrí.

52. Josep Ros Miquelet i Marianna Masarnau eren també consanguinis en tercer grau duplicat i quart simple; per això també van demanar dispensa, que els vingué signada de Roma el 10 de gener de 1692, ratificada i comunicada pel bisbat de Girona el 23 de maig de 1693 (ADG, Disp. Mat. 5082).


Per tant, no hi havia debilitat en les línies de filiació i sí l’opor-tunitat de col·locar Pere Salvi en un bon patrimoni. En la generació següent ja hi havia falta d’homes. El fill primogènit de Pere Salvi Mi-quelet i Marianna Alió, Nicolau, havia mort amb 2 anys; el segon fill, en Pons, als pocs dies de néixer. Llavors van quedar:

Maria Miquelet Alió, casada amb Joan Fel, d’Ultramort, que es-sent pubilla de can Miquelet va morir sense fills i l’herència passà a la seva germana.

Caterina Miquelet Alió, que fou la pubilla indicada i casada dues vegades, primer amb Josep Ros del Torrent i Suardell, de Juià, i després amb Francesc de Ciurana i de Ribot, donzell i pubill vidu de Can Masarnau, de Camós.

Marianna Miquelet Alió, casada amb Salvi Gelabert, hereu de Caldes de Malavella.

Gertrudis Miquelet Alió, d’11 anys, que va casar-se amb Pere Garriga, de Palausafont.

Aquí, el casament de la filla petita Gertrudis per sota de l’edat es tracta d’una oportuna col·locació en matrimoni per haver-hi un hereu vacant que accepta el matrimoni. Finalment, a la tercera gene-ració sí que hi ha debilitat notòria en les línies de filiació. En 1693, any de la dispensa matrimonial, havien mort el pare Josep Ros de Suardell i dues filles; i quedaven vius la mare vídua Caterina Miquelet i Alió, Josep Ros i Miquelet amb 11 anys, i Sebastià, que tenia 9 anys, i amb el temps seria sagristà i capellà de Verges.

El doble matrimoni que feren la mare vídua i Francesc de Ciurana, pubill de Can Masarnau, de Camós, i els fills Josep Ros i Miquelet, d’11 anys, i Mariana Masarnau de Ciurana, va establir dues coses: en primer lloc, la unió dels patrimonis Miquelet-Masarnau, car els fills visqueren i tingueren descendència (3 fills barons i una dona) i, en segon lloc, un reforç de la descendència amb germanas-tres d’ambdós joves, fruit dels fills que tingueren Caterina i Francesc de Ciurana, que de vuit parts sobrevisqueren quatre fills, tres nois i una noia, que podien ser cridats a heretar el patrimoni Miquelet (AFV, Gen Miquelet, ADG, Disp.Mat. 4975, 4994 i 5082).

Podrien incloure’s també entre les formes d’emprar els matri-monis infantils les d’aquelles famílies estretament lligades per vincles consanguinis amb els Miquelet, que són: els Vinyals, de Flaçà; els Ciurana, de Riudellots de la Selva, que originàriament eren Vinyals entrats com a pubills; els Ros, del Torrent i els Suardell, de Juià, per


esmentar-ne només alguns que tenen diverses dispenses del tipus es-tudiat; són els següents:

1630. Joan Vinyals, de Flaçà, de 13 anys i 6 mesos, casat amb Anna Barrull de Palafrugell (ADG, Disp.Mat. 4970).

1679. Francesc Suardell, de Juià, d’11 anys i 4 mesos, es casà amb Maria Martí, de la mateixa població, de 9 anys i 7 mesos (ADG, Disp.Mat. 5046).

1686. Pere Xifre, de Riudarenes, de 12 anys i 11 mesos, es casà amb Esperança Ciurana, de Riudellots de la Selva (ADG, Disp.Mat. 5062).

1703. Francesc Coloma, de Sant Iscle d’Empordà, de 12 anys i 5 mesos, es casà amb Maria Vinyals, de Flaçà (ADG, Disp.Mat. 5152).

Tindríem un total de 9 dispenses d’edat en l’entorn social d’a-questes famílies, si afegim les dues dels Ros del Torrent que s’indi-quen més avall, cosa que diu molt a favor de l’agilitat amb què en un moment determinat s’utilitzen, però no acaba d’establir-se clara-ment una relació entre l’ús del matrimoni infantil com a ambició col-lectiva de cercar hereus o pubilles. Podria ser cert en algun cas, però no sembla justificar-se amb l’anàlisi del cas dels Miquelet.

Per a la família Ros del Torrent, Ciutadans Honrats de Barcelona i Girona a Juià, els matrimonis infantils s’estableixen al llarg de tres generacions: en Josep Ros del Torrent i Suardell, que es casa amb Caterina Miquelet Alió, havia nascut a Juià el 7 de gener de 1652 i fou el fill segon, del segon matrimoni de Jeroni Ros del Torrent amb Anna Suardell. Per als Ros del Torrent, fou la col·locació d’un fill amb un aixovar en un matrimoni socialment convenient, que no po-dia arribar a heretar perquè per davant tenia un germà gran i hereu, Jeroni Ros del Torrent i Suardell. Aquest es va casar amb Jerònima, i van tenir vuit fills: sis nois i dues noies. El primer d’aquests va morir jove, Jaume Ros del Torrent; el segon fou l’hereu que es va casar amb Margarida Caner de Pals; el tercer va morir també jove; el quart es va casar amb la pubilla Bosch de Bordils; del cinquè no se’n sap res; i l’últim germà, Francesc Ros del Torrent, fou casat amb 26 anys amb la pubilla Anna Torrent de Verges en matrimoni infantil quan aques-ta tenia 10 anys i 9 mesos en 1708 (ADG, Disp.Mat. 5174).

La generació següent, continuada en la persona de l’hereu Jau-me Ros del Torrent, casat amb Margarida Caner, va tenir dotze fills;


el segon, el futur hereu Jaume, nat a Juià a 3 de març de 1693, es va casar amb 16 anys, el 14 de desembre de 1709, amb la pubilla Maria Caldas, de 9 anys i 9 mesos, filla del difunt Martí Caldas, pagès de Riudarenes, i de Maria (ADG, Disp. Mat. 5193). Els Ros del Torrent van casar així oncle i nebot amb un any de diferència. El primer matrimoni cedint un pubill i afegint al segon una pubilla (ADG, Mi-crofilms: Juià).

Aquestes repeticions dins d’una família tenen un aspecte diferent quan s’ajunten amb altres cases que tenen un fort parentiu i que tam-bé fan servir el matrimoni infantil per a les seves aliances. És llavors quan les noces d’impúbers semblen transformar-se en un bon instru-ment per desenvolupar una xarxa d’interessos comuns en la captació i cessió ràpida d’hereus o pubilles i de matrimonis amb aquests.

Lligams dels matrimonis infantils entre les famílies: Miquelet, Ros del Torrent i Suardell

Font: AFV, Gen.Miquelet i ALL, Gen.Ros del Torrrent i Suardell


Si observem el quadre genealògic, hi copsarem les raons mani-festades i els vincles més amunt indicats entre les famílies Miquelet, Ros del Torrent i Suardell. El matrimoni infantil sembla a Girona un mecanisme que va utilitzar-se en certs àmbits socials, no solament per motius d’urgència, sinó com a forma d’afegir un suplement a la xarxa endogàmica.

Respecte de la família Bahí o Vehí de la Pera, el resultat és sem-blant; tenim només dos casaments d’impúbers continuats en les per-sones de dos germans. Analitzant les circumstàncies, veiem que: en 1679, Cici Bahí, jove CHB de la Pera, major de 20 anys, fill de Paulí Vehí i de Magdalena, primera muller difunta, demana dispensa per casar-se amb Francesca Puig, de 9 anys i 7 mesos, filla de Miquel Puig, batlle i pagès de Riumors, difunt, i de Maria, llur muller (ADG, Disp.Mat. 5041). No queda clar que Francesca Puig fos pubilla de la casa, però sí que Cici fou l’hereu de can Vehí.

Cici Vehí fou el quart fill d’aquest matrimoni entre onze. En 1695, el desè fill, Ponç Vehí, CHB de 19 anys, va demanar dispensa de matrimoni amb Teresa Roure, pubilla del mas Roure de Massanet de la Selva, d’11 anys i 5 mesos, filla del difunt Joan Roure CHB i Maria Bansells, ambdós d’aquesta població (ADG, Disp.Mat. 5088). Teresa Roure, a més de pubilla, era l’única descendent viva del patrimoni anterior. El patrimoni dels Roure es componia del mas d’aquest ma-teix nom i el Mas de la Font, d’aquesta població, i el Mas Bellvehí de Vidreres. Els Roure van tenir, a més, una debilitat endèmica a l’hora de tenir hereus. Desde l’inici del segle XVII, l’herència havia passat per mans de quatre pubilles, i la Teresa Roure era la cinquena. Els pu-bills anteriors no havien sumat a la casa grans patrimonis. El primer, el segle XVII, Gabriel Barba, de Maçanet de la Selva, només l’aixovar; del segon, Joan Pau Bellvehí, tot i ser hereu del seu mas de Vidreres, es dedueix que el patrimoni devia ser menys important que el Roure, des del moment que a la generació següent va perdre el cognom. El pubill que va seguir, Marc Llobet, a més de l’aixovar, va dur primer el privilegi familiar del Sant Ofici, i després, en 1649, va afegir-hi una Ciutadania Honrada de Barcelona; és a dir, prestigi però no patrimo-ni. A continuació, va entrar en la terna hereditària el fill i hereu Joan Roure, CHB, que va morir poc després de ser casat i pare, deixant Teresa Roure, de nou una pubilla, impúber, que és la que es va casar amb Ponç Vehí. Tot i aquesta solució, ambdós cònjuges moriren en 1714 deixant tres fills petits, el major de nou anys, que van passar a ser tutelats per Francesc Llobet i Estanyol, pagès i CHB de Vidreres,


cosí segon dels infants (Llobet, 1992: 155-156 i ALL, Papers de la Casa Roure).

De les maniobres matrimonials dels Vehí, només es constata un primer casament, el de l’hereu, aprofitant una conjuntura adequada per a la família; i, del segon matrimoni, la col·locació d’un fill, que amb moltes dificultats podria arribar a ser hereu del patrimoni Vehí, amb una pubilla que, per debilitat genealògica i potser patrimonial, amb un pe-tit aixovar, quedaria casat i col·locat en el nivell social perfecte: la filla d’un CHB, que es casa amb un altre CHB.53

El cas dels Arbosí és semblant al dels Vehí pel casament de dos germans, però les circumstàncies són diferents, perquè en resulta un triple matrimoni entre els components de les famílies Vernés, d’Ullastret, i Arbosí, d’Ullà. En 1703, va pactar-se el casament entre Francesc Vernés, pagès d’Ullastret, vidu, i la també vídua Caterina, que ho era de Pere Arbosí, pagès d’Ullà. Francesc Vernés tenia dos fills: Francesc, el futur hereu, i una noia anomenada Caterina. Cate-rina, la vídua Arbosí, que no era pubilla, tenia també dos fills impú-bers: Miquel, hereu de 13 anys i 8 mesos, i Magdalena, d’11 anys. Els pactes eren molt convenients perquè, en no haver-hi més fills per cap banda, si ambdues parelles vivien i tenien descendència, es continu-aven de manera natural les cases Vernés i Arbosí, però si mancava alguna de les parelles, l’hereu al capdavant del patrimoni podia sortir dels possibles fills haguts entre els vidus Vernés, o bé el patrimoni Arbosí s’incorporava al Vernés en esdevenir Magdalena pubilla. Això és el que va passar realment: el matrimoni de Miquel Arbosí i Cate-rina Vernés no va tenir descendència, i el patrimoni Arbosí va entrar per pubillatge a incorporar-se al Vernés. L’herència de les dues cases va continuar per mà de Miquel Vernés-Arbosí, que en 1744 es casava amb Dorotea Lladó a Ullastret (ADG, Disp.Mat. 5142 i 5146; APU, Matrimonis I 1636-1772 i Llobet 1997: 137).

En aquesta línia de matrimonis de germans hi ha les dispenses demanades per casar la família Blanquerna, d’Amer, que correspo-nen als casaments següents:

1719. Joan Broguer, de Sant Andreu de la Barroca, de 12 anys i 4 mesos, demana dispensa per casar-se amb Teresa Blanquer-na, d’Amer (ADG, Disp.Mat. 5581).

53. Per una doble malaurança, la documentació de la notaria de Maçanet de la Selva fou cremada durant la Guerra del Francès i recremada amb l’arxiu parroquial a la guerra civil de 1936.


1721. Jeroni Blanquerna, d’Amer, demana dispensa per casar-se amb Maria Puig, d’11 anys i 7 mesos, de la mateixa població (ADG,Disp. Mat. 5585).

En el primer matrimoni, el nuvi és orfe de pare, i la mare és casada en segones núpcies amb Baldiri Llopart, pagès d’Amer, i la Teresa Blanquerna tenia els pares vius. Dos anys més tard, Jeroni Blanquerna i la seva germana han perdut la mare, i els pares de la Maria Puig són vius. Sense anar més lluny, en el primer cas s’aprofita la conjuntura d’impubertat i orfenesa per mirar d’atreure un hereu o per col·locar una filla en una casa determinada. El segon sembla ben bé l’atracció del patrimoni d’una futura pubilla.

Finalment, els Domènech, de Blanes, tenen també dos casa-ments en la impubertat, dels quals no s’ha pogut trobar els vincles d’unió, però s’esmenten perquè probablement ambdues Domènech o són germanes o són tia i neboda, i corresponen a:

1705. Agustí Ferrer de Blanes vol casar-se amb Marianna Dome-nech, d’11 anys, també de Blanes (ADG, Disp.Mat. 5160).

1713. Francesc Valldejuli, impúber de 13 anys i 1 mes, de Palafolls, demana per casar-se amb Maria Domenech de Blanes (ADG, Disp.Mat. 5541).

El matrimoni infantil en família pot ser habitual a Anglaterra per una qüestió de permissibilitat social implantada pel costum. Al bisbat de Girona, més que una ambició o un negoci familiar, això no es més que un fet concret, una oportunitat que passa i s’aprofita i que per una certa comoditat, si s’escau, es torna a repetir.

2.2.3. L’assegurança de la virginitat i estats emocionals que són causa de matrimoni infantil

El matrimoni infantil pot tenir des de la perspectiva dels pares una o més raons de constituir-se. Hom diria que és com un tamboret, que pot aguantar-se sobre una o més potes. Cada pota és una raó de pes per establir-lo, un convenciment que el justifica. Fins ara hem ob-servat unes mostres clares de justificació emprades pels pares, tutors, amics, etc., a l’hora de constituir-se entorn d’aspectes econòmics. Però entre aquestes raons, n’hi ha algunes de tipus cultural, moral, etc., i en-tre les quals potser la més detectable es l’assegurança de la virginitat.

La virginitat de la dona a Europa sembla tenir importància i començament a Roma, pel fet que s’uneixen dues coses: el corrent


moralitzador de la societat romana iniciat a l’època de Ciceró i l’apor-tació cristiana posterior. És la suma de dues morals que coincideixen en un mateix punt; entre la fi de la República i l’època de Marc Aureli, la vida sexual començarà cada vegada més tard, sortirà de l’adoles-cència i restarà circumscrita en el marc conjugal (Veyne, 1978: 35-61). El marc conjugal pretén el control de la sexualitat de la dona en tenir la certesa que els fills nascuts són propis, i del llinatge, per po-der fer a través seu dues transmissions hereditàries: la dels valors ag-nàtics, ètics, morals, socials, familiars, etc., i la dels béns econòmics. Això coincideix en gran part amb el corrent que de l’alta edat mitjana detectaran (Duby 981, Gaudemet 1993 o Goody 1983), d’instauració d’una forma de matrimoni cristiana i regulada. Aquesta concepció queda reflectida en Plutarc a la Vida de Numa, on expressa que: “...els romans les donaven en matrimoni als dotze anys o més joves. Perquè així, llur cos i esperit arribaria pur i sense taca a qui les rebia” (Plu-tarc, 1985: 394-395).

Cal, doncs, incloure els matrimonis infantils a Roma reflectits amb anterioritat (I part, punt: 2.4) dins el grup de matrimonis con-certats en què la poca edat és garantia de virginitat. Aquesta mateixa condició pot traslladar-se als matrimonis infantils de Grècia i de tot l’Occident, perquè la qualitat de la virginitat plana més o menys en el fons del matrimoni fins ben entrat el segle XX. Llavors és quan pot manifestar-se com una resistència dels trets culturals indicats per Bresc, que són tan vàlids per als costums dels jueus entre els segles XI i XV de practicar el levirat, el matrimoni infantil i la bigàmia sota control rabínic (Molho,1950:49),54 com els matrimonis infantils de Sicília en què la nena impúber era conduïda a casa dels sogres per ensenyar-la, adoctrinar-la i integrar-la en la nova família. Així perdia el cognom patern i adaptava el del marit per tal d’establir-se en una nova identitat (Bresc, 1988: 407 i 433), a què podríem afegir, final-ment, els matrimonis de l’ètnia gitana.

En les causes que poden motivar bodes i que són conseqüència derivada del manteniment de la virginitat, hi ha les de salvaguarda de la moral social. Són els matrimonis en què intervé el concepte de públi-ca honestedat per establir el matrimoni, i s’hi poden incloure els em-barassos no desitjats, indicats anteriorment en aquesta segona part

54. Molho esmenta, de passada, matrimonis de nenes de 9 anys entre els jueus de Salònica i remet per més dades a literatura rabínica com el Sa’ar Aser d’Aser Cobo, vol. I Eben ha-’Ezer.


del treball, concretament al punt 2.1.4, d’Alemanya, Ciudad Real i de Girona, i al punt 1.2 sobre l’obertura del procés de dispensa.

Trobem el cas paradigmàtic contrari a la virginitat, en la neces-sitat de fer ús sexual de la dona tot mantenint el llinatge. Sobre aquest punt, Wolowski recull informacions d’Ucraïna, que el segle XVII era una província de la Gran Polònia, on hi havia pobles de certes regi-ons amb el costum que el pare vidu amb algun fill impúber casés el fill amb alguna noia del poble i el pare fes vida marital amb ella fins que el fill podia substituir-lo (Wolowski, 1972: 329). Aquest tipus de casament donava solucions a la sexualitat del pare i després a la del fill, mantenia els possibles descendents dins el llinatge i aportava la força de treball imprescindible de la dona en el conjunt domèstic.

Lluny de raons sobre virginitat i sexualitat, també hi ha al-gun cas en què les emocions són el detonant del matrimoni infantil. Aquest tipus de raó està circumscrit, però, a casos aïllats, dels quals només tenim dos testimonis. El primer tipus correspon al divorci de l’any 1565 entre James i Anne Ballard, casats en 1560 a la parròquia de Colne de la diòcesi de Chester. L’esmentat James Ballard tenia uns 11 anys i en el procés diu que s’havia casat amb Anne, perquè aquesta li havia ofert dues pomes per fer-ho. Com que no va haver-hi con-sentiment de cap familiar del noi o de la noia, va donar-se el divorci, ultra que el capellà que va oficiar va ser castigat pel bisbe (Furnivall, 1897: 45-47).

Cal situar l’altra raó en la nova edat per poder-se casar, fixada pel Codi de Dret Canònic de 1917, i en el context de la guerra civil espanyola de 1936-1939: el 9 de febrer de 1937, Manuel López, mi-licià de l’exèrcit republicà, de 15 anys i 11 mesos, va casar-se amb Mercedes Mancha a Vallecas, davant un comissari polític. Manuel havia fugit de casa a l’inici de la guerra, anà de voluntari al front del Guadarrama i, quan va tornar, va ser enviat a Vallecas, on ell estava destinat a l’Estat Major. Allí va conèixer la mare de la núvia, a la qual va donar una plaça de cuinera, i després a la que seria la seva dona, de la qual s’enamorà i amb la qual es casà el dia esmentat, que era l’aniversari de Mercedes. Van viure plegats la resta de la guerra fins que van ser fets presoners. Primer havia actuat a Vallecas com a comissari polític, fins que va ser destituït a causa de la seva poca edat; fou enviat a fer cursos d’oficial a l’Acadèmia Militar de Pater-na (València), d’on va sortir com a oficial de transmissions, i va ser destinat a Madrid. Amb la proximitat dels fronts, Manuel i Mercedes van caure presoners a Madrid i foren ingressats a la presó d’Alcalá de Henares. Fruit de la relació d’ambdós, la dona va parir una filla (7 de


juny de 1939). La nena, per la llei catòlica que regia el matrimoni a l’Espanya de Franco, era filla natural i va haver d’inscriure’s amb els cognoms de la mare. Per mirar d’arranjar-ho, la parella va casar-se de nou per l’Església davant el capellà de la institució peniten-ciària d’Alcalá (2 de setembre de 1939). Fos perquè la relació de parella no va continuar, a causa de la llarga condemna de l’home, fos perquè van barallar-se, el cas és que anys més tard Manuel Ló-pez va plantejar demanda de nul·litat matrimonial davant el tribunal eclesiàstic al·legant la invalidesa del primer matrimoni per la falta d’edat, adduint també que la cerimònia primera no fou més que una pantomima i simulació davant un comissari polític, i en el segon cas perquè no s’havia pogut consumar en ser ell a la presó. La sentència de la Rota Espanyola, d’11 de juliol de 1972, va donar el matrimoni com a vàlid (Del Amo, 1977: 843-848).

3. LA VIDA DE CASATS DELS IMPÚBERS

Aquest apartat analitza les dades que tenim de l’existència con-junta de la parella; això és, què sabem realment de la interioritat i de l’entorn matrimonial dels impúbers. Ho desenvoluparem en cinc punts, que configuren les dades obtingudes de la documentació: edats en el moment de casar-se; com van casar-se; la vida matrimonial: se-xualitat i fills; classe social dels nuvis; xarxes endogàmiques establer-tes i matrimonis múltiples.

3.1. Edats en el moment de casar-se

Per sota de la impubertat, el matrimoni infantil va establir-se en edats diverses, segons època i costums. En la documentació més antiga, moltes vegades l’edat està agrupada sota terminologia de: infra annos, infra annos nubiles, pubertati proximo, impuber, partem actricem ab infantia, etc. Altres vegades indica una edat per apro-ximació: etatis circiter X annos, etc.; però, sovint s’indica expres-sament l’edat dels cònjuges, i és llavors quan podem analitzar els grups d’edat.

Hem comparat les edats de casament en dos blocs: els que te-nim de l’edat mitjana i els de l’edat moderna. Hem inclòs en el primer conjunt tots els casaments fets entre el segle XII i la fi del segle XV dels quals tenim dades i sense separar-los per països. En el segon bloc, hem analitzat les edats que tenim més seriades: les de la diòcesi de Chester per a Anglaterra i les del bisbat de Girona. Deixem de banda


els matrimonis que tenim d’altres bisbats, perquè no n’hem reunit prou exemples per intentar establir sèries d’edat.

Els matrimonis entre els segles XII i XV tenen unes edats molt bai-xes. Si recordem els casaments que va formalitzar Lluís VII de França entre 1150 i 1160, observem que casa la seva filla Maria, de 8 anys, amb el Comte de Troyes; Alícia, de 3 anys, amb el comte de Blois i Margarida, d’1 any, amb Enric, de 4 anys, fill del rei d’Anglaterra (I part, punt: 4.2). En 1224 hi ha constància d’un casament a Anglaterra entre un nen de 4 o 5 anys i una nena menor (Pollock/Maitland, 1923: I, 390-391). Entre 1289 i 1366, es fan tres matrimonis dels Lords of Berkeley: dues vegades els nois tenen 8 anys, i les noies en tenen 8 un cop i 7 l’altre (Furnivall, 1897: XXVI-XXVIII). En 1372, un veí de York ratifica als 15 anys el casament fet als 5 anys. També a York, en 1357 s’estableix un divorci entre una parella casada amb 8 anys el noi i 12 anys la noia (Helmholz, 1974: 99 i 200).

En 1325, hem indicat el casament entre Alfons XI de Castella i la filla de Juan Manuel, de 9 anys (II part, punt: 2.1.3). També en 1494, Pierre Albete, de la diòcesi d’Avinyó, va casar-se amb 7 anys (Turlan, 1957: 485); a Anglaterra, en el segle XV, tenim els casaments de Sir Robert Plumton, de 6 anys, casat amb Elizabeth, filla de Lord Clifford del castell d’Skippon, també de 6 anys; i el formalitzat entre William, fill de Sir John Lyttleton, de 9 anys, amb Margaret, també de 9 anys, hereva de Shirford, prop de Nuneaton, a Warwikshire (Furnivall, 1897: XXXII).

Aquesta baixa edat de 14 anys per als nois i de 12 anys per a les noies indica que, en realitat, a les acaballes dels segles XV i XVI encara no hi havia sensibilitat sobre el concepte de pubertati proximo, que des de feia temps pregonava l’Església, intentant derivar els matri-monis infantils en direcció a un ordre d’edats proper o superior a la pubertat.

Més endavant, quan s’han fixat les separacions entre l’Esglé-sia catòlica i el protestantisme, les edats varien. Allí on s’estableix el dictat o les influències del Concili de Trento, les edats s’acosten al concepte de pubertati proximo. L’anglicanisme no ho aconsegueix, i manté les edats de casament a conveniència dels pares i segons el costum, tot i establir en els seus cànons les edats matrimonials per sobre dels 14 i dels 12 anys. Un exemple en són les sèries d’edats que s’han pogut recollir de Chester, com també les de Girona.

Podem establir una sèrie d’anàlisis entre els 30 processos de divorci de Chester entre els anys 1561 i 1565, les edats que tenien els


cònjuges en casar-se: hi observarem la particularitat que, de 56 nens casats entre 2 i 14 anys, hi ha 16 criatures que passen pel matrimoni (un 28%) abans dels 9 anys. Els nou anys com a edat mínima per ac-cedir al matrimoni és la regla habitual que es practicarà en les àrees d’influència catòlica, particularment al bisbat de Girona.

A Anglaterra, tot i la sèrie que tenim, no va deixar de practicar-se el matrimoni infantil per sota dels 9 anys. Furnivall esmenta altres casos dels segles XVI i XVII de casaments en aquestes circumstàncies.

Per al segle XVI:Elisabeth Orrel, de 7 anys, amb un nen de 5 o 6, a Turton/Chester. Gilbert Gerrard, de 5 anys, amb Emma Talbot, de menys de 6 anys, a Leigh/Chester.John Rigmarden, de 3 anys, amb una nena de 5, a Chester.Sir Robert Plumpton, de més de 6 anys, amb Elizabeth, filla de Lord Clifford, de 6 anys.En 1538, Robert Parre, de Backford, de 3 anys, amb Elizabeth Rogerson.Entre 1538 i 1551, Harie Accars, de 8 anys, amb Jane, de 4 o 5 anys. En 1541, William Lord of Feure, de 10 o 11 anys, amb Mary, de 4 anys, filla de Lord Darcy, casats a Eynsham del comtat d’Oxford (Furnivall, 1897: XXI-XXVI).

Per al segle XVII:En 1673, John Power, de 8 anys, nét de Lord Anglesey, amb Cathe-rine Fitzguald, casats a Lambeth per l’arquebisbe de Canterbury.En 1669, Mary Hewett, amb un nen de 3 anys, a Leincestershire.

Anys 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Total nois - 1 - - 1 3 2 6 8 2 4 3Total noies 1 1 1 2 1 2 1 4 4 7 - -Sumes 1 2 1 2 2 5 3 10 12 9 4 3

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Furnivall (1897) sobre matrimoni infantil a la diòcesi de Chester.


En 1676, Sir John Power, Vescomte Decin, de 7 o 8 anys, amb Catherina, de 12 anys, a Irlanda.En 1672, el Duc de Grafont, fill natural del rei i la duquessa de Cleveland, amb l’única filla de Lord Arlington, de 5 anys (Furni-vall, 1897: XXXI-XXXIV).

Les sèries del bisbat de Girona comencen amb casaments a par-tir dels 9 anys de les noies i dels 10 dels nois. D’abans, no n’hi ha cap exemple. Aquesta particularitat és també observable en els processos o dispenses d’edat d’altres bisbats, com ara Pamplona, Llemotges, la Seu d’Urgell, Tarentaise, Nàpols, etc. No hi ha res que fixi els nou anys com a edat infantil a partir de la qual els nens tenien una proxi-mitat a la pubertat i que es traslladi de tractats mèdics o fisiològics a la teologia o al dret canònic. Només el jurisconsult Dídac Narbona té una referència en els seus Annales Tractatus Iuris de Aetate ad omnes humanos actus requisita, publicats a Roma en 1669, en el qual ma-nifesta que la pubertati proximus es considera a partir dels 9 anys i 6 mesos de la dona i dels 10 anys i 6 mesos de l’home per dret i costum (Narbona, 1669: 119). Potser una de les claus en siguin els costums traslladats de legislacions com el Forum Iudicum, on es recomana celebrar els casaments a partir dels dos anys després del moment de les esposalles per tal de no retardar les unions i que els contractes matrimonials fossin desfets pel canvi de circumstàncies i de temps. Llavors, com que segons el dret romà i les Decretals de Gregori IX, podien celebrar-se les esposalles a partir dels 7 anys si es tenia discer-niment (Iu de Chartres, P.L. 141, 588), afegint-hi dos anys resultaven els 9 anys mínims per casar-se.

Aquesta concreció dels 9 anys mínims per casar-se no consta so-lament en les dispenses de Girona, també apareix en el procés d’anul-lació del matrimoni pactat en 1709 entre Isidre Torrent, pagès de Foixà, i la pubilla Margarida Palahí, de Caçà de la Selva. Aquesta era filla de Josep Palahí, pagès de Caçà, i de Margarida, que en quedar vídua s’havia maridat després amb Josep Gruart, pagès d’Esclet, i, en tornar a enviudar, amb Genís Torrent, pagès de Foixà. Per conveni-ències d’unió patrimonial, entre el nou marit i muller, es va pactar el casament dels seus fills i així es va fer en 7 d’octubre de 1709. Margarida havia nascut el 27 de març de 1701, però ambdós pares van falsificar la partida de naixement a igual data de 1700. Llavors Margarida, en lloc de tenir 8 anys, 6 mesos i 20 dies en el moment de casar-se, va tenir 9 anys, 6 mesos i 20 dies. Sobre aquesta base, els tutors de la nena, Josep Pla i Joan Amalrich, pagesos de Riudellots


de la Selva i de Fornells, respectivament, demanaren la nul·litat del casament, la qual va fallar-se a favor seu per sentència de 17 de febrer de 1710 (AHG, Not. J. Silvestre, n. 1094 de 1717).

Els casaments infantils de Girona tenen per a les noies les edats següents, expressades en anys i mesos:

Edat 9 9.1 9.2 9.3 9.4 9.5 9.6 9.7 9.8 9.9 9.10 9.11Totals 4 - 1 1 1 3 15 6 8 9 4 8

Edat 10 10.1 10.2 10.3 10.4 10.5 10.6 10.7 10.8 10.9 10.10 10.11Totals 12 4 3 13 7 4 17 8 8 5 10 5

Edat 11 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6 11.7 11.8 11.9 11.10 11.11Totals 26 2 6 9 5 8 13 8 4 3 4 3Font: Elaboració pròpia a partir de les dispenses d’edat del bisbat de Girona.

Edat 9 9.1 9.2 9.3 9.4 9.5 9.6 9.7 9.8 9.9 9.10 9.11Totals - - - - - - - - 1 - 1 1

Edat 10 10.1 10.2 10.3 10.4 10.5 10.6 10.7 10.8 10.9 10.10 10.11Totals 2 - 1 1 - 2 2 5 1 1 4 1

Edat 11 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6 11.7 11.8 11.9 11.10 11.11Totals 12 1 - 2 3 4 3 4 3 - 2 -

Edat 12 12.1 12.2 12.3 12.4 12.5 12.6 12.7 12.8 12.9 12.10 12.11Totals 9 4 5 2 4 5 6 3 4 1 4 3

Edat 13 13.1 13.2 13.3 13.4 13.5 13.6 13.7 13.8 13.9 13.10 13.11Totals 9 5 4 3 1 3 5 4 3 3 1 -

Font: Elaboració pròpia a partir de les dispenses d’edat del bisbat de Girona.

Quant als casaments dels nois en els mateixos matrimonis, les edats expressades en anys i mesos són:

Si observem els quadres sobre les edats del casament de les no-ies, podem constatar un augment progressiu i alhora un descens de casaments entre la franja dels 9 anys al límit de 12, amb un clar agru-pament en matrimonis entorn als 11 anys justos (26 matrimonis).


També és curiós el repunt de casaments a la meitat exacta de cada edat. Així trobem que a 9 anys i 6 mesos hi ha 15 casaments; a 10 anys i 6 mesos, n’hi ha 17; i a 11 anys i 6 mesos, 13.

Aquest curiós fenomen, possiblement propi de la idiosincràsia del moment, va relacionat amb el concepte de pubertati proximus, i no es produeix en el casament de nois, que no presenten cap cadència d’aquest tipus, sinó en una major concentració envers els casats de 12 anys en amunt.

Ara bé, si ajuntem casaments totals de nois i noies, apareixen altres punts d’interès i altres explicacions:

En primer lloc, constatem el progressiu augment d’edats en el nombre de matrimonis dels nois que es casen i la particular centralit-zació de les noies que es casen entre 10 i 11 anys. En segon lloc, ob-servem que el nombre de casaments de nenes és major que el de nens; sobre això es pot afirmar que el matrimoni infantil a Girona és un afer més de col·locació o captura de pubilles que no d’hereus, i que la col-locació de les noies, en el cas de matrimonis en la impubertat, és un assumpte més urgent que el de nois. Els primers ocupen aproximada-ment un 37% de tots els casos i les noies casades, un 63%. La diferèn-cia entre uns i altres és prou ampla per refermar aquesta hipòtesi.

Finalment, entre les 353 dispenses d’edat del bisbat de Girona, trobem que només en 46 casos hi ha casaments en què tant el noi com la noia són impúbers, 99 en què només ho és el nuvi i 208 en què la noia no arriba a l’edat permesa.

La gran diferència entre la diòcesi anglesa i la catalana a l’hora d’establir el matrimoni en unes o altres edats, totes en la impubertat, pot estar en el criteri amb què el dret canònic d’uns o altres valora el matrimoni infantil. Ambdós són casaments de ple dret, però Angla-terra té tradicionalment models matrimonials germànics i és propera a les tesis de Pere Llombard, quant a l’escassa capacitat de consenti-ment donada per l’impúber (Dauvillier, 1933, 44). Probablement, per això apareixen ratificacions de consentiment entre els casaments de

Edat de casament: 9/10 a. 10/11 a. 11/12 a. 12/13 a. 13/14 a. Totals

Dels nois 3 20 34 50 41 148De les noies 60 96 91 - - 247

Font: Elaboració pròpia a partir de les dispenses d’edat del bisbat de Girona.


Chester (Furnivall, 1897: 49-52). Per contra, el catolicisme, en fer-se ressò de les doctrines de Gracià i de les Decretals i acceptar el ple con-sentiment de l’infant a través del procés de dispensa, cal que tingui més cura que el matrimoni no s’estableixi amb menors de 9 anys (I part, punt 4.1).

Amb la possibilitat més concretada de ratificar el casament en ar-ribar a la pubertat, l’àrea anglicana pot ser més flexible per salvaguardar els drets dels impúbers i els deixa casar en edats en què no hi ha ni ús de raó. El catolicisme, valorant el consentiment d’una altra manera, ha de ser més rígid, i se circumscriu al marge entre els 9 i els 14 o 12 anys.

3.2. Com van casar-se

Aquest és un apartat amb dades escasses. No sembla haver-hi hagut mai cap forma especial de casar infants en cap de les àrees estudiades. És a dir, no va haver-hi cap ritual especial amb què les es-glésies criatianes celebressin aquest tipus de casament. Només apa-reix alguna dada anecdòtica, sobretot en processos de divorci, i enca-ra aquests centrats a Anglaterra. Per exemple, a la diòcesi de Chester el nen que té de 2 a 4 anys és portat en braços d’amics (parents), els quals formularan la promesa de matrimoni en nom seu (Furnivall, 1897: XV). Altres vegades, un cop fet l’enllaç s’allitava la parella per rebre la benedicció del llit de noces; sel’s feia dormir plegats, junts o separats per tercers, per simular una còpula carnal inexistent. De vegades, cada un dels nous cònjuges anava a casa dels seus pares a continuar la seva vida habitual (Furnivall, 1897: XV-XIX).

Entre els processos de separació de l’àmbit catòlic, dels senten-ciats per les cúries diocesanes o fins i tot del Tribunal de la Rota, no apareix cap especificitat que faci el moment del matrimoni infantil diferent del matrimoni normal. Per això, tot i assenyalar aquest punt com a necessari en el conjunt d’aquest treball, no pot dir-se res del moment de la celebració que tingui qualsevol forma especial o que contingui un interès particular.

3.3. La vida matrimonial: sexualitat i fills

Un cop formalitzat el matrimoni, els cònjuges iniciaven la vida de casats. Per raó d’edat i de sensibilitat envers la parella, normal-ment no es deixava que ambdós cònjuges fessin vida marital. Furni-vall esmenta que la gent adinerada vivia separada després dels seus matrimonis i ocasionalment menjaven o sopaven junts en festes com


Nadal fins als 12 anys de la noia i els 14 del noi, en què podien, davant la cúria diocesana, ratificar o demanar la nul·litat del matrimoni mit-jançant juraments i testimonis en favor o en contra. La confirmació es donava habitualment sobre la pràctica de la vida conjugal. Llavors, el fet de dormir plegats i el naixement de la descendència ratificava el casament (Furnivall, 1897: XIX-XX).

Tots els cònjuges divorciats de Chester manifesten no haver tin-gut relacions sexuals en cap moment. Uns perquè, vivint a la mateixa casa, no dormien plegats, i altres perquè des del casament foren se-parats i allunyats. Per fer-se una idea de tot això, res millor que uns quants exemples —no pas tots— sobre aquests comportaments:

1562. Testimonis del divorci entre Rafe Whittall i Joan Leyland, de 12 i 11 anys, en el moment de la boda celebrada a la parròquia de Leyland de Lancashire. El jove va estar menys d’un mes a casa dels sogres i després va marxar a casa de la seva mare fins a com-plir els 15 o 16 anys i després va tornar a casa del sogre 2 anys més però va tornar a marxar perquè era tractat com un servent. Ella, per contra, es va estar a l’estranger (Furnivall, 1897: 12).

1563. Testimonis del divorci entre Peter Hope i Alice Ellis, de 12 i 9 anys, el dia de la boda, ambdós de la parròquia d’Hawarden. Els dos nens van viure plegats 3 anys a la casa de la mare d’ell, després el dit Peter fou enviat a l’estranger a educar-se (Furni-vall, 1897: 18-22).

1563. Testimonis del divorci entre Thomas Fletcher i Anne Whitfield, ell de 10 anys i ella de 9 anys en el moment de casar-se a la parròquia de Childwall. Thomas va viure amb el seu pare fins que aquest va morir i després es va quedar a la mateixa casa, i Anne també va viure amb els seus pares fins que aquets moriren; llavors va anar a viure a casa del mestre Fazakerley, i en el moment present viu sola (Furnivall, 1897: 22-24).

1565. Testimonis del divorci entre Rafe Fishe i Katharine Bolton, casats a la parròquia de Blagburne, ell amb menys de 14 anys. No solament no van viure plegats, sinó que Katharine no va fer una vida honesta i va tenir un fill de Robert Forreste (Furnivall, 1897: 33-34).

Per als matrimonis d’impubertat que tenim de la diòcesi de Girona, les circumstàncies són diferents. No posseïm referències que els nens fossin separats ni com; és a dir, si uns passaren a viure a casa d’un familiar mentre altres restaven a casa. És evident que va haver-


hi vigilància sobre la sexualitat de la parella, perquè els fills nats anys més tard són majorment haguts quan almenys la noia ja entra a l’ado-lescència. Els casos que hem pogut trobar en la nostra recerca són:

—Ell impúber i ella púber: Casats en 1688: Esteve Joan Batlle, hereu impúber de Parets

d’Empordà, de 10 anys i 6 mesos, casat amb Sibina Subirós, d’Olot. Edat del pare en tenir el primer fill: 19 anys, fill que no visqué, així com la mare, que va morir de part. Esteve Joan tornà a casar-se me-sos després amb la pubilla Maria d’Alrà i Bofill segon capítols ma-trimonials fets a la notaria de Bàscara a 13-3-1707 (ADG, Disp.Mat. 5063 i AFV, Gen. Batlle de Parets d’Empordà).

Casats en 1717: Francesc Carbó Bacó, hereu impúber, de Rupià, de 12 anys i 5 mesos, amb la pubilla Caterina Pagès-Feliu, de Rupià, de 13 anys i 3 mesos. Primer fill nat: Anna Maria Carbó i Feliu en 1723. Edat dels pares en tenir el primer fill: el pare més de 18 anys i la mare més de 19 anys (ALL, Gen.Feliu-Carbó).

—Ell púber i ella impúber:Casats en 1639: Pere Salvi Miquelet, de Parlavà, de 21 anys, amb

la pubilla impúber Marianna Alió, de Palau-sator, d’11 anys. Primer fill nat: Nicolau Miquelet Alió, en 1654. Edat dels pares en tenir el primer fill: 36 anys el pare i 26 anys la mare (ADG, Disp.Mat. 4975 i AFV, Gen.Miquelet).

Casats en 1641: Miquel Pagès, hereu d’Arenys d’Empordà, en segones núpcies amb la pubilla Elena Estela de Llampaies, d’11 anys i 8 mesos. Primer fill nat: Pere Pagès en 1647. Edat dels pares en tenir el primer fill: Miquel Pagès, més de 25 anys, i la mare, uns 18 (ADG, Disp.Mat. 4976 i AFV, Gen. Pagès d’Arenys d’Empordà).

Casats en 1679: Cici Vehí, hereu de la Pera, de 20 anys, amb la impúber Francesca Puig de Riumors, de 9 anys i 7 mesos. Primer fill nat: Francesc Vehí a 15 de juliol de 1685. Edat dels pares en tenir el primer fill: 26 anys el pare i 15 anys i 6 mesos la mare (ADG, Disp.Mat. 5041 i AFV, Gen. Vehí).

Casats en 1695: Ponç Vehí, de la Pera, de 27 anys, amb la pubilla impúber Teresa Roura, de Maçanet de la Selva, d’11 anys i 5 mesos. Primer fill nat: Francesc Roura l’any 1705. Edat dels pares en tenir el primer fill: 32 anys el pare i 16 o 17 anys la mare (ADG, Disp.Mat. 5088 i Llobet, 1992: 156).

Casat en 1709: Jaume Ros del Torrent, hereu de Juià, de 16 anys, amb la pubilla i impúber Maria Caldas, de Riudarenes, de 9


anys i 9 mesos. Primer fill nascut: Tomàs Ros del Torrent a 8 de març de 1717. Edat dels pares en tenir el primer fill: 24 anys el pare i 16 la mare (ADG, Disp.Mat. 5193 i ALL, Gen. Ros del Torrent).

—Tots dos impúbers:Casats en 1710: Benet Ordis, hereu d’Usall, impúber d’11 anys

i 3 mesos, amb la pubilla i també impúber Maria Àngela Piferrer, de Crespià, d’11 anys i 6 mesos. Primer fill nat: Francisca Ordis-Piferrer, a 1 de febrer de 1718. Edat dels pares en tenir el primer fill: el pare 18 anys i 8 mesos, i la mare 18 anys i 11 mesos (ADG, Disp.Mat. 5574 i AFV, Gen. Ordis).

Tots demostren sensibilitat i control sobre la sexualitat dels fills casats núbils. En primer terme, es deixa fer als nois vida marital cap als 18 anys i a les noies a partir dels 15. Això vol dir afegir uns 4 anys a les edats permeses per la llei per contractar matrimoni i es comprova que els pares i majors entenien la necessitat de la maduresa mental afegida a la física per deixar procrear els fills. Aquest fet també era habitual en el matrimoni de nois i noies casats a l’inici de la pubertat; així, per als 27 matrimonis de la vila de Palamós entre els anys 1579 i 1777, només dues noies tingueren el primer fill als 14 anys, una als 15, una als 16 i la resta de 17 anys en amunt fins als 23 (Llobet, 1997: 132).

3.4. Classe social de les famílies dels nuvis

Les famílies que fan servir el matrimoni infantil són de condició diversa, també pot distingir-s’hi la influència de la religió practicada: A Anglaterra, el costum i la no vigència del sistema catòlic, fan que el matrimoni infantil tingui representació en totes les classes socials. Allí on el món catòlic introdueix un ordre canònic, un sistema de dis-penses, en definitiva, una burocràcia, aquesta s’ha de pagar. En el món catòlic, fan servir el casament d’impúbers els qui poden pagar el cost de la dispensa.

En els exemples de matrimonis infantils de què disposem, te-nim només dues sèries i diferents casos agrupats per països, d’on cal fer unes distincions socials prèvies per separar la condició de les famílies, les quals dividirem en els quatre blocs en què habitualment ho fa la història: les cases sobiranes, la noblesa, els lligats a la terra i els lligats al treball manufacturer, artesà i urbà.

Els nobles, cal subdividir-los en noblesa titulada i petita no-blesa. Els primers agrupaven: Ducs, Marquesos, Comtes, Vescom-tes i Barons. Els segons: Militars, Cavallers, Donzells, Escuders,


Ciutadans Honrats i Gaudints. Els lligats a la terra eren: pagesos hi-sendats, pagesos i treballadors del camp. Els lligats al treball manu-facturer, artesà i urbà s’establiren en les parcel·les següents: 1. Gent de ploma: oficials de jutjat, notaris, escrivans i funcionaris. 2. Negoci-ants, grans comerciants, artesans d’oficis considerats importants. 3. Petits comerciants, botiguers, petits artesans i gent d’ofici divers.

Tots formaven les categories socials en què es podien classificar els pares dels cònjuges o els mateixos nuvis. Amb aquesta distribució, podem observar quin grup feia major ús del casament en la impubertat. També farem distinció de qui va deixar rastre al llarg del temps, però agrupant els casats del segle XII fins al XV i els del XVI fins al XVIII.

A l’edat mitjana, el matrimoni infantil és un afer de la noblesa. Comencen a fer-ho els membres de cases sobiranes, el costum s’expan-deix i s’hi barreja la noblesa amb títol i els petits nobles. Entre les cases sobiranes tenim el punt d’inici en 1160, amb la dispensa de la boda entre el fill del rei d’Anglaterra i la filla del rei de França, ja comentada; també pertany a aquest grup el casament de les altres dues filles de Lluís VII amb els comtes de Troyes i Blois; les noces d’Alfons XI de Castella amb la filla de Don Juan Manuel en 1325; l’aliança entre Carles VIII de França i la filla de l’emperador Maximilià d’Àustria en 1491; les esposalles entre Ramon Berenguer de Barcelona amb Peronella d’Aragó en 1137,55 o les noces en 1172 entre el fill de Ramon V, comte de Tolosa, amb Ermessen-da, filla de Beatriu, comtessa de Melgueil (Turlan, 1957, 487).

De França, entre 1172 i el Concili de Trento,56 tenim 20 casos in-ventariats de casaments amb impúbers. Ja hem esmentat el cas del fill del comte de Tolosa, dels altres 19, 14 corresponen a nobles i 5 són des-coneguts. Entre els nobles, la majoria de pares són: Cavallers, Donzells i Militars, però també hi ha dos Vescomtes i una Comtessa.57

Anglaterra presenta un aspecte semblant entre els segles XIII i XV. De 29 casos recollits, els pares de 9 matrimonis tenen títol (Lord), al-tres 10 són cavallers (Sir), i es desconeixen els altres 10 (Furnivall, 1897:

55. Vegeu supra, punt 2.1.3.56. El Concili de Trento ens serveix de fita cronològica, en tant que aquest concili

marca en la història de l’Església un canvi i la fi de l’edat mitjana. Si s’entén que la història finalitza a l’edat mitjana amb el descobriment d’Amèrica (1492), pot considerar-se que Trento tanca i obre un nou període d’aquesta institució, entre l’inici en 1545 i la clausura en 1563. La diferència entre ambdues dates és de 53 anys i la relació fi de l’edat mitjana-Trento és més propera a una institució com el matrimoni que, en definitiva, està en mans de l’Església.

57. Vegeu l’apèndix amb la llista de matrimonis infantils a França.


Títol o professió dels pares Nombre

Ducs 1Lords 14Sirs (cavallers) 24Bisbes 1Capellans 1Terratinents 6Pagesos arrendataris 10Criats 2Militars (no en consta graduació) 2Sabaters 1Desconeguts 43

Font: Quantificació i anàlisi dels casos presentats per Furnivall (1897) i Holdsworth (1972).

XXVI-XXVIII i XXXII-XXXIII; Helmholz, 1974: 60, 69 i 199-204, Po-llock/Maitland, 1923: 390-391 i Altschul, 1965: Ap.).58

Del segle XVI endavant, el matrimoni infantil canvia i s’estén a totes les capes socials. La causa podria estar en un enriquiment ge-neralitzat en anar-se desfent el feudalisme i el seu sistema econòmic. En establir-se una possibilitat d’accés a la propietat dels antics serfs, es crearien en aquests últims els problemes d’herència que tenia la propietat feudal, i llavors haurien de fer servir els mateixos mètodes per restablir la transmissió dels béns que feren servir els seus se-nyors. Això sembla observable en les sèries de matrimonis infantils posteriors al segle XVI a Anglaterra i al bisbat de Girona. Per a Angla-terra, tenim les dades següents:

58. Vegeu l’apèndix amb la llista de matrimonis infantils a Anglaterra.

Aquestes xifres corresponen a 52 casos entre 1500 i 1745. Tot i que la majoria dels exemples tenen mancances d’informació sobre el títol o professió dels pares dels cònjuges, pel fet de ser extrets de plets de divorci i no de sol·licituds de casament, hi observem que, malgrat que el matrimoni infantil és emprat per un bon nombre de nobles, grans o petits, hi apareixen pagesos arrendataris, criats, sabaters i militars de poca o nul·la graduació entre els que fan servir aquest tipus de noces.


Passant a les dispenses de Girona, hi veiem aspectes semblants, però sense noblesa titulada, perquè els pocs barons, vescomtes, com-tes, marquesos i ducs que va tenir Girona eren una noblesa absentis-ta. Una distribució per categories seria la següent:

Amb privilegi militar Nombre

Nobles del Principat 1Donzells 7Ciutadans honrats de Barcelona o Girona 19Gaudints: Doctors en medicina o dret 3TOTAL 30

Lligats a la terra Nombre

Pagesos 486Treballadors del camp 15Bracers 5Hortolans 1Desconeguts 56TOTAL 563

Oficials i gent de ploma Nombre

Familiars del Sant Ofici 1Notaris 4Escrivents 1TOTAL 6

Gent del comerç i negocis Nombre

Negociants 15Mercaders 3Patrons de naus 1TOTAL 19

Gent d’oficis Nombre

Argenters 1Cirurgians 5Apotecaris 2Teixidors de lli 5Adroguers 4Pescadors 2Mariners 1Sastres 7


Hem de fer algunes consideracions abans d’analitzar aquestes dades. En primer lloc, no es distingeix la categoria dels pagesos, que podien ser hisendats rendistes, pagesos propietaris que tenien part de la terra en rendes i podien treballar l’altra part, o petits pagesos que manaven un mas seu i el treballaven amb l’ajut d’algun bracer, treballador, mosso, etc. Però l’anàlisi d’un bon nombre de casos sem-bla indicar que la majoria són pagesos grans o mitjans. En segon lloc, els oficis agrupats poden donar lloc a categories econòmiques diferents; per exemple, en el grup de sastres podia haver-hi sastres proveïdors de grans partides de roba i, per tant, rics; o petits sastres que desenvo-lupaven el treball individualment, i això pot traslladar-se als paraires, assaonadors, calceters, traginers, botiguers, etc.

En realitat, l’única manera d’establir categories econòmiques seria poder analitzar un per un els volums dotals de les famílies que establiren matrimonis infantils a Girona, considerant les categories socioeconòmiques segons els valors següents:

Amb privilegi militar Nombre

Sabaters 2Calceters 2Perruquers 1Paraires 8Abaixadors 1Albadiners 1Assaonadors 1Blanquers 6Corretgers 1Passamaners 1Terrissers 2Mestres de cases 1Moliners 6Boters 1Fusters 7Corders 2Ferrers 11Pedrenyalers 2Botiguers 5Traginers 4Menestrals 1TOTAL 93

Font: Elaboració pròpia a partir de l’índex de dispensa del Bisbat de Girona.


De 25 a 200 lliures de dot: classe econòmicament dèbil.De 200 a 500 lliures: famílies que estan en un primer graó de

riquesa.De 500 a 800 lliures: famílies en un segon graó de riquesa.De 800 a 1.500 lliures: famílies molt riques.De 1.500 lliures endavant: casos extraordinaris, dots de nobles

o grans hisendats.La llista resulta dels treballs sobre volums dotals com els de

Ferrer Alòs (1987) per al Bages, de Jaume Codina (1997) per al delta del Llobregat, i de Rosa Congost (1992) per a la comarca de la Selva o per a la regió de Girona (1990).

De les quantificacions contingudes en les dades anteriors es con-firma que el matrimoni infantil orbita majorment entorn dels pro-blemes hereditaris de la casa de pagès, sobretot del pagès que és pro-pietari de terres en major o menor quantia. En segon lloc, podem afegir-hi els qui tenien privilegi militar, sobretot Ciutadans Honrats de Barcelona o de Girona, perquè, en realitat, la majoria eren grans pagesos ennoblits. Trobem en un pla inferior treballadors del camp i negociants amb xifres iguals. És comprensible que els negociants, per la riquesa que podien assolir, fossin dels que podien necessitar i accedir amb facilitat al matrimoni infantil. D’entrada però, sembla que els treballadors no haurien de tenir-hi una participació tan eleva-da, perquè aquests treballadors eren en majoria fills segons de cases de pagès que podien accedir per defunció dels hereus a la condició de tals. Finalment, els ferrers solien ser oficis rics per llur capacitat de fabricar armes, instruments del camp, etc., de preu elevat.

Els casos trobats en altres llocs o bisbats no són seriats, però corroboren les dades de Girona. A França, els exemples indiquen que els qui fan servir el matrimoni infantil, entre els segles XV i XVIII, són majoritariament propietaris de terres o petits nobles, com també ho són les dades que hem referit dels bisbats de Pamplona, Nàpols, Polònia, etc.59

La utilització del matrimoni infantil a l’àrea catòlica europea se circumscrivia als qui per la necessitat hereditària podien pagar els costosos tràmits econòmics al bisbat. A Anglaterra, com deia Stubbes (1879), era un problema d’ambició barrejat amb conveniències de fa-mília. A Grècia, segons diu Thanatses (1983), és un sistema de salva-guarda i subsistència social i cultural centrat en pares que eren petits

59. Vegeu-ne les dades en la llista de matrimonis infantils referenciats a l’apèndix.


agricultors de la subsistència, pescadors, mariners... i gent pobra, però a l’àrea grega l’Església ortodoxa no sembla que tingués cap dret econò-mic particular sobre la prohibició o dispensa del matrimoni infantil.

3.5. Endogàmia, consanguinitat i matrimonis múltiples

El matrimoni infantil no va crear per se cap mena d’endogàmia, perquè aquesta existia en el món social europeu per necessitats de la subsistència. En tot cas, aquesta mena de casaments foren un instru-ment més dels qui la mantingueren en vida fins a la industrialització i la fi de l’antic règim. Això pot constatar-se en el fet que en la majoria de matrimonis d’impúbers, els pares tenen interessos, càrrecs, títols o professions comuns. Ultrapassat el segle XX, els casaments d’aquest tipus que s’estableixen perden aquesta qualitat perquè són casaments emocionals o de necessitat a causa de la pobresa.

Són bodes potenciadores de l’endogàmia pel fet que la voluntat dels pares o tutors està indefectiblement per damunt de la determina-ció dels fills. Si els pares pacten una unió, els fills no hi tenen res a dir, car no tenen cap mena de recurs per fer oposició al desig patern.

Quant a la consanguinitat, és curiós d’observar una més aviat es-cassa presència d’aquesta en els graus prohibits que necessitaven dis-pensa. No hi ha cap raó clara, i potser la causa rau en el fet que calia afe-gir una despesa més per obtenir dispensa de parentiu, a la d’edat i a les grans despeses del casament, o potser en el fet que, essent un casament d’urgència, s’establia dins uns paràmetres de conveniència ràpida allí on es podia, lluny del que era el matrimoni normal que tenia tendència a cercar el parent més proper per casar-se, cosa que permetia l’elaboració lenta i consensuada dels pactes entre les famílies consanguínies.

Entre els matrimonis amb graus prohibits de consanguinitat, els quals necessiten dispensa, sembla trobar-se el realitzat en 1306 entre Elionor, filla de Gilbert de Clares, comte de Gloucester, i Joan of Acre, amb Hugh Despenser, també descendent de la mateixa casa comtal (Altschul, 1965: Apèndix), però no hi ha dades que puguin establir el grau de parentiu entre els dos nuvis, només que ho eren. Entre els impúbers casats a Girona, tenen dispensa de parentiu els següents:

1693. El matrimoni esmentat diferents vegades entre Josep Ros Miquelet i Marianna Masarnau, que són parents en tercer grau duplicat i quart grau simple (ADG, Disp.Mat. 5082).

1702. Pere Martí Sallera, de Llers, que es casa amb Elena Aymar, d’11 anys i 11 mesos, de la mateixa població, que són parents en 4t i 5è grau (ADG, Disp.Mat. 5137).


1703. Joan Ballem, de Vullpellach, i Magdalena Real, de la ma-teixa població, i d’11 anys i 5 mesos, que són parents en 3r i 4t grau de consanguinitat (ADG, Disp.Mat. 5142).

1738. Tomàs Muntaner, d’11 anys i 8 mesos, de Cistella, i Maria Gimbernat, de la mateixa població, i d’11 anys i 9 mesos, que són parents en 3r grau de consanguinitat (ADG, Disp.Mat. 5600).

1757. Rafael Comas, de Torroella de Montgrí, de 12 anys i 6 me-sos, que es casa amb Mariàngela Rovira, de la mateixa població, i tenen 4t grau de consanguinitat (ADG, Disp.Mat. 5610).

En el matrimoni infantil es van donar casos de matrimonis do-bles o triples, que si bé ja s’establien de manera habitual fora dels d’im-púbers, en aquests es donaven molt sovint segons que els fills a casar fossin orfes o no, i si ho eren de pare o mare en relació amb els de l’al-tre cònjuge. Per analitzar-ho, cal reprendre el quadre del punt 2.1.1., sobre els problemes de debilitació de les línies successòries. En aquell quadre hem establert 7 tipus de situacions segons la llista següent: Tipus A: Viu només un dels pares d’un dels nuvis i els de l’altre

són morts. Tipus B: Viuen ambdós pares d’un dels nuvis i els de l’altre són

morts tots dos. Tipus C: Viuen els pares del mateix sexe dels dos nuvis i els al-

tres són morts. Tipus D: Viu un consogre de cada sexe i els altres són morts. Tipus E: Viuen pares i mares d’ambdós nuvis, excepte un pare

o una mare que és difunt. Tipus F: Viuen tots els pares. Tipus G: Tots els pares són morts.

És evident que els tipus A, B, C, F i G no donen matrimonis complexos per una raó òbvia, la impossibilitat de jugar amb el matri-moni dels pares, però en els altres això pot succeir.

On hi ha més casaments és en el grup D i en alguns casos en el grup E. La major part del primer grup són dobles, entre pares vidus i fills, amb l’esquema de la pàgina següent.

El grup D és format al bisbat de Girona per 102 casos de matri-moni infantil i és alhora el grup de casaments que es troba en major nombre, un 29%. D’aquests 102 exemples, hem pogut comprovar que en 33 matrimonis es va establir aquest doble casament de pares i fills, en altres no ho hem pogut trobar per falta de dades. Algunes vegades, el casament d’ambdues parelles va celebrar-se el mateix


Pare vidu = Mare vídua (hereu) Fill = Filla Germanastres com a

(hereu) (pubilla) segona branca

hereva substitutòria

Línia hereva

dia, en altres els pares ja ho havien fet per endavant, però el resultat és el mateix: l’intent d’unió de dos patrimonis a través del casament d’un hereu i una pubilla, reforçat pel casament dels pares, que si tenen descendència, aquests fills poden substituir en cas de mort prematu-ra els primers hereus en l’herència perquè comparteixen la línia de filiació d’ambdós.

Això només es produeix si ambdós pares són hereus dels seus patrimonis, car si el pare o la mare d’un d’ells no ho és, el que fa ma-trimonialment aquest cònjuge és bloquejar la capacitat reproductiva de l’hereu amb una altra parella, que podria establir una altra branca substitutòria i hereva, o bé estar per casament a prop del seu fill o filla impúber per tal de poder criar-lo sota la seva empara. Podem trobar tres exemples d’això en els matrimonis següents:

Pares dels nuvis entrecasats amb anterioritat: 1748. Ignasi Bell-solell de la Torre, de 12 anys, natural de Sant Martí d’Areny, amb Maria Francisca Bayer, d’Hostalric, de 12 anys i 1 mes, ambdós de famílies de negociants, els pares dels quals van ca-sar-se amb anterioritat i esperaren a celebrar el casament dels fills quan el noi tingués més edat (ADG, Disp. Mat. 5605).

També un exemple a França: 12 de novembre de 1624. Casament entre Mathieu Robin dit “Bragart”, de 40 anys, de la parròquia de La Rochette, amb Denize Chaperon, de la parròquia d’Agris, de 45 anys, continuat a 19 del mateix mes i any entre Jehan Robin, fill de l’anterior, de prop de 14 anys, amb Phillippe Chaperon, de 20 anys, llur fill. Tots del bisbat d’Angulema, al departament fran-cès de La Charente (ADCH 1MIEC 305-R1 /1612-1750).

Pares dels nuvis entrecasats el mateix dia que els nois: 1704. Josep Bonet, de 13 anys i 9 mesos, natural de Megallops, a la


Bisbal d’Empordà, amb Maria Geronés, d’11 anys i 11 mesos, natural de Fonteta (ADG, Disp.Mat. 5155).60

L’esquema d’aquesta última operació matrimonial fou aquest:

60. El 6 d’octubre de 1704 es casaven tots a l’església de Sant Daniel de Girona. Els pares eren: Josep Bonet, pagès vidu de Megallops, i Maria, vídua d’Antoni Geronés. Cal cercar la raó del matrimoni en el plet per la possessió del mas Geronés. Antoni Geronés, pare de Maria, havia mort abintestat, i després d’això els germans del pare i oncles de Maria havien reclamat judicialment legítimes no pagades per l’hereu. Com que no hi havia nomenament de tutors, els oncles volien apoderar-se de la nena per rescabalar-se de les xifres reclamades. Les tensions van obligar les autoritats eclesiàstiques a segrestar la nena pubilla i dipositar-la al convent de Sant Daniel de Girona, fins que va establir-se entre les parts una concòrdia mitjançant la qual s’establia el matrimoni desitjat per la mare i la cessió dels fruits del mas Geronés per cinc anys als oncles-cunyats, com a compensació de legítimes. Amb el casament doble van unir-se els patrimonis Bonet i Geronés (AHG, Not. Pauli Valls de La Bisbal, vol. 765, concòrdia de 16-10-1704 i Llobet, 1997: 136).

En alguns casos, les famílies no tenien al cap davant de cada patrimoni un hereu i una pubilla, sinó dos hereus; llavors el que s’es-tablia era un triple matrimoni: el dels pares vidus i el de l’hereu de cada casa amb una filla de l’altre, amb l’esquema següent:

Josep Bonet = + Maria = Antoni Geronés (hereu vidu) (vídua) (difunt)

Josep Bonet = Maria Geronés de 13 a. 9 mesos d’11 a. 11 mesos (hereu) (pubilla)

+ = Pare vidu = Mare vídua = + (hereu)

Fill Filla = Fill Filla Germanastres com a (hereu) (hereu) branques substitutòries que poden ser hereus de les dues cases

= Hereus Hereus d’una casa de l’altra casa


En aquests triples matrimonis hi ha també la variant dels que es constituïen el mateix dia i els que foren celebrats en dues vegades. En els primers apareixia un estalvi de dots entre els fills hereus de cada casa, perquè un anul·lava l’altre, al mateix temps que els pares podien establir línies alternatives de descendència d’un o altre matrimoni, si arribaven a morir alguns dels fills. En els segons podia no haver-hi l’estalvi de dots, però sí que podia fer-se. En ambdós casos, era la criança i desenvolupament dels fills impúbers casats en família i sense passar a dependre de cases alienes, com en el cas esmentat dels costums matrimonials en la impubertat a Sicília (Bresc, 1986: 433). Exemples de triples matrimonis són:

Triple matrimoni fet el mateix dia: El 2 d’abril de 1703 es casa-ven, a l’església d’Ullastret, Francesc Vernés, pagès vidu d’aques-ta població, amb Caterina Arbosí, vídua d’Ullà. Al mateix temps ho feien Francesc Vernés, fill i futur hereu de l’anterior, amb Magdalena Arbosí, d’11 anys, i Miquel Arbosí, de 13 anys i 8 mesos, futur hereu del patrimoni Arbosí, amb Caterina Ver-nés, filla i germana dels anteriors (ADG, Disp.Mat. 5142 i 5146 i ADG/APU, Matrimonis I/1636-1772).L’única parella que va sobreviure i va heretar i unir els dos pa-

trimonis fou la de Francesc Vernés amb Magdalena Arbosí. El seu fill Miquel Vernés-Arbosí fou l’hereu quan va casar-se en 1744 amb Dorotea Lladó (Llobet 1997: 137). Un altre exemple de triple matri-moni fet el mateix dia, aquesta vegada a França, és el de:

27 d’abril de 1623. A la parròquia d’Exideuil, de la diòcesi d’An-gulema (La Charente), fou celebrat el matrimoni entre Pauly Fauraud, de Les Vergnes, de 55 anys, amb Anne de la Quintinie, de Les Combes, de la parròquia d’Étagnac, de 38 anys. Al mateix acte també foren units François Fauraud, fill de l’anterior, de 13 anys i 2 dies, amb Jeanne de Voutour, filla de la dita Anne de la Quintinie, de 15 anys. I el tercer casament fou fet entre Jehan de Voutour, fill de l’esmentada Anne, de 16 anys d’edat, amb Madellene Fauraud, filla de Pauly, de 14 anys i 2 mesos (ADCH 1MIEC 143-R1/1606-1702).61

61. Respecte dels Fauraud, podem afegir que la mare dels nens Jeanne Alabarde havia mort a Exideuil el 25-1-1622, també que no es conserven les capitulacions matrimo-nials d’aquest cas, perquè del notari Estienne Rivaud d’aquesta parròquia, que va morir en 1627, no apareixen registres en cap Arxiu Departamental. No queden dades dels Voutour per pèrdua dels registres parroquials d’Étagnac (dades facilitades per Mr. Serge Esnard de Viry-Chatillon per carta de 15-9-1998).


Quant a un exemple de triple matrimoni fet en dos temps, tenim l’esmentat cas del matrimoni entre les famílies Carles, de Torroella de Montgrí, i els Teixidor, de Crespià i Figueres, del qual hem donat notícia en el punt 2.2.2.1., sobre les captures d’hereus i pubilles. En aquest matrimoni, en un primer temps van casar-se Francesca Alió, vídua de Francesc de Carles, amb Pere de Teixidor, també vidu. El mateix dia foren també casats Josep de Teixidor, futur hereu del pa-trimoni del seu pare, amb Mariàngela de Carles, i en les capitulacions matrimonials va quedar reflectit que més endavant es casaria Martí de Carles, hereu impúber dels Carles, amb Suficiència de Teixidor, filla i germana dels anteriors. Aquest últim casament va efectuar-se en 1672 en les circumstàncies descrites anteriorment; així es com-pletava el cicle de pactes familiars i la preparació al capavant dels patrimonis de futurs hereus. Com ja varem dir, ambdós patrimonis quedaren units a partir de 1682, quan moriren pare i fill Teixidor i Suficiència, esposa de Martí de Carles, va entrar en la terna heredità-ria (ADG, Disp.Mat. 5013).

Per entendre millor aquests triples matrimonis vet aquí un cas en llur construcció genealògica:

Ramon = 1es núpcies amb Simó Vinyes = Gertrudis de Bosch Francesca Gayolà (difunt) Vinyes-Pagès (vídua)

= 2es núpcies amb

Mònica

Carles de = Maria Cavall Justa = Ramon Maria Bosch (difunta) de Bosch Vinyes Pagès Vinyes (hereu vidu) (hereu)

Ramon de Bosch = (hereu) 12 a. i 10 mesos

=

Futurs hereus Futurs hereus Branca segona de can Bosch de can Vinyes Possibles hereus de can Bosch


Aquest és el triple enllaç més complicat de tots entre les fa-mílies: Bosch, Ciutadans Honrats de Barcelona d’Avinyonet del Puigventós i els Vinyas, pagesos de Maçanet de Cabrenys: en 1722, Ramon de Bosch, impúber de 12 anys i 10 mesos, demanava dispen-sa per casar-se amb Maria Vinyas (ADG, Disp.Mat. 5587). El mateix dia també van casar-se els pares d’ambdós vidus: l’hereu Carles de Bosch i Gertrudis Vinyas i Pagès, i la tia de la impúber Justa, amb el fill hereu de can Vinyas, Ramon (ADG/APA, Baptismes, Òbits i Matrimonis: I).

Entre els matrimonis d’infants que formen el grup E, hi ha una manera diferent de plantejar el doble matrimoni, dels quals hi ha 65 casos al bisbat de Girona: quan convé als interessos de la casa també pot formalitzar-se un doble matrimoni, només que, com aquest grup es caracteritza pel fet que un dels pares d’un nuvi és mort, en no poder-se entrecasar els vidus, ho fan el vidu o vídua amb un de l’altra família, ja sia un germà o germana dels altres pares o bé una filla que resulta alhora cunyada i madrastra de l’im-púber o impúbers.

El resultat és semblant als casaments dobles esmentats ante-riorment: es bloqueja la capacitat reproductiva del vidu o vídua i s’es-tableix una branca que pot substituir els cridats a heretar en cas de defunció d’aquests i els impúbers queden recollits a l’empara de la seva pròpia família.

Per tal d’entendre les formes esmentades, desenvolupem els es-quemes genealògis i obtindrem:

Hereu vidu = Germana Pubilla vídua = Oncle de la pubilla

Fill hereu = Pubilla Filla pubilla = Nebot

D’aquest primer tipus en què les pubilles mare i filla es casen amb oncle i nebot, tenim el casament en 1704 entre Gabriel Molinas, futur hereu del veïnat de Rabioses, a Cruïlles, i la impúber de 10 anys i 10 mesos Susanna Andreu, futura pubilla de Pals. Al mateix temps, Salvi Molinas, oncle de l’anterior, ho fa amb Basilissa Vidal-Andreu, la mare de la nena i actual pubilla del patrimoni Vidal. La composi-ció del casament fou establerta per Paulí Vidal, avi i tutor de la nena


(ADG, Disp.Mat. 5149; AHG, Not. Antoni Caymó, de la Bisbal, vol. 710: C.m. 25-1-1704; T. de Vicenç Molinas de 19-7-1704; i Llobet, 1997: 138-139).

En el cas d’haver de casar pubilla vídua i fill impúber hereu, l’altra família ho fa aportant un oncle a la vídua i una filla de la casa al nen. Un exemple és el casament, fet en 1708 a Olot, entre Pere Ay-guanegre-Coromines, impúber de 12 anys i 7 mesos, natural de Sant Joan les Fonts, amb Margarida Alibés, de Vidrà. Al casament entre aquests dos, va afegir-se el de Josep Alibés, oncle de Margarida, amb Maria Ayguanegre, vídua, pubilla i mare del nen. Com que cap dels Alibés no és hereu, els Ayguanegre reuniren un total de 750 lliures de dot de Margarida i 300 de l’oncle/sogre (ADG, Disp.Mat. 5179; AHCO, not. Jaume Claperas d’Olot, vol. 1009 fol.: 265-271, C.m. de 18-4-1708 i Llobet, 1997: 139).

Per interessos de la família, el matrimoni també podia establir-se entre dos germans amb pare i filla. L’esquema del casament és aquest:

62. Aquest casament amb un impúber és dels que no es troben entre les dispenses del bisbat de Girona, la documentació del qual forma part de les que van desaparèixer en el seu temps, com hem dit a la introducció del treball; les dades sorgiren per una d’aquelles casualitats habituals en el procés d’una investigació.

Hereu vidu = Germana del nuvi

Pubilla = Nuvi hereu

En tenim un exemple en les noces, en 1717, entre Francesc Carbó-Bacó, hereu i pagès, menor de 14 anys, de Rupià, i Caterina Feliu Pagès i Aldrich, pubilla de 13 anys de Foixà, el pare de la qual, Bernat Pagès, vidu i natural de Casavells, s’havia casat en 1712 amb Maria Carbó-Bacó, germana de Francesc (AHG, Notaria de Rupià, C.m. 29-12-1712 i C.m. 26-10-1717).62

Aquest és el conjunt de matrimonis complexos, amb impú-bers pel mig. Com ja hem indicat, no és que aquests casament no es fessin habitualment entre púbers, només que la falta de nubi-


litat d’un dels cònjuges aporta un enriquiment al conjunt. Aquest enriquiment gira entorn de la protecció de la família més propera sobre el nen, car aquest continua, tot i el matrimoni, sota l’empara de la casa que el veié néixer, perquè un adult —el pare, la mare, una germana— conviu amb ell exercint el paper de progenitor o company.

4. EL FRACÀS DE LA UNIÓ MATRIMONIAL

Aquest punt, que clou el procés d’investigació sobre el matri-moni infantil, vol analitzar de quina manera podien fracassar els ca-saments d’impúbers. La documentació que s’ha fet servir és plena de casos de matrimonis que no arriben a bon port, però les dades sobre anul·lacions matrimonials són fragmentàries.

Els casos de matrimonis centrats a la Gran Bretanya són de separacions per sentències judicials dels bisbats; també a França, sobretot abans del segle XVI, però només hem trobat dos processos complerts al bisbat de Girona, més un de Polònia. Desenvoluparem ara aquests tres processos per acabar de plantejar el cicle del matri-moni infantil.

Curiosament, cap dels processos gironins no conserva la dis-pensa matrimonial. Això permet concloure que, tot i el nombre de dispenses despatxades a Girona, no en són pas la totalitat, potser per les causes apuntades en la introducció del nostre estudi. De la mateixa manera que tampoc no consta, en el bisbat, ni la dispensa ni el procés de nul·litat, referit al casament, en 1717, amb la partida de bateig falsificada, de Margarida Palahí, de 8 anys, amb Isidre Tor-rent, pagès de Foixà, que hem esmentat a l’apartat 3.1 corresponent a les edats en el moment de casar-se (AHG, Not. J. Silvestre, n. 1094, 14-5-1717).

L’Església, d’acord amb el seu dret canònic, va estatuir que el matrimoni era una societat permanent entre marit i muller per tenir fills, i originava entre els cònjuges un vincle perpetu i exclusiu que només podia dissoldre’s per defunció d’un d’ells. Un cop celebrat el matrimoni, es contemplaven diverses formes de nul·litat o separa-ció matrimonial. Podia donar-se un matrimoni per nul si, a més de defectes en la forma d’establir-lo, no s’havia consumat sexualment. Si hi havia hagut relacions carnals entre els cònjuges, només podia separar-se o divorciar-se. La separació o divorci consistia en el tren-cament de la vida en comú, per sentència de l’autoritat eclesiàstica, amb expressa separació de llit, taula i habitació, però la parella con-


tinuava casada; no podien, doncs, cercar una altra parella. Les cau-ses que divorciaven marit i muller, després de diverses formulacions, quedaren fixades a partir de Trento en: adulteri; conversió d’un dels cònjuges a una altra religió o secta; educació acatòlica dels fills; vida criminal; greu perill per a l’ànima amb èmfasi en aspectes sexuals com la sodomia, l’onanisme i la bestialitat; greu perill per al cos en relació amb les malalties mentals, contagioses i el que gira entorn del greu perill per a la salut; sevícies; odi implacable; amenaces a la vida i abandó del domicili conjugal (Bernárdez Cantón, 1961: 61-594).

La nul·litat matrimonial podia demanar-se en els casos d’im-potència sexual i els que afectaven el clar i lliure consentiment, com podien ser l’error, la violència i el terror, i sempre que no hi hagués la consumació (Postius, 1926: 786-799).

A la cúria del bisbat de Girona, van demanar-se sempre nul-litats amb l’argument d’haver estat contrets per terror. És l’al·legació que podia plantejar-se segons els cànons eclesiàstics, però darrere hi ha, en realitat, les divergències familiars, les lluites entre parents i tutors de l’una i de l’altra banda i, en definitiva, les greus dissensions que en el seu dia havien trobat aquell casament convenient a totes les parts.

Els dos processos són:

1646. Narcís Estrada, de Figueres, procurador d’Elisabet Mir i Llobet, contra Bartomeu Llobet i altres de Vilert, sobre nul·litat de matrimoni contret per temor (ADG, P: S. Miquel/J. Casanova Morató, 5).

1662. Anna Maria Ferrer, veïna d’Albatera (València), contra Guillem Mateu, de Peralada, sobre nul·litat de matrimoni con-tret per temor (ADG, P: F. Morató, 48).El primer procés va entrar a la cúria del bisbat de Girona el

30 d’octubre de 1646, en una demanda portada per Narcís Estrada, negociant de Figueres, contra el matrimoni establert vint dies abans (10-10-1646) entre Elisabet Mir, de Vilert, de 8 anys, 1 mes i 16 dies, i Bartomeu Llobet, cavaller també domiciliat a Vilert, de 23 anys.

El procurador Narcís Estrada duia poders de 12 parents més per línia paterna de la noia per impugnar el matrimoni. Aquests parents, que havien passat per la notaria de Figueres entre els dies 18 i 21 del mateix mes per signar poders a favor del primer, eren: Maria, vídua en primeres núpcies de Joan Mir, i en segones de Damià Vicens, pagès de Vila-sacra; àvia paterna de la criatura; la seva filla


Maria Vicens; Elisabet, vídua d’Antoni Estrada, pagès de Vilert, i els seus fills Antoni, Damià i Narcís (el procurador); tia/àvia i oncles, respectivament; Montserrat de Porcioles, militar de Crespià; Anton Roca, ferrer d’Esponellà; Pere Iglésias, pagès de Valveralla; Francesc Bahí i Barrera, pagès de Sant Pere Pescador; Esteve Renovau, CHB de Vila-sacra; i Joan Renovau i Borda, pagès de l’Armentera, que es diuen consanguinis paterns de la nena (AHG, Figueres 348, Not. D.F. Vilar, 18/21-10-1646).

La demanda de nul·litat del matrimoni diu que ha estat contret per terror de la criatura, que ha estat forçada a casar-se sota les pressi-ons de llurs padrastre i mare, i que s’ha trencat el vincle de transmissió hereditària establert per l’avi matern dels béns del patrimoni Prat.

Per entendre-ho millor, hem de retrocedir a l’any 1631, concre-tament al dia 4 de febrer, en què van signar-se els capítols matrimo-nials entre l’hereu Joan Mir, pagès de Vilert i fill d’un altre Joan i Maria Estrada, amb Mariàngela Prat, filla de Benet Prat, pagès de les Anglades de Vilert, i de Salvadora. El pare de la noia fa hereva la seva filla de tot el patrimoni Prat, però estableix un vincle que, en cas que Mariàngela quedés vídua i tornés a casar-se, necessitaria el consenti-ment exprés de quatre parents dels més propers per poder celebrar el segon matrimoni, si és que vol continuar essent la pubilla del patri-moni. Si això no es realitza així, perdrà el pubillatge i quedarà només en possessió de 200 lliures de legítima (AHG, C.m. 4-2-1631, Not. D. F. Vilar de Figueres).

El 3 de març d’aquell any van casar-se i del matrimoni va sub-sistir una filla, la impúber Elisabet, nada el 24 d’agost de 1638. El pare va morir l’11 de gener de 1640, quan la criatura tenia menys de 2 anys. Aquesta nena reunia, doncs, el pubillatge dels patrimonis Mir i Prat, el segon dels quals, segons la demanda judicial, tenia un valor de 10.000 ducats d’or. Passats uns anys, sense saber-se’n la data, la pubilla vídua va casar-se amb Pere Llobet, pagès de les Anglades de Vilert,63 però la demanda del procés estableix que la parella ja tenia fills en el moment de la boda entre el cavaller i la impúber, i sembla desprendre’s del text del document que el tal Llobet era un fadristern o un pagès relativament petit, perquè en els llibres parroquials els

63. No n’hi ha dades, perquè només un llibre de la notaria d’Esponellà ha resistit el pas del temps, concretament el de 1641-1651. La població més propera a Vilert, Banyoles, tampoc no té dades d’aquesta època, i el primer llibre parroquial d’inscripcions de baptisme, matrimoni i defuncions de Vilert, conservat a l’Arxiu del Bisbat, està tacat per la humitat i el corc, de manera que només ocasionalment es pot llegir alguna inscripció.


seus fills anteposaran el Prat al Llobet en la seva generació i a la ter-cera es perdrà el cognom del pare.

En aquesta situació, s’arriba a la celebració del matrimoni en-tre Bartomeu Llobet i Elisabet Mir, en el qual no apareix cap vincle d’unió consanguínia propera entre els qui són cavallers i els qui són pagesos de cognom Llobet.64

Els familiars paterns de la noia denunciaven a continuació els enganys de la mare i el padrastre que van dur a l’establiment d’aquest matrimoni, del qual demanaven dues coses: que, per salvar l’honor de la nena, aquesta fos segrestada per l’Església i dipositada en casa de persona de bé determinada pel bisbat. Car es temia una consuma-ció forçada del casament i la nul·litat de tal matrimoni en virtut que fou forçat per temor, afegint que la mare no s’havia casat en segones núpcies amb el consentiment dels quatre parents que establia el vin-cle hereditari esmentat: el casament seu, doncs, era nul de ple dret; s’acusa, a més, que Mariàngels Prat i Pere Llobet han posat els béns llegats per Benet Prat a disposició dels fills de Pere Llobet, mentre és obligatori que l’herència segueixi la línia dels Mir.

Els Estrada i restants parents paterns feren una tèbia manifes-tació de matrimoni contret per terror i posaren èmfasi en la mani-pulació de Pere Llobet sobre el patrimoni Prat a favor dels seus fills. Això no preocupava gaire Mariàngela Prat i Pere Llobet, perquè el seu matrimoni no podia ser considerat nul per raó que ja tenien fills en comú. La preocupació estava en el fet que si perdia el pubillatge del patrimoni Prat en favor de la seva filla, i es quedava només amb 200 lliures de legítima, la quantitat era poca per als fills del seu segon matrimoni. Perquè, respecte del patrimoni Mir, havia trencat els vin-cles en casar-se en segones núpcies i aquest es trobava sota la tutela de Bartomeu Anglada, oncle, tutor i curador de la nena.

La raó era que, en casar-se Bartomeu Llobet, cavaller, amb Elisabet Mir, no se signaren de moment capítols matrimonials. És a dir, per alguna hàbil maniobra, mare i padrastre havien convençut els consogres i gendre que podia establir-se primer la boda i capi-

64. Els Llobet nobles podrien pertànyer a l’antiga noblesa comtal, que apareix amb una certa freqüencia a la franja nord de Girona, on hi ha títols de cavaller de la reina Maria (probablement, Maria esposa de Pere III el Cerimoniós), cavallers del comte d’Empúries o del comte de Besalú, i són quasi segurament una branca segona dels Llobet del poble de Llers, en la mateixa situació. Això es pot afirmar, perquè al bisbat de Girona només hi ha dos privilegis de noblesa concedits directament pel rei a famílies Llobet: un és una Burgesia Honrada de Perpinyà donada per Felip III i l’altre una Ciutadania Honrada de Barcelona donada per Lluís XIV actuant com a comte de Barcelona.


tular més tard. Potser aquests foren convençuts a la vista del vincle hereditari establert per Benet Prat, que de totes maneres acabaria su-mant el patrimoni Mir al dels petits nobles, i mentrestant Mariàngela i Pera tenien la possessió i els beneficis del patrimoni Prat.

La petició de nul·litat dels Estrada i altres sobre el matrimoni de la nena no era allò més greu; el pitjor eren les conseqüències que es podien derivar de la pèrdua del pubillatge de la mare en un procés civil al marge de l’eclesiàstic; sobre això va establir-se la defensa: que no havia estat un matrimoni contret per temor, sinó consensuat en-tre les parts i amb el consentiment de la núvia.

La cúria eclesiàstica va declarar-se competent en els passos per determinar si hi havia hagut cap mena de defecte en el consentiment matrimonial i sobre tal base va demanar testimonis, informes i dictà-mens. Però entre els papers del procés no hi figura cap sentència del vicari general en nom del bisbe declarant nul o perfecte el matrimo-ni. Així i tot, no queda clar si va haver-hi nul·litat o no. No figura cap nota sobre la nul·litat en la inscripció del matrimoni a la parròquia de Vilert el 10 d’ctubre de 1646; però els Llobet, cavallers, i Mariànge-la Prat i Pere Llobet van continuar insistint en el matrimoni entre els seus fills Bartomeu i Elisabet Mir, perquè el dia 24 d’octubre de 1649 van signar-se capítols matrimonials entre la parella, davant el notari d’Esponellà Pere Miquel, en què es repeteix que el “matrimoni cele-brador” és entre Bartomeu Llobet, jove cavaller de Vilert, i Elisabet Mir (AHG, Esponellà 14, manual 1641-1651). En el moment de fir-mar capítols, la nena ja tenia 11 anys i 2 mesos, i s’hi va pactar això que segueix: Bartomeu Llobet fa heretament del seu patrimoni en contemplació de matrimoni al seu fill Bartomeu Llobet, amb reserva de 600 lliures per testar lliurement. Quant a la núvia, Elisabet Mir, es casava amb el consentiment del reverend Salvi Viader, rector de Fontcuberta i cosí de la nena, de la seva mare i de l’oncle, tutor i cu-rador, Bartomeu Anglada. Aquest últim li va fer lliurament de tot el mas Mir de Vilert com a donació propter nuptias, que li corresponia de l’herència paterna. I va establir-se el vincle de separació d’herències futures, de tal manera que, entre els fills nats del matrimoni, es nome-naria un hereu del patrimoni Llobet i un altre del Mir, amb l’obligato-rietat que qui heretés aquest segon hauria de fer servir el cognom Mir i les seves armes. I només podria haver-hi un hereu que unís ambdós patrimonis en el cas que quedés només un fill viu de la parella.

En aquests capítols, resulta curiosa la menció que el matrimoni està per celebrar, cosa que indicaria, no sols una prenul·litat de l’an-


terior, sinó també la desaparició en la transmissió de les herències del patrimoni Prat a través de la línia Mir. D’alguna manera, es va pledejar, negociar i es va arribar a alguna concòrdia desconeguda des del moment que el patrimoni de la mare fou separat del patrimoni del pare, car el primer passà als fills Prat-Llobet i el segon als Mir; això seria el gran desig dels uns i l’oposició dels altres.

Pot també formular-se la hipòtesi que l’actuació dels Estrada i altres opositors a la boda només demanés la nul·litat per la baixa edat de la nena, 8 anys, 1 mes i 16 dies, que trencava els mínims de la pubertati proximus, reconeguts a la dona des dels 9 anys i 6 mesos (indicats al punt 3.1), i més si tenim en compte la posterior represa dels vincles dels quals es demanava la nul·litat.

Amb tot l’enrenou que aquest procés va portar a les famílies i les tensions que l’envoltaren, no va reeixir gairebé res: Bartomeu Llo-bet va morir el 20 de desembre de 1653, quan Elisabet Mir, la seva dona, tenia 16 anys i no va tenir descendència de la parella. Llavors, el patrimoni Llobet va continuar en els fills del seu germà Pere, ca-sat amb Elisabet Batlle. El patrimoni Mir sembla haver passat a un descendent d’Elisabet en un segon matrimoni, o a algun parent que pren el cognom, car entre els batejats i casats a Vilert es continuen trobant Mir pagesos. Finalment, el patrimoni Prat va ser transmès a través de l’hereu Pere Prat Llobet, fill de Mariàngela, i Pere, nat el 27 de gener de 1647 (ADG, Processos de S. Miquel/J. Casanova Mo-rató, 5 i AHG/APV, Llibre I de baptismes, matrimonis i òbits). En el conjunt de maniobres entorn d’aquest matrimoni, el gran beneficiat va ser Pere Llobet, que va veure com l’herència Prat passava als seus descendents.

El segon matrimoni infantil és una resolució sobre un matrimo-ni que mai no es va consumar. El dia 13 de setembre de 1662, Maria Ferrer, que llavors vivia a Albatera, del regne de València, va fer arri-bar a la cúria del bisbat de Girona a través del seu procurador, Narcís Frigola, canonge de Vilabertran, un escrit en què demanava la nul-litat del matrimoni que ella, Anna Maria Ferrer, filla d’Antoni Bosch i Elisabet Ferrer, va constituir a Cabanes el 14 de febrer de 1635, amb Guillem Matheu, ferrer francès, habitant a Perelada.

La documentació mostra que Anna Maria havia nascut a Perela-da el 10 de juny de 1623 i, per tant, en el moment del casament tenia 11 anys, 8 mesos i 4 dies. Sobre aquesta base diu que no era capaç d’entendre què se li demanava, ni el seu sentit, ni els seus efectes. Va afegir que en el moment del casament els seus pares vivien i que per


obtenir el seu consentiment matrimonial, al qual ella s’oposava, va rebre amenaces i violència, entre elles el seu pare l’amenaçà que si no es volia casar “li posaria una soga al coll y la estranyarian”, i que pel conjunt de violències, com era molt temerosa i obedient dels seus progenitors, va consentir. Amb aquests antecedents, el procura-dor del tribunal, Francesc Morató, va presentar-se a Perelada el dia 16 de setembre d’aquell any per cercar testimoniatges, confirmatoris o denegatoris de la demanda d’aquella dona, que amb 39 anys de-manava la nul·litat matrimonial. Els testimonis van confirmar que el pare havia violentat la voluntat de la nena per casar-la. Un va dir que a la vila de Perelada es deia públicament que els seus pares feien una gran bestiesa casant-la tan petita. Un altre va confirmar haver vist el seu pare perseguint-la amb una verga perquè volia fugir de casa abans que casar-se. I encara un altre va confirmar haver sentit dir al pare que l’ofegaria si no es casava.

A les preguntes de si hi va haver consumació matrimonial, tot-hom va dir que no, perquè, després de la boda, Guillem Matheu va marxar del poble i del Principat, i ningú no sabia si era viu o mort, perquè ningú l’havia tornat a veure, però se suposava que havia re-tornat a França. Després d’aquestes informacions, la cúria va dictar un ban en què es demanava la compareixença dins un termini de vuit dies perquè el desaparegut marit es manifestés. Davant la no-aparició, el 26 d’octubre de 1662, abans de 2 mesos d’ingressada la demanda al bisbat, es declarava per sentència la nul·litat del matrimoni contret per temor entre els dos cònjuges (ADG, Procés: F. Morató, 48).

Amb aquests dos casos tanquem el cicle del fracàs matrimonial. En el primer exemple s’observa la riquesa de matisos per obtenir el control de la transmissió d’una herència, sota l’argument d‘un matri-moni excessivament prematur, amb l’excusa del vici del consentiment sota el terror establert pels pares sobre la voluntat dels fills. El segon és un cas clar del consentiment forçat segons els escassos mecanis-mes que permetia l’Església per dictar la nul·litat d’un casament.

El segon procés conté, però, una informació cabdal per enten-dre el rebuig social que al segle XVII tenia el matrimoni infantil: el co-mentari del poble dient que era una “gran bestiesa” fer un matrimoni amb una nena tan petita, i això que quasi tenia 12 anys. Tot i que pot ser una resposta emprada per ajudar a la nul·litat, la definia com un argument vàlid en el context social del moment per aportar-lo com a prova; no com a escàndol social, però sí reprovable o en el límit del que es considerava popularment convenient.


El procés que tingué lloc a Polònia és d’una altra mena, car els qui demanen la nul·litat matrimonial són ara la núvia, ara un mo-nestir, en els termes descrits a continuació. El 7 de febrer de 1712, la noble i impúber Eva Zakororuscka, de 9 anys, 6 mesos i 15 dies, va casar-se davant el rector amb Antoni Radechi, fill de la primera esposa de Joanes Stanislaus Radechi; la segona esposa d’aquest era Sofia, vídua Zakororuscka, mare de la núvia. Per causes que es des-coneixen, probablement per dissensions en la capacitat d’atorgar el consentiment, el matrimoni entre els primers fou declarat nul davant el bisbe de Wilna,65 i el 16 de març de 1714 va decretar que calia esperar que Eva tingués 12 anys perquè per voluntat pròpia pogués donar el seu consentiment o dissentir, i va manar que entretant fos segrestada i dipositada en un monestir.

Quan la nena va fer 12 anys, va continuar el judici, perquè Antoni Radechi va demanar que es declarés el matrimoni contret an-teriorment com a vàlid. La núvia, però, no va voler tornar amb ell, i fins es va fer forta en la negativa quan es va explorar la seva voluntat de part del bisbe de Wilna, de manera que, per sentència del 26 de setembre de 1714, la cúria del bisbe va donar com a nul el matrimoni per defecte d’edat i donà llibertat d’elegir estat ambdós cònjuges.

Antoni Radechi va interposar un recurs davant el Tribunal de la Nunciatura Apostòlica, el qual no va tenir continuïtat pel problema de la mateixa validesa matrimonial. Però en decidir Eva entrar a la vida religiosa, Antoni va objectar davant aquest tribunal que la noia no ho feia per voluntat pròpia, sinó que havia estat forçada a prendre estat per les males arts de les monges, sobretot perquè la seva mare havia mort i no l’havia pogut protegir. El cas va ser novament obert i, des-prés d’explorada la voluntat d’Eva per si volia ser monja, el bisbe de Wilna va decretar que aquesta desitjava ser religiosa i va sentenciar, el 3 de setembre de 1717, que Antoni callés per sempre i declarà Eva lliure de qualsevulla persecució ulterior. Eva, després de complir el període de noviciat, va fer vots solemnes al monestir d’Slònima de la diòcesi, i prengué el nom de Benedicta. No per això va renunciar Ra-dechi, sinó que, segons diu el procés, de paraula i per carta va esfor-çar-se a convèncer la religiosa que deixés l’hàbit. Finalment, aquesta en 1724, als 21 anys, li va fer poders perquè en el seu nom iniciés les diligències de nul·litat de professió religiosa, argüint que va tenir els vicis de temor i de força.

65. Wilna és actualment la capital de Lituània.


La cúria de Wilna va prendre de nou cartes en l’assumpte, amb nous interrogatoris a Eva i a nombrosos testimonis, però l’11 de maig de 1725 el tribunal va decretar que la professió a monja havia es-tat lliure i sense cap coacció o seducció. Arran d’aquesta sentència, Antoni i Eva foren convocats davant el Nunci Apostòlic, l’auditor del qual en 7 de novembre del mateix 1725 va reforçar les seves pretensi-ons adduint que hi havia hagut força i temor en la professió d’Eva.

Tot això va fer que la causa anés al Vaticà en 1726 i, per decret de l’auditor de Benet XIII, la causa fou instruïda per la Sagrada Con-gregació del Concili. Al mateix temps que la complexa causa circu-lava pels despatxos romans, Eva va fugir del monestir i es refugià a casa de l’Antoni tot fent vida marital amb ell.

En 1728, l’Eva i l’Antoni van obtenir que es constituís per al seu procés una congregació de tres prelats, que el 7 de febrer de 1729 van sentenciar que el matrimoni era vàlid, però que aquesta validesa ha-via de ser ratificada especialment pel Papa. En un Breu posterior (28 d’abril de 1729), el Papa va ratificar la sentència manifestant que el matrimoni s’havia consumat abans que Eva pronunciés els vots.

Això que semblava posar punt i final a l’afer, no fou així, car el monestir d’Slònima va recórrer la sentència davant el mateix Be-net XIII, i la causa va retornar a la Sagrada Congregació. Entretant, l’Antoni i l’Eva continuaren fent vida d’esposos legítims i van tenir diversos fills. Així, en 1732, el matrimoni Radechi-Zakororuscka en-cara corria per la Congregació demanant-se si el matrimoni de la impúber era vàlid, si el seu consentiment fou adequat i si els vots com a religiosa foren forçats o no (Benedicte XIV, 1745: V, 263-265). Els interessos entorn de la validesa o nul·litat del matrimoni estaven en la quantiosa fortuna que heretava Eva Zakororuscka, que en cas de ser vàlid el matrimoni passaven al seu marit i als fills d’ambdós i si no ingressaven per mitjà de dot o herència al monestir d’Slònima. No hem pogut trobar la resolució final del cas, però havent-hi fills, si el matrimoni es declarava nul, aquests no podien heretar, perquè auto-màticament eren considerats il·legítims i tot passava al monestir. Si la resolució es decantava en sentit contrari, la fortuna quedava en el si de la família.

ConclusionsLes presents conclusions persegueixen l’ordre sistemàtic d’in-

tentar fixar l’aspecte remarcable del matrimoni infantil. Destaquem, en primer lloc, els aspectes rellevants que hem assenyalat, des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat, en les disciplines que hem treballat directament i en l’aiguabarreig de ciències connectades: jurídiques, filosòfiques, fisiològiques, mèdiques, etc. En segon lloc, subratllem els aspectes interns del matrimoni infantil pel que fa a la confronta-ció Família-Església i els diferents drets (natural, costumari, canò-nic, civil...). Observem, en tercer lloc, els aspectes interns referits a la idiosincràsia de pares i tutors. En quart lloc, tractem dels aspectes socials que el fan viable, com ara els problemes bèl·lics, morals, etc., i que el fan sorgir i mantenir-se al llarg del temps. En cinquè lloc, constatem què és el que fa morir aquesta institució. En sisè i darrer lloc, apareixen les consideracions finals que no entren dins els punts anteriors.

I. ASPECTES RELLEVANTS DEL MATRIMONI INFANTIL AL LLARG DE LA HISTÒRIA

De la Grècia clàssica, podem extreure una primera acotació so-bre pubertat i impubertat, que gira entorn de la datació del pas d’un estat a l’altre, amb l’aportació de notícies d’ordre mèdic, fisiològic i filosòfic. Les primeres notícies són resultat de l’experiència empírica traspassada als escrits facultatius, les segones són d’ordre més aviat dogmàtic. Tot fa pensar que va existir en l’antiga Grècia el matrimoni des del moment que la dona passava a l’estat núbil, però no tenint la nubilitat una data legal fixada, el matrimoni podia establir-se en


el moment que la família advertia aquesta condició. Les necessitats militars feien que l’home complís primer els deures castrenses abans de casar-se, dins un panorama que presenta, a causa d’això, una di-vergència veritablement important d’edats entre els nuvis d’un i altre sexe. Si, a més, fem cas de l’escassa legislació que ens ha arribat, com ara les lleis de Gòrtina, el matrimoni de la impúber era innecessari, a causa de la conveniència econòmica de l’administració dels béns de l’òrfena.

De la cultura hel·lènica, doncs, només podem constatar una primera lògica descriptiva del fenomen del canvi fisiològic, el qual, com ja s’ha indicat, encara forma part en alguns punts extrems de la creença popular. Respecte a l’existència de possibles matrimonis infantils al marge de tot això anteriorment observat, les notícies con-servades són mudes.

Hem vist que els romans, inicialment, sembla que tenen un paral·lelisme de costums amb els grecs; tanmateix, descobrim si-multàniament que a partir de les guerres púniques s’estableixen els conceptes de majoria i de minoria d’edat, i en conseqüència ja es le-gislava sobre el matrimoni. Aquesta legislació fixarà diferents formes d’establir matrimoni o d’unir parelles: dalt de tot de l’escalafó veiem les iustas nuptias, la forma més perfecta segons llurs usos i costums; ve després el concubinat, on els fills són de la mare, i aquesta no té reconeguts els honors propis de la uxor; finalment, s’esmenta el con-tuberni dels esclaus.

També hem fet notar que aquesta tendència a legislar entorn del matrimoni té un moviment pendular cap a la fi de la República i al llarg de l’Imperi, on el matrimoni passa d’un afer privat a un afer de la societat, de tal manera que, com més perd en privacitat, més guanya en interès públic; i com més guanya, més s’ingereix en la de-terminació de la pubertat masculina i femenina, fins al punt d’acon-seguir “transformar” la pubertat natural en una pubertat legal —pura abstracció—, fixada en els 14 i 12 anys d’home i dona. Sobre aquest dictat unificador —basat certament en una experiència quantitati-va—, sorgeix el primer abús de dret. És un abús de dret legislatiu que colpeja contra els drets natural i costumari defensats pels sabinians. Aquesta extralimitació legislativa establirà més endavant el límit final del tipus de matrimoni que estudiem. Sense aquesta fita no hi hauria tensió; només podríem reconèixer com a matrimonis infantils els ca-sos flagrants d’impubertat, com ara el matrimoni des del moment de néixer fins més o menys els 8-9 anys.

287EL MATRIMONI INFANTIL A EUROPA

Al mateix temps, hem pogut observar que la fixació d’una ma-joria d’edat crea també un trastorn, que desemboca en una clara pèrdua del paper de la pubertat com a passi a l’estat d’adult. Roma, amb la legislació sobre aquest punt, va canviar en la cultura occi-dental una de les coses que foren, i són encara, un ingredient d’una bona part de la humanitat: l’exaltació de la pubertat mitjançant, en-tre altres coses, el matrimoni. L’Occident acostumarà a ensenyar la pubertat tímidament, i l’amagarà després. La toga praetexta, que es deixava amb la pubertat per la toga viril i donava pas a l’estat adult, va ser d’alguna manera perllongada en la vestimenta fins més enllà de l’adolescència, i constituí el guardapols del noi de l’Imperi fins a l’inici de la joventut als 25 anys. Aquesta bata que incapacitava, va ser tan ben cosida i tallada que va entrar en el rober cultural i ha perviscut al llarg dels segles amb una continuïtat de línies, fins a l’eixamplament de les costures legals, que han permès la progressiva reducció de l’edat del qui l’ha de portar des de la fi del segle XVIII.

D’altra banda, Roma va deixar definit en l’òrbita del matrimoni el satèl·lit de les esposalles, les quals, tot i que foren establerts com una promesa matrimonial, la distorsió de l’òptica del dret i del cos-tum acabaren considerant com a etapes del matrimoni o contractes de futur. Ambdues visions foren manipulades de tal manera que fe-ren canviar el seu valor inicial. En parlarem tot seguit, després de concretar l’aportació romana al matrimoni infantil.

Per últim, del període imperial, ric en legislació matrimonial, tenim coneixença dels primers casos de matrimoni infantil, curiosa-ment centrats sempre en la dona, perquè, contràriament al que pugui semblar, l’exaltació del passi a la pubertat femenina, va continuar amb el matrimoni, cosa que pot corroborar-se pel fragment de Plu-tarc en la Vida de Numa i els exemples, ja esmentats per Ludwig Fri-edländer el segle XIX i represos per Durry a mitjan s. XX.

En el període de temps que va des del segle II fins a l’aparició dels escrits de Gracià el segle XII, cal destacar diversos aspectes que afecten el matrimoni infantil. Els de caràcter religiós són els primers, perquè impregnen d’un corrent moralitzador les relacions pares/fills i entre cònjuges. Aquest corrent ja s’ha indicat que sembla provenir d’una nova ètica romana sorgida del pensament de Ciceró, Plutarc, Quintilià, Sèneca... barrejada amb components de moral cristiana, i dóna com a resultat un afebliment, lent però progressiu, de l’autori-tat del pare de família. Aquesta pèrdua d’autoritat en benefici de la construcció d’una nova ètica social es trasllada als guies espirituals


de la nova Església. Els guies eclesials prendran l’autoritat entre al-tres components i l’emmotllaran amb el pas dels segles en una nova filosofia dins el marc del matrimoni. Entre els components externs a l’autoritat paterna, hi ha la necessitat d’una explicació en termes ro-mans el matrimoni de la Verge Maria, de la qual sorgirà el concepte de desponsatio com un terme teològic que, en passar a terme legal, distorsionarà i esborrarà la visió de les esposalles romanes, tot creant una confusió jurídica pròpia que s’adaptarà admirablement per eta-pes al matrimoni, segons s’entenia en els usos i costums germànics. La dita confusió durarà fins al Decret de Gracià, el qual, en voler ex-plicar novament les esposalles, torbarà els antics sponsalia amb una nova visió: de simple promesa passaran a ser contractes matrimonials de futur. Pel mig, un bon nombre d’erudits religiosos aixecaran al-hora un clam contra el matrimoni infantil, que, segons s’ha dit, en les consuetuds d’origen germànic gaudia de gran llibertat a l’hora d’establir-se.

Tot això no fou més que un reflex dogmàtic contra el règim se-nyorial que s’havia apoderat del matrimoni, i havia establert una gran plasticitat al servei del seus interessos amb les aliances entre famílies a través de la intervenció de pares, amics i tutors. D’aquesta manera, el matrimoni infantil va gaudir d’una edat d’or, sense cap norma a l’hora d’establir-lo, sotmès únicament a la voluntat dels pares.

Tant el matrimoni infantil com el casament fruit del rapte o el clandestí, foren recriminats també en aquell període per les autori-tats eclesiàstiques, les quals, però, foren sistemàticament desobeïdes pels interessats. La raó principal que s’adduïa per al manteniment d’aquesta situació durant segles era que la legislació canònica prove-nia de bisbats o concilis provincials, mancats de força per aplicar-la.

El progrés de la baixa edat mitjana, l’obertura de mercats de l’Orient amb les croades, l’increment de la natalitat i una major ri-quesa, s’afegeixen, entre altres factors, als lents però constants aven-ços de la llunyana reforma gregoriana; en sortir vencedor el papat de la confrontació amb els prínceps europeus, sobretot amb l’em-perador germànic, pot apropiar-se l’Església del poder de legislar. El poder de legislar té la primera fita amb Gracià i continua —en l’àmbit del matrimoni— amb els concilis lateranenses i les Decretals. Així, entre el segle XII i el XIV, canvia el règim matrimonial que, d’un fet guiat per un costum germànic, comença a passar a una institució legal romanitzada, adaptada a les peculiaritats del moment. Amb un component que fou constant fins als decrets de Trento: recollir, anul-


lar, reconstruir o acceptar el conjunt dels diversos usos, costums i llibertats locals i personals sobre el matrimoni, per reconduir-los vers la uniformitat canònica i continental.

El matrimoni infantil va patir igualment aquest règim constre-nyedor: va poder ser anul·lat mitjançant la reforma i l’exaltació de les esposalles per mirar de lligar els interessos de les famílies, sense ar-ribar, però, a fer-hi el nus; va quedar circumscrit a l’estret marge del concepte de pubertati proximus, de presumpció de pubertat, i va ser manipulat per l’autoritat ecclesiàstica enaltint el consentiment dels nuvis per sobre del dels pares. El matrimoni d’impúbers perdia així la llibertat privada i passava a la subjecció canònica.

Si el matrimoni infantil havia tingut la seva particular edat d’or a la baixa edat mitjana, va poder subsistir en l’última etapa d’aquest període —tot i la subjugació legal—, i més enllà, per una qüestió de resistència natural d’interessos. Aquesta resistència, contra el que pugui semblar, va venir, d’una banda, de la mateixa imprecisió dels canonistes sobre el valor de les esposalles i, de l’altra, de la naturalesa mateixa del matrimoni com a vehicle pel qual les famílies, a través de llurs fills, disposaven dels béns materials i immaterials presents i fu-turs. El matrimoni no sempre arriscava el pas d’aquests valors propis a contractes matrimonials que no gaudissin d’una perfecció absoluta, mentre que les esposalles presentaven enfront d’allò dues falles: la immaduresa dels contractants, que podien fer-se enrere en la puber-tat (possiblement, més per instigació dels pares que no per voluntat pròpia) i el suport que donava l’Església al consentiment per trencar aquest vincle. Aquestes dues falles foren el binomi que va conduir per camins divergents les esposalles i el matrimoni infantil. Les primeres cobrien les necessitats normals i el segon agrupava aquelles situaci-ons que demanaven perfeccions contractuals i d’urgència.

Sobre aquesta situació de costums matrimonials germànics i romans plana també una qüestió que sembla irresoluble. Si el ma-trimoni germànic era per etapes, i el matrimoni romà no ho era per-què les esposalles no constituïen cap contracte, sinó una promesa, el matrimoni infantil abans del seglez XII seria més proper a una cos-movisió matrimonial romana que germànica. Perquè el primer cas no dóna la perfecció contractual immediata com el segon. Sembla que això seria veritat, perquè quan, com hem fet a la primera part d’aquest treball, analitzem el desenvolupament del dret des del se-gle II fins al XII, observem una superposició, convivència i amalgama dels drets germànic i romà, amb més o menys influència d’un dret


sobre l’altre segons les regions. Però la confusió i els encadenaments d’ambdues jurisdiccions, afegint-hi la manca d’exemples aclaridors, fan que la perplexitat de l’investigador davant la pluralitat de matisos interpretatius que poden trobar-s’hi, no tingui una base prou sòlida per afirmar-ho.

El Concili de Trento clarifica el valor de les esposalles amb la con-solidació definitiva del consentiment dels nuvis en la creació del matri-moni, amb la qual cosa les esposalles apareixen definitivament com a antitètiques de la perfecció contractual i urgent que dóna i fa perviure el matrimoni infantil. El casament de l’impúber entra definitivament per la via burocràtica de la dispensa, i això el consolidarà en el reconei-xement social per la via de l’establiment de la mecànica: petició-con-cessió, que alhora el reduirà encara més a la marginalitat. L’acceptació social, quan es donarà, restarà estatuïda per la sanció eclesial que el farà moralment admissible. L’Església, dipositària dels bons costums, legitimarà en els casos dispensats un fet que altrament hauria estat classificat a l’època com escàndol i ofensa a la pública honestedat.

Posteriorment, a les encícliques de Benet XIV, el matrimoni infantil, que havia anat minvant fins a constituir un matrimoni re-sidual, es complica i mor pel que fa a l’àrea dels interessos familiars urgents relacionats amb l’herència i la subsistència i esdevé un matri-moni encara més rar, assentat sobre la base de l’honestedat pública, que necessita amagar aquells casos en què la convivència d’impúbers legals genera relacions sexuals prematrimonials i embarassos prema-turs amb resultat d’escàndol social.

II. ASPECTES INTERNS DEL MATRIMONI INFANTIL EN LA CONFRONTACIÓ FAMÍLIA-ESGLÉSIA I EL SEU TRASLLAT AL DRET

Les característiques internes que fan particular al matrimoni infantil són de dos ordres: la confrontació de l’Església amb les fa-mílies que el demanen, i la verificació que es crea un antagonisme entre el dret natural i el costumari. Si deixem de banda els matri-monis infantils de Roma dels quals no tenim altra dada que unes inscripcions, i observem la panoràmica de la legislació pregraciana i postgraciana, donant ensems una ullada als casos de matrimonis que tenim, constatem que el casament per sota de la pubertat sempre ha molestat l’Església. Aquesta molèstia s’ha traduït en el repicar cons-tant de bisbes, monjos, teòlegs, sants, etc., sobre les edats mínimes per casar-se, situades en 14 i 12 anys, cosa que es constata amb ante-rioritat i posterioritat a les Decretals. A propòsit d’aquest repicar, s’ha


insistit en la inconveniència del matrimoni infantil, al qual s’han afegit graus de culpabilitat per els pares de família que l’establien, com en els cas de sant Paulí. Anava també contra l’esperit de les lleis, com deia Iu de Chartres; igualment ha rebut reconvencions morals de l’anglicanisme, com consta en els escrits d’Stubbes, i sense esmen-tar Eiximenis en el catolicisme humanista.

El rebuig dels enllaços d’impúbers tenia una base fisiològica: si el matrimoni és per procrear i hom és estèril per raó d’edat, no s’ha de permetre. I s’hi afegia un raonament de caire ètic: si el matrimoni ha de tenir cura i ha d’educar la prole, no és bo que s’estableixi fins que no es tingui la capacitat mental de fer’ho. Ambdós raonaments, l’un fisiològic i filosòfic l’altre, poden agafar-se com a principis de dret natural.

Les famílies ja ho sabien, tot això, però el matrimoni tenia per elles una realitat més àmplia: quan establien una boda, és que hi ha-via al darrere una conjunció d’interessos particulars, que intentaven protegir o desenvolupar. Llavors el matrimoni es convertia en un ins-trument, un vehicle per a això. El seu fi era, tal com s’ha vist al llarg del present treball, una unió d’aspectes relatius a la transmissió de l’herència i la concreció de l’aliança. Per això, el matrimoni els era fa-vorable, perquè establia un ordre social en el qual les famílies podien identificar els seus descendents i futurs dipositaris de valors agnaticis, privilegis, títols, o propietats. Com que el principi que primava per establir aquest matrimoni era la creació del pacte i la transmissió de l’herència, l’esterilitat o la incapacitat mental temporal no els afectava, perquè més endavant tot això desapareixeria per si sol. Amb aquesta visió, les famílies actuarien sota l’empara del dret consuetudinari.

Ambdós drets estan en conflicte d’interessos respecte del ma-trimoni infantil, perquè un l’ha de refusar i l’altre el pot acceptar. El conflicte rau, no solament en l’àrea del matrimoni infantil, sinó en els principis generals del matrimoni. L’Església defensa el principi de la lliure voluntat de consentiment del qui vol casar-se, aquest consenti-ment atorgant al qui es casa un reconeixement de suficiència ètica i moral. Aquesta, defensa així valors individuals d’arrel filosòfica i de dret natural. La legislació civil, per contra, defensa els interessos eco-nòmics de la família; per això deshereta qui es casa contra la voluntat paterna i retalla amb això la lliure voluntat de casar-se: defensa així el costum, que passa a formar part del dret civil. L’Església es preo-cupava per la no subversió de l’ordre natural, les famílies es preocu-paven per la conservació de la propietat i la seva transmissió.


És així que fins a les Decretals, quan l’Església va poder establir els seus principis de dret natural i institucionalitzar la pressió social que havia exercit sobre el matrimoni en general, les núpcies en la impubertat s’establien a conveniència familiar. Això pot resumir-se en el fet que la societat europea, quan va uniformar-se matrimonial-ment a través del dret canònic, va presentar una esfera pública supe-rior a l’esfera privada del dret consuetudinari, i per raó d’això va tendir a manifestar menys matrimonis infantils. És un moviment pendular: a més dret privat, més matrimoni infantil; a més dret pú-blic, menys casaments d’impúbers.

III. ASPECTES INTERNS RELACIONATS AMB LA IDIOSINCRÀSIA DE PARES I TU-TORS

Entre altres coses internes al matrimoni infantil, trobem la mentalitat i les actuacions de pares i tutors. Sense entendre aquestes coses prèvies, no s’arriba a la comprensió de per què uns i altres casa-ven nens. Des d’una perspectiva actual, el matrimoni infantil no seria més que el sacrifici d’una criatura als interessos egoistes dels pares, però això només contempla una definició lògica a partir del concepte d’infància dels segles XX-XXI. Per entendre l’actuació dels pares, cal acostar-se més a la seva època, sobretot a la seva mentalitat pel que fa a les relacions pares-fills, car en definitiva no fan res més que sub-sistir i reproduir-se amb els recursos que dóna el moment... cosa que fan, d’altra banda, totes les espècies animals.

En aquest fet de susbsistir i de reproduir-se, els valors culturals diferencien les formes d’actuar. I si hi ha la propietat privada entre-mig, s’hi afegeix un factor més. Car aquesta propietat també s’ha de transmetre per tal d’ajudar les noves generacions a fer girar la roda de la vida i la multiplicació. És així que complementari al principi de dret natural estava i està la transmissió entre generacions dels béns familiars, per recolzar la subsistència. Quan s’observa l’autoritat del paterfamilias romà, s’hi veu una potestat extrema, estatuïda sobre la incapacitat del menor i de la dona. Aquest règim va perdre força amb el transcurs dels segles per canvis culturals, legislatius i de sensibili-tat social, però fins al segle XIX els pares d’alguna manera “posseïen”1 els fills, perquè no es contemplava socialment parlant a tot arreu el

1. En termes de dret romà, els pares eren propietaris dels fills i, a més, en tenien la possessió fins a la majoria d’edat. La introducció de la moral cristiana els va fer perdre progressivament i definitivament la propietat, però no la possessió.


concepte d’individualitat. Si els pares “posseïen” els fills, en podien disposar, com també llurs pares ho havien fet des de generacions an-teriors. Aquesta possessió no s’agafava a la lleugera ni amb frivolitat; un fill era part d’un mateix, no solament a efectes biològics, sinó a efectes ètics i morals. Un fill, per tot això, portava l’esperança de con-tinuïtat, era un alter ego, una còpia que tindria les mateixes qualitats, potser millorades i menys defectes; en ell es podrien dipositar els valors propis de qualsevol mena per la via d’herència. Aquesta bar-reja de “possessió” i d’alter ego permetia als pares disposar dels fills i recolzava socialment en les lleis que l’estatuïen; formava part, doncs, amb naturalitat de la cultura europea.

En el camp del matrimoni, podem resumir-ho amb l’axioma: si el meu fill és com jo, i jo em casaria amb aquesta per conveniència familiar, el meu fill ho farà. Per als casos en què l’obediència filial fallava, la moral social primava l’obediència i les lleis tenien els me-canismes de desheretament a l’abast. El principi de submissió filial també era desenvolupat en totes les àrees i, tot i haver-hi conflictes, eren l’excepció i no la regla. Aquesta lògica formava part de la idio-sincràsia social; per això, els pares podien establir un matrimoni in-fantil, i si l’Església el sancionava podia formar part del dret comú sense cap rebuig.

En realitat, els pares establien amb el matrimoni un acte pre-sent que lligava el futur a través dels fills. D’aquesta manera, en el món rural, gran fornidor de matrimonis infantils, podia ser transmès el patrimoni i sobretot la terra, de manera que es donava continuïtat per la via d’urgència a un acte altrament necessari en alguns casos.

El propietari rural posseïa la terra, que era dipositària de l’ho-nor i de la identitat social, fins al punt d’establir-se un encadenament en el qual no es distingia si la terra posseïa els homes o els homes posseïen la terra. La terra, a més, donava fruits i aquests permetien la subsistència i la generació. Quan es trencava la continuïtat, la frac-tura resultant afectava negativament la subsistència; llavors calia res-tablir el lligam home-terra, i els mecanismes passaven per diferents vies, una d’elles els casament dels fills, i si aquests eren impúbers podien donar lloc a matrimonis infantils. Així com avui dia la majo-ria de persones depenen del salari i del lloc de treball, fins la plena industrialització la dependència majoritària pertanyia a les collites que donava la terra. D’aquesta manera, tot el que en depenia afecta-va directament l’home i per això tenia tanta importància; observem que la gran majoria de matrimonis infantils són fets per propietaris


rurals, des dels grans senyors fins als petits pagesos. La resta dels qui constituïren matrimonis d’infants i no estaven directament lligats a la terra, ho estaven indirectament: actuaven com un reflex dels altres perquè conceptualment es copiava el sistema transmissor.

Dins d’aquests paràmetres de còpia del sistema transmissor de la propietat, pot observar-se també en el matrimoni infantil el fe-nomen del canvi del sistema de la propietat feudal a la propietat de l’antic règim. Fins entrat el segle XVI, els qui fan servir el matrimoni infantil són sobirans, nobles, militars, és a dir, les elits del moment; els propietaris de la terra, els qui tenen el problema de traspassar-la, d’establir aliances i que aquesta els és fermança. Posteriorment, quan els antics serfs passen a ser propietaris es troben amb els mateixos problemes; d’aquí sorgeix una nova generació de casos de matrimoni infantil entre pagesos, grans o petits, entre oficials, buròcrates, mer-caders, comerciants i gent d’oficis diversos i amb diferents graus de riquesa. Per dir-ho d’alguna manera, podem suposar que entorn del segle XVI el matrimoni infantil se socialitza i s’estén a totes les capes socials que necessiten en un moment determinat una aliança matri-monial d’urgència per tal d’establir un ordre entre les famílies que formen el matrimoni.

En aquesta línia hi ha també l’actuació dels tutors i el concepte d’emancipació que dóna el matrimoni. Si en un principi faltaven els pares, la tutela pretenia restablir aquesta mancança en dos factors: la criança dels orfes i l’administració de llurs béns. Hem vist que, se-gons dret i costum, la tutela dativa havia derivat a Anglaterra en un espoli de l’orfe; per això els pares que no veien clarament la continu-ïtat o que es creien propers a morir, casaven els petits per no perdre els fruits del patrimoni en el futur. Hem vist també els conflictes deri-vats de la tutela legislativa i de les testamentàries i com el matrimoni infantil era una solució per eliminar tutors, o aquests per treure’s de sobre la responsabilitat. El matrimoni infantil conferia l’emancipa-ció com qualsevol altra forma de matrimoni de menors d’edat, només que en molts casos hem pogut observar que, encara que al cap davant d’un patrimoni sembla que un nen no hi faci res, establia una con-tinuïtat de futur sota l’empara del sogre, o del marit si ja tenia prou edat. D’aquesta manera i per fer un pas més enllà de la tutela, hem observat la tendència envers el doble matrimoni de pares vidus i fills, i altres combinacions dobles o triples, car d’aquesta manera es man-tenien els vincles entre pares i fills o germans en el si d’una mateixa casa. S’afegia a l’explotació del patrimoni la continuïtat educativa de l’impúber, al mateix temps que se’n controlava la sexualitat.


IV. ASPECTES SOCIALS QUE FAN VIABLE EL MATRIMONI INFANTIL

Si fins aquí hem observat els aspectes interns que configuren el matrimoni infantil, ara cal establir què el fa viable en cada moment social: les causes externes de la seva existència. Aquestes causes po-den agrupar-se en dos blocs: moments d’inestabilitat i causes mo-rals.

Dins de la inestabilitat social, hem pogut apreciar la relació en-tre les lluites polítiques i les aliances entre grans mandataris, major-ment situades entre la primera dispensa coneguda de l’any 1160, en el matrimoni del fill del rei d’Anglaterra i la filla del rei de França a la fi de l’edat mitjana. En segon lloc, la relació entre la guerra i l’arbitra-rietat dels casos del bisbat de Girona i de Grècia.

En els primers, s’observa el matrimoni infantil com un mecanis-me del poder per donar eficàcia als pactes establerts. Aquesta forma de procedir va relacionada directament amb el que ja s’ha dit de la possessió de la terra, només que des de les més altes esferes senyori-als. Les segones tenen a veure amb el pes del poder sobre la societat, amb l’angoixa i patiment creat per la guerra o l’arbitrarietat que busca mecanismes de defensa social. Els de Girona per al manteniment de la propietat productiva i de l’estatus, els de Grècia com a defensa del nucli familiar.

Les causes morals externes que afecten el matrimoni infantil són les que precisament han perdurat més i tenen a veure amb la nova moral establerta per la Reforma protestant i la Contrareforma catòlica, i l’abandó d’una moral laxa pel que fa a la sexualitat a partir del segle XVI. El constrenyiment social en el camp de la sexualitat va arribar a pressionar de tal manera la societat que quasi va ofegar qualsevol manifestació fora del matrimoni. Les parelles que trenca-ven la norma, si volien ser restablertes en la normalitat social, només podien passar pel matrimoni com a sagrament purificador. Tal és el cas d’alguns matrimonis infantils, sobretot en exemples posteriors a mig segle XVIII. El matrimoni tapa així els casos que afecten l’hones-tedat pública, els embarassos prematurs o les debilitats dels qui, tot i no arribar a la pubertat legal, ja gaudien de la fisiològica, i ho havien demostrat en la pràctica.

No sempre, però, el matrimoni infantil ha de cercar causes ex-ternes per a la seva concreció; probablement, una bona part anava lligada a l’òrbita interna de la família; els cataclismes o desordres externs feien que un major nombre de famílies es trobessin en situació de poder establir-lo si els convenia. Ho veiem en el nucli de dispenses


de Girona, completament diferent dels casos d’altres bisbats espanyols, francesos o italians, que només són representats per casos aïllats, sen-se cap connexió aparent amb les circumstàncies externes de l’entorn.

V. CAUSES QUE FAN DESAPARÈIXER EL MATRIMONI INFANTIL

Si les causes que fan aparèixer el matrimoni infantil es concre-ten en qüestions d’ordre familiar intern, que poden veure’s afectades per causes externes que l’afavoreixen, observem també quines són les causes que el fan desaparèixer d’entre els matrimonis de la societat europea.

Cal trobar aquestes causes el segle XVIII, moment en què s’es-tableix un nou corrent de pensament: la Il·lustració. Aquest corrent redefineix l’home en l’entorn de la natura i aquesta comença a es-tudiar-se i ésser classificada en termes individuals. Hem vist com la medicina entra en els grans estudis anatòmics i fisiològics amb Vesali i Harvey i es desempallega dels últims postulats hipocràtics i galènics. També com Linné, Buffon i altres naturalistes classifiquen les espècies amb minuciossitat, intentant valorar en l’home la capa-citat fisiològica, anatòmica i intel·lectual, s’hi s’afegeix l’aparició de les teories mecanicistes pel que fa a la vida de l’home i els primers experiments de l’electricitat. Aquesta anàlisi va donar una nova visió de l’ésser humà com a individu. Si el Renaixement fou una etapa de ressorgiment de l’home de la “ignorància” i “superstició” de l’edat mitjana, la Il·lustració fou un ressorgiment de l’home de la “igno-rància” científica. Aquesta etapa va coincidir amb una major riquesa per la introducció de renovats sistemes contractuals en el comerç i el món agrari; i va coincidir amb un retrocés en les malaties i epidèmi-es. Tot això va afectar la natalitat i l’esperança de vida, va donar un nou estatus a la societat.

Si el matrimoni infantil tenia les arrels en la urgència d’establir aliances, reconstruccions de famílies i manteniment de patrimonis, dita urgència va anar disminuint en disminuir la mortaldat anterior. A més, cada cop va ser mes reprobable fisiològicament parlant l’ús del púber recent a l’hora de casar-lo, i si així era per al núbil, què no havia de ser per a l’impúber! Finalment, l’inici del reconeixement de la individualitat va afavorir també que, reconeixent-se aquesta qua-litat en el fill, ja no se’l podia manipular. La ideologia i les lleis de la Revolució Francesa, quan foren assimilades per la resta d’Europa, van donar sortida a codis legals que reconegueren el valor de l’indi-vidu en termes d’igualtat, davant del qual el matrimoni infantil era


un abús pur i simple que no podia lligar de cap manera amb el nou esperit de la societat europea. Per tant, va ser condemnat silenciosa-ment a la desaparició.

VI. CONSIDERACIONS FINALS

El matrimoni infantil té la particularitat de constituir el pa-radigma de la voluntat de pares o tutors. Aquest paradigma gravita amb més força sobre els futurs cònjuges que en cap altra forma d’unió, fins al punt que s’arriben a trencar les pautes socials a tra-vés de normes extremes que el fan permissible, però sempre per tal d’establir les aliances i la continuïtat del dipòsit que la terra dóna a l’home i l’home a la terra: els valors agnaticis, ètics, morals, soci-als i de béns hereditaris de què les famílies es creien propietàries i dipositàries.

Això es podia fer perquè sempre hi ha hagut, en major o me-nor intensitat, un corrent de pensament que fa els fills propietat dels pares, i perquè sempre s’ha vist a través d’ells la continuïtat social i d’un mateix. El fills són la rabassa que no mor, per això són els pri-mers cridats a l’herència; en cas de necessitat, són la tija de la planta vinclada fins a terra i empeltada fora dels períodes de temps, per-què arreli abans d’hora i es transformi en continuadora de la família. Aquesta unió de fills i antecessors té un panteix que es decanta ara a favor dels primers, ara a favor dels segons. Per això, d’acord amb el moment històric o el costum, s’han inclinat davant la forta pàtria potestat romana, l’autoritat del clan sobre els fills, la desmembració d’aquests, la família troncal i la continuïtat d’aquesta autoritat a tra-vés d’avis, pares o tutors. I tot això, seguit amb altres formes fami-liars, cada vegada més laxes en autoritarisme, i amb la transmissió de valors agnaticis i hereditaris, fins a l’aparició de l’individualisme contemporani i la fallida de l’autoritat paterna o familiar sobre l’avi-nença matrimonial.

En realitat, el matrimoni infantil va existir sobre la base que la societat europea, per tal de subsistir, tingué durant un temps la necessitat de controlar la col·locació dels fills a causa de la precari-etat social, econòmica, agrària, etc., i quan va poder sortir d’aquest control se’n va anar desfent gradualment. És el primum vivere, dein-de philosofari, que pot aplicar-se tant als individus com a les socie-tats. Aquesta percepció només pot observar-se en termes generals, fins que la Il·lustració i la industrialització posterior va permetre a la societat europea de sortir de la subsistència més o menys angoixant


que donava el lligam de les famílies a la terra, a les collites, als episo-dis climàtics i a les lluites de tipus polític. En aquest lapse de temps va primar allò de “primer viure”; després amb el desenvolupament tecnològic i més tard el científic, els pobles i les famílies van poder deseixir-se de la roda de les estacions i de les collites: llavors van po-der “filosofar.”

En el primer estadi és on neixen i es desenvolupen les formes de control matrimonial sobre els fills, per poder transmetre i continuar els mitjans de subsistència. D’aquesta manera el casament es transfor-ma en un subjecte actiu de l’economia familiar. Per això es fa servir l’endogàmia i els matrimonis consanguinis, bé dins d’una compar-timentació social, bé repetits en casos de viudetat, o també els dels impúbers. Quan sorgeixen els fruits econòmics i de tot tipus de la Il·lustració, la possessió de la terra perd vitalitat en el conjunt de l’herència. No és més que un mitjà que dóna més riquesa, que arra-cona l’altre i el fa secundari. Per això van desapareixent els sistemes hereditaris lligats al matrimoni i aquest esdevé un subjecte passiu en l’economia familiar. Llavors el poder patern s’afluixa definitivament, es perd el casament guiat per la conveniència dels pares, i un dels primers a caure és el matrimoni infantil.

Cal recordar, finalment, que el matrimoni infantil fou un matri-moni de tipus exepcional. Potser només superat en aquesta excepció pel casament entre persones de diferent confessió religiosa, el casa-ment dispensat entre raptor i raptada, i altres tipus com el casament de malalts incurables, etc.; i va existir per una necessitat social, la qual només va desaparèixer quan aquesta necessitat esdevingué inú-til. Així, no hi ha un punt final concret, sinó una desaparició discreta ocasionada per la pressió cultural. Aquesta alienació no es trasllada de manera clara i precisa a les codificacions legals dels estats euro-peus. Només el Codi de Dret Canònic de 1917 —ben tardà respecte de la resta— establirà el canvi de l’edat mínima per casar-se en l’escala més baixa de l’edat, situada a partir d’aleshores en 16 i 14 anys, res-pectivament: l’única cosa que se suprimirà amb això, serà el concepte de nisi malitia suppleat aetatem, que tants maldecaps havia produït a les cúries diocesanes. Ja no caldran els exàmens mèdics per dispensar —com en els casaments de Ciudad Real—, i la permissivitat per sota d’aquestes edats quedarà com un acte de gràcia per cobrir aspectes morals; evidentment, ja no es tractarà de casaments d’impúbers, sinó de púbers que volen contreure matrimoni per sota de l’edat estatuïda canònicament o per les atribucions legals dels estats.


A través de l’ànàlisi del matrimoni infantil, hem pogut doncs estudiar una nova parcel·la dels lligams: família/església/mitjans de subsistència, i una part notable de la construcció social i del canvi de la relació familiar en el món cultural europeu.

Barcelona, 5 d’abril de 1998/15 de febrer de 2001

ApèndixRelació de matrimonis infantils trobats a Europa

Lloc Quantitat

Matrimonis infantils de Roma 21

Relació de dispenses d’edat trobades a Itàlia 5

Relació de matrimonis infantils trobats a Polònia 1

Relació de matrimonis infantils trobats a Grècia 6

Relació de matrimonis infantils trobats entre Maronites i Melkites 2

Casos de matrimoni infantil a França 47

Casos i processos de divorci o ratificació de matrimonis infantils a

Anglaterra

87

Relació de matrimonis infantils trobats al bisbat de Barcelona 2

Relació de dispenses d’edat del bisbat de la Seu d’Urgell 4

Relació de casos de matrimoni infantil a la Península Ibèrica 11

Relació de processos sobre edat i matrimonis infantils del bisbat de

Pamplona

8

Relació de matrimonis infantils espanyols del s. XX 5

Relació dels processos sobre matrimoni d’impúbers que es conserven a

l’arxiu del bisbat de Girona

7

Altres casos de matrimonis infantils que poden trobar-se al bisbat de

Girona, amb indicació de l’arxiu on es conserven

3

Relació de dispenses d’edat que es conserven a l’arxiu del bisbat de Girona 352

TOTALS 561

302M

atri

mo

nis

in

fan

tils

de

Ro

ma

Nom

Eda

tD

ades

fam

iliar

sP

obla

ció

Ref

erèn

cia

Vit

alin

a10

a.6m

.7d.

És

cris

tian

aR

oma

Bol

dett

i: C

imit

eri d

e S

anti

Mar

tin

i di R

oma.

Oss

erva

zion

i, p.

467

- L

ecle

rcq:

Dic

tion

nai

re d

’Arc

héol

ogie

C

hrét

ien

ne,

vol

. VI,

2, c

ol. 1

967

- Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Pau

la10

a.11

m.2

3d.

És

cris

tian

aR

oma

Fab

rett

i: In

scri

ptio

nu

m A

nti

quar

iam

, p. 2

63, n

. 130

- L

ecle

rcq:

Dic

tion

nai

re d

’Arc

héol

ogie

Chr

étie

nn

e,

vol.

VI,

2, c

ol. 1

967

- Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Elia

Vin

cen

tia

11a.

2m.

És

cris

tian

aR

oma

Lu

pi: S

ever

ae M

arty

ris,

p. 1

51 -

Lec

lerc

q: D

icti

onn

aire

d’A

rché

olog

ie C

hrét

ien

ne,

vol

. VI,

2, c

ol. 1

967

- Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Con

stan

tia

11a.

9m.1

7d.

És

cris

tian

aR

oma

(a.3

49 d

C)

Bol

dett

i: C

imit

eri d

e S

anti

Mar

tin

i di R

oma.

Oss

erva

zion

i, p.

573

- L

ecle

rcq:

Dic

tion

nai

re d

’Arc

héol

ogie

C

hrét

ien

ne,

vol

. VI,

2, c

ol. 1

967

- Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Fav

orin

a11

a.10

m.2

d.É

s cr

isti

ana

Rom

aD

e R

ossi

: Bu

lleti

no

di A

rche

olog

ia C

rist

ian

a 18

92, p

. 74

- Bol

dett

i: C

imit

eri d

e S

anti

Mar

tin

i di R

oma.

O

sser

vazi

oni,

p. 5

3 - D

icti

onn

aire

d’A

rché

olog

ie C

hrét

ien

ne,

vol

. VI,

2, c

ol. 1

967

- Du

rry:

Su

r le

mar

iage

R

IDA

, 195

6, 2

31 i

s.O

ctàv

ia11

a.F

illa

de C

lau

di i

Mes

salin

a ca

sada

am

b N

eró,

a.5

3 dC

Rom

aT

àcit

: An

nal

s, X

IV, 6

4 - F

ried

län

der

(191

3): R

oman

Lif

e an

d...,

IV

, 124

- D

urr

y: S

ur

le m

aria

ge R

IDA

, 19

56, 2

31 i

s.U

na

v ídu

a12

a.1m

.M

orta

am

b 22

a.-

Fab

rett

i: In

scri

ptio

nu

m d

omor

um

, 586

C -

Fri

edlä

nde

r (1

913)

: Rom

an L

ife

and.

.., I

V, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Un

a v í

dua

11a.

1m.2

6d.

-F

abre

tti:

Insc

ript

ion

um

dom

oru

m, 5

86E

- F

ried

län

der

(191

3): R

oman

Lif

e an

d..,

IV, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Un

a do

na

10a.

Ven

ècia

?F

abre

tti:

Insc

ript

ion

um

dom

oru

m, 3

25H

- F

ried

län

der

(191

3): R

oman

Lif

e an

d..,

IV, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Sab

ina

Car

pus

10a.

1m.

Cor

pus

Insc

ript

ion

e L

atin

ae V

, I, 6

30 -

Fri

edlä

nde

r (1

913)

: Rom

an L

ife

and.

.., I

V, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

m

aria

ge R

IDA

, 195

6, 2

31 i

s.Jú

lia11

a.C

asad

a am

b Ju

lius

Apo

llon

idam

An

thol

ogia

Lat

ina,

ed.

: Mey

er 1

370

(Mu

rato

ri, p

. 168

9) -

Fri

edlä

nde

r (1

913)

: Rom

an L

ife

and.

.., I

V,

124

- Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Lu

ciae

7a.

Mor

ta a

mb

45a.

, vis

qué

casa

da

amb

Cas

ticu

s P

hoe

bus

17a.

An

thol

ogia

Lat

ina,

ed.

: M

eyer

137

0 (M

ura

tori

, p.

136

8-13

69)

- (O

relli

, 26

53)

- F

ried

län

der

(191

3):

Rom

an L

ife

and.

. ., I

V, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Un

a do

na

11a.

Cor

pus

Insc

ript

ion

e L

atin

ae V

I, 3

, 184

12 i

Ore

lli, 2

654

- Fri

edlä

nde

r (1

913)

: Rom

an L

ife

and.

.., IV

, 124

- D

urr

y: S

ur

le m

aria

ge R

IDA

, 195

6, 2

31 i

s.V

etú

via

8a.

Cor

pus

Insc

ript

ion

e L

atin

ae I

II, I

, 357

2 -

Fri

edlä

nde

r (1

913)

: Rom

an L

ife

and.

.., I

V, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Un

a do

na

9a.

Mu

ller

de L

icin

us

Lu

crio

T

hel

esph

orid

iR

oma

Bu

lleti

no

della

Com

isio

ne

Arc

heol

ogic

a C

omu

nal

e di

Rom

a , 1

877,

p.

158-

174

- C

orpu

s In

scri

ptio

ne

Lat

inae

VI,

3, 2

1273

- F

ried

län

der

(191

3): R

oman

Lif

e an

d...,

IV

, 124

- D

urr

y: S

ur

le m

aria

ge R

IDA

, 19

56, 2

31 i

s.V

ict ò

ria

11a.

Lu

ceri

aC

orpu

s In

scri

ptio

ne

Lat

inae

IX

, 90

0 -

IRN

102

0 -

Fri

edlä

nde

r (1

913)

: R

oman

Lif

e an

d...,

IV

, 12

4 -

Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

Un

a do

na

7a. 9

m.

Mar

ruvi

um

Cor

pus

Insc

ript

ion

e L

atin

ae I

X, 3

710

- Fri

edlä

nde

r (1

913)

: Rom

an L

ife

and.

.., I

V, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

m

aria

ge R

IDA

, 195

6, 2

31 i

s.U

na

don

a10

a.10

m.

Mor

ta a

38a

.9m

., vi

squ

é ca

sada

27

a.11

m.

Pot

enti

aC

orpu

s In

scri

ptio

ne

Lat

inae

X,

1, 1

55 -

IR

N 4

04 -

Fri

edlä

nde

r (1

913)

: R

oman

Lif

e an

d...,

IV

, 12

4 - D

urr

y: S

ur

le m

aria

ge R

IDA

, 195

6, 2

31 i

s.U

na

don

a11

a. 6

m.

Ort

ona

Cor

pus

Insc

ript

ion

e L

atin

ae I

X, 3

011

- Fri

edlä

nde

r (1

913)

: Rom

an L

ife

and.

.., I

V, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

m

aria

ge R

IDA

, 195

6, 2

31 i

s.U

na

don

a10

a.S

alon

aF

ried

l än

der

(191

3): R

oman

Lif

e an

d...,

IV

, 124

- D

urr

y: S

ur

le m

aria

ge R

IDA

, 195

6, 2

31 i

s.H

elvi

a S

alvi

a11

a.C

asad

a am

b C

lau

dio

Ch

rysa

nth

ioR

oma

Gru

ter,

710

-713

- M

ura

tori

, 135

7-13

54 -

Fri

edlä

nde

r (1

913)

: Rom

an L

ife

and.

.., I

V, 1

24 -

Du

rry:

Su

r le

mar

iage

RID

A, 1

956,

231

i s.

303R

elac

ió d

e d

isp

ense

s d

’ed

at t

rob

ades

a I

tàli

a

An

yN

om i

cog

nom

nu

viE

dat

nu

viN

om i

cog

nom

nú

via

Eda

t n

úvi

aL

loc

o bi

sbat

Tip

us

de d

ocu

men

t i

refe

rèn

cia

bibl

iogr

àfica

1602

?-

La

pri

nce

sa d

e S

arn

o-1

2a.

-D

isp

ensa

del

pap

a C

lim

ent V

III -

Sch

mal

zgru

eber

(1

844)

: Iu

s E

ccle

sias

... f

. 237

1620

Du

c d

e F

ian

o-

La

pri

nce

sa d

e V

enu

sa-1

2a.

-D

isp

ensa

del

pap

a G

rego

ri X

V-

Sch

mal

zgru

eber

(1

844)

: Iu

s E

ccle

sias

... f

. 237

1629

Gu

iuse

pp

e, p

rin

cep

de

San

ctis

-Is

abel

a, c

omte

sa d

e S

anse

veri

ni

-10a

.C

laro

mon

te -

Nàp

ols

Mer

lin

o (1

652)

: D

ecis

ion

es S

. R

otae

Rom

anae

, vo

l. I,

f. 4

64-4

6616

51G

uiu

sep

pe

Cos

trac

uce

o-

An

ton

ia R

icar

da

8a.

Nàp

ols

Pyr

rho

Cor

rad

o (1

680)

: P

raxi

s D

ispe

nsa

toru

m,

f. 8

2-85

1680

Pom

pon

io C

ervi

ani

-U

na

nen

a 11

a.N

àpol

sP

yrrh

o C

orra

do

(168

0):

Pra

xis

Dis

pen

sato

rum

, f.

82-

85

Not

a: L

a fo

nt

nat

ura

l per

tro

bar

dis

pen

ses

o p

roce

ssos

ecl

esià

stic

s so

bre

mat

rim

onis

in

fan

tils

és

a la

Cú

ria

Rom

ana,

per

què

tard

o

d’h

ora

algu

na

not

ícia

sob

re la

sev

a ex

istè

nci

a ar

rib

a a

les

màx

imes

au

tori

tats

can

òniq

ues

. Lla

vors

, per

rec

erca

r m

és c

asos

cal

an

alit

zar

els

arxi

us

segü

ents

: Arx

ius

del

San

t O

fici

i d

e P

rop

agan

da

Fid

e, p

er a

quel

ls m

atri

mon

is d

’imp

úb

ers

esta

ble

rts

entr

e n

adiu

s co

nve

rtit

s p

els

mis

sion

ers.

Per

al m

atri

mon

i in

fan

til a

Eu

rop

a ca

l fer

rec

erca

en

: l’a

rxiu

de

la C

ongr

egac

ió d

el C

onci

li,

per

aqu

ells

cas

os q

ue

requ

erie

n u

na

inte

rpre

taci

ó a

par

tir

del

s d

ecre

ts d

el C

onci

li d

e T

ren

to; t

amb

é la

maj

or p

art

ha

de

trob

ar-

se e

ntr

e la

doc

um

enta

ció

del

s ar

xiu

s d

e la

Pen

iten

ciar

ia,

la R

ota

i la

Sig

nat

ura

Ap

ostò

lica

, en

ser

dep

end

ènci

es j

urí

diq

ues

, i

fin

alm

ent

en l’

arxi

u d

e la

Dat

aria

.

En

tre

la d

ocu

men

taci

ó de

bis

bats

tam

bé é

s po

ssib

le t

roba

r da

des,

per

ò h

i h

a l’i

nco

nve

nie

nt

afeg

it q

ue

a It

àlia

mol

tes

ciu

tats

só

n b

isba

ts,

més

d’u

n c

ente

nar

. Q

uan

vam

dem

anar

in

form

ació

del

bis

bat

de N

àpol

s so

bre

mat

rim

onis

in

fan

tils

van

dir

-n

os (

nov

embr

e de

199

8) q

ue

l’arx

iu e

stav

a ta

nca

t pe

r ob

res

i re

orde

nac

ió,

resp

osta

sem

blan

t a

l’obt

ingu

da p

er l

’Arx

iu d

e la

P

aen

iten

tiar

ia A

post

olic

a, q

ue

el 7

-11-

98 d

eia:

“...

per

il m

omen

to n

on è

con

sult

abile

per

la m

anca

nza

di u

n o

rdin

e si

stem

atic

o...”

Rel

ació

de

mat

rim

on

is i

nfa

nti

ls t

rob

ats

a P

olò

nia

An

yN

om i

cog

nom

nu

viE

dat

Nom

i c

ogn

om n

úvi

aE

dat

Llo

cR

efer

ènci

a bi

blio

gràfi

ca17

12A

nto

nio

Rad

ech

i-

Eva

Zak

oror

usc

ka9a

.6m

.15d

.D

iòce

si d

e W

iln

aB

enet

XIV

, (17

45),

V, 2

63-2

65

Not

a: E

n e

l bi

sbat

de

Var

sòvi

a h

i h

a u

n m

atri

mon

i in

fan

til

desp

rés

de 1

946

d’u

na

noi

a em

bara

ssad

a de

15

anys

; l’a

rxiu

an

teri

or a

19

46 f

ou d

estr

uit

per

les

trop

es h

itle

rian

es e

n la

inva

sió

de P

olòn

ia d

e 19

44. A

la d

iòce

si d

e C

racò

via

hi h

a ca

sos

de m

atri

mon

i in

fan

til

entr

e le

s A

cta

Offi

cial

ia E

pisc

opal

ia G

rati

osa

(res

post

es p

er c

arta

del

s A

rch

iwu

m K

uri

a M

etro

lita

lna

de V

arsò

via

de

27-1

-200

1 i d

el A

rch

iwu

m K

uri

a M

etro

lita

lna

de C

racò

via

de 1

6-1-

2001

).

304R

elac

ió d

e m

atri

mo

nis

in

fan

tils

tro

bat

s a

Grè

cia

An

yN

om i

cog

nom

nu

viE

dat

Nom

i c

ogn

om n

úvi

aE

dat

Llo

cR

efer

ènci

a bi

blio

gràfi

ca16

83U

n n

oi9a

.U

na

noi

a12

a.À

graf

a –

Ipir

oG

. Th

anat

ses

(198

3), p

. 24

i 78

1708

Un

noi

11a.

Un

a do

na

22a.

Nax

os -

Ille

s C

ícla

des

G. T

han

atse

s (1

983)

, p.2

717

08E

l fill

d’A

nto

ni P

olit

is8a

.U

na

noi

a14

a.N

axos

- I

lles

Cíc

lade

sG

. Th

anat

ses

(198

3), p

.28

1711

Un

hom

e-

Un

a n

oia

9a.

Nax

os -

Ille

s C

ícla

des

G. T

han

atse

s (1

983)

, p.2

718

13/1

4Y

ian

is M

elas

-U

na

noi

a-1

2a.

Yia

nen

a –

Ipir

oG

. Th

anat

ses

(198

3), p

.23

1813

/14

Lu

cas

Vay

as-

Un

a n

oia,

filla

d’A

th. P

sali

das

9a.

Yia

nen

a –

Ipir

oG

. Th

anat

ses

(198

3), p

.63

i 113

Not

a: T

han

atse

s in

form

a de

man

era

glob

al d

e m

olts

com

prom

isos

mat

rim

onia

ls d

es d

el b

ress

ol, i

de

bode

s de

noi

es e

ntr

e el

s 10

i el

s 12

an

ys, p

erò

no

quan

tific

a n

i esp

ecifi

ca m

és q

ue

els

caso

s an

teri

ors.

El p

erío

de q

ue

anal

itza

est

à ac

otat

en

tre

1669

, la

sego

na

dom

inac

ió t

urc

a, i

1945

, des

prés

de

la S

egon

a G

uer

ra M

un

dial

.

Rel

ació

de

mat

rim

on

is i

nfa

nti

ls t

rob

ats

entr

e m

aro

nit

es i

mel

kit

es

An

yN

om i

cog

nom

nu

viE

dat

Nom

i c

ogn

om n

úvi

aE

dat

Llo

cR

efer

ènci

a bi

blio

gràfi

ca19

11Jo

sep

(d

e co

nfe

ssió

mar

onit

a)-

Ros

a (d

el r

itu

Gre

co-m

elki

ta)

-12a

.A

lexa

nd

ria

- E

gip

teL

azza

rato

(1

956)

: Iu

risp

.Pon

t,

cc.

214-

1087

, 98

9-99

019

14M

ich

ael (

fust

er c

opte

)-

Nu

r, fi

lla

de

Su

ltan

eth

10a.

9m.1

3d.

Ale

xan

dri

a -

Egi

pte

S.R

.R.

Dec

isio

nes

seu

Sen

ten

tiae

, 19

47:

XX

XI,

34

2-35

2

305C

aso

s d

e m

atri

mo

nis

in

fan

tils

a F

ran

ça

An

yN

om i

cog

nom

del

nu

viE

dat

nu

viN

om i

cog

nom

de

la n

úvi

aE

dat

nú

via

Llo

c o

parr

òqu

ia

casa

men

tB

isba

t/llo

c de

l pro

cés

Tip

us

de p

rocé

sR

efer

ènci

a ar

xiví

stic

a o

bibl

iogr

àfica

1119

Gu

illem

, du

c de

Nor

man

dia

16a.

Isab

el d

’An

jou

5a.

Lis

ieu

x-

-T

omps

ett:

Dir

ecto

ry o

f Roy

al G

enea

logi

cal

Dat

a11

53/7

El c

omte

de

Tro

yes

-M

aria

, filla

de

Llu

ís V

II8a

.-

-C

asam

ent

Du

by (

1982

): E

l cab

alle

ro...

162

1153

/7E

l com

te d

e B

lois

-A

lícia

, filla

de

Llu

ís V

II3a

.-

-C

asam

ent

Du

by (

1982

): E

l cab

alle

ro...

162

1160

En

ric,

fill

d’E

nri

c II

d’

An

glat

erra

7a.

Mar

gari

da, fi

lla d

e L

luís

VII

re

i de

Fra

nça

4a.

--

Dis

pen

saA

rnu

lf d

e L

isie

ux,

P.L

. 201

, col

. 45

- Säg

-m

ülle

r (1

904)

: 55

6-55

7 -

Hef

ele

(191

2):

V, 2

, 948

- P

acau

t (1

964)

: 70-

73, e

tc.

1172

Rai

mon

d, fi

ll de

Rai

mon

d V

de

Tol

osa

infr

a an

nos

Erm

ensi

nda

, filla

de

Bea

triu

co

mte

ssa

de M

elgu

eil

infr

a an

nos

?-

Tol

osa

de

Lle

ngu

adoc

-T

eule

t: L

ayet

tes

du T

réso

r de

Cha

rtre

s, I

, 10

2, c

ol. 2

- T

url

an (

1957

): 4

8711

90A

rtu

r, d

uc

de B

reta

nya

3a.

Una

filla

de

Tan

cred

de

Sic

ília

--

--

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1200

Llu

ís V

III,

rei

de

Fra

nça

13a.

Bla

nca

de

Cas

tella

12a.

Nor

man

dia

--

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1218

El c

omte

de

Kyb

urg

-M

arga

rida

de

Sav

oia

6a.

--

-T

omps

ett:

Dir

ecto

ry o

f Roy

al G

enea

logi

cal

Dat

a12

59A

ndr

é de

Pic

quig

ny

-P

eron

elle

pub.

pro

x.-

Tou

rsP

rocé

sA

N, O

lim I

, 717

, 7 -

Tu

rlan

(19

57):

493

1260

?-

La

germ

ana

del v

esco

mte

G

aufr

ed d

e C

hât

eau

dur

infr

a an

nos

-P

arís

Pro

cés

de

divo

rci

AN

, Olim

I, 4

90, 6

(126

0) -

Tu

rlan

(1

957)

: 491

1262

Rob

ert

II, c

omte

d’A

rtoi

s12

a .A

mic

ia d

e C

ourt

ney

--

--

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1274

Jean

Mar

cel

--

infr

aan

nos

-C

aux

Pro

cés

de

divo

rci

AN

, Olim

II,

56,

8 (

1274

) - T

url

an

(195

7): 4

9412

90Je

an B

erta

us

infr

a an

nos

Bla

nch

e, fi

lla d

e G

odef

roy

d’A

resc

otin

fra

ann

osP

arís

Par

ísD

ispe

nsa

Dau

ville

r (1

933)

: 141

1297

Joan

III

, du

c de

Bre

tan

ya11

a.Is

abel

de

Val

ois

--

--

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1305

Rai

mon

d, fi

ll de

Gu

illem

V

esco

mte

de

Bru

niq

uel

liin

fra

ann

osB

raid

a, fi

lla d

e B

eral

d de

l G

odin

fra

ann

os-

-D

ispe

nsa

Dau

ville

r (1

933)

: 141

1307

Fel

ip V

, rei

de

Fra

nça

13a.

Jean

ne,

com

tess

a d’

Art

ois

14a.

--

-T

omps

ett:

Dir

ecto

ry o

f Roy

al G

enea

logi

cal

Dat

a13

10G

uill

em, fi

ll de

Ber

nar

d D

orn

one

infr

a an

nos

La

com

tess

a de

Ju

zic

infr

aan

nos

--

Dis

pen

saD

auvi

ller

(193

3): 1

42

1310

Au

gier

de

Mot

ain

fra

ann

osA

ssar

ide

de F

arge

sin

fra

ann

os-

Bor

deu

s i

Baz

asD

ispe

nsa

Dau

ville

r (1

933)

: 141

1310

Joan

III

, du

c de

Bre

tan

ya24

a.Is

abel

de

Lem

oges

7a.

Bu

rgos

Bu

rgos

-T

omps

ett:

Dir

ecto

ry o

f Roy

al G

enea

logi

cal

Dat

a13

11O

tton

de

Mai

son

neu

ve-1

1a.

Ph

ilipp

e, fi

lla d

e S

ansi

er

des

Pin

s-1

1a.

-A

gen

Dis

pen

saD

auvi

ller

(193

3): 1

42

306A

ny

Nom

i c

ogn

om d

el n

uvi

Eda

t n

uvi

Nom

i c

ogn

om d

e la

nú

via

Eda

t n

úvi

aL

loc

o pa

rròq

uia

ca

sam

ent

Bis

bat/

lloc

del p

rocé

sT

ipu

sde

pro

cés

Ref

erèn

cia

arxi

víst

ica

o bi

blio

gràfi

ca

1315

Ber

nar

d B

ertr

and

de

Roc

amad

orin

fra

ann

osG

ailla

rde

--

Pér

igu

eux

Div

orci

AN

, O

lim

. II

I2 , 99

2, 5

4 (1

318)

- T

url

an

(195

7): 4

9913

15G

uill

aum

e, fi

ll d’

Her

vé

Sen

yor

de P

encö

et-

Am

ette

, filla

de

Con

stan

ce

Côë

tman

-7a.

-P

arís

-A

N,

Olim

III

2 , 10

12,

57 (

1315

) i

Olim

II

I2 , 63

1, 9

- T

url

an (

1957

): 5

00-5

0113

18E

ude

s IV

, du

c de

Bor

gon

ya23

a.Je

ann

e, c

omte

ssa

d’A

rtoi

s10

a.N

ogen

t-su

r-S

ein

e13

18G

alh

ardu

s-

Con

tori

na

infr

aan

nos

-P

arís

Pro

cés

per

edat

AN

, Olim

III

2 , 14

43, 7

4 (1

318)

- T

url

an

(195

7): 4

9513

25G

irar

dus

Lav

ern

e-

Ste

phan

ete

Bor

seri

i8a

.D

ijon

Bor

gon

ya-

Sim

onet

(1

867)

: R

evu

e d’

His

toir

e du

D

roit

, 554

- T

url

an (

1957

): 4

8413

56F

elip

, com

te d

’Art

ois

10a.

Mar

guer

itte

, com

tess

a de

F

lan

des

--

--

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1363

/4Je

an d

e F

ay-

Mar

ie d

’Au

den

arde

10a.

-P

arís

-A

N,

X1A

18,

f. 1

21-1

24 -

X1A

20,

f. 5

0 -

X1A

20,

f. 2

04 -

X1A

19,

f. 1

72 -

X2A

, f.

12

8-13

2 - T

url

an (

1957

): 4

8513

72Je

an M

espi

nin

fra

ann

osA

inar

de le

Sou

rdin

fra

ann

osA

vin

y óP

arís

Div

orci

AN

, X

1A22

f.

366-

370

(137

2) -

Tu

rlan

(1

957)

: 491

1377

Jeh

an le

Boc

hu

de

Cau

li-

Jeh

ann

e B

ern

ière

infr

aan

nos

Ch

iver

ière

sP

arís

-A

N T

reso

r de

s C

har

tes

JJ11

3, f

. 52

-

Tu

rlan

(19

57):

487

1380

Jean

de

Lu

xem

burg

10a.

Mar

guer

itte

, com

tess

a de

B

rien

ne

..

.-

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1406

Jean

, du

c de

Tou

rain

e8a

.Ja

cqu

elin

e, c

omte

ssa

d’H

ain

ault

5a.

--

-T

omps

ett:

Dir

ecto

ry o

f Roy

al G

enea

logi

cal

Dat

a14

06Je

an, fi

ll de

Ch

arle

s V

I, r

ei

de F

ran

ça8a

.Ja

cque

line,

filla

de

Will

iam

IV

, du

c de

Bav

iera

5a.

Com

piag

nes

--

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1416

Pie

rre

Du

pré

-Je

han

ette

de

Maz

oin

fra

ann

osD

ijon

?N

iver

noi

sD

ivor

ciG

ay

(195

3):

Les

ef

fets

pé

cun

iair

es

- T

url

an (

1957

): 4

9114

31?

-C

ath

erin

e F

abre

-12a

.A

vin

yóA

vin

yó-

Ou

rlia

c (1

948)

: N

ote

sur

le

mar

iage

,

p. 5

8 - T

url

an (

1957

): 4

8514

95?

-E

lisab

et, fi

lla d

e P

ierr

e A

lbet

e-1

2a.

Bea

ulie

uA

vin

yóR

atifi

caci

ó m

atri

mon

iO

url

iac

(194

8):

Not

e su

r le

mar

iage

..,

p. 5

6 - T

url

an (

1957

): 4

8515

22N

o ël S

uce

vin

-G

enev

iève

de

Bri

ein

fra

ann

osP

arís

Par

ísR

atifi

caci

ó tu

tors

Coy

ecqu

e (1

905)

: H

isto

ire

Gén

éral

e de

P

arís

, 36

3, f

. 35

8 -

Tu

rlan

(19

57):

491

-49

215

68?

Car

les

IX r

ei d

e F

ran

ça-

Mar

gari

da, fi

lla d

e M

axim

ilià

II d

’Àu

stri

a4a

.-

--

Sch

mal

zgru

eber

(18

44):

220

1623

Fra

nço

is F

aura

ud

13a.

2d.

Jean

ne

de V

outo

ur

-E

xide

uil

Ch

aren

teM

atri

mon

iA

DC

H, E

xide

uil

1MIE

C: 1

43-R

1 / 1

606-

1702

1624

Jean

Rob

in-1

4a.

Ph

illip

pe R

obin

20a.

Vill

emal

let/

Cam

us

- La

Roc

het

te

Ch

aren

teM

atri

mon

iA

DC

H, 1

MIE

C 3

05-R

1 (1

650-

1750

)

1654

Jose

p P

ont

-M

aria

Bon

eua

11a.

Per

pin

yàE

lna

Dis

p.ed

at

al r

eiA

DP

O, 1

B39

4

307A

ny

Nom

i c

ogn

om d

el n

uvi

Eda

t n

uvi

Nom

i c

ogn

om d

e la

nú

via

Eda

t n

úvi

aL

loc

o pa

rròq

uia

ca

sam

ent

Bis

bat/

lloc

del p

rocé

sT

ipu

sde

pro

cés

Ref

erèn

cia

arxi

víst

ica

o bi

blio

gràfi

ca

1659

Mat

hie

u J

arri

jon

15a.

Mar

guer

itte

10a.

11m

.M

aiso

nn

isse

sL

lem

otge

sM

atri

mon

iV

alad

eau

(19

41-4

3): M

émoi

res

de la

So-

ciét

é de

La

Cre

use

, V, 2

8, p

. XX

XI

1660

Lau

ren

t Ja

rrijo

n-

Jeh

ann

e R

ouss

eau

10a.

Mai

son

nis

ses

Lle

mot

ges

Mat

rim

oni

Val

adea

u (

1941

-43)

: Mém

oire

s de

la S

o-ci

été

de L

a C

reu

se, V

, 28,

p. X

XX

I16

61G

aude

ric

Rog

er-

Esp

eran

ça R

oca

11a.

7m

.P

rada

de

Con

flen

tE

lna

Dis

pen

saA

DP

O G

152

(166

0-69

) p.

119

-121

, de

22

-2-1

661

1769

Ber

tran

d B

adaf

ort

-L

eon

arde

Mon

teil

11a.

10m

.S

ant

Jal -

Cor

rèze

Lle

mot

ges

Err

or e

dat i

di

spen

saA

DH

V G

369

(6-

10-1

767)

1786

Jean

Bap

tist

e O

doye

r13

a.?

-A

igu

ebla

nch

eT

aran

tais

eD

ispe

nsa

AD

S G

. Tar

anta

ise,

21,

n. 2

1787

Un

noi

14a.

Un

a n

oia

-A

van

cher

sT

aran

tais

eD

ispe

nsa

AD

S G

. Tar

anta

ise,

21,

f. 3

617

91Je

an F

ran

çois

Ch

edal

An

glai

13a.

4m.2

d.Je

ann

e C

hap

uis

-L

a P

erri

ère

Tar

anta

ise

Dis

pen

saA

DS

G. T

aran

tais

e, 2

5, n

. 65

308C

aso

s i

pro

cess

os

de

div

orc

i o

rat

ifica

ció

de

mat

rim

on

is i

nfa

nti

ls a

An

glat

erra

An

yN

om i

cog

nom

del

nu

viE

dat

nu

viN

om i

cog

nom

de

la n

úvi

aE

dat

nú

via

Llo

c ca

sam

ent

Bis

bat

Tip

us

depr

océs

Ref

erèn

cia

arxi

víst

ica

o bi

blio

gràfi

ca

Sen

seT

hom

as d

e B

ayeu

x?

Hel

en o

f M

orvi

lle

??

?D

ivor

ciP

ollo

ck/M

aitl

and

(19

23):

Th

e h

isto

ry...

p

. 390

-391

S

ense

Sir

Th

omas

de

Sal

eby

?G

race

infr

a an

nos

??

-P

ollo

ck/M

aitl

and

(19

23):

Th

e h

isto

ry...

p

. 391

-2 i

Mag

na

Vit

ae S

. Hu

gon

is, 1

70-7

(T

hu

rsto

n ?

) S

ense

??

La

germ

ana

de

Ral

ph

of

Kil

lin

gth

orp

e12

a.?

?D

ivor

ciP

ollo

ck/M

aitl

and

(19

23):

Th

e h

isto

ry...

p

. 390

-391

S

ense

Un

nen

4/5a

.U

na

nen

a-4

a.?

??

Pol

lock

/Mai

tlan

d (

1923

): T

he

his

tory

...

p. 3

90-3

91

1221

Ale

xan

dre

III

, rei

d

’Esc

òcia

-Jo

an, fi

lla

de

Joan

I, r

ei

d’A

ngl

ater

ra11

a.Y

ork

Min

ster

Yor

k-

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1224

Wil

liam

Mar

shal

, com

te

de

Pem

bro

ke-

Lio

nor

, fill

a d

e Jo

an I

, re

i d

’An

glat

erra

9a.

--

-T

omps

ett:

Dir

ecto

ry o

f Roy

al G

enea

logi

cal

Dat

a12

32R

ich

ard

Cla

res,

com

te

de

Glo

uce

ster

i H

erfo

rd10

a.M

arga

ret,

fill

a d

’Hu

ber

t d

e B

urg

h-

??

-A

ltsc

hu

l (1

965)

: A

bar

onia

l fa

mil

y in

...

Ap

ènd

ix12

51A

lexa

nd

re I

II, r

ei

d’E

scòc

ia-

Mar

gare

t, fi

lla d

’En

ric

III,

re

i d

’An

glat

erra

9a.

Yor

k M

inst

erY

ork

-T

omps

ett:

Dir

ecto

ry o

f Roy

al G

enea

logi

cal

Dat

a12

54E

duar

d I,

rei

d’A

ngla

terr

a25

a.L

ion

or, fi

lla

de

Fer

ran

III

el

San

t10

a.L

as H

uel

gas

Bu

rgos

-T

omps

ett:

Dir

ecto

ry o

f Roy

al G

enea

logi

cal

Dat

a12

54G

ilb

ert

Cla

res,

fill

de

l’an

teri

or11

a.A

lice

, fill

a d

’Hu

gh d

e L

ousi

gnan

, com

te d

e L

a M

arch

e i

An

gou

lem

e

-?

?-

Alt

sch

ul

(196

5):

A b

aron

ial

fam

ily

in...

A

pèn

dix

1269

Pro

va d

’ed

atD

CH

LC

,Ecc

.Su

it. n

. 10

/ Hel

mh

olz

(197

4):

Mar

riag

e li

tiga

tion

s...,

p. 9

912

84D

un

can

, com

te d

e F

ife

?Jo

an, fi

lla

de

Gil

ber

t co

mte

de

Glo

uce

ster

i

Her

ford

-12a

.?

?-

Alt

sch

ul

(196

5):

A b

aron

ial

fam

ily

in...

A

pèn

dix

1289

Mau

rice

, III

Lor

d o

f B

erke

leys

8a.

Eve

fill

a d

’Ew

do,

Lor

d o

f Z

oun

ch-

??

-S

mit

h o

f N

ible

y (1

883)

: L

ifes

of

Ber

ke-

leys

. I,

225

-225

/Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

Mar

riag

es, p

. XX

VI

1293

?U

na

don

a-1

2a.

?C

ante

rbu

ryD

ivor

ciD

CH

LC

, S

ede

Vac

ante

S

BI,

p.

10

3/

Hel

mh

olz

(197

4):

Mar

riag

e lit

igat

ions

...p.

60

1306

Hu

gh D

esp

ense

r?

Eli

onor

,fill

a d

e G

ilb

ert,

C

omte

de

Glo

uce

ster

i

Joan

d’A

cre

6a.

??

-A

ltsc

hu

l (1

965)

: A

bar

onia

l fa

mil

y in

...

Ap

ènd

ix

1328

Dav

id I

I, r

ei d

’Esc

òcia

5a.

Joan

na,

fill

a d

’Ed

uar

d I

I,

rei

d’A

ngl

ater

ra7a

.B

erw

ick-

on-

Tw

eed

--

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

309A

ny

Nom

i c

ogn

om d

el n

uvi

Eda

t n

uvi

Nom

i c

ogn

om d

e la

nú

via

Eda

tn

úvi

aL

loc

casa

men

tB

isba

tT

ipu

s de

Pro

cés

Ref

erèn

cia

arxi

víst

ica

o bi

blio

gràfi

ca

1332

Wil

liam

Cra

ne,

de

Byn

gham

11a.

Ali

ce o

f D

rayc

ote

de

Cro

pp

ill B

otel

er

+12

a.C

rop

pil

lY

ork

Div

orci

YM

L,C

.P.E

.23

/ H

elm

hol

z (1

974)

: M

ar-

riag

e li

tiga

tion

s...,

p. 2

01-2

0413

38M

auri

ce, I

V L

ord

of

Ber

kele

ys8a

.E

liza

bet

h, fi

lla

d’H

ugh

, L

ord

Sp

ense

r8a

.?

?-

Sm

ith

of

Nib

ley

(188

3):

Lif

es o

f B

er-

kele

ys.

I, 3

64 /

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

Mar

riag

e, p

. XX

VII

I13

48L

ion

el, d

uc

de

Cla

ren

ce10

a.E

lisa

bet

de

Bu

rgh

, co

mte

ssa

d’U

lste

r7a

.L

ond

res

Lon

dre

s-

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1348

Un

hom

eIn

fra

ann

osY

ork

Div

orci

YM

L, C

.P.E

.62

(134

8) /

Hel

mh

olz

(197

4):

Mar

riag

e li

tiga

tion

s...,

p. 6

013

57W

illi

am A

un

ger

de

Red

nes

e8/

9a.

Joh

ana

Mal

cake

de

Sw

ynefl

ete

12a.

Fen

wyc

kY

ork

Div

orci

YM

L, C

.P.E

.23

/ Hel

mh

olz

(197

4):

Mar

-ri

age

liti

gati

ons.

.., p

. 200

-201

1365

Yor

kR

esti

tuci

ó p

rova

ed

atY

ML

, C.P

.E.8

9 (1

367-

7 / H

elm

hol

z (1

974)

: M

arri

age

liti

gati

ons.

.., p

. 99

1366

Th

omas

, IV

Lor

d o

f B

erke

leys

14a.

6m.

Mar

gare

t, fi

lla

de

Ger

ard

W

arre

n, L

ord

of

Lis

le7a

.?

?-

Sm

ith

of

Nib

ley

(188

3):

Lif

es o

f B

erke

-le

ys.

II,

2-3

/ F

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

age,

p. X

XV

III.

1368

Yor

kP

rova

d’e

dat

YM

L,C

.P.E

.97(

1368

)/ H

elm

hol

z (1

974)

: M

arri

age

liti

gati

ons.

..p.9

913

72U

n v

eí d

e Y

ork

5a.

15a.

?Y

ork

Rat

if.d

e m

atri

mon

iY

ML

, M

2(1)

C,

f.

10v-

11r/

H

elm

hol

z (1

974)

: Mar

riag

e li

tiga

tion

s....

, p. 9

913

96R

icar

d I

I, r

ei

d’A

ngl

ater

ra29

a.Is

abel

la, fi

lla

del

rei

de

Fra

nça

7a.

Sai

nt

Nic

hol

asC

alai

s-

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata,

McL

augh

lin (

1997

) 1

1402

Llu

ís I

I, e

lect

or d

el

Pal

atin

at-

Bla

nca

, fill

a d

’En

ric

IV,

rei

d’A

ngl

ater

ra10

a.C

olòn

iaC

olòn

ia-

Tom

pset

t: D

irec

tory

of R

oyal

Gen

ealo

gica

l D

ata

1412

Un

veí

de

Can

terb

ury

infr

a an

nos

Can

terb

ury

Her

ènci

a d

’un

nen

ca

sat

DC

HL

C, X

.10.

I, f.

23v

(14

12);

Y.I

.4, f

. 115

r (1

423)

/

Hel

mh

olz

(197

4):

Mar

riag

e li

tiga

tion

s...,

p. 6

014

17L

ion

el, l

ord

de

Wel

les

11a.

Joan

Wat

erto

n-

--

-G

ibb

s (1

910)

12,

447

1422

Yor

kP

rova

d’e

dat

YM

L, C

.P.F

97 (

1422

) / H

elm

hol

z (1

974)

: M

arri

age

liti

gati

ons.

.., p

. 99

1435

Ric

ard

de

Wel

les

7a.

Joan

Wil

logh

by

--

--

Gib

bs

(191

0), 1

2, 4

4714

68in

fra

ann

osin

fra

ann

osL

ich

fiel

dR

esti

t. i

p

rova

d’ e

dat

JRO

L,

B/C

/1/1

, f.

203

r-20

9r /

Hel

mh

olz

(197

4): M

arri

age

liti

gati

ons.

.., p

. 70

1487

Wil

liam

Ess

ex10

a.E

liza

bet

h R

oger

s11

a.B

ram

shil

l?

-S

ir W

. C

op

e: B

ook

of B

ram

shil

l, p

. 41

3 /

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es..

.,

p.

XX

XII

Is.

XV

Sir

Rob

ert

Plu

mp

ton

del

ca

stel

l de

Plu

mto

n+

6a.

Eli

zab

eth

, fill

a d

e L

ord

C

liff

ord

, del

cas

tell

d

’Ski

pp

on

6a.

??

-F

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. X

XX

II

s. X

VW

illi

am fi

ll d

e S

ir J

ohn

L

yttl

eton

9a.

Mar

gare

t, fi

lla

de

Sir

Ri-

char

d S

mit

h d

e S

hir

ford

9a.

Sh

irfo

rd /

War

wic

ksh

ire

?F

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. X

XX

II

310A

ny

Nom

i c

ogn

om d

el n

uvi

Eda

t n

uvi

Nom

i c

ogn

om d

e la

nú

via

Eda

t n

úvi

aL

loc

casa

men

tB

isba

tT

ipu

s de

Pro

cés

Ref

erèn

cia

arxi

víst

ica

o bi

blio

gràfi

ca

s. X

VI

?5/

6a.

Eli

zab

eth

Orr

ell

7aT

urt

onC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

., p

. XX

I-X

XII

s. X

VI

Gil

ber

t G

erra

rd5a

.E

mm

a T

alb

ot-6

a.L

eigh

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

....

, p

. XX

IIs.

XV

IJo

hn

Rig

mar

den

3a.

?5a

.?

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

....,

p. X

XII

1538

Rob

ert

Par

re d

e B

ackf

ord

3a.

Eli

zab

eth

Rog

erso

n?

?C

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es..

..,

p. X

XII

1539

Joh

n A

ynsc

oe-1

1a.

Ell

en-1

1a.

?C

hes

ter

Dep

osic

. M

atri

m.

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. XX

III

1541

Ale

xan

der

Woo

dw

ard

7/8a

.C

elin

e?

Wig

anC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es..

.,

p. X

XII

I15

41W

illi

am L

ord

of

Eu

re10

/11a

.M

ary,

fill

a d

e L

ord

Dar

cy4a

.E

ynsh

am

/Oxf

ord

?D

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p.

XX

III-

XX

VI

/ W

.Lor

d E

ure

(18

45):

Dep

osit

ion

s...,

p. 5

4-58

1561

Wil

liam

Pol

e8a

.E

liza

bet

h T

ilst

on11

a.M

arb

uri

eC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 1-2

1561

Hu

mfr

ey W

inst

anle

y-1

2a.

Ali

ce W

orsl

ey17

a.W

inw

ick

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p

. 2-4

1561

Geo

rge

Hu

lse

7a.

Eli

zab

eth

Hu

lse

3/4a

.K

not

isfo

rdC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es..

.,

p. 4

-615

61Jo

hn

Sta

rkie

10a.

Ali

ce D

utt

on10

a.?

Ch

este

rR

atifi

caci

óF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p

. 49

1561

Joh

n B

rid

ge-1

2a.

Eli

zab

eth

Ram

sbot

ham

13/1

4a.

Bu

rie/

Lan

cash

ire

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

....,

p. 6

-915

62A

nd

rew

Haw

orth

9a.

Con

stan

ce E

ntw

isel

l11

a.B

olto

n-l

e-M

oor

/ Lan

cash

ire

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 9

-11

1562

Raf

e C

ulc

het

h-1

4a.

Eli

zab

eth

Cu

lch

eth

-12a

.E

ccle

ston

/ L

anca

shir

eC

hes

ter

Rat

ifica

ció

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 51

1562

Pet

er H

awor

th8a

.M

arge

ry H

eyd

ocke

-8a.

Bla

gbu

rne

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 1

115

62R

afe

Wh

itta

ll-1

2a.

Joan

Ley

lan

d-1

2a.

Ley

lan

d/

Lan

cash

ire

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 1

215

62Jo

hn

An

dre

we

10a.

Ell

en D

amp

art

-8a.

Wid

ford

Hal

lC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 12-

1615

62R

ober

t T

alb

ot13

a.G

race

Boy

es9/

10a.

Bla

gbu

rne

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 1

615

63T

hom

as W

icks

ted

9/10

a.E

llen

Bal

l8/

9a.

Mar

bu

ry/

Ch

esh

ire

Ch

este

rR

atifi

caci

óF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 5

1-52

1563

Ran

dle

Mor

e7a

.M

arge

ry V

ern

on9/

10a.

Cap

ella

d

’Has

lin

gton

/ B

artu

mle

y

Sai

nt

Mar

ies

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 16-

18

311A

ny

Nom

i c

ogn

om d

el n

uvi

Eda

t n

uvi

Nom

i c

ogn

om d

e la

nú

via

Eda

tn

úvi

aL

loc

casa

men

tB

isba

tT

ipu

s de

proc

ésR

efer

ènci

a ar

xiví

stic

a o

bibl

iogr

àfica

1563

Pet

er H

ope

-13a

.A

lice

Ell

is9a

.S

ain

t M

arie

sC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 18-

2215

63T

hom

e D

amp

art

-10a

.E

liza

bet

h P

age

?W

erin

gton

?C

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 22

1563

Th

omas

Fle

tch

er10

/11a

.A

nn

e W

hit

fiel

d9a

.C

hil

dw

all

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 2

2-24

1563

Rog

er M

assy

7a.

Jan

ne

Som

mer

?D

easb

ury

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 2

515

63G

eorg

e S

pu

rsto

we

6a.

Bri

gitt

e D

utt

on4/

5a.

Du

tton

Hal

lC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 38-

4115

64Jo

hn

Som

erfo

rd3a

.Ja

ne

Bre

rton

2a.

Bre

rton

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 2

5-28

1564

Lau

ren

ce P

arke

r9/

10a.

Jan

et P

arke

r5a

.C

oln

e /

Lan

cash

ire

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 2

815

64H

enri

Wh

itta

cars

10a.

Mar

gare

t H

awke

11a.

Cap

ella

de

Ch

urc

hC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 29-

3015

64R

ober

t M

ason

9a.

Mar

gare

t D

ugd

ale

11a.

Pre

ston

/L

anca

shir

eC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 30-

3115

64T

hom

as B

enta

m12

a.E

liza

bet

h B

olto

n10

a.E

ngl

eton

/ Y

orks

hir

eC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 31-

3315

64/5

Raf

e F

ish

e13

a.K

ath

erin

e B

olto

n?

Bla

gbu

rne

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 3

3-34

1565

Ale

xan

der

Olb

ald

isto

n-1

1a.

Mar

gare

t H

oth

ersa

ll6/

7a.

Low

eC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 34-

3515

65W

illi

am W

estb

y10

a.A

nn

e S

oth

wor

th11

a.S

amsb

ury

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 3

5-38

1565

Rol

and

Du

tton

9a.

Mar

gare

t S

tan

ley

5a.

Du

tton

Hal

lC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 41-

4315

65W

illi

am S

pak

eman

10a.

Let

icia

Un

swor

th11

a.W

inw

ekw

/ W

inw

ick

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 4

3-45

1565

Jam

es B

alla

rd+

10a.

An

ne

Bal

lard

?C

oln

e /

Lan

cash

ire

Ch

este

rD

ivor

ciF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. 4

5-46

1565

Wil

liam

Sta

nle

y12

a.A

nn

e D

utt

on10

a.H

atto

n

/Wav

erto

nC

hes

ter

Div

orci

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. 47

1609

Ric

har

d W

alm

isly

-11a

.E

llin

e G

erra

rd?

?L

anca

shir

eIn

quis

ició

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. XX

III

1610

Pet

er S

tan

ley

-11a

.E

liza

bet

h W

ood

fall

??

Lan

cash

ire

Inqu

isic

ióF

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. X

XII

I16

19C

hri

stop

her

An

der

son

-12a

.A

gnes

, fill

a d

e S

ir J

ohn

P

rest

on?

?L

anca

shir

eIn

quis

ició

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. XX

III

1623

Hen

ry S

eym

or o

f H

amp

ford

13a.

5m.

Mar

y W

elst

ead

??

?-

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. XX

III-

XX

XIV

312A

ny

Nom

i c

ogn

om d

el n

uvi

Eda

t n

uvi

Nom

i c

ogn

om d

e la

nú

via

Eda

tn

úvi

aL

loc

casa

men

tB

isba

tT

ipu

s de

proc

ésR

efer

ènci

a ar

xiví

stic

a o

bibl

iogr

àfica

1659

Wal

ter

Sco

tt14

a.

Com

tess

a d

e B

ucc

leu

gh11

a?

(Esc

òcia

)-

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. XX

II16

69?

3a.

Mar

y H

ewet

t?

Lei

nce

ster

shir

e?

-F

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. X

XX

II16

72D

uc

de

Gra

fotn

?L

’her

eva

de

Lor

d

Arl

ingt

on5a

.?

?-

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. XX

III

1673

Joh

n P

ower

, nét

de

Lor

d

An

gles

ey8a

.C

ath

erin

e F

itzg

eral

d-1

3aL

amb

eth

Can

terb

ury

-F

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. X

XX

I16

76S

ir J

ohn

Pow

er,

vesc

omte

Dec

in7/

8a.

Cat

her

ine

12a.

?(I

rlan

da)

Div

orci

?F

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. X

XX

II16

85A

nd

rew

Pri

ngl

e13

aJa

net

Pri

ngl

e-2

0a.

?(E

scòc

ia)

-F

urn

ival

l (1

897)

: C

hil

d m

arri

ages

...,

p. X

XX

II17

21S

ir C

har

les

Pow

ell o

f C

arm

ath

en11

a.U

na

fill

a d

e S

ir T

hom

as

Pow

ell,

bar

onet

of

Bro

adw

ay

??

?-

Fu

rniv

all

(189

7):

Ch

ild

mar

riag

es...

, p

. XX

XII

1737

Tu

rner

?-1

4H

ill

??

?N

egat

iva

ca

sar-

seH

old

swor

th (

1972

): A

his

tory

of.

.., X

II,

273

- 27

517

45S

mit

h-1

4a.

Sm

ith

??

?Im

ped

. mat

.H

old

swor

th (

1972

): A

his

tory

of.

.., X

II,

273-

275

Rel

ació

de

mat

rim

on

is i

nfa

nti

ls t

rob

ats

al b

isb

at d

e B

arce

lon

a

An

yN

om i

cog

nom

nu

viE

dat

Par

ròqu

iaN

om i

cog

nom

nú

via

Eda

tP

arrò

quia

Ref

erèn

cia

arxi

víst

ica

1427

Gab

riel

Oli

fet

13a.

Bar

celo

na

No

con

sta

--

Pro

cés

inco

mpl

et. A

DB

, pro

cess

os n

. 534

1556

Joan

Cas

as-

San

t L

lore

ç d’

Hor

ton

s-G

elid

aV

iola

nt

Tor

res

4a.

Gel

ida

AP

G N

8/2,

C.m

. de

8-12

-155

6 E

. May

nés

de

San

t L

lore

nç

d’H

orto

ns.

Rel

ació

de

dis

pen

ses

d’e

dat

al

bis

bat

de

la S

eu d

’Urg

ell

An

yN

om i

cog

nom

s n

uvi

Par

ròqu

ia n

uvi

Eda

tN

om i

cog

nom

nú

via

Par

ròqu

ia n

úvi

aE

dat

Ref

erèn

cia

arxi

víst

ica

1662

Joan

Bap

tist

a F

euV

ilam

itja

na

12a.

6m.

Eli

sab

et J

oan

a G

asso

lS

alas

-A

DS

U, D

isp

ense

s 16

6216

89Jo

an G

uas

chS

alla

gosa

11a.

Mar

ia P

rexa

na

Sal

lago

sa-

AD

SU

, Dis

pen

ses

1689

1705

Fra

nce

sc C

anal

de

Am

orós

Fig

uer

ola

-M

aria

Bu

llic

hS

ant

Rom

à11

a.9m

.A

DS

U, D

isp

ense

s 17

0517

28Ja

um

e T

orra

Cab

anab

ona

13a.

Mar

gari

da

Rov

ira

als.

Pu

igS

ant

Miq

uel

de

Pin

ell

-A

DS

U, D

isp

ense

s 17

28

313R

elac

ió d

e ca

sos

de

mat

rim

on

i in

fan

til

a la

Pen

ínsu

la I

bèr

ica

An

yN

om i

cog

nom

nu

viE

dat

Nom

i c

ogn

om n

úvi

aE

dat

Llo

c de

cas

amen

tR

efer

ènci

a bi

blio

gràfi

ca10

87R

aim

on, c

omte

de

Gal

ícia

-U

rrac

a d

e C

aste

lla

6a.

Tol

edo

Tom

pse

tt: D

irec

tory

of

Roy

al G

enea

logi

cal D

ata

1174

Alf

ons

II, r

ei d

’Ara

gó-2

2a.

San

ça d

e C

aste

lla

10a.

Sar

agos

saT

omp

sett

: Dir

ecto

ry o

f R

oyal

Gen

ealo

gica

l Dat

a11

88C

onra

d I

I, d

uc

de

Su

àbia

-B

eren

guer

a d

e C

aste

lla

8a.

-T

omp

sett

: Dir

ecto

ry o

f R

oyal

Gen

ealo

gica

l Dat

a12

15E

nri

c I,

rei

de

Cas

tell

a11

aM

afal

da,

fill

a d

el r

ei d

e P

ortu

gal

--

Tom

pse

tt: D

irec

tory

of

Roy

al G

enea

logi

cal D

ata

1291

Joan

II,

rei

d’A

ragó

-Is

abel

, fill

a d

e S

anç

IV8a

.S

òria

Tom

pse

tt: D

irec

tory

of

Roy

al G

enea

logi

cal D

ata

1325

Per

e I,

rei

de

Por

tuga

l5a

.B

lan

ca d

e C

aste

lla

-A

lfay

ate

Tom

pse

tt: D

irec

tory

of

Roy

al G

enea

logi

cal D

ata

1325

Alf

ons

XI,

de

Cas

tell

a15

a.C

onst

ança

, fill

a d

e D

on J

uan

Man

uel

9a.

-B

alle

ster

os (

1948

): I

II,9

9 –

Men

énd

ez P

idal

(19

90):

XII

I,

302-

303

1350

En

ric

II, r

ei d

e C

aste

lla

-Ju

ana

Man

uel

, sen

yora

de

Vil

len

a11

a.-

Tom

pse

tt: D

irec

tory

of

Roy

al G

enea

logi

cal D

ata

1354

Fer

ran

, mar

quès

de

Tor

tosa

-M

aria

, fill

a d

e P

ere

I d

e P

ortu

gal

11a.

Évo

raT

omp

sett

: Dir

ecto

ry o

f R

oyal

Gen

ealo

gica

l Dat

a13

81E

du

ard

, du

c d

e Y

ork

8a.

Bea

triu

de

Por

tuga

l9a

.L

isb

oaT

omp

sett

: Dir

ecto

ry o

f R

oyal

Gen

ealo

gica

l Dat

a13

88E

nri

c II

I, r

ei d

e C

aste

lla

9a.

Cat

erin

a d

e L

anca

ster

14a.

Hon

dar

rib

iaT

omp

sett

: Dir

ecto

ry o

f R

oyal

Gen

ealo

gica

l Dat

a

Rel

ació

de

pro

cess

os

sob

re e

dat

i m

atri

mo

nis

in

fan

tils

del

bis

bat

de

Pam

plo

na

An

yN

om i

cog

nom

nu

viE

dat

Nom

i c

ogn

om n

úvi

aE

dat

Llo

c o

Par

ròqu

iaT

ipu

s de

pro

cés

Ref

erèn

cia

arxi

víst

ica

1596

Juan

de

Arr

ese

-M

aría

de

Iza

?Id

iaza

bal

Com

pli

men

t d

’esp

osal

les

AD

P, p

roce

so 3

23, I

dia

zab

al, 1

596

1625

Ped

ro d

e A

rza

18a.

Mar

ía R

uiz

?C

iord

ia -

Ola

zagu

tia

Com

pro

v. d

’ed

atA

DP

, Sec

. Tre

viñ

o c/

304

n.1

816

27A

lber

to d

e Ib

iric

u18

a.G

raci

ana

de

Oca

riz

?P

amp

lon

a -

Aoi

zC

omp

rov.

d’e

dat

AD

P, S

ec. T

revi

ño

c/28

0 n

. 22

1628

? d

e Z

ozay

a-

Mar

ía M

agd

alen

a P

ard

o-1

1a.

San

gües

aP

roh

ibic

ió d

e m

atri

m.

AD

P, S

angü

esa

c/70

0 n

. 12,

162

816

29Ju

an d

e H

uar

te y

Els

o24

a.G

raci

osa

de

Ald

ave

14a.

Aoi

zC

omp

rov.

d’e

dat

AD

P, S

ec. M

azo,

c/5

28 n

.416

32Ju

an d

e A

pos

tua

14a.

Mar

ía d

e V

illa

nu

eva

-C

irau

qui

Pro

hib

ició

de

mat

rim

oni

AD

P p

roce

so 1

391,

Cir

auqu

i 16

32 i

A

PC

, Mat

rim

onio

s I

1671

Tom

ás d

e G

aiza

rán

-M

aría

Ign

acia

de

Jáu

regu

i E

rcil

la-

Alc

ega

Tre

nca

men

t d

’esp

osal

les

AD

P, p

roce

so 3

30, A

lceg

a, 1

671

1700

José

Lor

enzo

de

Mag

alló

n14

a.M

ª M

agd

alen

a d

e M

agal

lón

V

eau

mon

+12

a.L

os A

rcos

Dis

pen

saA

DP

, pro

ceso

c/1

361

n. 2

0,

Pam

plo

na

1700

314R

elac

ió d

e m

atri

mo

nis

in

fan

tils

esp

anyo

ls d

el s

egle

XX

An

yN

om i

cog

nom

nu

viE

dat

Nom

i c

ogn

om n

úvi

aE

dat

Llo

cR

efer

ènci

a 19

37M

anu

el L

ópez

15a.

11m

.M

erce

des

Man

cha

-V

alle

cas/

Mad

rid

D

el A

mo

(197

7): 8

43-8

48 S

.R.E

sp.

1952

Bal

bin

o P

érez

-A

na

Lóp

ez-1

4a.

Tap

ia d

e C

asar

iego

- O

vied

oD

el A

mo

(197

7): 7

77-7

82 S

.R.E

sp.

1978

Des

con

egu

t15

a.D

esco

neg

ud

a14

a.B

isb

at d

e C

iud

ad R

eal

Dad

es r

ebu

des

per

car

ta e

l 9-1

-98

1980

Des

con

egu

t15

a.D

esco

neg

ud

a16

a.B

isb

at d

e C

iud

ad R

eal

Dad

es r

ebu

des

per

car

ta e

l 9-1

-98

1997

Des

con

egu

t24

a.D

esco

neg

ud

a13

a.B

isb

at d

e C

iud

ad R

eal

Dad

es r

ebu

des

per

car

ta e

l 9-1

-98

Rel

ació

del

s p

roce

sso

s so

bre

mat

rim

on

i d

’im

pú

ber

s q

ue

es c

on

serv

en a

l’A

rxiu

del

Bis

bat

de

Gir

on

a

An

yT

ipu

s de

pro

cés

Sig

nat

ura

1610

Seg

rest

de

la p

ub

illa

Mag

dal

ena

Pag

ès, q

ue

vole

n c

asar

-la

amb

Fra

nce

sc Q

uin

tan

aP

: Miq

uel

Gar

au, n

. 47

1635

Mar

gari

da

Fre

ixa

i C

onil

l, d

e B

atet

, con

tra

An

ton

i C

onil

l, d

’Olo

t. N

ul·l

itat

de

mat

rim

oni

per

im

pu

ber

tat

P: J

oan

Bas

sart

/Jos

ep H

oms

(97)

1646

Nu

l·lit

at d

e m

atri

mon

i co

ntr

et p

er t

erro

r en

tre

Bar

tom

eu L

lob

et, d

e 23

a.,

i E

lisa

bet

Mir

, de

8 a.

, tot

s d

e V

iler

tP

: Sim

ó M

iqu

el/J

aum

e C

asan

oves

Mor

etó,

n. 5

1662

Nu

l·lit

at d

e m

atri

mon

i co

ntr

et p

er t

erro

r en

tre

Gu

ille

m M

ateu

de

Per

alad

a i

An

na

Mar

ia F

erre

r, d

e 8

a.,

de

Cab

anes

P: F

ran

cesc

Mor

ató,

n. 4

8

1668

Pro

cés

mat

rim

onia

l de

dis

pen

sa d

’ed

at a

fav

or d

’An

na

Mar

ia G

elp

í, s

olte

ra, d

e L

lago

ster

aP

: Per

e G

uir

au, L

lore

nç

Est

rad

er i

Nar

cís

Mar

tore

ll, n

. 63

1723

Dem

and

a d

e n

ul·l

itat

mat

rim

onia

l p

er i

mp

ub

erta

t d

el n

uvi

: F

ran

cesc

An

ton

iet

con

tra

Cec

ília

Sim

on,

amb

dós

de

Pal

amós

P: F

ran

cesc

Lag

rifa

, n. 5

20

1751

Exp

lora

ció

de

volu

nta

t p

er c

asar

de

Mar

c R

omeu

, de

13 a

.2 m

., d

e L

a B

isb

al d

’Em

por

dà,

am

b T

eres

a B

onso

ms

del

m

atei

x ll

ocP

: Nar

cís

Sol

er, n

. 123

Alt

res

caso

s d

e m

atri

mo

nis

in

fan

tils

qu

e p

od

en t

rob

ar-s

e al

bis

bat

de

Gir

on

a, a

mb

in

dic

ació

de

l’ar

xiu

o

n e

s co

nse

rven

An

yM

atri

mon

i in

fan

til

Arx

iu i

sig

nat

ura

1717

Fra

nce

sc C

arb

ó i

Bac

ó, d

e 12

a., a

mb

Cat

erin

a P

agès

- F

eliu

i A

ldri

ch, a

mb

dós

de

Ru

pià

AH

G, N

ot. R

up

ià, C

.m. 2

6-10

-171

717

17E

l tu

tors

de

Mar

gari

da

Pal

ahí,

con

tra

Gen

ís i

Isi

dro

Tor

ren

t, p

are

i fi

ll d

e F

oixà

, en

cau

sa d

’an

ul·l

ació

de

mat

rim

oni

per

hav

er f

alsi

fica

t la

par

tid

a d

e b

atei

g d

e l’e

smen

tad

a im

pú

ber

AH

G,

pro

toco

l 10

94,

Gir

ona

I, N

ot.

Joan

Sil

-ve

stre

: 14-

5-17

17

1772

Mar

c S

alli

ura

, de

Pal

ol d

’On

yar,

am

b A

ntò

nia

Lla

ch i

Via

der

, de

San

t M

artí

Vel

lA

DG

, Lli

bre

de

bat

eigs

de

Pal

ol d

’On

yar,

f. 1

18

(26-

2-17

72)

315R

elac

ió d

e le

s d

isp

ense

s d

’ed

at q

ue

es c

on

serv

en a

l’A

rxiu

del

Bis

bat

de

Gir

on

a

Nú

m.

Reg

istr

e n

úm

.A

ny

Cog

nom

s i

nom

del

nu

viP

arrò

quia

del

nu

viC

ogn

oms

i n

om d

e la

nú

via

Par

ròqu

ia d

e la

nú

via

Eda

t n

uvi

Eda

t n

úvi

a1

4698

1623

Mat

aró,

Per

eF

ran

ciac

Gru

art-

Vin

yave

lla, M

agad

alen

aC

açà

de

la S

elva

13a.

7m.

-2

4969

1628

Gif

ra, J

oan

Cam

alle

raP

ujo

l, A

nn

a M

aria

Fon

tcu

ber

ta-

11a.

3m.

349

7016

30V

inya

ls, J

oan

Fla

çàB

arru

ll, A

nn

aP

alaf

ruge

ll13

a.6m

.-

449

7116

32C

asel

las,

Jac

int

Lle

dó

Mal

lol,

An

na

Mar

iaL

led

ó12

a.10

a.5

4972

1634

Boa

da,

Joa

n P

ere

Les

Pre

ses

Cen

dra

-Rib

as, M

aria

Bes

can

ó12

a.11

m.

13a.

649

7316

37P

uig

, Per

eF

onte

taP

rats

, An

tiga

Fon

teta

-11

a.7

4974

1638

Pla

nte

s, M

iqu

elF

algo

ns

Cas

adev

all,

Jeró

nim

aE

l Tor

n12

a.11

m.

-8

4975

1639

Miq

uel

et-G

uin

art,

Per

e S

alvi

Par

lavà

Ali

ó, M

aria

nn

aP

alau

-sat

or21

a.11

a.9

4976

1641

Pag

ès, M

iqu

elA

ren

ys d

’Em

por

dà

Ste

la, E

len

aL

lam

pài

es-

11a.

8m.

1049

7716

43P

uig

de

la B

ella

casa

, Sal

viB

anyo

les

Mya

, Mar

gari

da

Cer

vià

-10

a.6m

.11

4978

1634

Vic

h, A

nto

ni

Bàs

cara

Pau

, Mar

iàn

gela

Avi

nyo

net

del

Pu

igve

ntó

s-

11a.

7m.

1249

7916

60L

lam

ber

t, S

ebas

tià

Per

eS

ald

etS

un

yer,

Mar

ian

na

Gaü

ses

10a.

7m.

-13

4980

1660

Gu

bau

, Jau

me

San

t M

artí

Sap

resa

Pu

jals

, Mar

iaS

ant

Mar

tí S

apre

sa-

9a.

1449

8116

60B

orrà

s, S

alvi

Cab

anel

les

Cas

adev

all,

Jeró

nim

aC

amp

maj

or11

a.7m

.-

1549

8216

60R

ibes

, Joa

nG

iron

aB

agu

r i

Por

tas,

Mar

ian

na

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí-

9a.8

m.

1649

8316

60C

omas

, Jos

epA

vin

yon

et d

el P

uig

ven

tós

Mac

ià, M

aria

Pon

tós

-10

a.5m

.17

4984

1661

Mor

bey

, Joa

nM

onta

gut

Cu

lub

ret,

Mar

gari

da

S. E

stev

e d

e L

lém

ena

-11

a.18

4985

1661

Fer

ruso

la, P

ere

Mon

tagu

tS

orri

bas

, Mar

gari

da

Mon

tagu

t-

11a.

1949

8616

61C

assà

, Miq

uel

Caç

à d

e la

Sel

vaS

elva

, Mar

ian

na

La

Bis

bal

d’E

mp

ord

à13

a.2m

.-

2049

8716

61A

lsin

a, J

eron

iC

orçà

Pu

jol,

Mar

gari

da

La

Bis

bal

d’E

mp

ord

à-

11a.

2149

8816

62P

alau

i F

rigo

la, G

enís

Fon

olle

res

Roi

g, M

aria

nn

aF

onol

lere

s-

11a.

2249

8916

62M

orat

ó, J

osep

Mon

t-R

asM

atal

í, A

nn

aP

alaf

ruge

ll11

a.-

2349

9016

62B

ruso

sa, J

osep

Pal

afru

gell

Ral

lés-

Con

gost

, Mar

gari

da

Riu

dar

enes

-10

a.3m

.24

4991

1662

Rib

es, L

lore

nç

Rid

aura

Gen

over

, Fra

nce

sca

Pu

jal d

els

Cav

alle

rs-

9a.9

m.

2549

9216

62H

ort,

Joa

nB

anyo

les

(?)

Fal

có, A

nn

a M

agd

alen

aB

anyo

les

11a.

-26

4993

1662

Fàb

rega

, Jos

epL

’Est

ela

Mon

tala

t, J

osep

a (?

)L

’Est

ela

11a.

-27

4994

1663

Gar

riga

, Per

eP

alau

-sat

orM

iqu

elet

-Ali

ó, G

ertr

ud

isP

arla

và i

Ru

pià

-11

a.28

4995

1663

Pif

erre

r, F

ran

cesc

Bla

nes

An

dre

u-P

uig

mar

í, A

nn

aG

iron

a-

11a.

2949

9616

63A

gell,

Bar

tom

euV

ilal

ba

Sas

serr

a (B

arce

lon

a)B

aulo

ns,

Ter

esa

Riu

dar

enes

-11

a.

3049

9716

63T

ria-

Oli

u, S

alvi

Sal

itjà

Dal

mau

, Mar

iaC

arte

llà-

11a.

3149

9816

63N

ual

art,

Jau

me

Les

Ser

res

Rov

ira,

Mar

gari

da

Les

Ser

res

11a.

-32

4999

1664

Car

rete

r, B

enet

Juià

Col

om, M

arga

rid

aJu

ià-

9a.

3350

0016

65S

egu

í, S

alvi

Bes

alú

Lla

dre

ra, M

aria

Bes

alú

11a.

-34

5001

1666

Lla

ch d

e la

Tor

re, J

osep

Rom

anyà

de

la S

elva

Bou

, An

na

Cal

onge

13a.

9a.

3550

0216

66T

aver

ner

, Per

eC

amal

lera

Mas

ó, M

arga

rid

aO

rrio

ls13

a.10

m.

11a.

316N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

3650

0316

66B

uad

a, J

oan

Pau

Sal

itjà

Olle

r, M

arga

rid

aC

açà

de

la S

elva

-10

a.7m

.37

5004

1668

Pin

ós, M

iqu

elG

iron

aP

lan

as, M

aria

nn

aL

a B

isb

al d

’Em

por

dà

-10

a.8m

.38

5004

bis

1668

Ric

h, J

oan

Cal

onge

Llo

bet

, Mar

gari

da

Cal

onge

(?)

-11

a.6m

.39

5005

1664

Cam

ps,

Sal

viS

ant

Am

ans

de

San

t M

artí

S

apre

saC

arb

onel

l, M

aria

Val

lcan

era

12a.

-

4050

0616

63M

arto

rell,

Nar

cís

Cal

des

de

Mal

avel

laG

elab

ert,

An

na

Mar

iaC

ald

es d

e M

alav

ella

-10

a.4m

.41

5007

1669

Mon

er, J

oan

Llo

ret

de

Mar

Pu

igti

ó, E

lisa

bet

Vid

rere

s-

10a.

7m.

4250

0816

69B

ech

, Llo

ren

sB

esca

nó

Via

der

, Mar

ia M

agd

alen

aB

esca

nó

-9a

.6m

.43

5009

1670

Vin

yas,

Ign

asi

Gir

ona

Mar

có, M

aria

nn

aG

iron

a12

a.-

4450

1016

71S

itja

r, J

aum

eV

allc

aner

aT

orà,

Mag

dal

ena

Riu

dar

enes

13a.

6m.

-45

5011

1671

Can

ter,

Jau

me

L’A

gulla

na

Del

clós

, Ray

mu

nd

aG

arri

guel

la13

a.-

4650

1216

72P

rats

, Jos

epL

lad

óS

oler

, An

na

Mar

iaN

avat

a-

11a.

4750

1316

72d

e C

arle

s, M

artí

Tor

roel

la d

e M

ontg

ríT

eixi

dor

, Su

fici

ènci

aF

igu

eres

12a.

11a.

4850

1416

73C

ibrà

, Jau

me

Per

pin

yà (

Eln

a)G

alte

r-C

olle

ll, M

aria

nn

aL

a S

elva

de

Mar

12a.

-49

5015

1672

Sal

a, S

alvi

Vil

ahu

rC

asad

emon

t-C

ula

mb

ó, M

aria

nn

aA

ren

ys d

’Em

por

dà

-10

a.50

5016

1673

Agn

es, P

ere

Cab

anes

Llo

ber

a, M

aria

Òrf

ans

-11

a.51

5017

1674

Bor

ís, J

osep

San

t P

ere

Pes

cad

orR

ub

ert,

Mar

iaS

ant

Per

e P

esca

dor

-11

a.6m

.52

5018

1675

Llo

ren

s, J

aum

eL

lore

t d

e M

arB

atlla

, Mar

iaV

idre

res

-10

a.53

5019

1675

Ab

allí

, Llo

ren

sM

aren

yàT

omàs

, Mar

iaA

lbon

s11

a-

5450

2016

75C

orom

ina,

Agu

stí

San

t C

rist

òfol

les

Fon

tsP

uja

ls, V

ictò

ria

Olo

t-

10a.

5550

2116

75R

os, M

iqu

el E

stev

eV

ilap

lan

a-S

ant

Gre

gori

Gou

dal

í M

arià

nge

laV

ilap

lan

a-S

ant

Gre

gori

13a.

1m.

-56

5022

1671

Poc

h, S

alvi

L’A

rmen

tera

Pu

ig, V

ictò

ria

Vil

adem

iere

s-

11a.

6m.

5750

2316

78B

ach

, Jos

epS

ant

Llo

ren

s d

os M

ons

(Vic

)P

uig

, Mag

dal

ena

San

t Jo

an le

s F

onts

-10

a.

5850

2416

78T

eixi

dor

, Isi

dre

Jafr

eV

ilad

eval

l, C

ater

ina

San

t Jo

rdi

Des

valls

13a.

1m.

11a.

1m.

5950

2516

78B

usq

uet

s, F

ran

cesc

Cas

avel

lsIg

lési

as, M

aria

Cor

ça13

a.-

6050

2616

76O

ller,

Per

eC

amp

llon

gP

i, J

erón

ima

San

t F

eliu

de

Gu

íxol

s13

a.-

6150

2716

76B

onet

, Ram

onP

alaf

ruge

llB

onet

, Àn

gela

Pal

afru

gell

11a.

-62

5028

1676

Llo

rà, S

alva

dor

Miq

uel

Cru

ïlle

sJo

rdà,

Mar

gari

da

Ru

pià

13a.

-63

5029

1676

Cas

tells

, Sal

vad

orV

idre

res

Arb

ossa

, Cla

raS

ant

Per

e d

e R

iu10

a.-

6450

3016

76M

assa

ned

a, R

afae

lS

anta

Col

oma

de

Far

ner

sA

lban

ell,

Cat

erin

aC

ald

es d

e M

alav

ella

-10

a.3m

.65

5031

1677

Vil

lalb

a, J

osep

Are

nys

de

Mu

nt

Cas

ques

i R

oc, M

aria

nn

aA

ren

ys d

e M

un

t11

a.-

6650

3216

77G

eron

és, B

alta

sar

Gir

ona

Cat

hal

à, A

nn

a M

aria

Gir

ona

-10

a.67

5033

1678

Far

rer,

Est

eve

Vil

obí

Oli

fera

s, T

eres

aS

alit

jà-

10a.

6850

3416

78C

ases

, Joa

nE

l Sel

len

tN

uró

s, M

aria

San

t E

stev

e d

e L

lém

ena

-10

a.5m

.69

5035

1678

Rom

agu

era,

Joa

nV

erge

sS

aval

l, A

nn

a M

aria

La

Per

a10

a.7m

.9a

.6m

.70

5036

1678

Gü

ell,

Jose

pS

ant

Fel

iu d

e P

alle

rols

Est

eva,

Eli

sab

etS

alt

13a.

-71

5037

1678

Vid

al, D

amià

Mon

t-R

asV

inyo

les,

Ter

esa

Vu

lpel

lac

13a.

9m.

-

317N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

7250

3816

78B

lan

ch, J

oan

Mon

ells

Dan

ís, M

ànci

a (?

)A

lbon

s-

10a.

6m.

7350

3916

79P

uig

, Joa

nB

ellc

aire

Tau

ler,

Ele

na

Bel

lcai

re15

a.9a

.11m

.74

5040

1679

Cer

vià,

Joa

nP

alol

de

Rev

ard

itF

erre

r, T

eres

aF

ontc

ub

erta

11a.

6m.

15a.

7550

4116

79B

ahí,

Cic

iL

a P

era

Pu

ig, F

ran

cesc

aR

ium

ors

-9a

.7m

.76

5042

1679

Gib

erta

, Joa

nL

a B

isb

al d

’Em

por

dà

Ru

iran

s, A

nn

aS

ant

Fel

iu d

e B

oad

a9a

.10m

.10

a.10

m.

7750

4316

79A

ssam

ar, J

oan

La

Jon

quer

aE

zam

ar, Ú

rsu

laL

a Jo

nqu

era

15a.

10a.

3m.

7850

4416

79M

allo

l i B

ord

as, F

ran

cesc

San

t Q

uir

ze d

e C

oler

aV

alls

, Ter

esa

Per

alad

a12

a.2m

.13

a.1m

.79

5045

1679

Vil

ert,

Jos

epV

ilam

arí

Cas

als,

Mar

iaC

elrà

-9a

.8m

.80

5046

1679

Su

ard

ell,

Fra

nce

scJu

iàM

artí

, Mar

iaJu

ià11

a.4m

.9a

.7m

.81

5047

1680

Bat

lle, P

ere

Joan

Vil

ajoa

nM

assó

, Mar

ian

na

Gir

ona

11a.

11a.

8250

4816

81G

eron

és, D

iego

Ser

raB

ofill,

Jer

ónim

aL

lab

ià-

11a.

6m.

8350

4916

82B

osch

, Jau

me

Gra

nol

lers

de

Roc

acor

ba

Rov

ira,

Mar

ia T

eres

aS

ant

Vic

enç

de

Cam

ós-

10a.

9m.

8450

5016

83M

olin

s, J

osep

Les

Pla

nes

Tor

ras,

Mar

iaE

stan

yol

12a.

-85

5051

1683

Jofr

a, J

oan

San

t M

iqu

el d

e C

amp

maj

orR

exac

h, M

arga

rid

aM

iere

s11

a.7m

.11

a.10

m.

8650

5216

86F

algu

eras

, Joa

nM

olle

t d

e P

eral

ada

Oli

fer,

Mar

iaM

olle

t d

e P

eral

ada

13a.

1m.

-87

5053

1683

Car

rera

, Joa

nA

ngl

èsP

eyre

t, M

aria

An

glès

-11

a.2m

.88

5054

1683

Mar

tí, P

ere

Juià

Nov

as, M

aria

nn

aS

ant

Mar

tí V

ell

-10

a.3m

.89

5055

1684

Iglé

sias

Vid

al, J

osep

Can

apos

t i

Per

atal

lad

aQ

uin

tà, M

aria

Can

apos

t11

a.5m

.-

9050

5616

84B

orre

ll, P

ere

San

t G

enís

de

Pal

afol

lsC

rosa

s, M

aria

San

t G

enís

de

Pal

afol

ls-

10a.

10m

.91

5057

1685

Mon

er, A

nto

ni

El F

ar d

’Em

por

dà

Ors

, An

na

Vil

amal

la-

11a.

9250

5816

85V

alce

lls, J

oan

San

t S

adu

rní

de

l’Heu

raR

omag

uer

a, M

aria

La

Bis

bal

d’E

mp

ord

à12

a.2m

.-

9350

5916

86P

run

ell,

On

ofre

Vu

lpel

lac

Llo

ber

as, M

aria

Vu

lpel

lac

13a.

2m.

-94

5060

1686

Ad

roh

er G

iron

és, J

oan

Cor

çàT

hom

às, M

arga

rid

aG

iron

a-

11a.

5m.

9550

6116

86A

lber

t, J

osep

Cas

telló

d’E

mp

úri

esC

arb

onel

l, A

nn

aP

au-

10a.

2m.

9650

6216

86X

ifra

, Per

eR

iud

aren

esC

iura

na,

Esp

eran

çaR

iud

ello

ts d

e la

Sel

va12

a.11

m.

-97

5063

1688

Bal

la, E

stev

e Jo

anP

aret

s d

’Em

por

dà

Su

bir

ós, S

ibin

aO

lot

10a.

6m.

-98

5064

1686

Cas

sà, S

alvi

Caç

à d

e la

Sel

vaT

rias

, Mar

iaS

alit

jà-

10a.

4m.

9950

6516

86F

algà

s, R

amon

Seg

uer

óB

atlle

, Vic

tòri

aV

ilad

emie

res

-10

a.6m

.10

050

6616

87M

iral

bel

l, V

aler

iB

lan

esG

arau

, Mar

ian

na

Bla

nes

-10

a.10

150

6716

87G

arri

ga, J

aum

eF

onte

ta -

La

Bis

bal

Ser

ra, G

ertr

ud

isL

a B

isb

al d

’Em

por

dà

13a.

6m.

16a.

102

5068

1687

Com

alad

a, M

iqu

elS

ant

Gre

gori

Som

s, G

ertr

ud

isL

es S

erre

s15

a.10

m.

10a.

11m

.10

350

6916

87P

elli

ser,

Ben

etS

ant

Fel

iu d

e G

uíx

ols

Bos

ch, M

aria

nn

aS

ant

Fel

iu d

e G

uíx

ols

13a.

6m.

-10

450

7016

88M

ontr

às, S

ebas

tià

Gir

ona

- T

ailà

Val

lmaj

or, T

eres

aR

aset

– C

ervi

à-

10a.

2m.

105

5071

1688

Vil

ar T

orrà

bia

, Sal

vad

orV

ilam

acol

um

Pad

rer

Car

rera

s, A

nn

aV

ilam

acol

um

-9a

.6m

.10

650

7216

89B

ofill,

Per

eF

igu

eres

Bac

h, M

aria

nn

aP

ont

de

Mol

ins

10a.

5m.

10a.

6m.

107

5073

1689

Ram

is, R

afae

lC

aban

esG

omis

, Cat

erin

aV

ulp

ella

c-

10a.

6m.

108

5074

1689

Lli

nàs

, Ber

nat

Pal

ol d

’On

yar

Gal

cera

n, C

ater

ina

Lla

gost

era

-10

a.

318N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

109

5075

1690

Com

pan

y, A

nto

ni

Fig

uer

esG

imb

ern

at, À

nge

laF

igu

eres

-10

a.4m

.11

050

7616

60R

ovir

a, F

eliu

Pal

ol d

’On

yar

Gü

ell,

Mag

dal

ena

Pal

ol d

’On

yar

11a.

-11

150

7716

90C

hri

stin

a, A

mer

Pal

au B

orre

ll -

Vil

adem

atA

nd

reu

, Mag

dal

ena

Vil

adem

at15

a9a

.6m

.11

250

7816

90A

ula

del

l, Ja

um

eS

oliu

sS

oler

, Mar

gari

da

San

t F

eliu

de

Gu

íxol

s14

a.4m

.11

a.6m

.11

350

7916

90C

amp

olie

s, A

nto

ni

Mià

neg

ues

?C

amó

i G

oday

, An

na

Fon

tcu

ber

ta-

11a.

114

5080

1690

Pag

ès, J

osep

Olo

tC

orom

ina

i M

asm

itjà

, Eli

sab

etC

apse

c13

a.-

115

5081

1690

Tor

nav

ells

, Fra

nce

scC

arte

llàF

àbre

ga, M

aria

Pal

ol d

e R

evar

dit

-10

a.7m

.11

650

8216

93R

os i

Miq

uel

et, J

osep

Par

lavà

Mas

arn

au, M

aria

nn

aC

amós

11a.

-11

750

8316

93M

iral

les,

Mag

íG

iron

a -

San

t D

anie

lP

rese

s i

Pu

ig, M

aria

Cam

pllo

ng

12a.

4m.

-11

850

8416

92M

alet

, Fra

nce

sc(?

)S

au, M

aria

Mol

ló-

10a.

12m

.11

950

8516

94R

os, J

eron

i Ju

iàL

lach

i G

uil

la, T

eres

aS

ant

Mar

tí V

ell

-9a

.6m

.12

050

8616

94L

lira

sols

, Nar

cís

Am

erC

os, M

aria

nn

aA

mer

10a.

7m.

-12

150

8716

95S

agu

er, J

osep

Cre

spià

Gu

inar

t, C

ater

ina

Cre

spià

13a.

9m.

10a.

8m.

122

5088

1695

Veh

í, P

onç

La

Per

aR

oura

, Ter

esa

Maç

anet

de

la S

elva

-11

a.5m

.12

350

8916

95P

ou, A

nto

ni

Nav

ata

Era

s, A

nn

a M

aria

Pon

tòs

-10

a.6m

.12

450

9016

95C

asel

las

i T

erra

des

, Nar

cís

Ser

inyà

Sal

vate

lla, E

lisa

bet

Fon

tcu

ber

ta12

a.6m

.-

125

5091

1696

Rap

er, J

osep

Fig

uer

esG

uix

eres

, Mòn

ica

Fig

uer

es-

10a.

1m.

126

5092

1696

Imb

ert

Mar

és, A

nto

ni

Miq

uel

Lla

nçà

Cam

alle

ra, C

ater

ina

Úrs

ula

Lla

nçà

11a.

4m.

9a.1

0m.

127

5093

1696

Pag

ès, N

arcí

sC

aste

llar

de

la S

elva

Lli

nàs

, Mar

gari

da

Cas

tella

r d

e la

Sel

va12

a11

a.7m

.12

850

9416

97P

uig

i M

ut,

Miq

uel

Pal

sF

erro

, Mar

ian

na

Fon

tcu

ber

ta16

a.

9a.6

m.

129

5095

1697

Fal

có, P

ere

Lla

nçà

Cib

at, T

eres

aF

igu

eres

13a.

3m.

16a.

130

5096

1697

Fig

uer

a, F

elic

iàA

vin

yon

et d

el P

uig

ven

tós

Oli

vé, R

as i

Joh

er, M

aria

Vil

anan

t12

a.10

m.

-13

150

9716

97P

ujo

l i P

orta

s, R

afae

lG

iron

aB

ofills

i A

rmad

à, C

ater

ina

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí12

a.1m

.-

132

5098

1698

An

ton

iet

i B

onet

, Miq

uel

Hos

talr

icP

arar

eda,

An

na

Cal

onge

12a.

3m.

13a.

11m

.13

350

9916

98R

aure

ll, P

ere

Gu

alta

Per

icay

, Mar

iaP

als

11a.

10m

.-

134

5100

1698

Ved

run

a, I

sid

reL

es P

lan

esV

ila

i P

ujo

l, M

arià

nge

laC

ogol

ls13

a.4m

.13

a.13

551

0116

99F

onta

nel

la, F

ran

cesc

Olo

tV

entò

s, M

aria

Ter

esa

Bes

alú

10a.

8m.

10a.

6m.

136

5102

1699

Mar

tí, J

osep

Vil

ades

ens

Arb

onés

, Ter

esa

Ullà

12a.

2m.

-13

751

0317

00B

ruga

da,

Joa

nS

ant

Miq

uel

de

Cam

pm

ajor

Bar

ri, M

aria

nn

aS

ant

Miq

uel

de

Cam

pm

ajor

-10

a.3m

.

138

5104

1700

Fro

u, O

nof

reT

orro

ella

de

Mon

tgrí

Cos

sà, C

ater

ina

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí-

10a.

8m.

139

5105

1700

Fer

rer

de

Bu

squ

ets,

Jos

epV

allc

aner

aF

ont,

Mar

iaR

iud

aren

es12

a.9a

.8m

.14

051

0617

00V

ivas

, Per

e G

asp

arS

ant

Iscl

e d

’Em

por

dà

Pu

ig, A

nn

a M

aria

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí-

10a.

141

5107

1700

Mar

tí, J

oan

La

Per

aB

onet

, Mar

iaS

ant

Mar

tí V

ell

-11

a.14

251

0817

00V

iola

, Bal

dir

iS

ant

Mar

tí d

e L

lém

ena

Pay

ret

Car

rera

s, R

osa

An

glès

-11

a.14

351

0917

00M

olin

es, J

osep

L’E

scal

aB

agó

i R

abas

sa, A

nas

tàsi

aT

orro

ella

de

Mon

tgrí

11a.

8m.

10a.

3m.

144

5110

1700

Gib

ert,

Joa

nA

igu

aviv

aR

abas

sa i

Tio

, Mag

dal

ena

Riu

del

lots

de

la S

elva

-10

a.10

m.

145

5111

1700

Llo

rà i

Jor

dà,

Miq

uel

Ru

pià

Tri

as, M

aria

Cas

tell

d’E

mp

ord

à-

9a.9

m.

319N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

146

5112

1700

Bar

ril i

Rov

ira,

Jos

epP

alau

Sac

osta

Sco

t i

Ros

sell,

Fra

nci

sca

San

t G

rego

ri-

9a.7

m.

147

5113

1700

Bou

, Ram

onS

ant

Per

e P

esca

dor

Gal

cera

n, M

aria

Fla

çà13

a.8m

.11

a.10

m.

148

5114

1701

Say

ol, J

oan

Fre

xa-M

iere

sG

ines

tar,

Mar

ia A

nn

aP

orqu

eres

-10

a.11

m.

149

5115

1701

Bad

osa,

Per

e Jo

anF

igu

eres

Pu

jad

es, A

nn

a M

aria

Vil

asac

ra10

a.7m

. 11

a.7m

.15

0 51

1617

01P

era,

Ram

onS

ant

Per

e P

esca

dor

Gal

lés,

Isa

bel

San

t P

ere

Pes

cad

or11

a.5m

.10

a.7m

.15

151

1717

01R

exac

h, N

arcí

sS

ant

Gre

gori

Cas

telló

, Ter

esa

Car

tellà

-9a

.6m

.15

251

1817

01P

alom

eras

i R

ovir

a, R

amon

San

t G

enís

de

Pal

afol

lsD

escl

apés

, Nar

cisa

Ros

aS

ant

Gen

ís d

e P

alaf

olls

-10

a.9m

.15

351

1917

01F

elip

, Jos

epV

ilop

riu

Rod

eja,

Mag

dal

ena

Por

quer

es11

a.10

m.

9a.5

m.

154

5120

1701

Pla

na,

Sal

vad

orA

ngl

èsA

ngl

asel

l, M

aria

San

t Ju

lià

de

Llo

r-

10a.

6m.

155

5121

1701

Ara

gall,

Fra

nce

scO

lesa

(B

arce

lon

a)L

loga

ya, C

ater

ina

Pal

afru

gell

-10

a.6m

.15

651

21 b

is17

03P

ons,

Fra

nce

scC

assà

de

Pel

ràs

Mas

sot,

An

na

San

t S

adu

rní

de

l’Heu

ra9a

.8m

.-

157

5122

1701

Pau

, Aig

uav

ivas

i A

bri

ch, A

nto

ni

San

t F

eliu

de

Gu

íxol

sM

as, I

sab

elS

ant

Fel

iu d

e G

uíx

ols

22a.

11a.

158

5123

1701

Sav

arí,

Fra

nce

scP

edri

nyà

de

La

Per

aC

olom

er, T

eres

aL

a P

era

-11

a.10

m.

159

5124

1701

Fil

lol,

Per

eM

onta

gut

Cos

ta, M

agad

alen

aP

aler

a24

a.9a

.11m

.16

051

2517

01Il

la, M

iqu

elS

erin

yàB

onav

ia, M

aria

Ban

yole

s-

11a.

10m

.16

151

2617

11V

icen

s, J

osep

San

ta L

loga

ia d

el T

erri

Lla

nca

s, M

aria

Rav

ós-

10a.

8m.

162

5127

1701

Bor

ísT

orro

ella

de

Mon

tgrí

Fàb

rega

, An

tiga

Gu

alta

13a.

8m.

-16

351

2817

01S

alva

dor

, Fra

nce

scC

alel

laB

ofill,

Mar

iaT

ord

era

-11

a.7m

.16

451

2917

01G

isp

ert,

Jos

epG

iron

aA

rols

, Isa

bel

La

Bis

bal

d’E

mp

ord

à-

9a.7

m.

165

5130

1701

Tor

rella

s, P

onç

Gra

uR

iud

aren

esP

adre

r, M

aria

Sil

s-

10a.

4m.

166

5131

1701

Llo

par

t, S

alvi

San

t V

icen

ç d

e C

amós

Mir

, An

na

Mar

iaS

ant

Vic

enç

de

Cam

ós-

9a.9

m.

167

5132

1701

Pou

, Jau

me

Vil

aür

Mor

eta,

Mar

iaC

iura

na

-11

a.6m

.16

851

3317

01M

auri

, Per

eB

egu

rB

oxet

, Cat

erin

aT

orro

ella

de

Mon

tgrí

-9a

.8m

.16

951

3417

02d

’Are

ny,

Pas

qual

Tre

mp

(U

rgel

l)d

e S

ala

i d

e B

urg

és, M

aria

Gir

ona

-9a

.11m

.17

051

3517

02V

idal

, Bal

dir

iM

ont-

Ràs

Bou

, Ter

esa

Per

atal

lad

a-

10a.

5m.

171

5136

1702

Nar

cís,

Joa

nC

amós

Vid

al, C

ater

ina

Col

omer

s-

9a.9

m.

172

5137

1702

Mar

tí S

alle

ra, P

ere

Lle

rsA

ymar

, Ele

na

Lle

rs-

11a.

11m

.17

351

3817

02B

enej

am, J

aum

eM

aren

yàM

aran

ges,

Mar

iaL

’Esc

ala

12a.

10m

.-

174

5139

1702

Met

ge, F

ran

cesc

Tor

roel

la d

e M

ontg

ríB

atlla

i I

lla, F

ran

cesc

aP

als

11a.

1m.

-17

551

4017

02V

ellv

esp

re, M

iqu

elB

atet

Tor

roel

la, A

nn

aS

anta

Pau

12a.

5m.

-17

651

4117

03A

rbos

í, M

iqu

elU

llàV

ern

és, C

ater

ina

Ulla

stre

t13

a.8m

.-

177

5142

1703

Bal

lem

, Joa

nV

ulp

ella

cR

eal,

Mag

dal

ena

Vu

lpel

lac

-11

a.5m

.17

851

4317

03S

erra

Aym

ar, ?

Les

Esc

aule

sV

idal

, An

na

Mar

iaL

lers

13a.

7m.

11a.

3m.

179

5144

1703

Cos

ta i

Mas

joan

, Jau

me

Orr

iols

Pu

ig d

el C

oll,

An

na

Mar

iaO

rrio

ls12

a.6m

.9a

.6m

.18

051

4517

03P

agès

, Fra

nce

sc P

ere

San

t Jo

rdi

Des

valls

Ban

yas,

Ter

esa

Bor

dil

s-

9a.5

m.

181

5146

1703

Ver

nés

, Fra

nce

scU

llast

ret

Arb

osí,

Mag

dal

ena

Ullà

-

11a.

182

5147

1704

Bos

ch, N

arcí

sF

igu

eres

Mu

ní,

Cla

raR

oses

-9a

.11m

.18

351

4817

04S

abat

er, A

bd

óG

ual

taR

ibes

de

la C

anal

, Mar

gari

da

Foi

xà-

11a.

3m.

320N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

184

5149

1704

Mol

inas

, Gab

riel

Cru

ïlle

sA

nd

reu

, Su

san

na

Pal

s-

10a.

10m

.18

551

5017

04B

ach

, Per

eO

lot

Als

ina,

Ber

tran

, Sol

er, M

aria

Olo

t-

11a.

3m.

186

5151

1704

Ren

ar, J

osep

Mar

zàP

ujo

l, M

aria

Mas

arac

s-

10a.

6m.

187

5152

1703

Col

oma,

Fra

nce

scS

ant

Iscl

e d

’Em

por

dà

Vin

yals

, Veg

uer

, Mar

iaF

laçà

12a.

5m.

-18

851

5317

04T

orra

s, J

eron

iS

ant

Mar

tí V

ell

Vil

ar, E

sper

ança

Lla

mb

ille

s-

10a.

189

5154

1704

Su

rrel

l, P

ere

Tor

roel

la d

e M

ontg

ríR

uan

s, C

ater

ina

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí-

10a1

0m.

190

5155

1704

Bon

et, J

osep

La

Bis

bal

d’E

mp

ord

àG

eron

és, M

aria

Fon

teta

13a.

9m.

11a.

11m

.19

151

5617

04A

ngl

ada,

Jos

epF

ontc

ub

erta

Val

entí

, Mag

dal

ena

Fon

tcu

ber

ta-

9a.1

1m.

192

5157

1704

Cas

telló

i C

apd

aigu

a, M

iqu

elR

oses

Vil

a, C

ater

ina

Bàs

cara

-10

a.3m

.19

351

5817

05D

eulo

feu

, Nar

cís

Pal

amós

Pi

i C

omas

, Mar

iaB

egu

r-

10a.

3m.

194

5159

1705

Cas

tella

r i

Cas

alin

s, J

osep

Are

nys

de

Mu

nt

Vil

a i

Fon

trod

ona

Are

nys

de

Mu

nt

-9a

.7m

.19

551

6017

05F

erre

r, A

gust

íB

lan

esD

omèn

ech

, Mar

ian

na

Bla

nes

-11

a.19

651

6117

05P

lan

as, D

ion

ísS

anta

Mar

ia d

e C

orcó

(V

ic)

- G

iron

aS

erra

, Nar

císa

San

t Jo

an d

e F

àbre

ga (

Vic

)-

11a.

4m.

197

5162

1705

Gor

i, J

osep

Juià

Llo

ren

s, M

aria

Bàs

cara

-10

a.3m

.19

851

6317

05H

ereu

, Jer

oni

Ser

ra d

e D

aró

Tei

xid

or i

Rib

as, A

nn

aG

ual

ta13

a.3m

.-

199

5164

1705

Mas

sot,

Ju

lià

San

t S

adu

rní

de

l’Heu

raM

ath

eu i

Sol

à, M

aria

Gu

alta

-9a

.3m

.20

051

6517

06G

oy, J

osep

For

nel

lsB

arn

és, M

aria

Caç

à d

e la

Sel

va9a

.11m

.10

a.7m

.20

151

6617

06P

orta

s, M

iqu

elF

igu

eres

Bal

lest

as, M

aria

Fig

uer

es13

a.

11a.

11m

.20

251

6717

02M

erca

der

, Fra

nce

scP

arla

vàJa

nés

, Jer

ónim

aP

arla

và-

9a.6

m.

203

5168

1706

Cor

omin

as, P

ere

Jose

pG

iron

aS

alom

ó i

Gel

i, M

aria

San

t F

eliu

de

Gu

íxol

s-

10a.

3m.

204

5169

1706

Bla

nch

, Joa

nB

esal

úM

oner

i Q

uer

, Ter

esa

La

Per

a-

10a.

10m

.20

551

7017

06L

lob

era,

Joa

nÒ

rfan

sJu

lià,

Ter

esa

Òrf

ans

11a.

3m.

-20

651

7117

06L

lin

às, M

iqu

elC

aste

llar

de

la S

elva

Mer

cad

er, M

aria

nn

aC

ruïl

les

-10

a.6m

.20

751

7217

06B

ofill,

An

ton

iR

egen

cós

Vic

ens,

An

na

Par

lavà

13a.

6m.

-20

851

7317

06L

lob

era,

Per

eA

rgel

agu

erM

onró

s, E

lisa

bet

Beg

ud

à-

9a.1

1m.

209

5174

1708

Ros

del

Tor

ren

t, F

ran

cesc

Juià

Tor

ren

t, A

nn

aV

erge

s-

10a.

9m.

210

5175

1708

Ale

nyà

, Jos

epC

orçà

Vin

yas,

Mag

adal

ena

Vu

lpel

lac

12a.

6m.

-21

151

7617

08O

liu

, An

ton

iM

ont-

Ràs

Pal

lí, C

ater

ina

Cal

onge

-10

a.1m

.21

251

7717

08F

oras

ter,

Joa

nC

ervi

à d

e T

erV

alen

tí, A

nn

a M

aria

Fon

tcu

ber

ta10

a.10

m.

-21

351

7817

08A

lber

t i

Mir

, Fra

nce

scL

lers

Aym

ar, M

aria

Àn

gela

Lle

rs-

11a.

6m.

214

5179

1708

Ayg

uan

egre

i C

orom

ines

, Per

eS

ant

Joan

les

Fon

tsA

lib

és, M

arga

rid

aV

idrà

12a.

7m.

-21

551

8017

08G

alí,

Jau

me

Rav

ós d

e T

erri

Par

és, C

ater

ina

San

t Ju

lià

de

Ram

is-

9a.1

0m.

216

5181

1708

Ru

yra,

Per

eV

ilam

arí

?G

ord

ey, M

aria

Mon

tcal

-9a

.8m

.21

751

8217

08R

iera

, Ram

onP

alaf

ruge

llP

eral

s i

Bat

llia,

Cat

erin

aS

ant

Fel

iu d

e G

uíx

ols

-9a

.5m

.21

851

8317

09F

laqu

er, N

arcí

sC

alel

laS

erra

, Mad

ron

aP

ined

a-

9a.4

m.

219

5184

1709

Ori

ell,

Jose

pV

ilar

igC

olom

er, A

nn

a M

aria

Cam

alle

ra-

9a.8

m.

220

5185

1709

Viv

es, P

auS

ant

Iscl

e d

e V

alla

lta

Au

let,

Ter

esa

San

t Is

cle

de

Val

lalt

a-

11a.

6m.

321N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

221

5186

1709

Lle

ona,

Jau

me

Beu

da

Bad

ia, M

agd

alen

aT

arra

del

les

13a.

7m.

-22

251

8717

09G

uil

ana,

Joa

nS

ord

sR

oca,

An

na

Mar

iaO

rrio

ls-

10a.

6m.

223

5188

1709

Gar

riga

, Per

eV

ilob

íL

lore

ns,

Cat

erin

aC

aste

ll d

’Aro

-10

a.8m

.22

451

8917

09D

ello

nd

er, J

oan

For

nel

lsD

epor

tós,

Ger

tru

dis

Mon

ells

-10

a.1m

.22

551

9017

09B

orrà

s, A

leix

Bor

rass

àC

amm

ol, A

nn

aB

orra

ssà

13a.

5m.

10a.

6m.

226

5191

1709

Joh

er, S

alva

dor

Fla

çàP

eleg

rí, M

aria

Ter

esa

Gir

ona

-11

a.5m

.22

751

9217

09F

arre

r, S

alva

dor

Cad

aqu

ésA

rola

, An

na

Mar

iaL

a S

elva

de

Mar

12a.

1m.

-22

851

9317

09R

os d

el T

orre

nt,

Jau

me

Juià

Cal

das

, Mar

iaR

iud

aren

es-

9a.9

m.

229

5194

1709

Pra

ts, A

nto

ni

Pal

afru

gell

Xic

oyra

, Mar

iaP

alaf

ruge

ll-

10a.

10m

.23

051

9517

09C

asta

nye

r, F

ran

cesc

Gir

ona

Deu

lofe

u, M

aria

nn

aT

orro

ella

de

Mon

tgrí

-9a

.5m

.23

155

0117

10C

ateu

ra, S

alvi

Tor

ren

tP

rats

, Su

san

na

Per

atal

lad

a-

11a.

232

5502

1710

Civ

ila,

Isi

dre

Vil

abla

reix

Sar

ís, M

aria

San

t S

adu

rní

de

l’Heu

ra-

11a.

1m.

233

5503

1710

Pu

ig, J

oan

Cis

tella

Pon

s, M

aria

Cas

telló

d’E

mp

úri

es12

a.10

m.

-23

455

0417

10C

asas

, Per

eT

ord

era

Pal

omer

as, M

aria

Tor

der

a10

a.6m

.-

235

5505

1710

Fel

iu, R

afae

lP

edre

t i

Mar

zàP

agès

, Mar

ia F

ran

cesc

aC

aste

lló d

’Em

pú

ries

10a.

10m

.11

a.4m

.23

655

0617

10T

os, N

icol

auM

assa

nes

Arq

ués

, Cat

erin

aH

osta

lric

12a.

8m.

-23

755

0717

10C

oll,

Isid

roS

ant

An

iol d

e F

ines

tres

Bat

lla, M

aria

Gin

esta

r-

10a.

9m.

238

5508

1710

Dom

ènec

h, P

ere

Joan

Gri

ons

Pla

nas

, Mar

iaS

anta

Col

oma

de

Far

ner

s11

a.7m

.-

239

5509

1710

Com

aler

es, P

auT

ord

era

Cos

ta, M

aria

Tor

der

a10

a.11

m.

9a.8

m.

240

5510

1710

Hu

gas,

Per

eV

ilad

esen

sG

iral

t, C

ater

ina

Pal

au-s

ator

-10

a.6m

.24

155

1117

10B

arsa

ngé

, Jau

me

Pal

au-s

ator

Boh

igas

, Mag

dal

ena

Fon

tan

ille

s11

a.5m

.10

a.4m

.24

255

1217

10B

ohig

as, D

omin

goS

ant

Sad

urn

í d

e l’H

eura

Fon

t, M

aria

San

t S

adu

rní

de

l’Heu

ra-

9a.1

0m.

243

5513

1711

Fig

arol

a i

Val

ldej

uli

, An

ton

iV

ilan

ova

de

Pal

afol

ls

(Mal

grat

)Ju

lià

i F

ont,

Mar

iaV

ilan

ova

de

Pal

afol

ls

(Mal

grat

)11

a.8m

.10

a.5m

.

244

5514

1711

Su

nye

r, J

oan

San

t M

artí

d’E

mp

úri

esV

icen

s, P

aula

Ver

ges

12a.

8m.

-24

555

1517

11S

torc

h, J

oan

Tor

roel

la d

e M

ontg

ríC

asam

or, M

agd

alen

aT

orro

ella

de

Mon

trgr

í-

9a.1

1m.

246

5516

1711

Lla

van

era,

Est

eve

Lla

dó

Fri

gola

i T

eixi

dor

, Fra

nce

sca

Nav

ata

-9a

.7m

.24

755

1717

11P

ou, J

aum

eN

avat

aS

auch

, Eu

gèn

iaA

vin

yon

et d

el P

uig

ven

tós

-9a

.9m

.24

855

1817

11R

abas

sa, J

osep

Tor

der

aF

erre

r, M

aria

An

na

Arb

úci

es11

a.-

249

5519

1711

Gau

ber

t, P

ere

Mar

tir

Gir

ona

Reg

ord

era

i C

asan

ovas

, Nar

cisa

Gir

ona

-10

a.7m

.25

055

2017

11P

eric

h, F

ran

cesc

Pal

afru

gell

Pra

ts, M

aria

Pal

afru

gell

-10

a.7m

.25

155

2117

11P

uig

, Joa

nC

iste

llaA

lsin

a, M

agd

alen

aS

egu

eró

-9a

.6m

.25

255

2217

11D

alm

au, J

oan

San

t C

ebri

à d

els

Alls

Jun

y i

Roc

a, T

eres

aP

alau

-sat

or-

10a.

10m

.25

355

2317

11B

ofill,

Miq

uel

Cer

vià

de

Ter

Sal

và, M

aria

Ter

esa

Cer

vià

de

Ter

-10

a.4m

.25

455

2417

10P

i, P

ere

San

ta M

aria

d’A

rgel

agu

erA

bol

í, R

osa

Arg

elag

uer

-10

a.8m

.25

555

2517

12T

rias

i V

erd

agu

er, B

ald

iri

Gra

nol

lers

de

Roc

acor

ba

Mat

heu

, Mag

dal

ena

Vil

ann

a-

9a.6

m.

256

5526

1712

Tom

às, J

osep

Caç

à d

e la

Sel

vaG

ruar

t i

Mon

er, T

eres

aC

açà

de

la S

elva

11a.

6m.

-25

755

2717

12M

asca

ròs,

An

dre

uU

llast

ret

Pas

qual

, Mar

gari

da

Pal

afru

gell

-9a

.6m

.

322N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

258

5528

1712

Vid

al i

Mas

ó, D

omin

goM

adre

man

yaS

erra

, Su

san

na

Vu

lpel

lac

-10

a.6m

.25

955

2917

12C

aste

lls i

Bat

lle, J

oan

Lle

rsM

allo

l, M

arga

rid

a A

nn

aL

’Agu

llan

a10

a.10

m.

-26

055

3017

12V

ives

, Pau

San

t Is

cle

de

Val

lalt

aB

ofill,

Pet

ron

ila

San

Ju

lià

de

Sas

sorb

a (V

ic)

10a.

3m.

-26

155

3117

12R

ovir

a, J

oan

Por

quer

esM

oner

, Mar

ia À

nge

laE

spin

aves

a10

a.2m

.10

a.6m

.26

255

3217

12F

erre

r, J

osep

Mon

tcal

Juli

à, M

aria

Òrf

ans

-11

a.8m

.26

355

3317

12S

anta

ló, B

enet

Mon

tagu

tC

asad

eval

l, T

eres

aA

rgel

agu

er-

10a.

10m

.26

455

3417

12P

igem

, Joa

nC

amós

Mir

, Eli

sab

etC

amós

10a.

5m.

.-26

555

3517

12R

omeu

, Joa

nL

a B

isb

al d

’Em

por

dà

Ulla

stre

s, M

arga

rid

aL

a B

isb

al d

’Em

por

dà

12a.

6m.

9a.

266

5536

1712

Mil

à, F

ran

cesc

Jafr

aC

oll,

Ter

esa

Cor

s12

a.4m

.-

267

5537

1713

Th

omàs

i C

oma,

Joa

nG

ran

olle

rs d

e R

ocac

orb

aO

Lif

eras

, Mar

iaG

ran

olle

rs d

e R

ocac

orb

a11

a.5m

.-

268

5538

1713

Bu

rgad

es, J

aum

eV

alm

anya

San

s, M

aria

Tor

der

a-

9a.9

m.

269

5539

1713

Am

ich

, Miq

uel

Pu

jal d

els

Cav

alle

rsC

and

ell,

Eli

sab

etC

amós

-10

a.10

m.

270

5540

1713

Cas

amor

, Jau

me

Nav

ata

Fer

rero

s i

Lòp

ez, E

len

aS

ant

Per

e P

esca

dor

12a.

5m.

-27

155

4117

13V

alld

eju

li, F

ran

cesc

Pal

afol

lsD

omèn

ech

, Mar

iaB

lan

es13

a.1m

.-

272

5542

1713

Bar

rull

i B

ofill,

Sal

viP

alaf

ruge

llA

ygu

aviv

a i

Val

man

ya, G

ertr

ud

isS

ant

Fel

iu d

e G

uíx

ols

13a.

2m.

-27

355

4317

14D

alm

au, F

ran

cesc

San

ta E

ulà

lia

de

Riu

pri

mer

(V

ic)

Hor

ta, M

aria

San

t F

eliu

de

Bu

ixal

leu

-11

a.3m

.

274

5544

1714

Bru

net

, Per

eL

’Arm

ente

raS

alvi

, Cat

erin

aT

orro

ella

de

Mon

tgrí

12a.

2m.

9a.6

m.

275

5545

1714

Gel

aber

t i

Au

ger,

Joa

n B

apti

sta

San

t L

lore

nç

de

la M

uga

Cas

adev

all,

Mar

iaL

led

ó13

a.1m

.-

276

5546

1714

Cu

nil

l, S

alva

dor

Vil

anov

a d

e P

alaf

olls

(M

algr

at)

Sab

ater

, Ros

aR

iud

ello

ts11

a.6m

.-

277

5547

1714

Vil

ar, J

osep

Avi

nyo

net

del

Pu

igve

ntó

sH

ereu

, Mar

iaE

spon

ellà

-10

a.27

855

4817

14C

los,

Miq

uel

Pon

tòs

Cas

anov

as, M

aria

Òrf

ans

10a.

10m

.10

a.2m

.27

955

4917

14M

itja

vila

, Sal

viV

ilaf

ant

Fer

riol

, Mar

ia M

agd

alen

aV

ilaf

ant

10a.

-28

055

5017

14n

o co

nst

aS

alva

nyà

, Mar

iaA

igu

aviv

a-

9a.8

m.

281

5551

1714

Can

er, J

oan

Fon

tan

ille

sB

ohig

as, M

aria

Fon

tan

ille

s-

10a.

7m.

282

5552

1714

Vid

al, R

amon

Jafr

eF

erre

r, M

aria

Ver

ges

-11

a.2m

.28

355

5317

14P

lan

as i

Boi

x, J

osep

San

t C

lim

ent

Ses

ceb

esP

eya

(Pel

la),

Cla

raC

aste

lló d

’Em

pú

ries

-11

a.3m

.28

455

5417

14N

ogu

er, M

iqu

elS

ant

Gre

gori

Car

rera

s, T

eres

aC

arte

llà11

a.7m

.-

285

5555

1715

Fri

gola

, Joa

nM

aià

de

Mon

tcal

Esp

arre

guer

as, M

aria

Ter

esa

Sal

len

t12

a.9m

.11

a.2m

.28

655

5617

15C

erve

ra, P

ere

Por

t d

e la

Sel

vaM

estr

e, A

nn

aC

aste

lló d

’Em

pú

ries

-11

a.7m

.28

755

5717

15B

ofill,

An

ton

iF

onol

lere

sV

alen

tí, C

ater

ina

Cru

ïlle

s12

a.1m

.-

288

5558

1715

Aym

eric

h, M

iqu

elB

ord

ils

Vid

al, A

nn

a M

aria

Bor

dil

s-

11a.

7m.

289

5559

1715

Ru

fí, J

oan

Mat

aju

dai

caM

erca

der

, Mag

dal

ena

Mat

aju

dai

ca12

a.3m

.-

290

5560

1715

Pel

lice

r, R

afae

lL

lers

Fer

rer,

Mar

iaV

ilab

ertr

an12

a.7m

.-

291

5561

1715

Pu

jol,

Fra

nce

scF

ontc

ub

erta

Pag

ès, F

ran

cesc

aV

ilaf

rese

r13

a.7m

.11

a.6m

.29

255

6217

16T

aras

có, J

aum

eV

ilan

nan

tR

amis

, Sib

ila

Mai

à d

e M

ontc

al-

9a.9

m.

293

5563

1716

Tri

ter,

Bar

tom

euE

l Far

d’E

mp

ord

àS

uro

, Ros

aC

aste

lló d

’Em

pú

ries

12a.

8m.

-

323N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

294

5564

1716

Ru

scal

led

a, J

aum

eM

açan

et d

e la

Sel

vaR

eig,

Jer

ónim

aE

stan

yol

13a.

-29

555

6517

16L

un

às, P

auS

alt

Ru

ssin

yol,

Ter

esa

San

t D

alm

ai-

10a.

8m.

296

5566

1716

Par

és, F

ran

cesc

Caç

à d

e la

Sel

vaE

star

ach

de

la C

osta

, Mar

ia A

nn

aF

orn

ells

de

la S

elva

-9a

.11m

.29

755

6717

17M

artí

, Sal

vad

orV

ilad

esen

sT

orra

s, N

arci

saG

iron

a10

a.7m

.9a

.6m

.29

855

6817

17F

erra

n, R

afae

lP

alaf

ruge

llB

arn

oy, G

ertr

ud

isP

alaf

ruge

ll11

a.4m

.-

299

5569

1716

Ser

ra, R

afae

lV

ilan

ova

de

la M

uga

Viu

sa, F

ran

cesc

aV

ilan

ova

de

la M

uga

-11

a.4m

.30

055

7017

17M

erca

der

, Bae

rnat

Rid

aura

Roq

uer

, Ter

esa

Rid

aura

-9a

.9m

.30

155

7117

17C

omp

anyò

, Jos

epS

anta

Sec

uli

na

– L

lago

ster

aC

alli

có, T

eres

aR

iud

aren

es-

10a.

3m.

302

5572

1709

Ru

fí, B

enet

San

t F

eliu

de

Gu

íxol

sF

algu

eras

, Fra

nci

sca

San

t F

eliu

de

Gu

íxol

s10

a.9m

.-

303

5573

1710

Rie

ra, S

alva

dor

Pal

sR

os d

el B

osch

, Mar

iaP

als

-10

a.1m

.30

455

7417

10O

rdis

, Ben

etU

sall

Pif

erre

r, M

aria

Àn

gela

Cre

spià

11a.

3m.

11a.

6m.

305

5575

1718

Fon

tan

a, J

oan

Fig

uer

esF

erre

r, A

nn

a M

aria

Fig

uer

es12

a.6m

.9a

.6m

.30

655

7617

18N

ovel

l i C

asad

eval

l, F

ran

cesc

Can

et d

e M

arM

onta

lt i

Des

cam

ps,

Mar

gari

da

San

t Is

cle

de

Val

lalt

a-

10a.

8m.

307

5577

1719

For

tin

et, R

afae

lL

lers

Gib

ern

au, M

aria

Ter

rad

es-

10a.

3m.

308

5578

1719

Pou

sas

Com

as, J

oan

Cel

ràM

ajor

a, M

aria

Ter

esa

Par

lavà

-10

a.9m

.30

955

7917

19P

rats

i T

orre

nt,

Miq

uel

Pal

afru

gell

Bis

be,

Mar

iaM

adre

man

ya-

10a.

11m

.31

055

8017

19S

ala,

An

ton

iR

iud

aren

esC

asad

eval

l, M

aria

Riu

dar

enes

12a.

5m.

-31

155

8117

19B

rogu

er, J

oan

San

t A

nd

reu

de

la B

arro

caB

lan

quer

a, T

eres

aA

mer

12a.

4m.

-31

255

8217

20R

och

as i

Bla

nch

, Car

les

Llo

friu

Ser

ra, C

ater

ina

Pal

afru

gell

12a.

7m.

-31

355

8317

20V

iler

t, M

arti

rià

Vil

asac

raP

omés

, Mar

iaT

orro

ella

de

Flu

vià

-10

a.6m

.31

455

8417

20G

uix

eres

, Tom

àsC

amp

maj

orS

oler

, Ser

afin

aP

orqu

eres

-10

a.3m

.31

555

8517

21B

lan

quer

na,

Ger

oni

Am

erP

uig

, Mar

iaA

mer

-11

a.7m

.31

655

8617

22M

ontb

lan

ch, B

onav

entu

raS

ant

Cel

oni

(Bar

celo

na)

Fit

a, M

aria

An

tòn

iaT

orro

ella

de

Mon

tgrí

-10

a.3m

.31

755

8717

22B

osch

, Ram

onA

vin

yon

et d

el P

uig

ven

tós

Vin

yas,

Mar

iaM

açan

et d

e C

abre

nys

12a.

10m

.-

318

5588

1722

Tal

led

a, F

ran

cesc

Are

nys

de

Mar

OL

ifer

i P

uig

, Mar

ia A

nn

aA

ren

ys d

e M

ar12

a.1m

.-

319

5589

1722

Tor

nav

ells

, Miq

uel

Dom

eny

Fal

guer

as, N

arci

saC

arte

llà12

a.2m

.11

a.5m

.32

055

9017

23M

un

det

, Jac

int

Cau

lés

- V

idre

res

Fu

llà, M

aria

An

tòn

iaC

aulé

s -

Vid

rere

s-

11a.

7m.

321

5591

1724

Llu

it, J

oan

Fig

uer

esV

ilam

ala,

Mar

ia A

nn

aF

igu

rere

s-

11a.

5m.

324

5592

1725

Cal

m, J

osep

San

t E

stev

e d

’en

Bas

Vil

arn

au, M

aria

Les

Pla

nes

-11

a.2m

.32

555

9317

27P

ons

i N

arcí

s, P

ere

Cam

ósC

ald

eró,

Mar

iaR

iud

ello

ts d

e la

Sel

va12

a.8m

.-

324

5594

1727

Cas

as, J

osep

San

t V

icen

ç d

el S

elle

nt

Vid

al, M

aria

Ân

gela

San

t Jo

an le

s F

onts

-11

a.3m

.32

555

9517

27D

e B

urg

ués

i d

e F

ont,

Nar

cís

Est

anyo

lC

orom

inas

i T

oral

las,

Eli

sab

etS

ant

Mar

tí S

asco

rts

(Vic

)-

11a.

2m.

326

5596

1729

Vid

al, F

ran

cesc

Mad

rem

aya

Mer

cad

er, M

aria

Ser

ra d

e D

aró

(?)

-11

a.32

755

9717

29G

uix

eres

, Jos

epC

amp

maj

orF

erre

r d

e la

s T

orre

s, M

aria

Ter

esa

Ser

inyà

-11

a.3m

.32

855

9817

30F

ont,

Raf

ael

Cru

ïlle

sB

atlla

, Mar

iaC

ruïl

les

-11

a.32

955

9917

30L

list

osel

la, G

asp

arL

es À

nci

esB

rugu

er, M

aria

San

t A

nd

reu

Sob

re-r

oca

12a.

5m.

11a.

3m.

330

5600

1738

Mu

nta

ner

, Tom

àsC

iste

llaG

imb

ern

at, M

aria

Cis

tella

11a.

8m.

11a.

9m.

324N

úm

.R

egis

tre

nú

m.

An

yC

ogn

oms

i n

om d

el n

uvi

Par

ròqu

ia d

el n

uvi

Cog

nom

s i

nom

de

la n

úvi

aP

arrò

quia

de

la n

úvi

aE

dat

nu

viE

dat

nú

via

331

5601

1740

Vil

a, P

ere

San

t M

artí

de

Llé

men

aP

la, T

eres

aL

lorà

-10

a.11

m.

332

5602

1742

Fal

garo

na,

Jos

epA

vin

yon

et d

el P

uig

ven

tós

Sol

er, M

arià

nge

laC

aste

lló d

’Em

pú

ries

18a.

10a.

4m.

333

5603

1742

Rov

ira,

Joa

nO

lot

Cas

abó,

Isa

bel

Olo

t13

a.2m

.-

334

5604

1743

Rol

dan

i B

aró,

An

ton

i P

auP

ort

de

la S

elva

Car

rasc

o, T

eres

aP

ort

de

la S

elva

18a.

9a.2

m.

335

5605

1748

Bel

lsol

ell d

e la

Tor

re, I

gnas

iS

ant

Mar

tí d

’Are

nys

Bay

er, M

aria

Fra

nci

sca

Hos

talr

ic12

a.12

a.1m

.33

656

0617

49V

eray

, Jau

me

Cel

ràV

inye

s, T

eres

a L

’Agu

llan

a17

a.11

a.4m

.33

756

0717

49B

osch

, Car

les

Avi

nyo

net

del

Pu

igve

ntó

sA

zem

ar i

Sol

à, M

adro

na

La

Jon

quer

a19

a.11

a.6m

.33

856

0817

52S

alva

tella

, Sal

viF

igu

eres

Cam

ps,

Mar

ian

na

Fig

uer

es12

a.4m

.11

a.5m

.33

956

0917

52R

imb

au, A

nto

ni

Pal

sS

ilve

stre

, Mag

dal

ena

Pal

s13

a.5m

.12

a.4m

.34

056

1017

57C

omas

, Raf

ael

Tor

roel

la d

e M

ontg

ríR

ovir

a, M

aria

Àn

gela

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí12

a.6m

.-

341

5611

1758

Fer

raro

ns,

Per

eS

ant

Pri

vat

d’e

n B

asC

asas

, Mar

iaS

ant

Per

e d

e T

orel

ló (

Vic

)13

a.5m

.12

a.34

256

1217

59M

asso

t i

Pou

, Per

eJu

iàF

orro

ll i

Boa

das

, Ger

tru

dis

Sal

itjà

-11

a.5m

.34

356

1317

60G

uàr

dia

, Mat

euR

up

iàC

olom

i P

asqu

al, F

ran

cisc

aS

erra

de

Dar

ó (?

)-

11a.

6m.

344

5614

1760

Ale

man

y, J

oan

Par

lavà

Mar

imon

, An

na

Mar

iaM

aren

yà-

11a.

1m.

345

5615

1761

Neg

ra, F

ran

cesc

Bru

nyo

laP

ujo

l, C

ater

ina

San

t D

alm

ai-

11a.

346

5616

1762

Mas

, Jos

epS

ant

Fel

iu d

e B

uix

alle

uT

osse

ll, M

aria

San

t F

eliu

de

Bu

ixal

leu

-11

a.4m

.34

756

1717

63C

anal

s, F

ran

cesc

Llo

ràC

abru

ja, T

eres

aC

açà

de

la S

elva

-11

a.8m

.34

856

1817

65R

amis

, Per

eS

alt

Fu

ster

i C

iura

na,

Mar

ia A

nn

aS

alt

13a.

3m.

-34

956

1917

67S

adu

rní,

Jau

me

San

t Ju

lià

de

Val

lfog

ona

Pla

na,

Mar

ia À

nge

laS

ant

Cri

stòf

ol le

s F

onts

-11

a.8m

.35

056

2017

70X

ifre

u, J

osep

Gir

ona

Car

retó

, Ger

tru

dis

Gir

ona

-11

a.9m

.35

156

2117

73L

lau

rad

or, M

iqu

elS

oliu

sL

lin

às, M

arga

rid

aS

alt

-11

a.6m

.

325

Bibliografia

ABELLA, Fermín (1871): Manual del matrimonio y Registro Civil. Contiene las leyes de matrimonio y registro civil con los preámbulos que preceden á dichas leyes en la edición oficial, y el reglamento de 13 de diciembre de 1870, con varias notas para su mejor inteligencia, y formularios para todos los casos que pueden ocurrir en la práctica, Madrid, Imprenta de E. de la Riva.

AGUILAR CABALLERO, Isidro i GALBES DE AGUILAR, Herminia (1972): La madre y el niño, tratado de maternología y puericultura, Madrid, Editorial Safeliz, S.L.

AGUSTÍ, Antoni (1767-1771): Opera Omnia, Luccae, Typis Josephi Rocchi, 8 vols.

ALBERT EL GRAN, sant (1509): Scriptum Quartum Divi Alberti Magni Ordinis Predicatorum Ratisponiensis Episcopi Super Quartum Sententiarum, Basilee, Jacobum de Pfortzen, 3 vols.

— (1651): Opera Omnia. De Animalibus Libri XXVI. Lugduni, Claudi Prost, Petri & Claudii Rigaud, Frt., Hieronimi Delagarde & Ioannes Antonii Huguetan, vol. VI.

ALFONS DE LA VERA CREU (1572): Speculum Coniugiorum, Compluti, Officina Ioannis Graciani.

ALTSCHUL, Michael (1965): A baronial family in Medieval England: the Clares, 1217-1314, Baltimore, The Johns Hopkins Press.

AMO, León del (1978): La clave probatoria en los procesos matrimonia-les. Indicios y circunstancias. Pamplona, Eunsa.


— (1977): Sentencias, casos y cuestiones de la Rota Española. Pam-plona, Eunsa.

ANCHARANO, Petrus de (1535): Lectura Aurea super Quarto et Quinto Decretalium, Lugduni, Joannem Cambray alias de Moylin.

Annuario Pontificio per l’anno 1993, Città del Vaticano, Libreria Editrice Vaticana.

Anthologia Latina (1905): Gulielmus Meyer Ed. Berlín.ARBIOL, Antonio (1714): La familia regulada con doctrina de la Sagrada

Escritura y Santos Padres de la Iglesia Catolica, para todos los que regularmente componen una casa seglar; a fin de que cada uno en su estado y en su grado sirva a Dios Nuestro Señor con toda perfeccion y salve su alma. Barcelona, Joseph Teixidó, Impressor del Rey.

ARISTOTE (1986): Politique, Paris, Société d’Édition “Les Belles Lettres”, 5 vols.

— (1968): Histoire des Animaux, Paris, Société d’Édition “Les Belles Lettres”, 3 vols.

ARISTÓTELES (1992): Investigación sobre los animales, Madrid, Editorial Gredos.

ARNULF DE LISIEUX (Arnulfus Lexoviensis Episcopus): Epistolae, dins: Migne, Patrologiae Latinaee, vol. 201.

AUBERT, G. (1865): Code Annamite. Lois et Règlements du Royaume d’Annam traduits du texte chinois original, Paris, Imprimerie Impèriale, 2 vols.

AULUS GELIUS (1978): Les nuits Attiques, Paris, Société d’Édition “Les Belles Lettres”, 3 vols.

AURELL, Martí (1998): Les noces del comte. Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213), Barcelona, Ediciones Omega, S.A.

AYABE, Tsuneo (ed.) (1973): Education and culture in a Thai rural community. A report of field research in Tambon Bang Khem, Thailand (1970-71), Fukuoka, Japan, Kyushu University, Faculty of Education, Research Institute of Comparative Education and Culture.

AZNAR GIL, Federico R. (1989): La institución matrimonial en la Hispania cristiana bajomedieval (1215-1563), Salamanca, Pu-blicaciones Universidad Pontificia, Caja Salamanca.

AZPILCUETA, Martin de (1555): Manual de Confessores y penitentes que aclara y brevemente contiene la universal y particular decisión de casi todas las dudas, que en las confessiones suelen ocorrer de los


pecados, absoluciones, restituciones, censuras & irregularidades. Çaragoça, Pedro Bernuz.

BALDASSINIO, Hieronimo (1771): Concilium Tridentinum cum collec-tanea Doctorum Sacrae Rotae Decissionum, et S.C. Concilii Re-solutionum. Barcinone, Franciscus Suriá & Burgada Typogr.

BALLESTEROS BERETTA, Antonio (1948): Historia de España y su influencia en la historia universal, Barcelona-Buenos Aires, Salvat Editores, S.A., 10 vols.

BANDINO (Magistri Bandino): Sententiarum, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 192.

BARBER, Richard (1964): Henry Plantagenet a Biography, London, Barnie & Rockliff with Pall Mall Press.

BARBOSA, Agustini (1688): Iuris Canonici Interpretationes Selectae Sive Paetermissa et Additamenta ad Collectaena Doctorum, tam Vete-rum quam Recentiorum in Pontificium Jus Universum, Tomus Sextus, Lugduni, Petri Borde, Joan et Petri Arnaud.

BARTON, Roy Franklin (1938): Philippine pagans: The autobiographies of tree Ifugaos, London, George Routledge and Sons.

BASDEVANT-GAUDEMET, Brigitte (1983): “Le mariage d’après la corres-pondence d’Yves de Chartres”, Revue Historique du Droit Français et Étranger, Paris, Editions Sirey, n. 61.

BASILI EL GRAN, sant: Epistolas dins: Migne, Patrologiae Graecae, vol. XXXII.

BENEDICTO XIV (1745): Thesaurus Resolutionum Sacrae Congregationis Concilii quae Consentanee ad Tridentinourum PP. Decreta, alisque Canonici Juris Sanctiones, Manus Secretarii ejusdem Sacrae Con-gregationis, obeunte Eminentissimo ac Reverendissimo Domino Prospero Cardinali de Lambertinis, primum Anconitanae, deinde Bononiensis, nunc Universalis Ecclesiae Pontifice, Romae, Joan-nem Baptistam Recurti, 5 vols.

BENEDICTI XIV (1768): Sanctissimi Domini Nostro Benedicti Papae XIV, Bullarium, Venetiis, Jacobum Caroboli et Dominicum Pompeati, 4 vols.

BENEDICTO XIV (1791): Colección en latín y castellano de las Bulas, Constituciones, Encyclicas, Breves y Decretos, del Santísimo Padre.., Madrid, Oficina de D. Antonio Espinosa, 3 vols.

BENOIT, Pierre; MILIK, Jozef T.; DE VAUX, Roland (1960): Discoveries in the Judaean Desert II. Les Grottes de Murabbaât, Oxford, Clarendon Press.


BERNÁRDEZ CANTÓN, Alberto (1961): Las causas canónicas de separación conyugal, Madrid, Editorial Tecnos, S.A.

BIPPERT, H. i BONARD, A. (1885): Code Civil du canton de Vaud expurgué suivi de ses lois accessoires et terminé par le Code Fédéral des obligations, Lausanne, Librairie F. Rouge.

BLACK, Henry Campbell (1979): Black’s Law Dictionary, St. Paul, Minnesota, West Publishing Co.

BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1988): Los Condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los Reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca, Barcelona, Fundación Conde de Barcelona, 2 vols (edició del facsímil de 1836).

BOLDETTI, Marc Antonio (1720): Osservazioni sopra y cimiteri di Santi Martini ed antichi cristiani di Roma, Roma, Salvioni.

BOSCH I PORTELL, Mònica (1999): “La formació d’una classe dirigent: els hisendats de la regió de Girona. L’exemple del patrimoni Carles (1750-1850)”, dins: CONGOST, Rosa i TO, Lluís (ed.): Homes, masos, història. La Catalunya Nord-Est (segles XI-XX), Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BUENAVENTURA, san (1968): Obras, Madrid, Biblioteca de Autores Cris-tianos, 3 vols.

BRESC, Henri (1988): “La Europa de las ciudades y de los campos (siglos XIII-XV)” dins: BURGUIÈRE, André; KLAPISCH-ZUBER, Chris-tiane; SEGALEN, Martine; ZONABEND, Françoise (ed.): Historia de la familia, Madrid, Alianza Editorial, 2 vols.

BROCÀ, Guillem M. de (1985): Historia del derecho de Cataluña, espe-cialmente del Civil y exposición de la Instituciones del Derecho Civil del mismo territorio en relación con el Código Civil de España y la jurisprudencia, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia.

BROOKE, Christopher (1994): The Medieval idea of marriage, Oxford, Clarendon Press.

BRUNDAGE, James A. (2000): La ley, el sexo y la sociedad cristiana en la Europa medieval, Fondo de Cultura Económico, México.

BUFFON, comte de Georges-Louis Leclerc (1850?): Oeuvres complètes de Buffon, mises en ordre et précédées d’une notice historique par M. A. Richard, Paris, Boulanger et Legrand, Libraires-Editeurs, 10 vols.

Bulletino della Commissione e Archeologica Comunale di Roma (1872): Commissione archeologica comunale di Roma.


BUTRIO, Antonio de (1532): Super Quarto et Quinto Decretalium, Lug-duni, Lucenburg de Sabiano et Hugues de la Porte, Marchands Librayres.

CABASSUTIUS, Joanne (1698): Juris Canonici Theoria et Praxis ad Forum tam Sacramentale Quam Contentiosum, Tum Ecclesiasticum, Tum Secular, Lugduni, Petri Borde, Joannis & Petri Arnaud.

CAMPO GUINEA, María del Juncal (1998): Comportamientos matrimo-niales en Navarra (siglos XVI-XVII), Pamplona, Gobierno de Navarra, Departamento de Cultura.

CAMPS I ARBOIX, Joaquim de i CATALÀ ROCA, Francesc (1965): Les cases pairals catalanes, Barcelona, Edicions Destino.

CANCER, Jaume (1760): Variarum resolutionum juris universalis Caesa-rei, Pontificii et municipalis Principatus Cathalauniae, Venetiis, Typographia Remondiniana, 2 vols.

CAPELLO, Felix M. (1947): Tractatus Canonico-moralis de Sacramentis, Roma, Domus Editorialis Marietti, 5 vols.

CAPRIO, Nicholas S. di (1976): Teoria de la personalidad, México, Nueva Editorial Interamericana, S.A.

CAPURON, Joseph (1812): Traité des maladies des femmes depuis la puberté jusqu’a l’age critique inclusivement, Paris, Imprimerie de Crapelet.

CASSIODORUS, Marcus Aurelius: Opera omnia, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 70.

CÈILLIER, Remy (1862): Histoire Générale des Auteurs Sacres et Ecclé-siastiques, Paris, Luis Vivès, Libraire-Édietur, 15 vols.

CELSO, Aurelio Cornelio (1966): Los ocho libros de la medicina, Bar-celona, Editorial Iberia, S.A., 2 vols.

CICÉRON (1940): Caton l’ancien (de la vieillesse), Paris, Société d’Édition “Les Belles Lettres”.

CLERICATO, Joanne (1713): Via Lactea sive Institutiones Juris Canonici per quam et quas suavi ac brevi itinere, Studiosi Juvenes ad intelligentiam Sacrorum Canonum & lectore omnes conducuntur, Venetiis, Andream Poleti.

— (1757): Decisiones Sacramentales Theologicae, Canonicae & Legales in quibus tota materia Sacramentorum, Theologiae Moralis, Juris Canonici & Quaestiones plurimae Juris Civilis traduntur, explicantur & dilucidantur, Eruditionibus, Historiis & Exemplis adornatae. Tomus Secundus, Anconae-Venetiis, Typographia Poletti.


CLERQ, A. de (1836): Code Civil général de l’Empire d’Autriche, Paris, Imprimerie Royale.

Codice Civile del Regno d’Italia (s.a. / 1865): Roma, Stamperia Reale.

Código Penal Español, decretado por las Cortes de 8 de Junio, sancionado por el Rey y mandado promulgar en 9 de julio de 1822, Madrid, Imprenta Nacional.

Códigos Españoles (1847): Los Códigos Españoles concordados y anotados, Madrid, Imprenta La Publicidad, 12 vols.

CODINA, Jaume (1997): Contractes de matrimoni al delta del Llobregat (segles XIV a XIX), Barcelona, Fundació Noguera.

COLLIGNON, Max (1926): “Matrimonium”, dins: DAREMBERG, Ch. i SAGLIO, E. (ed.): Dictionnaire des antiquites grecques et romaines d’après les textes et les monuments, Paris, Librairie Hachette, 5 vols.

CONGOST I COLOMER, Rosa (1990): Els propietaris i els altres, Vic, Eumo.

— (1992): Notes de societat (La Selva 1768-1862), Santa Coloma de Farners, Consell Comarcal de La Selva-Centre d’Estudis Selvatans.

CONILL, Víctor (1925): La ginecología hipocrática, Valencia, Librería Médica de F. García Muñoz.

Conseil d’Europe (1973): Réponses des gouvernements au questionnai-re sur l’age de la pleine capacité juridique (Brussel·les), Comité Europeén de Coopération Juridique (Text a ciclostil en la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona, ref.: CDE-37).

Corpus Inscriptionum Latinarum, consilio et auctoritate Academiae Litterarum Regiae Borussicae. Berolini, Georgium Reimerum (1863-1986), 17 vols.

CORRADO, Pyrrho (1680): Praxis Dispensationum Apostolicarum pro utroque foro, ex solidissimo Romanae Curiae stylo hactenus in-concusse servato, Sacrorum Canonum. Conciliorum, aliarum-que constitutionum Apostolicarum sanctionibus, Congregationis Sac. Conciliii Tridentini declarationibus, Sac. Rotae Romanae decisionibus, classicorum authorum validissimis doctrinis, peri-tissimorum deniq; virorum observationibus & responsis excerpa, illustrata & adjecta, Coloniae Agrippinae, Wilhelmum Metternich Bibliop.

COSTA, Giulio (1954): “The Garo Code of Law” dins: Anthropos, Posieux (Freiburg), Anthropos Institut, vol. 49.


COVARRUVIAS, Didaci (1594): Opera Omnia (Quartum Decretalium Epithome), Lugduni, Officina Iunctarum, vol. 2.

COYECQUE, Ernest (1905): Histoire générale de Paris. Recueil d’actes notariés relatifs à l’histoire de Paris et de ses environs au XVIe siècle, Paris, Ed Coyecque.

DD. AA. (1990): “La expansión peninsular y mediterránea (c. 1212-c. 1350)”, dins: MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (dir.), Historia de España vol. XIII. Madrid, Espasa-Calpe, S.A., 41 vols.

DALLA, Danilo (1978): L’incapacità sessuale in diritto romano, Milano, Dottore Antonio Giuffrè Editore.

DARESTE, Rodolphe, HAUSSOULLIER, Bernard i REINACH, Theodore (1965): Recueil des inscriptions juridiques grecques, Roma, “L’Er-ma” di Bretschneider, 2 vols.

DAUVILLIER, Jean (1933): Le mariage dans le droit classique de l’Église, depuis le Décret de Gratien (1140) jusqu’a la mort de Clément V (1314), Paris, Librairie du Recueil Sirey.

DELGADO, Buenaventura (1998): Historia de la infancia, Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

DELMAILLE, J. (1935): “Age”, dins: NAZ, Raoul (dir.): Dictionnaire de Droit Canonique, contenant tous les termes du Droit Canonique avec un Sommaire de l’Histoire et des Institutions et de l’état actuel de la discipline, Paris, Librairie Letouzey et Ané, vol. I.

DERRET, John Duncan M. (1978): The death of a marriage law. Epitaph for the Rishis, Durham, North Carolina, Carolina Academic Press.

Diccionari de la llengua catalana, (1991): Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Diccionario de la Lengua Española, (1970): Madrid, Real Academia Española.

DIONISIO DE HALICARNASO (1984): Historia antigua de Roma, Madrid, Biblioteca Clásica Gredos, 4 vols.

DUBY, Georges (1992): El amor en la Edad Media y otros ensayos, Madrid, Alianza Editorial.

— (1981): Le Chevalier, la femme et le prêtre. Le mariage dans la France féodale, Paris, Hachette (en aquest treball hem fet servir majorment la versió espanyola reimpresa en 1988: El Caballero, la mujer y el cura. El matrimonio en la Francia feudal, Madrid, Taurus).


DUMAS, Carlos Luis (1803): Princios de fisiología o introducción a la ciencia experimental filosófica y médica del hombre vivo, Madrid, Imprenta de Don Mateo Repullés.

DURRY, Marcel (1955): “Le mariage des filles impubères dans la Rome Antique”, dins: Revue Internationale des Droits de l’Antiquité 1955, Bruxelles, Office Internationale de Librairie, tome II.

— (1956): “Sur le mariage romain. Autocritique et mise au point”, dins: Revue Internationale des Droits de l’Antiquité 1956, Bruxelles, Office Internationale de Librairie, tome III.

EGBERT, arquebisbe de York, sant: Poenitentiale S. Egbertis Eboracen-sis Archiepiscopis, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 89.

EIXIMENIS, Francesc (1986): Dotzè llibre del Crestià, Girona, Col·legi Universitari de Girona, Diputació de Girona, 2a part, vol. I.

Enciclopedia Jurídica Española (1910), Barcelona, Francisco Seix Editor, 34 vols.

ENGEL, Ludovico (1760): Collegium Universi Juris Canonici, Venetiis, Typographia Balleoniana.

ENRIC DE SEGUSIO, Cardinalis Hostiensis (1517): Summa Hostiensis, Summa Domini Henrici Cardinalis Hostiensis, Lugduni, Jacobus Moylin als Decanbray.

— (1576): Summa Aurea ad Vetustissimos Codices Summa Fide Diligentia que nunc denuo collata atque ab innumeris mendis, quibus scatebat hactenus repurgata, Lugduni, Philipi Tingni, Florentiniani.

ESTRADER I CORCOY, Agustí i FULLÀ I BOHIGAS, Núria (1986): Catàleg de la Biblioteca de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

ETTORE, Giuseppe d’ (1860): Codice per lo regno delle due Sicilie, Napoli, Stabilimento Tipografico del Servio Tullio, 2 vols.

EVANS, John H. (1991): War, women and children in ancient Rome, London-New York, Routledge.

FABRETTI, Raffaele (1699): Inscriptionum antiquarum quae in aedibus paternis asservantur explicatio et additamentum, Romae, Ex Oficina Dominici Antonii Herculis.

FAGNANI, Prosperi (1681): Commentarios Super Quinque Libros De-cretalium, Coloniae Agripinae, Ioannem Wilhelmum Eriessem, Iuniorem.

FERNEL, Jean (1679): Universa medicina primum studio & diligenciam Gulielmi Plantii; notis observationibus et remediis secretis Iohannis


& Othonis Heurni, cum casibus et observationibus rarioribus ex diario practico Othonis Heurini, Coloniae Allobrogum (Ginebra), Samuelem de Tournes.

FERRARIS, Lucii (1795): Promta Bibliotheca Canonica, Juridica, Mora-lis, Theologica, necnon Ascetica, Polemica, Rubricista, Historica (Juris Hispanici hodie etiam vocatur) de principalioribus, et fere omnibus, quae in dies occurrunt, nec penes omnia facile, ac promte reperiri possunt, ex utroque Jure, Pontificiis Constitutionibus, Conciliis Sacra Congregationum Decretis, Sacrae Romanae Ro-tae Decisionibus, ac probatissimis et selectissimis auctoribus. Matriti, Regiae Typographorum et Bibliopolarum Societatis, 10 vols.

FERRER ALÒS, Llorenç (1987): Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (segles XVIII-XIX), Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

FERRER Y GARCÉS, Ramón (1847): Tratado de medicina legal o exposición razonada de las cuestiones jurídico-médicas que se suscitan en los tribunales de justicia, Barcelona, Imprenta y Librería de D. Pablo Riera.

FODERÉ, Francisco Manuel (1801): Las leyes ilustradas por las ciencias físicas ó tratado de medicina legal y de higiene pública, Madrid, Imprenta de la Administración del Real Arbítriode Beneficencia, 6 vols.

FONTANELLA, Joan Pere (1719): Tractatus de Pactis Nuptialibus sive de Capitulis Matrimonialibus, multis Regiae Audientiae Principatus Cathaloniae & aliorum gravissimorum Senatuum, exquisitis Decisio-nibus ornatus, Genevae, Cramer, Perachon & Socii, 2 vols.

FAOCHER, Victor (1841): Code Civil de l’Empire de la Russie, Renne-Paris, Blin, Livraire-Éditeur et Joubert, Livraire.

FRAMBOISIÈRE, Abraham de la (1664): Les oeuvres de... ou sont metho-diquement descrites l’histoire du Monde, la Medicine, la Chirurgie & la Pharmacie, pour la conservation de la santé & la guerison des maladie internes & externes, Lyon, Iean-Antoine Huguetan.

FRIEDLÄNDER, Ludwig (1913): Roman Life and Manners Under the Early Empire, London/New York, George Routledge & Sons, Limited/E. P. Dutton & Co., 4 vols.

Fuero Juzgo (1819): Fuero Juzgo en latín y castellano cotejado con los mas antiguos y preciosos códices por la Real Academia Española, Madrid, Ibarra, Impresor de Cámara de S.M.


FURNIVALL, Frederick James (1897): Child-marriages, Divorces and Ratifications, etc., in the Diocese of Chester, A.D.1561-6, London, Early English Text Society.

GALÈ, Claudi (1531-1545): Galeni Operum Omnium, Venetiis, Ioanem de Farris et Fratres de Riuoltella, 7 vols.

GARCÍA GARRIDO, Manuel (1957): “Minor annis XII nupta”, Labeo, Rassegna di Diritto Romano, Napoli, Instituto di Diritto Romano dell’Università di Napoli-Editore Jovene, 1957, vol. III.

GAUDEMET, Jean (1954): “Originalité et destin du mariage romain”, dins: L’Europa e il Diritto Romano. Studi in memoria di Paolo Koschaker, Milano, Dottore Antonio Giuffrè-Editore, 2 vols.

— (1962): Cours de Droit Romain et d’ancien Droit Français, Paris, Les Cours de Droit.

— (1985): Les sources du droit de l’Église en occident du IIe au VIIe siècle, Paris, Éditions du Cerf - Editions du CNRS.

— (1993): El matrimonio en Occidente, Madrid, Taurus.— (1993): Les sources du droit canonique VIII-XIXe siècle, Paris, Les

Éditions du Cerf.GAY, J. L. (1953): Les effets pécuniaires du mariage en Nivernais du XIVe

au XVIIIe siècle, Dijon.GEORGE, A. (1963): “Maria”, dins: Enciclopedia de la Biblia, Barcelona,

Ediciones Garriga, S.A., vol. IV.GIBBS, Vicari (ed.) (1910-1959): The complete Peerage, London The St.

Catherine Press Ltd., 14 vols.GIFRE I RIBAS, Pere (1999): “Mercat de la terra i formació de patrimo-

nis agraris (1426-1720). Una primera aproximació”, dins: CONGOST, Rosa i TO, Lluís: Homes, masos, història. La Catalunya Nord-Est (segles XI-XX), Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

GIFRE I RIBAS, Pere i SOLER I SIMON, Santi (1996): Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos. Catàleg documental de l’Arxiu Farners, Santa Coloma de Farners, Consell Comarcal de la Selva-Centre d’Estudis Selvatans.

GÓMEZ DE LA SERNA, Pedro i MONTALBÁN, Juan Manuel (1881): Elemen-tos del Derecho Civil y Penal de España, precedidos de una reseña histórica de la legislación española, Madrid, Librería de Gabriel Sánchez, 3 vols.

GÓMEZ SALAZAR, Francisco (1883): Instituciones de Derecho Canónico, Madrid, Imprenta de Alejandro Gómez, 3 vols.


GONZÁLEZ TÉLLEZ, Manuel (1693): Commentaria Perpetua in Singulos textus Quinque Librorum Decretalium Gregori IX. Tomus Quar-tus, Lugduni, Petri Borde, Joan et Petri Arnaud.

GOODY, Jack (1983): The development of the family and marriage in Euro-pe, Cambridge, Cambridge University Press (versió espanyola de 1986: La evolución de la familia y del matrimonio en Europa, Barcelona, Herder).

GORDONII, Bernardi (1559): Opus, llilium medicinae inscriptum, de morborum propem omnium curatione, septem perticulis dis-tributum, Lugduni, Gulielmum Rovillium.

GOUREVITCH, Danielle (1984): Le mal d’être femme. La femme et la médicine dans la Rome antique, Paris, Société d’Édition “Les Belles Lettres”.

GRACIÀ: Decretum, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 187.GRUTER, Janus (1707): Inscriptiones antiquae totius orbis romani in

absolutissimum corpus redactae, Amstelaedami, F. Halma, 4 vols.HAAR, Barend ter (1948): Adat law in Indonesia, New York, Institute

of Pacific Relations.HALES, Magistri Alexandri de (1957): Glossa in Quatuor Libros Sen-

tentiarum Petri Lombardi, Quaracchi, Florentiae, Typographia Collegii Sancti Bonaventurae, 4 vols.

HEFELE, Charles-Joseph (1907-1931): Histoire des Conciles d’après les documents originaux, Paris, Letouzey et Ané Éditeurs, 10 vols.

HELMHOLZ, Richard H. (1974): Marriage Litigation in Medieval England, Cambridge, Cambridge University Press.

HERAS DE PUIG, Miquel (1857): Biografia ó explicació del arbre genealógich de la descendencia de la casa Heras de Adri desde lo any 1350 hasta 1850, Girona, Estampa y Librería de Melitón Suñer.

HOLDSWORTH, William (1972): A History of English Law, London Methuen & Co Ltd. Sweet and Maxwell, 17 vols.

HÖRMAN, Walter von (1891): Die Desponsatio Impuberum ein Beitrag zur Entwicklungsgeschichte des Canonischen Eheschliessungs-rechtes, Innsbruck, Wagner’schen Universitäts-Buchhandlung.

HUG DE SANT VICTOR: Summa Sententiarum, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 176.

HULOT, H.; BERTHELOT, J.F.; TISSOT, P.A. i BÉRENGERS, A. (1804): Corp de Droit Civil Romain en Latin et Français, Metz, Behmer et Lamort, 17 vols. Reimpressió en 1979 a Aalen (Alemanya), Scientia Verlag.


ISIDORO DE SEVILLA, san (1951): Etimologías, Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos.

IU DE CHARTRES: Opera Omnia, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vols. 141-142.

JAFF, doctor (1935): La higiene sexual en el matrimonio, Madrid, Joaquin Gil Editor.

JEDIN, Hubert (1972-1981): Historia del Concilio de Trento, Pamplona, Ediciones Universidad de Navarra, S.A., 4 vols.

JENOFONTE (1973): La República de los Lacedemonios, Madrid, Instituto de Estudios Políticos.

JERÓNIMO, san (1962): Cartas de San Jerónimo, Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos.

JETTÉ, René (1991): Traité de Généalogie, Montréal (Québec), Canada, Les Presses de l’Université de Montréal.

JOAN D’ANDREA (1581): In Quartum Decretalium Librum Novella Commentaria, Venetiis, Franciscum Franciscum.

KAPADIA, K.M. (1966): Marriage and family in India, Oxford, Oxford University Press.

KHOURY, Joseph (1972): La Jurisprudence de la Sacrée Rote Romaine dans les Causes des Eglises Orientales, Romae, Officium Libri Catholici, 2 vols.

KIPP, Theodor i WOLF, Martin (1953): Derecho de familia, Barcelona, Bosch Casa Editorial, 2 vols.

KRIMER, Ferdinando (1702): Quaestionum Canonicarum in Quinque Libros Decretalium, Tomus IV, in Libro IV Decretalium per Viginti & Unum Titulos Distributum, De Sponsalibus et Matrimoniis, eorumque impedimentis, ac Dispensationibus, caeterisque quaes-tionibus per singulos ejusdem libri Titulos comprehensis, Au-gustae Vindelicorum, Georgi Schlüteri, Bibliopolae, 7 vols.

LA GRASSERIE, Raoul de (1893): Code Civil du Canton des Grisons, traduit avec introduction, Paris, A. Durand et Pedone-Lauriel Éditeurs.

— (1895): Les Codes Suédois de 1734 (Civil, Pénal, Commercial) suivis des lois postérieures promulguées jusqu’a ce jour, Paris, A. Durand et Pedone-Lauriel Éditeurs.

LAÍN ENTRALGO, Pedro (1973): Historia universal de la medicina, Barcelona-Madrid-México, Editorial Salvat, S.A., 6 vols.

LANCELLOTTI, Pauli (1793): Gregorii Papae IX Decretales, una cum Li-bro Sexto, Clementinis et Extravagantibus ad Veteres Codices


Restitutae et notis illustratae quibus accedunt Septimus Decreta-lium, Coloniae Munatianae, Emanuelis Turneysen, Bibliopolae & Typographus, 2 vols.

LASLETT, Peter (1976): The World we have lost, London, Methuen and Company Limited.

LAZZARATO, Damianus (1956-1963): Iurisprudentia Pontificia, de Causis Matrimonialibus et Separationis, Civitta dei Vaticani/ Neapoli, Typis Polyglottis Vaticanis/M. d’Auria, Pontificius Editor, 4 vols.

LECLERCQ, Henri i CABROL, Fernand (1931): Dictionnaire d’Archéologie Chrétienne et de Liturgie, Paris, Librairie Letouzey et Ané, 15 vols. en 30 toms.

LEHR, Ernest (1890): Code Civil du Canton de Zurich de 1887. Traduit et anoté, Paris Imprimerie Nationale.

LESINSKI, Bogdan (1958): “Le statut de la femme en Pologne au Moyen Age d’après le Ius Terrestre, Revue Historique de Droit Français et Ètranger, Paris, núm. 36, 1958 Librairie Sirey.

LITTRÉ, Émile (1839-1851): Oeuvres complètes d’Hippocrate. Traduc-tion nouvelle avec le texte grec en regard, collationé sur les ma-nuscrits et toutes les éditions; acompagnée d’une introduction, de commentaires médicaux, de variantes et de notes philologiques; suivie d’une table générale des matières, Paris, J. B. Bailliera, Libraire de l’Academie Royale de Médicine, 10 vols.

LLOBET MASACHS, Santiago de (1990): “El matrimoni i les cases pairals de La Selva a l’Antic Règim”, dins: Quaderns de La Selva 3, Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans.

— (1992): Formació d’una casa pairal: “La Torre Llobet” a Vidreres. Segles XII-XX, Barcelona, Germans Escoles Cristianes i l’autor.

— (1994): “Les famílies pairals del bisbat de Girona”, dins: PONCE, Santi i FERRER, Llorenç (ed.): Família i canvi social a la Catalunya contemporània, Vic, Eumo.

— (1997a): El concepte d’edat a la cultura europea i la seva evolució, Barcelona, treball presentat davant del Departament d’Antro-pologia i Història d’Amèrica, Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona (text inèdit).

— (1997b): “El matrimonio infantil en el obispado de Gerona. Siglos XVII-XVIII”, en ROWLAND, Robert i MOLL BLANES, Isabel (ed.): La demografía y la historia de la familia, Murcia, Seminario Familia y Élite de poder en el Reino de Murcia siglos XV-XIX. Universidad de Murcia.


LÓPEZ, Gregorio (1844): Las Siete Partidas del Sabio Rey D. Alonso el IX, con las variantes de mas interés y con la glosa, Barcelona, Imprenta de Antonio Bergnes, 2 vols.

LUCIANO (1981): Obras, Madrid, Editorial Gredos, 3 vols.LUCRECIO CARO (1993): De la naturaleza, Barcelona, Bosch, Casa Edi-

torial, S.A.LUPI, Antonio Maria (1734): Disertatio et animadversiones ad super in-

ventum Severae Martyris epitaphium, Panormi, sense impressor.MANSI, Joanne Dominico (1784): Epitome Doctrinae Moralis et Cano-

nicae, ex Constitutionibus aliisque operibus felicis recordationis Benedicti XIV, Pont.Max., Bassani-Venetiis, Remondini.

MANS Y PUIGARNAU, Jaime (1942): Decretales de Gregorio IX, versión medieval española, Barcelona, Facultad de Derecho, Universidad de Barcelona, 4 vols.

— (1954-1956): Derecho Matrimonial Canónico. El matrimonio con arre-glo al Código de Derecho Canónico y a la legislación complemen-taria, Barcelona, Bosch Casa Editorial, 2 tomos en 3 vols.

MARQUÈS, Josep M. (1998): Arxiu Diocesà de Girona. Guia-inventari, Girona, Diputació de Girona-Bisbat de Girona.

MARTÍNEZ-ALCUBILLA, Marcelo (1917): Diccionario de la Administración Española, compilación de la novísima legislación de España en todos los ramos de la administración pública, Madrid, Martínez-Alcubilla Ed., 13 vols.

MARZAL, Manuel M. (1988): Estudios sobre religión campesina, Lima, Pontificia Universidad Católica del Perú.

MATIN, Abdul (1992): The Law on dowry prohibition and child marriage restraint, Dhaka, Palak Publishers.

MCCAA, Robert (1996): “Matrimonio infantil Cemithualtin (Familias Complejas) y el antiguo pueblo Nahua”, dins: Historia Mexicana, núm. 46: 1, julio-septiembre 1996, México D.F.

MCLAUGHLIN, John (1997): Medieval child marriage: abuse of wardship?, Plymouth State College, Plymouth, Conferences on Medieval Studies, April 1997.

MEDINA, León y MARAÑÓN, Manuel (1964): Leyes Civiles de España, Madrid, Instituto Editorial Reus, 2 vols.

MERLINO, Clemente (1652): Decisiones Sacra Rotae Romanae, Venetiis, Turrinum, 2 vols.

METZ, René (1985): La femme et l’enfant dans le droit canonique médiéval, London, Variorum Reprints.


MOLHO, Michael (1950): Usos y costumbres de los sefardíes de Salónica, Biblioteca Hebraicoespañola, vol. III, Instituto Arias Montano, Con-sejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid-Barcelona.

MONLAU, Pedro Felipe (1858): Higiene del matrimonio o libro de los casados, en el cual se dan las reglas é instrucciones necesarias para conservar la salud de los esposos, asegurar la paz conyugal y educar bien a la familia, Madrid, Imprenta y Esterotipia de M. Rivadeneyra.

Monumenta Germaniae Historica, Legum, (1868), Hannover, Socie-tatis Aperiendis Fontibus Rerum Germanicarum Medii Aevi. Georgius Heinricus Pertz, 4 vols. Reimpressió Stuttgart, 1984, Anton Hirsemann.

MORAGAS, Jerónimo de (1963): Psicología del niño y del adolescente, Barcelona, Editorial Lábor, S.A.

MORGA, Antonio de (1997): Sucesos de las Islas Filipinas, Madrid, Ediciones Polifemo.

MUÑOZ GARCÍA, Juan Francisco (1982): El Matrimonio misterio y signo. Siglos XVII y XVIII, Pamplona, Ediciones Universidad de Navarra, S.A.

MURATORI, Ludovico Antonio (1770): Rerum italicarum scriptores ab anno aerae chistianae millesimo ad millesimo sexcentesium, Florentiae, Typis Viviani.

NAGI, B.S. (1993): Child marriage in India: a study of its differential patterns in Rajasthan, New Delhi, Mittal Publications.

NARBONA, Didaco (1669): Annales Tractatus Iuris de Aetate ad omnes humanos actus requisita, Romae, Iosephi Corbi.

Napoleon (1807): Code Napoléon du 3 septembre 1807. Bulletin des lois 154bis, Paris, Imprimerie Imperiale.

NAZ, Raoul (1949): “Dispenses”, dins: NAZ, Raoul (ed.), Dictionnaire de Droit Canonique, Paris, Librairie Letouzey et Ané, vol. IV.

NEIGEBAUR, Johann Ferdinand (1855): Edictum Regum Langobardorum quae comes Baudi a Vesme in genuinam formam restituit, Monachii, Typis Georgi Franz.

NÉRAUDAU, Jean-Pierre (1984): Être enfant à Rome, Paris, Société d’Édition “Les Belles Lettres”.

NICOLAU I: Epistolae et Decreta, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 119.NICOLAU DE TUDESCHI, Abbatis Panormitani (1586): Commentaria

in Quartum et Quintum Decretalim Libros, Lugduni, Philippo Tinghio, Florentino Bibliopolae.


NOYDENS, Benito Remigio (1697): Promptuario moral de questiones practicas y casos repentinos en la Teologia Moral para exa-men de Curas y Confessores. Barcelona, Imprenta de Ioseph Casarachs.

— (1699): Practica de Curas y Confessores y doctrina para penitentes en que con mucha erudicion y singular claridad se tratan todas las materias de la Teologia Moral, Barcelona, Imprenta de Antonio Lacavalleria.

ORELLI, Johann Caspar von (1828-1856): Inscriptionum Latinarum selectarum amplissima collectio ad illustrandam romane antiquitatis disciplinam accommodata, Turici, Typis Orelli, 3 vols.

OURLIAC, Paul (1948): “Notes sur le mariage à Avignon au XVe siècle”, dins: Recueil de mémoires et travaux de la Société d’Histoire du droit et des institutions des anciens pays de Droit Ecrit, Toulouse, Université de Montpellier núm. 1.

OVIDI NASÓ, Publi (1996): Les metamorfosis, Barcelona, Quaderns Crema.— (1980): Metamorfosis, Mexico D.F., Universidad Nacional Autónoma

Mexicana, Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Mexicana, 2 vols.

PACAUT, Marcel (1964): Louis VII et son royaume, Paris, SEVPEN, École Pratique des Hautes Études.

PAES DA SÍLVA VAZSERRA, Adriano (1933): Código Civil Português aprovado por carta de lei de 1 de julho de 1867, Coimbra, Coimbra Editora Liv.

PAUCAPALEA (1890): Summa über das Decretum Gratiani, Darmstadt, Scientia Verlag Aalen.

PAULÍ, sant: Concilium Forojuliense a Sancti Paulino congregatum sub Leone Papa III, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 99.

PELLING, Chistopher (1980): “Plutarch’s adaptation of his source-material”, Journal of Hellenistic Studies, London, Society for the promotion of Hellenistic Studies, núm. 100.

PERE LLOMBARD: Sententiarum libri quatuor, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 192.

PÉREZ DE LARA, Alfonso (1672): Compendium vitae hominis in iure foro et poli usque ad perfectam aetatem et senectam. Tractatus perutilis continens frequentiorum, quae tam in iudiciis, quam extra pro incrementis aetatis cuique contingunt, et ius speciale primitivae et ultima aetate, Lugduni, Petri Chevalier.

PEYRONNET, Jean-Claude (1999): “Vie conjugale et vie familiale du XVIIe siècle à l’époque contemporaine”, dins: Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin, Limoges, 1999.


PINCHBECK, Ivy i HEWIT, Margaret (1972): Children in English Society, London / Toronto, Rouledge & Kegan Paul / University of Toron-to Press, 2 vols.

PIRHING, Enrico (1678): Jus Canonicum Nova Methodo Explicatum, omnibus Capitulis Titulorum promiscue & confuse positis in ordinem doctrinae digestis. Tomus Quartus respondens Libro Quarto Decretalium. In quo de Sponsalibus et Matrimoniis & quae eis annexa sunt, agitur eademque plene & Theorice explanantur & declarantur, Dilingae, Typis Joannis Caspari Bencard.

PITHOEO, Petro i PITHOEO, Franciscus (1687): Corpus Iuris Canonici Gregorii IX Pont. Max. Jussu Editum, Parisiis, Dionysium Thierry, 2 vols.

PLATON (1968): Oeuvres Complètes. Les Lois, Paris, Société d’Éditios “Les Belles Lettres”, 4 vols.

PLINE L’ANCIEN (1977): Histoire Naturelle, Paris, Société d’Éditions “Les Belles Lettres”, 7 vols.

PLINY (1985): Natural History in Ten Volumes, Cambridge (Massachusetts)- London, Harvard University Press/William Heinemann Ltd.

PLUTARCO (1985): Vidas paralelas: Teseo-Rómulo. Licurgo-Numa, Ma-drid, Editorial Gredos.

POLLOCK, Frederick i MAITLAND, Frederic William (1923): The History of English Law, Cambridge, University Press, 2 vols.

PORTALÍS, comte de (1844): Code Civil du Royaume de Sardeigne, précédé d’un travail comparativ avec la législation française, Paris, Joubert Libraire, 2 vols.

POSTIUS Y SALA, Juan (1926): El código canónico aplicado en España en forma de instituciones. Madrid, Editorial del Corazón de María.

PRADESH, Andhra; AUDINARAYANA, N. i MUKERJI, S. (1990): Socio-cultural dimensions of marriage in rural India, New Delhi, Mittal Publications.

RABAN MAUR: Rabanus Maurus abbas Fuldensis, postmodum Archiepiscopus Moguntin. De Universo libri Vigintiduo, dins: Migne: Patrologiae Latinae, vol. 111.

RACIBORSKI, M. (1844): De la puberté et de l’age critique chez la femme, au point de vue physiologique, hygiénique et médicale; et de la ponte périodique chez la femme et les mammiferes, Paris, Académie Royale de Médecine.


RAYMON DE PENYAFORT (1516): Summula Raymundi Septem Sacramenta Ecclesiastica Ingeniose Splectens Commentariis ac Succulentis Glossis Scientificis, Parissi, Thielmanni Rerver.

REIFFENSTUEL, Anacleto (1755): Jus Canonicum Universum. Clara me-thodo juxta Titulos Quinque Librorum Decretalium in Quaes-tiones Distributum, solidisque responsionibus et objetionum so-lutionibus dilucidatum, Antuerpiae, Societatis.

RODRÍGUEZ DE FONSECA, Bartolomé Agustín (1873): El Digesto del Emperador Justiniano, Madrid, Imprenta de Ramón Vicente, 3 vols.

ROLDÁN, José Manuel (1991): Historia de Roma. La República romana, Madrid, Cátedra, 2 vols.

ROSSI DE, Giovanni Battista (1863-1894): Bulletino di Archeologia Cristiana, Roma.

ROUSSEL, Pierre (1742-1802) (s.a.): Sistema físico y moral de la muger (sense lloc, ni impressor, obra trobada a l’Arxiu Diocesà de Girona, ref: 61/1103).

RUBIO MORENO, Laura M. (1991): Contribución al estudio de las definiciones léxicas de “Las Partidas” de Alfonso X el Sabio, Ávila, Fundación Sánchez Albornoz.

RUFINUS VON BOLOGNA - Magister Rufinus (1963): Summa Decretorum. Darmstadt, Scientia Verlag Aalen-Ferdinand Scöningh Paderborn.

RUGGIERO, Antonio (1982): “Il matrimonio della impubere in Roma antica”, dins: Atti dell’Accademia di Scienze Morali e Politiche, Napoli, Giannini Editore, 1982, vol. XCII.

RUIZ-DOMÈNECH, José Enrique (1985): L’estructura feudal. Sistema de parentiu i teoria de l’aliança en la societat catalana (c. 980-c. 1220), Barcelona, Edicions del Mall.

Sacra Romanae Rotae (1944-47): Sacrae Romanae Rotae Decisiones seu Sententiae, C. Vaticanis, Typis Polyglottis Vaticanis.

SÄGMÜLLER, Iohannes Baptist (1904): “Eine Dispens päpstlicher Lega-ten zur Verehelichung eines Siebenjährigen mit einer Dreijäh-rigen im Jahre 1160”, dins: Theologische Quartalschrift, vol. LXXXVIII, 1904.

SALES TIRAPU, José Luis i URSUA IRIGOYEN, Isidoro (1988-1997): Catálogo del Archivo Diocesano de Pamplona. Sección Procesos, Pamplona, Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura, Institución Príncipe de Viana, 14 vols.

SÁNCHEZ, Tomás (1739): De Sancto Matrimonii Sacramento Disputa-tionum, Lugduni, Laurentii Anisson, 2 vols.


SANTOS HERNÁNDEZ. Ángel (1959): Iglesias de Oriente, puntos específicos de su teología, Santander, Editorial Sal Terrae.

SASTRY, L.S. (1956): The child marriage restraint, Allahabad, Law Book Co.

SCHMALZGRUEBER, Francisco (1844): Jus Ecclesiasticum Universum, Brevi methodo ad discentium utilitatem explicatum seu lucubra-tiones canonicae in quinque Libros Decretalium Gregorii IX Pontificis Maximi, Romae Typographia Rev.Cam Apostolicae, 11 vols.

SEMNOZ, Claude (1986): “Renaissance et Reforme, 1492-1547 / 1483-1498 Charles VIII”, dins: Histoire de France Larousse, vol. II, Paris, Larousse, 9 vols.

SÉNECA, Lucio Anneo (1966): Obra completa, Madrid, Aguilar.SERVIÀ (1965): Servianorum in Vergilii Carmina Commentariorum,

Oxford, Typographeo Universitatis, 4 vols.SIMONNET, J. (1867): “L’état des personnes et l’état civil dans l’ancien

droit bourguignon”, dins: Revue Historique de Droit Français et Étranger, Paris, Sirey, reimpressió de 1985 per Schmidt Periodicals GMBH, Bad Feilnbach / West Germany.

SORANO d’Efes (1882): Sorani gynaeciorum vetus translatio latina nunc primum edita cum additis graecis textus reliquiis a Dietzio repertis atque ad ipsum Codicem Parisiensem nunc recognitis, Lipsiae, V.Rose.

STONE, L. (1961): “Marriage among the English Nobility”, dins: Com-parative Studies in Society and History, vol III.

STRABON (1971): Géographie, Paris, Société d’Édition “Les Belles Let-tres”, 9 vols.

STUBBES, Phillip (1879): The Anatomie of Abuses in Ailgna, 1583, London, New Shakespeare Society - Ed. Frederick James Furnivall.

SUÁREZ, Francisco (1918-1921): Tratado de las Leyes y de Dios Legis-lador, Madrid, J. Torrubiano, 11 vols.

TÁCITO (1879): Anales, Madrid, Biblioteca Clásica Gredos.TÉBAR MEGÍAS, Estíbaliz i TÉBAR MEGÍAS, Ricardo Miguel (1998): “El

epiclerato en la Grecia clásica”, dins: ALFARO GINER, Carmen i NOGUERA BOREL, Alejandro (ed.): Actas del Primer Seminario de estudios sobre la mujer en la antigüedad (Valencia, 24-25 abril, 1997), Valencia, Sema.

TERRADES I SABORIT, Ignasi (1987): El Cavaller de Vidrà, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


TERTULIANO: Opera Omnia, Libri Moralis, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. II.

THANATSES, Georges (ΘΑΝΑΤΣΗΣ, ΓΙΩΡΟΣ) (1983): Αρραβωνεσ και γαµοι µικρησ Ηλικιασ, ΑΘΗΝΑ, Θανατσησ.

Theodorus, Cantauriensis Archiepiscopus: Poenitentiale, dins: Migne, Patrologiae Latinae, 99.

THORNE, Samuel E. (1977): Bracton on the Laws and Customs of En-gland, Cambridge (Massachusetts), London, The Belknap Press of Harvard Univeristy Press, 4 vols.

TIRAQUELLI, Andreae (1616): Commentariis in Pictonum Consuetudines, sectio de Legibus Connubialibus & Iure maritali, Lugduni, Haere-des Gulielmi Rovillii.

TO FIGUERAS, Lluís (1997): Família i hereu a la Catalunya Nord-Oriental (segles X-XII), Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

TOMÁS DE AQUINO, santo (1956): Suma Teológica, Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, vol. XV.

TOMPSETT, Brian (1994-2005): Directory of Royal Genealogical Data, University of Hull, www.genealogy.about.com.

Tractatus... (1584): Tractatus Illustrium in utraque tum Pontificii tum Caesarei iuris facultate Iurisconsultorum. De Matrimonio & Dote. Ex Multis in hoc volumen congesti, additis plurimis, etiam nunquam editis, hac nota designatis & multo quam antea emendatiores redditi, Venetiis, sense impressor, vol. IX.

TREMOLEDA, Josep (1993): “Les dispenses matrimonials de la Selva a l’Arxiu Diocesà de Girona (1504-1980)”, dins: Quaderns de la Selva, Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans, 1993, vol. 6.

— (s/d): Índex topogràfic de dispenses matrimonials. 1501-1830, Arxiu Diocesà de Girona, còpia manuscrita.

TURLAN, Juliette M. (1957): “Recherches sur le mariage dans la prati-que coutumière (XIIe-XVIe siècles)”, dins: Revue Historique de Droit Français et Étranger, Paris, Librairie Sirey, 1957, vol. 35.

VACANT, Alfred i MANGENOT, Joseph-Eugène (1909): Dictionnaire de Théologie Catholique. Contenant l’exposé des doctrines de la Theologie Catholique, leurs preuves et leur histoire, Paris, Letouzey et Ané, Éditeurs, 18 vols.


VALADEAU, Pierre (1941-43): “Le mariage avant 1789”, dins: Les mémoi-res de la Société des Sciences naturelles et archéologiques de la Creuse, Limoges, 1944, vol. 28.

VALLENSE, Andres (1700): Paratitla Juris Canonici sive Decretalium D. Gregorii Papae IX, summaria ac methodica explicatio, Venetiis, Laurentii Basegii.

VALYNSEELE, Joseph (1991): La généalogie, histoire et pratique, Paris, Larousse.

VEYNE, Paul (1978): “La famille et l’amour sous le Haut-Empire romain”, dins: Annales Economies, Sociétés, Civilisations, Janvier-Febrier 1978, p. 35-61.

VIADER I GUSTÀ, Ferran (1973): “La Casa Noguer de Segueró i el seu llinatge”, dins: Amics de Besalú, Actes de la IIª Assemblea d’Estu-dis del seu Comtat, Besalú, Amigos de Besalú y su Condado.

VILANOVA, Arnau de (1585): Opera Omnia, Basileae, Conradum Wald-kirch.

VILLIEN, A. (1911): “Dispenses”, dins: Dictionnaire de Théologie Catholique, Vacat, Alfred i Mangenot, Joseph-Eugène (ed.): Paris, Letouzey et Ané, Éditeurs, vol. IV.

VOLTAIRE (1960): Diccionario filosófico, Buenos Aires, República Argentina, Editorial Sophos, 3 vols.

VOLTERRA, Edoardo (1955): “La conception du mariage à Rome”, dins: Revue Internationale des Droits de l’Antiquité (RIDA), Bruxelles, Office International de Librairie, 3ème série, tome II, 1955, p. 365-379.

WERNZ, Francisco Xavier (1912): Ius Decretalium ad usum prelictionum in Scholis textus canonici sive iuris decretalium, Prati Libraria Giachetti, Filii et Soc., 8 vols.

WESTRUP, Carl W. (1943): Recherches sur les formes antiques de mariage dans l’ancien droit romain, Kobenhavn, Ejnar Munksgaard.

WOLF, Arthur P. / Huang Chieh-shan (1980): Marriage and adoption in China, 1845-1945, Stanford, Califòrnia, Stanford University Press.

WOLOWSKI, Alexandre (1972): La vie quotidienne en Pologne au XVII siècle, Paris, Hachette.

ZABARELLA, Cardinalis Franciscus de (1512): Lectura Iuri Canonico, super Quarto et Quinto Decretalium, Lugduni, Jacobum Mare-chal, Calcographum.


ZACARIES DE BESANÇON: Zacharias Chrysopolitanus Episcopus. De Con-cordia Evangelistarum. Libri quatuor, dins: Migne, Patrologiae Latinae, vol. 183.

ZACCHIA, Pauli (1661): Quaestionum medico-legalium, Lugduni, Ioan-nis-Antonii Huguetan & Marci-Antoni Ravavd.

ZILETTI, Ioannes Baptistae (ed.) (1563): Matrimonialium Consiliorum ex Clarissimis iureconsultis tam veteribus, quam recentioribus, diligentia D.Io. Baptistae Ziletti I.V.D. Veneti collectorum, Vene-tiis, Iordani Zileti, vol. I.


FUNDACIÓ NOGUERA, constituïda el 20 de juliol de 1976 pel notari de Barcelona Raimon Noguera Guzman

Antics presidents: Raimon NOGUERA GUZMAN

Lluís FIGA I FAURA

Patronat

President: Josep M. PUIG SALELLAS

Vocals: Robert FOLLIA I CAMPS

Joan J. LÓPEZ BURNIOL

Jordi FIGA I LÓPEZ-PALOP

Enric BRANCÓS NÚÑEZ

Francesc-X. FRANCINO I BATLLE

Francesc TORRENT I CUFÍ

Secretari: Lluís JOU I MIRABENT

Director de Publicacions: Josep Maria SANS I TRAVÉ

Publicacions de la Fundació Noguera

Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya — Vinyet PANYELLA: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Sitges. Barcelona, 1981.

1. Antoni JORDÀ I FERNÀNDEZ: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona, 1983.

2. Lluïsa CASES I LOSCOS: Catàleg dels Protocols Notarials de Lleida. Barcelona, 1983.

3. Lluïsa CASES I LOSCOS: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Tremp. Barcelona, 1983.

4. Sebastià BOSOM I ISERN i Salvador GALCERAN I VIGUÉ: Catàleg dels Protocols de Puigcerdà. Barcelona, 1983.


5. Pere PUIG I USTRELL i Josep SANLLEHÍ I UBACH: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa. Barcelona, 1984.

6. Josefina MOLINERO: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Sabadell. Barcelona, 1984.

7. Ramon PLANES I ALBETS: Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Barcelona, 1985.

8. Montserrat CANELA I GARAYOA i Montse GARRABOU I PERES: Catàleg dels Protocols de Cervera. Barcelona, 1986.

9. Lluïsa CASES I LOSCOS i Imma OLLICH I CASTANYER: Catàleg dels Arxius Notarials de Vic. Barcelona, 1986.

10. Joan PAPELL I TARDIU: Catàleg dels Protocols de Valls. Barcelona, 1989.

11. Lluïsa CASES I LOSCOS: Catàleg dels Protocols Notarials de Barcelona. Barcelona, 1990.

12. Albert TORRA PÉREZ i M.ª Luz RETUERTA JIMÉNEZ: Catàleg dels Protocols Notarials de l’antic districte de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona, 1991.

13. Joan FARRÉ I VILADRICH: Catàleg dels Protocols de Balaguer. Barcelona, 1991.

14. J. M. PONS I GURI i Hug PALOU I MIQUEL: Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar. Barcelona, 1992.

15. M. TORRAS, B. MASATS, R. VALDENEBRO, L. VIRÓS: Catàleg dels Protocols Notarials de Manresa. Volum I. Barcelona, 1993.

16. M. TORRAS, B. MASATS, R. VALDENEBRO, L. VIRÓS: Catàleg dels Protocols Notarials de Manresa. Volum II. Barcelona, 1993.

17. Maria Lluïsa CASES I LOSCOS: Catàleg de l’Arxiu de Protocols del districte notarial de Sort. Barcelona, 1995.

18. Anna SABANÉS ALBERICH: Inventari de l’Arxiu de Protocols Notarials del Vendrell. Barcelona, 1995.

19. Josep M. T. GRAU I PUJOL: Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Farners. Barcelona, 1995.

20. M. A. ADROER I PELLICER, J.M. T. GRAU I PUJOL, J. MATAS I BALAGUER: Catàleg dels Protocols del districte de Girona (I). Barcelona, 1996.

21. Marta VIVES I SABATÉ: L’Arxiu de Protocols del districte d’Igualada. Barcelona, 1997.

22. Roser PUIG I TÀRRECH: Catàleg dels protocols notarials dels antics districtes de Falset i Gandesa. Barcelona, 2000.

23. Isabel COMPANYS I FARRERONS: Catàleg dels protocols notarials de Tarragona (1472-1899). Barcelona, 2000.

24. Lluïsa CASES I LOSCOS: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segles XIII-XV. Vol. I. Barcelona, 2001.

25. Rafel MESTRES I BOQUERA i Núria JORNET I BENITO: Catàleg dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú. Barcelona, 2001.

26. Joan FORT I OLIVELLA; Erika SERNA I COBA; Santi SOLER I SIMON: Catàleg dels pro-tocols del districte de Figueres (I). Barcelona, 2001.

27. Lluïsa CASES I LOSCOS: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle XVI. Vol. II. Barcelona, 2003.

28. M. Àngels ADROER I PELLICER, Erika SERNA I COBA, Santi SOLER I SIMON: Catàleg dels Protocols del districte de Figueres. Vol. II. Barcelona, 2004.

29. Lluïsa CASES I LOSCOS: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle XVII. 1601-1650. Vol. III. Barcelona, 2004.


Textos i Documents

1. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. I. Barcelona, 1981.

2. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. II. Barcelona, 1982.

3. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 1. Estudi jurídic. Barcelona, 1984.

4. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 2. Diplomatari. Barcelona, 1984.

5. Antoni UDINA I ABELLÓ: La successió testada a la Catalunya altomedieval. Barce-lona, 1984.

6. Joan BASTARDAS I PARERA: Usatges de Barcelona. Barcelona, 1984 (2.ª edició 1991).

7. Josep Maria PONS GURI: El Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa. Barcelona, 1984.

8. Jesús ALTURO I PERUCHO: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200.Volum I. Barcelona, 1985.

9. Jesús ALTURO I PERUCHO: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200.Volum II. Barcelona, 1985.

10. Jesús ALTURO I PERUCHO: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200.Volum III. Barcelona, 1985.

11. Arcadi GARCIA I SANZ i Josep Maria MADURELL I MARIMON: Societats Mercantils a Barcelona. Volum I. Barcelona, 1986.

12. Arcadi GARCIA I SANZ i Josep Maria MADURELL I MARIMON: Societats Mercantils a Bar- celona. Volum II. Barcelona, 1986.

13. Tomàs de MONTAGUT I ESTRAGUÉS: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419). Volum I. Barcelona, 1987.

14. Tomàs de MONTAGUT I ESTRAGUÉS: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419). Volum II. Barcelona, 1987.

15. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. IV. Barcelona, 1987.

16. Josep Maria PONS I GURI: Les col·leccions de costums de Girona. Barcelona, 1988.

17. Pere PUIG I USTRELL, Teresa CARDELLACH I GIMÉNEZ, Montserrat ROYES I PIJOAN i Judit TAPIOLAS I BADIELLA: Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, 1279-1387. Barcelona, 1988.

18. Josep FERNÀNDEZ I TRABAL i Joan FERNÀNDEZ I TRABAL: Inventari dels pergamins del Fons Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles XI-XVIII). Volum I. Barcelona, 1989.

19. Josep FERNÀNDEZ I TRABAL i Joan FERNÀNDEZ I TRABAL: Inventari dels pergamins del Fons Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles XI-XVIII). Volum II. Barcelona, 1989.

20. Josep M. PONS I GURI: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum I. Bar-celona, 1989.

21. Josep M. PONS I GURI: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum II. Barce-lona, 1989.

22. Josep M. PONS I GURI: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum III. Bar-celona, 1989.


23. J. M. PONS I GURI i Jesús RODRÍGUEZ BLANCO: Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Calella. Barcelona, 1990.

24. Max TURULL I RUBINAT: La configuració jurídica del municipi Baix-Medieval. Barce-lona, 1990.

25. María del Carmen ÁLVAREZ MÁRQUEZ: La Baronia de la Conca d’Òdena. Barcelona, 1990.

26. Margarida ANGLADA, M. Àngels FERNÁNDEZ i Concepció PETIT: Els quatre llibres de la reina Elionor de Sicília a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. Barcelona, 1992.

27. Jordi ANDREU I DAUFÍ, Josep CANELA I FARRÉ i M. Àngels SERRA I TORRENT: El llibre de comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV. Primer llibre memorial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles. Barcelona, 1992.

28. Josep M. SANS I TRAVÉ: Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont. Barcelona, 1992.

29. Montserrat BAJET I ROYO: El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI. Edició del “Llibre de les Ordinations”. Barcelona, 1994.

30. Josep HERNANDO: Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV. Volum I. Barcelona, 1995.

31. Josep HERNANDO: Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV. Volum II. Barcelona, 1995.

32. Maria Mercè COSTA I PARETAS: La casa de Xèrica i la seva política en relació amb la monarquia de la Corona d’Aragó (segles XIII-XIV). Barcelona, 1998.

33. Antoni UDINA I ABELLÓ: Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Barcelona, 2001.

34. Ricardo CIERBIDE: Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (segles XIV-XV). Barcelona, 2002.

35. Agustí ALCOBERRO: L’exili austriacista (1713-1747). Volum I. Barcelona, 2002.

36. Agustí ALCOBERRO: L’exili austriacista (1713-1747). Volum II. Barcelona, 2002.

37. Josep Maria SANS I TRAVÉ: El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual. Primera història del monestir de Vallbona. Barcelona, 2002.

Textos i Documents. “Maior” 1. Jesús MASSIP I FONOLLOSA i altres: Costums de Tortosa. Barcelona, 1996 (format

22×31 cm).

2. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Barcelona, 2001.

Estudis 1. AA. DD.: Estudis sobre història de la Institució Notarial a Catalunya, en honor de

Raimon Noguera. Barcelona, 1988.

2. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya. I. Actes del Ir Simposi Internacional de 1990. Barcelona, 1991.


3. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya. II. Actes del IIn Simposi Internacional de 1991. Barcelona, 1992.

4. Ángel MARTÍNEZ SARRIÓN: Monjos i clergues a la recerca del Notariat. Estudi dels documents llatins de l’abadia de Sankt Gallen (segles VIII-XII). Barcelona, 1992.

5. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): Ius proprium - Ius commune a Europa. El dret comú i Catalunya, III. Actes del IIIr Simposi Internacional de 1992: Homenatge al professor André Gouron amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona. Barcelona, 1993.

6. Arcadi GARCIA I SANZ i Núria COLL I JULIÀ †: Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV, Barcelona, 1994.

7. AA. DD.: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 1994.

8. Belén MORENO CLAVERÍAS: La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Barcelona, 1995.

9. Josep M. PUIG SALELLAS: De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935). Barcelona, 1996.

10. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, IV. Actes del IVt Simposi In-ternacional de 1994: Homenatge al professor Josep M. Gay Escoda. Barcelona, 1995.

11. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, V. Actes del Vè Simposi Internacional de 1995. Barcelona, 1996.

12. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, VI. Actes del VIè Sim-posi Internacional de 1996. Barcelona, 1997.

13. Jaume CODINA: Contractes de matrimoni al delta del Llobregat. Barcelona, 1997.

14. Maria Adela FARGAS PEÑARROCHA: Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les es-tratègies de consolidació de la classe dirigent. Barcelona, 1997.

15. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, VII. Actes del VIIè Simposi Internacional de 1997. Barcelona, 1998.

16. Tomàs LÓPEZ PIZCUETA: La Pia Almoina de Barcelona (1161-1350). Estudi d’un patrimoni eclesiàstic català baixmedieval. Barcelona, 1998.

17. Josep M.a CRUSELLES: Els notaris de la ciutat de València. Activitat professional i comportament social a la primera meitat del segle XV. Barcelona, 1998.

18. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, VIII. Actes del VIIIè Simposi Internacional de 1998. Barcelona, 1999.

19. Josep SERRANO DAURA (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de les Jornades d’Estudi. Volum I. Barcelona, 1999.

20. Josep SERRANO DAURA (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de les Jornades d’Estudi. Volum II. Barcelona, 1999.

21. Anna RICH ABAD: La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a través de la documentació notarial. Barcelona, 1999.

22. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, IX. Actes del IXè Simposi Internacional de 1999: La família i el seu patrimoni. Barcelona, 2000.

23. AA. DD.: Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 2000.

24. Jordi FIGA I LÓPEZ-PALOP (ed.): Miscel·lània Lluís Figa i Faura. Barcelona, 2000.

25. Josep SERRANO I DAURA: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet, d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum I. Barcelona, 2000.

26. Josep SERRANO I DAURA: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet, d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum II. Bar-celona, 2000.


27. Daniel PIÑOL I ALABART: El notariat públic al Camp de Tarragona. Història, activitat, escriptura i societat (segles XIII-XIV). Barcelona, 2000.

28. Maria VILAR I BONET: Els béns del Temple a la Corona d’Aragó en suprimir-se l’orde, Barcelona, 2000.

29. Cristina BORAU: Els promotors de capelles i retaules en la Barcelona del segle XIV. Barcelona, 2003.

30. Alfons ZARZOSO: Medicina i Il·lustració a Catalunya. Barcelona, 2004.

31. Santiago DE LLOBET MASACHS: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Barce-lona, 2005.

Acta Notariorum Cataloniae 1. Laureà PAGAROLAS I SABATÉ: El protocol del notari Bonanat Rimentol de 1351. Bar-

celona, 1991.

2. Pere PUIG I USTRELL: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242. Volum I. Barcelona, 1992.

3. Pere PUIG I USTRELL: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242. Volum II. Barcelona, 1992.

4. J. HERNANDO, J. FERNÀNDEZ, J. GÜNZBERG: Liber examinationis notariorum civitatis Barchinone (1348-1386). Barcelona, 1992.

5. G. GONZALVO, M. C. COLL, O. SAMPRÓN: El protocol del notari Pere de Folgueres (1338). Barcelona, 1996.

6. Rafael GINEBRA I MOLINS: El Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233). Volum I. Barcelona, 1998.

7. Rafael GINEBRA I MOLINS: El Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233). Volum II. Barcelona, 1998.

8. Miquel FORRELLAD SOLÀ: Manual de Francesc Ajac, notari de Sabadell, 1400-1402. Barcelona, 1998.

9. M. C. COLL, X. CAZENEUVE, J. HERNANDO: El manual de Joan de Cabreny (1385-1386). Barcelona, 1999.

10. Rafel GINEBRA I MOLINS, Anna Maria DE ROCAFIGUERA I GARCIA, Jordi VILAMALA I SAL-VANS: El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta, notari de Vic. Barcelona, 2001.

11. Joan PAPELL I TARDIU, El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum I. Barcelona, 2001.

12. Joan PAPELL I TARDIU, El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum II. Barcelona, 2001.

13. Miquel TORRAS I CORTINA: El manual del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania pública d’Igualada (1475-1479). Volum I. Barcelona, 2003.

14. Miquel TORRAS I CORTINA: El manual del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania pública d’Igualada (1475-1479). Volum II. Barcelona, 2003.

15. Joan PEYTAVÍ DEIXONA: El manual de 1700 de Jaume Esteve, notari de Perpinyà. Barcelona, 2004.

16. Teresa ALEIXANDRE I SEGURA: El Liber Iudeorum núm. 90 de l’Aleixar. Barcelona, 2004.


Llibres de Privilegis 1. Max TURULL I RUBINAT, Montserrat GARRABOU I PERES, Josep HERNANDO I DELGADO i

Josep M. LLOBET I PORTELLA: Llibre de Privilegis de Cervera, 1182-1456. Barcelona, 1991.

2. J. VALLÉS, J. VIDAL, M. C. COLL i J. M. BOSCH: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum I. Barcelona, 1992.

3. J. VALLÉS, J. VIDAL, M. C. COLL i J. M. BOSCH: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum II. Barcelona, 1992.

4. Antoni MAYANS I PLUJÀ i XAVIER PUIGVERT I GURT: Llibre de Privilegis d’Olot (1315-1702). Barcelona, 1995.

5. Marc TORRAS I SERRA: Llibre Verd de Manresa (1218-1902). Barcelona, 1996.

6. G. GONZALVO, J. HERNANDO, F. SABATÉ, M. TURULL i P. VERDÉS: Els llibres de privilegis de Tàrrega (1058-1473). Barcelona, 1997.

7. Christian GUILLERÉ: Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533). Barcelona, 2000.

8. Griselda JULIOL I ALBERTÍ: Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624). Bar-celona, 2001.

9. Antoni COBOS FAJARDO: Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585). Bar-celona, 2004.

Diplomataris 1. Josep Maria MARQUÈS: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (S. IX-XIV). Vo-

lum I. Barcelona, 1993.

2. Josep Maria MARQUÈS: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (S. IX-XIV). Vo-lum II. Barcelona, 1993.

3. Pau MORA - Lorenzo ANDRINAL: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real de Mallorca, 1361-1386. Volum I. Barcelona, 1993.

4. Pau MORA - Lorenzo ANDRINAL: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real de Mallorca, 1361-1386. Volum II. Barcelona, 1993.

5. Maria PARDO I SABARTÉS: Mensa episcopal de Barcelona (878-1299). Barcelona, 1994.

6. Albert BENET I CLARÀ: Diplomatari de la Ciutat de Manresa (segles IX-X). Barcelona, 1994.

7. Esteve PRUENCA I BAYONA: Diplomatari de Santa Maria d’Amer. Barcelona, 1995.

8. Pere PUIG I USTRELL: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Volum I. Barcelona, 1995.

9. Pere PUIG I USTRELL: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Volum II. Barcelona, 1995.

10. Pere PUIG I USTRELL: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Volum III. Barcelona, 1995.

11. Antoni VIRGILI: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Barcelona, 1997.

12. Josep M. MARQUÈS: Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300). Barcelona, 1997.


13. Ramon MARTÍ: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100). Barcelona, 1997.

14. Xavier PÉREZ I GÓMEZ: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII). Barcelona, 1998.

15. Andreu GALERA I PEDROSA: Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276). Barcelona, 1998.

16. Ramon SAROBE: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Volum I. Barcelona, 1998.

17. Ramon SAROBE: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Volum II. Barcelona, 1998.

18. Gaspar FELIU i Josep M. SALRACH (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum I. Barcelona, 1999.

19. Gaspar FELIU i Josep M. SALRACH (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum II. Barcelona, 1999.

20. Gaspar FELIU i Josep M. SALRACH (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum III. Barcelona, 1999.

21. Jesús ALTURO I PERUCHO: Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1244. Barcelona, 1999.

22. M. Josepa ARNALL I JUAN, Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Volum I. Barcelona, 2000.

23. M. Josepa ARNALL I JUAN, Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Volum II. Barcelona, 2000.

24. Pere PUIG, Vicenç RUIZ i Joan SOLER: Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa, 958-1207. Barcelona, 2001.

25. Antoni VIRGILI (ed.): Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212). Episcopat de Gombau de Santa Oliva. Barcelona, 2001.

26. Antoni BACH I RIU: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum I. Barcelona, 2002.

27. Antoni BACH I RIU: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum II. Barcelona, 2002.

28. Josep M. PONS I GURI i Hug PALOU I MIQUEL: Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV). Barcelona, 2002.

29. Manuel PASTOR I MADALENA: El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu valencià. Barcelona, 2004.

30. M. Josepa ARNALL I JUAN, Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Volum III. Barcelona, 2005.

31. M. Josepa ARNALL I JUAN, Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Volum IV. Barcelona, 2005.

32. Arxiu Municipal de Girona. Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Volum I. Barcelona, 2005.

33. Arxiu Municipal de Girona. Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Volum II. Barcelona, 2005.

34. Arxiu Municipal de Girona. Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Volum III. Barcelona, 2005.

31. M. Josepa ARNALL I JUAN, Lletres reials a la ciutat de Girona (????-????). Volum IV. Barcelona, 2005.