Nieves López Martínez

a plaeretentrecomes

Geologia i paleontologia per a aficionatsExcursions pel Pallars i l’ Alt Urgell

Fotografies d’Iván Pérez López

Aquesta edició ha estat possible gràcies

a l’ajuda de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida)

Primera edició: agost de 2013

Reimpressió: desembre de 2013

© Del text: Hereus de Nieves López Martínez

© De la present edició: editorial entrecomes

www.entrecomes.cat

Disseny, maquetació i tractament i adaptació d’imatges: Mireia Favà i Masferrer

Fotografia: Iván Pérez LópezAltres fotografies i dibuixos: Gemma Escribà, Pilar Pérez i Àngels Xandri

ISBN: 978-84-941042-1-3

Dipòsit legal: B.20030-2013

Impressió: nexe impressions (Girona)

Índex

Nieves López Martínez: paleontòloga, VPresentació, IXLA GEOLOGIA HISTÒRICA, 1Què és la geologia històrica, 2La història de la Terra. Uniformitaristes i catastrofistes, 4La memòria del planeta, 8El registre geològic: crònica de milions d’anys d’història, 9La interpretació del registre geològic, 13La història de la Terra per etapes, 15La Terra a l’ era arcaica: mars i microbis, 15El final del proterozoic: els Vendobionta i l’ extinció massiva del plàncton, 18L’ era primària: l’ aparició explosiva dels animals, 19El trànsit de l’ era primària a la secundària: la gran crisi i l’ extinció massiva al mar, 21L’ era secundària, 22El trànsit de l’ era secundària a la terciària: la gran extinció terrestre i marina, 23L’ era terciària, 25L’ era quaternària: els canvis climàtics, 27Excursió al massís de Boumort. El registre geològic del Pallars, 30

Hortoneda, 31La coma de l’Orient, 34Prats de Carreu, 39El pla del Tro, 43

LA GEOLOGIA ESTRUCTURAL, 52Què és la geologia estructural, 54El moviment de l’ escorça de la Terra, 55L’ interès de conèixer els processos geològics, 57La formació del Pirineu, 60La importància de la geologia del Pirineu, 60El Pirineu en profunditat, 61La formació del Pirineu: detall del Pirineu central, 66Excursió geològica al Montsec de Rúbies, 70

La Portella Blanca, 70ELS FÒSSILS I EL SEU SIGNIFICAT, 74Els fòssils i el seu significat, 76

La interpretació dels fòssils, 77L’ estudi dels fòssils, 81El procés de fossilització, 84Excursió geològica i paleontològica per la Conca de Tremp, 97

Les comportes, 97Basturs, 101Isona, 109Claret, 113Carretera de Benavarri, km 9, 114Fígols-Montllobar, 115

LA DINÀMICA DE LA TERRA I EL REGISTRE GEOLÒGIC, 118La dinàmica de la Terra, 120L’ escorça terrestre, 120El registre geològic, 131El cicle geològic, 131El temps geològic, 135Excursió geològica per Salàs de Pallars, 141

El pont dels Palillos, 141Sensui, 147La carretera de Salàs a Tremp, 157Santa Engràcia, 160

L’ENTORN GEOLÒGIC DE LA REGIÓ DE LA SEU D’URGELL, 164La història geològica de la regió de la Seu d’Urgell, 166Com han ocurregut les crisis de la Terra, 169Accidents geològics de l’ Alt Urgell i la Cerdanya, 173Excursió per la zona de la Seu d’Urgell, 175

Carretera de la Seu a Bellver: l’ ermita de Sant Pere, 175El Pont de Bar, 176Noves de Segre, 176Coll de Nargó, 178Oliana, 179Vall de Josa de Cadí, 181El mirador del Codó, 181

BIBLIOGRAFIA, 184MAPES GEOLÒGICS DE LES ZONES VISITADES, 188

.............................

8

1 000

800

600

400

500Ma 400 300 200 100

200

0

0

Figura 3

LA MEMÒRIA DEL PLANETA

La història del planeta es pot reconstruir sense haver de recórrer a relats mítics o revelacions, perquè hi ha una memòria d’ esdeveniments passats que ha quedat parcial-ment registrada en un suport sòlid. També la història de l’home es pot reconstruir quan apareix un registre de la informació sobre material sòlid, que suporta l’ escriptu-ra. Gràcies a l’ estat sòlid tenim un registre físic visible que podem observar, ja que la seva permanència és més gran que la del nostre organisme. En el cas de l’ escorça terrestre, aquest suport és doble: les roques —el registre estratigràfic— i els fòssils —el registre fòssil—, que for-men conjuntament el registre geològic.El registre geològic està molt relacionat amb l’aigua. A l’aigua es formen les roques sedimentàries i la majoria

Nombre de famílies d’animals marins en el registre fòssil dels últims 600 milions d’anys (segons Sepkoski). Uns interpreten aquesta successió com un increment global de la diver-sitat i d’altres el consideren un estat estacionari, perquè el registre geològic dels últims períodes és més ben conegut i l’increment que s’hi observa podria ser-ne un efecte aparent.

nombr

e de

fam

ílies

ERA PRIMÀRIA ERA SECUNDÀRIA E. TERC.

gran crisi

1a

2a 3a4a

5a

9

dels organismes que han deixat l’ empremta al registre fòssil. Per tant, la història geològica de l’ exterior del pla-neta està lligada a la història de l’aigua. A l’interior del planeta hi ha una altra història geològica, aquesta més lligada al foc, que estudia l’ evolució dels magmes i l’ ori-gen de les roques ígnies. La memòria es grava en suport sòlid, però no hi ha activitat i, per tant, no hi hauria res a gravar si no hi hagués alguna fase líquida o gasosa.

El registre geològic: crònica de milions d’anys d’història

La nostra memòria històrica com a éssers humans és molt més que tot allò que hem aconseguit registrar en objectes sòlids com edificis, pintures i textos escrits. La memòria no s’ha de confondre amb el suport on està “es-crita”. Així, la Terra ha registrat una determinada fracció dels esdeveniments que ha experimentat a mesura que es formava aquest suport sòlid que és l’ escorça terrestre. A través de l’ estudi de l’ escorça terrestre coneixem la petita part de la memòria de la Terra que ha quedat gravada com a registre geològic, però no existia un suport previ sobre el qual gravar, com en el cas de l’ escriptura huma-na, sinó que el suport mateix es va anar formant i defor-mant durant el procés de gravació.

Els cossos de les roques

Les roques apareixen diferenciades en cossos rocosos, que anomenem estrats quan són capes fines i planes. En aquestes roques hi podem veure una ordenació, una dis-posició determinada: en paral·lel, o formant angles o cor-bes (fig. 4); la relació entre elles permet reconstruir-ne la successió de la formació. Generalment es poden distin-gir les capes més antigues jacents per sota de les capes més modernes: de la successió de cossos de roques en diem registre estratigràfic, i és el que ens permet dividir el temps en unitats discontínues, que són els diferents

10

Figura 4

i consecutius períodes en què es van formar els cossos rocosos. Quan entre dos períodes de temps registrats als cossos rocosos va transcórrer un temps que no va quedar registrat, aquest interval està representat per una discontinuïtat. Les discontinuïtats són molt impor-tants en l’ estudi del registre estratigràfic, perquè són com els espais en blanc entre les lletres d’un text: ens permeten dividir una sèrie contínua en períodes dis-continus, que poden ser reconeguts i individualitzats com les paraules. A la Reserva de Boumort (vegeu fig. 4), per exemple, tro-bem el contacte entre dos tipus de roques, unes de cal-

Reserva de Boumort. Exem-ple de discontinuïtat estra-tigràfica. Una discordança angular separa les capes inferiors, obliqües, de calcà-ries marines i les capes supe-riors, gairebé horitzontals, de conglomerats. A més, hi ha una discordança erosiva a la base de les capes de conglomerats, que formen cossos massius de rebliment de canals encaixats dins de les capes calcàries.

11

càries i altres de conglomeràtiques, recolzades en un angle diferent. La superfície de contacte representa una discontinuïtat de la qual no en tenim registre, i per això no podem estimar-ne directament la durada temporal. Aquesta discontinuïtat és una discordança angular, per-què les capes de roques deixen d’ estar paral·leles i formen un angle entre elles. També és una discordança erosiva, perquè les capes conglomeràtiques s’han encaixat en una superfície d’ erosió amb canals excavats sobre les capes calcàries. Aquestes discordances testimonien l’ existència de moviments tectònics que van alterar la posició origi-nal, horitzontal, que més o menys totes les capes de ro-ques van tenir quan eren sediments tous.

Els fòssils

Els fòssils ens mostren com van ser els organismes del pas-sat i com s’han succeït, i a més ens informen dels processos que han donat lloc a l’ alteració i la conservació de les res-tes: els anomenats processos tafonòmics. Un cop ordenats en el temps, els fòssils ens proporcionen un registre dels éssers vius del passat: el que anomenem registre fòssil. Els fòssils poden representar períodes de temps que no estan representats a les roques. Per exemple, el fòssil d’ammonit de la figura 5, d’ Abella de la Conca, és el motlle de la petxi-na d’un animal marí semblant als Nautilus actuals; aquest motlle il·lustra diversos successos de la seva formació. Pri-mer, la petxina buida del mol·lusc es devia omplir de fang i d’altres restes de petxines; després, va ser sotmès a una pressió que en va aixafar i fracturar la part buida; poste-riorment, el fang es va endurir i la petxina es va dissoldre fins a desaparèixer; per últim, el fòssil es va conservar com un motlle intern, que més tard fou desenterrat i va quedar embolicat en un sediment més tou que el seu propi mate-rial —per això s’ha trobat net i separat per complet de la roca encaixant. Aquest fòssil ens indica, per tant, que hi va haver una interrupció en la sedimentació.

12

Figu

ra 5

La successió dels fòssils mostra unes associacions carac-terístiques de diferents períodes de la història de la Terra separades per canvis relativament bruscs. Així, es distingei-xen períodes de calma i períodes de crisi després dels quals s’han instal·lat organismes diferents a la Terra. Aquests canvis bruscs són els que van fer pensar a Cuvier en les grans catàstrofes com a causa de l’ extinció dels organismes que poblaven una regió i que eren reemplaçats per d’altres que Cuvier suposava que eren immigrants d’altres regions. Dos-cents anys després de Cuvier podem confirmar la seva teoria de les catàstrofes, però a escala de tot el globus. Hi ha crisis locals que afecten una regió, però n’hi ha d’altres que afecten tota la biosfera. Per aquesta raó es continuen mantenint les divisions antigues del registre fòssil: les eres primària, secundària, terciària i quaternària; totes quatre estan separades per tres importants crisis que han implicat la renovació de gran part de la biosfera (vegeu fig. 3). Or-ganismes característics de les diferents eres es van extingir i van ser substituïts simultàniament a tot el planeta.

Fòssil d’ammonit d’Abella de la Conca, del cretaci in-ferior. La closca s’ha dissolt i s’ha perdut després d’haver experimentat un procés en què es va omplir de fang, aquest fang es va endurir i es va formar un motlle intern de la closca.

.....................

30

EXCURSIÓ AL MASSÍS DE BOUMORT. EL REGISTRE GEOLÒGIC DEL PALLARS

La Reserva Natural de Caça de Boumort és un territori protegit per la llei per la importància del seu enclavament i la riquesa natural geològica, botànica i zoològica que conté. El pas es permet al públic general per la pista prin-cipal que la travessa, que és l’itinerari que seguirem. No s’hi permet la recollida de cap element (animals, plantes, fòssils o pedres), excepte amb l’ obtenció d’un permís es-pecial de la Conselleria d’ Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, que és l’ entitat encarrega-da de la protecció del patrimoni natural del país.

Objectius: · Conèixer la història marina, la més antiga, de l’ era se-cundària de la Reserva de Boumort. · Conèixer la història fluviodeltaica quan es comencen a elevar els Pirineus, a l’ era terciària. · Comprendre la història recent.

Itinerari: · Hortoneda · La coma d’Orient · Prats de Carreu · El pla del Tro

El massís i la Reserva de Boumort

El cim més alt de la reserva, el cap de Boumort, de 2 077 m d’altitud, està format per una roca calcària gri-sa, compacta i uniforme, d’ origen marí (representada en color verd a la figura 9). Aquesta roca està coberta en al-guns llocs per un altre tipus de roca vermellosa formada per l’aglomeració de còdols heterogenis que s’ anomena conglomerat (representada en color groc a la figura 9). Els conglomerats es formen per l’acció de corrents d’ai-gua (rius, torrents i canons) que erosionen un relleu i

31

formen al·luvions; per això prenen el nom de roques d’ origen al·luvial.Hi ha alguns llocs del massís, com Claverol, on predo-minen sobretot roques conglomeràtiques i la calcària marina no es veu. Sabem, però, que és a sota les roques conglomeràtiques perquè hi ha nombrosos barrancs on apareix la roca marina per sota de la roca fluviodeltaica, per exemple al barranc de l’Infern, a la coma d’Orient, a Herba-savina i a Hortoneda. Sempre que apareixen els dos tipus de roca, el contacte es manifesta per mitjà d’una discordança (com es veu a les figures 4, 9, 11, 12 i 16). Ja sabem com en són d’importants, les discordances, per conèixer les interrupcions del registre geològic; les analit-zem a continuació amb més detall.

El Boumort a l’era secundària

Hortoneda

Al barranc del Llabro del poble d’Hortoneda es veu el contacte entre els dos tipus de roca. La roca calcària grisa està plena de coralls, i per això sabem que es va formar al mar (fig. 10). Les seves capes estan molt inclinades i això indica que s’han plegat, perquè originalment es van formar sota l’aigua, en posició horitzontal. Unes capes s’inclinen cap a un costat i d’altres cap a l’altre, formant la volta d’un plec convex (anticlinal). Per sobre se situen, discordants, les capes de conglomerats vermellosos, una mica inclinades però en una direcció diferent (fig. 11).Les roques calcàries contenen els fòssils a l’interior, no els trobem a la superfície. Això significa que els organis-mes que han deixat les restes fòssils han quedat enterrats després d’haver viscut al fons del mar. L’ escull d’Horto-neda va estar en algun moment envoltat d’aigua de mar, fins que fou cobert pel fang gris que ara és roca calcària. Els fòssils de coralls estan en posició natural, tot i que una mica aixafats per la pressió. Si anéssim cap al nord,

32

Figura 9

HORTONEDAPESSONADA

L’ORRI

COLLEGATS

SOLDUGA

BARRANC DE L’INFERN

LA POBLA DE SEGUR

CLAVEROL

ESPLÀBARRANC DE L’INFERN

RIU MAJOR

zona axial

zona axial

ERA PRIMÀRIA ERA SECUNDÀRIA

ERA TERCIÀRIA

NORD

33

SANT CORNELI

NOGUERALLAC DE SANT

ANTONI

PALLARESA

ESPLÀ

SANT MARTÍCLAVEROL

HORTONEDA

ROC DE SANTA

MONTPEDRÓS

COMA D’ORIENT

CAP DE BOUMORT

HERBA-SAVINA

PRATS DE CARREU

CARREU

SANT CORNELI

PESSONADA

Bloc diagrama i tall geològic de la reserva de Boumort.

SUD

34

Figu

ra 10

A

trobaríem senyals cada vegada més forts de pressió (ve-geu fig. 9). Al barranc de l’Infern hi ha roques totalment triturades per la pressió, i això també ens explica com ha sorgit el Boumort del mar: el mar no s’ha retirat tranquil-lament, elevant-ne el fons, sinó que el conjunt de roques i fòssils ha sigut fortament empès, plegat i comprimit.

La coma d’Orient

Des del flanc nord del cap de Boumort se’ns ofereix un punt panoràmic. Des d’aquí veiem de nou la discordança entre les roques marines inferiors, molt inclinades, i les roques al·luvials superiors (fig. 12). Al nord i a l’ est hi

A) Rudista dels esculls del cretaci a Hortoneda. Aquests bivalves de vida sèssil i forma tubular van aparèixer al juràssic i es van diversificar molt durant el cretaci, al final del qual es van extingir. Els rudistes formadors d’esculls del cretaci constaven de dues valves molt diferents, una de cilindrocònica que s’ancora-va verticalment al substrat i una altra de més petita a tall d’opercle. La mida dels ru-distes d’Hortoneda és d’uns 20 o 30 cm. B) Paret amb rudistes a Hortoneda.