Informatiu d'Alforja num. 76

INFORMATIUd’alforja

Núm. 76. Segona èpocagener-març 2012Alforja (Baix Camp)

La Primavera ja és aquí

2 Informatiu núm. 76. Segona època, gener-març 2012. Alforja

EditorialINFORMATIU D’ALFORJAEDITA:ASSOCIACIÓ de PUBLICACIONS CÍVIQUESI CULTURALS D’ALFORJA C/ de la Font, 58

ADREÇA ELECTRÒNICA:[email protected]

Direcció: Antoni Pujals RebullAdjunt de Direcció: Gonçal Evole HurtadoCol·laboradors:Teresa Àvila Grau, Benet Sadurni Soy, Miquel Taverna Balcells, Maria Rodríguez Mariné, Octavi Fullat Genís, Toni Pàmies, Arseni Pujals Sànchez, Josep Gisbert, Llo-rens de Llorens, Rogelio Portal, Grup de Joves d’Alforja, José Rey.Col·laborador tècnic: Oriol Saludes RodríguezCol·laboradors Fotogràfics: Montserrat Vilella Olivé, Pol Martínez Èvole.Portada: La Primavera, foto Arxiu.Tirada: 300 exemplarsDipòsit Legal: T-1307/07

Sumari

Editat amb la col·laboració de l’Excma. Dipu-tació de Tarragona i l’Ajuntament d’Alforja.

L’INFORMATIU no es fa responsable amb les opinions que els col·laboradors expressen en llurs articles.

Editorial 2

Hi havia una vegada un noi… 3

Diari personal 4

Finestral del Mercadal 5

Gent nostra 6

Paràbola 10

Cansalader alforgenc guardonat 11

Parlem-ne 12

Els Patxanguerus 13

D’un temps, d’un poble... 14

Diari personal 16

Aque(s)ta llengua nostra 18

+ per aprendre + 19

Finestral del Mercadal La Veu de la Parròquia 20

La música com a sentiment 21

El racó de la poesia 21

Jordi Olivé, fotògraf 22

Resum d’hivern 24

El Temps 25

Cuina casolana - Sudoku 26

Demografia d’Alforja 27

II Esmorzar motero 28

Després d’un llarg, sec i gèlid hivern, ens ha arribat la Primavera, ja era hora!Nosaltres al començar l’estació primaveral, sortim al carrer com tenim la costum des de fa dinou anys.L’atur, que a nivell estatal s’apropa al 25% i les retalla-des de tota mena que es van estenent, per casa nostra, són els motius que preocupen més a la gent. Aquesta crisi econòmica, ja fa massa temps que dura i encara no es veu ni quan, ni com acabarà, però segons diuen alguns entesos, sembla ser que ens en sortirem, a poc a poc.Una manera de pal·liar la crisi que ens afecta, seria po-der solucionar el ditxós dèficit fiscal en el que Catalu-nya cada any perd més de 15000 milions d’euros, que van a Madrid i no tornen, dit d’una altra manera són més de 2000 euros per persona i any, que perdem amb els impostos que hi ha per tot arreu.Un altre tema que també ens afecta com a País, és el perill que contínuament pesa com una llosa sobre la llengua pròpia de Catalunya, no ens enganyem, si el català no fem que estigui protegit des de l’escola fins a la Justícia, passant per tots els mitjans de comunicació: premsa, teatre, cinema, ràdio, TV, etc. a la llarga anirà desapareixent i perdrem el sentit d’ésser un poble amb identitat pròpia. L’Estat espanyol no ens accepta tal com som i ens vol assimilar. Portem tres-cents anys resistint, fins ara hem pogut parar el cop, però ara l’Estat disposa d’uns mit-jans molt poderosos i d’ara en endavant la cosa serà més difícil. Per això el català com a llengua vehicular és imprescindible a l’escola.Hem de denunciar la icona econòmica més podero-sa del nostre País, que té arruïnada a una munió de gent, amb els seus productes tòxics de “participacions preferents” i “el deute subordinat”, peces d’enginyeria financera que, amb el parany de la “lletra petita” han embolicat a gent gran i jubilats, que els havien confiat els seus estalvis de tota la vida. Ara ja no saben on han anat a parar els seus diners. De l’entorn més immediat, ens permetem recomanar-vos la lectura de l’escrit del nostre col·laborador en Toni Pàmies, fins fa poc educador-terapeuta i animador de la Residència d’Avis d’Alforja. El seu comiat als residents i a la gent amb la que ha treballat durant molts anys, s’esdevé d’una tendresa colpidora. Ha plegat de la nos-tra Residència i creiem que amb la seva gran humanitat i vàlua reconeguda, més aviat que tard trobarà altres horitzons. Li desitgem molta sort. Ell ja sap que les pà-gines de l’INFORMATIU les tindrà sempre obertes a la seva col·laboració.També creiem que l’entrevista a un jove emprenedor que ha tornat a reviure al nostre poble l’ofici de ferrer-manyà-, la trobareu interessant, ja que l’autor ha volgut incrustar expressament entre línies, una història de col-laboració, consells, solidaritat i respecte envers l’últim ferrer-manyà- que fa uns quants anys va tancar la seva ferreria i aquest jove que s’arrisca en un vell ofici, gai-rebé oblidat.

CONSELL DE REDACCIÓ

Em primer lloc avui vull començar aquest nou lliura-ment amb un profund i sincer agraïment a l’Antoni Pu-jals i al Gonçal Èvole per permetre’m donar-los a mans aquesta història de vida en format conte que a continu-ació els vull explicar i per la confiança dipositada durant aquest anys...“Hi havia una vegada un noi ple d’inquietuds que va voler anys enrere deixar un passat professional d’empresa, co-mercial, competitiu en el món del turisme, i encaminar-se cap una nova faceta molt més propera a les persones, on els verbs i els substantius fossin: comprendre, atendre, escoltar, empatitzar, confiar, respectar, acompanyar, es-timar... etc. i oferir-los a través de paraules, sentiments, emocions, experiències i en una nova manera de relació, de treball, de dignitat i perquè no, en una nova manera de viure. Aquest noi, en Toni així es diu, es presentà un dia al Casal dels Avis d’Alforja amb una motxilla plena d’ide-es, il·lusions, motivacions i ganes com mai havia carregat aquesta. El va rebre un senyor, en Joan era el director i el responsable del centre, el va fer passar al despatx que estava ubicat en una petita habitació de la planta pri-mera d’aquesta casa pairal, habilitada com a residència de gent gran. “Què em dius Toni...?” Va preguntar-li el senyor Joan...; “vols treballar amb persones grans...?”; “ja saps què vol dir això....?” La veritat que el feix de pregun-tes van ser moltes però cada cop la cosa es posava millor pel Toni, sobretot quan el senyor Joan li va dir: “//..a més del que saps hauries de mirar-te això...” Aquest “això” va ser el punt d’inflexió cabdal, professional i personal, que li va permetre conèixer al Toni una nova manera de fer, una nova manera de cuidar, a través de dos verbs aplicats alhora, el verb fer i el verb ser. El Toni va fer cas al senyor Joan i aviat va disposar de més coneixements del que ja tenia... Reus-Alforja-Barcelona-Girona, aquestes van ser les seus i viatges al coneixement i al descobriment. Cada dia que passava el Toni aplicava noves formes de “fer” però sobretot mantenia les formes de “ser”. Aviat va des-cobrir la importància d’una intervenció humanística i de clar caràcter estimulador donades les experiències, vivèn-cies i sensacions que l’acompanyaven i l’han acompanyat al llarg de tots aquests meravellosos anys. Aquest “això” anava agafant embranzida i el Toni ho transformava en petites mostres d’estimulació, d’idees, de propostes en de-finitiva d’animació com a gotetes d’un perfum encoma-nadís per tots els racons del Casal, de fet encara hom diu que s’hi pot sentir l’olor...” Permeti’n si avui els parlo molt en primera persona i disculpi’n els trets vanitosos en les explicitacions que els estic fent en aquestes línies de l’estimat Informatiu d’Alforja. El que subscriu se sent content i agraït quan al cap d’una pila d’anys, pel cap baix catorze, ha fet i ha sigut ell mateix fent, desfent, canviant, millorant, rectificant totes i cadascuna de les eines, activitats, recursos en l’estimulació a les persones grans i grans persones. Po-dríem dir que el deures han estat fets.L’estimulació no ha estat un treball fugisser, no ha estat un treball banal d’entreteniment, ni ha estat un treball

justificador pel fet de fer quelcom, ans al contrari, ha estat una construcció del no res al molt, una interven-ció fefaent amb resultats, amb valoracions, amb fets plausibles que han gaudit i han tastat durant aquesta pila d’anys totes i cadascuna de les persones residents que han viscut plegats en la seu i la casa pairal del Ca-sal dels Avis. Hem estimulat en totes les dimensions de la persona, en tant, que físiques, psíquiques, emocio-nals, espirituals i evidentment socials, no crec que ens deixéssim res, tot absolutament tot, ha estat intervin-gut des d’aquesta meravellosa paraula d’estímul a tra-vés de l’educació i l’animació sociocultural. Quan un servidor escriu aquestes línies no pot deixar de sentir i emocionar-se per totes i cadascuna de les vivències que han passat al llarg d’aquests anys de joia, il·lusió i ganes de fer i ser amb tots els residents que han viscut d’aquest treball vehicular de l’animació: jocs, treballs més cognitius, festes, excursions, trobades, costums, tradicions, rituals, cultura, cine, música, art, intercanvis generacionals i una escletxa de voluntariat...Ara venen un quants agraïments, seré breu... Vull agrair molt a tots els residents: els que em van aco-llir, els que hem compartit vida fins ara i un record per tots els que ens van deixar..., a tots, gràcies per la seva estimada i preuada confiança. Vull agrair als companys que m’han acompanyat i sobretot ajudat amb tantes i tantes històries plegats, a tots, també els que vaig co-nèixer i ja no hi són i els que segueixen fent i sent bons companys i excel·lents professionals. I unes gràcies molt especials al Joan Salamé, qui em va donar l’oportunitat i confiança fent-me créixer com a professional. Als familiars i voluntaris del Casal i amics del poble, gràcies per les vostres mostres d’afecte, ajut i estima al llarg d’aquests anys. Vull acabar aquest escrit fent un elogi i trencant el tabú donada la importància de disposar a Alforja d’un cen-tre assistencial i residencial com és el Casal dels Avis. És una gran casa, una gran família plena de bons pro-fessionals on els donaran tot el que bonament poden per sentir-se acollits, atesos, assistits i tractats on com estament i pilar dels pocs recursos del benestar social i assistencial actual, és del tot imprescindible disposar, mantenir, millorar i cuidar entre tots. En moments de-licats com aquests per la conjuntura, trobar oasis de bones cares, d’actituds de cuidar i motivar-estimular a les persones i sentir-se amb caliu familiar podríem dir que no té preu, però m’agradaria dir, que és el què com a persones pertanyents a una societat equitativa, justa, solidaria, tolerant, humana i responsable hem de tenir per les persones de l’avui i les persones del demà. Per molts anys Casal.... Gràcies, per deixar-me utilitzar aquest espai, avui més personal, més significatiu i més entranyable, dedicat a un noi ple d’il·lusions i utopies que encara vol assolir... Toni PàmiesMarç 2012

(una història de conte, d’educació, d’animació i de vida)

3Informatiu núm. 76. Segona època, gener-març 2012. Alforja

Hi havia una vegada un noi…


Extracte del Diari PersonalAhir el dia va transcórrer a Zurich. Cap interès per conèixer coses no-ves; a reviure, doncs, el que haví-em viscut allí mateix feia pocs dies. Ara bé, sense saber-ho ens vam to-par amb la Festa Nacional Suïssa. ¿Quina cosa és una nació més enllà d’emocions i d’endocrinologia i de fórmules bioquímiques cerebrals? Jo no em sento espanyol; em pro-dueix basca i fàstic el sol significant Espanya - el significat lingüístic del qual ignoro- es tracti d’un signifi-cant fònic o bé gràfic. I deixo de banda el referent, per cert que ni la omnisciència divina sap quin és. En canvi, les coses resulten fàcils amb paraules com cullera o cirerer. Quan la denotació d’un terme s’acosta al no-res o en tot cas cau en polisèmia desenfrenada les connotacions - les passions- ocupen l’espai lingüístic desèrtic. ¿Què és una nació més enllà de cardíaca i de glàndules su-prarenals? I com queda Catalunya amb semblant plantejament?Travessat el Rathaus Brücke sobre el riu Limmat per on s’escapen les ai-gües del Zürichsee, vam deixar a la nostra esquerra la St-Peterkirche per deixar-nos caure sobre la Bahnhofs-trasse. Sorpresa: acaba de comen-çar la desfilada de la Festa Nacional Suïssa. Dia 1 d’agost. No, no és el dia en què es va perdre la guerra com és el cas de la masoquista Ca-talunya i el seu Onze de Setembre. ¿Per què els senyors parlamentaris no es van decidir per sant Jordi, nom que cova en el bullici emoci-onal de molts paisans de les terres on es parla el català? No volien cap sant per què ells són laics. Seran idiotes! També jo sóc agnòstic i laic -laos i laikós en grec-, però m’esfor-ço a no caure en l’estupidesa i l’es-tultícia. Sant Jordi, o San Jorge no és un personatge sant, és un sím-bol. En llengua grega ge fou “terra” i ergon “treball”. Georgios: el que treballa la terra. El cristianisme a aquell que amb esforç treu vida de la terra -el pagès- el va personalit-zar en heroi concret a base d’una

llegenda magistral. El cavaller Jordi mata el drac - la pesta, Castella- a fi de salvar la Princesa -la collita, Catalunya- a la qual el drac vol de-vorar. Al segle V, a Lydda -a l’actual Israel-, ja es donava culte -¡simbò-lic!; sense fer referència al re-ferent -a l’Hàgi-os Georgios.Va anar desfi-lant gent vesti-da amb els tra-jos tradicionals i també, al so de les bandes fent gatzara, vam poder veu-re grups que representaven la ramaderia i

l’agricultura. Sonaven igualment botzines llargues, molt llargues que en altre temps comunicava la gent des d’un pic a un altre. L’Antonieta i jo no vam perdre de-tall. Un poble que guarda la me-mòria és encara viu. Poble, pàtria, país, Estat, comarca, regió, territo-ri, Heimat, nació. ¿Què significa el mot nació, que prové etimològica-ment del verb llatí nasci, natus sum d’on ve Nativitas, Nativitat i Natalis, Nadal?-Com la defineixes tu, Octavi?-Perseguint els usos lingüístics del significant nació a partir del segle XIX he elaborat un significat que em sembla pertinent.Pel que fa al seu significat lingüístic, marginant de moment el referent - no oblido Sausssure-, diria que na-ció és el resultat d’acceptar, en el present, un record grupal i també el resultat d’un projecte col·lectiu. Un grup ampli posseeix memòria d’un llegat comú -llengua, econo-mia, art, fets bèl·lics, religió, sabers tecnocientífics i sabers humanístics, dret...-, llegat que el grup accepta a gust. Tanmateix perquè comptem amb una nació resulta indispensa-ble que aquest mateix grup ampli vulgui amb decisió continuar ac-ceptant el llegat que la memòria li lliura i que el posi al bell mig d’un projecte comú de l’avenir.Resumint. Entenc la paraula nació com la recepció col·lectiva, en pre-sent, d’un passat comú més la de-

Sant Jordi de l’Escona, 1994. Josep S. Jassans

Reserves: 977 816 375 - 649 859 123


cisió de prosseguir, i romandre-hi, alhora que se l’entronca en un pro-jecte de vida en gran grup. Memò-ria col·lectiva, doncs, més voluntat col·lectiva. Sense aquests dos pa-ràmetres -un en el pretèrit i l’altre en el futur- viscuts en el present, no sembla possible definir el concepte de nació.-Catalunya és nació? Em pregunta inquieta.-Ho podria ser, però ignoro si ho és.-De què depèn?-De si acceptem el nostre passat comú i de si volem continuar amb ell en el si d’un projecte col·lectiu.- Com es pot saber?-Les estadístiques en aquest camp no ens serveixen. Un procés electo-ral només és útil si es pretén de-cidir que Catalunya sigui un Estat independent.-Però, per al cas de la nació resulta impertinent. Es tracta de vivències col·lectives.I continua, ella, interrogant-me quan estem buscant ja un bon res-taurant on dinar. Ens decidim per l’Orsini, lloc en què la restauració promet ser notable.-¿Què pot pertorbar l’acceptació col·lectiva del passat per part dels habitants de Catalunya?-El funcionament escolar.

-Per què?-En quina llengua es transmet l’he-rència catalana? En castellà? -¿Sols preocupa la llengua?- I el pla d’estudis. ¿Que potser recull el nostre pretèrit específic, o bé només proposa gasòfies que no passen de ser un bunyol, i que amb l’aparença d’unitat espanyola assas-sinen la nostra diferència nacional?Ignorem de quin Orsini rep el nom el nostre restaurant restaurador. M’inclino pels Orsini que triomfaren amb el Papa Juli II -1443-1513- per-què aquest Papa va protegir Rafa-el, el Perugino, Signorelli i Miche-langelo Buonarroti. El vi negre que vam assaborir era italià, del Véneto. Abordades les postres li senyalo que ens destrueix com a nació el com-portament de la institució de justí-cia que està, naturalment, al servei de l’invasor castellà i no de part de la nació catalana.I ens en vam anar a passejar per la vora oriental de l’encantador llac de Zürich o Zürichsee. Personal-ment volia donar-li l’adéu ben fort; sospito que no el tornaré a con-templar mai més.-¿De què depèn, Octavi, el projecte comú específic el qual, segons tu, constitueix el segon element defini-dor de la nació?

- Es qüestió dels partits polítics i també de la societat civil. O ens en-tusiasmen o l’invasor castellà acaba del tot amb nosaltres- Ets optimista?-No.-Per què?- Castella disposa dels aparells es-tatals tant repressius com de pro-paganda que paga amb diners ca-talans. Catalunya, en canvi, és una nació desemparada.- Però, i Espanya?- És l’Estat de Castella i regions que s’ha assimilat. Catalunya és colònia, com Euskadi.- I Suïssa? -Aquí, a Suïssa, l’Estat no s’identifi-ca amb un grup; està al servei per igual de tots ells. Això explica que tots els ciutadans vulguin ser suïs-sos encara que ignorin l’alemany i el francès coneixent tan sols, per exemple, l’italià parlat al Ticino.Ja amb les maletes caminàvem lents cap a l’estació ferroviària quan en travessar el riu Limmat pel Mühles-teg el so d’un piano alhora trist i violent llançava a l’aire la sonata Patètica que l’alemany Ludwig Van Beethoven creà el 1799.

Octavi Fullat i Genís


Gent nostraEloi Jassans Salvadó, el nou manyà del nostre poble

He sentit una irrefrenable atracció per aquesta iniciativa insòlita i, sense pensar-ho massa, una tarda a les aca-balles d’aquest hivern m’he acostat a la nova ferreria, imitant als pagesos antics, si més no, per fer petar la xerrada...- Bona tarda Eloi, com va la feina...?- Ja signaria que fos sempre com ara. Et puc assegurar de que vaig sobrat. Què et porta per aquí..?- Doncs t’ho diré sense embuts. Mantenir una tro-bada amb un jove emprenedor que ha tingut la go-sadia de reviure un ofici tradicional al poble que ja pensàvem haver perdut per sempre...- Em sembla molt bé. Tu fes les preguntes que creguis convenient i jo, sense interrompre la meva feina, et do-naré la resposta. Pots seguir-me amb la gravadora i així aprofitaré el temps...- T’he conegut sempre en la teva vida professional fent de paleta però voldria que m’expliquessis quina

va ser la teva formació escolar...- Els meus estudis van arribar a segon de batxillerat. Quan tenia setze anys vaig dir prou. M’agraden els espais oberts i allò tan metòdic, disciplinat i tancat dins de quatre parets no era el meu horitzó més adient, la qual cosa em va decidir a posar-me a treballar buscant feina a la construcció i vaig entrar e l’empresa del Jacint Salvadó i el Pepe Lucena, fins a la meva incorporació al servei militar.- Ja que parlem de la “mili”, em permetràs un incís perquè tu, acompanyat del Gabriel Gómez, em và-reu fer de guia pel campament dels Castillejos ales-hores convertit en un paratge de runa i desolació. D’aquella visió vaig publicar un reportatge a l’IN-FORMATIU. T’ho recordo perquè la teva “mili” va tenir quelcom d’especial pel fet significatiu de que va ser l’última lleva de soldats no universitaris desti-nats a l’esmentat campament. Com vas aconseguir

La crisi que ens abraona i dia que passa ens estreny amb més força, ens ha portat a la memòria la vella dita de què “la necessitat, aguditza l’enginy”. Aquest és el cas d’un jove emprenedor, l’Eloi Jassans Salvadó que ha viscut de prop l’avançament inexorable de la davallada econòmica en un dels sectors, la construcció, que la pateix d’una forma aferrissada, sense cap bri de pietat. L’Eloi que sempre havia fet de paleta va començar a pressentir que alguna cosa no rutllava, que l’empresa per la que havia treballat molts anys trontollava i, amb la perspectiva gens agradosa d’un empitjorament, va prendre la iniciativa de reviure un vell ofici del que te-nia coneixement i que havia après del seu avi Joan –el vell “Cañón”- com ell l’anomena i va decidir d’obrir als baixos de casa seva al camí de Sant Antoni, un taller de ferreria artesanal. Altra vegada la vella, inconfusible olor de l’hulla cremada, del resplendor de les guspires i del ferro roent acompanyat dels “tres pics i repicó” damunt de l’eina i l’enclusa. Permeteu-me la petita va-nitat de fer-vos memòria de que fa tot just onze anys, al març del 2001, espolsava una pàgina del meu rebregat “àlbum de records” dedicada al Narcís Olivé, “l’últim manyà del nostre poble”, que havia tancat la ferreria heretada del seu pare, situada a la Plaça del Mercadal. Reblava la trobada amb aquest paràgraf: “És ja negra nit quan ens acomiadem. Tinc el dubte de que ni ell ma-teix –lo Narcís- sospita que amb el tancament de la ferre-ria i l’abandó d’un ofici ancestral que ja mai més no tor-narà, ha girat definitivament un full prou important en la petita història del nostre poble”. Ves per on, donades les circumstàncies, no tinc cap inconvenient de reconèixer que d’haver-me dedicat a la tasca d’endevinador, ho hagués tingut magre. Treballant a l’enclusa (Foto: Pol Martínez)


una destinació tan a prop de casa...?- T’explico. A Tarragona no vaig aconseguir res perquè en el sorteig em va tocar. Però a Castillejos hi vaig anar per influències del Josep Mariné. Els d’Alforja destinats a Tarragona, si ho volíem, ens enviaven als Castillejos...- I un cop als Castillejos...- Allò era com si fossis a casa teva. No era qüestió d’obeir ordres del superior “ara netèjam les botes i em tens el correatge a punt”... res d’això. No arribàvem al punt de tractar als oficials de tu a tu, ens respectàvem, però ja era com una família. Jo feia de paleta i qualse-vol encàrrec que m’encomanaven, durava una eterni-tat. Amb alguna cosa havia de passar el temps. Tinc un bon record d’aquella etapa.- Acabes la “mili” i tornes altre cop a la vida civil...- De tornada al poble, tot i tenir-ne ganes no vaig poder tornar amb els antics empresaris perquè s’havia esdevingut la baixada de 1992 que afectava a la cons-trucció i el Balañà s’havia quedat sense treballadors i vaig aprofitar l’ocasió per entrar en la seva empresa en la que hi vaig treballar dinou anys.- Quina edat tens ara...- En tinc trenta vuit i aprofito per dir-te que em decidia a donar el pas que he fet ara o ja no ho faria mai...- Fes-me cinc cèntims d’aquesta decisió, sens dub-te arriscada, de deixar una empresa amb sou fix i muntar-te un taller per recuperar un ofici gairebé oblidat...- T’ho explico: D’una banda la crisi de la construc-ció que ja ensumava que les coses no anaven bé, d’al-tra el canvi de situació familiar, molt diferent d’estar casat a tenir dos fills a no tenir-ne cap. La definitiva i que em va fer decidir a donar el pas, és que jo tenia la necessitat imprescindible de tenir a punt les eines que feia servir, per exemple les escarpres i d’altres sem-pre ben esmolades i no sabies on havies de portar-les i, en les estones que em deixava lliures la meva feina i tenir l’avi Joan a casa, que el seu ofici havia estat de manyà a les pedreres i disposava dels estris necessaris, vaig demanar-li reprendre el que havia après de petit amb ell. Encara conservava el fornal i el Carles Miralles, amablement, ens pujava el carbó del port... i així vaig començar. Una feina que en un principi només la feia per a mi, va córrer a cau d’orella i venien a demanar-me el favor d’endreçar-los-hi les eines fins al punt de que no em mancava feina totes les vesprades. Davant tot aquest cúmul de circumstàncies se’m va encendre la bombeta d’arriscar-me a obrir una ferreria pel meu compte. Som-hi, provem-ho...! i aquí em tens. De tot això en dono gràcies a l’avi Joan. Pensa que a casa seva, de terra en tenien molt poca i ben aviat, als dotze anys i escaig el van posar d’aprenent amb el pare del Joan i l’Anselm Simó i aquest home ja feia de manyà per les pedreres que subministraven matèria prima per la fabri-cació de llambordes llavors en el seu apogeu.- Jo quan passo pel davant de la ferreria, m’ha sor-près moltes vegades de veure el Narcís, l’últim ma-nyà del poble, aturant-se a fer petar la xerrada i de-

Vigilant el fornal (Foto: Pol Martínez)

dueixo que tal vegada ho fa per l’enyor de l’oloreta del carbonet...- Abans no t’he volgut comentar res perquè no m’ho has preguntat, però volia dir-te que la meva decisió d’arriscar-me a muntar la ferreria va ser comptant amb l’assessorament del Narcís. L’avi Joan sabia fer punxons, escarpres, malls, pistolets i derivats, però aixades, arpi-ots, podalls, destralons i d’altres m’ha ensenyat a fer-los el Narcís. Ell passa molts dies, conversem d’una forma distesa i, coses que ignoro, té la paciència d’explicar-ho fil per randa. Ha anat d’un no res de que no l’hagis trobat aquí. Fa un moment que ha tocat el dos.

- Em permetràs d’insistir amb la teva decisió arrisca-da, renunciant a una setmanada segura i embolicar-te en un ofici que tothom donava per oblidat...- Doncs això ho tinc molt clar perquè al no fer-ho nin-gú, tampoc tens competència. Els fills dels antics ferrers de tot arreu i ho sé de cert perquè he treballat a la construcció, ara fan de serrallers que no és el mateix ni de bon tros. Ells es dediquen a fer portes, reixes i d’altres de forma industrial i que, fins ara, tenien mol-ta demanda amb l’esclat de la construcció en contrast amb l’enfonsament de la pagesia. Per lògica van fer la deducció de perquè havien de picar el carbó, feina molt feixuga, si podien fer reixes i portes pels nom-brosos blocs de pisos en construcció i els guanys més quantiosos i fàcils. Aleshores es van oblidar del vell ofici dels seus pares. Jo que soc molt afeccionat a la caça, sortia amb els caçadors d’altres pobles i els hi pregun-


tava com s’ho feien als seus pobles amb les eines anti-gues de la pagesia. La resposta era sempre la mateixa: que ningú sabia on portar-les per tenir-les endreçades. Vaig arribar a la conclusió de que aquests no tenen ma-nyà, els altres tampoc i els de més enllà, tres quarts del mateix... Aquí Alforja si que en surten d’andròmines i eines atrotinades, però si a més m’escampo pels pobles dels voltants que també tenen necessitat d’arranjament d’eines... oli en un llum!. De feina no me’n faltarà com així, sortosament s’ha esdevingut. - Fins on arriba el teu radi d’acció...?- Aprofito que m’ho recordis. Aquest matí m’he des-plaçat fins a Montbrió on m’han encomanat feina, però també m’arriben encàrrecs de Riudecols, Maspu-jols, Riudoms, La Selva del Camp, l’Aleixar, Vilaplana... fins i tot baixen de Cornudella que ho fan de manera particular. De tots els pobles que t’he anomenat tinc contactes amb les diferents cooperatives. Aleshores di-positen les eines a la cooperativa, jo les passo a recollir i els hi torno un cop endreçades i ja em trobo prepara-des d’altres. Així la cadena no deix de funcionar. Això d’obrir-me les portes de les cooperatives, tinc d’agrair la gestió efectiva del Victorí Martí el president de la co-operativa d’Alforja.- Des de la talaia que tu has enfocat aquest petit ne-goci, quina visió tens de la crisi que ens colla sense albirar-se una solució propera...- No t’ho sabria dir perquè ningú tampoc la va saber preveure. En quan al meu taller, puc copsar l’agraïment de la gent que ha trobat una solució econòmica en l’endreçament d’eines que tenien arraconades i ara les poden tornar a fer servir. El futur, em preguntes...? Qui ho sap! Jo, ara per ara, de la mateixa manera que faig un aixadó, li dono solució a una cadira de cuina que si li ha trencat una pota... Per resumir-ho la meva feina de manyà en el poble és la continuació de la que feia el Narcís.- De la construcció te n’has oblidat...?- La feina de paleta no l’oblides mai. Son molts anys d’ofici, però veig molt difícil de tornar-hi perquè no es donen les circumstàncies favorables per emprendre obra nova.- Imagina’t que un constructor –no posem noms- , s’arrisca a aixecar un bloc de pisos i t’encarrega que li facis tota la feina de ferreria . Ho acceptaries...?L’Eloi dubta uns breus moments i la seva resposta és contundent:- Si no fos de molta confiança, pots tenir la seguretat de que li diria que no. Un consell que em va donar el Narcís amb molt d’ènfasi és que anés fent petites fote-ses de particulars, apedaçaments, coses que son fàcils de fer i es cobren d’immediat. Sempre m’ho repeteix: “No et deixis enlluernar per fantasmades d’obres grans de les que pots sortir escaldat. A poc a poc, que ara, més que mai no es pot arriscar. - Quin nom comercial li has posat a la ferreria...? - Ferrer Jassans...- Així de clar, senzillesa absoluta...

Sortint del taller (Foto: Pol Martínez)

- Perquè vols empatollar-te amb escarafalls inútils. Això si, tot legalitzat i amb el paperam reglamentari- Si la feina t’ho permet, també fas de pagès...?- En aquest cas he aconseguit de combinar-ho, dedi-cant-me a la pagesia a temps parcial, com si fos un complement...- El teu pare t’ajuda...?- Ell té cura de la verdura. En fa per la meva germana, per nosaltres i per ells. Al tros hi vaig als matins i també aprofito per fer gestions a la recerca del material neces-sari a Reus a Ferros Pou, a la ferreteria Martí i a recollir les eines que em tenen preparades a les cooperatives. A la tarda sempre em trobaràs a la ferreria, amb dedi-cació absoluta.- Una de les nombroses anècdotes que més m’ha sobtat de tot que el que m’has explicat aquesta tar-da, ha estat la reacció del Narcís que no ha dubtat a donar-te l’empenta que et feia falta...- Doncs encara et sorprendràs més. M’explicaré: Jo vaig anar a veure el Narcís perquè volia muntar una màqui-

na que anomenem “martinet” i el vaig assabentar de la meva intenció d’obrir un taller de ferreria, a la qual cosa em va etzibar: “Estàs boig, acabaràs malament...” Jo, entossudit i convençut li vaig proposar de comprar-li tots els estris. “Doncs vine a casa i ens ho parlem”. Només em cal afegir que les màquines que tinc, tret d’alguna que he comprat jo, son les que tenia el Narcís que em va dir: “Les pots prendre totes perquè aquí s’om-pliran de pols i de rovell”. Val a dir que no me les va re-galar però m’ha cobrat un preu simbòlic. Tampoc tinc cap queixa de l’acolliment que m’ha donat el poble, tot i no conèixer l’ofici a fons. Però amb el precedent de l’avi Joan i l’ajut del Narcís la gent m’ha anat donant


la seva confiança. A més he tingut la sort de que el Josep Hortoneda, sogre de la meva germana i hereu de la ferreria del seu oncle en Josep Raüll que encara es conserva com quan ell hi treballava, sempre que tinc necessitat d’algun material o bé una eina concreta, em dona permís per regirar i trobar peces antigues que, en la ferreteria més sofisticada ja no en disposen. En Josep Raüll tenia de tot. La seva ferreria s’esdevé un museu d’aquest ofici.L’Eloi xerra pels descosits i és prou evident l’entusiasme que li provoca l’èxit assolit amb la seva iniciativa. Rebla les anècdotes que m’explica amb una rialla de satisfacció sincera.- D’uns anys ençà s’observa que gairebé tots els pa-res volen per als seus fills donar-los-hi una carrera que la majoria no hi sent cap vocació i ens estem oblidant d’oficis amb els que podrien guanyar-se molt bé la vida... - A tomb d’això que dius, voldria explicar-te que ara soc de la junta de la cooperativa i als vespres d’aquest hivern he anat a controlar el pes de les olives que ens porten. He vist cares de gent que tan sols cinc anys enrera, els haguessis insinuat “tu, tu i tu hauràs d’anar a collir olives i portar-les a la cooperativa... t’haurien clavat una mirada despectiva pensant: “Què dius ara.. tu estàs malament del cap, boig de solemnitat. Jo, amb el que cobro ara...anar a fer de pagès...?Ni de broma !” Doncs... apa! Ara ja hi son. Intueixo senyals que més d’un, sense sentir cap voluntat ni ganes, potser per guanyar alguna cosa, ni que tan sols sigui poc, haurà de plantejar-se de tornar a conrear la terra.- Aquesta afirmació tan rotunda és una sentència...?- No ho sé si és una sentència perquè no soc cap ende-vinaire. Però, repeteixo, es detecten senyals en aquest sentit. Tan sols el futur ens donarà la resposta.- Et confesso de que soc llec en aquesta matèria i en moltes altres, però tinc la fiblada de conèixer la ma-quinària imprescindible que fas servir a la ferreria... Tens inconvenient de fer-me una descripció...?- Faltaria més! Aquí tens el soldador d’electrodes, llavors també faig servir el soldador d’acetilé, les cizalles, mà-quines de foradar, el fornal, el martinet que en castellà

FORN MÒNICAESPECIALITATS EN

COQUES DE RECAPTEPA DE PAGÉS, TOT ARTESANAL

C/ DE LA FONT,11 C/ MAJOR, 18ALFORJA TEL. 652642796

es coneix com “martillo pilón” i que m’estalvia molts cops de martell. Moltes d’aquestes eines ja les feia ser-vir l’avi Joan a les pedreres. Per últim el que per a mi té més valor sentimental i que sempre he vist rodar per casa, el clàssic de tota ferreria artesanal antiga: l’enclu-sa. Aquesta enclusa té la seva història i ja pertanyia a l’avi Joan i pots creure que era el que ara s’anomena “de segona mà”. Ell m’explicava que aquesta enclusa era una d’aquelles peces “ventureres”...- ....?- Endevino la teva estranyesa. La paraula “venturera” defineix les eines o maquinària que han passat per di-verses mans. No seria gens estrany que s’hagi fet servir més de 120 anys... Ves a saber d’on procedeix. - Gràcies Eloi per la teva amabilitat. Et puc assegu-rar que m’has fet passar una estona molt agradosa, d’un cantó cap a l’altre, farcida d’anècdotes molt sucoses. Et desitjo molta sort en aquesta aventura. Ara sóc jo el que t’endevino un somriure sorneguer com si t’hagués quedat alguna anècdota al sarró... Buida el pap...- Vols saber-ne la última...? Doncs que Sant Eloi és el patró dels ferrers.- Ostres, no fotis...!L’Eloi deixa anar una rialla franca abans de continuar...- Per què em van posar aquest nom...? No ho sé. Quan et trobis amb els pares els hi preguntes...- Jo crec que va ser una insinuació del teu avi Joan. Et recomano que, al bell mig de la ferreria hi posis una capelleta dedicada al sant...- Per capelletes estic jo! No em vinguis amb romanços...- Pensa que molta gent que s’arrisca en un negoci i altres, quan compren loteria, posen la butlleta als peus de Sant No Se Què... Ah...si! ara em ve a la memòria... de Sant Pancraç...- No en tinc de supersticions. No cal perdre el temps amb aquestes foteses. El dia que em toqui la loteria, que ho dubto, potser si que hi posaré una capella pels dos sants...- Repeteixo Eloi. Gràcies i no canviïs mai.

Gonçal Èvole


ParàbolaHi havia una vegada un pare molt autoritari, tenia uns fills els quals explotava i administrava els rendiments del seu treball, deia que ho feia amb justícia i equitat per a tothom, però una anàlisi més acurada deixava entreveure que això no era realment així, hi havia unes preferències per a uns, sobre tot en el terreny de l’eco-nomia.Les diferències entre els fills començava per l’aporta-ció a les despeses comunes de la casa familiar, un dels fills no aporta res a les despeses ja que la seva mare li havia concedit unes prerrogatives que venien de lluny que li permetien viure a casa sense contribuir amb res, i no tan sols això ja que en cas que tingués problemes li havien garantit que sempre li donarien un cop de mà. Com que els privilegis s’havien acceptat des de feia temps, ningú els discutia.Uns altres fills, que eren d’una altra mare, aporten poc a les despeses, però demanen els millors menjars i tam-bé molts diners per gastar quan i com vulguin.Hi ha un tercer grup de fills, de la tercera mare, que treballen molt i pretenen viure com els altres fills amb bons serveis i diners per les seves despeses de cultura i de lleure, però el pare diu que no pot concedir-los el que demanen perquè necessita els diners per al seus fills malgastadors que no volen reprimir les seves des-peses ja que opinen que els germans que més guanyen han d’ajudar els que no guanyen tant ja que tots som germans i fills del mateix pare, que els seus ingressos siguin menors i que una vegada fet el nou repartiment, no té cap importància que el que més despeses pa-guen siguin els que acaben sent els que menys diners disposen.Amb el temps els fills que més contribueixen a les des-peses, comencen a protestar i raonen que no és just que qui més diners porta a casa sigui el que menys en gaudeix i que tot i estant d’acord en ajudar els altres germans, diuen que s’han de començar a espavilar i que aquest ajut no ha de ser per a sempre ja que tot té un límit i que mentre duri aquesta contribució no han de tenir menys diners, que els que reben l’ajuda.La resposta del pare es fer pinya amb els malgastadors, es nega a revisar en cap cas el sistema de repartiment, el raonament és que ell és el pare i com a tal té tota la raó de la seva part per administrar els diners comuns com vulgui i que si pretenem el contrari els tribunals li donaran la raó, ja que com a PATER FAMILIAS cap poder jurídic està per sobre seu.Arribat a aquest punt els fills espoliats intenten que el pare s’avingui a parlar-ne però de moment sense èxit, voldrien poder administrar els seus diners i decidir so-biranament el grau de solidaritat que vol tenir amb els seus germans que pot ser molt o gens ja que el motiu de la solidaritat es fonamenta en l’amor recíproc que en aquesta paràbola es evident que és totalment ab-

sent, vist el plantejament que fan pare i germans.Es clar que en un cas real d’aquestes característiques, els tribunals fallarien a favor dels fills explotats i donari-en l’emancipació immediata, en aplicació del codi civil.Si sembla tant de sentit comú qui té raó en aquest cas hipotètic perquè costa tant arribar a una entesa entre els partits catalans per interrompre aquesta sagnia que des de fa més de trenta anys ens està empobrint que ens pren no només els diners per viure per ensenyar i per tenir cura de la nostra salut, sinó que ens deixa sense les eines imprescindibles per continuar generant riqueses, sigui per tota classe d’infrastructures, per so-bre de tot, ports, aeroports, carreteres i ferrocarrils.Quina mena de masoquisme malaltís permet als par-tits, especialment PSC i PP que no volen pacte fiscal, ni la clau de la caixa i recaptar tots els impostos que paguem els catalans. Podria entendre una oposició al catalanisme per alguns ciutadans de cultura i sensibi-litat no catalana que tenen por de perdre part de la seva identitat, però no puc entendre que algú que viu a aquest país estigui d’acord amb un sistema que per-met que les famílies andaluses tinguin els llibres esco-lars gratuïts i aquí s’hagin de pagar, que estem patint retallades salvatges per rebaixar la despesa en dos mil milions d’euros, quan les xifres de l’espoliació fiscal par-len de setze o vint mil milions.Tota aquesta oposició tancada i sense fissures ve dona-da per partits que estan governant Euskadi en coalició, i tot i ser l’autonomia més insolidària que existeix en cap moment s’ha parlat de corregir el CUPO VASCO. Aquests partits tenen una esquizofrènia aclaparadora, Tant el PP de Catalunya com el PSC és clar que son par-tits que prefereixen la política espanyola a la catalana, se suposava que qui votava PP, ja sabia el que votava, és com si els votants del PP estesin de passada al país, o que la seva espanyolitat exacerbada bloquegi el seu esperit d’equitat econòmica, però la gent del PSC em costa entendre’ls se suposa que havien de ser el partit de la centralitat i la concòrdia, de les mesures justes i la justa defensa dels interessos del catalans i ho han demostrat amb els seus 25 diputats a Madrid que en la pitjor legislatura per a Catalunya, ni una sola vegada van trencar la disciplina de vot. Els catalans potser ens podríem preguntar que hi feien a Madrid, apart de co-brar el seu sou i dietes de diputats.Els catalans anem camí de convertir-nos en els paries d’Europa, amb permís dels Grecs que a més estan inter-vinguts, però la seva intervenció tard o d’hora s’acaba-rà i la nostra dubto que mai s’acabi, en definitiva tenim els partits que hem votat i està clar que els partits que no treballen per Catalunya no tenen càstig.

Benet Sadurní


Alforgenc GuardonatEn aquests moments de crisi de tot gènere que estem patint, no tot ha d’ésser negatiu a la vida quotidiana, també hi ha de tant en tant unes espurnes de bonança que permeten gaudir de coses satisfactòries i joioses. Em vull referir a un Alforgenc d’arrels germàniques Arend Bäder Von Riegen, que s’ha fet gran a casa nos-tra, parla i pensa en català, com qualsevol dels més exi-gents del país.

D’ofici cansalader i xarcuter, procedeix d’una empresa familiar, ubicada a la localitat d’Alforja, els orígens de la qual es remunta a finals del segle XIX. De generació en generació han utilitzat les seves pròpies fórmules i experiències, allò que se’n diria “les receptes de l’àvia” i amb caràcter artesà i mitjançant els més moderns sistemes i tècniques de producció i garantia sanitària, s’han fet un nom i obert camí dintre d’aquest mercat competitiu.

La Generalitat de Catalunya premia aquestes actituds dels bons emprenedors del país, que tant contribueixen a mantenir-lo al capdavant del món econòmic, i per materialitzar aquest enaltiment, concedeix la dignitat de MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI.

De mà del Conseller Josep M Pelegrí, el nostre con-ciutadà ha rebut amb altres persones, al Palau de la Generalitat, el títol de MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI.Enhorabona i felicitats, i , si pot ser, que el seu exemple serveixi per encarrilar i pilotar orientativament els cen-tenars de joves que avui volen treballar i els falta lloc i ajuda per escollir un trajecte tant interessant com profi-tós, com va fer al seu dia el nostre guardonat.

Josep Gispert Güell

Auditor de Comptes

Els germans Arend i Uwe Bäder von Riegen


El Civisme d’AlforjaAquest any s’esdevenen alguns aniversaris arrodonits d’entitats del nostre poble: la Cooperativa Agrícola compleix 60 anys, l’Agrupació Amics dels Avis en farà trenta i l’Associació de Dones està a punt de celebrar el seu XXè aniversari. Aquests petits fets simbòlics m’han fet pensar que un poble com el nostre, en que no ar-ribem als dos mil habitants i que hi tenim ubicades 38 entitats amb les seves diverses activitats, vol dir que la participació altruista és molt elevada. Crec que la parti-cipació en tasques comunes és un fet positiu, que ens allunya de l’individualisme que impera en general ar-reu i per tant això dignifica el nostre poble. La gent d’Alforja podem fallar en altres coses, perquè en aquest món no hi ha res de perfecte del tot, però en la qüestió de l’associacionisme, el fet de pertànyer a una entitat, sempre ha tingut èxit a casa nostra i hem sobresortit amb escreix. Avui en dia es dona molta importància al treball en equip, tant en l’esport com en la vida econòmica-social, per tant col·laborar en una associa-ció, és fer un treball col·lectiu i d’això sí que en sabem. En el transcurs dels últims cinquanta o seixanta anys, han nascut moltes entitats i n’han desaparegut poques, potser la desaparició més emblemàtica va ser el traspàs de l’entitat Amics d’Alforja a l’Ajuntament, en que va desaparèixer l’entitat però no el patrimoni, que passà a ser de titularitat pública. En canvi tenim entitats que porten molts anys de vida i encara fan com el primer dia. L’entitat més antiga que tenim i que encara actua, és la Junta del Patronat de Puigcerver, una entitat cente-nària, la seva fundació es remunta a principis del segle XX. La segueixen amb antiguitat, la Cooperativa Agrí-cola. L’Agrupació Fotogràfica, funciona des de l’any 1956. La Coral Floc es va crear l’any 1968, que també fou l’any de la creació del Grup de Teatre Els Passe-rells. L’Agrupació Sardanista, el mes de juliol celebrarà el XXXVIè Aplec de Sant Antoni. Altres entitats que por-ten trenta anys o més, són: el sindicat agrari Unió de Pagesos. Les agrupacions locals de Convergència De-mocràtica de Catalunya i del Partit dels Socialistes de Catalunya. Associació de Mares i Pares d’Alumnes. Agrupació d’Amics dels Avis. Societat de Caçadors. La Junta Parroquial. L’ADF (Associació de Defensa Forestal). A continuació vindrien: F.C. Patxanguerus.

Associació de Dones. Ateneu Cultural Josep Taver-na. Excursionistes d’Alforja. Associació de Publicaci-ons Cíviques i Culturals d’Alforja (editora de la revis-ta INFORMATIU d’Alforja). Ball de Diables. Grup de Grallers “La Picorella”. Associació Ciclista. Fundació Privada “Casal dels Avis”. Grup de Bitlles d’Alforja. Puntaires “Teresa Pallisa”. Colla de Gegants i Gra-llers. Associació de Veïns de l’Urbanització Portu-gal. Associació Veïns de Barqueres. Associació Ve-ïns Garrigots. Associació Veïns de Sant Antoni i les més recents: Alforja F.S. (futbol sala). Agrupació local d’Esquerra Republicana de Catalunya. Associació de Pares i Mares de l’escola maternal. Plataforma Alfor-ja-Decideix (A.N.C. Assemblea Nacional Catalana). Joves d’Alforja. Moto-Club d’Alforja. Associació de Defensa dels Animals i Penya Blaugrana d’Alforja. Una gran part del civisme d’Alforja, crec que queda de-mostrat en aquesta petita mostra del que és l’associa-cionisme al nostre poble, tenim una varietat d’entitats que fa que una bona part de la població estigui inte-grada en alguna associació i participi de les seves acti-vitats, en juntes i reunions, per tant, creant vida social. Les entitats d’Alforja no són focs d’encenalls, no són organismes que es creen i desapareixen al cap de qua-tre dies, la majoria són entitats que estan arrelades al nostre poble des de fa molts anys. Són quelcom arrelats a la nostra idiosincràsia, a la nostra manera de ser, en certa manera, podríem dir que formen part del nostre ADN, aquestes entitats són una mostra del nostre ta-rannà, cohesionen el poble i per tant hem d’acceptar que la gent d’Alforja som així. Moltes de les festes i activitats que es fan a Alforja, no es podrien fer sense el suport logístic i personal de la xarxa d’entitats que tenim i que hi participen la majoria de vegades desinteressadament, donant total suport a donar vida activa al nostre pobleEsperem que el nostre jovent, que és el que té l’es-devenidor a les seves mans, es faci responsable de tot aquest patrimoni i sàpiga donar-li l’activitat que aques-tes entitats es mereixen per poder continuar.

A. Pujals

Camí de Porrera a Alforja, s/n Alforja • Tel. 630982747 . Fax. 977236396 • [email protected] www.masdelboto.cat


Donat que pel poble corren co-mentaris –allò que és diu o se sent dir i que després resulta que no ha dit ningú- dient que els Patxan-

guerus ja han desaparegut i en certa manera sembla que algú estigui esperant alguna explicació aprofitem aquest espai per aclarir o confirmar, pels que ja n’éreu conscients, que encara estem en actiu com una entitat multi esportiva.Així doncs, els Patxanguerus continuem organitzant, col·laborant i participant en diverses activitats com poden ser la cursa popular d’atletisme de la pujada a Puigcerver que es fa l’últim cap de setmana d’agost, un torneig de veterans de futbol sala que es disputa setmanalment a La Salle de Reus i un torneig de tennis taula els dies 10 i 11de març.També tenim altres projectes entre mans com són una competició d’escacs, unes activitats esportives per fer els primers dies de Setmana Santa, els que són festius pels estudiants i no pas pels pares, i altres activitats de les quals ja us anirem informant a mesura que es vagin concretant.D’altra banda, per tots aquells que havíeu sentit a par-lar d’una possible fusió o unió –la terminologia no està clara però ja ens entenem- amb l’entitat de l’Alforja FS només us podem dir que és cert; és a dir que hi va haver aquesta proposta per part de l’Ajuntament i que vam tenir diverses converses entre les dues entitats sen-se arribar a bon port.De tot això no en vam informar en el seu moment a les famílies que tenien canalla a l’Escola de Futbol Sala perquè va ser tot força precipitat per temes federatius. Tot i així, la majoria de jugadors dels equips sèniors ja n’estaven al cas perquè fins i tot alguns ja venien a les

reunions com a membres de la futura junta directiva.Quan vam ser conscients de que no ens posaríem d’acord per diversos motius vam haver de prendre una decisió relativament ràpida i tenint en compte que un dels nostres objectius prioritaris, a l’igual que de l’Ajuntament, era fer el millor pel nostre poble i això passava per deixar de banda aquesta rivalitat -en al-guns casos potser no ben entesa- entre les dues entitats del futbol sala del poble, vam prendre l’única decisió –equivocada o no- que en aquell moment vam consi-derar possible que no va ser altra que cedir –igual que abans la terminologia no està clara però ja ens ente-nem- l’Escola de Futbol Sala i els dos equips sèniors a l’entitat de l’Alforja FS.Aquesta mateixa entitat també va agafar el compro-mís i la responsabilitat de continuar fent els dos home-natges als nostres malaurats ex-jugadors, companys i amics Noé Sánchez Basora i Oriol Òdena Grau que fins aleshores organitzàvem els Patxanguerus d’Alforja.Els temps canvien i ens hem hagut d’adaptar a les no-ves situacions i circumstàncies però és evident que una de les nostres premisses sempre ha estat trobar un es-pai buit on poder participar i aportar coses interessants dins de les nostres possibilitats humanes, econòmiques, etc.Per acabar volem demanar disculpes a tots aquells que us vareu sentir decebuts perquè potser necessitàveu aquesta informació abans. Ho sentim.Aprofitem per agraïr la confiança que ens heu mostrat a tots els que ens heu fet costat i ens heu ajudat de manera incondicional al llarg dels anys i esperem conti-nuar tenint el vostre suport.

PATXANGUERUS D’ALFORJA març 2012

Els Patxanguerus encara hi som!!


17-12-11.- La Coral Floc ha anat a Barcelona a fer un concert de cant coral. Aquest acte era la tornada d’un concert que la Coral Atlàntida de Barcelona ens havia ofert fa uns anys aquí a casa nostra. El concert és feu a l’església del Sant Àngel Custodi i actuaren les dues corals, l’Atlàntida de Barcelona i la coral Floc d’Alforja. Després del concert la nostra coral fou obsequiada amb un refrigeri que es desenvolupà en un magnífic ambi-ent de companyonia.

24-12-11.- Com cada any la nit de Nadal, la coral Floc ha fet el seu tradicional concert de nadales, a l’església parroquial, aquest any era el XLIIIè concert de Nadal, la coral actualment la dirigeixen Roger Hortoneda i Mª Elena Taverna. L’església estava plena d’un públic que seguí amb atenció el recital de cançons.

D’un temps, d’un poble…

5-1-12.- Aquest any els Reis d’Orient van arribar dalt d’uns vehicles engalanats amb llums, envoltats de mú-sica i acompanyats de tambors i fins i tot d’un ramat de cabres i ovelles. Després del trajecte habitual des de l’entrada del poble fins a la plaça de Dalt, els reis ana-ren a visitar el Casal d’Avis, on repartiren obsequis al personal de la Residència, a continuació sortiren al bal-có principal del Casal acompanyats de l’Alcalde, aquest feu un excel·lent discurs adreçat als tres reis i als veïns del poble, a continuació passà la paraula al rei negre que feu un magnífic discurs adreçat a petits i grans i el nombrós seguici que els havia acompanyat fins a la pla-ça aplaudí amb satisfacció els dos discursos. Acte seguit la comitiva reial i tot el públic que els seguia es traslla-daren a l’interior de l’església parroquial, on feren el repartiment de les joguines als infants del nostre poble.

20-1-12.- Festivitat del nostre co-patró Sant Sebastià. Al matí festa litúrgica amb motiu del sant, i a la sortida a la plaça de Dalt, vermut popular amb ballada de sar-danes i repic general de campanes per anunciar el co-mençament de la Festa Major d’Hivern. A la tarda festa infantil amb berenar a la sala rodona del Parc. Al vespre a la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura, com a tema cultural de la festa, inauguració de l’expo-sició de fotografies de Josep M. Tosset i a continuació del mateix autor una videoprojecció de fotografies de temes variats. A la nit al pavelló municipal ball amb l’orquestra Fastime. A la matinada al mateix recinte, disco mòbil amb DJ’s.

Els dies 27, 28, 29, 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener s’ha fet el Parc de Nadal, en el recinte del Pavelló Muni-cipal. Aquest any a més de tenir una duració més llarga, ha tingut una gran actuació de les entitats locals que li han donat una vitalitat molt positiva i això ha facilitat que hi hagués una participació molt nombrosa. 31-12-11.- Avui ha arribat l’Home dels Nassos a Alforja, que segons la tradició és l’home que té tants nassos com dies falten per acabar l’any. La comitiva després de passejar-se, fent xirinola, pels nostres carrers, han arribat a la plaça de Dalt on s’ha llegit el discurs cor-responent.

El caga tió del Parc de Nadal

Els Reis d’Orient (Foto: Montserrat Vilella)


21-1-12.- Durant el matí en el Parc actuació de gossos, patrocinat pels Amics dels Animals. Al migdia partit de futbol sala (categoria benjamí) a la pista esportiva ex-terior. A continuació en el recinte del Parc, tirada de bitlles. A l’hora de dinar en el Pavelló Municipal, romes-cada popular ambientada amb música per a prop de tres-centes persones. Al vespre correfoc de Sant Sebas-tià pel Ball de Diables d’Alforja. A la nit ball a càrrec de l’orquestra Doble-R.

22-1-12.- Tercer dia de la Festa Major d’Hivern. Al matí gran concentració de motos al Parc, amb el II Esmor-zar-motero, més de tres-centes motos de diferents llocs de la nostra geografia es concentraren per esmorzar en el Parc i després d’una cercavila motera pels car-rers d’Alforja marxaren d’excursió a la muntanya. Cal remarcar el gran èxit d’organització i participació. En el Polígon industrial de Les Sorts, es feu una exhibició d’acrobàtic sidecar. A la tarda en el recinte de la sala rodona, concert dels Solistes de Volgogrado amb ac-tuació de les alumnes de l’Escola de Dansa d’Alforja, a l’acabar l’espectacle i com a cloenda de la Festa Major d’Hivern en el mateix lloc del Parc, Castell de Focs de fi de festa.

25-2-12.- Festa de Carnaval pels carrers d’Alforja, pre-cedida per una carrossa i una gran varietat de disfres-ses, que han precedit una rua carnavalesca que sortint del Parc ha donat un tomb pels carrers i places. De tornada al Parc, s’han emportat la gent cap el ball de disfresses. En el transcurs del ball, s’ha servit un berenar als assistents i obsequis pels menuts. S’han adjudicat els premis a les millors disfresses tant individuals com col-lectives. La millor disfressa col·lectiva ha estat pel Grup Joves d’Alforja.

26-2-12.- Fi de la temporada de caça, aquest any s’han batut tots els rècords imaginaris en les quantitats de porcs senglars morts, s’ha més que doblat el número de peces capturades de l’any passat, arribant a la quan-titat de 140 porcs senglars abatuts des del 12 d’octubre fins el dia d’avui. Cal remarcar dos dies d’onze peces, dos dies de nou peces i un exemplar de més de 80 kgs. Això demostra la gran quantitat de porcs senglars que hi ha en el nostre terme, hem de tenir en compte que son una raça molt prolífica i m’atreviria a dir que sense l’ajuda dels caçadors quasi no podríem sortit de casa.

7-3-12.- A la Casa de Cultura s’ha celebrat un Ple Extra-ordinari de l’Ajuntament d’Alforja, amb un sol punt de l’ordre del dia: tractar el tema de l’adhesió d’Alforja al grup de Municipis per la Independència. Aquesta mo-ció va ser promoguda per Alforja Decideix -Assemblea Territorial de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana ) i presentada al Ple pel grup d’ERC. El resultat ha estat el següent: set vots a favor de la moció, CiU, ERC i Esquerra Unitària i dues abstencions PSC.

10-3-12.- Una quinzena de persones alforgenques, han anat a Barcelona per participar com a socis de ple dret, en la fundació de l’ANC (Assemblea Nacional Catala-na), que ha tingut lloc en el Palau Sant Jordi, amb la presència de més de set mil participants.

12-3-12.- En el nou parquing de cotxes del tros del Freixes, s’han instal·lat uns focus de llum per facilitar l’aparcament en hores nocturnes, només s’encenen au-tomàticament quan hi ha moviment de vehicles.

El correfoc de Sant Sebastià (Foto: Montserrat Vilella)

L’Arnau en el concurs de salts d’hípica

18-3-12.- Els Joves d’Alforja han organitzat la II Calçota-da popular, en el Parc Amics d’Alforja. La festa ha estat compartida per més de dues-centes persones.Un any més es va fer la nit de gala per celebrar el fi de temporada d’hípica de les comarques tarragonines. Aquest any el lloc escollit va ser el Parc Samà. Més de 200 persones van assistir a l’acte. Carles Pellicer, alcal-de de Reus i Emili J. Zegrí, president de la federació catalana d’hípica, participaren en l’entrega de trofeus i diplomes pels diferents genets. En la categoria de salt d’obstacles amb la prova més gran de la competició (1,20m), el primer lloc el va aconseguir el genet alfor-genc, Arnau Baget. Enhorabona.

Antoni Pujals


Pla Nabril, 35Tel. 977 81 62 59 43365 ALFORJA

Alforja 1 de març de 2012Extret del diari personal

Aquests dies tant TV3 com Canal 8 —el programa de Josep Cuní— m’han informat de manifestacions més o menys serioses que cridaven visceralment slogans més aviat poca-traça contra l’austeritat, frases pensades per gent amb molt de ventre i no gaire cervell. Anem perdent la parla i la seva capacitat raonadora. El logos hel·lènic ha entrat en agonia refugiant-se en els llen-guatges formals —matemàtica i lògica que molt pocs dominen— i amagant-se , també, en bona part dels llenguatges de les ciències empírico-naturals —astrono-mia, física, química, geologia, biologia—. D’altra ban-da, llenguatges empírico-socials com els psicològics, els sociològics, els històrics, els econòmics, i llenguatges del sentit de l’existència com dret, estètica, moral, teo-logia... són llenguatges no només polisèmics, sinó que a més estan molt torturats per les emocions. En resum: hem passat a viure de la cardíaca arraconant cada dia més la lògica. Ben pocs són els que s’atreveixen amb llenguatges abstractes. Així qualsevol s’aventura a xer-rotejar no importa sobre quin tema. Els lletrerets de les pancartes, de sindicats i d’universitaris —les d’aquests també—, fan pena en els seus redactats a qualsevol que hagi cursat els estudis primaris correctament. Pel que

sembla la universitat espanyola dóna poc de si. I consti que costa molt cara als que treballen i hem treballat. Almenys la processó laica dels sindicats amb les seves jaculatòries i els seus estendards ha donat mostres de capteniment. Es notava que eren treballadors. No pas els universitaris, les torrenteres humanes dels quals aca-ben com el rosari de l’aurora, a bastonades. Trencar, in-cendiar, ocupar espais que no són exclusivament seus i que deixen fets una merda. Els que treballem o hem treballat hem de costejar els desperfectes d’aquests se-nyorets que ignoren què és guanyar-se el pa amb la suor del seu front. I ja són grandets, els nens i les nenes.Tinc entès que els sindicats cobren de l’erari públic i no dels seus afiliats. Així ens va l’economia. Amb l’excusa de defensar els productors n’ hi ha milers —caps sindi-cals i alliberats— que viuen de parar la mà. El sindicalis-me anglosaxó, en canvi, és responsable. A més, els seus líders són gent competent i no vulgars xarlatans. El ma-teix diria dels sindicats germànics els quals s’assemblen als anglosaxons i als nòrdics.¿Què opino de les reivindicacions dels universitaris? Per començar, subratllo quelcom elemental: compte a posar en moviment les passions. Aquestes fàcilment es desfermen perdent la mesura. És ben curtet aquell que en veure les destrosses causades s’exclama de bona fe: ¡nosaltres, els organitzadors, no hi tenim res a veure en tot això! Allí on únicament regnen passions, romanticis-me i sentimentalisme, tot resulta possible. No perdem de vista Hobbes (1588-1679): els éssers humans som llops que morim mossegant-nos els uns als altres. Ho dissimulem perquè tots hem après a mentir-nos davant del mirall. El populisme s’ha estès per tota la logosfera convertint-la en logorrea o diarrea mental.No tenim diners per a poder donar pàbul als desigs de tothom. És una dada. Per haver gastat més del que ingressem hem caigut en el forat de la crisi actual. ¿En-

Manifestació a Barcelona ()Foto Arxiu)


senyament públic gratuït per a tothom? Impossible. Ningú, a part això, ha pogut provar que amb més di-ners invertits en educació, l’educació millori. L’únic que queda sociològicament i econòmicament testificat és que sense un mínim de desemborsament en el sistema educatiu els pobles no se’n surten, de la misèria.Atès que els diners públics no arriben, ¿quin segment o segments de l’ensenyança haurien de ser absoluta-ment gratuïts? Dos: el pre-escolar i la primària. Raons? Les desigualtats socials cal corregir-les en el moment en què s’aprenen els mecanismes d’aprenentatge i això succeeix a la pre-escolar. Aquí invertiria diners sense control en educadors i materials de primera qualitat. En aquest segment precís es posen les bases de la igualtat social. Després, s’hi arriba inexorablement tard. I l’ensenyament primari ¿per què? Durant aquest perío-de s’aprenen els continguts fonamentals sobre els quals es pot després aixecar l’edifici dels coneixements teò-rics i tècnics. Penso en una primària basada en els mè-todes de la pedagogia activa. S’aprèn actuant. ¿Què cal aprendre? Llenguatges. Aquests són dos: el llenguatge matemàtic, formal, i el llenguatge amb continguts. En el fons és allò de: llegir, escriure, sumar, restar, mul-tiplicar i dividir. No es tracta d’aprendre-ho mecànica-ment, sinó de forma intel·ligent. ¿L’ESO? Podria quedar en primària.Batxillerat i universitats han d’alternar estudi i treball productiu. El mateix direm de l’ensenyament professi-onal. El Manifest del partit comunista que Marx i Engels van publicar el 1848 insisteix sobre aquest particular i em sembla que, ideologies a part, aquest enfocament respon a l’estructura antropològica atès que l’ésser humà és animal symbolicum i animal faber de manera imbricada, indissociable. Aquest parell d’estudis —bat-xillerat i universitat— l’ha de pagar els beneficiari la qual cosa s’aconseguiria en part amb el seu treball. Ara bé, queden bosses socials en què ni treballant s’assoliria aquest nivell d’estudis. En tal cas el diner de tots, el pú-blic, ajudarà en forma de beques, les quals respondran a dos criteris: insuficiència econòmica més resultats acadèmics notables. No es tracta de pagar la pigrícia ni tampoc la curtedat mental.¿Com es transita de la desassenyada situació univer-

sitària actual a la sensata, que així, d’antuvi, no deixa de ser utòpica? Paulatinament i de forma planificada. Per començar suprimiria la meitat d’universitats de l’Es-tat Espanyol; s’han creat amb el mateix criteri baliga-balaga i irresponsable amb què s’han construït AVE’s o aeroports, aquí i allà sense to ni so o simplement per tal d’obtenir vots i pujar, o bé per conservar-se en el poder. Augmentaria el rigor en els controls acadè-mics. He tingut a les mans tesis Doctorals qualificades de cum laude per unanimitat dels membres del tribunal que eren perfectes disbarats. Em nego a pagar aquests nyaps.D’altra banda he tractat professors universitaris, alguns amb categoria de catedràtics, que tenen una incultura més que considerable. Han faltat rigor i racionalitat a la selecció del professorat.Per altra part, ¿Com s’explica que un, o una, pugui re-petir assignatures dos i fins tres cops sense pagar el cost complert del seu divertiment? Aquell que suspengui, encara que sigui una sola vegada, que pagui la suma de diners que els seus estudis superiors ens costen als contribuents. Les paraules democràcia, llibertat, igualtat, servei públic han fet el paper de caràtules que dissimu-len el gandul i el barrut.Amb les notícies televisives m’he passat hores meditant sol al voltant d’un fet que ha omplert bona part de la meva vida professional. La tristesa ha mullat amb llà-grimes interiors la reflexió. Vaig jubilar-me el 1998, al setembre, a l’edat de 70 anys i nou mesos. La meva bi-ografia ha quedat inundada per la professió università-ria en totes les seves dimensions. I ara al final de la vida ploro sobre aquesta institució social que he estimat.Populisme per totes bandes. Arribo a preguntar-me si el populisme no deu ser la malaltia senil de la democrà-cia; jo que vaig lluitar contra Franco. Per Déu: que no aparegui, a més d’això, en aquestes circumstàncies un home providencial. Marxisme, sí; maoisme, no. El mar-xisme pot ser democràtic. He sortit de casa a fi de recórrer camins que no menen enlloc. Heidegger. He tornat una mica alleujat. El sol es moria avergonyit.

Octavi Fullat i Genís

PLANXISTERIA, PINTURA & AEROGRAFIA977816668 659665454 pol. ind. Les Sorts Parc. 14 nave 3 ALFORJA


A l’hivern que tot just hem deixat enrere, finalment el fred va arribar i amb força. I això em permet continu-ar estirant el fil de les baixes temperatures i parlar de la roba doble, imprescindible per sobreviure. Fora del Camp de Tarragona, l’Urgell, l’Ebre i Mallorca, si aneu a una merceria i demaneu un pijama doble, o es posaran a riure o us en donaran dos. Per a nosaltres, doble pot ser dues vegades o gruixut. Segurament perquè un jersei doble devia tenir dues capes, en algun moment de la història doble va passar a voler dir gruixut. Ara bé, això només és una hipòtesi. I és que trobar l’origen de moltes paraules que diem no és fàcil. Els diccionaris hi ajuden, però de vegades hi ha coses que no les ha recollit ningú, que no estan escrites enlloc, i que no se sap d’on surten. Per escriure aques-tes ratlles, em deixo guiar pel que algú ja ha estudiat i, si no ho ha investigat ningú, intento trobar-hi alguna explicació. Tot això ho dic només per remarcar que, com ja vaig explicar, no he trobat enlloc d’on ve l’ex-pressió estar ert com un puntero. Jo apuntava al punter dels mestres perquè donava més importància al fet que fos un objecte rígid (que és el que vol dir ert), però al-guns m’heu fet notar –i us ho agraeixo– que creieu que es refereix als punters que feien servir els picapedrers, que eren de ferro i a l’hivern estaven realment freds. És una explicació més versemblant i ara ja queda recollida. “Pren les claus!”Durant aquests mesos, molts xiquets han hagut de sen-tir cada dia: “Pren la bufanda!”. I aquest prendre volent dir agafar o emportar-se ens agermana amb els dialec-tes occidentals, perquè si sou a Banyoles, per exemple, i en el moment de marxar dieu “La copa de vi ja la prendré demà” es pensaran que us la beureu demà, perquè prendre també vol dir beure o menjar, un sentit per al qual nosaltres utilitzem bàsicament fer o tam-bé prendre però pronominal: diem que ens prenem un medicament, no que el prenem, perquè llavors és que ens l’enduem.

En l’article anterior vaig parlar d’escofar-nos i de les fu-ades per les espurnes, però em vaig descuidar el foc a terra, que jo em pensava que es deia igual a tot arreu. Doncs no: sembla que tant a la Catalunya Vella com a les Terres de l’Ebre se’n diu majoritàriament llar de foc, i no he aconseguit trobar el foc a terra en cap diccio-nari. Només el Termcat l’admet com a sinònim com-plementari de llar de foc en una fitxa pendent d’actualització. El diccionari de l’Enciclopèdia Catalana explica que de la llar de foc també se’n pot dir xemeneia i escalfapanxes (que és com en diuen del que hi ha en alguns pisos de Barcelona, per exemple), però no recull el nostre foc a terra.De cara al boPerò prou de parlar del fred. Amb la primavera, veiem molts balcons amb torretes florides. Sabem que la pa-raula estàndard és test (i podem dir “els testos s’assem-blen a les olles” i “pixar fora de test”) però nosaltres sempre n’hem dit torreta. L’origen sembla ben lògic: de fet, les torretes recorden la forma d’una torre –de cap per avall, això sí– i són molt més petites (d’aquí el sufix diminutiu -eta). El Diccionari català-valencià-balear diu que torreta era viu pràcticament a tot el Principat, però avui només ha sobreviscut al Camp de Tarragona i en algunes comarques de Lleida.En aquest temps és quan comença la campanya de re-collida de fruita, molt important a les terres lleidatanes. Només allà i aquí, i també a l’Ebre, quan una fruita en-cara no ha madurat del tot diem que és verosa. Sembla que no ve de verd, com podríem pensar, sinó que té el mateix origen que vari, el mot llatí varius, que volia dir de color variat, divers. Segurament pels diferents colors que va agafant la fruita en el procés de maduració. Si no plou, ni gaires fruites ni gaires flors ni primave-ra ufanosa no tindrem. Una ufanosa que no s’ha de confondre amb ofenosa, encara que soni igual, perquè aquesta última ve d’ofendre, i és més aviat un retret. Un adjectiu propi del Camp de Tarragona (també pro-nunciat aufenós) que podria desbancar el castellà borde si algun mediàtic el pronunciés amb gràcia i fes fortu-na als mèdia. Realment costa trobar un adjectiu genuí amb aquest matís tan precís. També ens ajuda a dir justament el que volem dir l’ad-jectiu amanós. “En aquesta cuina tot és amanoset”, tot està a mà, la locució d’on ve amanós. També es diu d’un objecte fàcil de manejar: un tamboret és més amanós que una cadira. Si donant-li un sentit figurat diguéssim que hi ha paraules més amanoses que altres, entre doble i gruixut o entre verós i que verdeja, aquí no dubtaríem quines.

Maria Rodríguez Mariné

Aque(s)ta llengua nostraEntre verd i verós


El nostre Institut sempre ha intentat donar respostes a la diversitat d’alumnat que tot centre d’ensenya-ment obligatori té. Un dels grups que calia atendre era l’alumnat d’alt rendiment acadèmic i des de l’equip di-rectiu es va proposar un pla per impulsar-lo.Després d’estudiar diversos plantejaments, es va inici-ar durant el curs passat el Programa + per aprendre + que, en aquesta primera edició, tracta continguts al voltant de les matemàtiques. El programa pretén afavorir el pensament crític, l’inte-rès per la investigació, el gust pel saber, per descobrir, per explorar, la inquietud pel coneixement, el desig d’aprendre activament i la capacitat d’anàlisi i reflexió.Hi participen 20 alumnes del centre, entre 2n i 3r d’ESO, alguns dels quals són d’Alforja: la Georgina Ma-rín García i el Miquel Vilella Porqueras.Aquests alumnes tenen trobades presencials d’una hora cada tres setmanes amb les professores responsables del projecte, la Cori Ramírez i la Núria Serra. Després d’aquestes sessions, els xiquets i xiquetes han de rea-litzar activitats a casa, en grup o individualment, dins de l’entorn virtual d’aprenentatge del centre (Moodle), mitjançant Internet. Les tasques del programa són una feina extra que l’alumnat ha de fer a més a més dels deures habituals.Aquestes activitats inclouen resolució de problemes, si-tuacions quotidianes que es poden resoldre mitjançant les matemàtiques, l’estudi de principis i teoremes de científics notables i jocs matemàtics. La valoració que els alumnes, les famílies i el professorat del centre ha fet sobre el programa és molt positiva i esperem que en els propers cursos es pugui continuar

repetint.Com a projecte innovador, va ser presentat a les 4es Jor-nades de Didàctica de les Matemàtiques a les Comarques Meridionals el passat 20 de gener amb una molt bona acollida per part del professorat de tota Catalunya.En reconeixement a la seva feina, el proper 16 de maig es farà la cloenda del programa amb un taller per als participants i a les set de la tarda, s’oferirà una confe-rència a totes les famílies del centre i oberta a tothom interessat en el tema amb el títol: Matemàtiques que entren pels ulls a càrrec de professorat de secundària i universitat del col·lectiu granja.cat. Hi esteu tots convidats! José Rey, Coordinador Pedagògic de l’Institut Fontanelles

Programa + per aprendre +Un programa d’ampliació a l’Institut Fontanelles

Alumnes del programa ”+ per aprendre +”


RESUM PRESSUPOST 2012

Finestral del Mercadal

AJUNTAMENTD’ALFORJA

INGRESSOS

CAPÍTOL I Impostos directes 429.784,19 E

CAPÍTOL II Impostos indirectes 25.000,00 E

CAPÍTOL III Taxes, preus públics i altres ingressos 204.676,00 E

CAPÍTOL IV Transferències corrents 361.070,00 E

CAPÍTOL V Ingressos patrimonials 7.748,00 E

CAPÍTOL VI Alienació d’inversions 209.000,00 E

CAPÍTOL VII Transferències de capital 9.050,00 E

TOTAL 1.246.328,19 E

DESPESES

CAPÍTOL I Despeses de personal 399.515,81 E

CAPÍTOL II Despeses corrents i béns i serveis 559.945,15 E

CAPÍTOL III Despeses financeres 2.600,74 E

CAPÍTOL IV Transferències corrents 40.000,00 E

CAPÍTOL VI Inversions reals 215.254,32 E

CAPÍTOL IX Passius financers 29.012,17 E

TOTAL 1.246.328,19 E

SETMANA SANTA A ALFORJABenvolguts i benvolgudes, som a les portes de la setma-na santa i segurament, amb molts de vosaltres, aquests dies ens veurem més sovint.Es tracta d’unes celebracions molt nostrades que cada any ens congreguen al voltant del misteri del Crist mort i Ressuscitat. El que celebrem aquests dies és el moll de l’os d’allò que creiem els cristians, el punt fonamental sobre el qual reposa tot el nostre sistema de creences i les nostres conviccions.Em plau convidar-vos a tots i a totes a participar-hi i a redescobrir el goig pasqual de sentir-nos plens de la Vida que només l’amor de Déu ens pot donar.Com sabeu, aquest any he hagut d’acceptar noves res-ponsabilitats pastorals i això fa que hagi d’adaptar una mica els horaris de les celebracions d’aquests dies per tal de poder arribar a tot arreu. Sé que us feu càrrec d’aquesta circumstància, així m’ho heu demostrat fins ara en les modificacions d’horaris que hem hagut de fer, i per això aprofito per agrair-vos la comprensió i ajuda que m’heu ofert durant tot el curs.Els horaris de les celebracions d’aquest any són els se-güents:

1 d’abril Diumenge de Rams missa 3/4 d’11 del matí

5 d’abril Dijous Sant missa 2/4 de 7 de la tarda

6 d’abril Divendres Sant via crucis 11 del matí celebració mort 2/4 de 8 del vespre

7 d’abril Dissabte Sant vetlla pasqual 10 de la nit

8 d’abril Diumenge de Glòria missa 11 del matí

Joan Àguila, Pvre.

La veu de la Parròquia


CAMINS DE PERFECCIÓ

El destí de la humanitatés avançar amb dignitata la recerca d’un món millora través de l’experiènciala bondat i la clemència,la llibertat i la raó.Nostra missió en aquest mónés aconseguir que tothomtrobi el seu paradís terrenalamb dignitat i amb honordoncs som fills d’un Déu d’amorque ens estima a tots igual.La més gran sabiduriaés aconseguir l’harmoniai l’equilibri tambéentre tot allò que femles coses que més estimemi allò que més convé.Quan nostra ànima etèria forma una sola matèriaamb la ment i amb el coramb essència es converteixi a la llum ens condueixper paradisos d’amor.Quan nostra vida es cobreixpel dolç ungüent que guareixles ferides de la il·lusióuna brisa sua i finaamb llum d’amor il·luminacamins fets de perfecció.

Miquel Taverna BalcellsFebrer de 2012

El racó de la poesia

TOT TIPUS DE SERVEI PER AL SEU AUTOMÒBILVENDA DE VEHICLES NOUS I SEMINOUS

REPARACIÓ I VENDA TRACTORS I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

977 81 65 12POL. IND. LES SORTS PARC. 14 • 43365 ALFORJA • www.jordicars.com • [email protected]

ESPECIALISTES

4X4

La música com tantes altres coses en la vida, va arrai-gada a l’home, igual que el sofriment el dolor i l’alegria i de molts altres estats. La música, créc jo, apart d’una professió, carrera o estudi és un sentiment, és a dir que va més enllà del materialisme que podria ser un títol.Molts cauen en l’error de pensar que la música és una diversió constant i continua i sense fre, una disbauxa infinita i prou, i si, podríem dir que hi ha música que està feta per això però el que no podem fer és ficar-la tota en un mateix sac. Hi ha una música més sucu-lenta, bella i atrevida que és la música que va lligada amb els sentiments més profuns de l’ésser i que com a resposta a aquests se li desperta el plaer, l’angoixa, la melancolia, la tristesa etc. No és una música obligada a sentir com podria ser la música d’una discoteca o l’úl-tim èxit en la ràdio si no que és una música escollida per un mateix, per la situació on un es troba i pel que vol sentir.La música crea emocions molt fortes que serveixen com ajuda a la persona, per exemple, si escoltem a Beetho-ven, aquest mitjançant la seva música ens trasnmitirà molta energia i si escoltem Wagner exitació i força.Els compositors de tots els temps això dels sentiments ja ho tenien present ja que la música que creaven, cre-ava a l’oient un cúmul de transformacions interiors i conscients del que escoltaven; l’obra d’un composi-tor és un mateix, és el mateix compositor que queda plasmat en la seva música i és el que l’escolta, el que averigua que volia dir aquell compositor en aquells moments i circunstàncies de la seva vida (això ells ho tenien molt clar) i el que escolta és mogut per aquells sons i s’edintifica amb el que mes l’hi agrada i és llavors quan s’ajunten els sentiments del compositor i el d’un propi i es barregen fins a arribar a una conclusió comu-na entre tots dos.

Arseni Pujals Sànchez

La Música com aSentiment (1a part )


Jordi Olivé, fotògraf

Els anys que es podia veure al Jordi Olivé Salvadó (Alforja, 1929) assí-duament amb la seva càmera pels carrers d’Alforja han quedat molt enrere, i m’atreviria a assegurar que la majoria dels vilatans d’aques-ta població, on ha viscut sempre, desconeixen l’obra d’aquest artista. Entre altres coses perquè la seva carrera com a músic ha prevalgut o com a mínim ocupa des de fa molt, la gran part del seu temps i em consta que aquesta última, en-cara que no és d’interès per aquest article, també és igualment extensa i significativa. Segons m’explica ell mateix, tot va començar el 1956, tot just l’any que es va casar. Li van sobrar uns quants cèntims dels destinats al seu viatge de noces i quina idea millor que invertir-los en una càmera de fer fotos. Es va comprar una “Regu-la” i quasi immediatament després va adquirir la seva Rolliflex i, com quasi sempre ens passa als que en-trem en aquest món, tot va ser im-parable. Al cap de poc temps es va vincular a un grup de fotògrafs de Reus, entre els quals hi havia Josep

Maria Ribas Prous, on va conèixer el treball d’altres grans mestres. Més endavant junt amb altres en-tusiastes van crear l’Agrupació fo-togràfica d’Alforja. Començà llavors la seva afanyosa, encara que cur-ta carrera per atrapar històries del seu poble. Un poble on en aquella època coincidien algunes persones d’indiscutible talent i humanisme, amb una gran vocació pedagògica, les quals, a més a més de formar-lo com a persona, van despertar en ell l’interès per l’art i la fotografia. En la seva obra es va interessar per personatges als que poca gent els hi prestava atenció, però que per a ell constituïen gent de gran sa-viesa. Va plasmar una realitat on prevalia l’escassetat de tot i des-tacaven segons les seves paraules: la repressió del règim, l’emigració provinent de zones més endarreri-des i la presència de l’església i el catolicisme. L’activitat fotogràfica s’interromp momentàniament el 1971, l’any en el que inicia els seus estudis en el conservatori de música de Barcelona, on va acudir durant més de set anys, dues vegades a la

setmana fins a la seva graduació. La seva obra com a músic i com-positor possiblement està més ben reconeguda. Ha sigut director de diverses corals i ha compost infini-tat de peces. També cal mencionar que mai es va desvincular del tre-ball al camp, ell mateix encara es considera un “pagès”.Per sort l’obra fotogràfica del Jordi Olivé no ha estat exempta de reco-neixement, en part gràcies a la tas-ca del seu amic Josep Maria Ribas Prous. Aquest no solament sempre el comminà reiteradament a re-prendre la seva activitat en èpoques en que les seves ocupacions s’incre-mentaven, sinó que fins i tot el va forçar en diverses ocasions enviant-li carrets de 6x6 amb indicacions expresses de fer-los servir. La seva obra va ser donada a co-nèixer i reivindicada en les primeres edicions de la primavera Fotogràfi-ca de Catalunya a principi dels anys 80, despertant en tothom que la va veure un grandíssim interès. Des d’aquí traspassa les fronteres i arri-ba a ser mostrada a París i també a Perpinyà. Actualment al Jordi se’l

La nena morta (Foto: Jordi Olivé)


considera un dels fotògrafs repre-sentatius de la fotografia catalana d’aquest període històric. El seu treball està a l’alçada d’un Francesc Català-Roca “el fotògraf de Valls”. Les seves obres guarden més d’una similitud, ambdós han captat ma-gistralment la quotidianitat de les seves respectives localitats.Encara que com he dit no li falten reconeixements, fins i tot a nivell internacional, en la seva pròpia lo-calitat no succeeix el mateix. Fent una recerca per la xarxa, vaig tro-bar una breu i estranya anotació, la qual cosa em va resultar molt intrigant. S’hi feia referència l’inici d’un procés per a atorgar-li la con-decoració de fill il·lustre de la seva localitat. Indagant en els fets resul-ta que l’anomenat expedient, pro-mogut per l’anterior govern local, no va prosperar. Una trista història que té molt a veure amb el res-sentiment, l’enveja, per un costat, i amb el desconeixement de la seva obra i la incapacitat per a valorar-la, per l’altre. És com “aquest vent que passa i bufa contínuament per Alforja purificant i netejant-t’ho tot”, segons les pròpies paraules de l’autor, no acabés de ser el sufici-entment fort com per a escombrar d’una vegada per totes, el rancor i els prejudicis. Coses de poble, d’un poble on hi ha una bona brisa, però on el temps transcorre més lentament.El mèrit, finalment, no li va ser conferit, però en realitat per a ell, ha estat molt menys dolorós per exemple, que quan un membre del jurat d’un concurs li va negar el premi dient que la foto, “La nena Morta”, era una manipulació. Això últim li va suposar una gran frustra-ció, l’altre no ha sigut un gran pro-

blema i quasi respira alleujat: “no és una cosa que em preocupi gaire, ni que m’interessés tant, quan tens una alegria has de relativitzar-la i no deixar que et pugi al cap, quan tens una tristesa has de fer el ma-teix i pensar que hi ha molta gent que pateix més que tu”. Es corro-bora una vegada més el que apunta Josep Maria Ribas i Prous al pròleg del llibre El vent que passa (Dipu-tació de Tarragona 2002) quan es refereix a l’autor i a “una terra que, dissortadament, no és massa dona-da a reconèixer els mèrits dels seus fills”.A Internet no existeixen més refe-rències a la seva obra, a més a més d’aquesta estranya anotació i la nota de premsa publicada en dife-rents mitjans amb motiu de la seva última exposició. Aquesta mostra: Selecció final...el vent que passa II, es va presentar a les sales del “Centre de la Imat-ge Mas Iglesias” (CIMIR) des del 17 de juny fins al 4 de setembre de l’any passat. És la més àmplia col-lecció d’obres fins ara exposades del fotògraf català i conté moltes de les fotos d’una primera mostra: “El vent que passa” de l’any 2000. Les 106 imatges van ser seleccio-nades i positivades per Josep Ma-ria Ribas Prous i van ser preses la majoria als anys 60. La mostra a la qual vaig assistir sense dubtar-ho, pel meu entendre era massa ex-tensa. Una trentena d’obres ben escollides parlarien molt millor de les bondats i qualitats del seu tre-ball, encara que sense cap dubte s’agraeix enormement l’esforç dels organitzadors i promotors. Tot i això em vaig sentir sorprès de tenir davant meu obres senzillament ge-nials, molt més si tenim en compte

que parlem de preses, que degut a l’escassetat de mitjans i a la precari-etat, no tenien una segona oportu-nitat: un fotograma, una escena, no n’hi havia per a més.Després de conèixer les seves fotos, un dia sense més ni més vaig pre-sentar-me a casa seva, i ara puc su-mar a la contemplació de les seves obres, hores al seu estudi, escoltant cada una de les històries que hi ha al darrere d’aquestes magnífiques instantànies . No es tracta de sim-ples fotos que capten i transmeten el caràcter d’un poble i d’una èpo-ca, hi ha molt més, m’han sorprès composicions molt estudiades, que parlen de petites i grans històries, preses just en l’únic moment possi-ble. Em pregunto què hauria passat si no hagués interromput aquesta tasca tant aviat.A aquestes alçades una cosa tan important com portar aquestes 106 fotografies a Alforja no ha sigut possible, tot i que el propi autor ha intentat gestionar les coses per tal de facilitar-ho. No podem espe-rar miracles, però tampoc hi hem de renunciar. Avui, per exemple, hem donat un pas, de moment hem creat un lloc web amb 60 fo-tografies que permetran, a qui ho desitgi, conèixer en profunditat el seu treball www.jordiolivesalva-do.com. Jo mateix m’he involucrat en aquest projecte i confesso que m’enorgulleixo. Però voldria agra-ir especialment a l’empresa de la nostra localitat TECNOVIT S.A. per facilitar-nos part dels recursos eco-nòmics necessaris per a dur a terme aquest propòsit. Ara no hi ha excu-ses, espero que hi doneu una ulla-da, us asseguro que ho agraireu.

Rogelio Portal


BAR COTXEROMenús, entrepans i tapes

Montse Porqueras i Jesús Gómez

Tel. 654 628 665

Ctra. de Cornudella s/n43365- ALFORJA (Tarragona)

Resum d’hivern

Parc de NadalAquest any el Parc de Nadal va ser un èxit i durant els 7 dies va venir molta gent. Com ja és habitual en els dar-rers anys, els Joves d’Alforja vam fer de monitors, inclo-ent-hi les tasques, tant de preparació com de neteja del Parc de Nadal. Aquest any però hi podem destacar una gran diferència, i és que van participar gairebé totes les entitats del poble organitzant tallers, manualitats, acti-vitats de tot tipus i tornejos.

Reis Mags d’OrientPer la cavalcada dels Reis, varies entitats, incloent-hi la nostra, vam estar durant tota la setmana preparant les carrosses i ultimant els darrers detalls per tal que tot anés el millor possible. També cal dir que, un any més, els Joves vam tenir un paper destacat ja que la majoria dels patges eren membres de la nostra associació.

Festa Major d’HivernUna vegada més vam col·laborar a la Festa Major d’Hi-vern. Vam organitzar un taller per a nens amb jocs didàctics, tallers i vídeos que va tenir lloc al pavelló i va comptar amb una destacada assistència de nens i

pares del nostre poble. A la nit, la festa va seguir amb l’orquestra Fastime. Per tal que es rentabilitzés la des-pesa ocasionada, ens vam encarregar de promocionar la festa amb cartells repartits pels pobles de la comarca i també de portar els DJ’s que van contribuir a animar la festa.

Carnaval Les setmanes anteriors al carnaval, els Joves vam estar treballant per construir la carrossa i les nostres disfres-ses. El dissabte 25, vam fer la rua passant pel centre del poble, on la música va contribuir a la diversió, i va finalitzar al Parc, on a l’interior de la sala rodona hi havia preparat el ball de disfresses. La sala es va omplir de “gom a gom” i es va repartir confetti i berenar per a tots els assistents. Els Joves vam ser els afortunats de guanyar el primer premi a la millor disfressa grupal, i per això en primer lloc, agrair a tots els membres del jurat que ens van donar el seu vot, en segon lloc volem agrair a tota la gent del poble que va participar al car-naval, ja sigui de manera disfressada o contribuint amb la seva assistència i també agrair a l’Ajuntament, que sense ells no ens hauria estat possible crear la carrossa.

2a Gran Calçotada popularAmb un dia esplèndid i una participació de més de du-es-centes persones, hem organitzat la II Gran Calçotada popular en el recinte del Parc Amics d’Alforja.

Properes activitats que ja estem preparant:07/04/2012 – Sopar Popular de Setmana Santa.23/04/2012 – Taller de nens de Sant Jordi.21/07/2012 – 3res 24h de Futbol Sala sub21.11/08/2012 – 2n Gran Sopar Popular d’estiu.17/08/2012 – 3ra Festa de la cervesa amb els grups Cat Rock, Brams i després DJ’s.

Associació juvenil de Joves d’Alforja


Metereologia d’Alforja 2011El que destaca més d’aquest any passat, ha estat la sequera de l’estiu. Entre agost i setembre es va batre el record de poca pluja dels últims 45 anys, això va provocar mermes en alguns cultius, especialment en l’oliva. Per altra part el 70% de la pluja de tot l’any va caure en dos mesos el març i el novembre. Per tant aquest 2011 ha seguit marcant tendència amb perío-des clarament secs com l’estiu i l’hivern i primaveres i tardors amb pluges més pròpies de cli-mes subtropicals.Pluja total de l’any: 537,40 litres. Total hores de sol: 2717 hores. Dies de vent de serè 107 dies. Dies de marinada o llevant:159 dies. Dies mixtes: 99 dies. Dies de pluja: 84 dies.

ONADA DE FRED SIBERIÀUna dita antiga ja anunciava: El fred i la calor, no se’l mengen les rates, i dit i fet. A finals de gener d’enguany la percepció que molts teníem era la d’es-tar “gaudint“ d’un hivern rela-tivament benigne, però a partir d’aquell moment es va complir allò tant conegut: El febrer de cap o de cua la de fer, i així a partir del dia de la Candelera ens vàrem veure invadits per una onada d’aire fred siberià força notable, que va durar fins el dia 15 amb una mica de neu el dia 2 i el dia 5. Aquesta onada de fred s’ha donat en dues glopades, amb un registre mínim de 7’5 graus sota zero i una duració de 14 dies. Ens hem de remuntar al mes de gener de l’any 1985, és a dir ara fa 27 anys, per trobar una onada de fred d’aquestes característiques, ja que també es va donar amb dues glopades de fred durant 15 dies, amb un registre mínim de 9 graus sota zero. Res a veure amb l’onada de trist record del Febrer de l’any 1956, ara fa 56 anys, que va ser molt més forta i destructiva, amb unes mínimes de 14 graus sota zero alguns dies entre els primers de Febrer i el dia 20, amb tres glopades d’aire siberià que varen malmetre entre d’altres cultius, pràcticament la totalitat de les oliveres del nostre terme.

En el moment de fer aquest escrit tot sembla indicar que aquest fred d’enguany no ha perjudicat els cultius, però si diverses verdures i hortalisses, com els enciams, apits, bledes, carxofes, etc.

Miquel Taverna Balcells

CU

INA

DE P

RIM

AV

ER

A


6 2 5 9 3 7 4 1 8

4 7 3 2 8 1 6 9 5

1 9 8 4 6 5 7 2 3

5 6 9 3 4 2 1 8 7

8 1 2 7 5 9 3 4 6

3 4 7 8 1 6 2 5 9

2 8 6 1 9 3 5 7 4

7 3 4 5 2 8 9 6 1

9 5 1 6 7 4 8 3 2

2 4 8 6

3 6 2 9 4

3

6 3 5 9

8 6 4

7 4 2

4 9

2 8 5 6

9 3 7

SUDOKU n.17

Solució SUDOKU n.16

Cuina Casolana PER: TERESA ÀVILA I GRAU

AMANIDA DE FAVETES TENDRES

INGREDIENTS per a 4 persones:800 gr de favetes, 2 cu-llerades d’oli d’oliva i sal.

PREPARACIÓ DE LES FA-VES: S’escalden les faves amb aigua bullint i s’es-

corren ràpidament. Es posen a coure en una paella amb l’oli a foc lent. Han de quedar rosses.

Ingredients de l’amanida: 2 tomàquets vermells, escaldats tallats a daus i sense llavors, 2 arengades es-caldades, pelades, sense espina i a trossets i 1 pebrot vermell escalivat i tallat a tires.

PREPARACIÓ: En un bol, hi barregem tots els ingredi-ents juntament amb les favetes i ho amanim amb el suc de mitja llimona, 100 cc d’oli d’oliva, sal i pebre, i ho barregem tot i ho servim amb el mateix bol.

LLUÇ AL FORN AMB SALSA DE PORROS

INGREDIENTS per a 4 persones:1 lluç d’1 kg aproximada-ment sense espina, 250 gr de gambes pelades i tallades a trossets, 2 ous durs pelats i ratllats, 50 cc de vi blanc sec, sal i pe-bre.

PREPARACIÓ: Es barregen els ous ratllats, les gambes trossejades i el vi amb la sal i el pebre. Amb aquesta barreja es farceix el lluç, procurant posar el farcit en una sola banda i s’enganxa amb cordill.

INGREDIENTS DE LA SALSA: 3 porros grossos i tallats a làmines, 2 cullerades d’oli d’oliva i sal.En una paella, s’hi sofregeixen els porros amb l’oli ca-lent, s’hi posa la sal i es retiren del foc. Es posa el lluç en una plata de forn, al damunt s’hi escampen els porros i es tapa amb paper d’alumini. Es posa a coure al forn precalent a 180ºC uns 20 minuts. Es retiren els porros i el suc i es trituren. S’ha de servir en una plata amb el cordill tret i la salsa per sobre el lluç.


Demografia d’Alforja 2011A 1 DE GENER DE 2011 EREM 1882 HABITANTS i A 31 DE DESEMBRE DE 2011 SOM 1848.

NAIXEMENTS:Daniel Gené Taverna . . . . . . . . . . . . . 1 de marçAnna Vaqué Torres . . . . . . . . . . . . . . . 7 de marçPau Payo Serena . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 de marçAleix Casadó Pomar . . . . . . . . . . . . . . 15 de marçJuan José Jiménez Gómez . . . . . . . . . . 22 de marçMarc Martí Fernández . . . . . . . . . . . . 10 d’abrilJordi de Llorens Gonzàlez . . . . . . . . . . 30 d’abrilMar Català Oltra . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 de maigLaura Contreras Clarí . . . . . . . . . . . . . 17 de maigLaia Lucena Pedret . . . . . . . . . . . . . . . 24 de junyJoan Portal Salvat . . . . . . . . . . . . . . . . 26 de juliolEudald Domènech Capdevila . . . . . . . 27 de juliolAlbert Guasch Sànchez . . . . . . . . . . . . 29 de juliolMaria Jasans Díaz . . . . . . . . . . . . . . . . 7 de setembreYuna Gilabert Nishibe . . . . . . . . . . . . . 12 de setembreCèlia Juanpere Gironès . . . . . . . . . . . . 23 de setembreBiel Andreu Ayala . . . . . . . . . . . . . . . . 2 d’octubreIvan Triguero Calzada . . . . . . . . . . . . . 20 de novembreMarc Pujals Mestres . . . . . . . . . . . . . . 21 de desembre

MATRIMONIS:1- Llorens Iglesias Palero i Susana López Vizcaino . . . . . . . . . . . . . . 21 d’abril2- Marc Sadurní Cabellol i Raquel Bautista Fernàndez . . . . . . . . . . . 22 d’abril3- Guillem Rodríguez Mariné i Nativitat Domènech Méndez . . . . . . . . . 24 d’abril4- Joan Capafons Veciana i Hermínia Mendoza Cotano . . . . . . . . . . 19 de maig5- Humberto da Trindade de Souza i Efigènia Arlenys Algueró Romero . . . . . . 30 de maig6- David Corral Iglesias i Gemma Gispert Font . . . . . . . . . . . . . . . 30 de maig7- Joaquim Balcells Terés i Màrcia Cisteró Saludes . . . . . . . . . . . . . 5 de juny8- Pascual Garcia Rodríguez i Lucy Margarita Ramos . . . . . . . . . . . . . . 18 de juny9- Xavier Esteso Solà i Jèssica Garcia López . . . . . . . . . . . . . . . . 20 d’agost

DEFUNCIONS:1- Joaquima Baiget Masdeu . . . . . . . . . 2 de gener 2- Magdalena Marcos Moro . . . . . . . . . 21 de gener3- Amadeu Moran Borràs . . . . . . . . . . . 24 de gener 4- Josep Figuerola Pons . . . . . . . . . . . . 30 de gener5- Josep Mº Tarragó Martí . . . . . . . . . . 9 de febrer 6- Maria Badet Barberà . . . . . . . . . . . . 13 de febrer9- Mercè Aleu Salvadó . . . . . . . . . . . . . 14 de febrer 10- Josep Saumell Amigó . . . . . . . . . . . 5 de març11- Marina Santamaria Bonifaz . . . . . . . 16 de març 12- Joaquima Fusté Anguera . . . . . . . . 14 d’abril13- Josep Freixes Valls . . . . . . . . . . . . . . 15 d’abril 14- Antònia Pérez Escartín . . . . . . . . . . 20 d’abril15- Maria Linares Aymamí . . . . . . . . . . 5 de maig 16- Antonio Burgos Martínez . . . . . . . . 18 de maig17- Lucia Delgado Gutiérrez . . . . . . . . . 2 de juny 18- Dolors Fusté Peris . . . . . . . . . . . . . . 10 de juny19- Maria Taverna Sans . . . . . . . . . . . . 30 de juny 20- Dolors Mariné Salvadó . . . . . . . . . . 11 de juliol21- Francesc Romero Rodríguez . . . . . . 12 de juliol 22- Josep Sarobé Munné . . . . . . . . . . . 15 de juliol23- Mª Teresa Tua Monguio . . . . . . . . . 2 d’agost 24- Aniceta Salas Benavente . . . . . . . . . 4 d’agost25- Salvador Abelló Bonet . . . . . . . . . . 6 d’agost 26- Cori Grau Gilabert . . . . . . . . . . . . . 7 d’agost27- José Luís Carreira Blanco . . . . . . . . 11 d’octubre 28- Montserrat Elias Pera . . . . . . . . . . . 7 de desembre


Polígon industrial Les Sorts, parcel·la 10Telèfon 977 816 919 • Fax 977 816 522 • 43365 ALFORJA (Tarragona)

[email protected] • www.tecnovit.net

Anunci Informatiu 2009(2) 1 30/03/09 10:47

II Esmorzar Motero, organitzat pel Moto-Club d’Alforja (Foto: Montserrat Vilella)

II Calçotada popular, organitzada pels Joves d’Alforja (Foto: Montserrat Vilella)

Documents

Informatiu d'Alforja num. 76