Informatiu d'Alforja num. 77

INFORMATIUd’alforja

Núm. 77. Segona èpocaabril-juny 2012Alforja (Baix Camp)

Alforja cel de parapents

2 Informatiu núm. 77. Segona època, abril-juny 2012. Alforja

EditorialINFORMATIU D’ALFORJAEDITA:ASSOCIACIÓ de PUBLICACIONS CÍVIQUESI CULTURALS D’ALFORJA C/ de la Font, 58

ADREÇA ELECTRÒNICA:[email protected]

Direcció: Antoni Pujals RebullAdjunt de Direcció: Gonçal Evole HurtadoCol·laboradors:Josep Sànchez Moragues, Teresa Àvila Grau, Benet Sa-durní Soy, Maria Rodríguez Mariné, Octavi Fullat Genís, Joan Àguila, Salvador Porqueras Barberà, Marcel·lí Piña-na Edo, Grup de Joves d’Alforja, Ajuntament d’AlforjaCol·laborador tècnic: Oriol Saludes RodríguezCol·laboradors Fotogràfics: Rogelio Portal, Jordi Oli-vé SalvadóPortada: Alforja cel de parapent, Benet Sadurní.Tirada: 300 exemplarsDipòsit Legal: T-1307/07

Sumari

Editat amb la col·laboració de l’Excma. Dipu-tació de Tarragona i l’Ajuntament d’Alforja.

L’INFORMATIU no es fa responsable amb les opinions que els col·laboradors expressen en llurs articles.

Editorial 2

D’un temps, d’un poble... 3

Gent nostra 7

Diari personal 10

L’escola d’Alforja 13

Hem de canviar 18

La veu del jovent 20

Què ens està passant? 21

Temps era temps 21

La veu de la parròquia 22

Finestral del Mercadal 23

Aque(s)ta llengua nostra 24

El racó de la poesia 25

Treball de recerca 26

Cuina casolana 27

Sudoku 27

No voldríem fer-nos pesats, repetint el que últimament es va dient arreu sobre la crisi econòmica, que cada dia es fa més colpidora. Però creiem que una petita referència és obligatòria, davant la magnitud de la ca-tàstrofe que tenim al damunt. Ja s’ha dit fins a la saci-etat que estem governats per gent incompetent i per tant és molt difícil sortir-ne, si els que ens dirigeixen no saben el camí correcte. Fa uns anys que un dirigent espanyol deia: ”Espanya va bien” i ens va portar cap el precipici, després vingué un altre que deia que la crisi duraria només sis mesos i que teníem els millors bancs del món i ara resulta que fan falta milers de milions d’euros per sanejar-los i finalment ens ha tocat un que no vol reconèixer que estem malament i encara vol do-nar lliçons de com hem d’anar, mentre l’atur augmen-ta imparable, provocant la ruïna de moltes famílies. És molt lamentable que els que van al davant, no sàpi-guen trobar una solució als problemes més importants que ens angoixen i que per desgràcia no s’albira cap recuperació a curt termini.Voldríem fer-nos ressò de la greu situació de la nostra maltractada llengua, fa tres-cents anys que la llengua pròpia està sent marginada. Des del Decret de Nova Planta, que va impulsar Felip V, por justo derecho de conquista, que no han parat de fer lleis de substitució absoluta, decrets de marginació de la llengua pròpia i persecucions amb dictadura o democràcia, contra la llengua catalana. Els cou que faci mil anys que aquí parlem aquesta llengua. Al País Valencià, especialment des de les institucions que l’haurien de defensar, fa molts anys que s’està atacant la llengua catalana. A ses illes, després d’un curt període de tranquil·litat, han començat una forta ofensiva contra l’ensenyament del català que està agafant molta virulència, revocant lleis que porten alguns anys en exercici i que havien ajudat a millorar la convivència. En la tranquil·la franja de po-nent, on hi ha més de cinquanta mil catalanoparlants, que tota la vida que parlen el català, també ha arri-bat l’atac contra la llengua, fins el punt de canviar-li el nom, per esborrar tot vestigi del català i anomenar-lo: “aragonès oriental”, cosa que mai de la vida s’havia dit. I per acabar, ara el Tribunal Suprem dicta sentència contra l’ensenyament del català als primers cursos de l’escola de pàrvuls. Contra aquests deliris imperialistes, nosaltres estem lluitant sempre a la defensiva, per “sal-var els mots” a les futures generacions.La contraportada d’aquest número l’hem dedicada a una noia, la Paula, que el dia 30 de juny va aconseguir ser campiona de Catalunya per tercera vegada en la modalitat dels 2000 obstacles, enhorabona per la nos-tra convilatana i des d’aquí li desitgem que continuï amb tots aquests èxits. A l’interior d’aquest número hi trobareu un treball que reflecteix la nostra escola pú-blica local, tal com és en l’actualitat. Podeu llegir una poesia de Josep Sànchez Moragues, premiada en els Jocs Florals de Torroja del Priorat, la seva originalitat consisteix en que està tota ella feta de monosíl·labs. També hi trobareu un escrit de l’Octavi Fullat i Genís, en que ens parla de l’art, en les seves varietats pictòri-ques i artístiques.Desitgem als nostres lectors un bon estiu i unes bones vacances als que se les mereixen.

CONSELL DE REDACCIÓ

3Informatiu núm. 77. Segona època, abril-juny 2012. Alforja

D’un temps, d’un poble…Del 17 al 21 d’abril, mes de cinquanta persones d’Alfor-ja, han anat a Cantàbria visitant la rèplica de les coves d’Altamira, el palau de la Magdalena, lloc d’estiueig de la monarquia alfonsina; Santander, Santillana del Mar, amb les seves cases d’escuts senyorials a les façanes; Castrourdiales, amb la fira ramadera; Santoña, famosa per les seves anxoves; el parc natural de Cabàrceno, un lloc impressionant per la seva bellesa natural i els ani-mals salvatges a l’aire lliure en plena naturalesa (ossos, lleons, elefants, goril·les, etc.); el capricho de Gaudí, una delícia de l’obra del gran arquitecte català; San Vicente de la Barquera, un dels ports pesquers més turístics del cantàbric. Aquesta magnífica excursió, amb un èxit to-tal, llevat de la pluja que ens va acompanyar cada dia, ha estat organitzada per l’Associació de Dones d’Alforja.

21-4-12.- En el Teatret de l’Ateneu Cultural Josep Ta-verna, s’ha fet la presentació a càrrec d’Antoni Cisterò, del llibre: “L’Àngel del fracàs (Herència intestada)”, de l’autor local Gerard Salvat, amb aquesta novel·la histò-rica és el tercer llibre que edita.

22-4-12.- Per anar fent ambient de la festa que s’ apro-pa, en el local de l’Ateneu Cultural venda de llibres, en el Teatret del mateix local, presentació del llibre: “Històries viscudes i no contades”, de l’autora vallenca, Agnès Padró, amb il·lustracions de Miquel S. Jassans, la presentació ha anat a càrrec d’Isabel Llopis.

23-4-12.- Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Com cada any, amb motiu de la festivitat, s’han venut les tradicionals roses i llibres. En el mateix local s’ha fet el veredicte del XX Concurs Literari Infantil i Juvenil, Premi Cingle Roig. (Alumnes del CEIP Josep Fusté d’Alforja). Lectura dels autors premiats i lliurament de premis.

27-4-12.- Un grup d’alumnes de l’escola pública Josep Fusté d’Alforja, acompanyats de llurs mestres, han anat d’excursió al tros del Miquel Taverna, on està ubicada una estació meteorològica. El Miquel els ha fet una dis-sertació sobre nombrosos fenòmens de la Naturalesa i el funcionament dels aparells que hi ha instal·lats al seu tros, i ha quedat sorprès per l’interès demostrat i la qualitat de les preguntes que li han fet, però sobretot per la disciplina i bon comportament que han demos-trat tots els alumnes.

28-4-12.- A les set de la tarda a la plaça del Mercadal, s’han congregat unes quaranta persones, per adherir-se a la proclama en defensa de la llengua catalana a l’escola. Davant mateix de l’Ajuntament s’ha llegit un manifest en el que es denunciava els intents del Govern de Madrid, de voler imposar la llengua castellana, com a llengua vehicular a l’escola. Si la llengua pròpia de Catalunya, el català, queda relegat del seu rang que ara

té, de cara al futur ens trobarem que disminuirà cada vegada més la parla catalana en el nostre propi país. La crida estava convocada per Alforja per la Independèn-cia i l’AMPA de l’escola Josep Fusté.

28-4-12.- A l’Ateneu Cultural Josep Taverna, s’ha esde-vingut el veredicte del 50è Concurs Literari i d’Assaig de la Vila d’Alforja, a continuació selecció de lectures dels treballs premiats per part dels autors i lliurament de premis. En l’apartat de poesia s’ha atorgat el primer premi al nostre col·laborador Josep Sànchez Moragues, al que fem arribar la nostra felicitació. Cal destacar el mèrit que té fer una activitat cultural durant cinquanta anys consecutius, des d’aquí voldríem tenir un record pel creador del concurs en Josep Fusté Grifoll i felicitar els continuadors i promotors de tan lloable tasca, que honora el nostre poble.

29-4-12.- A la plaça de Les Monges s’ha fet una troba-da de col·leccionistes de xapes de cava, els interessats en aquest tipus de col·leccionisme han pogut fer els seus intercanvis habituals. En el mateix lloc es podien comprar ampolles de cava amb l’etiqueta personalitza-da d’Alforja, amb temes locals com: el campanar, els porxos del Mercadal,...

9-5-12.- A la Sala de Plens de l’Ajuntament, s’ha reu-nit la Mesa de Contractació, per deliberar i adjudicar la gestió del bar del Parc Amics d’Alforja. La Mesa estava constituïda per: Joan Josep Garcia com a President; Es-perança Castillo com secretària; Casimiro Rodríguez, Mª Àngels Garcia, Magí Ferrer, Rosendo Martorell i Gemma Capella com a vocals. La puntuació ha anat de la següent manera:

Olga Garcia i Jordi Bonastre.......................95 puntsJavier Llop Albeza......................................45 “Teresa Corral Hernàndez............................35 “Mercè Sallas Teruel....................................30 “Cristina Gòmez Saludes..............................15 “

Concentració a favor del català a l’escola.


Els nens de la 1a comunió, amb Mn. Joan i la catequista Magda.

12-5-12.- S’ha donat a conèixer el veredicte de la 34ena edició dels Jocs Florals de Torroja del Priorat. L’accèssit a la Viola d’Or i Argent s’ha concedit al nostre col·laborador Josep Sànchez Moragues, pel seu poema: “Un cop d’ull al vas del món”, aquest poema te la seva importància per la singularitat de que està tot ell con-feccionat amb monosíl·labs. Es dóna la circumstància de que el primer premi ha quedat desert i aquest ac-cèssit, supleix la “deserció” esmentada. Volem felicitar molt sincerament a Josep Sànchez Moragues que ens ha autoritzat a publicar, el poema guardonat, en les pàgines d’aquest Informatiu.

12-5-12.- L’Associació de Dones ha organitzat, amb gran èxit, una exposició de flors a la sala de la Casa de Cultura, l’exposició ha estat oberta al públic fins el dilluns dia catorze.

13-5-12.- S’ha celebrat la festivitat de la primera comu-nió a la parròquia d’Alforja. En la festa hi han participat vuit nens i una nena : Daniel Calzada Rubio, Raúl Funes Gonzàlez, Joan Pol Pagès Cabré, David Rodríguez Torel, Jesús Rodríguez Moreno, Raúl Rodríguez Moreno, Ri-card Rodríguez Salamé, Miquel Torres Manrique i Alba Jimènez Jimènez.

13-5-12.- Avui s’ha fet la recol·lecta anual que organit-za la Lliga Contra el Càncer, aquest vegada s’ha recap-tat la quantitat de 1700 euros, que es destinaran a la lluita contra aquesta malaltia.

13-5-12.- Com cada any en aquestes dates, organitzat pels excursionistes d’Alforja, a la Devesa d’Arbolí s’ha commemorat el XXXIVè memorial Josep Fusté.

15-5-12.- La Cooperativa Agrícola ha celebrat la festivi-tat de Sant Isidre, patró de la pagesia, amb un piscola-bis en el local de l’entitat, la festa ha comptat amb una nombrosa participació de vilatans.

20-5-12.- Organitzat pel Moto-Club d’Alforja i el Patro-nat de Puigcerver, s’ha fet una festa amb un esmorzar popular i l’ofici religiós de la Santa Missa a l’ermita de Puigcerver, la bonança del dia va ajudar a que l’assis-tència de persones fos força nombrosa, durant tot el matí. La recaptació dels esmorzars fou de 690 eu-ros que anà íntegrament per l’ermita, això fou possible gràcies a l’empresa Bondria que va facilitar el material per confeccionar una bona part de l’àpat. També cal destacar la iniciativa d’un grup de persones d’Alforja, de promoure la venda entre la concurrència d’espon-ges ensucrades i un coc ràpid, arreplegant 276 euros que els destinaren també totalment a benefici de l’er-mita de Puigcerver, en aquest cas s’ha d’agrair la col-laboració de la Carnisseria Fina i la Cooperativa Agríco-la, que facilitaren els ingredients per fer les esponges.

3-6-12.- La cantant Núria Feliu ha vingut a Alforja ha tornar la visita que el mes de novembre passat, la Colla Gegantera amb els nostres gegants Almira i Saurina, li varen fer en la Festa de 50 anys de cantant i 70 anys de vida, que es feu en el Teatre del Liceu de Barcelona i en el que els nostres gegants varen apadrinar la geganta Núria que representava a la mateixa artista. La Núria va assistir a la missa dominical i en acabar

es va fer un petit recital de cant coral interpretat per la coral Floc d’Alfor-ja, amb l’església plena de gom a gom. La Núria amb les autoritats i repre-sentants de les entitats locals anaren a l’Ajunta-ment on va firmar al Lli-bre d’Honor. Després feu una visita extensiva als avis de la Residència d’Al-forja. A continuació en el recinte del Parc es feu una ballada dels gegants d’Alforja i els de Maspu-jols, amb un vermut po-pular i l’entrega per part del senyor Alcalde Juanjo Garcia d’un llibre sobre

Alforja i una figura representativa del nostre campanar. Per finalitzar la seva estada entre nosaltres, es feu un dinar en el mateix lloc del Parc, on la Colla Gegantera l’obsequiaren amb una paella d’arròs.

8-6-12.- Després d’uns mesos d’estar tancat, s’ha obert novament al públic el bar del Parc dels Amics d’Alforja, els hi desitgem molta sort.

9-6-12.- Es va celebrar una prova de parapent corres-ponent a la lliga catalana, en el cel d’Alforja.

10-6-12.- L’Agrupació Amics dels Avis ha celebrat la seva 16a Festa del Soci, en el recinte de la Sala Rodo-


La Núria Feliu amb la coral Floc.

na del Parc, la festa ha consistit amb una part musical a càrrec del Trio Piazzola, que han interpretat música moderna i clàssica. A continuació un berenar popular per unes tres-centes persones i l’entrega d’un obsequi commemoratiu de les Noces d’Or als socis: Pere Mariné Grau i Josefina Cabré Juncosa, Ramon Àvila Taverna i Mª Àngels Ferrando Bigorra, Anton Aragonès Mariné i Pepita Gil Moles, que enguany compleixen cinquanta anys de casats.

15-6-12.- Acte d’homenatge als primers mestres de català per adults al Baix Camp (1961- 1992) al local d’Òmnium Cultural de Reus. Entre els 25 homenatjats, el reusenc Ramon Amigó Anglès i l’alforgenca Carme Tost Asens i els alforgencs Alfons Barceló Casas i Josep Sànchez Moragues.

16-6-12.- En el local de la Sala Rodona del Parc, s’ha fet el 29è Festival de l’Escola de Dansa d’Alforja. L’acte ha anat a càrrec de les alumnes locals de l’escola de dansa, sota la direcció de Gemma Espada.

17-6-12.- Organitzat pel Grup de Bitlles d’Alforja, s’ha fet una Tirada de bitlles intercomarcal, en el Parc Amics d’Alforja, hi han assistit 21 equips de diferents pobles, la majoria de la zona de la Ribera d’Ebre. Ha que-dat guanyador l’equip de Pinell de Brai.

17-6-12.- En el Poliespor-tiu, s’ha acabat la 5ena edició de les 24 h de fut-bol sala, organitzades per Alforja FS. El guanyador, entre els dotze equips que concursaven, ha es-tat l’equip La Nau 8.

19-6-12.- Han començat les obres de restauració de l’interior de l’església parroquial, es vol arranjar les zones que degut a la humitat estant malmeses.

23-6-12.- Avui s’ha obert al públic la piscina municipal, donant per començada la temporada d’estiu.

23-6-12.- En el recinte del Parc Amics d’Alforja, s’ha ce-lebrat la revetlla de Sant Joan amb una sardinada po-pular, coca de Sant Joan i ball, en la que hi han assis-tit unes cinc-centes persones. En el mateix indret s’ha aprofitat l’ocasió de l’arribada de la Flama del Canigó per encendre una espectacular foguera. Durant la revetlla s’ha fet una crida a favor de la llengua catalana i la independència de Catalunya. La festa ha estat organitzada per l’Ajuntament d’Alforja.

26-6-12.- L’Associació de Dones d’Alforja per finalitzar el curs ha celebrat un berenar amb un centenar de sò-cies de l’entitat en el recinte del Parc.

9-6-12.- Dins la Setmana Cultural, organitzada per l’As-sociació de Dones, s’ha fet a la Casa de Cultura, una conferència del Dr. Octavi Fullat sobre el tema: “Que fan els polítics?”.

30-6-12.- La nostra convilatana Paula Hritiuc en el cam-pionat d’atletisme, celebrat a Lloret de Mar, ha quedat campiona de Catalunya per tercer any consecutiu. La nostra atleta que corre amb l’equip del C.F. Barcelona, fa tres anys que va començar i tres vegades campiona. Des d’aquí la nostra més cordial enhorabona pel seu èxit.

30-6-12.- L’Associació de Dones d’Alforja continuant amb els actes de la setmana cultural, ha organitzat, a les nou del vespre a l’església parroquial, un Concert pel grup “Canta la teva fe” de Mossèn Joan Àguila.A les 10 del vespre i a la mateixa església parroquial, la Coral Floc dirigida per Roger Hortoneda i Mª Elena Ta-verna, ha interpretat el 43è Concert de fi de curs, amb gran èxit de públic.

1-7-12.- Organitzat per Alforja per la Independència, s’ha fet un acte simbòlic molt important, ”Donar la cara” per la independència, l’acte ha consistit en omplir una fulla amb les dades personals i fer-se una foto per poder penjar-la a la web a favor de la independència. Unes 140 persones han passat a complimentar els re-quisits, que equival prop d’un 10% de l’electorat local.

1-7-12.- La Penya Blaugrana ha fet la seva presentació oficial. Els representants de la Penya, amb directius i exjugadors del “Barça” i l’alcalde, han visitat la Residèn-cia d’Avis, seguidament han inaugurat una exposició a


Reserves: 977 816 375 - 649 859 123

la Casa de Cultura d’objectes relacionats amb el món blau-grana, a continuació en el Poliesportiu s’han fet els parlaments de rigor, la presentació de l’estendard de la Penya i s’ha acabat amb la interpretació de l’himne del Barça i de Catalunya, per la Coral Floc. Per finalitzar la festa, s’ha fet una paella d’arròs per unes tres-centes persones.

Altres activitats previstes per aquest estiu

7-7-12.- A la plaça del Mercadal està previst fer una trobada de puntaires, organitzat pel Grup de puntaires Teresa Pallisa.

14-7-12.- Revetlla de sardanes a la nit a la plaça de Dalt, com a preludi de l’Aplec de l’endemà dia 15.

15-7-12.- El XXXVIè aplec de sardanes de l’ermita de Sant Antoni, constarà de dues sessions una al matí de les dotze a les dues i una altra de les sis de la tarda a les vuit del vespre. La cobla que amenitzarà l’aplec serà la Cobla Reus Jove.

20-7-12.- Festes de la “Urbanització Portugal”, amb ac-tes durant tot el cap de setmana, en la zona esportiva i organitzat per l’Associació de Veïns de la Urbanització.

21-7-12.- En el Pavelló municipal 24h. de futbol sala Sub21, organitzat pel Club Alforja FS i Associació de Joves d’Alforja.

22-7-12.- A la Casa de Cultura veredicte del Concurs fotogràfic LVII Medalla Puigcerver.

28-7-12.- Obertura de l’exposició fotogràfica LVII Me-dalla Puigcerver. L’exposició romandrà oberta fins el 15 d’agost, a la Casa de Cultura, el certamen està organit-zat per l’Agrupació Fotogràfica d’Alforja.

29-7-12.- Organitzat per l’Ajuntament en el Parc Amics d’Alforja, fideuà popular.

5-8-12.- Aquest any la festa amb honor de la Mare de Déu de Puigcerver, coincideix amb el primer diumenge d’agost i amb el dia 5 que era el dia tradicional que es feia antigament, esperem que aquesta coincidència ajudi a fer la festa més lluïda.

19-8-12.- Com cada any el tercer diumenge d’agost està dedicat a la Festa dels Avis, amb l’especial home-natge als majors de vuitanta anys.

A. Pujals

Camí de Porrera a Alforja, s/n Alforja • Tel. 630982747 . Fax. 977236396 • [email protected] www.masdelboto.cat


Gent nostraToni Pàmies, educador social i terapeuta

En el número anterior d’aquest INFORMATIU es publi-cava un article titulat “Hi havia una vegada un noi...” amb l’afegitó “d’una història de conte, d’educació, d’animació, de vida”, arribat a la nostra redacció via correu electrònic. A mesura que avançava en la lectura de l’escrit, no podia contenir el sentiment d’una emoció estranya pel que explicava i la forma tan senzilla i hu-mana de fer-ho. Efectivament, es tractava d’una història de conte estimulant, de sentiments esbarriats, d’un co-miat sense un bri de rancúnia, fet des de la talaia d’una serenor admirable. Per la meva sorpresa, comprovo que

- D’on procedeix el noi del conte...- Jo vaig néixer a Reus fa 47 anys, un ganxet de soca-rel. Em vaig casar molt jove, amb 24, tinc 4 fills i con-tinuo casat feliçment amb la mateixa senyora, la qual cosa en els temps que corren ens cal puntualitzar.- Quina és la teva trajectòria professional, quins es-tudis has cursat, quin rampell et va agafar per donar aquest pas tan important: un efecte emocional, una rebregada vocacional o un mitjà per a guanyar-te la vida?- Tot ésser humà comença el seu camí vital sota la pro-tecció d’un pare i una mare que intenten educar-lo de la millor manera possible. Ningú neix amb un llibre sota el braç, anem aprenent poc a poc en el llibre de la vida. Jo vaig començar a treballar molt jove i no voldria caure en el pecat de la vanitat, que no és el cas, però si crec que vaig ser un bon estudiant. Vaig començar a estudiar al col·legi La Salle de Reus, on vaig coincidir, entre d’altres, amb un bon company i amic que es diu Andreu Buenafuente i que no el cito expressament per haver assolit una fama merescuda, sinó més aviat per-què de tant en tant fem trobades d’antics companys d’aquella generació i promoció del col·legi La Salle. Els retrobaments s’han anat espaiant perquè cadascú ha seguit altres lligams i el seu destí per camins diferents. Només ho vull destacar perquè d’aquella generació ha sortit gent d’una preparació molt valuosa, emprenedo-ra i generosa.- Ves per on, per circumstàncies que no venen al cas, tenim un amic comú.Somriu el Toni abans de reblar:- Mai millor dit. Però anem a pams. Per què ho dic això? Abans m’has parlat si el meu viatge professional ha estat vocacional, de motivació o, simplement per guanyar-me la vida. Res d’això; en realitat jo no sabia el que volia fer. Només tenia clar que en el lloc on fos havia de desenvolupar una bona tasca. Acabat el batxiller i el COU, vaig començar a treballar com he dit abans molt jove i obligat a deixar el BUP que després reprendria seguint classes nocturnes ja que coneixia molt bé els viaranys dels instituts Gaudí i Vilaseca de Reus que són les institucions que em van permetre acabar els meus

estudis de batxiller i pre-universitari. Per circumstànci-es puntuals i d’amistat, vaig conèixer a persones que m’encomanaven feines i estudis de projectes i, potser no queda bé de dir-ho, els deixava satisfets i em varen empènyer cap el món empresarial, concretament del turisme, només amb setze anys, gairebé un aprenent. Si d’alguna cosa puc sentir un orgull legítim i que m’ha acompanyat en el decurs de la meva vida professional és que, de totes les tasques que m’han encomanat, he procurat donar el màxim de la meva capacitat i conei-xements. Això vol dir compromís, sentit de la respon-sabilitat, vocació i sobretot ganes d’emprendre reptes. Aleshores, amb vint i escaig anys, gairebé sense ado-nar-me’n, vaig començar a dirigir equips humans de coordinació en l’àmbit del turisme i molt jove encara, em van nomenar director d’una oficina de turisme re-lacionada amb el món dels viatges i una xarxa d’agèn-cies intermediàries depenent de nosaltres. Aquesta cir-cumstància em va permetre conèixer tot l’entrellat del sector comercial i empresarial que envolta el món del turisme. Una etapa de la meva trajectòria professional s’ha desenvolupat dins d’aquest món. En un principi era una època molt dolça perquè coincidia en la llui-ta per mantenir íntegra la creativitat, perquè el sector turístic demanava imaginació, idees innovadores, quan un director d’oficina fabricava del “no res” una il·lusió col·lectiva que es deia “viatge” i et proporcionava la sa-tisfacció de consolidar un projecte que feia feliç a molta gent. En aquella època d’esplendor, fins i tot recordo que l’Andreu Buenafuente em va entrevistar diverses vegades en el seu programa a Ràdio Reus. Tota aquesta tasca em va ocupar i omplir les meves aspiracions fins als 27 anys si no ho recordo malament. Però, de cop i volta, el sector turístic va perdre l’aurèola de creativitat per convertir-se en empreses estandaritzades. Venien “packs” de viatges organitzats sense un bri d’imagi-nació, com si fossin paquets de caramels. En aquesta situació vaig començar a sentir la fiblada de que la meva tasca havia deixat de tenir el sentit il·lusionat de la creació i vaig decidir-me per cercar una altra orien-tació, un canvi radical a la meva vida, la qual cosa seria molt prolix d’explicar i vaig anar desenvolupant tas-

porta la signatura d’un col·laborador de molts anys: en Toni Pàmies. Distribuït l’INFORMATIU esmentat, arriben notícies de que molts lectors fidels, han hagut de fer un esforç per acabar de llegir l’article, captivats i emo-cionats de la tendresa que, entre línies, emana de tots els seus paràgrafs. El Toni se n’ha anat del Casal d’Avis i ha deixat les gotetes d’un perfum encomanadís i el ressò d’unes empremtes inesborrables. Des de l’emo-ció personal que m’ha provocat el seu escrit, he volgut conèixer de prop un personatge que el nostre poble l’havia considerat com a propi.


ques que es reflec-tien en experiències positives que he de reconèixer que em van enfortir molt, però cap d’aquests treballs ocasionals m’acabaven d’om-plir fins arribar a la conclusió de que en el món de l’em-presa convencional no trobava l’horitzó que m’havia propo-sat. Un altre tomb en la meva vida co-incideix amb el nai-xement del Joan, el meu tercer fill i amb l’ajut i els con-sells encoratjadors d’un bon amic, que em recomanava un canvi radical perquè no em veia feliç, faig una reflexió profunda re- iniciant uns estudis que havia deixat a banda orientats al món social, l’educació, l’animació, l’estimulació de persones necessitades d’aquest ajut moral i emocional, però aquesta vegada començant altre cop des de la pedrera, per fer-lo més entenedor: des de baix de tot. Vaig fer un curs previ del que significava treballar amb perso-nes, la qual cosa em va engrescar a desenvolupar tas-ques de tècnic en deontologia i, quan em considero amb la suficient preparació, decideixo omplir una mot-xilla, presentar-me a Alforja i trucar a la porta del Casal dels Avis. Dins del meu interior pressentia que havia despertat una inquietud nova.- Què portaves a la motxilla?- Em permetràs aclarir-te que en l’entitat en la que vaig cursar la meva formació d’educador social s’havia esta-blert una col·laboració amb el Casal d’Avis però només jo, vaig ser l’únic en demanar de venir a Alforja. Res-ponent a la teva pregunta, la motxilla de la metàfora, vessava molta il·lusió, ganes d’ aprendre, de conèixer, d’inquietuds i... per què no dir-ho?, una mica de por, davant la pregunta “d’on m’he ficat?- Això de “saps on t’has ficat” és la pregunta en la que et va rebre el Joan Salamé, aleshores director del Casal. Quan deixa caure aquesta sentència, qui-na va ser la teva reacció?- Vaig sentir un respecte pel que em proposava fer...- Coneixent el tarannà del Joan, vull pensar que ell et va plantejar aquest interrogant tot recordant que, en un moment puntual de la seva vida, ell també va pensar que es ficava en un jardí que no li pertocava. Cal fer memòria que, durant molts anys es va dedi-car el transport, de “recader” del poble.- Sempre he pensat en aquella trobada i n’estic conven-çut que la qüestió me la va plantejar precisament per això, perquè també s’havia trobat davant els mateixos dubtes que jo.- Cal reconèixer que la tasca desenvolupada pel Joan Salamé al capdavant del Casal d’Avis és per treure’s

el barret, dit això amb tots el res-pecte i sense cap necessitat d’ensa-bonar-lo. Ell sem-pre separava el gra de la palla, fins i tot quan parlàvem de futbol. De ben segur que t’ho va plantejar des de la seva experiència.- I amb una prèvia. El Joan Salamé i jo ens havíem cone-gut molt abans, per circumstàncies que no venen al cas te-nia coneixença del meu “curriculum” i sabent d’on ve-nia, el va sobtar la meva presència al seu despatx. Vaig

endevinar-li a la mirada els pensaments que no gosava d’exposar. “A quina porta has trucat? Ja saps el que signi-fica treballar amb persones grans, viure els seus problemes vitals, les seves patologies?”. Jo estava convençut de la meva formació i, no obstant això, vaig trobar adient que ell m’ho plantegés, sense haver de recórrer a eu-femismes. Li vaig agrair aquesta sinceritat però també he de confessar, sense embuts, que em vaig encongir, alhora d’encomanar-me un respecte i l’empenta de que tot i els meus coneixements, encara caldria afegir un esforç d’implicació i responsabilitat. I així va ser. Quan van transcórrer les meves primeres vint-i-quatre hores al Casal, en arribar a casa, els dubtes em tenallaven i, per primera vegada em vaig qüestionar a mi mateix: “On soc, que faig?”. Va ser una nit d’insomni, però quan un fet determinat em provoca incertesa i respecte, penso que l’has de vèncer i mirar cap endavant i l’endemà, amb una força renovada, vaig tornar a omplir la mot-xilla i... cap Alforja que hi manca gent. Sortosament, després del segon dia al Casal, et dono la meva pa-raula de que aquesta pregunta no he tornat a ferme-la mai més. Ja no tenia sentit. Voldria afegir quelcom més. El Joan Salamé va ser un home bastant incomprès en molts sentits, ja sia per la seva personalitat, fent bona la dita filosofal de “l’home i les seves circumstàncies”. Ves per on, a mi em va despertar i veure amb claredat el que volia ser com a professional. Va ser com aquella guspira que et diu “som-hi, desperta, obre els ulls. Li vaig agrair molt i, per això, en el meu escrit de comi-at a l’INFORMATIU he volgut explicar-ho, perquè a mi aquella trobada va significar quelcom important. Una altra frase que sempre recordaré del Joan, és quan em va dir “Fes el que creguis convenient”. Implícitament va ser el seu vot de confiança, una invitació a desenvolu-par una tasca de grup per tirar endavant un projecte engrescador. Tot era nou en aquell any de 1998, un “puzzle” escampat que havien d’encaixar peça a peça.- Intueixo de que hem arribat al rovell de l’ou fins a conèixer breument, superficialment, la personali-

El Toni amb els avis.


FORN MÒNICAESPECIALITATS EN

COQUES DE RECAPTEPA DE PAGÉS, TOT ARTESANAL

C/ DE LA FONT,11 C/ MAJOR, 18ALFORJA TEL. 652642796

tat del Toni Pàmies. Donem un tomb a la conversa i voldria centralitzar-la en la teva trajectòria dins de l’organització del Casal. Com va desenvolupar-se la teva integració dins del món de la vellesa, de per-sones en l’últim revolt de la seva vida. Per circums-tàncies familiars, en els últims anys he freqüentat el món de les residències i em perdonaràs si em ma-nifesto amb un to esquerp: sempre m’han semblat, amb tots els respectes, una corrua d’espectres.El Toni ha encaixat l’estirabot amb una enteresa admi-rable i, sense dissimular la seva sorpresa, tot d’una, ha embastat una resposta enèrgica:- La pregunta és significativa per part teva. En el decurs de la conversa crec haver deixat molt clar que aques-ta feina té un component vocacional generós i sense concessions. Per desenvolupar-la hi ha d’haver impli-cació, responsabilitat, amor, estimació. A mi em tocava això i molt més que no trobo paraules per expressar-ho. Escolta’m bé: A mi aquesta feina m’ha fet gran, m’ha enriquit. Mai no he considerat que vinc a treballar amb persones grans o discapacitades. Només persones. Persones amb experiència acumulada, amb anys acu-mulats, que donen vida als anys. Afegiré quelcom més, amic Gonçal: al darrere d’aquestes persones, dels seus noms i cognoms, llevat de les seves patologies i malal-ties físiques, hi bateguen unes experiències, uns hàbits. Hi ha una vida, uns valors, una identitat. No t’ha passat mai d’estar envoltat d’una munió de persones i sentir-te sol? A mi m’ha passat molt sovint. Doncs aquí al Casal d’Avis mai no m’he sentit sol. Ho entens ara? Les persones estan pel damunt de tot. T’he explicaré un anècdota d’una tendresa colpidora: Un dia em va pre-guntar una senyora: “què es la vellesa?” Es deia Mont-serrat i jo li tenia una estimació especial i crec que ella a mi també. Ara que ja no està entre nosaltres i la tinc molt present en el meu record. Li vaig contestar molt correcte, allò que ara nomenen “políticament correc-te”: “Montserrat, la vellesa és una etapa molt bonica de la vida”. / “No em vinguis amb romanços Toni. La vellesa es quan ja no serveixes per res!” / “Per l’amor de Déu Montse, no diguis això; per a mi no” / “Vols dir?” / “Que et penses Montse que faig jo aquí? Vosaltres em doneu un sentit, difícil d’explicar a la meva vida, la teva conversa i les rialles, em fan molt feliç. Sóc jo el que ha d’agrair tot el que em dones.- Has passat catorze anys de la teva vida treballant aquí Alforja. Crec sincerament que tens la suficient

autoritat moral per opinar del Casal d’Avis que tan t’has estimat. No tinc cap dubte que has donat el millor de tu mateix pel seu desenvolupament. Com creus que s’ha de mantenir aquesta residència, mal-grat les dificultats que han sorgit en la seva trajec-tòria social i humana? Des de la teva experiència quines reflexions voldries deixar-nos...- Tenir una institució com el Casal dels Avis, exhaurint els tòpics que es vulguin, és un orgull pel poble, un enriquiment per a les persones, un nexe de germanor. Visites altres pobles i, més aviat que tard te n’adones de que els hi manca quelcom important. El casal aple-ga tots aquests ingredients que es troben a faltar als pobles que no compten amb una institució d’aquestes característiques. Et donaré la meva opinió sincera: Seria un error imperdonable com a societat no defensar-lo, millorar-lo dins les possibilitats del poble, potenciar-lo. El Casal és una casa gran, acollidora, un projecte de futur que va començar amb vint i escaig residents, amb un acta fundacional en la que, expressament, es feia constar que no hi havia cap ànim lucratiu, aplega-des en un grup de persones somniadores d’una millor societat alforgenca, per la seva gent. I aquell somni ha de tenir una continuïtat, perquè la implicació d’aque-lles persones significava cultura cívica que, en el decurs dels anys ha esdevingut en costum, tradició i, sobretot, vida, amb tot el significat d’aquesta paraula. Tot això no té preu i cal lluitar per conservar-lo.- Em permetràs una pregunta molt personal. Què ha passat perquè, de sobte, per sorpresa de tothom, abandonis el Casal tan estimat...- Et prego que ho deixem aquí. Com tu has dit és molt personal...- Aquest era el tracte abans de començar la xerrada i ho respecto. No obstant això, et prego que posis el punt i final a una trobada que em serà molt difícil d’oblidar.No trobo paraules per descriure la brillantor dels ulls del Toni, reflectint una mirada de nostàlgia que ho resumeix tot:- He passat catorze anys a la Residència – Casal d’Avis d’Alforja. Vaig trucar a la porta carregat amb una mot-xilla farcida d’il·lusions i me’n vaig havent aconseguit ser millor professional i, sobretot, millor persona.

Gonçal Èvole


Diari personal d’Octavi Fullat

Alforja, 15 de desembre del 2011Un vigorós i enèrgic autoretrat on el jove pintor objec-tiva el seu fons endotímic i els seus conflictes i ofecs preconscients i també inconscients —Die Traumdeu-tung, de 1900, de Freud—,lluites que vol estrangular i fins i tot concertar i coordinar, m’ha suggerit que col·loqui aquest artista en l’atmosfera del Quatrocen-to toscà o Primer Renaixement, el dels anys 1400. La meva hipòtesi l’incrusta en l’esperit objectiu sociohistò-ric —Enzyklopädie der philosophischen Wissenschaften im Grundrisse, de 1817, de Hegel— en què es van banyar Brunelleschi, Ghiberti, Donatello, Verrocchio, Masaccio, Filippo Lippi, Ucello i Piero della Francesca... per donar uns noms.M’estic referint a Valeri Salvadó i Borràs, un dels dos fills bessons de l’escultor Jassans —Josep Salvadó i Jassans natural d’Alforja on va néixer el 1938 i vila on va morir el 2006— i fill d’Antonieta Borràs i Mariné.L’autoretrat en qüestió imantava les mirades, i els de-sigs i ànsies diria, d’aquells que han estat presents avui a l’inici de l’exposició Del camp i del llamp que ha tingut lloc a la Sala Quatre, de Reus. Olis i dibuixos. Paisatges i figures.Abomino el ¡oh, que bonic! Com igualment el ¡m’agra-da moltíssim!; expressions subjectivistes, ambdues, que denuncien una incompetència lingüística considerable, dilatada. És cert que no podem abordar l’obra d’art ni amb llenguatges formals ni tampoc amb llenguatges empírico-naturals, però si que es pot fer amb llenguat-ges empírico-socials —Psicologia, Sociologia, Història i fins i tot Economia—. També vindrien a tomb llenguat-ges propis de sabers —ara, “no-científics”—, de sabers del sentit, i no de la realitat com ho són els empírico-naturals. Estètica, Dret, Teologia, Filosofia, Política, Èti-ca... es despatxen amb llenguatges que no pretenen dir-nos quina cosa és la realitat, sinó referir-nos senzi-llament amb quines significacions, o sentits del món, l’ésser humà s’ha fet històricament amb la realitat.Platicar al voltant de l’obra artística de Valeri Salvadó a base exclusivament d’interjeccions, de ¡vaja! ¡oh! ¡ca-ram! ¡déu n’hi do! ¡ostres! ¡renoi! ¡ep! i altres exclama-cions i crits i juraments per l’estil denota una gran mi-gradesa lingüística. Tot i córrer el risc d’extraviar-me o de fer alguna aberració m’estimo més emprendre altres viaranys menys zoològics. Una de les nostres grandeses és poder-nos equivocar, encara que no sigui l’única, és clar. Ni el ratolí ni la serp, en canvi , es poden perme-tre el luxe de l’error. La meva hipòtesi rau en què la pintura del Valeri es fa comprensible a partir de l’obra de Piero della Francesca o Piero de Franceschi —1416-1492— a qui ha estudiat. A la vegada entenc a Piero des de Masaccio —1401-1428—.El quadre que aquest

va pintar, Adam i Eva expulsats del Paradís, que es troba a la Capella Brancacci de la Chiesa de Santa Maria del Carmine, a Firenze, m’impressionà des del primer dia que en vaig gaudir. Masaccio viu pictòricament la llum terrenal i també la perspectiva tot distribuint, de forma intel·ligent, els colors.Piero della Francesca va pintar a Ferrara, regió de l’Emí-lia-Romagna, no lluny de Bolonya on van treballar Ni-cola Pisano, Filippo Lippi i Michelangelo Buonarroti; ens anem formant contrastant-nos amb els rivals i els con-traposats. També en la instrucció i el cultiu personals es pot aplicar el model hegelià de la dialèctica. Només hi ha naixement des dels contraris en pugna.Va pintar, Piero, també a Rimini tocant a la mar Adri-àtica —retrat de Malatesta—. Treballava ja a Arezzo, Toscana vora el riu Arno l’any 1452; allí, va deixar-hi la seva millor producció. Es pot contemplar a la Basíli-ca de Sant Francesc d’Assís, on realitzà els frescos que embelleixen el cor narrant la Història o Llegenda de la vertadera creu. Són vuit frescos de proporcions nota-bles. A mi em va entendrir particularment la pintura en què es descriu l’Encontre de Salomó i de la reina de Sabà. Aborda el tema majúscul, a l’època, de la recon-ciliació entre l’Església Romana i l’Església d’Orient. S’hi entreveu Massacio. Piero subratlla tant la lluminositat i els colors clars com la serenor de les expressions i acti-tuds dels personatges. Aquesta obra tan impressionant el tingué ocupat al llarg de deu anys.Em consta que el Valeri ha reflexionat al voltant de la producció de Piero della Francesca. Els paisatges del pintor d’Alforja també es deixen inundar per la llum i se sotmeten a la perspectiva del pintor toscà; els seus retrats viuen igualment la calma i l’equilibri. N’hi ha prou a passejar-se per l’exposició que comento. També, el Valeri, organitza magistralment l’espai tot procurant la legibilitat del conjunt. Potser es podria sostenir que el Valeri no ha explotat tant el clarobscur com ho fa Pi-ero a la peça Història de la vertadera creu concretament en el fresc El somni de Constantí. Della Francesca habità Roma els anys 1458 i 1459. Perseguia sens dubte allò desconegut i ignot, fins i tot l’oposat, i no per a sotmetre-s’hi, sinó per tal de sentir-se estimulat, irritat, vivint la torbació. El descontenta-ment, l’amargura, el turment, resultat de conflicte i de baralla, són creadors com ja ensenyà Heràclit, o Herakleitos, d’Efes a cavall dels segles VI i V aC. Amb aquest pensador grec va néixer la idea de dialèctica.El quadre La flagelació, de 1460, que Piero va pintar a Urbino, població de les Marche que formarien part dels Estats Pontificis, és un oli que acusa la seva lluita interior. Valeri també està sotmès a semblants conflictes


en el si de la seva ànima. D’aquest període de Piero de-lla Francesca m’ha subjugat la tela que retrata Battista Sforza —1465—, esposa del duc d’Urbino que vaig ad-mirar fa uns anys en el Palazzo degli Uffizi de Florència. També al Valeri l’impacta la construcció geomètrica de l’espai que Piero ja domina com a síntesi de la recer-ca dels artistes toscans en aquest camp. Els pintors de Siena mostraren a Piero el camí que mena a sotmetre tant el paisatge com el color. Duccio —1225-1319—, un dels pintors de l’Escola de Siena, va indicar-li la ma-nera d’apartar-se de l’hieratisme dels models bizantins. Això s’observa a la Maestà que pot admirar-se a l’Opera del Duomo, de la Catedral; en ell s’ha abandonat la rigidesa bizantina i s’hi ha introduït dolcesa i flexibilitat. Aquesta característica recollida per Piero della Frances-ca modula els dibuixos del Valeri.Fra Angelico —1400-1455— influí en la pintura de Pi-ero della Francesca; es percep, per exemple, en la cali-desa dels colors i en la qualitat de la llum. A través de Piero el pintor del convent de Sant Marc de Florència és també present en l’obra pictòrica de Valeri Salvadó.Estimo, en canvi, que l’artista alforgenc ja no rep aque-lla influència del Piero que a partir de 1470 descobreix la pintura flamenca, pes que es deixa notar en obres que exposa a la Pinacoteca di Brera a Milà i que havia pintat entre 1472 i 1474.Algú precipitadament em podrà tirar en cara que això de relacionar la pintura contemporània amb l’estètica del Quattrocento i del Cinquecento és com un acudit, una simple ocurrència bufa o potser baldera. Doncs,

no; això no val, és cert, per als postmoderns que no lle-geixen i que han tallat el cordó umbilical que confereix significació i valor a la cultura. Desconnectats de la nostra història som qualsevol cosa com els passa al senglar i a l’escarabat piloter, els quals manquen d’història i se cenyeixen a viure de la feno-menalitat que els assalta el musell o les antenes Així està de podrit el que molts barruts qualifiquen d’art, mot el significat del qual ja no es pot degenerar més. La fetor que expulsa convé exclusivament als “sense paraula” als sordmuts culturals.El Valeri com també el seu germà Anel, joves, encara saben llegir, activitat cada dia més residual, escassa i encongida. Algú maldestre confon llegir i lletrejar; allà ell. Un i altre germans viuen des de la memòria mil-lenària que ens sosté i vertebra. L’obra artística del Va-leri es fa comprensible des del nostre pretèrit, que no vol dir repetir, sinó obrir futur des del que som i no pas repenjant-nos sobre la fatuïtat i el desmantellament. ¿Per ventura podem entendre Paul Cézanne —1839-1906— o Georges Seurat —1859-1891— sense mi-rar Piero Della Francesca? Amb ulls de mula , potser sí. Amb mirada antropològica resulta desencertat, inco-herent. La construcció geomètrica de l’espai d’aquests dos pintors reclama el record de Piero.Al Valeri li desitjo ambició, anhel i ànsia de tot allò que és distint per tal que fugi, ara, de la simple repetició. Veure i estudiar. Sense respir. La vida és agonia; és a dir, assalt, lluita, conflicte, combat.

Barcelona, 25 de març del 2012

La producció contemporània en sabers no-científics —Galileu ja en el segle XVII va definir la nuova scien-za com aquell saber que es pot provar experimental-ment—; els sabers no-científics, deia, com són el dret, l’ètica, l’estètica, la filosofia, la teologia, la política teò-rica... són sabers que de la manera amb què es tracten actualment em vénen grans perquè estan desconnec-tats de llur història.. Entre ells hi situo l’antropologia fi-

losòfica —¿quin és el sentit de l’ésser humà? —. El que es diu en el moment present al voltant d’aquests sabers, que són sabers sobre el significat de l’animal humà, no m’importa gaire. Els sabers científics són sabers de la realitat; els no-científics, en canvi, són sabers, no d’allò que hi ha , sinó de per què hi ha el que hi ha. En els sabers no-científics interessa la història de la cultura. Gadamer: Veritat i mètode. La història de la física no és

PLANXISTERIA, PINTURA & AEROGRAFIA977816668 659665454 pol. ind. Les Sorts Parc. 14 nave 3 ALFORJA


significativa per a la física contemporània; la història de l’antropologia filosòfica, ben al contrari, resulta indis-pensable si volem intel·ligir la resposta a la interrogació: per a què l’ésser humà? Les peces artístiques —musicals, escultòriques, literàries, pictòriques... — no són altra cosa que objectivacions espaciotemporals dels sabers del sentit de l’home. M’estimula la història d’aquests sabers i encara més si la situo a l’entranya de la civilit-zació occidental. Això explica que fora de llur història, el teatre, la novel·la, la poesia, la pintura... dels nos-tres avorrits dies europeus em rellisquin per sobre la dermis de l’ànima. Posats a plantar la tenda en algun terreny històric prefereixo, sens dubte, els que anome-nem temps clàssics en lloc dels temps contemporanis, els quals em produeixen d’ordinari una gran basca. En comptes de llegir-los, m’estimo més degustar pernil amb un bon vi negre o assaborir una dotzena d’ostres de Marennes de la Charente-Maritime, amb una ampo-lla de champagne Dom Ruinart, acompanyades amb pa integral i mantega de la Normandia francesa. Sobretot si tals menges les gaudeixo amb unes poquíssimes per-sones amigues. Johann Sebastian Bach? sí; sorollets o sorollots africans?, de cap manera. Per als altres.Avui m’he desplaçat al Teatre Romea de Barcelona. Obra? Incendis. I com va ser això? Conec la Màrcia Cis-teró que hi actua perquè sóc amic dels seus pares. Ja havia descobert la vis còmica d’aquesta actriu en la representació que es va fer, a la ciutat comtal, de l’An-tígona de Sòfocles redactada per ell l’any 441 aC. La Màrcia sap encarnar els seus personatges com si es des-pullés de si mateixa, com si morís per tal de ressuscitar en el personatge al qual injecta vida. Perfecte.Doncs sí. Tant la posada en escena com la peça en si mateixa m’han causat enjòlit i no a causa de les emo-cions que desperta, sinó perquè la pregunta antropo-lògica eminent travessa l’escena des de l’inici a la fi. Naixem en pecat original?; és a dir, som intrínsecament perversos?L’obra és d’una sinceritat visceral, submergida com està en la violència. Aquest tarannà autèntic m’ha recordat Les Mots —1964— de Jean-Paul Sartre, llibre en el qual el pensador francès es mostra a cara descoberta, com-pletament nu.Conflicte mortífer a l’Orient Mitjà. Aquesta és l’anèc-dota. Categoria: som portadors de mort assassina. Per què? Auschwitz respon a això amb el cartell que pre-sideix l’ingrés al camp del terror: Aquí no hi ha per què. Dades, només dades, pastoses, incomprensibles. Des que hi ha homes , comptem amb Caín. Això és tot. Ningú no ens pot alleujar d’aquest pes terrible de

ser criminals. Jesús de Natzaret ho va intentar i què? Doncs, la crucifixió. I llestos. El Mal és la nostra ànima.Tota l’obra està vertebrada per la ràbia de sobreviure. Indústria de la mort viscuda, patida, pels seus personat-ges. ¿Quan val una vida humana? Tot és negre; no és possible plantejar interrogacions.Mitja part. Descans. Antonieta:—Però, Octavi, anys de contacte amb la pell humana ens proporcionen una pàtina noble.—Estic massa gastat, Antonieta, per a aquests contes.—I el nen que vas ser?—El necessito encara, però a vegades em fa nosa. —Per què morim, Octavi?—Acabem fastiguejats, ens morim d’avorriment.—Tens algú a qui estimar?—Saps que sí. Si no, fóra molt trist.M’ha fet la impressió que el rostre de l’Antonieta estava desfet. M’ha semblat una dona adolorida. Però ha som-rigut amb la boca molt oberta.—Intenta, Octavi, omplir de llum l’espai de la teva vida.—M’hi he arriscat, però tan sols he agafat el buit.Del pit de l’Antonieta ha sortit un gemec lleu però es-quinçador.—Habites malament a la terra?—Al final, sí. Però no ens han donat res mes.Rousseau (1712-1778), el molt càndid, va imaginar-se que l’ésser humà era naturalment bo. L’anglès Thomas Hobbes (1588-1679), al contrari, considerà molt abans que l’home és un llop salvatge per a un altre home: homo homini lupus. Avui l’obra teatral, magistralment interpretada, m’ha confirmat el meu convenciment: Hobbes l’encerta. Rousseau, en canvi, pixa aigua be-neita. El primer Freud cau en la mateixa ingenuïtat de Rousseau, però després, el 1920, obre els ulls a la re-alitat: l’ésser humà és Thànatos, instint de destrucció, sumat, això sí, a Eros —fam i sexe— , instint de plaer que al capdavall acaba també en Thànathos. Experi-mentem plaer fent mal a l’altre. Moral, estètica, religió, ciència, educació, amor... s’esforcen per suavitzar tan infaust destí.—Hi ha instants, Antonieta, en què m’he palpat extre-mament sol.—Què sosté, Octavi, la humanitat?—La por.Bé. Ha estat una obra teatral que invita a la reflexió an-tropològica. Gràcies. En acabar ens hem retirat.He passat la nit amb les ombres.

Octavi Fullat i Genís


L’escola Josep Fusté en l’actualitat

L’Escola Josep Fusté ja té 54 anys d’història. Per aques-ta escola hi han passat molts alumnes i molts mestres. En aquest article intentarem aproximar l’escola actual a tots els lectors de l’Informatiu.- Qui porta la direcció del centre? De quins recursos humans disposeu? L’Equip Directiu actual el formen, la Magda Montlleó (Directora), la Marga Vila (Cap d’Es-tudis) i la Carme Segarra (Secretària). També disposem d’una Administrativa, la Marta Papió (mitja jornada), d’una Psicopedagoga de l’EAP, la Fina Espallargas, com-partida amb altres centres i d’una Logopeda, la Roser Freixes, que fa dues sessions setmanals per atendre un alumne. També tenim un Vetllador, el Pere González, que ve 10h setmanals per un alumne que necessita su-port individualitzat. - Quants alumnes té l’escola aquest curs? L’escola, en aquest moment, té 138 alumnes.- Quina plantilla de mestres teniu enguany? La plan-tilla actual és de 14 mestres i mig, més el mestre de religió. També tenim els dos Assessors de Plàstica. Els mestres tutors són: la Núria Plana (P3) amb 18 alum-nes, la Marta Coll (P4) amb 15 alumnes, la Yolanda Cardona (P5) amb 12 alumnes (és l’especialista de Psi-comotricitat a Educació Infantil), la Marta Salvat (1r) amb 27 alumnes, el Vicent Fernández, substitut de la Mònica Vallverdú (2n) amb 15 alumnes, la Joana Be-sora (3r) amb 17 alumnes, la Yolanda Pérez (4t) amb 14 alumnes (és l’especialista de Francès), la Dolors Vi-ves (5è) amb 10 alumnes i la Carme Segarra (6è) amb 10 alumnes. Els mestres especialistes són: l’Olga Tor-res (Ed. Especial), la Ruth Espinosa (Anglès), la Natàlia Jasans (Música), la Núria Pascual (Ed. Física), el David Borràs (Religió) i el Valeri Salvadó/la Glòria Pérez (Plàs-tica), aquests últims actuen com a Assessors de Plàstica finançats per l’Ajuntament i l’AMPA. La Directora, Mag-da Montlleó, i la Cap d’Estudis, Marga Vila, fan suport a Infantil i a Primària.- Quants nivells té l’escola en l’actualitat? Tenim nou

nivells, tres d’Educació Infantil (P3, P4, P5) i sis d’Edu-cació Primària: 1r-2n (Cicle Inicial) 3r-4t (Cicle Mitjà) i 5è-6è (Cicle Superior).- Quin horari fan els alumnes? Fan de les 9:00h a les 12:30h i de les 15:00h a les 16:30h. - Quin horari feu els mestres? Enguany els mestres fem 24 hores lectives i 6 hores de reunions, coordina-ció, entrevistes amb pares... L’horari nostre és de les 9:00h a les 16:30, però al migdia acabem cada dia se-gons les tasques que tenim assignades (el dilluns sortim a les 12:30h, el dimarts i el dijous sortim a les 13:30h i el dimecres i el divendres sortim a les 14:00h).- Com treballeu a Parvulari? Partim dels coneixements que ja tenen les criatures i de les seves vivències. Propo-sem activitats que requereixen l’experimentació, la ma-nipulació, el moviment, la investigació… per estimular tots els sentits, les habilitats i les capacitats dels infants. - I a Primària, com es treballa? A Primària se’ls propo-sen activitats que ajudin a desenvolupar les competèn-cies bàsiques que s’assoliran més endavant. La finalitat és que les criatures esdevinguin persones responsables, autònomes i integrades socialment. Intentem que els alumnes aprenguin d’aprendre i que això els serveixi per anar adquirint coneixements nous al llarg de la vida. - Com enllaceu la Llar d’Infants i el Parvulari? Amb les mestres de la Llar d’Infants, al juny, fem una troba-da per passar-nos la informació dels alumnes que elles han tingut. Quan s’acaba el tercer trimestre, els grans de la llar, que han de començar P-3, venen un matí per conèixer els companys i les mestres de l’escola. Els convidem a la Castanyada i al Carnaval.- Com es lliga el pas de l’Escola a l’Institut? Mante-nim una bona relació amb l’Institut Fontanelles de les Borges. Al juny fem una reunió, a l’Escola, per fer el traspàs d’informació i, al setembre, anem a l’Institut per veure com ha anat l’inici de curs. Al maig, participem a la Trobada de Convivència de tots els alumnes de 6è


Classe P-3 d’Educació Infantil Classe P-4 d’Educació Infantil

Grup de mestres de l’Escola Josep Fusté. Curs 2011-2012.Davant, d’esquerra a dreta: Magda Montlleó, Marta Coll, Núria Plana, Yolanda Pérez, Natàlia Jasans, Núria Pascual, Yolanda Cardona i Pere González.Darrera, d’esquerra a dreta: David Borràs, Joana Besora, Valeri Salvadó, Marta Salvat, Carme Segarra, Dolors Vives, Marga Vila, Glòria Pérez i Olga Torres.

Classe P-5 d’Educació Infantil Classe de 1r d’Educació Primària


Classe de 2n d’Educació Primària Classe de 3r d’Educació Primària

Classe de 4t d’Educació Primària Classe de 5è d’Educació Primària

Classe de 6è d’Educació Primària


Pla Nabril, 35Tel. 977 81 62 59 43365 ALFORJA

adscrits a l’Institut. Enguany s’ha fet un Concert (esco-les més institut), una gimcana i l’activitat matemàtica “+ per aprendre +”.- Com introduïu les diverses llengües? El nostre Pro-jecte Lingüístic, el basem en el treball a P3 i P4 de la Llengua Catalana i a P5 la introducció, a nivell de parla, de la Llengua Castellana. A 1r introduïm l’idioma An-glès, també de forma oral. Fins a aquest curs, a Cicle Mitjà i Cicle Superior, hem impartit la 2a llengua es-trangera, el Francès. Però per culpa de les reduccions de plantilla, en el Consell Escolar vam acordar de supri-mir-la per consolidar l’estudi de les altres llengües. - I amb l’Anglès, quina metodologia utilitzeu? Els alumnes de Cicle Inicial tenen el primer contacte amb aquesta llengua a nivell oral. A Cicle Mitjà s’inicia la llengua escrita, que es continua a Cicle Superior. Al llarg de la Primària els alumnes treballen les quatre ha-bilitats lingüístiques en l’ordre següent: listening, spea-king, reading, writing (escoltar, parlar, llegir, escriure). Quan comencem un tema nou, es presenta el vocabu-lari utilitzant flashcards i sempre es realitza algun joc. A continuació escoltem i cantem una cançó. Els nous continguts es posen a la pràctica realitzant activitats on l’ajuda de la mestra és essencial. Finalment, els alumnes duen a terme activitats en les quals la seva producció és lliure. A partir de Cicle Mitjà també escriuen un text senzill segons un model i treballen la gramàtica de manera deductiva. Les imatges, els gestos i l’entonació de la veu hi juguen un paper molt impor-tant ja que, a l’aula, la llengua vehicular és l’Anglès. La mestra fa totes les explicacions en aquesta llengua (només es tradueix quan no hi ha comunicació o el missatge no ha quedat prou clar). Els alumnes també han d’intentar expressar-se en Anglès tot utilitzant el vocabulari i les estructures bàsiques.- Com es tracten els ensenyaments artístics de Mú-sica i Plàstica? L’àrea de Música es treballa des de P-3 fins a 6è. És un eix molt important com a vehicle d’ex-pressió i de comunicació. La metodologia es basa en el joc. A l’hora de Música es treballen cançons, danses, audicions de diverses procedències/èpoques i compo-sitors i l’aprenentatge del llenguatge musical (qualitats del so, notes, ritmes...). A partir de 3r s’ensenya de to-car un instrument de vent, la flauta de bec. Cada curs també assistim a algun espectacle musical com a es-

pectadors i organitzem diverses festes de l’escola: Dan-ses de Castanyada, Concert de cant i flauta per Nadal, tallers per Santa Cecília. L’àrea de Plàstica també és una àrea que abraça a tots els cursos. Tenim dos mestres-assessors finançats per l’Ajuntament i per l’AMPA. A Plàstica es treballa el fang, la pintura, el dibuix de l’esquema corporal, l’espai, la grafomotricitat, el treball d’observació… i l’estudi d’ar-tistes plàstics. Tots els aspectes treballats seran recursos indispensables per potenciar la creativitat dels alumnes. - I la Psicomotricitat i l’Educació Física, com es treba-llen? La Psicomotricitat es fa a Parvulari. Un cop per setmana, els alumnes, per grups, van al gimnàs a fer Psicomotricitat a partir del joc motriu espontani. Aques-ta manera de treballar consisteix en proposar a les cria-tures diferents espais on poden jugar lliurement, amb el cos, amb els companys i amb els materials. L’àrea d’Educació Física es treballa a Primària, de 1r fins 6è. S’orienta cap a l’aprofundiment del coneixe-ment de la conducta motriu i cap al foment d’actituds i de valors en relació al cos. El cos i el moviment es constitueixen en eixos bàsics de l’acció educativa en aquesta àrea. Cal destacar també el paper de la salut i el joc, aquest últim fonamental en l’Educació Primària com a recurs metodològic. L’àrea d’Educació Física ha de contribuir a la formació de valors, com la capacitat de relacionar-se amb els altres a través del respecte, la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i el respecte de les regles establertes (evitant comportaments agres-sius i de rivalitat), la col·laboració i el treball en equip per esdevenir persones responsables.- Com ateneu la diversitat? Tenint en compte les di-verses capacitats i maneres d’aprendre dels nostres alumnes, atenem la diversitat de maneres diferents: a)Alumnes que necessiten un suport concret i espe-cífic en algun aspecte d’alguna àrea curricular entren a formar part del SEP (Suport Escolar Personalitzat) i els atenen mestres de l’escola o bé la mestra d’Educació Especial. b)Alumnes que necessiten un suport més generalit-zat que són atesos dins de l’Aula d’Educació Especial, per la mestra especialista. Se’ls adapten objectius i ac-tivitats i s’empra una metodologia més pràctica, visual


i manipulativa. - Quines altres activitats feu a part de les àrees curri-culars? Agrupaments a Parvulari: es barregen els nens per treballar la lectoescriptura, segons el nivell de cada criatura, Tallers a Parvulari: un cop per setmana, es fan 4 grups amb P3, P4 i P5, que treballen 4 tallers: hort, cuina, experiments o jocs tradicionals, Padrins de lectura: una sessió cada setmana, els alumnes de 4t-5è-6è ajuden a llegir als més petits de P5 i de 1r. Ano-menem padrins, els més grans, i fillols, els més petits. En aquesta activitat grans i petits poden gaudir de la lectura compartida, de l’escolta i la narració de contes, Taller de Llengua a Cicle Inicial: els alumnes de 1r i de 2n, barrejats en grups de 10 o 12, treballen la llengua de manera més lúdica. Cada taller dura 4 sessions i se’n fan 7 cada curs, Informàtica: tots els grups van a la sala d’ordinadors per tal de treballar la informàtica, Te-atre: enguany, per motius pressupostaris i d’horari no s’ha pogut fer teatre amb tots els alumnes, però amb els alumnes 5è hem fet els Pastorets per Nadal i hem preparat una obra de Teatre per a la Mostra de Teatre del Baix Camp-Reus, El Concurs Literari Cingle Roig de l’Ateneu: hi participen tots els alumnes de Primària i es treballa des de l’àrea de Llengua Catalana. També fem altres activitats que puguin anar sorgint al llarg del curs.- Feu excursions i colònies fora del centre? Sí. Per no-saltres són molt importants les sortides pedagògiques i culturals fora del poble i també ho són les sortides locals que realitzem cada trimestre i que són essencials per tal de conèixer tot allò que tenim a Alforja. Anem a visitar l’Hort de l’Hilari, l’estació Meteorològica del Mi-quel Taverna, la Fàbrica Bondrià, les Melmelades de la Montserrat Rull, la Carnisseria Fina i Rosalina, el Mercat, l’Obaga del Pahí, l’Ermita de Sant Antoni, Puigcerver, els Gegants, els Diables, les Bitlles, visita a diversos ar-tistes locals... Les colònies les realitzem cada dos anys per aconseguir més participació i abaratir-les. - Sou una Escola Verda, això que significa? Potenci-em que els nens aprenguin en un context que els per-meti créixer respectant el medi natural i social que els envolta. En el dia a dia, amb els embolcalls dels esmor-zars, la brossa... intentem que redueixin, reutilitzin i reciclin. El treball que fem a l’escola volem fer-lo extensiu a l’àmbit familiar i al poble. - Els llibres de text que feu servir són de reutilització, què vol dir i com funciona aquest sistema? Seguint la línia del treball d’Escoles Verdes realitzem aquest pro-grama subvencionat pel Departament d’Ensenyament que promou que els llibres de text dels alumnes es pu-guin utilitzar durant alguns cursos i aconseguir així que els alumnes siguin respectuosos amb el material i que alhora per a les famílies sigui considerable l’abaratiment del cost (entre el 50% i el 75%). Estem molt satisfets del resultat d’aquest projecte per grau tan alt d’impli-cació de les famílies. Els dos primers cursos de posada en funcionament del projecte vam rebre una subvenció de l’Ajuntament d’Alforja per poder socialitzar els llibres

més de pressa.- Feu activitats de plans de formació per als mes-tres? Sí. Ens agrada molt promoure activitats de for-mació per als mestres del centre, tenint en compte allò que l’escola necessita. Ja fa dos cursos que tot el pro-fessorat rebem formació (fora del nostre horari) sobre “com ensenyar d’escriure”.- Feu activitats obertes a les famílies i al poble? Sí. Les famílies venen a les festes que organitzem al llarg del curs: Castanyada, Concert de Nadal, Carnaval, Fes-ta de Fi de curs... i també demanem la col·laboració de les famílies, de les entitats del poble, de les empreses... en l’organització d’activitats diverses. També realitzem les sortides locals per conèixer l’entorn proper.- I l’AMPA què organitza? Quina funció fa? L’AMPA és l’Associació de Mares i Pares del centre. La Junta està integrada per un total de 7 mares o pares dels quals un n’és escollit President/a. S’encarreguen de la gestió del Menjador escolar, de les Activitats Extraescolars, de la Custòdia Matinal, de la Compra de Llibres, de l’orga-nització del Casal d’Estiu, de la compra del material per a les festes de l’escola.... Són els encarregats de facilitar la vida diària d’alumnes i famílies.- El Menjador escolar, com funciona? El Casal d’Avis és l’empresa que ens subministra els menús i el monito-ratge. Funciona de les 12:30h fins les 15.00h. Hi ha una monitora-coordinadora, l’Anna M. Salamé, i dues mo-nitores més, en funció del nombre d’alumnes, la Con-cepció Garcia i la Nati Francisco. Els menús garanteixen una dieta adequada i equilibrada.- I l’Ajuntament, quin paper hi fa? L’Ajuntament s’en-carrega del manteniment i de la neteja de l’escola. Amb qui més relació tenim és amb la Regidora d’Ense-nyament, la M. dels Àngels Garcia, que forma part del Consell Escolar. També mantenim contacte amb la Va-nesa Garcia i amb el mateix Alcalde, en Juanjo Garcia.- Què és el Consell Escolar? Qui en forma part? És l’òrgan més representatiu i decisiu d’una escola. Al Consell hi ha representats els pares/mares, l’AMPA, els mestres, l’ajuntament, l’equip directiu i l’administrativa. Es fan 3 consells ordinaris cada curs i els extraordinaris que calgui. - Com afronteu les noves retallades per al curs vi-nent? De moment, encara no sabem ben bé com es concretaran les properes retallades a la nostra escola. Pel que sembla, els mestres tindrem una hora lectiva més, hi haurà augment del nombre d’alumnes per clas-se, retard en les substitucions, retallades en les nòmi-nes.... i suposem que també afectarà la plantilla actual. Esperem que no sigui massa i que puguem continuar treballant com fins ara.Us agraeixo moltíssim les vostres respostes i sobretot l’in-terès que hi heu tingut, espero que aquest esforç sigui pro-fitós per a tots els lectors.Moltes gràcies.

Teresa Àvila Grau


Hem de canviarEncara no ens hem adonat en tota la seva transcendèn-cia del profund canvi que s’està produint en tot el món, sobre tot als països europeus i als països que han estat poblats per europeus, perquè la globalització ha afectat en negatiu tots aquests països i principalment a Europa, i dintre d’Europa, Espanya és on el canvi s’ha acarnissat amb mes duresa, junt amb Portugal, Irlanda i Grècia.Bàsicament la crisi es el producte de segles que els paï-sos occidentals han depredat energia i matèries prime-res a les seves colònies a preus que imposaven gràcies al seu poder militar i cultural.Això s’ha acabat i el preu de mercat de l’energia i altres matèries ha incidit de ple en la competitivitat, alguns països com Alemanya gràcies a una indústria d’alt valor afegit i d’una industria fortament exportadora sembla que ha aguantat millor, però la pertinència a l’ Euro i a la Unió Europea fa que la seva bona situació està indefectiblement lligada a la resta de països europeus. El pagament de l’energia i altres matèries les hem de pagar a preu de mercat i el sistema d’estat del benestar és molt car, el resultat és que la competitivitat als països esmentats, va caure en picat, i com a conseqüència la seva balança d’intercanvis amb l’exterior va anar-se de-teriorant, tot agreujat per la deslocalització de les em-preses que amb costos alts, no van tenir més remei que produir en altres països, o tancar.La manca d’ingressos a les hisendes es va substituir per dèficit i durant anys el deute va anar creixent i tot aquest munt de diners van anar a l’especulació fins el punt que de tot el capital mundial menys del trenta per cent correspon a l’economia productiva.El cas Espanyol respon també a aquesta seqüència, agreujat per una balança exterior sempre deficitària, fins el punt que l’any 2007 el dèficit de la balança cor-rent amb relació al producte interior brut era el primer del món i en valor absolut el segon només per darrera del Estats Units d’Amèrica.Amb condicions normals, abans de l’entrada d’Espa-nya a l’Euro, de cap manera hauríem pogut captar els

crèdits exteriors per continuar endeutant-nos, la nostra pertinença a l’Euro va permetre una dècada de crèdit abundant i barat.S’ha de dir que l’estat espanyol no és dels més endeu-tats, podríem dir que és dels menys endeutats. La pre-gunta pertinent, és si no tenim un estat gaire endeutat perquè la prima de risc està per sobre de cinc punts per sobre de l’Alemanya. Dons perquè els inversors, els famosos mercats, no es fien que Espanya pugui pagar els seus deutes.Ja hem dit que l’estat està poc endeutat però el deute privat espanyol és dels que fa por.A tots els problemes estructurals del nostre país hem d’afegir-hi una de les conseqüències de la combinació de crèdit barat il·limitat i l’ambició desfermada: la bom-bolla immobiliària.Tot el sistema financer i bancari del país es va apuntar amb gran alegria al manà que representava demanar crèdits barats a Europa i convèncer a tos els construc-tors, les immobiliàries i tots els que necessitaven un pis. La festa va ser la mes gran de la història de la construc-ció a Espanya, mai havíem tingut un període tan llarg sense crisi.Però la festa es va acabar quan els diners exteriors van començar a fallar, per la crisi del sistema bancari, pri-mer a Estats Units i posteriorment a Europa, a Espanya el govern Zapatero va negar la crisi, però el que es in-evitable sempre acaba sortint a la llum, i quan va sortir va ser terrible. El Banco de España que és el supervisor i responsable que el sistema bancari no se salti la normativa, s’em-plenava la boca dient que el sistema bancari espanyol era el millor del món, la ficció es va mantenir fins que la Caja de Ahorros de Castilla la Mancha va haver de ser intervinguda amb un forat enorme, era no més el principi.Una vegada acabada la festa, el Banco de España va dic-tar normativa per a les caixes d’estalvis que les obligava a tenir provisions pels possibles crèdits incobrables, les

Menú de dilluns a divendres Esmorzars • Dinars • Sopars

Especialitats en carns a la brasa

977 81 60 [email protected]


que no poguessin complir haurien de buscar fusions amb altres caixes i podrien rebre diner de l’estat per recapitalisar-se, al final de la munió de caixes que hi havia a Espanya en van quedar mitja dotzena.L’expressió del governador del Banco de España, que el sistema bancari espanyol era el millor del món va quedar desmentit per la realitat, la majoria dels bancs i caixes espanyoles era incapaç de presentar uns ba-lanços amb un mínim de credibilitat ja que ningú és capaç de endevinar el valor real de la munió de pisos, locals, solars i terrenys que la punxada de la bombolla immobiliària.El problema més greu del sistema bancari espanyol és la politització de les caixes, no tant a Catalunya, encara que alguna caixa catalana també. Una de les caixes exemple del que no s’ha de fer és Bancaja, la caixa valenciana ja des del temps de Za-plana com a president de la Generalitat Valenciana, i agreujat a l’època de Camps, és va convertir en la vaca que es podia munyir fins a l’infinit per fer realitat els somnis faraònics del PP valencià, alguns exemples es-tan a la ment de tothom com la Ciutat de les Arts i les Ciències, l’aeroport de Castelló, Terra Mítica, la copa Amèrica i el circuit de formula 1. Bancaja està en fallida des de fa molt de temps.El conjunt del que s’entén com nucli madrileny del PP amb una ideologia mai dissimulada de centralitzar Espanya a Madrid, convertint tota la resta del territori en subordinat als seus interessos, cosa que comparteix el PSOE, ja que els aparells dels partits estan ocupats per alts funcionaris en connivència amb tot l’univers mediàtic-empresarial, no podien deixar caure Bancaja i tenien l’oportunitat de fusionant-la amb Caja Madrid i una colla de petites caixes, per formar la primera enti-tat bancària del país, la cirereta del pastís.Caja Madrid, era a Madrid el que havia estat Bancaja a València, només cal recordar les batusses entre Esperan-za Aguirre i Gallardón pel control de la presidència, una obsessió permanent dels directius de Caja Madrid era la divisió industrial de La Caixa, això va portar a Caja Ma-drid a una sèrie de compres de participacions industrials que no han estat els millors possibles i que sumades a les quantitats incobrables de la bombolla immobiliària

van portar l’entitat a prop de la fallida, evitada amb grans dosis d’enginyeria financera i valoracions comp-tables vorejant la falsedat.La sensació de impunitat i de poder va portar a aquest nucli del PP a plantejar la unió de totes aquestes cai-xes coixes per parir BANKIA, amb el convenciment que aquesta unió de coixos donaria una entitat sana. Vana il·lusió, les entitats internacionals van començar a desconfiar obertament de Bankia i la prima de risc es va disparar, el Govern va ser conscient que el problema de Bankia podia portar Espanya directament a la inter-venció. Es va buscar ràpidament una solució, la possible fusió amb La Caixa, operació que en un principi no va suscitar rebuig a la caixa catalana, però les condicions de la fusió, oficina central a Madrid i el sr. Rato de pre-sident, van fer fracassar l’operació. La conseqüència va ser la dimissió de Rato i la nacionalització de Bankia.L’operació de nacionalització era l’única solució possi-ble.L’operació de rescat costarà, a part dels 4.500 milions d’ Euros que ja es van injectar per part del FROB, 9.000 milions d’Euros més, a l’endemà es va dir que serien un total de 23.000 milions d’Euros, però la realitat no la sap ningú, degut a la dificultat de valorar correctament l’immobiliari.Si no hi ha rescat des de les institucions europees, Es-panya no podrà rescatar Bankia, Catalunya bank, Nova Caixa Galícia i el Banc Mare Nostrum i la intervenció està assegurada.Tornant al principi, hem de canviar, tots, (mai mes les primeres matèries tornaran a ser barates ni tampoc l’energia), però prioritàriament les institucions políti-ques, els partits han de deixar de mirar no més els seus interessos, i el govern de l’estat ha de prioritzar les in-versions productives i deixar de espoliar les nacions de l’estat que són els motors que permetin sortir del forat, les exportacions ens han de permetre tornar a tenir un mercat de treball competitiu, ja que no es pot tirar un país endavant amb un vint-i-cinc % de la població a l’atur.

Benet Sadurní


Una vegada acabats els exàmens, els Joves d’Alforja tornen amb les piles ben carregades per aquest estiu, amb molta energia i ganes de tirar endavant totes les activitats que us estem preparant, amb el propòsit que totes surtin millor que l’any anterior i corregint els er-rors amb les experiències que hem adquirit.La primera activitat de l’estiu és per Sant Joan, col-laborarem amb els Diables d’Alforja per anar a buscar la Flama del Canigó a Reus, tot fent molta gresca i soroll.La segona activitat que realitzarem és el cine a la fres-ca, el farem el dia 6 de Juliol a les 23:15h a la Plaça de les Monges amb la pel·lícula “El Rey Leon III”. L’acte és gratuït.La següent activitat son les 24 hores de Futbol Sala Sub21, es caracteritza perquè només hi poden jugar ju-gadors nascuts abanç del 1991 i s’organitzaran els dies 21 i 22 de juliol. També farem 12 hores de Futbol Sala Femení que es faran el dia 28 de juliol. Aquestes dues activitats les farem conjuntament en col·laboració amb l’Alforja Futbol Sala.Aquest any tornem a organitzar el Gran Sopar Popular d’estiu, serà ja el dia 10 d’agost i repetirem el mateix menú de l’any passat ja que ens van comentar que els hi va agradar molt, amés esperem que aquest any el temps no ens faci la guitza com l’any passat. Aquest any introduïm dues novetats en aquest acte, la primera, és que hi incloirem un concert amb l’orquestra D’vis, és una jove orquestra que ens han parlat molt bé d’ella, i hem decidit apostar-hi perquè puguin créixer. La sego-na novetat, és que només per venir al sopar ja entreu al sorteig d’un pernil que es sortejarà a la mateixa nit.Després de l’esforç de tot l’any, arribem a l’activitat que tots estem esperant, la 3a Festa de la Cervesa d’Al-forja, aquest any hem apostat molt fort amb aquesta activitat, i tenim ganes que surti molt bé, hem contrac-

La veu del joventtat els grups CatRock i Brams, després acabarem la nit amb els DJ’s Eric-G i Mark Vik. Esperem que vingueu a prendre una cervesa i a participar de la festa. Com ja vam fer l’any passat, aquest any tornarem a ajudar els Patxanguerus d’Alforja amb la seva Cursa a Puigcerver. Com en tots els pobles, hi ha rumors, aprofitem per deixar les coses clares. Volem dir que els Joves d’alforja pertanyem a l’entitat Associació Juvenil de Joves d’Al-forja , registrada i censada a la Direcció General de Jo-ventut de la Generalitat de Catalunya com una entitat Juvenil i sense ànim de lucre. També volem dir que col·laborem amb dife-rents entitats del poble, principalment en totes les que ens han demanat col·laboració, i per po-sar algun exemple, l’associació de puntes de coi-xí, els Patxanguerus d’Alforja, l’Alforja Futbol Sala, la penya blaugrana, els Diables d’Alforja entre altres. També volem agrair a totes les entitats i comerços que ens ajuden a fer possible les nostres activitats, i sobretot a la gent que hi vé a col·laborar malgrat la crisi que estem passant. Finalment, aprofitem per mencionar, que els Joves d’Al-forja sóm una associació apolítica, però com a entitat que realitza moltes activitats al poble, sempre intenta-rem tenir la millor relació possible amb l’Ajuntament, per poder realitzar les nostres activitats el millor possi-ble, per això també els hi enviem el nostre agraïment pel gran suport que ens donen. Per últim, si algun ciutadà d’Alforja té alguna crítica, queixa, consell o proposta que ens vol fer arribar, ens pot enviar un correu electrònic a [email protected] i intentarem millorar aquest aspecte.Us desitgem un bon estiu.

Joves d’Alforja


Que ens està passant?Sovint passejant pel carrer he d’apartar-me per deixar pas algú que ve de cara i sense intenció d’apartar-se. Llavors recordo que tant els pares com l’escola, em de-ien quan vagis pel carrer, passa sempre per la teva dre-ta… si trobes algú mes gran dóna-li preferència, trac-ta’l de vostè…Que s’ha fet de tot allò que van ensenyar-nos de petits? Que ja no hi ha lloc on ensenyin normes de conducta i/o convivència?Un fet tan senzill i pràctic com caminar per la nostra dreta esdevé quelcom arcaic, si mes no, estrany pel ben entès que parlem del mon llatinoparlant, no pas anglosaxó, que per allò d’anar contracorrent, van per l’esquerra....Com que la meva residència habitual es a Reus, acos-tumo a caminar pel centre, i no cal dir el dificultós que resulta fer-ho en línia recta; esquivant constantment personatges sols o acompanyats, fins i tot, amb cotxets de canalla que m’obliguen a fer un circuit d’obstacles per arribar al meu destí.

Hem vaig fent gran, i recordo amb enyorança aquells anys de joventut passejant carrer Monterols i Llovera amunt i avall pujant per la nostra dreta i baixant per l’altre vorera, al temps que saludàvem a cada tomb tots els coneguts que feien la mateixa ruta mentre durava la passejada. Quan cansats de caminar desfèiem el grup confiant retrobar-nos l’endemà per fer el mateix circuit.Crec que al no tenir la televisió entra d’altres coses, feia la convivència més propera passant-nos novetats i anècdotes a viva veu, no pas amb forma de SMS o d’al-tres mitjans dits socials que pul·lulen entre nosaltres.Potser l’edat fa que vegi les coses d’altre manera i faci allò que deia als meus pares que no fessin, d’explicar-me sempre les mateixes històries. Però fins i tot així, enyoro aquella forma de comportament on passejar pels carrers de la ciutat constituïa una passejada i no una carrera d’obstacles.Com diuen en un programa que acostumo a veure “Perdoneu però algú ho havia de dir”

Salvador Porqueras

Temps era temps

LA PREGONERAFa cinquanta anys, els pregons es feien anant pels carrers i places a toc de trompeta anun-ciant els esdeveniments.


La veu de la parròquiaOBRES DE MILLORA A L’ESGLÉSIA PARROQUIALEl passat dimarts dia 19 de juny van començar les obres a les parets de les capelles laterals del costat esquerre de l’església parroquial de St. Miquel Arcàngel.Aquestes estaven molt malmeses a causa de l’humi-tat i es va decidir, per part del consell parroquial, que aquest estiu podíem dedicar una part dels estalvis que tenim a l’arranjament d’aquestes capelles.La intenció del consell parroquial és anar arranjant, mi-llorant i embellint les parts de l’edifici parroquial que fins ara han quedat més descuidades.L’estiu passat vam millorar la instal·lació de les llums i aquest estiu intentarem millorar les parets de les cape-lles del costat esquerre.El primer que s’ha fet és netejar l’hort de la sala par-roquial i treure totes les herbes que retenien una gran quantitat d’humitat a la terra adjacent al mur de les capelles laterals. Després de fer caure tot el guix bufat per la humitat es tornaran a cobrir les parets però amb un ciment hidròfob que repel·leix la humitat.Un cop les capelles estiguin totalment sanejades contra

la humitat, volem fer una crida als pintors locals per tal que vulguin participar en una iniciativa molt en-grescadora: repintar cadascuna d’aquestes capelles

amb l’estil propi de cadascun d’aquests artistes i fent referència al sant al qual la capella ha estat

dedicada.Tot plegat és un projecte una mica ago-sarat però creiem que pot ser molt posi-tiu tant pel valor artístic que pot guanyar l’edifici, com també per l’oportunitat que suposa per als artistes el fet de disposar

d’un pany de paret tan gran i en un lloc tan significatiu pel nostre poble.Segur que tot això no es podrà fer immediatament però bé, de mo-ment ja tindrem les parets saneja-des; i això ja és una molt bona mi-llora que hem pogut fer gràcies a l’ajuda de tots aquells i aquelles que setmana a setmana aneu aportant la vostra col·laboració econòmica

en les celebracions de l’eucaris-tia. Si algú vol col·laborar en les obres de reparació de l’església, el compte de la Parròquia d’Al-

forja a Catalunya Caixa és el: 2013 3035 10 0210044371.Gràcies per fer possible que

la nostra església parroquial cada cop faci més goig!

Mn. Joan

BAR COTXEROMenús, entrepans i tapes

Montse Porqueras i Jesús Gómez

Tel. 654 628 665

Ctra. de Cornudella s/n43365- ALFORJA (Tarragona)


Els nostres tanatoris i sales de vetlla:

RiudomsPasseig dels Germans Nebot, 116

Vandellòs - L’HospitaletCarrer Martí i Franquès, 3Políg. Les Tàpies

Mont-roig del Camp

AlforjaCarrer Darrera de l’Església, 4

CambrilsPolíg. BalianesCarrer Fusteries, nau XCtra. Montbrió, Km 1

Miami PlatjaTruqui directament

24 hores977 360 281

La funerària de sempre del Baix Camp

Prestem els serveis des de qualsevol residència i hospital del Baix Camp email: [email protected]

Ara fa un any que l’equip de govern hem arribat a l’Ajuntament d’Alforja i no ha estat fàcil donades les circumstàncies socials i econòmiques fer front a les necessitats de la gent d’Alforja. Nosaltres creiem que dotar de serveis al nostre poble ens portarà a ser un poble pròsper, un poble amb futur, un poble on no només tinguem persones que hi dormen, sinó gent que hi visqui les nostres festes i costums. Però quins són els serveis que per a nosaltres són prioritaris, per no dir imprescindibles? La nostra Llar d’infants la Ribeta, és un dels serveis que des de l’Ajuntament creiem que és indispensable pel futur del nostre poble.No ha estat fàcil enguany fer el pressupost de la nostra llar d’infants, la baixada de les subvencions per part de la Generalitat a 875 euros per nen i any i la reducció de nens a la llar a fet que tot plegat hàgim hagut de fer esforços per portar un any més la llar endavant. Les quotes de la llar d’infants d’enguany s’incrementa-ran 10 euros, passarem de 130 euros a 140 euros, les hores extres dels nens, aquelles que no estan compre-ses entre les 9 h. i les 13 h., i entre les 15 h. i les 17 h., es pagaran a 2 euros, tots els dies que s’utilitzin, fins

ara només pagaven un màxim de 20 dies. Aquest aug-ment ha estat un acord que han pres els pares per tal de contribuir al manteniment i a ajudar al pressupost de la nostra vila.L’esforç que farem tot plegats des de l’Ajuntament serà un total de 28.000 euros per fer front a les despeses que no es poden cobrir amb els ingressos dels pares i la subvenció de la Generalitat, per això des d’aquesta re-vista volem donar les gràcies a la nostra gent d’Alforja, a l’Associació de Pares de la Llar d’infants i a les mestres de la llar pels esforços que tots plegats han fet per dur a bon port la nostra llar.L’Ajuntament ja té pàgina a facebook, l’adreça és https://www.facebook.com/ajuntamentalforja.Us convidem a tots a fer-vos-hi amics i a estar en tot moment informats de les notícies i esdeveniments de la nostra vila. Una altra cosa que voldríem comunicar-vos és que la pàgina web www.alforja.cat, ja està en funcionament.

Ajuntament d’Alforja

Finestral del Mercadal


Aque(s)ta llengua nostraEts de fesols o de mongetes?

“Un sol que esberla les pedres”. No us sona bé, oi? A mi tampoc. És un titular que em vaig trobar a la feina no fa gaires dies. En un primer impuls, ho vaig canviar pel nostre sol que bada les pedres, però llavors em vaig adonar que els meus companys correctors arrufaven el nas. De fet, alguns em deien que badar i esberlar eren sinònims. I no ho són pas. Almenys per a nosaltres.Badar ve del llatí batare i sembla que és d’origen ono-matopeic. Certament, per dir bat hem de badar molt la boca. I si no badem boca és que no diem res. El seu significat principal, doncs, és obrir, sobretot la boca, però també qualsevol cosa sense separar completament les seves parts. En deriven badall i badallar. Però per a nosaltres (i tal com recullen la majoria de diccionaris) algunes coses es poden badar, és a dir, hi poden aparèi-xer esquerdes. Per exemple un gerro si cau però no es trenca o les pedres quan fa molt de sol. Un meló o una síndria es poden badar si ens cauen, però si els tirem a terra amb força s’esberlaran, és a dir, es trencaran en trossos. En aquest cas, la nostra fraseologia popular és menys exagerada del que podria semblar i no diu que la calor esberli les pedres, sinó que es limita a badar-les. Amb tot, és veritat que en altres contrades sí que diuen que el sol estavella, o fins i tot que estavella les pedres. Hi deu fer més calor.Esberlar i estavellar són verbs de significats molt propers, però amb orígens molt diferents. Esberlar ve d’esberla, que tant pot ser una estella (quan certes coses s’esber-len, com la fusta, queden reduïdes a estelles) com una escletxa (tot i que esberlar-se no és mai esquerdar-se). Segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) el seu origen és també onomatopeic, del soroll que fa un ob-jecte en trencar-se violentament: berl. En canvi, estave-llar en origen no era res més que treure el llegum de la tavella, com es fa amb els pèsols, les faves o els fesols. Aliments d’ultramarPerò a diferència de les faves i els pèsols, els fesols que mengem avui habitualment van arribar d’Amèri-ca. Abans, ja hi havia bajoques, però era el nom que rebien les tavelles d’altres llegums. L’origen de la pa-raula bajoca és ben incert. El DCVB apunta que ve de la ciutat italiana de Bajae, d’on provenien certa classe de faves, però no és gens clar. En canvi, fesol ve del llatí faseolus, i és que els romans ja coneixien una al-tra mena de fesol, procedent probablement de l’Àfrica i que encara es consumeix en algunes comarques, com el Pla de l’Estany. De fet, es va exportar a Amèrica i avui és molt cultivat i consumit a Mèxic. Fesol i bajoca, vet aquí dues de les paraules que ens agermanen amb els dialectes occidentals i ens allunyen dels orientals, que s’hi refereixen com a mongeta seca i mongeta tendra. No hi ha dubte que mongeta és el diminutiu de monja. De fet, Joan Coromines diu que se’n va començar a dir així perquè són blanques com els hàbits o perquè als

convents se’n menjaven moltes, de mongetes. D’Amèrica van arribar molts aliments desconeguts, que aquí no tenien nom. Per això, algunes vegades es bate-javen amb el nom d’un aliment ja existent i semblant. Això és el que va passar amb els fesols. D’altres, s’adap-tava a les llengües europees el nom procedent de la llengua americana. És el que es va fer amb la patata (de batata), als llocs on es diu patata, esclar. Perquè aquí en diem trumfo. I a bona part de la demarcació de Girona són trumfes. Sembla que aquest terme es va crear per analogia amb trufa (també coneguda com a tòfona), perquè, a part que també estaven colgades, les primeres patates eren molt fosques i petites. Els trumfos van trigar molt més a consolidar-se a les cuines euro-pees que els fesols. Sembla que no pugui ser, però al principi es feien servir per alimentar els malalts termi-nals i els presoners, i fins i tot en feien taps! El Baró de Maldà explica que, per la seva condició d’aristòcrata, quan li posaven per menjar patata i mongeta es deixa-va la patata. Finalment, una altra manera d’anomenar els productes arribats d’Amèrica era donar-los el nom d’un producte ja conegut però afegint-hi un adjectiu de procedència. D’aquí el blat de moro, el nostre moresc, que deu ser l’aliment amb més noms diferents segons la contrada. De fet, moresc pràcticament només és viu al Camp de Tarragona. Al País Valencià van adoptar la forma provi-nent de l’àrab, dacsa, i a terres lleidatanes i ebrenques va triomfar el panís, del llatí panicium, derivat de panis, que era com els romans anomenaven el pa. A molts llocs de les illes Balears en diuen blat dindi o blat de les Índies. I en italià, per exemple, és el granoturco. És a dir, que tots tenien clar que era de fora, però no sabien ben bé d’on.

Maria Rodríguez Mariné


El Racó de la poesia

TOT TIPUS DE SERVEI PER AL SEU AUTOMÒBILVENDA DE VEHICLES NOUS I SEMINOUS

REPARACIÓ I VENDA TRACTORS I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

977 81 65 12POL. IND. LES SORTS PARC. 14 • 43365 ALFORJA • www.jordicars.com • [email protected]

ESPECIALISTES

4X4

De l’u al cinc-i fins al deu.Sí, són els ditsdats per les mansque molt han fetper mi i per tots.

Jo faig un cant,que m’ix del pitamb clau de sol,a mils de mansque van pel móntot fent un béque no té preu-i sens cap sou-,un i mil jorns.

Si sou al tallel feix de mansque us heu fet grup,és més que vistque qui prem molt-ben fort, ben fort!-,sap dar un bon cop.Que qui fa el béamb mans i ment,se surt de tot.

Un dos… un dos…Vaig amb pas fermi res me’l treu.

Ni el bull del solni el fred del gel,ni els camps ben verds;ni el rou de niton beu la flor.

UN COP D'ULL AL VAS DEL MONLEMA: Amb cor i ment

“Si el faig tot sol,el veig mig buit.Si el fem molts, junts…pot ser mig ple.

Josep Sànchez i Moragues

Accèssit al premi Viola d'Or i d'Argent. Jocs Florals de Torroja del Priorat. Maig de 2012.

Tu véns amb mi,ja no vaig sol.Peus de pas curtsi és que ho vols,o amb el pas llargsi el peu no es torç,que junts fer el pasem duu gran goig.

¿Què és que ens téla clau del cori ens pren el pols,i ens deix els ullsper la pols orbs,si ens ve un mal pasal món de tots?

Amb el cap clar,amb el cor tens,té llum la ment.

Som en un ballde molt mal toc.Qui hi perd el pas,n'és tret del tot!On són els dretsa un món més bo?

Ni l'ull del Déude vius i mortsque tot ho veu,ni el flux que neixal cos tot nudel Crist que es mordalt a la creu;ni el buf del Verbdit per sant Marc

-o per sant Lluc.Ni els bons de tants-fets sants, o no-,que tot ho han datamb clams de pauper un Món Nou-ben clar, més just-,no mou la mentdel "Clam dels Forts".Llur pou de l'orja n'és ben closamb pany i clau;ni l'u per centdels seus llargs guanys!Com en tants mals,què s'hi pot fer?

Si som al migdels vents del mónper dar bon fruit-de l'u per cental cent per u-,cal un pas franci un plec de mans.

Si no és prou,jo sé que els tenscinc dits de frontnats en la ment…

I un tros de corque se'ns fa granpels mons de Déu,quan ens hem fetfills de tants mons.

CU

IN

A D

’EST

IU


Cada curs escolar l’alumnat de 2 n curs de batxillerat de l’institut Fontanelles com el de la resta d’instituts cata-lans han de presentar un treball individual de recer-ca que pertany a la part diversificada del currículum i que han de confeccionar habitualment entre la fi del primer curs i els inicis del segon curs de batxillerat.Aquest treball com qualse-vol activitat de recerca re-clama una metodologia de caràcter científic, per això durant el període de temps que contempla la realització del treball, equivalent a unes 70 hores de dedicació, l’alumne/a compta des d’un primer moment amb l’assessorament i la supervi-sió d’un/a professor/a tutor/a del centre, preferentment vinculat en la seva formació acadèmica a l’àrea de co-neixement que l’alumne ha escollit, per tal d’ajudar-lo a assolir la competència en investigació.Dels treballs que s’han ultimat durant el bienni escolar 2010/11 i 2011/12 en el cas de l’institut Fontanelles hem seleccionat un que guarda estreta relació amb la població d’Alforja i que pel seu contingut considerem interessant ressenyar en aquestes pàgines de la revista local. El títol breu, tanmateix, és prou significatiu:“La guerra civil a la vil·la d’Alforja”.La seva autora Lara Abelló Sánchez, estudiant de 2n curs de batxillerat, modalitat humanístico-social, ens apropa des de la distància cronològica a l’època de més convulsió social de la proppassada centúria a l’Estat es-panyol, a Catalunya i, òbviament, als nostres pobles, i ho fa prenent com a objecte d’estudi la seva vila natal.Per confeccionar el treball s’ha servit d’alguns manuals d’història per tal de situar el tema en el context històric de la República; i, per un altre costat, ha treballat de primera mà fonts primàries de consulta procedents de documentació municipal custodiada a l’Arxiu Històric del Baix Camp que li ha permès relatar alguns aspectes de la política local en el marc dels fets revolucionaris dels anys del conflicte bèl·lic com, per exemple: la pug-na pel control del poder polític al poble d’Alforja.Però, des de la perspectiva local la informació més in-teressant que aporta l’estudiant de l’institut Fontanelles al tema objecte d’estudi procedeix de les fonts orals, concretament de les entrevistes practicades a tres alfor-gencs i una aforgenca, testimonis vius, joves aleshores, que en major o menor grau van viure els tràgics, -trau-màtics-, esdeveniments del darrers anys de la dècada dels trenta.Es tracta de Josep Martorell Fusté, (n. 1920), Jesús Cri-villé Estivill (n. 1923), Josefina Cabré Sans (n. 1931) i

Miquel Serra (n.1931) els quals a partir de re-membrances personals re-traten moments intensos de la història d’Alforja no exempts de por i de pre-ocupació.Seguidament, relacionem una breu però significati-va mostra del treball en la part corresponent a la vil·la d’Alforja: A la reraguarda: el pànic als bombardejos van portar els habitants d’Alforja a des-

plaçar-se i viure als “trossos” tot i que el bombardeig a penes afectà en aquesta localitat; la confiscació de Cal Botó que va esdevenir seu del Comité Antifascista; la col-lectivització centrada en el mas del senyor Sebastià i el mas d’en Metge...;la marxa al front d’un jove de la deno-minada “quinta del biberó” que després d’incorporar-se a files i salvar la vida durant la guerra va continuar de soldat a l’exèrcit franquista fins l’any 1944; la supervivèn-cia de mossèn Joaquim Girona, rector de l’església, que va salvar la vida gràcies a que membres del Comité l’instaren a abandonar el poble davant els imminents fets revoluci-onaris de l’estiu de 1936; la destrucció de la iconografia religiosa de l’església, transport i posterior foguera de les restes a la riera o l’incendi de l’ermita de la Mare de Deu de Puigcerver que mutilà el patrimoni històrico-artístic del terme municipal d’Alforja. I, l’entrada al poble dels nacionals, el dia 15 de gener de 1939, repressió i persecució, que va portar a l’exili a més de vint persones, entre elles Josep Abelló Vilalta, de cal Dido, besavi de l’autora del treball, familiar que mai no tornà a Catalunya i que en els primers anys de postguerra va morir a França.I, la informació més esfereïdora: les víctimes civils en un bàndol i altre de la contesa. Per motius ideològics i ven-jances personals.Per últim, unes conclusions de l’autora que posen de relleu que Alforja fou un (mal) exemple més de pobles i ciutats catalanes i espanyoles que desaprofitaren l’opor-tunitat d’experiència democràtica i d’esperança com fou la República.A manera de cloenda, voldríem destacar que en el con-tingut d’aquesta succinta aproximació a la guerra civil d’aquesta població del Baix Camp, es desprèn una lliçó universal per a les generacions actuals i futures:És bo conèixer la realitat històrica de la guerra civil per no repetir-la!

Marcel·lí Piñana EdoSecretari de l’institut Fontanelles i professor tutor del treball de recerca referenciat

Un treball de recerca sobre la Guerra fraticida 1936-39 a Alforja

CU

IN

A D

’EST

IU


2 9 5 4 8 7 6 3 1

7 3 6 5 1 2 9 8 4

1 8 4 9 6 3 2 7 5

6 4 3 1 2 8 7 5 9

8 7 2 6 9 5 1 4 3

9 5 1 7 3 4 8 6 2

4 1 9 3 7 6 5 2 8

3 2 7 8 5 1 4 9 6

5 6 8 2 4 9 3 1 7

5 4 8 1

2

8 6 4

8 9 4

6 7 9

2 5 1

6 3 8

6 1

1 7 5 6

SUDOKU n.18

Solució SUDOKU n.17

Cuina Casolana PER: TERESA ÀVILA I GRAU

BRANDADA DE BACALLÀ

INGREDIENTS:400 gr. de bacallà dessalat i net, 1 dl de crema de llet, 1 dl d’oli d’oliva, 8 grans d’all, uns brins de safrà i sal.

PREPARACIÓ:Deixeu els alls en aigua, peleu-los, obriu-los pel mig i retireu-los la tija verda. Confiteu-los a foc molt suau amb l’oli d’oliva. Coleu-los i guardeu l’oli. Peu el bacallà al foc dins d’una cassola amb aigua. Quan arrenqui el bull el retireu i l’escorreu. Barregeu en calent l’oli perfumat del bacallà i passeu-lo per la batedora.Escalfeu la crema de llet i poseu-hi els brins de safrà. Incorporeu-la al bacallà batut fins que agafi la consis-tència desitjada. Guardeu-la a la nevera.Empasteu la brandada damunt unes tires de pa torrat.

BATUT DE MACEDÒNIA DE FRUITES

INGREDIENTS: Un plàtan, dos kiwis, dos préssecs, 100g de ma-duixes, 100g de cireres, una cullerada de mel, un got d’aigua, i gel picat.

PREPARACIÓ:Treure els pinyols als préssecs i les cireres. Trossejar totes les fruites.Posar a la batedora, to-tes les fruites trossejades, la cullerada de mel i mig got d’aigua.Es tritura tot. Si es va a prendre immediatament, afegir el gel picat. Si es fa amb antelació, guardar el batut a la nevera i abans de servir barrejar- ho amb el gel triturat.S’afegeix el gel picat i es serveix.


Polígon industrial Les Sorts, parcel·la 10Telèfon 977 816 919 • Fax 977 816 522 • 43365 ALFORJA (Tarragona)

[email protected] • www.tecnovit.net

Anunci Informatiu 2009(2) 1 30/03/09 10:47

La Paula, campiona de catalunya

L’excursió a Cantàbria, organitzada per l’Associació de Dones, sota la pluja en el Parc de Cabàrceno.

Documents

Informatiu d'Alforja num. 77