Instalacions Voramar

235� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

7 Instal·lacions

• Mostrar els elements bàsics que, dins de la llar,formen les instal·lacions elèctriques d’aigua, gas,calefacció i comunicacions.

• Descriure els mecanismes limitadors i de control en l’electricitat de la llar.

• Descriure les principals normes de seguretat per a l’ús del gas i l’electricitat.

• Presentar els principals components de les xarxes de distribució de l’aigua, el gas i l’electricitat.

• Mostrar les característiques bàsiques del procés de combustió del gas.

• Transmetre les principals normes d’estalvi energètic en calefacció i examinar els principals elements de pèrdua de calor en una casa.

• Conéixer els diversos tipus de senyals que permeten la comunicació de la llar cap a l’exterior i des de l’exterior.

• Familiaritzar l’alumnat amb procediments senzills de detecció d’avaries i de xicotetes reparacions que no necessiten, normalment, un professional.

OBJECTIUS

MAPA DE CONTINGUTS

subministrenals habitatges

LES INSTAL·LACIONS

electricitat

utilitzant

quadrede protecció

cables

gas

utilitzant

calderacanonades

utilitzant

canonades aixetes cisterna

aiguai sanejaments

utilitzant

cables mòdem descodificador

comunicacions

que poden funcionar amb

calefacció

utilitzant

radiadors

aiguacalenta

electricitat

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 235

236 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

• Electricitat a casa.

• Fase, neutre i terra. Quadre de protecció.

– Interruptor de control de potència (ICP).

– Interruptor general automàtic (IGA).

– Diferencial i interruptor automàtic (IA).

• Xarxa de distribució de l’aigua: potabilitzadores i depuradores.

• Elements propis de les diferents xarxes: electricitat, aigua i gas.

• Gasoducte, bombona i GLP.

• Confort tèrmic, pèrdues de calor i conservació energètica.

• Les comunicacions. Mòdem i descodificador.

• Arquitectura bioclimàtica.

• Saber actuar en cas d’una emergència elèctrica.

• Seguir les pautes mínimes de seguretat en el maneig d’aparells elèctrics i d’instal·lacions de gas.

• Diferenciar els elements bàsics de les instal·lacions d’una llar.

• Fer diagnòstics senzills de la qualitat de les instal·lacions d’una llar.

• Presentar una actitud de respecte davant la complexitat de les xarxes de distribució i l’enorme esforç en infraestructures que requereix l’escomesa dels diferents serveis a les nostres llars.

• Mostrar una actitud crítica davant les possibles fonts de malbaratament energètic que hi ha a les llars, i conscienciar de la importància de retallar el consum mitjançant l’eliminació d’aquestes pèrdues.

• Mostrar interés per l’anàlisi i la reparació de xicotetes avaries a la llar.

• Mostrar interés per conéixer els avantatges de l’arquitectura bioclimàtica i la seuaimportància de cara a afrontar els problemes mediambientals que amenacen el nostre planeta en l’actualitat.

CONTINGUTS

PROGRAMACIÓ7

1. Educació per al consumComentar els diversos preus dels mateixos serveis segons les companyies distribuïdores. Criticar i analitzar en detall els serveis oferits i els pagaments requerits. Insistir en la necessitat de l’estalvi energètic i de l’aigua.

2. Educació ambientalAlertar l’alumnat del perill que representa el consum d’electricitat i de gas a la llar, ja que, per bé que són relativament nets per al seu consum domèstic, exigeixen centrals contaminants en el primer cas i l’ús de recursos no renovables, parcialment en el cas de l’electricitat i totalment en el cas del gas natural.

3. Educació per a la pauConscienciar l’alumnat de l’enorme diferència de consum energètic entre un país desenvolupat i un país en vies de desenvolupament.

EDUCACIÓ EN VALORS

CONCEPTES

PROCEDIMENTS,DESTRESESI HABILITATS

ACTITUDS

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 236


1. Enumerar els principals elements de les instal·lacions d’aigua, gas, electricitat, calefacció i comunicacions.

2. Descriure les funcions dels principals elements de les instal·lacions d’aigua, gas, electricitat,calefacció i comunicacions.

3. Descriure l’estructura i els elements principals de les xarxes de distribució de l’aigua i l’electricitat.

4. Conéixer les principals normes de seguretat en l’ús dels aparells elèctrics i de gas.

5. Conéixer les regles de conservació energèticacalorífica en una llar.

6. Enumerar els avantatges de l’arquitecturabioclimàtica.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCompetència comunicativa lingüística

En un rebut de l’aigua, la llum, el gas, el telèfon, etc., hi ha tantes dades que tot sovint resulta moltdifícil interpretar correctament la factura. En aquestaunitat es mostren diversos exemples de facturessobre instal·lacions.

Competència social i ciutadana

A l’hora de referir-nos a les instal·lacions de l’aigua, el gas, l’electricitat, etc., hem d’esmentarel consum i l’estalvi. Realment, podem estalviar molta energia amb una bona elecció delselectrodomèstics i les instal·lacions en una llar. En molts casos, tal com s’esmenta a les darrerespàgines de la unitat, l’estalvi no suposa

l’eliminació de cap de les comoditats de què gaudim a casa; simplement, es tractad’aprofitar al màxim els recursos naturals (la llum natural) i reduir les despeses innecessàries (aparells en mode d’espera, per exemple).

Tractament de la informació i competència digital

Les noves tecnologies també han entrat a la llar. Un exemple que s’esmenta en la secció Racó de la lectura és la televisió digital terrestre (TDT). L’any 2010 és la data en quèfinalitzaran les emissions analògiques. Cal, doncs, conéixer les característiques de la transmissió digital de televisió.

7

ÍNDEX DE FITXES1. Les instal·lacions a casa teua Reforç

2. Les instal·lacions a la teua ciutat Reforç

3. Despeses en instal·lacions Reforç

4. Activitats sobre instal·lacions Reforç

5. La instal·lació de televisió Ampliacióen una casa

6. Connexió d’un cable Ampliacióa una clavilla amb presa de terra

7. Més activitats Ampliaciósobre instal·lacions

8. A la Xarxa Ampliació

9. Avaluació Avaluació

10. Autoavaluació Avaluació

11. Solucions Avaluació

12. Com funcionen Continguts perles instal·lacions d’una casa? saber-ne més...

13. Noves tecnologies, Continguts pernoves instal·lacions saber-ne més...

14. La factura elèctrica Continguts persaber-ne més...

15. La instal·lació de l’aigua Continguts persaber-ne més...

16. Les instal·lacions elèctriques Continguts persaber-ne més...

17. Graus d’electrificació Continguts perd’un habitatge. Calefacció saber-ne més...

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 237


SOLUCIONARI7Avantatges: no fan servir cap limitació de cabal nitemperatura; és molt còmode per a l’habitatge per-què no s’utilitzen les bombones antigues. El sub-ministrament és les 24 hores, no s’ha de dependredel subministrament per part de les companyies enforma de bombona com encara passa hui en dia amoltes cases.

Inconvenients: la instal·lació és cara, ja que calinstal·lar canonades que arriben a tots els habitat-ges. A més, es transporta a través de gasoductes.Això fa que només s’use a les ciutats i les zones ru-rals on hi ha una alta densitat d’habitants.

Les calderes tradicionals tenien el problema quel’aire necessari per a la combustió s’obtenia del ma-teix recinte on estaven instal·lades. La cambra decombustió sol estar comunicada amb l’exterior, ge-neralment amb la cuina. Això vol dir que hi ha unapossibilitat molt xicoteta que, en algunes condi-cions, els productes de combustió retornen a l’in-terior de la llar amb un risc d’intoxicació.

Per tal d’evitar aquest problema, es van crear lescalderes estanques. Tenen l’avantatge de pren-dre l’aire de l’exterior de la casa i els gasos que s’hi produeixen també són expulsats a l’exterior.Per tant, tot el circuit és estanc, sense possibilitatque els gasos puguen entrar en contacte amb el re-cinte on s’ubica la caldera.

Activitat pràctica. Es tracta de detectar les diferèn-cies entre els rebuts emesos per les diverses com-panyies.

Se sol consumir més aigua en els mesos d’estiu: esbeu més, se sua més i la roba es renta més sovint,per exemple. També es rega més.

Activitat pràctica. Es tracta de detectar les diferèn-cies entre els rebuts emesos per les diverses com-panyies.

La tarifa nocturna consisteix en una doble tarifació.

• De dia la companyia subministradora incremen-ta lleugerament el preu de l’energia consumi-da.

• De nit el preu és molt més baix a fi d’incentivarel consum nocturn.

Habitatges al nord d’Europa: els terrats tenen formade triangle amb un pendent fort. Aquest pendentes fa servir perquè en els mesos d’hivern la pluja ila neu caiguen ràpidament a terra i no s’acumulena la teulada. A més, els sostres i les parets estan fa-bricats amb materials que produeixen aïllament delfred. Els sostres són de color fosc per absorbir elmàxim d’escalfor.

Habitatges al sud d’Europa: els habitatges solen tin-dre una última planta que, malgrat ser de baixa al-tura, es fa servir per aïllar la resta de la casa de lacalor. Acostumen a estar pintats de color blanc perabsorbir menys calor.

Habitatges a les regions desèrtiques: són construc-cions de molt poca alçada, fins i tot construïdes al-guns centímetres per davall del sòl. Aquesta menad’habitatges es construeixen així per aprofitar elvent que bufa, que entra a les cases a través d’unsistema de ventilació i les aireja i refresca. Les ca-ses es fan amb materials que conserven a l’interiorel poc frescor que hi puga haver, tot i tractar-se dezones on fa molta calor.

El raigs del sol, a l’hivern, que arriben amb menysintensitat, incideixen amb un angle més gran pertal d’aprofitar-los al màxim. Tot i així, a l’estiu, quanels raigs arriben amb molta intensitat, incideixenamb un angle més menut perquè l’escalfament dela casa siga menor.

Hi ha unes grans finestres a la façana sud i capfinestra o molt xicotetes a la zona nord. D’aquestamanera, s’aprofita el sol passivament. A l’hivern s’a-capara més el sol per escalfar l’interior de la casa,i a l’estiu, menys perquè la calor no siga tan acla-paradora.

Prendrem com a referència una casa que no sigamolt antiga, aproximadament que no tinga més de20 anys.

El quadre general ha de tindre: un interruptor ge-neral, un diferencial i diversos interruptors per a ca-da un dels circuits; són els anomenats petits in-terruptors automàtics (PIA). Sol haver-hi un circuitindependent per als endolls, la il·luminació, la ne-vera, el forn o l’aire condicionat.

Si la casa és més antiga, segurament disposaràd’un limitador de potència a l’interior. Aquest li-mitador, als habitatges més moderns, se situa fo-ra de la llar.

9

PÀG. 188

8

7

PÀG. 185

6

5

PÀG. 183

4

3

PÀG. 181

2

1

PÀG. 175

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 238


S’activa quan el consum de tots els aparells elèc-trics i la il·luminació superen la potència que esté contractada amb la companyia corresponent.

En haver-hi tanta distància entre les centrals elèc-triques i les cases, la teoria ens diu que es perdriamolta energia en forma de calor. Perquè això nosucceïsca, s’eleven les tensions a uns 400.000 Vaproximadament i d’aquesta manera les pèrduessón molt xicotetes.

La tensió o voltatge es disminueix a la baixa utilit-zant un aparell anomenat transformador.

L’interruptor diferencial actua quan hi ha una pèr-dua de corrent elèctric a terra a través d’una per-sona o un electrodomèstic. En realitat, el diferen-cial estableix un equilibri entre el corrent elèctricd’entrada i el d’eixida, que cal que siguen igualsper a un bon funcionament. L’interruptor diferen-cial actua obrint un circuit aproximadament en50 ms.

a) Fase, neutre i presa de terra.

b) Fase: color marró, gris o negre.Neutre: blau.Presa de terra: franges verdes i grogues.

A Europa el corrent altern funciona a uns 230 V i 50 Hz.

Serveix perquè es talle el corrent d’un circuit peralguna raó. Per exemple, quan es produeix un curt-circuit o quan hi ha un excés de consum.

Amb això evitem que les avaries a la instal·laciód’una casa no siguen a tot l’habitatge, sinó nomésen un circuit. Per exemple, que els endolls no fun-cionen.

L’interruptor diferencial té un botó per compro-var-ne el funcionament (es pot veure en l’esquemade la pàgina 171 del llibre de l’alumne). Aquest bo-tó provoca una derivació a terra. Si la instal·lacióestà ben feta i l’interruptor no està fet malbé, el cor-rent ha de tallar-se.

L’esquema elèctric és una resposta lliure per al’alumnat.

Normalment, els radiadors es col·loquen davall lesfinestres perquè així la pèrdua de calor per les jun-tes de les finestres i a través dels vidres és la mésxicoteta possible.

a) L’interruptor diferencial crea un balanç entre el corrent d’entrada i el d’eixida, que en teoriahaurien de ser iguals. Si hi ha cap problema ala instal·lació, es produeix una diferència entretots dos.

b) L’interruptor diferencial obri un circuit en apro-ximadament 50 ms.

a) No tocar-les. Desconnectar l’interruptor gene-ral.

b) Mantindre en bon estat els endolls i les clavillesde connexió a la xarxa dels aparells elèctrics.No és recomanable abusar de l’ús de lladres obases per a endolls, perquè produïm un sobre-escalfament en aquell endoll.No s’han de connectar a la xarxa aparells queestiguen mullats.No s’han de manejar aparells elèctrics amb lesmans mullades o anant descalços.

a) Perquè així tots els electrodomèstics i altres bom-betes són independents. Si foren connectats ensèrie, quan una bombeta es fonguera, s’inte-rrompria en aquell moment tota la instal·lacióelèctrica de la casa.

b) Quan una bombeta es fonguera, no funcionariacap dels altres aparells de la instal·lació.

La resposta és lliure, però alguns exemples en po-drien ser:

Olis, productes sòlids, pintures o qualsevol objec-te que puga produir un embús.

Perquè si es produeix una avaria aïllem el proble-ma i la resta de la instal·lació segueix funcionant.

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

Instal·lació Elements

ElectricitatInterruptor diferencial,endolls, interruptors.

Aigua Clau de pas, sifó, aixeta.

GasReixetes, caldera, clau de pas.

CalefaccióRadiadors, tubs d’aigua,vàlvules de purga.

ComunicacionsMòdem, telèfon, líniatelefònica.

7

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 239

Resposta lliure.

L’arquitectura bioclimàtica és aquella que tractad’aconseguir el confort tèrmic a l’interior d’una ca-sa de manera natural, tenint en compte les condi-cions de l’entorn de l’habitatge i el clima que su-porta.

a) Reduir l’impacte ambiental.

Utilitzar energies renovables.

b) Subvencions per part dels governs.

Obligar les grans constructores a introduir ele-ments arquitectònics que acosten les noves ca-ses als habitatges bioclimàtics.

Donar més informació al públic en general delsavantatges que suposa aquest tipus d’habitat-ges.

a) Resposta lliure. La potència ha d’indicar-se enwatts.

b) Resposta lliure. L’alumnat ha d’informar-se dela potència contractada en el rebut de la llumde casa seua i fer-ne el càlcul amb les dadesobtingudes en l’apartat a.

S’hi poden veure reixetes de ventilació i claus depas. Convé que la caldera siga a la terrassa, per-què això és un element de seguretat.

a) En primer lloc, l’alumnat ha de calcular el gasconsumit en metres cúbics simplement mirantel comptador del gas abans i després de la dutxa i anotar les mesures preses. Aquestes mesures, preses en metres cúbics, hauran depassar-se a quilowatts hora, prenent com a re-ferència el rebut del gas. Una vegada trobat elconsum en quilowatts hora, es calcula la des-pesa econòmica.

b) Sabent els quilowatts hora simplement se’n cal-cula el preu.

La resposta és lliure, depenent de la localitat. El re-corregut aproximat serà: les aigües residuals de lescases aniran als col·lectors que hi ha davall delscarrers, aquests col·lectors porten l’aigua a plantesdepuradores.

Resposta lliure. L’alumnat ha d’investigar les carac-terístiques d’una línia d’ADSL i fer una comparacióentre les diverses companyies que ofereixen líniesd’aquest tipus.

Haurà de comparar-ne els preus, l’amplada de ban-da i altres paquets promocionals, com ara ofertesde canals de televisió, trucades, Internet, etc.

Les instal·lacions de gas o calefacció han de ser revisades per un instal·lador autoritzat un mínimd’una vegada cada cinc anys.

La xarxa de televisió per cable proporciona una qua-litat d’imatge molt més gran, així com també de so.Aquest tipus de cablejat permet, a més de la tele-visió, incloure telèfon o Internet.

Resposta lliure.35

34

33

32

31

30

29

28

27

PÀG. 189

26


SOLUCIONARI7917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 240


REFORÇ

LES INSTAL·LACIONS A CASA TEUA7 FITXA 1

Fins ací hem vist les funcionalitats de les instal·lacions. Ara bé, per aconseguir que les instal·lacionsfuncionen es necessita una sèrie d’elements que les constitueixen. Alguna vegada t’has parat a pensar quants components de les instal·lacions d’electricitat, aigua, gas, etc., hi ha a casa teua? En l’activitat següent t’oferim una guia perquè no te n’oblides de cap.

Completa les taules següents comptant quants d’aquests elements hi ha a casa teua.1

FES PRÀCTIQUES

AIGUA

Aixetes

Registres

Desguassos

Vàters

Sifons (sempre en forma de «U»)

Claus de pas

NOTA: no t’oblides de revisar les eixides (compta-les com a desguassos) i les entrades (compta-les com a aixetes) de la llavadora, el llavaplats, la caldera, etc.,com també de les claus de pas de cada habitació on hi haja aigua. En una casa moderna, hi haurà duesclaus de pas per cada element sanitari, una per a l’aiguafreda i una altra per a l’aigua calenta.

GAS

Cremadors de cuina

Caldera d’aigua calenta

Claus de pas

Comptadors

Eixides de fums

Caldera

CALEFACCIÓ

Radiadors

Claus de tancament

Calderes de calefacció

Termòstats

ELECTRICITAT

Endolls

Clavilles

Interruptors

Interruptors de control de potència

Diferencial

Caixes de registre

Bombetes

Punts de llum

NOTA: calcula la quantitat de cable que hi ha a casa teua. Pots fer una estimació amidant-lo des del registre de cada habitació (és una tapa cargolada a la vora del sostre) fins a cada un dels endolls i els punts de llum que hi haja a la cambra. En acabat, suma les distàncies des de cada registre fins a l’interruptorgeneral de la casa. Recorda que has de multiplicar el resultat final per dos, ja que hi ha dos cables, com a mínim, per cada punt de llum.

COMUNICACIONS

Preses de telèfon

Preses de televisió

Antenes parabòliques

Descodificadors

Receptors de televisió

Receptors de ràdio

Alarmes de seguretat

Mòdems

Porter automàtic

Router/targetes sense fil

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 241


7 REFORÇ

LES INSTAL·LACIONS A LA TEUA CIUTATFITXA 2

En la fitxa anterior has analitzat i revisat els elements que formen part de les instal·lacions de casa teua. Perquè tots aquests serveis arriben a les cases de tothom, cal que hi haja uns proveïdors que els transporten. Alguna vegada t’has parat a pensar quants d’ells travessen el subsòl de la teua ciutat? Vegem-ho.

Cal que tries un carrer del teu poble o ciutat que siga molt concorregut i força cèntric. També servirà una gran plaça. El professor t’indicarà una zona adequada a la teua ciutat o al teu barri.

Has d’observar tot el terra i prendre nota de quantes tapes metàl·liques o registres hi trobes dels distribuïdorsde serveis següents. Revisa amb detall la zona que t’assigne el teu professor.

2

1

FES PRÀCTIQUES

Ara, alça els ulls i mira els teulats de les cases.3

Clavegueres

Embornals

Entrades de carbó o fuel a les cases

Registres de companyies elèctriques

Registres de companyies de gas

Registres de companyies d’aigua

Registres d’empreses de comunicacions:

– Nom de l’empresa 1







– Empreses de cable (quasi sempre, acabades en... TEL)

Claveguera.

Embornal.

Antenes parabòliques.

Antenes de televisió aèria

Antenes parabòliques

Antenes de telefonia mòbil

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 242


7 REFORÇ

DESPESES EN INSTAL·LACIONSFITXA 3

En aquesta pràctica, calcularem la despesa que pot tindre una família en les instal·lacions bàsiques de casa seua. Per fer-ho analitzarem directament els comptadors als quals té accés.

Cada dia prendrem nota de les lectures dels comptadors per tal de fer un càlcul del dia de la setmana que gastem més energia i el dia que en gastem menys. Les mesures es prendran durant la setmana cada dia a la mateixa hora, per exemple, a les 22:00 hores. Per calcular la despesa diària simplement caldrà fer la diferència entre les dues lectures.

Exemple:

Lectura del dimarts a les 22:00 − lectura del dilluns a les 22:00 = consum del dimarts

1

QÜESTIONS

Completa les oracions següents:

El dia amb una despesa més gran d’aigua ha estat .........................................................................................

El dia amb una despesa més reduïda d’aigua ha estat ....................................................................................

El dia amb una despesa més gran de gas ha estat ..........................................................................................

El dia amb una despesa més reduïda de gas ha estat .....................................................................................

El dia amb una despesa més gran d’electricitat ha estat .................................................................................

El dia amb una despesa més reduïda d’electricitat ha estat ............................................................................

Analitza els resultats i explica breument les conclusions que treus d’aquesta pràctica.3

2

Lectures de cada dia de la setmana Aigua (m3) Gas (m3) Electricitat (kWh)

Diumenge 22:00

Dilluns 22:00

Despesa de dilluns

Dimarts 22:00

Despesa de dimarts

Dimecres 22:00

Despesa de dimecres

Dijous 22:00

Despesa de dijous

Divendres 22:00

Despesa de divendres

Dissabte 22:00

Despesa de dissabte

Diumenge 22:00

Despesa de diumenge

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 243


REFORÇ

ACTIVITATS SOBRE INSTAL·LACIONS7 FITXA 4

Fes una llista de totes les instal·lacions que hi ha a casa teua.

Fes una altra llista de tot allò que pots trobar a casa teua que necessita més d’una instal·lació per funcionar. Esmenta també les instal·lacions que necessita.

Relaciona mitjançant fletxes els elements següents amb el tipus d’instal·lació que necessiten. Pot ser que algun element necessite més d’una instal·lació per funcionar.

Dissenya un circuit elèctric per a la teua habitació en el qual pugues encendre i apagar independentment el llum des del capçal del llit i des de la porta d’entrada.

La seguretat en totes les instal·lacions d’un habitatge és bàsica. Raona si les afirmacions següents són correctes o no. En tots dos casos, cal que expliques el perquè.

a) Tots els electrodomèstics necessiten una presa de terra; per tant, tots els endolls d’una casa han de tindre presa de terra.

b) Per desconnectar els aparells no és recomanable tirar del cable.

c) No es recomana tocar cap aparell amb els peus descalços i/o les mans banyades.

d) No importa que hi haja aparells elèctrics prop de la dutxa.

e) Per canviar una làmpada no cal tallar el corrent de tota la casa.

f) Cal que hi haja reixetes de ventilació a les cuines on hi ha aparells que funcionen amb gas.

g) Si es detecta olor de gas, podem encendre el llum per veure què succeeix.

h) En el cas d’absències perllongades de la casa, no s’ha de tancar la clau del comptador del gas.

Analitza els elements següents i indica si són necessaris o no per tindre calefacció a la casa:

a) Aigua freda. f) Radiadors.

b) Gas. g) Interruptors.

c) Electricitat. h) Claus.

d) Aigua calenta. i) Caldera.

e) Aixetes. j) Termòstat.

6

5

4

3

2

1

Element Instal·lació

• Nevera

• DVD

• Làmpada

• Caldera

• Ordinador

• Caldera

• Escalfador

• Internet

• Vàlvula de cisterna

• Commutador

• Comptador

Telefonia

Electricitat

Gas

Aigua

QÜESTIONS

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 244


AMPLIACIÓ

LA INSTAL·LACIÓ DE TELEVISIÓ EN UNA CASA7 FITXA 5

Sovint, cal modificar la instal·lació del cable coaxial que arriba fins a un o diversos televisors. En aquesta fitxa t’ensenyem com fer-ho.

COM ALLARGAR UN CABLE D’ANTENA

Sol passar que el cable subministrat pel fabricant del televisor o del reproductor de vídeo no arriba fins a la presa d’antena situada a la paret de la casa, o bé que l’habitació on volem instal·lar un televisor no disposa de presa d’antena. En aquest cas, caldrà que utilitzem un cable per connectar la presa d’antena de l’habitatge amb la del televisor.

En el mercat hi ha allargadors de mides fixes (2, 3 o 5 metres), però moltes vegades necessitem perllongar encara més la presa d’antena, de manera que cal elaborar un allargador «a mida». Els materials necessaris apareixen enumerats en el quadre de la dreta.

Convé no sobreestimar les dimensions del cable d’antena, ja que com més llarg siga, més pèrdues de senyal es produiran i la qualitat de la imatges en el televisor serà pitjor.

Els esquemes mostren com s’elabora un allargador:

PROCEDIMENT

COM CONNECTAR MÉS D’UN TELEVISOR A UN REPRODUCTOR DE VÍDEO

En aquest cas, necessitarem una clavilla múltiple d’antena, amb connexions on acoblarem els elements següents, tal com es mostra en l’esquema de l’esquerra:

• L’eixida d’antena del reproductor de vídeo.

• L’entrada d’antena de cadascun dels dos televisors.

Aquesta clavilla també es pot connectar directament en un dels televisors. Així, evitarem fer servir un altre cable coaxial per a ell.

Materials

• Una clavilla d’antena de tipusmascle.

• Una clavilla d’antena de tipusfemella.

• Cable d’antena coaxial de la longitud adequada. Per saber quina longitud ens cal, hem de tindre en compte les corbes que haurà de seguir el cable.

• Grapes, canaleta, etc., per fixar el cable a la paret o a terra si cal.

Es trauen les tapes de les clavilles i es col·loca el cable davall el caragol.

1 Es connecta l’extrem del fil central i es colla el caragol.

2 Se subjecta la part deldarrere del cable a cadaclavilla i es col·loca la tapa.

3

Eixidadel vídeo

A un televisor

F: Femella

M: Mascle

A un televisor

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 245


AMPLIACIÓ

CONNEXIÓ D’UN CABLE A UNA CLAVILLA AMB PRESA DE TERRA7 FITXA 6

Hui en dia, molts dels aparells de casa nostra disposen de presa de terra per evitar possibles electrocucions i pèrdues d’electricitat pels xassís dels equips. Com que la presa de terra està connectada al xassís, qualsevol contacte accidental d’un dels pols amb l’estructura metàl·lica enviarà el corrent a terra, sense electrocutar la persona que l’estiga tocant. Ara, veurem com es connecta un cable a una clavilla amb presa de terra.

Afluixa el caragol que uneix les dues parts de la clavilla.

Posa el cable sobre la clavilla oberta. Calcula que l’extrem dels cables ha de doblegar-se una mica per introduir-se en els contactes de la clavilla. D’altra banda, la part posterior del cable ha de quedar sense pelar perquè la presa del cable s’hi recolze fermament i evite que, en tirar del cable, puguen deixar-se anar els comptadors interiors.

Una vegada tallada la funda que engloba els tres cables interiors, s’ha de tornar a posar sobre la clavilla, per comprovar novament que la dimensió dels cables siga la correcta.

3

2

1

PROCEDIMENT

Pela els conductors la mida justa perquè entre el fil de coure dins dels foratsdels contactes. Han d’estar ben pelats. Si no ho estan prou, entrarà plàstic dins els canals, i això no ha de passar. Tampoc no ha de quedar el cable de courepelat fora dels canals, dins la clavilla. Per tant, la pelada ha de ser la justa.

El cable verd i groc correspon a la presa de terra. Ha de connectar-se a la guia intermèdia, que no està connectadaa cap terminal. Fixa’t que la seua longitud ha de ser més menuda que la dels altres dos cables.

5

4

El cable negre i el cable blau poden caragolar-se a qualsevol dels altres dos contactes.

Colla els caragols dels tres contactes de manera que atrapen el conductor de coure de cada cable. Tira suaument d’ells per comprovar que la fixació és sòlida.

Estreny la premsa del cable sobre el folre del cable complet. Comprova que la presa és ferma tirant d’ella amb suavitat.

Uneix les dues parts de la clavilla i colla-les amb el seu caragol.9

8

7

6

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 246

Ompli la taula següent amb les instal·lacions que hi ha a casa teua, les empreses que ho distribueixen i altres empreses que també poden distribuir el mateix servei.

1

Fes un dibuix en planta de la cuina de casa teua. Assenyala-hi la instal·lació de l’aigua. Per representar les canonades que arriben a cada punt, pots fer servir retoladors blaus (aigua freda) i rojos (aigua calenta).Recorda que en alguns punts necessitaràs només l’aigua freda, però altres necessitaran aigua calenta i freda.

Fes un esquema elèctric del menjador de casa teua. Hi has d’incloure:

• Tres endolls.

• Una làmpada que tinga huit bombetes. Si volem, n’hem de poder encendre només quatre, i si volem n’hem de poder encendre les huit alhora.

• A més, hi ha d’haver dos llums situats a les parets, independents de la làmpada anterior.

Analitza el circuit elèctric següent corresponent a una habitació i explica el funcionament de tots els elements.

4

3

2


AMPLIACIÓ

MÉS ACTIVITATS SOBRE INSTAL·LACIONS7 FITXA 7

Instal·lació Empresa que ho distribueix Altres empreses distribuïdores

Aigua

Gas

Electricitat

Telèfon

Internet

Televisió per cable

7QÜESTIONS

Corrent altern

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 247


AMPLIACIÓ7 FITXA 8

A LA XARXA

Notes

SISTEMES DE CALEFACCIÓhttp://www.consumer.es/economia-domestica/servivios-y-hogar/2005/01/10/140179.php

En aquesta pàgina hi ha una infografiasobre un sistema de calefacció. S’hi pot observar un sistema de caldera amb radiadors d’aigua.

HABITATGE BIOCLIMÀTIChttp://www.consumer.es/medio-ambiente/urbano/2003/03/18/140046.php

Pàgina web que mostra una infografia sobre habitatgesbioclimàtics.

CASA DOMÒTICAhttp://www.consumer.es/economia-domestica/servivios-y-hogar/2005/01/17/140183.php

Conté informació sobre la integració dels sistemes en una casa domòtica.

PROGRAMES EDUCATIUS ELECTRICITAThttp://www.unesa.net/unesa/html/programaeducativo/experienciasmilcaras.htm

En aquesta pàgina podem trobarunitats didàctiques molt diversessobre l’electricitat, la seuatransformació, els circuits, etc.

BANC D’IMATGES D’INSTAL·LACIONShttp://bancoimagenes.cnice.mec.es

Pàgina web en què es poden trobarmoltes imatges sobre tots els tipusd’instal·lacions a les cases.

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES EN HABITATGEShttp://portaleso.homelinux.com

Des d’aquesta adreça (matèria:Tecnologia) podem accedir a unitats didàctiques sobre simbologia elèctrica, instal·lacionselèctriques a les cases, presentacionsmultimèdia i diverses pràctiques.

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 248


AVALUACIÓ

AVALUACIÓ1 FITXA 9

NOM: CURS: DATA:

7

Digues quins són els components més importantsque hi ha en el quadre elèctric d’una casa. Explicabreument per què s’utilitza cadascun d’ells.

Explica què és la fotografia següent i indica’n elscomponents més importants.

Fes una anàlisi indicant el camí que recorre l’aiguadels pantans des que n’ix fins que arriba als rius,passant per les cases.

Fes un dibuix en planta d’una cambra de bany.Hi has de posar un lavabo, un bidet, una tassa de vàter i un plat de dutxa. Després, dibuixa unesquema del circuit de l’aigua fent servir el colorblau per a l’aigua freda i el color roig per a l’aiguacalenta.

Esmenta tres mesures de precaució que cal res-pectar en una casa que fa servir gas natural a lacuina.

Emplena la taula següent. Marca a cada tipus d’ins-tal·lació quins elements s’hi utilitzen:

6

5

4

3

2

1

Element Electricitat Aigua Gas Calefacció Comunicacions

Cable coaxial

Ordinador

Serpentí

Clau de pas

Connector

Termòstat

Interruptor

Radiador

Antena

Caldera

Cable

ICP

Butà

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 249


AUTOAVALUACIÓ7 FITXA 10 AVALUACIÓ

Quins elements s’utilitzen en el circuit de distribu-ció de l’aigua?

a) Aixetes, interruptors i sifons.

b) Aixetes, cisternes i sifons.

c) Aixetes, interruptors i cisternes.

d) Calderes i aixetes.

Quins gasos s’utilitzen habitualment a Espanya coma combustible?

a) Butà, propà i gas natural.

b) Butà, metà i gas natural.

c) Propà, metà i gas natural.

d) Gasolina i propà.

La caldera de la calefacció pot ser:

a) Individual, col·lectiva o centralitzada.

b) Individual, col·lectiva o comunitària.

c) Individual, centralitzada o comunitària.

d) Només individual.

Alguns aïllants que s’utilitzen tèrmicament són:

a) Llana de vidre, poliestiré i tela asfàltica.

b) Llana de vidre, poliestiré i rajola.

c) Poliestiré, tela asfàltica i rajola.

d) Paper d’alumini i poliestiré.

Per regular la temperatura d’una casa es fa ser-vir:

a) Una caldera.

b) Un escalfador.

c) Un termòstat.

d) Un sensor tèrmic unit a un sensor de llum.

Quin tipus de comunicacions tenen més futur se-gons el teu parer?

a) Comunicació per satèl·lit.

b) Comunicació per antena convencional.

c) Comunicació per ràdio.

d) Comunicacions mitjançant videotrucada.

En els rebuts de les diverses instal·lacions que tenim a casa, quins tenen, en general, una quotafixa?

a) Telèfon i gas.

b) Cap.

c) Gas i llum.

d) Tots.

Què és l’arquitectura bioclimàtica?

a) És l’arquitectura moderna.

b) És l’arquitectura climatitzada.

c) És l’arquitectura que tracta d’aconseguir elconfort interior d’una casa de manera na-tural.

d) És l’arquitectura present als països fredsamb l’objectiu d’aprofitar tota la calor dis-ponible en l’ambient.

Quins avantatges té una casa bioclimàtica?

a) Gasta més energia.

b) Contamina més.

c) És menys cara.

d) Els edificis són més atractius.

Què és la domòtica?

a) És una aplicació domèstica del control perordinador.

b) És una forma de programar.

c) És una forma de construir.

d) És el control automàtic mitjançant robots.

En una xarxa sense fils d’un habitatge:

a) Tots els dispositius que es connecten a laxarxa ho fan mitjançant un cable.

b) No es poden connectar a la xarxa disposi-tius que tinguen un cable.

c) En general, es poden connectar dos tipusde dispositius: sense fils i cablejats.

d) No es pot connectar a la xarxa cap aparellque no tinga cables de fibra òptica.

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 250


SOLUCIONS1 FITXA 11 AVALUACIÓ7

• Interruptor de control de potència (ICP): limita elconsum total màxim d’un habitatge.

• Interruptor diferencial (ID): protegeix les perso-nes enfront de possibles descàrregues.

• Interruptor general automàtic (IGA): vigila que laintensitat que passa pels circuits de la casa nosobrepasse un cert límit.

• Petits interruptors automàtics (PIA) o dispositiusde tall: són dispositius que tallen només el cir-cuit de la casa.

Pantans, canonades de gran cabal, potabilitzado-res, circuit d’aigua potable, comptador, canona-des interiors de l’habitatge, desguassos, baixant d’ai-gua bruta, xarxa de clavegueram, depuradores i rius.

Resposta lliure. Ha d’aparéixer una imatge aproxi-madament com la de la pàgina 172 del llibre de l’a-lumne, però el dibuix només ha de ser de la cambrade bany. Per a l’esquema del circuit d’aigua serà unalínia blava (aigua freda) que arribarà a tots els sane-jaments i una línia de color roig (aigua calenta) quearribarà a tots els elements excepte a la tassa del và-ter on no cal que hi arribe aigua calenta.

• Cal que hi haja reixetes de ventilació en qual-sevol lloc on hi haja aparells que funcionen ambgas natural o que hi haja canonades de gas.

• Cal fer revisions periòdiques. Normalment, les fapersonal autoritzat per la companyia que distri-bueix el gas.

• Davant un dubte de pèrdua en sentir olor, caltancar immediatament la clau de pas d’entradadel gas a la casa i trucar a un especialista.

Resposta:6

5

4

3

2

1

Element Electricitat Aigua Gas Calefacció Comunicacions

Cable coaxial ✓

Ordinador ✓ ✓

Serpentí ✓

Clau de pas ✓ ✓ ✓

Connector ✓ ✓

Termòstat ✓

Interruptor ✓

Radiador ✓

Antena ✓

Caldera ✓

Cable ✓ ✓

ICP ✓

Butà ✓

A la cambra de comptadorso a l’armari comunitari de control elèctric

A

B

C Interruptors

automàtics parcials

Als circuits de l’habitatge

A la cambra decomptadors

b; a; c; a; c; a; b; c; c; a; b.1110987654321

AUTOAVALUACIÓ

AVALUACIÓ

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 251


7 CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...

COM FUNCIONEN LES INSTAL·LACIONS D’UNA CASA? (I)FITXA 12

Interpretar esquemes.

• Observa l’esquema i retola els diferents elements que conformen la instal·lació d’aigua d’una casa a partir de la llista.

Entrada d’aigua.

Clau de pas.

Desguàs.

Desguàs general.

Claveguera.

Escalfador d’aigua.

Comptador d’aigua.

• Per què els electrodomèstics que utilitzen aigua (llavadora, llavaplats) disposen de dues canonades diferents per a l’aigua?

• Retola ara els elements presents en la instal·lació del gas.

Canonada general del gas.

Clau general.

Comptador del gas.

Clau parcial.

Reixetesde ventilació.

Caldera mixta (calefacciói aigua calenta).

Cuina de gas.

• Quina importància tenen les reixetes de ventilació en una instal·lació de gas?

• Explica ara el funcionament d’un sistema de calefacció elèctric amb acumuladors de tarifa nocturna. Retola l’esquema.

Acumuladors ceràmics d’energia.

Entrada d’aire fred.

Eixida d’aire calent.

Resistències que es calfen quan hi passa el corrent elèctric.

Botons per controlar la quantitat d’energia acumulada i el ritme de descàrrega de calor durant el dia.

• Quin és el principal avantatge d’aquest sistema de calefacció?

1

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 252


• Completa ara l’esquema corresponent a la instal·lació de calefacció per aigua calenta. En aquestcas, el combustible pot variar: gas, carbó, etc.

Entrada d’aigua freda a la caldera.

Eixida d’aigua calenta sanitària.

Eixida d’aigua calenta per al sistema de calefacció.

Clau de pas del gas. (A les instal·lacions que fan servir el gas com a combustible.)

Bomba d’aigua.

Distribució d’aigua calenta per tota la casa.

Eixida de fums a l’exterior.

Botons de control de la caldera (pressió de l’aigua, encesa i apagada, regulació de la temperatura de l’aigua calenta sanitària, etc.).

• Per què és important fer revisions periòdiques de la caldera en un sistema de calefacció?

• Completa l’esquema corresponent a la instal·lació elèctrica d’una casa. Observa la gran quantitat de cables que recorren totes les habitacions.

Escomesa (ve des de l’exterior de la casa).

Quadre de comandament i protecció.

Derivacions.

Circuits independents d’abastament per a les diverses habitacions de l’habitatge.

Caixa de distribució.

Electrodomèstic.

Interruptor.

Presa de corrent per als electrodomèstics.

• Per què va bé fer servir circuits independents per a les diverses zones de l’habitatge? Què passarà en el cas d’una avaria si només disposem d’un circuit per a tota la casa?

• On és l’interruptor general automàtic?

• On és el diferencial? Quina és la seua utilitat en una instal·lació elèctrica?

• Quin element mesura el consum elèctric d’un habitatge? Indica on es troba aquest element.

En una casa unifamiliar (tipus xalet, per exemple).

En un bloc d’habitatges.

7 CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...

COM FUNCIONEN LES INSTAL·LACIONS D’UNA CASA? (II)FITXA 12

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 253


CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...

NOVES TECNOLOGIES, NOVES INSTAL·LACIONS (I)FITXA 137

Interpretar un text. Llegiu el text i respon.

• Quin és el tema principal tractat en el text?

• Quins són els apartats principals en què podries dividir el text? De quina mena d’instal·lacions parla?

• A partir del text, elabora un quadre amb les indicacions més rellevants per a cada tipus d’instal·lació (anota tres o quatre comentaris per a cadascuna).

Instal·lació telefònica.

Instal·lació per a un sistema de so de «cinema a casa».

Instal·lació de televisió via satèl·lit.

Instal·lació necessària per connectar un ordinador a Internet.

• Indica si les afirmacions següents són certes o falses.

Sense una instal·lació especial, quan usem Internet no podem fer servir el telèfon.

El senyal d’una antena parabòlica pot distribuir-se per un cable coaxial a tots els veïns.

En utilitzar un cable «allargador» per a l’antena de televisió, com més llarg siga el cable, millor.

Per veure una pel·lícula des d’un reproductor de vídeo en un televisor no cal disposar de connexió d’antena de televisió.

1

L’arribada del telèfon, la televisió i Internet a les llars hacreat una nova demanda pel que fa a les instal·lacions tèc-niques dels habitatges.

En el cas de la televisió, el senyal viatja des de l’emissorfins a l’antena receptora (comunitària en el cas d’un bloc decases). Després, s’ha de distribuir el senyal a cada habitatge.

Si disposem de diversos televisors que funcionen alhora,és interessant acoblar un amplificador del senyal just a lapresa d’antena de la televisió de l’habitatge. D’altra ban-da, si hem de perllongar el cable de l’antena, no convé ex-cedir-nos en la longitud perquè per cada metre d’antenaes perd una mica de senyal.

En el cas de les antenes parabòliques, novament cal durel senyal des de l’antena fins a l’interior de la casa. Si l’an-tena parabòlica és «comunitària», el senyal es distribueixdesprés per la instal·lació d’antena de l’edifici. Si l’ante-na parabòlica és individual, el senyal s’ha de dirigir direc-tament des de l’exterior fins a l’aparell de vídeo, el televi-sor o un descodificador de senyal (en el cas de la televisiódigital terrestre, per exemple).

Pel que fa al telèfon, el problema d’una sola presa espot resoldre, per exemple, utilitzant aparells que, a par-tir d’una sola presa, ofereixen diversos terminals sense filsque poden distribuir-se per tota la casa.

Si hem de fer servir un ordinador i no contractem cap lí-nia especial, no podrem parlar per telèfon i, a la vegada,estar connectats a Internet. En aquest cas, si més no,resulta útil connectar un duplicador per tindre endollats

(per bé que no funcionant simultàniament) el telèfon i elmòdem a la línia telefònica.

La solució més bona és contractar una línia especial per aInternet, fent servir fibra òptica en lloc de coure per alscables que transmeten les dades. Amb això millorarà notablement la velocitat a la qual rebem i enviem dadesi, a més, podrem fer servir el telèfon al mateix temps quenaveguem per Internet.

Malauradament, molts constructors sembla que no s’ado-nen d’aquesta nova necessitat. És molt habitual trobar ha-bitatges nous que només disposen d’una presa de televi-sió o de telèfon en una o dues habitacions de la casa.En aquest cas, per utilitzar un ordinador connectat a In-ternet hi ha diverses opcions:

– Traslladar l’ordinador al menjador.

– Allargar la instal·lació telefònica fins a l’oficina domès-tica. En aquest cas, però, sorgeixen dificultats (no agra-da a ningú tindre cable telefònic sobre l’entornpeu).

– Fer servir una xarxa sense fils.

La millor solució, sens dubte, és fer aquesta mena d’instal·la-cions abans de construir l’habitatge. I més, tenint en comp-te que la despesa que s’hi ha d’afegir és mínima.

I, finalment, també podem parlar del cablejat necessari perdisposar d’un sistema de so per als aparells de cinema acasa, amb sis canals d’àudio independents. En aquest cas,s’ha de dur cable des del receptor del so o l’equip de mú-sica fins als altaveus, alguns dels quals es col·loquen dar-rere de l’espectador.

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 254



NOVES TECNOLOGIES, NOVES INSTAL·LACIONS (II)FITXA 13

Interpreta esquemes sobre la connexió existent entre diferents aparells d’àudio i vídeo.

• Observa l’esquema sobre les connexions entre un televisor, un reproductor de vídeo estèreo i un equip de música.

Quina és la connexió que hi ha entre el reproductor de vídeo i el televisor?

I entre el reproductor de vídeo i l’equip de música?

Quantes entrades d’àudio ha de tindre l’equip de música per fer el muntatge indicat en la figura?

• Observa ara les connexions que hi ha quan es fa servir un sistema de televisió amb antena parabòlica.

A partir de l’esquema, podries dir si el reproductorde vídeo rep senyal procedent del terminal connectat a l’antena parabòlica?

Podrà gravar el senyal rebut per l’antena parabòlicadel satèl·lit?

Per què és interessant connectar directament el terminal amb el televisor, si ja està connectat a través del vídeo?

• Observa l’esquema d’un equip de cinema a casa.

Quants altaveus es connecten al receptor de veu?

Podria veure’s el senyal del DVD en el televisor sense connectar l’aparell de televisor a la presa d’antena de l’edifici? Justifica la teua resposta.

Pot escoltar-se el so «panoràmic» d’una pel·lícula en format DVD sense tindre encés el receptor d’àudio? Justifica la teua resposta.

2

7

Televisoramb TDT

Altaveu

Altaveus:5 satèl·lits

�

1 subwoofer

Altaveu

Equipde música

Televisoramb TDT

Vídeo, gravador de DVD Antena

Xarxaelèctrica

HDMI oeuroconnector

CoaxialCoaxial

Àudioestèreo

Àudioestèreo

Antena

Àudioestèreo

Àudiodigital

Àudio estèreoEuroconnectoro HDMI

Coaxial

S-VHS

DVD

Receptorde so

Xarxaelèctrica

Televisoramb TDT

Gravador de DVD

Parabòlica

Antena

Euroconnector

Euroconnectoro HDMI

Coaxial

Coaxial

Coaxial

Terminal

Xarxaelèctrica

Euroconnector

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 255

Per fer el càlcul de la factura es pot emplenar la taula següent:

NOTA: valors presos d’una factura d’una companyia elèctrica el juliol del 2007.

2

Concepte Càlcul Euros

Potència contractada 3,3 kW × 2 mesos ×× 1,581 887 €/kW/mes

10,44

Energia consumida A × 0,089 868 €/kWh B

Total C = 10,44 + B

Impost sobre electricitat C × 4,864 % × 1,05113 D

Lloguer del comptador 2 mesos × 0,57 €/mes 1,14

Total E = 10,44 + B + D + 1,14

IVA 16 % E F

TOTAL FACTURA: E + F



LA FACTURA ELÈCTRICAFITXA 147

Elementde consum

Potència consumida(Wh)

Potència consumidadiària (kWh)

Potència consumidaen 60 dies (kWh)

5 làmpades de 60 W

1 làmpada de 200 W

Frigorífic de 200 W

Rentadora de 1200 W

Microones de 700 W

Televisor de 300 W

Ordinador de 400 W

TOTAL: A

El consum elèctric en una casa és produït per:

• 5 làmpades de 60 W cadascuna (3 hores diàries). • Microones de 700 W (1/2 hora diària).

• 1 làmpada de 200 W (4 hores diàries). • Televisor de 300 W (2 hores diàries).

• Frigorífic de 200 W (24 hores). • Ordinador de 400 W (5 hores diàries).

• Llavadora de 1200 W (2 hores diàries).

Per calcular la factura cal que tinguem en compte les dades següents:

• Les factures de l’electricitat són bimensuals (60 dies).

• Hi ha dues despeses fixes: la potència contractada i el lloguer del comptador.

• Hi ha un impost que es calcula sobre el valor de la potència contractada més l’energia consumida.

• Cal afegir-hi el 16% d’IVA.

Per fer el càlcul de la potència consumida a la casa es pot emplenar la taula següent:1

QÜESTIONS

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 256


El sistema d’aigua a les cases és un circuit lineal de canonades en les quals l’aigua està sotmesa a pressió, de manera que, en obrir qualsevol vàlvula final, el líquidflueix cap a l’exterior.

Els circuits d’aigua a les cases són oberts, és a dir, tenen una eixida al final i una sola via d’arribada de l’aigua. En un habitatge domèstic hi ha dos tipus de circuits: circuitd’aigua freda i circuit d’aigua calenta. Els circuits d’aiguafreda se solen representar amb una línia de color blau ambfletxes que indiquen el sentit de circulació de l’aigua; els de l’aigua calenta es representen amb una línia roja.

Els seus components bàsics són els següents:

• Comptador. Sol estar situat a l’entrada de la casa o a la cuina. La seua lectura permet conéixer la despesa d’aigua i, per tant, l’import de la factura. El comptador no és propietat de l’amo de la casa, sinó que normalment pertany a la companyia subministradora de l’aigua.

• Vàlvules de tall. Són claus que permeten interrompre el corrent de l’aigua i aïllar diferents zones del circuit.

• Canonades. Són de coure o de PVC i tenen diferents diàmetres depenent del cabal que hagen de dur. És el lloc per on circula l’aigua.

• Desguassos. És un sistema d’evacuació de l’aigua, que, juntament amb la recollida quan plou, va a parar al sistema de clavegueram. Els aparells, a més, han de disposar d’un sistema que impedisca el pas de lespudors des dels desguassos; normalment, es fan servir sifons individuals o bé un sifó general.

Circuits d’aigua calentaÉs igual que el circuit d’aigua freda, però amb la particularitat que l’aigua passa abans per un element escalfador, quesol ser un escalfador, un termos o una caldera. Cada vegada és més habitual fer servir energia solar per escalfar aigua.

• Calderes. Per escalfar l’aigua utilitzen combustibles gasosos, com butà, propà o gas natural, o bé líquids, com el gasoil.

• Escalfadors o termos elèctrics. L’aigua es calfa en un depòsit mitjançant una resistència elèctrica. La capacitat del depòsit determina la quantitat d’aigua disponible.

• Calfament per energia solar. L’aigua circula per uns plafons solars situats a l’exterior que absorbeixen l’energia calorífica del sol. Normalment, consta també d’un escalfador elèctric per als mesos de menys insolació.Des del punt de vista ecològic, és el mètode ideal, perquè no consumeix combustibles sòlids ni contamina.

CIRCUITS INTERIORS

CIRCUIT D’AIGUA


LA INSTAL·LACIÓ DE L’AIGUA7 FITXA 15

Escriu el recorregut que fa l’aigua des de l’embassament fins que arriba a casa nostra.

Què és una instal·lació de fontaneria?

Una de les principals característiques d’una instal·lació de fontaneria és l’estanquitat. Què és l’estanquitat?

La pressió de servei de la xarxa de distribució pot ser de dos tipus. Assenyala’ls i escriu els elements que s’han d’instal·lar a cadascun.

Què és la xarxa de sanejament?5

4

3

2

1

QÜESTIONS

Aixeta Aigua freda

Aiguacalenta

Desguassos

Vàlvulesde tall

Canonades

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 257



INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUESFITXA 16

En els esquemes següents podem veure diferents tipus d’instal·lacions, des d’un punt de llum simple o un llum commutat. Observa els circuits.

7

Tipus d’instal·lació Habitacions on està instal·lat

Punt de llum

Punt de llum commutat

Punt de llum amb més d’un receptor

Timbre

Fluorescent

Punt de llum commutat des de tres punts

Presa de corrent

Presa de corrent amb interruptor

Presa de corrent amb presa de terra

Emplena la taula següent i investiga el tipus d’instal·lació que hi ha a les habitacions de casa teua.1

Intenta dibuixar l’esquema de tots els tipus d’instal·lacions que hi ha a la teua habitació.

QÜESTIONS

Punt de llum. Punt de llum commutat 1. Punt de llum commutat 2.

Punt de llum amb més d’un receptor(dues o més làmpades).

Timbre. Fluorescent (E: encebador).

Punt de llum commutat des de tres punts. Presa de corrent.

Fase

Neutre

Fase

Neutre

Fase

Neutre

Fase

Neutre

Fase

Neutre

Fase

Neutre

Fase

Neutre

Timbre

Fase

Neutre

E

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 258



GRAUS D’ELECTRIFICACIÓ D’UNA CASA. CALEFACCIÓ7 FITXA 17

Com que no tots els circuits o instal·lacions elèctriques són iguals, hi ha establida una sèrie de graus d’electrificació que, sobretot, tenen en compte la potència instal·lada i la superfície de l’habitatge.

Els dos tipus de calefacció més utilitzats són la calefacció elèctrica i la calefacció per aigua calenta.

• La calefacció elèctrica consisteix en radiadors que en el seu interior tenen resistències que es calfen per mitjà de l’electricitat i desprenen calor.

• La calefacció per aigua consisteix a transportar un fluid, normalment aigua, per canonades que recorrenl’habitatge fins a arribar als radiadors, que desprenen la calor de l’aigua calenta a l’ambient.

Els components bàsics d’un circuit de calefacció per aigua calenta són els següents:

• Caldera. Calfa l’aigua i aconsegueix moure-la perquè circule.

• Canonades. Hi circula l’aigua pel seu interior. Unes porten l’aigua calenta i les altres l’aigua freda de retorn a la caldera.

• Radiadors. S’encarreguen de cedir la calor a l’ambient. Després de cedir la calor, l’aigua es refreda i torna a la caldera per escalfar-se una altra vegada.

CIRCUITS DE CALEFACCIÓ

GrauSuperfície

en m2Potència

instal·ladaComponents instal·lats

MínimaFins a 80 m2

3000 W • Un circuit de punts fixos de llum i preses de corrent per a enllumenat.

• Un circuit de preses de corrent per a una altra mena d’usos.

Mitjana

Fins a 150 m2

5000 W • Un circuit de punts fixos de llum i preses de corrent per a enllumenat.

• Un circuit destinat a llavadora, escalfador d’aigua o assecadora.

• Un circuit per a la cuina.

• Un circuit de preses de corrent per a altra mena d’usos.

Elevada

Fins a 200 m2

8000 W • Dos circuits de punts fixos de llum i preses de corrent per a enllumenat.

• Un circuit destinat a llavadora, escalfador d’aigua o assecadora.

• Un circuit per a la cuina.

• Dos circuits de preses de corrent per a altra mena d’usos.

EspecialSuperiora 8000 W

• Tots els circuits del grau d’electrificació elevada.

• Instal·lacions de calefacció o d’aire condicionat de gran potència.

Esbrina quin grau d’electrificació hi ha a casa teua. Què hi faltaria per tindre un grau d’electrificació més elevat? Què hi sobraria per tindre un grau d’electrificació més menut?

Fes un croquis de casa teua i situa-hi la caldera i els radiadors.

Com es pot controlar la temperatura en una casa?

Què podries fer a casa teua per estalviar en el consum de combustible per a la calefacció?4

3

2

1

QÜESTIONS

NOM: CURS: DATA:

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 259

260

Notes

917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 260

Documents

Instalacions Voramar