Associaci de Mitjans de Comunicaci Local www.lamarinadigital.catPeridic gratutFebrer 2015 / N 235

102.5 FM

Actualitat

Tensi venal a Can Clos (Pg. 7)

El comer de la Marina aguanta la crisi?

(Pg. 2-3)Sara Valero

Actualitat

Prostituci: una realitat a l'esquena de Barcelona (Pg. 6)

Cultura

Els Diables de Port busquen portadors (Pg. 15)

2 Febrer 2015 // www.lamarinadigital.catTEMA DEL MES

amclassociaci mitjans comunicaci local

FundadorJuan Antonio Reyes

Tel. 932965007redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catEspai Musical La BsculaC. Foc, 128, 1a planta08038, Barcelona

President A.M.C.L.Joan BarutelDirectorJuan Antonio ReyesCap de redacciEva AlbiolCap de contingutsSara TorremochaEdici i maquetaci David Edo

Redacci i fotografiaDavid Aguinaga, Eva Albiol, Sandra Cabreri-zo, Thas Campmany, Aran Comn, Agustn Forteza, Aitor Pau Garcia, Carla Gens, Jordi Gispert, Jlia Lpez, Snia Maza, Estel Oleart, Araitz Pipers, Ana Snchez, Sara Torremocha, Judit Valds, Sara Valero, Miquel Vera, Rafel Vidal i Iris Vieiros. CollaboradorsJulio Baos, Juan Bibin, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles Macondo, Anna Mir, Myriam Reyes, Xavier Sanz, Gui-llermo Segador, M. Jess Valderas, CAP La Marina, Dani Fernndez i Antonio Rubio.Publicitatcomercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007)Impressi: GestXXITirada 6.000 exemplarsDistribuci gratutaDL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

Fa 20 anys era improbable caminar per la ciutat de Barcelona i trobar en un mateix ca-rrer diversos establiments en venda o lloguer, un bar regentat per xinesos, una fruiteria d'equatorians i un supermercat de pakista-nesos. Avui aix passa en ms d'un carrer i aquestes botigues ja formen part de la vida quotidiana dels vens i venes de la ciutat.

En aquest sentit, els barris de la Marina no en sn una excepci, i s que la crisi econmi-ca que va comenar l'any 2008 ha aguditzat un canvi en la fisonomia de les botigues del nos-tre entorn. "Parlem d'un augment de comer-os regentats per nouvinguts, per quantitati-vament aquesta ala no s tant important, s ms important visualment", explica Salvador Albuixech, vicepresident de la Fundaci Bar-celona Comer.

Davant d'aquesta realitat, i a causa de la manca de dades oficials que existeix sobre el comer dels nostres barris, des d'aquesta publi-

caci s'ha decidit realitzar un estudi econmic i comercial del comer de la Marina.

L'estudi-investigaci, realitzat durant el mesos de febrer i gener, ha analitzat un total de 37 carrers i 457 establiments, tant de la Ma-rina del Prat Vermell com de la Marina de Port; Zona Franca, Foc, Motors, Plom, Riudoms, Tortosa, Cisquer, Arnes, Ovelles, Sant Eloi, Encuny, Mare de Deu de Port, Foneria, Alts Forns, Energia, Ferrocarrils Catalans, Bronze, Mecnica, Aviador Ruiz de Alda, Aviador Du-ran, Aviador Franco, Gai, Plaa Teresa Cla-ramunt, Anoia, Mineria, Qumica, Gran Via, Fsica, Carretera del Prat, Plaa de l'Arboreda, Plaa Lorca, Plaa del Mig de Can Clos, Pla-za Alta de Can Clos, Diligncies, Galeries La Campana, Galeries Gran Via i Jardins de la Mediterrnia.

64 locals amb la persiana baixada Comptant tot el barri, el 85% de botigues

del barri estan en actiu ( 393 establiments) i un 15% estan en venda o en lloguer ( 64 lo-cals). El carrer de Mare de Deu de Port s la zona que concentra un percentatge ms alt

de locals tancats, amb un 25% (16 botigues). "No s gens fcil muntar un negoci avui dia. Valents sn el que s'arrisquen, a part de si tenen suport d'algun tipus.

Jo crec que el fet de que hi hagin molt lo-cals en lloguer o venda s un indicador de com est l'economia.", explica Ivan Ruiz, president de l'Associaci de Comerciants de la Marina. Per al "No s un nombre molt important, s preocupant, per segur que sompliran".

Cal destacar que la majoria d'establiments es troben al carrer Mare de Deu de Port, que concentra gaireb un 26% del comer del ba-rri (118 botigues). El segueix el Passeig de la Zona Franca, amb un 18% (85 botigues), el carrer d'Alts Forns, amb un 8,9% (41 boti-gues), els Jardins de la Mediterrnia, amb un 6,3% (29 botigues), el carrer de la Mineria, amb un 5,4% ( 25 botigues) i el carrer Fone-ria, amb un 4% (19 botigues).

"A partir de l'any 2005 comencen a cau-re les vendes a Barcelona. Aix provoca una selectivitat de comeros, els lloguers sn alts, sigui a La Marina o sigui al Passeig de

Canvi notable del mapa de comeros del barri

Sara Valero

|| Eva Albiol || Redacci

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat TEMA DEL MES 3

Grcia, cada un conformat en el seu mbit. Si tenim lloguers alts i tenim vendes baixes s normal que caiguin el doble destabliments oberts", afirma Salvador Albuixech.

Del total de botigues del barri, hi ha una presncia majoritria de comer local o de proximitat. Aquests comeros representen el 72,86% (334 botigues) del total. En canvi, el comer nacional o multinacional noms re-presenta un 15,3% (70 botigues).

Restauraci; el sector dominant Se'ns dubte, els bars i restaurants ocupen

un lloc destacat entre les botigues del barri, i s que, aquest sector representa un 24% del total dels establiments. En segon lloc, des-taca el sector de les perruqueries, amb un 6%, seguit dels comeros de moda i comple-ments, amb un 4,8%. Tamb destaquen lo-cals de forns de pa i pastisseries, farmcies i autombils, amb un 3% sobre el total.

89 locals regentats per nouvingutsL'estudi posa de manifest que dels 457

locals, 89 sn gestionats per persones im-migrants. s a dir, aquests regenten el

19,5% del comer local dels nostres barris. "Veus que la immigraci existeix, i que sn emprenedors. Penso que aquest tipus de co-mer ha augmentat, per aix s un indica-dor de que la gent autctona ho est passant malament o no sn tant valents a l'hora de muntar un negoci", explica el president de l'Associaci de Comerciants de la Marina.

Els carrers amb un percentatge ms alt de botigues de persones nouvingudes sn Mare de Deu De Port, que concentra el 28% del to-tal de botigues ( 25 establiments), Alts Forns, amb un 13,4% (12 establiments), els Jardins de la Mediterrnia, amb un 12,3% ( 11 es-tabliments), la Zona Franca, amb un 9% ( 8 establiments) i la Carretera del Prat, amb un 6,7% ( 6 establiments).

"Aquest model de comer s preuat a molts pasos dEuropa i de fora dEuropa. Per tant, si aquest comer sintegra i continua fent la mateixa tasca que estaven fent fins ara els au-tctons, no t cap tipus dimportncia. La importncia pot tenir-la si desvien aquest tipus de comer a una modalitat daltres pasos, cosa que nosaltres no estarem gens dacord, perqu perdrem la nostra prpia

identitat", explica Salvador Albuixech, vice-president de la Fundaci Barcelona Comer. Novament, el tipus d'activitat dominant tor-na a ser la Restauraci, ja que 36 de les 89 botigues regentades per nouvinguts repre-senten aquest sector, s a dir, el 40%. El se-gueixen les perruqueries i els queviures, amb un 10% sobre el total (9 botigues), les fruite-ries, amb un 9% (8 botigues), els basars, amb un 5,6% (5 botigues) i les carnisseries i els locutoris, amb un 4,4% ( 4 botigues respec-tivament).

Nacionalitat dels propietarisSegons el projecte realitzat per la Federa-

ci d'Associacions de vens i venes de Bar-celona (FAVB), Barri Espai de Convivncia, de cada 100 persones del barri de la Marina, noms 14 no tenen la nacionalitat espanyola. A Barcelona hi ha 3 estrangers ms per cada 100 habitants (17,5 per cada 100).

L'estudi realitzat per aquesta publicaci ha analitzat les diferents nacionalitats dels pro-pietaris o encarregats dels establiments visi-tats. La comunitat xinesa domina el comer de nouvinguts, ja que representa un 36%. En segon lloc, destaca la comunitat pakistanesa, que representa un 15,7%, seguit de la co-munitat equatoriana, un 18%, la comunitat marroquina, un 13,4% i la comunitat ndia, un 9%.

Aquestes dades contrasten amb les dades generals del barri de la Marina, on les na-cionalitats estrangeres ms presents al barri sn la filipina, l'equatoriana, la peruana, la xinesa, la marroquina, la pakistanesa, la co-lombiana, la romanesa, la italiana i la hon-durenya. Entre les set primeres nacionalitats representen ms de la meitat dels estrangers del barri.

Llegendes urbanesEn termes generals, els rumors existents

entorn a lmbit del comer giren al voltant de laugment exponencial de comeros re-gentats per persones nouvingudes.

Sn moltes les referncies a lincompliment de la normativa per part daquest tipus de negocis: falta de respecte pels horaris co-mercials, deficients condicions laborals dels treballadors o creixement de la competn-cia pels comerciants autctons que es veuen obligats a tancar els seus negocis

A Barcelona existeix justament un progra-ma especfic destinat a trencar aquests mites, anomenat Projecte Barcelona Antirumors. Aporten dades i arguments per combatre ru-mors i estereotips sobre immigraci:

Mite: No paguen impostos i reben ajuts pblics: des de Barcelona Antirumors s'explica que no hi ha ajuts especfics o boni-ficaci fiscal per a negocis regentats per per-sones nouvingudes. El comer immigrant t les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comer autcton, i es persegueix i sancio-na digual manera el seu incompliment.

Mite: El comer immigrant com a com-petncia deslleial: Lobertura de nous comer-os en una zona no t perqu suposar una competncia per als comerciants del voltant, ja que una major concentraci comercial, s en si mateixa, una forma datracci de compradors de tota la ciutat. Ms establi-ments actius implica una major continutat comercial (menys persianes baixades), ms llum i gent al carrer (amb major sensaci de seguretat), ms oferta disponible i variada pel comprador o ms cura i neteja dels ca-rrers. En termes generals, sn pocs els esta-bliments regentats per estrangers que noms tenen clientela estrangera. Un 75% atenen no solament persones estrangeres, sin tamb autctones. Per tant, es constata que els co-meros regentats per estrangers no esdeve-nen comeros per a estrangers, sin per a la gent dels barris en general, i fan augmentar, aix, el teixit comercial de la zona

Mite: No compleixen amb la normativa: Les botigues regentades per persones immi-grades no obren quan volen. Ho han de fer, com a qualsevol altre comerciant, ajustant-se al que marca la normativa vigent. Segons aquesta tots els comeros poden obrir entre les 7h i les 22h dels dies feiners. Ara b, se-gons la normativa tamb es donen algunes excepcions: les botigues de compra quotidia-na dalimentaci que tinguin una superfcie de venda inferior als 150 m2 i que el seu titu-lar sigui una petita o mitjana empresa, poden determinar lliurament el seu horari comer-cial (i, per tant, obrir els diumenges i festius que vulguin). Tamb una perruqueria, un centre d'esttica, una bugaderia o un locutori telefnic poden obrir en dia festiu ats que es tracta d'establiments dedicats essencialment a la prestaci de serveis.

Mite: No s'associen a les entitats de co-merciants: els comeros regentats per per-sones immigrades estan adherits en menor mesura a les entitats de comerciants; ara b, no es tracta tant dun desinters com duna desconfiana i desinformaci.

Canvi notable del mapa de comeros del barri

Aitor Pau GarciaPrincipals sectors regentats per nouvinguts

4 OPINI Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les millors piulades

mirada crticaQuant anem de viatge portem la targeta de la cmera plena de fotos i moltes vega-des tamb portem regals per la gent que estimem, diem souvenirs. Tamb quan anem a casa d'un amic que fa molt temps que no veiem i que apreciem molt portem un detallet, algunes vegades els detallets sn un UN PONGO (per les persones que no spiguen que s, un pongo s un regal que no s del teu gust i no sap que fer, DONDE LO PONGO ?). Fa unes se-tmanes ens van visitar uns operaris que van fer una reparaci a la via publica, Mare de Du de Port amb la Plaa de les Matemtiques, es van trobar tant a gust amb nosaltres que van deixar aquest PONGO i fa tres setmanes. Alg sap que hem de fer amb aquest PONGO o potser es convertir en part de la decoraci del carrer.

Antonio Rubio

Pots fer-nos arribar la teva foto-denncia al correu electrnic: redaccio@amcl.catO per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bscula, 1a planta, 08038, Barcelona

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

EDITORIALs indubtable que la crisi ens afecta

com a agents socials i les complexitats de la situaci socioeconmica, que so-vint ens ofega, ens condueix a pensar noms en la deslleialtat de la competn-cia. Per no ens enganyem la competn-cia sempre ha estat all, el problema s que amb la crueltat de les circumstn-cies ara es concep com un atac fero. Els mitjans de comunicaci manifesten en el seu dia a dia que la recessi econ-mica ens toca a les persones del carrer, a un ter dels catalans que viuen en si-tuaci de pobresa o exclusi social, a les persones que perden la seva llar o als jo-ves que es troben a l'atur... mentre que els grans responsables de la crisi miren des de les seves posicions privilegiades, sense tremolar. I s clar, aquesta imatge s motiu suficient com per enfurismar al propietari d'un petit comer que llui-ta cada dia per sobreviure davant dels preus reduts de les grans empreses i dels establiments de persones nouvin-guts. s important que, quan la necessi-tat ens ofegui i ens aboqui a pensar en el nostre propi inters, recordem que els responsables sn precisament aquelles autoritats que assenyalen al collectiu immigrant com la causa de la desgrcia d'alguns comeros, i en cap cas aquelles persones que, com nosaltres, cerquen cada dia una forma de sobreviure.

Antonio Rubio

facebook.com/manuelcoronado ( Carnestoltes per als ms petits als Jard-ins de Can Farrero) Espectacular, veure els ms menuts i no tant, gaudir d'aquest concurs. Felicitats a la casa dels colors

facebook.com/joseflores ( Resultats del Club Esportiu La Marina) 1,2,3 MARINA!!!!

facebook.com/celestinoparreo ( Amb veu de dona parla del piropo: a favor o en contra de l'eradicaci?) La ltima vez que o un piropo fu all por los aos 60, cuando el demonio no tiene nada que hacer.....

facebook.com/agustinforteza ( L'alcade Trias visita el Plus Ultra i destaca l'actuaci de l'Ajuntament al districte) alguien se refiri a que estn cerca las prximas elecciones?....

Carregat dinformaci amb La MarinaA iQUIOSC.cat hi trobars les millors publicacions en catal

Descarrega-les al teu dispositiu mbil o llegeix-les des del teu navegador Gaudeix de la cultura quan vulguis, on vulguis i en la nostra llengua

OPINI 5Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Els comunico, per si no ho sabien, que els barris de La Marina encara no tenen metro i, si continuem en aquest ritme, ni el tindran en uns quants anys. Hem ofs als dus per alguna ra i ens castiguen sense metropolit. I que tenim que altres districtes no?: un fantstic CIE en qu les persones, que han entrat illegalment al pas sn tractades com a delinqents i tancades 60 dies. Si entrs una vaca per la frontera la tractarem millor. Proposo que per un decret munici-pal els barris de la Bonanova i La Marina intercanvin seu nom. D'aquesta manera potser hi hagi la possibi-litat que, sense adonar-se'n, com una cosa automtic,

aprovin un metre a la Bonanova creient-se que s la Bonanova quan en realitat no ho s. I, amb una mica de sort, el CIE se lemportarien cap a terrenys ms saludables. Per em temo que no funcionaria el truc. Aquest s un barri de gent normaleta, amb els seus aturats normalets, els seus ancians normalets, els seus nens normalets, gent esperanada perqu s l'ltim que es perd. Per segur que shan assabentat que aquest any hi ha eleccions municipals i ens tornaran a prometre el metro, que aquesta vegada s, perqu una promesa electoral s una promesa electoral, o seran capaos de seguir la tradici?

La M

arin

a ni c

ompa

rtei

x ni

es re

spon

sabi

litza

de l

es o

pini

ons d

els se

us co

llab

orad

ors

La crnica Per Guillermo Segador

"Leviathan" de Andrei Zvyagintsev. An estoy en estado de shock despus de ver esta pelcula rusa . Ganadora del premio al mejor guin en Cannes, Globo de oro recientemente y finalista a los Oscars de este ao a la mejor pelcula de habla no inglesa. Un hombre que es mecnico y vive con su mujer y su hijo en un pueblo desolado a las orillas del Mar de Barents, al Norte de Rusia, re-cibe la oferta por parte del Alcalde del pueblo para comprar su taller. l reusa y eso desencadenar una autntica persecucin y aniquilacin por parte del sistema corrupto con el desamparo y la impotencia como compaeras. Plena de elipsis, es ms importante lo que no vemos que lo que s, llena de imgenes simblicas.Como podemos ganar la partida si los dados estn marcados de antemano, como si el sistema es corrupto y la base poltica nula. Todo eso y ms esta obra impecable y dursima. El leviatn es monstruo marino, representante del caos existente antes de que Dios creara el mundo tal y como lo conoce-mos; ese orden establecido, inamovible.Una desencantada fbula sobre personajes que deben aceptar las pruebas y las desgracias de las que no son directamente responsables, mientras la muerte les acecha en cualquier esquina Un poder destructor que deja a su paso los restos de aquellos que han intentado hacer de su vida cotidiana algo un poco mejor.Una obra maestra, absoluta, poderosa y que nos dice que el infierno no est nada lejos, est muy cerca, en la tierra.

Barcelona continua la seva cursa particular per tal de reforar el distintiu de smart city (ciutat intelligent) dins la seva marca. De fet, lany 2012, lempresa IDC li va atorgar la primera posici del ranking de smart cities a lestat espanyol. Per com que noms es tractava duna classificaci provi-sional, la ciutat continua remodelant, reordenant i transformant tot el pai-satge urb. Els costos daquesta actitud frentica suposadament basada en focalitzar lactivitat al voltant de noves i ms intelligents infraestructures, molt sovint acostuma a provocar oblit envers les necessitats socials. Una de les problemtiques ms greus s la contaminaci. Per exemple, lndex doz troposfric ha pujat sis punts a la zona de Palau Reial entre 2011 i 2013. Daltra banda, segons la fundaci Arrels, a Barcelona hi ha 3.000 persones en situaci de sense sostre, amb un 47% dincrement entre 2008 i 2013. Sembla hipcrita que en una ciutat capdavantera en ser intelligent la realitat social continu sent quelcom secundari. Cal preguntar-nos quina s la intelligncia que la ciutat necessita ms i cap on sestan destinant els recursos, si all veritablement calen o no.

Lacomodador Per Juan Bibian

Tota la ciutat vol intelligncia Per Jonatn Soriano

Fa pocs dies hem commemorat el Dia mundial de la rdio, el passat 13 de febrer, va ser la data daquest efemride que ens permet recordar com de viu est aquest mitj que havia de morir amb laparici de la Televisi als anys 50 del segle passat o, posteriorment, amb el vdeo a la dcada dels 80 del segle XX.Ning dubta de la seva joventut i capacitat de renovaci, la seva gran po-tncia per a apropar-se a la gent i als seus problemes, per identificar-se amb la realitat ms propera.Sense anar ms lluny leditora daquesta revista, lAMCL, dirigeix La Marina FM, una emissora de local que des de finals dels anys 80, amb diferents noms, ha apostat per la formaci, la informaci i la diversi des de la proxi-mitat dels barris. Una iniciativa que, amb el pas dels anys, ha esdevingut plataforma dentitats, escola de centenars de professionals de la rdio, punt de trobada dels vens i punta de llana de multitud diniciatives i denuncies venals. Actualitzant el llenguatge i la tecnologia per sempre desenvolu-pant la seva tasca, avui s un bon moment per fer una aturada i, des del paper premsa, fer un reconeixement a la nostra rdio.

El jard Per Xavier SanzNeix el Frum d'Opini Ciutadana de La MarinaLa Marina es caracteritza per la dispersi geogrfica de diferents barris que agrupen ms de40.000 habitants i amb problemtiques diverses, algunes de comunes i daltres ms territorials.

En tots els barris de la ciutat, per l'acci de les organitzacions socials s fonamental per a garan-tir la convivncia i fomentar les re-lacions venals. Als nostres barris, aquesta acci esdev tant o fins i tot, ms necessria que a la resta de zones de la ciutat de Barcelona, per les particularitats concretes de les condicions de vida del venat.

Per aquestes raons, des de l'Associaci de Mitjans de Comu-nicaci Local es crea el Frum d'Opini Ciutadana de La Marina, per a plantejar de manera con-junta, accions que ens permetin

afrontar el futur amb una mica d'optimisme. Es tracta d'un espai de trobada de totes les organitza-cions i agents socials que treba-llen en els nostres barris, aix com d'aquelles persones que hi puguin estar interessades a ttol personal, que t per objectiu debatre i enten-dre les particularitats dels nostres barris i les seves problemtiques, des de les ms histriques a les ms actuals.

Objectius assolits inous reptesEl passat mes de mar, el Frum d'Opini Ciutadana de La Marina va organitzar una primera trobada sobre moviment venal. A aquesta jornada va assistir com a convida-da la Federaci d'Associacions de

Vens i Venes de Barcelona (FAVB), aix com les diferents associacions de vens dels nostres barris. L'acte va comptar amb un centenar de par-ticipants, esdevenint aix un xit de participaci.

Enguany, l'objectiu torna a ser el mateix. Es volen abordar temes que siguin dinters com per als vens i venes del barri i que ens permetin, aix, ressaltar la nostra identitat de manera cohesionada com a barri i com a ciutadania.

Els actes tindran lloc l'ltim di-jous de cada mes, de 19:00h a les 21:0h a la Sala Polivalent de la Bi-blioteca Francesc Candel (Carrer Amnistia Internacional, 10). Seran coordinats pel director gerent de l'AMCL, Juan Antonio Reyes Blan-co i per la cap de redacci de La Marina, Eva Albiol.

6 ACTUALITAT Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

La prostituci al cementiri de Montjuc, una realitat a lesquena de BarcelonaAmb els anys la prostituci sha fet cada cop ms marginal al barri, per en alguns punts, encara segueix ben viva Parlem amb prostitutes, vens i policia per saber quina s la situaci actual

|| Judit Valds i Miquel Vera || Redacci

A la coneguda com a Carretera del Cemen-tiri, seguint el Carrer de la Mare de Du de Port fins allunyar-se dels habitatges del barri, s'arriba a una zona per a vianants, tranquilla i deserta pel mat. Un nombre variable de dones exerceixen la prostituci a partir del vespre en aquesta zona limitada per polgons i pel mur del cementiri. Alguns testimonis asseguren que el nombre oscilla entre cinc i deu, i fonts de lAjuntament ho confirmen. En Joan, un jove del Poble Sec que practica esport habitualment per la zona , assegu-ra no estar al corrent de l'activitat que s'hi porta a cap quan es fa fosc: No en tenia ni idea, fa temps que hi vinc a crrer i no hi he vist res d'estrany, i afegeix, associo prosti-tuci a altres zones de la ciutat, no a la Zona Franca. Per un responsable del Cementiri de Montjuc ho confirma. "Abans n'hi havia moltes ms, el nombre ha anat a la baixa durant els ltims 7 o 8 anys", explica, sense donar-hi importncia: "Existeix un respec-te mutu. Elles fan la seva feina i nosaltres la

nostra, no hem tingut cap problema". Enre-re queden els temps en qu aquest punt era un autntic mercat del sexe; les prostitutes que treballen en aquesta zona de la ciutat in-tenten passar inadvertides de cara als vens i treballadors de la zona.

Segons afirment diferents fonts, la majo-ria de les dones que exerceixen en aquesta zona no formen part de cap xarxa organit-zada. La majoria d'elles tenen problemes de drogadicci i troben en aquesta professi el cam ms rpid per pagar-se les dosis.

Patrcia, una vena prostituint-se des dels 17 anys

Durant les hores de sol no acostuma a haver-hi molta activitat, per hi ha una dona que hi s des del mat. La Patrcia es maquilla sense cridar gaire latenci al cos-tat dun dels murs del cementiri i vesteix de manera discreta, per no t problemes per explicar qu hi fa aqu. T 60 anys i afirma ser vena de la Marina. Ens assegura que es prostitueix des dabans de complir la majo-ria dedat. Aix s molt dur, mai no saps si et trobars un boig, explica. En preguntar-li sobre quantes dones exerceixen la prostitu-ci en aquest punt del barri es mostra ro-tunda: Nhi ha ms de les que semblen. En aquest punt la policia no ens pressiona gaire, tot i que si ens multen, ens fan pagar de 400 a 6.000 euros. S'equivoca: mantenir relacions sexuals retribudes a l'espai pblic s consi-derat infracci molt greu, i la multa pot ser de 1.500 a 3.000 euros, segons lOrdenana de convivncia ciutadana de Barcelona. "Jo mai les pago", assegura la Patrcia.

Segons aquesta mateixa Ordenana, els agents de l'autoritat han de recordar a les per-sones oferint serveis socials a l'espai pblic que l'activitat no s permesa i que tenen al seu abast programes d'assistncia social. La Patrcia ha participat en diversos programes de reinserci social, per cap dells ha aconse-guit allunyar-la daquest mn a lesquena de la ciutat. Jo estic aqu perqu s molt dif-cil trobar feina. Tinc la titulaci dauxiliar de geritric, per no magafen enlloc, explica. L'Agncia ABITS de l'Ajuntament de Barce-lona s l'encarregada d'oferir atenci social, programes especfics d'inserci laboral, i re-cursos d'acollida i de protecci a les prostitu-tes que exerceixen al carrer.

El Servei d'Atenci Socioeducativa de l'Agncia ABITS compta amb un grup d'educadores i agents de salut que atenen a les prostitutes al carrer, en zones on es t co-neixement de lactivitat, com a la Zona Fran-ca. L'Ajuntament ha augmentat el pressupost de l'agncia gaireb un 70% des de 2011, i el 2013 van augmentar el nombre d'hores d'educadores socials que donen atenci a la via pblica.

La Patrcia explica que la majoria de dones de la zona exerceixen al vespre. La majoria som espanyoles", afegeix; segons les ltimes dades de l'Agncia ABITS, un 87% de les dones ateses a Barcelona sn immigrades. "I moltes tenen problemes de drogoaddicci, explica la Patrcia de les prostitutes de la Zona Franca, i aclareix que ella no ha cai-gut en aquest cicle letal de prostituci i dro-gues. L'Ajuntament de Barcelona indica que l'oferta sexual i de consum de drogues de la Zona Franca ha anat a menys en els ltims anys, encara que no aporta dades concretes.

La majoria de clients sn vens del barri, o treballadors de la zona, poques vegades gent de Barcelona es desplaa fins aqu. Mentre la Patrcia ens explica aix, un client potencial, dentre 25 i 30 anys, satura amb la moto i la mira. "Ahora vengo!", exclama la Patrcia. El client, per, en veure-la contestant les nostres preguntes, marxa rpidament.

Certa tolerncia policialEn una entrevista a lintendent dels Mos-

sos dEsquadra de Sants-Montjuc el mes de Juliol de lany passat, el mxim responsable de la policia al barri assegurava que la pros-tituci en aquesta part de la ciutat suposa un problema ms visual que real, no hi ha robatoris ni violncia, assegurant que la po-licia rebia poques queixes relacionades amb

La majoria de dones es desplacen fins el cementiri a ltima hora de la tarda. Arxiu

les dones que venen el seu cos en aquesta zona: potser algun dia hi ha alguna baralla.

Lintendent policial va assegurar en aquell moment que lAjuntament havia habilitat la circulaci de vehicles als camins al voltant del cementiri. Daquesta manera, la poli-cia reconeixia que sha intentat desplaar aquesta activitat a aquest punt del barri. La prostituci noms s illegal a les carreteres, a la ciutat es pot practicar, n ms est prohi-bida per una normativa cvica, i la Guardia Urbana intenta que no es realitzi, per s molt complicat. En preguntar sobre aquesta qesti a la Gurdia Urbana, shan limitat a dir que pel que fa a aquest tema ells apliquen la normativa vigent.

Una misteriosa mort l'any 2006Les prostitutes entrevistades per aquest

diari han descrit la zona on treballen com a "tranquila" i "poc transitada", per aix no impedeix que en alguns moments s'hi ha-gin produt incidents. La mort duna pros-tituta coneguda com La Maa, el cos de la qual es va trobar als Jardins de Costa i Llo-bera de Montjuc, lany 2006, s lltim cas dhomicidi relacionat amb la prostituci que es coneix a la zona. La vctima, que havia es-tat agredida amb una pedra i tenia el rostre desfigurat, no era una habitual de la zona del cementiri de Montjuc, sin que exercia a Ciutat Vella. Els Mossos dEsquadra van arrestar lagressor, dHospitalet de Llobregat, el mes de novembre del mateix any.

Les dones que exerceixen la prostituci al carrer conformen un grup molt vulnera-ble a la violncia masclista. Lany 2013, un 10,23% de les demandes dajuda a lAgncia ABITS de les dones que exerceixen la pros-tituci van ser datenci social per casos de violncia.

ACTUALITAT 7Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

LAjuntament ha comunicat la desafectaci dels habitatges del barri del Plus Ultra de la Marina del Port que es veien afectats pel Pla General Metropolit de 1976. La modificaci evita la desaparici del conjunt dhabitatges a tocar del carrer de la Mare de Du de Port.

El Pla General que ara sha modificat preveia una ampliaci del carrer de la Mare de Du de Port, que afectava a 37 habitatges daquesta via, i a 6 habitatges de carrers propers. Finalment, lAjuntament ha anunciat que es reajustar lamplada fsica daquest carrer perqu sajusti a les cases originals i es pugui conservar una franja de pati privat duns 3 metres.

La decisi de tirar enrere el planejament urbanstic inicial ha estat presa pel govern del Districte de Sants-Montjuc, que ha tingut en

compte la demanda expressada pels vens, segons informa lAjuntament. Francesc Boix, president de lAssociaci de Vens de Plus Ul-tra, nega que hi hagus pressi venal pel que fa a aquest tema: Defenso el viure b al barri, si les noves cases haguessin servit per aix, benvingudes. Tot i aix, afirma que sn ms partidaris a remodelar que no pas a reedificar.

El Districte de Sants-Montjuc ja ha anun-ciat un pla dajuts a la rehabilitaci dhabitatges de la barriada, que servir per dignificar-lo, informen. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, va donar importncia a la recuperaci duna zona molt interessant de Barcelona, que havia quedat abandonada, en la seva ltima visita al barri. El president dels vens aprova aques-ta mesura i destaca que servir perqu no sigui un poble caduc, a lhora que aplaudeix el valor que suposar pel barri a nivell moral, fet que est en consonncia amb la voluntat

de lAjuntament de reconixer Plus Ultra com una pea urbana singular. Lany 2000 aquest conjunt urb, construt entre el 1925 i el 1930, es va incor-porar al Pla Especial de Protecci del Pa-trimoni Arquitectnic Histric Artstic de la Ciutat de Barcelona al Districte de Sants-Montjuc.

Remodelaci dels carrersDaltra banda, segueixen en curs les obres de millora dels carrers de Plus Ultra, que van comenar el passat mes de novembre. Fran-cesc Boix assegura que es fan molestes i est a laguait que potser duraran ms del previst.

Havien dacabar el mes dabril, per ara ens han dit que potser ser el maig, explica. Indi-ca, per, que la remodelaci era necessria. Quan les millores es poden fer, shan de fer; sempre fan illusi, conclou.

|| Judit Valds || Redacci

Francesc Boix, president de l'Associaci de Vens de Plus Ultra Judit Valds

LAjuntament de Barcelona dna llum verda a la desafectaci de 43 habitatges de Plus UltraEl govern de Sants-Montjuc anuncia un pla dajuts a la rehabilitaci dhabitatges Les obres de remodelaci dels carrers es podrien allargar

Tensi venal continua al barri de Can Clos

|| Sara Torremocha || Redacci

El passat 2 de febrer a les 19.00 hores va tenir lloc a la seu de l'Associaci de Can Clos la primera reuni de l'any i la primera des que Guillermo Sez es converts en el president de l'entitat. La tensi viscuda en els darrers mesos entre aquest i els representants de la candidatura de Grup del canvi no ha cessat i s hereva del gran enfronta-ment que un sector venal t amb l'anterior pre-sident de l'associaci, Pedro Valverde, amb qui una de les integrants de la candidatura est en processos judicials. Aquests antecedents no van decepcionar i la primera assemblea del 2015 va presentar una dosi de tensi molt alta.

La presncia de persones que no sn scies de l'entitat i la petici de sortida d'aquestes per part de Sez va endarrerir l'inici de la sessi, que un cop iniciada, una hora i mitja desprs, no va arribar a fer efectiu ni tan sols el primer punt, que era la ratificaci per part dels socis de la fi-gura de Sez com a president. Finalment es va acceptar la presncia dels socis, encara que no podien votar en les decisions, per tot i aix no es va poder continuar amb l'assemblea.

Un escenari que el president defineix com "lamentable i vergonys" que va comptar amb la presncia de membres de la Federaci d'Associacions de Vens de Barcelona (FAVB).

Dimissi anullada Davant de la impossibilitat de continuar amb l'assemblea, el president de l'entitat va mos-

trar la seva renncia, per no de forma oficial. "Se'm va apropar un ve i em va comentar que si no em volien, marxar era una bona opci i vaig estar d'acord", comenta Sez.

"He iniciat projectes i tenia moltes ganes de treballar per al barri, per la fortalessa de l'atac d'aquest sector i el dbil suport de la majoria dels socis, em deixa sense poder actuar", asse-gurava a l'endem de la celebraci de la sessi. A l'assemblea hi van assistir una vintena de persones, dels quals eren noms 12 o 14 eren socis, una mnima representaci del gruix total de persones amb dret a vot, que arriba a 118. D'aquests, 100 sn els propietaris de prquings, que paguen el servei a travs de la quota de so-cis i aix poden tenir una participaci ms ac-tiva en el barri, encara que no ho manifestin. "La poca implicaci venal s una tendncia ha-bitual; la gent s'ha anat desencantant", lamenta Sez.

Dies desprs de l'assemblea, Sez va revocar la dimissi ex-pressada al final de la sessi

"La meva renncia suposaria, en primer mo-ment, el tancament de l'entitat, i la interrupci dels tallers que est duent a terme l'entitat, des-prs el districte hauria de decidir qu fer i, en el cas que alg estigui interessat, convocar de nou eleccions per a la presidncia".

Per dies desprs, es va repensar la idea d'abandonar. "Quan veig que al taller de la gent gran ha crescut i les participants em demanen que no me'n vagi, tal com ha fet una familia que ja no ser desnonada perqu l'associaci ha arribat en un acord amb el Districte, alesho-res se'm fa molt difcil sortir d'aqu i deixar de lluitar pel meu barri", assegurava Sez. El pre-sident explica que seguir els plantejaments del Districte i els de la Federaci d'Associacions de Vens de Barcelona, per tal d'assegurar la millo-ra del funcionament de l'entitat.

Comptabilitat al descobertElena Cordero, que encapalava la candidatura de Grup Pel Canvi de les eleccions a la presi-dncia de l'Associaci de Vens del barri, ja va manifestar al passat octubre a La Marina, la vo-luntat de conixer la comptabilitat de l'entitat relativa als anys 2012 i 2013, sota la presidncia de Pedro Valverde. La petici ha estat rebutjada per l'actual president de l'associaci, que man-t que "la seva responsabilitat s gestionar la comptabilitat de l'entitat a partir del moment que entra a la presidncia, al passat setembre, no abans".

Cordero i el seu grup finanaran una auditoria privada per saber la comptabilitat del 2012 i 2013

Davant d'aquesta resposta, els representants de Grup pel canvi, sempre han assegurat que la pertinena de Sez a l'anterior junta fa que tin-gui coneixement d'aquestes dades. Ara, Elena Cordero, amb la presncia de la seva advoca-da, han assegurat que finanaran una auditoria privada per tal de conixer les dades. Assegura que "no se'ls pot oblidar que s una entitat p-blica i que nosaltres tenim dret a conixer els nmeros" i continua "la negativa a facilitar-nos la comptabilitat evidencia que la gesti no ha estat bona".

Cordero i Sez han acceptat la taula de conciliaci proposta del districte per paliar la tensi

De moment, el districte ha plantejat una taula de conciliaci per tal de paliar la tensi viscuda i que a hores d'ara ha estat acceptada per les dues parts del conflicte. Mentre que Guillermo Sez assegura que la seva espe-rana s que li deixin continuar treballant pel seu territori, Elena Cordero ha manifestat reiteradament la seva voluntat de conixer el funcionament de la fiscalitat de l'entitat, assegurant, a ms, que Sez no hauria de ser considerat president perqu encara no ha es-tat ratificat pels socis.

La primera assemblea de l'any va acabar sense arribar al primer punt de la sessi, amb la dimissi, ja anu-lada, del president, i amb la solicitud d'auditoria privada per conixer la fiscalitat de l'entitat de 2012 i 2013

8 Febrer 2015 // www.lamarinadigital.catLA MARINA DEL COMER ASSOCIAT

ww

w.c

omer

cian

tsla

mar

ina.

cat

a.c.

lam

arin

a@gm

ail.c

omTe

l i fa

x: 9

3421

2386

Primera edici del concurs d'aparadors de la Marina

ADMINISTRACI LOTERIAADMN. LOTERIA 137 COSTAMare de Du de Port, 379-381Tel. 93 331 52 98

ANIMAL DOMSTICMon AnimalFoneria, 43-45 Telf. 93 431 74 02

ASSESORIES-GESTORIESAnna Maria MadridAssessoria SLPGran Via, 146 7 2aTelf. 607 338 236

GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMAMineria , 4-6 Esc. A 7 4Telf. 609 932 494 93 298 99 77

AUTOESCOLESAUTOESCOLA ZONA FRANCAPG ZONA FRANCA, 186Telf. 93 331 86 12

AUTOMBILSKIA AR MOTORSPg. Zona Franca, 6- 8Telf. 93 223 92 88

BRICOLATGE (Parquet, portes, cuines)BRICOLAGE ZONA FRANCAFoneria, 43 Telf. 93 432 32 54

BUGADERIA-TINTORERIESBUGADERIA-TINTORERIA MARIAlts Forns, 81Telf. 93 332 28 96

CELLERSCeller PeaAviador Franco, 15Telf. 93 332 63 95

COPISTERIESCOPISTERIA SANT JORDIMare de Du de Port,337-339Telf.93 421 33 23

CORREDURIES DASSEGURANCESICALI CORREDURA DE SEGUROSMare de Du de Port, 252Telf. 93 223 33 09

ELECTRODOMSTICSELECTROUTLETAlts Forns,78Telf. 93 421 17 89

ELECTRODOMESTICS WANWARD PG. Zona Franca, 124Telf. 93 535 52 52

ESTANCSESTANC ZONA FRANCApg. Zona Franca, 244Tel. 93 332 69 46

EXPENDURA N 276Alts Forns, 70-72Telf. 93 332 65 66

FARMCIESFARMCIA CUSCPg. Zona Franca, 162Telf. 93 421 81 29

FARMCIA FORNS-GIRMare de Du de Port, 234Telf.93 332 21 94

FERRETERIES -LAMPISTERIESBAYOT COLLADO, S.LMare de Du de Port, 168-170Telf. 93 421 49 22

COMERCIAL LVAREZEnergia, 20Telf. 93 421 59 77

TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173Telf. 661 991 144

FORNS DE PA365. CAF I FORN DE PA I DEGUSTACIMare de Du de Port, 271Telf.93 421 87 26

365.CAF FORN DE PA I DEGUSTACIMare de Du de Port, 379Telf.93 422 38 47

FOTOGRAFIAFOTOSISTEMAPG. Zona Franca, 177- 179Telf. 93 332 57 97

JOIERIESJOIERIA RAMON CARNRuiz de Alda, 8Telf. 93 332 02 06

JOYERA LURAAlts Forns, 7593 422 14 48

LLAMINADURESLA PIRULETAAviador Ruiz de Alda, 6Telf. 93 667 22 77

LLAR D INFANTSEL GALL I LA GALLINAMare de Du de Port, 355Telf. 93 332 26 78

LLAR D INFANTS ELS GEGANTSPg. Zona Franca, 168 esc A 1aTelf. 93 296 48 18

LLAR D INFANTS XUMETSEnergia, 10. Telf. 93 431 76 72

MATERIALS DE CONSTRUCCIMACARROFerrocarrils Catalans, 87-89Telf. 93 332 78 56

MOBLESMUEBLES EL CISNEPg. Zona Franca, 224Tel. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCAPg. Zona Franca, 141Telf. 93 432 37 99

CARNISSERIA NGELFoneria, 26 bTelf. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTYAlts Forns, 74Tel. 93 431 01 82

CONDIS SUPERMERCATSPg. Zona Franca, 210- 214Telf. 93 431 84 78

QUEVIURES MIQUEL CARNMare de Du de Port, 198Telf. 93 250 22 96

RESTAURACITAVERNA DEL CONDE Foneria, 46Telf. 93 527 08 42

GRANJA ELENA, S.C.PPg. Zona Franca, 228Telf. 93 296 98 43

MAMMA MIAFoneria, 37-39Telf. 93 331 10 06

LA PATATONAFoneria, 40Telf. 93 331 02 38

ROSTISSERIA LA PLAA Pg. Zona Franca, 174- 176Telf. 93 432 25 96

WOK PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 241-243Telf. 93 421 87 15

BAR EL BOCAITO c/Mare de Du de Port,26193 422 15 99

CERVECERIA DEL PORTc/Mare de Du de Port, 321Telf: 666 363 155

CA LA JUANI c/Ferrocarrils Catalans, 83

BAR JUEVES 5Pg. Zona Franca, 15108034 Barcelona934324022

TOMA TAPAMare de Du de Port, 305 local 11Telf. 93 166 76 23

ENRIC I PAU Minera, 4-6Telf. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT Foc, 84Telf. 93 007 59 88

BAR CANITOMare de Du de Port, 305

REVISI CARNET DE CONDUIRCERMASA CENTRE MDICGran Via, 162Telf. 93 431 431 05 89

SALUT CENTRE D INFERMERIA I PODOLOGIAMineria, 17Telf. 93 332 14 98

TEXTIL- DECORACI- LLARTOLDOS DURANMare de Du de Port, 260Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECNICSTALLERES J.FMare de Du de Port, 279Telf. 93 332 89 95

TALLERES PREZ- ALONSOMare de Du de Port, 124Telf. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONSI.T.C. SYSTEMSMare de Du de Port, 305-319Tel. 93 421 56 17

Botigues associades: MacMOBLES ZONA FRANCA -2Ctra. Del Prat, 11Telf. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTSEXIT DONA I COMPLEMENTSMare de Du de Port, 337- 339Telf. 93 296 88 92

WALA SPORTPg. Zona Franca, 191-205Telf. 93 332 04 13

PTIQUESJOSA PTICSPg. Zona Franca, 155Telf. 93 432 24 98

ZONA PTICAMare de Du de Port, 252Telf. 93 331 40 47

PAPERERIESPAPELERIA NAVARROPg. Zona Franca, 181Telf. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVAZAS! CAKE Mare de Du de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERFUMERIES I DROGUERIESDROGUERIA FELIAlts Forns, 74Telf.688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO LPEZ GARCApg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

PERRUQUERIESBALLESTERS PERRUQUERS UNISEXMare de Du de Port, 413 baixos local 3. Telf. 93 422 10 48

QUADRES I MARCSART I DECORACIMineria, 17Telf. 93 296 70 03

QUEVIURESALIMENTACIN RUIZEnergia, 3 93 332 31 43

Hem volgut comenar aquest any 2015 su-mant-nos als actes de les festes de carnaval de la Marina; per aquest motiu hem convo-cat el primer concurs daparadors de les bo-tigues associades.

Han participat dotze establiments de tots els sectors comercials, fent unes decoracions divertides i coloristes, entreu al nostre face-book (Associaci Comerciants la Marina) i gaudiu dels aparadors.

Hem tingut un jurat excepcional que ha valorat la creativitat i el nivell de posada en

escena. El jurat com-post per diferents en-titats del barri:

La Marina Viva, la Uni dEntitats, Barcelona Activa i per part de Distric-te la Consellera de Comer, Nria Iz-quierdo. Ha decidit per unanimitat que el primer premi s per a Carnisseria ngel del carrer Foneria, 26. Els seus propietaris, l

ngel i la Montse han decorat la seva bo-tiga amb una posada en escena que ens ha transportat a una botiga granja on gaudir danimals i productes tpics.

Lxit de la convocatria ha estat tan ben rebut que ja pensem en la propera edici.

Esperem que siguin ms botigues asso-ciades les que facin de les festes de carnaval un dels actes ms anomenats dels barris de la Marina.

Novament enguany collaborem amb l'Associaci Guimomai Ensems i la parrquia de Sant Cristfol en l'edici del sopar soli-dari per recaudar fons per la campanya con-tra la fam, dintre del Marc de Mans Unides. L'Associaci de comerciants de la Marina contribueix amb aportacions de les botigues associades en forma d'objectes i vals de regals que oferim per fer una tmbola que es far el dia del sopar. Tanmateix aquest any hi ha l'oportunitat per a tothom que vulgui partici-par i aportar la seva aportaci en l'anomenada fila zero. En els establiments associats troba-rem els tiquets a un preu de 3 . Esperem la vostra solidaritat.

Indicadors emblemticsPer fi una agradable sorpresa pels barris de la Marina. Feia anys que l'Associaci de Comerciants de la Marina venia reivin-dicant uns indicadors per situar els llocs emblemtics del barri i dels seus carrers principals, ja els tenim!!!. Dintre del pla de turisme s'han ubicat uns indicadors que es-tan situats en les crulles dels carrers i ens indiquen els llocs d'inters pels vens i ve-nes. Una reivindicaci feta realitat, donem les grcies a la Consellera de Comer Nria Izquierdo que ats les peticions fetes per la nostra Associaci.

Sopar de la fam

ACTUALITAT 9Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Collaboraci ciutadana

ABP Sants-Montjuc

La collaboraci de les associacions de vens i comerciants al nostre districte s fonamen-tal per la tasca que realitza la policia, tamb ho s tota aquella collaboraci que els ciu-tadans, de manera particular ens aporten perqu ens ajuden a centrar la nostra feina preventiva en aquells punts que creen ms inseguretat a la gent dels nostres barris.

Al districte de Sants-Montjuc, els Mossos dEsquadra tenim la gran sort de comptar amb associacions que tot sovint ens exigei-xen perqu el nostre servei al ciutad sigui efica i ens mostren la seva collaboraci i suport per contribuir a que el districte sigui un indret ms segur per tothom.

Peridicament els responsables de segure-tat ens reunim amb els vostres representants i ells ens fan arribar les vostres inquietuds i totes aquelles qestions que us preocupen i que requereixen dels nostres serveis policials.

s per aquest motiu que aprofitem aquest escrit per agrair-vos la vostra collaboraci i total predisposici, per aconseguir entre tots, que el nostre territori sigui ms segur i que tots gaudim duna millor qualitat de vida.

Moltes grcies.

s difcil quantificar les per-sones que pateixen les conse-qncies de la pobresa ener-gtica. Les niques dades oficials per mesurar-la sn el nombre de talls de submi-nistrament de llum, de gas o daigua. Els experts del Fuel Poverty Group, per, un pro-jecte que lluita contra aquest fenomen, asseguren que els efectes sn molts ms.

La pobresa energtica s la dificultat daccedir al consum denergia per cobrir les necessitats bsiques, com mantenir la llar a una temperatura de confort o dutxar-se amb aigua calenta. Durant el 2014, els voluntaris i els professionals del Fuel Poverty Group (www.energiajusta.org), format per la Fun-daci Acci, Benestar i Desenvolupament i Ecoserveis, han ats ms de 500 llars vulne-rables a lrea metropolitana de Barcelona. Al novembre, els responsables daquest pro-jecte van presentar un estudi que va detec-tar que 8 de cada 10 famlies en situaci de vulnerabilitat social no escalfen casa seva a causa del preu de l'energia.

El Fuel Poverty Group articula la seva actuaci en dos mbits. Duna banda, acon-seguir usuaris ms formats i informats, sobretot en els collectius vulnerables, per ajudar-los a millorar leficincia energtica de la seva llar, adoptar mesures destalvi i entendre les seves factures. De laltra, for-mar a la ciutadania, no noms en mesures deficincia energtica, sin en el funciona-ment del mercat i en el coneixement dels seus drets com a consumidors. Aquest pro-jecte vol ser una eina de conscienciaci ciu-tadania i dincidncia.

La dimensi social de la pobresa energticaLa pobresa energtica ve determinada per dos grups de factors: els relacionats amb lhabitatge i els relacionats amb factors econmics.

Segons lEnquesta de Condicions de Vida de Catalunya, la renda est relacionada de forma directa a la pobresa energtica, i re-fora la dimensi social i de desigualtat es-tructural daquest fenomen. Els ingressos determinen, en gran mesura, lestat i les con-dicions de lhabitatge, aix com disposar de calefacci, ja que les persones amb menys recursos, sovint viuen a llars mal condicio-nades i allades.

A ms, a lestat espanyol es paga lelectricitat i el gas a un dels preus ms cars dEuropa, fet que deixa moltes persones fora de laccs a lenergia, un b bsic. Catalunya

se situa en la segona posici en llars sense calefacci, noms per darrere de Romania.

Per mitigar les conseqncies que es de-riven daquesta situaci, el Fuel Poverty Group porta a terme intervencions i tallers dalfabetitzaci energtica, per formar i in-formar els usuaris, aix com per prevenir i fer front a situacions de pobresa energtica. Es pot fer la sollicitud a travs del seu web www.energiajusta.org Tamb shi ofereix la possibilitat desdevenir voluntari del projec-te, per implicat la ciutadania en la resposta a lincrement dels reptes i les necessitats so-cials. Tot plegat amb lobjectiu de prevenir situacions de vulnerabilitat social i devitar que es cronifiqui la pobresa, amb la impli-caci comunitria com a motor de canvi i de transformaci social.

El Fuel Poverty Group s un projecte de la Fundaci Acci, Benestar i Desenvolu-pament i Ecoserveis:

WEB: www.energiajusta.orgBLOC: http://energiajusta.org/blog-fpg Twitter: @Energia_Justa Etiqueta: #PobresaEnergticaFacebook: https://www.facebook.com/energiajusta

La lluita integral contra la pobresa energtica

Associaci Benestar i Desenvolupament

10 ACTUALITAT Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Cada any, gaireb 25 milions de viatgers visiten la ciutat atrets majoritriament pel patrimoni i la climatologia, per aquest xit de la marca Barcelona t com a contraparti-da una pressi cada vegada ms forta sobre l'urbanisme -des del 2013 s'han construt 17 nous hotels- i la quotidianitat dels vens als barris ms massificats. Fer compatible el creixement econmic amb la qualitat de vida i les necessitats reals dels barris s, probable-ment, l'equaci ms difcil a qu s'enfronta qualsevol gran ciutat turstica. Sense un pac-te poltic i social les peces del trencaclosques del model de ciutat no poden encaixar. Per l'Ajuntament de Barcelona ha barrejat les peces i n'ha posat de noves sobre la taula, de manera que el dibuix de la ciutat es veu massa borrs.

Oci privat a la SagreraDes de l'alcaldia es plantegen tres grans

parcs temtics, tots ells d'iniciativa privada i en terrenys pblics, amb l'objectiu de "donar vida a espais pblics allunyats de les zones ms congestionades" de la ciutat i d'ajudar a "descentralitzar l'activitat turstica". A hores d'ara, els tres projectes de CiU no han estat debatuts al ple municipal, retirats sempre a darrera hora per falta de suport. L'alcalde Xavier Trias ha deixat clar que no hi re-nuncia, per reconeix que "cal fer-ho amb els agents implicats". El pla ms controver-tit s un hibrid de parc infantil i temtic sobre una part del Triangle Ferroviari de la Sagrera, un terreny municipal qualificat d'equipament. Batejat com Kids Sagrera, s una oferta d'un promotor privat que va de-manar al consistori que li suggers una ubi-caci d'uns 24.000m2 per alar-hi un edifici de tres plantes amb cinemes, teatres i sales per a activitats infantils i familiars, i a l'aire lliure, una carpa de circ permanent i un parc. L'impacte del projecte seria de 760.000 visites anuals, 10 milions de facturaci i 250 llocs de treball directes. CiU tenia el suport del PSC i ERC per tirar endavant la iniciati-va, per l'oposici venal ha fet que els dos grups municipals hagin retirat el seu suport i el projecte hagi quedat temporalment en un calaix.

Els vens volen equipaments pblics, gra-tuts i adequats a les necessitats dels vens, a ms del cobriment de les vies de tren de la Sagrera, una reivindicaci histrica que se-gueix encallada. La presidenta de l'Associaci de vens del Bon Pastor, Paquita Delgado, ex-pressa la seva doble indignaci per haver co-negut les intencions del consistori a travs de la premsa i per l'essncia mateixa del projec-te: "La prioritat absoluta s el cobriment de les vies per garantir la permeabilitat dels ba-rris afectats, i la idea era fer precisament un parc que connects els barris. A ms a ms, al Bon Pastor tenim un polgon industrial, avui deixat de la m de Du, tercermundista, que volem recuperar perqu considerem que s necessari que Barcelona tingui aquest po-lgon industrial, per volem que s'arrangi b i que puguin installar-s'hi empreses no con-taminants. L'Ajuntament actua amb trado-ria i noms est preocupat per deixar alguna herncia abans de les eleccions".

Recollint el descontentament venal dels barris afectats, Bon Pastor, Sagrera i Sant Andreu el Palomar, Paquita Delgado insis-teix que "no t ni cap ni peus installar un parc temtic en una zona on precisament fa anys que lluitem per cobrir les vies i digni-ficar un espai que afecta diferents barris", i lamenta que "no han demanat opini als vens i pretenen colar aquest parc temtic com la moneda de canvi de cobrir les vies a cost zero, quan el cobriment s un com-proms que fa ms de quinze anys que s'est incomplint".

L'Ajuntament estudia donar llum verda a tres parcs te-mtics d'iniciativa privada en terrenys pblics

Pista d'esqu i parc esportiuEl projecte que ha generat ms polmica

s el palau de gel a la Zona Franca, projectat per l'empresa Snoworld a l'extrem de la Ma-rina del Prat Vermell. Proposa construir un complex d'esports de gel amb una pista de 300m elevada a 62 m d'altura en un terreny propietat de l'Ajuntament i del Consorci de la Zona Franca que requeriria traslladar les installacions del Banc dels Aliments i les installacions esportives d'una escola. Era el projecte estrella de Barcelona per als Jocs Olmpics d'Hivern, per ha creat un rebom-bori social i poltic de primer ordre. Tamb segueix al calaix, i l'alcalde no vol renunciar-hi del tot.

Un altre parc temtic que espera el llum verd s l'Open Camp, a l'anella olmpica de Montjuc, que proposa un model similar als parcs temtics de l'esport i als hall of fame americans. Una empresa privada vol obrir a l'estiu aquest centre d'oci de l'esport i la tec-

nologia per donar s a unes installacions buides bona part de l'any i que necessiten una inversi constant per mantenir-les en bon es-tat. Estar obert 230 dies l'any i ha de per-metre compatibilitzar l's pblic i gratut de l'anella olmpica amb la nova activitat que es desenvolupi dins l'estadi i en altres espais del seu entorn. A diferncia de la pista d'esqu i del Kids Sagrera, en aquest cas no cal un con-curs pblic, perqu l'estadi Llus Companys funciona en rgim de concessi pblica.

L'empresa impulsora compta amb socis com Allianz, Microsoft, Ranstadt i Comsa Emte, perqu caldr fer obres de rehabilitaci de les infraestructures, i pagar a l'Ajuntament de Barcelona 30 milions d'euros en cinc anys en concepte de lloguer i generara 240 llocs de treball directes i indirectes.

Els vens denuncien que l'Ajuntament actua ocultant informaci i sense prioritzar les necessitats del barri

Tot i que aquest projecte s aparentment menys conflictiu, els vens de la zona apos-ten, com es va concloure en el procs parti-cipatiu, per "un Montjuc ms verd i on les activitats que s'hi programin siguin compa-tibles amb la seva condici de parc", explica la presidenta de l'Associaci de vens de la Satlia i vocal de Medi Ambient de la Favb, Anna Menndez, que afegeix que "per dur a terme l'Open Parc hauria d'estar resolt el problema endmic de transport pblic a la muntanya, que ni tan sols s'ha comenat a abordar". Per altra banda, Menndez remar-ca que aquest projecte comportar "encara ms soroll a la muntanya i provocar ms molsties als vens que volen gaudir del parc de Montjuc", i avisa que els usos que es pu-guin programar a l'entorn "tamb afectaran les zones adjacents dels barris i del parc, uns danys collaterals que l'Ajuntament no ha tingut en compte".

|| Gemma Aguilera || FAVB

Turisme i venat, una equaci sense resoldreL'Ajuntament t al calaix tres projectes de parc temtic d's privat en sol pblic destinats a atraure ms tu-risme. Els vens denuncien que el consistori pretn tapar dficits histrics en punts com les vies de tren de la Sagrera, la Zona Franca o Montjuc, i que actua sense informar els vens que se'n poden veure afectats.

A dalt, simulaci de la pista desqu elevada a la Zona Franca, un projecte de lempresa Snoworld que es faria en sl pblic. A sota, la ferida de les obres del tren a la Sagrera, on lAjuntament estudia donar perms a la instalaci dun parc temtic infantil privat en terreny dequipaments.

s cert que els tres projectes estan encallats. Pero ms enlla dels pros i contres dels parcs tematics, els vens estan molt molestos per la manera de prendre decisions del consistori al marge de processos participatius i d'anlisis de necessitats reals de cada barri. En aquest sentit, el responsable d'Urbanisme de la Favb, Camilo Ra-mos, denuncia que "aquesta manera de fer fa vergonya, l'Ajuntament fun-ciona amb secretisme i mentides i ens fa perdre temps amb reunions que desprs no serveixen per a res. Aix ha actuat amb els tres projectes, ocul-tant la informaci als vens". 1 sobre-tot, remarca Ramos, "amb les seves actuacions estan mercantilitzant la

ciutat i transmetent a la gent que l'oci es paga i que s ms important el tu-rista que el ve".

Per altra banda, el representant de la Favb avisa que "el model de ciutat que vol deixar l'Ajuntament est ba-sat en l'espectacle turstic i la marca Barcelona a qualsevol preu", i avisa que es prepara "una gran mobilitzaci social per reclamar un model de ciu-tat sostenible i alternatiu al de ciutat mercantil actual". De moment, ja hi ha en marxa una petici d'audiencia ciutadana per qestionar el model de ciutat turstica, de marca i mercanti-litzada", rebla Ramos. El calendari s curt. El maig vinent hi haur elec-cions municipals.

Joan Morejn

Una ciutat "mercantilitzada"

Febrer 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / N 9

SUPLEMENT ESPECIAL

infoFebrer 2015 // www.lamarinadigital.cat 1

Nota Editorial

La sopa de pedres

L'educaci sexual: el millor per la prevenci

"H i havia una vegada un pas on acabava de finalitzar una terrible guerra. I com imaginareu, el resultat era malaltia, dolor, egoisme, pobresa (ja que els camps no podien ser sembrats per qu havien quedat destruts), etc.En aquest pas hi va arribar un soldat esgotat, esparracat i mort de gana. Va picar a la porta duna casa i va demanar a la mestressa que li dons alguna cosa per menjar. La dona, molt sorpresa, va dir-li que com satrevia a dema-nar menjar en un pas destrossat i, tractant-lo de boig, el va fer fora.No donant-se per venut, va seguir buscant per tot el poble. Va caminar i caminar fins que va arribar a les rodalies dun pou on hi havia unes noies que rentaven roba. Va ser llavors que els hi va dir: Heu provat algun cop la deli-ciosa sopa de pedres? Aquesta pregunta va provocar la burla. Tot i que una delles, potser per seguir-li el joc, li contest: Necessites ajuda per preparar el teu delicis pat?El soldat immediatament va demanar una olla ben gran, un grapat de pe-dres, aigua i llenya per fer el foc. Quan laigua va haver bullit, va collocar les pedres dins de lolla. Mentrestant alguns curiosos comenaven a aglutinar-se per no perdres la diversi. Passats diversos minuts, la gent impacient, va co-menar a preguntar si podrien provar la sopa. Lestrany nouvingut va provar la sopa i va dir que estava molt bona per que li faltava una miqueta de sal. De seguida alg va portar un xic de sal de casa seva. Desprs de tirar-hi la sal el cuiner va tornar a provar i va dir: Est bonssima! Per li falta una mica de tomquet. Un home va crrer a portar-ne. Daquesta manera va anar fent i ben aviat va aconseguir que li portessin patates, arrs, yuca, i fins i tot una mica de carn.

Quan lolla va estar plena, el soldat va provar i va dir amb un gran entusiasme: Mmmm... s la millor sopa de pedres que he preparat en tota la meva vida. Aviseu a tothom perqu vinguin a provar-la! Que portin plats i culleres!Quan tots i totes van haver menjat, aquell desconegut va dir: s cert que els aliments sn escassos, per, si junts fem les coses, podrem superar aquest terri-ble i difcil moment.La gent del poble, avergonyida pel tracte donat al soldat, van aprendre, grcies al cuiner i la seva sopa de pedres, a compartir el que tenien Conte popular a molts pasos del mn.Algunes persones es preguntaran: Aquest conte que t a veure amb la TIAF?. Per a nosaltres, des de la perspectiva comunitria, al barri hi ha molta energia, saviesa, experincia per superar situacions difcils que es pot fer servir de mol-tes maneres i que en alguns casos ja sest fent servir. Una delles ens la mostren les famlies participants al projecte Famlies per Famlies fxfbarcelona@gmail.com sest duent a terme a La Marina i al Casc Antic des d'inicis del curs. No es tracta dajuda material ni econmica, sin dun component universal i gratut: el compartir temps, experincia i xarxa relacio-nal perqu les persones no sallin, sen surtin, incrementin la seva autoestima i sintegrin ms a la vida del barri i puguin, alhora, donar suport a altres famlies. s cert que falten ms dotacions en alguns serveis, per mai es podr crear un tei-xit associatiu fort i solidari sense l increment de la conscincia social i la creena en els recursos de les persones que formen el barri. Des de la TIAF animem a les famlies (pares, mares, avis, vies, tiets, vens, infants, adolescents, etc.) que aprofitin el paraiges de la TIAF i de les entitats i serveis que la composen per ser protagonistes en la millora del benestar infantil. Aquest any us proposarem un seguit dactivitats obertes perqu ens puguem trobar i crear junts.

pg. 4

pg. 3

Els joves opinen

TIAF:Nous reptes

Parlar de sexualitat amb els teus fills s la millor manera de prevenir malalties i embarassos no desitjats. (pgs. 2 i 3)

Web: www.tiaflm.orgA/e: taflm.suplement@gmail.comAdrea: La Bscula Espai MusicalC. Foc, 128, 1a planta08038 BarcelonaTel. 93.965.007

Consell de redacci:Grup de comunicaci de la TIAF-Districte Sants-MontjucDirecci de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor Gonzlez.-Associaci de Mitjans de Comunicaci Local (AMCL): Joan Barutel.-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu-Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.-Assessors TIAF: Sergio Surez (Para-fernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).-Elisenda Gellida (Tcnica de suport TIAF)-Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver)

Edici i maquetaci:David EdoImpressi: GestXXITirada:6.000 exemplarsDistribuci gratutaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

Edita aquest suplement:

2 info Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Prevenci de lembars adolescentLs danticonceptius permet gaudir de la sexualitat evi-

tant el risc dun embars no previst. Cada persona haur de decidir quin mtode li pot anar millor en els diferents moments de la vida, dacord amb la seva edat, la situaci personal, el tipus i la freqncia de les relacions sexuals i les prpies creences.

En ladolescncia tamb poden haver dubtes sobre si cal o no utilitzar lanticoncepci, sobre com es produeix lembars, quan quedar-se embarassada, com evitar-ho, qu fer davant un embars no planificat. La Tarda Jove s un servei per joves menors de 25 anys que proporciona orientaci i assessorament sobre sexualitat, mtodes anti-conceptius, malalties de transmissi sexual. Shi pot anar individualment, en parella o en grup. Latenci en aquest

servei es confidencial i gratuta i no cal demanar cita pr-via. Ladrea de contacte s: CAP Numncia, al carrer Numncia, 23. Telfon 934393421.

Si les relacions sexuals es fan sense usar anticonceptius es molt probable que es produeixi un embars que, en ladolescncia, sn majoritriament no desitjats i no pre-vistos. Sembla que en ladolescncia el mtode ms reco-manat s el preservatiu perqu es de fcil accs i si sutilitza adequadament, protegeix de lembars i de les malalties de transmissi sexual. No obstant, la utilitzaci de contracep-ci inefica com la marxa enrere aix com el mal s de mtodes anticonceptius augmenta el risc d'un embars no desitjat i no planificat. Segons lenquesta FRESC que es fa cada quatre anys des de lAgncia de Salut Pblica de Bar-celona, ms de la meitat de les noies de 4t dESO (66%) que han tingut relacions sexuals van utilitzar el preservatiu en la darrera relaci sexual. Cal destacar que 23% daquestes noies van fer servir la marxa enrere o no havien fet servir cap contraceptiu en la seva darrera relaci sexual.

Lembars s un esdeveniment important en la vida de les persones. La maternitat i la paternitat suposen un gran canvi i noves responsabilitats, ser important pensar quin s el millor moment per tenir un fill i filla. Lembars pot ser un esdeveniment molt feli quan s fruit de la decisi de la dona i la parella en un moment oport de la vida, per un embars no previst en una noia adolescent pot te-nir conseqncies negatives, tant per a ella mateixa com per a les persones del seu entorn i per al futur nad.

Segons la UNICEF, la prevenci dels embarassos no pre-vistos permet als nois i sobretot a les noies adolescents aca-bar leducaci i adquirir els coneixements fonamentals per el creixement personal. Tenir un fill o filla en ladolescncia comporta tenir ms limitades les oportunitats laborals i econmiques. Aix al seu torn t conseqncies econmi-ques negatives per al benestar dels infants. Si a ms, no existeix un entorn familiar que els ajudi, poden patir de se-

La sexualitat saludable en ladolescncia: prevenir els embarassos adolescents

Segons lOrganitzaci Mundial de la Salut, ladolescncia s un perode on apareixen canvis fsics caracters-tics del cos adult, si b ledat dinici s molt variable duna persona a una altra. Aquest canvis corporals van acompanyats de tot un seguit de canvis en les emocions, en les relacions, en les vivncies, en els pensaments que en conjunt aniran definint la identitat i personalitat adultes.

Des del naixement tenim sexualitat. No obstant, en ladolescncia s'expressen les sensacions sexuals amb tot el seu potencial i apareix el desig de compartir, d'experimentar la prpia sexualitat amb un mateix i amb els altres, per tamb, els dubtes i les pors davant de la sexualitat. Els i les adolescents aniran descobrint la sexualitat de maneres diferents. Cal donar temps per que decideixin decidir, per que provin i per que pugin aclarir els dubtes que aniran sorgint al llarg daquest perode. Tot en conjunt ajudar a gaudir d'una sexuali-tat ms sana i positiva al llarg de la vida.

Daltre banda, tamb s el moment on es reforcen els patrons de gnere, s a dir, els rols i estereotips sexuals socialment adjudicats a noies i nois, com per exemple, lestereotip del paper dominant del noi en les relacions sexuals.

Aquests patrons poden donar lloc a situacions com la negaci per part dels nois a usar preservatius i o b portar a les noies a cedir davant dels desitjos de la seva parella. Per tant, en ladolescncia tamb sha de produir un procs de maduraci on cal adquirir habilitats personals per negociar, acceptar o rebutjar tenir relacions sexuals amb la parella.

Altres elements que accentuen la vulnerabilitat i la possibilitat de coerci s mantenir relacions sexuals molt joves i mantenir relacions sexuals amb persones de major edat, ja que augmenta el risc d'embars en ladolescncia.

Glria Prez Agncia de Salut Pblica de Barcelona

Font: Agncia de Salut Pblica de Barcelona. Elaboraci prpia.

Figura. Naixements per cada 1000 dones adolescents residents als barris de la Marina, el districte de Sants - Montjuc i Barcelona en els anys 2009-2013.

3infoFebrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Acabat el 2014 i comencem el 2015, enguany la TIAF ha treballat per fer-se gran i arribar a tots i totes.

Hem treballat per la promoci de projectes comunitaris, com Famlies per famlies, les accions amb adolescents a lAVV Eduard Auns o les futures formacions per a pares i mares que es desen-voluparan el trimestre vinent.

Com cada any s han desenvolupat les Jornades de la TIAF daquest any, amb dues parts ben diferenciades. Una ms centrada en les entitats, serveis i professionals i una altra oberta al pblic en general on hi han participat els joves, els infants i les famlies, organitzada grcies a les entitats i associacions que formen part de la Comissi de Participaci. Sha posat laccent en la celebra-ci del 25 aniversari de la convenci dels drets dels infants i a 2014, lany de les famlies.

Aquest any dins la Comissi de Treball en xarxa, el GT Meto-dologia de Treball amb Casos hem creat un document base amb un model dactuaci i procediments perqu es treballin casos en xarxa. Lobjectiu s doferir un acompanyament als professionals que porten casos i que consideren que la intervenci est encalla-da, aix com oferir suport i orientaci als professionals i entitats del territori. La intenci s aportar una nova mirada, als casos que sn de llarg recorregut o que es considera que amb una in-tervenci consensuada entre diferents serveis i entitats es pugui resoldre rpidament la problemtica i evitar la seva cronificaci..

La Comissi de Prevenci i Promoci hem comenat a treba-llar per potenciar els Espais joves en el barri i potenciar activitats obertes als joves, promovent la prevenci i creant espais de con-fiana i de trobada.

El GT de comunicaci, ens hem volgut apropar a vosaltres per tal de qu ens pugueu conixer i per aix hem posat en marxa des del mes de Maig aquest suplement TIAF INFO. Aqu heu pogut posat cara, heu sabut que s el que fem, qu s la TIAF, qui en forma part i us hem ensenyat les diferents activitats que hem fet durant aquest any. En aquest espai cada entitat, servei o membre de la TIAF ha pogut explicar-se i ensenyar-nos quines activitats estan desenvolupant al barri. Li hem donat protagonis-me als infants, joves, adolescents i les famlies el motor real pel qual treballa la TIAF.

En el 2015 volem seguir treballant per arribar encara molt ms vosaltres, ho farem des el suplement i tamb des d'altres suports com el nostre web: www.tiaflm.org o les xarxes socials i pgines daltres membres de la TIAF.

Ho farem amb ganes i illusi amb un nic objectiu: que us animeu a formar-ne part. Voleu participar? Si us animeu, podeu contactar amb nosaltres a traves:tiaf.lamarina@gmail.com.

Si teniu cap proposta, estem oberts a tothom perqu cada ve-gada som ms els que participen en la TIAF. I vosaltres, a qu espereu?

ries dificultats materials i socials. Daltre banda, les noies i nois adolescents amb fills o filles tenen moltes probabilitats de tenir el segon embars i naixement en pocs anys.

Dades sobre lembars i els naixements en ladolescncia en el barriDavant dun embars adolescent poden ocrrer dues coses, que lembars acabi amb una interrupci voluntria de lembars o que doni lloc a un naixement. A Barcelona en lany 2013, el 73% dels embarassos en dones adolescents van acabar en una interrupci voluntria de lembars, que vol dir que aquests eren embarassos no desitjats. El 27% restant va donar lloc a naixements, tot i que una part daquests tamb eren dembarassos no previstos no es van interrompre.

El naixement a partir dun embars en aquesta etapa vital s el fet amb majors conseqncies per a la vida dels i de les adoles-cents i per tant s el que analitzarem seguidament.

El nombre de naixements en dones adolescents s baix a la ciu-tat de Barcelona i als districte de Sants Montjuc. Aquest fet fa que es situen en nivells similars als de pasos com Sucia i Holan-da. No obstant, existeixen a la ciutat moltes diferencies territorials en quant als naixements en dones adolescents, ja que hi ha barris amb un important nombre de naixements en dones adolescents que fa que es situen en nivells similars al dels pitjors pasos en-tre els desenvolupats com sn Romania i Estats Units. En aquest grup es troba el barri de La Marina del Prat Vermell. Com es veu a la figura, el nombre de naixements supera en cinc vegades el del barri de la Marina del Port, del districte i de la ciutat.

Com a conclusi dir que els barris ms desfavorits de la ciutat s on es produeixen ms naixements de dones adolescents i en-tre ells el de la Marina del Prat Vermell. Per a poder modificar aquesta situaci, les mesures recomanables sn:

1. Proporcionar educaci afectiva i sexual en letapa escolar de lESO. 2. Millorar l'accs als mtodes contraceptius com el preservatiu i rea-

litzar consell contraceptiu.3. Portar a terme programes de desenvolupament i orientaci laboral

en ladolescncia.4. Oferir suport material i emocional a les famlies adolescents amb

infants.

4 info Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

El jovent opina

Els barris de La Marina

All que ms agrada

All que no agrada

Qu cal fer per millorar

11Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat ACTUALITAT

Van passar els anys en els quals la seguretat dels cotxes era exclusivitat d'algunes marques i models.

Les ltimes tecnologies han fet possible que els elements de seguretat activa i passiva siguin incorporats en els models ms petits del mercat.

No podem oblidar que aquest mercat al costat del dels cotxes mitjans o compactes s un dels de major volum de vendes a Europa.

Un dels primers elements de segure-tat a incorporar-se va ser l'antibloqueig de frens o Abs, ms tard va arribar l'Airbag

i en l'actualitat el Esp o control electrnic d'estabilitat s'ha convertit en un altre element de srie que s'incorpora sense sobrecost per al comprador.

Euro NCap organisme independent dels fa-bricants, sotmet a cada nou vehicle a exhaus-tius test de seguretat sent els utilitaris refern-cia en aconseguir puntuacions homologables a vehicles de gamma i preu superiors.

Un dels test ms coneguts s el d'impacte frontal (impacte a 64 km/h contra un bloc es-ttic). A partir dels resultats d'aquestes i altres proves, s'avaluen els desperfectes produts en

la carrosseria aix com les possibles lesions als seus ocupants.

Superades amb nota aquestes proves, al-guns fabricants van una mica ms enll des-envolupant i incorporant elements exclusius fins al moment per a cotxes del segment supe-rior o marques Premium.

Sistemes de reconeixement de senyals de trfic, avisadors de canvi involuntari de carril, indicador de distncia de seguretat amb alerta de collisi frontal etc

Per tot aix, els vehicles d'aquest segment sn una opci molt interessant de compra a

uns preus molt raonables en els quals la mxi-ma d'una bona relaci qualitat-preu sens dub-te es compleix.

Feli viatge!

"Petits per segurs..."|| Redacci || Romagosa - Opel

"Nuevo Corsa"

Novament aflora la histrica reivindicaci que tenen els barris de la Marina perqu el metro arribi i tingui parades a la seva zona.

Els acords assolits aquest 16 de febrer en el Consell Venal, convocat pels membres de l'Assemblea del 15 M en la Sala Pepita Casa-nellas i en la qual van participar representants

de les Associacions de Vens, representants de l'Associaci de Comerciants i vens de la zona sn: que en primera instncia una comissi treballi acords mnims que seran aprovats en una mobilitzaci general que coincidir amb la setmana del Mobile World Congress, a fi d'amplificar la protesta.

Els punts a treballar per aquesta comissi i, que major consens van tenir des de l'inici per tots els sectors i entitats dels barris de la Mari-na, abasten des de l'obertura de la parada de la lnia de metro pel 2016, que la freqncia dels busos sigui de 5 i 10 minuts com ocorre en la resta de la ciutat i que aquests tinguin bones condicions i capacitat per fer front a la mobili-tat diria del barri. A ms d'augmentar en tres la parada del bicing.

Xavier Gonzlez, membre de l'Assemblea del 15 M i de la comissi de Transport, enca-rregada de redactar les propostes va detallar que "l'estratgia consisteix a aconseguir la unificaci de totes les associacions de vens, els sectors i entitats de la zona per aconseguir major pressi davant les autoritats municipals i de la Generalitat". Considera que si fins ara una reivindicaci tan histrica d'aquesta zona no s atesa per les autoritats s per falta de vo-luntat poltica i perqu les mobilitzacions han tingut molts alts i baixos, s a dir, no han estat continues. Malgrat aix no permetrem que el metro passi per sota nostre i que no el puguem agafar, aix significa que si el metro no passa per La Marina no passar per cap costat, va sostenir.

Per la seva banda, els vens es mostren in-dignats davant la proposta de la Generalitat de privatitzar la L-9. Vicente Villalba, estudiant i ve del barri creu que no es produeix cap millo-ra en ell. El barri importa per la fira del mbil, la pista d'esqu o pel port, per no pels ciuta-dans que vivim aqu. Recorda que el barri va nixer com una zona dormitori per a empreses grans com la SEAT i actualment s un lloc de residncia para al voltant de 40 mil persones.

Coincidentment, Victor Carmona, Profes-sor d'una Autoescola i tamb ve de la zona coincideix amb Gonzlez en qu s necessari seguir amb les manifestacions fins a aconse-guir que en aquest any entre funcionament la Lnia 9 del metro.

La Marina intensifica la seva lluita pel metro

|| Yohany Limpias || Redacci

El propsit s aconseguir una gran concentraci de vens el 14 de mar.

Agustn Forteza

12 PUBLICITAT Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

13Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat CONSORCI

El Consorci de la Zona Franca preveu iniciar obres a La Marina aquesta primavera

EL CONSORCI INFORMA

Barcelona, 5 de febrer de 2015.- El Consorci de la Zona Franca de Barcelo-na preveu iniciar aquesta primavera els primers moviments de terra en lmbit del barri de La Marina, de forma que quan hi hagi autoritzaci municipal, escometr la construcci dun primer edifici de vivendes.

La Marina del Prat Vermell es considera un dels barris de Barcelona que tindr ms atractiu i que comptar amb ms projecci de futur tant per la seva situaci estratgica i les seves noves comunicacions per metro com pel disseny mediambientalment sos-tenible amb el qual sha concebut aquesta nova centralitat urbana.

Cal tenir en compte que La Marina es trobar a tocar drees de gran activitat econmica i empresarial com sn el Port, la Fira i el Polgon Industrial de la Zona Franca, una ubicaci que comptar amb latractiu dun fcil enlla amb laeroport i amb tot lentramat metropolit grcies a la lnea 9 de metro, actualment en fase de pro-ves i que entrar en funcionament el primer trimestre de lany vinent.

El Consorci, que disposa de 150.000 m2 de sostre en tot lmbit de La Marina, prin-cipalment per s residencial, adjudica ac-tualment el moviment de terres i estructura i ha acabat el projecte executiu dun primer edifici dhabitatge protegit en una parcella

de 2.200 metres qua-drats de superfcie en la illa D del sector 10, just al costat del nou edifici de vivendes promogut per la Junta de Compensaci ara fa poc temps.

Ledifici de vivendes del Consorci es cons-truir al nmero 50-58 del Carrer Cal Cis tindr 68 nous habi-tatges de protecci so-cial i permetr donar vivenda en una ma-teixa escala de vens a 18 famlies provi-nents dun edifici del carrer Motors que ha denderrocar-se. Les obres de construcci comenaran el segon trimestre del 2015 i es preveu que tinguin una durada aproxima-da de 18 mesos.

Aquest ser el segon edifici de viven-des socials que es construeix al carrer Cal Cis, nou carrer que pren el nom de lantiga masia anteriorment situada on avui hi ha linstitut de Formaci Professional Mare

de Du de la Merc, una masia que tamb va ser coneguda amb el sobrenom de Cal Navarro.

En la foto, imatge del nou carrer Cal Cis (longitudinal) i de ledifici aixecat per la

Junta de Compensaci, al costat del qual el Consorci construir el nou edifici de vi-vendes protegides. El bloc de vivendes de la part inferior de la foto ja sha aterrat.

DISTRICTE14 Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

15CULTURAFebrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Sries de televisi a la biblioteca Francesc CandelA la canalla li agrada que li expliquin his-tries. No s gens estrany, perqu els permet alliberar-se de la seva quotidianitat i els ofe-reix una finestra a altres realitats. Els adults som iguals. Ens fascinen les peripcies duns personatges que sentim llunyans per al-hora propers pels seus conflictes i passions. Aquesta s la mgia de tota ficci: ens enta-bana alhora que ens revela grans veritats.

Avui ens centrarem en un tipus de fic-ci, la televisiva, que en els darrers anys ha experimentat una eclosi. Sries com Joc de Trons, Breaking Bad o The Wire han demostrat que la petita pantalla sha fet gran i que pot reflectir la complexitat del mn actual, potser millor que el cinema i tot. Els elements sobre els quals sha cons-trut aquest xit sn les trames sofisticades, els personatges carismtics i la voluntat de mostrar els aspectes ms foscos de la reali-tat. Mad Men, The Shield, Weeds, The Killing, Girls, Entourage, Shameless... Podeu trobar totes aquestes, i moltes ms a la sala dadults de la biblioteca Francesc Candel. I si no en teniu prou, podeu assitir a la xerrada Joc de trons: de la literatura a la pantalla, que celebrarem el proper dia 17 de febrer a les 19:00 hores a la biblioteca, a crrecde la professora de la UPF Raquel Crisstomo.

El FarL'agenda de febrerBiblioteca Francesc CandelDijous, 19 Hora: a les 19.00h. Parlem de sries: Joc de trons: de la literatura a la pantalla. Raquel Crisstomo, professora de la UPF

Dimarts, 24 Hora: a les 19.00h. Presentaci del llibre de memries dEmilio Surez "Lucha compartida. Edicions Carena Dimecres, 25 Hora: a les 18h. Comicmix, presentaci illustrada dels cmics i personatges ms divertits, famosos i llegits del fascinant mn de les historietes illustrades. A crrec de: Salvador Boix 5 de marParlem amb lescriptor Vicen Villatoro, del seu ltim llibre Un homes que sen va.

Centre Cvic Casa del RellotgeDimecres, 18 DIMECRES DE CENDRASacaba la gresca i la disbauxa.Veniu tristos i vestits de dol peracompanyar la sardina que enterrarem.

17.30 h Animaci a crrec de laCia. Pep Callau18.15 h Lliurament de premis delConcurs Fotoviva18.25 h Enterrament de la sardinaamb el seguici a crrec dels Diablesde Port18.45 h Xocolatada per a tothom!(hi collabora la Marina Viva)Totes les activitats sn gratutes ies faran als Jardins de Can Farrero

Concurs FotovivaConcurs fotogrfic de la rua deCarnestoltes de la Marina, comparteixles teves fotos ms divertidesi originals amb la Marina Viva.Consulteu-ne les bases.

EntruitatConcurs gastronmic on la truitas el plat protagonista! Porta lateva truita ms bona al Mercat dela Marina el dissabte 7 de febrer.Consulteu-ne les bases. Inscripcions a: CC Casa del Rellotge, CCLa Cadena i el Mercat de la Marina.

Divendres, 27MUSEU CAN TINTUR I AL MUSEUDE CERMICALA RAJOLETAVisita guiada combinada Preu activitat: 4 Sortida des de la Casa delRellotge a les 16.30 hVisitarem aquests dos espais ubicats

a Esplugues, on podrem ferun recorregut cronolgic i estticque comenar a Can Tintur, ambla collecci de rajoles de mostra,com a reflex duna producci artesanal, i continuar a La Rajoleta, ones mostra levoluci cap a la sevaproducci industrial.

Sala Pepita CasanellasDivendres 20NATACINSINCLOWNIZADAHora: a les 20 hClown a crrec de la Cia. NiumpaloalArts la histria de 2 nadadors quemitjanant el clown i el mim corporalens explicaran totes les aventuresque han de passar per arribarals Jocs Olmpics de Rio de Janeiro2016.

1 de marEL MUNDO DE LAS ILUSIONESHora: a les 12 hEdat recomanada: a partir dels3 anysMgia, illusionisme a crrec de elGran Maximiliano, ver para creerUna histria mgica a travs delscontes i llegendes que ens demostraque, imaginant amb fora,els desitjos es compleixen. Ambel Gran Maximiliano, descobrirem,divertint-nos, lintil que s buscarfora de nosaltres quan el tresor sa les nostres mans.

LAssociaci Diables de Port est a punt de cele-brar els 20 anys de vida. Ara, per, les seves prio-ritats sn unes altres. La Colla de Gegants de La Marina de Sants necessita ms collaboradors. Concretament, i amb ms urgncia, de gegan-ters que portin les seves figures. Els Gegants Mag i Quimeta pesen al voltant de 60 quilos, mentre que els Gegantons de Paco Candel, fet amb perms previ de lescriptor, i el Campis Drak, fan entre 14 i 19 quilos. Alguns dells, fins i tot, han viatjat fins al Jap, on van ser exposats per a curiositat dels nipons.

El pes considerable dels gegants fa que es necessitin diverses persones que els agafin per torns. Els requisits sn tindre una miqueta damor per aquesta cultura, diu Josep Mas-deu "Pitu", lactual President de lAssociaci, qui convida als que puguin estar interessats a apropar-s'hi al local de l'Associaci'o del carrer Sant Eloi, nmero 9 i provar-ho. Els ms ve-terans sencarreguen densenyar la manera de portar-los i les coreografies prpies de cadasc dels Gegants. Els responsables asseguren que s molt fcil i que s'aprn rpid.

El Gegant Mag i la Geganta Quimeta pesen vora 60 quilos

Tamb a la Colla de Gegants, busquen gra-llers per reforar el grup actual de tres compo-nents. Les classes per aprendre a tocar la gralla -tant com de percussi per als tabalers-, van incloses en la quota anual de 30 euros.

Ara per ara sn un total de noranta socis. El ms petit t tres anys i s fill dun dels funda-dors. La ms gran i membre dhonor en t 85. Es diu Montserrat Tormo i fins fa molt poc sortia amb els diables, explica Masdeu.

Alguns dels seus Gegants han estat d'exposici al Jap

L'Associaci Diables de Port inclou les co-lles de Geganters, els Diables de Port i la seva secci infantil anomenada Espurnes de Port i els tabalers, que acompanyen als altres dos grups. Va ser creada l'any 1996. Prviament va haver-hi un petit moviment que no va acabar de consolidar-se i que noms van fer sortides puntuals amb els gegants originals, que fan en-tre 80 i 90 quilos i que actualment es troben a la Casa de Rellotge en exposici.

El cap de setmana del 7 i 8 de febrer van celebrar les festes de Santa Eullia, una de les patrones de Barcelona. Primer van haver de re-collir, el mat del dissabte, els seus Gegantons, que es trobaven d'exposici al Pati Manning des de l'1 de febrer.

El calendari previst per tot lany 2015 cons-ta de ms duna vintena desdeveniments, i el president assegura que esperen tancar ms actuacions a mesura que avanci lany. El 2016 celebraran laniversari per encara no hi ha res concretat. De moment, la seva intenci s la de reforar la Colla de Geganters amb nous por-tadors i afegir ms grallers amb gent que vulgui implicar-se del tot. Els assajos sn els diven-dres a la tarda al seu propi local, i els dissab-tes als matins a La Bscula. Qualsevol persona interessada a formar part dels Tabalers o dels Diables sn tamb benvinguts.

|| Ana Snchez || Redacci

Els Diables de Port de La Marina cerquen nous portadors

Els Gegants Mag i Quimeta (d'esquenes) i els Gegantons Paco Candel i Campis Drak. Foto: Arxiu Associaci Diables de Port

16 Febrer 2015 // www.lamarinadigital.catCULTURA

Fotos: Thas Campmany Jubany / Agustn Forteza

El Carnestoltes en imatgesEl Carnestoltes en imatges

SALUT 17Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

2015: Any nou i uns bons hbits

I al igual que tots els anys shan acabat les festes, la bscula marca 2, 3 o 4 kg mes i fem propsits de fer dieta i perdre pes. Per aquest any no us proposem fer dieta si no millorar els nostres hbits de vida per guanyar salut.I pel nou any us regalem el nostre decleg i els nostres propsits pel 2015:

1. Necessito menja per poder funcionar, per la clau es menjar el just i neces-sari. Menjar b est renyit amb menjar massa

2. Menjarem de tot. En la varietat hi ha el gust i la salut

3. Esmorzarem cada dia. Sense energia no podem treballar

4. Farem 5 pats al dia mantenint un ho-rari similar

5. Menjarem 5 racions de fruita i verdu-ra al dia: de postres fruita, amanida a cada pat com acompanyament i un plat principal de verdura.

6. Menjarem aliments rics en fibres: pa i cereals integrals, verdures, fruites, lle-gums. La fibra ens sacia i ens aporta

minerals i vitamines7. Menjarem peix almenys 3 cops a la set-

mana. La seva protena es de alta quali-tat i ens aporta un greix mes saludable.

8. Disfrutarem bevent aigua al llarg de tot el dia i un gotet de vi amb lpat princi-pal.

9. Menjarem amb companyia i sense tele-visi, disfrutant de la conversa i men-jarem menys quantitat.

10.Prepararem els pats amb cura i mi-llorarem la presentaci. Gastronomia i menjar s han danar de la m.

I no oblidarem lexercici. Recordem la mxima grega mens sana in corpore sano. Tant o mes important que menja sa es fer exercici cada dia. Caminarem, pujarem es-cales i buscarem de 30 a 60 minuts diaris per fer exercici. Pot ser que al principi ens costi per descobrirem que amb la prctica dexercici el nostre cos allibera unes