núm. 224 la marinaFEBRER14

ANY XX

www.lamarinadigital.cat

Coneixem la FAGIC

Parlem amb el president de laFederació d’Associacions Gitanes deCatalunya, Simón Montero, residentdel barri de La Marina. L’entitat portamés de dues dècades defensant i pro-movent els drets i la cultura del poblegitano, tant a territori català com a l’es-tranger.. Pàg.15

20 anys

fent barri

Nova campanya de SMxI

Sants-Montjuïc per la Independènciacontinuarà promovent iniciatives afavor de la consulta. Al marc de lacampanya de l’Assamblea Nacionalde Catalunya Signa un vot per laIndependència de Catalunya, el grupinstal·larà durant febrer i març diver-ses parades arreu de la Marina. Allàels veïns podran omplir una butlletaper demanar el dret a decidir. Pàg.8

CIE, un conflicte latent

El funcionament dels Centresd’Internament d’Estrangers que hi haarreu del territori espanyol ha estat

en més d’una ocasió envoltat de polèmica.La denuncia de diversos interns per atacsel dia de Cap d’any, el suïcidi fa dos mesos

d’un jove o la mort d’un altre un any enrereposen al focus de l’actualitat el recinte de laMarina, ubicat al carrer C. E del Polígon dela Zona Franca. Mentre que des de l’exe-cutiu espanyol es declara que funcionaamb total transparència, les onegés alerten

de la continua vulneració dels dretshumans que té lloc a aquests espais.Algunes plataformes, com Tanquem elsCIE, veuen en el qüestionament actualsdels centre l’oportunitat d’exigir, de formadefinitiva, la clausura dels CIE.

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

ANTONIO RUBIO RAMOS

la marina // Febrer 2014MIRADES2 // www.lamarinadigital.cat

El gener de 1994 sortia al carrer el primernúmero de LA MARINA, publicació vincula-da a un projecte de comunicació local(l’AMCL) que havia iniciat el seu camí unsanys abans (el 1988) amb la llavors anome-nada Ràdio Zona Franca (actual Sants-Montjuïc Ràdio). Dues dècades després,doncs, toca fer memòria.

És curiós que el primer que recordenaquells que van “idear” LAMARINAés la triadel nom de la capçalera. Avui ens pot sem-blar obvi, però vint anys enrere pocs (per nodir pràcticament ningú) coneixien l’autènticnom dels nostres barris, molt vinculats lla-vors a l’entorn industrial de la Zona Franca.Va ser, per tant, una aposta arriscada, però–també- del tot encertada.

La normalització del català com a llenguavehicular de la publicació en un territori majo-ritàriament castellanoparlant va ser tanma-teix un dels reptes inicials. Tot i que al princi-pi els continguts es publicaven en català icastellà, el català va anar guanyant presèn-cia fins a esdevenir l’única llengua de LAMARINA el 2004. Una altra aposta arrisca-da, però –novament- del tot encertada.

Dotar els nostres barris d’una publicacióarrelada al territori va ser la tercera –i princi-pal- gran obsessió. Donar veu als ciutadans,les entitats, els comerciants, els polítics deproximitat... Reflectir i analitzar la realitatd’una àrea de Barcelona sovint oblidada iestigmatitzada amb esperit crític i construc-tiu. Esdevenir una finestra oberta a les reivin-dicacions i lluites veïnals. Promoure l’asso-ciacionisme i la justícia social... En definitiva,fer barri: aquesta era la motivació, la raó deser de LAMARINA. Fer-ho -endegar un pro-jecte d’aquestes característiques amb mésil·lusió que no pas recursos- no era tascafàcil. De nou, un risc que –després de 20anys podem dir-ho sense pecar de vanito-sos- va ser un encert.

Però no s’enganyin, no és aquest un edi-torial d’autocomplaença. Vint anys donenper a molt, també per cometre errors. Peròdels errors se n’aprèn, i en això estem.

LA MARINA de 2014 manté exactamentel mateix esperit que la va impulsar el 1994.I ho fa –com fa dues dècades- amb un equipjove al darrera, amb il·lusió i empenta, ambnoves idees i reptes, sense por a arriscar-se.La continuïtat d’aquesta publicació la devem–evidentment- als nostres lectors, als anun-ciants, a les entitats i institucions que ensdonen suport. Però – i volem que en siguinconscients- si aquesta publicació arribacada mes a les seves mans és principalmentgràcies a la feina desinteressada i voluntàriad’un grup de nois i noies (alguns estudiantsde periodisme, d’altres senzillament aficio-nats a la comunicació) que comparteixen unmateix somni: fer barri (si pot ser) durantmolts anys més. Gràcies per llegir-nos!

A la Plaça de la Marina amb el Carrer Mare de Déu de Port hi ha un aparcament per bici-cletes infrautilitzat, en molt poques ocasions hi ha bicicletes aparcades, per contra és moltnormal trobar-ne per qualsevol altre lloc, lligades a senyals de trànsit, fanals, bancs públics,etc. Sóc conscient de la mandra que fa desplaçar-se uns metres per lligar-les, no tenim gai-res aparcaments al barri (pot ser podríem demanar-ne més, si els féssim servir) la mateixamandra que buscar el aparcament del bicing, del cotxe o anar a buscar la parada del bus.

20 anysfent barrila marina

Tel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catFacebook: diarilamarinaTwitter: @lamarinacatC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

DirectorJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióEva Albiol

Maquetació i edicióMartí Molina

Redacció i fotografiaEva Albiol, Carla Genís, JordiGispert, Sònia Maza, Raquel M.Martínez, Martí Molina, NatàliaMorales, Sergi Palacios,Meritxell Suárez, SaraTorremocha, Miquel Vera, RafelVidal, Iris Vieiros, Araitz Pippers

Col·laboradorsFelipe Ayala, BellezaActiva,Julio Baños, David Bellón, JuanBibián, Salvador Cuevas,Agustín Forteza, MireiaGargallo, Marc Gispert, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, MíryamReyes, Gemma Roig, XavierSanz, Guillermo Segador, PaulaStanislavsky i M. Jesús Valderas

Edició DigitalRaquel M. Martínez i Aran Comín

PublicitatJosep Ferrús (603 27 34 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

Mark Maddox

la marina // Febrer 2014 TEMA DEL MES 3

SARA TORREMOCHA

Des de fa setmanes, la Marina estroba al focus de l’actualitat per lapolèmica que ha suscitat el Centre

d’Internament d’Estrangers situat entreels nostres carrers, al polígon de la ZonaFranca. El desencadenant ha estat ladenuncia d’interns d’una agressió perparts dels agents responsables a la nit deCap d’Any. Les versions es contradiuen.La Policia Nacional, cos de seguretat ques’encarrega dels centres, declara que elnerviosisme de diversos interns els vainstar a intervenir. La plataforma Tanquemel CIE assegura que, la tarda del 31 dedesembre, coincidint amb una protestacivil per les condicions del centre, un delsseus membres va rebre una trucada d’unintern. “Aquí estan pegant a persones, sen’han endut a tres, els mataran a cops”deia una veu angoixada, segons la plata-forma.

Tot i que la investigació sobre els fetsdel dia 31 de desembre acaba de comen-çar, la polèmica ha conduit a un planteja-ment social i institucional sobre el funcio-nament d’aquests centres.

Què són els CIE?El ministeri de l’Interior, organisme admi-nistrador dels CIE, els defineix comespais públics de caràcter no penitenciarion es mantenen durant un màxim de 60dies als estrangers que no tenen unaestança regular a Espanya, per tal d’obte-nir la documentació necessària per depor-tar-los al país d’origen.

Establerta la seva creació a la llei orgà-nica 7/1985, a l’actualitat hi ha nou cen-tres arreu del territori espanyol. El CIE dela Zona Franca, l’únic de Catalunya, vaentrar en funcionament a finals del 2006,en substitució del centre de la Verneda.Durant 2013 va ingressar 1584 persones,però moltes passen dos mesos al CIEsense que se’ls expulsi. Aquesta dada la

Mercè Duch, membre de Tanquem elsCIE, la situa a gairebé la meitat delsdeportats, denunciant que si la fi és l’ex-pulsió “és un sistema car i ineficaç”.

Els interns són immigrants que mai hanestat en situació regular o que esdevenenirregulars per perdre el lloc de treball.Segons va declarar darrerament el minis-tre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, el44% dels immigrants del CIE de la ZonaFranca no tenia antecedents delictius.Aquesta dada contradiu el compromís delpassat secretari d’Estat, Ignacio Ulloa, pelqual “qualsevol arrengament que poguésdemostrar que un immigrant sense comp-tes pendents amb la llei valdria per evitarel seu internament”.

Opacitat o transparència El 11 de gener cinc parlamentaris cata-lans de ICV-IU, CUP i ERC i l’europarla-

mentaria Ska Keller van entrar al CIE dela Marina fent-se passar per familiars d’in-terns perquè la Delegació del Govern aCatalunya els hi va negar el pas com apolítics. Des de l’executiu es va argumen-tar que els polítics podien participar dinsde comissions oficials. A l’abril de l’anypassat, el Síndic de Greuges, RafaelRibó, no va poder accedir al recinte, ladelegació li va suggerir “no hi ha fa faltaque hi vagis, tot està bé”.

Aquestes negatives posen de manifestuna certa opacitat al funcionament delcentre, que ha estat motius de crítiquescontinuades per diverses organitzacions.“Només pots entrar al CIE: com familiar,amic, advocat de l’intern o i des de fa poc,sent membre d’una ONG”, assegura elXavier, un altre company de Tanquem elsCIE, “si no són presons hi hauria de poderaccedir tothom”. L’alcalde de Barcelona,Xavier Trias, recentment ha sol·licitat l’en-trada al centre, mentre que Jordi Martí,regidor del districte Sants- Montjuïc, asse-gura que el CIE de la Marina “ no pot estaral marge del que passa a la ciutat , siguide qui sigui la competència”. I davant lapolèmica, el ministre d’Interior, FernándezDíaz, continua declarant que al centre hiregna la transparència.

I sota l’acusació de manca de regulaciódel recinte de la Marina, la plataformaTanquem els CIE juntament amb ONGcom SOS Racisme, entre altres, veuenuna evident “vulneració dels dretshumans”. “Els CIE forma part d’una políti-ca d’estrangeria profundament racista,

violenta i injusta”, assegura la MercèDuch. Pel seu company de la plataforma,el Xavier Cambra, aquests recintes “sónpitjors que presons, centres de càstigencobert, on es penalitza a l’immigrantque ve aquest país per trobar una segonaoportunitat”.

Així, Tanquem els CIE no només qües-tiona el funcionament del CIE de laMarina, sinó que pretén aconseguir laclausura d’aquests recintes, que equipa-ren amb “Guantánamo”. “Els CIE són unamostra descarada de racisme, de mancad’humanitat”, assegura el Xavier, mentreque la seva companya conclou “molts delque avui miren malament els nouvingutsvan ser immigrants o descendents d’immi-grants”.

Lluny de plantejar la seva desaparició,el ministeri d’Interior ha assegurat que elreglament dels CIE espera ser aprovatràpidament al Consell d’Estat. El docu-ment hauria d’existir des del 2010, comfixava la llei d’Estrangeria del 2009, peròs’ha anat posposant fins ara. L’esborranyplanteja canvia el nom –es passa de CIEa CECE (Centre d’estada Controlatsd’Estrangers)-, permanent atenció sanità-ria a càrrec d’un metge públic, separaciódels interns que tinguin delictes i/o proble-mes toxicològics, identificació per nom ino número, entre altres mesures. Això sí,es mantenen els registres i escorcolls.

Després de quatre anys lluitant contraaquests centres, Tanquem els CIE hotenen clar “ni CIE ni CECE, només can-vien el nom, és el mateix”. �

Què passa dins del CIE de la Marina?Les suposades agressions a interns durant la nit de Cap d’Any han obert el debat

sobre el funcionament dels Centres d’Internament d’Estrangers

El 20 de juny 2012, el CIE de Málagava tancar les seves portes, desprésde 22 anys de funcionament. Ho vafer perquè les seves instal·lacions nopermetien als funcionaris ni elsinterns unes condicions de dignesper viure-hi. Però no era l’únic motiu.L’edifici en qüestió, en ruïnes des dela seva posada en marxa, va serescenari de diverses polèmiques.Les més sonades van ser la deporta-ció, prèvia sedació, de 103 immi-grants africans l’any 2000 i l’acusacióde delictes sexuals de diverses inter-nes del centre sobre cinc agents delCos Nacional de la Policia. A horesd’ara, no existeix una sentència reso-lutòria del cas.

Pendents del CIEde Màlaga

Finals del 2006: Obertura del CIE de la Zona Franca 2009: Llei d’Estrangeria. S’estableix la redacció d’un reglament6/01/2013: Mort d’Idrissa Diallo a la seva cel·la22/04/2013: Vaga de fam d’interns per denunciar agressions30/04/2013: Rebuig de les ONGs a l’esborrany del reglament, “només canvia el nom”11/06/2013: El nou reglament del CIE separa els interns amb antecedents de la resta13/06/2013: Rebuig de les ONGs: el consideren insuficient3/12/2013: Suïcidi de l’Aramis Manukyan, a la cel·la31/12/2014: Suposades agressions d’agents a interns11/02/2014: Diversos diputats fingeixen ser familiars per entrar al CIE14/01/2014: El jutge prohibeix el trasllat de testimonis pels fets de cap d’any

Cronologia de la polèmica

Concentració de manifestants davant el CIE de la Marina

reda

ccio

@am

cl.c

at

La gent opina: Han notat els veïns els brots verds de l’economia?

Susana

Morera

Aturada

“Els rics sí que tiren endavant,però els pobres no”

Guillermina

Lorenzo

Autònoma

“Diuen que sí, segons elsexperts, però jo crec que moltpoc a poc, quasi res”

Martí

Salabra

Peixater

“Cada vegada pitjor, no s’arre-glarà res"

Sílvia

Cosme

Xarcutera

“Cal ser optimista, la gent gastamenys per menjar, ha passat asegon pla”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL

la marina // Febrer 2014OPINIÓ4 // www.lamarinadigital.cat

L’ambició de l’ATM o com ofegar-se ambuna T-10

A mi, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) em canvia els records. Jo pen-sava que en tenia prou amb haver-se quedat amb el meu present. Sí. Cadamatí quan veig el meravellós 2’15 € del bitllet senzill em venen unes ganesincontrolables de preguntar al conductor, de què és l’entrepà que ve inclòs alpreu. I això els dies de bon humor. Però si hi ha quelcom que em fa feliç del’ATM és els deu euros amb trenta de la T-10 d’enguany. Incidències del metroi retards al bus? Inclòs al preu, i sense entrepà, és clar. I aquí és quan l’ATMem comença a canviar els records. Algun cop vaig pagar cinc i sis euros peruna T-10 o un euro i poc per un bitllet senzill? Semblava que sí, i que era unaèpoca on l’economia rodava molt més que ara. No recordo que el transportpúblic funcionés tan diferent a com ho fa a l’actualitat, que hagi patit una granmillora corresponent a la pujada dels preus. Però començo a dubtar per tal detrobar una mica de sentit comú en aquestes tarifes, ja sabeu per no malpen-sar, creure erròniament que es tracta d’una imposició despòtica més.

Serà qüestió de memòria.

Francisco R. Z. La Marina @

Parcs desatesos

Com a pare de nens que estudien a l’escola Seat, vull expressar la meva quei-xa amb el manteniment del parc de la sortida d’aquest. En primer lloc, l’estatamb què es troben els bancs que hi ha és bastant lamentable. A part de sermolt baixets (cosa que incomoda), la majoria estan trencats. Per exemple, alPasseig Zona Franca, fa poc s’han col·locat un munt de bancs nous i, no vulldir que estigui malament, però sí que en fa l’efecte que, de vegades s’inverteixen coses que no corren pressa i, per contra, es descuiden d’altres d’ús diari ide gran acolliment de gent, com és el cas del parc a què em refereixo. Ensegon lloc, les arrels dels arbres són una altra problemàtica quan aixequen elterra. Fa poc es va arreglar una zona afectada per això, però de res serveixque posin solució a uns pocs metres quadrats si la resta continua en mal estat.En tercer lloc, és trist que, en un parc que freqüenten cada dia tantes famílies,de l’única font que hi hagi, no surti aigua. I, per últim, vull ampliar la mevaqueixa fent crítica a aquelles persones que no troben altre lloc millor per pas-sejar els seus gossos i deixar-los fer les seves necessitats (sovint sense nete-jar-ho després) a parcs on cada dia juguen desenes de nens. Crec que el pipican, per exemple, es va posar amb alguna funció o, si més no, poden trobaraltres llocs més apartats. En aquest sentit, crec que tots podríem ser una micamenys inconscients i que, els encarregats del manteniment dels parcs hauríemde centrar-se en fer coses més funcionals.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signa-des, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació

es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

Esteve Alòs Pg. Zona Franca @

Ma. Luz El Polvorí @

Vegetació que provoca malestar

Tenint en compte que vivim a una gran ciutat, m’agrada que al barri constemd’abundants zones enjardinades. Ara bé, de vegades em pregunto amb quincriteri s’escull el tipus de vegetació que s’hi planta, en concret, dels arbres. Laprofessionalitat hauria de fer pensar, ja no tan sols la zona on plantar, sinótambé les conseqüències que pot comportar... us explicaré per què dic això.

La meva principal queixa no és la quantitat d’arbres de fulla caduca que faque cada tardor trepitgem més fullareda que vorera (que també), sinó que vullcentrar-me més en un tipus d’arbre en concret: el “Tipuana”, segons he poguttrobar. Un arbre que podem trobar, per exemple, al parc de fora de l’escola Seato al carrer Mare de Déu del Port (amb continuació a Ferrocarrils Catalans).Durant algunes èpoques de l’any, aquests trams de carrer es cobreixen d’unmant de flors ataronjades que, a simple vista, podria semblar fer goig.

Doncs bé, la realitat és que, quan les flors i fulles d’aquests arbres es tro-ben en temporada de caure, fan impossible caminar pel carrer de manera nor-mal i còmoda. L’arbre en si, desprèn una substància que deixa tota la voreraenganxifosa i, a part de les flors, cauen unes fulles marrons que tenen com ungra considerable en un dels seus extrems. Cregui’m quan dic que és un suplicicaminar per voreres amb plantes d’aquest tipus i, cada dos metres haver deparar per rascar la capa de restes que s’enganxen a la sola de la sabata con-tra la vorera. O arribar a casa i sentir com si el calçat tingués pega.

Mirin de posar solució a això perquè, pot semblar una tonteria però real-ment és inadmissible que es faci tan incòmode caminar pel carrer. Segur quehi ha altres espècies més adients per ser plantades en zones de pas constant.

Oi que també t’hi has fixat?Doncs què esperes a posar-hi

PUBLICITAT603 27 34 25 - 93 296 50 07

la marina // Febrer 2014 OPINIÓ 5

la m

arina

ni com

part

eix

ni es r

esponsabili

tza d

e les o

pin

ions d

els

seus c

ol·la

bora

dors

La CrònicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

Un llibre titulat Sistemántica escrit pel nord-americàJohn Gall el 1975 va donar en clau d'humor algu-nes regles per solucionar els sistemes governamen-

tals . La principal és donar als ciutadans dues noves lliber-tats: la llibertat de lliure elecció de territori i la de lliureelecció de Govern. En la primera un ciutadà podrà viure enqualsevol lloc del món que triï i en la segona un ciutadàpot canviar la seva ciutadania a un altre govern quan li vin-gui de gust . Si ho apliquem en l'actualitat un ciutadà fran-cès podria triar ser ciutadà espanyol i un ciutadà espanylpot triar ser suec . Si tries ser suec pagues els impostos aSuècia i et regiu per les normes sueques. Pots canviar degovern quan vulguis i pots viure en el lloc que vulguis. Unaguerra entre Rússia i USA seria impossible perquè la mei-tat dels que viuen a USA serien de nacionalitat russa enca-ra que nascuts a Minnesota i viceversa . Els nascuts aExtremadura que triïn un govern català seran tan catalanscom els de Vic, però una part dels de Vic seran ciutadansdanesos per elecció, altres argentins, etc. Tots barrejats.La conclusió a la qual volia arribar és que s'acabaria laterritorialitat nacional i tots , crec, ja podrien dedicar-nos auna altra cosa.

La premsa fa pocs dies es feia ressó d’una circumstàn-cia que, tot i no ser una novetat, ha concentrat un certinterès dels mitjans i, certament, en tot moment està

envoltada de polèmica. A Barcelona, hi han alguns carrers iespais públics que ténen la mateixa denominació, és a dir,que per exemple la històrica patrona de Barcelona, SantaEulàlia disposa de fins a 5 indrets amb el seu nom. Ja espoden imaginar que la informació es farceix d’anècdotes detaxistes despistats, cartes sense destí, etc.

Penso que el debat, si és que n’hi ha, és al contrari.Quines personalitats destacades de las nostra històriacol·lectiva, de la ciutat o els barris no han tingut encaraaquest reconeixement?.

A la Marina tenim un cas molt clar amb el nostre estimatPaco Candel, mort fa més de 6 anys i que encara no téaquest merescut homenatge. Per quan un carrer o espaipúblic del nostre barri al seu nom? La biblioteca que si elporta va ser un reconeixement en vida que en molts cas-sos no es dóna; però estic convençut que entre tots es pottrobar aquell lloc que ens debem per reconèixer al nostreveí , referència de generacions de catalans vinguts de fora. No podem oblidar la nostra història.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

Deixeu-me que em presenti

Deixeu-me que em presenti, sócen Jordi Carreter. Des del mesde setembre sóc el nou rector de

la parròquia de Sant Cristòfol. Feia deuanys que estava al barri d’Horta, a laparròquia de Sant Marcel.

Quan vaig anunciar el canvi que elmateix Sr Cardenal em va proposar, lamajoria, per no dir tots, es varen posarles mans al cap. Deien pobre Jordise’n va a la Zona Franca, com si fosuna terra allunyada, quasi prohibida,com l’antic oest americà. De fet tampoctenia molt notícia del barri, l’únic queconeixia era el Passeig de la ZonaFranca que era el camí que em porta-va al carrer Motors, el Banc d’Aliments,o al carrer del Plom on hi ha La Nau,per cercar material de neteja. De laresta res de res.

El primer cop que vaig arribar, migamagat per conèixer el barri, no vaigveure l’edifici de l’església, només vaigtrobar el Casal Parroquial del carrerEnergia, perquè era la referència quetenia, però de l’església ni idea. I elcap donava moltes voltes, i potser unamica espantat, i els meus veïns d’Hortaexplicant-me històries dels anys 60.

Va passar l’estiu i va arribar l’horad’aterrar al barri. I us puc dir que vaigtenir una gran sorpresa agradable.

He trobat i trobo persones de granqualitat, senzilles, treballadores, ambafany de fer i construir barri. Us puc dirque el que he connectat i viscut enaquests tres mesos en els nostresbarris de la Zona Franca no ho haviaviscut en deu anys al barri d’Horta. Hedescobert tots els colors de la vida enl’interior dels carrers i places que es

deriven del gran pas-seig. Móns i barrisdiferents que fan dela barriada una munióde realitats i vivènciesmai imaginades.

En aquests dominisinterns plens de vidahe retrobat una vidaassociativa rica, plenad’associacions i enti-tats i associacions deveïns amb ganes demillorar aquest barritant desconegut deBarcelona; malgratque no hi hagi metrohi ha un cor que bate-ga, i aquest cor éscapaç de continuartransformant aquestadiversitat de barris; enel que antigament elstaxis no volien entrar-hi, i on moltes entitatshan col·laborat i s’handeixat la pell per un estil de vida sen-zill i humà.

Però la crisi continua, malgrat el quediguin els polítics, i cada vegada hi hamés gent que és al carrer, sense feina isense esperança. Sembla que la crisiens vulgui prendre tot el que s’ha arri-bat a aconseguir en aquests darrersanys. Per això cal continuar lluitant per-què els pobres, els senzills siguin elsveritables protagonistes de la històriade la Zona Franca. Això és una tascade tots, ningú es pot quedar al marge,tots som prou importants per defensarles nostres llars, famílies, treballs i uto-

pies pròpies per aconseguir una exis-tència millor.

En aquests tres mesos he viscutmoments de solidaritat gran, tant perpart dels veïns com de les entitats, i hesigut testimoni del treball comú de mol-tes entitats del barri que fa possibleavançar i crear nous somnis.

Jo espero continuar aprenent devosaltres i ser un més de la vostracolla.

JORDI CARRETER I CAMBRANou rector de la parròquia

de Sant Cristòfol

Los cobardes

Hombres veo que de hombres solo tienen,solo gastan el parecer y el cigarro el pan-talón y la barba.

En el corazón son liebres,gallinas en las entra-ñas,galgos de rápido vientre,que en épocas depaz ladran y en épocas de cañones desaparecendel mapa.

Estos hombres, estas liebres, comisarios de laalarma,cuando escuchan a cien leguas elestruendo de las balas, con singular heroísmo ala carrera se lanzan, se les alborota el ano, elpelo se les espanta. Valientemente se esconden,gallardamente se escapan del campo de los peli-gros estas fugitivas cacas, que me duelen hacetiempo en los cojones del alma...

Un fragment del poema los Cobardes. Nopodia transcriure’l sencer perquè l'extensió de lacolumna no m'ho permet .En llegir-lo he recordattotes aquestes persones que en situacions en lesquals no es juguen res, que no arrisquen, es per-meten el luxe d'alçar punys i banderes fins i totimaginar que varen participar a les batalles con-tra l'opressió... jajaja! Però bé, demano disculpesals qui hi van ser de debò i que ara, en sentir tantcovard obren els ulls sorpresos perque mai vancoincidir amb ells.

En el poema també reconec que fan una altravolta. Aquesta violència de gènere de l'home versla dona...

Ai, mes de febrer! T'espero amb molta alegria.Reparteix amor i, com es diu sempre, por la bocamuere el pez.

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

El lobo de Wall Street, de Martin Scorsese, estábasada en hechos reales sobre la vida delcorredor de bolsa neoyorquino Jordan Belfort

(Leonardo DiCaprio), quien a mediados de los 80 eraun joven honrado que perseguía el sueño americano.Pero pronto en la agencia de valores aprendió que lomás importante no era hacer ganar a sus clientes, sinoser ambicioso y ganar una buena comisión. Su enor-me éxito y fortuna cuando tenía poco más de veinteaños como fundador de una agencia bursátil le valió elmote de El lobo de Wall Street. Dinero. Poder.Mujeres. Drogas. Las tentaciones abundaban y eltemor a la ley era irrelevante. Jordan y su manada delobos consideraban que la discreción era una cualidadanticuada; nunca se conformaban con lo que tenían.

Scorsese vuelve a hacer valer su apellido y su pro-fesión. Casi 2 décadas después de Casino ha vueltoa repetir su esquema y aún así ni ha caído en desuso,ni se ha vuelto repetitivo, ni tedioso. Todo lo contrario.Ha conseguido hacer una película de 3 horas muyágil. Tan fresca que no consigue perder ni bajar elritmo. Todo lo contrario: te mantiene agarrado al asien-to en todo momento. Y aún más, el mayor mérito esque todo esto lo haya hecho desde la perspectiva deuna comedia negra. Muy hábil por su parte, no dudoque éste título figure en las nominaciones a los Oscar

DiCaprio también ha vuelto a demostrar que verda-deramente es un actor consagrado. No dudaría enpujar por él cuando consiga el Oscar este año.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

la marina // Febrer 2014SALUT6 // www.lamarinadigital.cat

MERTXE LIROZ

Infermera CAP Dr. Carles Ribas

La tos ferina és una malaltiainfecciosa produïda pel bac-teri Bordetella pertussis. Es

tracta d’una malaltia que produeixcrisis de tos convulsiva i que s’en-comana amb molta facilitat a tra-vés de les petites gotes que surtende la boca i nas de les personesinfectades al tossir. És una malal-tia pròpia de la infància, tot i quees pot presentar en totes lesedats. Però és en els primersmesos de vida quan la malaltia potser molt greu , precisant ambmolta freqüència l’hospitalitzaciódel infant.

A més a més, se sap que lespersones que conviuen amb elsnounats són les principals fonts decontagi dels nadons encara novacunats, ja que existeix un perío-de de temps en que els infants es

troben desprotegits en front d’a-questa malaltia fins que començala vacunació sistemàtica.

Així doncs, les noves estratè-gies de vacunació contra la tosferina a Catalunya van dirigides,després dels resultats de la provapilot realitzada a l’hospital Clínicde Barcelona al 2012, a la protec-ció dels nounats, durant els pri-mers mesos de vida a través de lavacunació de les mares al final del’embaràs; ja que és durant el ter-cer trimestre de gestació quan esprodueix el major pas transplacen-tari, de la mare al fill, de defensescontra aquesta malaltia.

Les vacunes recomanades con-tra la Tos ferina (dTpa) pelDepartament de Salut són admi-nistrades pel personal sanitari delscentre de salut on es fa el segui-ment de la gestació de les donesembarassades.�

IRIS VIEIROS

La crisi ha incrementat la violència degènere. Així ho va reconèixer laComissió de Drets de la Dona i

Igualtat del Parlament Europeu, a finals del'any passat. Però no es tracta d'un mal-tractament com generalment es coneix,sinó que es presenta de forma encoberta.I és que la mateixa Comissió afirmava queals últims anys ha sorgit l’anomenada “vio-lència econòmica”.

L'augment de l’atur ha provocat que lesdones tornin a dependre econòmicamentdels seus marits, els quals esdevenen elsprincipals contribuents a l'economia fami-liar, tal i com passava dècades anteriors.El resultat és la reducció de denúncies,però no perquè hagin disminuït els casosde violència, sinó perquè les víctimestenen por de fer front a la persona que les

manté. La violència econòmica sol presen-tar-se com una barreja de la psicològica ila física, anul·lant, per tant, l’autoestimade la víctima i fent-la totalment depenentdel seu agressor.

Davant d’això, quines possibilitats se'lspresenta a les dones a part de trucar alstelèfons d'ajuda? Lluitar. Literalment. Enaquest context és on apareixen iniciativescom la de l'Associació InternacionalBushin Ninki Ryu & Artes Marciales.Aquesta entitat, que està situada al CentreCívic La Cadena i al gimnàs del'Associació de Veïns de Can Clos, ofereixdiferents serveis i activitats a dones quepateixen violència domèstica. JoséAntonio Pérez García, el sensei de l'asso-ciació, explica que "valoren individualmentcada cas per adaptar l'activitat segons lanecessitat". En primer lloc donen recolza-ment psicològic a la víctima, per tal querecuperi la confiança en sí mateixa. Unavegada assolit aquest repte, li ensenyenpràctiques d'autodefensa perquè resta-bleixi la seguretat que havia perdut. Aixímateix, fan uns cursos teòrics de preven-ció de situacions i comportaments a zoneshostils, passant, més tard, a la pràctica iimitant situacions reals que des d’arasabran evitar i controlar.�

Noves estratègiesde vacunació contra

la tos ferina aCatalunya

Fre a la violència econòmica

Una associació de LaMarina impulsa les artsmarcials com a soluciódel maltractament

la marina // Febrer 2014 ACTUALITAT 7

>> L’ANC continuatreballant a favor de laIndependència

Signa un vot per la independència ésel primer de cinc projectes ideats perl'Assemblea Nacional de Catalunya(ANC) que tenen com a objectiu ferque la mobilització popular en favor ala independència no decaigui. La cam-panya es basa en el dret a peticióreconegut a la constitució, i amb elqual s'exigirà a la Generalitat que cele-bri el referèndum, i en el cas que nofos possible, es declarès l'independen-cia de forma unilateral. La campanyas'ha iniciat amb un gran èxit pel que faal volum de recollida de firmes, ja queha aconseguit mobilitzar totes lesassembles territorials de l'ANC, entreles quals hi ha Sants Montjuïc per l'in-dependència.

>> El Mobile WorldCongress s’uneix a lareivindicació de lalínia 9 del metro

El proper dilluns 24 de febrer tindràlloc l'inaguració d'una nova edicio delMobile World Congress de Barcelona.L'esdeveniment reunirà a empreses,experts en tecnologia i desenes demilers de visitants vinguts expressa-ment de tot el món. L'impacte econò-mic del congrés es calcula que pot serde centenars de milions d'euros. Tot iles bones espectatives, un dels orga-nitzadors del certàmen s'ha mostratmolt disconforme amb el fet que lalínia 9 del metro no faci pinta d'estarenllestida proximament. "Espero quela línia 9 estigui acabada en algúnmoment de la meva vida" va declararJohn Hoffman.

breusEl gener en imatgesEls Reis d’Orient passegen per la Marina

Diumenge 5 de gener. Abans d’anar a entregar els regals, SesMajestats van saludar una gran quantitat de nens, nenes i adultsdels barris de la Marina que van sortir al carrer a veure’ls. La caval-

cada de reis del 2014 va assolir un gran èxit d’assistència. Va ser unpasseig sense incidències, tot i el retard en la sortida, que estava pre-vista a les 18h, però va produir-se mitja hora més tard.

Segona concentració de veïns per un transport digne

Dimecres 22 de gener. Aquesta setmana, els veïns de La Marinavan tornar a reunir-se al Passeig de la Zona Franca de nou perprotestar contra l’actual sistema de transports públics i la maca del

metro. Tots junts van tallar el trànsit durant vint minuts. La concentracióes repetirà el dia 29 de gener.

Millores escolars per una millor qualitat acadèmica

Dimarts 14 de gener. L’Escola El Polvorí va realitzar una acció de“treball social corporatiu” per tal de portar a terme diferentsreformes i innovacions al centre educatiu. La directora, Diana

Seras Lorenzo, assegurava que “en un moment de manca de recursoseconòmics com la que viu el país, és extraordinari poder realitzar aques-tes millores”. La iniciativa, va ser de gestió privada i no va afectar la jor-nada escolar dels estudiants.

La Marina lluita per un transport digne

Dimecres 15 de gener. Cansats de la precarietat del transport públical barri de La Marina, els veïns van sortir al carrer per manifestar-se i demanar uns serveis de qualitat. Reclamen el metro i la millo-

ra de la xarxa d’autobusos, a més de demanar que no pugin més lestaxes.

Seguiu, dia a dia, totes les informacions de la Marina a: www.lamarinadigital.cat

la marina // Febrer 2014ACTUALITAT8 // www.lamarinadigital.cat

Vols formar part del FuelPoverty Group? Si és així,ara tens una oportunitat única. Comencem unnou curs de formació per a voluntariat sobre

pobresa energètica, juntament amb l'entitat ambienta-lista, Ecoserveis.

El FuelPoverty Group és una xarxa de personesvoluntàries que actuen com a agents d'educació enl'estalvi i l'eficiència energètica. Promovem l'accés iadquisició de coneixements en aquest àmbit a perso-nes i famílies en situació de fragilitat social amb la fina-litat de reduir la pobresa energètica a nostre país.

El projecte es basa en:-Formació en alfabetització energètica i estratègiquesde lluita contra aquest tipus de pobresa-Difusió per part dels i les voluntàries (amb el suport deprofessionals en l'àmbit energètic) d'aquests coneixe-ments a la població més desfavorida dels serveis i pro-grames d'acció social d'ABD Associació Benestar iDesenvolupament

El FuelPoverty Group es va posar en marxa durant el2013 i està format per un grup de 20 persones voluntà-ries que ja està treballant per a la transformació social ienergètica. Ara volem fer més gran aquest grup. Aixíque, els propers dies dimarts 4 i 11 febrer 2014 a les17 hores i fins a les 19:30 hores a la seu de ABDBarcelona (C / Quevedo , 2 baixos ) pels i les profes-sionals d'Ecoserveis. El programa inclou:-Ús de l'energia a la llar-Entendre les factures del gas i la llum-Estratègies de prevenció i lluita vers la pobresa ener-gètica-Metodologies d'assessorament energètic

Per a més informació i inscripcions podeu escriure uncorreu a egutierrez@abd-ong.org o al telèfon 932890530

Busquem voluntaris ivoluntàries amb energia

ABDAssociació Benestar i Desenvolupament

CARLA GENÍS

Apartir de gener s’ha tornat aposar en marxa Signa un votper la Independència de

Catalunya, una companya impulsa-da des del juny de 2013 perl’Assemblea Nacional de Catalunya(ANC) amb l’objectiu de donarsuport al govern català a favor de laconsulta.

Per això, Sants-Montjuïc per laIndependència (SMxI) instal·larà

durant els mesos de febrer i marçdiverses parades pel barri de laMarina per a que els seus veïns espuguin adreçar i omplir una butlletaper tal d’exercir el seu dret de peti-ció. D’aquesta manera, podran serpresentades al Parlament catalàreclamant la consulta i, en el casque no es pugui realitzar perquè elgovern espanyol no ho permet, queels seus representats políticspuguin declarar la independència

de Catalunya de manera unilateraldes del Parlament.

A més, durant els pròxims dosmesos s’han organitzat les últimesconferències que tancaran el ciclede xerrades engegades des delmes de novembre de 2013 amb ellema República catalana: el paísque volem. L’última, que tractaràsobre la corrupció política en unaCatalunya independent, tindrà llocel març a la biblioteca FrancescCandel “perquè així els veïns de laMarina, que queden més allunyatsdel centre de Sants, lloc on fins aras’han dut a terme totes les xerra-des, puguin estar millor informats ino tenir cap dubte a l’hora de votara favor de la Independència deCatalunya”, explica J. Ventura,membre de SMxI.

Independència 2014:Raons per votar Sí + SíD’altra banda, SMxI va organitzarel passat 26 de gener un acte anivell de tot el districte per exposarels motius pels qualsl és necessarivotar en la pròxima consulta del 9de novembre de 2014 a favor de laindependència. La jornada, on hivan assistir al voltant de 500 perso-nes, va comptar amb la presènciade figures destacades del panora-ma català com l’actriu Meritxell Anéi de l’actor Toni Albà, el qual va rei-vindicar la causa independentistaamb humor. També va acudir elregidor del districte, Jordi Martí,que va ressaltar el paper deBarcelona com la nova capitald’una futura Catalunya indepen-dent, i la presidenta de l’ANC,Carme Forcadell, que va encoratjaral públic “a seguir en la lluita totsunits i no deixar-se portar per lesprovacions del govern espanyol”.�

Sants-Montjuïc per laIndependència continuapromovent iniciatives a

favor de la consulta

Imatges d’un dels actes a favor de la independència

la marina // Febrer 2014 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associades

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

Bar Restaurant La Masia365.cafè -1365.cafè -4

Admón. Loteria 137 CostaAlimentación Ruiz

Art i DecoracióAsesoria Empresarial Anna

Mª MadridAutoescola Zona F

Ballester Perruquers UnisexBayot-Collado, S.L.

Bricolage Zona FrancaBugaderia-Tintoreria Mari

Cafè i MésCarnisseria Angel

Celler PeñaCentre d' Infermeria i

PodologiaCermasa, S.L.

Charcuteria SantyComercial Alvarez SCP

Condis SupermercatsCopisteria Sant Jordi

Decoración Mari CarmenDrogueria Feli

ElectroutletEscola Bressol El gall i la

gallinaEspai per Vestir

(Confecciones Ray)Estanc de la Zona FrancaEstanco y Papelería Lage

Exit Dona Home i ComplementsFarmacia Cuscó

Farmacia Forns-GiróFotosistema

I.T.C. SystemIcali, Correduria de Seguros

Joyeria LuraKia A. R. Motors

La patatonaLa Piruleta

La Taverna del CondeLlar d'Infants Els Gegants

Llar d'Infants XumetsMacarro, materiales de

construcciónMacMobles Zona Franca

MacMobles Zona Franca-2Món Animal

Muebles El CisneMultiòptiques Josa

Pa de CarpesProyecta

Quiosc El AbueloRellotgeria-Joieria Ramon Carné

Talleres J.F.Talleres Pérez Alonso

Tocineria Charcuteria Plus UltraToldos Duran

Tucerrajeria.comVista Òptica

Wala

Alts Forns, 61Mare de Déu de Port, 271Mare de Déu de Port, 379Mare de Déu de Port, 379-381Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1

Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª Pg. Zona Franca, 186, interiorMare de Déu de Port, 413 local EMare de Déu de Port, 168-170, baixosFoneria, 43Alts Forns, 81Mare de Déu de Port, 227Foneria, 26, b.Aviador Franco, 15

Minería, 17 bga. 2Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos.Alts Forns, 74Energia, 20Pg. Zona Franca, 210-214Mare de Déu de Port, 337-339Foneria, 11Alts Forns, 74Alts Forns, 78

Mare de Déu de Port, 355, local

Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244Alts Forns, 72

Mare de Déu de Port, 337Pg. Zona Franca, 162Mare de Déu de Port, 234Pg. Zona Franca, 177-179Mare de Déu de Port, 305-319, local 15Mare de Déu de Port, 252Alts Forns, 75Pg. Zona Franca, 6-8Foneria, 40Aviador Ruiz de Alda, 6Foneria, 46Pg. Zona Franca, 168, Esc. A 1r 4aEnergía, 10, b.

Ferrocarrils Catalans, 87-89Pg. Zona Franca, 141Carretera del Prat,11Foneria, 43-45Pg. Zona Franca, 224Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321Foneria, 23Energia, 7Aviador Ruiz de Alda, 8Mare de Déu de Port, 279, pati int.Mare de Déu de Port, 124Aviador Ruiz de Alda, 24Mare de Déu de PORT, 260Passeig Zona Franca, 173Mare de Déu de Port, 252Passeig Zona Franca, 191-205

FES-TE’N SOCI!Mare de Déu de Port 389-395 Tel. i fax 93 421 23 86 a.c.lamarina@gmail.com

REDACCIÓ ACLM

Un dels objectius principals de l’Associació de Comerciants LAMARINA, és l’actualització de

la formació dels professionals delcomerç.

Per aquest motiu durant el mes degener, estem oferint als comerciants, tant als associats com als no asso-ciats, la possibilitat de fer un cursd’Acces, de forma presencial, teòric iamb pràctiques, al centre d’informàti-ca i de formació “LA VINYA”. La rea-lització del curs es fa en horari de

mig dia, compatibleamb els horaris de lamajoria del comer-ços.

El programad’Acces ofereix lapossibilitat de con-feccionar bases dedades molts útils perla gestió comercialde les nostresempreses, afavorint l’organització de lainformació d’unamanera eficaç i per-sonal.

L’acceptació delcurs ha estat tot un

èxit d’alumnes.Tant es així que l’ Associació de

Comerciants continuarà oferint alcomerciant la possibilitat de formar-se en diverses eines professionalsque es fan necessàries en aquestsmoments d’evolució econòmica ilaboral incerta.

Estem preparant altres cursos perproperes edicions i us animen a par-ticipar-hi.

Penseu que la feina ben feta es l’ú-nica que té futur i l’ACLM ajuda alsseus socis a aconseguir-ho.�

Formació delscomereciants REDACCIÓ ACLM

El dimarts passat, dia 7 de gener es va fer laprimera reunió oberta a tots els comerciantsdel barri. S’inicia així, un nou cicle que

l’Associació de Comerciants La Marina engegaper afavorir la comunicació, tant amb els socis,com els no socis i l’entitat.

Amb aquesta iniciativa es vol potenciar la parti-cipació dels comerciants en els projectes del’Associació i que aquests puguin aportar novesidees per desenvolupar en futurs plans de promo-ció comercial. La col·laboració mútua té un objec-tiu clar : el d’afavorir la reactivació i l’expansiócomercial a la zona de La Marina.

Amb aquestes trobades, que considerem tau-les de treball, es poden conèixer de primera màles necessitats que els comerciants viuen cadadia i el més important, les seves inquietudsenvers al comerç.

Entre els projectes que l’Associació ja té enmarxa des de fa un temps i que compte amb unclar suport dels associats és la promoció delscomerços de La Marina a través de les noves tec-nologies, com són les publicacions webs del blogi el facebook. Aquestes eines s’ utilitzen pels con-sumidors cada vegada més abans de realitzaruna compra, s’informen dels productes que ofe-reix el comerç i són de ràpid accés.

Aquest projecte va centrar gran part de la reu-nió amb els comerciants. La idea generalitzada ésque la situació comercial del petit comerç és com-

plicada i el repte per poder activar-la, inclou ferarribar al major número possible de clients, infor-mació i accessibilitat als comerços existents albarri. Des de fa temps se sap que les possibilitatsde venda augmenten fent conèixer el producteque es ven a través de la xarxa.

Sobre aquest tema van sorgir noves propostesi l’ Associació va informar als assistents que téassignada una partida econòmica per aquest pro-jecte i que destinarà tot el seu esforç per ampliaraquesta iniciativa.

Els assistents van expressar la importànciad’augmentar el número de comerços que esfacin socis de l’entitat. Hi ha propostes fermesper col·laborar en aquest sentit, per així aconse-guir un major teixit comercial que unit faci forçaper poder transformar la realitat econòmica isocial del barri.

Entre els participants a la reunió també hi haviaun membre de La Plataforma dels Aturats de LaMarina. Al ser una trobada oberta, aquesta perso-na va voler assistir per informar-nos de la tascaque estan fent al barri i també per proposar unacol·laboració futura amb l’Associació deComerciants. La idea va ser ben rebuda pelscomerciants i s’estudiaren quines propostes espoden dur a terme conjuntament.

Recordeu que les reunions es fan a l’Associacióde Comerciants cada primer dilluns de mes.

Tots treballem per reactivar el comerç al barri!!Si teniu una idea que proposar, us esperem!�

Bona acollida per part dels comerciantsa les reunions de primer de mes

la marina // Febrer 2014PUBLICITAT10 // www.lamarinadigital.cat

la marina // Febrer 2014 PUBLICITAT 11

NATÀLIA MORALES

L’associació Cívica de La Nau jafa 15 anys que treballa de valentper ajudar a un gran nombre

de famílies que no tenen recursos eco-nòmics suficients per viure dignament.La tasca que desenvolupen és la desubministrar a diverses entitats soli-dàries productes de neteja de la llar,neteja personal i roba a tots aquellstutelats que no poden aconseguir-hopels seus propis mitjans.

Al carrer del plom número 29, podemtrobar un magatzem ple de productesde primera necessitat com sabó, roba obolquers pels nadons. Diverses empre-ses de roba i productes de netejacedeixen a l’associació els productesque els hi son excedents, i així podendonar-li un bon ús famílies que real-ment necessiten un cop de mà. Desd’allà, les persones que treballen perLa Nau, sense cap tipus de remunera-ció salarial preparen els lots de produc-tes per a totes les persones a lesquals ajuden. Actualment, l’associaciócol·labora amb 170 entitats, i arriben aunes 200.000 famílies.

Al llarg de l’any, a La Nau es realit-zen diverses campanyes i probable-ment una de les més importants és lade Nadal. Durant els mesos anteriors ales festes es guarden les colònies, elsmocadors, i altres productes que lesempreses els hi fan arribar, per poderpreparar els lots de productes, i fer mésfeliç el Nadal a les persones quedemanden l’ajuda de les entitats. L’any2013 s’han fet 25.000 lots, i s’hanrepartit 40.000 joguines a nens d’arreu.

El missatge que des de La Nau s’e-met és clar, “qualsevol persona queestigui treballant a una empresa, quetingui qualsevol tipus d’excedent, quees posi en contacte amb nosaltresperquè el producte arribi fins a l’asso-ciació. Com més donacions tinguem,a més gent podrem ajudar. Avui diatenim una 30 d’entitats a les quals elshi agradaria rebre la nostra ajuda i araper ara no podem perquè no tenim mésmaterial”, comenta l’Emília, una de lesvoluntàries que treballa a La Nau perfer-li la vida més fàcil a totes aquellespersones que estan en mans de lesentitats.

Tot i que estan molt enfeinats, els tre-balladors de La Nau estan molt con-tents de poder ajudar a tantes perso-nes, i es senten més que orgullososde la tasca que realitzen. Des de LaMarina volem animar a tots aquellsempresaris a col·laborar amb el mate-rial que bonament puguin donar. Moltespersones els hi agrairan l’ajuda. �

La Nau, enlluita contrala pobresa

RICARDO BENETTI

Els veïns d’edificis de protecció ofi-cial al voltant de la Plaça SantCristòfol han denunciat esquerdes

en diversos habitatges i espais comuns.Els propietaris creuen que pot hi haver unerror de construcció i exigeixen que laempresa constructora es faci càrrec de lareparació i que el Patronat Municipal del’Habitatge actui d’intermediari.

Aquest edificis es van construir a finalsdels ‘90 y fa uns anys van començar a

aparèixer els problemes estructurals que,fins i tot, afecten a la mateixa plaça.Aquest espai mostra signes d’ enfonsa-ment, amb despreniments de rajoles i fis-sures a la zona dels pàrquings. A més amés, s’han esquerdat rajoles i finestres devidre de l’interior de l’edifici i es van des-prendre teules del sostre.

Luis Lou, el president de la comunitatde l’edifici més afectat, el de la Plaça SantCristòfol 21-22, va informar que lesesquerdes poc a poc han anat creixent i

Alerta per unesesquerdes enedificis de la

Pl. Sant Cristòfol

estenent-se per parets interiors i tambéper altres pisos. Moltes de les famíliesque conviuen en aquest immoble, tenenpor que l'edifici hagi cedit i que lesesquerdes es reprodueixin.

Anys de lluitaLa comunitat porta uns quants anysdemanant, mitjançant cartes i burofax,que les autoritats de l’Ajuntament i delPatronat els escolti i que resolgui els pro-blemes que presenta el immoble que elsha venut. Però la resposta sempre hasigut nul·la, a excepció d’una vegada queels han rebut a la seu del Districte i elsvan dir que les demandes haurien de fer-les a l’empresa constructora. Els propieta-ris no accepten aquesta desvinculació jaque els habitatges són de protecció oficiali els van comprar al Patronat. Demanenque el propi Patronat sigui qui negociï lareparació amb l’empresa que van contrac-tar per a la construcció de l’edifici.

El proper pas que farà la Junta Directivade la comunitat serà el d’adreçar-se alCol·legi d’Arquitectes per que es faci unavaloració de l’estat actual de l’estructurade l’edifici i es verifiqui si l’immoble pateixcap risc per a les famílies afectades. Amés a més, també es posaran en contac-te amb el Síndic de Greuges.�

Quaranta famílies afectades denuncien un error de construcció.Demanen que tant la constructora com el Patronat de l’Habitatge

es facin càrrec de les reparacions

Imatge de les esquerdes aparegudes als edificis

RAFEL VIDAL

la marina // Febrer 2014CULTURA12 // www.lamarinadigital.cat

TEXT: ‘El Carrer’ (FAVB)

Montjuïc, fins a la segona meitat delsegle XIX havia format part delslímits costaners de Barcelona.

Constituia una part del paissatge molt singu-lar i identificadora de la ciutat que s’albiravades del mar. El perfil abrupte del vessantsud-est el caracteritzaven els penyasegats– molt accentuats per l’explotació de gres deMontjuïc durant segles- i la punta rocosaque sortia cap a mar, el Morrot, i a mitjaalçada fins a 1814, l’ermita de Sant Bertran.

La construcción de la carretera que con-nectava Can Tunis amb la ciutat, la via fèrriai les successives ampliacions del port l’ana-ren retirant del límit costaner. La construcciódel nou cementiri del sud-oest ja havia ocu-pat, el 1883, definitivament, l’extrem sud dela muntanya i les bateries de costaBellavista edificades amb urgència el 1898,conjuntament amb el berenador Miramarl’angle est. L’any 1926, amb previsió de larealització de l’aleshores futur port franc,s’aixecà el far a mig vessant sud-est. Justen aquest període s’iniciava el procés d’ex-propiació dels terrenys de la zona de CanTunis cap al riu Llobregat, fet que portarà ala deslocalització, degradació i desapariciód’aquest barri residencial i industrial , i a lallarga, la pèrdua total de la platja.

Al peu de muntanya, que ja havia estatocupat per la línia del ferrocarril i l’estació demercaderies i per la implantació industrialpromoguda a Can Tunis pel CréditoAgrícola, es construí una trefilaria queadquirí i amplià durant la segona meitat dels.XIX la família Rivière. De fet, després de laurbanització i enjardinament del recinted’exposició, aquesta vessant litoral era unade les zones de Montjuïc que restava enca-ra lliure de construccions, tot i que s’omplí

de barraques alpeu de la carrete-ra de Can Tunis.Cal als anys sei-xanta, una vegadaes va decidir la for-talesa militar al’Ajuntament, esva proposar unprojecte dins elPlan especial deOrdenación de lazona Sur-Oestede Montjuïc,redactat pelsarquitectes AntoniBonet, OriolBoigues i JosepMartorell, sota elpatrocini de l’em-presa BEOSA, pertal de crear un barri residencial de gransblocs a la façana marítima i eliminar elcementiri. Sortosament, no es dugués aterme.

Tots els projectes per prolongar la ciutatcap a la banda sud es pensaven en detri-ment del valor passagístic identificador inatural que representava per si mateixa lamuntanya, ocultant-la, en considerar-la sim-plement un “accident” i un solar edificablemés de la ciutat, i no com un veritable parccentral i pulmó de la ciutat.

El Morrot, gran problema a resoldre La construcció del cinturó que fou obert el1981, com a part d’un sistema de comunica-cions per al transport (en especial el pesant)de tota la banda litoral barcelonina des delLlobregat al Besòs, amb el port justament ala part central, crear una nova barrera i

requerir l’expropiació dels terrenys, inclososels de la fàbrica Rivière, per necessitat de lavialitat i per destinar-los a parc metropolità,ús que, amb el temps, fou qualificat com a“serveis tècnics”.

Avui, el pas del Morrot, amb un granimpacte sobre la muntanya, constitueix undels grans problemes a ressoldre. Els pro-jectes en aquest punt estan orientats entrealtres qüestions, a la connexió de laBarcelona del costat del riu Llobregat –ambun alt pes demogràfic que es vol incremen-tar amb el desenvolupament de la Marinadel Prat Vermell- i el nucli central de la ciu-tat. També, el port s’ha estés més enllà delLlobregat i ha barrat definitivament el pas almar a tota la Marina, la Barcelona del sud-oest. La gran ampliació del port ha deixatzones en desús- això dóna lloc a projectesdins l’àrea portuària, com el nou barri del

Morrot, un total de seixanta hectàrees on espreveu l’edificació de 2.000 habitatges aixe-cats entre el cinturó litoral i el moll, amb ladotació d’equipaments, habitatge social, iinvestigació, especialment la vinculada ambles ciències del mar. El projecte en fase ini-cial de desenvolupament, resta adormit, perqüestions polítiques, però no abandonat.

Cal considerar la pressió que tota aques-ta actuació suposa per a un dels vessantsde la muntanya de Montjuïc, justament elmés naturalitzat pel llarg temps que ha res-tat aïllat i intocat, fet que ha donat lloc a ungran valor que Barcelona no pot perdre.

Per aquest motiu, l’any 2006 el Centred’Estudis de Montjuïc, conjuntament ambGalantus i Depana, va realitzar un informeper proposar la declaració dels penyasegatsdel front marítim de Montjuïc com una reser-va natural parcial, a causa de la seva rique-sa biològica. Aquesta proposta, recolzadaper un gran nombre d’entitats, va ser pre-sentada des de la FAVB al s mitjans decomunicació, els responsables d’urbanismede l’ Ajuntament i els diferents partits. Justaquell mateix any 2006, el Centre d’Estudisde Montjuïc va presentar una denúncia a l’a-juntament per les obres que l’autoritat por-tuària feia sense autorització al far, en unazona declarada verd metropolità que resul-tava durament afectada, per convertir-lo enseu d’activitats socials de l’activitat portuàriade Barcelona i el seu interior fer un petitmuseu, fet que comportava la creació dezones d’aparcament i ampliació del camíd’accés. Aconseguida la paralització, sem-bla ser que ara, l’edifici, totalment en desús,podria esdevenir un centre d’interpretació oequipament amb un ús adequat a la zonaprotegida, tot depenent dels acords entreAjuntament i l’Autoritat Portuària.�

Montjuïc, port, urbanització i naturaJOAN LINUXBCN

la marina // Febrer 2014 CULTURA 13

BCN Negra,detectius i sèries

a la bibliotecaFrancesc Candel

Un any més, torna laBCNegra. Del 30 de gener al8 de febrer, la novena

Trobada de Novel·la Negra deBarcelona omplirà la ciutat delssospitosos habituals de fer-nosllegir, gaudir i patir amb les mésdiverses ficcions criminals:autors, personatges, editorials, lli-breries i biblioteques. A la biblio-teca també tenim ganes de conta-giar-vos les ganes de submergir-vos en bones aventures policía-ques i per aquest motiu trobareudurant tot el mes de febrer unaexposició de llibres de novel.lanegra, on hi trobareu autors comPhilip Kerr, Dennis Lehanne,Andrea Camilleri, MichaelConnelly, Ian Rankin, Jo Nesbo,Harlan Coben, Dolores Redondo,Camilla Lackberg, i molts més.

I com no se’ns acaben lesganes de que conegueu méssobre aquest gènere que apassio-na a lectors de tot el món, ushem preparat una xerrada pelproper 20 de febrer a les 19h onparlarem de sèries tant conegu-des com The Shield, Dexter,Breaking Bad, CSI, The Wire,.. onapareixen policies, criminals, mis-teris, i, tots els ingredients per aatrapar-nos en les seves tramesque triomfen també arreu.Aquesta xerrada anirà acompan-yada també d’una exposició de lavarietat de sèries que la bibliote-ca disposa, i, que si voleu tambéus podeu emportar a casa.

Us desitgem una bona lecturanegra.

El far

NATÀLIA MORALES

El Teatre dels Sentits és una com-panyia de teatre reconeguda inter-nacionalmente amb seu al barri del

Polvorí. Des de La Marina creiem que ésimportant conèixer als grans artistes quetenim als nostres barris, per això parlemamb la Clara Gassiot, l’encarregada decomunicació del grup. Aquest any 2014marxen al Japó per presentar la sevanova obra Petits Exercicis pel Bon Morir.Els hi desitjem bona sort, i grans èxits.

1. En què consisteix el Teatre delsSentits? El Teatre dels Sentits està format per“artistes-investigadors” de múltiples disci-plines i diverses nacionalitats i té laseva seu al Camí del Polvorí. La com-panyia ha desenvolupat una pràcticaque posa en relació el llenguatge sen-sorial, la poètica del joc i la creació tea-tral. El Teatre dels Sentits crea especta-cles de teatre innovador i experiencialque trenca la barrera entre actor ipúblic: els espectadors estan convidatsa tenir un paper actiu, transformant-seen viatgers que són guiats i acompan-yats pels habitants de l'espectacle através d'un viatge oníric i simbòlic.

2. Des de quan existeix la compan-yia?El grup està actiu fa 20 anys, sota ladirecció artística del seu creador, l'an-tropòleg Enrique Vargas. El seu enfo-cament està basat en la comunicaciócorporal i sensorial, en la importànciadel joc, en les tradicions ancestrals, i enel silenci com a condició necessària pera la comunicació.

3. Com desenvolupeu el vostre tre-ball?Les nostres obres en general tenen elseu origen en la constatació de que,sovint, el públic d'espectacles es conver-teix en un element passiu. Per canviaraixò, el nostre principal objectiu és poten-ciar la participació creativa dels especta-dors, fent-los viatjar cap a ells mateixosen un entorn únic que mogui els seus ima-ginaris més ancestrals. Les propostes deTeatre dels Sentits busquen sempre elpoder ser viscudes com a experiènciesíntimes. Aquestes experiències i les emo-cions que l'espectador sent en el recorre-gut fan que existeixi una primera miradade curiositat cap al seu entorn que ho

convertirà, no només en viatger, sinó en elprotagonista del seu propi laberint interior,on la memòria del cos juga un paper pri-mordial.

4. Quin espectacle esteu presentatactualment?Actualment, la companyia està presentatPetits Exercicis pel Bon Morir, alPolvorí.L'obra es pot veure tots els capsde setmana fins al 26 de gener.

5. En què consisteix l’obra?Al principi de l'obra ens enfrontem a duesportes (dues preguntes): una s'obre alspetits exercicis per al bon morir, l'altra alspetits exercicis per al bon viure. D'alguna

manera és una entrada al món dels mortsque celebren la vida o una entrada al móndels vius que celebren la mort. El grantema d'aquesta obra és trobar el sentit dela celebració en la tensió entre vida i mort.La ressonància del nostre altre jo queresideix en el nostre interior és també laressonància de la nostra mortalitat, duali-tat o totalitat.

6. En què consisteixen els vostrestallers?A més de crear espectacles, el Teatre delsSentits compta amb la seva pròpia pro-

posta formativa i de recerca, Caixad’Eines - l'Escola dels Sentits: proyectesde formació en l'àmbit de les poètiquesdels sentits i la memòria del cos, peròtambé recerca sobre la implementaciód'aquests llenguatges a altres disciplinesartístiques i professionals

Reconeguda internacionalment,l'Escola dels Sentits realitza periòdica-ment multitud de tallers, cicles, projectesde creació i recerca, conferències i mono-gràfics en col·laboració amb el CentreCultural Il Funaro de Pistoia, a Itàlia, i ambRepublique, de Copenague, a Dinamarca.D'altra banda, juntament amb la FundacióUniversitat Girona, s'imparteix el Postgrauen Llenguatge Sensorial i Poètica del Joc,

que es va iniciar en el curs 2009/2010, iaquest any celebra la seva 5ª edició.

8. Quants artistes han pasat pel Teatredels Sentits?Des del seu naixement, en 2004, Caixad’Eines ha acollit a més de mil set-centsartistes i professionals de tot el món.

9. Quins espectacles teniu previstosper aquest 2014?Durant el mes d'abril, el Teatre delsSentits viatjarà a Japó per presentarPetits Exercicis pel Bon Morir.�

El Teatre dels Sentitsestà d’estrena

El grup teatral presenta ‘Petits Exercicis pel Bon Morir’

la marina // Febrer 2014AGENDA14 // www.lamarinadigital.cat

AG

EN

DA

Un àpat benèfic que té com a objectiu recaptar pelsmés necessitats i prendre consciència de la pobresaalimentària d’algunes famílies. Així, el sopar consis-teix en unes torrades i un got de llet. Les entrades s’hi vendran prèviament la setmanadel 10 al 14 a la Parròquia Sant Cristòfor (al carrerEnergia, 9) de 10 del matí a 13 del migdia i de 17ha 20h. De totes formes, també es podran vendre elmateix dia del sopar. El diners recaptats aniran destinades a tres cam-panyes de Mans Unides dedicades a l’educació i laforma de col·lectius en risc a Etiòpia, Guatemala i laÍndia.Organitza: L'Associació Juvenil Guinomai EnsemsPreu: 3 euros del sopar i donatiu anònim i voluntari. Hora: 20.45h.

>> Centre de Creació El Graner

9 de febrer Taller intergeneracionalLa dansa pot néixer de l’escalfament més sim-ple i de les situacions més quotidianes per anar-se’n transformant en balls espontanis indivi-duals o en grup i emprant a l’hora objectescasolansAquests aniran canviant ella seva és habitual perconvertir-se en un aliat per jugar amb noves coreo-grafies familiars. El taller intergeneracional està diri-git pel coreògraf holandes Pere Faura. El taller s’organitzarà en dos torns: de 10h a 11.15hper adults i infants d’1 a 4 anys i de 11.30h a 12.45hper adults i nens i nenes a partir de 5 anys. Cadaadult podrà venir acompanyat d’un màxim de dosnensPreu: 3 euros per participantHora: 10h-11:15h / 11.30h-12:45h

>> Espai Musical la Bàscula

Divendres 7Divendres concert: HARD BUDS+LEATHERLASH (hard rock)Hora: 20.30h

>> CC Casa del Rellotge

De dilluns 3 al divendres 21 de febrerConcurs del pregó de CarnestoltesEls nens i nenes de la Marina de 8 a 11 anysestan convidats a participar al certamen perescollir ell pregó que engegarà els Carnestoltes2014L’escrit guanyador es llegirà el Dijous Gras (27 defebrer) i rebrà un regal sorpresaOrganitza: Centre Cívic de la Casa del Rellotge.

Dijous 27 de febrerCelebració del rei CarnestoltesA partir de les cinc de la tarda, qui vulgui podràcomplementar la seva disfressa, descobrint lamàgia del maquillatge, al ritme d’una gran dis-coteca mòbilHo farà després del pregó, que dona el tret de sorti-da a la festa. A les sis, tindrà lloc una gran xocolata-da amb la col·laboració de La Marina VivaOrganitza: Centre Cívic de la Casa del Rellotge.

>> Sala Pepita Casanellas

Diumenge 16 de febrerEn John i la caixa de músicaCada nit, a les dotze, les joguines del taller delcarrer Estret són testimonis de la mateixa màgiaUn dia, en John, l’aviador, descobreix una novacompanya: una nina autòmat d’una caixa de músi-ca. Junts ens explicaran la llegenda de l’estel, queens trasllada a l’antic Orient amb noves aventures Organitza: Sala Pepita Casanellas.Edat recomana-da: a partir dels 3 anysPreu: 2’30 eurosHora: 12h

>> Parròquia Sant Cristòfol

Divendres 14 de febrerSopar de la famFa més de 15 anys que l’Associació JuvenilGuinomai duu a terme “El sopar de la fam”

Dijous 13Cicle Hivernacle: THE BLUES PRISONERS(blues)Hora: 20.30h

Divendres 14 Divendres Concert: ORIGENES+GANJA PARK (rap)Hora: 20.30h

Dijous 20 Cicle Hivernacle: 33 CANALES (electrònica)Hora: 20.30h

Divendres 21 Divendres Concert: XAVI MOYANO+LA MARA-VILLOSA CABEZA PARLANTE (pop-rock)Hora: 20.30h

Dijous 27 Cicle Hivernacle: EL SISTEMA SUEC (pop)Hora: 20.30h

Divendres 28 Divendres Concert: MILHONGOS+D-GLOPS(rock-blues)Hora: 20.30h

>> Biblioteca Francesc Candel

Dimarts 4 de febrerRoad movie. Dos cabalgan juntos (John Ford,1961). Projecció i posterior col·loqui a càrrec dePere Vall (Fotogramas) Hora: 19 h

Dijous 20 de febrerXerrada: parlem de sèries. El nous policies i elsnous criminals: The Shield, CSI, Dexter iBreaking Bad. A càrrec de Jordi Carrión GálvezHora: 19 h

Dimecres 26 de febrerHora del conte. 'Un full en blanc"A càrrec de:Roger CasadellàHora: 18 h

la marina // Febrer 2014 ASSOCIACIONS 15

ARAITZ PIPPERS

La FAGIC (Federació d'AssociacionsGitanes de Catalunya) va ser creadael 1991 amb l'objectiu de defensar i

promoure els drets i la cultura del poblegità d'arreu del territori català, i part del’estranger. Aquesta entitat representa elventall d'associacions gitanes que formenpart de la societat catalana i tracta d'as-sessorar-les i de donar-les suport. A tra-vés de convenis de col·laboració i delsserveis que acull, la Federació aténdemandes i consultes de diferent caire:assessorament social, jurídic i mediaciócívica comunitària. Aquest òrgan interlo-cutor entre les Institucions i la comunitat,tracta de posar en marxa diferents projec-tes que responguin a les necessitatssocials (com ara vivenda, sanitat o tre-ball). Això s’aconsegueix amb la implica-ció de les associacions federades reparti-des arreu del territori català, de les qualsen formen part tant persones gitanes compayos.

L'actual president de la FAGIC, enSimón Montero, és resident del barri deLa Marina i, alhora, president del’Associació Gitana d’aquest. Per a ell,suposa un orgull poder apropar la culturagitana a la resta de veïns i estrènyer dis-tàncies. Com molts de nosaltres, ell haestat testimoni del desenvolupament que

ha anat experimentant la societatgitana al llarg dels darrers anys iapunta: "Ens estem encarregantde buscar solucions a problemàti-ques reals i delicades però, siactualment tenim una prioritat dinsla societat gitana, aquesta és l’e-ducació. No podem permetre queels nens faltin a l’escola. És el nos-tre futur i hem de defensar elsvalors del nostre poble amb laintel·lectualitat. És més, aquesthauria de ser un crit a nivell inter-nacional i multicultural. Amb tot,podem dir que ho estem aconse-guint i que, avui dia, hi ha gitanosacadèmicament molt ben prepa-rats”.

En Simon també comenta: “Nopodem negar que, ara per ara,encara hi ha focus de rebuig alsgitanos i és una llàstima. Som unpoble que no tenim ni poder polític,ni social, ni econòmic i això, devegades, suposa certa facilitat al’hora de crear una imatge distor-sionada de nosaltres basada enfets puntuals, sense tenir a veurela raça. Alguns mitjans de comuni-cació se n’aprofiten d’això.”Referent al barri de la Marinaexplica que, amb major o menor

suport, la comunitat gitana no pot aturar laseva premissa de progrés i integració enaquests moments en què s’han aconse-guit tants avanços. Recalca: "En generalens sentim molt integrats i ben acollitspels veïns de La Marina. La convivènciadiària és entre iguals, independentmentde quina sigui la cultura de cadascú. Aixòho valorem molt positivament i ens animaa unir-nos i a voler formar part de les acti-vitats que es fan al barri."

El 8 d’abril se celebrarà el DiaInternacional del Poble Gità i diferentsactes tindran lloc arreu de Catalunya. “Elsgitans convidem a que tothom participi deles nostres activitats, sigui quina sigui laseva cultura. D’aquesta manera és comes retallen distàncies, coneixent les per-sones i els costums de primera mà.” Demoment, l’esforç de la comunitat gitanaper mantenir la seva cultura i apropar-la ala resta de la població suposa, a partd’una proposta cultural, una aposta per labona convivència..�

La comunitat gitana s’organitza,s’involucra i avança

“La intel·lectualitat com a eina de progrés i la unió per sobre de la dispersió”

Simón Montero, president de la FAGIC

la marina // Febrer 201420 ANYS DE LA MARINA16 // www.lamarinadigital.cat

20 anys

fent barriLa redacció del vintè

aniversari de La Marina

Els encarregats de fer el diari cada més parlen del que significaper a ells aquest mitjà i el futur que creuen que tindrà

Sara TorremochaEstudiant de 4rt dePeriodisme id’Humanitats

Amb la Marina hepogut tocar elperiodisme des de primer de

carrera. Quasi quatre anys després, séquin tipus de periodista vull ser.

La Marina serà novedosa, arriscada iintrínsecament reivindicativa.

Eva AlbiolEstudiant de 2n dePeriodisme

Sobretot ha significatexperiència. LaMarina és se'ns

dubte un espai ideal per aprendre,posar en pràctica els coneixements quereps del món de la comunicació i enten-dre de manera directa l'actualitat delsnostres barris.

Crec que La Marina creixerà com areferent informatiu del barri. La publica-ció seguirà portant l'actualitat més pro-pera a aquells a qui els afecta i esde-vindrà un altaveu cada vegada mésgran de les inquietuds dels veïns i veï-nes de la Marina.

Iris Vieiros Estudiant de 3r dePeriodisme i de Dret

Sens dubte, unaautèntica oportuni-tat per aprendre la

meva futura professió al marge del quem’ensenyen diàriament a la Universitat.

Som un grup jove, amb dinamisme imoltes ganes de fer periodisme del bo.Com no pot tenir futur una publicacióaixí?

Ricardo BenettiPeriodista

Com a veí, una publi-cació de proximitatés eina de comuni-

cació essencial. I com aprofessional, una oportunitat per aaportar, mitjançant els meus coneixe-ments, alguna cosa útil al barri a mésde sumar experiència.

Crec que el barri és conscient de laimportància que té la publicació i peraixò aquest any complirà 20 anys.Conjuntament amb el equip directiu i de

edició estem treballant per a millorar laimatge del diari i fer-lo més atractiu grà-ficament. Volem que tots plegats estemorgullosos de “La Marina”.

Jordi Gispert Periodista

La Marina ha estat lameva casa, la mevaes-cola, els meus

colors, com els del clubon vas començar, que et queden a dinsper sempre.

El futur de la publicació serà la millo-ra constant per tal de seguir exercintamb excel·lència la seva funció vital idemocràtica de referència de proximi-tat.

Raquel M. Martínez Estudiant 1r dePeriodisme

La Marina és la opor-tunitat de posar enpràctica realment tot

allò que s’ aprèn a classe i a la vegadad’aprendre tot allò que no t’expliquen ala Universitat. Aquí he reafirmat lameva vocació pel Periodisme.

Amb la il·lusió de tothom qui formipart d’aquest equip, segur que podremfer un periodisme de qualitat i d’investi-gació, al servei de la gent del barri.

Araitz PippersLlicenciada en Magisteriinfantil i estudiant d’unCFGS de Realitzaciód’Audiovisuals iEspectacles

Una gran oportunitat pel que erauna espina clavada i que s’haconvertit en una gran il•lusió.

Un mitjà més aprofitat que s’adaptaràals temps: potent a nivell informatiu,essencial perquè el barri s’expressi iimportant per la unió entre veïns."

Natàlia MoralesEstudiant de 2n dePeriodisme

La Marina ha estat elprimer equip que haconfiat en mi i m'ha

permès posar en pràctica les mevesaptituds com a periodista. És una moltbona eina per millorar i créixer dia reredia en el món de la comunicació.

A La Marina li auguro un bon futur. Unequip format per joves motivats i ambganes de treballar no pot decebre.Oferirem periodisme de proximitat i dequalitat.

Carla GenísEstudiant de 2n dePeriodisme

Una experiènciaenriquidora quem'ha permès fer

periodisme en aquests temps quecorren i acostar-me cada dia més a lagent del barri al viure de prop les seveshistòries.

Crec que li espera una vida pròsperadins del barri ja que les següents gene-racions continuaran llegint La Marina tali com la coneixem avui.

Agustín FortezaFotògraf

La informació veràsdel que succeeix alsnostres barris.Crec

que la Marina tindrà unfutur molt positiu.

Josep Ferrús Comercial

La Marina, com a veíque soc, és un orgullpoder tenir aquest

mitjà de publicació albarri.

Crec que el futur serà bo, com haestat el complir els 20 anysi serveixicom abans de comunicació i movimentper al barri en tots els seus esdeveni-ments de celebracions i unió entre totsels nostres veïns.

Com a membre del departamentcomercial, demano als nostres lectors-que es comenti entre veïns com sem-pre s'ha fet, els articles que els nostresredactors comuniquen. Aprofito peragrair als nostres anunciants el poderseguir estant avui amb vosaltres aquí.

Rafel VidalFotògraf

Per a mi la Marinarepresenta la veudel barri.

Tot i la crisi actual, hi haprou il·lusió i ganes de tirar endavantaquest projecte.