Edició de GironaDISSABTE · 3 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14537 - AVUI / Any XL. Núm. 13407 - EL PUNT

1,50€

1161

19-1

1469

46w

1140

96-1

1767

60w

URBANISME P24,25

L’Ajuntament dona la llicència,les obres començaran aviat ies preveu que obri el 2020 El terreny on es construirà el centre ■ Q. PUIG

La novaClínica Gironaes desencalla

Buscaran solucionsper als joves extutelats

Societat P26

Punt de Vista

Guillem López iCasasnovasMaria Palau

DesencísTribunaDe reüll

Colalucci

Vist per a sentència el casdel campament anti-MAT

Medi ambient P38

Nacional P21,22

CaixaBank minimitza els efectes del’1-0 i el Sabadell per ara no tornarà

Bons resultats deCaixaBank i BancSabadell l’any 2017

Palamós P30

Tindrà un cost de 173.000 euros i afectala zona d’acollida i l’accés a la platja

Adjudicada la restauracióde l’entorn de Castell

Demà ambEl Punt Avui

El segrestcontinua

Treballadors públics encadenats amb llaços grocs, ahir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona ■ ACN

FORN · El jutge Pablo Llarenaveu voluntat de reincidència imanté empresonat el consellerPLA · JxCat diu que té un plaper investir Puigdemont i ERCvol evitar conseqüències penals

P6-13

Edició de GironaDIUMENGE · 4 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14538 - AVUI / Any XL. Núm. 13408 - EL PUNT

2,50€

1696

62-1

1798

24®

1140

96-1

1767

60w

TURISME P38

Fre a l’especulacióamb els apartamentsturístics, a LloretL’Ajuntament elabora un pla especial enquè es preveu que la llicència caduqui sil’habitatge està inactiu durant 15 mesos

SOCIETAT P34

Figueres clou elbicentenari delmúsic Pep VenturaLa presentació d’un llibre i d’un discdedicats al sardanista, concerts, unavisita guiada i una ballada, últims actes

La humanitat viu millor ara que fa mig segle?

Un món millor?Un nen seu enmig d’un camp afectat per la sequera a Hondures ■ AFP / ORLANDO SIERRA

Avui amb El Punt Avui

PETICIÓ · Òmnium reclama ales forces independentistesgenerositat per investir president,fer govern i deixar enrere el 155

POSICIONS · Puigdemontpromet que no defallirà tot i lesdificultats, mentre el PP esconjura per evitar nous comicis

Crida a la unitatFULL DE RUTA · L’entitat volque es fixi un rumb compatibleamb els comuns per fer mésampli “el projecte republicà”

P6-12

Europa-Món P48

Massiva mobilitzaciódels sobiranistes corsos

Rescaten 21 cadàversa la costa de Melilla

Europa-Món P22

Nacional P6-8

Javier Gómez s’ha agafat la baixa de paternitat ■ J.L.

El permís paternalno frena desigualtats

Punt de Vista

Un objectiu comúDe reüll

Joaquim Nadal

FranquismeDe set en set

Anna Puig

Rescaten 21 cadàversa la costa de Melilla

Europa-Món P21

Edició de GironaDILLUNS · 5 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14539 - AVUI / Any XL. Núm. 13409 - EL PUNT

1,20€

METEOROLOGIA P30

Tallen alguna via i calencadenes a punts de la Selva,la Garrotxa i el Ripollès La nevada d’ahir a Camprodon ■ JORDI CASAS

Incidènciesviàries a causade la neu

182272-1174645w

1699

58-1

1481

32w

El Gironatombal’Athletic

Empat sota la plujaen un derbi intens entrel’Espanyol i el Barça (1-1)

Enllaça el tercer triomf acasa (2-0) i té 14 punts demarge respecte al descens

L’ESPORTIU

Recital de l’Spar Citylift, queapallissa l’Araski (87-50)

Pere Pons, conduint la pilota ■ QUIM PUIG

Més de 12.200 visitantsal District 21 Market

Girona P22

“Volem que Sarriàsigui un pol d’atracció”

Entrevista Narcís Fajula P22Alcalde de Sarrià de Ter

COMMEMORACIÓ P25

Maquetaen recorddel pobleoriginari deSusquedaVa quedar submergita causa del pantà

Puigdemont i ERCrefan ponts per ala investiduraTROBADA · Una delegaciódels republicans es reuneix aBrussel·les amb el president idiputats de Junts per Catalunya

PAS · Constaten progressos enla negociació i miren de restablirla confiança perduda arran delple fallit de la setmana passada

P10

DILLUNS, 5 FEBRER 2018 V I U R E LAVANGUARDIA 3

Noves rutes de “banys debosc” en finques deGirona

SÍLVIA OLLERBÀRBARA JULBECaldes de Malavella/St. Hilari Sacalm

“Apaguin els mòbils, no facin fo­tos i gaudeixindel contactedirec­te amb lanaturalesa”, aconsella laguia Montserrat Moyà a un grupde persones abans d’endinsar­seal dens bosc de Can Fornaca deCaldes de Malavella. Desprésd’uns metres caminant en silencii pausadament entre alzines, pinsi roures, el grup s’atura i atén lesinstruccions de la també terapeu­ta: “Ara, tanquin els ulls i pren­guin consciència de la seva respi­ració. És entretallada?, accelera­da?, poden sentir els batecs delcor a les puntes dels dits?”Uns quants metres més enllà,

Moyà els exhorta de nou: “I ara,parin atenció a l’oïda”. Fulles iglans que cauen dels arbres, elpiular d’una perdiu, la respiraciódel company de ruta i a la llunya­nia, molt a la llunyania, el so delmotor d’algun vehicle... Durantaproximadament dues hores derecorregut, el grup escoltarà i ob­servarà el bosc amb una altra mi­rada, la que els reconnectarà ambla naturalesa.Aquest grup participa en un

“bany de bosc”, una iniciativaecoturística pionera a Catalunya,inspirada en models existents alJapó, els Estats Units o Corea delSud. S’ha implantat ja en quatrefinques forestals privades de laprovíncia de Girona i al llarg

d’aquest primer trimestre ho faràen tres més. És una activitat quepermet conèixer la riquesa pai­satgística de boscos singulars ique reporta beneficis per a la sa­lut, segons apunten els experts.“Sisminuts després d’entrar en

un bosc, està demostrat que lapressió arterial disminueix i elcortisol, l’hormona de l’estrès,també”, explica el neuròleg Se­cundino López­Pousa, que ha as­sessorat el Patronat de TurismeGirona­Costa Brava i l’associacióde defensa forestal Sèlvans enaquesta iniciativa que vol conver­tir­se en un al∙licient turístic mésde les terres gironines.

Els seus impulsors estan treba­llant en la creació de paquets tu­rístics que incloguin l’allotjamentamb l’objectiu de comercialitzar­los aquesta mateixa primavera.És un producte que revertirà enl’economia dels municipis queformen part d’aquesta xarxa deboscos saludables. “A Sant HilariSacalm hi ha un turisme termallligat a la vida saludable i elsbanys de bosc encaixen perfecta­ment en aquest perfil”, explical’alcalde, Joan Ramon Veciana.També Caldes de Malavella hoveu com una oportunitat de ne­goci. “Dinamitzarà els hotels, co­merços i restaurants de la zona”,afirma convençut el seu alcalde,Salvador Balliu.Un exemple de l’interès que ja

està despertant aquesta iniciativaes troba a l’Oficina deTurisme de

Sant Hilari Sacalm, que ha rebutuna vintena de peticions de per­sones interessades en el produc­te. Principalment són personesde mitjana edat i jubilats. Segonsels experts, aquestes rutes tambésón indicadesper als qui pateixenmalalties com la fibromiàlgia ol’agorofòbia, entre altres patolo­gies.Més enllà de l’àmbit turístic i

terapèutic, les rutes ofereixen,segons detalla el regidor deMediAmbient de Sant Hilari, JordiRotllant, un “interès afegit”.“Oferim al propietari d’aquestsboscos privats un rendiment di­ferent de la gestió forestal pròpiade la tala o la producció de fusta”,explica.Asseguraquecadapropi­etari es compromet a mantenirnets els boscos i, a canvi, pot obte­nir­ne un benefici, ja sigui pelrendiment de l’activitat o per lacustòdia del bosc.Al projecte s’han destinat

133.000 euros, 50.000 dels qualsserviran per a la seva promoció idifusió.c

ElPatronatdeTurismeGirona­CostaBravaimpulsaunaxarxad’itinerarisecoturísticsformadaperset finquesforestalsprivades

PERE DURAN / NORD MEDIA

Un grup de persones participen en la ruta a la roureda de la serra d’Heures de Sant Hilari Sacalm

CatalunyaiEspanyasónelsprincipalsmercatsalsqualss’adreçaaquestaexperiència,pioneraaquí

]L’activitatmusical pel que fa a creació con­temporània a Barcelona és una assignaturapendentquenecessitaconstruircomplicitats.Complicitat del sector públic per facilitar elsrecursos que requereixen les produccionscontemporànies;delpúblic,quehadesersen­siblealesnovescreaci­ons i no deixar els au­ditoris buits; dels pro­gramadors davantl’aposta econòmicaque aquestes produc­cions requereixen; idels mitjans per posarenvalor el risc que su­posa una producciócontemporània.L’apostadelLiceu,L’Audito­ri,elPalauiIbercameraperposicionarBarce­lona com a referent enmúsica clàssica (i quees visualitza amb el Barcelona OberturaSpring Festival) requerirà propostes còmpli­ces per a l’escena contemporània. Enmúsicaelectrònica l’experimentació adquireix cotesestratosfèriques, comenelSónar.

BARCELONINSGLOBALS

L’ACTIVITATMUSICALNECESSITACONSTRUIRCOMPLICITATS

BARCELONA

]Perquè Barcelona arrodoneixi el seu camícap a ser referent en música clàssica cal quetingui un ull posat, o dos, en les estrenes con­temporànies, promovent el talent local peròtambél’internacional.Enaquestsentit, calre­soldredostemes: l’educatiu,perquècalenfor­tir l’educaciómusical icultural del país perpoderajudaragenerarsensibilitat envers lesnoves creacions, desde les escoles i elsplans educatius; il’econòmic, perquè calque les administraci­ons, tal com es fa a Su­ïssa,engeguinplansdesuportalacreaciócon­temporània. Això es tradueix per crear con­juntament amb els equipaments culturalsprogramesdestinatsapromourelanovacrea­ció, des de la cerca del talent, l’estrena –ambartistes de primer nivell que despertin l’inte­rès del públic internacional– i, sobretot, la di­fusióenpromoció,però tambépedagògica.

S’HA D’ENFORTIRL’EDUCACIÓMUSICAL ICULTURALDEL PAÍS

‘TO DO’

]Tant el Tonhalle (l’auditori), com l’Opern­hausprogramenobémúsica contemporàniadel repertori internacional o encarreguen acompositors una obra d’estrenamundial. Enelcasde l’ÒperadeZuric, cadadosanyshihauna estrena mundial, perquè són les admi­nistracions que sub­vencionenel teatre lesque ho requereixen.La temporada que noestrenen programenunacontemporàniadegran èxit. Enguany,l’Opernhaus progra­ma una estrena mun­dial, Lunea, de HeinzHolliger, amb ladirecciómusicaldel compo­sitor i ambel baríton alemanyChristianGer­haher.Noestractanomésdeprogramarobracontemporània, sinó de fer­ho amb artistesde primer nivell. La inversió artística ésmésaltaperò la taquilla respon.Així síqueespro­mou el talent compositiu, perquè arriba alpúblic, queenconsumeix iengaudeix.

LA INVERSIÓARTÍSTICA ESMÉS ALTA,PERÒ LA TAQUILLATAMBÉ RESPON

ZURICv v

Música contemporània: ja l’estimemprou?

Albert Garriga‘Global marketingcommunications

manager’ a Siemens icorresponsal a Suïssa de

la revista d’òperaÓpera Actual

www.barcelonaglobal.org

ZURIC

Ho saben bé els hotelers, quepromocionaran aquest producteentre els clients que s’allotgin alsseus establiments. “Pot interes­sar als que fan rutes senderistes.Es té un contacte molt directeamb la naturalesa”, assenyalaDa­ni Bruno, responsable de l’HostalTorras de Sant Hilari Sacalm,després de completar l’itinerari ala roureda de la serra d’Heures,un altre dels punts escollits per alprojecte.“L’entorn és idíl∙lic. És una

oferta més per als turistes”, afe­geix la coordinadora de vendes imàrqueting del grup hotelerSerhs, Melisa López. Catalunya i

Espanya són els mercats turísticspotencials d’aquesta experiència,encara que l’aposta del Patronatés molt més ambiciosa: vol arri­bar a ciutadans d’Alemanya,França, el Regne Unit, Holanda,elspaïsosnòrdics i tambédelsEs­tats Units i Àsia.El coordinador general de Sèl­

vans, JaumeHidalgo, explica quel’activitat, el preu de la qual os­cil∙la entre els 15 i els 45 euros perpersona, necessita un paratge ac­cessible i tranquil, recorreguts noexcessivament llargs, pendentssuaus, grups reduïts (de no mésde 15 persones) i, preferiblement,un guia.

Diari de GironaDISSABTE, 3 DE FEBRER DE 201816

LA SELVA laselva.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

uan passo dies descon-nectat del meu entorngeogràfic, pateixo per

trobar un tema del qual tingui in-formació contrastada i, sobretot,que pensi que els pugui interessara vostès. Em venen ganes de tirarpel dret i parlar de temes que de-passin l’àmbit comarcal. Aquest,però, no és el tracte. Un fet ocorre-gut a Blanes, que connecta ambuna polèmica que, aquestes set-manes, ha fet la volta al món,m’ha permès, però, seguir fidel ala meva condició de col·laboradorcomarcal: el tema de l’assetja-ment sexual en l’àmbit laboral.

Segurament ho han llegit o es-coltat: arreu del món han comen-çat a fer-se visibles nombrosesdones (i homes) sotmeses a xan-tatges sexual-laborals. El Me Too,«Jo també», «A mi també em vapassar». Potser l’aparició d’aquestmoviment ha estat el que ha en-coratjat una becària que va treba-llar al CSIC (Centre d’EstudisAvançats) de Blanes, a denunciaruna presumpta violació a la quall’havia sotmès un company. Siguifonamentada o no la denúncia,no cal ser una actriu o un actorbuscant un paper, perquè sorgeixila possibilitat d’un abús.

El tema en qüestió, ha generatdos bàndols d’opinió ben contra-posats: els qui anatematitzenqualsevol intent de seducció perpetit o subtil que sigui i els qui de-fensen el dret, tant d’homes i do-nes a lligar, a seduir, a flirtejar...lliure i espontàniament. Certa-ment, homes i dones tenen l’obli-gació de respectar i el dret a serrespectats. Mai haurien de fer val-dre situacions de poder i/o supe-rioritat per obtenir favors sexualsde cap tipus. Tot i això, pensoque, com en la majoria de les co-ses, les posicions radicals, deblanc o negre, no són les més as-sertives.

Caterine Deneuve i BrigitteBardot reivindicaven fa pocs diesel joc i la seducció entre persones(sigui quina sigui la seva orienta-ció sexual) com quelcom natural iinnat a l’espècie humana. Els re-plicaven les abanderades del MeToo argumentant que, malaura-dament, no tothom té els matei-xos recursos, habilitats i possibili-tats que les dues famoses actriusfranceses per aturar els peus (lesmans!) a qui intenta envair ocomprar la seva intimitat. Que elmón està ple de gent senzilla,d’aturats i aturades, de cambrers icambreres, d’actrius i actors no-vells..., ah! i de becaris i becàries!Anònims, vulnerables i exposats,massa sovint, als xantatges i hu-miliacions de «poderosos i pode-roses». A quin bàndol s’apunten?

Q

ME TOO... ORNOT ME TOO?

Josep AlumMetge

ROSER ALBERTÍ SILS

■ L’Ajuntament de Sils ha iniciataquesta setmana les obres per ferel primer tram del carril bici dinsel nucli urbà. Una via que no no-més servirà per unir les dues es-coles –Jacint Verdaguer i Els Es-tanys– i l’institut de la localitatsinó que també serà el primertram construït dins el projecte Ri-mavisi destinat a connectar elscentre escolars dels municipis deSils, Riudarenes, Vidreres i Maça-net de la Selva.

Segons va explicar ahir l’alcaldesilenc, Martí Nogué (IDS-MES),l’actuació durarà uns dos mesosaproximadament i tindrà un costde prop de . euros. «Es faràuna adequació i reasfaltage detota la calçada al llarg d’un quilò-metre, ja que hi ha algunes partsque estan malmeses, i posterior-ment se senyalitzarà tot el traçat»,va detallar Nogué, qui va precisarque aquest primer tram discorre-rà per l’avinguda Barceloneta i tin-drà un carril d’anada i un altre detornada. Una vegada acabades lesobres, els cotxes només podranestacionar a una de les bandes delcarrer Mallorquines.

El batlle també va explicar queels treballs van a càrrec de l’Ajun-tament i que aquest traçat coinci-dirà amb un dels itineraris salu-dables que té la població, creantaixí –i de moment– un circuit de quilòmetres que es podrà fer enbicicleta o a peu. «Aquest projecteper fer una via segura el vam con-sensuar amb les AMPAs dels cen-tres educatius del poble», va con-cretar Nogué.

En relació a la posada en servei

d’aquesta nova via destinada alsjoves ciclistes, l’alcalde va dir quetan bon punt s’acabin tots els tre-balls ja es podrà utilitzar. «Suposoque farem algun acte d’obertura,

però això encara s’ha de concre-tar», va afegir.

Tot i així, aquest carril nomésserà el primer dels diversos tramsque vol desenvolupar l’Ajunta-

ment dins el poble. En aquest sen-tit, l’alcalde va avançar que l’equipde govern té la intenció de redac-tar el projecte per allargar aquestcarril urbà per totes dues bandesal llarg d’aquest any.

El projecte completEn relació al Rimavisi, Nogué vadestacar que Sils és «el primer»dels quatre municipis implicatsen el projecte a construir una partdel carril bici. «Crec que som elspioners», va celebrar el batlle.Aquesta iniciativa va ser impulsa-da l’any per diversos pares imestres d’una desena de centreseducatius dels quatre municipisimplicats. En concret, proposavencrear una xarxa urbana i interur-bana de camins o adequar els jaexistents per poder-hi circular enbicicleta i a peu i que unissin Sils,Vidreres, Maçanet i Riudarenes iels seus centres educatius. El pro-jecte va ser ben vist pels quatreajuntaments, que van començara treballar per convertir-ho en unarealitat.

Un any després –el setembredel – es van reunir amb res-ponsables del Consell Comarcalde la Selva i la Diputació de Giro-na per tal de presentar la propos-ta, que contempla un traçat «co-herent i segur» d’uns quilòme-tres, i per demanar suport econò-mic per tirar-ho endavant. «Fa unsdies, la Diputació ens va presentarel projecte que han elaborat i ques’hauria de desenvolupar en duesfases. Ara, però, cal trobar el finan-çament», va dir Nogué, qui va de-tallar que executar-lo tindria uncost aproximat d’un milió d’euros.

Sils comença a fer el carril bici queunirà les dues escoles i l’institutAquestes obres, que duraran dos mesos, són les primeres que es fan en el marc del projecte Rimavisi,que ha de permetre connectar els centres escolars dels municipis de Sils, Riudarenes, Maçanet i Vidreres

El carril bici discorrerà per l’avinguda Barceloneta. AJ. DE SILS

Un incendi va calcinar ahir al matí un habitatge situat al barri de Sant Perede Tordera sense causar ferits però va obligar a confinar els veïns. Segons vaninformar els Bombers de la Generalitat, l’avís es va produir a dos quarts d’onzedel matí i, quan les sis dotacions van arribar a l’immoble, el foc estava molt de-senvolupat al tercer pis d’un edifici de quatre plantes. Per extingir-lo, algunsdels seus efectius van atacar les flames des de l’exterior amb autoescala perevitar la seva propagació i d’altres, per l’interior de l’edifici.

Tordera Crema un habitatge sense causar ferits

POLICIA DE TORDERA

El Rotary Club Blanes, amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics Sel-va 2, ha impulsat dues iniciatives destinades als joves de la localitat: el I Con-curs Literari Infantil i Juvenil de la Costa Brava Sud i el I Premi a l’Excel·lènciaComunicativa en anglès. La primera activitat està adreçada a tots els alumnesmenys els de cicle infantil i el primer premi serà una tauleta. La segona activitatestà adreçada a estudiants del primer de batxillerat i el guanyador podrà parti-cipar en el Camp de Vela Internacional Creuer Costa Catalana (Summer Camp).

Blanes Impulsen dos concursos educatius

AJ. DE BLANES

Diputació de Girona

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE FEBRER DEL 2018 ALT EMPORDÀ | Comarques Gironines | 23

181677/1177148T

L’última fase de treballsque s’està duent a terme ala resclosa de Requesensno només torna a fer visi-table aquest paratge em-blemàtic, sinó que hi per-metrà ara l’accés de visi-tants amb cadira de rodes,en un sector situat al cordel paratge natural de l’Al-bera. Prèviament, els anys2016 i 2017, es va netejarl’embassament (retiradadel material que tapava elvas de la resclosa, delsllots, els rocs i el brancatgeacumulats que pràctica-ment havien fet desapa-rèixer la làmina d’aigua).A la presa s’hi han instal-lat dues comportes per re-gular les avingudes prò-pies de la muntanya, i al’entrada dels dos torrentsque alimenten la resclosa–el de Coll Pregon i el de laFont de la Primavera–,s’han construït dos dics deretenció de sedimentsamb fusta de castanyer dela mateixa finca. A conti-nuació es va recuperar lavegetació de ribera i zoneshumides de l’entorn de la

resclosa que potencienl’interès ecològic de dispo-sar d’una important mas-sa d’aigua al mig de lamuntanya. Els treballshan estat coordinats per ladirecció del paratge –sotala tutela del Departamentde Territori i Sostenibili-tat–, i les diferents fasesd’execució han estat su-pervisades per l’ACA i del’Àrea d’Acció Territorialde la Diputació de Girona.El pressupost per al con-junt de les actuacions ésd’uns 115.000 euros (in-cloent-hi treballs de millo-ra de la vegetació de riberaa l’Anyet), que ha tingut elfinançament de l’Obra So-cial La Caixa.

Situat entre el castell iel veïnat de Requesens,l’origen de l’embassament

es remunta al segle XIX: laresclosa va ser construïdaper iniciativa de Tomàs deRocabertí, comte de Pera-lada, amb finalitats orna-mentals, com a comple-ment de la reconstrucciódel castell de Requesensinaugurada al 1899.

D’ornament a serradoraEl paratge es va adequaramb una bassa creadaamb una presa i envoltadade plantes i arbres exòtics,segons els criteris estèticsde l’època. Als anys vint elnou propietari (un nobleamb el títol de duque delinfantado i enginyer fo-restal) va tenir la idea dereconvertir aquella zonad’aigua per donar-li unafunció industrial: es va re-alçar la paret i instal·laruna canonada per alimen-tar una central elèctrica iuna serradora instal·ladesmés avall. El conjunt vafuncionar uns trentaanys, fins que es va aturarals anys seixanta i va cau-re en l’abandó, fet que vaprovocar que la vegetació iels sediments gairebé fes-sin desaparèixer el rastredel petit pantà. ■

Finalitzen les obresde recuperació delpantà de Requesensa Els últims treballs permetran l’accés de visitants ambcadira de rodes al cor del paratge natural de l’Albera

Esteve CarreraLA JONQUERA

115.000És el pressupost total delstreballs que s’han realitzat alparatge del petit pantà de Re-quesens.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El paratge de l’embassament on s’estan ultimant les obres per fer-lo visitable ■ E.C.

RIPOLLÈS | Comarques Gironines | 35EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 2018

e Calonge diuen que és terra de músics i a Ca-longe, al barri de l’Illa, hi va néixer fa cent anys Ri-card Viladesau i Caner. Viladesau va ser músic i

també compositor, i a més no va ser un músic qualse-vol, sinó que la seva magistral execució va fer que elmestre Pau Casals el bategés com “el príncep de la te-nora”. I de virtuosos a casa nostra en tenim molts, peròde príncep de la tenora només n’hi ha un. Hem entratdoncs de ple en el centenari del naixement del nostrepríncep, i per aquest motiu la Diputació de Girona il’Ajuntament de Calonge han instaurat l’Any Viladesau,que es va presentar el dia 18 de gener, que va ser elcentenari del naixement. Al llarg de l’any en podremparlar, i molt, d’aquest músic i compositor excepcionalque va aprendre solfeig, tenora i violí amb tres mestrescalongins, Josep Mercader, Rafael Colom i Josep Gu-mà. En parlarem perquè s’han organitzat vint-i-quatreactes al seu poble amb un tancament que es preveu

espectacular a l’Auditori deGirona el 19 de gener de l’anyvinent.Aquest Any Viladesau ha deservir per explicar a les novesgeneracions, i recordar a lesno tan noves, per què Vilade-sau va ser considerat com elmés gran. Va tocar amb lescobles Guíxols, Antiga Princi-pal de la Bisbal, Principal dePalafrugell i As d’Anglès,abans de fundar una de lesgrans orquestres de casanostra, la Caravana torroe-llenca. Només la va deixarper anar a La Principal de la

Bisbal, on s’hi va estar vint anys. Es va retirar a l’Or-questra Simfònica Ciutat de Barcelona com a violí. I vafer classes de tenora i tible. I va ser compositor. Comque en tot aquest Any s’hi veu la mà de l’omnipresentFrancesc Sánchez i Carcassés, els puc assegurar queva escriure 244 sardanes, moltes d’elles premiades.Però el millor premi és el favor del públic. Qui no coneixGirona m’enamora o l’obligada Sa Roncadora. Particu-larment m’emociona l’èpica Girona 1808, que FrancinaBoris va fer servir de capçalera per al seu mític NostraDansa, de Ràdio Girona. El que ara he descobert és queViladesau va compondre també havaneres i cançonsmarineres, però sobretot grans hits de música de ballque van fer furor als anys cinquanta i que van tornar aser-ho amb el fenomen camp als setanta. No podia niimaginar que ell fos l’autor d’Enamorado del mar i Elmar y tú, que va cantar Jorge Sepúlveda. No sé si vo-lem rei, però de príncep en tenim un, Ricard Viladesau.

D

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

El príncep de la tenora

JordiGrau

No podia niimaginar quel’autor de‘Gironam’enamora’fos també elcompositordels ‘hits’ deJorgeSepúlveda

La zona de lleure públicade la font del Querol deCampdevànol fa tempsque és un espai d’altaafluència de visitants, es-pecialment a l’estiu, i peraquest motiu està degra-dat. Ara l’Ajuntamentaprofitarà les línies d’ajutd’un programa del ConsellComarcal del Ripollès,creat per a la promoció delturisme de natura per fre-nar la degradació de la zo-na i revalorar-la.

Entre altres actua-cions, el projecte incloul’adaptació d’un aparca-ment nou amb una capaci-

tat per a una cinquantenade places. La inversió pre-vista és de 221.000 euros,estarà finançada a travésdel Consell Comarcal ambfons del Feder i el Pla deFoment del Turisme. L’al-calde, Joan Manso(PdeCAT), ha informat enl’últim ple, que les obres

començaran d’aquí a pocsdies i estaran enllestidesabans de l’estiu. El conve-ni entre l’Ajuntament i elConsell Comarcal ha estataprovat per unanimitatpel ple (PDeCAT, MES,ERC i CUP).

Ara fa una mica més detres anys, l’Ajuntament va

obrir un procés de partici-pació ciutadana perquètothom qui volgués apor-tés idees per frenar la de-gradació de la font delQuerol. Ho va fer en elmarc d’una polèmica ciu-tadana, arran de l’anuncide fer pagar per accediramb cotxe a la zona. Laconstrucció d’un aparca-ment per a vehicles erauna de les propostes ambmés consens. Ara el nouaparcament ha de contri-buir a endreçar l’accés nonomés a la font del Querol,sinó a tot el sector del tor-rent de la Cabana, uns es-pais que, en conjunt, estanfreqüentats, fins i tot perpersones foranes. ■

Endavant la reordenacióde l’accés a la font delQuerol de Campdevànol

Jordi CasasCAMPDEVÀNOL

a És una zona d’esbarjo fluvial que té una alta pressió humana i de trànsita Ara s’hi ampliarà la zona d’aparcament i s’endreçarà l’accés a la Cabana

221.000euros són els que l’Ajunta-ment invertirà amb finança-ment del Feder i del pla de Fo-ment del Turisme.

3anys fa que es va dur a ter-me un procés de participacióciutadana sobre l’espai de lafont del Querol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

L’entorn privilegiat del torrent de la Cabana i la font del Querol atrauen visitants fins i tot a l’hivern ■ P. ROSSELL

La comissió que promou laportalada romànica delmonestir de Santa Mariade Ripoll continua fent fei-na per internacionalitzarla candidatura d’aquestmonument a convertir-seen patrimoni de la Unesco.

Ara han estat dos

equips de futbet australià,un de femení i un de mas-culí, els que han lluït el lo-go d’aquesta candidaturaen la seva samarreta. Estracta de la silueta de l’arcde mitja volta característi-ca de la portalada de Ri-poll. Aquests equips sóndel South Perth FutbalClub i juguen a la WA StateFutsal Leaguer, que entre-

na el ripollès Àlex Herrera.D’aquí la connexió amb lavila.

A part d’aquests, s’handut o es duen a terme mol-tes altres iniciatives perpromoure la candidaturade la portalada, entre d’al-tres: concursos de dibuixescolar, la participació enun concurs promogut perPatrimoni de la Generali-

tat per escollir el monu-ment preferit pels cata-lans i una col·lecció de ro-ba amb llana d’ovella ripo-llesa d’una jove dissenya-dora de Ripoll.

A més, la llista s’allargaamb una exposició itine-rant i un concert amb lareproducció dels instru-ments antics que hi ha a lapedra de la portalada acàrrec del musicòleg Anto-ni Madueño i, entre mol-tes altres iniciatives, lespiulades a les xarxes del’alcalde, Jordi Munell, queinforma al detall de tots elsgrups que visiten el monu-ment. ■

El monestir de Ripoll, a lescamisetes australianesJ.C.RIPOLL

Els equips australians que llueixen el logotip de lacandidatura de la portalada a la samarreta ■ À. HERRERA

42 | Comarques Gironines | CULTURA I ESPECTACLES EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE FEBRER DEL 2018

La cantant gironina HelenaRosich va presentar diven-dres el seu últim disc, FeelingBill Evans, a la sala La Planetade Girona, on va actuar

acompanyada per AlexandreCarbonell (piano), Manel For-tià (contrabaix), Xavier Figue-rola (saxo) i Gonzalo del Val(bateria). Helena Rosich con-

tinuarà el seu emotiu home-natge al gran pianista nord-americà amb un concert a laNova Jazz Cava de Terrassa,el 16 de febrer. ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Helena Rosich invoca Bill Evans

MÚSICA

La prestigiosa ballarina i co-reògrafa Sol Picó va partici-par ahir en el cicle Coneguemels nostres creadors de l’Es-cola Municipal de Dansa de

Celrà on, sota el títol Ja no emmoc, em commoc, va oferirdos tallers: un al matí per anens i joves de 8 a 13 anys, iun altre a la tarda, per a joves i

adults a partir de 14 anys, entots dos casos amb les places–30 per sessió– exhaurides,per conèixer de prop una deles grans de la dansa. ■ EMDC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sol Picó balla i es commou a Celrà

DANSA

El projecte pictòric de Jor-di Isern (Barcelona, 1962)porta per títol Origen iconsta de tres exposi-cions, la darrera de la quales va inaugurar ahir a laSala Oberta 2 del Museude la Garrotxa. Després deveure Recorda d’on vens–sala La Carbonera delMuseu d’Història de Giro-na– i de Recorda qui ets–Refugi antiaeri de Giro-na–, l’artista proposa Re-corda on vas, una instal-lació pictòrica novamentintimista amb nous argu-ments de reflexió però fi-del al mateix concepte: eltrànsit entre el realisme il’abstracció.

Recorda on vas –i perextensió les dues ante-riors instal·lacions–, sónuna mirada a l’interior del’home, a la necessitat hu-mana de cercar l’essen-cial, però també s’hi evi-dencia una reflexió pro-funda a l’entorn de la con-cepció que té l’artista so-bre l’art (entès com unavia principalment espiri-tual) i una voluntat de re-

cerca de noves maneres derelacionar l’art i la socie-tat.

En totes les seves obres,Isern cerca plàsticamentuna zona indefinida entrerealisme i abstracció, dinsel que ell anomena “unacerta desmaterialització oinconsistència de la imat-ge”, i procura moure’s en

aquesta ambigüitat. Isernparteix d’allò més palpa-ble, que és el mateix orga-nisme, i es dirigeix cap aallò més impalpable. L’ar-tista segueix un procés enel qual va buidant gradual-ment els elements figura-tius que configuren laimatge per reomplir-ladesprés d’elements més

espontanis, més lliures imés abstractes, que ellmateix associa a l’incons-cient col·lectiu.

Pel que fa a les obres, nocal, ni ho vol, posar-hi tí-tols. “Tendeixo a salva-guardar la mirada. Esticconvençut que hi ha un co-neixement profund, queens associa a tots amb l’in-

conscient col·lectiu, quenomés es pot transmetreamb la imatge”, descriuIsern.

L’exposició Recorda onvas, que es podrà veure alMuseu de la Garrotxad’Olot fins al 8 d’abril, es vainaugurar ahir amb unaintervenció performàticadel mateix artista i de lacompositora Gabriela Par-ra, amb qui sol col·laborarhabitualment.

Exposicions itinerantsEl projecte expositiu deJordi Isern va ser un delsdos elegits en la convoca-tòria 2014/2015 del pro-grama Exposicions viat-geres, un cicle d’exposi-cions plàstiques de la Di-putació de Girona itine-rant per diferents munici-pis de les comarques giro-nines. Un jurat, formatper diferents professio-nals i especialistes delcamp de l’art a les comar-ques gironines, va escolliraquest projecte expositiuper la seva coherència iconsistència, tant pel quefa a la qualitat artística deles peces com pel fet que eldiscurs que transmet ésclar i genuí.

L’exposició itinerant del’artista Jordi Isern Comun vas buit es tanca ambèxit, després d’haver-sepogut veure en deu salesd’exposicions de les co-marques gironines: va co-mençar a Girona i va pas-sar per Palera, Lloret, laJonquera, Ripoll, Castell-follit de la Roca, Torroellade Montgrí, Peralada, Ro-ses i Llançà. ■

J.C.L.OLOT

Jordi Isern completa a Olotla trilogia pictòrica ‘Origen’a Ahir es va inaugurar al Museu de la Garrotxa ‘Recorda on vas’, l’última part del projecte pictòricamb què l’artista cerca plàsticament una zona indefinida entre el realisme i l’abstracció

Una de les obres del projecte pictòric ‘Recorda on vas’ exposades a Olot i l’artista, l’any passat a Girona ■ MANEL LLADÓ

3exposicions formen elprojecte ‘Origen’: ‘Recordad’on vens’, ‘Recorda qui ets’i ‘Recorda on vas’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE FEBRER DEL 201836 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ

a vila de Torroella de Montgríté, entre molts altres, el mèritd’haver esdevingut l’escenarid’una de les primeres mani-

festacions ecologistes del nostrepaís. Ens trobem a l’estiu del 1976,pocs mesos després de la mort deldictador, en un període en què esmanté dempeus l’estructura admi-nistrativa del franquisme i, que, perdefinició, es converteix en terrenyadobat per als desgavells urbanís-tics i els atemptats al medi am-bient, uns i altres fets amb la mésabsoluta impunitat. A la meitat delmes de juliol, l’aigua del Ter apareixamb un aspecte lletós que, a poc apoc, pren tonalitats vermelloses.Milers de peixos agonitzen a les lle-res o malden per trobar aigua netaentre els canals de regadiu. L’em-menitzament també arriba a lesaus i als camps, on es malmeten co-llites senceres. L’escenari és dan-tesc, i la indignació de la poblaciócreix a mesura que es descobreix lainoperància de les autoritats i la im-punitat dels responsables. A poc apoc, alguns ajuntaments i més de70 entitats, des d’associacions deveïns fins a confraries de pescadors,uneixen forces i signen un manifestper reclamar responsabilitats i solu-cions. Paradoxalment, l’Ajunta-ment amfitrió no s’hi suma i es limi-ta a dir que “ha rebut l’escrit”. Lamobilització ciutadana donarà coma resultat el Comitè de Defensa delTer. Tal com recordava anys des-prés el senador Francesc Ferrer, “elfet tindrà ressonàncies extraordi-nàries”: “Per primera vegada d’unaforma generalitzada, de forma unà-nime, l’opinió pública es manifestaen contra de la contaminació del riuTer, i condemna sense atenuantsuna catàstrofe ecològica sense pre-cedents.”

Les pressions dels poders fàcticsintenten evitar-ho, però el Casal delMontgrí decideix convocar els ciu-tadans per tal d’expressar el males-tar i reclamar solucions urgents. Ladata escollida és el 7 d’agost del1976 i el punt de concentració es fi-xa a la plaça Quintana i Combis. Latensió és màxima. Durant tota latarda, desenes de grisos, desplaçatsexpressament des de Girona, ocu-pen la vila per tal d’atemorir la gent.Malgrat tot, l’assistència és multitu-dinària, de 4.000 persones segons

L

els organitzadors i 3.500 si fem casdels informes oficials. Poc abans deles 9 del vespre, quan els primersmanifestants surten de la plaçaQuintana i Combis, una part de lapolicia es concentra a l’interior de laCasa de la Vila i “el resto en sus ve-hículos en las immediaciones delmismo, sin hacerse visibles”, se-gons es llegeix en un informe adre-

çat al governador civil. A la capçale-ra de la manifestació hi ha una gransenyera amb la inscripció “Salvemel Ter”. I durant tot el trajecte elsassistents enlairen una gran quan-titat de pancartes i criden “Xuclàdimiteix, el poble ho exigeix!”, unareferència al president de la Diputa-ció. L’informe policial també es faressò de la presència d’“un ataúdnegro en el que encima ponía «Ter1976»; uno de los que llevaban el

ataúd, con el micrófono y altavo-ces, emitía frases lúgubres relati-vas a la muerte del Ter. Figurabatambién un pez ahorcado en un ca-dalso y del extremo de la cuerda unsaco con la inscripción: «INTERE-SES CREADOS», el que portaba elsaco a la vez llevaba en el pecho lasiguiente inscripción: «CAPITA-LISTAS-TORRAS HOSTENCH.»”La referència apuntava clarament al’origen de la contaminació; però enaquells moments les preocupacionsde les autoritats estaven molt méscentrades en la “localización de losautores del lanzamiento y distribu-ción de propaganda política”.

Des de la plaça Quintana i Com-bis, la manifestació segueix recor-rent els carrers Calvo Sotelo, JoséAntonio, José Sabrià, General Molai Plaza Nacional; un petit recorre-gut a través del nomenclàtor fran-quista. Quan arriben a l’ajunta-ment, es lliura un manifest de cincpunts en què es denuncia la negli-gència dels responsables, es dema-

na una investigació oficial, es reafir-ma la necessitat de constituir unacomissió i es reclama la participaciódel poble per resoldre la problemàti-ca. La manifestació remourà lesconsciències, però no provocarà di-missions ni sancions. Tal com re-cordava dies després l’escriptor Ra-fael Nadal, les autoritats mantin-dran “un silenci vergonyós queconstituïa un verdader menyspreuenvers la gent”.

Com s’hiarribaLa plaça Quintana iCombis, el punt desortida de la mani-festació del 7d’agost del 1976, estroba fora Portal. Sientrem a la pobla-ció des de la C-31,s’hi pot arribar através del carrerdel Roser, al quals’accedeix a partirde la rotonda de laplaça Empordà; o,en un altre sentit,des del passeig deVicenç Bou. Des dela plaça podem se-guir el recorregutde la manifestació,que en el nomen-clàtor actual segui-ria pels carrersd’Ullà, de SantAgustí, de la PortaNova, Major i arri-baria fins a la plaçade la Vila.

Un clam pel riu TerESDEVENIMENT · El 7 d’agost del 1976, milers de ciutadans es van manifestar pels carrers de Torroella de Montgrícontra una catàstrofe ecològica que va afectar greument l’agricultura i el medi ambient de la zona del baix Ter ESCENARI · El punt d’arrencada de la manifestació serà la plaça Quintana i Combis, fora Portal

Pl. Quintanai Combis

Ctra. de l’Estartit

Plaça del Lledoner

Plaça de l’Empordà

Plaça d’Espanya Pa

sseig

de Ca

talun

ya

FàtimaAvinguda de Lluís Companys

Hosp

italSa

nt A

gustí

Mar

Roser

Bella

vista

Pròxim capítol: 47. L’assassinat de l’abat (Monestir de Sant Esteve, Banyoles)

Pere Bosch i CuencaTORROELLA DE MONTGRÍ

La plaça Quintana i Combis, punt de sortida de la manifestació per defensar el riu Ter el 1976 ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Durant tota la tardadesenes de ‘grisos’desplaçats des de Gironaocupen la vila per tald’atemorir la gent

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els manifestants portenuna gran quantitat depancartes exigintresponsabilitats isolucions

Plaça Quintana i Combis Torroella de MontgríEspais amb història 46

comunicacio3

Rectángulo

Diari de GironaDIUMENGE, 4 DE FEBRER DE 20184

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

LA CIUTAT DE X

Abans de Nadal, però nopas gaire lluny de lesfestes, pel capvespred’un divendres, venia

de comprar pa. Caminava en di-recció al carrer de EG, per la vo-rera del carrer del Malastrucque, ben il·luminada, vorejal’edifici del que va ser la Caixa deCiutat de X, que ara forma partdel complex de l’antiga Caixa deDespeses Inútils. Transformadaper l’art de l’economia no sub-mergida en CaixaBank de Des-peses Útils. A la meitat de lamançana hi ha un espai rectan-

gular que entra cap a dins del’edifici formant un paral·lelepí-pede d’una certa profunditat. Ala part superior dreta o esquerra(segons si us ho mireu de fora ode dins estant) hi ha una càmerade vídeo. Aquell dia, a la vista detothom, soplujada dins de ladent arquitectònica, hi haviauna noia asseguda a terra. Peròamb una característica singularque destacava sobre les altres(portava també unes ulleresfluorescents): era nua de cinturacap avall. Parlava (de fet, sem-blava implorar-li quelcom) amb

un home al qual no puc descriu-re, perquè quan vaig veure lanoia, ell ja estava a la meva es-quena. Per allí passava un muntde gent, fins i tot un xicot d’as-pecte magribí, que conduïa uncarret amb un nen petit. El xicotcoincident amb el meu deam-bular, mentre avançàvem, va co-mentar-me l’estranya falta deroba de la noia i la visió nomenys intrigant de les seves grà-cies exposades a la multitud.Confesso que l’escena em vadeixar perplex. És possible quela càmera de vigilància tingui

gravat un bon tall de pornografiamés o menys dura. Potser cal-dria esbrinar-ho, prèvia instàn-cia al senyor president de la cor-poració bancària, per més queavui tingui la seva llar a TavènciaCity. Encara avui dia no sé pasquè pensar de l’escena, moltmenys de com hauria d’escriurela instància. Si no fos pels co-mentaris del noi del car ret ambel nadó, pensaria que tota l’esce-na l’havia somiat. Record que elnoi del carret amb el nadó anavamolt ben vestit, com sortint d’al-guna reunió important.

Ramon Carbó-DorcaProfessor emèrit de la Udx

Pornografia (?)ciutadanaal carrer

L.FANALS GIRONA

■ Dues societats han demanatuna llicència a l’Ajuntament de Gi-rona per poder obrir una nova salade bingo amb bar a la carretera deSanta Coloma, a l’edifici on s’ubi-cava l’antiga discoteca La Cate-dral. Segons apunten fonts muni-cipals, l’activitat ja compta amb elvistiplau de la Generalitat i ara estroba en informació pública la lli-cència municipal. En principi, sicompleix amb tots els requeri-ments, no tindrà problemes perobtenir-la.

D’aquesta manera, si l’activitattira endavant, la ciutat tindrà unasegona sala de bingo que se suma-ria a la que ja existeix al carrer delPont de la Barca. Anteriormentn’hi havia hagut d’altres al centrede la ciutat, però el bingo és unaactivitat a la qual tradicionalmentha costat tenir arrelament a la ciu-tat, especialment els que s’han si-tuat al centre de la ciutat. Perexemple, l’any en va obrir unal carrer Emili Grahit, on hi haviahagut els cinemes Catalunya, peròva tancar al cap de només vuitanys. Avui, l’espai l’ocupa un basarxinès. Anteriorment n’hi havia ha-gut un altre, promogut pel Girona

FC, a la Gran Via Jaume I, molt aprop de Correus. En aquest cas, vaobrir a finals de i va abaixarla persiana el desembre de .

Per tot plegat, l’únic que funcio-na encara és el del Pont de la Bar-

ca. Ara, els promotors de la novasala intentaran fer-li la competèn-cia des de l’altra punta de la ciutat:la carretera de Santa Coloma, unlloc de fàcil accés per estar a propde la sortida sud de l’autopista.

L’objectiu és utilitzar la nau de l’an-tiga discoteca La Catedral, moltpopular en el seu moment entreels universitaris gironins però quedes del seu tancament ha caiguten desús.

Demanen la llicència per obrirun nou bingo al sud de Girona Els promotors, que ja tenen el vistiplau de la Generalitat, el volen ubicar a l’antiga discoteca La Catedral Serà el segon de la ciutat, ja que actualment només hi ha el del Pont de la Barca

L’antiga discoteca La Catedral, que es podria convertir aviat en bingo. ANIOL RESCLOSA

DdG GIRONA

■El projecte solidari «UAP! : Ve-ritat o mentida»ha aplegat un totalde instituts de Secundària de lescomarques gironines, amb la par-ticipació de . alumnes i la im-plicació de professors i profes-sores durant les vuit sessions des-tinades als instituts, per on hanpassat . alumnes com a pú-blic.

El Teatre Municipal de Gironava acollir divendres i ahir les últi-mes sessions obertes al públicd’aquesta activitat, que enguanyha arribat a la seva desena edició.La iniciativa està organitzada perl’Ajuntament de Girona, el col·lec-tiu de professorat del Grup de Tre-ball Musical de Secundària de Gi-rona, Oxfam Intermon, CàritasDiocesana de Girona, i Justícia iPau.

Aquest any, la Cantata s’ha por-tat a terme sota el lema «UAP! :Veritat o mentida», inspirat en elllibre , de George Orwell. Estracta d’un espectacle musicotea-tral en què, durant tot un trimestre,els alumnes participants i profes-sors han estat treballant el tema dela llibertat d’expressió, de pensa-ment i la manipulació de la infor-mació. Durant minuts d’espec-tacle, els alumnes van interpretar temes coneguts per tothom.

La 10a edició de la Cantata per la Pau aplega 34 instituts deGirona i rodalies

Diputació de Girona

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 201836 | Comarques Gironines | CULTURA I ESPECTACLES

La Banda Balca, un grup demúsica infantil o familiar–ells prefereixen aquestasegona denominació, per-què elimina barreres gene-racionals– creat de mane-ra espontània per pares imares de l’escola bressolmunicipal La Balca de Ba-nyoles, ha aconseguit queel seu segon disc, Objectiu:la Terra, sigui un dels cincsemifinalistes de la catego-ria de millor disc infantil/públic familiar del 2017dels premis Enderrock de-cidits per votació popular.En aquests moments, esporta a terme la segonatanda de votacions, que estancarà l’11 de febrer, de laqual sortiran els tres fina-listes. En la tercera tandade votacions, del 13 al 25de febrer, es triarà el gua-nyador d’aquesta catego-ria, que rebrà el premi,com la resta de guardonatstriats tant per la críticacom per la votació popular,en l’acte que tindrà lloc fi-nalment el dimecres 7 demarç, a l’Auditori de Giro-na.

Aquesta tarda, La Ban-da Balca actuarà a l’envelatde la plaça de les Rodes deBanyoles (18 h), dins la fes-ta del carnestoltes infantil,amb xocolatada inclosa.Fins a aquesta plaça arri-barà la rua infantil que sor-tirà de la plaça Catalunya,on a les quatre de la tardatindrà lloc la concentracióde les carrosses.

La Banda Balca està for-mada per Ànnia Vergo-nyós Cabratosa, veu prin-cipal i guitarra; AlejandroGarcía Chacón, acordió isegona veu; Lluís BusquetsCosta, baix, i Enric JuncàRiuró, bateria. El grup vanéixer quan La Balca va ce-lebrar el seu 10è aniversa-ri, a finals del 2014, i es vaproposar fer una cançó

himne per a l’escola. L’Àn-nia va compondre La Bal-ca és de tots i, per interpre-tar-la a la festa de l’aniver-sari del centre, va trobar al-tres tres pares amb inquie-tuds musicals, que de se-guida van ajudar a ampliarel repertori de la nova for-mació. Després d’enregis-trar una maqueta ambcinc cançons, La Banda

Balca va debutar amb unprimer disc, titulat Balan-dibània (2015), que “sim-bolitza un país llunyà i oní-ric en l’imaginari infantil”.Entre les deu cançonsd’aquell primer disc, hi hal’himne de La Balca. L’anypassat, el grup va publicarel segon disc, Objectiu: laTerra, amb dotze temesnous, moltes dels quals ba-

sats en el repertori populari en referents del Pla del’Estany, entre els quals hiha Els pirates, La llegendade Les Estunes, Les Alo-ges, Ara arriba en Carnes-toltes, La nadala de Ba-nyoles i La fira i El tren dela bruixa –amb la col·labo-ració de l’històric ÀngelDaban– per acabar amb unPopurri i una remescla(Headbirds Remix) deL’astronauta. El disc, en-registrat als estudis

Ground, es pre-

senta amb un acurat disse-ny de Cristina Sànchez Co-rominas.

Els premis: canvi de dataEls premis Enderrock, ques’havien de lliurar el 8 demarç, s’han avançat undia i tindran lloc el dia 7“per donar suport a la jor-nada reivindicativa del 8de març, en la qual s’hanprevist aturades i accionsen defensa dels drets deles dones”. Si aquells quetenen entrada no hi podenassistir pel canvi de data,han de sol·licitar la devolu-ció de l’import abans del 9de febrer (taquilles@audi-torigirona.org). ■

La Banda Balca, de l’escolabressol als premis Enderrock

Xavier CastillónBANYOLES

a El grup, format a finals del 2014 per pares i mares de l’escola La Balca de Banyoles, està nominatal guardó de millor disc infantil per ‘Objectiu: la Terra’ a Avui actua al carnestoltes de Banyoles

La Banda Balca, amb un bon grapat de seguidors, i la coberta del seu segon disc ■ FINA MARTÍNEZ / CRISTINA SÀNCHEZ COROMINAS

El Consell Comarcal delGironès i catorze ajunta-ments del Gironès partici-pen en la tercera ediciód’Al Gironès, llegim!, queha organitzat un progra-ma d’activitats amb el quales vol fomentar la lectura.Presentacions de llibres,contes per als menuts, re-citals de poesia, exposi-cions, clubs de lectura, ta-llers d’escriptura creativa,clubs de lectura, vermuts

de lletres i passejades lite-ràries són algunes de lespropostes que s’han orga-nitzat en municipis comara Bescanó, Quart, Sar-rià de Ter, Sant Gregori,Salt, Fornells de la Selva,Celrà, Sant Martí de Llé-mena, Vilablareix, SantJulià de Ramis, Madrema-nya, Cervià de Ter, Llagos-tera i Cassà de la Selva.

La presentació va ser acàrrec de Marc Puigtió, al-calde de Sant Julià de Ra-mis; Maria Mercè Roca,consellera de Cultura delConsell Comarcal del Gi-ronès, i els representantsmunicipals dels municipisparticipants.

Puigtió va donar la ben-vinguda a tots els repre-

sentants municipals delsdiferents ajuntamentsparticipants en el progra-ma i va agrair a tots els vo-luntaris de Sant Julià deRamis-Medinyà la sevacol·laboració per poder po-sar en marxa aquest pro-jecte al municipi.

“Actes engrescadors”La presentació de la pro-gramació de la tercera edi-ció d’Al Gironès, llegim! vatenir lloc ahir a Sant Juliàde Ramis. Segons MariaMercè Roca, consellera deCultura del Consell Co-marcal del Gironès, serantres mesos en què al Giro-nès es llegirà més. Roca vasubratllar que “aquestprograma vol fomentar la

lectura arreu de la comar-ca en diferents activitats ia diversos emplaçaments,però sempre amb un deno-minador comú, el llibre i lalectura”.

Segons Roca “es tracta

d’un projecte engrescadoradreçat a tots els públicsque va molt més enllà de lalectura, ja que permetrà atots els lectors conèixerels diferents municipis apartir d’activitats relacio-

nades amb la lectura”. “Unvermut amb un llibre o lle-gir en un bosc de llibressón algunes de les activi-tats que proposem ambaquest programa”, hi vaafegir Roca. ■

Més activitats de lecturaa ‘Al Gironès, llegim!’

J.C.L.SANT JULIÀ DE RAMIS

a Fins a l’abril, s’hanprogramat diversesactivitats per fomentarla lectura al Gironès

Maria Mercè Roca, enmig de representants dels municipis ■ CONSELL COMARCAL

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE FEBRER DEL 2018 CULTURA I ESPECTACLES | Comarques Gironines | 37

1180

78-1

1755

32®

El cantautor olotí Constan vapresentar dijous el seu pri-mer disc en solitari, L’abric deset hiverns, amb una actuacióacústica a la botiga MobyDisk Records, de Girona, ambManel Gaspar al piano i Mi-quel Grifell a les guitarres. Eldivendres 16 de febrer, Cons-tan també actuarà al centreFlor de Vida de Manlleu, ambentrada lliure. ■ X.C.

MÚSICA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Constan portael seu ‘abric’ aMoby Disk

El cinema sempre ha estatun dels eixos vertebrals delFestival Pepe Sales. A ban-da de la projecció d’unapel·lícula, un dels actesdestacats és la tradicionalsessió que congrega diver-sos artistes perquè presen-tin els seu curtmetratgesinèdits, en el que és un ho-menatge audiovisual a laprotagonista d’aquestaedició, Elena Garro. Dijousvan ser catorze els realit-zadors participants ques’han inspirat en la poetes-

sa o en l’abús de la donamexicana: Damià Serra(Yo nunca), Jordi Murillo iJoan Gol (Creo que estoyen un circulo de locos),Aleix Cabarrocas (La se-mana de colores), XavierPérez (Mar de dedos), Ki-lian Soler (Adivinan-za),Paco Cavero i DavidRuiz (Nostalgia del maña-na), Anna Cañigueral (ElPorvenir), Luna Haro(Mar de dedos), Lluís Va-lentí (Coste Cero), Cristi-na Lliurat (Tempo), PaulaFabiana (Memòrias de Es-paña) i Albert Serra (HB),així com Pep Santiago,l’autor de l’espot del festi-val. Un festival que ja haacabat els seus actes peròque encara manté obertal’exposició a La Mercè finsal dimecres 7 de febrer. ■

Els cineastess’inspiren enElena Garro

J.C.L.GIRONA

a Catorze artistesvan projectar els seustreballs en un acte delFestival Pepe Sales

Lluís Valentí, Cristina Lliurat, Damià Serra, Lluís Llamas iConsol Ribas (directors), Ester Bertran (coordinadora Mostra),Aleix Cabarrocas i Paula Fabiana, al Truffaut ■ MANEL BIELSA

Vanesa Martín La cantant andalusa actua avui a l’Auditori de Girona (21 h)

‘MUNAY’ · Presenta aquest disc en un concert organitzat per White & Bright

Xavier CastillónGIRONA

“L’amor és el que mou elmón, en tots els sentits”

a cantant i compositora Va-nesa Martín (Màlaga, 1980)torna avui a l’Auditori de Gi-rona per presentar Munay.

En poc més d’una dècada ha passatde petits locals bohemis a grans re-cintes. Com ho veu ara?Crec que ha estat una evolució na-tural molt positiva. Hi ha molta fei-na al darrere, molta il·lusió i unamanera de viure, que és fer música.Cada vegada som més els que anemen el mateix vaixell i n’estic moltagraïda. És molt maco veure comanem creixent cada any, quan tor-nes a una ciutat.

Ha publicat cinc discos d’estudi. Talcom està tot, creu encara en el disccom a obra de referència?És cert que ara la tendència és treu-re singles, però jo no concebo unagira sense un concepte al darrere:un disc amb cançons que sempreformaran part d’una etapa. Nom’agradaria que es perdés aixòd’obrir el disc, olorar-lo, llegir les lle-tres, veure els músics que l’han gra-vat... Soc una enamorada del discen format físic.

Per què vas utilitzar una paraulaquítxua per titular l’últim disc?Em va agradar el significat de Mu-nay i com sonava. Parla d’una filo-sofia que defenso des que tinc cons-ciència, de l’amor del creador per laseva creació, de l’amor a un mateix,als altres, a la natura, als animals...Significa tantes coses que si les ha-gués volgut dir en castellà, seria untítol llarguíssim!

L

L’amor inspira la majoria de les se-ves cançons. Dona per a tant?L’amor mou el món, en tots els sen-tits. Tant de bo dediquéssim méstemps i esforços a l’amor imenys a coses molt més nocives.

La primera cançó que li va quedargravada a la memòria?Alguna de Los Chichos, Rocío Jura-do, Los Amaya, Ana Belén... Era lamúsica que s’escoltava a casa.

El primer disc que va comprar?Crec que va ser el primer d’Alejan-dro Sanz. Pisando fuerte sonavamolt fort a la meva habitació.

El primer concert? Què va sentir?Alejandro al Tívoli, Màlaga. Va serincreïble i molt inspirador.

Un músic o grup infravalorat?Las Migas.

I un que estigui sobrevalorat?Si el porten al cim i el públic en gau-

deix, alguna cosa deu tenir... Eltemps després ens ressitua a tots.

Cinc discos imprescindibles?Lo niego todo, de Sabina; X, d’EdSheeran, i també discos d’Adele, Ni-ña Pastori, Poveda, Manuel Carras-co, La Casa Azul... Molts!

Quants quilòmetres ha fet en la gi-ra de ‘Munay’?No seria capaç de calcular-ho! Hemestat a l’Argentina, Xile, l’Uruguai,Mèxic, Miami, Portugal i tot l’Estat.Una bogeria meravellosa.

Quins músics l’acompanyen?Els de sempre! Només ha canviat elbateria, que per raons personals hadeixat les baquetes. Són personesexcepcionals i músics increïbles, iformem una gran família.

Ja té cançons per al nou disc?Jo componc per impuls... en un ho-tel, un avió, un ascensor. Sempretinc imatges al cap que acabo apun-tant, i ara amb les notes de veu ésmés fàcil que no se t’escapin lesidees. El disc sortirà quan el projec-te estigui madur.

Quin gust té la fama?No sé massa bé què és la fama. Novaig pel carrer pensant que soc fa-mosa ni he canviat d’hàbits. Soc fe-liç de poder arribar a més gent i tre-ballar amb més mitjans. La resta éssecundària. Les coses menys bo-nes... soc tímida i reservada, i algu-nes situacions no són fàcils en lesdistàncies curtes amb gent desco-neguda que sí que et coneix a tu, pe-rò cada vegada ho porto millor. I ésmaco que vulguin explicar-te el quesenten amb la teva música.

Vanesa Martín, a l’Auditori de Girona, el30 d’octubre del 2015 ■ LL. SERRAT

Societat | Redacció | Actualitzat el 01/02/2018 a les 12:25

Medinyà desapareix com a municipiforçat pel ConstitucionalLa presidenta de la fins ara comissió gestora assegura que continuaran treballant"des d'un segon pla" per tornar a ser independents

Pla general del públic i, d'esquena, la presidenta de la comissió gestora de Medinyà, Montse Garcia | ACN

Medinyà, al Gironès, desapareixerà com a municipi aquesta mitjanit i tornarà a annexionar-se a SantJulià de Ramis. Obligats a dissoldre's per la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i l'aplicaciódel 155, els membres de la comissió gestora han celebrat aquest dimecres el darrer ple. La sessióha tingut un caràcter marcadament burocràtic, però ha servit perquè el fins ara Ajuntament i tambéels veïns expressessin els seus sentiments.

La fins ara presidenta de la comissió, Montse Garcia, ha dit que avui "es tanca una etapa", però quecontinuaran treballant "des d'un segon pla" per tornar a segregar-se. "El Constitucional ens hapres el dret a ser poble; acatem la sentència però no l'acceptem", ha dit. "Sabem que tornar afuncionar com a Ajuntament amb la situació actual del país no serà fàcil, però treballarem per teniraquest dret", ha dit Garcia. De fet, la placa que hi ha a l'edifici del fins avui Ajuntament no esretirarà.

Pàgina 1 de 1

https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/27920/medinya/desapareix/municipi/forcat/constitucional

El Consell Comarcal impulsa el 3r 'Al Gironès, llegim!'per fomentar la lectura a 14 municipis+ Notícies | 02-02-2018 | 14:29

Presentació 3r 'Al Gironès, llegim!'

Posar en comú i ordenar les diferents activitats relacionades amb la lectura que es porten a terme adiferents localitats del Gironès és l'objectiu de la iniciativa 'Al Gironès, llegim!' que organitza elConsell Comarcal amb la col·laboració de 14 municipis i del Servei Comarcal de Català delGironès (CNPL). La presentació de la campanya ha tingut lloc aquest matí a Sant Julià de Ramisamb la presència de la consellera de cultura del Consell Comarcal del Gironès, Maria Mercè Roca;l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, i representants d'alguns dels ajuntaments queparticipen en la iniciativa.

"El que fem amb 'Al Gironès, llegim!' és posar sota un paraigües totes les activitats lectores quemolts ajuntaments del Gironès ja van fent", ha comentat Maria Mercè Roca, que ha afegit que "lesordenem, les compartim i, si cal, les repetim. El que volem és que la gent faci cultura. Són tempscomplicats, en els quals la gent va a la presó o a l'exili per les seves idees, i la manera de fer front aaquesta barbàrie és amb cultura i més cultura. Volem que la gent sigui més crítica i que no se lapugui manipular".

La consellera de cultura del Consell Comarcal del Gironès ha reconegut que "és tasca de lesadministracions ajudar tant com es pugui als municipis que donen l'oportunitat de llegir als seusciutadans". Roca ha agraït la implicació dels ajuntaments ?"cada vegada hi ha més pobles ques'apunten a la iniciativa de llegir" ?, així com dels tècnics i tècniques dels diferents consistoris i detothom que hi dóna suport.

'Al Gironès, llegim!' té una durada de tres mesos, fins a l'abril, i el programa d'activitats incloupresentacions de llibres, contes pels més petits, recitals de poesia, exposicions i clubs de lectura,entre moltes altres, que es poden consultar a www.algironesllegim.com. En aquesta ediciós'incorpora el municipi de Sant Martí de Llémena, mentre que es mantenen Bescanó, Cassà de laSelva, Celrà, Cervià de Ter, Fornells de la Selva, Llagostera, Madremanya, Medinyà, Quart, Salt,Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix.

Pere Pujolràs, regidor d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, ha comentatque el municipi està "compromès amb la cultura i la lectura" i ha dit que l'objectiu que esplantegen és "fer que la lectura surti dels llocs habituals, com l'escola i la biblioteca, i es faci

Pag 1

present a tot el poble per fer un municipi més format i més crític". Pujolràs ha posat de manifestque la passejada literària per la muntanya de Sant Julià és l'activitat amb més èxit de les queorganitzen any rere any. En aquesta ocasió se celebrarà el 7 d'abril, de les 10 del matí a la 1 delmigdia.

A la presentació de 'Al Gironès, llegim!' hi ha assistit també el regidor de Cultura de l'Ajuntamentde Sarrià de Ter, Jordi Estefanell; la tècnica de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Vilablareix,Marta Angelats, i la regidora de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Fornells de la Selva,Cristina Puigdevall. Tots tres han destacat la implicació dels seus municipis amb la iniciativa i hanfet referència a algunes de les activitats que organitzen com una gimcana familiar (Sarrià de Ter),dues caminades literàries i els padrins lectors (Vilablareix) i lectura als més petits i unes visites acàrrec de Càritas (Fornells de la Selva), entre moltes altres.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, ha tancat l'acte expressant la seva confiança que latercera edició de la iniciativa "sigui un èxit a tots els pobles que s'hi ha apuntat".

Autor: Redacció

Pag 2

(http://www.directe.cat/)

(/)Dilluns, 5 de febrer de 2018 🔎Comarca

ECONOMIA (/NOTICIES/CATEGORIA/ECONOMIA)

Arrenca el programa de Treball i Formació del Consell Comarcal de la Selva

Hi participen 56 treballadors

Divendres, 2 de febrer de 2018 12:30h

(/imatges/noticies/treball-formacio-2-febrer-

2018.jpg)

REDACCIÓ (AUTOR/REDACCIO) / La Selva (noticies/comarca/la-selva) / Santa Coloma de Farners

PUBLICIDAD

El president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, ha donat la benvinguda als 56 treballadors que participen en elprograma Treball i Formació aquest dijous, 1 de febrer, al matí. En el transcurs del seu parlament, el màxim responsable del’ens selvatà ha incidit en l’oportunitat que tindran de poder treballar gràcies a aquest programa i els ha demanat queaprofitin aquest període de treball en què desenvoluparan projectes a diversos ajuntaments de la comarca.

El passat dia 2 de gener, el Consell Comarcal de la Selva va incorporar un total de 22 treballadors en el marc del programa deTreball i Formació i aquest dijous, 1 de febrer, se n’han incorporat un total de 34 més. Aquest programa està destinat apersones majors de 45 anys aturades i no perceptores de cap prestació social.

En el marc d’aquest programa, que l’ens selvatà posa novament en marxa, s’hi incorporen persones que responen a perfilsdiversos, que s’han format en l’àmbit forestal, en l’assistència domiciliària i també com a auxiliars administratius.

El programa Treball i Formació té com a objectiu ajudar a millorar l’ocupabilitat de persones amb dificultats d’inserciólaboral. D’aquests 22 nous treballadors, un total de 13 desenvoluparan tasques forestals en diversos municipis de la comarca,un total de 5 realitzaran tasques d’assistència domiciliària en coordinació amb els serveis socials de la comarca i 4 mésrealitzaran tasques d’auxiliar administratiu al departament d’atenció a les persones, concretament en el servei d’habitatge, ala recepció i també a la unitat de serveis socials bàsics.

El president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, ha destacat, una vegada més, l’aposta que des de l’ens selvatàs’ha fet per aquests programes d’ocupació –ja siguin Joves per l’Ocupació, Fem Ocupació o 30 Plus-, que han d’aconseguiruna major inserció al món laboral a la comarca de la Selva i, en definitiva, la creació de nous llocs de treball per a aquellespersones que per motius diversos estan a l’atur. En aquest sentit, ha destacat el bon resultat que aquests programes estantenint en els darrers anys ja que en la major part dels casos moltes d’aquestes persones que participen en un programad’aquestes característiques es reincorporen al món laboral.

⎙(http://www.printfriendly.com)

✉(http://www.printfriendly.com)

(http://www.printfriendly.com)

ETIQUETES

Consell Comarcal de la Selva (/etiqueta/consell+comarcal+de+la+selva) • Treball i Formació (/etiqueta/treball+i+formacio)

Imprimir

02-02-2018 | 16:04hs •ACTUALITAT GIRONA

La 10a edició de la Cantata per la Pau aplega 34 instituts de secundària de Girona icomarques

Les últimes sessions, obertes al públic, seranavui a les 19 h i demà a les 18 h i a les 20 h, alTeatre Municipal de la ciutat

El projecte solidari UAP! 18: Veritat o mentidaha aplegat un total de 34 instituts desecundària de les comarques gironines, ambla participació de 1.105 alumnes i laimplicació de 46 professors i professoresdurant les 8 sessions destinades als instituts,per on han passat 3.395 alumnes com apúblic. El Teatre Municipal de Girona acollirà

avui (19 h) i demà a la tarda (18 h i 20 h) les últimes sessions obertes al públic d'aquesta activitat que aquestany arriba a la desena edició. La iniciativa està organitzada per l'Ajuntament de Girona, el col·lectiu deprofessorat del Grup de Treball Musical de Secundària de Girona, Oxfam Intermon, Càritas Diocesana de Girona,i Justícia i Pau.

Aquest any la Cantata es portarà a terme sota el lema UAP! 18: Veritat o mentida, inspirat en el llibre 1984, deGeorge Orwell. Es tracta d'un espectacle musicoteatral en què, durant tot un trimestre, els alumnes participants iprofessors han estat treballant el tema de la llibertat d'expressió, de pensament i la manipulació de lainformació. Durant 55 minuts d'espectacle, els alumnes interpretaran 16 temes coneguts per tothom.

Dels 34 instituts de secundària que hi participen, 10 són de la ciutat de Girona: Institut Narcís Xifra, InstitutSanta Eugènia, Institut Santiago Sobrequés, Institut Ermessenda, Institut Montilivi, Institut Carles Rahola, InstitutVicens Vives, Escola la Salle, Escola Les Alzines, i Escola Bell-lloc del Pla.

El cost de l'entrada és de 10 €, 7 € i 5 €, depenent de la zona, i els bene�cis aconseguits en aquestes tressessions obertes al públic aniran destinats a projectes de cooperació.

Link: https://www.gironanoticies.com/noticia/62126_la10aediciodelacantataperlapauaplega34in-titut-de-ecundariadegironaicomarque--2.htm

Montserrat Tura presenta el llibre “República pagesa” a MolletL’obra, amb la qual va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig 2017, es presenta a les 7 del vespre a la Sala Fiveller

Josep Villarroya 29/01/2018 | 9:44

Montserrat Tura, amb el seu llibre, a Can Pinyonaire | Griselda Escrigas

L’exalcaldessa de Mollet i exconsellera d’Interior i Justícia del govern de la Generalitat, Montserrat Tura, presentarà aquest dimarts, a les 7 del vespre, a

la sala Fiveller de Mollet, el seu darrer llibre República pagesa Vindicació del catalanisme rabassaire, amb el qual va guanyar el darrer premi Carles

Rahola d’assaig que atorga la Fundació Prudenci Bertrana, de Girona.

En el treball, l’autora repassa la història dels seus avantpassats familiars, especialment del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, un dirigent dels moviment

rabassaire del tombant del segle XX que va organitzar els pagesos que conreaven vinyes, organitzats entorn de la Unió Rabassaire. Aquest sindicat va

impulsar cooperatives autogestionades i va aplicar polítiques avançades, cosa que, segons considera la mateixa Montserrat Tura, sovint, el discurs oficial del

país ha menystingut o silenciat. Feliu Tura va ser alcalde de Mollet durant la Segona República i després va passar 11 anys a l’exili fins que va poder tornar

l’any 1949.

El llibre explica la història del moviment rabassaire, a partir de la vida dels membres de la nissaga Tura, començant pel besavi de l’exalcaldessa, Joan

Tura Pedragosa, que va arribar a Mollet procedent de Sant Feliu de Codines l’any 1870.

L’obra també repassa la construcció de la masia de Can Pinyonaire, on va viure sempre la família, i fa una descripció detallada de les vicissituds que van

haver de passar també els fills de Feliu Tura, Joan, Josep i Esteve, aquest darrer pare de Montserrat, durant la guerra i la dictadura.

(http://www.directe.cat/)

(/)Dilluns, 5 de febrer de 2018 🔎Comarca

SOCIETAT (/NOTICIES/CATEGORIA/SOCIETAT)

Les comarques de Girona han registrat 230 incendis en habitatges en elsúltims dos mesos

Amb l'arribada del fred aquests focs s'han disparat

Diumenge, 4 de febrer de 2018 10:00h

(/imatges/noticies/incendi-guixols-7-gener-

2018.jpg)

Incendi a Sant Feliu de Guíxols el passat 7 de gener

ACN (AUTOR/ACN), GERARD VILÀ (AUTOR/GERARD-VILA) / Gironès (noticies/comarca/girones) / Girona

PUBLICIDAD

L'arribada de l'hivern ha fet disparar els incendis en domicilis a les comarques de Girona. Dels 428 que hi ha hagut des desetembre, més de la meitat (230) s'han produït entre els mesos de desembre i gener. Uns focs que han afectat especialment lesllars més vulnerables, i és que en la majoria de casos els Bombers han hagut d'actuar en domicilis on hi viuen persones ambpocs recursos. "És habitual que la pobresa energètica estigui relacionada amb aquests incendis", assegura el cap de regió delsBombers a Girona, Antoni Rifà.

Per comarques les que més focs en habitatge han registrat des del mes de setembre han estat la Selva i el Gironès on n'hi hahagut un centenar, seguides del Baix Empordà amb 82 i l'Alt Empordà amb 73. Per contra, les que menys n'han patit hanestat la Garrotxa (36), el Ripollès (18) i el Pla de l'Estany, la menys afectada, amb 16 focs.

En el conjunt de Catalunya, Barcelona i la seva àrea metropolitana és la zona que més incendis d'aquest tipus ha registrat. Enconcret, 269 habitatges del Vallès Occidental s'han vist afectats per foc, mentre que els Bombers van haver d'actuar en 231ocasions al Baix Llobregat, 226 al Barcelonès i en 176 al Maresme.

A l'altra banda hi trobem la Terra Alta on només n'hi ha hagut quatre des del passat mes de setembre, el Moianès amb sis il'Alta Ribagorça amb vuit. Pel què fa a les comarques de Tarragona, el Tarragonès ha estat la més afectada amb 76 actuacions dels Bombers. A lademarcació de Lleida, ha estat el Segrià on més incendis trobem, amb 96 els últims cinc mesos.

Posar barreres al focRifà ha explicat quines mesures cal prendre en cas que es produeixi un foc en un habitatge. "És molt important entendre queobrir la porta vol dir donar oxigen", recorda. Per això, el cap dels Bombers a Girona aconsella "posar barreres al foc". "Si tensl'incendi a casa has de tancar les portes per tal que no hi hagi corrent d'aire, avisar els Bombers, i si pots, sortir", concreta.

En aquest sentit, assenyala que posar tovalloles molles a les juntes de les portes per evitar que el fum entri "és una solucióefectiva" fins a l'arribada dels Bombers. Si per contra el foc és a casa d'un veí que està en un pis superior i no hi ha risc, el mésprudent és baixar al carrer. En cas que l'incendi estigui unes plantes per sota, Rifà alerta que "mai s'ha de sortir a l'escala", jaque és molt probable que hi hagi fum.

Aparells elèctrics i descuitsRifà ha recordat que cal "tenir precaució" amb els aparells elèctrics que es fan servir a la llar. Un dels punts que mésproblemes comporta són els endolls múltiples que estan en mal estat o s'han fet vells. També cal tenir cura d'aquellesinstal·lacions que no disposen de sistemes de seguretat moderns.

Finalment, el cap dels Bombers a Girona ha recordat que alguns d'aquests incendis es produeixen per descuits o imprudènciesdels mateixos usuaris. Un dels més comuns és deixar-se una paella amb el foc encès, que de seguida agafa la campana de lacuina. "Això és combustible directe pel foc i cal tenir cura", conclou Rifà.

⎙(http://www.printfriendly.com)

✉(http://www.printfriendly.com)

(http://www.printfriendly.com)

ETIQUETES

Bombers (/etiqueta/bombers) • calefacció (/etiqueta/calefaccio) • fred (/etiqueta/fred) • incendis (/etiqueta/incendis)

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE FEBRER DEL 201842 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola Social.Berenar i ball amb l’actuació d’An-dreu i Lluís.

GIRONA� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Punt de ball folk i taller de ballstradicionals.

PALAFRUGELL� 21.15. Els Ametllers. Classes decountry, nivell improvers/inter-medis line-dance.

ConcertsPLATJA D’ARO� 19.00. Masia Bas. Audició a càr-rec d’alumnes de l’Escola munici-pal de Música.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 18.00 i 19.30. Auditori de l’Esco-la de Música. Audició musical.

PessebresCARTELLÀ� 11.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00.Can Roseta. Pessebre de RemeiMulleras. Fins a l’11 de febrer.

InfantilsGIRONA� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Vet aquí un conte, a càrrec deLaura Vilar.

VILABLAREIX� 15.15. Llar d’infants La Farigola.Padrins lectors, lectura als nens inenes de la llar d’infants a càrrecdels avis i àvies del casal de laGent Gran.

ConferènciesGIRONA� 19.00. CaixaForum. Audició co-mentada Valery Gergiev i l’Or-questra mundial per la Pau desd’Abu Dhabi, presentada per Mò-nica Pagès, periodista musical.� 19.00. Centre Cultural La Mercè.Conferència Obra en la calle, acàrrec de l’escultor Pepe Noja, so-bre l’escultura i el seu context deproducció i simbolisme d’ubica-ció. Dins el marc del projecte Apa-drinem escultures, dels Amics dela UNESCO, i amb motiu del 30èaniversari de l’escultura Abraça-da.

GastronomiaPALAFRUGELL� La Garoinada. Restaurants par-ticipants: a Palafrugell, CentreFraternal, La Xicra, Xadó, i El Bal-có de Calella; i a Llafranc, Hotel ElFar, Jani, La Llagosta, Llafranc iTerramar. Fins al 25 de març.

TertúliesPALAFRUGELL� 19.00. Sala familiar del CentreFraternal. Sessió de les IV Tertú-lies Pallach, amb Mercè Amorós,expresidenta de l’Associació Su-port a la Dona, i Xavier Garcia Bal-da, biòleg i entrenador d’hoquei.

PALAMÓS� 19.00. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Tertúlia literària al voltant delllibre Argelagues, de Gemma Ruiz.

Donació de sangOLOT� 18.00 a 21.00. Casal Les Fonts.� 18.00 a 21.00. Casal Sant Mi-quel.

DiversosCASTELL D’ARO� 15.00. Parc Pau Casals (Can Ni-tus). Dinamització del parc urbàde salut, a càrrec d'una fisiotera-peuta especialitzada.

GIRONA� 09.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per a nouvinguts.Dins el Banc del Temps.� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Club de lectura, amb el llibre Elxef, de Simon Wroe.� 20.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Cuina del Banc del Temps.� 20.30. Biblioteca Ernest Lluch.Club de lectura amb Midnight’schildren, de Salman Rushdie.

PALAFRUGELL� 18.00. Biblioteca. Converses enanglès.

PALAMÓS� 13.00. Parc urbà de salut de laplaça Vincke. Dinamització delsitineraris saludables. Sessió demarxa nòrdica amb bastons.

ROSES� 17.00. Biblioteca municipal. So-pa de lletres: club de lectura.

Cap de setmanaBANYOLES� Sortida a Palol, dins el cicle Co-neixem el Pla de l’Estany, per di-umenge. Visita a La Mota, oratoride Sant Dalmau Moner, dolmendel Turó de Sant Dalmau i esglésiaparroquial de Sant Martí. Se sorti-rà a les 09.15, de davant de Cor-reus. Més informació, al Centred’Estudis Comarcals, telèfon 97257 23 61.

CORNELLÀ DEL TERRI� IX Cursa Run Run La Vall delTerri, per diumenge. Se sortirà ales 10.00, del pavelló. Inscripcionsa www.cursesplaestany.cat o elmateix dia, a partir de les 08.00,al pavelló.

L’ESTARTIT� Dinar empordanès a la barca Fa-drí. Més informació, al telèfon 607840 296 o a www.cre-uers2mes2.com.

ExposicionsBEGUR� Escoles Velles. Fotoperiodismea la rereguarda (1936-1939). Ra-fael Vilarrubias. Fins al 18 de fe-brer.

BLANES� Can Borell. Filosofia d’acció. Ín-dia: habitatge i dignitat, fotogra-fies. Fins al 23 de març.� Galeria d’art L’Arcada. Olis dela pintora blanenca Laia Bedós.Fins al 15 de febrer.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Aiguamolls de l’Empordà. Ca-retta a la vista!. Fins al 6 d’abril.� Ecomuseu-Farinera. Quan lespedres ens parlen. Megalitisme aCatalunya. Fins al 2 d’abril.� Ecomuseu-Farinera. JosepBlanch i Reynalt, un apassionat dela música. Fins al 28 de febrer.

CERVIÀ DE TER� Museu Raset. Exposició de Jo-sé Ibáñez. Restarà oberta finsl’abril.

FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.Fons Carles Fages de Climent,amb motiu de la presentació delllibre Els meus difunts. Fins al 10de febrer.� Casa Empordà. La mort, digna iil·lustrada, il·lustracions, de l’Asso-ciació Dret a Morir Dignament-Catalunya. Es podrà visitar fins al18 de febrer.

� Centre cívic Creu de la Mà.Oasis en la foscor, fotografies deBolívia a càrrec de Joel Busquets.Fins al 14 de febrer.� Centre cívic Joaquim Xirau.Camins, de Rafel Bosch. Fins al 27de febrer.� Consell Comarcal. Pintura deRadu Adrian Puiu. Fins al 15 de fe-brer.� Museu de l’Empordà. Fes puntaal llapis, de Carles Bros. Fins a l’11de febrer.

GIRONA� Biblioteca del Campus Centrede la UdG. Els colors de Girona,de Jordi Gamell Balaguer. Fins al23 de febrer.� Bòlit i Bòlit_StNicolau. Res ésmeu, d’Enric Farrés Duran. Fins al23 d’abril.� Casa de Cultura. Rull, de ManelBayo. Fins al 10 de març.� Casa Masó. Puig Cadafalch, Ma-só i els Banys de Girona. Fins al 31de març.� Centre Bonastruc ça Porta.Diàspores jueves, camins euro-peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins a final de juny.� Centre Cultural La Mercè. XIFestival d’art independent PepeSales. Fins al 7 de febrer.� Centre cultural La Mercè. Uni-vers fluctuant, de Montserrat Cos-ta. Fins al 2 de març.� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya - Girona. El paisatge indus-trial a la conca de Ruhr, fotogra-fies. Fins al 25 de febrer.� Espai Amics del Museu d’Art.Mares verticales, pintures d’IratxeCano. Fins al 26 de febrer.� Fundació Valvi. Pep Camps.Fronteres, contrabandistes, viat-ges i aterratges. Dins el cicle Me-mòria personal. Fins al 17 de fe-brer.� Fundació Valvi. Sempre enda-vant, pintures de de Carla Giró.Fins al 17 de febrer.� Galeria Dual. Escultures de Jo-sé Luis Pascual i Manuel Solà, ipintures de Regina Saura, AlíciaMarsans i Isabel Cruellas. Fins al24 de febrer.� Galeria Richard Vanderaa. Ex-posició i curtmetratge Kitaj a Ca-talunya. Fins al 24 de febrer.� Museu d’Art. Divorcis amb latradició, de Domènec Fita. Dins elprograma Fita’90. Fins al 25 de fe-brer.� Museu d’Art. Olga Sacharoff:pintura, poesia i emancipació. Finsa l’1 d’abril.

� Museu d’Història. Prudenci iAurora Bertrana. El desig de viure id’escriure. Fins al 22 d’abril.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Terracotta Museu. De Vilà Cla-ra a Vilà-Clara. Família de ceramis-tes. Fins al 8 d’abril.

LA JONQUERA� MUME. Els primers trets deFrancesc Boix, organitzada perl’Institut d’Estudis Ilerdencs. Finsa l’11 de febrer.� Porxos de Can Laporta. Claria-nes de bosc, fotografies de VíctorMasferrer. Dins el programa Expo-sicions viatgeres, de la Diputacióde Girona. Fins al 9 de febrer.

LLANÇÀ� Museu de l’Aquarel·la. El pinzelld’or, de l’Agrupació d’Amics del’Aquarel·la de les Comarques deGirona. Fins al 18 de març.

OLOT� Sala de consulta de l’Arxiu Co-marcal de la Garrotxa. Cinquan-tenari de la mort de Josep M. MirMas de Xexàs. Fins al 28 de febrer.� Museu de la Garrotxa, salaOberta 2. Recorda on vas, tercerapart de la trilogia Origen, de JordiIsern. Fins al 8 d’abril.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. Mig Euro-pa cau. Impressions de Josep Plasobre la Gran Guerra. Restaràoberta fins al 6 de maig.� Museu del Suro. La joia del mu-seu: Propietaris, empresaris i fi-lantrops del suro. Fins al maig.� Museu del Suro. Empordà in-dustrial. Fins a l'1 d'abril.

RIPOLL� Museu Etnogràfic. Un tren enpot amagar un altre, de l’artistaÀlex Nogué. Fins al 25 de febrer.

ROSES� Ca l’Anita. Anunnakis, pinturesde Jaume Mach. Fins al 18 de fe-brer.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Casa Irla. Blanc, d’Ana GarciaRoyo, Anagaro. Fins al 4 de març.

SANT GREGORI� Biblioteca Miquel Martí i Pol. 7onades, poemari il·lustrat de Da-niel Helbig i Vanesa Zaro. Fins al13 de febrer.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Espai Art l’Abadia - Palau del’Abadia. Interconnexions, 30 anysde papers, de Dolors Puigdemont.Fins al 18 de febrer.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Arxiu Comarcal de la Selva.Verdaguer segrestat. La utilitzaciódel mite durant el franquisme.Fins al 17 de març.� Casa de la Paraula. Donació 06.Beulas, de Josep Beulas. Fins al28 de febrer.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Capella de Sant Antoni. Petitsmobles de fusta. Fins al 19 de fe-brer.� Claustre de l’Hospital. Por laEspaña que creían mejor, fotogra-fies de Manel Clemente. Fins al 28de febrer.� Fundació Mascort. El retrat pin-tat. Imatge i pintura ceràmica.Fins al 2 d’abril.� Museu de la Mediterrània. Ri-card Viladesau. El príncep de la te-nora. Fins a l’1 de maig.� Museu Palau Solterra. Exposi-cions: Jordi Belver - Daniel Giralt-Miracle. Mirada i gest. 35 artistes.La vida atrapada al vol, d’EugeniForcano. Petits relats, de Josep M.Compte. L’artista del fons, d’AnneRoig. Fins al 20 de maig.

VIDRERES� Biblioteca Joan Rigau i Sala.Rànquing dels documents mésprestats el 2017. Fins al 28 de fe-brer.� Local social de La Caixa. Obresde Nabil M’Rabet. Dissabtes, di-umenges i festius, fins al 25 de fe-brer.

VILABERTRAN� Canònica de Santa Maria. Fort.El temps no importa, fotografiesde Joaquim Fort de Ribot. Fins al6 de maig.

Cursets i tallersCAL·LIGRAFIA� Banyoles. Taller de majúsculesromanes al Molí de la Farga, pelsdies 8 i 9 de febrer, de 18.30 a21.00. Inscripcions a molipape-rer@plaestany.cat o al telèfon 65344 71 47.

CINEMA� Girona. Curs Clint Eastwood:ideologia, classicisme i moderni-tat, al Museu del Cinema, els dis-sabtes, a partir del 24 de febrer.Horari: de 10.30 a 13.30. Més in-formació i inscripcions, al Museudel Cinema.

CUINA� Girona. Taller de cuina infantil, alcentre cívic Ter, els dissabtes(quinzenal), de 10.00 a 12.00, del10 de febrer al 19 de maig. Més in-formació a www.girona.cat/cci-vics o al telèfon 972 41 49 52.� Girona. Taller de cuina per a jo-ves (de 12 a 17 anys), al centre cí-vic Pla de Palau, els dimecresd’abril, de 18.00 a 19.30. Més in-formació a www.girona.cat/cci-vics o al telèfon 972 41 42 63 90.� Girona. Taller de cuina per anens (de 7 a 11 anys), al centre cí-vic Pla de Palau, els dimecres 14,21 i 28 de febrer i 7 de març, de18.00 a 19.00. Més informació awww.girona.cat/ccivics o al telè-fon 972 41 42 63 90.

DIVERSOS� Cassà de la Selva. Curs d’al·lèr-gies i intoleràncies alimentàries,els dilluns i dimecres, de 19.00 a21.00, a partir del 26 de febrer, aCan Trinxeria. Inscripcions, a l’Ofi-cina de Promoció Econòmica, te-lèfon 972 46 28 21.� Cassà de la Selva. Curs d’apara-dorisme, els dimarts i dijous, de20.15 a 22.15, a partir del 27 de fe-brer, a Can Trinxeria. Inscripcions,a l’Oficina de Promoció Econòmi-ca, telèfon 972 46 28 21.� Cassà de la Selva. Curs de ma-nipulació de productes fitosanita-

ris, els dimarts i dijous, a partir del13 de febrer, de 19.00 a 21.00, aCan Trinxeria. Inscripcions, a l’Ofi-cina de Promoció Econòmica, te-lèfon 972 46 28 21.� Cassà de la Selva. Taller de ge-nealogia a Can Trinxeria, el dis-sabte 3 de març, de 10.00 a 14.00.Inscripcions fins al 28 de febrer, alCentre cultural Sala Galà.� Girona. Monogràfic sobre xarxessocials, Facebook i Twitter, del 6 al27 d’abril, al centre cívic Onyar.Més informació a www.girona.cat/ccivics o al telèfon 972 21 36 03.� Girona. Taller Què podem feramb les fotos del mòbil? Emma-gatzematge i retoc d’imatges, del2 al 23 de març al centre cívicOnyar. Més informació a www.gi-rona.cat/ccivics o al telèfon 97221 36 03.� Girona. Taller de jardins i hortsverticals, els divendres 2, 9 i 16 demarç, de 17.00 a 19.00, al centrecívic Santa Eugènia. Més informa-ció a www.girona.cat/ccivics o altelèfon 972 24 51 11,� Girona. Taller de primers auxilisamb nadons, el dimarts 27 de fe-brer, de 15.15 a 16.30, al centre cí-vic Ter. Més informació a www.gi-rona.cat/ccivics o al telèfon 97241 49 52.� Salt. Taller de vídeos Youtube,els dies 10 i 17 de febrer, d’11.00 a13.00, a l’Ateneu Popular ComaCros. Més informació a www.ate-neucomacros.cat.� Sant Esteve de Guialbes. Tallervivencial SOS Planeta Terra, pel 18de febrer, al Centre Eqshala, a càr-rec de Josep Dubé, autor del llibreParaíso, conquistado, violado ycautivo. Més informació i reservesal telèfon 699 15 32 73.� Vilafant. Tallers de formació em-presarial, al casal de la gent grandel nucli antic. Fidelització declients, el 21 de febrer; Innovaamb els teus clients, el 28 de fe-brer; Com fer un anunci efectiu, el7 de març, i Coneix instrumentsd’inversió i finançament, el 14 demarç. Horari: de 16.00 a 20.00.Inscripcions, abans del 15 de fe-brer, a l’Ajuntament, telèfon 97254 60 20 (ext. 1).

FOTOGRAFIA� Girona. Taller per fotos del mò-bil, Emmagatzematge i retocd’imatges, al centre cívic Onyar,els divendres de març, de 17.00 a19.00. Més informació al telèfon972 21 36 03.

LLEURE� Girona. Curs de monitor/a d’ac-tivitats d’educació en el lleure in-fantil i juvenil (intensiu SetmanaSanta). Del 24 de març al 2d’abril. Més informació al telèfon972 23 39 81, dimarts i dijous, de17.00 a 20.30. Més informació awww.galligants.org.

MANUALITATS� Girona. Taller d’enquadernaciójaponesa, al centre cívic Santa Eu-gènia, el dissabte 10 de març, de10.00 a 14.00. Més informació iinscripcions, a www.girona.cat/ccivics o al telèfon 972 24 51 11.� Girona. Taller de creació de làm-pades, al centre cívic Santa Eugè-nia, els dissabtes 17 i 24 de febrer,de 10.00 a 14.00. Més informació iinscripcions, a www.girona.cat/ccivics o al telèfon 972 24 51 11.� Girona. Taller de joieria, curs decera perduda, al centre cívic Pe-dret, els divendres de febrer, de18.00 a 20.00. Més informació iinscripcions, a www.girona.cat/ccivics o al telèfon 972 21 25 68.� Girona. Taller per fer un mone-der amb tanca metàl·lica, al cen-tre cívic Santa Eugènia, el dissab-te 28 d’abril, de 10.00 a 14.00.Més informació i inscripcions, altelèfon 972 24 51 11.

L’agenda

L’escultura en espais públics

Obra de José Noja ■ JORDI S. CARRERA / AJ. DE GIRONA

GIRONA 19.00 ARTPepe Noja parlarà al centre cultural La Mercè de laseva experiència com a artista i d’un dels temes quemés li interessen: l’obra escultòrica en espais pú-blics. Organitza Amics de la UNESCO de Girona.