16 d’octubre de 2015núm. 26

www.diarimes.comCASTELLS

Els Xiquets de Vila-seca busquen nous castellers per ampliar la collaHan presentat una campanya per captar més socis. P11

FORMACIÓ

Es posa en marxa l’Aula d’Extensió Universitària de Vila-secaConsta d’un cicle de conferències adreçades a la gent gran. P14

C.A.

Assistents a la inauguració.

La Diputació de Tarragona destinarà 1,19 milions d’euros a remodelar el pavelló municipalTARRAGONA 2017 Les actuacions s’emmarquen en les obres per acollir els Jocs del Mediterrani, i també inclouran la cobertura de la pista exterior per potenciar-ne l’ús. P6

L’Escola Torroja i Miret enceta els actes de celebració del 50 AniversariRECORDS L’escola ha editat un llibre commemoratiu i presentarà una exposició fotogràfica

Per tal de fer el llibre i l’exposició s’ha fet una recerca d’imatges històriques, com aquesta dels anys vuitanta.

Arxiu esColA torrojA i miret

PIONERA Va ser la primera escola que es va obrir a Vila-seca, i per les seves aules hi han passat moltes generacions P2

ESPORT

Sosciathlon recapta més de 9.000 euros en la 1a Cursa 100% solidàriaEls beneficis són per a la lluita contra la leucèmia i les famílies de nens autistes.

x. BArrullAs

Gran èxit de participació, amb més d’un miler d’inscrits. P10

MUNICIPAL

L’Ajuntament de Vila-seca torna a congelar els impostos i les taxes per al 2016També s’ha acordat l’ampliació de bonificacions de fins a un 90 % de l’IBI a les famílies nombroses.

Es manté la possibilitat de fer els pagaments a mida, tant en terminis com en quantitats. P9

MÚSICA

Nancy Fabiola Herrera serà la protagonista de la Gala Benèfica 2015S’ha presentat la temporada de Tardor de l’Auditori. P12-13

C.A.

El programa de tardor.

UNIVERSITAT

La degana de Geografia i Turisme aposta per la formació davant la crisiMarta Nel·lo és la degana de la facultat del campus Vila-seca. P16

2 mésvila-seca16 d’octubre de 2015 EL TEMA

EDUCACIÓArxiu esColA torrojA i miret

Cristina SerretAquest 16 d’octubre l’escola Tor-roja i Miret de Vila-seca acollirà la primera part de tot un seguit d’actes commemoratius per cele-brar el 50è aniversari del centre.

Les activitats s’articulen al voltant del lema «50 anys edu-cant petites grans persones», i es divideixen en dues parts. D’una banda, aquest mateix divendres, dia 16, hi haurà els actes de caire més institucional, mentre que dissabte al matí se celebraran les activitats adreçades a les famílies i, en especial, als infants.

Un passeig per la memòriaAixí, aquesta tarda es farà la pre-sentació del llibre del 50 aniver-sari de l’escola, així com l’estrena de l’himne del Torroja i Miret. Tot seguit es procedirà al visionat del lip-dub elaborat amb la col-laboració de mestres, alumnes i entitats locals, i a continuació es farà una de les activitats més originals: la càpsula del temps. Es tracta d’una capsa on s’hi de-saran els desitjos que els alum-nes de l’escola han escrit perquè els llegeixin els seus fills o néts, d’aquí a 50 anys, i que quedarà tancada fins que passi mig segle i el centre celebri el seu centenari. Per acabar la festa, els assistents podran visitar una exposició fo-

togràfica i assistir a un gran sopar de celebració. Dissabte 17 s’ha programat una nova visita a l’ex-posició fotogràfica, així com una presentació de la història de l’es-cola per part dels alumnes. Tam-bé hi haurà tallers, activitats, ex-hibicions i un esmorzar popular. Carme Negrillo, l’actual directo-ra del Torroja i Miret, ha volgut destacar la implicació de tot el

claustre, pares i mares, alumnes i entitats locals en la preparació dels actes commemoratius, pen-sats perquè s’hi puguin trobar totes les persones que, en un moment o altre de la seva vida, han tingut relació amb l’escola: «com que va ser la primera del poble, moltes persones la tenen com a referència, i en parlen amb molt d’orgull. Amb aquests actes

volem compartir tots els valors que tenim comuns en el marc de l’escola». Carme Negrillo apunta també que la història del centre corre paral·lela a la de la pròpia societat local, així com a la del propi sistema educatiu, i n’ha volgut destacar la qualitat de l’ensenyament que s’hi impartia ja des de la gènesi del centre: «en aquella primera època ja es fe-

ien les coses molt ben fetes. Per exemple, amb el fet que molt so-vint es donava una importància cabdal a l’acte educatiu, buscant que els nens fossin els protago-nistes de la pròpia educació i que poguessin tenir un desenvolupa-ment integral, quelcom similar a la visió global que es té avui dia». Per a Negrillo, la iniciativa d’in-troduir aules de pàrvuls i P3 per

ajudar les mares treballadores o la introducció del català a les au-les són altres aspectes destacats en la història del centre escolar.

Així ho ha pogut constatar José Antonio Molet, autor del lli-bre commemoratiu de l’aniver-sari, i que de manera altruista ha dedicat el seu temps a escriure la història del centre educatiu des que només era un projecte fins a l’actualitat. E

l llibre té un component histò-ric, ja que desgrana la biografia d’Antoni Torroja i Miret, així els aspectes tècnics i constructius del centre. Però també té un con-tingut ‘emocional’, ja que l’autor ha entrevistat nombrosos testi-monis que han passat per l’es-cola, i ha repassat cada dècada recordant els directors que han estat al capdavant del projecte durant aquest mig segle.

Molet també ha fet la selec-ció d’imatges que acompanyen al text, una feina ingent, donat que el material gràfic era molt extens. «Ha estat molt difícil escollir quines imatges posar, hi va haver èpoques en què l’esco-la acollia més de 1.500 alumnes. Espero que ningú s’enfadi per-què no hi és, he hagut de fer una tria, i he escollit les que crec que reflecteixen millor el sentit de l’escola.».

Escola Torroja i Miret: «50 anys educant petites grans persones» a Vila-secaEl centre escolar, que es va inaugurar l’any 1965, celebra aquest cap se setmana el mig segle de vida al municipi, on va ser pionera

L’actual claustre de professors de l’Escola Torroja i Miret.

A l’esquerra, la col·locació de la primera pedra el gener de 1965. Al costat, un alumne planta un arbre a les instal·lacions escolars.

3mésvila-seca16 d’octubre de 2015 EL TEMA

A les imatges superiors, dos grups d’estudiants del curs 1974-75. Sobre aquestes línies, una festa l’any 1969 i una desfilada de final de curs l’any 1974.

Himne de l’escola: ‘Torroja, t’estimem’Aquesta és la bonica històriadel Torroja, la nostra escola.Un espai de pau i alegria,on tots som una gran família.

Antoni Torroja i Miret,home de gran humanitat i saber,amb molt d’entusiasme i il·lusió,al 1965 va ser-ne el fundador.

Torroja, t’estimem.Ets l’escola que volem.Ens dónes llum i color.Ens guies cap a un futur millor.

Vila-seca és l’indret que l’acull.Passat, present i futur.Generacions de petites grans per-sones.El temps vola; no te n’adones…

Regalant somriures i amistat,que ens porten la felicitat.Records per a tota la vida,un temps que no s’oblida.

Torroja, t’estimem.Ets l’escola que volem.Ens dónes llum i color.Ens guies cap a un futur millor. Ara és el nostre torn.El Torroja és el nostre món!

Aprenem i fem amicsi ho cantem amb un sol crit.

Cada dia quan ens llevem,la motxilla preparem.L’omplim de llibres i il·lusionsper a trobar nous horitzons.

Torroja, t’estimem.Ets l’escola que volem.Ens dónes llum i color.Ens guies cap a un futur millor.

Som una escola que mira endavant,Tenim present la natura a cada ins-tant.Treballem la lectura i l’escriptura.L’educació és tota una assignatura.

Famílies, alumnes i mestres del Torroja,ja som una bona colla.Tots junts fem camíi llaurem el nostre destí.

Torroja, t’estimem.Ets l’escola que volem.Ens dónes llum i color.Ens guies cap a un futur millor.

Lletra: Violant Alsina MataNúria Borrut Rovira

Setembre 2015 A dalt, el claustre de professors de l’any 1968 i el festival de 1970. A sota, Josep Poblet visita el parvulari i un equip de bàsquet (1994).

Arxiu esColA torrojA i miret

4 mésvila-seca16 d’octubre de 2015 ACTUALITAT

RedaccióLa Fundació del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, ubicat a Vila-seca, ha rebut el premi al Millor projecte de coneixement i recerca aplica-da al sector turístic dels Guar-dons del Turisme de Catalunya 2015. El reconeixement ha valo-rat el ‘Tourism Data System’, una eina tecnològica que millora el coneixement del sector turístic a Tarragona, Barcelona i Girona.

La directora tècnica de l’Ob-servatori de Turisme del Parc Científic i Tecnològic de Turisme de Catalunya, Alícia Orellana, va recollir el guardó en l’acte de lliurament celebrat a Barcelona amb motiu del Dia Mundial del Turisme a Catalunya. Orellana va explicar que el sistema «és una eina de gestió que aporta informació fiable i útil, i que ge-

nera un retorn cap a l’empresari, que té a la seva disposició dades, tant actuals com històriques, de l’evolució de l’activitat turística».

A més, va destacar que el guar-dó significa el reconeixement a l’esforç de tot un equip i va voler agrair especialment els empre-saris que col·laboren omplint les enquestes i a totes les insti-tucions, associacions i empreses que han fet possible l’activitat de l’Observatori i el desenvolupa-ment del Tourism Data System.

Per al director científic del PCT de Turisme i Oci de Catalunya, Salvador Anton Clavé, «aquest guardó suposa el reconeixement a la voluntat innovadora del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci des d’inicis de la dècada del 2000, que li fa aportar coneixe-ment periòdic, homogeni i pre-cís que serveixi a les empreses i

institucions per a la millora de la seva presa de decisions».

El Tourism Data System és

una eina tecnològica de captació i consulta de dades dels nivells d’ocupació d’allotjaments turís-tics públic-col·lectius i d’infor-mació de preus del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya per a empreses i desti-nacions turístiques.

Aporta informació útil i veraç,

amb l’aplicació de sistemes de seguretat de dades i garantia de confidencialitat, que incrementa l’eficiència en la presa de decisi-ons gràcies a la consulta online, interactiva i en temps real de re-sultats propis d’un establiment i d’una destinació.

Posat en marxa a la Costa

Daurada i Terres de l’Ebre l’any 2012, el Tourism Data System s’ha implementat també a la de-marcació de Barcelona de la mà del Laboratori del Turisme de la Diputació de Barcelona, i està en fase de desplegament a la demar-cació de Girona amb el Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

DISTINCIONS

El PCT de Turisme i Oci de Catalunya, guardonat per la GeneralitatSe’l considera el millor projecte de coneixement i recerca aplicada pel Tourism Data System

CedidA

Alícia Orellana acompanyada per representants de Vila-seca i el president de la Generalitat, Artur Mas.

El Tourism Data System del PCT s’ha implementat ja a la demarcació de Barcelona

RedaccióEls regidors de Turisme de Vila-seca, Cambrils, Reus i Salou i es van reunir el passat 8 d’octubre a Reus amb l’objectiu de ratifi-car l’acord de col·laboració de l’Aliança Turística i començar a planificar la promoció con-junta de l’any que ve. Es tracta

de la primera reunió política de treball després de les elecci-ons municipals del passat 24 de maig que van comportar canvis al capdavant d’alguna de les re-gidories.

L’Aliança Turística, formada inicialment pels municipis de la costa, es va ampliar el 2006

amb la incorporació de Reus. Entre els seus objectius hi ha les iniciatives que promocionin els principals recursos turístics de la destinació, l’assistència a fires, la realització de promoci-ons especials per captar nous mercats i fidelitzar-los, i l’edició de material promocional.

Vila-seca, Reus, Cambrils i Salou ratifiquen l’Aliança Turística

TURISME

L’objectiu és col·laborar en la promoció turística conjunta dels municipis

Els quatre regidors de Turisme es van reunir a Reus.

CedidAMÚSICA

Els compositors Joan Massià i Narcís Bonet, i el pianista Jordi Vilaprinyó es trobaran el pròxim 17 d’octubre al Conservatori de Vila-seca amb motiu del cicle “Tra-dició i actualitat, composi-tors i intèrprets”, organitzat per l’ACCAT (Associació de Conservatoris de Catalu-nya). Durant tot el dia, alum-nes de grau professional po-dran treballar i compartir experiències amb els profes-sionals convidats. Redacció

Cita de compositors i intèrprets

CedidA

TROBADA

El cap de setmana del 3 i 4 d’octubre es va celebrar a Vila-seca la XXI Trobada de Motos Antigues. L’event va reunir els amants de les motocicletes amb solera, que van rodar per les car-reteres del Tarragonès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, i van fer una visita al monestir de Vallbona de les Monges. Finalment van celebrar un gran dinar de germanor al restaurant La torre del Delme. Redacció

Les motos antigues prenen els carrers

A.C. VimA

5mésvila-seca16 d’octubre de 2015ACTUALITAT

RedaccióEl diumenge 11 d’octubre va tenir lloc a Vila-seca la 28a Diada de la Bicicleta, coincidint amb el 28è aniversari del Club Ciclista de Vila-seca i l’Escola de Ciclisme Municipal (1987-2014).

La Bicicletada, de caire po-pular i adreçada a tota mena de públic, però especialment al familiar, va comptar amb la participació de 450 inscrits de totes les edats, i amb la presèn-cia també de l’alcalde Josep Po-blet així com d’altres regidors municipals. Tots ell van aportar un quilo d’aliments que es van entregar a l’hora de fer les ins-cripcions, i que seran lliurats al Banc d’Aliments de la Creu Roja de Vila-seca.

L’esdeveniment, patrocinat per l’Ajuntament de Vila-seca i organitzat pel Club Ciclista de Vila-seca en col·laboració amb l’Escola de Ciclisme Municipal,

va iniciar-se a dos quarts d’onze i va tenir com a punt de partida la pista de l’Estadi Municipal. Tot seguit la comitiva de gairebé mig miler de ciclistes va recórrer els carrers de Vila-seca en direcció a la Pineda per la carretera, va fer un passeig pels carrers de la Pineda i, finalment, va enfilar la tornada cap a Vila-seca.

Un cop retornats al punt de sortida, tots els participants van rebre una samarreta commemo-rativa, així com un refresc i una pasta.

Aquesta diada és ja una tra-dició al municipi, i el recorregut sol ser sempre el mateix, amb petites variacions en funció dels talls de carrers o direccions pro-hibides. D’altra banda, enguany el recorregut estava plantejat amb l’objectiu que els corredors poguessin visitar la Platja de la Pineda i gaudir del paisatge de vora mar.

SOCIETAT

La Diada de la Bicicleta fa pedalar a 450 personesAmb les inscripcions cada participant feia una aportació per al Banc d’aliments de Creu Roja

Cedides

Petits, joves i grans van gaudir plegats d’una pedalada col·lectiva en un ambient festiu i familiar.

SOCIETAT

Del 4 al 9 d’octubre l’Hotel Palas va acollir el Catalonia Pool Festival 2015 de billar anglès. 175 participants van venir des d’Anglaterra, Ir-landa del Nord, Irlanda del Sud, País de Gales, Escòcia, França, Gibraltar i Catalu-nya. L’alcalde Josep Poblet i el regidor d’esports, Fran-cisco Almazán, van assistir al lliurament de trofeus amb el general manager del Ca-talonia Pool Festival, Joan Marminyà, i el director co-mercial del Grup Palas, Bru-no López. Redacció

Catalonia Pool Festival de billar

Cedides

Els diners es destinaran a la lluita contra l’Alzheimer. La Fundació PortAventura organitza cada any un Sopar Solidari, que enguany va reunir 1.053 comensals, aconseguint recaptar l’import més alt des que es va posar en marxa aquesta iniciativa. Les entitats que rebran la donació són la Fundació Pasqual Maragall, l’Associació d’Alzhei-mer Reus i Baix Camp i la Fundació Villablanca. Redacció

La Fundació PortAventura recapta 82.000 eurosSOCIETAT

L’avinguda Pere Molas, tallada per les obres de Ferrari Land

OBRES

L’avinguda Pere Molas, que connecta Vila-seca amb Salou, roman tancada a causa de les obres que s’estan executant en els terrenys del futur parc d’atraccions Ferrari Land. Con-cretament el tram d’afectació va des de la rotonda del centre comercial Port Halley fins la ro-tonda de l’hotel PortAventura. És per això que s’ha desviat el trànsit cap al carrer Joan Fus-ter. Les obres consisteixen en la desviació de les canonades

d’aigua potable que subminis-tren al complex CRT i part del municipi de Salou i que passen per sota dels terrenys del futur parc. Les canonades existents, que dificulten les obres en el paviment del futur Ferrari Land, es desviaran per fora i es connectaran mitjançant un nou traçat. Les accions van co-mençar el passat dijous 8 d’oc-tubre i es preveu que s’allarguin durant dues setmanes aproxi-madament. Redacció

6 mésvila-seca16 d’octubre de 2015 ACTUALITAT

Cristina SerretEl cost total de les obres que afec-taran les instal·lacions esportives del Campus Vila-seca serà assu-mit per la Diputació de Tarrago-na, en el marc de les actuacions per als Jocs del Mediterrani 2017.

Vila-seca serà subseu de les especialitats de lluita grecoro-mana i lluita lliure, motiu pel qual s’ha aprovat posar en marxa la remodelació integral de l’in-terior del pavelló municipal i el cobriment de la pista exterior. Unes obres que, un cop passats els jocs, deixaran al municipi unes instal·lacions més moder-nes, sostenibles, accessibles i amb una capacitat ampliada.

Un rentat de cara integralEl pavelló poliesportiu es va construir l’any 1986, i les obres de remodelació contemplen man-tenir-ne l’estructura, però adap-tant-lo a les normatives actuals i en especial als criteris d’accessi-bilitat. Així per exemple, es pre-veu la col·locació d’un ascensor per accedir a la graderia. També es reformaran les escales d’ac-cés, fent-les més àmplies. A les grades s’habilitarà un espai per a persones minusvàlides i un altre per a les càmeres de televisió. Les graderies es recobriran amb pin-tura antilliscant i es col·locaran lineals de fusta a mode de bancs.

La zona d’accés al pavelló serà ampliada i s’hi disposarà una

zona porxada amb bancs, així com una nova consergeria i un bar o zona social amb màquines de vending i terrassa exterior.

Pel que fa a la pista poliespor-tiva, se’n renovarà tota la coberta interior, així com tot el sòcol de pista i el frontal d’accessos als

vestidors des de la pista. A més, es col·locaran uns paraments de vidre que permetran la conne-xió visual amb la pista exterior coberta, i alhora, que el pavelló mostri a l’exterior la seva activi-tat. Tota la pista es recobrirà amb paviment de terratzo, un mate-rial apte per a la pràctica d’un ampli ventall de disciplines es-portives, entre les quals l’hoquei,

ja que el terratzo ofereix una gran lliscabilitat. Tot i així, el projecte de reforma també contempla que es puguin col·locar altres pa-viments provisionals o fixos en funció dels requeriments socials o esportius que puguin realit-zar-se al pavelló.

Pel que fa als vestidors, aquests seran sotmesos a una renovació integral, que inclourà

la col·locació de paviment anti-lliscant, revestiments de gres en zona de dutxes i la substitució de tots els bancs i els penjadors. Finalment, es faran les refor-mes i substitucions necessàries per a un ús racional i eficient de l’energia, com per exemple la implantació de la tecnologia LED per a la il·luminació en pista i a la resta d’espais. A més, es preveu

m.V.

La zona d’accés al pavelló serà completament remodelada, i disposarà d’un espai amb bancs.

URBANISME

Els Jocs del Mediterrani deixaran una zona esportiva totalment remodeladaJa s’han licitat les obres de remodelació de l’interior del pavelló i la cobertura de la pista exterior, amb un pressupost de gairebé 1,19 milions d’euros

El pavelló tindrà paraments de vidre que permetran veure l’exterior

Quan s’acabin les obres s’haurà duplicat la capacitat de les instal·lacions

Amb la nova porxada exterior, espectadors i esportistes podran anar d’una pista a l’altra sense afectar l’activitat esportiva que s’hi estigui realitzant.

7mésvila-seca16 d’octubre de 2015ACTUALITAT

Totes dues pistes es recobriran amb terratzo, i es preveu que també s’hi puguin col·locar altres paviments provisionals o fixos.

la instal·lació de captadors solars per a l’escalfament de l’aigua ca-lenta sanitària, així com la subs-titució del sistema de calefacció actual per calderes de nova ge-neració. D’altra banda, tota la coberta estarà recoberta d’aïllant per tal de millorar les condicions tèrmiques i acústiques de l’espai.

El cobriment de la pista exteriorEn paral·lel a totes aquestes actu-acions, també es procedirà a re-cobrir l’actual pista exterior amb una estructura que contempla també el cobriment parcial dels laterals, a partir dels 2,6 m del terra, per protegir els esportistes del vent, el sol i la pluja. Igual que al pavelló cobert, la pista es reco-brirà de terratzo, i la il·luminació es farà amb tecnologia LED per tal d’optimitzar el consum ener-gètic. No hi haurà grades però sí bancs laterals.

Finalment, el projecte de re-modelació contempla la conne-xió entre tots dos espais mitjan-çant un sistema de porxos a un sol nivell, de manera que espec-tadors i esportistes podran anar d’una pista a l’altra sense afectar l’activitat esportiva que s’hi esti-gui realitzant.

El cost total de les obres és de 1.180.839 euros, i a hores d’ara estan en procés de licitació. Des de l’Ajuntament de Vila-seca, la regidora de Serveis al Territori i Educació, Manuela Moya, es mostra confiada que a principis de l’any que ve ja es pugui co-mençar a treballar amb l’objec-tiu de tenir-ho tot enllestit de cara a l’any 2017, quan s’han de celebrar els Jocs del Mediterrani.

Segons la regidora, quan les obres estiguin enllestides s’hau-

rà doblat la capacitat de les instal-lacions, donat que, fins ara, l’ús de la pista exterior està condici-onat per les condicions climato-lògiques. A més, segons Manuela Moya, un altre aspecte positiu de les obres de remodelació és que faran l’activitat esportiva més vi-sible i l’integraran de forma més intensa a l’espai del campus: «el projecte presentat dóna al pave-lló una apertura visual, fent-lo més permeable a l’exterior, do-nat que bona part de les parets seran de vidre. Aquesta integra-ció visual farà respirar d’una altra manera el pavelló».

Mentre durin les obres, els clubs esportius que realitzen les seves activitats hauran de buscar alternatives i reorganitzar el seu funcionament, un fet que, se-gons apunta Moya, ja s’està ges-tionant des de l’àrea d’Esports de l’Ajuntament.

La regidora ha anunciat que la participació de Vila-seca com a subseu dels Jocs del Mediter-rani 2017 no comportarà cap al-tra afectació urbanística, ja que, tot i que també s’hi celebrarà la competició de ciclisme, aquesta es farà a l’aire lliure: «posarem a disposició de les proves tots els espais que tenim al municipi, sobretot a la Pineda, que és on es faran les competicions. Però això no requereix obres ad hoc, sinó tenir uns espais com sempre els hem tingut, ben mantinguts i amb un entorn que els 365 dies de l’any cuidem, netegem i tenim en molt bona disposició».

En aquest mateix sentit, Moya també ha assegurat que els Jocs del Mediterrani seran una bona finestra per mostrar el municipi de Vila-seca.

La il·luminació es farà amb tecnologia LED tal d’optimitzar el consum energètic

Pavelló i pista quedaran connectats per un sistema de porxos a un sol nivell

8 mésvila-seca16 d’octubre de 2015 ACTUALITAT

DIVENDRES

1616 h. Biblioteca de Vila-secaVisionat audiovisual “Maria Valentin, Records”En el marc del Mes Internacional de la Gent Gran. Organitza: Residència de Vila-seca.

21 30 h. Auditori Josep CarrerasLes cordes mestisses. Alfredo Panebianco trioOrganitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

DISSABTE

1717 h. Conservatori de Vila-secaConcert de les jornades de treball de piano “Tradició i actualitat, compositors i intèrprets” de l’ACCAT Obres de Joan Massià i Narcís Bonet, Jordi Vilaprinyó, piano i alumnes de piano de diferents conservatoris de Catalunya. Organitza: Con-servatori de Vila-seca.

DILLUNS

1921 30 h. Auditori Josep

CarrerasInauguració oficial del curs acadèmic 2015-2016“Tempesta musical”, confe-rència a càrrec d’Alfred Ro-driguez Picó. Concert a càrrec dels alumnes premiats en els premis extraordinaris 2014-2015.

ACTES PREVISTOS

DIJOUS

22D’11 a 12 h. Esplai Sant Esteve de

Vila-secaTaller d’estiraments musculars: beneficis i falsos mitesEn el marc del Mes Internacional de la Gent Gran. Organitza: Residència de Vila-seca.

DIVENDRES

2321 30 h. Auditori Josep CarrerasHaydn i la tempesta. Orquestra AJCOrganitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

Farmàcies de guàrdia a Vila-seca de setembre a desembre del 2015Del 24 al 30 d’agost ........................................................................................ JansàDel 31 d’agost al 6 de setembre ................................................ Domingo RoigéDel 7 al 13 de setembre ................................................................................. TusetDel 14 al 20 de setembre.............................................................. Domingo SaigíDel 21 al 27 de setembre ......................................................................... EscobarDel 28 de setembre al 4 d’octubre .............................................................. JansàDel 5 a l’11 d’octubre .................................................................... Domingo RoigéDel 12 al 18 d’octubre ................................................................................... TusetDel 19 al 25 d’octubre ...................................................................Domingo SaigíDel 26 d’octubre a l’1 de novembre ....................................................... EscobarDel 2 al 8 de novembre .................................................................................. JansàDel 9 al 15 de novembre ............................................................ Domingo RoigéDel 16 al 22 de novembre ............................................................................. TusetDel 23 al 29 de novembre ............................................................Domingo SaigíDel 30 de novembre al 6 de desembre .................................................. EscobarDel 7 al 13 de desembre .................................................................................. JansàDel 14 al 20 de desembre ............................................................ Domingo RoigéDel 21 al 27 de desembre .............................................................................. TusetDel 28 de desembre al 3 de gener (2016) ..................................Domingo Saigí

Farmàcies de guardia a la Pineda per a l’any 2015Tots els dissabtes de l’any. .......................................................... Obert tot el diaDel 7 de juny al 27 de setembre .............. Diumenges i festes, obert tot el diaDel 4 d’oct. a l’1 de novembre .....................Diumenges i festes, obert al matíDies 6 i 8 de desembre .....................................................................Obert al matíServei d’urgències (Nit) .................................Del 6 de juliol al 13 de setembre Horari de farmàcia a la Plana Oberta tots els dies de dilluns a divendres

SERVEIS Farmàcies a Vila-secaFarmàcia Domingo RoigéC. Tarragona, 5Telèfon: 977 39 40 84

Farmàcia Domingo SaigíAv. Ramon d’Olzina, 42Telèfon: 977 39 50 86

Farmàcia EscobarC. de Vic, 20Telèfon: 977 39 16 72

Farmàcia JansàPl. de Voltes, 4Telèfon: 977 39 03 74

Farmàcia TusetAv. de Francesc Macià,9Telèfon: 977 39 02 17

Farmàcies a la PinedaFarmàcia MasotPg. de Pau Casals,85Telèfon: 977 37 11 11

Farmàcia a la PlanaFarmaciola EscobarC. d’Almeria 7Telèfon: 977 37 16 72

DISSABTE

24Tot el dia. Parc de la RieraDiada del ComerçFins diumenge 25. Organitza: Associ-ació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca.

DIUMENGE

25Matí. Mas CalvóTradicional romiatge a Mas CalvóA les 12, Missa en honor a Sant Bernat Calvó. A les 13, actuació de la colla cas-tellera dels Xiquets de Vila-seca.

DIJOUS

2920 30. Auditori Alcalde Josep

MalapeiraAudició d’alumnes de corda i ventOrganitza: Conservatori professional de música de Vila-seca.

DIVENDRES

3021 30 h. Auditori Josep CarrerasLes compositores noucentistes. Maria Teresa GarrigosaOrganitza: Fundació privada Audi-tori Josep Carreras.

RedaccióAmb l’arribada de la tardor, les visites a l’espai natural de la Sè-quia Major canvien d’horari. Fins a finals de febrer, les visites pas-sen als diumenges, en horari d’11 a 13 h del matí.

Precisament la tardor és temps de migracions d’ocells, motiu pel qual és un bon mo-ment per poder observar com al-gunes espècies d’aus es preparen per marxar a terres més càlides. Altres –procedents del nord i l’est d’Europa–, vindran a passar la tardor i l’hivern aquí, i les més

sedentàries continuaran que-dant-se. Així per exemple, el bla-uet (Alcedo atthis), és un bonic ocell hivernant que en aquesta època de l’any comença a arribar a les nostres latituds.

La visita, apta per a totes les edats, comprèn un recorregut d’uns dos quilòmetres que es re-corren aproximadament en dues hores, durant les quals s’explica la història de l’indret i els seus valors naturals, s’interpreten els rastres d’activitat animal a tra-vés de les petjades, les plomes, els nius i les restes de menjar, i

s’observen ocells amb prismàtics i espècies protegides de l’espai.

La Sèquia Major es va cons-truir amb l’objectiu de drenar els antics estanys a prop del mar. Actualment, és un important es-pai constituït per comunitats ve-getals de canyissar, prats humits i jonqueres, i també un reservori faunístic, el qual va ser declarat Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), el desembre de 1992.

Les visites, coordinades pel Cel Rogent, cal reservar-les al te-lèfon del Patronat Municipal de Turisme, al 977 373 037.

ACTUALITAT

Les visites a la Sèquia Major, només diumengesÉs un bon moment per observar la migració de moltes espècies d’ocells

CedidA

La Sèquia Major és un important reservori faunístic, declarat PEIN el desembre de 1992.

SOCIETAT

El cap de setmana del 24 i 25 d’octubre el Parc de la Riera de Vila-seca es con-vertirà en una fira de carrer, amb els comerços locals com a grans protagonistes. A més dels seus estands, on hi haurà exposició i de-mostració de productes, els visitants que s’hi acostin el dissabte podran gaudir d’activitats com inflables per als infants, maquillatge, una demostració de zumba, paella popular i l’espectacle Saltimbancouv. Tot, en ho-rari d’11 a 19 h. Diumenge la fira obrirà a les 11.30 h, i hi tornarà a haver inflables, maquillatge, un vermut electrònic i fideuà. A la tar-da la fira es clourà a les 18h amb l’espectacle del Mag Vidi. Redacció.

Els Comerciants celebren la seva gran festa popular

9mésvila-seca16 d’octubre de 2015SOCIETAT

BONIFICACIONS I EXEMPCIONS ESTABLERTES A LES ORDENANCES FISCALS DE L’AJUNTAMENT DE VILA-SECA 2016

ORDENANÇA FISCAL MOTIU % TIPUS

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES

FAMÍLIES NOMBROSES (sense liímit de valor cadastral a partir del 2016) 90% BONIFICACIÓ

HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL (3 EXERCICIS) 50% BONIFICACIÓ

BÉNS RÚSTICS DE COOPERATIVES AGRÍCOLES 95% BONIFICACIÓIMMOBLES DE PROMOTORES DURANT LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ 90% BONIFICACIÓ

IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA

VEHICLES HISTÒRICS (MÍNIM 25 ANYS) 100% BONIFICACIÓVEHICLES PERSONES MOBILITAT REDUIÏDA 100% EXEMPCIÓVEHICLES ELÈCTRICS O HÍBRIDS 50% BONIFICACIÓ

IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS,

INSTAL·LACIONS I OBRES

OBRES D’ESPECIAL INTERÈS O UTILITAT MUNICIPAL 95% BONIFICACIÓ

OBRES DE REHABILITACIÓ DE FAÇANA 95% BONIFICACIÓOBRES AMB SISTEMES D’ENERGIES SOLAR, TÈRMICA O FOTOVOLTAICA 50% BONIFICACIÓ

OBRES MENORS AMB PRESSUPOST INFERIOR A 3,000€ 100% EXEMPCIÓ

REHABILITACIÓ D’EDIFICIS DE MÉS DE 25 ANYS 50% BONIFICACIÓ

IMPOST SOBRE INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE

NATURALESA URBANA

TRANSMISSIONS MORTIS CAUSA ENTRE DESCENDENTS, CÒNJUGUES I ASCENDENTS 40% BONIFICACIÓ

TRANSMISSIONS MORTIS CAUSA ENTRE CÒNJUGES I DOMICILI HABITUAL 95% BONIFICACIÓ

TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

REHABILITACIÓ D’EDIFICIS DE MÉS DE 25 ANYS D’ANTIGUITAT 50% BONIFICACIÓ

TAXA PER LLICÈNCIA D’OBERTURA D’ESTABLIMENTS

O D’INSTAL·LACIONS

TRASLLAT D’UNA MATEIXA ACTIVITAT PEL MATEIX INTERESSAT 50% BONIFICACIÓ

TAXA DE CEMENTIRI MUNICIPAL

ADQUISICIÓ DE DRETS FUNERARIS USATS I REVERTITS A L’AJUNTAMENT 50% BONIFICACIÓ

TAXA PER RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES

PENSIONISTES I JUBILIATS AMB INGRESSOS INFERIORS AL SALARI MÍNIM 100% EXEMPCIÓ

IMMOBLES QUE NO REUNEIXEN CONDICIONS MÍNIMES D’HABITABILITAT 100% EXEMPCIÓ

PREUS PÚBLICS. ANNEX 8. PREUS PÚBLICS DE LLARS

D’INFANTS

FAMÍLIA NOMBROSA O MONOPARENTALS 50% BONIFICACIÓCAPACITAT ECÒNOMICA DE LES FAMÍLIES (TRAMS D’INGRESSOS) 10%-40% BONIFICACIÓ

TAXA PER ENSENYAMENTS ESCOLA DE MÚSICA I

CONSERVATORI

FAMÍLIES NOMBROSES ( IMPORT DE LA MATRÍCULA) 40% BONIFICACIÓ

TAXA PEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE

FAMÍLIES AMB 3 O MÉS FILLS MENORS DE 21 ANYS I EMPADRONATS.

PREU MÍNIM BONIFICACIÓ

TAXA DE CLAVEGUERAM PENSIONISTES I JUBILIATS AMB INGRESSOS INFERIORS AL SALARI MÍNIM 100% EXEMPCIÓ

RedaccióEl ple celebrat el passat 30 de setembre va servir per aprovar les ordenances fiscals per a l’any 2016, que contemplen una nova congelació dels impostos i taxes municipals per a tots els habi-tants de Vila-seca.

Per tal que els ciutadans no ha-gin de pagar ni un cèntim d’euro més que l’any passat, s’han pres mesures com ara la reducció del 10% del tipus aplicable a l’IBI i a les plusvàlues. Aquest fet està motivat per l’increment del 10% del valor cadastral. D’aquesta manera, l’augment de l’un es veurà compensat per la reducció de l’altre.

Altres acordsA més, durant el ple es van acor-dar mesures com l’ampliació de bonificacions de fins a un 90% a l’Impost de Béns Immobles (IBI) a les famílies nombroses. Aquestes també es podran bene-ficiar de bonificacions a les llars d’infants i a la matrícula dels en-senyaments a l’Escola de Música i el Conservatori. D’altra banda, les famílies amb 3 o més fills ma-jors de 21 anys estaran exemptes de pagar la taxa de clavegueram.

Així mateix, l’Ajuntament se-guirà amb la seva política de no aplicar Contribucions Especials

en les obres, i també ha anunci-at que les llicències d’obres me-nors (amb un pressupost inferior a 3.000 euros) seguiran estant exemptes de pagament, mentre que altres accions, com les obres de rehabilitació de façanes, tin-dran una bonificació del 95%.

Durant el plenari de l’Ajunta-ment també es va aprovar la pro-posta d’eliminar i deixar sense efecte tot un seguit d’ordenances

fiscals de poc servei i que, tot i que en l’actualitat són gratuïtes, mai més podran tenir un cost pels ciutadans, com ara l’ús de l’escut municipal i el transport escolar dins el terme municipal.

Finalment, una altra de les mesures que tindran continuï-tat al municipi és la possibilitat de fer els pagaments a mida del contribuent, tant pel que fa als terminis com a les quantitats.

ACTUALITAT

Vila-seca congela els impostos i taxes municipals per quart any consecutiuEntre altres mesures aprovades també hi ha l’ampliació de les bonificacions que s’apliquen a les famílies nombroses

CedidA

Les ordenances fiscals es van aprovar el 30 de setembre.

SOCIETAT

La festivitat dels Àngels de la Guarda, pa-trons de la Policia Local de Vila-seca, va ser el passat 2 d’octubre. Aquesta diada, presidida per l’alcalde Josep Poblet, va te-

nir lloc al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda. Durant la jornada va tenir lloc un acte de reconeixement a l’agent Antonio Cabrera amb motiu de la seva propera ju-

bilació. Aquest agent, en servei a la Policia Local des de l’any 1976, és molt apreciat al barri de la Plana, on realitza les funcions de guàrdia de barri des de l’any 1994.C.S.

La policia local de Vila-seca celebra la seva festa patronal

m.V. ACTUALITAT

El Centre Municipal de Formació i Ocupació de Vila-seca va rebre una delegació de l’Ajuntament de Calafell per tal de conèixer els projectes que en matèria de formació i ocupació es duen a terme al municipi de Vila-seca. Durant la trobada, els representants de l’Ajuntament de Calafell es van interessar sobretot per diversos projectes que té en marxa l’Ajuntament de Vila-seca, com ara els Plans d’Ocupació Municipal, l’ajut a nous emprenedors, els pro-grames de formació i els incentius a la contractació de persones aturades del municipi. Redacció

Calafell pren nota del SOCE de Vila-seca

CedidA

10 mésvila-seca16 d’octubre de 2015 SOCIETAT

SOCIETATmiguel A. sAlor

RedaccióEls objectius s’han aconseguit. Més d’un miler de persones van participar en la gran festa de l’esport solidari que l’associació de Vila-seca Sosciathlon va or-ganitzar el passat diumenge 4 d’octubre. Amb l’import de les inscripcions i els donatius direc-tes en forma de dorsal número 0 es va aconseguir recaptar un im-port que depassa els 9.000 euros, i que es destinarà íntegrament, i al 50%, a la Fundació Josep Car-reras i l’Associació Astafanias.

Tot plegat és fruit de la iniciati-va d’un grup de joves vila-secans, que van tenir la idea de convocar aquesta jornada amb un doble objectiu: d’una banda, recaptar fons per a l’ajuda benèfica, i de l’altra, promoure els valors i la pràctica de l’esport.

Una jornada festivaCarlos Morillo, membre de Sosciathlon, s’ha mostrat molt satisfet amb com es va viure la jornada, ja que va comptar amb un gran nombre d’esportistes, molts dels quals van acudir a la cita en família. A més, assegura Morillo, l’ambient va ser molt distès durant la celebració de totes les proves, no hi va haver cap incident i el bon temps els va acompanyar.

A més, van comptar amb la col-laboració de gairebé un cente-nar de voluntaris, així com la presència dels gegants de Vila-seca. Durant tot el matí en què

va tenir lloc la festa esportiva es va poder fer donació de sang i medul·la òssia, amb un resultat de més de cinquanta donacions. Des de Sosciathlon expliquen

que, engrescats pel bon resultat d’aquesta experiència, la prime-ra que posen en marxa, ja han començat a treballar en la de l’any que ve, que se celebrarà a

Salou i per la qual es recaptaran fons per a dues noves entitats: l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Aliança Espanyola de famílies de von Hippel-Lindau.

La gran cursa solidària Sosciathlon recapta més de 9.000 eurosEl 100% dels beneficis aconseguits es destinaran a la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia i l’Associació Astafanias

Durant tota la jornada esportiva es va respirar un ambient festiu i molt familiar

Gairebé un centenar de voluntaris es van encarregar de la bona marxa de la festa solidària.

Els participants havien d’escollir entre tres esports: bicicleta, natació en aigües obertes i una cursa a peu.

CristinA Ber i miguel A. sAlor

CristinA Ber miguel A. sAlor

11mésvila-seca16 d’octubre de 2015SOCIETAT

Cristina Serret«Volem que la colla creixi, es consolidi i pugui fer castells cada cop més grans». Amb aquestes paraules va començar el seu par-lament el president dels Xiquets de Vila-seca durant l’acte de pre-sentació de la campanya de cap-tació de nous castellers que es va fer el passat 2 d’octubre. Tot i as-segurar que a nivell social la colla està consolidada, ja que tenen més de 300 socis, Carlos Lafont va explicar que, a l’hora de fer castells, només compten amb un 35-40% d’aquestes persones.

Per aquest motiu han engegat una campanya de promoció que s’articula a través de cartells, que es distribuiran per tot el munici-pi, i un vídeo que es podrà veure a través d’internet.

Canalla, joves i veteransEls cartells editats pels de Vila-seca s’adrecen a tres sectors de la població local. En primer lloc els més petits, als que conviden a unir-se a la colla amb l’eslògan «Ser petit et farà gran». En segon lloc fan una crida als joves, con-vidant-los a aixecar-se del sofà

amb el lema «No et quedis casa, vine a fer castells!», i en tercer lloc, a les persones que tinguin un sentiment per la tradició lo-cal, que volen refrescar amb un cartell que mostra un retall de diari amb la colla antiga. Pel que fa al vídeo, es tracta d’un curtme-tratge amb un to molt desenfadat on el periodista de Vila-seca Xa-vier Graset adopta la veu de ‘l’es-perit casteller’.

Un octubre de màximsCarlos Lafont va aprofitar la tro-bada per fer un breu repàs de la història de la colla des de la seva refundació, recordant com, un 2 d’octubre de 2013, van fer una crida per Facebook anunciant que es volia reprendre l’activitat castellera al municipi, fins arri-bar a aquest estiu, punt culmi-nant de la història dels castellers locals, quan van aconseguir des-carregar el seu primer 3d7. Ser colla de set, va assegurar Lafont, va demostrar al món casteller que la colla ja estava plenament consolidada. Amb els castells de set ja pràcticament consolidats, el president va assegurar que

afronten un mes d’octubre «de màxims». Així ho va corroborar el cap de colla Jordi Sasplugues, que va explicar que als assajos ja estan treballant castells de set i mig, fet que és una mica compli-cat quan s’és poca gent, entre sei-

xanta i setanta persones. Això no obstant, Sasplugues va manifes-tar sentir-se molt orgullós dels castellers i de la il·lusió que te-nen, fins al punt que de vegades, va explicar, fins i tot els ha d’anar frenant. El cap de colla va asse-

gurar que si aconseguissin ser vora 140 castellers segurament, l’any que per Festa Major, «es po-drien veure coses il·lusionants».

D’altra banda, Sasplugues va aprofitar l’ocasió per reclamar als seus castellers el ‘sentiment

de colla’, quelcom que, al seu pa-rer, és imprescindible per avan-çar: «el sentiment de colla és el que et fa tenir aquella ràbia cas-tellera que surt tant en els bons moments com en els dolents, i algun cop l’he trobat a faltar».

Local i xarxaDurant la presentació de la cam-panya, el periodista Carles Cor-tés, que va fer la introducció de l’acte, va reclamar per als caste-llers un local d’assajos. Segons assenyalava Cortés, «tenir un local és fonamental. És el teu lloc de reunió, i a banda de fer cas-tells hi pots fer altres activitats, i això fa colla». Cortés també va constatar la importància de tenir

una xarxa per als assajos, asse-gurant que «és la clau perquè colles petites puguin somiar en coses grans», i va posar d’exem-ple els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, «que en només quatre anys han fet una evolució espec-tacular gràcies a la xarxa, el local i els assajos».

Entre els representants muni-cipals presents a la roda de prem-sa hi havia el regidor de Cultura Pere Segura, qui va manifestar que des de l’Ajuntament «es té la idea d’ajudar la colla castellera local i tot s’anirà estudiant, però a poc a poc».

ACTUALITAT

Els Xiquets de Vila-seca fan una crida popular: «necessitem gent»Han presentat una campanya de captació de nous castellers per a la colla amb cartells i un vídeo promocional

El cap de colla Jordi Sasplugues va explicar que ja s’estan treballant els castells de set i mig

C.s.

La presentació de la campanya es va fer al Centre Cívic del Colomí.

Els tres cartells promocionals s’adrecen als infants, els joves i els adults que tenen ganes de reviure fites històriques al municipi.

12 mésvila-seca16 d’octubre de 2015 CULTURA

MÚSICA

Cristina SerretEls grans concerts són els clars protagonistes de la nova tempo-rada de l’Auditori Josep Carreras. Així, des d’aquest mateix mes, i fins al desembre, les formacions Camerata XXI, l’Orquestra Sim-fònica del Conservatori Superior de Castelló, l’Orquestra de l’Au-ditori Josep Carreras, l’Orques-tra Händel i l’Ensemble o Vos Omnes passaran per l’escenari de Vila-seca per oferir especta-cles de música clàssica de gran

format. Tal com va assegurar el president de la Fundació Audito-ri Josep Carreras, Josep M. Pujals, durant l’acte de presentació de la temporada, aquesta és la gran aposta per a aquesta tardor, que es complementa amb propostes de jazz, cant coral, instrumentis-tes de gran prestigi i música pop.

La Gala benèficaAquest any la Gala de Cant a benefici de la Fundació Josep Carreras Contra la leucèmia

serà el 13 de novembre i tindrà com a convidada a la mezzoso-prano Nancy Fabiola Herrera. En paraules de Josep Solórzano, director del Conservatori i pro-gramador de l’Auditori, es tracta d’una cantant amb una amplís-sima trajectòria en el món de l’òpera i els recitals, afincada a Nova York, i que ha cantat repeti-dament amb tenors de la talla de Plácido Domingo. A Vila-seca hi actuarà acompanyada de Rubén Fernández Aguirre, el reputat

pianista que va ja acompanyar Maria Bayo en la gala de l’any passat i que té un estret lligam amb l’Auditori.

La programació de Tardor 2015 consta de dotze concerts, que se celebren gairebé tots els divendres al vespre. El primer va ser el recital ofert pel violinista Josep Colomé el passat 9 d’octu-bre, i finalitzarà el 26 de desem-bre amb el tradicional concert de Sant Esteve a càrrec del Cor Nova Unió i l’Orquestra Händel.

Aquest mateix divendres, dia 16, hi ha programat l’es-pectacle ‘Les cordes mestisses’, amb Alfredo Panebianco Trio. Panebianco és un guitarrista i compositor d’origen cubà amb un fort lligam a Vila-seca, on hi presentarà el seu últim treball discogràfic, Cosas del Alma. El divendres 23, l’OAJC presentarà ‘Haydn i la tempesta’, interpre-tant dues de les simfonies més importants de Haydn. Divendres 30 d’octubre, l’Auditori acollirà

un espectacle basat en un tre-ball d’investigació musicològica i el disc Compositores catalanes - Generació noucentista, amb la soprano Maria Teresa Garrigosa i Sílvia Vidal al piano. El divendres següent, 6 de novembre, la gran formació de l’Orquestra Simfò-nica del Conservatori Superior de Castelló compartirà escenari amb el pianista Leonel Morales, en una de les propostes més po-tents de la programació. El 13 de novembre es farà la Gala benè-

La temporada de Tardor de l’Auditori dóna veu a les grans orquestresLa mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera, Anna Roig, Alfredo Panebianco, Leonel Morales i Manel Camps són altres noms destacats de la programació

LA PROGRAMACIÓ DE TARDORDE L’AUDITORI JOSEP CARRERAS

NOVEMBREDIVENDRES

621.30h

LEONEL MORALES I L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL CONSERVATORI SUPERIOR DE CASTELLÓ: Els concerts per a piano n. 2 i 3 de RachmaninovLeonel Morales, pianoCarlos Amat, director15 € Abonament, Numerat

Leonel Morales és un d’aquells pianistes tocats per la vareta màgica de l’artista en majúscules. Està dotat d’una tècnica prodigiosa amb la que afronta els repertoris més exigents, com ara els dos concerts, n.2 i n.3 de Rach-maninov, per a piano i or-questra, dues de les grans obres més emblemàtiques per a piano i orquestra del genial compositor rus.El concert n. 3 per a piano i orquestra és una de les obres més exigents del repertori pianístic. Coneguda també perquè en el món del cinema va quedar immortalitzat en la pel·lícula Shi-ne, de l’any 1996.

DESEMBREDIVENDRES

421.30h

MANEL CAMP QUARTET: Camp & Gershwin Nit de jazzManel Camp, pianoHoracio Fumero, contrabaixMatthew Simon, trompetaLluís Ribalta, bateria10 € Abonament No numerat

Camp & Gershwin és un concert que vol retre homenatge al geni americà del primer quart del segle XX, Ge-orge Gershwin. La seva música passada pel se-dàs de Manel Camp i el seu quartet esdevé l’eix central de l’espectacle. Fent servir el seu llenguatge jazzístic personal, líric i rítmic, Manel Camp ha elaborat un concert inspirat en la màgia de l’univers Gershwin on expressa les seves inquietuds musicals, el seu món interior, però també i, sobretot, busca co-municar-les i compartir-les tant amb qui l’escolta com amb els músics amb qui comparteix escenari.

OCTUBREDIVENDRES

1621.30h

ALFREDO PANEBIANCO TRIO: Les cordes mestissesAlfredo Panebianco, guitarraDudu Penz, baix elèctricRoger Blàvia, percussions10 € Abonament No numerat

Panebianco és un excepcional gui-tarrista i compo-sitor cubà que ha sabut barrejar de manera única la música popular de la seva Cuba natal, el jazz llatí, la música brasi-lera i els ritmes i girs melòdics de la tradició afro-cubana. La seva sòlida formació clàssica afegeix un so únic, un fraseig exquisit i un virtuosisme gairebé perfectes. Guitarrista, compositor de música simfònica i lleugera, arran-jador i pedagog, Alfredo Panebianco ha dut el seu art a diferents latituds del pla-neta. A Vila-seca es presenta en primícia amb el seu TRIO habitual per oferir-nos els temes del seu últim treball discogràfic “Cosas del Alma”.

NOVEMBREDIVENDRES

1321.30h

GALA BENÈFICA: Nancy Fabiola HerreraNancy Fabiola Herrera, mezzoso-pranoRubén Fernández Aguirre, piano50 € Fora d’abonament Numerat

Nancy Fabiola Herrera és consi-derada en l’actualitat una de les intèrprets més destacades del panorama líric internacional. El seu talent i dedicació l’han dut a actuar al llarg de més de dues dècades de carrera en coliseus operístics i sales de concert de la talla del Metropolitan Opera de Nova York, el Covent Garden de Londres, el Deutsche Oper de Berlín, el Bayerische Staat-soper de Munic, el Teatro Real i el Teatro de La Zarzuela de Ma-drid, entre d’altres. En aquesta ocasió estarà acompanyada al piano per Rubén Fernández Aguirre, un dels repertoristes més apreciats per les grans veus de la lírica internacional.

DESEMBREDIVENDRES

1121.30h

COR DE CAMBRA SCHERZO: A l’ombra de Lore-leyDiana Baker, pianoJordi Casas Bayer, director10 € Abonament No numerat

La llegenda de Lore-ley serveix de pretext al Cor Scherzo per proposar un petit viatge a través de la música del romanti-cisme alemany, on la figura femenina esdevé protagonista, no tan sols per ser les intèrprets de les composicions, sinó també per ser el subjecte de molts dels textos poètics que es cantaran. Les músiques de Brahms, Schumann i Mahler es maridaran amb textos de Heine, Eichendorff i Mörike entre d’altres, per tal de donar una visió especial i menys coneguda de la polifonia d’aquesta època.

La temporada de concerts va començar el passat 9 d’octubre i es clourà el 26 de desembre, amb el tradicional Concert de Sant

Esteve. El programa compta amb intèrprets i instrumentistes reconeguts arreu del món, així com músics del territori, i se

centra en la música clàssica però sense oblidar el jazz, el pop i el cant coral. La mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera serà la

protagonista de la Gala Benèfica, on actuarà acompanyada del pianista Rubén Fernández Aguirre.

13mésvila-seca16 d’octubre de 2015CULTURA

CristinA AguilAr

Presentació de la temporada de Tardor 2015 a l’Auditori de Vila-seca.

fica amb Nancy Fabiola Herrera, i el divendres 20 arribarà una altra gran formació orquestral: la Camerata XXI. Divendres 27 s’ha programat una proposta de mú-sica pop, amb el concert d’Anna Roig i l’Ombre de ton chien, que presentaran a Vila-seca el seu últim disc, Un pas i neu i un pas. Els amants del jazz també tenen una cita, el 4 de desembre, amb Manel Camp Quartet, en un es-pectacle d’homenatge a un dels grans genis de la música ameri-cana, George Gershwin. L’11 de desembre l’escenari acollirà el Cor de Cambra femení Scherzo, sota la direcció de Jordi Casas Bayer, que oferirà un recital de música del romanticisme ale-many. I ja a les portes de Nadal,

el dia 18, es podrà escoltar l’Ora-tori de Nadal de J.S. Bach amb les formacions Vespres d’Arnadí, composta per 25 instrumentis-tes, i Ensemble O Vos Omnes, que aplega 20 cantants. La tem-porada de tardor es clourà amb el tradicional concert de Sant Este-ve, interpretat per la Coral Nova Unió i l’Orquestra Händel.

Les localitats per als concerts es poden comprar al vestíbul de l’Auditori des d’una hora abans que comenci l’espectacle, i amb antelació a la Secretaria del Con-servatori o a la pàgina web de l’Auditori (www.auditorijosep-carreras.cat). Com ja és habitual, s’ofereixen abonaments de tem-porada amb descomptes per als menors de 21 anys i majors de 65.

Els amants del jazz tenen una cita amb Manel Camp Quartet, que ret homenatge a Gershwin

El prestigiós pianista Leonel Morales actuarà amb l’Orquestra del Conservatori de Castelló

OCTUBREDIVENDRES

2321.30h

ORQUESTRA DE L’AUDITORI JOSEP CARRERAS: Haydn i la tempestaXavier Pastrana, director15 € Abonament Numerat

A finals del segle XVIII, en la plenitud del Racionalisme imposat per la Il·lustració, esclata entre els escriptors i poetes ale-manys un nou moviment que reacciona a aquest statu quo, reclamant la llibertat de l’artista per a transgredir les tradicions literàries. Aquest moviment s’anome-na Sturm und Drang (tempesta i impuls). F. Joseph Haydn fou un dels pocs re-presentants musicals d’aquest moviment. Les simfonies que interpretarà l’OAJC, n.44 (Simfonia fúnebre) i n.45 (Simfonia dels adéus), són els màxims exponents d’aquest període i dues de les obres més importants del catàleg de Haydn.

NOVEMBREDIVENDRES

2021.30h

ORQUESTRA CAMERATA XXI: Visions del piano en el segle XX. Obres de Xavier Gols, Sergei Prokofieff i Aaron CoplandDani Espasa, piano i direcció15 € Abonament Numerat

La mort sobtada, amb només 35 anys, de Xavier Gols (1902-1938) va impedir que l’excel·lent trajectòria i el treball d’aquest músic tar-ragoní fossin més àmpliament coneguts. Entre les seves darreres composicions destaca “Tres preludis rurals”, inspirada en les missions de recerca que l’any 1937 va fer per la Tarragona rural a la recerca de músiques i cançons tradicionals de la zona. La suite orquestral “Appalachian spring”, d’A. Copland, obté el Premi del Cercle de Crítics de Música i el Premi Pulitzer, ben aviat es converteix en material imprescindible per a les orquestres de tot el món.

DESEMBREDIVENDRES

1821.30h

VESPRES D’ARNADÍ I ENSEMBLE O VOS OMNES: Oratori de NadalMaria Hinojosa, sopranoMarta Infante, mezzoF. Fernández-Rueda, tenorJordi Ricart, baixXavier Pastrana, director20 € No abonats, 10€ Abonats

L’Oratori de Na-dal és una obra emblemàtica i de gran format del genial composi-tor alemany Jo-hann Sebastian Bach, que serà i n t e r p r e t a d a per dues de les formacions més importants en l’àmbit de la música antiga feta a Catalunya. Ves-pres d’Arnadi i l’Ensemble O Vos Omnes, acompanyats de quatre grans solistes, s’endinsaran en l’univers musical de J.S. Bach per celebrar el Nadal en un viatge per la tradició nadalenca del segle XVIII que, fidels a la partitura, s’interpretarà amb instruments històrics.

OCTUBREDIVENDRES

3021.30h

LES COMPOSITORES NOUCENTISTES: Maria Teresa GarrigosaM. Teresa Garrigosa, sopranoSílvia Vidal, pianoMònica Pagès i Santacana, conferència-presentacióMarc Guerris, audiovisual10 €, Abonament, No numerat

L’any 1906 Eugeni d’Ors programà l’articulació d’un moviment de re-novació artística a Catalunya, el Noucentisme. Aquest movi-ment va suposar un pas endavant en el camí de la consciència cre-ativa forjat en la complicitat pel classicisme grec i la mediterraneïtat. Sobre un treball d’investigació musicològica i amb la publicació del CD amb el nom “Les compositores noucentistes”, Maria Teresa Garrigosa presenta un con-cert de compositores que són professionals de la música i exerceixen d’intèrprets i pedagogues.

NOVEMBREDIVENDRES

2721.30h

ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN: Un pas i neu i un pasAnna Roig, veuMagí Batalla, guitarresCarles Sanz, piano i teclatsRicard Parera, bateriaCarles Munts, contrabaix20 €, Abonament, Numerat

Un pas i neu i un pas és el tercer disc de l’au-tora penedesenca, i ens evoca sensacions, paisatges i reflexions, amb una mirada més propera a la realitat i un ritme més reposat que treballs anteriors. En les no-ves cançons tot és més suggerit que explicat ,i L’ombre de ton chien explora nous territoris sonors per reflectir musicalment aquesta nova perspectiva, creant am-bients de caire més contemplatiu.

DESEMBREDIVENDRES

2619 h

COR NOVA UNIÓ I ORQUESTRA HÄNDEL: Concert de Sant EsteveRafael Fabregat, director de l’Or-questra HändelDavid Molina, director del Cor Nova UnióEntrada amb invitació

Un any més, la Coral Nova Unió i l’Orques-tra Händel mantenen viu el tradicional concert de Sant Esteve, que des de fa molts anys es celebra a Vila- seca resseguint la llarga tradició de concerts de Nadal que s’organitzen arreu de Catalunya per aquesta festivitat. El repertori del concert de Sant Esteve gira al voltant del Nadal i felicita a la població de Vila-seca en una data musical molt arrelada a l’Auditori Josep Car-reras.

14 mésvila-seca16 d’octubre de 2015 CULTURA

RedaccióLa sala d’actes del Centre Mu-nicipal de Formació i Ocupació “Antic Hospital 1794” de Vila-seca es va omplir de gom a gom amb els majors de 55 anys que s’han apuntat al Cicle de confe-rències 2015-16.

Per començar el curs, s’havia programat la xerrada ‘Cap a l’exi-li: memòries de Rovira i Virgili”, a càrrec de Xavier Ferrer, del Departament de Pedagogia de la URV. Abans de la seva inter-venció, la regidora de Serveis al Territori i Urbanisme de l’Ajun-tament, Manuela Moya, es va adreçar al públic per donar-los la benvinguda i presentar-se com a responsable de l’Aula d’Extensió Universitària, en substitució de M. dels Àngels Ponce, que també era a la sala, però ja com a oient.

Paraules des de l’exiliLa xerrada inaugural del profes-sor Ferrer es va articular al vol-tant del llibre Els darrers dies de la Catalunya Republicana. Me-mòries sobre l’èxode català, una de les obres més representatives de Rovira i Virgili, i on descriu les

vivències dels quinze dies que, entre el gener i el febrer del 1939, separen la seva sortida de Barce-lona i l’arribada a Perpinyà, camí de l’exili, d’on ja no va tornar.

Xavier Ferrer va començar la conferència reivindicant la figu-ra de Rovira i Virgili, «un autor molt citat però poques vegades llegit», i va destacar el doble va-lor de les memòries, essent d’una banda un llibre d’història, dona-

da la capacitat del tarragoní per descriure els fets que veu, i de l’altra, un exercici d’existencia-litat, una descripció ‘viscuda’ de l’exili.

Durant la xerrada, el professor de la URV va llegir diversos frag-ments del llibre, i va fer palesa que la seva lectura no pot ser mai superficial, sinó que cal fer-la als diversos nivells de lectura que ofereix el text.

Ferrer va cloure la ponència convidant a tots els presents a fer una lectura del llibre, reivin-dicant un cop més el valor del llegat del periodista, escriptor, historiador i pensador polític nascut a Tarragona l’any 1882.

Xerrades quinzenalsLa pròxima conferència, titulada ‘El metge alienista Tomàs Dol-sa Ricart’ serà el 20 d’octubre, a càrrec de Francesc Roig, i així s’aniran succeint cada quinze dies, fins al 21 de juny.

L’Aula d’Extensió Universi-tària per a la gent gran és una iniciativa que sorgeix de les prin-cipals universitats catalanes, que a Vila-seca es fa en col·laboració de la URV amb l’Ajuntament, i per la qual els majors de 55 anys poden assistir a xerrades sobre matèries tan diverses com la his-tòria, la música, la salut, la pintu-ra o les tradicions.

Aquest cicle de conferències són d’un perfil alt, donat que sempre les imparteixen profes-sors i professores vinculats a la URV. Enguany hi ha més de 70 persones matriculades.

No és el primer cop que Josep Miralles i Teresa Salvador assisteixen a les xerrades. El Josep és repetidor, després que l’any passat s’hi apuntés per primer cop, i quedés molt satisfet amb el curs. La Teresa, per la seva banda, és una vete-

rana, ja que assisteix a les conferències des de fa una dècada. Per a ella, el més interessant és que li permeten «posar-se al corrent de moltes coses que no sabia». El Josep en destaca sobretot les de contingut històric i el to amè dels ponents. C.S.

«Em poso al corrent de moltes coses que no sabia»

C.A.

FORMACIÓ

Les xerrades són d’un perfil molt alt, donat que les imparteixen docents de la URV

Les Memòries de Rovira i Virgili enceten l’Aula d’Extensió Universitària 2015 El passat 6 d’octubre es va donar el tret de sortida del cicle de conferències adreçades a la gent gran de Vila-seca

La primera xerrada va tenir un contingut històric, i els assistents van poder escoltar les impressions de l’exili del periodista, escriptor, historiador i pensador polític tarragoní.

CristinA AguilAr

15mésvila-seca16 d’octubre de 2015OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1312-2015ISSN 2462-3105

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

Ara ja tens un canal per

fer-nos arribar allò que et

sembla que cal fer públic,

l’actualitat que cal donar a

conèixer i les opinions que

mereixen ser expressades.

Tot el que consideris

important per

Vila-seca i que la gent del

municipi no es pot deixar

perdre.

Fes-ho arribar al nostre

correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

El Tourism Data System: Un sistema d’informació útil per al turisme

TRIBUNA

Els indicadors de conjuntura turística més emprats per a tenir una diagnosi de com evoluciona el negoci turístic d’una empresa o una destinació en un període precís són les xifres de l’ocupació dels allotjaments turístics, les fluctuacions en les pernoctacions segons els mercats d’origen dels turistes i els preus de venda de les habitacions, apartaments o parcel-les de càmpings. Si es generen aquests indicadors de forma continuada i es pot disposar d’ells de forma periòdica i ràpi-da en el temps, els empresaris d’allotja-ments turístics i les destinacions tenen una referència imprescindible per a la presa de decisions.

L’eina Tourism Data System, desenvo-lupada al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, acompleix aquesta necessitat d’obtenció d’informa-ció de forma ràpida, periòdica, útil i fia-ble. És un sistema d’informació al servei del sector turístic que, en estar configu-rada a través d’una plataforma electròni-ca a Internet, genera informació de fàcil consulta en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.

Ara bé, el factor clau de l’èxit de l’eina és que genera un retorn d’informació es-pecífic per a cada operador que l’utilitza. Així, quan l’empresari d’un establiment turístic respon a l’enquesta, té l’oportu-nitat de rebre al seu torn un informe dels seus resultats comparats amb el global de l’activitat a la seva zona o en altres zones i amb els allotjaments del seu tipus i ca-tegoria. Així, a primer cop d’ull pot saber si ha tingut més o menys ocupació que la

zona, si un mercat li han disminuït més que a la resta o pot, per exemple, valorar si els seus resultats són simptomàtics del que passa a la zona en general, o són par-ticulars del seu allotjament. D’aquesta manera, els resultats que obté li assenya-len que li cal prendre alguna acció respec-te a aquella situació particular.

A més de la informació sobre els indica-dors bàsics d’ocupació que es pregunten directament als establiments turístics, el Tourism Data System dóna informes so-bre preus mitjans en operadores on-line i els compara amb destinacions considera-des competidores. D’aquesta manera tant els empresaris i gestors d’allotjaments com les institucions gestores de la desti-

nació tenen una visió sobre la “posició“ que ocupa la destinació en relació a altres marques del mercat turístic.

D’altra banda, el Tourism Data System genera un repositori d’informació histò-rica, amb la qual es poden estudiar cicles i tendències de manera que en un moment determinat es poden generar models pre-dictius.

Que una destinació disposi d’un sistema d’informació com el Tourism Data System vol dir que s’han generat si-

nergies molt importants entre els em-presaris, les institucions que gestionen la destinació i els investigadors generadors de coneixement i intel·ligència de mer-cats. En aquest sistema de col·laboració múltiple, la universitat, en aquest cas, la Universitat Rovira i Virgili, posa la seva capacitat al servei de la transferència de coneixement al sector turístic. D’altra banda, més enllà de les dades, el gran va-lor del Tourism Data System és que cada microdada que conté el sistema –per al cas de la marca Costa Daurada ja té més d’un milió de microdades- és resultat de múltiples voluntats de cooperar en fa-vor de l’excel·lència de la destinació: la de cada gestor de cada d’allotjament que respon l’enquesta però també la de ca-dascuna de les institucions i organitza-cions que hi participen i el fan possible. D’alguna manera, allò que ha fet possible que una destinació com Costa Daurada sigui pionera en la implementació d’un sistema d’informació efectiu com és el Tourism Data System és, de fet, la volun-tat dels seus agents públics i privats.

Aquest treball conjunt i col·laboratiu ha estat reconegut recentment amb el Guardó del Turisme 2015 al Millor pro-jecte de coneixement i recerca aplicada al sector turístic de la Generalitat de Cata-lunya. També va ser reconegut internaci-onalment quan a finals de l’any 2014 es va editar la publicació de l’Organització Mundial del Turisme ‘Global Benchmar-king for City Tourism Measurement’, que recull, com un bon exemple de com ela-borar estadístiques a nivell subregional

el cas de l’Observatori de Turisme del Parc Científic i Tecnològic de

Turisme i Oci. D’ell, en desta-ca, precisament i entre altres coses, que compta amb la im-plicació i impuls dels agents turístics públics i privats del

t e r r i t o r i des de

la seva c r e a -

ció.

ALíCIA ORELLANADirectora tècnica de l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya

En aquest sistema de col·laboració múltiple, la universitat, en aquest cas, la Universitat Rovira i Virgili, posa la seva capacitat al servei de la transferència de coneixement al sector turístic.

16 A L’ÚLTIMAmésvila-seca16 d’octubre de 2015

CADA QUINZE DIES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

30OCTUBRE

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

CristinA AguilAr

Cristina SerretEl juny de l’any 2014 Marta Gemma Nel·lo Andreu va ser escollida degana de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, amb seu a Vila-seca, en subs-titució del professor Salvador Anton. Des de llavors, compagina les seves activitats docents i de recerca amb la gestió. Aquesta és una vessant que ja havia exercit amb anterioritat al nome-nament, ja que va ser res-ponsable de l’ensenyament de Turisme (2005-2010), i sotsdirectora i vicedegana (2010-2014).

Triple vocacióFilla de Tarragona, l’actual degana es va llicenciar en Geografia a la seva ciutat, i un cop acabada la carre-ra va dedicar tots els seus esforços a orientar la seva activitat professional cap a la investigació. Els espais protegits, el turisme i el des-envolupament van ser els seus grans focus d’interès, motiu pel qual, amb només 23 anys, se’n va anar a Cos-ta Rica «en una aposta molt personal, i que després ha significat un punt d’inflexió a la meva trajectòria».

De tornada a casa va de-dicar-se al que hauria de ser el tercer dels seus grans centres d’interès juntament amb la investigació i la ges-tió: la docència. Així, va co-mençar una vinculació amb la Universitat Rovira i Virgili que ja mai no s’ha escapçat. Primer, com a professora associada a l’ensenyament de Geografia, que en aquella època es feia a Tarragona, i després a Vila-seca, on es va posar en marxa la diplomatu-ra de Turisme. Finalment, a la Facultat de Turisme i Geografia que va entrar en funcionament ara fa sis anys, el 2009. Marta Nel·lo va viure doncs el naixement del grau i màster oficial de Turisme a Vila-seca, un fet que, tal com recorda, va ser un repte molt estimu-lant: «la part de la gestió també ha estat important per a mi, perquè he pogut veure com els estudis van passar de la diplomatura al grau, i l’equip de direc-ció vam haver de dissenyar el nou grau, que és el que ara està vigent».

Aquells primers anys de docència els va compaginar també amb els cursos de doctorat, i l’any 2003 va presentar

la seva tesina, titulada ‘Ecoturisme, conservació de la natura i desenvolu-pament local: el cas de Mèxic, Amèrica Central i les Grans Antilles’.

Per a la doctora Nel·lo, docència i investigació són camps que s’interrela-cionen entre sí, generant sinergies: «al departament de Geografia hi ha molts àmbits de recerca, i entre tots ens com-plementem, de manera que cadascú hi

aporta la seva parcel·la de coneixement». Un exemple d’aquest afany de generar coneixement és la creació l’any 2009 a Vila-seca de la Xarxa Internacional d’In-vestigadors en Turisme, Cooperació i Desenvolu-pament (COODTUR), de la qual la doctora Nel·lo n’és coordinadora, i que aplega a més de 25 universitats de tot el món.

Al servei del territoriLa seu dels estudis de Turisme i Geografia és a Vila-seca, un municipi on el sector turístic juga un paper fonamental. Pregun-tada sobre quina ha de ser la missió de la facultat, la doctora Nel·lo apunta que el seu objectiu és «formar persones en l’excel·lència per tal que després puguin resultar útils per al territo-ri». Però alhora adverteix que, en aquesta formació, els sectors econòmics tam-bé hi tenen un paper clau com a definidors de les ne-cessitats canviants: «el sec-tor turístic és molt dinàmic. Nosaltres formem els alum-

nes en unes competències i habilitats que pensem que són les correctes, però necessitem un intercanvi amb el sector, que ens digui quina formació necessita. Penso que ho estem fent bé, però també que la relació ha de ser més estreta, es pot intensificar una mica més, tant pel que fa al turisme com a la geografia. La geografia pot aportar coneixements, ei-nes i tècniques per ordenar i planificar el desenvolupament territorial».

Pel que fa als reptes dels futurs gra-duats, la Marta Nel·lo assegura que davant un futur incert i complicat per la crisi, la millor eina és la formació i l’aprofitament de totes les oportuni-tats, «demostrar una inquietud, una curiositat, i aprofitar al màxim tots els inputs que vagin arribant».

La doctora Marta Nel·lo és llicenciada en Geografia per la Universitat Rovira i Virgili.

«Formem persones en l’excel·lència perquè

siguin útils al territori»Marta Nel·lo Andreu és la degana de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV

La Facultat de Turisme i Geografia de la URV

A la seu de Vila-seca de la Univer-sitat Rovira i Virgili s’hi impar-teixen els graus de Turisme i Ge-ografia i ordenació del Territori. Aquests es complementen amb una oferta formativa de postgrau amb els màsters de Tècniques d’Anàlisi i Innovació Turística i Màster interuniversitari en Anà-lisi i Gestió del Territori: Planifi-cació, Governança i Lideratge Ter-ritorial. Comptant els estudiants de tota aquesta oferta docent, i afegint-hi les persones que estan cursant el seu doctorat a la facul-tat, el curs 2015/16 hi ha hagut 475

alumnes matriculats. Aquest últim trimestre la facul-

tat es sotmetrà al procés d’acre-ditació de tota la seva oferta aca-dèmica que validarà el caràcter oficial de totes les titulacions del centre, així com la seva qualitat i adequació. Aquest reconeixement l’atorga l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Cata-lunya.

La facultat està en un complexe annexe el Parc Científic i Tecno-lògic de Vila-seca, un organis-me centrat en la investigació i la transferència de coneixement. Tal

com detalla Marta Nel·lo, «el PCT té un paper molt definit i la facul-tat, com institució de referència en l’àmbit de la creació i transmis-sió del coneixement, ens comple-mentem. No és casualitat que es-tiguem paret amb paret». Pel que fa a la ubicació de la facultat, se-parada del campus universitari de Tarragona, la doctora ho veu com una oportunitat: «hem d’apostar fort. Som petits però per això tam-bé tenim més capacitat de ser més actius, ens podem anar reinven-tant alhora que fem una aportació al territori». C. S.