1. LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA

2

1. Evolució històrica de la psicologia

• En la societat tradicional (industrial), la vida humana era més tranquil·la, la mobilitat social menor i les regles socials eren estables.

• La societat moderna és complexa i multicultural i ha originat un declivi de les autoritats tradicionals. Altres factors generen incertesa i inseguretat.

• En aquesta nova societat, hem d'inventar-nos a nosaltres mateixos i buscar la nostra adaptació al món i a la vida.

• La psicologia tracta de comprendre per què els humans es comporten com ho fan des de diferents punts de vista.

3

1.1 Fonts de la psicologia

• Psicologia: del grec psyché (ànima) i logos (ciència).

• Plató: defensa a Fedre un concepte dualista de la naturalesa humana: l'home està compost d'ànima i cos.

• Aristòtil: la psyché o ànima és un element biològic i propietat essencial de l'ésser viu.

• Descartes: al s. XVIII proposa una divisió dels actes en voluntaris i involuntaris. Alguns actes són reflexos, altres són voluntaris i governats per la ment (entitat no física).

• El dualisme ment-cos de Descartes dividí l'estudi de la conducta humana en dues tradicions: una dedicada a l'estudi de la ment i una altra a l'estudi dels reflexos

4

1.2 L’impacte de la teoria de l'evolució

La teoria de l'evolució de Charles Darwin és la que major impacte ha causat en la història humana, juntament amb l'heliocentrisme de Copèrnic. Aquesta teoria va significar un nou enfocament en l'anàlisi de l'activitat mental i de les emocions humanes.

Darwin va destacar que les espècies animals no són constants, sinó variables, i va crear un pont per salvar l'abisme existent entre l'animal i l'home en relacionar el comportament humà amb l'evolució dels organismes.

La hipòtesi darwinista va influir en el desenvolupament de la psicologia evolutiva, en l'estudi de la motivació i en l'anàlisi de les diferències individuals.

5

1.3 Primeres teories científiques (I)

A. L’estructuralisme de W. Wundt

• Creà el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig (1879) i defensà la importància d'aquesta ciència a Elements de psicologia fisiològica.

• La psicologia ha d’investigar els continguts mentals mitjançant la introspecció i l’experimentació.

• L'estructura de la ment es pot estudiar en els seus diferents components.

6

1.3 Primeres teories científiques (II)

B. El funcionalisme de W. James

• Criticà Wundt a Principis de psicologia (1890) per investigar l'estructura mental en lloc de les funcions adaptatives de la ment.

• Els funcionalistes analitzen com funcionen els processos mentals.

• Els estructuralistes es preguntaven "què és pensar". Els funcionalistes, "per a què serveix".

• James també estudià les emocions i la utilitat dels grups en la investigació psicològica.

7

1.3 Primeres teories científiques (III)

C. La psicologia de la Gestalt

• Els psicòlegs alemanys de la Gestalt (Wertheimer, Köhler i Koffka) van criticar l'enfocament analític i associacionista de Wundt.

• La percepció no és un compost de sensacions. El tot és més que la suma de les parts.

8

2. Teories clàssiques de la psicologia (I)

2.1. La psicoanàlisi de Freud

• Sigmund Freud, creador de la psicoanàlisi.

• Freud es va oposar a la consideració racional de la ment humana. Va admetre l'existència de l'inconscient i defensà que la personalitat està determinada pels instints biològics.

• Les dades conscients no són suficients per explicar el comportament humà: la realitat fonamental és l'inconscient.

• La psicoanàlisi freudiana pretén explicar la personalitat, la motivació i la psicoteràpia atenent la història de la ment.

9

2. Teories clàssiques de la psicologia (II)

2.2. El conductisme

• Desenvolupat per John B. Watson en la seva obra La psicologia des del punt de vista conductista, on rebutja la introspecció i busca camins més objectius.

• Watson definí la psicologia com una ciència natural que té com a finalitat descriure, predir i controlar la conducta. El psicòleg conductista estudià la conducta animal i humana mitjançant el mètode experimental.

• El conductisme va ser desenvolupat per Ivan Pavlov (creador del "condicionament clàssic" i del concepte de "reflex condicionat") i per B. Frederik Skinner a La conducta dels organismes.

• Els conductistes consideren que la conducta és un fenomen susceptible d'observació i quantificació.

10

2. Teories clàssiques de la psicologia (III)

2.3. La psicologia humanista

Sorgeix en la dècada dels 50. Principals autors: Abraham Maslow i Carl Rogers. Més que una escola, es tracta d'un moviment amb aquestes característiques:

• L'home és autònom i responsable de les decisions que pren per al seu desenvolupament personal.

• Com els pensaments, sentiments i accions humanes formen un tot integrat, la psicologia ha d'estudiar l'individu globalment.

• La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal. La cerca del sentit de l'existència i els valors humans són aspectes fonamentals per a l'ésser humà.

11

2. Teories clàssiques de la psicologia (IV)

2.3. La psicologia cognitiva

• El seu objectiu és comprendre la naturalesa i el funcionament de la ment humana i estudia els processos cognitius.

• La psicologia cognitiva abandona el model conductista (estímuls i respostes). L'ésser humà no és un executor passiu de respostes, sinó un processador actiu de la informació que rep de l'entorn.

• Els psicòlegs cognitius es basen en la metàfora de l'ordinador.

12

3. Què estudia la psicologia? (I)

3.1 La psicologia en el conjunt del saber

La psicologia és una ciència a cavall entre les ciències de la naturalesa (neuropsicologia) i les ciències socials (psicologia social). Com que la psicologia s'interessa per subjectes i no per objectes, la societat i la cultura exerceixen gran influència en els seus objectius i investigacions.Les diverses concepcions de la psicologia depenen de les diferents idees sobre la naturalesa de l'ésser humà (filosofia) i de les formes de coneixement (epistemologia).

13

3. Què estudia la psicologia? (II)

3.2. Característiques• Ciència experimental: es basa en el mètode científic.

• Ciència eclèctica i multi-disciplinar: recull dades aportades per altres disciplines.

• Opera amb diferents nivells d'anàlisi: l'estudi de grups, el diagnòstic i tractament d'individus, etc.

3.3 Objectius• Descriure: recollir dades i demanar informació sobre processos cognitius i comportaments.

• Explicar: esbrinar les causes d'una conducta determinada.

• Predir: la capacitat per pronosticar un comportament.

• Modificar: alterar les condicions que influeixen en el comportament de manera predictible.

14

4. Branques de la psicologia (I)

4.1 Psicologia bàsica

• Psicologia general.

• Psicologia experimental.

• Psicobiologia.

• Psicologia evolutiva.

• Psicologia de la personalitat.

• Psicologia social.

• Psicologia de l’aprenentatge.

• Psicologia diferencial.

• Psicologia cultural.

• Psicologia del gènere.

15

4. Branques de la psicologia (II)

4.2 Psicologia aplicada

S'ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics en els contextos on els individus actuen. Les tres àrees més importants són:

• Psicologia educativa: els psicòlegs educatius realitzen i interpreten proves psicològiques per ajudar els estudiants en les seves decisions i orientar a pares i professors per aconseguir un major rendiment durant els anys escolars.

• Psicologia clínica: els psicòlegs clínics tracten problemes emocionals i de conducta, ajudant 'ésser humà a enfrontar-se al seu propi patiment.

• Psicologia del treball i de les organitzacions: s'ocupa de la selecció dels treballadors i de millorar les relacions humanes en l’àmbit laboral.

16

5. Els mètodes de la psicologia (I)

La psicologia utilitza el mètode científic, que es compon de les següents fases:

• Observació d'un fenomen: es recullen dades de forma sistemàtica a partir de l’observació per identificar el problema.

• Formulació d’hipòtesis: una hipòtesi és l’explicació provisional d'un fenomen.

• Contrastació de la hipòtesi: mitjançant la verificació (l'experiència confirma la hipòtesi) i la falsació (la hipòtesi no es compleix).

• Lleis: expliquen un fenomen, així com les relacions entre les variables d'una investigació.

• Teoria: conjunt de fets, hipòtesis i lleis sobre un determinat àmbit de la realitat.

17

5. Els mètodes de la psicologia (II)

5.1 Mètode descriptiuEls psicòlegs descriuen la conducta de les persones d'una manera objectiva i sistèmica, tenint en compte el següent:

• Latència: és el temps transcorregut entre un estímul i l'aparició de la resposta o conducta.

• Freqüència: nombre de vegades que apareix la conducta.

• Durada: temps en què es manifesta la conducta des del començament fins al final.

• Intensitat: força amb què ocorre la conducta.

5.2 Mètode correlacional

La correlació es produeix quan un tret o forma de conducta acompanya a una altra; revela en quina mesura una prediu a una altra. Una correlació positiva indica una relació directa; una correlació és negativa quan la relació és inversa.

18

5. Els mètodes de la psicologia (III)

5.3 Mètode experimental

Un experiment suposa crear una situació, generalment al laboratori, que permeti comprovar quins efectes té una variable independent (VI) sobre una variable dependent (VD).

S'utilitzen hipòtesis nul·les (els canvis realitzats per l'experimentador en les condicions de la prova no alteren el resultat d'aquesta) i hipòtesis alternatives (un canvi particular en les condicions de l'experiment alterarà els resultats d'aquest).

Per realitzar bé un experiment és imprescindible:

• La mostra: és un conjunt representatiu de la població a investigar. El mostreig pot ser a l'atzar o estratificat. Així mateix, l'investigador ha de controlar les variables estranyes.

• La metodologia: ha de tenir validesa interna i validesa externa.

19

6. Més enllà de la psicologia (I)

6.1 Les ciències cognitives

Estudien la cognició en humans, animals i màquines. Sorgeixen per la conjunció de diverses disciplines.

El 1956, Newell i Simon presenten "La màquina de la teoria lògica", la primera demostració d'un teorema realitzada per un ordinador. Aquest any, comencen a investigar al costat de McCarthy i Minsky en IA.

Kandel i Damasio treballen per comprendre els mecanismes de la ment humana i els processos cognitius.

20

6. Més enllà de la psicologia (II)

6.2 Psicologia culturalJerome Bruner defensa a Actes de significat el poder de la cultura per a conformar la ment humana. La cultura ens fa pensar, sentir, valorar i decidir.

La psicologia cultural no nega l'actitud que encoratja la ciència positiva però rebutja que l'únic criteri de validació del coneixement sigui la realitat empírica. Les seves característiques són:

• La "cultura" no es diu en singular, sinó en plural: "cultures".

• La societat és una xarxa de relacions entre persones i institucions que possibiliten la vida en comú i compartir una cultura, uns valors i uns objectius.

• El desenvolupament psicològic és una construcció social.

• Els elements que constitueixen la nostra subjectivitat són simbòlics.

• La psicologia cultural parla des d'una cultura concreta i en un moment històric determinat. Si canvia la cultura, canvien les nostres experiències psicològiques.

21

6. Més enllà de la psicologia (III)

6.3 Psicologia i InternetInternet ha provocat un gran canvi que ha fet possible la globalització i l’esvaïment de les fronteres.

A. Característiques:

• La societat de la informació es superposa als països i ciutats.

• Internet ofereix la possibilitat de transportar-se a un món imaginari.

• Noves formes de veure, sentir i pensar-se en societat.

• S'ha trencat l'aïllament en què vivien moltes persones .

B. Desafiaments:

• Excés d'informació.

• Vincles socials independents del temps i l'espai.

• Es ressent la profunditat i durabilitat de les relacions.

• L'ús acrític de la vida virtual pot tenir greus conseqüències.