Embed Size (px)
Citation preview
Comarca de la segarra
1
(M/C/M/M)
Comarca de la segarra
2
INDEX
1. Títol 2. Índex 3. Capital i situació 4. Relleu 5. Clima 6. Fauna 7. Flora 8. Activitat económica 9. Gastronomia 10. Curiositats
Comarca de la segarra
3
CAPITAL I SITUACIÓ COMARCA :La Segarra CAPITAL:Cervera
SITUACIÓ:Catalunya Central Municipis: 21 Superfície: Total 722.8 km²(2,25%) Població :Total 20,996 hab.(0,3%) Densitat 29,05 hab/km² Gentilici: segarrenc/a Lloc de la web oficial : http://www.ccsegarra.cat/
La Segarra és una comarca de l’interior de Lleida, (Catalunya, Espanya) i la seva capital és Cervera. Limita al norest amb el Solsonés, a l’est amb l’ Anoia, al sud amb la Conca de Barberà, a l’oest amb la comarca de l’ Urgell i al noroest amb la Noguera.
Comarca situada a l’altiplà central de Catalunya, a llevant de les terres de Lleida. Les valls dels rius Corb, Ondara, Sió i Llobregós marquen el territori de sud a nord. Va formar part de la terra de frontera entre la dominació cristiana i islàmica. La capital, Cervera, ha tingut una importància històrica que reflecteixen els seus monuments.
Comarca de la segarra
4
RELLEU ELS RIUS SEGARRENCS Podríem dir que tenim quatre rius segarrencs, afluents del Segre. La major part d’aquests rius, en arribar a la plana urgellenca, desapareixen entre camps i regatges; a vegades reapareixen amb breus intermitències fins al seu desguàs final al Segre. Els quatre rius segarrencs, malgrat l’eixutesa, límit de cabal i malgrat l’eviderncia de l’exsistència d’unes valls fluvials, són el riu Ondara, el riu Cercavins, el riu Sió i el riu Llobregós. Actualment aquests rius acostumen a portar aigua, alguns habitualment i d’altres de forma eventual, i en qualsevol època de l’any i amb independència del cabal d’aigua que baixi , l’atapeïmeiment dels boscos riberencs pregona l’existència d’un canal fluvial.
Comarca de la segarra
5
CLIMA
El clima de la Segarra és Mediterrani Continental Sec, amb una precipitació mitjana anual escassa, entre 400 mm i 550 mm a gran part de la comarca, amb un màxim equinoccial i un mínim a l’hivern. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds, amb mitjanes d’entre 3 °C i 4 ºC sobretot degut a les boires persistents dels mesos de desembre i gener, i els estius són calorosos, entre 23 °C i 24 ºC de mitjana, essent l’amplitud tèrmica anual alta. El període lliure de glaçades va de juny a setembre.
Comarca de la segarra
6
FAUNA
A causa que les zones de conreu predominen per damunt dels boscos, la fauna de la Segarra no és gaire extensa. No obstant, en temps anteriors havia estat poblada per isards, porcs senglars, guineus... Ara, encara s’hi poden veure de tant en tant algun exemplar. Els animals que es poden caçar a la zona són el conill i la perdiu. Com a petits rosegadors hi ha el talp i el ratolí de camp.
Els rèptils més freqüents són la serp blanca, el llangardaix, les granotes i la sargantana. Hi ha diferents aus que volen pel cel de la Segarra, els més abundants són els pardals. A la primavera s’estableixen les orenetes, però també hi són presents els passerells, estornells, garses, merles, tórtores, garrafons, caderneres, pigots verds, pinsans, guatlles, enganyapastors i algun puput. A la nit, molt sovint es troben mussols o òlibes aturats al mig dels camins. Últimament es poden veure sobrevolar al cel ocells de presa, com ara els esparvers.
La Segarra és una comarca agrícola i ramadera, el bestiar més tradicional havia estat l’oví, però ara quasi bé ja no en queda, guanyant terreny el bestiar porcí i l’aviram.
Comarca de la segarra
7
ACTIVITAT ECONÓMICA
La base de l’economia de la major part de la comarca és l’agricultura, i especialment la de secà. A la comarca hi ha una forta especialització cerealística, i cal dir que els cereals no només ocupen la major part del terreny cultivat (el 2006, el 84,23% dels cultius era de cereals), sinó que també tenen gran importància econòmica, ja que aquest sector representa, el 2006, el 34% del VAB del sector primari, seguint dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de l’any 2007. Pel que fa al sector secundari, la Segarra és una comarca amb una important implantació industrial (tercera comarca pel que fa a la importància del sector en el total del VAB comarcal). Aquesta es concentra principalment a les poblacions de Cervera i Guissona, i es relaciona fortament amb les activitats agràries de la comarca. Cal esmentar la Cooperativa Agropecuària de Guissona, ja que és una de les indústries alimentàries més importants de Catalunya, que abasta tot el procés agrícola i ramader. Els altres subsectors industrials que tenen certa rellevància són el d’equipament elèctric, electrònic i òptic -amb el 27,8% del VAB industrial-, el del material de transport -amb el 9,5%- i el de la metal·lúrgia i productes metàl·lics -amb el 6,7%.
Comarca de la segarra
8
FLORA La comarca de la Segarra té el sòl calcari en la seva majoria de territori i una vegetació amb domini de carrascars (alzines glaneres) com a les terres interiors ibèriques. És per això que ens pot recordar els paisatges dels altiplans de Castella. Si mirem els mapes dels diferents tipus d’alzinars que existien a la península ibèrica, podem veure com els carrascars ocupen bona part de la península, arribant per la part sud de Catalunya fins a la Segarra. Aquests boscos són alzinars de Quercus ilex ssp rotundifolia, que es caracteritzen perquè quasi no tenen sotabosc i són d’un color més grisenc que la resta d’alzinars. La vegetació està formada en gran part per un sol estrat.
A la Segarra gairebé no queda bosc, ja que la majoria de terreny són terres de conreu i hi predominen més les garrigues, brolles, erms o pastures i jonça en els obacs frescals. També podem trobar alguna que altra pineda però aquest no és l’arbre que caracteritza aquesta comarca.
A la part nord-est de la Segarra, hi ha bosquets de roure valencià (Quercus faginea) i també es poden trobar plantes submediterrànies i muntanyenques. Aquestes rouredes de roure valencià es poden trobar a la part septentrional de la comarca, tocant la comarca del Solsonès i cap a les terres de l’altiplà central direcció a les serres de Suró, del Tallat, del Montsant, les muntanyes de Prades i la serra de la Brufaganya. Aquests boscos són més humits que els carrascars.
A la zona sud de la Segarra es troben plantes típiques de l’estepa ibèrica i del nord d’Àfrica. Unes de les plantes més abundants són la boja pudenta (Artemisa herba-alba) i el siscall (Salsola vermiculada).
La vegetació a la vora dels rius canvia, donant pas a bosquets d’oms, àlbers i algun salze. A la part on s’estanca l’aigua i pel pas de torrents, també es poden trobar canyissars i joncs.
Als voltants dels camps de conreu, justament als marges, trobem diferents arbustos com ara els esbarzers o els aranyons. Aquests últims són tan abundants a la Segarra que fins i tot hi ha un poble que té el nom de la fruita que dóna aquest arbust: l’Aranyó.També es poden trobar farigola o timó, romaní i espígol, com a herbes aromàtiques
Comarca de la segarra
9
GASTRONOMIA
Un dels plats més apreciats i típics d´aquesta comarca és la cassola de conill.
També són molt habituals les parrillades amb bona carn de bens de la zona.Es fa molt també el be al forn.
Té importància també el porc, que amb els peus, el morro i l´orella es prepara el conegut ofegat de la Segarra.
Són també plats representatius el conill amb herbes i les faves a la segarrença.
L´embotit és de qualitat i és confeccionen també les coques de recapte.
Com a dolços, el pa de pessic. I com a licors típics s´el.labora l'aroma de la segarra i la coneguda ratafia feta de nous tendres.
Comarca de la segarra
10
CURIOSITATS
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d’onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l’església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l’edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenya nosa i Malgrat. Un altre bon motiu de visita són les activitats festives tradicionals: el cant de les Completes (5 de febrer), la Passió, Sant Magí (19 d’agost), l’Aquelarre (últim cap de setmana d’agost)... La rica i variada oferta gastronòmica d’una trentena d’establiments de restauració constitueix el complement perfecte d’una visita a Cervera.
Comarca de la segarra
11
Comarca de la segarra
12
Marc Márquez El 17 de febrer de 1993, la ciutat de Cervera vio neixer a una de las firmes promesa del motociclisme actual; Marc Márquez Alenta. Marc Márquez porta des de que va complir los 12 anys fins ha el dia de avui baix la tutela de Emilio Alzamora, excampió del món de motociclisme y Director General de Monlau Competicio. En su dia, el ull clínic Emilio Alzamora vio en Marc Márquez una firma aposta para el motociclisme espanyol, molt possiblement per convertirse en un futur campió del món
La festa de Sant Magí és un esdeveniment que reuneix tota la gent de Cervera al voltant d’un barri. Aquesta festa consisteix en el repartiment de l’aigua “ miraculosa” del santuario de Sant Magí de la Brufaganya. La devoció a Sant Magí als cerverins els ve dels dominics, ja que aquest sant era molt venerat per aquesta
Comarca de la segarra
13
congregació. En el segle xii els dominics esataven plenamente instal.lats a Cervera . També foren els que possiblement fomentarem el costum d’anar a buscar aigua a les fonts de la Brufaganya on hi havia un convent sota l’advocació de Sant Magí.
