Embed Size (px)
Citation preview
Protagonistes, ja
S UM A R I
3
Membre de:
A P P E C
P E R I O D I Q U E S
A S S O C I A C I O
EN C A T A L A
DE PUBLICACIONS
Editorial __________________________________________________________________________ 4
Tema obert ______________________________________________________________________ 5
EDUCACIÓ, FAMÍLIA I NO-VIOLÈNCIAAleix Ripol-Millet
Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes... __________ 8
DIEM NO ALS MALTRACTAMENTS INFANTILSIsabel Sierra
De vacances ____________________________________________________________________ 10
ARRIBEN LES VACANCES
D’altres parts del món __________________________________________________________ 11
APROPA’T AL SENEGALPaloma Herrera
L’opinió dels protagonistes ____________________________________________________ 12
ESTUDIANT EN CATALÀ A PERPINYÀ
Iniciatives cíviques ______________________________________________________________ 14
LLARS D’ACOLLIMENT PER A NENS EN RISCPilar Moreno
Iniciatives cíviques ______________________________________________________________ 15
UN NOU MODEL D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIACarme Vidal i Vintró
Iniciatives cíviques ______________________________________________________________ 16
PALLAPUPAS, PALLASSOS D’HOSPITALPilar Moreno
Ciutadans, ja ____________________________________________________________________ 17
DINAMITZACIÓ ALS INSTITUTS DE BADALONADepartament de Joventut Ajuntament de Badalona
Navegant per la xarxa __________________________________________________________ 18
EDUCAR DES D’INTERNET
Espais d’acció __________________________________________________________________ 19
EL LLEURE I LA IMMIGRACIÓJordi Quera
L’imaginari ______________________________________________________________________ 20
TROBALLA HISTÒRICA
Informacions ____________________________________________________________________ 21
Eines culturals __________________________________________________________________ 22
Director:
Josep M. Villena
Assesorament:
Ferran Casas
Col·laboracions en aquest número:
Aleix Ripol-Millet, Isabel Sierra,
Pallapupes, Jordi Quera, Fedaia,
Escola Catalana Comte Guifré de Perpinyà,
Asteroide B-612, Ajuntament de Badalona,
Clot RTV-Sant Martí
Redacció:
Paloma Herrera i Pilar Moreno
València:
Jesús Martí, Francesc Guillem
Balears:
Manel Cruz
Perpinyà:
Nicolàs Caudeville
Administració:
Lídia Marimon
Fotografia:
Clara Elías, Fernando Rosales,
Jordi Quera, Isabelle Banco, Núria Tena,
Fernando Rosales/Pallapupas,
Clot RTV-Sant Martí,
Subscripcions:
Maria Jesús De la Viuda
Correcció:
Vita Retes
Edita:
Associació DIOMIRA
Redacció, administració,
publicitat i subscripcions:
Mare de Déu del Pilar 24, 1r 2a
08003 BARCELONA
Tel-Fax: 93 310 33 67
http://www.diomira.org
E-mail: [email protected]
Fotocomposició i impressió:
ARGRA Trading, s.l.
Tordera 38 - 08012 Barcelona
D. L.: B-27825-2000
Protagonistes, ja!
no es responsabilitza de les opinions
expressades als articles firmats
Foto portada: Clot RTV - Sant Martí
Imprès sobre paper ecològic
Amb el suport dela Comissió Europea En conveni amb:
Diputacióde BarcelonaÀrea de Benestar Social
Amb la col·laboració de:
Regidoria de Drets Civils
4
E DI TOR I A L
Protagonistes, ja
Josep M. Villena
Infància en situació de risc
Cer
car
una
solu
ció
“que
ass
ociï
l’esc
ola,
els
par
es, e
ls a
gent
s so
cial
s i e
ls a
lum
nes,
en d
efin
itiva
, el c
entr
e es
cola
r, la
fam
ília
i les
inst
ituci
ons
loca
ls”
Lion
el J
ospi
n. D
ebat
s de
la U
NES
CO
a P
arís
, mar
ç 20
01. � � � �
L’augment de la violència a les aules, les conductes agressives, els problemes de convivència, elfracàs escolar, i en general la infància en situació de risc preocupen a l’escola, la família i la societaten general. Els mitjans de comunicació es fan ressò d’aquesta situació i dediquen espais preferents areferenciar tota mena de notícies en aquest sentit. Aquesta situació lamentablement no és cap nove-tat. Tampoc causa estranyesa que el lament col·lectiu no vagi acompanyat de les suficients mesuresfamiliars, escolars, psicopedagògiques i de lleure.
La violència escolar ha estat tractada a París el mes de març en uns debats organitzats per laUNESCO. A la cloenda, Lionel Jospin, primer ministre francès, va manifestà la necessitat de cercaruna solució “que associï l’escola, els pares, els agents socials i els alumnes, en definitiva, el centreescolar, la família i les institucions locals”. És a dir, ens cal una visió més global de la vida de cada in-fant i de la seva família, i del conjunt d’infants i adolescents d’un territori, amb tots els agents socialsimplicats amb la seva atenció. Ens calen el que tota la vida hem anomenat polítiques integrals.
Quan es tracta d’analitzar el risc a l’entorn dels infants i adolescents, sembla que tendim a tenirdues maneres de “mesurar”: Una cosa és que percebem que hi ha nois i noies (i les seves famílies)que es troben enmig de situacions de risc (en risc), és a dir, de situacions que els poden perjudicarseriosament en el seu procés de desenvolupament i socialització, que minven la seva qualitat de vida.I una altra cosa, ben diferent, és que avaluem que el que fan no ens agrada i/o pot comportar risc pera d’altres, per a la societat (amb risc).
Dècades de bona recerca científica sembla que han servit de ben poc, perquè hi ha massa con-currència d’interessos i pressions que impedeixen que s’aprofitin. Està ben demostrat que els nois inoies que viuen en situacions de risc social (desatencions a les seves necessitats, maltractaments fí-sics o psíquics, negligències, manca d’afecte i/o suport, etc) massa sovint acaben desenvolupant al-gun tipus de comportament no desitjat. Si la societat atengués decididament les mancances dels pri-mers, estaria fent una eficaç prevenció d’aquests comportaments.
Però no és així. Les instàncies públiques sempre han dedicat relativament molts més recursos,energies i prioritats a actuar amb cada menor infractor, per exemple, que amb cada un dels més petitsque necessita protecció i/o amb la seva família. És clar que, a més a més, hi ha un important sector dela ciutadania que, silenciosament o no, recolza aquest tipus d’actuació. No és infreqüent que es dema-nin respostes contundents davant la violència o la delinqüència, però que es consideri que ajudar alsque pateixen adversitats no és ni tan urgent, ni important, o ni tan sols una responsabilitat col·lectiva.No ens en sentim implicats. És més fàcil segregar uns pocs i assenyalar-los com a culpables, que as-sumir les nostres responsabilitats col·lectives d’actuar solidàriament per garantir els drets i la dignitatdels éssers humans, i més si són encara-no adults, perquè encara-no corren presa, ni són prioritarisper a la vida pública. Sentenciem que se n’han d’ocupar les seves famílies, des del privat. I tanquemels ulls a veure si aquestes famílies, en són capaces (sabem de sobres que a vegades no ho són ique són els infants els que pateixen) o a comprovar si les ajudem o sabem realment ajudar com cal.
Afrontar els factors socials que generen situacions de violència, i que contribueixen a que algunsnois i noies presentin comportaments violents, comporta planificar una acció preventiva. Aquesta ac-ció precisa que s’agilitin les actuacions protectores, que es dediquin més recursos a la recerca i tam-bé a l’avaluació de programes, i un llarg etc.
Sortosament, cal reconèixer que sembla que el nombre de professionals, experts i responsables del’administració, sobretot a nivell local, que han anat prenent consciència d’aquesta situació, ha anataugmentant. Però també sembla que la preocupació de tots plegats, de moment, encara no dismi-nueix. Les demandes d’abocar-se decididament a prioritzar i millorar l’atenció dels infants i adoles-cents, i de les seves famílies, segueixen en la llista d’espera.
5
T E M A OB E R T
Protagonistes, ja
La investigació sobre les causes de l’ocasionalcomportament agressiu per part d’alguns adoles-cents i joves ens mostra la complexitat del fenomen.Clàssicament ha hagut dos grups de teories que in-tenten explicar-nos les causes d’aquests comporta-ments: el primer, de tipus “psicològic”, fa referència
a arguments en la línia de la falta d’a-dequació entre la persona i els fac-tors externs estressants, addiccions omalalties mentals. El segon grup deteories, més de tipus “social”, parlade models culturals que promocionenla competitivitat i la violència, estruc-
tures socials que perpetuen les desigualtats i l’ex-clusió social, la tensió social, etc.
Crec que es pot comprovar que la nostra societatoccidental rica és competitiva, amb un componentagressiu, i en la qual, freqüentment, el resultat ésmés important que els mitjans per aconseguir-lo. Elmodel de societat que tenim, que mantenim, semblapreferir la competició a la col·labora-ció, el posseir a l’ésser.
No sé com podrem demanar alsnostres fills estils de cooperació i deno-violència mentre “els grans” com-petim a mort a l’empresa, ens bara-llem per un càrrec en l’Administració,per la càtedra a la Universitat o perquè se’ns vegimillor a la foto d’un partit polític.
Potser no hauríem d’intentar que canviessin pri-mer els més febles. Els joves aprenen per osmosiallò que es respira en la societat dels adults. Si vo-lem joves menys agressius segurament hauríem decomençar per canviar els nostres projectes perso-nals de vida i, després, l’estil de funcionament deles institucions sobre les que tenim poder.
Una de les institucions a canviar és la família. Isegurament no serà possible de fer-ho si no can-
viem d’entorn en què aquesta s’ubica i del qual esnodreix. De manera circular e interactiva, l’entornes modificarà en la mesura que les seves institu-cions, la família entre elles, aportin els seu petitcanvi.
Alguns canvis en el funcionament dels diversosgrups familiars, de les nostres famílies, pot ser aju-den a què alguns joves creixin aprenent un estil devida que els faci més responsables, més participa-tius i menys proclius a actes violents. M’aventuro afer tres propostes operatives, relativament fàcilsd’exposar, però difícils de portar a la pràctica.
1. Hem de detectar i corregir totes les situacions deviolència que es donin en el si de les nostres famí-lies.
Sabem que la major part dels comportamentssocials bàsics són primàriament apresos dins el pri-mer grup familiar o de convivència del nen. Al llargdels primers anys de vida del nen s’instauren impor-tants comportaments bàsics; primer, a partir de l’ob-servació, i, casi simultàniament, per la seva partici-pació en la dinàmica familiar.
El procés de vinculació, d’establiment de lligamsentre el nen i la seva mare, primer, i entre tots elsmembres del grup familiar, després, és bàsic per agarantir l’adequat desenvolupament personal. Se-gons alguns autors clàssics, els dèficits en aquestprocés de vinculació poden modelar personalitatscarencials o inadaptades.
Per tant, per prevenir la formació de personalitatsdepenents, immadures, algunes d’elles potencial-
ment agressives, és necessari garantirque els nens petits puguin comptardurant els primers anys de vida ambl’atenció eficaç de la figura o de les fi-gures maternes (no necessàriamentexclusives femenines). Aquesta aten-ció preferent i continuada suposa per
als pares un temps de dedicacióque és difícil de trobar donadal’organització actual dels “nostrestemps”.
Després, hauríem d’analitzarben detingudament i corregir sifos necessari, totes les restantsformes de violència que es produeixen dins el grupde convivència. Els comportaments dels que parlo
Educació, família i no-violènciaLa família té un paper fonamental en l’educació en actituds no-violentesper part dels adolescents
“...amb freqüència, el resultat és més important que els mitjans
per aconseguir-lo...”
“...la nostra societat és competitiva,
amb un component agressiu...”
6
T E M A OB E R T
Protagonistes, ja
van més enllà de l’agressió física o verbal. Impli-quen subtils formes de dominació per part d’un omés membres del grup familiar, com la utilitzacióhabitual del càstig com a control del comportamenten lloc de la inducció de conductes positives; lairregular distribució de responsabilitats i tasques, larigidesa en les regles de funcionament del grup; laresolució de conflictes amb un guanyador i un per-dedor, etc.
2. Hauríem de crear un estil de funcionament fami-liar que ajudi el nen a educar la seva capacitat desuportar la frustració.
Encara que pugui semblar un contrasentit, l’edu-cació de la resistència a la frustració que les famí-lies han de procurar als seus fills ha de començarper una delicada atenció a les necessitats físiques ipsíquiques del bebè i del nen petit. Frustrar un nenmés enllà de la seva capacitat per a suportar-ho éscomençar malament l’entrenament de resistència ala frustració. Com és erroni, diuen els metges, forçarun estòmac immadur a digerir el que no està prepa-
rat per assimilar amb l’objectiu de fer-ho resistent.Les primeres frustracions comencen molt d’hora
pel nen: durant l’etapa que els psicòlegs d’orientaciópsicodinàmica anomenen de contradependèncianen-mare, el petit ha de lliurar-se d’una relació sim-biòtica amb la mare, creant una identitat autònoma i,a més, ha d’aprendre aviat a dominar els sentimentsde frustració i dolor quan l’entorn estableix límits.
Aquest primer aprenentatge es desenvolupa alllarg dels dos o tres primers anys de vida, i exigeixuna gran atenció al nen per part de les famílies i deles institucions de complementació familiar.
Influirà en l’èxit d’aquesta fonamental etapa laforma com la família respongui als primers intentsdel nen per establir distància amb els seus pares.Una resposta violenta habitual al seu comportamentdesajustat pot anar creant un hàbit de respondreamb ira com autoprotecció enfront la por de ser des-truït abandonat, construint un estil de resposta “ta-liònica” (ull per ull i dent per dent) que serà difícilmodificar més tard.
De la mateixa manera que una frustració desme-surada o prematura pot danyar els mecanismes deresistència a la frustració, l’evitació de tota situaciófrustrant als nens amb capacitat per afrontar-la potcrear petits monstres malcriats, acostumats a obte-nir la satisfacció immediata dels seus desitjos.
La capacitat d’estimulació de provocació, d’incita-ció al consum de tot tipus en què es mou la nostraeconomia i la nostra societat fa que cap família, nitan sols les d’alt nivell econòmic i social, puguin as-solir les necessitats experimentades per tots els
seus membres, siguin re-
als o induïdes. I l’aprenen-tatge d’autolimitació és undels processos educatius ide mediació fonamentalsque la família ha d’exerciren benefici dels seuscomponents, especial-ment dels més immadurs.
Instaurar uns valors fa-miliars que anteposin les
“Potser no hauríem d’intentar que canviessin primer
els més febles.Els joves aprenen per osmosi
allò que es respira a la societat dels adults”
“Si volem joves menys agressius,
hauríem de començarcanviant els
nostres projectespersonals de vida”
CLARA ELÍASEls joves aprenen allò que es respira a la societat adulta
7
T E M A OB E R T
Protagonistes, ja
Crec que un grup familiar que és capaç de detec-tar i corregir totes les subtils formes de violènciaque es donen a casa seva, que comparteix un pro-jecte de vida en comú –sense anar en detriment delprojecte personal de cada un dels seus membres–que és capaç de resistir-se a la contínua provocacióambiental a satisfer tots els desitjos de forma imme-
diata i que, a més, té l’hàbit de compartir responsa-bilitats i poder entre els seus membres, ajudarà adisminuir els comportaments violents dels més jo-ves, tant cap endins, cap el seu propi grup, com capenfora, fent avançar a una societat encara moltconstruïda sobre la violència.
persones als objectes, que permetin posposar lessatisfaccions, que prioritzin el bé de tots els mem-bres del grup per sobre del d’un sol membre, queinclogui el sacrifici personal per altres persones,que accepti una certa austeritat com valor i no commaledicció, ajudarà el nen a fer-se fort davant lesfrustracions i a encarar-les de forma positiva.
3. És útil (i just) -Promocionar la participació delsnens i les nenes també a la llar.
Fer participar els nens i adolescents en les res-ponsabilitats de casa pot ser sigui un tercer elementdecisiu per ajudar a fer créixer personalitats madu-res, autònomes i capaces de donar resposta ajusta-da als estímuls de l’entorn. I és, a més, un dret reco-negut a la Declaració dels Drets de la Infància deles Nacions Unides que els nostres països han ru-bricat.
Participar vol dir assumir responsabilitats, peròtambé ha de voler dir “tenir poder”. I si el terme mo-lesta el canviaré de mala gana per “protagonisme”.
La dimensió de la responsabilitat ens donarà lamesura del “poder” a compartir. El fill gran, ho ésnomés perquè cronològicament va néixer abansque la seva germana, sinó també pel fet que, en for-mar part d’un grup familiar, assumeix responsabili-tats sobre el bebè. Responsabilitats que són pro-gressives i que van des de no fer soroll mentre en-cara és molt jove fins cuidar-se del nou nat quan jaté prou edat per fer-ho.
L’ecòleg nord-americà Urie Bronfenbrenner, enser preguntat pels principals problemes educatiusen els Estats Units, va dir: “El que més m’inquietano és el comportament ocasionalment violent d’al-guns joves, ni la supravaloració del confort, ni elproblema racial. El que més em preocupa és que unjove nord-americà pot arribar als 20 anys sense ha-ver tingut cap responsabilitat personal sobre l’aten-ció a altres éssers humans.”
La participació, el repartiment de les tasques iresponsabilitats a la llar, implica que sigui justa i efi-caç, el compartir poder. Compartir el poder vol dirno imposar una sola forma de fer, no tenir l’últimaparaula, promocionar iniciatives de tots, respectarritmes personals, ajustar desitjos. Vol dir plantejar-se la vida en comú, també amb els fills, com unaaventura realment compartida. Vol dir, també, ator-gar esferes de competència exclusiva als fills en lesquals ha d’haver-hi, també, poder exclusiu.
Aleix Ripol-MilletPsicòleg i mitjancer familiar
“El model de societat que tenim, que mantenim,
sembla preferir la competició a la col·laboració”
“No sé com podem demanar als nostres fills estils de cooperació
i no violència mentre els adultscompetim a mort a les empreses...”
CLARA ELÍAS“Les empreses volen ‘executius agressius’”
8
AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES,
Protagonistes, ja
Una de les nostres preocupa-cions més constants i que desper-ten un interès prioritari en l'acció desuport municipal és la prevenció desituacions de dificultat i risc socialpels infants de les ciutats i poblesde la província de Barcelona. ElsServeis Socials d'Atenció Primària,com a referents claus per a la defi-nició de les nostres línies d'actua-ció, desenvolupen una importanttasca en la detecció i atenció sociali educativa d'infants i adolescentsque es troben en situació de dificul-tat social, mancances sòcio-educa-tives i risc de marginació. Des deltreball que es pot realitzar en el ter-ritori i en coordinació i cooperacióamb els diferents agents dels sistemes que treballenamb els infants i adolescents, els serveis socials d'a-tenció primària s'especialitzen en el coneixement deles situacions que poden afectar al desenvolupament iintegritat física i psíquica dels infants, així com en la in-tervenció social i educativa de primer nivell.
No sempre és fàcil abordar problemàtiques queafecten als infants i que tenen una causalitat múltiple idiversa, a què no es pot accedir des d'un sol sistema,si no que és necessari en primer lloc disposar d'una vi-sió panoràmica de les necessitats dels infants, així comde les diferents variables que poden incidir en dificul-tats diverses i risc de marginació social. Des d'aquest
plantejament de complexitat i multicausalitat, el nostrePrograma d'infància ha volgut sempre oferir eines tèc-niques i suport als professionals i responsables delsServeis Socials municipals per tal de respondre millor allurs necessitats i les dels infants dels que en tenen cu-
ra. Sovint el paper dels professionals i de l'Ajuntamentcom institució no és grat, des del moment en què had'actuar com agent sensibilitzador de l'escola, els met-ges, la policia i altres nuclis de la comunitat per tal degarantir la seva cooperació en la detecció de maltracta-ments als infants.
La paraula maltractament provoca rebuig, un rebuigsa, des del punt de vista social, però inadequat quanens referim al col·lectiu de professionals i responsablesque tenen responsabilitat vers els infants i adolescents.Tots i totes hem de conèixer aquesta realitat, la seva di-mensió i característiques, les situacions que la genereni la mantenen, la invisibilitat dels infants i la seva des-protecció, així com el paper de responsabilitat profes-sional i ètica en la seva detecció, notificació i/o denún-cia. La llei de protecció dels menors ens ho diu a tots,però calen accions específiques a nivell local per aacostar els conceptes, desmuntar els mites, sensibilit-zar en la direcció de la cooperació mútua i articular sis-temes àgils i alhora ferms per a assegurar-se que capsituació de maltractament o abandó queda al margedel sistema de protecció, del qual en formem part tots,
Diem NO als maltractaments infantilsLa prevenció de situacions de dificultat i risc social, un tema prioritari
“No sempre és fàcil abordaraquestes problemàtiques, que tenen
una causalitat múltiple i diversa”
IMPACTE 1997 - 2000Professionals1.000
Nens i nenes
2.700
Ajuntaments
25
Mestres ieducadors
250
NUCLIS D’INTERVENCIÓ PREVENTIVAFocus 1: Prevenció primària
PREVENCIÓ DELMALTRACTAMENT INFANTIL
NEN/AFAMÍLIA ESCOLA
COMUNITAT
9
AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...
Protagonistes, ja
En aquests quatre anys hem pogut valorar que elcamí serà molt lent: les lleis no sempre són suficientsper copsar totes les situacions, les competències delsequips i institucions no estan definides, la sensibilitatsocial encara és ambivalent en relació a la "privacitat"d'algunes conductes en el si de la família. Hem pogutveure, també, que els professionals estan al costat delsinfants, que es fan ressò de llurs necessitats i estandisposats a posar-hi esforç i compromís sempre queles situacions no quedin sense resoldre, que no es tro-bin solucions. Caldrà, per tant, seguir treballant peranar impregnant a la societat i el món professional i po-lític de la necessitat de vetllar pels infants, no noméscom a ciutadans de futur, si no especialment per ga-rantir i oferir un present, una infància el millor possible.
Esmerçar esforços en millorar el present dels nos-tres infants no només és just per si mateix en una so-cietat de dret, si no que alhora permet fixar en les per-sones –infants i adults– la cultura de la NO a la violèn-cia, del NO a l'abús de poder, de la NO a la indiferènciai la hipocresia en el valor que li donem a la infància enla nostra societat. Facilitar un aprenentatge, en definiti-va, orientat a promoure la igualtat d'oportunitats i elrespecte entre les persones, també i especialment, enla funció de pares i mares i adults, en general, respon-sables del benestar dels infants.
Isabel SierraDirectora del Programa d'Infància, Joventut i Família
Servei d'Acció Social - Diputació de Barcelona
Serveis Socialsd’Atenció Primària
SALUTMENTAL
SISTEMA EDUCATIU
SISTEMADE PROTECCIÓ SUPORT A
FAMÍLIES
LLEURE
NUCLIS D’INTERVENCIÓ PREVENTIVA
Focus 3: Intervenció social
ESTRATÈGIES PREVENTIVES
EDUCACIÓ EN DRETS
DE LA INFÀNCIA
•
•
INFANTS I ADOLESCENTS
PROFESSIONALS EDUCACIÓ
SENSIBILITZACIÓ, INFORMACIÓ
I ORIENTACIÓ
•
•
FAMÍLIES
PROFESSIONALS XARXA
FORMACIÓ SOBRE
MALTRACTAMENTS
INFANTILS
•
PROFESSIONALS DE LA XARXA
MESTRES:
Educació Infantil
Educació Primària
• AGENTS DE SALUT:
Pediatres
ATS de pediatria
• MONITORS DE LLEURE
• SERVEIS SOCIALS
RECURSOS TÈCNICS
I ECONÒMICS
•
•
FINANÇAMENT DE PROJECTES MUNICIPALS
CESSIÓ DE PROFESSIONALS
Grups de pares i mares de nens/es de 0 a 6 anysi de 6 a 12 anys
Xerrades obertes
• GUÍES PER A PROFESSIONALS
Maleta pedagògica Drets de la Infància
Guíes de prevenció del maltractament infantil
Protocols detecció i derivació a atenció primàriade serveis socials
Guía bones pràctiques atenció primària
• EXPOSICIÓ “NOSALTRES TAMBÉ”
tant els professionals dels diferents sistemes (educatiu,sanitari, de seguretat ciutadana, de lleure, etc.) com lapròpia població que també hem de fer-la nostra per alsobjectius comuns de protecció i promoció de la infànciaa la nostra societat.
Amb aquest esperit hem desenvolupat en els da-rrers tres anys diferents accions adreçades a professio-nals, responsables, població en general i infants i ado-lescents que, posades a l'abast dels Ajuntaments i lesseves polítiques d'infància, serveixen per anar fent "ta-ca d'oli" en un tema tant complex, amagat i sovint obli-dat, com són els maltractaments a la infància. Tot se-guit exposarem sintèticament les característiques iabast del programa:
10
DE VA C A NC E S
Protagonistes, ja
aquest temps, es realitzen excursions, jocs, tallers,banys a la piscina o al riu i vetllades.
També pot resultar molt interessant realitzar rutes,és a dir, recorreguts a peu, amb bicicleta i amb altrestransports públics per aprofundir en el coneixement dellloc per on es passa i de les persones que hi viuen. Estracta d’una activitat on es dorm en tenda de campan-ya, en refugis o en cases de colònies.
Els campaments són una bona eina de comunica-ció i participació dels més joves. Es tracta de conviureuns quants dies en plena natura, allotjats en tendes decampanya, en indrets allunyats dels nuclis urbans, a lamuntanya o a prop d’un riu.
Totes aquestes activitats són assequibles, amb unabona relació de qualitat/preu, compleixen les normati-ves corresponents i preveuen l’integració de nois inoies amb dificultats específiques. Els organitzadorsd’aquestes activitats són entitats amb una àmplia ex-periència en el món del lleure i reuneixen una sèrie decondicions establertes per l’Ajuntament.
Ajuts econòmics de l’AjuntamentPer facilitar l’accés a aquestes activitats a les famí-
lies amb menys recursos, l’Ajuntament de Barcelonaatorgarà una sèrie d’ajuts als nois i noies d’entre 0 i 17anys que resideixin a Barcelona i que tinguin uns in-gressos iguals o inferiors a 675.000 pessetes brutesanuals de mitjana per membre de la família. Aquestajut suposarà el 90% com a màxim del cost total del’activitat. Per tenir més informació, cal consultar elscatàlegs de l’oferta d’activitats de vacances de cadadistricte.
L’estiu és el temps del lleure per antonomàsia. Unany més, l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboracióamb entitats i associacions de lleure, posa a disposiciódels nois i noies fins als 17 anys un ampli ventall d’acti-vitats per gaudir del temps lliure. La campanya Estiu2001, organitzada pels deu districtes, ofereix activitatstant pels que es queden a la ciutat, com ara casalsd’estiu i esportius, com pels que prefereixen agafar lamotxilla i anar de colònies, rutes o campaments.
Activitats a BarcelonaA més de les activitats pròpies que organitzen els
diferents districtes a l’estiu, com festes populars, con-certs, jocs al carrer, etc., la ciutat posa a disposiciódels més joves tot un seguit d’equipaments per a gau-dir del temps lliure.
Els casals d’estiu i esportius són un bon exemple.Aprofitant els equipaments i recursos que ofereix laciutat, com ara escoles, casals, centres cívics, etc., elscasals d’estiu ofereixen diferents activitats que s’adre-cen a nens i nenes de 0 a 14 anys. Com a varietat d’a-questa proposta, els nois i noies de 6 a 14 anys dispo-sen dels casals esportius, on es pot combinar l’apre-nentatge i la pràctica d’una o diverses disciplinesesportives amb la realització d’activitats lúdiques.
També per als que passen l’estiu a la ciutat, s’ofer-ten els campus Olímpia. Es tracta d’activitats esporti-ves que organitzen conjuntament l’Ajuntament de Bar-celona i les entitats gestores de les instal·lacions es-portives municipals on es duen a terme. Així, els nois inoies de 4 a 16 anys poden escollir entre més de 50activitats esportives, lúdiques i culturals que es realit-zen a equipaments esportius de tot Barcelona.
Contacte amb la naturaPer als que s’estimen més sortir de la ciutat i el
contacte amb la natura també hi ha propostes. Lescolònies de vacances són una bona idea. Es basen enla convivència de nois i noies de la mateixa edat durantuns quants dies en una casa de colònies. Durant
Arriben les vacancesL’Ajuntament de Barcelona i entitats de lleure organitzen conjuntamentun ampli programa d’activitats destinades a nois i noies fins als 17 anys
RedaccióProtagonistes, ja!
Dades d’inscripció
- Segona quinzena d’abril. Estaran disponibles elscatàlegs d’activitats de vacances a les Oficines d’A-tenció als Ciutadans dels districtes.
- 12 maig. Inici d’inscripcions.Telèfon d’informació: 93 402 30 00.
- 12-19 maig. Període de sol·licitud d’ajuts econòmics.
11
D ’ A LT R E S PA R T S DE L M Ó N
Protagonistes, ja
RTV-Sant Martí. També està previst que els joves elabo-rin un story board, vinyetes on es descriu cada una deles accions que es portaran a terme i on es decideix elpla i el moviment i/o la posició de la càmera que es faràservir en cada moment. Així, hauran d’imaginar unahistòria de ficció relacionada amb el tema que estantractant i la definiran pla per pla per tal de gravar-la demanera seqüenciada. També elaboraran una campanyapublicitària destinada a fomentar la interculturalitat.
D’altra banda, el taller de ràdio consisteix en l’elabo-ració d’un programa monogràfic de 20 minuts de dura-da sobre el tema de la multiculturalitat. Cada grup s’en-carrega d’una part del monogràfic, que inclourà el jocdels diferents elements radiofònics: veu, música, efec-tes sonors i silenci. Per a dur a terme aquesta experièn-cia, els alumnes disposaran de quatre hores d’estudiper a l’enregistrament i la realització del monogràfic.
Retratar la vida dels infants i joves senegalesosL’Associació d’Amics de la Ràdio i la TV del Clot-
Camp de l’Arpa ha elaborat un reportatge àudio-visualparal·lel a la realització dels tallers multiculturals. Es trac-ta d’un documental sobre la vida quotidiana dels infants,adolescents i joves de l’ètnia mandinga en el Senegal(Dakar, Kedugu i Diakha Madina) i a l’Àfrica subsaharia-na. L’objectiu d’aquest projecte, segons explica la presi-denta de l’Associació organitzadora, Josepa Rafel, és“promoure la sensibilització de la població, sobretot delsadolescents i joves, pel que fa als països de l’anomenatTercer Món, en concret del Senegal i l’Àfrica subsaharia-na”. El reportatge “Apropa’t al Senegal” es presentarà el3 d’abril a les 19 h. al Centre Cultural La Farinera delClot (Gran Via Corts Catalanes, 837, Barcelona).
Aprofitar la producció en ràdio i en televisió per sensi-bilitzar els més joves sobre el fet multicultural. Aquestaés la intenció dels tallers “Apropa’t al Senegal!” que or-ganitza l’Associació d’Amics de la Ràdio i la TV del Clot-Camp de l’Arpa (Clot RTV-Sant Martí) en col·laboracióamb Teleduca, l’associació Diakha Madina i l’entitat L’UllAnònim i amb el suport de la Regidoria de Drets Civilsde l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea d’Integració Euro-pea i Solidaritat de la Diputació de Barcelona. L’experièn-cia s’oferta a escoles de primària, instituts de secundàriai als casals i consisteix en l’elaboració de reportatges deràdio i de televisió, prenent com a base els dossiers“Multiculturalitat i interculturalitat” i “L’Àfrica i el Senegal”que ha elaborat la ràdio i televisió Clot RTV-Sant Martí.
Fomentar la sensibilitat envers altres culturesL’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer altres
cultures per sensibilitzar els més joves del fet multicultu-ral. Per aconseguir-ho es combinen les activitats a l’aulai als estudis de Clot RTV-Sant Martí. Els professors in-trodueixen la temàtica a través de classes teòriques iposant en pràctica alguna de les activitats que es pro-posen en els dossiers temàtics. Per a introduir els alum-
nes en el llenguatge àudio-visual, els educadors dispo-sen d’un vídeo pedagògic en què s’expliquen els dife-rents tipus de plans i les funcions de cada un d’ells. Unavegada elaborat el guió, els joves, dividits en grups desis, sortiran amb les càmeres de televisió a enregistrartot el material necessari per a elaborar el reportatge.Després hauran d’editar-lo a les instal·lacions de Clot
Apropa’t al Senegal!Clot RTV-Sant Martí organitza tallers de ràdio i televisió per a promoureuna major sensibilització del fet multicultural entre els infants i joves
Paloma HerreraProtagonistes, ja!
CEDIDA
Una delegació de Clot RTV- Sant Martí va viatjar al Senegal per fer un reportatge
CEDIDA
La televisió va resultar una experiència novedosa pels joves senegalesos
Els alumnes elaboren reportatges de ràdio i televisió que es completen
amb activitats a l’aula
Protagonistes, ja
L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S
12
Estudiant en català a PerpinyàL’Escola Catalana Comte Guifré, de Perpinyà, és l’únic col·legi
de secundària de la Catalunya nord on es pot estudiar en Català.Tot i les grans dificultats que ha travessat l’escola per aconseguir
el reconeixement del seu estatut per part del Ministeri de l'EducacióNacional francès, ha mantingut en tot moment un nivell pedagògic de gran
qualitat, apreciat per pares i alumnes. En el seu si, s’han desenvolupat bonapart dels projectes UNESCO de la regió. Els alumnes que entrevistem han
participat en els programes "Mediterrani" i "Societat planetària:un món encara per fer"
«He escollit aquesta escola perquè si vullfer els meus estudis a Barcelona em farà faltatenir un bon nivell de català. Jo penso més enel meu futur professional a Catalunya que aFrança.»
Angélina Roussignol, 15 anys
Isab
ele
Ban
co
Isab
ele
Ban
co
«Estem molt satisfets d’estudiar en aquestaescola. Ens agrada molt tot el que ens ensenyen ipoder parlar en Català. Volem que la culturacatalana de Perpinyà es conservi.»
«Hem par ticipat en un dels programesinterculturals de la UNESCO. Vam anar a unatrobada a Catalunya, a Montesquiu, amb jovesque venien de Tunísia, Marroc, Algèria i amb noisi noies de Catalunya. Vam aprendre molt. Vampoder intercanviar idees, discutir, conèixer-nos...Vam jugar a la pilota, vam cantar les cançons quecantaven ells... i vam aconseguir trencar elsprejudicis!»
El grup
Protagonistes, ja
L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S
13
«Vull estudiar aquí per no perdre la llenguacatalana. Es parla molt allà d’on és la meva mare, toti que també es parla molt el rossellonès.»
«Respecte els programes de la UNESCO, laAngélina i jo vam fer un viatge a Roma, perSetmana Santa. Vam estar allotjades amb unafamília i vam poder veure com vivien ells, comfeien les coses... És una altra visió d’Europa, unavisió més pròxima i diferent.»
Mathilda Palau, 14 anys
«He escollit estudiar en l’EscolaComte Guifré per poder parlar en catalàamb el meu avi i els meus pares; per acontinuar i no deixar que es perdi latradició d’aquesta cultura»
Rafel Marzo, 13 anys
Alumnes de cinquè i tercer de secundària ens parlen de laseva experiència en els programes interculturals de la UNESCO
i de la seva motivació per estudiar en una escola catalana
Isab
ele
Ban
co Isab
ele
Ban
co
Isab
ele
Ban
co
«El meu pare és català. Vam provard’apuntar-me a una escola bilingüe, i comestàvem molt satisfets, hem volgut continuar.»
«Sobre Europa... Encara falta molt per fer!!»
Jordi Fourcade, 13 anys
14
I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S
Protagonistes, ja
L’atenció als infants en risc social és una tasca queimplica una gran responsabilitat i una elevada dificultat.Una sèrie de situacions han de ser acuradament estu-diades per poder valorar l’experiència vital de l’infant icomparar els beneficis i inconvenients que es derivende mantenir la situació i/o posar en marxa altres alter-natives. L’elecció a vegades resulta extremadamentcolpidora, però s’ha de conservar la suficient enteresacom per prendre la decisió objectivament menys perju-dicial per a l’infant, aquella que garantitza la integritatde l’infant, el respecte als seus drets, aquella que li hade permetre desenvolupar-se de manera natural com apersona i que ha d’augmentar les seves possibilitatsde viure un futur feliç i equilibrat.
Asteroide B-612 va néixer el 1983 de la mà d’espe-cialistes en el món social, acadèmic i del lleure peranalitzar aquestes alternatives i portar-les a la pràctica.L’associació començà organitzant colònies mixtes onels nens i les nenes amb risc social que es trobaven
Llars d’acolliment per a nens en riscAsteroide B-612 porta divuit anys dedicada a atendre els infants desvalguts
Pilar MorenoProtagonistes, ja!
acollits en els centres de l’Administració gaudien d’unsdies de vacances junt amb d’altres companys, proce-dents d’entorns normalitzats. A la vista de les milloresexperimentades en l’estat anímic dels petits, l’associa-ció va proposar la realització d’una sèrie de programesque van cristal·litzar en el recolzament de la DireccióGeneral de Protecció i Tutela de Menors del Departa-ment de Justícia, en primer lloc, i del Departament deBenestar Social de la Generalitat de Catalunya, mésendavant.
En l’actualitat, l’associació col·labora amb la Direc-ció General i amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’A-dopció del Departament de Justícia de la Generalitatde Catalunya, i és responsable de la gestió de dife-rents equipaments encarregats de la guarda dels in-fants que han estat separats de les seves famílies. En-tre d’altres, podem destacar un Centre d’acollida de 25places; un Centre Residencial d’Acció Educativa, amb24 places; cinc famílies multiacollidores que tenen 35nens i nenes, i realitza el seguiment de 69 infants quereben les atencions de 38 famílies acollidores.
L’any 1999 Asteroide B-612 va promoure la creacióde la Fundació Concepció Juvanteny, especialitzadaen l’assessorament jurídic i la defensa dels drets legalsi econòmics dels infants tutelats i extutelats per l’Admi-nistració. Des d’aquesta fundació s’han posat en marxadiversos programes per donar a conèixer aquests dretsa les famílies dels petits i als joves extutelats. Molts nosaben que tenen dret a percebre determinades pen-sions o certes indemnitzacions per haver estat víctimad’un delicte o un accident. En altres casos, els menorsi els seus pares ignoren la importància d’adreçar-se aequips especialitzats en el reconeixement mèdic d’abu-sos o mals tractes.
Les situacions on és es fa necessari disposar d’unainformació i una atenció acurada són nombroses, i po-den tenir una repercussió determinant en les videsdels infants i dels pares afectats. Per aquest motiu,l’Associació Asteroide B-612 continua el seu treball alcostat dels infants, dels adolescents i dels progenitorsvíctimes de les situacions de risc.
“Al llarg del temps ha hagut una millora important en l’atenció
a aquests infants,però encara manca camí per fer”
15
I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S
Protagonistes, ja
La infància i l’adolescència en risc
El 14 de març del 2000, la Comissió de Política So-cial del Parlament de Catalunya va instar, amb l'acordunànime de totes les forces polítiques, el Consell Execu-tiu del Govern de la Generalitat a presentar, en el terminide dotze mesos, un pla integral a l'atenció a la infància ia l'adolescència en desemparament o risc social en el side la Comissió de Justícia. La FEDAIA, com entitat querepresenta un important sector d'aquesta atenció, sentla necessitat i la conveniència d'establir un pont decol·laboració, comunicació i diàleg entre l'Administració iels professionals que treballem i que tenim l'experiènciadel dia a dia, per construir conjuntament aquest nou pla.
A nosaltres, com a FEDAIA, ens agradaria queaquest nou model fos fruit del consens, de la reflexió,del debat i del pacte amb tots els agents implicats. Sa-bem que aquest nou pla no serà d'avui per demà, quesegurament s'haurà d'anar fent de forma progressiva,perquè, evidentment, ha d'anar acompanyat de la dota-ció pressupostària suficient que permeti el poder desen-volupar-lo amb èxit. També sabem que, quan es produei-xen canvis, normalment es generen pors, inseguretats,incerteses. Necessitem un model que sigui clar per a tot-hom. Per aquest motiu, amb l’objectiu de preparar-nos iadaptar-nos a les noves necessitats, endegarem una co-missió, que, en principi, anomenarem de seguiment delnou model, a la qual convidem a participar a tots els pro-fessionals que ho dessitgin.
maltractaments infantils, no aprofundim més en els mo-dels de treball amb les famílies. Ens preocupa que s'-hagi convertit en una norma que els infants amb pro-blemes conductuals i de trastorns de personalitat greusvagin o s'ingressin en centres residencials d'acció edu-cativa quan el que necessiten són centres especialit-zats, als que no els podem portar, perquè no existei-xen. Ens preocupa que les mesures protectores dels
nostres adolescents i joves s'acabin als 18 anys, quanl'edat real d'emancipació d’aquests se situa al voltantdels 26 anys. Així podríem seguir dient unes quantescoses més, però penso que es faria molt llarg.
Repassant el treball del fòrumque la FEDAIA va celebrar l'anypassat, he vist a les conclusionsque el reconeixement dels dretsdels infants habitualment provo-quen actituds de consens. Ningúno està en contra de fer el millorpels nostres infants. Així teniml'exemple, aquí, a Catalunya, quètotes les forces polítiques van
subscriure el document "Infants, consens". Tots reco-neixem i volem que es respectin els drets dels infants,però el que no sembla tant evident és que hi hagi pres-sa en actuar i exigir la pràctica d'aquests drets.
Penso que difícilment els nostres infants, els infantsamb dificultats, sortiran de la invisibilitat social mentre lespolítiques d'infància i els pressupostos que es destinen aelles no siguin prioritaris. Noruega, per exemple, disposad'un Ministeri d'Afers Familiars i d'Infància; el propi rangens dóna la dimensió de la importància que aquests paï-sos concedeixen als temes de família i infància.
També penso que és bastant incomprensible queen uns moments en què, degut a les migracions, hi haun nombre considerable d'infants que viuen separatsde les seves famílies, sense referents afectius, queviuen al carrer, altres adolescents que passen l’aventu-ra de saltar d'un país a l'altre, infants refugiats i encarano tinguem una política específica europea d'infància.
Quines coses ens preocupen a la FEDAIA?En el nostre entorn més proper, ens preocupa que
en l'atenció i ajuda a la infància, el volum d'interven-cions que generen les urgències limitin la capacitat del'acció preventiva, amb la qual cosa no arribem mai atocar sostre. Sempre van emergent noves urgències.Ens preocupa la lentitud amb la qual els estaments ju-dicials prenen les decisions en els temes que afectenals acolliments familiars i a les adopcions, en detrimentde l'interès superior de l'infant. Ens preocupa que gai-rebé no s'avaluïn els efectes de les polítiques que s'en-caminen a la protecció a la infància. Ens preocupa quela societat catalana no sigui més sensible als acolli-ments familiars o que nosaltres no haguem estat ca-paços de sensibilitzar-la. Ens preocupa que, sent la in-capacitat educativa dels pares la causa del 70% dels
Un nou model d’atenció a la infànciaLes noves problemàtiques socials obliguen a readaptar la intervenció de l’Administració, que està reelaborant el model d’atenció a la infància en risc
Carme Vidal i VintróPresidenta de Fedaia
Amb esperit de col·laboració amb l’Administració, volem crear
una comissió de seguiment del nou model
Els propers tres anys seran claus per l’optimització i revisió de les mesures i recursos
d’atenció a la infància en risc
16 Protagonistes, ja
Pilar MorenoProtagonistes, ja!
I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S
tuacions en el carrer o al teatre. El procés de seleccióés molt exigent. Inclou una prova professional i un exa-men psicològic i motivacional. “Treballar en un hospitalés molt dur –explica Angie–. És molt més difícil que tre-ballar en el carrer o en un teatre. Has de tenir una intuï-ció aguda per captar ràpidament quina és la situacióque es viu a cada una de les habitacions on entres; enquin moment d’acceptació del fet es troba la família;com són les relacions personals entre ells... A més, hasd’estar psicològicament preparat per veure cada diafets molt durs”, continua.
Per aquest motiu, Pallapupas prepara molt bé elsseus pallassos. A més de la formació psicològica i mè-dica que reben a l’associació, en obrir un nou progra-ma, els clowns reben una formació específica per partdel personal mèdic de l’hospital on treballaran. Els mè-dics els expliquen amb detall en què consisteix i quèsuposen les malalties dels nens que han d’atendre. Se-guidament, Supervisió de l’hospital els informa del nom,l’edat i situació de cada un dels nens que han de visitar.Tota aquesta informació els és molt útil a l’hora de deci-dir com arribaran fins els nens, com es guanyaran laseva confiança. Els petits detalls són summament im-portants. Hi ha moltes situacions delicades i d’intimitatque s’ha de saber afrontar.
Els pallassos són un gran recolzament psicològic,terapèutic i d’integració social. La millora de l’estat aní-mic del nen i de les famílies és, segons declaren, el mi-llor premi per aquest grup de professionals.
“Fa uns quinze anys, la directorad’un hospital de Nova York va proposaral director d’un circ que actuava a la ciu-tat de portar un dels seus pallassos a l’-hospital. La directora pensava queaquesta seria una bona manera d’acon-seguir que els nens que cuidava es rela-xessin, i disminuís el grau d’angoixa, so-ledat i estrès que patien”. Angie Rosa-les, actriu, fundadora de Pallapupas,explica amb aquestes paraules el naixe-ment de la idea que donà lloc a l’asso-ciació.
L’infant hospitalitzat o malalt ha desuportar sovint tractaments mèdics, re-bre punxades doloroses, passar llar-gues hores a les consultes o a l’habita-ció de l’hospital i patir un malestar queno entén. Els pallassos d’hospital elsajuden a superar aquesta situaciód’estrès i patiment, els aporten els filtres adequats pera entendre què els està passant i aconsegueixen can-
viar els ànims i afrontar millor les malalties. Els pallapu-pas, amb el seu saber fer, acompanyen els nens, creenun ambient distés. Les cares canvien. “Els nens s’obli-den de la seva malaltia i tornen a ser nens –ens expli-ca Angie–, és a dir, tornen a riure i jugar com qualsevolaltre nen, com feien abans d’estar malalts. Els pallas-sos ajuden a desdramatitzar la situació, i això, tant elspares com els nens, ho agraeixen molt”. I també elsmèdics, que es troben amb uns petits pacients més re-laxats i alegres.
De fet, els pallassos formen part de l’equip sanitari.Els beneficis terapèutics de la risoterapia són força co-neguts: provoca un estat mental positiu que ajuda aafrontar les situacions difícils, genera endorfines i al-tres neurotransmissors beneficiosos per a la salut.
Màxima qualitat professionalPallapupas s’assegura molt bé que els seus pallas-
sos tinguin la formació i experiència apropiada per de-senvolupar aquesta feina. L’associació contracta solsclowns professionals, que ja tinguin experiència en ac-
Pallapupas, pallassos d’hospitalEls clowns són un gran recolzament psicològic, terapèutic i d’integració
FERNANDO ROSALES / CEDIDA PER PALLAPUPAS
Dos nens riuen amb l’actuació de la pallapupas Àngels Gordillo, a l’Hospital Sant Joan de Déude Barcelona
La Sonrisa Médica, de Mallorca,Payasospital, de València i Pupaclowns, de Múrcia,
són les associacions germanes dePallapupas, que treballa a Catalunya
17Protagonistes, ja
C I U TA DA N S , J A
setmanals (tallers, sortides, exposicions...), les exposi-cions solidàries i les activitats esportives (korfball).
IES Isaac Albèniz i Casal de Joves “El Micaquer"El casal de joves “El Micaquer” va començar a tre-
ballar el projecte a l'institut l'any 2000 i des de l'inicihan adaptat les activitats i programacions a les deman-des dels/les joves. És per això que el futbol és el centred'interès de la demanda dels participants. Però els es-tudiants també han participat en sortides i torneigs forade l’institut, fomentant així la interacció amb altres jo-ves, coneixent altres experiències...
Actualment s'està treballant per tal que els/les jovesexposin altres demandes i obrin les alternatives d'ac-tuació cap a d’altres centres d'interès.
IES Ventura i Gassol i “El lokal”El Casal de Joves “El Lokal” va iniciar aquest pro-
jecte a finals del 2000 a partir d'una demanda realitza-da pel centre. El projecte té suport per part de la Regi-doria d'Ensenyament, la Regidoria de Joventut, la Re-gidoria de Districte, l'AMPA i el professorat de l'institut.
La motivació amb la qual van començar els estu-diants a participar en el projecte va ser el viatge de fi-nal de curs, però poc a poc s'ha anant creant un grupmés estable, més implicat, que proposa i dinamitza lesactivitats. Encara que el projecte acaba de néixer,s'està treballant molt amb el compromís i la responsa-bilitat dels/les joves per tal d'implicar-los en dinàmiquesparticipatives, tant dins del centre com al seu entornmés immediat, el barri. Com activitats més importantsdestaquen la Festa de la Castanyada, el torneig de fut-bolí i el curtmetratge.
Dins dels programes que desenvolupa la regidoriade Joventut de Badalona, s’estan portant a terme pro-jectes a tres instituts de la ciutat: l’IES Júlia Minguell,l’IES Ventura i Gassol i l’IES Isaac Albèniz. Es tracta depropostes educatives per treballar dins d'un espai for-mal, els instituts, l'educació no formal amb tota la sevaamplitud, treballant així aspectes com la responsabili-tat, l'autonomia personal i el compromís amb el seuentorn més immediat i amb el social.
Aquestes actuacions parteixen de l'anàlisi de la rea-litat juvenil actual que dibuixa una manca de participa-ció dels/les joves en les dinàmiques socials en generali als centres d'educació, els quals cada cop pateixenmés les conseqüències d'una societat cada cop mésindividualista.
El programa "Dinamització als instituts" s'ha pogutrealitzar a aquests 3 centres de secundària amb lespropostes de treball que es van plantejar des de 3 ca-sals de joves situats al mateix barri que els instituts,treballant per tant la dinamització dins del territori mésproper.
En un primer moment els estudiants participaven enpropostes realitzades des dels casals, on es permetiauna primera interrelació entre els/les joves. Paulatina-ment els programes han anat evolucionant i els partici-pants han anat adquirint responsabilitats i compromi-sos dins dels projectes, fent propostes d'actuacióadaptades a les seves inquietuds i necessitats. Pertant, són els propis joves els dinamitzadors de les acti-vitats (sempre amb el seguiment dels/les animadors/esdels casals).
Club Juvenil “Los Desteñios”: IES Júlia Minguell iCasal de Joves “La Rotllana”
El projecte del Club Juvenil "Los Desteñios" va co-mençar l'any 1999, amb un treball previ amb l'Associa-ció Juvenil "La Rotllana" i la Direcció del l’IES Júlia
Minguell. Aquesta proposta està per tant molt recolza-da per l'equip pedagògic de l'institut, l'equip de direcciói l'AMPA del centre.
Els propis estudiants han assumit responsabilitatsdins la dinàmica del grup i actuen com a dinamitzadorsde les activitats. Les més destacades són les activitats
Departament de JoventutAjuntament de Badalona
Dinamització als instituts de BadalonaEls estudiants desenvolupen diferents projectes amb casals de barri
CEDIDA
El futbol és una de les activitats més demandades pels adolescents badalonins
L’objectiu dels projectes ésdesenvolupar en els/les joves la
responsabilitat, l’autonomia personal i el compromís amb la societat
18 Protagonistes, ja
N AV E G A N T PE R L A X A R X A
reixen (animals, contes i relats,educatives, entreteniment, jocs,joguines, manualitats, els meuspersonatges favorits, mascotes,pares i esports) i continuar ladiversió en altres webs.
Però aquesta pàgina tambécompta amb altres atractius,com el seu disseny. En aquestaweb els infants poden visitar di-ferents espais de la mà de divertits personatges. Així,la biblioteca, el taller, la sala de jocs, la redacció o lesrondalles ofereixen tot un món d’entreteniments queValvulín, Pizpi, Nora, Vlady i Bicho s’encarreguen demostrar.
www.internenes.comAtractiva web que ofereix jocs educatius per a nens
i adolescents fins a 16 anys segons el nivell escolar idiferents matèries, com ciències naturals, música, tec-nologia, idiomes... Els còmics també ocupen un llocdestacat en aquesta web, que reserva un lloc per al de-
bat i la reflexióde pares, maresi comunitat edu-cativa.
La xarxa dis-posa de moltes
més webs dedicades a infants i adolescents. Algunessón aquestes:
www. educared.netwww.soleil.com
www.abctooncenter.comwww.kidsvista.com/Arts/literature
www.geocities.comwww.mcye.gov.ar/centro/jóvenes
Educar des d’InternetLa xarxa ofereix un munt de webs adequades per als més petits,pàgines de contingut pedagògic, lúdic i del tot inofensiu
RedaccióProtagonistes, ja!
Internet és cada cop més una potent eina educativaa disposició dels pares, professors, educadors i, comno, dels propis infants. A la xarxa, els més menuts dis-posen d’infinitat de webs al seu servei, llocs on es po-den trobar contes, jocs, dibuixos per colorejar, cançonsi tota mena d’entreteniments. Sens dubte, tot un divertitmón per descobrir.
www.pipoclub.comEl club de Pipo ofereix la possibilitat d’adquirir jocs
educatius de diferents temàtiques per a nens i nenesde 2 a 12 anys. Els dibuixos per acolorir, els jocs de lò-gica, els passatemps, les receptes, els puzles... són al-
guns dels atractius d’aquesta web que té com a prota-gonista a un simpàtic nen anomenat Pipo. El Club or-ganitza, a més, un concurs de contes on podenparticipar nens i nenes fins als 14 anys.
www.pequenet.comWeb dedicada a nens i nenes més petits de 12
anys. A través de diferents personatges es pot accedir
a diferents espais de jocs i entreteniment, com el con-sultori del Gat Aldus, la màgia de Pequenet o les clas-ses de bricolatge del ratolí Merlín. La web ofereix, amés, una secció d’acudits i de cançons. Una divertidaweb amb un munt d’activitats per no avorrir-se.
www.menudos.netLa web www.menudos.net és molt més que una pà-
gina d’entreteniments. La pàgina disposa d’un busca-dor on els més petits poden aprendre a navegar per laxarxa. Així, es tracta d’escollir un dels temes que s’ofe-
19Protagonistes, ja
Jordi Quera
E S PA I S D ’ A CC I Ó
“En el futur, en aquest nostre món ca-da cop més cavalcantment globalitzat,penso que les comunitats polítiques quefacin de la convivència –com a tret d'iden-titat– el seu valor més preuat seran lesque, per solidaritat entre els seus mem-bres i per cohesió interna, podran mante-nir la seva personalitat pròpia en evolució.I l'interrogant a plantejar és si sabrem ferque Catalunya sigui una d'elles.”
(Eduard Vallory i Subirà).
Sovint escoltem que els referents cul-turals arreu de tots els diversos racons delplaneta difereixen cada cop menys. Estemavesats a acceptar que els més joves tin-guin ídols universals, vegin els mateixosprogrames televisius, escoltin la mateixamúsica, estudiïn les mateixes matèries, in-dependentment d'on visquin.
Assegurant uns mínims nivells de benestar socials,encara que siguin elementals, quan entrem en l'espaio habitació d'un jove del Magrib o dels Estats Unitsd'Amèrica, del Japó, d'Alemanya o de l'Hospitalet deLlobregat, ens sorprenem de la similitud i de la coin-cidència en els objectes, en els referents… i si en par-lem amb ells i sospesem les prioritats i el sentit de ca-da cosa, veurem que l'esquema es repeteix descara-dament.
Això també es dóna en molts adults, amb la qualcosa no hem de creure que és un problema nomésdels joves, no, la globalització és un efecte que incloutothom. El que és significatiu i diferent en els joves és
que els cal construir referents per a combatre-ho i leseines bé poden ser la participació en la cultura populari la formació dels joves en un compromís d'identitat i departicipació social.
Aquest procés de reducció dels patrons culturals, ésfruit de la comunicació? Inicialment podem deduir quesí, que la comunicació hi ha intervingut de manerasubstancial, i no hem de furgar més endins per a des-cobrir que el fet va en augment.
La bufetada absoluta –però– a aquesta tendènciaés la immigració, ja que els problemes més greus quehom hi veu en són precisament els relatius a les di-
ferències culturals, socials, religioses, polítiques... Iperquè, doncs, hi ha un increment significatiu d'immi-grants de primera generació que s'integren en collescastelleres, en corals locals i en col·lectius d'arreladatradició popular?
Arribar a conclusions no és fàcil, i l'entorn és tot ungalimaties: polítics de pes sembren alarma social ad-vertint d'una immigració dominadora, la humanitat esglobalitza i els individus s'alienen... i quan la soluciómés evident passa per potenciar el manteniment deles cultures autòctones populars resulta que –en lesmés arrelades– hi creix la participació de sectors immi-grats. Potser per aquesta banda no cal patir!
Ens resta el tema de la formació dels joves en uncompromís d'identitat i de participació socials. En elcontext en què vivim, hem superat recentment unaconversió en les estructures associatives i ja hem defi-nit prou bé els esquemes i els papers respecte a laprofessionalització i el voluntariat, però en molts sec-tors de lleure infantil i juvenil aquest fet ha passat fac-tura i forces entitats trontollen per manca d'efectius. Lahistòria es pot repetir, i si en els anys seixanta i setantales associacions de lleure van tenir un paper destacaten la integració social dels joves, potser ara podem re-petir la fórmula amb una campanya col·lectiva enaquest sentit i donar una empenta a les bases de lesentitats perquè tinguin més suport per a créixer quanti-tativament (amb especial atenció a incorporar immi-grants), ja que qualitativament –en general, els que hoconeixem bé– ens consta que no els fa falta.
El lleure i la immigracióProblemes de convivència? Patrons culturals? Participació!!!
JORDI QUERA
Les associacions de lleure tenen un paper destacat en la integració social dels joves
El que és significatiu i diferent en els joves és que els cal construir
referents per a combatre la globalització
20 Protagonistes, ja
L ’ I M A G I N A R I
també un còmic."Rocaguinarda ha estat
publicat entre els números917 i 926 de la revista Ca-vall Fort, on vinyeta reravinyeta anem coneixentles peripècies del protago-
nista i la se-va quadrilla de bandolers a la Catalun-
ya dels inicis del s.XVII.
"No cal falsejar res de la vida d'en
Rocaguinarda perconvertir-la enuna aventura"
El rigor tant histò-r ic com geogràficamb què s'han re-construït els am-bients per on es be-llugava el bandoler
ens fa el relat méscreïble i proper.
Virreis, batllesi governa-
dors empai-ten amb in-sistència enPerot, quehaurà deser més as-tut que ells
si vol sor tir-ne benparat.
Història, mite i llegen-da es fonen doncs, perfer cavalcar de nouaquest aventurer dellluçanès.
El còmic i la història s'han unit per treure de l'oblitun dels nostres mites populars: en Perot Rocaguinarda.
Aquest bandoler, nascut a Oristà l'any 1582, feuanar de corcoll totes les autoritats que es proposavenprendre'l, i assolí un reconeixement popular molt mésenllà de la seva terra. Fins i tot Cervantes, fent coincidirpersonatges reals i de ficció, posà aquestes paraulesen boca del Quixot quan aquest cau en mans del cone-gut bandoler:
No prové ma tristesa de veure'm en ton poder, ohRoc valerós, de qui la fama no hi ha límits a la terraque la cloguin...
Adherit al bàndol dels nyerros, i arrelat al país queel va veure néixer, aquest fora de la llei aviat es conver-tí en un heroi popular que despertava admiració, pro-bablement a causa de la gran capacitat per fer-seescàpol i la manca de violència indiscriminada enles seves ac-cions. S'explicad'ell que repartiaels guanys dels seusassalts entre la gent necessi-tada del seu entorn, com si es tractésd'un Robin Hood a la catalana.
L'autor de Rocaguinarda, l'Oriol Garcia, ensexplica que no ha pretès realitzar una biografia ín-tegre del personatge, atapeïda de dades i referèn-
cies històriques, sino que ha tractatde relatar un epi-sodi de la seva vi-da, fidelment do-cumentat, peròamb les dosisd'intr iga i acciónecessàries perquè ens ho pas-sem bé.
"Partint de fetsreals, m'imagino lespossibles motiva-cions que podien tenirels protagonistes peractuar d'aquesta od'aquella manera...i hodibuixo" ens comental'autor, i afegeix: "Tenimels nostres mites moltoblidats. D'en Perot Ro-caguinarda hi ha algunsgegants, carrers, topò-nims, novel·les...i ara
Troballa històrica
RedaccióProtagonistes, ja!
Bandolers de llegenda
21Protagonistes, ja
I N F OR M A C IO N S
Programa de suport a centres educatius en Educació afectiva i sexual
L’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella treballa des de fa anys en l’assessorament de diversos projectesd’educació afectiva i sexual, tant per escoles de primària com per instituts de secundària. A l’actualitat, els serveisde l’institut en aquest àmbit són l’assessorament a professorat de centres educatius en la integració de progra-mes d’educació afectiva i sexual i la realització de conferències sobre educació afectiva i sexual per a associa-cions de pares i mares. Respecte el suport als professors, els professionals de l’Institut s’hi posen en contacte pertal d’orientar-los sobre els criteris a seguir, actualitzen els coneixements del professorat, participen en el dissenyde les activitats, proposen recursos i materials i, si cal, participen en l’avaluació del programa. L’Institut també or-ganitza conferències per a associacions de pares i mares. Es tracta de conferències-coloqui a pares i mares ambla finalitat de situar el tema de l’educació afectiva i sexual des de la pròpia família. L’Institut d’Estudis de la Sexua-litat i la Parella es va crear el 1998 per un grup de professionals amb la finalitat de prestar diferents serveis rela-cionats amb la salut sexual i de la parella. Per a més informació es pot consultar la web www.ictnet.es/+iesp.
El Parc de la Ciutadella acollirà la Tamborinada el 13 de maig
El Parc de la Ciutadella acollirà el 13 de maig la gran festa anual de La Roda, la Tamborinada. Durant 8 hores, to-tes les entitats de La Roda i prop de 1.000 voluntaris de 34 poblacions catalanes realitzaran més de 60 espectacles,tallers, jocs i activitats diverses. Enguany, la Tamborinada arriba a la seva 24a. edició i coincideix amb l’Any Interna-cional del Voluntariat. Per això s’ha previst un programa especial que inclou l’actuació de grups de música tradicio-nal, de grups de teatre, circ, pallassos, màgia, animació, diables, balls, dracs, gegants, bestiari i altres activitats.
La Generalitat de Catalunya du a termeuna campanya antitabac a les escoles
El Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat deCatalunya ha elaborat uns materials didàctics que formen part delprograma escolar “El tabac, ben lluny”, una campanya que pretén pre-venir el tabaquisme en l’àmbit educatiu. El programa inclou una guiadidàctica i quatre dossiers que proposen diferents activitats per treba-llar el tema del tabaquisme. Així, cada activitat compta amb tècniquesdiferents i adreçades a vàries àrees, per a cada un dels quatre cicleseducatius a què es dirigeix el projecte: cicle mitjà i cicle superior deprimària i primer i segon cicle d’ESO. Actualment, el tabaquisme su-posa un dels problemes sanitaris més important. L’edat d’inici enaquest hàbit se situa per sota dels 16 anys.
Gargot de joc, més de 30 jocs de carrer en només 300 metres quadrats
La companyia Guixot de 8 porta arreu de Catalunya, de l’Estat espanyol id’Europa el seu espectacle de carrer Gargot de joc. Es tracta d’un muntatge fetamb materials reciclats on grans i petits poden jugar a més de 30 jocs diferents.Els seus creadors el defineixen com “el parc d’atraccions més petit del món”, unespai que permet jugar, tocar, experimentar, pensar, riure... El Gargot de joc estàpensat per poder-se instal·lar en tots els espais de carrer: als patis dels col·legis,a places o als pavellons esportius. Per a instal·lar-lo només es necessita un es-pai de 300 metres quadrats, no cal tarima, ni presa de corrent, ni cadires, niequip de so. Les persones o institucions que estiguin interessades a contractaraquest espectacle han de trucar al ☎ 93 812 40 89.
Taller d’expressióplàstica global
El Centre d’Estudis del’Esplai organitza un tallerd’expressió plàstica globalcom a eina educativa peldesenvolupament psicoso-cial de l’infant. El taller esdurà a terme del 8 de marçal 10 de maig al carrerd’en Llàstics 2, (Ciutat Ve-lla), Barcelona. Més infor-mació: ☎ 93 666 21 31.
22 Protagonistes, ja
E I N E S C U LT U R A L S
Exemplar que correspon al contingut de la taula rodona que amb el ma-teix nom es va celebrar el passat 5 d’octubre a la seu de la Secretaria Ge-neral de Joventut de la Generalitat de Catalunya. El volum recull les ponèn-cies del doctor Joan Carles Surís, de l’Institut Dexeus, del doctor Rusell Vi-ner, del Great Ormond Street Hospital de Londres i del doctor Robert W.Blum, membre de la Divisió de Pediatria General i Salut de l’Adolescent dela Universitat de Minnesota.
“Conèixer l’estat del món” ésun conjunt de materials didàcticsque ha elaborat el CentreUNESCO de Catalunya adap-tant els continguts del l l ibre“L’estat del món” per a les àreesd’experimentals, socials i tecno-logia de secundària i batxillerat.“L’estat del món”, publicat pelWorldwatch Institute nord-ame-ricà, descriu l’actual problemàti-ca ambiental i social del nostreplaneta.
L’editorial Altea publica en castellà una novacol·lecció del clàssic de Richmal Cromton, Gui-llermo Brown, el famós personatge conegut aEspanya com a “Guillermo el travieso”. Enaquest cas es tracta d’adaptacions de les histò-ries de Guillermo per a lectors entorn els vuitanys, una tasca realitzada per Martin Jarvis, co-negut actor i locutor britànic. Cada un dels lli-
bres de la col·lecció, un total de sis, conté quatre relats amb un estil àgil i ple d’hu-mor. La col·lecció inclou: “El cumpleaños de Guillermo”, “Guillermo y el tesoro escondido”,
“El maravilloso plan de Guillermo”, “Guillermo y el concurso de gatos”, “Guillermo y la casa encantada”y “El día libre de Guillermo”.
Guillermo el travieso
Richmal CromptonEditorial Altea
Conèixer l’estat del món
L’entorn quotidià dels adolescents amb malalties cròniques
Secretaria General de JoventutGeneralitat de Catalunya
Treballs guanyadors del concurs“Relatos con clase” que organitza l’edi-torial Alfaguara per a fomentar la crea-ció literària de professors d’ensenya-ments mitjans i formació professional.A “La fiesta de mi vida”, de Miguel Án-gel Ortega Prieto, Mauricio relata l’a-mor que sent per Rosalía i les expe-riències d’un estiu en què, com cada any, treballa a la tenda deFermín. “Tempus fugit”, relat escrit en català per Pilar Simó Agua-dé, explica la història de Joan, un noi que comença a comerciaramb el seu temps, fins que s’adona que el que realment ha fet ésmalgastar-lo.
La fiesta de mi viday Tempus Fugit
Miguel Ángel Ortega y Pilar SimóAlfaguara Juvenil
Centre UNESCOCatalunya
