Embed Size (px)
Citation preview
T.2- EL FEUDALIME
T.2- EL FEUDALIME
A l’Edat Mitjana es va implantar a l’Europa occidental un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme. El sistema feudal tenia l’origen en el desmembrament de l’imperi de Carlemany i en la situació d’inestabilitat provocada per les invasions de diversos pobles.
T.2- EL FEUDALIME
Els monarques, incapaços de defensar el territori, lliuraven les terres a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governaren en nom seu. A l’Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic anomenat romànic.
T.2- EL FEUDALIME
1.1 L’imperi de Carlemany
1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
A finals del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar una gran part de les terres de l’Europa occidental i es va proclamar emperador l’any 800 i va intentar ser el successor dels antics emperadors romans.
1.1 L’imperi de Carlemany
1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
Per això, va elaborar lleis i va organitzar el territori en comtats. Per defensar les terres frontereres, va crear les marques, que tenien un exèrcit dirigit per un marqués d’Europa.
1.1 L’imperi de Carlemany
1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
A la mort de Carlemany, l’imperi es va desmembrar. L’any 843 els seus successors van dividir l’imperi en diversos regnes. A més, una sèrie de pobles van dur a terme atacs i invasions durant els segles IX i X.
1.2 La fragmentació de l’Imperi Carolingi
1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per l’est es van abatre damunt d’Occident.
1.2 La fragmentació de l’Imperi Carolingi
1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil. Per poder governar i mantenir unit el seu regne, van haver de comptar amb els nobles. Els monarques establiren amb els nobles un sistema de relacions conegut com a vassallatge.
1.3. Els orígens del feudalisme
1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
Molts dels antics comtes, eclesiàstics i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals que repartien entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de les seves terres (feus) perquè visqueren, governaren i mantingueren un petit exèrcit.
1.3. Els orígens del feudalisme
1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
2. LA NOBLESA FEUDAL
A la cúspide de la societat feudal se situava el rei. Els monarques eren representants de Déu a la Terra, amb la missió de governar el seu poble i de mantenir unit el seu regne.
2.1 El rei i els seus vassalls
2. LA NOBLESA FEUDAL
El rei tenia les següents atribucions: dirigir campanyes militars, demanar impostos en cas de guerres, coronacions, casaments, etc. i exercir de jutge suprem en litigis o plets, però no podia interferir en els feus dels seus nobles o dels de l’Església.
2.1 El rei i els seus vassalls
2. LA NOBLESA FEUDAL
A la societat feudal, la funció principal de la noblesa, i del mateix rei, era la de ser guerrers. Eren els cavallers. Els fills de les famílies nobles eren educats i ensinistrats com a guerrers. Als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes.
2.2 La noblesa guerrera: un grup privilegiat
2. LA NOBLESA FEUDAL
Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per enfrontar-se a altres nobles. La seva funció social permetia a la noblesa viure amb privilegis.
2.2 La noblesa guerrera: un grup privilegiat
2. LA NOBLESA FEUDAL
2. LA NOBLESA FEUDAL
3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. El senyor feudal es reservava les millors terres per a ell, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. En aquestes terres hi solia haver el castell.
3.1 Viure al feu.
3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
El senyor repartia una altra part de les terres en lots (masos) que eren lliurats a serfs o a llauradors lliures, a canvi del pagament d’unes rendes. El senyor feudal tenia, a més, sobre totes les terres del feu, les pròpies o les d’altres propietaris, el dret de jurisdicció.
3.1 Viure al feu.
3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
Els camperols eren la majoria de la població (90 %). Podem distingir dues categories: els llauradors lliures (vilans o alodials), que podien ser propietaris de la seva terra, cosa poc freqüent, i disposar lliurement de si mateixos i els serfs, que no tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor.
3.2 Els llauradors del feu.
3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
El rendiment de la terra era escàs i es practicava la rotació biennal, treballant la meitat de les terres cada dos anys.
3.2 Els llauradors del feu.
3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
Els llauradors vivien en pobles petits o en cases disseminades. Als pobles hi vivien també alguns artesans o petits comerciants. Les cases eren senzilles, amb una o dues habitacions i, a vegades, un magatzem o un estable, encara que resultava habitual que els animals els tingueren en la mateixa casa.
3.3 L’habitatge dels llauradors
3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
El sòl era de terra, i una llar de foc els servia per escalfar-se, il·luminar i cuinar, amb un mobiliari escàs.
3.3 L’habitatge dels llauradors
ELS REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
ELS REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Al segle VIII una part de la Península Ibèrica havia estat ocupada per un exèrcit islàmic que hi va establir un Estat molt poderós: Al-Andalus. Als Pirineus els reis carolingis hi van establir la Marca Hispànica, uns comtats vinculats al regne franc que amb el temps es van independitzar.
ELS REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
El període comprès entre els segles VIII i X es va caracteritzar per l’hegemonia d’Al-Andalus. Al segle XI es va iniciar la decadència musulmana i la consolidació dels primers regnes cristians de la Península.
L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
1. El regne d’Astúries.- En alguns pobles de la zona muntanyosa de la Serralada Cantàbrica s’hi van refugiar uns nobles visigots que havien fugit després de la batalla de Guadalete. Un d’aquests, Pelagi, cap a l’any 722, obtingué una primera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga.
L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
Aquest fet ha estat considerat com el començament de la Reconquesta. Els successors de Pelagi, Alfons I i Alfons II, van crear al voltant d’Oviedo un regne que va manifestar la independència respecte a l’emirat negant-se a pagar tribut a Còrdova.
L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
1.2. El regne de Lleó.- En la segona meitat del segle IX els reis d’Astúries, i en particular Alfons III, van saber aprofitar la feblesa dels emirs cordovesos per a ocupar els territoris fins al riu Duero. Per a controlar millor els territoris ocupats i protegir els llauradors repobladors, la capital es va traslladar a Lleó i prengué el nom de regne de Lleó.
L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
1.3. La independència del regne de Castella.- Al segle X Castella va passar a ser governada per comtes que depenien del rei de Lleó. Un d’aquests comtes, Ferran, va aconseguir refermar la seva independència del regne lleonés.
L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
Uns anys més tard, Castella va quedar incorporada a Navarra, però el testament del rei Sanç III de Navarra va dividir el regne entre els seus fills. Ferran I, fill de Sanç III, es va autoproclamar rei de Castella.
ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
2.1. La creació de la Marca Hispànica.- Per tal de protegir la frontera sud del seu regne davant els musulmans, els reis francs van crear una franja protectora al llarg dels Pirineus. És la Marca Hispànica. Va quedar dividida en comtats governats per comtes que depenien del rei franc.
ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
2.2. El regne de Pamplona.- Al principi del segle IX un comte de Pamplona, Ènnec I, va aconseguir expulsar del territori els governadors francs i independitzar-se’n. A partir del segle X el rei Sanç Garcés I va aconseguir victòries importants contra els musulmans i va estendre el seu regne pels territoris actuals d’Àlaba i de la Rioja.
ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
El regne de Navarra va dur a terme l’expansió territorial més gran al segle XI, durant el regnat de Sanç III el Gran, que aconseguí aplegar sota el seu ceptre els territoris de Castella, Navarra i Aragó.
ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
2.3. El regne d’Aragó.- Al segle IX els comtats aragonesos de la Marca Hispànica (Aragó, Sobrarb i Ribagorça) també aconseguiren independitzar-se dels reis francs. Al segle X el comtat d’Aragó es va unir temporalment al regne de Navarra.
ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
Amb la divisió del regne de Navarra després de la mort de Sanç el Gran, el seu fill Ramir va unir els comtats d’Aragó, Sobrarb i Ribagorça i es convertí en el primer rei d’Aragó.
ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
2.4. Els comtats catalans.- El domini dels reis francs sobre una part del que és avui Catalunya va ser més durador que el que van exercir sobre Navarra i Aragó. En el segle IX el comtat català més extens era el de Barcelona i, a la fi del segle IX, el comte Guifré el Pelós va imposar la seva hegemonia als altres comtats.
ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
El comte de Barcelona Borrell II va fer un pas definitiu per aconseguir la independència del seu comtat en negar-se a renovar el jurament de fidelitat al rei franc. Borrell II va convertir els seus territoris en hereditaris.
L’ART DE L’ÈPOCA FEUDAL
A Catalunya com a la resta d’Europa Occidental i feudal es va desenvolupar a partir de l’any 1000, l’estil artístic i arquitectònic conegut com a Romànic.L’art romànic va esdevnir el mitjà d’expressió dels valors, del poder i de la força dels senyors feudals, laics i eclesiàstics, que eren les classes dominants.
L’ART DE L’ÈPOCA FEUDAL
L’art religiós és el més significatiu del romànic. El trobem representat en esglésies i monestirs.A la Catalunya nova trobem els monestirs de Santa Maria de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
SANTA MARIA DE POBLET
L’ART DE L’ÈPOCA FEUDAL
La pintura (mural o sobre fusta) destaca al romànic català. Decoren l’interior de les esglésies, els absis. Són pintures al fresc. La temàtica és religiosa i representen figures planes, esquemàtiques, sense gaire volum.Destaquen les pintures murals de Sant Climent i Santa Maria de Taüll.
PANTOCRÀTOR DE L’ABSIS DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
