1naxdia Reflexions secundària

setmana 15-1-2018

GA

BRI

ELISTE

S

PERSONES Juanma Barrientos. Cuinant per la PAU EL XEF JUANMA: Juan Manuel Barrientos València conegut al món gastronòmic com Juanma i @juanmaelcielo va néixer a Medellín el 16 de juny de 1983, és un xef colombià, empresari i líder de pau. És el creador i fundador de la cadena de restaurants ElCielo (Medellín, Bogotà, Miami). És un dels 5 xefs del món amb més influència i seguidors a les xarxes socials. Amb el compromís d'anar més enllà i a ajudar a "cuinar la pau de Colòmbia" i amb la ferma convicció que aquesta pau es construeix unint als colombians, Juanma va conformar fa diversos anys La Fundació ElCielo, gairebé des de la fundació del seu primer restaurant , la qual ha estat una de les pioneres a Colòmbia a involucrar el tema de la pau amb la gastronomia. La Fundació és un lloc on es capacita en cuina (i les diverses àrees que componen la culinària) a soldats ferits per mines antipersona o en combat, ex guerrillers, ex paramilitars, perquè estiguin preparats en un ofici que els serveixi per treballar en la vida fora del conflicte armat i també perquè es reconciliïn i perdonin amb els seus antics enemics. A través d'aquests anys han estat més de 300 persones les capacitades. ElCielo dóna el 30% dels seus guanys anuals al sosteniment d'aquests projectes de responsabilitat social.

WITHIN me Meditació de l’empatia Pot ocórrer un miracle més gran que veure a través dels ulls de l'altre per un instant? (Henry David Thoreau) Posa't còmode amb l’esquena recta i tanca els ulls. Porta la teva mirada al centre del teu front. Deixa que la teva llengua descansi suaument sobre el paladar. Respira profundament. Connectant amb les sensacions del teu cos, observa el teu cos. Segueix respirant lenta i profundament. Recorda com va ser el teu dia d'ahir; quantes vegades vas somriure, a quantes persones amb les que et vas creuar els vas regalar un somriure, a quantes persones els vas oferir un gest d'amabilitat, vas ajudar a algú ?, a quantes persones vas fer passar una estona agradable. Treballar una mica l'empatia és sentir des del més profund del cor, veure que no suportes el patiment dels altres, i és sentir la necessitat de fer alguna cosa per alleujar-lo, és plorar amb el que plora, riure amb el que riu. Ara observa't al davant teu com si fossis un reflex d'un mirall. Estàs mirant-te de front, el teu rostre, el teu cos les teves mans, la teva roba ...Que sents quan et veus? Amb quins ulls et veus? ¿T'agrada el que veus? ¿ets feliç amb el que veus ?. Mira't amb ulls d'amor, d'acceptació i aparta d'aquest moment els judicis. Ara visualitza aquest afecte i aquest amor que estàs reflectint cap a una persona estimada que està patint i repeteix en silenci: així com jo sóc feliç, desitjo que aquesta persona sigui feliç. Observa ara aquesta persona somrient, feliç, contenta. Comparteix la teva alegria amb ella. Si ella és feliç tu seràs feliç. Riure amb el que riu, plorar amb el que plora. Estén aquest pensament cap a altres persones. No et limitis a uns pocs éssers, estén el desig cap a tota la humanitat perquè tots estiguin lliures de sofriment. Sigueu feliços. Que tingueu un bon dia.

Dimarts 16 de gener

Dilluns 15 de gener

Compromís social: posar-se en la pell de l’altre (Empatia)

Concurs de vídeo escolar 2017-2018 de Mans Unides En aquesta IX edició del Festival de Clipmetratges, volem cridar l'atenció sobre la nostra forma d'alimentar-nos i les seves conseqüències. La fam continua sent una realitat quotidiana per a més de 800 milions de persones (FAO) i una part de les solucions passen per variar la nostra alimentació i consumir de manera responsable. Grava un curtmetratge d'1 minut amb la teva recepta per lluitar contra la fam. És hora d'arremangar-nos i posar-nos a cuinar, no deixem que les solucions les cuinin altres: • Proposa receptes pròpies: bones pràctiques com a consumidors responsables o iniciatives interessants que vulguis donar a conèixer o donar suport. • Denúncia males receptes: les "receptes" que ens proposen no ens agraden. Moltes inclouen, el malbaratament, el consumisme i no tenen cura de les persones ni el planeta. Busqueu més información i animeu-vos a participar com a grup- classe.

https://www.youtube.com/watch?v=zczfnCbR5kA

RELATS A les sabates de l’altre No. Mai em van agradar les sabates del pare; tan rígides, tan dures, tan negres i grans, que aquella vegada que me les vaig provar, el taló quadrat i compacte feia el soroll suficient perquè sentís por. Així que, totes dues sabates les amagava sota el llit, sobretot per no veure-les. Eren uns petits monstres acusadors, perquè em feien mal quan ell les buscava per tots els racons de la casa. En canvi les sabates de la mare, gairebé em quedaven bé. Estaven fetes de fantasia i colors. Jo em pujava als seus talons i somiava ser gran per penjar-me de la lluna i potser passejar per algun núvol, potser, per això em posava de puntetes o emplenava de cotó seu calçat. Però el que de veritat em reconfortava, era posar-me les sabatilles de casa del meu avi; càlides i flexibles que sempre m’abraçaven els peus, quan la vida arribava amb ràfegues d'aire fred i volia congelar els somnis. De totes maneres, el que em fascinava, era caminar descalça. Encara ara. És difícil posar-se al lloc de l'altra persona però, un cop aconseguit, és imprescindible per a comprendre qualsevol postura. Tots i totes tenim una raó que explica el nostre comportament i només l'ajudarem si l’entenem: esteu d'acord?

setmana 15-1-2018

1naxdia Reflexions secundària

GA

BRI

ELISTE

S

Compromís social: posar-se en la pell de l’altre (Empatia)

PREGArock

Papeles mojados- Chambao Miles de sombras cada noche trae la marea, navegan cargaos de ilusiones que en la orilla se quedan. Historias del día día, historias de buena gente. Se juegan la vida cansaos, con hambre y un frío que pela. Ahogan sus penas con una candela, ponte tu en su lugar, el miedo que en sus ojos reflejan, la mar se echo a llorar. Muchos no llegan, se hunden sus sueños papeles mojaos, papeles sin dueño Muchos no llegan se hunden sus sueños papeles mojaos, papeles sin dueño

Frágiles recuerdos a la deriva desgarran el alma, cala to los huesos el agua los arrastra sin esperanza.

La impotencia en su garganta con sabor a sal, una bocanada de aire le da otra oportunidad. Tanta injusticia me desespera, ponte tu en su lugar, el miedo que en sus ojos reflejan, la mar se echo a llorar.

Dimecres 17 de gener

PENSEM- hi L’empatia, com la defineix Brene Brown (Doctora en Psicologia i investigadora a la Universitat de Houston) és l'habilitat que alimenta la connexió entre les persones. Perquè empatitzar, en molts moments significa escoltar, simplement escoltar, sense necessitat de "arreglar" res, dir simplement "T’entenc, encara que no sé què dir". Significa connectar amb la realitat que aquesta persona està vivint, reconèixer la seva vulnerabilitat (el que està vivint, les seves emocions, ...) perquè reconec i entenc aquesta vulnerabilitat en mi mateix. Perquè aquesta connexió sigui real i permeti crear un pont real cap a l'altra persona, requereix: Mantenir la perspectiva per reconèixer aquesta veritat com la veritat d'aquesta persona: no necessàriament hem d'estar d'acord, ni compartir-lo, però la reconec i entenc. No emetre judici: respectar la seva veritat, sense pensar ni passar-ho pel sedàs del meu sistema de valors i creences. Reconèixer les emocions en l'altra persona: com està vivint aquesta situació? Quines emocions romanen? Comunicar-: t'entenc ... i sóc aquí ... Perquè quan realment s'aconsegueix construir aquest pont que permet connectar a dues persones, es produeixen aquests moments ...màgics? en què realment som dues persones que compartim i mostrem a l'altre un trosset de nosaltres mateixos i de la nostra realitat. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. (Filipenses 2, 4)

Divendres 19 de gener

Dijous 18 de gener

https://youtu.be/d8vgR9LawXQ Un vídeo per veure : Ponte en los zapatos de los demás

https://www.youtube.com/watch?v=Oj8aNCtTHW4

La cançó comença parlant de que els immigrants arriben aquí sense cap esperança. Parla també de que es juguen la vida treballant, amb condicions lamentables. També vol dir que tenen moltes histories que explicar. Hem de tenir empatia amb ells, hem de saber que ells també son persones com nosaltres i tenen sentiments. La idea principal es que ens posem en el lloc dels immigrants, que també son persones, i tenen sentiments i dignitat.