Embed Size (px)
Citation preview
1a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques
entre els territoris de parla catalana
Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011
Eix 3 : Tractament integrat de llengua i continguts
Pràctiques d’enfocament accional
per a l’ensenyament del català,
a classes bilingües de secundària,
al Rosselló
Lluc BONET,
professor de català al Lycée A. Maillol de Perpinyà,
doctorand de les universitats de Montpeller i Girona,
formador a l’ Acadèmia de Montpeller
Enfocament accional
per a l’ensenyament
del català,
a classes bilingües
de secundària
al Rosselló
• Rosselló, Catalunya Nord,
Pirineus Orientals, Acadèmia de Montpeller
• Les llengües regionals a l’Escola francesa: del rebuig a la integració
• El 80% dels alumnes bilingües són a l’Escola pública
• Enfocament accional: la pedagogia de projecte per a les llengües
• Poesia: de l’oralització a l’escriptura
• Una auca com a tasca interdisciplinària
• Cinc destreses lingüístiques per fer de periodista
• Integració de plurilingüisme i continguts
Rosselló, Catalunya Nord / Pirineus Orientals, acadèmia de Montpeller
Regió Llenguadoc-Rosselló © Gouv.fr
Llengua catalana © Gencat.cat
Les llengües regionals a l’Escola francesa: del rebuig a la integració
Cobert del pati de l’antiga escola d’Aigutèbia, Conflent Foto de Joan-Lluís VAILLS
Butlletí oficial del ministeri francès d’Educació, 4 d’octubre del 2007: extracte del programa A2 de català
Cartell de l’actual escola maternal Joan Amade de Perpinyà
5
Ensenyament bilingüe a Catalunya Nordcurs 2010-2011
100 professors d’escola bilingües, 40 professors de català (públic)
3 500 alumnes bilingües (2770 públic + 730 privat) : 5% del total general
13750* alumnes de català en total (bilingüe i no bilingüe, públic i privat): ±20% del total
*curs 2009-2010
Enfocament accional
per a l’ensenyament
del català,
a classes bilingües
de secundària
al Rosselló
• Rosselló, Catalunya Nord,
Pirineus Orientals, Acadèmia de Montpeller
• Les llengües regionals a l’Escola francesa: del rebuig a la integració
• El 80% dels alumnes bilingües són a l’Escola pública
• Enfocament accional: la pedagogia de projecte per a les llengües
• Poesia: de l’oralització a l’escriptura
• Una auca com a tasca interdisciplinària
• Cinc destreses lingüístiques per fer de periodista
• Integració de plurilingüisme i continguts
Poesia: de l’oralització a l’escriptura
Els alumnes de segona general de la filera
bilingüe català-francès del liceu Aristides-
Maillol presenten un Metropoema a partir
d’extractes de les obres de Jordi Pere
Cerdà i de Coleta Planas. Una posada en
veu original que neix a Cerdanya i
desemboca a una platja algerina.
MetroPoesia és una manifestacióde sensibilització a la poesiadel Teatre de Clarmont d’Erau,escena convencionada pera les escriptures poèticai escènica en el marcde Llenguadoc-Rosselló Liceans Tour.
Coleta PLANAS
Poesia: de l’oralització a l’escriptura
Saorra
A partir de « Llo » de Jordi Pere Cerdà
Serrats tanquen el paisatge,Sempre vol fugir pel riu,
Rastrejant avets de viatge.
Cirerers al vent ballant,Fan el cim lleuger al vilatge,
Fulles de pomers cantant.
I no les para ningú,Eixes cases que s’estenen
I atraquen el Canigó.
Joan B. S.
El meu país
A partir de « Oleta » de Jordi Pere Cerdà
La terra té dos colors,Amb el roig que és com la sang
I l’altre que és símbol d’or.
És país de Tramuntana,De la mar a la muntanya,
Tots els cultius de la plana.
Portant la nostra bandera,El Castillet al davant,
Aquest país és ma terra.
Laura P.
Concurs acadèmic de poesia en català: Espai, entre realitat i creació imaginària
Una auca com a tasca
interdisciplinària
Una auca com a tasca interdisciplinària
Quan en Franco va arribar,
En Companys va emigrar :
Fi del govern català,
El terror va començar.Oriol
Una auca com a tasca interdisciplinària
Esperant per infantar,
Les mares van arribar,
Totes en molt mal estat
Cap a la maternitat.
Melània
Cinc destreses lingüístiques
per fer de periodista
CULTURA
Aristides Maillol : una obra original en la història de l'art La Pedrera reinvindica la modernitat de l'escultor banyulenc en la seva exposició a Barcelona. SARAH BENSMAÏL
PERPINYÀ
Del 20 d'octubre al 31 de gener,
la Pedrera, a Barcelona, exposa
les obres d'Aristides Maillol
(Banyuls, 1861-1944), artista
que va revolucionar l'art al
començament del segle XX.
Amb aquesta exposició d'un
centenar d'obres d'Aristides
Maillol, la Caixa Catalunya vol
reinvidicar la modernitat de
l'artista banyulenc.
La revolució artística de
Maillol
Malgrat la ruptura introduïda
per la seva obra, és a dir la seva
via de fractura entre l'escultura
narrativa del segle XX i
l'abstracció de les
avantguardes, la revolució
artística de Maillol es queda
una de les més silencioses i
profundes.
Es va obsessionar sempre amb
el món femení, buscant en l'art,
i més precisament en
l'escultura, una sortida per
desfogar les seves fantasies. Per
això, tot i que sigui apreciat, la
seva obra es queda xocant per
la seva època : mostra dones de
formes plenes, rotundes i llises,
no es preocupa de l'estètica. Al
seu temps, el seu art no es va
escapar doncs de la
controvèrsia, tanmateix, avui
dia Maillol és reconegut.
Aquesta exposició permet
corregir retrets, tòpics i
vulgaritats que durant el temps
s'han associat al banyulenc.
Varietat de l'obra
Primer de tot, Maillol va voler
“El Riu”, l'escultura més famosa de
Maillol, instal·lada per l'ocasió sobre el Passeig de Gràcia, crida l'atenció dels
vianants.
ser pintor però no se'n va sentir
mai satisfet. És a través de
Gauguin que va descobrir les
possibilitats del tapís i de la
ceràmica, però una infecció
ocular el va obligar a deixar
aquestes arts i, a ficar-se a
l'escultura cap als seus 40 anys.
Aquesta exposició ens presenta
doncs les seves escultures
monumentals, com El Riu (1938), La muntanya (1937),
Debussy (1930), Mediterrani
(1905) i la inacabada Harmonia (1940), però també un
autoretrat del gran escultor.
Una vida molt miserable
Abans dels seus primers èxits
com a tapisser i escultor va
tenir greus privacions
econòmiques i fins i tot va ser
desnutricionat. Parlant de la
primera part de la seva vida,
l'artista va dir : “no vaig tenir
relacions sexuals fins als 30
anys”. A París va viure una
vida molt miserable, i no s'ho
podia permetre. I doncs, a partir
de 40 anys, es va dedicar a
l'escultura de dones nues per
desfogar els seus desitjos que
no compleix en la seva
miserable vida a París. Gràcies
a la influència de la jove i
sensual Dina Vierny que va
conèixer l'any 1934, Maillol va
realitzar algunes obres entre les
més conegudes.
Les grans obres de Maillol són
exposades a la Pedrera, 22
passeig de Gràcia, a Barcelona,
del 20 d'octubre al 31 de gener.
Aquesta exposició que és la
primera sobre l'artista
banyulenc a Espanya durant els
últims 30 anys exposa 121
peces que mostren totes les
facetes creatives de Maillol. En
col·laboració amb el Museu
Maillol de París, la Caixa
Catalunya de Barcelona atorga
per la primera vegada interès a
la dona tradicional del
Rosselló i més amplament a
l'art de Maillol.
La Pedrera, on són exposades les obres de Maillol, és un edifici
modernista construït entre el l906 i el 1910 per l'arquitecte català Antoni Gaudí. El modernisme no és un estil mogut per
l'estètica,.Desenvolupa nous conceptes basats en la naturalesa i el
moviment. El període durant el qual el modernisme es desenvolupa correspon també a la Renaixença a Catalunya. Això pot explicar la
càrrega sociològica enorme duta per aquest moviment cultural.
Sara B.
Perpinyà.
Cinc destreses lingüístiques
per fer de periodista
“Sóc un enamorat del Rosselló i de la seva cultura”
Alumnes del liceu Maillol de Perpinyà han entrevistat Àlex Susanna sobre
l’exposició Maillol a La Pedrera de Barcelona d’octubre 2009 a gener 2010
Anna Salvaing
Perpinyà
Escoltant les explicacions del
senyor Susanna
Nascut a Barcelona el 1957, Àlex
Susanna és un escriptor un poeta i
un traductor reconegut ja que ha
guanyat varis premis literaris.
Actualment, Susanna s’ocupa de
l’espai de cultura de la Fundació
Caixa Catalunya, programa grans
exposicions com la de Maillol, a La
Pedrera.
-Per què s’ha escollit exposar
Maillol ?
-En primer lloc perquè era un
grandíssim escultor i en segon lloc
perquè vèiem que els catalans del sud
el coneixien poc. El nostre objectiu
era de fer conèixer el seu vessant
escultòric i tots els seus altres
aspectes com la ceràmica, la
tapisseria, el dibuix, el gravat...
També era qüestió d’organitzar una
gran exposició de Maillol 30 anys
després que es fes l’última.
-L’exposició ha tingut molt èxit?
-És una de les que ha tingut més èxit
aquests últims 4 o 5 anys amb una
mitjana de 1350 visitants al dia i un
total de 120 mil visitants durant els 3
mesos de l’exposició.
-Quina mena de gent ha vingut a
veure l’exposició?
-Una cosa són els visitants de
l’edifici on predominen els turistes i
una altra són els visitants de
l’exposició on predomina el públic
local i nacional.
-Per què s’ha fet l’exposició a La
Pedrera?
- Si la fa Caixa Catalunya només es
pot fer a La Pedrera ja que és la seva
seu. A més Maillol que va néixer
com a escultor a principi del segle
XX va coincidir històricament amb
l’etapa de construcció de La Pedrera.
-Com s’han triat les obres?
-Això és una feina conjunta dels dos
comissaris. Es van triar aquestes
obres per mostrar la pluralitat de les
facetes de Maillol i presentar-lo com
l’escultor que va obrir les portes a
l’escultura abstracta pels altres
artistes. Maillol és el pont entre
Rodin i l’abstracció.
-Per què s’ha exposat “El Riu” a
fora de La Pedrera, al Passeig de
Gràcia?
-Ens va semblar que una escultura
monumental de Maillol seria un
reclam, un esquer magnífic perquè el
públic recordés que hi havia una gran
exposició de Maillol a La Pedrera.
-Per què la tria específica del
“Riu”?
-En el fons és perquè creiem que
aquesta escultura és una de les més
importants i més representatives de
Maillol. És una obra atípica en la
qual la figura humana s’aguanta en
un equilibri molt precari. “El Riu” és
l’obra que el museu d’art modern de
Nova York va comprar als anys 30.
-Quina relació teniu amb Maillol?
-Sóc un enamorat del Rosselló i de la
seva cultura escultòrica i literària. A
més fa molts anys que conec l’art de
Maillol i he vist totes les seves obres
públiques que siguin de Ceret, Elna,
Banyuls o Port Vendres, també conec
bé el museu Maillol de París.
-Maillol i Gaudí es relacionaven?
-Maillol tenia família a Catalunya del
sud, per això hi anava sovint.
D’aquest punt de vista no descarto
que en alguna ocasió s’haguessin
vist. Però sí que va tenir relacions
amb altres artistes com Joaquim
Sunyer o Togores.
Anna S.
Perpinyà.
1a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques
entre els territoris de parla catalana
Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011
Eix 3 : Tractament integrat de llengua i continguts
Pràctiques d’enfocament accional
per a l’ensenyament del català,
a classes bilingües de secundària,
al Rosselló
Lluc BONET,
professor de català al Lycée A. Maillol de Perpinyà,
doctorand de les universitats de Montpeller i Girona,
formador a l’ Acadèmia de Montpeller
