Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia Manresa

Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent

JORNADA EL GUST PER LA LECTURADEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. ICE-UAB 27 d’abril de 2012

mireia Manresa // Grup GRETEL UAB: http://gretel.CAT

miércoles 9 de mayo de 2012

http://gretel

http://gretel

Algunes reflexions prèvieS

construir hàbits lectors a l’escola?


Per què els hàbits a l’escola?

Funció social

Funció formativa


“Els meus pares, quan era petit, em feien llegir perquè havia d’aprendre’n; ara, sempre em diuen que he de fer deures i aprovar i ja no em fan llegir com abans” (Pau. Alumne de segon d’ESO de l’IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú).


Funció social

Extensió social de la lectura

Compensació de desigualtats


EXTENSIó SOCIAL DE LA LECTURA

LA RECERCA MOSTRA QUE:



• tenir facilitat per accedir als textos produeix un augment considerable de la freqüència lectora.




• tenir facilitat per accedir als textos produeix un augment considerable de la freqüència lectora.

• l’augment de les possibilitats de llegir de manera continuada i lliure produeix un trasllat de l’hàbit de llegir fora de les aules.



Funció FORMATIVA

Formació del lector

FORMACIó DEl lECTOR LITERARI


La recerca diu que...

• Els infants i joves que obtenen més bons resultats en les proves de comprensió lectora són els que llegeixen textos llargs i literaris.

• Els programes escolars d’extensió de la lectura provoquen una millora de les habilitats lectores: comprensió, fluïdesa lectora, domini del vocabulari, etc.

• Llegir molt i de manera continuada millora les capacitats valoratives dels infants i joves perquè s’adquireixen referents útils per comparar.


Construir hàbits lectors: una tasca complexa

• Complexitat

– Dimensió personal: la voluntat de llegir

- Constància

– Intervencions poc efectives

Algunes reflexions prèvies


Construir hàbits lectors: una tasca complexaQue necessita precisió

• Precisió

– Definir hàbit de lectura des de la perspectivaformativa– Conèixer característiques del lector infantil ijuvenil– Saber la incidència de la intervencióeducativa en els hàbits d’infants i joves

Algunes reflexions prèvies


Hàbit lector

QuantitatConstància

TIPOLOGIA DIVERSITAT

VALORACIóCOMPETÈNCIA


DELS PERFILS LECTORS...


Factors d’influència:

• SOCIAL

• Familiar

• ESCOLAR

PERFILS LECTORSalgunes dades inicials


Baixada de la freqüència lectora i pèrdua delectors

• 10 anys: disminueix el nombre de lectors freqüents (segons context sociocultural familiar i segons context escolar pot esdevenir pèrdua de lectors)

• 13 anys: inici de la pèrdua progressiva de lectors

• 14 anys: s’acusa la pèrdua de lectors

PERFILS LECTORSalgunes dades inicials


BAIXADA DE LA LECTURA: LA DEPÈNDEnCIA ESCOLAR

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

55%64%

75%

1r ESO 2n ESO 3r ESO

lectors En l’àmbit personal


• lectors forts: 10 o més llibres per curs

• LECTORS ESTàNDARD: entre 4 i 9 llibres per curs

• LECTORS FEBLES: entre 1 i 3 llibres per curs

Perfils lectors


PERFILS HABITUALS:

Panoràmica general:algunes dades inicials

Forts Estàndard Febles

40% 45% 15%


13,6% 45,6% 40,7%

Primària

Secundària


0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

Lectors forts Estàndards Febles No lectors

25%

65%

10%

00%

09%

73%

12%

03%

Alt Baix

ORIGEN SOCIOCULTURAL FAMILIAR


extrema feblesa, inseguretat i inestabilitat del dels hàbits de lectura personals.

Però també vulnerabilitat als estímuls externs.


Patrons evolutius i incidència de laintervenció docent


Hàbit lector

TipologiaDiversitat

Quantitat constància



0,000%

1,500%

3,000%

4,500%

6,000%

1r ESO 2n ESO 3r ESO

0,00%

12,50%

25,00%

37,50%

50,00%

Dimensió quantitativa: la decisió de llegir

no lectorsLECTORS forts


Dimensió quantitativa: EVOLUCIó

Comportament EvolucióEvolució

Estables

Sempre febles

Estables Sempre no lectorsEstables

Total estables 38,5%

A la baixa

De fort a feble

A la baixa de feble a no lector

A la baixa

Total a la baixa 50%


Dimensió quantitativa: incidència de la intervenció docent

De l’oferta a la demanda


1r ESO Mitjana per alumne

Grup amb projecte de

lectura324 12,9

GRup sense projecte de

lectura184 7,3

Llibres llegits en un curs. Primer ESO

Si HI HA LLIBRES...


Si HI HA LLIBRES...


Grup AMB PROJECTE DE LECTURA 52% 48% 0

GRup sense PROJECTE DE LECTURA

4% 88% 8%

Inclou lectura personal, obligatòria i complementària


Dimensió quantitativa: incidència de la intervenció docent

• De l’oferta a la demanda

• Augment de la constància

• Creació d’un ambient lector: comunitat

• Recuperació de lectors

• Compensació


Dimensió quantitativa: Característiques de la intervenció

• Constància de la intervenció

• Implicació del lector

• personalització de les estratègies

0%

25%

50%

75%

100%

LP Primer LP Segon LEC Primer LEC Segon

Grup lectorGrup poc lector


Hàbit lector

TipologiaDiversitat




Si volem preparar els nens per a les demandes d'alfabetització del futur necessitem molta informació i un ampli debat. Hem de saber el que els nens llegeixen més que el que ens agradaria que llegeixin

HALL i COLES (1999). Children ‘s reading choices. LONDRES ROUTLEDGE


• Tipus de textos: característiques, referents, habilitats

• Diversitat

• Referents compartits

• Relació tipus de textos i perfils lectors

A TENIR EN COMPTE...


DIVERSITAT? ENCASELLAMENT Lector fort i ESTÀNDARD


DIVERSITAT? ENCASELLAMENT Lector fort i ESTÀNDARD


un 20% dels lectors


DIVERSITAT Lector fort


només un 5% dels lectors


DIVERSITAT Lector FEBLE


un 50% dels lectors


Equilibri limitat

Pertànyer al grup i ser un mateix

Lector FEBLE


• Forts (però no consolidats): – Encasellats (la majoria)– Diversificats

• Febles: – Seguiment de la moda: formar part del grup– Lectura personal: exclusió de la comunitat per falta d’espai de lectures.


• Ampliació bagatge• Diversificació vs. Encasellament• Influències segons lectors• Efectes compensadors• Referents comuns

La seleccióConstruir ponts

Efectes de la intervenció docent


Hàbit lector

TipologiaDiversitat




El tipus d’arguments

AbstraccióMetallenguatgeElements textuals

L’Experiència

Intermedi

El Text


“M’ha agradat perquè és divertit”

“m’ha agradat perquè la narració és en primera persona i així puc saber que pensa i com actua segons el que observa”

“m’ha agradat perquè està molt ben organitzat en el temps que passa i també és realista”


Característiques Evolució Efectes

Fort Lectura freqüent però no consolidat / Lector sòlid

Encasellament /Diversificació

Abandó / Consolidació

PermanènciaDiversificacióEnriquimentMillora de capacitat valorativa


Característiques bàsiquesdel lector fort i del lector feble


LES QUATRE DEBILITATS DEL LECTOR FORT

• Encasellament• Inseguretat• Aïllament• Inestabilitat


LES QUATRE DEBILITATS DEL LECTOR FEBLE

• Manca de referents

• Fragilitat• Dificultats de

lectura• Desorientació


...A la intervenció docent


Establir un diagnòstic

• Hàbits: el diari de lectura

• Intervenció docent: periodicitat i destinataris



Atenció a necessitats de cada perfil

• Lector feble:

✓ Facilitat d’accés a textos propers a la seva experiència i habilitats i progrés progressiu

✓ Espai de lectura autònoma (semblant a la lectura en el temps d’oci)

• Lector fort:

✓ Diversificació dels textos

✓ Progrés en la contextualització i conceptualització de les seves lectures personals

✓ Progrés en la valoració de les obres

✓ Aturar l’abandó


Àmbits d’actuació

• Organitzar: modalitats de lectura

• Seleccionar: textos segons modalitats

• Guiar: triar llibres, valorar, compartir...


Línies programàtiques

• Constància

• Personalització i proximitat al lector

• Implicació del lector: personal, d’aprenentatge, vinculació amb els textos

• creació de contextos per parlar sobre els llibres

• Modalitats de lectura: Selecció


CREAR una comunitat de lectors


Material complementari

• MANRESA, M. “Les obres completes a Secundària: del lector a la programació” Llicència d’estudis. Departament d’Educació. 2005/06. Cap 5.

• Mòdul sobre hàbits lectors del curs: “El gust per llegir des de la biblioteca escolar”

• MANRESA, M. “Los buenos lectores como minoría: una falsa élite”. Comunicació Congrés Ibby.Santiago. Set. 2010

• MANRESA, Mireia (2011): "Retrat del lector literari feble: del desert a l'oasi de lectura". Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 53, 12-24.

• MANRESA, Mireia (2009): “Lecturas juveniles: el hábito lector dentro y fuera de las aulas”. Textos. Didáctica de la Lengua y la Literatura 51 (abril, mayo, junio), 44-54.


http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1115m.pdf






http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/bib/begl/modul_2/index




http://www.ibby.org/index.php?id=1123&L=3




http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cmd/bib/begl/modul_2/article_lector_feble_mireia.pdf






Education

Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia Manresa