Corporativisme a l’àrea de benestar

El cas de l’Organització Nacional dels Cecs

Els acords corporatiusMés freqüents a l’esfera de producció i de

relacions industrials.Treballadors i empresaris:

Monopoli en la representació d’interessos. Participació en la gestió de les relacions industrials

i en la presa de decisions macroeconòmiques.Intervenció Estatal:

Control de les demandes de les parts implicades. La seva absència perjudicaria la posició relativa del

país i la seva governabilitat.

Els acords corporatiusEs donen amb menys freqüència a l’esfera de

consum per dues raons:Falta de divisió d’interessos.Menys incentius a la intervenció estatal si

l’organització dels interessos no afecta a la posició relativa del país i a la seva governabilitat.

Els acords corporatiusQuan es produeixen, acostumen a ser

promoguts per grups de professionals.Participació en la presa de decisions i

implementació de les polítiques de benestar.Dificultats per promoure un acord corporatiu

per part dels consumidors:Relació individualitzada amb les agències

estatals.Si es crea una organització, operarà dintre

d’un marc pluralista (competència) per l’obtenció dels recursos de benestar.

L’ONCEOrganització no promoguda per l’esfera de

producció sinó dels consum.Monopolitza la representació de interessos

dels cecs.Privilegi d’explotar una loteria pròpia.Provisió de programes de benestar al conjunt

de la població minusvàlida.Es va crear en un règim de corporativisme

estatal.

L’estabilitat de l’acordAcords corporatius de l’esfera de benestar

són més estables.Relació d’interdependència entre Estat i

organització proveïdora.De l’Estat respecte a l’organització.

Requisit: L’Estat faci seva la responsabilitat de prestar aquests serveis al segment de la població objectiu.

De l’organització respecte l’Estat.Limita i determina el rang de demandes

d'ambdues parts.

L’estabilitat de l’acordRelació d’interdependència en dos períodes

diferents:Règim autoritari.Règim democràtic.

Període autoritari

La creació de l’acordCreació d’una organització nacional l’any

1924.Ingressos mínims.Excedents: Programes de benestar que l’Estat

no podia finançar.Es converteix en l’ONCE l’any 1938.

L’Estat no podia satisfer les necessitats dels cecs.

Acord corporativista. Monopoli de la representació dels interessos dels

cecs. Responsabilitats públiques a partir dels recursos de

loteria. Supervisió d’un òrgan col·legiat de la DGB.

L’exercici de responsabilitats públiquesAcabar amb la competència il·legal, a través

de la intervenció estatal.Interferir en les possibles reivindicacions

d’altres grups de minusvàlids:Divideix i venceràs.Anticipar-se a aquests col·lectius en la creació

d’una organització de representació d’interessos dels minusvàlids. Creació de l’ANIC el 1958

Control de la demandaDificultats per dur a terme el control de la

demanda dels minusvàlids:La DGB es va aprofitar de la situació.Més car any rere any.Apertura i liberalització de l’àrea.

Període democràtic

CaracterístiquesSupervivència de l’acord corporativista.L’acord va tenir que fer front al sorgiment

d’una amenaça competitiva.Expansió d’aquest acord.

Posició de força de l’ONCE respecte a l’Estat.

AntecedentsL’entramat associatiu va comportar la

desaparició de l’ANIC.Els minusvàlids físics van trigar a formar una

nova organització nacional:Dificultats d’associació.Organitzacions formades per diversos

col·lectius amb diferents demandes.Demandes més importants satisfetes per

l’administracióDivisió interna.

Creació del CEMFE l’any 1977.

AntecedentsProblemes de la CEMFE:

Divisió interna.No va poder satisfer les demandes del col·lectiu.

Barreres arquitectòniques. Prestacions no contributives. Ocupació.

Aparició d’una empresa per a minusvàlids: PRODIECU.Satisfacció de la seva principal demanda: Ocupació:Justificació de la seva activitat de loteria a través de

la contractació de minusvàlids.

AntecedentsAfectats per l’activitat d’aquesta empresa:

ONCE: Competència il·legal en l’activitat d’explotació de loteries. Problema similar, equivalia a un tracte similar. Percepció ciutadana de que els minusvàlids tenien el

mateix dret dels cecs a explotar la seva pròpia loteria.Estat:

Reducció dels ingressos públics per la competència. Incapacitat per front al problema d’ocupació del

col·lectiu.CEMFE:

Afectació negativa al seu status d’una interlocutora davant de les administracions.

RelacionsRelació CEMFE-ONCE:

Renuncia a l’explotació d’una loteria per part de CEMFE.

Acords de col·laboració.Relació Estat-ONCE:

Es requeria la intervenció estatal.Incapacitat de decisió per part de l’Estat. Por a

assumir els costos electorals.

Negociació Estat-ONCEEstratègies de l’Estat i l’ONCE:

ONCE: Eliminació dels costos electorals, a través de la

contractació de minusvàlids. Reforma de la seva loteria.

Estat podria desmantellar PRODIECU.Estat:

Fer front a la situació, però no a expenses dels ingressos públics.

ONCE faria la contractació sense reforma de la seva loteria.

Modificació proposta de l’ONCE: Fons de Solidaritat amb els Minusvàlids.

Negociació Estat-ONCEL’Estat va intentar fer-ho pel seu compte:

Comunicat.Tancament de seus de PRODIECU.Manifestacions dels minusvàlids.Imatge patètica.

Acceptació de l’acord a través d’un ultimàtum de l’ONCE:L’Estat va crear una nova modalitat de loteria.L’ONCE no va contractar els 7000 treballadors

minusvàlids.

L’estabilitat de l’acordPerquè l’Estat no va, simplement, retirar el

privilegi als cecs i prestar els serveis de forma directa?Era inviable. Relació d’interdependència.Alteració de la relació arran el cas de

PRODIECU. La solució es trobava en mans de l’ONCE, qui tenia

capacitat de contractar. Dependència addicional de l’Estat:

Respecte a la prestació de programes de benestar als cecs.

LA incidència dels costos electorals. Situació privilegiada de l’ONCE estesa a tota la

població minusvàlida.

Expansió de l’acordEstat com a únic responsable de determinats

programes de benestar.L’ONCE va assumir noves responsabilitats

públiques.Creació Fundació ONCE:

Fons de Solidaritat amb els Minusvàlids.Programes, anteriorment, gestionats per

l’Estat, van passar a ser gestionats per la Fundació.

Participació d’organitzacions de col·lectius minusvàlids a la pressa de decisions i cert grau de col·laboració.

Expansió de l’acordControl de les demandes d’aquests col·lectius

per l’ONCE:Decisions que no podien ser contràries als seus

interessos.Es deixa fora de les activitats comercials

d’aquests col·lectius, els jocs d’atzar.

Moltes gràcies per la vostra atenció.