2 LLENGUA CATALANA I LITERATURA - data.ecasals.netdata.ecasals.net/pdf/24/9788421851210_L33_24.pdf · ment al plurilingüisme i a la lectura i l’escriptura, i a la interacció oral,

LLEN

GU

A C

ATA

LAN

AI L

ITER

ATU

RA

BATXILLERAT

Remei BarberàJosep M. PallàsJoan Puig

2

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/llengua2ba

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

Coordinació editorial: Mireia CornudellaDisseny de coberta: Estudi Miquel PuigMaquetació: Bassa&Trias

© Editorial Casals, SACasp, 79 – 08013 BarcelonaTel.: 902 107 007 Fax: 93 265 68 95 editorialcasals.com ecasals.cat

Primera edició: juliol del 2016ISBN: 978-84-218-5121-0Dipòsit legal: B-1225-2015Printed in SpainImprès a Medianil Gráfico

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realit-zada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (conlicendia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió en cap forma o per qualsevol mitjà sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del l copyright.

Aquest llibre té una versió digital integrada amb el llibre de l’alumne a ecasals.cat, l’ISBN de la qual és 978-84-218-5112-8.

Editorial Casals, fundada en 1870

Índex

1 PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de Llengua catalana i Literatura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 1.2 Material per a l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 1.3 Material per al professor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

2 PROGRAMACIONS

2.1 Competències específiques de l’àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 2.2 Competències clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 2.3 Objectius de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 2.4 Continguts i criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 2.5 Programació trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Llengua Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

Literatura Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167 Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183 Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211

4 BANC D’ACTIVITATS

Coneixement de la llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230 Comprensió lectora/Expressió escrita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243 Literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262

5 AVALUACIONS TRIMESTRALS

Primer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284 Segon trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289 Tercer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300

6 TEXTOS DELS RECURSOS DIGITALS Textos dels recursos digitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 306

1.1 El projecte de Llengua catalana

i Literatura

1.2 Material per a l’alumne

1.3 Material per al professor

1 PRESENTACIÓ

6

PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de Llengua catalana i Literatura

El projecte de Llengua catalana i Literatura de l’Editorial Casals obeeix a l’ordenació dels ensenyaments del Bat-xillerat.

Amb la voluntat d’atendre les necessitats i les demandes de la societat d’avui i del futur, de posar les bases per a una formació personal basada en l’autonomia personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida, i d’apren-dre a participar activament en una societat democràtica, aquest projecte:

� S’adapta al programa de digitalització de les aules.� Promou el desenvolupament de les competències clau.� Integra les competències específiques de l’àmbit lingüístic.� Aposta pel talent.� Prepara per afrontar amb èxit les proves d’accés a la universitat.

S’adapta al programa de digitalització de les aules

Inclou la metodologia i els recursos necessaris perquè pugui ser utilitzat en el doble format imprès i digital, o bé exclusivament en format digital.

� Ofereix uns continguts que utilitzen i tenen com a objecte el mitjà digital i que al mateix temps se’n serveixen. Entre aquests continguts hi ha webs de contingut divers, diccionaris en línia, vídeos..., que transmeten informació i permeten desenvolupar habilitats i potenciar actituds.� Conté recursos o referències a recursos d’Internet per completar la part «sistemàtica» de l’aprenentatge.

Tots els continguts digitals als quals es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense que sigui ne-cessari registrar-se a la web de recursos didàctics de l’editorial: ww.ecasals.cat.

D’altra banda, el professor disposa del llibre en format digital, que integra tots els recursos digitals i la Proposta didàctica en el context de cada unitat i apartat. El format d’aquest llibre digital està preparat per a una visualització òptima a les pissarres digitals interactives mitjançant projectors, i s’adapta també als diferents models de tauletes i portàtils que s’usen habitualment a les aules.

Promou el desenvolupament de les competències clau

El Projecte de Definició i Selecció de Competències (DeSeCo) de l’OCDE va definir el 2003 el concepte de com-petència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera ade-quada». La competència «suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç».

Així doncs, el coneixement competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, principis, teories, dades i fets (coneixement declaratiu, o saber dir); un coneixement relatiu a las destreses, referides tant a l’acció física observable com a l’acció mental (coneixement procedimental, o saber fer), i un tercer component que té una gran influència social i cultural i que implica un conjunt d’actituds i valors (saber ser). Un projecte basat en compe-tències requereix, per tant, una formació integral de l’alumnat, de manera que, en finalitzar l’etapa acadèmica, sigui capaç de transferir els coneixements adquirits a les noves instàncies que apareguin en l’opció de vida selecciona-da. I en aquest sentit, Editorial Casals integra, en el projecte de Llengua catalana i Literatura, i des d’un caràcter interdisciplinari i transversal, el desenvolupament de les sis competències clau delBatxillerat, assenyalades en el llibre de l’alumnat amb les icones corresponents:

CC Competència comunicativa CE Competència en recerca

CD Competència digital CI Competència en gestió i tractament de la informació

CP Competència personal i interpersonal CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

7

El projecte de Llengua catalana i Literatura

Integra les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic

La competència comunicativa, entesa de manera genèrica, tal com es recull en les recomanacions del Parlament Europeu i del Consell (DOUE, 30.12.2006) és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, senti-ments, fets i opinions de formal oral i escrita (escolar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els possibles contextos socials i culturals, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci.

Per poder comunicar-se en la seva llengua materna, una persona ha de tenir coneixements del vocabulari, la gramàtica funcional i les funcions del llenguatge. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal, d’una sèrie de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives i per controlar i adaptar la seva pròpia comunicació als requisits de la situació. Aquesta competència inclou, així mateix, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents tipus de textos, cercar, recopilar i processar informació, uti-litzar eines d’ajuda i formular i expressar els propis arguments orals i escrits d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva pel que fa a la comunicació en la llengua materna comporta la disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això implica ser conscient de la repercussió de la llengua en altre persones i la necessitat de comprendre i utilitzar la llengua de manera positiva i socialment responsable.

Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, pel que respecta a les llengües oficials, s’agrupen en les següents dimensions: la dimensió de comprensió lectora i audiovisual, la dimensió d’expressió escrita i audiovisual, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i intercultural.

Quant a les tres primeres, formen part del procés comunicatiu en tant que comporten comprendre textos escrits, expressar-se per escrit i comunicar-se de manera oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació literària fonamentada en la lectura, el coneixement, el rao-nament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències que afecten respectiva-ment al plurilingüisme i a la lectura i l’escriptura, i a la interacció oral, aquestes dues des d’una vessant actitudinal.

Els continguts estan associats a les competències i interrelacionats. En aquest projecte de Llengua catalana i Li-teratura s’han assenyalat a peu de pàgina les competències específiques de l’àmbit lingüístic que es treballen en cada contingut i activitat.

Aposta pel talent

La recerca del desenvolupament del talent en l’alumnat té com a finalitat convertir l’educació en el principal ins-trument de mobilitat social, ajudar a superar barreres econòmiques i socials, i generar aspiracions i ambicions realitzables per tots.

Tots els estudiants tenen talent, si bé aquest és de naturaleses diferents. La nostra tasca és crear els mecanismes necessaris per reconèixer-los i potenciar-los, i així encarrilar-los cap a unes trajectòries adequades a les seves capacitats, perquè puguin fer realitat les seves aspiracions i es converteixin en rutes que facilitin l’ocupabilitat i estimulin l’esperit emprenedor mitjançant la possibilitat de triar les millors opcions de desenvolupament personal i professional.

Per fer efectiva la possibilitat que cada alumne i alumna desenvolupi al màxim les seves capacitats, Editorial Casals fa efectives unes rutes d’aprenentatge avançades i de repte; les diverses activitats estan codificades d’aquesta manera (excepte les bàsiques, que no duen cap marca):

avançades: repte:

8

PRESENTACIÓ

L’educació és el motor que promou el benestar d’un país. El nivell educatiu dels ciutadans determina la seva capa-citat de competir amb èxit en l’àmbit del panorama internacional i d’encarar els reptes que es plantegin en un futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l’àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d’alta qualificació, la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per un futur millor.

Prepara per afrontar amb èxit les proves d’accés a la universitat

El model vigent de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) de llengua i literatura dóna gran importància al text: els objectius d’aquesta prova es concreten en l’anàlisi, comprensió i producció de textos, per una banda, i donar resposta a qüestions sobre llengua i literatura, per l’altra. Dues de les tres parts de l’examen, a més, es basen en l’avaluació de la comprensió de textos (inclòs l’assoliment de les lectures literàries prescriptives) i en l’expressió escrita.

Recollint aquesta insistència en el text, el projecte de Casals treballa a fons les estratègies imprescindibles per a una bona comprensió i producció de textos de qualsevol tipologia. Al primer curs s’aprofundeix en els mecanis-mes per garantir una bona adequació, coherència i cohesió a l’hora de produir textos, i al segon curs es treballa a fons l’aplicació d’aquests mecanismes als diversos tipus de text, prioritzant el registre estàndard i les tipologies més presents als mitjans de comunicació, a les institucions de cultura i al món professional. Ara bé, per dominar l’expressió oral i escrita cal també excel·lir en el coneixement dels aspectes morfosintàctics, ortogràfics i lèxics de la llengua, no com a finalitat en ell mateix, sinó com a instrument per a la correcta comprensió i expressió, objectiu primordial de l’ensenyament de la llengua.

A les unitats de literatura s’ha tingut especial cura que tant la teoria com les activitats tinguin com a eix la compren-sió de l’obra de l’escriptor (ja sigui d’una manera global o de fragments textuals en concret) i el treball de l’expressió escrita de l’alumnat. Pel que fa a la comprensió de l’obra, la gran majoria d’activitats que hi trobareu parteixen del text literari i el treballen, i els aspectes teòrics hi són no amb la intenció de memoritzar un seguit de dades, sinó per ajudar a entendre els textos en el context en què foren creats. La tria de textos que cal treballar ha estat feta intentant que siguin sempre fragments amens i adequats a l’edat (tots els fragments literaris van acompanyats d’un ampli vocabulari que resol els dubtes de comprensió que pugui tenir un alumne de 1r de Batxillerat) i que reculli el major nombre possible de les obres prescriptives per a l’etapa.

Pel que fa a l’expressió escrita, el mateix treball d’anàlisi i de comprensió obliga l’alumnat a bastir el seu propi text. També hi ha un seguit d’«Activitats de creació» que tenen com a finalitat que l’alumnat construeixi textos relacionats amb la literatura no només des de la vessant d’anàlisi, sinó també d’invenció pròpia (al segon text es treballarà el comentari de text).

L’objectiu de tot plegat, en definitiva, és que l’alumnat, quan acabi el segon curs de Batxillerat, afronti les Proves d’Accés a la Universitat amb el màxim de garanties. Cada unitat, a més, es tanca amb una bateria d’activitats molt similars en tots els aspectes a les proves de llengua catalana de les PAU per tal que l’alumne s’exerciti en aquesta mena de prova i se senti més segur a l’hora d’enfrontar-s’hi.

9

El projecte de Llengua catalana i Literatura

1.2 Material per a l’alumne

Aquest projecte parteix de la premissa d’augmentar al màxim les virtuts del llibre imprès i, al mateix temps, les virtuts del medi digital. Per això el material de l’alumne consta del llibre de l’alumne en format imprès i un conjunt de recursos digitals accessibles a www.ecasals.cat i al DVD de l’alumne.

El DVD conté tots els recursos digitals fora de línia marcats al llibre amb les icones:

àudio vídeo enllaç

El llibre de l’alumne en format imprès: estructura i característiques

S’estructura en quatre blocs:

LL

EN

GU

A Dimensió plurilingüe i intercultural (unitat 1)Coneixement de la llengua (unitats 2, 3, 4 i 5)Dimensió comprensió lectora i expressió escrita i audiovisual (unitats 6 i 7)

LIT

ER

AT

UR

A

Dimensió literària (unitats 8, 9, 10 i 11)

LLENGUA

Entrada de la unitat

Comunicació oral� Vídeo per treballar la comprensió i l’expressió oral a partir de textos de diverses

tipologies: entrevista, reportatge, instruccions.� Activitats per analitzar els diferents codis informatius que es troben en els missat-

ges audiovisuals (paraula, text, so, elements icònics...) i per identificar-ne l’estruc-tura.

� Producció de textos orals amb planificació prèvia.

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B

-7623-2016 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. N

o s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

LLEN

GU

ACA

TALA

NA

ILI

TER

ATU

RABATXILLERAT

2

Edit

atpe

rEd

itoria

l Cas

als,

SA · Dipòsitlegal: B-7623-2016 · Fabricat per Optical Discs · Les reprodu

uestDVD.

LLEN

GU

ACA

TALA

NA

IBATXILLERAT

2Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llengua2ba

10

PRESENTACIÓ

Desenvolupament de la unitat

� Desenvolupament teòric del tema, amb informació complementària als marges per ampliar certs conceptes, exemplificar-ne altres o recordar coneixements previs.

� Activitats al marge, d’exploració de continguts, dades i referències del text.� Exemples en què es fa palesa l’aplicació del contingut.� Codificació a peu de pàgina de les competències específiques de l’àmbit lingüístic que s’hi tracten.� Continguts multimèdia: accessibles des del llibre en format digital i al DVD. S’hi inclouen enllaços i vídeos.

Activitats Objectiu universitat

� Activitats per practicar i aplicar els coneixements ad-quirits. Es poden fer en qualsevol moment de l’expli-cació.

� Apareixen codificades segons el nivell de dificultat (bàsiques, avançades , repte ) i en relació a les competències clau i a les competències de l’àmbit lingüístic.

� Activitats molt similars, tant pel que fa al nivell com al tipus d’exercici que es proposa, a les Proves d’Accés a la Universitat per tal que els alumnes s’hi familiarit-zin i les afrontin amb més seguretat.

11

Material per a l’alumne

LITERATURA

� La literatura s’obre amb una pauta guiada per fer comentaris de textos literaris al nivell d’aprofundiment que re-quereix aquesta etpa.

Entrada de la unitat

� Breu ressenya dels fets històrics més destacats del període.

� Reconeixement de la influència de la situació històri-ca en la forma de pensament i d’expressió dels movi-ments artístics i literaris.

� Exposició dels corrents artístics i literaris que influen-cien les produccions del període.

� Identificació del moviment en què s’emmarquen els diversos autors estudiats.

� Desenvolupament teòric del tema: autors i obres prin-cipals del període, presentats cronològicament i per gèneres. Amb informació complementària als marges per ampliar certs conceptes, exemplificar-ne altres o recordar coneixements previs.

� Activitats d’exploració dels continguts de la pàgina. Inclou propostes d’activitats orals (marcades com a [ORAL]).

� Codificació a peu de pàgina de les competències es-pecífiques de l’àmbit lingüístic que s’hi tracten.

� Continguts multimèdia: accessibles des del llibre en format digital i al DVD. S’hi inclouen enllaços i vídeos.

Períodes i moviments

Història

Desenvolupament de la unitat

188

Hem vist que al segle XIX s’iniciaven tot un seguit de transformacions. El segle XX no re-

presenta un trencament amb aquesta dinàmica, sinó tot al contrari, de manera que l’es-

clat del nou segle suposa una continuació i, alhora, la radicalització de la tendència a la

novetat i al canvi permanent; així doncs, apareixen múltiples innovacions científiques i tec-

nològiques, sorgeixen constantment noves ideologies, les transformacions socials es pre-

cipiten unes darrere de les altres, l’explosió demogràfica dispara l’índex de població de les

ciutats, que experimenten una evolució constant...

Feixisme a EuropaAls anys 20 s’inicia l’ascens de diferents formes de feixisme en diversos països d’Europa, es-

pecialment a Itàlia i Alemanya. Aquestes ideologies justifiquen qualsevol tipus de violència

contra aquells que són o tenen idees diferents. Així, als anys 30 a Alemanya comença la per-

secució de la població jueva, persecució que en pocs anys es convertirà en un genocidi dis-

senyat des del mateix govern.

El comunisme irromp a l’escenaParal·lelament, a Rússia es produeix l’any

1917 la Revolució d’Octubre, que desem-

bocarà en la proclamació de l’URSS (Unió

de Repúbliques Socialistes Soviètiques). La

ideologia comunista és crítica amb el sis-

tema capitalista, al qual acusa d’explotar la

classe obrera. Tanmateix, l’URSS ben aviat

derivarà cap a una dictadura totalitària.

Esclata la Gran Guerra

L’esclat de la Primera Guerra Mundial

(1914-1918), que deixarà milions de morts

al darrere, suposa un trencament brutal amb

els primers anys del segle XX, coneguts a Eu-

ropa com la belle époque (la «bella època»)

per la seva prosperitat.

Avenços en la igualtat de la donaLes dones assoleixen certes parcel·les d’i-

gualtat amb l’home, com la incorporació al

món laboral en oficis que fins aquest mo-

ment eren reservats únicament al gènere

masculí.

A l’Estat espanyol, a partir del 1931 les dones

poden exercir el dret a vot, que fins alesho-

res no tenien.

Sigmund Freud i la descoberta del’inconscientL’austríac Sigmund Freud (1856-1939) des-

cobreix que la ment humana es divideix en

una sèrie de capes, la més profunda de les

quals és l’inconscient. A l’inconscient s’hi

acumulen els pensaments, sentiments i re-

cords reprimits, i s’hi pot accedir a través dels

somnis i la hipnosi.

Certes tendències pictòriques i literàries,

com el Surrealisme o la novel·la psicològica,

fan seves aquestes teories i les utilitzen a

l’hora d’escriure.

Sant Petersburg, 1917. Revolució d’Octubre. Sol-dats rebels amb el lema «Avall la monarquia».

Soldats alemanys al front occidental.

Lleó, cavall, dormilegues invisibles (1930), de Sal-vador Dalí (1904-1989), màxim exponent del Sur-realisme pictòric a Catalunya.

Competències de l’àmbit lingüístic: 1

8De l'inici del segle xxals anys 30 (I)

Història

Obrerisme i nacionalismeA Catalunya l’obrerisme i el nacionalisme són

les ideologies predominants durant aquesta

etapa. La primera cerca la igualtat i la justícia

social basant-se en el pensament comunista

o en l’anarquista. La segona reclama un

tracte just per a Catalunya, ja que considera

que Espanya no escolta les seves reivindica-

cions econòmiques i culturals. Hi haurà mo-

ments en què tots dos moviments confluiran.

Es normativitza el català En un procés començat els anys de la Renai-

xença, Pompeu Fabra i els seus col·laboradors

enllesteixen entre el 1918 i el 1932 la norma-

tivització de la llengua catalana, i creen així un

model unificat d’ortografia i de gramàtica.

L’any 1932 l’Institut d’Estudis Catalans publica

el Diccionari General de la Llengua Catalana.

Primera onada migratòria de castellanoparlantsSi a principis de segle gairebé la totalitat de la

població de Catalunya era catalanoparlant, en

aquest període arriba la primera gran onada

migratòria procedent de la resta de l’Estat. El

castellà, així, es converteix per primera vegada

a Catalunya en una llengua parlada i entesa per

una part important de la societat.

El parèntesi de Primo de RiveraLa cultura catalana viu unes dècades de normalització cultural. Tanmateix, la normalitat es

veu trencada durant uns quants anys pel cop d’estat i la posterior dictadura de Primo de Ri-

vera (1923-1930), una de les obsessions de la qual és fer desaparèixer qualsevol rastre de

catalanitat.

La fi de la normalitatEl cop d’estat del general Francisco Franco i la guerra civil que se’n deriva (1936-1939) pro-

voca un trencament comparable al de la fi de la guerra de Successió (1701-1715). Les ins-

titucions catalanes, com ara la Generalitat, són derogades, i moltes persones «catalanistes»

han de marxar a l’exili o són empresonades o afusellades, com el president de la Generali-

tat de Catalunya, Lluís Companys. El català queda prohibit en tots els àmbits públics (edu-

cació, justícia, administració, mitjans de comunicació, editorials...).

catalunya

opinió

189

Exiliats creuant la frontera amb França.

El vell París ja no existeix (la forma d’una ciutatcanvia més ràpid, ai!, que el cor d’un mortal)

8 DE L'INICI DEL SEGLE XX ALS ANYS 30 (I)

Competències de l’àmbit lingüístic: 1, 3 (act. 1), 11 (act. 2)

1. Tenint en compte la informació donada sobre el context històric del primer terç del segle XX, crea una presentació de diapositives (Prezi,

Powerpoint o similars) sobre els fets històrics i socials més rellevants del període. Utilitza imatges extretes de llocs de lliure distribució. Al web

Viquilletra trobaràs un bon grapat de bancs multimèdia gratuïts per poder triar i remenar.

2. Al poema «El cigne» de Les flors del mal del francès Charles Baudelaire (1821-1867), el poeta, que passeja per la seva ciutat natal, París, diu:

Le vieux Paris n’est plus (la forme d’une ville

Change plus vite, hélas! que le cœur d’un mortel)

Com interpretaries aquesta afirmació de Baudelaire, considerat el «pare de la poesia moderna»? Com la relacionaries amb els processos i

canvis que s’inicien a finals del segle XIX i que s’accentuen durant el segle XX?

CD

CM

Modernisme (1892-1911)

190

El Modernisme

Períodes i moviments

Cartell d’Adrià Gual i Queralt.

• Objectiu del movimentModernitzar la cultura catalana i posar-la al nivell del que s’estava fent a Europaen aquells moments. A través de la cul-tura, i com un objectiu més difús, elsmodernistes també pretenen canviar lasocietat.

• Conceptes associats al moviment> Art total > L’art és una religió> L’art per l’art> L’artista és un sacerdot o un guia

La bohèmia

La denominada bohèmia apareix a Europa coma conseqüència del rebuig dels artistes cap a lasocietat.

Els bohemis són artistes i intel·lectuals quemenyspreen l’ostentació que predomina en lasocietat materialista burgesa. Com a mostrad’aquest rebuig, porten una vida deslligada deles convencions socials, i sovint vesteixen i escomporten de manera descurada o estrafo-lària.

A Catalunya es mostren lligats al movimentmodernista. Santiago Rusiñol i Joan Puig i Fer-rater –autors que estudiarem més endavant–formaren part de la bohèmia catalana.

La meva habitació a París (1896), de Santiago Ru-siñol. Davant l’ostentació i el luxe de la societatburgesa, els bohemis hi contraposen una formade vida volgudament miserable.

Competències de l’àmbit lingüístic: 1

El Modernisme és un moviment artístic i literari que s’inicia cap al 1892 i que es dóna peracabat el 1911, tot i que en alguns àmbits com la narrativa la seva influència arribarà fins alsanys 30. L’objectiu d’aquest moviment és, com ja avança el mateix nom, «modernitzar» lacultura catalana i posar-la al nivell del que s’estava fent a Europa en aquells moments. A tra-vés de la cultura, bona part dels modernistes també creuen possible canviar la societat ba-sada en el materialisme i en l’afany de guanyar diners.

Per això, no és gens estrany que el moviment faci seus, en un complex conglomerat, elscorrents en voga a Europa en aquella època, com ara el Simbolisme (corrent que consi-dera que hi ha una realitat profunda amagada que es pot intuir a través del símbol i de lametàfora), el Decadentisme (que amb alguns trets coincidents amb el Romanticisme recreaactituds o situacions com la malaltia, la mort, la por, la foscor, el cansament...) i el Vitalisme(que, influït per la filosofia de Nietzsche, pensa que l’individu pot aconseguir qualsevol cosaamb la lluita i la voluntat de superació).

Els modernistes consideren que l’art ha de ser total, és a dir, que no hi ha d’haver barreresni límits entre gèneres ni entre arts. Per això, en alguns moments barrejaran diverses discipli-nes artístiques i valoraran molt el teatre i l’òpera per la seva capacitat d’integrar arts diferents.

Tots els modernistes coincideixen en el rebuig cap a la societat burgesa sorgida de la indus-trialització, una societat que ho supedita tot al benefici econòmic. Aquest rebuig, però, s’ex-pressa des de dues actituds ben diferents, que defineixen les dues ànimes del Modernisme:l’esteticista i la regeneracionista. Per als esteticistes, aquesta societat «malalta» no es pot trans-formar, i per això cultiven «l’art per l’art» (l’art que té com a finalitat única i exclusiva provo-car plaer estètic i que per tant ni aspira a transformar res ni espera obtenir cap beneficimaterial). Aquest primer grup entén, a més, l’art com una religió i l’artista com un sacerdotque, amb la creació artística, proporciona consol i refugi a l’esperit. Els regeneracionistes, con-tràriament, veuen en l’art una eina per canviar –per «regenerar»– la societat, tant en actitudsde comportament moral i social com en aspectes polítics més concrets; l’artista per a ells ésun guia portador dels valors que han d’aconseguir aquesta regeneració.

• Tendències> Esteticisme

L’art serveix per refugiar-se o evadir-se de la realitat que no els plau (la so-cietat basada en el materialismeburgès).

> Regeneracionisme L’art és una eina que pot servir per aju-dar a regenerar (a renovar) la societat.

• Escriptors principalsJoan Maragall (poesia), Santiago Rusi-ñol (teatre) i Víctor Català (narrativa)


191Competències de l’àmbit lingüístic: 1

El Noucentisme

El moviment noucentista s’inicia l’any 1906 i es dóna per acabat el 1923, que és l’any delcop d’estat de Primo de Rivera (vegeu pàg. 189). És un moviment, doncs, que durant unsanys s’encavalla amb el Modernisme, i, com veurem, amb les Avantguardes, però quedurant el període temporal que indiquem, conserva una clara hegemonia. Aquest mo-viment pretén, tal com també vol el Modernisme, convertir la cultura catalana en unacultura moderna, nacional i homologable a Europa, però a més a més hi afegeix uncomponent polític i social clar. Políticament, el moviment es vertebra a través de la LligaRegionalista, el partit catalanista conservador encapçalat per Enric Prat de la Riba queen aquells anys dirigeix la institució d’autogovern de Catalunya, la Mancomunitat.

Per ajudar a assolir l’objectiu de transformar Catalunya, els artistes noucentistes ex-pressen en les seves obres una realitat idealitzada; no expliquen la realitat tal com és, sinótal com hauria de ser: civilitzada, educada i harmònica. D’aquesta manera les seves cre-acions són un model de la realitat a la qual s’ha d’intentar arribar. Els gèneres predilec-tes dels noucentistes seran la poesia i l’assaig; el primer perquè permet idealitzar larealitat, i el segon perquè permet transmetre la ideologia noucentista.

L’ideòleg noucentista més destacat és Eugeni d’Ors (1881-1954), que amb el pseudò-nim de Xènius i a través del Glosari (una columna que apareixia al diari «La Veu de Ca-talunya») era seguit per àmplies capes de la població.

Literàriament, el Noucentisme suposa un retorn a la norma (als cànons del classicisme)i una valoració de la forma (basada en el concepte d’«arbitrarisme»). En el mateix sen-tit, hi ha un rebuig de la llibertat artística i, molt en particular, de la poesia espontània.

Per altra banda, en els autors noucentistes hi ha un clar didactisme, ja que entenen quela literatura ha de ser transmissora d’una lliçó moral i que ha d’influir en el lector, i lesobres solen tenir una ambientació urbana. Sovint es recorre a l’humor i a la ironia percrear una distància entre la veu poètica o narrativa i allò que està explicant.

• ObjectiuConvertir la cultura catalana en una cultura moderna, nacional i homologable a Europa(de la mateixa manera que ho pretenien els modernistes) i, des de les institucions depoder, transformar políticament i socialment Catalunya perquè esdevingui un país avan-çat d’Europa.

• Mètode per assolir l’objectiuPolíticament controlen el govern de la Mancomunitat, i artísticament expressen en lesseves obres una realitat idealitzada que ha de servir de model cap al qual s’ha de ten-dir: una societat civilitzada, educada i harmònica. Els artistes noucentistes esdevenenpropagandistes i propagadors d’aquest model donant-li forma amb la seva obra.

• Característiques literàries > Retorn a la norma. > Valoració de la forma.> Didactisme.

• Autors més destacatsJosep Carner (poesia) i Eugeni d'Ors (prosa)

Noucentisme (1906-1923)

> Ambientació urbana.> Humor i ironia.

Biblioteca de Catalunya. La Mancomunitat, en l’a-fany culturalitzador, va donar impuls a la Biblioteca.

Eugeni d’Ors.

LITERATURA I ART Xavier Nogués, el genial ninotaire delNoucentisme


2.1 Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés és el poeta valencià de més prestigi i difusió del segle XX. Va néi-xer a Burjassot (Horta Nord) el 1924 i morí a València el 1993. La seva obra poèticaés extensíssima: va publicar més de cent volums. Gairebé la totalitat de títols s’editarendurant els anys setanta, tot i que la majoria els havia escrit molt abans, durant la post-guerra. A banda de poesia també va escriure narrativa, teatre i articles periodístics.

La seva és una poesia que es basteix a partir de dos objectius: reflexionar sobre la re-alitat i donar-ne testimoni. Aquesta realitat es concreta en dos pols: la pròpia quotidia-nitat i, per altra banda, la societat trista, vençuda i miserable de la postguerra.

El llenguatge que utilitza és col·loquial i de vegades s’acosta a la vulgaritat. Això no treu,però, que en algunes ocasions també faci servir un estil més elevat, abstracte i simbòlic,però sempre sense caure en el cripticisme (o sigui, en una poesia que tingui una gran difi-cultat interpretativa), ja que per damunt de tot Estellés té la voluntat de fer-se entendre.

En la poesia estellesiana són habituals les referències intertextuals als escriptors medie-vals del segle XV (com Ausiàs March, Roís de Corella o Jaume Roig) i als clàssics greco-llatins (sobretot Horaci, Ovidi i Catul). Aquestes referències obeeixen a una voluntat deretrobar-se amb la tradició pròpia.

Una altra de les seves característiques és la barreja de materials: Estellés utilitza tècni-ques i maneres de fer de molts corrents de la literatura del segle XX. Aquesta preferènciaper la barreja comporta també el gust pel contrast. Per això, dins la vasta obra estelle-siana tant podem trobar poemes d’un lirisme profund com d’altres que narren allò mésquotidià i aparentment banal, i poemes d’un gran idealisme al costat d’altres d’un rea-lisme cru i desolat:

Poesia amorosa.Tant pot expressar un amor espiritualitzat com el sexe més descarnat.

Poesia cívica. El poeta es compromet amb la realitat del seu país: mostra els seus lligams ambel poble i amb la pàtria.

Poesia quotidiana. Sovint mesclada amb els dos primers àmbits, es concreta, per una banda,en la plasmació de petits instants de felicitat o de petites coses que reporten plaer al poeta i,per altra banda, en el retrat de les misèries que caracteritzen la postguerra: la fam, el dolor,la solitud, la pena o la mort.

Potser ha mort algú en el llit on em gite1,potser aquests llençols varen embolcallar2,de moment, algun mort, un pobre mort incògnit,mentre se’n feia càrrec el Jutjat, del seu cos;potser ha mort algú que venia a resoldreun assumpte, unes coses: algú ha mort, sens dubte,en el llit on em gite, una nit qualsevulla3.

V. Andrés Estellés, L’hotel París (1973)

VOCABULARI

1. On em gite: on estic estirat. / 2. Embolcallar: cobriramb el llençol. / 3. Qualsevulla: qualsevol.

Alguns dels volums més coneguts d’Estellés són La clau que obri tots els panys (1971), Lli-bre de meravelles (1971), Horacianes (1974) i Mural del País Valencià (editat pòstumamentl’any 1996).

El mot intertextual fa referència a les relacions entreun text determinat i altres textos, ja siguin del mateixautor o d’autors diferents i de la mateixa època o d’è-poques anteriors. Aquestes relacions poden consistiren referències explícites o en l’ús de models, subgène-res literaris, etc. utilitzats per altres escriptors.

• La seva poesia té dos objectius: > Reflexionar sobre la realitat (quoti-

diana o de la societat de la postguer-ra).

> Donar testimoni d’aquesta realitat.

• CaracterístiquesLlenguatge col·loquial i de vegades vul-gar.

Vicent Andrés Estellés

Pel que fa als temes, la poesia d’Estellés es pot classificar des de tres àmbits:

244 Competències de l’àmbit lingüístic: 1

Vicent Andrés Estellés.

10 DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT (I)


2.2 Miquel Martí i Pol

Nascut a Roda de Ter (Osona) el 1929 i mort a Vic el 2003, l’obra de Miquel Martí iPol es pot dividir en dos grans períodes:

> Dels anys quaranta al 1970. Crea una poesia existencialista que parla d’in-quietuds religioses i metafísiques. A partir del 1956 mostra cada vegada més inte-rès per la realitat immediata i, a partir dels anys seixanta, prendrà una actitud decompromís i de denúncia. Crea així poemes que van des de la poesia testimonial(basada en el Neorealisme) fins a la poesia social (basada en el Realisme social). Elllenguatge que utilitza és directe, col·loquial i narratiu, i els protagonistes dels poe-mes són obrers, dones que fan la feina de casa, jubilats... que Martí i Pol eleva a lacategoria d’herois:

• A partir dels anys setanta. Aquest segon període ve marcat per la declaracióde la malaltia d’esclerosi que afectà el poeta a partir del 1970. S’hi poden diferen-ciar dues etapes segons els temes predominants: > Fins als anys vuitanta. Hi ha dues actituds poètiques que vénen marcades per la

malaltia. D’una banda, una interiorització: el poeta, colpit per aquesta malaltia, esconverteix en tema de la seva poesia i expressa estats d’ànim, emocions, refle-xions íntimes... Posteriorment, aquesta crisi es resol en una actitud vitalista, en quèla poesia esdevé una eina de realització personal i d’exaltació i afirmació patriò-tiques. El recull L’àmbit de tots els àmbits (1981) és una mostra de la temàtica vi-

La noia rossa que treballa als aspis1

s’entendreix molt sovint i plorariasi se sabés vençuda pel destí,incapaç de girar l’ordre dels fetsque algú ha establert.Quan vingui la tardortindrà un fill desimbolt2 i agosarat3

que en fer-se gran serà, potser, paletai cantarà enfilat a les bastides4

com un home senzill que no tem res.

«Balada», dins La fàbrica-1959 (1975)

VOCABULARI

1. Aspis: estri que serveix per distribuir el fil entroques. / 2. Desimbolt: que actua amb naturalitat./ 3. Agosarat: atrevit, audaç. / 4. Bastides: cons-truccions provisionals on s’enfilen els paletes perfeinejar en una paret.

Els volums més destacats d’aquest període són El poble (escrit a finals dels anys cin-quanta i publicat el 1966) i La fàbrica-1959 (publicat el 1975).

talista; al marge en pots llegir un exemple.> A partir dels anys vuitanta. La vellesa acaba sent el tema dominant. En són exem-

ples el Llibre d’absències (1985) o Suite de Parlavà (1991).

Més en particular, alguns dels temes que recorren els seus poemes són el món del tre-ball, el poble i la seva gent, la situació al país i al món, l’anhel de llibertat per a la naciócatalana, l’amor, la por, el dubte, la solitud, el pas del temps, l’absència de persones ocoses estimades...

Les característiques generals de la seva poesia són: la predilecció per la senzillesa for-mal i l’ús del vers lliure, tot i que en ocasions utilitzarà formes mètriques més elabo-rades; l’ús d’imatges i metàfores contundents, de gran plasticitat; el predomini del tonarratiu i descriptiu; la ironia; l’ús d’un llenguatge col·loquial.

VOCABULARI

1. Dempeus: drets; descansant només sobre els peus./ 2. Via fora: crit d’alarma que antigament es feia ser-vir per fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.

[...] Posem-nosdempeus1 altra vegada i que se sentila veu de tots, solemnement i clara.Cridem qui som i que tothom ho escolti.I, en acabat, que cadascú es vesteixicom bonament li plagui, i via fora2,que tot està per fer i tot és possible.

«Ara mateix»,dins L’àmbit de tots els àmbits (1981)

LITERATURA I MÚSICAMiquel Martí i Pol i la música de lapostguerra

10 DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT (I)

12

PRESENTACIÓ

Comentem els textos

Comentari de text

� Comentari de text resolt d’una obra o fragment fona-mental del període estudiat per analitzar-lo i prendre’l com a model per fer els seus propis comentaris.

Activitats

� Activitats per practicar i aplicar els coneixements ad-quirits. Es poden fer en qualsevol moment de l’expli-cació.

� Inclou propostes d’activitats orals (marcades com a [ORAL]).

� Apareixen codificades segons el nivell de dificultat (bàsiques, avançades , repte ) i en relació a les competències clau i a les competències de l’àmbit lin-güístic.

Objectiu universitat

� Activitats molt similars, tant pel que fa al nivell com al tipus d’exercici que es proposa, a les Proves d’Accés a la Universitat per tal que els alumnes s’hi familiaritzin i les afrontin amb més seguretat.

Tanquem...

� Activitats en què es reflexiona i s’estableixen connexi-ons amb conceptes, autors i obres d’altres períodes o, fins i tot, d’altres disciplines.

� Inclou propostes d’activitats orals (marcades com a [ORAL]).

� Activitats de creació. Redacció de textos literaris pre-nent com a model produccions dels autors o dels gè-neres estudiats a la unitat.

204 Competències de l’àmbit lingüístic: 1


Ara que estic al llitmalalt,estic força content.

—Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors

sota el sol,sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet

amb unes vores fetes de puntes de coixí,i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,i qui puja als tramvies

i els baixa,tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra1 m'angoixa,perquè no sé el secret

de les altres que porta.I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.I les dones del barri

matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells2 grocs,i retornen

que sobreïxen3 les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer4,que treu la torradora del cafè

i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els diu: —Ja ho té tot?I les noies somriuen,

amb un somriure clar,que és el baume5 que surt de l'esfera que ell volta.I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa6 perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.I els cavalls assenyats,

i els carreters dormitssota la vela7 en punxa,que dansa en el seguit de les roderes8.I el vi que de tants dies no he begut.I el pa,

posat a taula.I l'escudella rossa,

fumejant.I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.Tot això bé m'espera,

si m'aixeco,demà.

Si no em puc aixecar,mai més,

heus aquí el que m'espera:— Vosaltres restareu9,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

«TOT L’ENYOR DE DEMÀ», JOAN SALVAT-PAPASSEIT

VOCABULARI

1. Lletra: carta. / 2. Sengles cistells: un cistell per a cadascuna de les dones. / 3. Sobreïxen: vessen (figuradament). / 4. Adroguer: persona que regentava una adrogueria (bo-tiga on es venien espècies, sucre, sal i alguns productes d’ús habitual). / 5. Baume: aroma intens i molt agradable. / 6. Fressa: soroll. / 7. Vela: tela que cobreix el carro. / 8.Roderes: senyals que deixen les rodes d’un vehicle al terra. / 9. Restareu: quedareu.

comentari

CONCLUSIÓRecollim els aspectes més destacats delpoema.

INTRODUCCIÓSituem el poema en el recull a què per-tany i n’avancem alguns dels trets caracte-rístics.

COSComencem analitzant els aspectes formalsi la seva relació amb el corrent futurista. A continuació ens centrem en el contin-gut, descabdellant la divisió en tres parts.Al final del cos definim el tema relacionant-lo amb els darrers versos de la tercerapart. Comentem al llarg del cos algunes fi-gures retòriques destacades.

Lliguem el discurs amb connectors. Posem exemples o citacions de lesafirmacions que fem.



El poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) «Tot l’enyor de demà» s’insereix en el re-cull L’irradiador del port i les gavines, el segon llibre d’aquest autor. És una composició basadaen l’experiència del poeta –la malaltia que acabaria amb la seva vida tres anys després– icombina certa influència formal de les avantguardes amb un contingut eminentment rea-lista i costumista.

Es tracta d’un poema de rima lliure i de versos anisosil·làbics (amb predomini dels ver-sos de 6, 10 i 12 síl·labes). Pel que fa a la forma també cal remarcar l’ús de la tècnica delsversos trencats (per exemple entre els versos 1 i 2, que de fet hauríem de considerar-loscom un únic vers), pròpia dels corrents d’avantguarda. Això, sumat a la manca de rima id’esquema mètric regular i l’aparició d’algun element del vocabulari relacionat amb la ve-locitat i la modernitat (el tramvia al vers 16 i l’aeroplà al vers 23), forma la carcassa avant-guardista de la composició. Perquè, efectivament, l’avantguardisme a «Tot l’enyor de demà»esdevé només un embolcall, ja que el tema i el contingut reben un tractament plenamenttradicional. El contingut, així, pot ser dividit en tres parts; a la primera, que funciona d’in-troducció, el poeta parla en present i en primera persona i planteja una situació paradoxal:«ara» que es troba al llit malalt està «força content» (versos 1 a 5). La segona part (ver-sos 6 a 56) consisteix en una llarga enumeració del que el poeta veurà demà «si s’aixeca»del llit. I el que veurà no és res més que la quotidianitat del seu món, un món que s’erigeixantitètic a la situació en què el poeta es troba: l’ambient alegre i plural dels carrers plens degent contrasta amb la seva solitud; la plenitud i exultació (places lluentes de claror, tanquesamb flors, dones amb els cistells curulls, una rialla fresca...) amb la tristesa que genera unamalaltia llarga; l’espai exterior amb l’espai tancat on ell es troba; l’«ara» del primer vers ambel «demà» del tercer ; o el «jo» del poeta amb el «vosaltres» del vers 63. Paradoxalmentel futur anhelat es construeix a partir del record del passat, i d’aquí el títol del poema; eldemà és enyorat en tant que és una projecció del passat immediat, al qual el poeta voldriapoder tornar. Al final d’aquesta segona part, entre els versos 49 i 56, la descripció de la quo-tidianitat exterior es trasllada cap a la més personal: el vi, el pa posat a taula, l’escudella fu-mejant i la visita dels amics esdevenen símbols de la vida familiar i senzilla de cada dia queel poeta, a causa de la malaltia, també ha perdut i «potser» recuperarà. Aquests darrersversos, que ens acosten un altre cop a la intimitat de la veu poètica, actuen de pont o tran-sició cap a la tercera part, en què es reprèn la situació de la primera: el poeta continua alllit, però ara es planteja també el que l’esperarà si no es pot aixecar: si ell no s’aixeca –és adir, si mor, deixant l’eufemisme– la Vida i la Mort (així, en majúscules) continuaran en els ullsdels que es queden, que en seran testimonis. Vida i Mort, doncs, esdevenen dos caminsparal·lels o, potser, dues parts d’un tot.

I és en aquesta última part on trobem les claus per capir el tema de la composició: «res-tarem» –viurem– «per veure el bo que és tot». És a dir, la vida és feliç i la felicitat de viurees basa en les petites coses que el poeta ha enumerat al llarg de la segona part.

En definitiva, Salvat en aquest poema, passada una etapa avantguardista, cerca un estil po-ètic encaminat cap a una síntesi de tradició i modernitat: modernitat en la forma i tradi-ció en el contingut, un contingut basat per altra banda en una dramàtica experiènciapersonal que fa que el poeta s’aferri a un optimisme i a una vitalitat desesperades.

206 Competències de l’àmbit lingüístic: 10, 11

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, – la veu d’un fillque et parla en llengua – no castellana;parlo en la llengua – que m’ha donatla terra aspra1:en ‘questa2 llengua – pocs t’han parlat;en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins3

i dels que per la pàtria moren:les teves glòries – i els teus records,records i glòries – només de morts:has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament4.Per què vessar la sang inútil?Dins de les venes – vida és la sang,vida pels d’ara – i pels que vindran:vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honori massa poc en el teu viure:tràgica duies – a mort els fills,te satisfeies – d’honres mortals,i eren tes festes – els funerals,oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replensdels fills que duies – a que morissin:somrients marxaven – cap a l’atzar;i tu cantaves – vora del marcom una folla5.

On són els barcos? – On són els fills?Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:tot ho perderes, – no tens ningú.Espanya, Espanya, – retorna en tu,arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh! salva’t – de tant de mal;que el plor et torni feconda6, alegre i viva;pensa en la vida que tens entorn:aixeca el front,somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – No et veig enlloc.No sents la meva veu atronadora7?No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?Has desaprès8 d’entendre an els teus fills?Adéu Espanya!

Joan Maragall, «Oda a Espanya»,dins Visions & cants (1900)

a Hi ha en el poema una regularitat formal? Quin tipus de vers creus que hi pre-domina?

b Series capaç de trobar en el poema el tòpic literari conegut amb el nom d'ubisunt?

c Pel que fa a les figures retòriques, hi ha una personificació: en què consisteixi quin efecte concret persegueix? Per altra banda, de què et sembla que es-devé símbol el Ponent? Com el relacionaries amb els vaixells que anaven a ferla guerra a Cuba?

d Quin element marca una distància clara entre el poeta i Espanya? Metoními-cament, què representa aquest element?

e Pel que fa al contingut, el poema pot dividir-se en tres parts. Sabries identifi-car-les? Què expressa el poeta en cadascuna?

f Quins són els defectes que Maragall retreu a Espanya? Què proposa per mi-llorar la situació en què es troba?

VOCABULARI

1. Aspra: ruda, no suau. / 2. ‘Questa: aquesta. / 3. Saguntins: la ciutat de Sagunt (a l’actual País Valencià), l’any 219aC va resistir durant molts mesos el setge d’un gran exèrcit cartaginès comandat per Anníbal. En record d'a-quells fets, els saguntins sempre s’han posat com a model de resistència aferrissada i heroica fins a les últimesconseqüències. / 4. Molt altrament: d’una manera molt diferent. / 5. Folla: boja. / 6. Feconda: fecunda, fèrtil. / 7.Atronadora (cast.): eixordadora; que deixa com sord del soroll tan fort que fa. / 8. Desaprès: oblidat allò quehavies après.

5

10

15

20

25

30

35

40

1. L’«Oda a Espanya» va ser escrita per Joan Maragall el mes de juliol de l’any 1898,després de la Guerra de Cuba (1898), que va significar la pèrdua de les darrerescolònies espanyoles d’ultramar. Llegeix la composició i després respon les pre-guntes.


207Competències de l’àmbit lingüístic: 10, 11

5

10

15

20

Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,qui sap on mena1?

És a la vila o és al pide la carena2?

Un lliri blau, color de cel,diu: –Vine, vine–.

Però: –No passis! –diu un velde teranyina.

Serà drecera3 del gosat4,rossola5 ingrata,

o bé un camí d’enamorat,colgat de mata6?

És un recer7 per adormirqui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi,qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrientacull son hoste8?

Qui sap si mor sobtadament,sota la brosta9?

Qui sabrà mai aquest camía què em convida?

I és camí incert cada matí,n’és cada vida!

Josep Carner, El cor quiet (1925)

2. Els dos poemes que tens a continuació ens situen en el terreny de la incer-tesa. El primer, el de Josep Carner, tracta el tema del misteri de la vida, que éscom un camí que no sabem per on passarà ni on ens portarà. El segon, el deJ. V. Foix, aborda l’enigma de l’existència: qui som? on som? què hi fem, aquí?Llegeix-los atentament i respon les preguntes que trobaràs a continuació.

VOCABULARI

1. Mena: porta, condueix. / 2. Carena: línia divisòria dels dos vessants (dels doscostats) d’una muntanya o serralada. / 3. Drecera: senda que serveix per abreu-jar el camí. / 4. Gosat: atrevit. / 5. Rossola: lloc pelat i relliscós en un terreny quefa pendent. / 6. Colgat de mata: cobert de plantes. / 7. Recer: refugi. / 8. Son hoste:el seu convidat. / 9. Brosta: conjunt de brots d’un arbre o d’un arbust.

5

10

Sol, i de dol1, i amb vetusta gonella2,Em veig sovint per fosques solituds,En prats ignots3 i munts de llicorella4

I gorgs pregons5 que m’aturen, astuts.

I dic: On só?6 Per quina terra vella,–Per quin cel mort–, o pasturatges7 muts,Deleges foll?8 Vers9 quina meravellaD’astre ignorat m’adreç10 passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatgeDe fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:Jo m’hi sent nat11; i, en desert sense estany

O en tuc12 de neu, jo retrob el paratge13

On ja vaguí14, i, de Déu, el paranyPer heure’m tot15. O del diable engany.

J. V. Foix, Sol i de dol (1947)

VOCABULARI

1. Dol: gran desgràcia, generalment la mort d’algú. / 2. Vetusta gonella: túnica moltantiga. / 3. Ignots: desconeguts. / 4. Llicorella: pedra de pissarra que té la caracte-rística de ser generalment plana, de formes punxegudes i inestable per al peu delcaminant. / 5. Gorgs pregons: petits estanys molt profunds en el llit d’un riu o to-rrent. / 6. On só?: on sóc? / 7. Pasturatges: lloc per on pasturen els animals. / 8.Deleges foll: anheles boig; desitges boig. / 9. Vers: cap a. / 10. M’adreç passos re-tuts: m’hi dirigeixo amb passos inútils. / 11. Jo m’hi sent nat: jo m’hi sento nascut./ 12. Tuc: pic de muntanya. / 13. Retrob el paratge: retrobo l’indret, el lloc. / 14.Vaguí: vaig vagar; vaig anar d’un lloc a l’altre sense un objectiu concret. / 15. El pa-rany per heure’m tot: la trampa per tenir-me tot.

Destructors i torpeders destinats a Cuba l’any1898. Gravat d’aquell mateix any.

Vocatiu: són vocatius aquells noms que serveixen per in-terpel·lar a algú, algun animal o alguna cosa. Normalmentes marca amb una coma o un altre signe de puntuacióque el separa de la resta de l’oració, perquè el que preténel vocatiu (si més no en el cas del català) no és interactuaramb la resta d’elements de l’oració, sinó activar el canalde la comunicació (funció fàtica).

Exemple: Maria, porta la síndria!

g Quin és el tema i la intenció del poema? En quina tendència del Modernismel’inscriuries, doncs: l’esteticista o la regeneracionista? Justifica la resposta.

h Maragall planteja la composició com un diàleg amb Espanya. Tanmateix, a la dar-rera estrofa hi ha un trencament amb aquest plantejament. En què consisteixaquest trencament i quin efecte provoca en el lector, en relació amb el tema i laintenció del poema? Com interpretes el darrer vers: «Adéu Espanya!»?

i Tenint en compte que Maragall pretén donar ordres a Espanya, no és estranyque hi abundin els verbs en imperatiu i els vocatius. Sabries identificar els unsi els altres?

j Compara l’oda de Maragall amb l’«Oda a Guynemer» de Josep Maria Junoy(pàg. 203). Quines semblances i quines diferències temàtiques hi observes?Comparteix, també, una finalitat laudatòria (o sigui, de fer una lloança)?


210


1. Llegeix aquest text i respon a les qüestions que et plantegem tot seguit.

OBJECTIU UNIVERSITAT

A la tertúlia de la senyora de Torroella és on comenten amb detalls més precisos les intimitats de la família Muntanyola, per tal com ells són elsamics de més confiança. També és allí on les senyores contertulianes dies ha que es fan eco de l’estranyesa de tot Comarquinal, pel fet que lamuller d’en Tomàs, malgrat els seus quatre mesos de casada, no presenti ni el més lleu símptoma de maternitat.

–Encara no? –mig diu una mare, al moment que les noies fan el distret.–No puc pas creure que sigui culpa d’ell –indica una de les visitants, mocant-se lleugerament amb el mocadoret de randes…–Un xicot tan sa, i de qui ja sabem més d’una feta que el guarda de cap suposició estranya –recalca amb intenció la mestressa de la casa.–Més aviat serà d’ella, la culpa. Estan malmeses aquestes noies d’avui en dia!–És que la gent s’ha tornat massa sàvia –intervé el doctor Grau, tot dibuixant arabescos de cendra i caliu amb la pala del braser– i Nostre Se-nyor no els ho podrà passar per alt. –Aquest París és la pesta –declara la visitant, intrigada, mare de vuit infants–. No puc sentir parlar d’aquestes maniobres; i jo voldria saber com...Però al cap d’uns quants dies s’escampa la nova que la jove mestressa de Muntanyola vol donar un hereu a en Tomàs. Les llengües s’arrossegueni, de sobte, la vida íntima d’aquell matrimoni desapareix de l’atenció pública. Les festes d’en Jaume, l’hereu Terra negra, fill del senyor Llibori, tras-balsen les tertúlies i donen la pastura més saborosa als comaratges de vora els brasers.

Dies ha que era del domini popular la veu de les discrepàncies entre el pare i en Jaume, a propòsit de l’entossudiment d’aquell xicot a no des-dir-se d’anar a casa l’enterramorts a fer broma amb la seva filla. Perquè ja és sabut que un hereu tan important com ell sols podia acostar-se auna noia tan insignificant com aquella per entretenir les estones balderes.

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants

1. Comprensió lectora

1.1. Amb quins arguments les tertulianes atribueixen la manca de fills a la Laura i no pas al seu marit, Tomàs de Muntanyola?

[0,5 punts]

1.2. En relació amb el text, indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).

[1 punt]

1.3. Explica el significat o escriu un sinònim dels mots subratllats que s’adigui amb el context en què es troba el mot.

[1 punt]

a fetab intrigadac novad comaratges

1.4. En la frase tot dibuixant arabescos de cendra i caliu amb la pala del braser, quin significat té el mot caliu? Té algun altre signifi-cat? Explica’ls o bé fes frases deixant ben clar els dos significats del mot.

[0,5 punts]

a Tot Comarquinal espera que Teresa de Muntanyola quedi embarassada aviat.

e La tertúlia de la senyora de Torroella és molt crítica amb els Muntanyola atesa la rivalitat històrica entreuna família i l'altra.

d Llibori Terra Negra accepta la relació del seu fill Jaume amb la filla de l’enterramorts.

c La dona de Tomàs queda embarassada als cinc mesos de matrimoni.

b El senyor Grau està pintant un quadre a l’oli amb motius àrabs.

Cert Fals

2. Expressió escrita

2.1. Torna a escriure el fragment que va des de Encara no? fins a mestressa de la casa canviant-hi tot el que calgui per passar-lod’estil directe a estil indirecte.

[1,5 punts]

2.2. El text dibuixa de manera crua l’obsessió de molta gent per criticar i fer safareig de la vida dels altres. Elabora un text argu-mentatiu que reflexioni sobre les causes i les conseqüències del xafardeig en la societat antiga i moderna.

[1,5 punts]

3. Reflexió lingüística

3.1. Considera l’oració següent i resol les qüestions.

[1 punt]

a Escriu els pronoms febles que hi ha en l’oració.

3.2. Subratlla en cada cas l’oració subordinada i digues de quin tipus és.

[1 punt]

a Encara que no em sembla bé, haig d’anar a treballar cada dia.b Els especialistes revisaran els informes si els paguen bé.c Els professors que havien treballat molt reberen una distinció.d Els metges van aconseguir l’augment del pressupost perquè es poguessin atendre més pacients.

3.3. Assenyala quina de les afirmacions següents NO és certa.

[0,5 punts]

a La tercera persona del present d’indicatiu del verb lluir pot ser llueix i també lluu.b La primera persona del plural del present d’indicatiu de combatre és combatem.c La primera persona del present d’indicatiu del verb aparèixer és apareixo.d La primera persona del present de subjuntiu del verb fer és fagi.

3.4. Indica el símbol fonètic de les lletres en negreta.

[0,5 punts]

a rosa b corretja c meva d banca

3.5. A l’últim paràgraf del text apareix el mot enterramorts. Respon les qüestions següents.

[1 punt]

a Quin tipus de formació de mots s’ha donat al terme enterramorts? b Quins elements lèxics componen aquest mot? c Quina regla d’ús del guionet s’aplica en mots amb aquesta estructura lèxica?

211


OBJECTIU UNIVERSITAT

Aquell matí l’àvia va renyar el noi, li va fúmer un mastegot, el va obligar a pentinar-se bé, el va acompanyar fins a la porta de l’escola iva observar com hi entrava.

b Indica la funció sintàctica de cada pronom feble.

228

Les multituds

L’interès dels artistes per la multitud sembla arrencar cap a la segona meitat delsegle XIX, de manera paral·lela al ràpid creixement de les ciutats causat per la in-dustrialització. Tanmateix, els filòsofs de l’antiga Grècia ja parlaren de la multitud:

Una de les primeres mostres en literatura de l’interès per la massa és, potser, unconte del nord-americà Edgar Allan Poe (1809-1849). En aquest relat, el narra-dor protagonista, que mira el carrer des de darrere el vidre d’una cafeteria lon-dinenca, se sent absorbit per la contemplació del que anomenem «multitud»:

Però no s’hi van interessar només els artistes: ben aviat els sociòlegs i posterior-ment els psicòlegs van estudiar les característiques i el comportament de les mas-ses humanes, sovint amb la intenció de poder-les controlar o manipular. Und’aquests estudiosos fou el francès Gustave Le Bon (1841-1931) que va definir elconcepte de «massa» com «una agrupació humana amb trets com la pèrdua delcontrol racional, una major tendència a la suggestió, contagi emocional, imitació,sentiment d’omnipotència i anonimat per a l’individu».En la narrativa modernista, com ja s’ha dit, el tractament del tema de la multitudés constant; valgui com a mostra el fragment del marge d’un conte de Víctor Ca-talà en què la gent, sense tenir cap prova, dóna per fet que l’assassí d’una dona delpoble que han trobat morta és el seu marit (que en realitat és innocent):

a Com interpretaries el que Plató i Aristòtil diuen sobre la massa? Quina visióde la multitud creus que tenen aquests filòsofs de l’antiguitat, positiva o ne-gativa? En quins punts coincideix amb la definició de «massa» de Le Bon?

b Quins efectes provoca contemplar la massa en el narrador del conte de Poe?c Creus que encaixa el comportament dels homes i dones del fragment de

«Parricidi» de Víctor Català en la definició que Le Bon va fer de les masses?d Le Bon també va deixar escrit: «Quan un error es fa col·lectiu adquireix la

força d’una veritat». Com relacionaries aquesta afirmació del psicòleg fran-cès amb el fragment de «Parricidi» de Víctor Català?

1 CD CM CP

Quan una multitud exerceix l’autoritat, és encara més cruel que els tirans.

Plató, segle V-IV aC

La multitud obeeix més a la necessitat que a la raó, i als càstigs més que a l’honor.Aristòtil, segle IV aC

Una dona, indignada, feréstega, no es poguéestar de donar-li una empenta furient: ambla sacsejada, En Felet esclatà un plor llarg, es-trepitós, desolat.

El cor de malediccions i d’improperis pren-gué llavors proporcions alarmadores, i laidea de fer-se justícia per son compte, ven-jant a l’acte la mort de la Lena, brollà, comun floriment metzinós, en el cervell primitiud’aquella munió d’éssers exasperats per lavista de la sang. Cada u sentia desvetllar-seels mals instints i posseir-lo un desig de car-natge i violència; i totes les mirades, prenya-des d’amenaces, se dirigien, mateix queglavis, cap a En Felet.

Víctor Català, «Parricidi», dins Drames rurals

Aquest carrer és una de les vies principals de la ciutat, i durant tot el dia havia estat moltconcorregut. Però amb l’arribada de la foscor, la multitud va augmentar de sobte, i quanels llums estaven ja del tot encesos s’havien format dues marees denses i contínuesd’habitants que fluïen davant la porta. Mai no m’havia trobat en una situació similar enaquell moment del vespre, i així la mar tumultuosa de caps humans em va omplir d’unaemoció deliciosa i desconeguda. A la fi vaig desentendre’m de tot el de l’interior del locali em vaig absorbir en la contemplació de l’escena exterior.

De primer, les observacions van cobrar un aire abstracte i generalitzador. Mirava els pas-savolants en massa i els considerava en les seves relacions acumulatives. Ben aviat, però,vaig descendir als detalls i examinava amb interès minuciós les varietats innombrables defigura, vestimenta, actitud, passa, rostre i expressió.

Edgar Allan Poe, «L’home de la multitud», dins La carta robada i altres narracions

Competències de l’àmbit lingüístic: 8, 9, 11

TANQUEM DE L'INICI DEL SEGLE XX ALS ANYS 30

226

1. Aquest fragment de Laura a la ciutat dels sants se situa quan l’advocat Pere Gifreda,de qui estan enamorades la protagonista Laura i la seva cunyada Teresa, marxa des-prés d’haver visitat els Muntanyola. Pere, també enamorat de Laura, se’n va abansde l’habitual decebut que ella no hi sigui. Teresa, una dona religiosa, soltera i moltpreocupada per les aparences, recull les restes dels pastissos i la copa de vi.

1 La vida de la gent de Comarquinal esbasa en l’aparença, en la dissimulació detot allò que no encaixa en aquesta socie-tat retrògrada de capital de comarques.Exemple: A la línia 28 en veiem una mos-tra; quan Teresa sent que arriba Laura,pensa que ha de dissimular, asserenar-se.

2 En aquest text trobem una mostra forçaclara de l’ús de la tècnica que s’anomena«memòria involuntària».

3 En el text hi apareixen diverses antítesisque realcen la vida trista i els sentimentsreprimits de Teresa.

4 Durant l’estiu passat a les Moreres Teresava prendre consciència del seu dramapersonal, que en definitiva és la impossi-bilitat de construir el seu propi futur.

5 A Laura i la ciutat dels sants l’importantés el món interior dels personatges; lesaccions que succeeixen serveixen per re-flectir o donar explicació al seu estat aní-mic i al seu caràcter.

6 En el fragment veiem de manera moltclara la influència de les teories psicoana-lítiques de Freud, ja que el comporta-ment de Teresa –tant del passat com delpresent– és explicat a partir d’aquestes.

1. Ferreny: de complexió robusta. / 2. Avalotava: esverava. / 3. Aviram: el conjunt dels ocells del corral. / 4. Aom-brat: amb ombra. / 5. Pèl moixí: el primer pèl que surt en néixer la barba. / 6. Desvaris: coses que es fan o espensen i que es consideren fora del sentit comú. / 7. Eixuta: seca, molt prima. / 8. Cabdellava: enrotllava el fil./ 9. Troques: cadascun dels fils enrotllats i plegats de tal manera que no s’enredin. / 10. Madeixa: troca (vegeunota anterior). / 11. Embullada: enredada. / 12. Gorg: clot profund o petit estany en el curs d’un riu. / 13. In-terdit: prohibit. / 14. Puix que: ja que. / 15. Lluna: clapa rodona d’un líquid, en aquest cas del vi que ha quedata la copa. / 16. Voraviu: es refereix al caire de la copa, on es posen els llavis per beure.

I sola, mirant la safata dels dolços i la copa mig buida que encara guarda un senyal im-perceptible del llavi d’en Pere, com una besada, la Teresa pensa en aquell noi de dotzeanys, ferreny1 com un home i tendre com un infant, que li avalotava2 l’aviram3 del galli-ner, que li havia tret amb les mans un peix de la peixera, que no se’n sabia anar de casasense el grapat d’ametllons. I ja tenia el llavi tot aombrat4 del pèl moixí5!, els rínxols in-genus de primera Comunió i la malícia als ulls dels desvaris6 dels adolescents. Després, acatorze anys, aquell estiu passat a les «Moreres», quan en Pere i en Tomàs jugaven a «feta amagar» pels pallers amb les filles dels pagesos, mentre que la Teresa, al costat de la mareasmàtica i eixuta7, deia el rosari, cabdellava8 troques9 i descabdellava la madeixa10 embu-llada11 dels seus pensaments, amb la mirada als pallers inabordables.La Teresa recorda aquell capvespre d’estiu a les «Moreres»; ella anava sola i amb el corpalpitant pel camí que mena al gorg12 de la Bruixa. Amb el cor palpitant, perquè sabiaque aquell camí era interdit13 a les passes d’una noia, puix que14 en Pere i d’altres xicotses banyaven al gorg. Però una mà invisible l’empenyia vers l’indret torbador malgrat lesmossegades de la seva consciència de vint-i-cinc anys .Fou d’allí estant dissimulada darrera de les branques dels avellaners, que veié xipollejarels adolescents feliços dins l’aigua verda del gorg. En Pere, desprevingut, passà a un metredels avellaners i li aparegué com un déu o com un dimoni. I, tot d’una, el plor de la noiaajaguda damunt l’herba, el plor convuls ofegat per la por d’ésser descoberta, el gran plorsense motiu aparent, impulsiu, com si plorés la pèrdua d’algun bé inaccessible, llàgrimesd’enyorament o de desesperació. [...]I avui que en Pere se n’ha anat tan d’hora, la Teresa va i recull la safata i la copa on en Pereha begut, i en el fons de la qual reposa una breu lluna15 daurada del vi més antic del celler.Encara perdura el senyal de la boca al voraviu16 del cristall. I la Teresa, moguda per una vo-luntat que dormita sota la voluntat aparent, se l’acosta als llavis, els aplica al senyal, profun-dament, terriblement. Un breu cruixit sec; un bocí de vidre entre les dents; el llavi sagna.Gairebé no té temps d’estranyar-se ni de penedir-se de l’acte involuntari. Sent que laLaura arriba; cal dissimular, asserenar-se.

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931)

5

10

15

20

25

Competències de l’àmbit lingüístic: 4-6, 10, 11

a Justifica, partint del text, les afirmacions del quadre del marge.b Digues quin tipus de narrador predomina en el fragment. És un narrador in-

novador o prové de la tradició novel·lística del segle XIX?c A Laura a la ciutat dels sants hi trobem força elements simbòlics. El més evi-

dent, la boira, però n’hi ha molts altres. Què creus que pot simbolitzar «la breulluna daurada del vi més antic del celler» que «reposa» al fons de la copa?Què pot voler significar que la copa se li trenqui sota els llavis? I la sang delllavi? I el nom del gorg (línia 12)?

d Fes el comentari de text d'aquest fragment.

9 DE L'INICI DEL SEGLE XX ALS ANYS 30 (II)

VOCABULARI

13

Material per a l’alumne

Recursos digitals de l’alumne

Tots els continguts digitals als quals es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense necessitat de registrar-se en el web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat.

Els recursos del llibre Llengua catalana i Literatura 2 Batxillerat es troben a l’adreça: ecasals.cat/llengua2ba.

Es pot accedir als recursos de dues maneres, directament al web (en línia) o descarregats a l’ordinador (fora de línia).

Per accedir-hi en línia, clica l’opció DVD Alumne.Per accedir-hi fora de línia, clica l’opció DVD Alumne descarregable. Es descarregarà un arxiu comprimit en format zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de tornar-te a connectar a Internet. Pots copiar tots els recursos en un DVD de dades si ho creus convenient.

Els recursos estan organitzats per unitats i apartats, i estan senyalats amb les mateixes icones que el llibre imprès.

Àudio Vídeo Enllaç Document

PDF

Els vídeos i àudios estan codificats en els formats més recents que optimitzen la qualitat i redueixen la taxa de trans-ferència. Els enllaços a llocs web externs sempre fan referència a webs contrastats i amb garanties de continuïtat.

14

PRESENTACIÓ

El llibre de l’alumne en format digital

Hi ha una versió digital del llibre de l’alumne a la qual s’accedeix mitjançant l’adquisició d’una llicència. Té les ca-racterístiques següents:

� El format de paginació és idèntic al de la versió impresa per augmentar al màxim la convivència dels dos formats.� Tots els recursos digitals es troben en el context de cada pàgina.

w El format de totes les activitats que assigni el professor o professora està en llenguatge web per augmentar al màxim les possibilitats interactives i d’autocorrecció.

Nota: les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

15

Material per al professor

1.3 Material per al professor

El material per al professor consta de la Proposta didàctica, també en format imprès i en format digital, i d’un DVD.

La Proposta Didàctica en format imprès

Conté:

� Programacions i competències

� Guia didàctica per a cada unitat

• Competències clau i competències específiques de l’àmbit lingüístic

• Relació dels recursos digitals de la unitat• Programació d’aula• Orientacions didàctiques• Avaluació• Solucionari

� Banc d’activitats

� Avaluacions trimestrals i solucionari

� Textos dels recursos digitals (PDF) del llibre

El DVD

Conté els recursos digitals fora de línia marcats al llibre de l’alumne amb les icones, les programa-cions, el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats en PDF.

Recursos digitals del professor

El professor registrat i validat a ecasals.cat disposa de:

� Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne.� La Proposta didàctica en PDF.� Les programacions de curs i d’aula.

Els recursos del llibre Llengua catalana i Literatura 1 Bat-xillerat es troben en l’adreça: ecasals.cat/llengua2ba.

Es pot accedir als recursos del professor de dues mane-res, descarregant-los a l’ordinador (fora de línia) o directament al web (en línia).

Per accedir-hi fora de línia, clica l’opció DVD Professor descarregable. Es descarregarà un arxiu comprimit en format zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de tornar-te a connectar a Internet. Pots copiar tots els recursos en un DVD de dades si ho creus convenient.

Els recursos en línia estan integrats en la Proposta didàctica en format digital, tal com es descriu en l’apartat se-güent

34

Unitat 1 • El català com a fet històric i social

Unitat 1 cti itatsCompetències bàsiques de l’àmbit lingüístic

Competències clauimensi Competència Contingut

clau

Comunicaci oral

1 Comunicativa / Comunicació oral Actitudinal

Competència 7 Actitudinal 1Actitudinal 2

CC6CC22CC23



CC6CC22CC23



CC6CC22CC23



CC6CC22CC23



CC6CC22CC23

CP: Manifestar una opinió personal.


Competència 8 Competència 9 Actitudinal 1Actitudinal 2

CC8CC16CC22CC23

1 Comunicaci i llenguatge

1 Comunicativa / Comprensió lectoraActitudinal

Competència 1Competència 2Competència 3Actitudinal 1

CC1CC2CC3CC22

CD: Buscar continguts a la Viquipèdia.CP: Manifestar una opinió personal.CM: Reflexionar sobre la pau al món.

2 Comunicativa / Comprensió lectoraComunicativa / Expressió escritaActitudinal

Competència 1Competència 2Competència 4Competència 5Competència 6Actitudinal 1

CC1CC2CC19CC22

CI: Seleccionar informació d’un text.CM: Reflexionar sobre la varietat lingüística.



CC1CC2CC19CC22

CR: Buscar informació sobre gestos.CM: Reflexionar sobre la llengua de signes catalana.

lengua i societat

4 Comunicativa / Expressió escritaActitudinal


CC4CC5CC19CC22

CM: Reflexionar sobre la llengua com a eina de comunicació.



CC4CC5CC19CC22

CM: Reflexionar sobre la substitució lingüística.



CC4CC5CC19CC22



CC1CC2CC19CC22

CM: Conèixer aspectes específics de Letònia.CR: Buscar informació sobre Letònia.CM: Reflexionar sobre el conflicte lingüístic.CM: Reflexionar sobre la normalització lingüística.CI: Seleccionar i gestionar informació.CD: Obtenir informació sobre el monolingüisme i el bilingüisme.CP: Planificar i realitzar un debat per correu electrònic.

1 es competències del currículum

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i competències clau.

CM: Reflexionar sobre la varietat lingüística.

CM: Reflexionar sobre la llengua de signes catalana.

CM: Reflexionar sobre la llengua com a eina de


CM: Conèixer aspectes específics de Letònia.

CM: Reflexionar sobre la normalització lingüística.

CD: Obtenir informació sobre el monolingüisme

CP: Planificar i realitzar un debat per correu

1 es competències del currículum

CM: Reflexionar sobre la varietat lingüística.

CM: Reflexionar sobre la llengua de signes catalana.

CM: Reflexionar sobre la llengua com a eina de


CM: Conèixer aspectes específics de Letònia.

CM: Reflexionar sobre el conflicte lingüístic.CM: Reflexionar sobre la normalització lingüística.

CD: Obtenir informació sobre el monolingüisme

CP: Planificar i realitzar un debat per correu

38

3 Programació d’aula i orientacions didàctiques

Unitat 1 • El català com a fet històric i social

Ses

sió

Ob

ject

ius

Co

nti

ng

uts

Act

ivit

ats

Co

mp

etèn

cies

esp

ecíf

iqu

es d

e l’à

mb

it li

ng

üís

tic*

Co

mp

etèn

ci-

es c

lau

**C

rite

ris

d’a

valu

ació

Dim

ensi

óC

om

pet

ènci

aC

on

tin

gu

ts

clau

S1

Com

pre

ndre

i p

rod

uir

dis

curs

os

oral

s p

rop

is d

els

dife

rent

s co

n-te

xtos

de

la v

ida

soci

al i

cultu

ral,

esp

ecia

lmen

t de

l’àm

bit

del

s m

itjan

s d

e co

mun

icac

ió.

Pre

ndre

con

sciè

ncia

de

la p

rò-

pia

man

era

d’e

xpre

ssar

-se

per

m

illor

ar l’

efic

àcia

com

unic

ativ

a.

El r

epor

tatg

e

(tex

t exp

ositi

u)

1-6,

pàg

. 4C

omun

icat

iva

/

Com

unic

ació

ora

l

Act

itud

inal

Com

pet

ènci

a 7

Com

pet

ènci

a 8

Com

pet

ènci

a 9

Act

itud

inal

1

Act

itud

inal

2

CC

6

CC

8

CC

16

CC

22

CC

23

CP

Util

itzar

l’es

colta

act

iva

com

un

mitj

à d

’ad

qui

sici

ó d

e co

neix

emen

ts.

Ext

reur

e in

form

ació

de

tex-

tos

oral

s.

Sin

tetit

zar

per

esc

rit e

l con

-tin

gut

de

text

os o

rals

de

carà

cter

exp

ositi

u.

S2

Inte

rpre

tar

text

os a

cad

èmic

s q

ue e

xpliq

uen

els

elem

ents

d

e la

com

unic

ació

, el s

igne

lin

güí

stic

i le

s fu

ncio

ns d

el

lleng

uatg

e.

Ana

litza

r el

s d

ifere

nts

usos

so

cial

s d

e le

s lle

ngüe

s i e

vita

r el

s es

tere

otip

s lin

güí

stic

s.

Com

unic

ació

i lle

ngua

tge

Llen

gua

i so

ci-

etat

1, 2

, pàg

. 21

3, p

àg. 2

2

4-7,

pàg

. 22

8, p

àg. 2

3

Com

unic

ativ

a /

Com

pre

nsió

lec-

tora

Com

unic

ativ

a /

Exp

ress

ió e

scrit

a

Act

itud

inal

Com

pet

ènci

a 1

Com

pet

ènci

a 2

Com

pet

ènci

a 4

Com

pet

ènci

a 5

Com

pet

ènci

a 6

Act

itud

inal

1

CC

1

CC

2

CC

4

CC

5

CC

19

CC

22

CD

CP

CM

CI C

R

CM

CR

CI C

D

CP

Con

èixe

r el

s el

emen

ts q

ue

inte

rven

en e

n la

com

unic

a-ci

ó i l

es in

tenc

ions

com

uni-

cativ

es.

Con

èixe

r l’e

volu

ció

de

les

rela

cion

s en

tre

lleng

ües

en c

onta

cte

i div

ersi

tat

de

situ

acio

ns q

ue e

s p

rod

ueix

en.

S3

Ana

litza

r el

s d

ifere

nts

usos

so

cial

s d

e le

s lle

ngüe

s i e

vita

r el

s es

tere

otip

s lin

güí

stic

s.

Con

èixe

r i v

alor

ar la

riq

uesa

p

luril

ing

üe d

’Eur

opa.

Les

lleng

ües

del

m

ón i

d’E

urop

a

La R

omàn

ia

ling

üíst

ica

9, p

àg. 2

3

10, p

àg. 2

3

11, p

àg. 2

4

Com

unic

ativ

a /

Com

pre

nsió

lec-

tora

Com

unic

ativ

a /

Exp

ress

ió e

scrit

a

Act

itud

inal

Com

pet

ènci

a 1

Com

pet

ènci

a 2

Com

pet

ènci

a 4

Com

pet

ènci

a 5

Com

pet

ènci

a 6

Act

itud

inal

1

CC

1

CC

2

CC

4

CC

5

CC

19

CC

22

CD

CM

CD

CD

CM

CI

Valo

rar

la d

iver

sita

t lin

güí

sti-

ca c

om a

par

t del

pat

rimon

i cu

ltura

l del

paí

s.

Com

par

ar le

s lle

ngüe

s ro

-m

àniq

ues

cone

gud

es.

S4

S5

S6

S7

Inte

rpre

tar

text

os a

cad

èmic

s q

ue e

xpliq

uen

l’evo

luci

ó d

e la

lle

ngua

cat

alan

a d

es d

el s

eu

naix

emen

t fins

a l’

èpoc

a ac

tual

.

Pre

ndre

con

sciè

ncia

de

les

div

erse

s et

apes

que

ha

visc

ut

la ll

eng

ua c

atal

ana

al ll

arg

de

la

hist

òria

.

His

tòria

de

la

lleng

ua c

atal

ana

12-1

7, p

àg.

24 18-2

0, p

àg.

25

Com

unic

ativ

a /

Com

pre

nsió

lec-

tora

Com

unic

ativ

a /

Exp

ress

ió e

scrit

a

Act

itud

inal

Com

pet

ènci

a 1

Com

pet

ènci

a 2

Com

pet

ènci

a 4

Com

pet

ènci

a 5

Com

pet

ènci

a 6

Act

itud

inal

1

CC

1

CC

2

CC

4

CC

5

CC

19

CC

22

CD

CI C

M C

R

CM

CR

CI

Con

èixe

r l’o

rigen

i l’e

volu

ció

de

la ll

eng

ua c

atal

ana.

Con

èixe

r i c

onsu

ltar

font

s d

’info

rmac

ió im

pre

sa o

di-

gita

l per

ava

nçar

en

l’ap

re-

nent

atg

e au

tòno

m.

* La

num

erac

ió d

e le

s co

mp

etèn

cies

de

l'àm

bit

ling

üíst

ic e

s co

rres

pon

am

b la

de

l'ap

arta

t 2 P

rog

ram

acio

ns (

2.1)

d'a

que

sta

Pro

pos

ta D

idàc

tica.

** L

es c

omp

etèn

cies

cla

u d

e ca

da

apar

tat e

stan

des

envo

lup

ades

a l'

apar

tat 2

Pro

gra

mac

ions

(2.

2) d

'aq

uest

a P

rop

osta

Did

àctic

a.

3 Programació d’aula i orientacions didàctiques

div

erse

s et

apes

que

ha

visc

ut

la ll

eng

ua c

atal

ana

al ll

arg

de

la

hist

òria

.E

xpre

ssió

esc

rita

Act

itud

inal

Com

pet

ènci

a 4

Com

pet

ènci

a 5

Com

pet

ènci

a 6

Act

itud

inal

1

CC

4

CC

5

CC

19

CC

22

nent

atg

e au

tòno

m.

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

BANC D’ACTIVITATS

230

BANC D’ACTIVITATS

Coneixement de la llengua

Unitat 2. L’oracióL’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA

1. Senyala quina de les afirmacions NO és certa.

a Totes les oracions subordinades adjectives exerceixen la funció de CN.

b Una oració subordinada adjectiva sempre té antecedent i pronom relatiu.

c La funció sintàctica de l’antecedent i del pro-nom relatiu sempre coincideixen.

d Les subordinades adjectives explicatives afe-geixen informació.

e Les subordinades adjectives especificatives restringeixen la informació.

2. Classifica el pronom relatiu subratllat de les oraci-ons subordinades adjectives.

a Els diners amb què compta són limitats.

És un pronom relatiu àton.

És un pronom relatiu personal.

És un pronom relatiu tònic.

És un pronom relatiu adverbial.b Aquí tens els diners que m’has demanat.




És un pronom relatiu adverbial.c És la caixa forta on guarden els diners?




És un pronom relatiu adverbial.d No conec la noia a qui deus tants diners.




És un pronom relatiu adverbial.

3. Quines de les oracions subordinades adjectives de l’activitat anterior podrien dur el pronom relatiu compost? Escriu-les.

______________________________________________

______________________________________________

______________________________________________

______________________________________________

4. De les sèries d’oracions següents, en què totes han de ser oracions subordinades adjectives, no-més UNA és totalment correcta. Indica-la.

a Van recomanar a la noia que demanés la beca. / La noia que demanà la beca estudiarà dos màsters. / La directora avalarà la noia el pare de la qual és professor.

b La qüestió de què tractarem és polèmica. / Poques persones saben quina qüestió tracta-rem. / Ja ens hem posat d’acord en la qüestió que serà debatuda.

c Els motius pels quals ho fa són desconeguts. / El seu motiu és clar, la qual cosa m’agrada. / Algun dia sabrem els motius que l’han empès a la renúncia.

d Has vist les persones amb qui sortirà d’ex-cursió? / Les persones que aniran d’excursió porten motxilles. / Finalment van decidir on aniran d’excursió.

5. Corregeix els errors que hi ha en els pronoms rela-tius i la proposició subordinada, si cal.

a Ningú vol saber res del tema que ja en van par-lar a l’assemblea.

b La metgessa en la que penso només visita el dilluns i el dimecres.

c Tothom coneix aquell esportista que els seus rècords no han estat superats.

d Durant la reunió de veïns es van barallar, lo qual és una veritable llàstima.

e Al cap d’un temps reconegué els errors dels que va penedir-se sincerament.

f El lloc de feina a què aspirava comportava una gran responsabilitat.

g Recorda bé la funcionària que li hauràs de lliu-rar el document signat.

h La pluja impedí la celebració de la cursa popu-lar, lo que entristí els participants.

6. Indica les funcions sintàctiques que pot fer cada pronom relatiu dins de la subordinada adjectiva.

Àton: ____________________________

Personal: ____________________________

Tònic: ____________________________

Adverbial: ____________________________

Compost: ____________________________

Possessiu: ____________________________

Neutre: ____________________________

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

.

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B

-7623-2016 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. N

o s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

LLEN

GU

ACA

TALA

NA

ILI

TER

ATU

RABATXILLERAT

2

Edit

atpe

rEd

itoria

l Cas

als,

SA · Dipòsitlegal: B-7623-2016 · Fabricat per Optical Discs · Les reprodu

uestDVD.

LLEN

GU

ACA

TALA

NA

IBATXILLERAT

2Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llengua2ba

16

PRESENTACIÓ

La Proposta didàctica en format digital

El professor registrat i validat a ecasals.cat pot accedir a la Proposta didàctica integrada amb el llibre de l’alumne en la seva versió digital eCasals.

Té els avantatges següents:

El llibre de l’alumne navegable i projectable amb tots els recursos digitals es troba en el context de cada pàgina.

La Proposta didàctica en PDF associada a cada unitat.

Totes les activitats del llibre de l’alumne i de la Propos-ta didàctica (avaluació, ampliació, reforç...) en format web.

El solucionari integrat en cada activitat.

Hi pots començar a navegar directament a ecasals.cat/llengua2ba.

17

Material per al professor

L’entorn digital del professor

Si els alumnes disposen de llicències de llibre digital eCasals, el professor té, a més, les funcionalitats següents en el seu entorn digital:

� Grups d’alumnes. Per a cada llibre digital, el professor pot crear els seus grups, tants com necessiti.� Tasques. El professor pot assignar activitats a un grup d’alumnes indicant la data límit de lliurament. Pot selecci-

onar qualsevol de les activitats del llibre de l’alumne i de la Proposta didàctica.� Qualificacions. Cada grup d’alumnes disposa d’una llista de qualificacions diferenciada segons les tasques que

hagi fet.� Mur del grup. Cada grup d’alumnes disposa d’un espai de comunicació professor-alumnes en què també es pot

publicar material digital (enllaços, imatges, vídeos).� Creació d’activitats. El professor pot crear activitats de manera fàcil i intuïtiva en les tipologies següents: test,

vertader/fals, relacionar, agrupar, ordenar, arrossegar paraules, resposta oberta.� Carpeta del professor. El professor disposa d’un espai en línia per penjar i compartir els seus propis recursos i

organitzar-los per carpetes segons el seu criteri.

Nota: les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Llengua

Dimensió plurilingüe i intercultural

Unitat 1

Coneixement de la llengua

Unitat 2

Unitat 3

Unitat 4

Unitat 5

Dimensió comprensió lectora / Dimensió expressió escrita

i audiovisual

Unitat 6

Unitat 7

Literatura

Dimensió literària

Unitat 8

Unitat 9

Unitat 10

Unitat 11

Documents

2 LLENGUA CATALANA I LITERATURA - data.ecasals.netdata.ecasals.net/pdf/24/9788421851210_L33_24.pdf · ment al plurilingüisme i a la lectura i l’escriptura, i a la interacció oral,