80-agost-13

8/22/2019 80-agost-13

1/26

Peridic digital - nm. 80 -agost- 2013 - Tercera poca

8/22/2019 80-agost-13

2/26

Emporionnm. 80 agost 2013 pg. 2

Editorial

L'Auditori Teatre Espai Ter

El 14 de juliol va quedar inaugurada la darrera ase de les obres de l'Auditori Teatre

Espai Ter. Una sala espaiosa, slida, amb garanties acstiques i de comoditat per

acollir-hi esdeveniments variats. s una inraestructura projectada abans d'arribar ladicil situaci econmica actual que aecta particulars i administracions. Acabar una

obra d'aquestes caracterstiques noms ha estat possible grcies a la e, la voluntat

i l'obstinaci d'algunes persones que han lluitat contra tots els elements per veure

et realitat un edici modlic.

Ha estat un encert programar l'actuaci de l'Orquestra l'Empordanet de l'Escola

Municipal de Msica per inaugurar l'Espai Ter. Sn aquests inants i joves que ara

omplen les aules de les escoles de msica els qui gaudiran de totes les possibilitats

d'una inraestructura singular. La preparaci musical, negada a tantes generacions

pretrites, ara s a l'abast d'un bon nombre de joves que, sigui com a oients o com

a intrprets, valoraran orgullosos l'esor realitzat perqu Torroella compti amb una

de les millors sales de Catalunya.

L'edici est pensat, seguint experincies positives de pasos centreeuropeus, per

transormar-se cilment i acollir una bona diversitat d'actes. Hem de celebrar que

desprs d'assajar noms pel complex, s'hagi acabat imposant el d'Auditori Teatre Es-

pai Ter. Un nom que, sense descartar altres possibles utilitzacions, posa l'accent en

el prestigi que ens ha regalat el Festival de Msica i, a la vegada, s una invitaci a

apostar per les possibilitats ingents del teatre, de tant d'xit i arrelament a les nos-

tres comarques. Ben segur que altres tipus d'actes que requereixen un bon aora-

ment i comoditat, tindran en la sala el seu espai idoni. Sense oblidar que, sempreque convingui, la grada telescpica deixar un espai dian capa d'acollir-hi activi-

tats de promoci econmica i de caire estiu.

L'Espai Ter supera les ronteres locals per esdevenir un centre comarcal; ms encara,

els governants han d'apostar per una descentralitzaci eectiva i premiar aquelles

poblacions que s'ho han guanyat. Torroella de Montgr es mereix rebre recursos ade-

quats per liderar esdeveniments de primer ordre, ara massa restringits a la capital.

Els responsables de l'Auditori Teatre Espai Ter han redactat un Pla director que, per

la importncia del tema, seria convenient que tingus una mplia diusi. Des d'Em-

porion, convenuts que les revolucions del segle XXI han de ser culturals, manies-tem la nostra satisacci per haver assolit la ta de comptar amb un edici que ser

testimoni de dies de glria. Un 14 de juliol del segle XXI s tot un smbol de cap on

han d'anar les prioritats dels nostres temps. Enhorabona!

sumari

Editorial

Notcies

Catal.Exercicisiconsul-tes2

Elpreg

LauditorideTorroelladeMontgr

Apuntsolidari

Alsobservatorisqueensobserven

LacatalanitatdeColom

Endrecemelcelluloide,percontinualasessi

SalvadorEspriu-Poesiamusicada

QuanEuropavaentraraEspanya

SantJeronidelaMurtra

Microrelats-3

ClssicsdelCatalanismePoltic-2

Mentiders,irresponsa-

bles,desequilibrats?

Torroella,espaid'art

Al'aguaitdelnostrepatrimoni

LacuinadelaCatrina

Gotesd'humor

Motsencreu

Cinemaiespectacles

8/22/2019 80-agost-13

3/26


NotciesTORROELLALa pedregada. A primera hora de la tardadel divendres 19 va caure sobre Torroella,i a tota la comarca, una intensa pedrega-da que va aectar la ruita dola (sobretotpoma), arrs, blat de moro, userda i horta.A ms de Torroella els municipis ms aec-tats van ser Ull, Gualta, Pals, Serra, Fonta-nilles, Palau-Sator, la Tallada, Verges i Bell-caire. La seva violncia va provocar gransdanys. Uni de Pagesos valora la prduaen 8 milions deuros.

Inauguraci de lAuditori Teatre EspaiTer. Finalitzades les ltimes obres de con-dicionament, el diumenge 14, des de les11 del mat, hi va haver portes obertes. Ales 12 va tenir lloc la inauguraci pel con-seller de Cultura Ferran Mascarell. Des-prs, lOrquestra Empordanet de lEscolaMunicipal de Msica va er una audici demsica del renaixement, barroca, moder-na i medieval.

Llars dinants. Lequip de govern de CiU,LEST i PP va tombar el dijous 4 la mocique havien presentat ERC, UPM i Coet,conjuntament amb les AMPA de les duesescoles bressol, per demanar un esor

pressupostari que redus les taxes.II Curs de deensa personal emeni-na. Es va organitzar al gimns del Guillemel dijous 4 al vespre, a crrec de lAssocia-ci Torroellenca dAkido Toshinkan.

Dola Villalonga a la capella de SantAntoni. El divendres 5 al vespre es vainaugurar lexposici Retrats de lartistatorroellenca. Va valer la pena de visitar lacapella i admirar ms de cinquanta cares,algunes de ben conegudes, i el gat. Enblanc i negre, en color, o amb lleugers

traos acolorits que realcen el carcter decada rostre. Complementat amb el dibuixde besavis, avis, pare i mare.

El Missatger, de Josep Fuster. Un p-blic molt nombrs, que va omplir a ves-

sar lauditori de can Quintana, va assistirel dissabte 6 al vespre a la presentaci dela primera novella del nostre companyde redacci dEmporion. Varen parlar Ma-ria Teresa Calabs, de la llibreria Cucut,lalcalde de la vila Jordi Cordn i el direc-tiu de Panini, empresa editora del llibre,Albert Bou. Desprs, Joan Surroca va er el

parlament de presentaci, amb reernci-es a lestil (ritme dinmic, suspense), a latemtica (bruixeria, inquisici, aventura),a lambientaci (segle XVII, itinerari ambconclusi a Torroella) i a les consideraci-ons que duu aparellades (oscor, irracio-nalitat, maldat). Lautor va explicar el pro-cs de creaci de lobra.

Donaci de sang. El dissabte 6 lAssocia-ci de Donants de Girona, representats aTorroella per linatigable Gens Baquer, vaser present un cop ms, tot el dia, al Mu-

seu de la Mediterrnia.

Festival I-Taca. El dissabte 6 a la nit es

varen tancar els accessos a la plaa de lavila, on van actuar La locomotora Negra+ Big Mama.

Festival de Flamenc al Cine Petit. Orga-nitzat per El Olivo, va tenir lloc el diumen-ge 7 a la nit.

Foc bacteri a Torroella. Es va detectarun ocus de oc bacteri que aectava qua-si dues hectrees de pomeres a la zona dela Gola. El Departament dAgricultura vaarrancar i destruir els arbres aectats per laplaga i els del seu entorn immediat, amb

un permetre de seguretat dun quilme-tre de radi. Feia sis anys que no es tenianotcia de la plaga.

Nius de corriol camanegre. El Depar-tament dAgricultura i Medi Natural haconstatat la presncia a la platja de la golade diversos nius daquesta espcie dau,amenaada a Catalunya.

Somnis de Laia Vaquer. El dijous 11 ala tarda es van presentar al Museu de laMediterrnia dues installacions i un vdeoa on lartista barcelonina a una refexi

sobre el seu cos, fux democions.Revista Gavarres. El divendres 12 alvespre va presentar el nm. 23 al Museude la Mediterrnia. Larticle Terra de M-sics lliga amb Torroella i la sardana. Hi va

haver tertlia sobre els msics amb Edu-ard Font, Joan Calsina i Jordi Molina.

Josep Pla i linvent de la Costa Bra-va. David Vias, lautor, el va presentar ala Biblioteca el divendres 12 al vespre.

Cantaires del Montgr. Varen presentaren concert el seu nou disc dhavaneres

el divendres 12 a la nit a la plaa de lavila.

Rius per la llibertat, jornades per a unestat propi. Del dia 12 al 14 va aplegaractes a moltes poblacions situades entreel Fluvi i el Ter, com Bellcaire, la Tallada,Verges, Jare, ns a Camallera, Ventall,Sant Jordi, Cervi de Ter, Viladasens, Colo-mers, Sant Miquel de Fluvi, Bscara, Tor-roella de Fluvi o Vilar.

Pilar Rahola, al Cucut. Al migdia del dis-sabte 13 va presentar el llibre El carrer delembut. La llibreria estava plena a vessar.Desprs dun breu parlament de Ma. Te-

resa Calabs, lautora va explicar la sevavocaci literria i els trets principals de lanovella, mig cci mig real, on deslenper Cadaqus, Barcelona i Cuba personat-ges com Dal, Eugeni dOrs, Ldia de Cada-qus, pistolers, anarquistes i emigrants.

Paisatges lents de Michael Kenna aDunev Art. Inaugurada el dissabte 13 alvespre. Un otgra que ha viatjat buscantpaisatges lents a tot el mn, es presentaper primer cop a Catalunya. Fotograesque potencien el silenci per mitj de lacaptura pacient.

Teatre al Cine Petit. El Recer va organit-zar una sessi el dissabte 13 a la tarda,amb els Apassionats dEsparreguera.El dissabte 20 a la nit Esperrucats deGualta van presentar Cosa Nostra.

Teatre a la Capella de Sant Antoni. Te-atre Musical del Montgr hi va presentarel dissabte 13, el divendres 19 i el dis-sabte 20 al vespre Els arbres, el oc, la po-mera i el vellot. Qui la a la paga.

Penya Barcelonista. El dissabte 13 al

vespre va er al pati de can Quintana elsopar popular del soci.

Explotaci orestal del Montgr. LAjun-tament ha tret a concurs lexplotaci inte-gral de les 500 Ha permeses al pla dorde-

8/22/2019 80-agost-13

4/26


naci. Aquesta actuaci permet regular laneteja orestal, llenya i pastures.

III Mostra de Cinema Etnolgic. Al Mu-seu de la Mediterrnia el dijous 18 esva presentar Vicen Bou, el cantaire delMontgr i el documental itali Oltre ilTempo. I ceri di Gubbio. (versi original),

el dijous 25 Arrs de Pals, la identitatdun poble, dAntoni Mart, i el dimecres31 Els Masos den Robert, del nostrecompany a Emporion, Jordi Bellapart.

Msica de taverna. Tamb el dijous 18,i tamb al Museu de la Mediterrnia, alvespre, hi va haver concert amb Els Tresde Ronda.

33 Festival de Torroella de Montgr.

- El primer concert, el divendres 19 alvespre, va ser un gran esdeveniment, lainauguraci de et de lAuditori Espai Ter(la ocial va ser el dia 14). Desprs de lapresentaci a Can Quintana, el pblic va

omplir lAuditori. Va participar en aquestconcert especial de msica barroca: lOr-questra del Festival, Acadmia 1750, ambNria Rial, soprano, i Xavier Sabata, con-tratenor, i Enrico Onori director. Tots ellsvaren ser aplaudits llargament per la sevagran qualitat.

- El diumenge 21 en Concert amiliar alAuditori, cinc msics dirigits pel saxoo-nista Llibert Fortuny varen presentar lar-ranjament Sona Bach.

- El divendres 26 el Cor de la Catedral de

Berln va cantar a lEsglsia de Sant Ge-ns. Msica, cant i tot un espectacle demoviment. Cinc quarts sense interrupcide peces de Bach i una srie de JohannRosenmller, msic barroc alemany, clos

amb un impressionant tema, Immortal Bach,del compositor noruec contemporaniKnut Nysted (ara t 98 anys). Un llarg si-lenci abans duna ovaci immensa i con-venuda.

- El diumenge 28 al vespre es va presen-tar una mirada dierent de la msica cls-sica per quatre grans artistes, PaGAGnini,a lEspai Ter. Els moments ms importantsde la msica clssica, usionats amb altresestils.

- El mateix diumenge 28 a la nit, tamb a

lEspai Ter, Uri Cane va presentar al pianoels clssics a ritme de jazz.

Nou projecte destaci de busos. Es vapresentar el dia 20. Previst linici el 2014.

Dibuixos de Jan Baca a la capella deSant Antoni (26 juliol 12 agost). El di-vendres 26 al vespre es va inaugurarlexposici de dibuixos de la vila i paisat-ges de lentorn daquest artista, vinculata la nostra poblaci per motius amiliarsi personals. Cal destacar la dedicaci delautor, un arquitecte que roba temps a

la proessi per dedicar-lo al dibuix. Ensplau particularment, perqu Jan Baca ssoci, lector i propagandista dEmporiondes del primer dia, i ms dun cop hemet s dalgun seu dibuix en el disseny dela nostra revista. Tamb hem de remarcarlesor realitzat per la llibreria Cucut, im-pulsora del catleg, amb Maria Teresa Ca-labs al ront, ent costat a lAjuntamentperqu aquesta exhibici os possible.

Festa de la Bolleria. Es va er el diumen-ge 28.

Festival Flamenc. El va organitzar lAsso-ciaci El Olivo el diumenge 28 al pati deCan Quintana.

LESTARTIT

EMD. Lentitat municipal descentralitzadade lEstartit ja t linorme econmic en-llestit. Lequip de govern preveu portar-loal ple de setembre.

Banderes Q de qualitat turstica. Leshan aconseguides la Platja Gran i lEstaciNutica.

Tallers inantils, amb La Xarran-ca. Lrea de Turisme els va organitzar alMini Beach Club les tardes del dimecres3, divendres 5, dimecres 10, dimecres17, divendres 19, dimecres 24, diven-dres 26 i dimecres 31.

Grup Country lEstartit. Va actuar a lesTerrasses Port el dijous 4 a la nit.

Oegat a la platja. Un home rancs de67 anys va morir oegat el dissabte 6,malgrat els esoros del sistema demer-gncies mdiques.

Shopping Weekend. El cap de setmanadels dies 5 a 7 i el dissabte 20 el van or-

ganitzar les botigues amb la collaboracide lEstaci Nutica lEstartit-Illes Medes.

Els Beatles i la censura ranquista. Esva inaugurar aquesta exposici el dis-sabte 6 a la tarda, de cara al Beatles We-ekend dels dies 11 a 14 daquest mateixmes. Ramon Moreno va presentar el disc

Beatling i el llibre Escritos en las pare-des. Indignados de mayo del 68 al 15 M,de Nil Vents.

Cantada dhavaneres. LAssociaci Nu-tica Llevantina la va organitzar el dissab-te 6, a crrec del grup Terra Endins, a laplaa Llevantina.

Festa de Sant Cristol. LAssociaci deTir Olmpic va organitzar el diumenge7 al mat la trobada de cotxes clssics a laplatja, al costat de la plaa Llevantina.

Esbart Rocasagna. Va oerir una exhibi-ci de danses tradicionals el diumenge7 a la nit a la plaa de lEsglsia.

Cinema al carrer. El dimarts 9 a la nit esva projectar La vida de Pi i el dimarts23 Brave a la plaa de la Llevantina.

Beatles Weekend

- Va comenar el dijous 11 a la nit amb unConcert Beatles de Nil Torres a les Terras-ses del Port.

- El divendres 12 nit la Sala Mariscal vaoerir un Concert amb The EsparracatsHeart Club Band.

- El dissabte 13. A la tarda, als jardinsdel restaurant Robert hi va haver tertlia,presentaci de llibres de Joan Corominasi Federico Navarro. A la sala dactes delConsell Municipal es va presentar lexpo-sici de Mag Crusells, el disc Beatingeditat pel Beatles Weekend 2013 i es va

8/22/2019 80-agost-13

5/26


lliurar el III Premi Beatlemanac a la revistaEnderrock. Al vespre es va er la Cercavi-la de la Marxing Band de lEscola Munici-pal de Msica. A la nit hi va haver Concertde The Esparracats, Heart Club Band i LosEscarabajos a la plaa de la Llevantina.

- Finalment, el diumenge 14 al vespre a

la plaa de lOcina de Turisme va tenirlloc el taller amiliar El Petit Beatle ambLa Xarranca i hi va actuar la Combo LittleBeatles. A la nit, a la plaa de lEsglsia esva er un Concert Beatling BW Tribut.

Mullat per lesclerosi mltiple. Vendade material solidari. Es va er durant totel diumenge 14.

Cor Anselm Viola. El dilluns 15 al ves-pre va er un Concert a lEsglsia de SantaAnna: Llus Llach al cor.

Mare de Du del Carme- El dimarts 16, diada del Carme, al mat,es va er a lEsglsia de Santa Anna laMissa Solemne amb acompanyament demsica per la Cobla Foment del Montgr.A migdia la Cobla va oerir una Audicide Sardanes a la plaa de lEsglsia. Ala tarda, al Consell Comarcal, Miquel Sa-canell va presentar lexposici La llonga-da. La pesca artesanal a lEstartit, i es vaer la tradicional Process marinera, ambla mare de Du del Carme passejada enbarca pels carrers i al port de la poblaci.Al vespre novament la Cobla Foment delMontgr va oerir una Audici de Sardanesa la plaa de lEsglsia. A la nit, a la plaaLlevantina, hi va haver Concert de msicapopular i ball amb lOrquestra Montecar-

lo.

Aerbic i Pilates. Els va organitzar lreade Turisme, els dimecres 17, 24 i 31 iels dilluns 22 i 29 al vespre (aerbic), iels dijous 18 i 25 i els dimarts 23 i 30 almat (pilates), a la plaa Llevantina.

J. N. Band Blues. Va actuar a les TerrassesPort lEstartit el dijous 18 a la nit.

Balls populars. El divendres 19 hi va ha-ver balls de sal, rock nroll, zumba, coun-try.

Campings aectats per la pedrega-da. Com en tot el Baix Ter, lEstartit va so-rir els eectes de la pedregada del diven-dres 19, que va aectar els cmpings, i unacinquantena de campistes es varen haverdallotjar al pavell.

Futbol platja emen. El dissabte 20, el

va organitzar tot els dia la UE Estartit aprop de la Gola.

XVI Trobada Gegantera. La colla Xiscu iRemei varen recrrer els carrers Coral, Av.

Roma, Montg, passeig Martim.

Mgia. David el Mag va er el seu espec-tacle el diumenge 21 a la plaa de lEsgl-sia.

Concert a lEsglsia. Organitzat perlrea de Turisme, es va er el dimecres24 a la nit amb lOrquesta de Cambra delEmpord.

Tutti Veus. Va actuar a les Terrasses Portel dijous 25 a la nit.

Festa Major. El divendres 26 es va cele-brar Santa Anna amb un seguit dactes.

- Al mat, Missa solemne, amb la coblaFoment del Montgr.

- A migdia, sardanes a la plaa de lEsgl-sia, cobla Foment del Montgr.

- Al vespre, tamb sardanes a la plaa delEsglsia, cobla Foment del Montgr.

- A la nit, ball de Festa Major a la plaaLlevantina, amb El Tren de la Costa.

- Tot el dia, Fira dArtesania al passeig Ma-rtim i plaa de lEsglsia.

VI Circuit Beach Volley Costa Brava. Vatenir lloc tot el dissabte 27 a la platja dela Pineda.

Futbol Platja. El dissabte 27 es va er elTorneig The Salats 2013 al costat de les-pig.

Swim&Swim Costa Brava. El dissabte

27 al vespre, a la plaa de lEsglsia, hi vaer exhibici Lindy Hop, organitzada perWindy Hoppers.

XXXVI Cantada dhavaneres i cre-mat. La va organitzar la Penya Barcelonis-

8/22/2019 80-agost-13

6/26


ta el dissabte 27 a la nit a la plaa de laLlevantina.

47a Travessa nedant a Illes Medes. Vatenir lloc el mat del diumenge 28, a laplatgeta del Port.

Grup Montgr Dansa. El diumenge 28 ala nit va oerir danses tradicionals a la pla-

a de lEsglsia.

Festival de Torroella, O lEstartit. El di-marts 30 a la plaa Llevantina, lOrches-tra Fireluche, grup de la Cellera de Ter, vaoerir la msica del seu nou disc Tantscaps tants joguets.

CATALUNYA

Concert per la Llibertat. El dissabte 29

de juny 90.000 persones varen reclamaral Camp del Bara que Catalunya celebrila consulta el 2014.

Comissi del dret a decidir. El Parlamentla va constituir el dijous 4 de juliol, sotala presidncia de Nria de Gispert.

Proposta ederal del PSOE. Consensamb la direcci del PSC, amb desacord delsector catalanista.

Artur Mas al Brasil. El president hi a unavisita de caire eminentment econmic,acompanyat duna missi de 60 empre-ses.

Cas Palau de la Msica. La instrucci deljutge indica que Convergncia Democr-tica hauria rebut 5 milions deuros com apagament de comissions per adjudicacidobra pblica.

Teresa Forcades. Repercussi mediticaa lestranger (portada a The Guardian). Demoment no pensa a undar un partit nipresentar-se a eleccions.

Desocupaci. Segons lEPA (Enquesta de

Poblaci Activa), el nombre de desocu-pats a nals de juny a Catalunya va que-dar en 873.000 persones (23,85%).

Consell Assessor per a la Transici Na-cional. Creat el 12 de ebrer, presidit perCarles Viver i Pi-Sunyer, va emetre inormeel dijous 25. Legitima accions prpies silEstat tanca totes les portes.

Carta de Mas a Rajoy per la consul-ta. El divendres 26 el president Mas vatrametre al president del govern centralla carta per ormalitzar la petici de cele-braci de la consulta al poble catal, en eltermini ms breu possible. Acompanyalinorme del Consell Assessor per a laTransici Nacional.

ESPANYA

Accident erroviari gravssim a Gal-cia. El ms greu a Espanya en 40 anys:uns 80 morts en descarrilar un tren Ma-drid-Ferrol que anava indegudament a190 km/h.

Atur rcord. Els valors mxims han passatde 9% el 2007 a ms del 27% el 2013, ambms de 6 milions daturats. Millora a nalde juny, per un 3,2% ms daturats queun any enrere: 4.760.000.

Magdalena lvarez, exministra delPSOE, imputada. La jutja la crida a decla-rar pels ERO irregulars dAndalusia quanera consellera del govern de Chaves.Grin, president de la Junta, sen desen-tn.

Proposta ederal del PSOE. El dissabte6 a Granada els barons del partit aprovenuna reorma ederal de la Constituci. Noshi esmenta el terme naci ni el dret a de-cidir.

El PP i Brcenas. Degoteig dinormaci-ons al diari El Mundo, Brcenas empreso-nat i Rajoy en un mal pas: si no donava ex-plicacions al Congrs, Rubalcaba disposata presentar moci de censura. La premsainternacional pression Rajoy, que nal-ment decid parlar.

Imparcialitat en dubte. Es coneix que elpresident del Tribunal Constitucional ha-via estat militant del PP.

Catalans de merda. Cessat pel ministreMargallo el director adjunt de Marca Es-paa en escriure-ho al twitter per la xiu-lada a lhimne espanyol als Mundials deNataci.

Valncia. La scalia vol tornar a investi-gar laccident del metro de lany 2006 (43morts i 47 erits).

Balears. El Suprem rebaixa de sis anys anou mesos la condemna de Matas (PP) i lievita la pres. Maria Antnia Munar (UniMallorquina) empresonada.

Incendi molt extens i violent a Andratx.

MN

Espies de les telecomunicaci-ons. Edward Snowden, exagent de la CIA,descobreix espionatge massiu els EUAque recorda mtodes de la guerra reda.Snowden perseguit, es reugia a Moscou.

Egipte. Desprs de pressi popular i ma-niestacions contra el govern, lexrcitegipci aparta el president islamista Mursi

del poder. Revoltes a avor del presidentdeposat.

Blgica. El rei Albert II abdica en el seu llFelip.

Evo Morales segrestat. Lavi del presi-dent de Bolivia retingut a Viena, i ambproblemes per sobrevolar Europa. Es sos-

pitava que hi ans lexespia Snowden, cer-cat pels EUA.

El Papa al Brasil. Entre moltes altres acti-vitats, visita una avela, llana un missatgecontra la corrupci i a una crida per la jus-tcia social.

ESPORTS

Muntanya. El campi catal de 25 anys,

Kilian Jornet, bat el rcord dascensi alMont Blanc des de Chamonix (4.810 me-tros) en eectuar la pujada i baixada en 4hores, 57 minuts i 40 segons.

Tennis. Victria histrica de lesco-cs Andy Murray a Wimbledon, on noguanyava cap britnic des de 1936.

Ciclisme. El valles Purito Rodrguez ter-cer al Tour de Frana. En dos anys ha pujatal podi al Giro, la Vuelta i el Tour.

Mundials de Nataci a Barcelona. Bonacollita de Medalles (3 plata, 4 bronze)dOna Carbonell i companyes de lequipespanyol de nataci sincronitzada ormatper catalanes en bona part, enront dexineses i russes.

Futbol

- Bara: Guardiola Rosell Vilano-va. Garbuix de declaracions i contradecla-racions

- Tito Vilanova renuncia per la seva ma-laltia. El substitueix largent Tata Martino.

- Final de la Copa Conederacions. Bra-sil 3 Espanya 0. Neymar, el nou jugadorbrasiler del Bara, el millor del torneig.

8/22/2019 80-agost-13

7/26


Catal. Exercicis i consultesPer Jaume Bassa

EXERCICI 2

Traduu al catal:

1. Tienes que dar dos pasos adelante.

2. Las piezas no son metlicas.

3. Los peces estn en la pecera.

4. La pulga es un insecto asqueroso, da asco.

5. No es una novela de amor, es un libro de humor.6. Cuando lleg iba descalzo, ahora va bien calzado.

7. Andaba por la calle medio perdido.

8. La nica inormacin que tengo es que han cerrado launiversidad.

9. Te puedes ar de la inormacin?

Vocabulari til:

davant darrere pea metall - metllic peix pua novella calar

CONSULTA- Per quMaria iRamon no porten accent iNria s que en porta?

RESPOSTADe la Regla 19 es dedueix:

1. No saccentuen les paraules agudes que aca-

bin en on (entre daltres).2. No saccentuen les paraules planes que acabin en vo-

cal (entre daltres).

3. Saccentuen

1. Ramon s una paraula aguda que acaba en on (Ramon).

2. Maria s una paraula plana acabada en vocal: (Maria).

3. Nria s una paraula esdrixola: (Nria).

Alerta!:

en castell saccentua Mara i no saccentua Nuria perqu encastell laterminaci ia a ditong (Nu-ria), en catal no (N-ri-a).

EXERCICI 2 - SOLUCI:

1. Has de er dos passos endavant.

2. Les peces no sn metlliques.

3. Els peixos sn a la peixera.

4. La pua s un insecte astigs, a stic.

5. No s una novella damor, s un llibre dhumor.

6. Quan va arribar anava descal, ara va ben calat.

7. Anava pel carrer mig perdut.

8. Lnica inormaci que tinc s que han tancat la universi-tat.

9. Et pots rear de la inormaci?

Atenci amb les traduccions literals!:

Quan en castell diuen tener que en catal diem haver de:

tienes que comer= has de menjar

Sovint el castell dar en catal s er:

dar una vuelta = er un volt, dar asco = er stic, daba lsti-ma = eia llstima

En general, en catal diem ser a ..., no estar en ...:

estn en la piscina = sn a la piscina

estar t un sentit ms permanent: en Joan sest a Girona,per ara s a Salt.

8/22/2019 80-agost-13

8/26


El pregPer Joan Surroca I Sens

Lany 1977 vam proposar Jaume Miravitlles (1906-1988)com a primer pregoner de la Festa Major de Torroella.Nascut a Figueres, tenia un llarg historial com a poltic iperiodista. Havia militat a Estat Catal i va participar enels ets de Prats de Moll de 1926. Va ser empresonat i vaconixer lexili per motius poltics abans de la Repblica.Durant la guerra civil va ser el comissari de propagandade la Generalitat i el 1939 es va tornar a exiliar a dierents

pasos per acabar establint-se molts anys a Nova York.Des dall enviava crniques aEl Correo Catalni al Tele-exprs;ho va er ns al 1962, que va tornar a Catalunya.

Aquella viglia de la esta de 1977 vaig anar a recollir elpregoner a Roses, on estiuejava. Des del balc de lajun-tament, tot i que en Miravitlles havia moderat les sevesidees de joventut, va esplaiar-se en consideracions detipus poltic i es va anar animant deensant amb vehe-mncia els drets de Catalunya. En plena transici, all vaesdevenir un veritable terratrmol. El balc de lajunta-

ment noms estava ocupat pel pregoner, lalcalde Ra-mon Ferrer i jo mateix. A mesura que el discurs pujava deto, observava les cares dels estranyats oients que ocupa-ven la plaa. Per algunes expressions, no costava endevi-nar que mestaven maleint els ossos (com a responsablevisible de la tria del pregoner) pel caire poltic que agaa-va un acte que havia de ser estiu i res ms.

En acabar, amb en Miravitlles vam anar a sopar a ca lEliesi es va conessar: Avui us he et un mting, si un altre anyem convideu, us ar un preg. Vaig intentar compren-

dre aquell home que portava la poltica a la sang. Men-tre sopvem, vaig gaudir dall ms escoltant mil i unaancdotes sobre personatges amosos que havia tractati dels quals explicava ancdotes sucoses, particularmentdel seu amic descola Salvador Dal. Miravitlles va escriu-

re tres llibres que parlen sobre gent que havia conegutque sn dobligada lectura per conixer la nostra histriarecent.

De cam de retorn a Roses no vaig poder resistir de pre-guntar-li si pensava tornar a lactivitat poltica. Aleshores,lhome es va sincerar: He escrit massa i ning admetriani entendria els meus canvis. Diem que les paraules seles emporta el vent, per els escrits queden per semprei ens costa admetre les evolucions de les persones. Qut a veure amb ara all que pensvem i escrivem a deu,vint o ms anys? El canvi dopini s la primera llibertatqueens neguen els nostres enemics. A vegades som in-

justament classicats per opinions pretrites que pocacosa tenen a veure amb la nostra manera de pensar ac-tual. s cert que hi ha persones amb idees inamovibles,no obstant aix la majoria evolucionem a partir de lesnostres vivncies. Noms som all que som en aquestpresent ugisser. Dem serem uns altres. El jo dahir nosc jo. Era el qui era i ser el qui ser. El goig i la ortunaque cap lladre vull que em prengui s la llibertat desde-venir el que crec que haig de ser.

8/22/2019 80-agost-13

9/26


Lauditori de Torroella deMontgrPer Merc Pags

Grcies a l'esor de molta gent, a Torroella ja tenim auditori, onenguany ja es poden er els concerts de Joventuts Musicals.

Els vilatans n'estem contents, ha costat treballs, sacricis, diners iparaules, per ja l'hem pogut estrenar. El primer concert ou el dia

19 de juliol passat, amb una gran assistncia de pblic, autoritatsi personatges destacats i, sobretot, amb els assidus a aquests con-certs d'estiu, tant torroellencs com orasters.

Aquest any va er la presentaci del Festival de Msica la proes-sora de la UdG i cronista musical Imma Merino. L'acte va tenir llocal Museu de la Mediterrnia, i seguidament, al vestbul de l'EspaiTer, es va oerir un esplndid pica-pica que va satiser plenamenttots els assistents.

El concert inaugural ou a crrec de l'Orquestra Barroca del Fes-tival de Torroella Acadmia 1750, amb la soprano Nria Rial i elcontratenor Xavier Sabata, sota la direcci d'Enrico Onori, amb

obres de Rincon d'Astorga, Hndel, Vivaldi i Porpora. Des d'aqu,elicitats als intrprets. Com ja sabeu els que m'heu llegit algunavegada, no sc una entesa en msica ni en cant, per vaig gaudirplenament del concert.

Pel que a al local i al mobiliari, s que vull er-hi la meva modestacrtica perqu crec que cal esmentar els inconvenients a de po-der-los corregir. Una estrena tamb s per aix, per recticar elque calgui, i aqu, jo vull dir-hi la meva.

El meu marit t 85 anys i jo, 83. Som socis undadors de JoventutsMusicals a Torroella i, per tant, hem assistit a molts dels concertsque s'hi han et, hivern i estiu. Ens va er illusi assistir al concert

inaugural a l'Espai Ter, tot i que el temps no hi convids. Tenemdues butaques a la la 10, i per accedir-hi havem de pujar els deuesglaons de l'escala que hi mena. Pujar-la sense poder-nos ajudard'una petita barana ni recolzar-nos enlloc va resultar una mica ar-riscat. Vam haver de grimpar, com vam poder, ns a les nostres bu-taques. En acabar el concert, plenament satisets de la vista quedes de la la 10 es t de l'escenari i de la bona sonoritat de la sala,nosaltres i la resta de pblic assistent vam aplaudir amb entusias-me. Vam comenar a notar un balanceig continu de les butaques itots els que compartem la la tremolvem: era possible que ambles presses no les haguessin subjectat prou b?

Acabat el concert, en sortir i baixar per la mateixa, per a nosaltresperillosa, escala sense barana, vaig recolzar-me en la primera bu-taca de la la pensant que em donaria el suport que necessitava,per la meva sorpresa va ser que la butaca, molt ms lleugera quejo, es va plegar. Ja em veia baixant aquells deu esglaons de cap irodolant ns a baix! Sort que santa Rita gloriosa sempre est vi-gilant i en vaig poder aguantar, i tot plegat no va ser res ms que

un bon ensurt!

Per tant, des d'aquesta modesta revista demano a qui en sigui res-ponsable que miri de posar-hi remei. Que les butaques no "ballin".Que els vells no haguem de pujar i baixar escales perilloses. Queels que han d'utilitzar cadira de rodes tinguin un bon lloc, un llocpreerent, tal com m'han comentat unes amigues amb aquest pro-blema. Que quan es distribueixin les butaques (les quals m'han dit

que es treuen i es posen segons conv), es tingui en compte quecal deixar un passads al mig del pati de butaques per si en algunmoment conv desallotjar el local per alguna emergncia. Crecque aix s obligatori.

Jo ja he et la meva crtica, amb tota la meva simpatia pels organit-zadors espero que aix s'entengui, i si alg hi ha trobat quelcomms, ja ho comentar. Aix aconseguirem un local ben acollidor isegur per a tothom. Des d'Emporion, moltes grcies.

Apunt solidariSense por d'equivocar-nos, podrem qualicar el temporal i la pe-dregada que va aectar les nostres contrades el passat dia 19 dejuliol, de et excepcional, tant pel seus eectes destructius com perla grandria de la pedra que va caure; persones d'edat avanadano recorden haver-ne vist mai de tan gran.

A la poblaci, llevat d'alguna incidncia molt puntual en algunscarrers, vehicles, edicis, cmpings i subterranis, els danys van sermenors; on s de veritat va er molt mal va ser als dierents conreusagrcoles i de manera molt especial als horts, cereals, i ruiters; detots ells, qui se'n va emportar la pitjor part per quantitat i extensi

van ser les plantacions de ruiters, amb quasi la totalitat de la colli-ta d'aquest any malmesa i en algunes nques est qestionadabona part de la propera.

Un dels principals danys collaterals de la tempesta, ser queagreujar la precarietat, mantindr a l'atur i deixar sense mitjansa moltes persones que es reaven quasi exclusivament del treballque generen les collites de ruita de temporada, per obtenir unsingressos que els haguessin ajudat a subsistir durant l'any. Ellstamb han perdut la collita.

Ha de ser terrible i desesperant, veure com l'esor o l'esperanade tot un any se'n va en orri en deu minuts escassos. En l'actualconjuntura, es a tristament certa la dita "sempre plou sobre mu-

llat".

La revista EMPORION, dna suport i es solidaritza amb totes i ca-dascuna de les persones que directament o indirectament hanestat aectades o patiran a causa d'aquests ltims episodis detempestes.

8/22/2019 80-agost-13

10/26


Als observatoris que ens

observenPer Albert Llauss I PascualD'observatoris n'hi ha de molts tipus, potser tants com te-mtiques que puguin ser observables. Segurament els msconeguts sn els observatoris que miren el cel, siguin els as-tronmics per estudiar el cel nocturn i l'espai exterior, o bsiguin els meteorolgics, molt ms comuns i que serveixenper registrar els canvis en el temps i aix poder er pronstics.Una recerca en un buscador d'internet revela, per, que no-ms a casa nostra hi ha centenars d'observatoris, vinculatsa administracions, universitats, organitzacions no governa-mentals o de vegades a un grup de gent apassionada peralgun tema. A tall d'exemple: Observatori Catal de la Joven-tut, Observatori per a la Igualtat, Observatori del Sistema deSalut de Catalunya, Observatori d'Empresa i Ocupaci, Ob-servatori del Tercer Sector, Observatori de les Dones en elsMitjans de Comunicaci, Observatori Forestal Catal, entremolts altres. Tots ells es dediquen a la recollida de dades, laseva posterior anlisi per mirar de detectar canvis i tendn-cies i aix poder alertar si alguna cosa no unciona correc-tament. Generalment, els observatoris tenen poca capacitattransormadora per si mateixos, per sense aquests moltsproblemes passarien inadvertits i no serien mai arontats niresolts.

En l'mbit del medi ambient, els observatoris realitzen unaunci clau en utilitzar diversos sistemes d'indicadors per talde mesurar i alertar-nos de canvis signicatius en el medi ien el uncionament dels ecosistemes. Mundialment, perexemple, el Worldwatch Institute publica anualment un lli-bre titulat L'estat del mn, on es a ress de descobertes ci-entques sobre l'evoluci del planeta i les seves societats,analitza el signicat i les causes dels canvis i alerta de quinesproblemtiques globals cal redrear si volem acostar-nos atenir un sistema econmic, social i ambiental sostenible.

A Espanya, tot just el passat mes de maig tancava les portesl'Observatorio de la Sostenibilidad en Espaa, ocialmentper manca de nanament. Des de l'any 2005, aquest obser-vatori havia estat recollint dades sobre processos que aec-

ten el medi ambient i les persones, com ara la contaminaciatmosrica, de les aiges, la construcci d'inraestructuresexcessiva o en espais inadequats, etc. Darrerament, l'Obser-vatorio havia criticat durament molts aspectes de la recent-

ment aprovada llei de costes espanyola i havia apostat peruna economia verda, ms respectuosa amb el medi ambientcom a alternativa per a la sortida de la crisi. El Ministerio deAgricultura, Alimentacin y Medio Ambiente ni tan sols hamantingut en actiu la pgina web de l'organisme, de maneraque tota la eina que havia et ha deixat d'estar a disposicidel pblic. No noms tanquen la parada, sin que li calenoc per oblidar-la com ms aviat millor. D'aquesta manera esdestrueix la capacitat de la societat de conixer quins sn elseectes de les poltiques dels seus governs. Sense dades en-trem en un tnel osc, sense el coneixement dels problemesambientals ser molt dicil argumentar en contra d'iniciati-

ves que sovint els agreugen. La inormaci sobre sostenibili-tat ser, novament, ragmentada i sense estndards comunsde mesura.

Catalunya no t cap ens de mesura de la sostenibilitat, perb que s que hi ha organismes d'escala ms local que anuna eina similar, sovint centrada en aspectes ms concrets.A la nostra zona hi treballa l'Observatori de Sostenibilitat deles Comarques Gironines, que emet inormes sobre aspectesdiversos de la realitat territorial comarcal i municipal: creixe-ment de la poblaci, demanda d'aigua, generaci i minimit-zaci de residus, producci i consum d'energia, emissi de

gasos, etc. L'Observatori del Paisatge, amb seu a Olot, estacabant de catalogar tots els paisatges del territori catal,identicant-ne caracterstiques, punts orts que conv re-orar i punts ebles que cal corregir. Grcies a la seva tasca,tot projecte que pugui aectar el medi ambient ha de tenirtamb en compte el paisatge. L'Observatori del Ter, vinculata l'Ateneu Naturalista de Girona, mant un ull vigilant el ca-bal del riu mentre vetlla per tal que l'estat ecolgic del Ter iles seves riberes vagi millorant.

Malgrat la inoperncia que els seus enemics (que sn totsaquells que en temen les conclusions) en denuncien, el cert

s que els observatoris realitzen una tasca molt necessria,til al conjunt de la societat que massa sovint passa desaper-cebuda. A tots ells, als desapareguts, als que he citat i als quehe oblidat de orma immerescuda: grcies.

8/22/2019 80-agost-13

11/26


La catalanitat de Colom:

revelaci dun frau histric?PerAdri Arboix

Per a lamic Cels S. P.

El veritable llinatge amiliar del descobridor del Nou Mn eraColom, ni Colombo ni Coln, i si era Colom, segurament eraoriginari dels Pasos Catalans.

Francesc Albardaner, autor del llibre La catalanitat de Colom

El primer que a Felip I de Catalunya i II de Castella quan pujaal tron s ordenar requisar qualsevol cosa que tingui a veure

amb el descobriment dAmrica. Si no entregaves els mapes,thi jugaves la pena de mort o la conscaci de bns [].

Enric Guillot, autor del llibre Descoberta i conquesta catalana dAmrica

s materialment impossible que una gent que no tenia elsinstruments necessaris per navegar i guiar-se per les mars delmn (regne de Castella-Lle), pogus arribar on ens diuen elsllibres que van arribar: a laltre costat de lAtlntic.

Jordi Bilbeny, historiador

Catalunya, a banda de lespoli scal, ha estat sotmesa a un es-poli histric.

Andreu Mas, escriptor i periodista

La verdad est en la historia, pero la historia no es la verdad.

Nicols Gmez Dvila (Bogot, 1913-1994Escolios I, 257)

Lexpedici a Amrica es va nanar amb diners de la Cance-lleria Reial catalana, com ho demostren els comprovants delspagaments de les naus i els mariners, etes en la moneda ca-talana, els ducats. En aquella poca, la moneda de Castella erael maraveds.

J. L. Mart Vilalta, autor del llibre Ara s lhora, catalans

El 2011 es va commemorar el setanta-cinqu aniversari de la

mort de lhistoriador peru Luis Ulloa Cisneros (1936), pare dela teoria de la possible catalanitat de Colom, donada a coni-xer lany 1927 en un llibre publicat a Pars de ttol Christophe ColombCatalan. La vraie Gense de la dcouverte de lAmerique. Lautor peru, un in-tellectual de prestigi, havia estat director de la Biblioteca Na-cional de Lima i corresponsal de la Real Academia de Historia

de Madrid. La teoria li va sortir de retruc, quan Ulloa intentavaprovar la veracitat de la teoria enunciada pel senyor Celso Gar-ca de la Riega de ser Colom dorigen gallec. La amlia dUlloaera tamb de procedncia gallega i explica que com tot inten-

tant vericar la via gallega, va arribar, en canvi, a la conclusique Colom era catal.

Francesc Albardener i Llorens, expert investigador especialit-zat en la histria de Cristor Colom, expresident del CentredEstudis Colombins dmnium Cultural i consultor del docu-mental de Discovery Channel Columbus, secrets rom the grave (2004),exposa en un llibre molt didctic un seguit de documents lo-calitzats en arxius i biblioteques darreu del mn, que eviden-cien un aven en el coneixement del controvertit origen deldescobridor dAmrica, tot considerant que aquest tema ha deser tractat amb molta humilitat i prudncia, i seguint sempre ide orma adequada el mtode cientc.

Lautor considera claus i vlids els estudis realitzats ns ara enqu sanalitzen el llenguatge i lescriptura de Colom. Albarde-ner recorda que al sortir publicada la teoria dUlloa, la deen-sa de la italianitat de Colom esdevingu a Itlia un assumptedestat, i el seu cap de governque era aleshores Benito Mus-soliniesperon lAjuntament de Gnova a publicar immedia-tament una rplica al treball dUlloa, que sortiria impresa lany1932 amb el ttol Colombo-Citt di Genova, en qu es presentava enun document denominat Assereto de lany 1479 que CristooroColombo era un agent comercial duna casa genovesa quecomprava i venia sucre a Madeira. Per Ulloa replicaria grciesal seu magnc poder de crtica i anlisi histrica que aquest

home itali era plebeu no dorigen noble, i nascut lany1451, i que ns lany 1479 havia exercit els ocis de cardadorde llana, teixidor manual, tractant de ormatges i nalment ac-tor duna empresa comercial genovesa, i per tant no tenia resa veure amb el perl del descobridor del Nou Mn, el qual, enuna carta seva als Reis Catlics datada lany 1501, conrmavaque eia ja quaranta anys que navegava. Per tant, malgrat elsesoros de Mussolini i de tota lerudici italiana, la teoria delpossible origen catal de Colom va mantenir tota la seva vi-gncia.

Firma de ColomUn altre argument contrari a la teoria genovesa s el et quelalmirall Cristor Colom no va ser mai denominat Colomboen cap document ocial de Castella mentre ell va ser viu. Pri-mer, va ser denominat Colomo, desprs Colom i ja nalment

8/22/2019 80-agost-13

12/26


Coln. Colom no sabia itali ni el dialecte genovs, ja que noens ha arribat cap document signat per ell en aquestes llen-ges o dialectes Els partidaris de la teoria ortodoxa de lageno-vesitatde Colom presenten com a prova un testament de lany1498 en qu Colom es declara nascut a Gnova. Aquest do-cument manuscrit amb lletra castellana s, per, de nals delsegle XVI i no porta cap dels requisits necessaris que duen elstestaments atorgats davant notari i es tractaria duna simplecpia. s ben lcit pensar que aquest testament va ser alsicatexpressament, i per tant lnic document existent de Colom enqu es declara genovs resulta ser totalment als.

Colom tampoc va ser nacionalitzat castell, com ho orentots els coneguts almiralls orasters de Castella-Lle, com perexemple Vespucio forent, Caboto veneci, o Magalha-es portugus, i tot i ocupar crrecs dalmirall, virrei i go-vernador general, que en cas destrangeria aix ho requerien.Ladministraci castellana, per la ra que os, va evitar sem-pre esmentar la nacionalitat de Colom. Crida latenci tambel silenci dels ambaixadors genovesos a Barcelona labril de1493, en el moment del retorn de Colom del seu primer viatge dedescobriment. Els Reis Catlics lhavien rebut inicialment al mones-tir gtic badalon de Sant Jeroni de la Murtra. Colom va entrardesprs a Barcelona cavalcant en una deslada entre el rei i el

duc dEmpries. Posteriorment, els indis que va portar Colomvan ser batejats a la catedral de Barcelona, amb els Reis Cat-lics com a padrins.

Aix mateix, altres arguments a avor de la catalanitat de Co-lom, segons les investigacions dAlbardener, serien:

1) La implicaci dalts uncionaris de la corona catalanoarago-nesa en les primeres cartes enviades per Colom desprs deldescobriment del Nou Mn, que ja van er veure a Ulloa que laConederaci Catalana havia tingut una participaci molt im-portant en la gestaci del primer viatge colomb.

2) Segons el proessor de lingstica Llus de Yzaguirre i Maura,

de la Universitat Pompeu Fabra, la llengua materna subjacentals escrits que ens han arribat en castell de Colom seria, ambla ms alta probabilitat, la llengua catalana, i ms exactamentel catal oriental o de la Catalunya Vella.

3) Mossn Gabriel Roura, proessor de paleograa de la Univer-sitat de Girona i director de lArxiu Capitular de Girona, conclouque lescriptura de Colom era netament catalana i del tipus de-nominat gtic cursiva, i demostrava que havia estat un homemolt cultivat. Conclusions que coincidien plenament amb lesde la proessora Montserrat Sanmart de la Universitat Rovira iVirgili de Tarragona i amb les del proessor David Garrido de laUniversitat dAlacant.

4) Cal recordar que a la mort de Colom el dia 20 de maig de1506 hi havia quatre regnes a la pennsula ibrica: Portugal,Navarra, Castella-Lle i la Conederaci Catalana (o coronacatalanoaragonesa). El casament dIsabel i Ferran no cre au-tomticament cap unitat dEspanya com la historiograa ran-

quista ha volgut presentar com un et real amb el lema tanrepetit per histricament als que Isabel y Fernando crearonla unidad de Espaa. En aquells moments, els reis de Castella iLle eren Joana I la Boja i el seu esps Felip I el Forms, mentreque la Conederaci Catalana tenia com a reis Ferran el Catlici Germana de Foix. El que s ben cert s que hi va haver unproblema de ons dalts interessos poltics i destat en la con-questa dAmrica i que es varen resoldre a travs de les butllespapals que donaren la propietat de les ndies exclusivamentals reis de Castella i Lle i als seus successors, mentre que lacasa reial de la Conederaci Catalana en quedava exclosa.

5) En un dels plets que el ll de Colom, Diego, va mantenir con-tra la corona castellana, creia que el seu pare estava convenutde er el descobriment dAmrica a avor dels dos regnes (Cas-tella i Lle i la Conederaci Catalana), la qual cosa reerma apensar una vegada ms en lorigen catal de Colom. Els reiscastellans van donar una divisa clara als hereus de Colom: PorCastilla y por Len, nuevo mundo hall Coln.

6) El pare Bartolom de las Casas, en la seva Historia de las Indias ens

exposa la construcci del ort de la Nativitat a lilla Hispaniolaamb lobjectiu que uese tan uerte com Salses para deender-se de los ranceses y muy mejor. Lgicament Salses, a la Ca-talunya Nord, era un indret ben conegut per la gent catalana.Colom mai utilitz topnims italians al batejar el Nou Mn.

En contrapartida, Albardaner remarca lentrebanc que suposael que ell anomena anatisme patrioter, on situa una srie deruditsseguidors dUlloa que benintencionats han volgut robar-li pro-tagonisme dionent teories alternatives i contradictries sensecap base cientca. Recorda els noms de ladvocat Ricard Car-reras i Valls, el genealogista Enric Mitjana i de las Doblas, o elcontemporani i ms meditic Jordi Bilbeny. Lorigen tortos,

mallorqu, eivissenc, segarrenc, giron, tarragon, serien teoriessense cap base cientca que en lloc dajudar la teoria inicialdUlloa, la perjudicarien.

Lautor, erm deensor de la catalanitat de Colom, i de continu-ar investigant per trobar-ne la veritat denitiva, considera pru-dent no er apologia de la teoria dUlloa ns que no apareguialgun altre document o prova que ajudi a resoldre aquest pos-sible rau histric en el coneixement de la nacionalitat i lorigende lalmirall Cristor Colom.

Bibliografa

1. Albardaner, F. La catalanitat de Colom. Cincia histrica o anatisme patrioter,

Instituci Catalana de Genealogia i Herldica, 2012.

2. Soler, J. Entrevista a Enric Guillot: La conquesta dAmricava ser catalana, no castellana. A: Avui, dilluns 10 de desembrede 2012, p. 8.

3. Bilbeny, J. Qu nhem de er del 12 doctubre?, Butllet deNotcies de lAssemblea Nacional Catalana-Moviment per laIndependncia, 12 doctubre de 2011.

4. Mas, A. Les empremtes esborrades. A: Presncia, n. 2136, e-brer de 2012, p. 15.

5. Mart-Vilalta, J. L.Ara s lhora, catalans, Farell, ed. 2013

8/22/2019 80-agost-13

13/26


Endrecem el celluloide,per continua la sessiPer Jordi Bellapart

Lestrena de la pellcula Avatar,de James Cameron, lany 2009, vasuposar un cop denitiu en la implantaci del cinema digital, so-bretot a les sales dels Estats Units.

La majoria de les sales van haver dadaptar el sistema de projeccial ormat digital per copsar tota la innovaci imaginativa que les

imatges daquesta magna obra podien oerir. Ms de 10.000 sales,noms en aquest pas, varen er el pas i desprs varen poder com-provar que la inversi estava justicada. Tot i aix, un any desprs,el director Christopher Nolan es maniestava inversemblantmenten contra daquesta innovaci tecnolgica.

Realment, s ora incomprensible que en lpoca dels gransavenos en el mn de la tecnologia digital, encara en el dia davuisubsisteixi el cinema amb la concepci bsica duna tecnologia, elcelluloide, que va ser desenvolupada a nals del segle XIX i queencara avui perdura, desprs de ms dun segle dhistria.

Els immensos sacs que contenen els rotllos de cinta de les pell-cules, primer en el suport de celluloide i desprs de polister, el

seu volum i pes, la manipulaci i el cost de cada cpia, sn unacontradicci en relaci amb els avenos actuals, la qual cosa potsemblar inconseqent en el dia davui.

A la indstria del cinema shi ajunten molts interessos. Els prove-dors de pellcula, Kodak i Fugi, i altres laboratoris com Technicolori De Luxe, que han vist com perdien el terreny en el sector de laotograa domstica, han lluitat per lendarreriment, any darrereany, per aquest canvi. Tamb, els grans complexos de multisales,equipades amb costosos sistemes de projecci i so, aectades, enun moment de crisi despectadors, per les costoses noves inversi-ons que sels presenta, shan aegit a lalentiment del canvi totaldel sistema de projecci a les seves sales (avui no gaire superior

al 25%).Per aquest procs s ja imparable i, com a darrer remei, sestanestudiant tancar un percentatge de sales i eliminar lnies de pro-ducci. Fox i Disney van anunciar a poc que el 2013 seria el darrerany de la seva producci en 35 mm i sembla que van en cam decomplir-ho. Segurament que els nostlgics del cinema veuran enaix una prdua de la seva identitat. Tamb Charles Chaplin, quana loctubre de 1927 es va presentar el cinema sonor, va armarrotundament, oposant-se a aquest nou aven, que mai aria unapellcula sonora i, en cas de er-la, aria el paper de sordmut. Pocdesprs, eia obres mestres sonores com El gran dictador i Candilejas.

El cinema dna un pas ms. Segurament es perdran, per a molts,

senyes didentitat, per savana en un mn ms barat, potsermenys romntic. Es passar dels 1.200 que costa una cpia de35 mm als 100 que costa una cpia digital, un estalvi a nivellsglobals de milions. No s si a les pellcules es deixar danome-nar-les aix quan denitivament les obres cinematogrques vin-guin totes en un disc dur, com tampoc sabem com sanomenaran

els llibres si mai arriben a desaparixer en ormat paper.

Per, s clar, on dentrada apareix un important cost s en ladap-taci de les sales de projecci, aquests llocs que ns avui nhemdit cinemes i que no t per qu canviar. Noms el cost dun equipde projecci, sense comptar altres costos dinstallaci, pot valerentre 60.000 i 70.000 . En un complex de multisales en qu po-den haver-ne una dotzena, s una inversi molt important.

I els cinemes de poble? A Torroella tenim un cinema pblic, pro-pietat des de lany 1985 de lAjuntament, que ha estat gestionatdes del primer moment per entitats culturals sense nim de lucre,primer pel Patronat Municipal Cinema Montgr i darrerament pelCine Club Torroellenc, entitat que des de lany 1976 promou acti-vitats relacionades amb el coneixement i divulgaci del cinema.Aix, aquest local ha uncionat durant 28 anys amb notable xitdassistncia, molt ms en els seus orgens que en els tres darrersanys, en qu sha notat els eectes generals de la crisi. La voluntatde lAjuntament, amb un consens absolut al llarg de tots aquestsanys, sha maniestat sempre en la convenincia de mantenirlactivitat de cinema activa, per tot el que signica per a aquestmunicipi de promoci cultural, dentreteniment i tamb datractiu

turstic per als visitants de cap de setmana, i sobretot en els mesosdestiu. La maniestaci de lactual alcalde, el Sr. Jordi Cordon, enel sentit que hem devitar que el Cinema Montgr es perdi, s totun refex de les actuacions portades a cap ns avui; i sest dispo-sat a continuar assumint-les en un utur proper .

Diem aix perqu lopci digital irremeiablement shaur dassu-mir com a inevitable en un termini molt breu. Lactivitat de cinemaha generat uns mdics ingressos al llarg daquests 28 anys, queshan anat reinvertint en la millora de lutillatge de projecci i so.Incorporar el sistema digital suposa una nova i important inver-si en qu parcialment el Cine Club Torroellenc pot participar ilAjuntament, en el proper pressupost, completar. Els terminis snaquests. A nals daquest any, el Cinema Montgr ha destar equi-pat amb un sistema de projecci digital si es vol continuar amblactivitat de cinema seriosament, com ns al dia davui.

La proposta des dels responsables de lactivitat i lAjuntament saquesta, per denitivament els que tenen la darrera paraula snels acionats al cinema, el pblic local o dels pobles vens que vul-guin continuar gaudint de cinema els caps de setmana, el pblicque ens visita a l estiu i que pot aprotar per gaudir de les millorspellcules de lany, els ms joves a les sessions dedicades al pblicinantil, de les quals tamb gaudeixen els pares i acompanyants;en denitiva, tothom que al cinema sho passi b. Tots plegats po-dem er possible continuar disposant dun cinema de prop. Totsplegats podem aconseguir que el Cinema Montgr continu obrint

cada setmana amb tot lesplendor i lluminositat del cinema digi-tal. Que lespectacle no pari i la sessi continu.

Aix, doncs, complim all que molts pensem: al cinema cal anar-hi. Cultura i diversi.

8/22/2019 80-agost-13

14/26


Salvador Espriu - PoesiamusicadaPer Santi Sat

Cada poble necessita rearmar la seva personalitat, la sevaVeu!

I en els anys 60, en ple ranquisme, sorgeix Salvador Espriu.Recordem-lo amb els que varen musicar la seva poesia. I em-ho amb Raimon. Ell s la Veu que proclama el Verb dEspriu. Elcantant valenci el visitava ara a cinquanta anys. Motiu: do-nar-li a conixer Can de capvespre. Volia que sents el primer po-ema que dell havia musicat. Ho relatava en una recent entre-vista a TV3. Trobada que va tenir possiblement ampli eecte enel reconeixement del pblic, per la musicaci que va er delspoemes dEspriu.

Recordem-ne alguns ragments:

Can dalbada/Desperta, s un nou dia,/la llum/del sol llevant, vell guia/pelsquiets camins del um./ No deixis res/per caminar i mirar ns al ponent./Car tot, en un

moment,/et ser pres.[...]

Can de capvespre/Senduien veus dinants/el sol que jo mirava./Tota la llum des-tiu/sem eia enyor de somni./El rellotge, al blanc mur,/diu com sen va la tarda./Sen-

calma un vent suau/pels camins del capvespre. [...]

Can de la mort a lalba/Petita barca/damunt la mar/corre or tuna/llevantejant./Quan esdevinguis /riu de negat,/per on sabries/passar-lo a gual? [...]

Can de la mort callada/Pregunten: Et lamentes/quan ts donat el cntic?/Nosaltres acceptem/

aquesta mort callada./Humilment estimem/la nostra mort.[...]

Can de la mort resplendent/Fortunes de mar/se memportaran./No podrs/orsejar sense perdre,/

un a un, blanc veler,/tots els pals./Per lengany/de la llum de migdia,/ets sobtat

presoner/dun vell cant. [...]

Can de la plenitud del mat/Llum de retorn de barca:/la solitud guanyada./A lorcaminat del dia,/

llum de retorn de barca./Sc. I en un lleu, benigne/hlit de vida daire,/per mar i

somnis duia/la solitud guanyada. [...]

Can de la vinguda de la tarda/Una a una,/en els meus ulls ordeno/les videsconegudes./Casa, carena, barca,/ample respir de laigua,/clara rosa. Amb paraules/

sempre noves vestia/la tarda ja nascuda. [...]

Can del mat encalmat/El sol ha anat daurant/el llarg somni de laigua./Aquestsulls tan cansats/

del qui arriba a la calma/De terra endins, un cant/amb laire lacompanya:/Et perdrs

pel cam/que no t mai tornada.[...]

Can del pas de la tarda/Entra la tranquilla tarda/pel osc cam de la mirada./Enll del mar ben treballat/pels bous del sol, endins del blat,/quan ms perecta mor la

for/a laire lleu, pel gran dolor

daquest cam de la mirada,/sen va la tranquilla tarda. [...]

Can del triomf de la nit/On lor acaba/tan lentament, banderes/nit enlairada./Escolta una remor/

de moltes aiges:/amb el vent, contra tu,/cavalls salvatges. [...]

Dir del vell foc i de laigua/Si crema molt la neu,/glaava ms la fama./Dir de

lespasa i de laigua./

Si mha erit la ont,/em guarir lespasa. [...]

El meu poble i jo/Bevem a glops/ aspres vins de burla/el meu poble i jo/Escoltvem

orts/ arguments del sabre /el meu poble i jo. [...]

He mirat aquesta terra/Quan la llum pujada des del ons del mar/a llevant comen-a just a tremolar,/

he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra./Quan per la muntanya que tanca el

ponent/el alc senduia la claror del cel,/he mirat aquesta terra,/he mirat aquesta

terra. [...]

I beg your pardon/Quan el centre del mn/no ets ben b tu/(per ms que en tinguisla illusi),/si et desvetllaven enmig de la nit,/no vulguis preguntar-te per qu vius:/

distreu-te rosegant lungla dun dit. [...]

Indesinenter/Nosaltres sabem/dun nic s enyor/i viem com/esdevenia/gos./Envilitpel ventre,/per laalac al ventre/per la por,/sajup sota el uet/amb oll oblit/de la ra/

que t. [...]

Inici del cantic en el temple /Ara digueu: La ginesta foreix,/arreu als camps hi havermell de roselles.

Amb nova al comencem a segar/el blat madur i amb ell, les males herbes. [...]

Just abans de laudes/Benignament sc ara guiat/enll del vell origen de les ai-

ges,/on ja no sento la contnua ont./Quan els purs llavis reposin, cansats/de la vigliadel tercer nocturn/comenar locell la clarosa lloana. [...]

Nous cants de llibertat/Els pous orbs de la nit,/palpant vels de claror,/captivenla nor dun cel s ense cap crit./Dreava ja el vent/en lamplitud. Ocells/no rondaran

penells/de lalta llum clement.

Per ser cantada en la meva nit/Perdut en laigua/callada del meu somni./Jo sol, i

lombra/dels xiprers, que mespera/mirall endins de laigua/del meu somni. [... ]

Per en la sequedat arrela el pi/crescut des della cap al lliure vent/que ordeno i dic

amb unes poques lletres/duna breu i molt noble i eterna paraula:/malo vell tronc

damunt la vella mar,/ombrejo i guardo el pas del meu cam, [. ..]

Petita can de la teua mort/La teva mare broda/en el carrer de lOm./La teva mare

broda,/broda claror./La teva mare canta/ una can,/la vella histria trista/dun gran

amor. [...]

Potser arran de lalba/Aprn laspra lli/daquells que than portat/dun batec eldo/del vent de llibertat. [...]

Enguany les grans veus de la can en catal varen posar unanota musical al marc potic de lany Espriu. No podem obli-dar les aportacions de Marina Rosell, que va cantar La barca delstemps, que ella mateixa va musicar, i Les roses recordades, de El caminanti el mur. Ni lactuaci, a la plaa de la Catedral de Barcelona, deMaria del Mar Bonet, amb obres dEspriu i de Bartomeu Rose-ll-Porcel, que va posar una meravellosa nota musical als poe-

mes dambds poetes. I per nalitzar, assenyalar que el dia 10de Juliol, data del centenari, TV3 ha transms El Concert del Centenaride Salvador Espriu, que ha tingut lloc a Arenys de Mar a la plaa dela Sardana, la seva Sinera on es va recordar el seu naixement aSanta Coloma de Farners, la seva vida i la seva obra.

8/22/2019 80-agost-13

15/26


Quan Europa va entrar aEspanyaPer Javier Zuloaga

El proessor Fuentes Quintana, el gran teric de la poltica econ-mica dels governs d'UCD, va dir en una ocasi que amb l'AcordEconmic Preerencial d'Espanya amb la CEE, 1970, Espanya vaentrar a Europa, mentre que amb l'Acta d'Adhesi, 1 de gener de1986, va ser Europa la que va entrar a Espanya. La cosa t el seuqu, ms encara amb la que est caient i se m'acut que si el pol-tic no hagus mort i repets aquesta mateixa rase avui, generariauna bona polmica.

Alberto Ullastres, tecncrata del ranquisme, de la mateixa cordad'aquells ministres de l'Opus Dei que durant no pocs anys vanportar les regnes econmiques del rgim i que van perdre oraarran del ams "Cas Matesa" (els ms joves poden buscar ambGoogle per situar-se en aquell escndol poltic i econmic), vamantenir encesa l'esperana que Espanya algun dia estaria ambels que varen undar la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer.Va ser el nostre primer ambaixador a Brusselles.

Per a Franco, que ja li va costar prou que el president dels EUA,Ike Einsenhower, viatgs a Madrid, tancar i posar a l'autarquiade la postguerra i aconseguir que el pla Marshall no os ms queuna pellcula, Europa era una cosa impossible i per aix va ca-minar amb Brusselles com ho va er Marroc durant els regnatsde Hassan II i Mohamed VI. rem el caliat del Sud dels Pirineus iendossvem tot el que ens permetien, mercaderies i emigraci,cap a una Europa que obria les seves ronteres internes i generavaprosperitat.

Iniciada la Transici i posada en evidencia la seva ragilitat ambl'intent colpista del 23-F, el govern de Felipe Gonzlez va haver denegociar, des de la debilitat, aquella adhesi que Fuentes Quin-tana, com deia en lnies anteriors, va llegir en trajecte invers. s adir, que va ser Europa la que entrava a Espanya. He barrinat sobrel'assumpte i m'han vingut alguns records.

Calia entrar i no er-ho ms tard que Portugal -varem er-ho juntsl'1 de gener del 1986- i grcies a aquesta decisi poltica, els som-nis involucionistes van quedar diluts en un pas, que a ms, s'inte-grava en l'Otan, per vam haver de pagar el desmantellar, l'ender-rocar?, una estructura econmica que avui, 27 anys desprs, emprodueix, almenys a mi, certa nostlgia i alguns dubtes sobre labonana nal de la histria, si s que els ms catastrostes sobrela UE acaben tenint la ra.

La incorporaci d'Espanya a la CEE va ser dura per al sector primariespanyol per les reticncies ranceses i italianes cap a l'agriculturaespanyola i l'oli. Es van imposar perodes transitoris a aquells pro-ductes en els quals resultvem competitius i en general en aque-

lles qestions en qu rem un borinot, inclosa la lliure circulacidels treballadors i la pesca, que va obligar a amarrar en ms d'unaocasi a les fotes d'altura.

s cert que hi va haver compensacions molt importants, de ca-rcter estructural, que Espanya hagus trigat molt a concretar ensolitari, per s discutible i per aix deensable, que la nostra eco-nomia va quedar-se un xic nua al desaparixer no noms bonapart del seu teixit agrari, sin tamb l'industrial de dimensi mit-jana, una cosa semblant al que ara anomenem Petites i mitjanesempreses. I la nostra artesania va quedar gaireb atrapada als mu-seus antropolgics.

Conec un cas d'xit "emprenedor", paraula mgica!, que es sosten la rehabilitaci de telers de la vella Catalunya txtil, per a laseva exportaci a pasos que progressen a Amrica o a sia. Lesnostres cendres reneixen, d'aquesta manera, en llocs on els treba-lladors segueixen on eren els que els van ensenyar a sobreviure ino han estat absorbits laboralment i amb una mnima especialit-zaci, per un model econmic en el qual la matria primera sn elma i el ormig , que com tothom sap no sn ni exportables niserveixen per alimentar-se, sin per tot el contrari si la bombollaesclata.

He buscat consol en les pgines dels diaris i he anat a parar a la cr-nica d'Isidre Ambrs a "La Vanguardia" del diumenge 14 d'abril,"El

pas del Sol Naciente recupera la sonrisa". Ens explica com al Jap,desprs de l'arribada de l'actual Primer Ministre, Shinzo Abe, lescoses pinten millor desprs de quinze anys dicils per la defaci iels desastres naturals. Llegeixin la crnica, val la pena!. Els nostresNini all son Nens que mai han conegut el creixement econmic. Lesexportacions han recuperat la seva tradici desprs de la devalu-aci d'un 20% del ien, la borsa ha pujat un 20% i la gent torna aparlar, ns i tot, de pujades de sous.

Aquest optimisme, conta Isidre Ambrs, a que resulta cada diamenys aclaparador l'endeutament del 200% del PIB japons, elms alt del mn industrialitzat, i que els ciutadans conn en unpoltic, la popularitat del qual ha augmentat ms d'un 70% per

tercer mes consecutiu , malgrat els paquets de mesures que esproposa d'abordar, que seran durs.

Val la comparaci?

No, el Jap no s Europa.

8/22/2019 80-agost-13

16/26


Sant Jeroni de la MurtraPer Josep Fuster

Fa uns quants dies, uns amiliars de Badalona ens van convidar avisitar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Accedint-hi ambcotxe, una carretera acceptable et ar arribar al lloc en tan solsdeu minuts escassos del centre de Badalona.

Fundat l'any 1416, i situat en un indret allat al sector de la serra deMarina, noms d'arribar-hi crida l'atenci que a tan poca distnciad'una gran ciutat puguis trobar la pau i el silenci que es respira enaquell indret.

El primer cop d'ull a la aana, llevat de la torre de deensa de qua-tre pisos amb una galeria superior, construda a l'angle sud-oestora del recinte tancat, no hi veus gaire res que destaqui; les paretsrevocades sn com un embolcall discret de tot el que amaguendintre. Per un curt passads d'entrada al costat de la torre, s'ac-cedeix a una gran esplanada on els ulls se te'n van directamentcap a una gran portalada gtica que ens donar l'entrada a l'edi-ci; una vegada dintre, no s'han de er gaires passos per arribaral cor del monestir, un meravells claustre construt a nals delsegle XV, situat com era costum al mig del edici. Actualment, se'nconserven tres galeries de dues plantes; les seves velles pedres,bastant ben conservades, traspuen histria per tots cantons; al pisinerior, de voltes gtiques nervades, els arcs arranquen d'unesmnsules esculpides que representen escuts d'armes, retrats debeneactors i personatges relacionats amb el monestir, entre elsquals podem trobar els Reis Catlics, Colom, Carles I i Ramon Llull,entre altres. Les claus de volta, tamb esculpides i policromades,ens mostren gures de sants o escuts herldics. Al jard del paticentral que delimita el claustre, hi destaquen un gran arbust demurtra de ms de cent-quaranta anys, un pou i un brollador amb

orma d'estrella vuitavada decorada amb caps de lle que data decomenament del segle XVI. A la resta del monestir, es conserventamb amb prou bon estat algunes dependncies monacals, elceller i una gran sala de vint per sis metres que eia la unci dereectori o menjador del monjos i que avui dia est destinada ala celebraci del culte religis; aquesta sala est coberta per tresvoltes de creueria amb claus esculpides i policromades; la del migrepresenta sant Jeroni, i l'altra porta escrit "Joannes me ecit", ent

reerncia al rei Joan II, beneactor de monestir.

L'any 1835, amb la desamortitzaci de Mendizbal, el monestir vaser exclaustrat, assaltat i incendiat. El resultat de tot aix va serque es va perdre l'ala dreta del claustre, i de l'esglsia d'una solanau noms en va quedar l'absis i les capelles d'un costat, que esconserven en bastant mal estat.

La relaci dels Reis Catlics i Colom amb el monestir arranca quanel rei Ferran el Catlic, el 7 de desembre de 1492, ou erit en unatemptat perpetrat a Barcelona; el monarca, juntament amb laseva esposa, Isabel de Castella, van passar uns dies recuperant-se

al monestir i va ser all, l'abril de 1493, on van rebre Cristor Co-lom a la tornada del seu primer viatge a Amrica.

Actualment, Sant Jeroni de la Murtra presenta una importantactivitat religiosa i secular. s la seu de l'mbit de reps religis icultural Francesca Gell. Hi tenen tamb la seu i les installacionsl'associaci cultural Universitas Albertiana i la Fundaci Catalu-nya-Amrica Sant Jeroni de la Murtra, que ha condicionat les salesRamn Pa per a usos culturals i musestics.

El monestir disposa de vuit celles on es poden allotjar les perso-nes que vulguin practicar uns dies la soledat i el silenci.

Els responsables del monestir, juntament amb l'entitat Amics deSant Jeroni de la Murtra, organitzen en el recinte un ampli ventalld'actes i activitats a i eecte de recaptar els ons necessaris perportar a terme algunes reormes que amb carcter urgent neces-sita l'edici. Les petites reparacions, treballs de jardineria, usteria,restauraci de mobles -quasi tots provinents de donacions-, guiaper a les visites, i d'altres, les realitzen desinteressadament ungrup de persones voluntries.

Si alguna vegada aneu a Badalona, disposeu de dues hores i en-cara no coneixeu el monestir, val la pena anar a veure aquesta joia

amagada entre muntanyes, que com a tants altres llocs de Catalu-nya s'hi pot tocar la histria.

8/22/2019 80-agost-13

17/26


Microrelats-3Per Santi Sat

Prosseguim la publicaci a Emporion dels microrelats partici-pants en el concurs organitzat per la Biblioteca Municipal PereBlasi i per l' Ocina de Catal, amb la collaboraci de l'reade Cultura, Joventut i Festes de l'Ajuntament de Torroella deMontgr, que tenia com a objectiu omentar la narrativa creati-va potenciant-ne la participaci.

Els resultats d'aquest concurs han posat de relleu l'intersque desperta la nostra llengua i cultura de la m de Salva-dor Espriu, que va deixar escrit: "Salvem els mots de la nostrallengua" i "Ens mantindrem dels per sempre ms al servei

d'aquest poble".

21 d'agost de 1941

S'aixec a punta de clar i es dirig a l'estaci a agaar el tren.Assegut en un banc pens que eia dies que no menjava perno li importava. Quatre anys desprs veuria el seu ll que teniapocs dies quan va deixar-lo per anar al ront.-Qu s el primer que li dir?-pens.-Ens mantindrem dels als nostres principis per viure digna-ment honrant la memria d'aquells que han lluitat per la lli-bertat.Els llavis li dibuixaren un somriure i lentament s'adorm. Falta-va poc per la del malson.

Ens mantindrem fdels (Microrel@t jove)

No podia abandonar aquella criatura, era la seva ltima espe-rana per continuar lluitant. Perdria nombrosos capvespressense percebre la seva dola inantesa, sense sentir aquellaveu tan tendra. Novells pensaments sorgiren en la seva ment,hauria de batre les ales intensament. Li acaron les galtes i liregal un pet, prompte s'acomiad del menut. Unes redesllgrimes regalimaven pel seu rostre, mentre digueren les lti-mes paraules, "Ens mantindrem dels".

Imatge de l'Espriu

Aix com els daurats camps de rostoll

s'estenen comes avall ns al mar,solcats pels regalims de suor rogenca,amarats per l'olor de temps ancestrals,vora el blau del mar i guiatsper l'estrella matutina d'una nova albada,aix ens mantindrem dels.

Fidels a Bach

"Ens mantindrem dels, Oh, Senyor" s una de les cantatesperdudes de Bach. El seminarista que va robar-la, la don a unameuca. Ella la va malvendre a un marxant genovs que morde tius cam de Barcelona. Dos segles d'oblit ms tard, la par-titura cau en mans d'un msic, soldat per ora, en una rectoriaa tocar d'Arenys. Est plorant d'emoci quan rep el tret per l'es-

quena. Al legionario que l'ha mort all li sembla un pobre bot.S'eixuga el cul amb el solo d'obo. El troba una mica aspre.

El riu

Vam arribar a la vora de l'aigua, panteixant desprs de la cor-redissa a travs del bosc. Em vaig mirar el bra esgarrinxat, lasang rajava per no notava dolor. El riu baixava brau i amena-ador. Les roques negres ormaven una gola que amplicavael seu rugit lgubre. El Jan mirava xament el remol als nos-tres peus. Jo mirava al Jan. Rere nostre les veus s'anaven apro-pant "Jan...! Jordi!..." Ens vam donar la m i sense mirar-nos vam

murmurar tots dos alhora: "Ens mantindrem dels..."

L'altra banda

Han seguit un cam enangat i irregular. Han patit red, misria,gana i malalties. Fugen d'un mn que s'ensorra i es mor. Mortsque han quedat a les vores de camins i carreteres, errallesd'una derrota. I noms una esperana: arribar a l'altra bandaarrossegant els peus narats i l'nima deseta.

s de nit quan creuen la rontera. S'agaen les mans i mirenenrere cap a la ptria perduda. I amb les muntanyes per testi-

moni tots diuen a la vegada: Ens mantindrem dels!

8/22/2019 80-agost-13

18/26


Clssics del CatalanismePoltic - 2Per Norbert Botella I Ventura

Nosaltres, els valencians de Joan Fuster

El llibre que avui comentem ou la proposta escrita des de Valn-cia i per a Valncia a la introspecci collectiva eta per Vicens Vi-ves. Lautor, Joan Fuster, el savi de Sueca, el public el 1962. Laseva intenci naixia de lesor personal per a comprendre, per a aclarir-me

a mi mateix, per saber les causes i els eectes dels nostre racs com a poble.

Lautor maldava per explicar les Valncies que esqueixaven -i es-queixen encara avui- la societat a luna banda hi ha aquells que armen que jaestem b com estem, que vivim en el millor dels mons possibles i que la provncia claudicada,

la dimissi lingstica i les ccions ssils sn ideals desitjables; a laltra banda els qui ens re-

usem a la vergonya duna trista alienaci nacional, els qui creiem que els valencians podem

sser un poble sa i coherent, els qui anhelem per al nostre pas una plenitud nova.

El llibre, bellament escrit, sestructura en tres parts: els ets, les in-decisions i els problemes. I utilitza, igualment que Vicens, la pers-pectiva histrica per alimentar les seves refexions. Lobjectiu nos altra que allar els ets emprics i inqestionables per tal de bas-tir la conscincia d on ve el poble valenci i a quina procedncia

es deu com a poble.

La tesi principal del llibre, la qual ha provocat una torrentada din-jries, ja sigui del sector blaver o espanyolista, s la indiscutiblecatalanitat del Pas Valenci. I aix ho a, en els primers captols,revisant lanatomia del llinatgeque inici Jaume I, i desprs,analitzant els primers intercan-vis de poders i de poblamentsentre aragonesos i catalans.Dedueix que de totes les comar-ques conquerides oren les cata-lanes les que van gaudir de ms

vitalitat a causa del seu tarannms comercial i, sobretot, menyseudal.

A aquest inicial trencaclosquesvalenci, calia aegir dos pobla-ments ms, per una banda, lapoblaci castellana (recordemque al llarg del temps comar-ques com Requena o Villena o-ren aegides administrativamenta Valncia, tot i que els seus ha-bitants eren culturalment i lin-gsticament castellans) ; i, per

laltra, la poblaci morisca, queera la majoria dels habitants deValncia almenys ns a la sevaexpulsi el 1609. Tota aquestaamalgama de procedncies hacreat una orta tendncia a la

indissolubilitat de molts problemes. Ara b, sota aquests proble-mes, hi ha realitats importants, dels 520 municipis de Valncia,402 sn de parla catalana, i Valncia ha demostrat vitalitat a l horadassimilar gent; aix, per exemple, Blasco Ibaez, que comen aescriure en catal i Joaquim Sorolla, sn dos exemples importantsde cultura valenciana assimilada, tot i que eren darrels aragone-ses. Segons Fuster, dir-nos valencians, en denitiva s la nostramanera de dir-nos catalans

A part de lancestral melting pot de la societat valenciana, larticu-laci del Pas ha tingut tamb diversos entrebancs. Primer de tot,Valncia ciutat ha actuat potser massa tancada en ella mateix, i nosha postulat com a capital vertebradora del Pas. Valncia s unaciutat i s ben clar que no representa tot el Pas Valenci, aix elstpics de barroquisme i alegria i opulncia vegetal que sapliquenal mn de lHorta, no es poden aplicar extensivament a tots elsracons de Castell o Alacant, perqu seria una allcia. En aquestsentit, no ha ajudat gens el et que un mateix nom esments laciutat, la provncia i el Pas. Un segon problema, en aquest sentitmolt ms gran, ha estat la gratuta partici territorial en provn-cies eta el 1833, des duna clara tendncia centralista, jacobina ianticatalana.

En un altre capitol del llibre sexamina la deecci lingstica queels nobles valencians an al segle XVI, i molt especialment des-prs de la deseta de la Germanies, i sota els virreis castellans i lareina Germana de Foix; deeccions que arriben al segle XX ambautors com Azorn o Gabriel Mir. Certament el castell entra enles capes cultes del pas, per Fuster deixa clar que mai no aectal poble.

Una de les armacions ms contundents que a lautor en el llibres que lexpulsi dels moriscos, decretada per Felip III, ou unabenedicci, atesa la impossibilitat dintegraci dels dos pobles.

Tamb el nostre pensador a un reps de la dolorosa prdua de

drets orals, que sesdevingu amb la victria de la dinastia bor-bnica en la guerra de successi, i com el primer borb castigainjustament Valncia amb un terrible legicidi.

Leconomia valenciana no va saber invertir els seus considerablesguanys agraris del S. XIX en una indstriapotent; aix les coses, el Pas Valenci va pa-tir de diversos vicis entre els quals Fuster as-senyala el provincianisme, el regionalismeultrancer i el perills sucursalisme com elspitjors. Tot aix a que el Pas Valenci nohagi pogut aspirar sin que a un humildest marginal dins dels moviments penin-sulars.

Per Fuster el Pas Valenci ha de buscar elseu encaix en una comunitat supraregionalcom ara s la dels Pasos Catalans. I ns queno sarribi a aquesta uni, el Pas Valencino haur trobat la seva plenitud histrica.Per tal dillustrar aquesta aspiraci, Fustercita els celebrrims mots de la mata de joncdel gran cronista Ramon Muntaner, amb elsquals es vol deensar la uni entre el Prin-cipat, Valncia i ses Illes: I si alg em demana: En

Muntaner, quin s lexemple de la de mata de jonc?, jo li res-

pondr que la mata de jonc t una ora que, si tota la mata

lligueu ben ort amb una corda, i tota la voleu arrencar en-sems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no larren-

caran, encara que alguns ms shi posessin; i, si en traieu la

corda, de jonc en jonc larrencar tota un miny de vuit anys,

que ni un jonc no hi quedar.

8/22/2019 80-agost-13

19/26


Mentiders, irrespons-ables, desequilibrats?Per Jaume Bassa Pasqual

L'any 1929 va esclatar la que seria la crisi econmica ms impor-tant de tots els temps.

Aleshores hi havia una doctrina econmica considerada dogmade e, el patr or[*1] , i la deensaven quatre persones que regienels quatre bancs emissors de moneda d'Anglaterra, Alemanya, els

Estats Units i Frana. No tothom estava d'acord amb aquest dog-ma i el ams economista John Maynard Keynes en seria el msdestacat opositor, per les seves crtiques eren irrellevants davantel prestigi dels quatre grans banquers, i sobretot d'un d'ells, Mon-tagu Norman. Anys ms tard, Jean Monnet, un dels pares de laUni Europea, va deixar escrit: "El Banc d'Anglaterra era la ciuta-della de les ciutadelles [...] Montagu Norman era qui regia la ciu-tadella; era temible."

Seguim la trajectria vital d'aquest home poders:

Montagu Norman va nixer el 1871. De petit era denerit i teniaterribles migranyes. Com el seu avi i el seu pare va estudiar a Eton,per era inadaptat, solitari i taciturn. Va treballar a la banca crea-da pel seu avi, per s'hi avorria i es u soci d'una banca de NovaYork. En esclatar la guerra dels Bers, a Sud-rica, es va presentar

voluntari i all el va transormar, va agaar conana i va ser con-decorat. Per li va allar la salut i va haver de descansar un parelld'anys a la Riviera. Torn a la banca, per no s'avingu amb elsaltres socis.

L'any 1905 va entrar al consell del Banc d'Anglaterra. El 1906 elracs d'una relaci li provoc una crisi nerviosa. Li va aparixer untrastorn bipolar, amb uns perodes d'euria i uns altres de granabatiment, i durant setmanes es va tornar extremament irritable.A partir de 1909 va empitjorar, i un dia de 1911 va tenir un collap-se. Va haver de er reps tres anys seguits i va viatjar solitari perrica i Sud-amrica, com si cerqus alguna cosa que no trobava.

Li van recomanar que visits el gran psiquiatra sus Carl Jung, queli va pronosticar una mort propera, per un altre psiquiatra el vatractar amb tcniques de meditaci. Experiment amb religionsesotriques i prctiques espirituals que va mantenir tota la vida.Va seguir mtodes d'autosuggesti i es va acostar a l'espiritisme.Aga ama d'excntric, estrany i solitari; lleg taoisme; cit sovint

Lao Tse, i pass nits senceres escoltant msica de Brahms en unacasa, que ell mateix havia decorat amb ustes extiques, on viviaamb set criats...

No puc continuar explicant la vida de Montagu Norman, qui hi es-tigui interessat que llegeixi Los seores de la nanzas, de LiaquatAhamed, premi Pulitzer 2010. Noms aegir que aquest hometan estraolari i poc equilibrat va acabar sent qui va tenir ms po-

der de decisi a tot el mn per er ront a la gran crisi del 1929.Va ser tossut deensant el patr or, i es va equivocar. El 15 d'agostde 1931, un comunicat de premsa anunciava que "a causa de lesgrans tensions que ha hagut de suportar, el governador del Bancd'Anglaterra, per indicaci mdica, abandona totes les seves ocu-pacions i marxa a descansar i desconnectar". s natural que enspreguntem qui havia portat amb m de erro el tim de l'econo-mia mundial durant aquella gran crisi, un desequilibrat?

Una altra histria molt ms prxima. L'any 2003 el trio de les Ao-res[*2] , Bush, Blair i Aznar, varen llanar un ultimtum al governde Saddam Hussein amb l'excusa de l'existncia d'armes de des-trucci massiva a l'Iraq. Les conseqncies amargues d'aquella

decisi basada en una mentida encara duren. Qui estava gover-nant el mn? Uns irresponsables? Uns mentiders?

Considerem ara la nostra situaci econmica, poltica i social ac-tual.

Primera pregunta: qui ens mana?

Vull dir: qui dirigeix els destins d'Europa i, per tant, els nostres?El PP i Rajoy, amb la seva majoria absoluta? Ja sabem que no. Ellss'han de limitar a anar legislant i governant d'acord amb les ins-truccions que reben de l'anomenada troica: [*3] la Comissi Eu-ropea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. I

aquests de qui reben les directrius? De Merkel? Segurament ellanoms a de transmissora de voluntats. T ms poder el DeutscheBundesbank o Banc Federal Alemany, molt respectat perqu ambel seu control de la infaci va er del marc una de les monedesms valorades. s ell que, amb el seu prestigi i el seu poder, de-termina les poltiques a seguir pel Sistema Europeu de Bancs Cen-trals. I qui mana al Bundesbank? L'hem elegit nosaltres?

Segona pregunta: a on ens porta?

Actualment, a Alemanya, la necessitat d'un nivell baix d'infacis un dogma de e. I si la recepta va ser bona per al marc, s'hadeterminat que tamb ho ha de ser per a l'euro. Dogma de e.

Com ho era el patr or l'any 1929. I d'acord amb aquesta doctrina,la salvaci noms pot venir d'una austeritat que, en estrnyer elcintur de tots els pasos de la zona euro, aconsegueixi mantenirels preus a rega. S'ha bandejat tota refexi sobre les conseqn-cies neastes d'un control tan estricte de la despesa i s'ha provocatuna mena d'anorxia econmica: no es consumeix, no s'inverteix,cauen empreses, no es concedeixen crdits, es desboca l'atur,l'economia pblica se'n ressent (ingressa menys impostos, tot ihaver-los apujat), es retalla la despesa pblica (educaci, sanitat),cada vegada hi ha ms pobres... En una caricatura de portada delsetmanari The Economist del mes de maig es veia com els man-dataris europeus es dirigien en la ndia cap a un precipici, unsdecidits, altres despistats: Merkel, Hollande, Rajoy, etc.

Per aix la meva tercera pregunta s: i si qui mana a Europa enaquest moment, i ens est portant al precipici, s un desequili-brat, un irresponsable o un mentider? O tres o quatre?

No tenim respostes.

8/22/2019 80-agost-13

20/26


Torroella, espai d'artPer Sofa Borrego I Moreno

Pintura "Noia corrent per un jard"

Albons (2011)

Ramon Pujolboira (n.1949)

Pintura acrlica

250 X 200 cm

Collecci Pujolboira

L'obra "Noia corrent per un jard" t el seu origen en un altra pintura de dimensions ms redudes, dins de la srie coneguda com els"jardins secrets" que el pintor Ramon Pujolboira va portar a terme entre 2002 i 2004. Aquesta nova pea t la mateixa temtica, lad'un paisatge imaginat on apareix una silueta que sempre respon a la d'una dona. Encara que dubtem si el protagonista d'aquestahistria s la natura o la persona, la realitat s que la gura humana s vital al quadre, si no hi os no hi hauria obra.

El pintor s'inspira en el seu espai natural ms proper, l'Empord, i el transorma en una mena de bosc misteris i sosticat. En con-traposici a la seva ciutat natal, Barcelona, l'Empord esdev un lloc on el temps passa lentament, cosa que acilita l'observaci delque ocorre dins d'aquest. Del mateix mode, el quadre ens invoca a mirar-lo amb deteniment, i esperem realment que alguna cosasucceeixi. Intentem cercar algunes pistes de l'autor, per no ens dona cap. No s un acte d'aband al seu pblic, sin, que ens deixaplena llibertat per gaudir-ne: "s una aventura on endinsar-se".

Pel que a la tcnica pictrica, destaquen les textures dels acrlics. A ms a ms, l'autor empra tots els recursos que troba al seu abastper er-la. D'una banda, observem una pintura descriptiva a travs d'una srie d'arbres que a primera vista els podrem identicar: unplataner, un nesprer... D'altra, un cel totalment desdibuixat i abstracte.

No obstant tot aix, el que ms inquieta d'aquesta obra s el rostre de la jove en blanc i negre, hiperrealista, quasi otogrc. La sevasola presncia crea conusi: uig o passeja, va sola o acompanyada, somriu o intenta er-ho... La oscor dels ulls no presagien un bon

dest, se'ns revela alguna veritat esgarriosa. No hi ha una relaci comunicativa aectiva entre el jard i la dona, per s entre pintor i lanatura.

En denitiva el que s important en la pintura de Pujolboira s el concepte, la idea... alguna cosa relacionada amb certa simbologiarecollida per Rosa Gil: la dona, els arbres, els elements mitolgics o de runes romanes... La tensi s'agreuja a l'obra a travs d'unaatmosera intemporal i sinistra, ens deixa una petita experincia "Dej-vu".

8/22/2019 80-agost-13

21/26


La cuina de la CatrinaPer Caterina Bosch

Espinacs amb ous bullits

Ingredients per a 4 persones:

1 kg. espinacs

4 ous bullits

3 cebes grosses

50 gr. pinyons

50 gr. panses

l. beixamel

Preparaci:

Talleu les cebes a la juliana, aogueu-les i reserveu-les.

Escaldeu els espinacs, passeu-los per la paella, que eva-porin tota laigua. Quan estiguin ben secs aegiu-hi lescebes, els pinyons i les panses. Deixeu-ho coure a oc lentuns minuts. Aegiu-hi la beixamel i tot remenat, amb elsous al damunt, ja es pot servir.

Coll de porc amb pur de verdures

Ingredients:

800 gr. coll de porc tot en un tros

250 gr. mongetes tendres

250 gr. psols en gra.

1 patata grossa

2 cebes grosses

3 pastanagues

oli, sal i pebre

1 copeta de brandi.

Preparaci:

Talleu tota la verdura a daus, passeu-la per la cassola amboli. Quan comenci a agaar color, separeu-la pels voltantsde la cassola i aegiu-hi la carn. Quan estigui daurada, po-seu-hi el brandi. Aegiu-hi aigua i continueu la cocci nsque estigui cuit.

Reredeu la carn i talleu-la a medallons primets. Amb lesverdures sha de er un pur que quedi molt esps i ser-viu-lo amb la carn.

A l'aguait delnostre patrimoni

1841 o 1781 capgirat? (portaldel carrer del Cancell-Farigola)

8/22/2019 80-agost-13

22/26


MOTS EN CREUPer Joaquim Lloret

Gotes dhumorPer Fuster

El peridic digital Emporion no es a responsa-ble del contingut dels escrits publicats que, entot cas, exposen el pensament de lautor.

N

Documents

80-agost-13